1. la diversitat dels Éssers vius - blocs.xtec.cat‰ssersviusidiversitatv.2.pdf · en quin regne...

BLOC IV: ECOLOGIA Tema 1: Éssers vius i diversitat

1

1. LA DIVERSITAT DELS ÉSSERS VIUS

Si fas una volta pel camp, veuràs molts tipus de plantes i animals. Alguns animals són

difícils de veure perquè fugen de les persones o són de vida nocturna. N’hi ha, però, que

són fàcils de veure, com molts ocells i insectes. Si ens fixem en els insectes, en veurem

de molts tipus, cada un adaptat a viure en unes determinades condicions. La vida

adquireix una gran diversitat de formes.

La gran diversitat d’éssers vius de la Terra dóna lloc a la biodiversitat. La biodiversitat

és el conjunt d’éssers vius diferents que viuen o han viscut en un lloc determinat.

Una forma de mesurar la biodiversitat d’una zona és calculant la probabilitat que en

agafar dos organismes a l’atzar siguin d’espècies diferents. Si aquesta probabilitat és

alta es diu que la biodiversitat de la zona és alta. És el que passa, per exemple, en un

escull coral·lí o en una selva verge. Si aquesta probabilitat és baixa, es diu que la

biodiversitat de la zona és baixa. És el que passa en un camp de blat o en un formiguer.

La biodiversitat actual no és la mateixa que la de fa milers o milions d’anys perquè els

organismes evolucionen i canvien. A més a més, al llarg de la història de la Terra s’han

produït grans extincions com les dels dinosaures. També cal tenir en compte que l’ésser

humà actua directament sobre la natura i produeix alteracions que provoquen la mor de

morts organismes.

Tema 1: Éssers vius i diversitat BLOC IV: ECOLOGIA

2

Actualment es coneixen uns dos milions d’éssers vius diferents, dels quals un milió i mig

són insectes. Es calcula que n’hi ha molts més, entre 10 i 80 milions, però que encara no

s’han descrit. Del grup dels animals, els especialistes calculen que es coneix el 98% dels

ocells però només el 10% dels insectes.

2. CLASSIFICACIÓ DELS ÉSSERS VIUS

Des de l’antiguitat l’ésser humà ha sentit la necessitat d’establir una mica d’ordre i

posar nom a l’enorme varietat d’organismes que viuen a la Terra.

Per classificar qualsevol cosa cal adoptar un criteri i, en principi, tots són vàlids. Les

primeres classificacions dels éssers vius eren molt senzilles: Aristòtil va catalogar uns

500 animals en animals sense sang o animals amb sang; Sant Agustí, amb un gran sentit

pràctic, va classificar els animals en útils, perillosos o superflus.

Des del segle XVIII se segueix un únic criteri de

classificació establert pel naturalista suec Carl von

Linné (1707-1778). Els seus criteris de classificació eren

criteris científics. Classificava els éssers vius ordenant-

los en grups i subgrups segons el nombre de semblances i

diferències que presentaven. Cada grup de nivell superior

incorpora un o diversos grups de nivell inferior.

La classificació dels éssers vius s’ha perfeccionat amb

els anys a mesura que apareixien nous instruments

d’observació i tècniques més precises. Avui dia es tenen

en compte altres criteris més exactes, com ara l’estudi

comparatiu de l’ADN.

La sistemàtica és la ciència que s’ocupa de la classificació dels éssers vius, ordenant-los

i agrupant-los en diferents grups anomenats categories taxonòmiques o tàxons.

La taxonomia s’ocupa de definir aquestes categories o tàxons.

Els tàxons actuals més importants són, de superior a inferior:

Taxon Exemple

Regne Animal

Fílum (Animals)

Divisió (Vegetals) Cordat

Classe Mamífer

Ordre Primat

Família Homínid

Gènere Homo

Espècie Homo sapiens


3

El regne és la categoria més àmplia i la que inclou més organismes diferents. L’espècie

és la unitat bàsica de classificació i la categoria més restringida, només inclou individus

gairebé iguals.

S’anomena espècie al conjunt d’individus semblants, capaços de reproduir-se entre si i

donar una descendència fèrtil.

Després establir un ordre i classificar els éssers vius, ens queda solucionar un problema

més: donar noms a les diferents espècies. Això sembla fàcil perquè les llengües ja tenen

paraules per definir els éssers vius, si més no, els més habituals, però els científics

necessiten poder entendre’s en tot el món i, tal com passa amb les unitats de mesura, els

cal un sistema internacional per anomenar els organismes.

El sistema emprat en l’actualitat per assignar un nom a cada organisme continua essent

la nomenclatura binomial ideada per Linné en què cada espècie rep un nom compost per

dues paraules: la primera indica el gènere i la segona és un epítet específic (adjectiu)

que concreta l’espècie. Ambdós termes són llatins o llatinitzats, el primer s’ha d’escriure

amb inicial majúscula i el segon amb inicial minúscula. Tots dos termes s’han d’escriure en

cursiva (o subratllat si escrivim a mà) ja que pertanyen a una altra llengua.

La nostra espècie és Homo sapiens, on Homo designa el gènere al qual també pertanyen

altres homínids com l’Homo habilis o l’Homo erectus. L’epítet específic de sapiens,

habilis o erectus serveix per diferenciar cada una de les espècies.

La següent taula mostra els noms científics d’algunes espècies conegudes:

Nom comú Nom científic Nom comú Nom científic

Pi blanc Pinus halepensis Gos Canis familiaris Cuc de terra Lombricus terrestris Llop Canis lupus

Salmonel·la Salmonella typhi Coiot Canis latrans Rovelló Lactarius deliciosus Tigre Panthera tigris

1 . Quina paraula utilitzem per dir que hi ha molts éssers vius diferents?

2 . Com es nomena una espècie científicament? Posa exemples que no estiguin al dossier.


4

3 . Busca els errors en aquests noms científics. N’hi ha algun que estigui correcte?

Nom comú Nom científic Correcte o Incorrecte. Per què?

Gos Perro lobo

Llop canis lupus

Ésser humà Homo Sapiens

Pessolera PISSUM SATIVUM

Tigre Panthera tigris

Mosca de la

fruita Drosophila melanogaster

4 . Què és una espècie?

5 . Posa el nom de les diferents categories taxonòmiques en el dibuix (fixa’t bé quines

inclouen a quines).

Quin dels tàxons anteriors és el més

ampli?

I quin és el més restringit?

Busca informació d’un organisme i

classifica’l en els tàxons anteriors.

6 . Busca en una enciclopèdia el nom científic del següents éssers vius:

Salamandra Surera

Farigola Dofí

Gavina Bacil de Koch

Rosella Xampinyó


5

3. ELS CINC REGNES BIOLÒGICS

La classificació dels cinc regnes és la classificació actual. Els criteris seguits permeten

agrupar juntes les espècies que tenen avantpassats comuns i són els següents:

1r criteri: si les cèl·lules posseeixen nucli (eucariotes) o no (procariotes).

2n criteri: si els organismes són unicel·lulars o pluricel·lulars.

3r criteri: si les seves cèl·lules formen teixits (tisulars) o no (tal·lofítics).

Un teixit biològic és una agrupació de cèl·lules semblants que fan una determinada tasca

comuna dintre de l’organisme. Els humans, per exemple, tenim el teixit epitelial, que

forma la pell; el teixit nerviós, que permet conduir l’impuls nerviós; el teixit muscular,

especialitzat en contreure’s i permetre el moviment; etc.

4t criteri: si s’alimenten de matèria inorgànica (autòtrofs) mitjançant la fotosíntesi

o de matèria orgànica (heteròtrofs) mitjançant la digestió.

5è criteri: si la digestió la realitzen segregant sucs digestius a l’exterior (digestió

externa) o a una cavitat o tub digestiu interior (digestió interna).

Regne

Monera

Regne

Protoctist

Regne

Fong

Regne

Vegetal

Regne

Animal

Tipus de

cèl·lula Procariota Eucariota Eucariota Eucariota Eucariota

Agrupació de

les cèl·lules Unicel·lular

Unicel·lular o

pluricel·lular

sense formar

teixts

Unicel·lular o

pluricel·lular

sense formar

teixits

Pluricel·lular

amb teixits

Pluricel·lular

amb teixits

Alimentació Autòtrofa i

heteròtrofa

Autòtrofa i

heteròtrofa

Només

heteròtrofa

Només

autòtrofa

Només

heteròtrofa

Digestió Externa Interna Externa – Interna

Representants Bacteris i

cianobacteris

Protozous i

algues

Fongs,

floridures i

llevats

Arbres,

arbusts i

herbes

Animals

Exemples


6

1 . Anomena una diferència entre:

El regne protoctist i el regne de les moneres. El regne vegetal i el regne animal.

El regne animal i el regne protoctist. El regne dels fongs i el regne vegetal.

El regne protoctist i el regne dels fongs. El regne protoctist i el regne vegetal.

2 . Completa els espais buits del següent text:

Els éssers vius es divideixen en cinc regnes: ____________, ____________, _____________,

___________ i ____________. Els criteris de classificació que s’utilitzen per dividir-los en

aquests cinc grups són: el tipus de ____________, l’agrupació de les cèl·lules en ____________

i l’________________.

Els éssers del regne de les moneres es caracteritzen pel fet de ser ________________.

Els éssers del grup dels protoctists es caracteritzen pel fet de ser ____________ o

___________ sense _____________, i la seva alimentació pot ser _______________ o

_____________.

Els éssers del regne dels fongs es caracteritzen pel fet de ser________________ i per no

tenir _______________, i la seva alimentació és ______________.

Els vegetals es caracteritzen per tenir cèl·lules ______________ agrupades en ____________

i una alimentació __________________.

Els animals estan formats per cèl·lules ______________ agrupades en _______________ i la

seva alimentació és __________________.

3 . Anomena organismes unicel·lulars i pluricel·lulars:

Unice·lulars

Pluricel·lulars


7

4 . Classifica els següents organismes segons siguin autòtrofs o heteròtrofs:

Lleó Esponja

Esparraguera Corall

Pi Sargàs

Rovelló Molsa

Ésser humà Salmonel·la

Mosca Bífidus

Elefant Espirulina

Roure Floridura

Puça Parameci

Cargol Ameba

5 . En quin regne classificaries els virus? I els líquens?

REGNE MONERES: ELS BACTERIS.

Els bacteris són organismes unicel·lulars procariotes. Estan formats per una sola

cèl·lula sense nucli. El seu àcid desoxiribonucleic (ADN) no està envoltat per una

membrana formant un nucli sinó que es troba més o menys dispers pel citoplasma.

Són cèl·lules molt senzilles. S’hi poden distingir les següents estructures.

Càpsula bacteriana, capa mucosa externa que pot faltar. Entre els bacteris amb

càpsula es troben els més patògens pels humans ja que la càpsula impedeix l’acció

dels antibiòtics.

Paret bacteriana, capa externa rígida que proporciona forma i resistència. La

composició química de la paret de bacteris és diferent a la de les cèl·lules eucariotes

vegetals.

Prolongacions: que poden ser flagels per moure’s i pili, que alguns serveixen per

fixar-se a un substrat (fímbries) i altres serveixen per transferir material genètic

d’un bacteri a un altre.

Membrana plasmàtica, que envolta la cèl·lula i la separa de l’exterior.

Citoplasma, és el medi intern.

Material genètic (ADN), generalment estructurat en un cromosoma circular, que es

troba en una regió anomenada nucleoide.

Estructures citoplasmàtiques: els ribosomes (més petits que els de les cèl·lules

eucariotes), els mesosomes (replecs de la membrana).

Inclusions, acumulacions de substàncies de reserva.

(Veure pàgines 4 i 5 del tema 1 del bloc 2).


8

Generalment presenta un dels següents tipus de formes: cocs (esfèriques), bacils

(bastonets), vibris (forma de coma ortogràfica) i espirils (espiral).

Presenten totes les formes de nutrició conegudes, tant autòtrofes com heteròtrofes.

Un tipus de bacteris autòtrofs fotosintètics anomenats cianobacteris realitza una

fotosíntesi amb despreniment d’oxigen com fan les plantes. Ells són els que van originar

l’oxigen atmosfèric fa uns 2 000 milions d’anys.

El grup dels arqueobacteris són els éssers més resistents del planeta. Poden viure als

pols a temperatures tan baixes que cap altre ésser viu les suporta, i també en fonts

termals d’aigua bullent, on tampoc no poden sobreviure altres éssers vius. De fet, els

científics pensen que, si algun dia es troba vida a Mart, és força probable que els éssers

vius que hi puguin aparèixer siguin bacteris.

Els bacteris es reprodueixen asexualment per bipartició (divisió d’una cèl·lula en dues).

A més poden presentar mecanismes sexuals pels quals incorporen material genètic

(molècules d’ADN) procedent de l’exterior o d’un altre bacteri. Davant d’ambients

desfavorables un bacteri pot donar lloc a una espora resistent a la dessecació.

Alguns bacteris produeixen malalties (infeccions) que remeten amb l’ús d’antibiòtics. Per

exemple la pneumònia, tuberculosi, el tètanus, el còlera i la sífilis. Uns altres bacteris

són beneficiosos, per exemple: els que transformen la matèria orgànica de vegetals i

animals morts en matèria inorgànica que poden absorbir les plantes, els que viuen en

simbiosi a l’interior de l’intestí humà i ens ajuden a fer la digestió (flora intestinal), els

utilitzats en la producció d’aliments (iogurt, formatges fermentats, etc.) i els utilitzats

en la síntesi de vitamines i d’hormones sintètiques mitjançant enginyeria genètica.

1. Quines característiques permeten diferenciar els diferents organismes del regne

moneres?

Eubacteris Cianobacteris (són eubacteris) Arqueobacteris


9

2 . Llegeix la següent descripció d’un bacteri:

“Els bacteris són cèl·lules procariotes on la seva única molècula d’ADN es troba dispersa

al citoplasma, atès que manquen de nucli. A penes conten amb orgànuls cel·lulars i

algunes posseeixen llargs flagels que els permeten moure’s. Són els organismes vius que

més temps porten vivint sobre la Terra, on s’han adaptat a tot tipus d’ambients i

desenvolupat resistència als diferents medicaments dissenyats per combatre-les. Es

divideixen asexualment per bipartició, i la rapidesa amb que ho fan permet als científics

utilitzar-les per produir substàncies útils per a la humanitat.”

Si jo fos bacteri:

(1) Duria un motor incorporat que impulsa una llarga cua amb la que arribo a una velocitat

punta superior als 50 km/h.

(2) Sols tindria mare, a la qual mai arribaré a conèixer, perquè per nàixer el meu germà bessó i

jo, ella s’estira i es parteix per la meitat fins desaparèixer.

(3) Viuria al màxim, aprendria ràpid perquè només disposo de 20 minuts per veure-ho tot.

(4) Tindria parents als racons més inaccessibles del planeta i potser més lluny, ja que estan cercant més com jo per la resta del Sistema Solar.

(5) Viuria sovint dins d’altres organismes, i a l’ésser humà, per exemple, li incomoda molt que

ens resistim a les seves medicines.

(6) Per venjar-se, els científics ens utilitzen com a esclaus perquè els fabriquem substàncies del seu interès. A uns cosins meus els han modificat amb la finalitat de que mengin el petroli que ells van abocant per tot arreu.

(7) Estaria tranquil, ja que, malgrat els seus invents, els nostres 3 500 milions d’anys de vida

demostren que sabem enfrontar-nos a moltes calamitats.

N’hi ha qui els agrada somiar! Relaciona cada apartat del text “Si jo fos bacteri” amb una

de les característiques dels bacteris que s’exposen en la descripció inicial.

REGNE PROTOCTISTS: PROTOZOUS I ALGUES.

Els protoctists són els organismes eucariotes més senzills que existeixen. Dintre

d’aquest grup es troben els protozous, que són unicel·lulars, i les algues, que poden ser

unicel·lulars o pluricel·lulars sense teixits.

Algunes espècies de protozous són els responsables d’algunes malalties de plantes i

d'animals inclosos els humans. Per exemple el protozou Plasmodium, que transmès el

mosquit Anopheles, provoca la malaria o paludisme que és la principal causa de mortaldat

en zones del tercer món.


10

Els protozous

Els protozous són éssers unicel·lulars eucariotes heteròtrofs (s’alimenten de restes de

matèria orgànica o d’altres éssers unicel·lulars). Viuen al mar i a les aigües dolces, i són

bastant més grans que els bacteris. Els protozous són molt actius, i es desplacen amb

flagels o cilis. Es reprodueixen asexualment per bipartició o per esporulació.

Actualment es coneixen unes 25 000 espècies, que pertanyen a diferents grups:

FLAGELATS CILIATS RIZÒPODES ESPOROZOUS

Trypanosoma Parameci Ameba Plasmodi

Les algues

Les algues poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars, però no tenen mai teixits autèntics (el

seu cos rep el nom de tal·lus), per tant, no tenen un teixits epidèrmic que les protegeixi

del a dessecació. Són éssers autòtrofs, és a dir, es nodreixen de matèria inorgànica

gràcies a que capten l'energia lluminosa, per això viuen prop de la superfície de l’aigua.

Es reprodueixen asexualment per bipartició, fragmentació o mitjançant espores, i

sexualment mitjançant gàmetes.

Les algues unicel·lulars, juntament amb els cianobacteris, constitueixen el fitoplàncton,

que és la base de l’alimentació de molts organismes aquàtics. A més, com que n’hi ha

grans quantitats als oceans, produeixen gairebé el 50% de l’oxigen atmosfèric.

De vegades formen grans masses i donen una coloració verdosa a l’aigua de moltes

basses. A les costes, algunes algues poden produir una gran taca vermella anomenada

“marea roja” i es convenient no banyar-s’hi perquè poder ser tòxiques.

Es classifiquen segons siguin unicel·lulars o pluricel·lulars, i aquestes últimes segons els

pigments fotosintètics que posseeixen:

UNICEL·LULARS PLURICEL·LULARS

Flagelades Diatomees Verdes Brunes Vermelles


11

1 . Què tenen en comú els protoctists?

2 . Què caracteritza a les cèl·lules eucariotes?

3 . En què s’assemblen les algues i les plantes?

4 . Podrien classificar-se les algues en el regne vegetal? Justifica la teva resposta.

5 . Quina importància tenen les algues unicel·lulars per als altres éssers vius?

6 . Les algues pluricel·lulars tenen una estructura tal·lofítica, què vol dir això?

7 . La paraula protozou significa “animal primitiu”. Per què els protozous no s’inclouen

en el regne dels animals?


12

8 . Indica de què tipus d’organisme (alga unicel·lular, alga pluricel·lular o protozou) es

tracta cada un dels següents:

_______________ _______________ _____________ _______________

_______________ _______________ _______________ _______________

REGNE FONGS.

Els fongs són organismes eucariotes, unicel·lulars o pluricel·lulars sense teixits, que

s'alimenten de matèria orgànica (heteròtrofs) mitjançant digestió externa. Els fongs,

juntament amb els bacteris, són els principals descomponedors dels ecosistemes.

Els fongs pluricel·lulars estan constituïts per filaments de cèl·lules anomenades hifes. El

seu conjunt es denomina miceli.

Com es nodreixen mitjançant digestió externa precisen de llocs on hagi molta matèria

orgànica i aigua. Per això viuen en llocs humits i sense necessitat de llum. Segons el tipus

de matèria orgànica de la qual s'alimenten, els fongs poden ser:

Sapròfits: es nodreixen de matèria orgànica en descomposició. Per exemple el

xampinyó.

Paràsits: es nodreixen de la matèria orgànica d'organismes vius. Produeixen malalties

i plagues. Per exemple la banya del sègol que ataquen als cereals, el míldiu de la vinya

i els fongs de les tinyes, com el del "peu d'atleta".

Simbionts: es nodreixen de la matèria orgànica produïda per altres organismes vius

als quals viuen associats beneficiant-se mútuament, el que s'anomena simbiosi. És el

cas dels fongs dels líquens (simbiosis d'algues amb fongs) i dels fongs de les

micorrizes (simbiosis entre fongs i arrels de plantes).


13

Els fongs unicel·lulars es reprodueixen asexualment

per gemmació. Els pluricel·lulars es reprodueixen

asexuadament per espores genèticament idèntiques

al seu progenitor, que apareixen en l'extrem d'unes

hifes especials o bé sexualment, per altre tipus de

espores, genèticament diferents al progenitor i

diferents entre si. En alguns fongs, com la floridura

del pa, s'alterna la reproducció asexual amb la

reproducció sexual. això s'anomena reproducció

alternant.

En moltes espècies de fongs, els anomenats fongs superiors, a partir del miceli

subterrani s'origina un òrgan reproductor aeri anomenat bolet, en el qual es pot distingir

el peu i el barret, en les làmines del qual produeixen les espores de reproducció.

Es classifiquen en tres grups diferents:

Els fongs microscòpics viuen a l’aigua i al sòl humit. Alguns són unicel·lulars, com ara

els llevats. N’hi ha que són paràsits de plantes o d’animals.

Les floridures es desenvolupen molt sovint sobre la fruita podrida o el pa. Tenen un

aspecte filamentós i un color verd o grisós.

Els fongs que formen bolets viuen al sòl, en zones fosques i humides: als boscos,

sota els matolls o als prats.

Els fongs poden causar malalties (candidiasi, peu d’atleta) però també s’empren en

biotecnologia per produir antibiòtics (Penicillium sp.) i en alimentació per elaborar vi, pa,

cervesa (Saccharomyces cerevisae), formatges, etc. Els fongs que formen bolets sovint

s’utilitzen com a aliments, però si els trobem al camp, hem d’estar segurs que siguin

comestibles.

Els líquens

El líquens són uns organismes formats per

la unió simbiòtica entre un fong i una alga

unicel·lular.

El fong proporciona a l’alga l’aigua i les sals

minerals que necessita i l’alga dóna al fong

una part de l’aliment que fabrica amb la

fotosíntesi.

Aquesta associació és tan perfecta que els

líquens poden sobreviure en qualsevol lloc,

fins i tot sobre les roques nues.


14

1 . Què tenen en comú els fongs?

2 . Per què els fongs pluricel·lulars no es classifiquen en el regne animal si són també

heteròtrofs?

3 . Classifica els següents fongs en un dels tres grups que n’hi ha:

_____________________ _____________________ _____________________

_____________________ _____________________ _____________________


15

4 . En què es diferencien els llevats de les floridures?

5 . Fes una llista amb fongs beneficiosos i una altra de perjudicials

Fongs beneficiosos Fongs perjudicials

REGNE METÀFITS: ELS VEGETALS.

El regne vegetal engloba els organismes eucariotes pluricel·lulars tisulars (formen

teixits) amb metabolisme autòtrof i fotosintètic. Les plantes es diferencien de les

algues en què presenten un teixit epidèrmic impermeable i transparent, la qual cosa els

ha permès poder viure fora de l'aigua sense perill de dessecació.

La reproducció és sexual i n’hi ha que també presenten reproducció asexual. La immensa

majoria viuen immòbils, fixades al substrat. Les cèl·lules poden presentar una paret

cel·lular feta majoritàriament de cel·lulosa. Aquelles amb activitat fotosintètica tenen

cloroplasts amb els corresponents pigments fotosintètics (clorofil·les, xantofil·les i

carotens). Emmagatzemen energia en forma de midó.

Per classificar-les científicament s’apliquen tres criteris:

La presència o l’absència de vasos conductors a la tija. Aquests vasos transporten

les substàncies (aigua, substàncies nutritives i sals minerals) per l’interior de les

plantes.

La presència o l’absència de flors.

La presència o l’absència de fruits.

Amb aquests tres criteris es poden diferenciar quatre grans grups de plantes: els

briòfits (molses i hepàtiques), els pteridòfits (falgueres i equisets), les gimnospermes

(pins, avets, xiprers, savines…) i les angiospermes (plantes amb flors i fruits).


16

Els briòfits

Són herbes i se solen anomenar molses i

hepàtiques. Són les plantes més petites i

simples. No tenen flors, ni fruits ni vasos

conductors. Depenen molt de l’aigua per

viure, per això tan sols es troben en llocs

molt humits.

Els pteridòfits

Són el grup de les falgueres i els equisets

o cues de cavall. Es tracta d’herbes de

mida mitjana, que tenen vasos conductors,

però que no tenen ni flors ni fruits. Es

caracteritzen perquè tenen les fulles

grosses i molt dividides. També viuen en

zones humides.

Les gimnospermes

Tenen vasos conductors i flors, però no

tenen fruits. La major part són arbres o

arbusts, com ara el pi, l’avet, el cedre, el

ginebre, la savina i el xiprer. La majoria

produeixen pinyes. A aquest grup

pertanyen els arbres més grans del món,

les sequoies.

Les angiospermes

Tenen vasos conductors, flors i fruits. Són

les

plantes més variades, ja que poden ser

herbes,

arbusts o arbres, i fins i tot n’hi ha que

viuen al mar. En són exemples la rosella, el

roser, l’estepa, la farigola, el roure, el

castanyer, l’alzina, el pomer, l’ametller...

1 . Què tenen en comú els vegetals?


17

2 . Quina és la funció de les pinyes?

3 . Quina és l’única característica que diferencia les angiospermes de les gimnospermes?

4 . On tenen les llavors les angiospermes? I les gimnospermes?

REGNE METAZOUS: ELS ANIMALS.

El regne Animal comprèn els organismes eucariotes pluricel·lulars diferenciats en

teixits, com els vegetals. Presenten una gran sensibilitat gràcies al teixit nerviós i als

sofisticats sistemes sensorials. Poden realitzar moviments (la majoria poden fins i tot

traslladar-se) gràcies al teixit muscular. Aquests dos teixits són exclusius dels animals.

El metabolisme dels animals és heteròtrof, com en el cas dels fongs, però l’aliment no és

incorporat per absorció sinó per ingestió. La reproducció és sexual i, en alguns dels

animals més simples, també asexual.

Hi ha moltes maneres de classificar els animals, d’acord amb diversos criteris. Per

exemple, els podem classificar segons l’alimentació, el desenvolupament embrionari, el

medi on viuen i la presència o l’absència d’esquelet intern, entre altres.

Segons l’alimentació, els animals es classifiquen en herbívors, omnívors i carnívors.

Segons el desenvolupament embrionari, els animals es classifiquen en ovípars i

vivípars. Els ovípars es desenvolupen en ous i els vivípars a l’úter matern. Tots els

animals tenen reproducció sexual, i n’hi ha que es reprodueixen asexualment.

Segons el medi on viuen, els animals poden ser terrestres o aquàtics.

Finalment, d’acord amb el criteri de l’esquelet, els animals es classifiquen en

invertebrats i vertebrats. Són animals invertebrats tots els que no tenen un

esquelet intern amb columna vertebral i vertebrals els que sí el tenen.


18

INVERTEBRATS Po

rífe

rs

Els porífers són les esponges marines.

Són invertebrats aquàtics que presenten el seu cos perforat per porus microscòpics.

Alguns tenen petites espines internes (espícules) i uns altres, presenten una substància

esquelètica interna de naturalesa còrnia (espongina). Les esponges que utilitzem en el bany

en realitat són els esquelets de espongina que queden al desintegrar-se la resta de

l’organisme.

Esponges

Celent

era

ts

Els celenterats són les meduses, els coralls, els pòlips i les anemones.

Són invertebrats aquàtics que tenen forma de sac de parets molt primes, amb tentacles

envoltant la boca i amb abundants cèl·lules urticants (cnidoblasts) en la seva pell.

Medusa

Anemona

Pòlips de corall

Cuc

s

Els anèl·lids tenen el cos allargat, no aplanat, tou, cilíndric i format per anells.

Poliquets Oligoquets Hirudinis

Els platihelmints tenen el cos aplanat; pertanyen a aquest grup la planària i la tènia o

solitària). Els nematodes tenen el cos allargat i arrodonit, alguns són paràsits; en són

exemples les triquines i els cucs intestinals.

Platihemints Nemàtodes


19

Art

ròpo

des

Els artròpodes són els insectes, les aranyes, els crancs i els centpeus.

Són els invertebrats que tenen un esquelet extern de quitina amb apèndixs articulats

mòbils. Tenen el cos segmentat, per a créixer experimenten mudes i en ocasions canvis de

forma (metamorfosi).

Crustacis Aràcnids Miriàpodes Insectes

Molus

cs

Els mol·luscs són els cargols, les cloïsses, els calamars i els pops.

Són invertebrats de cos tou, no segmentat i sovint dividit en cap, massa visceral i peu.

Molts d'ells produeixen una conquilla. Són terrestres o aquàtics.

Gasteropodes Bivalves Cefalòpodes

Equ

inod

erm

s

Els equinoderms són els eriçons de mar, les estrelles de mar i les holotúries.

Són invertebrats exclusivament marins que posseeixen sota la seva pell un esquelet calcari

constituït per plaques soldades o independents o per espícules petites i aïllades. Les

plaques poden servir de suport a llargues espines. Presenten una sèrie de tubets acabats

en ventoses que serveixen per a fixar-se i desplaçar-se, els anomenats peus ambulacrals.

Tenen simetria pentagonal (molt evident en les estrelles de mar. Es reprodueixen

sexualment. La fecundació es realitza en el mar (fecundació externa).

Eriçons de mar Estrelles de mar Ofiures

Holotúries Crinoïdeus


20

VERTEBRATS Pe

ixos

Els peixos són animals aquàtics que tenen escates, forma de fus i aletes al pit, al ventre, al

llom i a la cua.

Els peixos respiren per brànquies situades darrere del cap, generalment protegides pels

opercles.

Els peixos són ovípars i tenen la fecundació externa.

Ciclòstoms Condrictis Osteïctis

Amfibis

Els amfibis es caracteritzen perquè la fase infantil és molt diferent de la fase adulta. Les

cries dels amfibis, els capgrossos, tenen cua i estan mancats de potes. Els adults tenen

quatre potes i alguns tenen cua. Tots tenen la pell nua.

Els amfibis són animals que, en general, necessiten molta humitat per viure, únicament els

gripaus poden sobreviure en zones més seques.

Els capgrossos respiren per brànquies a l’aigua; els adults, per pulmons.

Els amfibis són ovípars i tenen la fecundació interna. El conjunt de canvis que

experimenten els capgrossos s’anomena metamorfosi.

Anurs Urodels

Rèpt

ils

Els rèptils estan coberts d’escates. Les tortugues, a més, tenen una closca o cuirassa que

les protegeix. Tret de les serps, tots els rèptils tenen quatre potes.

Són animals terrestres, excepte les tortugues marines, que viuen a alta mar.

Respiren per pulmons.

Els rèptils són ovípars i tenen la fecundació interna. A diferència dels ocells, no tenen

cura dels ous, sinó que els abandonen.

Quelonis Saures Crocodilians Ofidis


21

Aus

Les aus són animals terrestres, encara que alguns viuen a les costes i s’endinsen volant

sobre el mar. Tenen ales, bec i cua, i el cos cobert de plomes.

Tots els ocells respiren per pulmons.

Mantenen la temperatura corporal constant (són homeoterms).

Els ocells són ovípars i tenen la fecundació interna.

Estruç Pingüí Gavina

Mamífers

Els mamífers viuen en tots els ecosistemes, tant terrestres com marins. En general, tenen

pèl, quatre potes i cua. Els mamífers aquàtics tenen aletes i la pell nua.

Tots respiren per pulmons.

Els mamífers són vivípars i tenen la fecundació interna.

Les cries es desenvolupen a l’úter matern i, quan neixen, reben les atencions dels seus

pares i s’alimenten de la llet que produeix la mare.

Dofí Rat-penat

Humà Balena


22

1 . Què tenen en comú els animals?

2 . Indica com es classifiquen els animals segons:

La seva alimentació

El seu desenvolupament embrionari

El medi on viuen

La presència d’esquelet

3 . Busca el nom científic d’un parell de representants de cada grup d’animals:

Invertebrats

Porífers

Celenterats

Cucs

Artròpodes

Mol·luscs

Equinoderms

Vertebrats

Peixos

Amfibis

Rèptils

Ocells

Mamífers

4 . En quin grup d’animals es classifica l’ésser humà? Justifica la inclusió en aquest

grup segons les nostres característiques d’anatomia, alimentació, respiració i reproducció.


23

5 . Diferencia entre els parells conceptes següents:

Reproducció asexual/ Reproducció sexual

Fecundació interna/ Fecundació externa

Animal ovípar/ Animal vivípar

6 . Indica les característiques que ens permeten diferenciar:

Els vertebrats i els invertebrats

Els cucs i els mol·luscs

Els peixos i els amfibis

Els peixos i els rèptils

Els mamífers i els altres grups de vertebrats

Els insectes i els aràcnids

7 . Esbrina i justifica quin és el intrús en cada grup:

musclo, gamba, cloïssa, sípia

abella, mosca, escorpí, poll

tauró, verat, tonyina, dofí

pi, avet, roure, xiprès

molsa, falguera, equiset

cavallet de mar, gamba, llagosta

ameba, salmonel·la, parameci

corall, esponja, anemona, molsa

cianobacteri, alga, pi, rovelló

ameba, salmonel·la, poll, llevat


24

Indica la resposta correcta.

111... Un taxon...

a És un grup d’individus amb

semblances entre si.

b Intenta reflectir la història

natural dels éssers vius.

c És un grup d’éssers vius amb

relació evolutiva comuna.

d És cada un dels grups en què es

divideix una classificació.

222... Els criteris de classificació

taxonòmica...

a Són immutables.

b Van ser establerts per Linné.

c Són iguals en els diferents taxons.

d Varien atenent als coneixements

existents.

333... Les nomenclatura binomial

estableix:

a Un nom únic per cada espècie.

b Un nom compost per dues

paraules.

c L’ús del llatí en els noms científics

dels organismes vius.

d Totes les anteriors són correctes.

444... Segons la nomenclatura binomial,

quina d’aquestes espècies està

escrita correctament:

a Pinus Halepensis. b escherichia coli. c Homo de Neandertal. d Staphylococcus aureus.

e Homo sapiens.

555... Els organismes sapròfits...

a S’alimenten de restes orgàniques

en descomposició.

b Són fotosintètics.

c S’alimenten de matèria inorgànica.

d Són paràsits.

666... Quin regne té estructura cel·lular

procariota?

a Metazous.

b Metàfits.

c Fongs.

d Moneres.

e Protoctists.

777... Quins organismes formen teixits?

a Fongs i animals.

b Protoctists i fongs.

c Protoctists i animals.

d Animals i vegetals.

e Vegetals i fongs.

888... De quins regnes tots els seus

representats són heteròtrofs?

a Moneres i protoctists.

b Protoctists i fongs.

c Moneres i fongs.

d Fongs i animals.

e Protoctists, fongs i animals.

999... Els animals cordats es classifiquen

en procordats i vertebrats. Són

exemples de procordats...

a Ascídies, salpes i amfioxos.

b Ciclòstoms i taurons.

c Equinoderms.

1. la diversitat dels Éssers vius - blocs.xtec.cat‰ssersviusidiversitatv.2.pdf · en quin regne...

Documents