BATXILLERATSEGON CURS

PROJECTE QUÍMICA QUÍMICA IICATALUNYA

CURRÍCULUM DE BATXILLERAT. Bases legislatives

CURRÍCULUM DE BATXILLERAT. Descripció dels components del Projecte Curricular

CURRÍCULUM DE BATXILLERAT. Atenció a la diversitat

CURRÍCULUM DE BATXILLERAT. Competències

CURRÍCULUM DE BATXILLERAT. Objectius de Batxillerat

QUÍMICA. Competències

QUÍMICA. Objectius

QUÍMICA II. Continguts

PROJECTE QUÍMICA II: Seqüenciació de Continguts de Segon Curs

QUÍMICA II. Criteris d’Avaluació

CURRÍCULUM DE BATXILLERATBASES LEGISLATIVES: DECRET 142/2008 DE 15 DE JULIOL

ELEMENTS INTEGRANTS DEL CURRÍCULUM:– Objectius.– Continguts.– Mètodes pedagògics.– Criteris d'avaluació.

FINALITAT:Garantir una formació integral dels alumnes que els permeti:– Proporcionar als estudiants formació i maduresa tant intel·lectual com humana.– Adquirir coneixements i habilitats que permetin que l'alumnat desenvolupi funcions socials i

s’incorpori a la vida activa amb responsabilitat i competència.– Capacitar els alumnes per accedir a l'educació superior.

EDUCACIÓ ORIENTADA A DESENVOLUPAR LES COMPETÈNCIES: – L'adquisició de les Competències permet:

• L'autodidactisme i el desenvolupament d'un aprenentatge permanent al llarg de la vida.• La capacitat per treballar en equip de manera col·laborativa.• L'aplicació de mètodes d'investigació apropiats.• L'exercici de la ciutadania activa.• El reforç i la progressió dels hàbits lectors adquirits en etapes educatives anteriors.• La incorporació a la vida adulta de manera satisfactòria.• La capacitat per expressar-se en públic.• L'ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació.

ACCÉS ALS ESTUDIS DE BATXILLERAT– Podran accedir als estudis de batxillerat els qui estiguin en possessió dels títols:

• Graduat en Educació Secundària Obligatòria.• Títol de tecnicoformació Professional de Grau Mitjà.• Títol de Tècnic Esportiu en la modalitat o especialitat esportiva corresponent.• Títol de Tècnic d'Arts Plàstiques i Disseny.

FLEXIBILITAT EN EL BATXILLERATEls aprenentatges del Batxillerat es desenvolupen de manera flexible per garantir a l'alumnat una formació que compleixi amb les seves expectatives i necessitats futures. Els alumnes podran escollir: Diferents modalitats de Batxillerat (Arts, Ciències i Tecnologia, Humanitats i Ciències Socials). Diferents camions o opcions dins de cada modalitat que assegurin una formació especialitzada

d'acord amb les necessitats acadèmiques o d'incorporació al món laboral de l'alumnat. La lliure elecció de matèries optatives que enriqueixin i completin la formació de l'alumnat.

L'Autonomia dels centres contribuirà a la flexibilitat dels estudis de Batxillerat a través de: El desenvolupament i la compleció del currículum adaptant-lo a les necessitats de l'alumnat. El compromís amb l'alumnat i amb les seves famílies en el desenvolupament de les activitats

docents. L'adopció dels centres educatius, en virtut de l'exercici de la seva autonomia, de plans de treball

experimentals, formes de treball alternatives o ampliació de l'horari escolar.

2

Dins de la flexibilitat, en el Batxillerat es contempla: Una flexibilització més gran en els estudis i l’escolarització de l'alumnat amb altes capacitats

intel·lectuals. L'aportació per part de l'Administració de recursos i condicions d'accessibilitat que afavoreixin

l'accés al currículum de l’alumnat amb necessitats educatives especials.

CRITERIS D'AVALUACIÓ:– L'avaluació serà contínua i diferenciada segons les matèries del currículum. Tindrà en compte:

• El progrés de l'alumne en els diversos elements del currículum.• La consecució dels objectius marcats per cadascuna de les matèries del currículum.• La maduresa acadèmica de l'alumne en relació amb els objectius del batxillerat.• Les possibilitats de progrés de l'alumne en estudis posteriors.

– L'alumnat podrà realitzar una prova extraordinària de les matèries no superades.

NIVELLS DE CONFIGURACIÓ:

1. Característiques del currículum estatal

Ensenyaments mínims establerts pel Reial Decret 1647/2007.

2. Currículum comunitats autònomes

Determinen:– El 45% si hi ha llengua oficial pròpia.– El 35% en les restants.

3. Projecte curricular de centre.– Adaptació als alumnes i a les seves necessitats educatives.– Autonomia pedagògica i organitzativa dels centres.– Treball en equip docent.– Investigació de la seva pràctica docent.

ESTRUCTURA DEL BATXILLERAT– El Batxillerat s'estructura en tres modalitats:

• Arts.• Ciències i Tecnologia.• Humanitats i Ciències Socials.

– La modalitat d'Arts s'organitzarà en dues vies:• Arts Plàstiques, disseny i imatge.• Arts escèniques, música i dansa.

– Les modalitats de Ciències i Tecnologia i d'Humanitats i Ciències Socials tindran una estructura única.

– El Batxillerat s'organitzarà en matèries comunes, matèries de modalitat i matèries optatives tenint en compte:• Tots els alumnes hauran de cursar obligatòriament les matèries comunes.• Les matèries comunes han de fomentar la maduresa humana i intel·lectual de l'alumnat

aprofundint en les competències més transversals que afavoreixen la capacitat dels escolars per continuar aprenent.

• Els alumnes podran elegir entre la totalitat de les matèries de la modalitat que cursin.• Les matèries de modalitat del batxillerat tenen com a finalitat proporcionar una formació de

caràcter específic vinculada a la modalitat escollida que orienti en un àmbit de coneixement ampli, desenvolupi aquelles competències que hi tenen més relació, prepari per a una varietat d'estudis posteriors i afavoreixi la inserció en un camp laboral.

• Els alumnes hauran de cursar, en el conjunt dels dos cursos del batxillerat, un mínim de sis matèries de modalitat, de les quals almenys cinc hauran de ser de la modalitat triada.

3

• L'alumnat també podrà escollir com a matèria optativa almenys una matèria de modalitat.• Les matèries optatives en el batxillerat contribueixen a completar la formació de l'alumnat

aprofundint en aspectes propis de la modalitat elegida o ampliant les perspectives de la pròpia formació general.

• L'oferta de matèries optatives haurà d'incloure una Segona llengua estrangera i Tecnologies de la informació i la comunicació.

MATÈRIES DEL BATXILLERAT:

1. Les matèries comunes del Batxillerat seran les següents:– Ciències per al món contemporani.– Educació física.– Filosofia i ciutadania.– Història de la filosofia.– Història d'Espanya.– Llengua catalana i literatura.– Llengua castellana i literatura.– Llengua estrangera.

Les següents matèries comunes, com a mínim, s’hauran d'impartir en el segon curs a fi d'homogeneïtzar les proves d'accés a la Universitat:– Història de la filosofia.– Història d'Espanya.– Llengua catalana i literatura.– Llengua castellana i literatura.– Llengua estrangera.

2. Les matèries de la modalitat d'Arts són les següents:

a) Arts plàstiques, imatge i disseny.– Cultura audiovisual.– Dibuix artístic I i II.– Dibuix tècnic I i II.– Disseny.– Història de l'art.– Tècniques d'expressió graficoplàstica.– Volum.

b) Arts escèniques, música i dansa.– Anàlisi musical I i II.– Anatomia aplicada.– Arts escèniques.– Cultura audiovisual.– Història de la música i de la dansa.– Literatura universal.

3. Les matèries de la modalitat de Ciències i Tecnologia són les següents:– Biologia.– Biologia i geologia.– Ciències de la Terra i mediambientals.– Dibuix tècnic I i II.– Electrotècnia.– Física.– Física i química.

4

– Matemàtiques I i II.– Química.– Tecnologia industrial I i II.

4. Les matèries de la modalitat d'Humanitats i Ciències Socials són les següents:– Economia.– Economia de l'empresa.– Geografia.– Grec I i II.– Història de l'art.– Història del món contemporani.– Llatí I i II.– Literatura universal.– Matemàtiques aplicades a les ciències socials I i II.

PROMOCIÓ D'ALUMNES I ADQUISICIÓ DEL TÍTOL DE BATXILLER:– Al final del primer curs de Batxillerat es promocionarà al segon curs quan:

• S'hagin superat totes les matèries cursades.• Es tingui una avaluació negativa en un màxim de dues matèries amb l'obligatorietat de

matricular-se en el segon curs de les matèries pendents.

– Obtindran el títol de Batxiller qui obtingui una avaluació positiva en totes les matèries dels dos cursos de batxillerat.

PERMANÈNCIA DELS ALUMNES QUE NO PROMOCIONEN CURS:

Els alumnes amb un nombre superior de quatre matèries amb avaluació negativa a primer hauran de cursar de nou íntegrament les matèries del curs.

Els alumnes que no promocionin a segon curs i tinguin avaluació negativa en tres o quatre matèries podran optar per repetir el curs en la seva totalitat o per matricular-se en les matèries de segon i ampliar la matrícula amb dues o tres matèries de primer.

Els alumnes que en finalitzar el segon curs tinguin avaluació negativa en algunes matèries podran matricular-s’hi sense haver de cursar de nou les matèries superades.

ENSENYAMENTS DE RELIGIÓ:– Oferta obligatòria per als centres. Voluntària per als alumnes, que podran optar entre els ensenyaments de religió catòlica o les de

la resta de confessions religioses amb què l'Estat hagi subscrit acords. No computarà per optar a beques ni en l'obtenció de la nota mitjana per accedir a la Universitat.

EDUCACIÓ D'ADULTS: L'Administració organitzarà periòdicament proves per a l'obtenció directa del títol de Batxiller

destinat a persones més grans de vint anys. La realització de les proves d'obtenció directa del títol de Batxiller s'organitzarà de manera

diferenciada en funció de la modalitat de batxillerat escollida per l'alumne.

5

CURRÍCULUM DE BATXILLERATDESCRIPCIÓ DELS COMPONENTS DEL PROJECTE CURRICULAR

El Projecte Curricular Química -Vicens Vives- per al Segon Curs de Batxillerat de la matèria Química comprèn els materials següents:

1. Llibre de l'Alumne

El Llibre de l'Alumne consta de 12 unitats temàtiques a través de les quals es desenvolupen els continguts del Segon Curs de Batxillerat de la matèria Química .

2. Guia de Recursos Didàctics

La Guia de Recursos Didàctics conté les següents propostes de desenvolupament dels Temes:

Un apartat general en el qual s'exposen per a cada Tema:• Les Competències.• Els Objectius didàctics.• Els Continguts.• Els Criteris d'Avaluació.

Orientacions per a cada una de les pàgines del llibre, que conté:• Les orientacions didàctiques pròpiament dites.• Les solucions de les activitats del llibre.• Diferents recursos didàctics relacionats amb el contingut de la doble pàgina: adreces d'Internet,

recursos audiovisuals, bibliografia, etc.

Diferents recursos didàctics:• Activitats de Reforç i d'Ampliació, amb les solucions corresponents.• Proves d’avaluació inicial i final de l’alumnat, també amb les seves solucions.

6

CURRÍCULUM DE BATXILLERATATENCIÓ A LA DIVERSITAT

En el Projecte Curricular Química per Batxillerat s'ha tingut en compte el tractament de la diversitat de l'alumnat en relació amb els diferents ritmes d'aprenentatge que desen-volupa cada alumne o alumna de l'aula.

S'ha partit de la concepció global que cada professor o professora ha d'orientar la seva intervenció en funció de la diversitat de formes d'aprenentatge que es poden donar entre els alumnes i les alumnes

Per tant, en el Projecte Curricular Química s'ofereixen els recursos bàsics perquè cada professor o professora pugui desenvolupar diferents estratègies d'ensenyament amb la finalitat de facilitar els aprenentatges de les alumnes i els alumnes en funció de les seves necessitats concretes:

• Els continguts del Llibre de l'alumne i de l'alumna venen complementats amb activitats molt diverses. D’aquesta manera, la professora o el professor podrà dissenyar estratègies d’ensenyament aprenentatge adaptades al nivell del grup classe.

• Així mateix, en la Guia de Recursos Didàctics s'inclouen nombroses Activitats de Reforç i d'Ampliació per cada un dels apartats dels temes que conformen el Llibre de l'alumne i de l'alumna.

7

CURRÍCULUM DE BATXILLERATCOMPETÈNCIES

Competències generals del batxillerat

Les matèries del batxillerat s’orienten i estructuren en coherència amb les etapes educatives anteriors i els ensenyaments superiors, a partir del concepte de competència, entesa com l’aplicació de coneixements i destreses en la resolució de problemes i en situacions complexes, mobilitzant recursos diversos adquirits en diferents moments del trajecte acadèmic, que sovint depenen de diverses disciplines o de l’experiència adquirida.

La competència implica comprendre la lògica interna dels recursos dels quals es disposa, sospesar-los com a mitjans per a l’acció i triar aquells que, en cada cas, s’acosten més i millor a l’objectiu. Això significa posar en marxa tàctiques de racionalitat pràctica a l’hora de prendre decisions i actuar. Des d’aquest punt de vista, la persona competent sap què vol, coneix les seves aptituds, entén la situació en què es troba i actua de la millor manera possible per aconseguir el que es proposa. Per tant, la competència inclou sabers i destreses, però també un grau elevat d’iniciativa personal, responsabilitat, flexibilitat i capacitat crítica.

L’assoliment de competències avança paral·lelament a l’adquisició de coneixements, destreses i actituds. Així, doncs, ser competent pressuposa haver adquirit coneixements i destreses i haver construït diferents actituds que poden anar des de la gestió de les pròpies emocions fins al desenvolupament de les habilitats socials.

La competència és, fonamentalment, acció, i només s’arriba a ser competent posant en pràctica els propis recursos. L’alumnat hauria de poder aplicar els continguts que aprèn a mesura que els va aprenent, a través d’exercicis en què hagi de resoldre problemes progressivament complexos, integrar coneixements i transferir-los d’un context a un altre.

Així mateix, l’enfocament competencial subratlla que el principal mecanisme de fixació del que s’aprèn és la vivència de la seva utilitat. S’aprèn el que funciona a la pràctica, el que és útil i vàlid per a la construcció de la pròpia vida. L’alumnat hauria d’experimentar la utilitat d’allò que aprèn, resolent qüestions significatives, i adonant-se que allò que ha après és la condició que li permet continuar aprenent.

Atès que una competència comporta seleccionar els recursos més adients per a cada cas, l’alumnat hauria de conèixer l’entramat d’allò que aprèn i entendre les possibilitats del seu ús. Ha de tenir consciència, doncs, de la relació que existeix entre els diferents continguts d’aprenentatge i les condicions per usar-los.

Normalment, la resolució de problemes implica la integració de diferents tipus de sabers; per aquesta raó s’haurien de proposar activitats que relacionessin les àrees del coneixement i mostressin la utilitat d’usar el que se sap en altres contextos. Transferir coneixements d’un context a un altre és la finalitat principal de l’aprenentatge per competències. I ja que les competències són capacitats que poden aplicar-se a qualsevol realitat, cal treballar-les de manera transversal.

Tanmateix, com que la competència és acció i l’acció es dóna sovint en un context social, cal integrar la reflexió moral i l’educació en valors en el treball de qualsevol matèria. També cal afavorir la interacció social i, per tant, proposar a l’alumnat la resolució de qüestions en què hagi d’aplicar els seus recursos en col·laboració amb altres companys o companyes.

Els continguts (conceptuals, procedimentals i actitudinals) que hi ha al darrere dels quatre sabers que conformen les competències (saber, saber fer, saber ser i saber estar), vénen definits pel currículum. L’enfocament competencial d’aquests continguts recomana treballar-los de manera que l’alumnat en comprengui la lògica interna i sàpiga emprar-los, de manera selectiva i raonada, quan els necessiti, evidenciant així que és competent.

Per tot això, convé idear tasques educatives en què l’alumnat pugui aplicar allò que sap, en contextos diferents i en relació amb qüestions diverses, significatives i funcionals. Ensenyar i aprendre per competències pressuposa accentuar en la didàctica de cada disciplina aquelles activitats d’ensenyament i aprenentatge susceptibles de produir coneixements, destreses i actituds que puguin ser mobilitzats en situacions concretes com, per exemple, pràctiques de treball en grup cooperatiu, tutorització de recerques, resolució de qüestions en grup, plantejament de situacions que comportin l’expressió i

8

interacció oral, etc. En definitiva, ensenyar i aprendre per competències implica, doncs, accentuar la dimensió pràctica i alhora global de l’aprenentatge.

Aquestes recomanacions serveixen també per a les activitats d’avaluació, que han de ser coherents amb l’enfocament competencial dels aprenentatges. En aquest sentit, haurien de mesurar les competències per mitjà d’activitats en què l’alumnat hagi de triar els coneixements, les destreses i les actituds més adients per resoldre- les, construir la seva resposta i, si escau, explicar el procés que ha emprat en la resolució.

També implica emfatitzar, en les activitats d’avaluació, la mobilització dels diversos coneixements adquirits davant de situacions noves tot i que similars a les treballades a l’aula. I, de manera compartida amb els membres de l’equip docent, identificar i programar conjuntament tant com es pugui les activitats d’aprenentatge que contribueixin a desenvolupar i consolidar les competències generals que preparen per a la incorporació a la vida adulta i per continuar aprenent al llarg de la vida.

Competències generals del batxillerat i competències específiques de les matèries

Una persona és competent quan actua a la pràctica activant de manera conjunta el seguit de competències que posseeix. Sovint les unes no tenen sentit de ser sense les altres. A la pràctica, les persones competents combinen les capacitats derivades de la pròpia formació tècnica o acadèmica amb el correcte comportament social, l’aptitud per treballar en equip o la facultat d’emprendre iniciatives i fins i tot de córrer riscos calculats. Tanmateix, resulta pertinent distingir les competències en dues gran tipologies: les competències generals del batxillerat i les específiques de cada matèria, que es presenten en el desplegament curricular de cadascuna.

En el batxillerat cada matèria posseeix una epistemologia pròpia: el seu objecte de coneixement, el mètode que utilitza, els valors que fa intervenir i els resultats que obté juntament amb les seves finalitats o aplicacions. Encara que les realitats naturals, humanes o socials són úniques i integrades, el seu coneixement al llarg de la història s’ha construït a partir de mirades específiques sobre aquestes realitats. D’aquests punts de vista o esguards particulars sobre la realitat en neixen les anomenades competències específiques, que són les que es deriven de l’epistemologia pròpia de cada disciplina i que estan referenciades en els seus currículums respectius.

Però també és cert que totes les disciplines desenvolupen directament o indirecta un conjunt de competències que tenen un caràcter transversal o comú. Tota matèria del batxillerat promou, per exemple, l’obtenció d’informació o la seva comunicació a través de la llengua oral o escrita, proposa l’adquisició d’informació a través d’Internet i la seva comunicació a través de tecnologies digitals o bé estimula en l’alumnat la regulació del propi aprenentatge i la interrelació amb els altres.

En el batxillerat s’identifiquen com a competències generals i comunes les sis competències següents: competència comunicativa, competència en recerca, competència en la gestió i el tractament de la informació, competència digital, competència personal i interpersonal i competència en el coneixement i la interacció amb el món.

Aquestes competències generals continuen el desenvolupament de les competències bàsiques de l’etapa educativa anterior i preparen per a la vida activa i per actuar de manera eficient en els estudis superiors.

Els currículums de les matèries expliciten les competències específiques que s’hi treballen, així com la contribució de la matèria al desenvolupament de les competències generals.

A continuació es descriuen els aspectes nuclears de les competències generals del batxillerat, que caldrà exercitar en tots dos cursos i des de totes les matèries, la tutoria i les diferents activitats del centre per aconseguir un aprenentatge competencial global.

Competència comunicativa

La competència comunicativa es fonamenta en l’ús de les llegües en contextos comunicatius diversos. Aquesta competència suposa mobilitzar els recursos lingüístics orals i escrits per poder-los aplicar a les diverses circumstàncies acadèmiques i socials i constitueix una competència imprescindible per aprendre, per relacionar-se i per interaccionar amb el món. És una competència de totes i cadascuna de les matèries del batxillerat, ja que totes les disciplines utilitzen necessàriament l’expressió oral i escrita com a instrument per comunicar la informació i per transformar aquesta informació en coneixements cada cop més complexos. Aquesta competència suposa que al final del batxillerat l’alumnat sap relacionar-se amb els altres en català i castellà –i almenys també en una llengua estrangera– oralment, per escrit i també a través de l’ús dels llenguatges audiovisuals, tot fent servir, quan calgui, la comunicació no verbal i les tecnologies de la informació i la comunicació.

9

Posseir la competència comunicativa significa ser capaç de mobilitzar totes les capacitats d’expressió quan cal en els diversos contextos acadèmics i socials. En algunes circumstàncies caldrà expressar fets, conceptes, idees i pensaments i, en altres, convindrà expressar correctament emocions i sentiments. La competència comunicativa implica també una actitud d’estimació de la creativitat implícita en l’expressió d’idees, experiències o sentiments.

La competència comunicativa, a més, afavoreix i participa en el desenvolupament de les altres competències generals, com la personal i interpersonal, la competència en el coneixement i interacció amb el món i la competència en la gestió i el tractament de la informació, atès que amb la comunicació es relacionen les accions de cercar i gestionar la informació, treballar cooperativament, interpretar la realitat, habitar el món i conviure-hi i desenvolupar el pensament i identitat propis.

Per bé que hi ha diversos llenguatges (plàstic, musical, corporal, etc.), tots els aprenentatges requereixen, poc o molt, la comunicació oral i escrita. Totes les matèries del currículum sense excepcions utilitzen l’expressió oral i escrita com a instrument de comunicació i com a mitjà imprescindible per a la descripció, l’explicació, la justificació, la interpretació i l’argumentació dels coneixements específics de cada disciplina. La llengua també resulta imprescindible per a l’organització i autoregulació del propi pensament, i també per a la gestió de les pròpies emocions i la conducta.

La competència comunicativa possibilita el diàleg i la interacció adequada amb altres persones i facilita l’aproximació a altres cultures. L’ús no sexista del llenguatge permet representar la realitat des de la diversitat i riquesa de les dones i els homes. És un instrument essencial per compartir el coneixement i per desenvolupar les diverses activitats d’aprenentatge, en les quals hi té un paper fonamental l’expressió oral. A través de l’estudi de cada disciplina cal aprendre a parlar, escoltar, exposar i dialogar sobre la base del contingut específic de cada aprenentatge. El diàleg és un bon recurs per iniciar els temes, per compartir els coneixements i per discutir i contrastar opinions de manera eficient en el treball en grup.

Aprendre a comunicar abasta l’ús dels registres lingüístics i també dels llenguatges audiovisuals i els mitjans de comunicació, tant des del vessant de proporcionar eines a l’alumnat per descodificar-los, com de disposar d’eines per comunicar de manera creativa i personal els resultats d’una recerca o problema plantejat en el context de qualsevol matèria del batxillerat, incloent-hi el treball de recerca. Implica també una formació en cultura audiovisual que permeti que l’alumnat complementi la comunicació lingüística amb altres estratègies comunicatives no lingüístiques, que requereixin la mobilització de les principals tècniques, recursos i convencions dels diferents llenguatges artístics en el seu vessant comunicatiu i d’expressió d’idees, experiències i sentiments.

En síntesi, el desenvolupament de la competència comunicativa comporta el diferent domini de llengües, tant oralment com per escrit, en múltiples suports i amb el complement, quan calgui, d’altres llenguatges (audiovisual, corporal, musical, plàstic, etc.) en varietat de contextos i finalitats, com a eina per aprendre a aprendre.

Competència en gestió i tractament de la informació

La competència en gestió i tractament de la informació és el conjunt de capacitats i destreses que permeten mobilitzar recursos per trobar, reunir, seleccionar i analitzar informacions procedents de fonts diverses i en diferents suports, tant en l’àmbit acadèmic com en la vida quotidiana. Constitueix una competència important per obtenir coneixements útils o, en la seva pràctica inicialment guiada, arribar al punt de ser autònom en els processos d’aprenentatge al llarg de la vida.

Aquesta competència inclou la capacitat de distingir entre els diferents tipus de fonts i suports i de fer ús de les biblioteques tradicionals o electròniques, incloent-hi les destreses de cerca d’informació a les xarxes de tota mena (Internet i intranets).També contempla la capacitat de valorar si la informació obtinguda és pertinent d’acord amb les preguntes formulades o en funció dels objectius proposats, com la facultat de convertir-la en coneixement.

En el batxillerat les activitats centrals per a l’adquisició d’aquesta competència són les que es desenvolupen d’una manera especial en les activitats experimentals o de recerca de cada matèria i en tota mena de treballs acadèmics autònoms, en particular tot el potencial que es vehicula per mitjà del treball de recerca. Tot i que analíticament és una competència clarament distingible de les altres, es relaciona de manera directa amb la competència en recerca i amb la competència digital, atenent al lligam entre l’accés, la gestió i la difusió de la informació i les TIC.

10

Existeixen dos nivells en l’adquisició d’aquesta competència, que en un cert grau ja han estat treballats en les etapes educatives anteriors: d’una banda, el maneig de la informació i, de l’altra, la gestió d’aquesta informació per tal de generar coneixement.

Pel que fa al maneig de la informació, cal destacar en primer lloc la necessitat de construir acadèmicament cada matèria mitjançant les activitats d’aprenentatge pròpies que integren la capacitat d’interpretar la demanda per tal de decidir quina mena d’informació cal cercar o bé de definir de manera clara quin és el problema a resoldre per tal d’indagar-ne la solució. Caldrà, en segon lloc, desenvolupar el conjunt de procediments genèrics adequats seguint aquests passos: identificar i localitzar la informació, seleccionar la que és directament rellevant i necessària per resoldre la demanda o el problema, accedir al ventall de fonts que calgui i, finalment, avaluar-ne la qualitat i la fiabilitat.

En relació amb la gestió de la informació obtinguda per tal de generar coneixement, les activitats d’ensenyament i aprenentatge de totes les matèries han de contemplar de manera comuna la construcció d’una seqüència clara per tal de permetre que l’alumnat assoleixi les capacitats d’ordenar i classificar la informació, tant a través dels mitjans convencionals com de les TIC; analitzar, contrastar i interpretar la informació obtinguda aplicant les tècniques i els conceptes que caracteritzen cada font i l’epistemologia pròpia de cada matèria; i, finalment, sintetitzar i comunicar els resultats obtinguts a través dels mitjans convencionals o de les TIC. Aquesta competència es relaciona, doncs, de manera significativa amb les competències comunicativa, digital i en recerca i s’adquireix en el marc de totes les matèries i, d’una manera especial, en el treball de recerca.

Aquesta competència fa possible que l’alumnat prengui consciència de la dimensió ètica en el maneig i ús de la informació, és a dir, de conèixer la forma adequada de respectar els drets d’autoria, la manera de citar adequadament les fonts consultades i l’ús ètic de la informació obtinguda.

Competència digital

L’alfabetització digital constitueix avui una necessitat prioritària. El seu dèficit o absència contribueix a l’empobriment de les possibilitats personals tant en el món acadèmic –en què el coneixement digital ja resulta pràcticament imprescindible– com en el personal i, sobretot, en el laboral. En l’anomenada societat del coneixement, la ignorància digital pot provocar situacions de marginació i d’injustícia social.

La competència digital és la facultat de mobilitzar en situacions singulars diverses, de caràcter acadèmic, social o personal, el conjunt de capacitats i destreses derivades dels coneixements teòrics i pràctics bàsics de la societat de la informació, de la seva cultura i dels seus productes, així com de les bones pràctiques del seu entorn.

Per al desenvolupament d’aquesta competència digital cal que les activitats d’aprenentatge de les diverses matèries del batxillerat emprin i actualitzin els aspectes bàsics de les eines tecnològiques, el tractament de la informació i les possibilitats comunicatives i creatives de les xarxes virtuals. Per assolir aquesta competència cal disposar de capacitat i recursos tecnològics i utilitzar-los en el tractament i la gestió de la informació.

A més de l’ús individual actiu o passiu de les eines telemàtiques dins o fora de l’aula, cal introduir-se en els entorns no presencials de la comunicació digital i potenciar-los. Aquestes noves eines possibiliten, a més, la comunicació personal també la interacció i la cooperació. Mitjançant les activitats d’aprenentatge de les diverses matèries del batxillerat, convé iniciar la creació de petites comunitats de treball no presencial que permetin compartir coneixement sempre a partir de bones pràctiques i de conductes ètiques en el seu ús.

En l’horitzó d’una alfabetització digital bàsica i coherent, aquesta competència pressuposa orientar els esforços d’aprenentatge per mobilitzar-ne els recursos derivats de la seva adquisició, tant en l’ús estrictament operacional (obtenir informació i comunicar-la) com també en una utilització productora de coneixement o de productes culturals. En aquest sentit aquesta competència cal que sigui operacional i funcional.

Competència en recerca

S’entén per competència en recerca la facultat de mobilitzar els coneixements i els recursos adients per aplicar un mètode lògic i raonable per tal de trobar respostes a preguntes o per resoldre problemes rellevants que encara no s’han solucionat en el nivell i en l’àmbit adequat als coneixements, destreses i actituds que es posseeixen.

11

Aquesta competència implica la construcció, dins l’epistemologia de cada matèria del batxillerat, de la capacitat d’elegir amb criteri propi, d’imaginar projectes i de portar endavant les accions necessàries per desenvolupar les opcions i els plans –en el marc dels projectes individuals o col·lectius– amb responsabilitat, rigor i perseverança. La capacitat creativa i de recerca per imaginar projectes i desenvolupar-los amb l’ús de les tècniques adequades comporta un grau d’autonomia que s’adquireix dins el marc de l’etapa del batxillerat i amb l’orientació i guia del professorat.

La competència en recerca està íntimament relacionada amb les competències comunicatives i de tractament i gestió de la informació, ja que inclou el desenvolupament de la creativitat i l’esperit de recerca, que equival a imaginar i formular-se preguntes, ser emprenedor i prendre decisions, planificar la metodologia de recerca, actuar, avaluar i autoavaluar-se, i extreure’n conclusions.

Al llarg del batxillerat l’alumnat ha de desenvolupar la competència en recerca i ha de ser capaç d’exercir-la en les diferents matèries del currículum. Cal, doncs, que els procediments lligats a la recerca –formulació d’hipòtesis o d’objectius, tractament de la informació obtinguda, argumentació i interpretació, redacció de conclusions en funció de la hipòtesi i els objectius i exposició oral o escrita de resultats– siguin presents i s’exercitin des de les diferents matèries. El procés creatiu també participa de la competència en recerca, ja que les activitats creatives es construeixen des de la memòria d’allò viscut i experimentat prèviament, que és el que permet assentar els processos creatius i cercar nous camins.

A banda de les activitats d’aprenentatge de cada matèria, que inclouen certs procediments de recerca quantitativa i qualitativa, és prescriptiva al batxillerat la realització d’un treball de recerca, que esdevé un model de tasca o conjunt de tasques en les quals es posen en joc recursos i simultàniament s’aprèn a mobilitzar-los. Aquests recursos vindrien constituïts –a més de la facultat de formular-se preguntes, hipòtesis i objectius i de determinar el mètode a seguir– per la realització de treballs de camp o experimentals, la recopilació i selecció de la informació pertinent, l’avaluació dels resultats, l’ajustament dels processos i les metodologies, si escau, i l’elaboració i comunicació del treball final amb el contingut i la forma adients.

La finalitat educativa del treball de recerca no consisteix solament a trobar resultats als interrogants inicials plantejats sinó a saber-los formular clarament i aplicar un mètode per respondre’ls i comunicar la investigació feta encara que els resultats finals siguin reduïts o parcials. Les virtuts educatives de l’esforç que suposa realitzar el treball de recerca i els resultats d’aprenentatge que se’n deriven –si el procés es fa adequadament– són d’un valor indiscutible per consolidar de manera coherent l’esperit d’iniciativa i l’autonomia de l’aprenentatge. El treball de recerca, en definitiva, i la competència que desenvolupa resulten particularment útils per determinar si l’estudiant ha après a treballar de manera autònoma, una de les finalitats més importants d’aquesta etapa educativa.

Competència personal i interpersonal

La competència personal i interpersonal és la facultat de mobilitzar el conjunt de capacitats i destreses que permeten, d’una banda, l’autoconeixement i el coneixement dels altres i, d’una altra, treballar en entorns col·laboratius.

El desenvolupament de la competència personal i interpersonal resulta imprescindible en la concepció de l’educació per a tota la vida, ja que en el món d’avui les persones han d’adquirir flexibilitat i versatilitat per adaptar-se a entorns d’aprenentatge canviants, han de mostrar autocontrol, creativitat i esperit emprenedor, han de saber treballar en equip i disposar d’habilitats dialògiques i de mediació i, finalment, han d’exercir la ciutadania activa, és a dir, actuar amb compromís per millorar l’entorn des de la seva acció individual. El procés creatiu també es relaciona amb determinats factors personals i interpersonals, com la capacitat d’autocontrol emocional i de superació de les pròpies limitacions, la sensibilitat per captar i interpretar estímuls, l’esperit emprenedor per posar a la pràctica accions, però també la capacitat de treballar en equip i de reflexionar sobre la pròpia pràctica, que ha de contribuir a la millora de la societat.

Es tracta d’una competència que es relaciona de manera significativa amb la competència comunicativa i també amb la competència de recerca, en tant que desenvolupa la capacitat de l’alumnat per treballar de manera autònoma juntament amb la presa conscient de decisions. Igualment, proporciona la dimensió ètica de la resta de competències: aprenem a ser, estar, fer i actuar per viure en comunitats més justes i equitatives. Aquesta competència s’adquireix en el marc de totes les matèries, de la tutoria i de les activitats dins i fora del centre.

La competència personal i interpersonal es construeix, en primer lloc, per mitjà de les activitats d’aprenentatge de cada matèria que ajuden més a cultivar la intel.ligència emocional, és a dir,

12

l’autoconeixement, la comprensió dels sentiments propis, l’habilitat de reflexionar sobre les pròpies experiències i la capacitat de fer-se una imatge ajustada de si mateix. Així, les activitats com ara escriure dietaris sobre el propi procés d’aprenentatge, distingint allò que s’entén i allò que queda confús en constitueixen un exemple. Aquesta competència és imprescindible per desenvolupar la capacitat d’autoregular els propis aprenentatges i construir el propi projecte vital, per prendre decisions i assumir-ne els riscos i per adquirir un esperit de superació.

En segon lloc, es construeix per mitjà d’aquelles activitats que mobilitzen diverses capacitats, destreses i valors interpersonals, entre les quals destaquen les habilitats socials, la capacitat de treballar en equip i de fer projectes en comú, la capacitat assertiva i dialògica, la mediació en la resolució pacífica de conflictes, l’acceptació de la diferència i de la diversitat cultural i la capacitat d’escoltar i d’aprendre dels altres a través d’activitats d’aprenentatge i d’avaluació que ajudin a fonamentar aquest conjunt de recursos.

Atesa la transversalitat d’aquesta competència, cal des de totes les matèries i activitats del centre crear entorns d’aprenentatge que propiciïn la proactivitat, entesa com la capacitat de prendre decisions durant el propi procés d’aprenentatge, adquirir les eines per intervenir de manera dinàmica i activa en entorns col·laboratius, descobrir per si mateix les solucions als problemes, conèixer les fites a assolir i validar en conseqüència el propi aprenentatge, i incrementar alhora la seva motivació per aprendre més.

Competència en el coneixement i interacció amb el món

Aquesta competència general està relacionada amb les diferents àrees de coneixement, a que regula els sabers que es consideren bàsics de cada camp d’estudi, matèria o grup de matèries i que es vehiculen, en gran part, per mitjà de fets i conceptes, però també de bases metodològiques i valors i actituds. Per tal de destriar quins d’aquests coneixements (conceptuals, metodològics o actitudinals) són veritablement competencials, caldrà veure de quina manera ajuden a posar en joc els coneixements adquirits per enfrontar-se a la comprensió integral i integrada del món natural, social i cultural, a fer-se preguntes sobre el seu funcionament, a aplicar el coneixement a la resolució de problemes plantejats i a fer servir els aprenentatges més eficaços per donar resposta a les situacions, independentment de la disciplina de què provinguin.

Aquesta competència mobilitza diferents sabers escolars, referits, d’una banda, al món físic i a la interacció entre les persones i la naturalesa; i d’una altra, a la societat i als valors de la ciutadania, que tenen per objecte la comprensió i interacció amb la societat i el món on es viu i es creix, per tal de dirigir reflexivament les accions cap a la seva millora.

En la dimensió d’interacció amb el món físic aquesta competència ha de permetre que l’alumnat aprengui a utilitzar de manera responsable els recursos dins d’una consciència de sostenibilitat del medi ambient i adquireixi hàbits racionals de consum i de gestió de la salut individual i col·lectiva. També li ha de servir per comprendre fenòmens de caire espacial, essent conscient de la incidència de l’activitat humana en el medi. A tot plegat, cal afegir-hi la capacitat d’integrar conceptes i principis bàsics procedents de camps diversos, per entendre la complexitat de les relacions entre la humanitat i el medi (producció, tecnologia, ciència, consum, sal, etc.) i per aplicar el marc teòric en la resolució de problemàtiques reals o simulades, basades en aspectes de la vida quotidiana, del món laboral o de contextos més globals.

Aquesta competència, derivada del coneixement de totes les disciplines, li permet mostrar un esperit crític en l’observació de la realitat, contrastar la informació de l’àmbit disciplinari amb informacions d’altres contextos, valorar la diferència entre el coneixement científic i altres formes de coneixement, sense oblidar l’aplicació i defensa de valors i criteris ètics associats a la ciència i al desenvolupament tecnològic.

Pel que fa a la dimensió cultural, social i cívica, aquesta competència ha de permetre que l’alumnat comprengui críticament la realitat social que l’envolta, analitzi els problemes socials des d’un punt de vista local i alhora global, tot contemplant la multiplicitat de factors explicatius. També li ha de permetre tenir una consciència de la diversitat de perspectives per analitzar la realitat, de la necessitat de dialogar per apreciar els diferents punts de vista i consensuar elements comuns, valorant el treball col·laboratiu com a forma d’enriquiment personal.

La percepció a través dels sentits proporciona informació de la realitat, a la qual s’ha de donar significat. Aquesta percepció depèn de l’experiència acumulada de la persona i de la seva actitud davant els estímuls. Cal desenvolupar entre l’alumnat una actitud proactiva per atendre la diversitat d’estímuls externs, així com una disposició personal oberta per afrontar i superar obstacles i experimentar nous camins, fent ús de la llibertat d’elecció, de la intuïció i de l’experiència o memòria

13

creadora. Aquesta motivació és especialment important en els processos creatius relacionats amb les activitats artístiques. El procés d’elaboració d’una obra d’art implica concebre una idea, escollir els procediments adequats per vehicular-la, organitzar les tasques que cal realitzar, comunicar determinats continguts o propostes estètiques i reflexionar sobre la pròpia pràctica.Aquesta competència també comporta la mobilització de recursos ètics de manera que en els valors de referència s’actuï i es defensi el reconeixement de la igualtat de drets i d’oportunitats (en particular, entre homes i dones), es visualitzin les aportacions dels diferents col·lectius, es desenvolupi la conscienciació de la pertinença social i comunitària i s’apliquin els factors de cohesió social dins la diversitat. Finalment, aquesta competència s’orienta també a la construcció d’un sistema de valors propi, d’acord amb un model de societat plural, democràtica i solidària, al compromís social i ètic, i a la valoració crítica de les diferents manifestacions culturals i artístiques, evitant tota mena d’estereotips i prejudicis.

14

CURRÍCULUM DE BATXILLERATOBJECTIUS DE BATXILLERAT

a. Exercir la ciutadania democràtica, des d’una perspectiva global, i adquirir una consciència cívica responsable, inspirada en els valors de la Constitució espanyola, de l’Estatut d’autonomia de Catalunya i en la Declaració Universal dels Drets Humans, que fomenti la coresponsabilitat en la construcció d’una societat justa i equitativa i afavoreixi la sostenibilitat.

b. Consolidar una maduresa personal i social que els permeti actuar d’una manera responsable i autònoma i desenvolupar el seu esperit crític. Preveure i resoldre pacíficament els conflictes personals, familiars i socials.

c. Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entre homes i dones, analitzar i valorar críticament les desigualtats existents i impulsar la igualtat real i la no-discriminació de les persones amb discapacitat.

d. Refermar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessàries per a l’ aprofitament eficaç de l’aprenentatge i com a mitjà de desenvolupament personal.

e. Dominar, tant en la seva expressió oral com escrita, la llengua catalana i la llengua castellana.

f. Comprendre amb eficàcia una o més llengües estrangeres i expressar-s’hi amb fluïdesa i correcció.

g. Usar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i la comunicació.

h. Conèixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus antecedents històrics i els principals factors de la seva evolució. Participar de manera solidària en el desenvolupament i la millora del seu entorn social.

i. Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les habilitats bàsiques pròpies de la modalitat triada.

j. Comprendre els elements i procediments fonamentals de la investigació i dels mètodes científics. Conèixer i valorar de manera crítica la contribució de la ciència i la tecnologia en el canvi de les condicions de vida, així com refermar la sensibilitat i el respecte vers el medi ambient.

k. Refermar l’esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa, treball en equip, confiança en un mateix i sentit crític.

l. Desenvolupar la sensibilitat artística i literària, així com el criteri estètic, com a fonts de formació i enriquiment cultural.

m. Utilitzar l’educació física i l’esport per afavorir el desenvolupament personal i social.

n. Refermar actituds de respecte i prevenció en l’àmbit de la seguretat viària.

15

QUÍMICA COMPETÈNCIES

Competències específiques de la matèria

Les competències específiques de la química són, essencialment: la indagació i experimentació en el camp de la química, en la comprensió de la naturalesa de la ciència i de la química en particular, i en la comprensió i capacitat d’actuar sobre el món fisicoquímic.

La indagació i experimentació en el camp de la química implica la capacitat de fer-se preguntes i portar a terme investigacions per obtenir la resposta, tot adquirint les habilitats necessàries: identificar problemes, generar qüestions susceptibles de ser investigades, dissenyar i realitzar recerques, enregistrar i analitzar dades, treure conclusions, elaborar, comunicar i defensar hipòtesis, models i explicacions, fer prediccions a partir dels models, examinar les limitacions de les explicacions científiques, i argumentar la validesa d’explicacions alternatives en relació amb les evidències experimentals.

La competència en la comprensió de la naturalesa de la ciència implica la distinció entre ciència i altres formes de coneixement per a l’elaboració de models, i per a l’ús de mètodes empírics i d’arguments lògics per contrastar les hipòtesis i validar els models i les teories proposades. Amb aquesta metodologia els químics i les químiques s’esforcen a arribar a les millors explicacions possibles sobre el món material.

Com que l’acceptació de les idees científiques depèn de l’observació i la contrastació experimental i de la coherència amb altres idees que conformen les teories acceptades, el coneixement científic és, en principi, susceptible de ser revisat i modificat si es troben evidències que no encaixen en les teories vigents.

És important que l’alumnat comprengui els sistemes utilitzats per desenvolupar i avaluar el coneixement científic i, també, els processos i els contextos socials que condicionen la manera en què aquest coneixement és obtingut, comunicat, representat i defensat en la comunitat científica. Aquesta comprensió és molt important per discernir entre el que és ciència i el que no ho és, o sigui, per distingir entre ciència i pseudociència.

La competència en la comprensió i capacitat d’actuar sobre del món fisicoquímic implica apropiar-se dels conceptes, models i principis fonamentals de la química per tal d’utilitzar-los per explicar i interpretar el món fisicoquímic i, d’altra banda, aplicar el coneixement integrat dels models, procediments i valors de la química per poder comprendre i valorar situacions relacionades amb aspectes tecnològics, ètics, socials i ambientals de la química, tant pel que fa a l’entorn més proper com al món i a la humanitat en el seu conjunt, alhora que per prendre decisions científicament fonamentades.

Contribució de la matèria a les competències del batxillerat

Competència comunicativa

Aprendre a comunicar ciència significa saber descriure fets, i explicar-los, justificar-los i argumentar-los utilitzant els models científics que es construeixen en el marc escolar. A més a més, també suposa la capacitat d’interaccionar i dialogar amb altres persones. La química hi contribueix en promoure discussions sobre les evidències experimentals, la idoneïtat dels models proposats per interpretar els fets químics, la lectura i interpretació de textos i il·lustracions, la realització de mapes conceptuals i diagrames il·lustratius dels processos, l’explicació oral o escrita de la resolució d’un problema o de la realització d’una investigació, etc. D’altra banda, la química aporta el llenguatge simbòlic que utilitza per descriure i explicar les propietats i estructura de les substàncies i els fenòmens químics: símbols, fórmules, equacions, models moleculars, diagrames, etc.

Competència en recerca

La química hi contribueix aportant les capacitats que s’aprenen en la realització de treballs experimentals on cal cercar informació, fer hipòtesis, planificar la investigació, fer muntatges experimentals, realitzar i enregistrar les mesures, analitzar les dades, extreure conclusions, i avaluar i comunicar els resultats. També aporta capacitats pròpies de la competència de recerca com saber

16

construir models explicatius dels fenòmens, fer prediccions a partir dels models, argumentar la validesa d’explicacions a la llum de les evidències experimentals i reconèixer les limitacions.

Competència en gestió i tractament de la informació i competència digital Implica la capacitat de trobar, avaluar, seleccionar i sintetitzar informació d’una manera crítica, tenint en compte els coneixements adquirits. Des de l’àmbit de la química s’utilitzen les fonts bibliogràfiques i els recursos que hi ha a la xarxa per trobar informació, per exemple, sobre el desenvolupament històric dels conceptes químics, sobre tècniques específiques o sobre aplicacions pràctiques. D’altra banda, s’utilitzen fulls de càlcul per al tractament de dades i es fan servir sistemes d’adquisició de dades a través de sensors per a la realització de treballs experimentals. També s’usen visors moleculars i simuladors de processos químics.

Competència personal i interpersonal

Aquesta competència s’assoleix donant pautes per gestionar el treball personal i el treball en grup, i afavorir l’autoavaluació i l’autoregulació dels aprenentatges. També es promou la reflexió sobre les dimensions socials i ètiques de les aplicacions de la química, valorant els canvis que ha provocat en la societat l’obtenció i ús de nous productes i materials, a través de debats que impliquen saber escoltar les opinions dels altres, saber defensar i argumentar les pròpies, i saber arribar a posicions de consens.

Competència en el coneixement i interacció amb el món

La química contribueix a aquesta competència ajudant els estudiants a apropiar-se d’aquells models que permeten comprendre el món material i físic que els envolta. Aquest coneixement ha de servir també per saber prendre decisions responsables sobre l’explotació i ús dels recursos naturals, el medi ambient, els hàbits de vida saludables i un futur sostenible. D’altra banda, dóna una visió de quina ha estat la contribució de la química a la societat al llarg de la història i de com el seu desenvolupament ha influït en la cultura i alhora ha estat influïda per la cultura de cada època.

17

QUÍMICA OBJECTIUS

1. Comprendre els conceptes, lleis, teories i models més importants de la química, així com les estratègies que s’utilitzen en la seva elaboració i contrastació experimental.

2. Comprendre la importància de la química per abordar nombroses situacions quotidianes, i per aportar solucions a problemes com l’obtenció d’aliments, de materials, de medicaments i d’energia amb el mínim impacte en el medi ambient.

3. Utilitzar, amb autonomia creixent, estratègies investigatives pròpies de les ciències (plantejament de problemes, formulació d’hipòtesis, cerca d’informació, elaboració d’estratègies de resolució de problemes, disseny d’experiments, anàlisi i comunicació de resultats, etc.), per a la construcció de models químics coherents, amb capacitat explicativa i predictiva dels fenòmens que s’estudien.

4. Reconèixer el caràcter temptatiu i creatiu del treball científic, en particular en la fase d’elaboració d’hipòtesis i construcció de models, analitzant i comparant hipòtesis i teories contraposades amb la finalitat de desenvolupar un pensament crític, així com valorar les aportacions que els grans debats científics han implicat per al desenvolupament de la química.

5. Familiaritzar-se amb la terminologia fisicoquímica actual per poder utilitzar-la de manera habitual en expressar-se i comunicar-se en l’àmbit científic, i conèixer la diferència de significat de molts termes que s’usen en l’experiència diària amb un significat diferent.

6. Familiaritzar-se amb l’ús de l’instrumental bàsic de química, així com conèixer algunes tècniques específiques, tenint en compte les normes de seguretat per a l’ús dels productes químics i el maneig del material i de les instal·lacions.

7. Planificar i realitzar treballs investigatius que impliquin el disseny d’experiments i l’ús d’equips informàtics per contrastar hipòtesis o resoldre problemes teòrics i pràctics plantejats en el desenvolupament dels continguts d’aquesta matèria.

8. Obtenir i analitzar la informació química disponible a Internet per tal de fer recerques sobre temes químics d’interès, i saber utilitzar el llenguatge i les noves tecnologies de la informació i la comunicació per poder analitzar, comunicar i debatre els temes investigats.

9. Adquirir una visió global del desenvolupament teòric i pràctic de la química i del paper que pot tenir en la societat actual per contribuir a la consecució d’un futur sostenible, a través de la conservació, protecció i millora del medi natural i social, i conèixer alguns dels reptes actuals a què s’enfronta la investigació química..

10. Reconèixer la dimensió cultural de la química per a la formació integral de les persones, així com les seves repercussions en la societat i en el medi ambient, i prendre consciència de la importància d’impulsar desenvolupaments científics que responguin a les necessitats humanes i contribueixin a fer front als greus problemes de la humanitat.

11. Participar amb criteris fonamentats, com a ciutadans i, si escau, com a futurs científics, en la necessària presa de decisions al voltant de problemes locals i globals a què s’enfronta la humanitat en els quals la química pugui fer alguna aportació.

18

QUÍMICA IICONTINGUTS

La radiació, els àtoms i les molècules.

Descripció de la interacció de les radiacions electromagnètiques amb algunes de les molècules de l’atmosfera. Relació entre l’absorció de radiació IR i l’efecte hivernacle i entre l’absorció de radiació UV i la concentració de l’ozó a l’estratosfera.

Caracterització del model ondulatori de l’àtom i de la quantificació de l’energia. Concepte d’orbital. Predicció de les configuracions electròniques. Explicació de la periodicitat d’algunes propietats dels àtoms (volum atòmic, energia d’ionització, electronegativitat) en funció de la seva estructura electrònica.

Descripció d’alguns dels mètodes actuals emprats per l’anàlisi de substàncies: espectroscòpia IR i ressonància magnètica nuclear. Fonament de l’espectroscòpia de masses.

Relació entre la temperatura i l’energia cinètica mitjana de les molècules d’un gas. Interpretació de les velocitats de difusió dels gasos a partir de la seva massa molecular. Elaboració del model de gas real per explicar les desviacions respecte del comportament ideal. Caracterització del procés de liquació d’un gas.

Els canvis d’energia en les reaccions químiques

Valoració de la importància de l’aspecte energètic de les reaccions químiques, en particular, de les reaccions de combustió de compostos orgànics.

Elaboració del concepte d’energia interna d’una substància a escala microscòpica. Definició d’entalpia d’una substància. Determinació experimental de la calor d’una reacció i interpretació com a variació d’energia interna o d’entalpia. Relació entre l’energia i l’entalpia d’una reacció.

Establiment de la llei de Hess. Visualització de l’entalpia d’una reacció mitjançant un diagrama d’entalpies i càlcul a partir de les entalpies de formació dels compostos que hi intervenen.

Elaboració del concepte d’entalpia d’enllaç. Consideració dels factors dels quals depèn la fortalesa de l’enllaç: longitud, polaritat i caràcter simple, doble o triple de l’enllaç. Predicció qualitativa del caràcter exotèrmic o endotèrmic d’una reacció i estimació quantitativa de l’entalpia d’una reacció a partir de les entalpies d’enllaç.

Elaboració del concepte d’entalpia reticular en relació amb el model electrostàtic de sòlid iònic. Determinació de l’entalpia reticular d’un compost iònic binari a partir de les entalpies de formació, d’atomització i d’ionització dels seus elements.

L’equilibri de fases i l’equilibri químic

Representació de l’equilibri de fases d’una substància en un diagrama de fases: l’exemple de l’aigua i del diòxid de carboni. Interpretació de l’augment ebulloscòpic i del descens crioscòpic per comparació del diagrama de fases d’una dissolució amb el del dissolvent pur.

Caracterització de l’equilibri químic. Diferenciació entre equilibris homogenis i heterogenis. Expressió de la constant Kc i Kp en equilibris químics significatius com la reacció de formació de l’amoníac, la reacció de descomposició del carbonat de calci i una reacció d’esterificació. Establiment de la relació entre Kc i Kp.

Utilització de la comparació entre el quocient de reacció, Qc o Qp, i la constant d’equilibri per predir el sentit d’una reacció. Càlcul de les concentracions en l’equilibri a partir de la constant d’equilibri i les concentracions inicials.

Deducció dels factors que influeixen en l’equilibri: concentració, pressió i temperatura, a partir de l’expressió de la constant d’equilibri d’una reacció i predicció i observació experimental del sentit del desplaçament d’un equilibri quan es varia algun d’aquests factors.

Els equilibris químics iònics

19

Revisió de les propietats i estructura dels àcids i les bases. Modelització de les reaccions àcid-base segons la teoria de Brönsted-Lowry. Establiment de l’equilibri iònic d’autoionització de l’aigua. Comparació de la força relativa d’àcids i bases mitjançant les constants d’acidesa i de basicitat. Investigació de la variació del pH en diluir un àcid fort i un àcid feble. Predicció qualitativa i càlcul del pH en solucions d’àcids, bases i sals. Valoració de la importància del pH del sòl en agricultura.

Observació dels canvis de color de diferents indicadors àcid-base i interpretació teòrica. Interpretació de la corba de valoració d’un àcid i d’una base forta i obtenció mitjançant un equip de captació de dades o d’un programari de simulació. Diferenciació entre punt inal i punt d’equivalència d’una valoració.

Observació de la capacitat reguladora del pH de certes solucions. Concepte qualitatiu de solució reguladora del pH. Investigació experimental de la capacitat reguladora del pH de l’aigua mineral carbònica. Valoració de la importància de la solució reguladora CO2/HCO3-/CO32- en sistemes com la sang i els oceans.

Interpretació de l’entalpia de dissolució d’un compost iònic a partir de l’entalpia reticular i l’entalpia d’hidratació dels ions. Observació experimental i caracterització dels equilibris de solubilitat de compostos iònics poc solubles. Relació entre la solubilitat d’un compost iònic poc soluble i la constant del producte de solubilitat, Kps. Predicció de la formació d’un precipitat en barrejar dues solucions iòniques a partir de la comparació entre Qps i Kps.

Observació experimental i interpretació qualitativa de la redissolució d’un precipitat mitjançant reaccions àcid-base i de formació de complexos. Valoració de la importància dels complexos en la indústria i en molècules d’importància biològica, com l’hemoglobina i la clorofil·la.

L’espontaneïtat i velocitat de les reaccions químiques

Caracterització del concepte d’espontaneïtat d’una reacció química. Construcció del concepte d’entropia d’una substància. Establiment de la variació d’entropia de l’Univers com a criteri de l’espontaneïtat d’un procés i elaboració del concepte d’entalpia lliure d’una reacció per decidir l’espontaneïtat de reaccions químiques que tenen lloc a pressió i temperatura constant.

Relació entre l’entalpia lliure d’una reacció i el màxim treball útil que es pot obtenir d’aquesta reacció. Càlcul de l’entalpia lliure estàndard d’una reacció a partir dels valors de l’entalpia i de l’entropia estàndards de la reacció, i a partir d’entalpies lliures estàndard de formació. Relació entre l’entropia o l’entalpia lliure i les reaccions metabòliques en els organismes vius.

Caracterització qualitativa i quantitativa del concepte de velocitat de reacció. Investigació experimental de la cinètica d’una reacció química, mitjançant un sistema de captació de dades. Identificació dels diferents passos elementals que constitueixen el mecanisme d’una reacció. Interpretació molecular qualitativa de la velocitat d’una reacció elemental mitjançant el model de col·lisions i el model de l’estat de transició.

Aplicació del concepte de catàlisi i de reacció en cadena per comprendre processos com els catalitzadors de triple via dels vehicles, la catàlisi enzimàtica i l’acció dels CFC sobre la capa d’ozó. Recerca bibliogràfica d’un procés on intervingui la catàlisi.

Les piles i cel·les electrolítiques

Caracterització de la fotosíntesi i del catabolisme cel·lular com a processos redox. Caracterització de les semireaccions que tenen lloc en una pila electroquímica. Determinació experimental de la força electromotriu (FEM) d’una pila. Predicció de l’espontaneïtat d’una reacció redox en solució aquosa per mitjà del càlcul de la FEM estàndard a partir dels potencials estàndard d’elèctrode. Relació entre FEM i entalpia lliure d’una reacció.

Caracterització de la composició de l’acer i del seu procés de fabricació. Valoració i comprensió del procés de corrosió dels metalls. Investigació experimental de mètodes per evitar la corrosió dels metalls.

Realització experimental d’una electròlisi. Caracterització dels processos electro-químics que tenen lloc en l’electròlisi de l’aigua. Descripció d’algunes aplicacions de l’electròlisi: recobriments electrolítics i reinació electrolítica. Descripció del procés industrial d’obtenció de clor i lleixiu a partir de l’electròlisi de la salmorra. Descripció del funcionament de les piles de combustible. Valoració de la importància de l’hidrogen com a font d’energia en substitució dels combustibles fòssils.

20

PROJECTE QUÍMICA SEQÜENCIACIÓ DE CONTINGUTS DE SEGON CURS

1. TEORIA ATÒMICA I TAULA PERIÒDICA

Bases del model atòmic quàntic

Model atòmic quàntic

Taula periòdica

Propietats periòdiques

2. ENLLAÇ QUÍMIC

Enllaç químic

Enllaç iònic

Enllaç covalent

Geometria molecular

Compostos covalents

Enllaç metàl·lic

3. FONAMENTS DEL CÀLCUL QUÍMIC

Fonaments del càlcul químic

Gasos

Solucions

Fórmules químiques

Reacció química

Estequiometria

4. TERMOQUÍMICA

Fonaments de la termoquímica

Entalpia

Llei de Hess

Entalpia d’enllaç

5. CINÈTICA QUÍMICA

Velocitat de reacció

Models de la cinètica química

Equació de la velocitat

Factors que influeixen en la velocitat de reacció

6. EQUILIBRI QUÍMIC

Equilibri físic i químic

21

Estequiometria de l’equilibri químic

La constant d’equilibri Kp

Equilibris heterogenis

Factors que modifiquen l’equilibri

Diagrames de fases

7. ESPONTANEÏTAT DE LA REACCIÓ QUÍMICA

Espontaneïtat i entropia

Energia lliure de Gibbs i espontaneïtat

8. REACCIONS DE TRANSFERÈNCIA DE PROTONS

Àcids i bases

Autoionització de l’aigua i escala de pH

Força relativa d’àcids i bases

Solucions d’àcids i bases

Hidròlisi de sals

Valoració àcid-base

9. EQUILIBRI DE SOLUBILITAT

Solubilitat dels compostos iònics

Equilibri de solubilitat

Reaccions de precipitació

Factors que afecten l’equilibri de solubilitat

10. REACCIONS DE TRANSFERÈNCIA D’ELECTRONS

Reaccions d’oxidació i reducció

Ajust d’equacions redox pel mètode de l’ió-electró

Pila voltaica

Espontaneïtat de la reacció redox

Electròlisi

11. REACCIONS ORGÀNIQUES

L’àtom de carboni

Grups funcionals

Isomeria

Reaccions dels compostos orgànics

12. QUÍMICA INDUSTRIAL I MEDI AMBIENT

La indústria química

Primeres matèries de la indústria química

Productes químics

22

Contaminació química

23

QUÍMICA IICRITERIS D’AVALUACIÓ

1. Analitzar i resoldre situacions-problema en què intervenen fenòmens químics, utilitzant els mètodes i les tècniques propis del treball científic.

2. Interpretar la informació sobre sistemes i processos químics presentada en forma de gràfics, diagrames, fórmules químiques i equacions i utilitzar aquestes formes de representació per explicar fets químics i per abordar la resolució de problemes.

3. Justificar els models químics a partir d’evidències experimentals, i aplicar-los per interpretar fenòmens químics en diferents contextos.

4. Analitzar la descripció d’una investigació experimental i del mètode emprat, treure conclusions de les dades presentades i argumentar sobre les conclusions.

5. Aplicar el model quàntic de l’àtom per explicar les variacions periòdiques d’algunes de les seves propietats. Predir la geometria de molècules senzilles mitjançant la teoria de repulsió de parells d’electrons. Relacionar les propietats i l’estructura dels polímers.

6. Aplicar el model cineticomolecular per explicar la relació entre la temperatura i l’energia cinètica mitjana de les molècules d’un gas i saber realitzar prediccions a partir d’aquest model.

7. Explicar el significat de l’energia interna i l’entalpia d’una substància. Determinar experimentalment i identificar la calor de reacció com la variació d’energia interna o la variació d’entalpia d’un sistema reaccionant segons les condicions en què té lloc la reacció, i aplicar la llei de Hess a la determinació indirecta d’entalpies de reacció. Valorar les implicacions que els aspectes energètics d’un procés químic tenen en la salut, l’economia i el medi ambient.

8. Relacionar qualitativament l’energia d’un enllaç amb paràmetres com la grandària dels àtoms, la polaritat de l’enllaç i el tipus d’enllaç (simple, doble o triple). Calcular l’entalpia estàndard d’una reacció a partir de les entalpies de formació i a partir de les entalpies d’enllaç. Relacionar qualitativament el valor de l’energia reticular d’un sòlid iònic amb factors com la càrrega iònica i la grandària dels ions.

9. Aplicar el concepte d’equilibri químic per predir el sentit en què evoluciona un sistema químic i les concentracions d’equilibri. Predir el sentit en què evoluciona quan es varien les condicions de concentració, pressió i temperatura i conèixer algunes aplicacions que té en la vida quotidiana i en els processos industrials..

10. Classificar diferents espècies químiques com a àcides, bàsiques o neutres aplicant la teoria de Brönsted-Lowry, calcular el valor de pH en solucions d’àcids forts i febles, i en solucions de bases fortes i febles, i aplicar les tècniques volumètriques per determinar la quantitat d’una substància bàsica o àcida en una mostra. Predir la formació d’un precipitat a partir del coneixement de la Kps. Explicar la importància d’aquestes reaccions i les aplicacions pràctiques.

11. Predir l’espontaneïtat d’un procés químic a partir del càlcul de la variació total d’entropia i de la variació d’entalpia lliure del sistema. Dissenyar una investigació per determinar la influència de la concentració i de la temperatura en la velocitat d’una reacció i interpretar l’efecte d’aquests factors mitjançant el model de col·lisions i el model de l’estat de transició.

12. Conèixer algunes de les aplicacions de les reaccions redox com la prevenció de la corrosió, la fabricació de piles i l’electròlisi i realitzar càlculs sobre aquests processos. Predir la FEM d’una pila i l’espontaneïtat de la reacció química a partir de taules de potencials d’elèctrode estàndard i relacionar la FEM amb l’entalpia lliure de la reacció.

24