091011 pla de seguiment al21 - esporles · pla de seguiment ‐al21 esporles‐ 2 segons el decret...

Pla de seguiment Document 3 del Pla d’Acció de l’Agenda 21 d’Esporles

Octubre de 2009

A. Calendari i planificació B. Estat dels projectes C. Indicadors de sostenibilitat

Pla de Seguiment ‐AL21 Esporles‐

2

Segons el Decret 123/2002 sobre la implantació de l’Agenda Local 21 als municipis de les Illes Balears…

Pla de Seguiment: és el document del Pla d’Acció que defineix un sistema d’avaluació contínua i periòdica del desenvolupament i dels resultats obtinguts per implantar el Pla d’Acció.


3

INDEX

1 El PROCÉS DE SEGUIMENT 4

1.1 L’Audiència pública ________________________________________________________ 7

2 RESUM DELS PROJECTES ACABATS O EXECUTATS 8

2.1 Resum dels projectes en execució o acabats __________________________________ 10

2.2 Projectes pendents de començar ___________________________________________ 25

3 DEFINICIÓ D’INDICADORS DE SOSTENIBILITAT 27

3.1 Index de pressió humana (IC‐1) _____________________________________________ 28

3.2 Creixement de la població de dret (Esp‐01) ___________________________________ 29

3.3 Rati de dependència (Esp‐02) ______________________________________________ 30

3.4 Capacitat d’Allotjament (IC‐2) ______________________________________________ 31

3.5 Indicador d’estrès turístic (IC‐4) _____________________________________________ 32

3.6 Equilibri de l’ocupació laboral per sector (IC‐5) ________________________________ 33

3.7 Taxa d’atur (Esp‐03) ______________________________________________________ 34

3.8 Immigració (IC‐6) ________________________________________________________ 35

3.9 Parc de vehicles (IC‐7) ____________________________________________________ 36

3.10 Desplaçaments en transport public (Esp‐04) __________________________________ 37

3.11 Usos reals del sòl (IC‐9a) __________________________________________________ 38

3.12 Intensitat dels usos del sòl (IC‐9B) ___________________________________________ 39

3.13 Superfície protegida (IC‐10) ________________________________________________ 40

3.14 Abastament d’aigua municipal (IC‐11) _______________________________________ 41

3.15 Producció de residus municipals (IC‐13) ______________________________________ 42

3.16 Reciclatge de residus (Esp‐05) ______________________________________________ 43

3.17 Consum d’energia elèctrica (IC‐15) __________________________________________ 44


4

1 EL PROCÉS DE SEGUIMENT

El Pla de Seguiment de l’Agenda 21 és un document important per tal d’establir un horitzó clar que garanteixi la participació ciutadana en el futur immediat i llunyà. La planificació serveix perquè tothom pugui veure que la seva implicació en la dinàmica municipal es té en compte a llarg termini, cosa que pot ser un element motivador per seguir participant.

La temporalització i planificació de les activitats de seguiment del procés d’Agenda 21 depenen en gran mesura de l’experiència adquirida en el camí que hem recorregut fins ara. Fins al moment aquestes són les principals etapes i fites de la participació a Esporles:

Data Esdeveniment

2001 Firma de la carta d'Aalborg

mar 06 ‐ mar 07 Elaboració del Diagnòstic

Nov 06 ‐ gen 07 Es fa la primera enquesta ciutadana

abr‐07 Presentació dels resultats de l'enquesta ciutadana i el Diagnòstic

oct 07‐ mar 09 reunions dels grups de treball

2008 Aprovació dels compromisos d'Aalborg

oct‐09 presentació del Pla d'Acció Taula 1: Principals etapes de l’Agenda 21.

A continuació es presenten les dates de les principals reunions de feina.

Data Tipus de reunió Temàtica

31/03/2007 Fòrum Presentació del diagnòstic

28/10/2008 Fòrum Fòrum inicial

15/11/2007 GT Mobilitat

21/11/2007 GT Mobilitat

28/11/2007 GT Residus

13/12/2007 GT Residus

10/01/2008 GT Aigua i energia

17/01/2008 GT Aigua i energia

27/02/2008 GT Cultura

11/03/2008 GT Serveis Socials

05/02/2009 Fòrum Seguiment i nova obertura

12/02/2009 GT Economia

19/02/2009 GT Economia

05/03/2009 GT Urbanisme i territori

05/03/2009 GT Urbanisme i territori


5

Taula 2: Principals reunions fetes fins el moment. Les dues cronologies que precedeixen aquestes línies mostren com l’etapa participativa ha estat distribuïda en dos anys. Això és degut a que s’ha treballat de manera acurada i respectant els temps de l’administració i el de les persones. Les reunions dels grups de treball s’han intentat fer quan realment hi havia aspectes rellevants a tractar i que podien d’una manera o l’altra engrescar a la ciutadania.

Aquest llarg període de temps destinat a l’elaboració del primer Pla d’Acció ens determina algunes conseqüències que fan que el procés participatiu d’Esporles sigui una mica diferent al de la resta de municipis:

1. Tot i que encara no s’havia aprovat el Pla d’Acció s’havien executat i, fins i tot, acabat més del 50% dels projectes.

2. Les línies estratègiques que es treballaren en primer lloc, han de ser revisades per incorporar o eliminar projectes.

3. Les línies estratègiques que s’han treballat amb posterioritat encara es troben en fase de desenvolupament projectes, la qual cosa implica un tipus de participació més acotada i diferent a la de la fase de proposició de projectes.

Lluny de suposar un entrebanc, aquests fets representen una riquesa per al nostre procés participatiu, ja que la ciutadania pot assistir en tot moment a diversos tipus de reunions per aportar els seus coneixements, opinions i propostes. La missió dels coordinadors d’aquesta participació consisteix en organitzar, estimular i facilitar la participació, tot adaptant la necessitat d’elaborar documents tècnics als ritmes dels diferents actors.

Aquesta és, de fet, la filosofia que s’ha aplicat per a l’elaboració d’aquest document que, a diferència d’altres, en el proper apartat presentarà un recull dels projectes realitzats.

A més, pel que respecta als documents de seguiment que s’han de fer en el futur, com ara el Pla Anual, encara resta per definir la seva estructura final. En principi, es planteja que es faci un recull de tots els projectes incorporats o eliminats durant l’any. Deixant així, que tots els projectes tenguin la importància que ha determinat en el seu moment el Fòrum. Això sí, s’ha de considerar important si el projecte és a curt, mig o llarg termini. També s’ha de considerar que l’Ajuntament treballa en tot moment per desenvolupar els esmentats projectes, i el seu desenvolupament no depèn de la prioritat atorgada per la ciutadania al projecte ni tampoc de la passivitat dels seus representants.

En definitiva, Esporles planteja el seu Pla d’Actuació com a un document dinàmic que aposta per l’entrada constant de nous projectes i l’eliminació dels que el Fòrum consideri oportuns, o d’aquells altres que ja s’hagin executat. Per aquest motiu, en la fitxa de cada projecte, com ja s’ha mostrat, cada projecte té un codi únic i també una data d’incorporació o d’eliminació.

Pel que respecta als propers anys, es planteja un calendari per etapes i obert a possibles canvis, que s’anirà concretant en funció de la finalització o inici de projectes.


6

Data Esdeveniment

Octubre‐09 Presentació del Pla d’Acció

Gener – febrer 10 Elaboració d’una enquesta ciutadana

Contínuament Reunions de seguiment, eliminació i aportació de nous projectes per a cada línia estratègica (cada dos anys aprox.)

Contínuament Reunions per desenvolupar projectes

Mar‐10 Reunió del Fòrum Ciutadà per al seguiment general d’indicadors i projectes.

Mar‐10 Presentació dels resultats de l'enquesta.

Nov‐ 10 Elaboració del Pla Anual

feb‐11 ‐ oct‐11 Revisió del diagnòstic

nov‐11 Elaboració del Pla Anual Taula 3: Pròximes etapes de l’Agenda 21.

A continuació hi ha un calendari a curt termini i orientatiu de les properes reunions:

Línia estratègica

Temes prioritaris a tractar Data Tipus de reunió

Mobilitat: Pacificació del trànsit, foment de l'ús social de la bicicleta, compartir cotxe, etc.

En acabar les obres del ressalts. (projecte d’alta prioritat segons les anteriors reunions)

Seguiment, eliminació i aportació de nous projectes.

Residus Plantejar la possibilitat de la revisió de la taxa. Seguiment dels demés projectes.

Novembre de 2009 Seguiment, eliminació i aportació de nous projectes.

Aigua Avaluació dels avanços en la millora de la xarxa.

En acabar les obres del Pla E i tenir el servei organitzat per tal d’explicar-lo i poder millorar-lo conjuntament.

Seguiment, eliminació i aportació de nous projectes.

Economia Reunió per a tractar el projecte de senyalització

Depèn de la planificació del projecte. 28 d’octubre.

Reunió per al seguiment de projectes

Urbanisme S’ha de tractar l’adaptació de les NNSS al Pla Territorial.

Depèn de les evolucions de l'adaptació.

Reunió per al seguiment de projectes

Taula 4: Properes reunions. Dins aquesta planificació de la participació més programada i formal cal afegir‐hi les reunions periòdiques que es puguin fer amb diferents col∙lectius, com associacions o veïnats de les diferents urbanitzacions. En general, s’intenta fer una reunió anual amb cadascun d’aquests grups per tal de conèixer de primera mà les seves impressions sobre el municipi.


7

1.1 L’AUDIÈNCIA PÚBLICA

L’audiència pública és una reunió dels representants municipals amb el poble que serveix per fer un balanç dels projectes fets durant l’any i per tal de mostrar la planificació per a l’any vinent. En la reunió es tracten tots els projectes de l’Ajuntament independentment de si han estat proposats des de l’Agenda 21. L’audiència pública és un espai de trobada amb la ciutadania que es va incorporar al Reglament de Participació perquè es considera un bon incentiu per al foment de la participació i la democràcia i transparència dels governants.

El reglament de participació descriu l’audiència pública com:

1. La trobada en una data determinada dels responsables municipals amb la ciutadania per tal d’informar dels projectes que s’executaran dins el proper exercici d’entre tots aquells que ha proposat el Fòrum Ciutadà dins el Pla d’Acció (Pla Anual), així com d’altres projectes propis, i recollir propostes dels ciutadans i ciutadanes.

2. El batle o la batlessa en convocarà, al manco, una cada any per presentar el programa d’actuació municipal i les ordenances municipals. Presidirà les sessions el batle o batlessa, que podrà delegar en qualsevol regidor/ra. Actuarà com a secretari per aixecar acta dels acords, si escau, el secretari de la corporació o persona en qui delegui.

Aquesta reunió està prevista per als darrers mesos de l’any. Essent el 2009 el primer any en que es farà.

En aquests’ha cometreball, l’Apossible. troben aca

En el Gràfexecució. L’Ajuntam

0

5

10

15

20

25

2 RES

t apartat es entat, a mesAjuntament En el gràfic abats o en fa

fic 2 es pot Aquest és e

ment ha d’inic

E

6

18

1

SUM DEL

fa un resumsura que s’ananava incorque segueixase d’execuc

Gràfic 1: E

veure com l motiu per aciar els proje

3. Pendentcomença

44%

Estat de

8

7

1

1. Alta

Estat de

Pla de Segui

S PROJEC

m de l’estat dnaven proporporant‐les x es pot veució al momen

Estat dels proj

la majoria dal qual és mectes més de

t de ar

e tots els

4

1

2

els projp

iment ‐AL21 E

8

CTES ACA

d’execució dosant projectal seu dia aure com, mént del tancam

jectes propos

dels projecteolt importanemandats pe

4. Eliminat1%

s projec

4

18

. Mitja

ectes serioritat

Esporles‐

ABATS O

de les propotes a les difea dia per taés d’un 50%ment d’aques

sats. Octubre

es de prioritant que la ciutr la majoria d

1. A1

ctes pro

2

1

3

egons la

EXECUT

ostes de la cerents reunil d’executar

% dels projecst document

2009.

at alta estantadania priode ciutadans

Acabat11%

2. En

oposats

15

21

3. Baixa

a seva

1.

2.

3. co

4.

TATS

iutadania. Cons dels grur‐les el més ctes proposat. Gràfic 1.

n acabats o oritzi els projs.

n execució44%

Acabat

En execució

Pendent de mençar

Eliminat

om ja ups de aviat

ats, es

bé en ectes.


9

Gràfic 2: Estat dels projectes segons la seva prioritat. Octubre 2009.

En el Gràfic 3 es mostra com les línies estratègiques que més projectes finalitzats o en execució tenen són les que es van tractar al principi del procés. Tot i això totes les línies estratègiques tenen un número significatiu de projectes en execució.

Gràfic 3: Estat dels projectes segons la línia estratègica. Octubre de 2009.

2

7

21

14

43 3

6 67

4

76

4

2

45

12

6

1

0

2

4

6

8

10

12

14

16

1. Foment d'una

mobilitat més sostenible

2. Millora de la gestió de residus

3. Una gestió de l'aigua més

eficient

4. Foment de l'estalvi

energètic i l'ús d'energies alternatives

5. Potenciar la nostra cultura i tradicions

6. Millora dels recursos i serveis de

l'àmbit social i sanitari

7. Dinamització de l'economia

local

8. Millorar la gestió i

planificació urbanística i territorial

Estat dels projectes segons cada línia estratègica

1. Acabat

2. En execució

3. Pendent de començar4. Eliminat

En els segi segons ca

Un dels prtambé elimprojecte d

Imatge 2: I

2.1

üents subapada línia estr

2.

rojectes mésminés els apde construcci

matge de la c

RESUM DE

partats es moratègica.

1.1 1. FOM

s valorats eraparcaments. ió de ressalts

carretera una

Pla de Segui

ELS PROJE

ostren els pro

MENT D'UN

a el de fer unEn aquests ms que reduirà

vegada retira

iment ‐AL21 E

10

ECTES EN E

ojectes acab

NA MOBILIT

na intervencimoments ja à considerab

ats els aparca

Esporles‐

EXECUCIÓ

bats o en exe

TAT MÉS SO

ió que modes’ha prohibitblement la ve

ImatCo

aments.

O ACABAT

ecució, segon

STENIBLE

erés la velocit l’aparcameelocitat.

tge 1: Situacióotxes aparcats

Imatge

TS

ns la seva pri

tat a la carreent i s’està fe

ó inicial de la s i sense ressa

3: Construcciressalts.

ioritat

etera i ent un

zona. alts.

ió dels

Un altre pActualmen

La creacióalguns casper tal deprovoca q

Imatgaparca

Imaparc

projecte que nt disposam

ó de nous apsos, com al c millorar la que l’Ajuntam

e 5: Optimitzaaments a can

matge 6: Reordcaments del c

es va demandel doble de

arcaments tacarrer Joan Rqualitat de vment hagui d

ació dels Campos

denació dels carrer Quarte

Pla de Segui

nar i ja es troe freqüèncie

ambé és unaRiutort o Cavida, especia’optimitzar a

r.

iment ‐AL21 E

11

oba executats que fa dos

a demanda mrrer Major ealment pel qal màxim els

Esporles‐

t es la millora anys i tamb

molt importaels veïnats deue fa als infaespais dispo

a de les freqé millor distr

Imatge 4: nous horpresencia

Mobil

ant de la nosecideixen retants i la genonibles per a

qüències de bribuïdes.

Presentació daris del bus aa del Conselleitat i el Batle.

stra ciutadantirar aparcamt gran. Aqueaparcar.

busos.

dels mb r de .

nia. En ments est fet

Imatge 7:Major u

retirada ddecisió es d’unes vot

veïn

La mobilits’han abo

Imatge 8

: Aspecte del una vegada feels aparcameva prendre dtacions entre nats del carrer

tat sosteniblrdat com a c

8 i 9: Iniciativebicic

carrer eta la ents. La després tots els r.

e i la supresconseqüència

es per al fomeleta.

Pla de Segui

ssió de barrea de les dem

ent de la

iment ‐AL21 E

12

eres arquitecmandes fetes

Imatge 10: és una tasQuarter avi

Esporles‐

ctòniques sóal Fòrum.

La substitucca progressiviat es llevaran

ón altres pro

ció de barrereva. Aquestes n.

ojectes que t

es arquitectònfaroles del

també

niques carrer


13

A continuació es presenta una taula amb una relació de tots els projectes en execució o acabats per tal que es puguin anar seguint les seves evolucions. La descripció del seu estat es troba a la fitxa del projecte del Pla d’Actuació.

1. Foment d'una mobilitat més sostenible 16

1. Acabat 2

1. Alta 1

Prohibició d’aparcament al carrer Joan Riutort regulant prèviament la velocitat

2. Mitja 1

Millorar la disponibilitat horària de policies

2. En execució 14

1. Alta 5Busos llançadera cada mitja hora cap a la universitat. Millora de la parada del bus de la universitat. Creació

d'un bitllet únic metro‐bus. Estudi de viabilitat i reducció al màxim les tarifes. Estudiar la possibilitat d'implantar un bus nocturn els cap de setmana. Mantenir i potenciar la línia regular.

Creació de noves places d'aparcament per a turismes

Fer més carrers peatonals, sobretot al centre del poble. Fer passos elevats al carrer Joan Riutort a: papereria‐placeta brollador; carrer cotoner‐passeig; església‐

ajuntament i altres carrers amb elevat trànsit (Jaume I, etc.)

Limitació de velocitat al carrer Joan Riutort amb senyals lumínics.

2. Mitja 3

Connexió de la Vilanova amb el carrer Quarter per tal que hi passin bicis, vianants i cotxes dels veïnats. Mantenir una amplària mínima de pas a les voravies, ampliant‐les si cal, i llevar obstacles (papereres, pals

elèctrics, etc) que dificulten el pas amb cotxets, cadires de rodes, etc. Procurar col∙locar les faroles a les façanes i no a la voravia, per tal d’eliminar barreres arquitectòniques.

Reubicar aquelles que més molesten.

3. Baixa 6

Campanyes d’educació vial

Control i sanció dels cotxes aparcats sobre les voravies.

Crear aparcaments en bateria als trams amples del carrer Quarter. Instal∙lació d’aparcaments per a bicicletes (a l’aturada del bus de la Vilanova, al Passeig, Plaça del jardinet) i

crear places d’aparcament per motos.

Prohibició d’aparcament al carrer Francesc de Borja Moll. Recol∙locació de l’arbrat, pals o mobiliari urbà per tal que no quedin “mitges places” d’aparcament

inutilitzades.

2.1.2 2. MILLORA DE LA GESTIÓ DE RESIDUS

En quan a la gestió de residus el repte més important que s’ha hagut d’afrontar va ser la petició de la gent del Fòrum de crear una taxa de pagament per generació, és a dir, un sistema mitjançant el qual la gent que treu el rebuig, ho ha de fer amb unes bosses que valen un euro cada una i que es compren als comerços del poble. A canvi, l’Ajuntament ha baixat la taxa de fems un 40%. Al 2009 els veïnats d’Esporles han pagat 90 euros quan n’havien de pagar 150. La iniciativa ha estat pionera a Espanya i ja hi ha municipis a Catalunya que al 2010 iniciaran la mateixa experiència basant‐se amb el model d’Esporles.

Pla de Segui

iment ‐AL21 E

14

Esporles‐

Imatgedecidipreu,

senzill. Pcentena

cer

p

e 12: Arribar air la dimensió etc. No va sePerò gràcies aars de person

una rea

Imatge 13: L

Imatge 11: implantació dnova taxa himplicat moformació a

ciutadania peres va fer la gureciclatge, un dels project

roposats al Fò

a un consens pó de les bosseer un treball ga la col∙laboranes el projectealitat.

La bossa de re

La de la ha olta la r això ia de altre tes òrum.

per a s, el gens ació de e ja és

ebuig.

La implanafectat a a

Imatge correspo

forma inadaltre de

ntació de la altres àmbits

15: Aquesta on a residus qdequada. La iels projectes d

nova taxa hs com la nete

imatge, poc hque han estatinspecció i sandemandats pe

Pla de Segui

ha comportaeja dels carre

habitual, t trets de nció era un el fòrum.

iment ‐AL21 E

15

nt una milloers, la reducc

Esporles‐

or sensibilitzció i l’increm

Imatged’ada

igu

Imatform

rl’Assoccamsena

zació de la cment del recic

e 14: Les papeaptar a les novual que la brig

tge 16: La reda de prevenirresidus. L’Ajunciació de companya de fomlla entre la ge

petit com

ciutadania qclatge fins al

ereres s’han hves necessitatgada municipa

ducció és la mr el problema ntament amb

merciants ha fement de l’ús dent que compmerç local.

ue ha 70%.

hagut ts, al al.

illor dels

b et una de la pra al

A continuaen fase d’e

2. Millora de

1. Acabat

1. Alta Apro

sancionant eElabo

per la quanttaxa de fems

Fer u

2. Mitja

Canv

Inspe

3. Baixa

Pote

Proh

2. En exec

1. Alta

Fer cIncen

una campanbosses de pa

2. Mitja

Fer u

Prom

L’aigua ésdeficient usuaris. Dcontractarfinalització

ació es preseexecució o a

e la gestió de r

t

ovar l’ordenançen darrer extreorar una ordentitat de persones.

una guia de resi

a

viar el dia de rec

eccionar, inform

a

nciar i millorar

ibir fer cremes

cució

campanyes perintivar la reduccnya de regal de aper en lloc de

a

un porxo per pr

moure el compo

s un dels béal municipi. Davant aquesr un enginyeó de l’estudi

enta el llistatacabats.

esidus

a reguladora mm. ança fiscal justaes que hi ha a la

idus amb una c

collida del rebu

mar i, si cal, san

la recollida de

de poda als co

iòdiques d’infoció en origen (psenalles: implicbosses de plàst

rotegir els resid

ostatge domèst

2.1.3 3.

éns naturals La xarxa pesta situació er que ha feti al mateix te

Pla de Segui

t correspone

municipal i acom

a tenint en coma casa i/o per le

lassificació exh

uig al dimecres

ncionar aquells

roba al parc ve

rrals particular

rmació i sensibper exemple, edcar l’associació tic. etc.)

us perillosos.

tic facilitant info

UNA GESTI

que segonserdia fins a i la demandt un pla per aemps que l’E

iment ‐AL21 E

16

ent als proje

mpanyar‐la amb

mpte els dos crites bosses destin

austiva de tots

i el d’envasos a

que treguin exc

erd.

s.

ilització de la reducar per al conde comerciant

ormació i mitja

Ó DE L'AIGU

el diagnòstun 60% de da del Fòruma millorar toEstat conced

Esporles‐

ctes de l’àm

b campanyes d‘

teris, en la mesnades al rebuig

els residus, ho

al divendres.

cessiu rebuig.

ecollida selectivnsum, per tal ds; promoure qu

ns. Facilitar bio

UA MÉS EFI

tic estaven gl’aigua abanm, l’Ajuntamts els aspectdia 820.000

Fons propinved’aigi a condxarxcomproplínia

Imad

bit dels resid

informació, i ed

sura del possibl, amb l'objectiu

oraris, ús del pa

va (cada 5‐6 mee rebutjar embue els comerços

otrituradora mu

CIENT

gestionats d’ns d’arribar ment va prentes relacionaeuros a EspEstatal d’Inpiciar que ersió a mgües, a sectomillorar totduccions del a. En defplir molts posats pel FòEstratègica.

atge 17: Reund’aigües per tevolucions

dus que es t

ducació,

e: que es paguu de reduir la

rc verd, etc.

esos). balatges; fer s emprin

unicipal.

’una maneraa les aixetendre la decisats amb l’aigporles a travnversió Locas destinàs tillorar la oritzar el muts els depò tram inicialfinitiva, es dels pro

òrum per aq

nió amb l’engital de seguir ldel projecte.

roben

11

7

3

i

2

2

4

2

2

a més s dels sió de ua. La és del al va ota la xarxa

unicipi òsits i de la van

jectes questa

inyer es

Pel que faera insostpresa pel Palma, onconstruir u

A continua

a a aigües restenible ja quplenari va sen seran depuuna depurad

ació es most

siduals s’ha e estava aboer construir urades. L’exedora al munic

tren tots els

Pla de Segui

pres una decocant aigua una canonadecució d’aqucipi.

projectes ex

iment ‐AL21 E

17

cisió cabdal depurada deda que a paruest projecte

ecutats o ac

Esporles‐

Imatge 18Fons Estatquilòmetrdiversos claveguer

pel municipie manera insrtir d’ara enve ha provoca

catra

abats de la lí

8: Obres al cartal ha permèsres de xarxa punts negreram ja detecta

i. La situaciósuficient al tviarà les aigüat l’eliminaci

Imatge 19: Coanonada al llitansportar les

Pa

ínia estratèg

rrer Joan Riuts arreglar méd’aigua pot

es de la xarats al Diagnòs

de la depurtorrent. La dües al munició del projec

ol∙locació de t del torrent paigües residualma.

gica de l’aigu

tort. El és de 2 table i rxa de stic.

radora decisió cipi de cte de

la per a uals a

a.

3. Una gesti

1. Acabat

1. Alta Fer u

que incloguiprivatització

Sectode l’Ajuntam

2. En exec

2. Mitja

Capt

Exec

3. BaixaDota

amb l’aigua.

2.

L’eficiènciL’Ajuntamd’optimitzperquè te

A continua

4. Foment d

2. En exec

1. Alta Fer u

als edificis p

2. MitjaMillo

consum; etc

3. Baixa

ó de l'aigua mé

t

un estudi econòi: costos de maó de la gestió deorització del mument.

cució

a

ar i canalitzar le

utar el projecte

a ar la plantilla de. Inspecció de c

1.4 4. FOM

a energèticment ha anatzar la feina snguin efecte

ació es prese

de l'estalvi ener

cució

un pla municipapúblics.

a ora de l’eficièncc.)

a

és eficient

òmic i tècnic penteniment, pose l'aigua. unicipi i establi

es aigües de So

e de la canonad

e l’ajuntament aconnexions, con

MENT DE L'

ca és un dt substituint s’està fent ues educatius

Imatge 20:

enten la rest

rgètic i l'ús d'en

al d’eficiència e

cia energètica a

Pla de Segui

er conèixer la mssibilitats de fin

ment de priorit

on Tries que act

da d'aigua resid

amb personal tntrols de qualita

ESTALVI EN

els aspectel’enllumenan estudi percap a la gent

Les noves llu

a de project

nergies alterna

nergètica: millo

a les instal∙lacio

iment ‐AL21 E

18

millor solució penançament exte

tats per iniciar l

tualment es per

ual a Palma.

ècnic que duguat, control de re

NERGÈTIC I L

es que mést de molts dr tal rendibilt del municip

minàries són

es en execuc

tives

ora de l'enllume

ons municipals (

Esporles‐

r corregir les pèern, diferències

la paulatina ren

rden.

ui un control deecursos human

L'ÚS D'ENER

s s’està trede carrers delitzar el recupi.

més eficients

ció.

enat públic, fom

(ús d’energies r

èrdues de la xa entre gestió pú

novació de la xa

e tots els aspectns, etc.

RGIES ALTER

ballant en el poble peròurs. Els result

s que les ante

ment d'energie

renovables; sup

rxa d’aigua ública o

arxa, per part

tes relacionats

RNATIVES

aquest moò per tal d’atats es divul

eriors.

s renovables

pervisió del

5

2

2

3

2

1

ment. acabar lgaran

3

3

1

1

1

Donaassessorame

La línia esinfrastructper les ass

ar informació soent en la tramit

2.1

stratègica detura de la Fàsociacions, u

obre energies atació, contacte

1.5 5. POT

e cultura és àbrica de Caun museu, et

Pla de Segui

alternatives i leamb serveis tè

ENCIAR LA

una de les qan Fortuny. Ac. En definiti

Imamesosactual

iment ‐AL21 E

19

s subvencions qcnics, etc.

NOSTRA CU

que més es pAllà s’hi ubiciva la identit

atge 21: L’Spos per tal que lalitzada. S’ha cels diferents

Esporles‐

que es donen p

ULTURA I TR

potenciarà acarà la biblioat del munic

ortulis a partira ciutadania pcreat un aparts projectes qu

per part del gov

RADICIONS

amb la constoteca, una sacipi se’n veur

r del núm. 21 pugui disposatat municipal ue s’estan due

Imatgpatrimuniimpu

vern, i donar

trucció de laala d’actes, erà reforçada

sortirà cada dar d’informaciallà on s’expent a terme.

ge 22: Les visiimoni culturacipi també s’elsant des l’Àr

Cultura.

a nova espais .

dos ió més liquen

tes al al del estan ea de

A continuacultura.

5. Potenciar

1. Acabat

2. Mitja

Millo

2. En exec

1. Alta

Crea

Millo

2. Mitja

Crea

3. Baixa

Afav

Dona

Millo

ació es prese

r la nostra cultu

t

a

orar la periodici

cució

r i promociona

orar l'oferta de

a

ció d'un cinefò

a

orir la participa

ar a conèixer l'e

orar l'accessibili

enta una rela

ura i tradicions

itat de l'Sportu

r visites guiade

conferències

rum

ació i implicació

escola de músic

itat a l'arxiu, pr

Pla de Segui

ació dels pro

lis

es al patrimoni c

ó dels ciutadans

ca a través d'ac

romocionar el s

iment ‐AL21 E

20

ojectes acaba

cultural

s en l'organitzac

tivitats públiqu

seu ús i apropar

Esporles‐

Imatge 23: la bibliotel’arxiu i lampliar

ats o començ

ció de les feste

ues

r‐ho als ciutada

La construccieca permetrà a disponibilitl’oferta cultu

çats de la líne

s i activitats cu

ans del poble

ó del nou ediun major acc

tat d’espais peral del munic

ea estratègic

lturals

fici de cés a er a ipi.

ca de

7

1

1

6

2

1

3

2

Alguns demajor o mcentre de personal asocial.

6. Millora

2. En exec

1. Alta

CreaDona

àrees.

Dota

Prom

2. Mitja

Cont

Millo

La potencpassa per

.1.6 6. MI

els projectes menor mesursalut. Per aal centre de

a dels recursos

cució

r espais per separ major inform

ar l'àrea de serv

moure i potenci

a

tractació d'una

orar la informac

ciació de l’ecreforçar la im

LLORA DEL

més importra de la consaltra banda ue dia. L’Ajun

i serveis de l'àm

parar el menjadmació i difusió d

veis socials d'un

ar el voluntaria

altra infermera

ció i difusió del

2.1.7 7.

conomia locmatge de mu

Pla de Segui

S RECURSO

tants que esstrucció immuna de les dtament ja h

mbit social i sa

dor social i els udels espais, serv

n altre treballad

at social

a al Centre de S

Pla Municipal d

DINAMITZA

al segons la unicipi ecotu

iment ‐AL21 E

21

OS I SERVEIS

demanden minent de la emandes deha contractat

Im

nitari

usuaris del Centveis i activitats,

dor social

Salut, per a cob

de Drogues cap

ACIÓ DE L'EC

majoria de urístic aprofit

Esporles‐

DE L'ÀMBIT

en aquesta nova residène la ciutadant temporalm

matge 24: Casael nou ce

tre de Dia per apropar i d

rir el temps dem

p a les persones

CONOMIA L

gent que vatant la gran q

T SOCIAL I S

línia estratència a Ca Senia ha estat lment una seg

al de ca ses mentre d’estade

donar a conèixe

mandat

s drogodepenen

LOCAL

a participar quantitat de

SANITARI

ègica depenes Monges i ela dotació degona treball

monges on s’ues nocturnes.

er aquestes

nts

al Fòrum Cie recursos na

en en el nou e més adora

bicarà

6

6

4

2

utadà aturals

i paisatgísvaloritzacipreocupacestà trebamanera cpoble.

A continul’economi 7. Dinamitza

2. En exec

1. Alta

Pote

stics existentió dels recució per la suallant en la onjunta am

uació es presa local.

ació de l'econo

cució

nciar l'excursio

ts. La majoriaursos naturabsistència desenyalitzaciób l’Associac

enta una rel

omia local

onisme. Senyalit

Pla de Segui

a dels projecals i elemenel petit comó de rutes tió de Come

ació dels pro

tzació de noves

iment ‐AL21 E

22

ctes parlen dnts etnològierç. L’Ajuntatant fora coerciants d’Es

ojectes en ex

s rutes.

Esporles‐

de senyalitzacs, etc. A mament, amb m dintre desporles per a

xecució per a

ció de rutes,més, tambél’ajut d’altreel poble i feal foment d

Imatge 2les nove

en se

Imatge incentiv

no

a la dinamitz

, creació de é hi ha unaes administraent campanyde les comp

25: Presentacs rutes de la pec al seu pas pmunicipi.

26: Campanyvar les comprostre poble.

ació de

rutes, gran acions yes de res al

ció de pedra pel

a per res al

7

7

2


23

Repartir informació per a conscienciar a la gent de la importància del petit comerç i de les possibles conseqüències de la seva desaparició.

2. Mitja 3

Crear una marca per a promocionar el municipi Estudiar crear zones d'estacionament limitat als carrers comercials, especialment al Nou de Sant Pere fins a

la placeta des Pla. Fer aparcaments al carrer Cotoner.

Fer una ruta atractiva de carrers comercials amb un itinerari tancat i ben senyalitzat.

3. Baixa 2

Habilitar el camí del correu com a via per arribar a la Granja.

Potenciar la contractació pública de les petites empreses locals.

2.1.8 8. MILLORAR LA GESTIÓ I PLANIFICACIÓ URBANÍSTICA I TERRITORIAL

La planificació urbanística del municipi es troba en un moment important ja que s’està fent l’adaptació de les normes urbanístiques al Pla Territorial. Tal i com s’ha fet des del principi, l’Ajuntament oferirà a la ciutadania tota la informació necessària perquè puguin opinar i participar en l’elaboració del document urbanístic de referència a nivell local.

Tot i que fa molt poc que s’ha reunit el grup de treball d’urbanisme ja es pot anunciar que el projecte de l’escoleta està en marxa. A continuació en podeu veure els plànols.

Imatge 27: Plànol de la nova escoleta i la piscina.


24

A continuació es presenten els projectes en execució.

8. Millorar la gestió i planificació urbanística i territorial 4

2. En execució 4

1. Alta 2

Ampliació de l'escoleta

Recuperar els camins públics tancats i fer‐los nets

3. Baixa 2

Fomentar la rehabilitació de cases

Sembrar plantes autòctones a les zones verdes


25

2.2 PROJECTES PENDENTS DE COMENÇAR

A la següent taula es mostra una relació de tots els projectes que encara es troben pendents de ser començats. Alguns dels projectes tenen impediments seriosos per a la seva execució, altres depenen d’administracions diferents a l’Ajuntament i en algun d’ells encara s’hi està treballant per tal d’executar‐lo.

Per tal de conèixer de manera més detallada el motiu pel qual no s’ha executat el projecte cal revisar la fitxa del projecte ubicada al Pla d’Actuació.

1. Foment d'una mobilitat més sostenible 7

1. Alta 1

Fer un accés segur i carril bici a la zona esportiva i de l'institut.

2. Mitja 4

Campanya educativa i de foment de les actituds per evitar l’ús del cotxe en distàncies curtes (dins el poble)

Compliment de la normativa respecte a contaminació acústica (revisió tapes clavegueram, motos, cotxes, etc.) Crear fora del nucli urbà un emplaçament per als camions i vehicles pesants, per tal de llevar els camions

aparcats de forma permanent a la via pública.

Habilitar un sistema de préstec de bicicletes

3. Baixa 2

Connexió del carrer Mateu Font amb el carrer de la Pau

Foment de l'hàbit de compartir cotxe

2. Millora de la gestió de residus 6

2. Mitja 2

Ampliar els horaris del parc verd al diumenge dematí

Repartir poalets de recollida de matèria orgànica més grossos (20 l)

3. Baixa 4

Afegir contenidors de vidre a les cantonades. Donar bosses de recollida d’excrements de cans als mateixos punts on es donen les bosses d’orgànica. Reposar

les bosses de les papereres que es queden sense.

Fomentar la recollida de residus perillosos als propis comerços

Retolar els contenidors del parc verd

3. Una gestió de l'aigua més eficient 4

2. Mitja 1Fer un cens de pous negres, fosses sèptiques i de connexions d’aigües pluvials a les aigües residuals, així com

del funcionament de l’EDAR actual (volums, qualitat, etc.)

3. Baixa 3

Fer tarifes progressives segons el número d’habitants per habitatge, que penalitzi els consum excessius. Fomentar l’educació ambiental a través de campanyes de sensibilització a escoles i domicilis, respecte al bon

ús i estalvi d’aigua

Fomentar la reutilització d’aigües grises i normativitzar‐ho per noves edificacions

4. Foment de l'estalvi energètic i l'ús d'energies alternatives 2

2. Mitja 2

Creació d’un parc d’energies renovables. Fomentar l’educació ambiental a través de campanyes de sensibilització a escoles i domicilis respecte al bon

ús i estalvi de l’energia.

5. Potenciar la nostra cultura i tradicions 4

1. Alta 2

Dotar de recursos humans l'àrea de cultura: dinamitzador sociocultural

Participar en l’elecció i definició del projecte de la casa del poble

2. Mitja 1

Millorar la radio i donar‐la a conèixer

3. Baixa 1


26

Promoure el teatre

6. Millora dels recursos i serveis de l'àmbit social i sanitari 5

2. Mitja 1

Ampliar i adaptar als usuaris els recursos materials i tècnics del Centre de Dia

3. Baixa 4

Ampliar els horaris i serveis del Centre de Dia els cap de setmana

Crear una Aula de Salut, per a promoure l'educació i formació en aquest àmbit

Fomentar i promoure activitats de prevenció de la violència: educació i formació de joves i pares/mares

Reubicar la situació del despatx de Serveis Socials per a garantir la privacitat dels usuaris

7. Dinamització de l'economia local 12

1. Alta 3

Crear un mitjà de comunicació audiovisual propi del municipi.

Lliurar descomptes a la gent que compri al poble per anar a altres comerços locals. Rehabilitar i senyalitzar el patrimoni etnològic. Fer una ruta que acabi a un centre d'interpretació de la natura i

una ruta dins el poble tenint en compte els comerços. Fer‐ne una guia. (fonts, sitges, forns de calç, camins, molins d'aigua, etc.).

2. Mitja 4Crear espais per afavorir l'aturada dels busos que van a La Granja. Mediar amb els touropoeradors per pactar

aturades d'un temps raonable per poder passejar pel poble. Fer representacions de rondalles amb pintures a les façanes. Es podria combinar amb projeccions audiovisuals

a la nit.

Fer un carril bici que arribi a Palma aprofitant el curs del torrent.

Fer un full periòdic d'ofertes dels comerços d'Esporles.

3. Baixa 5

Pactar l'obertura de l'església del poble alguns dies.

Parlar amb els organitzadors d'excursions de gent gran per atraure'ls al poble.

Potenciar el cicloturisme. Fer‐ne una promoció especial, descomptes,etc.

Potenciar les trobades científiques aprofitant el nou espai de Sa Fàbrica. Regular la imatge de les noves edificacions per tal de millorar al màxim el paisatge urbà. Incentivar les

reformes que millorin la imatge del poble.

8. Millorar la gestió i planificació urbanística i territorial 6

1. Alta 1Crear una borsa de lloguer amb condicions i preus regulats des de l'Ajuntament. Donar incentius per a que les

cases buides es lloguin.

2. Mitja 3

Construir habitatges de protecció oficial per a la gent del poble, especialment en règim de lloguer.

Contenir la capacitat de creixement actual del poble limitant les dimensions mínimes dels nous habitatges.

Fomentar la gestió dels terrenys públics sense ús com a horts col∙lectius.

3. Baixa 2

Adquirir alguna possessió en desús per fer‐hi un centre d'interpretació de la natura

Fomentar l'avís anònim d'infraccions urbanístiques

Total general 46


27

3 DEFINICIÓ D’INDICADORS DE SOSTENIBILITAT

Els indicadors de sostenibilitat són una forma de mesurar de manera objectiva els diferents paràmetres que poden determinar el grau de sostenibilitat d’un municipi. Els indicadors són comuns a la resta de municipis de les Illes Balears la qual cosa permet fer comparacions per tal d’incentivar la millora contínua.

Dels 17 indicadors clau, alguns no es poden calcular pel cas d’Esporles i d’altres com els que fan referència a l’activitat turística no són prou rellevants. Per aquet motiu, s’han calculat uns altres d’indicadors que poden ser més útils per conèixer la realitat del nostre municipi.

L’interès dels indicadors rau en observar l’evolució interanual d’aquests mateixos i també en el cas de comparar‐los amb altres municipis de característiques socioeconòmiques semblants.

Indicadors clau Estat IC-1 Índex de pressió humana Calculat IC-2 Capacitat d’allotjament Calculat IC-3 Índex de pressió turística Manquen dades IC-4 Indicador d’estrès turístic Calculat IC-5 Equilibri de l’ocupació laboral per sector Calculat IC-6 Immigració Calculat IC-7 Parc de vehicles Calculat IC-8 Índex de Denúncies Manquen dades IC-9A Usos reals del sòl Calculat IC-9B Intensitat d'usos del sòl Calculat IC-10 Superfície protegida Calculat IC-11 Abastament d’aigua municipal Calculat IC-12A Índex de volum d'aigua residual tractada Manquen dades IC-12B Índex d'usos d’aigua depurada de l'EDAR Municipal Manquen dades. IC-13 Producció de residus municipals Calculat IC14 Consum d'energia total Manquen dades IC15 Consum d’energia elèctrica Calculat

Altres indicadors Estat Esp-01 Població de dret Calculat Esp-02 Rati de dependència Calculat Esp-03 Taxa d'atur Calculat Esp-04 Desplaçaments en transport públic Calculat Esp-05 Reciclatge de residus Calculat

A continuació es presenten les diferents fitxes per a cada indicador. L’ordre que s’ha establert és el de similaritat. Així, en primer lloc ens trobam amb els indicadors socioeconòmics i en després amb els que fan referència a aspectes ambientals.

És una estanual i es turistes).

Pl% PoPoPo

Ten

Creixemenpoblació mantenimhoteleres.

Anuaris de

timació mitjafa en funció

aces turístiqocupació h

oblació flotaoblació de doblació tota

ndència Act

nt continuade d

ment de le.

e turisme IN

3600

3800

4000

4200

4400

4600

4800

5000

2

Í

3.1 IN

ana del nombde la poblac

20ques 6

hotelera 5ant 3dret 40l 4

tual

at de la dret i es places

ESTUR i INE

2001 2002

Índex d

Pla de Segui

NDEX DE P

3.1.1

bre real d’hació empadro

3.1.

001 200264 64 58 51 37 33 082 4197119 4230

3.1.3

3.1.4

3.1

2003 20

e press

Població de

iment ‐AL21 E

28

RESSIÓ HU

DEFINICI

abitants en enada i la pob

.2 DADES

2003 2064 751 533 4

4322 434355 44

3 GRÀFICS

TENDÈNCI

.5 FONTS

004 2005

ió huma

e dret

Esporles‐

UMANA (IC

Ó

el municipi. Eblació flotant

004 2005 79 79 53 52 42 41 363 4547 405 4588

S

IES

Estdre

2006 200

ana

Població

C‐1)

En aquest cast (segones re

2006 200113 9059 6466 57

4546 4644612 469

Tendènci

tabilització det.

7 2008

total

s el càlcul és esidències i

07 2008 0 112 4 68 7 76 40 4696 97 4772

ia desitjada

de la poblac

a

ió de

Evolució d

Homes

Dones

Població d

Creixeme

Ten

Augment d’energia

www.ine.e

3.2

del creixeme

de dret

nt relatiu

ndència Act

continuat de elèctrica.

es

0,000

0,005

0,010

0,015

0,020

0,025

0,030

0,035

CREIXEM

nt de la pobl

2001

2026

2056

4082

tual

el consum

2002 20

Creixem

Pla de Segui

MENT DE LA

3.2.1

ació al llarg

3.2.

2002

2.069

2.128

4197

0,027

3.2.3

3.2.4

3.2

003 2004

ment re

iment ‐AL21 E

29

A POBLAC

DEFINICI

del temps.

.2 DADES

2003 2

2135 2

2187 2

4322 4

0,029 0

3 GRÀFICS

TENDÈNCI

.5 FONTS

4 2005

latiu de

Esporles‐

IÓ DE DRE

Ó

2004 20

2.154 22

2.209 22

4363 44

0,009 0,0

S

IES

Esco

2006

e la pob

ET (ESP‐01

005 200

205 2.25

252 2.29

457 454

021 0,02

Tendènc

stabilitzar oonsum.

2007 20

lació

)

06 2007

55 2310

91 2330

46 4640

20 0,020

cia desitjada

o disminui

008

2008

2343

2353

4696

0,012

a

ir el

És el quocanys) en rpoblació i

Meno16 a 6MajorRati d

Ten

Rati de s’estabilitlo amb Balears.

www.ine.e

cient de la prelació a la pel seu envel

rs 16 a. 64 rs de 64 a. de dependèn

ndència Act

dependèntza. Caldria cdades de

es

3.3 R

població definpoblació en elliment.

2001671 2768643

ncia 0,47

tual

ncia que comparar‐les Illes

0,44

0,45

0,460,47

0,480,49

0,50

2001

Pla de Segui

RATI DE D

3.3.1

nida com deedat laboral

3.3.

1 2002 704

8 2826 667 0,49

3.3.3

3.3.4

3.3

2002 2003

Evolució de

iment ‐AL21 E

30

EPENDÈNC

DEFINICI

pendent (me(entre els 16

.2 DADES

2003 200728 7342916 294678 6870,48 0,4

3 GRÀFICS

TENDÈNCI

.5 FONTS

2004 2005

el rati de de

Esporles‐

CIA (ESP‐0

Ó

enor o igual a6 i 64). Dóna

04 20054 802 42 29877 668

48 0,49

S

IES

Dide

2006 2007

ependència

02)

a 16 anys i ma una idea de

2006 2766 83108 3672 60,46 0

Tendènc

isminuir ependència

2008

a

major o iguae l'estructura

2007 2008821 820 3139 3187680 689 0,48 0,47

cia desitjada

el rati

al a 64 a de la

8

7

7

a

de

És el nomresidencia

Ten

Creixemenpoblació d’allotjam

Anuaris de

mbre de persals del mateix

ndència Act

nt continuade la

ment

e turisme IN

3800

4000

4200

4400

4600

4800

5000

Places turís% ocupacióhotelera Població floPoblació dePoblació to

3.4 CA

sones que px municipi.

tual

at de la capacitat

ESTUR i Ajun

2001 200

Capa

2stiques ó

otant e dret 4otal 4

Pla de Segui

APACITAT

3.4.1

pot allotjar u

3.4.

3.4.3

3.4.4

3.4

ntament

2 2003 20

acitat d

Cap

2001 200264 64 58 51

37 33 4082 41974119 4230

iment ‐AL21 E

31

D’ALLOTJA

DEFINICI

un municipi

.2 DADES

3 GRÀFICS

TENDÈNCI

.5 FONTS

004 2005 2

'allotjam

pacitat d'allotj

2003 2064 751 5

33 44322 434355 44

Esporles‐

AMENT (IC

Ó

en funció d

S

IES

Estd’a

2006 2007

ment

jament

04 200579 79 53 52

2 41 363 4547405 4588

C‐2)

del nombre

Tendènci

tabilització allotjament.

2008

2006 2007113 90 59 64

66 57 4546 46404612 4697

de llits turí

ia desitjada

de la capa

7 2008 112 68

76 0 4696 7 4772

stics i

a

acitat

És la relac

Pla% hoPoPoÍndtur

Ten

L’índex números comparat costaners

Anuaris de

ció entre la q

aces turístiqocupació telera

oblació flotaoblació de ddex d'Estrèsrístic

ndència Act

es mou insi

amb els .

e turisme IN

0,000

0,005

0,010

0,015

0,020

3.5 IND

uantitat de t

20ques 6

5

nt 3ret 40s 0,0

tual

en uns gnificants municipis

ESTUR i Ajun

2001 200

Índ

Pla de Segui

DICADOR D

3.5.1

turistes que

3.5.

01 2002 4 64 8 51

7 33 82 4197

009 0,008

3.5.3

3.5.4

3.5

ntament Con

02 2003

dex d'es

Índex d

iment ‐AL21 E

32

D’ESTRÈS T

DEFINICI

visiten el mu

.2 DADES

2003 2064 751 5

33 44322 430,008 0,0

3 GRÀFICS

TENDÈNCI

.5 FONTS

nselleria Turis

2004 2005

strès tur

d'Estrès turísti

Esporles‐

TURÍSTIC (

Ó

unicipi i el no

04 2005 9 79 3 52

2 41 63 4547

010 0,009

S

IES

AcdeTo

sme (ocupac

5 2006 2

rístic

ic

IC‐4)

ombre de res

2006 20113 959 6

66 54546 460,015 0,0

Tendènci

conseguir la els establimeots són agrot

ció mitjana)

2007 2008

sidents exist

07 2008 0 112 4 68

7 76 40 4696

012 0,016

ia desitjada

plena ocupents esporleurismes.

ents.

a

pació erins.

És la distl'economi

Ten

Augment dels seracceleradaconstrucc

SOIB

3.6 EQ

ribució de la municipal

ActiusActiusActiusActiusTotal a

ndència Act

dels actius arveis i da del sectoió.

0

20

40

60

80

100

QUILIBRI D

a població adepèn de ca

Sector I Sector II Sector II Co Sector III

actius

tual

als sector isminució or de la

0%

0%

0%

0%

0%

0%

Evolu

Pla de Segui

DE L’OCUPA

3.6.1

activa per sdascun dels

3.6.

onstrucció

3.6.3

3.6.4

3.6

ució de l'a

iment ‐AL21 E

33

ACIÓ LABO

DEFINICI

sectors econsectors.

.2 DADES

20054,437,04

41,7246,81

100,00

3 GRÀFICS

TENDÈNCI

.5 FONTS

ctivitat pe

Esporles‐

ORAL PER

Ó

nòmics. Es t

20063,084,48

37,72 454,72 5

100,00 10

S

IES

Remucride

er sectors

SECTOR (I

racta de ve

2007 202,20 2,3,90 3,

40,00 34,53,90 59,00,00 100,

Tendènci

etorn a l’equunicipi d’abaisi econòmiel sector II de

econòmic

Actius Sec

Actius SecConstrucc

Actius Sec

Actius Sec

C‐5)

ure en quin

008 ,30 ,80 ,20 ,70 ,00

ia desitjada

uilibri naturaans de l’inici ca. Recupee la construcc

cs

ctor III

ctor II ció

ctor II

ctor I

n grau

a

al del de la

eració ció.


34

3.7 TAXA D’ATUR (ESP‐03)

3.7.1 DEFINICIÓ

És la població laboral disponible en situació d’atur respecte a la població activa total.

3.7.2 DADES

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Aturats homes 34 42 45 48 43 48 71 Aturats dones 52 58 57 81 70 76 78 Aturats total 86 100 102 129 113 124 149 Actius total 858 864 886 947 1071 1192 1136 Taxa d'atur 10,02 11,57 11,51 13,62 10,55 10,40 13,12

3.7.3 GRÀFICS

3.7.4 TENDÈNCIES

Tendència Actual Tendència desitjada

Augment de l’atur global tant per un sexe com per l’altre. Pitjor incidència sobre els homes.

Tornar a establir l’atur en els valors residuals dels primers anys de la dècada.

3.7.5 FONTS

Servei d’Ocupació de les Iles Balears

0

50

100

150

200

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

Nombre d'aturats segons el sexe i total

Aturats homes Aturats dones Aturats total

És el nom

Dades: NascutsResta dNombreTaxa d'

Ten

Augment

Instituto n

bre d'immigr

s a l'estrangde la poblace total de poimmigració

ndència Act

gradual

nacional de E

0%

2%

4%

6%

8%

10%

12%

rants acollits

ger ió

oblació

tual

Estadística

1996 200

Evo

Pla de Segui

3.8 IMM

3.8.1

s al municipi

3.8.

1996 200

116 269

3.391 3.923.507 4.193,3% 6,4%

3.8.3

3.8.4

3.8

02 2003

olució de

iment ‐AL21 E

35

MIGRACIÓ

DEFINICI

per cada 10

.2 DADES

2 2003 9 347

28 3.97597 4.322% 8,0%

3 GRÀFICS

TENDÈNCI

.5 FONTS

2004 2005

la taxa d'i

Taxa d'imm

Esporles‐

(IC‐6)

Ó

00 habitants

2004 200359 428

4.004 4024.363 4.458,2% 9,6%

S

IES

Estd’i

5 2006 2

immigraci

migració

s.

5 2006 8 479

9 4.067 57 4.546 % 10,5%

Tendènci

tabilització immigrants

2007 2008

ió

2007 20486 5

4154 414.640 4.

10,5% 11

ia desitjada

del nom

8

008 25

171 696,2%

a

mbre

És el nom

Turismes FurgonetesAltres vehicTotal vehiclPoblació deNº vehicles

Ten

Augment de vehmecànica

Anuari eco

bre total de

s i camions cles (motos, les e dret /100 hab.

ndència Act

constant dehicles de per habitant

onòmic de La

6

8

10

3.

vehicles de t

bus, tractors

tual

el nombre tracció

t.

a Caixa.

60

80

00

2001 2

Pla de Segui

9 PARC D

3.9.1

tracció mecà

3.9.

200238389

s,etc.) 38731640877,5

3.9.3

3.9.4

3.9

2002 2003

Evolució de

iment ‐AL21 E

36

DE VEHICL

DEFINICI

ànica per cad

.2 DADES

01 200287 2464 9 409 7 392 63 3265 82 4197 5 77,8

3 GRÀFICS

TENDÈNCI

.5 FONTS

2004 2005

el Nº vehicl

Nº vehicles/

Esporles‐

ES (IC‐7)

Ó

da cent habit

2003 20042533 2528422 447398 4123353 33874322 436377,6 77,6

S

IES

Revepetra

2006 2007

es/100 hab

/100 hab.

tants.

4 2005 28 2641 2

493 5425 44

7 3559 33 4457 4

79,9 8

Tendènci

educció dehicles de ter augmentansport públ

2008

b.

2006 2007 709 2.745 08 519 42 714 659 3978 546 4640 0,5 85,7

ia desitjada

el nombre tracció mecàt de l’ús ic i la biciclet

20082.853 552 741 4146 4696 88,3

a

de ànica del

ta.

És el nomautobús re

Desplaçapúblic an

DesplaçaPoblació Desplaçahabitant

Ten

Augment darrers ade seguir

Consorci d

3.10

mbre de despegular, per h

ments en truals

ments diaritotal ments diari

ndència Act

important nys. Tot i aiaugmentant

de Transport

0,00

0,01

0,02

0,03

0,04

0,05

0,06

DESPLAÇA

plaçaments rabitant i per

ransport 2

s

s per

tual

els dos ixò hauria t.

ts de les Illes

2001

Evolu

Pla de Segui

AMENTS E

3.10.

realitzats en any

3.10

2001 20

26324 32

72,1 84082 410,02 0

3.10

3.10.4

3.10

Balears

2002 2003

ució dels de

iment ‐AL21 E

37

N TRANSP

1 DEFINICI

transport pú

0.2 DADES

002 200

2495 3442

9,0 94,3197 432,02 0,02

0.3 GRÀFICS

TENDÈNCI

0.5 FONTS

3 2004

splaçament

Esporles‐

PORT PUBL

Ó

úblic, conside

3 2004

24 43705

3 119,72 43632 0,03

S

IES

Aude

2005 200

ts diaris pe

LIC (ESP‐04

erant com a

2005

60395

165,5 4457 0,04

Tendènc

ugment esplaçament

06 2007

r habitant

4)

tal el transp

2006 2

91689 9

251,2 24546 40,06

cia desitjada

continu ts.

ort en

2007

91921

251,8 4640 0,05

a

dels

S'analitza de l'ús rea

Ten

Elevada boscosa.

Ajuntame

l'evolució real que es fa d

ndència Act

superfície d

nt d’Esporle

Mabos5

3.11

eal dels usosdel sòl indisti

Sòl urbàUrbà-urbUrbà a sArbrat dSecà senArbrat dReguiu sMassa bGarriga

tual

de massa

s

assa scosa5%

Garriga i carritxar

6%

Pla de Segui

1 USOS RE

3.11.

s del sòl. L'obintament de

3.11

à banitzablesòl no urbàde secà nse arbrat

de reguiusense arbrat

boscosai carritxar

3.11

3.11.4

3.1

Sòl u4%

Usos reals d

iment ‐AL21 E

38

ALS DEL S

1 DEFINICI

bjectiu del càla seva class

1.2 DADES

2001

139,7036110,6126

3,0527842,9016244,5232

27,727510,0556

1946,244198,6919

1.3 GRÀFICS

TENDÈNCI

1.5 FONTS

urbà%

Urbàurbanitz

3%

Rega

del sòl ( 200

Esporles‐

ÒL (IC‐9A)

Ó

àlcul d'aquessificació

Percentat

6 36 37 06 232 65 06 04 559 5

S

IES

Esde

‐able Ur

Ard

reg1

uiu sense arbrat0%

01)

)

st indicador é

tge

3,963,140,093,926,940,790,295,245,64

Tendènc

stabilització estinada a sò

rbà a sòl no urbà0%Arbrat de

secà24%

Secà sensearbrat7%

rbrat de guiu1%

és el coneixe

cia desitjada

de la supeòl urbà.

e

e

ement

a

erfície

És el nomcad tipus d

Ten

La superfíque es nles necesés insufic

Ajuntame

mbre d'hectàrde sòl de qu

ndència Act

ície de cada necessita pesitats de lesient.

nt d’Esporle

Massbosco0,48

3.12 INTE

rees del sòl è disposen e

Sòl urUrbà-uUrbà aArbratSecà sArbratReguiMassaGarrig

tual

tipus d’ús er satisfer s persones

s

Sòl0

sa osa; 8

Garriga i carritxar; 0,05

In

Pla de Segui

ENSITAT D

3.12.

segons el seels habitants

3.12

rbà urbanitzablea sòl no urbt de secà sense arbrat de reguiuu sense arba boscosa ga i carritxar

3.12

3.12.4

3.12

l urbà; 0,03

Urburbanit

0,0

Ra

ntensitat u

iment ‐AL21 E

39

ELS USOS

1 DEFINICI

eu ús, per pdel municipi

2.2 DADES

200139

e 110bà 3

842at 244

27brat 10

1946r 198

2.3 GRÀFICS

TENDÈNCI

2.5 FONTS

bà‐tzable; 03 Urb

u

Reguiu sense arbrat; 0,00

usos sòl (2

Esporles‐

DEL SÒL (

Ó

ersona. Es ti

01 Ha/pax9,70 0,00,61 0,03,05 0,02,90 0,24,52 0,07,73 0,00,06 0,06,24 0,48,69 0,0

S

IES

Gaprcode

bà a sòl no rbà; 0,00

Arbsecà

Secà sense arbrat; 0,06

Arbrat de reguiu; 0,01

2001)

IC‐9B)

tracta de veu

x 030300210601004805

Tendènc

audir de la mroductiva onsumeix la e cada habita

brat de à; 0,21

1

ure la quanti

cia desitjada

mateixa supeque la petjada ecolant.

tat de

a

erfície que

lògica

Superfíciemunicipi.

SuperfícieSòl rústicSòl rústicSòl rústicSuperfície(TOTAL D

Ten

Elevada protegit protecció

Ajuntame

e del munici

e total del mc protegit d'ac protegit d'ec protegit d'e protegida

DEL MUNICI

ndència Act

proporció d’alt ni

.

nt d’Esporle

Spd

3.13

pi que dispo

municipi alt nivell deespecial intinterès paisal PORN TrPI)

tual

de sòl ivell de

s

Sòl rústic protegit 'especial interès10%

Sòl rústic protegit d'interès paisatgístic

17%

Superfí

Pla de Segui

SUPERFÍC

3.13.

osa d'algun

3.13

protecció erès

satgístic ramuntana

3.13

3.13.4

3.13

ície protegid

iment ‐AL21 E

40

IE PROTEG

1 DEFINICI

tipus de pro

3.2 DADES

20

3

352

3.3 GRÀFICS

TENDÈNCI

3.5 FONTS

da segons f

Esporles‐

GIDA (IC‐1

Ó

otecció resp

01 (has)

3526,72 2437

331,38 585,85 2824,88

S

IES

Inab

S

dde

figura (2001

0)

pecte a la s

Superfícge16

18

Tendènc

crementar bsoluta de sò

Sòl rústic protegit d'alt nivell e protecció

73%

1)

uperfície tot

cie protegidenerals 00,00

69,10 9,40

16,61 80,10

cia desitjada

la supeòl protegit.

tal del

a

a

erfície


41

3.14 ABASTAMENT D’AIGUA MUNICIPAL (IC‐11)

3.14.1 DEFINICIÓ

L'abastament és el volum total d'aigua que el municipi obté a partir de fonts d'extracció. Avalua el consum d'aigua. En cas que existeixin comptadors es recomana també el càlcul de consum real, de forma que es puguin avaluar les pèrdues de la xarxa d'abastament.

3.14.2 DADES

Dades: 2003 2004 2005 2006 2007 2008

Abastament municipal d'aigua 439848000 568536000 591869000 605869000 669701000 637371000

Abastament (litres/hab/dia) 279 357 364 365 395 372 Consum municipal d'aigua 213859000 288022000 304631000 293549000 273909000 284897000

Consum (litres/hab/dia) 136 181 187 177 162 166 Població de dret 4322 4363 4457 4546 4640 4696 Rendiment xarxa 51% 49% 49% 52% 59% 55%

3.14.3 GRÀFICS

3.14.4 TENDÈNCIES

Tendència Actual Tendència desitjada

Poc rendiment de la xarxa d’aigua municipal. El consum per habitant i dia es mantén.

Millorar l’eficàcia de la xarxa d’aigües i disminuir el consum per habitant.

3.14.5 FONTS

Ajuntament d’Esporles

0

100

200

300

400

500

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

Comparació entre l'abastament i el consum d'aigua municipal

abastament (litres/hab/dia) consum (litres/hab/dia)

És la prod

Ten

Disminuciresidus pe

Ajuntame

Consell de

3.1

ducció mitjan

ProduresiduPoblaQuilò

ndència Act

ió de la proer habitant.

nt d’Esporle

e Mallorca

0,80,90,90,90,90,91,01,01,01,0

15 PRODU

a de residus

ucció total dus (kg) ació de dret ògrams/hab/

tual

ducció de

s

88909294969800020406

2005

Pr

Pla de Segui

CCIÓ DE R

3.15.

s per habitan

3.15

20de 1592

44/dia 0,9

3.15

3.15.4

3.15

5 200

roducció r

iment ‐AL21 E

42

RESIDUS M

1 DEFINICI

t any

5.2 DADES

05 2002235 17194

57 45498 1,0

5.3 GRÀFICS

TENDÈNCI

5.5 FONTS

06 20

residus sò

Quilògram

Esporles‐

MUNICIPAL

Ó

06 2007405 17075

46 46404 1,01

S

IES

MAure

007

lids urban

ms/hab/dia

LS (IC‐13)

7 2008 590 159951

0 4696 1 0,93

Tendènc

Mantenir la tugmentar eutilització i

2008

ns

10

cia desitjada

tendència ala redu

el reciclatge

a

ctual. ucció, .

Percentatg

PaVEMR

Ten

Disminuciresidus pe

Ajuntame

Consell de

ge que supo

aper i cartróidre nvasos

Matèria orgànRebuig

ndència Act

ió de la proer habitant.

nt d’Esporle

e Mallorca

123456789

10

E

3.16 R

osen les frac

ó

nica

tual

ducció de

s

0%10%20%30%40%50%60%70%80%90%00%

2.00

volució de

Pla de Segui

ECICLATG

3.16.

ccions recicla

3.16

2006,3%4,3%2,0%0,0%

87,5%

3.16

3.16.4

3.16

05 2.00

e les fraccio

iment ‐AL21 E

43

E DE RESID

1 DEFINICI

ables recollid

6.2 DADES

5%%%%%

6.3 GRÀFICS

TENDÈNCI

6.5 FONTS

6 2.007

ons dels re

Esporles‐

DUS (ESP‐

Ó

des al munici

20068,9%5,1%3,1%6,5%

76,4%

S

IES

MAure

7 2.008

esidus mun

05)

pi respecte a

20078,7%7,3%6,4%

16,4%61,1%

Tendènc

Mantenir la tugmentar eutilització i

nicipals

Env

Pap

Vidr

Orgà

Reb

al total de res

2008 11,8%

8,8% 9,1%

16,7% 53,6%

cia desitjada

tendència ala redu

el reciclatge

asos

er i cartró

re

ànica

buig

sidus.

a

ctual. ucció, .

Consum d

EnerPob

Consum e

Ten

Augment d’energia

Gesa‐Ende

d'energia elèc

rgia elèctricblació de dreelèctric (tep

ndència Act

continuat de elèctrica.

esa

0,26

0,28

0,30

0,32

0,34

3.17 CON

ctrica per pe

2ca 11et 4p/hab) 0

tual

el consum

2001 200

Con

Pla de Segui

NSUM D’EN

3.17.

ersona que e

3.17

2001 20162,6 124082 410,28 0

3.17

3.17.4

3.17

02 2003

sum d'ene

Cons

iment ‐AL21 E

44

NERGIA EL

1 DEFINICI

s dóna al mu

7.2 DADES

002 20087,3 1385197 432,31 0,3

7.3 GRÀFICS

TENDÈNCI

7.5 FONTS

2004 20

ergia elèc

um elèctric (t

Esporles‐

ÈCTRICA (

Ó

unicipi.

03 20045,9 1367,222 43632 0,31

S

IES

Esco

005 2006

ctrica (tep/

tep/hab)

IC‐15)

2005 2 1403

4457 0,31

Tendènc

stabilitzar oonsum.

2007

/hab)

2006 21450 14546 40,32 0

cia desitjada

o disminui

2007 1530 4640 0,33

a

ir el

091011 pla de seguiment al21 - esporles · pla de seguiment ‐al21 esporles‐ 2 segons el decret...

Documents