DOSSIER ECONOMIC SETMANARI D’INFORMACIÓ ECONÒMICA

28/04JUNY/JULIOLI08

04000500REPORTATGE

CULTURA

La música clàssica ha sortit dels cercles més elitistes els últims anys. Diversos músics

i formacions proposen, a més de buscar l’excel·lència artística, dotar-la d’una funció social. Una prova d’això són dues orquestres que han rebut premis i elogis arreu del món per la seva implicació en la societat: l’Orquestra del Divan Est-Oest, que dirigeix el jueu Daniel Barenboim i integren músics palestins i israelians, i l’Orques-tra Juvenil Simón Bolívar, que forma part del Sistema Nacional d’Orquestres Infantils i Juvenils de Veneçuela, guardonat amb el Premi Príncep d’Astúries de les Arts d’aquest any per integrar joves i nens a través de la forma-ció musical.

Aquesta és la línia que vol se-guir l’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV), segons explica el seu gerent, Jorge Bernárdez. L’OSV ja té diversos programes que porten la música clàssica a escenaris poc habituats a aques-ta: escoles, instituts, universitats o centres penitenciaris. I la inten-ció és fer-la arribar a més llocs, com ara hospitals, biblioteques o altres equipaments de barris que tenen poca oferta d’aquest tipus. «En principi, aquests cicles eren finançats per l’orquestra amb els seus propis recursos, però ara ja

tenim alguns patrocinadors», afir-ma Bernárdez. El model és aquest: lligar les iniciatives amb empreses que tinguin els mateixos valors i els vulguin patrocinar.

A més, la Simfònica també inten-ta donar un vessant social als seus concerts en escenaris més conven-cionals. Així, la pròxima temporada al Palau de la Música Catalana, una de les dues seus fixes de l’orques-tra a part del Teatre Principal de Sabadell, gira al voltant del medi ambient. La programació hi estarà

relacionada i en cada concert es faran accions de sensibilització amb aquest tema.

L’OSV és una rara avis entre les orquestres catalanes. La seva forma jurídica de societat anòni-ma social converteix els músics en accionistes. A tot l’Estat espanyol només n’hi ha una altra formació privada i professional, la Sinfónica de Madrid. Però aquesta, com que és la titular del Teatro Real, té el seu pressupost garantit per sub-vencions públiques. En canvi, en el cas de l’Orquestra Simfònica del Vallès, només un 24% prové de subvencions públiques. La resta dels 2,8 milions d’euros que factura correspon a patrocini (10%) i con-

certs privats (66%). La intenció del nou pla estratègic de l’OSV és que el percentatge entre fons públics i provinents del patrocini s’equilibri, i que el 2010 s’arribi a una factura-ció de quatre milions d’euros.

El fet de tenir pocs ingressos garantits per entitats públiques és força comú, sobretot en les or-questres del Regne Unit o del Japó. A l’Estat espanyol, però, el pes de les subvencions en el pressupost de les orquestres arriba gairebé al 80%. «Això ens obliga a tenir una

política de màrqueting proactiva i, partint sempre de fonaments artís-tics, desenvolupar nous productes per a nous segments de públic», assegura Bernárdez.

Els treballadors tenen un paper essencial en la Simfònica. L’opinió dels cinquanta músics i de les vuit persones dedicades a la gestió (un departament que haurà de créi-xer per poder portar a terme tots aquests projectes, segons explica Bernárdez) compta molt. De fet, molts dels cicles i programes se suggereixen en les comissions de treball en què els músics partici-pen, encara que després l’equip de gestió és el que estudia la seva viabilitat abans d’aprovar-los. Y

Orquestra busca nou públicEL PLA ESTRATÈGIC DE L’ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL VALLÈS, AMB NOMÉS UN 24% DE RECURSOS PÚBLICS, INCIDEIX EN EL

DISSENY DE NOUS PRODUCTES PER A PÚBLIC TRADICIONALMENT ALLUNYAT DE LES SALES DE CONCERTS TRADICIONALS

PAULA MATEUBARCELONA

RESPONSABLE. El gerent de la Simfònica en una sala d’assaig de l’orquestra

Ricard Novellas

LA SIMFÒNICA PORTA MÚSICA A ESCOLES, UNIVERSITATS O CENTRES PENITENCIARIS

EL 24% DELS SEUS INGRESSOS PROVÉ DE FONS PÚBLICS. LA MITJANA ÉS DEL 80%