03b hfa's
TRANSCRIPT
GrèciaL’antiguitat clàssica
arquitectura
Tres etapes
Període hel·lenístic(del 323 aC fins al 31 aC)
Orientalització i atomització dels centres artístics.
Període clàssic(del 475 aC fins al 323 aC)
Moment de màxima esplendor.
Període arcaic (finals del segle VIII aC fins al 475 aC)
Comencen a fixar-se els estils arquitectònics.
Període arcaic (finals del segle VIII aC fins al 475 aC)
• Inici: primers jocs olímpics, celebrats a Olímpia l’any 776 aC.
• Aparició de les grans «polis» (Atenes a l’Àtica i Esparta al Peloponès).• Colonització: la cultura grega s'estén pel Mediterrani.• Pren molts elements culturals provinents d’altres pobles (egipcis, mesopotamis, assiris).• Època de comerç, navegació, alfabet, moneda i les primeres lleis escrites.• Inici de les Guerres Mèdiques i caiguda de la ciutat de Milet.
• Poemes èpics: Homer amb la Il·líada i l’Odissea.• En Filosofia pas del mite al logos o pensament racional.• Filòsof: Tales de Milet. (primer en predir un eclipsi de Sol i de dibuixar el mapa de la
Terra).
• Final de les Guerres Mèdiques.
Període clàssic(del 475 aC fins al 323 aC)
• Inici: Finals Guerres Mèdiques. Guerres mèdiques i derrota dels perses en les batalles de Salamina (480 aC) i Platea (479 aC).
• Dirigida per Pèricles, entre el 443 i el 429 aC, Atenes es converteix en la més gran de totes les «polis» gregues implantant la Democràcia.
• Guerra del Peloponès (431-404 a C) i hegemonia d’Esparta (404-371 aC).• Regnat d’Alexandre el Gran i conquesta de l’Imperi persa.
• Època dels grans artistes: (segle V aC = Miró, Policlet i Fídies), ( Segle IV aC = Praxíteles, Escopes i Lísip).
• Moment dels historiadors: Herodot (dedica vida a explicar Guerres Mèdiques). • Moment dels grans dramaturgs: Èsquil, Sòfocles i Eurípides (tragèdies); Aristòfanes
(comèdies). • Filòsof: Sòcrates, Plató i Aristòtil.• Hipòcrates fundà l’escola de la medicina científica.
• Final: Mort d’Alexandre el Gran rei de Macedònia i conqueridor dels perses.
Període hel·lenístic(del 323 aC fins al 31 aC)
• Inici: Mort d’Alexandre el Gran rei de Macedònia i fragmentació de l’imperi
• La mort sobtada d’Alexandre l’any 323 aC va fragmentar l’imperi macedoni en diversos regnes, i la cultura grega es va traslladar cap a Orient
• Van prosperar noves ciutats: Alexandria – Egipte.Pèrgam– Àsia MenorIl·la de Rodes
• Influències mútues entre les cultures orientals i grega.• S’acaba la sobrietat clàssica.
• Final: Amb el començament de la dominació romana
Algunes característiques generals
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
ANTROPOCENTRISME
Com diu Protàgores, «l’home com a eix central de la cultura grega». L'ésser
humà és el centre i la principal font d’inspiració. És per això que el temple grec
no és colossal ni monumental; està fet a la mida de l’home. Desapareix el colossalisme i monumentalitats de l’art mesopotàmic i egipci.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
ANTROPOMORFISME
En escultura es representen figures humanes (fins i tot els déus tenen forma humana), buscant un ideal de perfecció que
combina bellesa física i equilibri espiritual.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
RECERCA de la BELLESA
La bellesa és un altre tret essencial en l’art grec,
ja que consideraven que tot allò que no era bell
era pecaminós.
Calia aconseguir que tota obra d’art assolís la
bellesa màxima, i la bellesa màxima és la suma
d’ordre, de proporció, d’equilibri, de simetria; en
definitiva, de raó matemàtica.
En el Temple, els ordres (dòric, jònic i corinti),
posen de manifest aquesta concepció raonada de
la bellesa grega.
Els cànons de 1/7 i 1/8 posen de manifest
l’harmonia i proporcionalitat en relació a l’ésser
humà.
Dorífor de Policlet Apoxiomenos de Lísip
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
NATURALISME
En l’escultura es buscava la representació de la natura i de l’ésser humà dins ella, encara
que normalment de FORMA IDEALITZADA.
CARACTERÍSTIQUES GENERALSEQUILIBRI AMB LA NATURALESA
L’equilibri de l’espai arquitectònic amb la naturalesa. Els grecs, més que arquitectes, són considerats escultors d’espais. Les seves construccions es trobaven integrades en l’entorn i l’espai exterior tenia, per a ells, una gran importància a causa d’una clara voluntat de contemplació, d’aconseguir plaer estètic.
CARACTERÍSTIQUES GENERALSARTISTA AMB CONSIDERACIÓ SOCIAL
Consideració social de l’artista: arquitectes i escultors passen de ser uns simples artesans a tenir una consideració social “Artista”.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
PLAER ESTÈTIC
Art per GAUDIR com a CIUTADÀ de la POLIS, per ser contemplat.
CARACTERÍSTIQUES GENERALSPOLICROMIA
Les obres arquitectòniques escultòriques estaven originalment policromades.
Les columnes es decoraven amb relleus i, en general, la construcció es
POLICROMAVA de vius colors: BLAU els TRÍGLIFS, VERMELL les MÈTOPES,
zones planes amb DAURAT.
CARACTERÍSTIQUES GENERALSGRAN INFLUÈNCIA EN LA CIVILITZACI´Ó OCCIDENTAL
L’art grec tindrà molta INFLUÈNCIA en la civilització occidental. En l’art ROMÀ posterior i en el RENAIXEMENT, BARROC i
NEOCLÀSSIC.
CARACTERÍSTIQUES GENERALSMARBRE COM A PRINCIPAL MATERIAL CONSTRUCTIU
El material que utilitzaven sempre per a les seves obres era el marbre. Consideraven que potenciava la bellesa: després del segle V aC. era el material noble per excel·lència.
El marbre Pentèlic és una varietat de marbre blanc que s'obtenia a la pedrera del mont Pentèlic al nord d'Àtica (Grècia) i era considerat el de més qualitat de la Grècia clàssica. El marbre del Partenó provenia del Pentèlic, zona muntanyosa del nord-est d’Atenes.
Característiques arquitectòniques
CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTÒNIQUES
Sistema constructiu ARQUITRAVAT
Utilitzen sistemes de construcció ARQUITRAVATS amb predomini de les línies horitzontals(entaulaments) i verticals (columnes), buscant la SERENITAT i l’EQUILIBRI.
CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTÒNIQUES
CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTÒNIQUESPrincipals elements constructius: les COLUMNES i els MURS ISÒDOMS de carreusperfectament tallats i units amb grapes de ferro, sense argamassa. La columna és un
element de suport i estètic.
Mnèsicles o Filocles. Galeria de les Cariàtides de l’Erectèon i detall (421-406 aC). Atenes. Grècia.
CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTÒNIQUESAltres tipus de suport : Les CARIÀTIDES
Escultura femenina que substitueix el fust d’una columna o una pilastra (amb la mateixa funció de suport). Utilitzada, especialment, en arquitectura grega, es denomina Atlant si és masculina.
CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTÒNIQUES
Ordres arquitectònics
ORDRES ARQUITECÒNICS
La necessitat d’harmonia els porta a la creació dels ORDRES clàssics:DÒRIC, JÒNIC i CORINTI.
El trobem des del segle VII aC.
És l’estil més SOBRI.
Crepidoma en tres graons: estereòbat (els dos inferiors) i estilòbat (el superior)
Columna: sense basa, descansa directamentsobre l’estilòbat, fust estriat i amb èntasi, i capitell dividit en tres parts (collarí, equí
i àbac), sense decoració.
Entaulament: arquitrau llis, fris que alterna tríglifs (motllures verticals) i
mètopes (espais quadrangulars amb relleus esculpits), i cornisa simple que sobreïx.
Coberta a dues aigües que es converteixen en dos frontons decorats amb escultures.
ORDRE DÒRIC
entaulament
columna
estereòbat
capitell
Fust amb estries d’aresta viva
acrotericornisa
estilobat
equí àbac
arquitrau
vCoberta a dues aigües
fris
tríglif mètopa
timpà
vfrontó
ORDRE DÒRIC
fust amb estries d’aresta viva
capitellarquitrau
fris
tríglif
cornisaOrdre dòricmètopes
estereobat
tríglifmètopes
fust amb estries d’aresta viva
Temple d’Hefest . Atenes.
Temple d’Hera (550-530 aC). Paestum.
Temple d’Hera (550-530 aC). Paestum.
Temple d’Apol·lo (540 aC) Corint.
Partenó (447-432 aC) Atenes.
Mètopes del Partenó (447-432 aC) Atenes.
Temple de Posidó, Cap Súnion (449-445 aC) Atenes.
S’inicia en el segle VI a.C.
Més esvelt i ric en ornamentació.
Columna: base formada per dos toros i una escòcia, fust acanalat i sense èntasi, i capitell
decorat amb dues volutes en espiral.
Entaulament: arquitrau format per tres bandeshoritzontals o platabandes; fris llis i sense divisions,
amb decoració contínua de relleus o pintures;i cornisa.
ORDRE JÒNIC
volutesFust amb estries d’aresta roma
base
tor / toros
escòcia
ORDRE JÒNIC
Temple d’Atenea Niké (449-421 aC) Atenes.
Erectèon (421 aC) Atenes.
fulles d’acant
floró
ORDRE CORINTI
El trobem des del segle IV a.C.
És una variant de l’ordre jònic amb algunes diferències: Fust més esvelt i capitell decorat amb caulicles i fulles d’acant.
fulles d’acant
floró
ORDRE CORINTI
Temple de Zeus Olímpic. Atenes. (Començat al segle VI aC, va ser acabat en
època de l’emperador Adrià (al segle II)
Temple de Zeus Olímpic. Atenes. (Començat al segle VI aC, va ser acabat en
època de l’emperador Adrià (al segle II)
ARQUITECTURA RELIGIOSA
EL TEMPLE
Zeus Júpiter déu del cel i dels fenòmens atmosfèrics, de la justícia, déu suprem
Hera Juno deessa del matrimoni
Posidó Neptú déu del mar i dels terratrèmols
Demèter Ceres deessa de l'agricultura, donà el blat i les lleis als homes
Hèstia* Vesta deessa de la llar familiar i pàtria
Afrodita Venus de l'amor, de la sexualitat i de la bellesa
Ares Mart déu de la guerra
Hefest Vulcà déu del foc i dels ferrers
Atena Minerva deessa de la guerra, de la saviesa, de la intel·ligència i dels artesans.
Àrtemis Dianadeessa de la caça i els boscos, la virginitat i
els parts, lluna
Apol·lo Apol·lo déu de la bellesa, la música, les arts, la raó, l'endevinació i el sol
Hermes Mercuri missatger dels déus, déu del comerç i dels lladres, guia els morts als inferns
Dionís* Bacus déu del vi, de l'irracional i del teatre
Al cim d'aquesta muntanya hi havia la llar dels dotze déus olímpics, els més importants del panteó grec. L'Olimp era una ciutat amb portes construïda per Hefest i habitada per Zeus i altres deus. La ciutat era a la cimera del Mont Olimp, a Tessàlia, sempre coberta de núvols. La ciutat sobresortia per damunt dels núvols. Les portes de la ciutat eren considerades les portes del cel.
Mont Olimp Panteó grecoromanes
pronaos
opistòdom
nao o cel·la
Les columnes sempre eren
de nombre parell (dues, quatre, sis i
vuit).
Generalment als costats laterals, el nombre de
columnes era igual al doble
més una del nombre de la
façana.
perípter
teulada a dos vessants
hexàstil
tetràstil
octàstil
dístil
amfipròstil
arquitravat
estereòbat
TEMPLELa casa de la divinitat
planta rectangular
Tholos d’Atena Pronaia. Delfos. Segle IV aC
Tholos = Temple circular
El PartenóAcròpolis d’AtenesIktin, Cal·lícrates i Fídies 447–434 aC. (Primer classicisme)
Pèricles(495 aC - 429 aC)
L’Acròpolis d’Atenes
Atena
Atenea Niké
Propíleus
Erectèonamb la Tribuna de les Cariàtides
Partenó
Acròpolis d’Atenes
pronao
hekatòmpedos
Atenea Pàrtenos.Còpia romana d’una Atenea de Fídies
Perípter octàstil
opistòdom nao
A Nashville, Tenesse (EUA), hi ha una reconstrucció completa i detallada del Partenó.
Correccions òptiques: Per evitar lasensació que l'edifici sembli pesat a l'espectador.
En el Partenó tot és equilibri, harmonia de les proporcions, ordre, i construcció racional.
L'amplada de les mètopes disminueix progressivament i de
manera quasi imperceptible a partir del centre. Les
mètopes dels laterals són més amples.
L'estilobat no és uniforme, sinó que els angles se situen 11 cm. més baix que el mig. El
mateix s'esdevé amb l'arquitrau. Aquesta curvatura servia per
augmentar l'estabilitat de l'edifici.
Intercolumnis diferents: la distàncies que
separen les columnes no són iguals; també estan lleugerament
inclinades cap al centre i cap a l'interior.
El fust té l’èntasi per
aconseguir una millor sensació estètica i visual, ja que confereix més harmonia al
fust i fa la impressió de
major esveltesa a les columnes.
Lord Elgin, ambaixador anglès a l’Imperi turc, va dur a terme el despullament sistemàtic, a gran i desordenada escala, de les escultures del Panteó i les envià a Gran Bretanya. Actualment formen part de la col·lecció del British Museum.
Marbres del Partenó.FídiesMarbres d’Elgin. British Meseum
FRONTÓ ORIENTALNaixement d’Atenea de Fídies
FRONTÓ OCCIDENTAL
Lluita d’Atenea amb Posidó de Fídies
fris
tríglif
cornisamètopes
Centauromàquia
160 m. de fris
continuat
Processó (cada quatre anys) que es
feia per donar gràcies a la deessa
Atenes
Fris interior del Partenó
Baix relleu amb una gran varietat de cossos en repòs i
moviment.
Cànon, mesura, equilibri... tot està sàviament calculat.
L’objectiu de la processó era que les joves donzelles portessin
el “pèplum”.
Escana del pèplum
Mestres de
cerimònia i
donzelles
En total hi ha 360 personatges (143 genets, 220 animals i 10 carros)
El 70 % del
fris està
dedicat a la
cavalcada.
carros
carros
genets
portadors d’àmfores
magistrats
magistrats
músics
músics
portadors
d’ofrenes
portadors
d’ofrenesmestres de
cerimònia i
donzelles
ciutadans
déus
déus
pèplum
animals conduïts al
sacrifici
animals conduïts al
sacrifici
Marbres del Partenó. FídiesMuseu de l’Acròpolis. Atenes
Atenea Niké / Victòria ÀpetraAcròpolis d’AtenesCal·lícrates 449–421 aC. (Primer classicisme)
Tetràstil amfipròstil d’ordre jònic.
Ordre jònic
arquitrau
Fris amb relleus continuats
amb representacions de lluites
entre grecs i perses
volutes
fust (estries d’aresta roma)capitell
base motllurada
Victoria descordant-se les sandàlies
ErecteònAcròpolis d’AtenesFilocles (possiblement) 421–406 aC. (Primer classicisme) És la representació jònica de la casa d’Erectèon segons Homer.
Erectèon fou un antic heroi fundador d’Atenes.
Fou dedicat als déus Atena, Posidó, Hefest i als herois Erecteu i Cècrops
En l’Erectèon res no és
racional ni simètric
A llevant cos rectangular amb façana jònica hexàstil
La façana occidental amb una pseudocolumnata jònica de quatre mitges columnes a l’exterior, que es converteixen en pilars a l’interior.
Olivera
Petit i lleuger pòrtic sud amb les Cariàtides
El pòrtic nord, amb columnes jòniques
Cariàtide diu la faula que les
Cariàtides representen
donzelles de Cària, Àsia Menor, que en
ser fetes presoneres, foren condemnades a
realitzar aquesta feina tan feixuga.
Temple de PosidóCap Súnion449–445. (Primer classicisme)
Altar de ZeusPèrgam (actualment Bergama, Turquia)Pergamonmuseum, Berlín180 aC. (període hel·lenístic)
Maqueta i planta de l’Acròpolis de Pergam.
L’altar de Zeus era una de les més impressionants estructures de
l’Acròpolis de Pèrgam.
Ubicació de l’altar.Pèrgam és avui la ciutat de
Bergama, a Turquia.
Pergamonmuseum de Berlín
Pergam
Edifici monumental de caràcter religiós (culte a Zeus) a la vegada commemoratiu i propagandístic (Èumenes II va fer aixecar aquest monument per commemorar les seves victòries contra els Gàlates/celtes)
planta de forma quasi quadrada (38,6 x 36 m.)columnata
jònica
Altar
(ales) cossos lateralsque enquadren
ampla i elevada esglaonada
Monumental (proporcions gegantines)
alt relleu(gigantomàqui
a)
columnata jònica
pati
podi(7 m. d’alt)
Alt relleu amb el tema de la
Gigantomàquia
figures que es retorcen
dramàticament
més de 100 m. de longitud
molt volum escultòric
2,5 m. alçada
lluita entre déus i gegants
molt moviment i gran tensió
musculatures en tensió
expressions turmentades
"pathos" fort efecte de
clarobscur
Alt relleu del pòdium: 2’30 x 120 metres.
Un musculat Zeus lluita amb força contra tres gegants.
Nike corona Atenea mentre que ella agafa pels cabells un dels gegants. Gea, la mare dels gegants, li demana clemència.
ARQUITECTURA CIVIL
EL TEATRE
Teatre d’EpidaureSantuari d’EpidaurePoliclet el Jove330 aC. (final període clàssic / període hel·lenístic)
La ciutat d’Epidaure al Peloponès es va fer famosa perquè hi havia el santuari d’Asclepi, déu de la medicina que guaria els malalts. Lloc de pelegrinatge, durant el segle IV aC. el culte va créixer i, aquest santuari era visitat per molts malalts.
Santuari d’Asclepi
Asclepi, déu de la medicina
El teatre està situat al sud-est del santuari d'Asclepi
L' acústica d'aquest teatre és excepcional: des de la fila més allunyada es pot sentir perfectament el que es diu a l'escenari.
Els teatres grecs es construïen aprofitant el vessant d'un turó per formar la càvea, les grades de la qual sovint eren tallades en la mateixa roca.
aforament de 14.000 espectadors.
orchestra
Càvea (30 grades)
pàrodoi
dotzeescales radials
vint-i-quatreescales radials
diathoma
icosàedre
2/3
Seients d'honor amb respatller i braços que se situaven dins el cercle de l'orquestra
20,30 m de diàmetre
Càvea (20 grades)
koilon o càvea
segon nivell
passadís o diathoma
orchestra
proskénion
skene
Pàrodoi
trenta grades
primer nivell
auditori (theatron)
Espai de caràcter religiós, pedagògic i lúdic.
skeneproskénion
pàrodoi
ultrasemicircular
càveaorquestra
Antígona, Èdip Rei, Electra, Èdip a Colonos…
Sòfocles(497-406 a. C.)
La Orestiada
Esquil(525-456 a. C.)
Tragèdia i Comèdia
Medea, Adromaca, La dona Troiana…
Eurípides(485-406 a. C.)
Aristòfanes(448-380 a. C.)
Meneandre
Teatre romà
Gràcies als nous materials constructius*es construeix un sistema esglaonat de galeries amb voltes
* Maó i morter “opus ceamenticum”
Fou construït en el segle IV aC. i va ser remodelat posteriorment entre els anys 342 i 326 aC. Tenia un aforament de 17. 000 espectadors.
El teatre tenia per als grecs una funció educativa. Veien en la tragèdia una manera de purificar-se dels seus defectes humans. A Atenes, en un primer moment, el teatre era gratuït; després es va fer pagar una entrada simbòlica per sufragar les despeses i l’estat destinava uns diners del pressupost a pagar l’entrada als ciutadans sense recursos.Tothom podia assistir al teatre, tret dels esclaus; tanmateix, la presència de les dones no era gaire ben vista, sobretot en les representacions de comèdies, a causa de la seva temàtica més descarada i el seu llenguatge al·lusiu i obscè.
Teatre de DionísAtenes)
Teatre de Dionís al peu de l’Acròpolis
Teatre de Delfos.
ARQUITECTURA CIVILaltres edificacions
Àgora
Espai obert, lloc de reunió, centre polític, cívic, social i comercial d’una ciutat grega. Estava envoltada dels edificis públics.
EstoaPòrtic de planta rectangular amb sostre a dues aigües sostingut per columnes. Envoltaven l’àgora i els carrers del voltant per protegir la gent de les incidències meteorològiques i acollir els comerços.
Estoa d’Àtal IIFou construïda per Àtal II de Pèrgam, el 160 aC, en agraïment per l'educació que havia rebut de la ciutat àtica.
Palestra
Palestra d'Olímpia
La paraula palestra (palaistra) prové de palh (pale) lluita'. Consisteix en una arena quadrada envoltada d'un pòrtic que desemboca a un seguit de sales de descans, d'entrenament, banys i vestidors. Les sales de conferències fan veure que també s'hi desenvolupaven activitats intel·lectuals.
Estadi
Estadi d'Olímpia.
Espai destinat a les competicions atlètiques. Era d’estructura rectangular amb grades o cavea aprofitant el desnivell del terreny