1. abc sobre la formació de preus entendre els mercats agraris i com regular … · 2018. 11....
TRANSCRIPT
Entendre els mercats agraris
i com regular-los
Francesc Reguant Bellpuig 8 de novembre de 2018
DE QUÈ PARLAREM? 1. ABC sobre la formació de preus
2. Característiques dels mercats agraris
3. Mercats de futurs
4. Concentració, asimetria i desigualtat
5. Tensió en els mercats bàsics
6. Com es forma una bombolla especulativa
7. Regulació de mercats agraris 1. Volatilitat per tensions estructurals
2. Volatilitat conjuntural de preus
3. Preus i costos desacoblats
4. Marges assimètrics de la cadena
5. Competència exterior desigual
6. Crisi de demanda amb productes substitutius
7. Dues agricultures, dues estratègies
8. Manual de supervivència
ABC SOBRE
LA FORMACIÓ
DE PREUS
1
S
S
D
D
Q
P
En condicions de competència
perfecta l’oferta s’ajusta a la
demanda.
El punt d’equilibri oferta demanda
determina el preu.
Aquest preu d’equilibri és igual al
cost del producte després
d’haver remunerat tots els factors
de producció, és a dir el cost
incorpora el guany ordinari del
capital.
Formació de preu en lliure mercat
P
Q
P
Q q2 q1 q2 q1
p2
p1
p2
p1
Demanda
inelàstica
Demanda
elàstica
Demanda elàstica i inelàstica
• Distorsions conjunturals.-
– Durant el procés d’ajust després de desviacions oferta-demanda
• Distorsions estructurals.-
– Condicions de producció diferenciada: escala, condicions naturals, tecnologia.
– Mercats opacs (amb informació o expectatives distorsionades)
– Mercats oligopolístics
– Condicions de comercialització no equitatives /cadena alimentària assimètrica
– Escassetat estructural del producte (més demanda sense una oferta possible a
curt, mig o llarg termini)
• Distorsions especulatives
– Manipulació d’expectatives des d’una posició dominant
Quan el preu no se situa en el punt d’equilibri de lliure mercat
s2
s1
D2
1-Producte estàndard Q2
Q1
P1
P2
D1
2-Producte qualitat
La producció de qualitat és una
opció condicionada a l’existència
de demanda suficient
Quan un producte es
comercialitza de forma
diferenciada del producte
estàndard, en termes
econòmics estem parlant
de dos productes
Oferta diferenciada: qualitat
1
2 3
s2
s2
s1
s1
D
D
Opció A s1
Opció B
s2
s1
PB
PA
QA QB
En condicions de producció diferents
la demanda es cobreix des dels
oferents més competitius als menys
competitius fins a cobrir la demanda.
El preu el fixa l’oferta menys
competitiva sempre que sigui
necessària per cobrir la demanda.
En la opció A l’oferta S2 fixa el preu i la
oferta S1 obté uns sobreguanys.
En la opció B tota la demanda es
coberta per la oferta S1 que fixa el preu
i deixa fora del mercat la oferta S2
Condicionants naturals
Font: Idescat / Eurostat
En condicions de mercat perfecte: Preu = Cost
Cost A = 10 Cost B= 20 Cost C = 30
DEMANDA
OFERTA 1
OFERTA 2
OFERTA 3
PREU
10
20
30
N
M
Foto F. Reguant Foto F. Reguant Foto F. Reguant
Formació de preus en condicions diferents
Brasil
Solsona
Holanda
Amb qui competim?
10
Plans de Sió
Torres de Segre
Hivernacle hiperintensiiu i tecnificat
Producció = 1
Producció = 30
Producció = 50-70
+ Aigua
+ Aigua i tecnologia
Amb unes condicions naturals molt diferenciades
19/05/2002 Estratègies competitives al Delta de l'Ebre 11
PROVEÏDORS CLIENTS
COMPETIDORS
POTENCIALS
PRODUCTES
SUBSTITUTIUS
COMPETIDORS
ACTUALS AL SECTOR
BARRERES
DE
SORTIDA
BARRERES
D’ENTRADA
PODER
NEGOCIACIÓ
PROVEÏDORS
PODER
NEGOCIACIÓ
CLIENTS
AMENAÇA
NOUS COMPETIDORS
AMENAÇA
PRODUCTES
SUBSTITUTIUS
RIVALITAT
Anàlisi de l’estructura competitiva M. Porter
CARACTERÍSTIQUES
DELS
MERCATS
AGRARIS
2
PER QUÈ SON VOLÀTILS ELS PREUS AGRARIS?
• Producte de primera necessitat
DEMANDA INELÀSTICA
Llei de King
• Peribilitat del producte
• Riscos climàtics
• Riscos sanitaris
• Temporada
• Dinàmiques conjunturals de l’entorn
• Retard entre decisions i producte
OFERTA ERRÀTICA
P
Q q2 q1
p2
p1
Demanda
inelàstica
Perquè son singulars i volàtils els mercats agraris?
Reacció segons model Cobweb
Teorema de la tela d’aranya
Volatilitat i rendiments
VOLATILITAT RISC RENDIBILITAT
VOLATILITAT
RENDIBILITAT
CRISI
ANALISI DE VOLATILITAT EN 5 ANYS DE DIFERENTS
PRODUCTES AGRARIS
Productes Max/Min
Patata 6,38
Ceba 6,75
Tomàquet rodó llis 5,20
Poma golden 3,56
Préssec vermell 4,29
Ibex 35 (2016-18) 1,45 Font: Elaboració pròpia amb dades de: 1: Obs Preus MARM; 2: Mercolleida; 3; Llotja Barcelona; Llotja Reus
Volatilitat de diferents productes
INDICADOR SINTÈTIC DE CONJUNTURA (ISC) PORC CICLE TANCAT
-50
-25
0
25
50
75
100
125
150
175
200
225
250
2.002 2.003 2.004 2.005 2.006 2.007 2.008 2.009 2.010
Anys
IndexINDICADOR SINTÈTIC DE CONJUNTURA (ISC) POLLASTRE
-50,00
0,00
50,00
100,00
150,00
200,00
250,00
2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
ANYS
ÍNDEX
INDICADOR SINTÈTIC DE CONJUNTURA (ISC)
-50,00
-25,00
0,00
25,00
50,00
75,00
100,00
125,00
150,00
175,00
200,00
225,00
250,00
2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2.010
ANYS
ÍNDEXINDICADOR SINTÈTIC DE CONJUNTURA (ISC) LLET
-50,00
-25,00
0,00
25,00
50,00
75,00
100,00
125,00
150,00
175,00
200,00
225,00
250,00
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010ANYS
ÍNDEX
PORCÍ POLLASTRE
BOVÍ DE CARN LLET
Font Gabinet Tècnic DAR
INDICADOR SINTÈTIC DE CONJUNTURA
CV=0,34 CV=0,70
CV=0,24 CV=0,23
CV=0,34
CV=Coeficient de Variació
Sectors més volàtils Sectors menys volàtils
INDICADOR SINTÈTIC DE CONJUNTURA (ISC) PORC CICLE TANCAT
-50
-25
0
25
50
75
100
125
150
175
200
225
250
2.002 2.003 2.004 2.005 2.006 2.007 2.008 2.009 2.010
Anys
IndexINDICADOR SINTÈTIC DE CONJUNTURA (ISC) POLLASTRE
-50,00
0,00
50,00
100,00
150,00
200,00
250,00
2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
ANYS
ÍNDEX
INDICADOR SINTÈTIC DE CONJUNTURA (ISC)
-50,00
-25,00
0,00
25,00
50,00
75,00
100,00
125,00
150,00
175,00
200,00
225,00
250,00
2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2.010
ANYS
ÍNDEXINDICADOR SINTÈTIC DE CONJUNTURA (ISC) LLET
-50,00
-25,00
0,00
25,00
50,00
75,00
100,00
125,00
150,00
175,00
200,00
225,00
250,00
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010ANYS
ÍNDEX
PORCÍ POLLASTRE
BOVÍ DE CARN LLET
Font Gabinet Tècnic DAR
INDICADOR SINTÈTIC DE CONJUNTURA
CV=0,34 CV=0,70
CV=0,24 CV=0,23
CV=0,34
CV=Coeficient de Variació
Sectors més volàtils Sectors menys volàtils
Volatilitat i regulació de mercats
MERCATS
DE
FUTURS 3
CONTRACTE DE FUTURS (o simplement “futur”)
• Es un contracte
• Amb un compromis d’entrega de producte
– A data futura
– A un lloc determinat
– Per un preu determinat
Què és?
1er Mercat de Futurs
• Chicago Board of Trade (CBOT) Fundat a l ‘any 1848
• CBOT es fusiona el 2007 amb Chicago Mercantil Exchange creant la companyia CME Group
• Producte estàndard
• Contracte estàndard
• Especificacions imprescindibles:
– Volum o quantitat
– Preu
– Dipòsits
– Venciment
– Data d’entrega
Requisits bàsics?
Per a què?
• Moderació de la volatilitat
• Estabilitat dels preus
• Seguretat econòmica de proveïdors
• Seguretat de proveïment
• Eina de regulació de mercats
Daily Bulletin CME (blat de moro 2 de novembre)
21
Mercat de futurs (Exemple blat 2018)
Dif + 12,5 %
Dif – 16 %
Mercat de futurs (Exemple blat de moro 2011)
Dia 1 Dia 230
Preu
22
A B
28
B C
32
C D
26
D E
Mercat real Mercat futurs
GUANY B
GUANY C PÈRDUA D
PÈRDUA E
DIF A
Entrega
Producte
A E
23
25
98 % dels contractes
2 % dels contractes
Com funciona el Mercat de Futurs
CONCENTRACIÓ,
ASSIMETRIA
I
DESIGUALTAT
4
Més desregulació
Concentració empresarial
Asimetria cadena alimentària
Pèrdua control de recursos bàsics
Major desigualtat
Concentració, asimetria, desigualtat
Concentració dels mercats agroalimentaris
Font: Universtat d’Oxfort
Font: Universitat d’Oxfort
Concentració del mercat de llavors
Els grans oligopolis de la informació i la comercialització
Exemple: Concentració a ramaderia
Exemple: Concentració a la llet
Cadena de valor carn de vedella
BENEFICI NET DISTRIBUCIÓ + 4% MAJORISTA + 2% ESCORXADOR + 1% RAMADER - 9%
Cadena de valor poma Golden
BENEFICI NET DISTRIBUCIÓ + 13% MAJORISTA + 5% CENTRAL HORT + 10% AGRICULTOR - 7%
• Global • Oligopolístic • Més desregulat • Més pressió de demanda • Revolució tecnològica • Canvi climàtic com a risc real • Paradigma de qualitat
– Sostenibilitat – Salut – Qualitat organolèptica – Ètica
Mercats agraris segle XXI
Tendències emergents de demanda
Salut,
Sostenible
• Vegetal
• Ecològic
• Reciclable
• Eficient
Local
Comoditat
Sabor
Riscos evidents
1. Desfiguració del concepte de lliure mercat
2. Reducció dels marges a la producció i transformació
3. Pèrdua del control sobre recursos claus: aigua, sòl agrícola, llavors, etc.
4. Dificultat per a PIMES per atendre nous requeriments
5. Xoc entre tendències globals uniformadores i actius locals resilients
6. Destrucció del model de l’Explotació Familiar Agrària (EFA)
7. Desacoblament del creixement versus el benestar
TENSIÓ
EN
ELS
MERCATS
BÀSICS
5
Petroli i aliments uneixen trajectòria preus
36
PREUS ALIMENTS
PREUS PETROLI
Evolució Producció/Utilització i Stocks de Cereals al mon
- 2,17%
+ 3,50%
- 14,05%
COM
ES
FORMA
UNA
BOMBOLLA
ESPECULATIVA
6
FUTURS
Blat: Futurs (venciment desembre 2010) i llotja cereals BCN
–
PREUS MERCAT ACTUAL PREUS MERCAT ACTUAL
FUTURS VENCIMENT DESEMBRE 2010 FUTURS VENCIMENT DESEMBRE 2010
VOLUM DE CONTRACTACI Ó VOLUM DE CONTRACTACI Ó
–
EXPLOSI Ó ESPECULATIVA EXPLOSI Ó ESPECULATIVA
Psicologia pro bombolla
COM ES FORMA UNA BOMBOLLA?
• El passat no existeix (no hi ha memòria històrica)
• S’imagina el futur extrapolant el present
• Les tendències son eternes
El cercle viciós de la bombolla
• Previsió de bones collites arreu del món
• Estocs més alts des de feia set anys
• Sequera històrica a Rússia
• Expectatives de reducció d’oferta de blat (moderada)
• Irrupció de fons especulatius a mercat de futurs
• Increment de preus reals
• Rússia tanca l’exportació de blat
• S’afegeixen a les pujades altres cereals i soja
• Els pagesos retenen collites
• Argentina limita l’exportació de soja i cereals
• Inundacions a Austràlia
• Sequera a la Xina
• Tensions socials al Nord d'Africa amb el preu dels
aliments al rerefons
• Hi ha evidencies d’acaparament individual
• Pujada del petroli per les incerteses geopolítiques
Exemple crisi preus 2010
43
Revolució al Nord d’Africa: “Pa i llibertat” Tensions migratòries i territorials (guerra)
Especulació amb greus conseqüències
+ Emergència de formacions polítiques autoritàries arreu del món
REGULACIÓ DELS
MERCATS AGRARIS
7-1 Volatilitat per tensions
estructurals Oferta/Demanda
CAUSES Desajust estructural oferta-demanda:
-Nova demanda
-Més població
-Més desenvolupament
-Agrocarburants
RISC Crida a l’especulació
Crisi social i política
ALTERNATIVES GLOBALS
Mesures globals proposades per G20
Millora transparència i informació mercats
Millora coordinació internacional per millorar confiança dels mercats
Desenvolupament de la producció agrària
Desenvolupament eines gestió de risc
Millora de la organització dels mercats agraris (regulació dels
mercats de futurs p.e.)
Alternatives globals G20
REGULACIÓ DELS
MERCATS AGRARIS
7-2 CAUSES
• Oferta erràtica amb demanda
inelàstica
• Mercats desregulats
RISC • Incertesa
• Estrangulament conjuntural
• Pèrdua de teixit productiu
Volatilitat conjuntural de preus
ALTERNATIVES
Transparència:
Observatoris
Ajuts públics
Control estructural d’oferta
Quotes lleteres
Drets de vinya
Defensa bàsica en frontera (aranzels estables)
Amortidors d’impacte:
Crèdits pont
Facilitació d’avals
Control d’oferta a curt termini
Emmagatzematge regulador
Derivació a indústria
Compres d’intervenció
Ajuda alimentària
Mesures flexibles de defensa en frontera
Gestió de riscos: Estabilitzadors de renda
Fons mutuals de seguretat
Assegurances
Estabilitzadors de preus
Impuls a relacions contractuals dilatades en el
temps
Mercats de futurs (!)
Gestió de riscos: Estabilitzadors de la producció
Tecnologies de predicció d’estats biològics i
previsions metereològiques
Regadiu
Sanitat vegetal i animal
Xarxes antipedra i altres mesures físiques
Volatilitat conjuntural de preus
REGULACIÓ DELS
MERCATS AGRARIS
7-3 CAUSES
• Sobreoferta
• Producció no competitiva
• Mercats asimètrics
• Mercats opacs
• Cadenes ineficients
RISC • Crisi sectorial
Preus i costos desacoblats
Preus i costos desacoblats
Transparència mercats. Observatoris
Fluïdesa de la cadena
Reestructuració cadena. Integració productors
Interprofessionals
Negociació per marge. Referència a indicadors objectius
Informació al consumidor
Revisió normes de competència per a especificitat agrícola
ALTERNATIVES
EXEMPLE
REGULACIÓ DELS
MERCATS AGRARIS
7-4 CAUSES
• Mercats asimètrics
• Mercats opacs
• Cadenes ineficients
RISC • Debilitat sectorial
• Dificultat per invertir i per innovar
Marges asimètrics de la cadena
ALTERNATIVES
Transparència mercats.
Observatoris
Interprofessionals
Fluïdesa de la cadena
Eficiència de la cadena
Llei de la Cadena Alimentària
AICA
Reestructuració cadena.
Integració productors
Potenciar el rol de les
cooperatives
Codi de bones pràctiques
Escurçament cadena
Exigència legalitat contra abús
posició dominant
Marges asimètrics de la cadena alimentària
Iniciativa llei francesa 2018 (!?)
L’exemple del sector lacti per regular el mercat
Paquet lacti UE 2012 • Contractes obligatoris dilatats en el temps, • Possibilitat que els contractes estiguin indexats a indicadors objectius
acordats. • Possibilitar que el sector productor pugui negociar col·lectivament els
preus, com a excepció a les normes de competència. Acord 23 de setembre de 2015 per a l’estabilitat i sostenibilitat de la cadena
de valor del sector de vaquí de llet” • Mesures per a valorar la llet i derivats, • Mesures per evitar que sigui utilitzat com a producte reclam. • Es promou la compra de llet fresca, • Es promou la identificació de l’origen de la llet. • S’acorda facilitar al Ministeri les dades dels preus nets de venda de llet per
part de totes les industries, fet que busca millorar la transparència a partir d’un tractament estadístic de les dades, per més que es preservi la confidencialitat.
• Es promou el paper de les cooperatives i se’n incentiva la seva fusió.
La Llei de la Cadena Alimentària
“Ley 12/2013 de 2 de agosto, de medidas para mejorar el funcionamiento de la cadena alimentària
Llei Cadena Alimentària
Contractes alimentaris
Pràctiques comercials abusives
Codi de Bones Pràctiques
Observatori cadena
alimentària AICA Agencia de Información y
Control Alimentàrios
REGULACIÓ DELS
MERCATS AGRARIS
7-5 CAUSES
• Normatives diferenciades
RISC • Crisi sectorial
Competència exterior desigual
ALTERNATIVES
Noves normes de Comerç
internacional vers un comerç equitatiu
i condicionat a la seguretat
alimentària
Reforçar competitivitat
Defensa qualitat europea
Reforç del diferencial tecnològic
Competència desigual
REGULACIÓ DELS
MERCATS AGRARIS
7-6 CAUSES
• Crisi econòmica general
RISC • Crisi sectorial
Crisi de demanda amb productes substitutius
ALTERNATIVES
Reforç dels diferencials de qualitat
Ajuts, crèdits o avals de sosteniment si la situació es considera
recuperable en una conjuntura econòmicament millor
Potenciar el mercat local sobre productes de qualitat reconeguda
Reestructuració sectorial. Suport a l’abandó si la situació es considera
sostinguda a llarg termini.
Reforçar competitivitat
Crisi de demanda amb productes substitutius
REGULACIÓ DELS
MERCATS AGRARIS
7-7 CAUSES
• Baixa productivitat per
condicionants naturals
RISC • Abandonament i despoblament
• Desequilibri territorial
Producció en zones amb dificultat
DUES AGRICULTURES
DUES ESTRATÈGIES
Dues agricultures, dues estratègies
• Base de la seguretat alimentària
• Necessàriament intensiva
– Escala
– Tecnologia
– Regadiu
• Necessàriament sostenible
AGRICULTURA
SUFICIENT
AGRICULTURA POTENCIALMENT
COMPETITIVA
• Regadiu
• Secà humid
• Ramaderia
intensiva
OBJECTIU PRODUIR
ESTRATÈGIA COSTOS + Q
CRÍTIC ESCALA
Dues agricultures, dues estratègies
• Necessària opció qualitat (Q, DO, PAE ...)
• Produccions d’alt VA (Planta ornamental, vi Q)
• Cadenes curtes i mercats de proximitat
• Multifuncionalitat (forestal, ágroturisme,
ecoturisme, serveis mediambientals)
• Plataforma d’energies renovables
• Necessària remuneració per l’oferta de bens
públics.
• Innovació adaptada a la dificultat
AGRICULTURA
NECESSÀRIA
AGRICULTURA EN DIFICULTAT
• Secà árid
• Muntanya
• Periurbà
PERMANÈIXER
ESTRATÈGIA DIFERENCIACIÓ
VALOR AFEGIT
CRÍTIC DEMANDA
OBJECTIU
PRIORAT
MARESME
SUPORT PÚBLIC A L’AGRICULTURA ALS PAISOS OCDE
61
Un cert grau d’autoproveiment alimentari i una agricultura viva es considerat estratègic per a tots els països
Grau d’ajuts agraris països OCDE
MANUAL DE
SUPERVIVÈNCIA
8
Manual de supervivència
1. Coneixement: Formació i informació
2. Tecnologia: Apropar-se als centres tecnològics i atents a les innovacions
3. Sumar: Integrar, cooperar
4. Xarxa: Trencar l’estructura lineal de la cadena vers una xarxa de
interrelacions
5. Mercat global: Atrevir-se amb el mercat global i aprendre anglès
6. Oportunitats ODS: Aprofitar oportunitats del nou escenari vers
desenvolupament sostenible (bioeconomía, medi ambient, canvi climàtic, economia circular)
7. Barreres: Posar barreres d’entrada (local, km0, contractes a m/ll termini, etc)
8. Valor afegit: Guanyar valor afegit amb tecnologia i diferenciació
9. Atenció amb el sòl agrari: Control sobre el recurs sòl, en propietat o
lloguers a llarg termini
10.Democràcia: Apostar per les opcions democràtiques i solidaries. L’Estat
democràtics és l’únic poder que pot posar límits als grans oligopolis.
Manual de supervivència
1. Coneixement: Formació i informació
2. Tecnologia: Apropar-se als centres tecnològics i atents a les innovacions
3. Sumar: Integrar, cooperar
4. Xarxa: Trencar l’estructura lineal de la cadena vers una xarxa de
interrelacions
5. Mercat global: Atrevir-se amb el mercat global i aprendre anglès
6. Oportunitats ODS: Aprofitar oportunitats del nou escenari vers
desenvolupament sostenible (bioeconomía, medi ambient, canvi climàtic, economia circular)
7. Barreres: Posar barreres d’entrada (local, km0, contractes a m/ll termini, etc)
8. Valor afegit: Guanyar valor afegit amb tecnologia i diferenciació
9. Atenció amb el sòl agrari: Control sobre el recurs sòl, en propietat o
lloguers a llarg termini
10.Democràcia: Apostar per les opcions democràtiques i solidaries
Amb voluntat i imaginació
Les TIC faciliten trencar moltes
barreres
PRODUCCIÓ
TRANSFORMACIÓ
DISTRIBUCIÓ
CONSUMIDOR
HORECA FAMILIES
Passar d’una estructura lineal de la cadena a interconectar-la en xarxa
PRODUCCIÓ
TRANSFORMACIÓ
DISTRIBUCIÓ
CONSUMIDOR
HORECA FAMILIES
Acords d’integració
Acords de col.laboració
Interprofessionals
Acords de bones pràctiques
Venda directa
Participació en accionariat
Cooperatives
Contractes de proveiment a mig llarg termini
Coworking
Altres acords win - win
Empreses per a projectes conjunts Lobbies transversals
Integració comercial
Passar d’una estructura lineal de la cadena a interconectar-la en xarxa
Com estar informats?
https://obealimentaria.wordpress.com/ OBEALIMENTÀRIA
Moltes gràcies per la vostra atenció