DEFINICIÓ I ETIOLOGIA DEL TDAH.

Malgrat que actualment ja tothom parla del TDAH, que són les sigles amb les

quals es coneix el trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat, hem de dir

que anteriorment, el TDAH es denominava trastorn per dèficit d'atenció, o TDA.

Des de l’any 1994, se li va posar el nom de TDAH. El terme TDA encara

s'utilitza, per descriure un tipus de trastorn que no inclou hiperactivitat.

El Trastorn per Dèficit d’Atenció amb o sense Hiperactivitat, és un trastorn

d’origen neurobiològic que s’inicia a la infància. Es caracteritza per dificultats

per a mantenir l’atenció, presentar hiperactivitat i impulsivitat.

Les parts del cervell que controlen l'atenció i l'activitat presenten algunes

diferències en les persones amb TDAH. Això significa que probablement

presentin problemes per a concentrar-se en algunes tasques, o que semblin

sobre-excitades o que actuïn de manera impulsiva.

Per factors genètics: Molts estudis diuen que el factor de l’herència és el de

més importància en el TDAH. S’han realitzat estudis que avalen aquesta dada,

indiquen que un 80% dels casos amb TDAH tenen familiars amb aquest

trastorn mentre que un 10% dels casos és pot atribuir a d’altres factors que

s’han adquirit o que estan relacionats amb l’entorn. La base genètica del TDAH

és molt complicada i hi ha implicada diversos gens, que s’anomenen gens

candidats que es relacionen amb unes substàncies anomenades

neurotransmissors que són bàsiques en el funcionament cerebral. En el cas del

TDAH els neurotransmissors més implicats són la dopamina i la noradrenalina.

El neurotransmissor anomenat “dopamina”, per exemple, estimula els centres

d'atenció del cervell. Per tant, és probable que si una persona té baixes

quantitats d'aquesta substància química, mostri símptomes de TDAH.

Podem dir que depenent de la informació genètica que pot tenir un individu,

tindrà una resposta més positiva o negativa als tractaments farmacològics.

Per factors adquirits: Aquests són factors que han incidit per a donar-se el

TDAH, per exemple, Els nadons nascuts prematurament, hi tenen una

predisposició, el consum d’alcohol i tabac durant l’embaràs són un factor de

risc, ja que moltes vegades són nens que neixen prematurament.

Les regions del cervell que estan implicades amb el TDAH, són les que es

desenvolupen més tardanament, per això malalties, traumatismes o infeccions

en el cervell, poden contribuir a manifestacions relacionades amb el control de

la conducta.

Un altre factor és que és més comú en els nens que en les nenes.

El TDAH afecta entre un 5 i un 10% de la població. Per tant, hem de pensar

que si a un centre escolar hi ha 100 nens/es, fins a vuit d'ells poden patir de

TDAH.

El trastorn pot presentar els símptomes següents:

Inatenció: Interrupció prematura de l’execució de les tasques i conclusió

incompleta d’activitats, incapacitat d’atendre a detalls, problemes per

estar atent a dos estímuls a la vegada.

Impulsivitat: Dificultats per reflexionar abans d’actuar, per preveure les

conseqüències de les pròpies accions, planificar actes futurs, seguir

unes normes establertes.

Hiperactivitat: Suposa una inquietud excessiva en situacions que

exigeixen inhibició motora. Excessiu moviment corporal que es tradueix

en una activitat quasi permanent i incontrolada sense finalitat concreta.

Les dificultats en controlar els moviments del cos es fan més evidents en

aquelles situacions que requereixen estar quiets durant un període de

temps. També es manifesta amb una parla excessiva, repetitiva.

S’estableixen 3 tipus de TDAH segons el símptoma predominant:

Inatent: predomina la dificultat d’inatenció

Impulsiu-Hiperactiu: predomina la dificultat en l’autocontrol

Combinat: Presenta símptomes d’inatenció, d'impulsivitat i d’hiperactivitat.