10 anys de l’associació catalana de comptabilitat i direcció · 2018-09-30 · 8 memòria...

10 anys de l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció

Queden rigorosament prohibides, dins dels límits establerts en la llei i sota els apercebiments legalment previstos, la reproducció total o parcial d’aquesta obra, sense l’autorització escrita dels titulars del co-pyright, sota les sancions establertes en les lleis, la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qual-sevol mitjà o procediment, ja sigui electrònic o mecànic, el tractament informàtic, així com la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec públics, a través de qualsevol mitjà o suport, amb finalitat lucrativa.

© Textos: Josep M. Carnicero© Correcció lingüística: Eusebi Carnicero© ACCID, Comptabilitat i Direcció c/. Balmes, 132 Despatx 607Edifici IdEC 08008 – Barcelona Tel. 93 542 14 79 Fax: 93 542 14 75 [email protected] www.accid.orgDisseny de la portada: Ediciones Gráficas Rey, S.L. Impressió: Ediciones Gráficas Rey. S.L.ISBN – 978-84-87543-23-4D.L.: B-32.157-2012Imprès a Catalunya – Printed in Catalonia

ÍNDEX

1. Paraules del President ......................................................................... 5

2. Pròleg. Un recorregut des dels inicis fi ns avui .................................... 7

3. Presentació del treball recopilatori .................................................... 11

4. Presentació del Director ..................................................................... 13

5. Introducció .......................................................................................... 15

6. Consti tució de l’ACCID ......................................................................... 16

7. Junta Directi va, Consellers i Consell Assessor ..................................... 17

8. Socis ..................................................................................................... 21

9. Publicació de les NIC/NIIF .................................................................... 27

10. Reforma comptable: Publicació del Nou Pla General Comptable ....... 31

11. Posicionaments ............................................................................... 34

12. Comissions de treball i Agrupació de Professors de Comptabilitat

i Control (APC) .................................................................................... 56

13. Congressos .......................................................................................... 60

14. Jornades i actes .................................................................................. 68

15. Premis i Ajuts ACCID ............................................................................ 73

16. Publicacions, Butlletí informati u i Revista ACCID ............................... 80

17. Memòria econòmica .......................................................................... 93

18. Agraïments .......................................................................................... 96

19. Dossier de premsa ............................................................................. 97

20. Referències Persones-Enti tats ............................................................. 117

1. Paraules del President

El temps se’ns escola entre els dits. La meva percepció dels deu anys transcorreguts des dels primers passos d’aquesta Associació és que no sembla que en faci ni la meitat. Encara que l’acti vitat desenvolupada i els fronts oberts en aquesta primera etapa han estat abundosos, el ritme de creixement frenèti c i l’ampliació d’horitzons i objecti us espectaculars, precisament tota aquesta intensitat ens ha estat impedint veure que hi hem esmerçat una dècada, hem assolit objecti us ambiciosos i ens considerem encara com si tot això no fos encara més que un bon començament del que pot arribar a esdevenir. Tants són els projectes que es van posant damunt la taula contí nuament i tantes les ganes que detecto entre els innombrables membres i col·laboradors amb qui l’ACCID es troba en contacte permanentment.

Personalment, em congratulo d’haver pogut viure aquest veritable esclat després d’haver acceptat accedir a la presidència de l’Associació a instàncies dels tres Col·legis professionals promotors de la seva consti tució –Economistes, Titulats Mercanti ls i Empresarials i Censors Jurats de Comptes– dels quals n’era membre acti u des de feia molts anys. La comunió amb què han treballat els membres de la Junta Directi va procedents dels tres col·lecti us originaris i els òpti ms resultats que d’això se n’ha derivat, han estat la millor prova que el camí emprès era el que més necessitava la nostra professió. No nomenaré ningú perquè he estat testi moni que tots han sotmès qualsevol temptació personalista en favor d’un ànim col·lecti u del que ara podem donar compte dels bons fruits recollits.

No cal dir que la posterior incorporació del Col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers de l’Administració Local (CSITAL) a l’Òrgan de Govern de l’ACCID em produí la sati sfacció de veure-hi implicat un col·lecti u amb què, havent manti ngut un intens i conti nuat contacte al llarg de la meva carrera professional, hem comparti t objecti us d’aconseguir una millora substancial de les eines de gesti ó i control de les Administracions públiques. Els membres representants d’aquest Col·legi en els Òrgans de Govern de l’ACCID han fet un clar esforç per a aprofi tar la plataforma que se’ls brinda, demostrant aquesta sintonia mitjançant la seva efi caç col·laboració en les múl-ti ples acti vitats que, amb aquests mateixos objecti us, s’han organitzat de manera conjunta. Venen temps de canvis importants. Com a conseqüència dels acords de Bolonya i la legislació que se’n deriva, la unió dels col·lecti us promotors de la nostra Enti tat és a tocar, i això ens afec-tarà en molts senti ts, el material de canvi d’ubicació de la seu de l’Associació entre d’altres. Ho

6 Memòria 2002-2012

afrontem amb el mateix esperit constructi u demostrat al llarg d’aquests deu anys i esperem que això ens obri nous camins de desenvolupament, benefi ciosos per al col·lecti u que intentem representar.

Finalment, no vull acabar sense expressar un just reconeixement a la tasca de recollida i selecció d’informació que ha propiciat l’edició d’aquest opuscle. Els meus agraïments, amb els de tota la Junta Directi va de l’Associació, van dirigits al personal de Secretaria, molt especialment al Gerent Ramon Basti da, a l’Ana Quesada i a la Cristi na Sanz, que han estat els autènti cs prota-gonistes del prolífi c recull. I també a en Josep Maria Carnicero, membre de la Junta a qui se li va encomanar el mandat de coordinar i complementar el treball cohesionant-ne els conti nguts, amb els resultats que espero que tots vostès, lectors, membres de l’ACCID o amb vincles de col-laboració amb l’Associació, en puguin gaudir.

Ferran Termes i Anglès President de l’ACCID

2. Pròleg

Un recorregut des dels inicis fi ns avui

Les primeres converses sobre la necessitat de crear una associació de comptabilitat a Catalunya es van produir l’any 2000. En aquells moments, al Col·legi d’Economistes portàvem uns anys amb la Comissió de Comptabilitat. Els col·legiats ens demanaven més acti vitats en matèria de compta-bilitat i més publicacions, sobretot en català. Tot i que aquesta Comissió tenia un elevat nombre de membres, més de mil, no teníem la massa críti ca per a generar coneixement sufi cient i per a difondre’l. En els anys anteriors havíem fet alguna col·laboració amb enti tats d’àmbit estatal però hi havia hagut molts entrebancs a l’hora d’intentar publicar en català els documents que havíem elaborat. Per altra banda, quan vam aconseguir editar en català els documents gràcies al patrocini d’enti tats com la Fundació Caixa Sabadell o la Sindicatura de Comptes de Catalunya, no teníem el fi nançament per a poder fer els enviaments als col·legiats. Això va permetre identi fi car la necessi-tat d’unir forces amb d’altres col·legis per a generar més coneixement i, per l’altra banda, disposar d’una enti tat que permetés obtenir el fi nançament per a poder desenvolupar les acti vitats. L’em-presa no era fàcil, ja que en aquells moments els col·legis professionals no mantenien bones rela-cions i, en alguns casos, fi ns i tot hi havien confl ictes judicials. En l’àmbit acadèmic, els professors de les diferents insti tucions pràcti cament no es coneixien. Per tant, el punt de parti da no era fàcil.

El Degà del Col·legi d’Economistes Jordi Conejos, i altres membres del Col·legi coneixedors del món comptable com en Joan B. Casas, Carlos Puig de Travi, Emilio Álvarez i la Montserrat Ca-sanovas, de seguida van recolzar amb entusiasme la idea d’iniciar contactes amb els altres col-legis professionals relacionats amb la Comptabilitat per a veure si podíem engegar una inicia-ti va conjunta. La proposta d’un punt de trobada de professionals i acadèmics interessats en la comptabilitat va ser molt ben acollida. Al Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya l’aleshores President Frederic Borràs, i en Daniel Faura, que va ser la persona designada per a iniciar els contactes, ho van veure amb molt bons ulls; i també en Josep Maria Gassó que era President de l’Insti tuto de Censores Jurados de Cuentas de España. La mateixa reacció va haver al Col·legi de Titulats Mercanti ls i Empresarials de Barcelona on, tant en Jordi Cugueró com els dos Degans Manel Ventura Astals i Josep Lluís Sánchez Cristóbal (sorti nt i entrant, respec-ti vament, en aquell període) van ser les persones amb qui es van iniciar les converses, i es van mostrar molt recepti us.

8 Memòria 2002-2012

La primera reunió entre els representants dels tres col·legis va anar molt bé i ja es va prendre la decisió de proposar a en Ferran Termes, fi ns feia poc Síndic Major de la Generalitat de Catalu-nya, com a President de l’associació que es volia crear. Aquesta elecció va ser unànime i va ser una de les claus perquè el projecte comencés amb bon peu, ja que es tracta d’una persona amb una trajectòria molt apreciada en els tres col·legis i pels professionals i acadèmics de la comp-tabilitat. A conti nuació, ens vam posar a treballar en els estatuts i vam entrevistar-nos amb el Molt Honorable Jordi Pujol, President de la Generalitat, reunió que va ser organitzada per la Pilar Soldevila i l’Antoni Vives, aleshores Secretari General de la Generalitat. La reunió va anar molt bé, ja que el President ens va anunciar que ens donarien suport per a iniciar les acti vitats. Una de les frases que ens va dir sobre la iniciati va va ser: “És molt important que ti ngueu èxit en aquest projecte, perquè així ti ndrem més Catalunya”.

Poc després, l’any 2002, ja vam tenir els estatuts aprovats i començàrem a ti rar endavant el projecte. Els contactes amb les insti tucions acadèmiques van donar molt bons resultats a l’igual que amb ajuntaments, diputacions, consultors i auditors.

L’ACCID ha esdevingut un punt de trobada que es caracteritza per la cooperació amb aquelles enti tats interessades en la comptabilitat. Entre els factors que han contribuït als resultats obti n-guts destacaria el model de baix cost que permet donar serveis amb una aportació mínima per part dels col·legis, socis protectors i socis numeraris. A tall d’exemple, recordo que l’any 2008, un dels col·legis fundadors fent una aportació de 3.000 euros va aconseguir que els seus col-legiats rebessin publicacions gratuïtes de l’ACCID valorades en 48.000 euros.

Moltes són les claus que expliquen els resultats obti nguts. Sens dubte ha infl uït l’existència d’una necessitat. No podem oblidar que els països normals tenen associacions com l’ACCID amb milers de socis.

Un altre factor clau ha estat la suma de voluntats. Ha estat molta la gent que ha ajudat a crear i fer créixer l’ACCID. Així, ha estat fonamental el suport entusiasta del Degans dels Col·legis com Jordi Conejos, Artur Saurí i Joan B. Casas del Col·legi d’Economistes; Josep Lluís Sánchez Cris-tóbal i Eduard Soler del Col·legi de Titulats Mercanti ls i Alfred Albiol, President del Consell de Col·legis de Titulats Mercanti ls i Empresarials de Catalunya; Frederic Borràs, Albert Folia i Daniel Faura del Col·legi de Censors Jurats de Comptes; Juan Ignacio Soto i Petra Sáiz del Col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers; Alfons Llúzar del Col·legi de Gestors Administrati us. Des del punt de vista de les insti tucions acadèmiques, en Josep Maria Rosanas i l’Albert Fernández va-ren ser claus per a la incorporació de l’IESE; i el mateix va passar amb Carlos Losada i Josep Bisbe a ESADE; en Pau Verrié i Jordi de Falguera a l’IDEC; l’Antoni Mora a l’UVIC; Glòria Torres de SAE; i així podríem anar seguint amb la resta d’insti tucions que van engruixir la llista de socis protec-tors. Al darrera de cada conveni de col·laboració, i se’n han signat centenars, hi ha hagut sempre una persona de l’enti tat que ha estat clau i sense la qual el conveni no hauria ti rat endavant.

10 anys de l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció 9

En l’apartat d’associacions ens han ajudat molt diversos suports com el de Jorge Tua a l’ASEPUC; Jesús Lizcano a AECA; Antonio Guerrero de l’AECE; Pilar Arxé a l’APTTCB; Jordi Martí de l’ACP; Manuel Patuleia d’APOTEC; Christi ne Pochet de l’AFC; Philip Turnbull de l’AIA, per esmentar-ne alguns.

En les relacions insti tucionals, també han estat de gran ajuda els suports dels Consellers d’Eco-nomia de la Generalitat, primer Artur Mas i després Antoni Castells; de l’Interventor de Comp-tes Josep Maria Portabella que va presidir uns anys la Comissió de Comptabilitat Pública; Carlos Vivas de l’Ajuntament de Sant Cugat; de José Antonio Gonzalo Angulo, President de l’ICAC, que va proposar que representants de l’ACCID s’integressin en comissions de treball de l’ICAC; i molts d’altres.

Molts han estat també els directi us d’empreses i fi rmes d’auditoria i consultoria que han confi at en l’ACCID i l’han ajudat des del primer dia. En aquest punt renuncio a esmentar persones per-què la llista superaria el que s’espera d’aquest escrit.

En l’apartat de publicacions han estat desenes de professors de totes les insti tucions acadè-miques catalanes els que ho han fet possible. Per esmentar-ne alguns, cal reconèixer el paper de Diego Prior, Jordi Perramon, Soledad Moya i Ester Oliveras a la Revista de Comptabilitat i Direcció. Una altra persona fonamental és l’Eusebi Carnicero que de manera desinteressada ha supervisat la majoria de les publicacions en català que s’han fet, i n’han estat moltes.

En la data de redacció aquestes ratlles, la Junta ha fet més de cent reunions i d’elles destacaria que mai ha calgut votar cap punt, ja que totes les decisions s’han anat prenent amb consens. Això no vol dir que no hi hagi hagut debats i diferents visions en molts temes. El mètode uti lit-zat per a prendre decisions ha estat molt efecti u, ja que quan una proposta no tenia consens quedava sense decidir i en una propera Junta es tornava a plantejar fi ns que s’aprovava o es descartava per consens. Tots els membres de Junta han jugat un paper clau, i no em refereixo solament a la garanti a que suposa que en Manel Salas i en Joaquim Rabaseda revisin amb lupa totes les actes per a assegurar que no hi ha cap errada; les propostes d’en Salvador Guasch en relació als intangibles; l’encaix amb els col·legis que ha estat garanti t per membres de Junta com Daniel Faura, Josep M. Carnicero, Francesc Garreta, Vicente Cebollero, Alfredo Rocafort, Jordi Cugueró, Emilio Álvarez, Montserrat Casanovas, Maria Alba Zaragoza, Emili Coll, Lluís Mas, Enric Vergés, Alejandro Miquel, Martí Garcia, Josep Lluís Sánchez, Josep Maria López; i a mesura que s’han anat incorporant altres col·legis professionals Petra Sáiz, José Fernando Chicano, Alfonso Llúzar i Jordi Altayó.

En les comissions els resultats han estat molt variats i n’hi ha hagut de molt acti ves. Com sem-pre, la clau està en les persones i en aquest apartat cal esmentar el paper que desenvolupa en Fernando Campa a la Comissió de Comptabilitat de Gesti ó, en Josep Maria Gallart a la Comissió d’Organització i Sistemes d’Informació; en Santi ago Doce i en Francesc Gómez a la Comissió de

10 Memòria 2002-2012

Comptabilitat i Fiscalitat; la Montserrat Casanovas i en Pol Santandreu a la Comissió de Valora-ció d’Empreses; en Salvador Guasch i en Josep Maria Canyelles a la Comissió de Responsabilitat Social; en Joaquim Rabaseda, la Fina Alemany i en Xavier Osés a l’Agrupació de Professors de Comptabilitat, entre d’altres.

En l’apartat de gesti ó ha estat fonamental la contribució de Sandra Olías i en Santi Aguilà, de l’Ana Quesada, l’Elena Campreciós, l’Helena Busqueta i en Toni Oliván. Menció a part mereix en Ramon Basti da. Ha aconseguit que sorti ssin els recursos de sota les pedres i que els congressos fossin un èxit. En una associació de comptables, els comptes han d’estar clars, i en això hi té molt a dir l’Anselm Constans que ha estat el membre de Junta que els ha anat supervisant.

Al llarg de les ratlles anteriors he esmentat més de vuitanta persones que són la causa de l’èxit de l’ACCID. Segurament en podria esmentar vuitanta més. Poc ens podíem imaginar l’any 2002 la suma de voluntats que es podia generar a parti r d’aquesta associació. Tot plegat, es resumeix afi rmant que és un luxe comptar amb les aportacions de tots els que en el passat i en el pre-sent han dedicat el seu temps i els seus esforços desinteressats en aquesta enti tat sense afany de lucre que encara té molt de futur per endavant; i més tenint en compte els reptes que ha d’afrontar el país en aquests propers anys. Coincidint amb el desè aniversari, s’inicia una nova estratègia per a garanti r la màxima coherència amb la tasca que fan els col·legis. El que cal és que, entre tots, seguim sumant voluntats per aconseguir que l’obra iniciada conti nuï, i vagi mi-llorant cada dia per a contribuir a fer més excel·lent el món de la comptabilitat al nostre país i que, com ens va dir el President Pujol, fem més Catalunya.

Oriol Amat i SalasVicepresident primer de l’ACCID

3. Presentació del treball recopilatori

Per a qui fa aquesta presentació és un moti u de gran sati sfacció personal que li hagin donat l’oportunitat de poder-la preparar, ja que el que presentem és un treball de recopilació que in-tenta donar una idea del que han estat els deu primers anys d’existència de l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID) a través d’aquesta publicació commemorati va. Deu anys que hem ti ngut el goig de poder viure intensament des de la primera línia de foc de l’enti tat.

L’anècdota d’aquelles primeres reunions iti nerants, en les seus corporati ves dels tres Col·legis impulsors, abans de signar-se el Conveni de col·laboració amb l’Insti tut d’Educació Contí nua (IDEC) de la Universitat Pompeu Fabra, en virtut del qual hem pogut gaudir d’unes infraestruc-tures dignes, necessàries per a les acti vitats que necessitàvem dur a terme, resta com una etapa precursora del que s’ha pogut anar desenvolupant posteriorment, sota l’empara protectora de l’IDEC, a qui hem d’agrair les facilitats i el recolzament que han donat a l’Associació en tot moment.

Com a membre fundador –en el meu cas en representació del Consell de Col·legis de Titulats Mercanti ls i Empresarials de Catalunya– i sent, d’entre tots ells, el més veterà pel que fa al nombre d’anys conti nuats de vida acti va col·legial vinculada a l’acció de successives Juntes de Govern, puc recordar níti dament la conti nguda emoció amb què vaig viure el naixement d’una nova enti tat que intuïa que podia obrir moltes portes i fi nestres a la nostra massa vegades mal-tractada professió.

Eren molts els factors que m’ho feien veure així. En primer lloc, encetar una relació de coo-peració professional entre tres col·lecti us germans (els nostres pares –catedràti cs i professors universitaris– eren, majoritàriament quan no en la seva totalitat, els mateixos) que durant molts anys havien manti ngut unes relacions força complicades, em va semblar un acte de valenti a i d’afi rmació d’una voluntat fèrria de capgirar aquella situació. El contacte constant amb els col·legiats, molts dels quals ho estaven en dos o els tres Col·legis per conveniències de les seves especialitzacions dins de la professió, em feia veure que la voluntat de les bases era que s’aconseguís una entesa que tenien clar que havia de proporcionar molts més avan-tatges que inconvenients per al col·lecti u global. I aquest era un primer pas important vers el camí desitjat.

12 Memòria 2002-2012

En segon lloc, era engrescadora la possibilitat de donar impuls a un projecte que ens permetria donar un gir important i necessari en la presència de llibres i publicacions especialitzades en temes de comptabilitat i direcció en català, quan fi ns aleshores havia resultat tan difí cil acon-seguir una simple traducció homologable al català dels Plans Generals de Comptabilitat que emeti a l’ICAC.

En tercer lloc, em va sorprendre molt gratament constatar amb quina facilitat s’aconseguia con-nectar i aprofi tar sinergies amb docents universitaris, sempre històricament més distanciats dels Col·legis professionals per moti us que mai no havia acabat d’entendre.

El lema, molt ben trobat al meu parer, que ha senyorejat l’existència de l’ACCID des del seu nai-xement: ”Punt de trobada”, ha estat una perfecta realitat.

Ara, amb la perspecti va dels deu anys transcorreguts, no sols puc constatar que s’han superat amb escreix totes les expectati ves il·lusionants inicials. S’ha arribat molt més enllà: Els actes ce-lebrats conjuntament en les seus dels Col·legis han estat un èxit clamorós. S’han multi plicat les relacions amb les Universitats, Escoles universitàries i Escoles de negoci. En l’actualitat hi ha sig-nats Convenis de col·laboració amb onze Universitats i sis Escoles de negocis de l’àmbit català. I s’han establert també relacions de col·laboració amb una munió d’associacions i organismes afi ns, tant de Catalunya, com de la resta de l’Estat i internacionals.

S’han organitzat quatre Congressos bianuals –cadascun d’ells en seus universitàries diferents dins la ciutat de Barcelona– i dues Jornades –també en seus universitàries en localitats d’altres demarcacions. En tots aquests actes s’ha pogut comptar amb intervencions molt interessants, recolzaments insti tucionals i fi nancers adients i, per sobre de tot, assistències importants.

Aquest treball recopilatori és només un recorregut molt superfi cial de tot el que ha aportat l’As-sociació en favor de la recerca i divulgació de la temàti ca comptable i de direcció d’empreses i enti tats, en les seves múlti ples vessants, al món dels professionals del nostre país. Ha estat una primera pedra molt sòlida que esperem que ho pugui seguir sent durant molts anys, pel bé de la professió que tant esti mem.

Josep Maria Carnicero i Manrique Vicesecretari de l’ACCID

4. Presentació del director

La meva trajectòria a l’ACCID ha anat molt lligada a la celebració del Congrés Català de Comp-tabilitat i Direcció. La primera edició es va celebrar al maig de 2005 a l’Escola d’Empresarials de la UB. Van assisti r més de mil professionals, i va ser el primer avís de la capacitat que podia tenir l’ACCID com a punt de trobada dels professionals de la comptabilitat i direcció d’empre-ses a Catalunya. Posteriorment, s’han celebrat tres edicions més del Congrés amb un nivell de parti cipació similar.

Al llarg dels deu anys de vida de l’ACCID, crec que s’han produït almenys dos moments clau, que s’han sabut capitalitzar i que han servit per consolidar l’Associació:

• En primer lloc, la publicació de les normes comptables internacionals (NIC-NIIF) al 2002. En aquest moment, l’ACCID encara estava en procés de consti tució. Tot i això, es va rea-litzar un esforç molt important per editar diverses publicacions sobre aquestes normes comptables. I es van realitzar un gran nombre de conferències per presentar les publicaci-ons i divulgar el conti ngut de la normati va comptable per tot Catalunya. Aquesta iniciati va va ajudar a què nombroses enti tats i persones se sumessin al projecte de l’ACCID, i en poc més d’un any es van aconseguir gairebé 2.000 socis.

• En segon lloc, l’adaptació del pla general de comptabilitat (PGC) de 1990 a les normes comptables internacionals també va ser una altra oportunitat ben aprofi tada. Al 2007, es va publicar el text del nou PGC en llengua catalana. També es van publicar diversos llibres que incloïen teoria i casos pràcti cs sobre la nova normati va comptable. Es van realitzar un nombre important d’actes arreu de Catalunya amb l’objecti u de donar a conèixer els canvis en la normati va comptable. Aquesta iniciati va va impulsar l’Associació fi ns a la x ifra de més de 10.000 socis que té actualment.

Aquests moments clau s’han pogut aprofi tar gràcies a diversos factors. En primer lloc, ha estat molt important el recolzament dels col·legis fundadors, que han estat els promotors d’aquestes iniciati ves i que han posat recursos a disposició de l’ACCID perquè es poguessin realitzar les acti vitats esmentades. En segon lloc, els col·laboradors que han parti cipat en l’elaboració dels llibres i manuals sobre les NIC-NIIF i el PGC 2007, i que a més, van parti cipar en els actes de

14 Memòria 2002-2012

presentació de les publicacions i divulgació de la normati va. I en tercer lloc, la col·laboració dels socis protectors que han posat les seves instal·lacions a disposició de l’ACCID per poder celebrar aquests actes.

Crec que en aquests moments clau, i en tot el temps de vida de l’ACCID, també ha estat molt important la col·laboració de molts professionals que a tí tol personal o en representació de la seva enti tat han donat suport a l’ACCID. En aquest senti t, mereixen un especial reconeixement els treballadors de l’ACCID, que s’han esforçat dia a dia perquè les acti vitats realitzades obti n-guessin el millor resultat possible. M’agradaria destacar la feina feta pels treballadors actuals: l’Ana Quesada, l’Elena Campreciós, el Toni Oliván i la Cristi na Sanz. I també per les persones que han treballat a l’ACCID en algun moment d’aquest període. Crec que mereixen una especial atenció la Pilar Soldevila i el Santi ago Aguilà, que van conduir l’ACCID en els seus primer passos amb un gran encert.

L’ACCID tanca un període de deu anys amb un balanç força positi u. I obre un nou període en què cal conti nuar treballant per complir amb la seva missió, aprofi tar els nous moments clau que apareguin, i aconseguir el nous reptes que es plantegin. Al meu entendre, l’ACCID afrontarà alguns reptes importants en els propers anys:

• En primer lloc, potenciar el treball de les comissions com el motor de generació de conei-xement de l’Associació. La situació actual de difi cultats econòmiques genera oportunitats per aprofundir en els sistemes d’informació, gesti ó de costos, redefi nició de models de negocis, etc. Aspectes en què l’ACCID té capacitat de divulgació.

• En segon lloc, potenciar les xarxes socials com un canal de comunicació ràpid i fl exible amb els socis, i com una eina de networking entre els socis. Els avenços tecnològics estan modifi cant les eines de comunicació. Existeixen eines de comunicació 2.0 que són fl exi-bles, ràpides i molt econòmiques. Poden servir per enforti r les relacions de l’organització amb els socis.

• En tercer lloc, ajustar l’encaix amb els col·legis fundadors i els socis protectors per po-tenciar les acti vitats complementàries i eliminar les acti vitats repeti des. La situació eco-nòmica actual provocarà que les organitzacions busquin sinergies i economies d’escala col·laborant amb altres organitzacions.

Crec que queda clar que encara hi ha molta feina per fer. Serà molt important conti nuar sumant esforços per aconseguir els reptes que s’estableixin en el futur.

Ramon Basti da Director de l’ACCID


5. Introducció

L’objecti u que es va proposar la Junta Directi va de l’ACCID quan va acordar la publicació d’aquest llibre commemorati u era fer un recull de tota la munió d’acti vitats desenvolupades en una gran diversitat de camps, tots ells relacionats amb la comptabilitat i la direcció d’empreses, durant els seus primers deu anys de vida.

A la vista de la gran quanti tat d’informació proporcionada amb aquesta fi nalitat, de seguida es va veure que s’havia de limitar aquell objecti u si no es volia completar un llibre gruixut i feixuc, farcit de dades estadísti ques difí cils de digerir, molt documentat però mancat de l’esperit que enteníem que havia d’imperar en una publicació en què la informació havia de ser superada per la transmissió d’uns valors que han estat els que han fet possible la gran expansió de l’ACCID i la generosa i abundant cooperació que ha estat capaç de generar entre totes les persones i organitzacions que s’hi han anat implicant.

Tot i ser conscients que es quedaran sense nomenar persones, insti tucions i organismes, actes, treballs i acti vitats diverses –per la qual cosa demanem disculpes i comprensió als sacrifi cats involuntàriament– ens hem vist obligats a posar límits a l’exposició per tal d’aconseguir un tre-ball que, de manera prudencialment proporcionada, doni una idea generalitzada de la història d’aquests deu anys d’ACCID, sense deixar de banda els anhels, les inquietuds i les sinergies que ha estat capaç de generar entre un important col·lecti u professional com és el nostre.

Atenció especial han merescut les publicacions, els seus autors –individuals i col·lecti us–, la Revista de Comptabilitat i Direcció, amb personalitat pròpia i una qualitat tècnica indiscuti ble. I les Comissions de treball, l’autènti ca ànima de l’ACCID, on es fa una labor important d’estudi i recerca dels diferents camps d’especialització que abasten. A parti r de les Comissions s’arriben a obtenir conclusions que han estat objecte, algunes, d’edicions de llibres –amb un excel·lent nivell d’acceptació–; i de documents que s’han publicat al lloc web molt visitat de l’Associació per a informació de tots els associats, i la resta.

La relació de les fi tes aconseguides per l’ACCID en aquests primers deu anys que resumeix la darrera Memòria:

• 10.090 socis numeraris• 240 socis protectors• 81 llibres publicats• 9 números de la Revista ACCID• 14 números de la Revista de Comptabilitat

i Direcció• 535 actes organitzats, amb més de 30.000

assistents

• 4 congressos i 2 jornades• 75.533 llibres regalats als socis• 10 comissions de treball• Agrupació de Professors de Comptabilitat i

Control• 23 ajuts a la recerca concedits valorats en

69.000€• Excedents econòmics des de la seva creació

expliciten clarament una trajectòria de què ens podem senti r tots còmplices i orgullosos.

16 Memòria 2002-2012

6. Consti tució de l’ACCID

Fou el dia 18 de juliol de l’any 2002 quan es va reunir per primera vegada la Junta Directi va consti tuent de l’Associació, formada per quinze membres proposats pels tres Col·legis promo-tors: Col·legi d’Economistes de Catalunya, Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya i Col·legi de Titulats Mercanti ls de Barcelona.

El tema més important que es va debatre fou l’aprovació d’un projecte d’Estatuts que s’havien de presentar a l’aprovació del Departament de Justí cia de la Generalitat de Catalunya, pas previ necessari per a acti var un projecte que havia estat objecte de moltes reunions preparatòries que culminaven en aquell acte, punt de parti da del què, a parti r del darrer trimestre d’aquell mateix any 2002, (es va comunicar la legalització a la Junta Directi va en la reunió del 4 de de-sembre), amb l’aprovació dels esmentats Estatuts, es donava pas a l’inici de l’acti vitat de la qual ara celebrem els seus primers deu anys.

Ja en aquella primera reunió es va proposar, atenent al que preveien els Estatuts, demanar als Col·legis que escollissin les quinze persones de presti gi que havien d’incorporar-se com a Con-sellers. Havien de pertànyer al món acadèmic, professional o de l’Administració i es comptava que podrien contribuir a la millor gesti ó de la Junta Directi va, aportant idees i suggeriments que conduïssin a una més efi caç coordinació entre els tres àmbits.

Durant aquests primers deu anys de vida de l’Associació s’han anat produint molts canvis, cosa que és molt lògic que succeeixi en una enti tat tan dinàmica com ha resultat ser l’ACCID.

El primer va ser el mes de setembre de 2004 quan, en la reunió ordinària mensual de la Junta Directi va, es donava la benvinguda a dos nous membres que s’hi incorporaven en representació del Col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers de l’Administració Local, que havia demanat adherir-se al projecte, molt afí als seus objecti us. La interrelació professional que havien ti ngut amb molts membres d’aquest col·lecti u el President –a través de la Sindicatura de Comptes– i alguns membres de la Junta –procedents principalment del Col·legi de Censors Jurats de Comp-tes– per raó de les seves respecti ves responsabilitats, en va fer possible la integració, conscients tots de la transcendència d’incloure els aspectes de l’estudi i la millora de la Comptabilitat i la Gesti ó en l’àmbit de l’Administració Pública –presents en tots els plans d’estudi dels integrants dels tres Col·legis promotors de l’ACCID– entre els objecti us de l’Enti tat.

El següent va ser la substi tució de la representació dels membres procedents del Col·legi de Ti-tulats Mercanti ls i Empresarials de Barcelona pels del Consell de Col·legis de Titulats Mercanti ls i Empresarials de Catalunya. Aquest fet estava previst des de la consti tució, que es va comunicar el mes de maig de 2005 i es va poder formalitzar a les eleccions que van tenir lloc en el decurs de l’Assemblea del segon trimestre de l’any 2006.

I el darrer, la incorporació del Col·legi de Gestors Administrati us de Catalunya, nombrós col-lecti u que va signar un Conveni de col·laboració amb l’ACCID el mes de desembre de 2009 que feia possible que els seus col·legiats entressin a formar-ne part en qualitat de socis numeraris i que obti nguessin representació als Òrgans de govern a través del nomenament d’un Conseller.


7. Junta Directi va, Consellers i Consell Assessor

La composició de la Junta Directi va que es va nomenar en el moment de la consti tució de l’Asso-ciació l’any 2002, formada per quinze membres i per acord dels tres Col·legis promotors, a raó de cinc membres proposats per cadascun d’ells, és la que es detalla tot seguit:

Junta Directi va fundacional (2002)

1. Ferran Termes i Anglès President2. Oriol Amat i Salas Vicepresident 1r3. Alfredo Rocafort i NicolauVicepresident 2n4. Daniel Faura i LlimósVicepresident 3r5. Antoni Mora i PuigvíSecretari6. Josep Maria Carnicero i Manrique Sotssecretari7. Anselm Constans i Garganta Tresorer

8. Joan Bauti sta Casas i OntenienteVocal9. Francesc Garreta i DalmauVocal10. Manel Salas i RíosVocal11. Salvador Guasch i FiguerasVocal12. Jaume Deop i Martí nezVocal13. Vicente Cebollero i LerisVocal14. Joaquim Rabaseda i TarrésVocal15. Jordi Cugueró i OradVocal

Es va ampliar molt aviat al setembre 2004 amb la incorporació del Col·legi de Secretaris, Inter-ventors i Tresorers de l’Administració Local (CSITAL), que va nomenar dos representants:

16. José Fernando Chicano i JávegaVocal

17. Petra Sáiz i AntónVocal

A parti r de l’Assemblea de l’any 2006 es van produir 3 renovacions de càrrecs, que resten vi-gents actualment:

- En el 5, va ser baixa Antoni Mora i Puigví, i el va substi tuir Emilio Álvarez Pérez.

- En el 12, va ser baixa Jaume Deop i Martí nez, i el va substi tuir Lluís Bielsa i Serra.

- En el 15, va ser baixa Jordi Cugueró i Orad, i el va substi tuir Maria Alba Zaragoza i Farré.

18 Memòria 2002-2012

I posteriorment s’han produït tres substi tucions més:

- En el 16, va ser baixa José Fernando Chicano i Jávega, substi tuït per Antoni Calpe i Jordà.

- En el 11, Salvador Guasch i Figueras, passa a ser Conseller i Montserrat Casanovas i Ra-mon, passa a ser Vocal.

- També va ser baixa José Miquel Marín.

Tots sis membres van ser objecte d’un emoti u reconeixement en el decurs del IV Congrés Català de Comptabilitat i Direcció, tot lliurant-los una placa commemorati va com a prova d’agraïment per la seva dedicació i la tasca duta a terme.

Consellers

D’acord amb el que preveien els Estatuts i s’havia acordat en l’acte de consti tució de l’Associa-ció, es van anant incorporant consellers a la Junta Directi va. Tots ells podrien parti cipar en les reunions de Junta, amb dret a veu però no a vot.

La composició actual dels quinze membres és com segueix:

- Jordi Altayó i Martí

- Fernando Campa i Planas

- Emili Coll i Collet

- Miquel Ferrero i Campdelacreu

- Martí Garcia i Pons

- Salvador Guasch i Figueras

- Josep Maria López i Serra

- Xavier Llopart i Pérez

- Josep Ribó i Nirella

- Lluís Mas i Villellas

- Alejandro Miquel i Carrasco

- Antoni Mora i Puigví

- Joan Ramon Sagalés i Guillamon

- Josep Lluís Sánchez i Cristóbal

- Enric Vergés Mamé


S’ha cedit una plaça al President del Col·legi de Gestors Administrati us, Alfonso Llúzar, al que s’ha atorgat aquest dret a parti r d’haver signat aquest col·lecti u un Conveni de col·laboració amb l’ACCID.

Consell Assessor

La Junta Directi va, amb la voluntat de fer parti cipar el major nombre de docents i professionals en les tasques de recerca i publicacions que s’anaven proposant, va esti mar molt convenient dotar-se d’un Consell Assessor format per personalitats destacades d’ambdós àmbits, unes que ja s’havien ofert a col·laborar i d’altres que s’hi van adherir amb el millor esperit tan bon punt se’ls hi va plantejar. La composició del primer que es va consti tuir, el 27 de maig de 2003, a la seu de l’IDEC, va ser la següent:

Albert Fernández (IESE)

Anna Ayats (CEF)

Anna de la Cruz (EUNCET)

Anna Vilanova (CEF)

Antoni Durán-Sindreu (Durán-Sindreu Assessors)

Antoni Rocamora (IDEC)

Carlos Vivas (Ajuntament de Sant Cugat)

Diego Prior (UAB)

Emili Gironella (UPF)

Enric Monfort (INDAE)

Enric Ribas (UAB)

Enric Vergés (CCJC)

Joan Sardà (AECE)

Jordi Carenys (EADA)

Jordi Vilaseca (UOC)

Josep Bisbe (ESADE)

Josep M. Rosanas (IESE)

Josep M. Viedma (UPC)

Josep Maria Carreras(Sindicatura de Comptes)

Josep Maria Gay de Liébana (UB)

Josep Maria López Mestres (Ernst & Young)

Josep Maria Portabella(Generalitat de Catalunya)

Josep Vallverdú (UB)

Lluís Munté (ACP)

Maria Àngels Goxens (UB)

Maria Àngels Ramió (CCJCC)

Maria Àngels Roqueta (COMPAS)

Miguel Antonio Pérez(Deloitt e & Touche)

Miquel Alfocea(PriceWaterHouseCoopers)

Miquel Miró (Torres)

Rafael Redondo (Cortés Asociados)

Xavier Ramírez (Fundemi)

Xavier Tornos (EUNCET)

20 Memòria 2002-2012

Posteriorment i fi ns al moment actual, s’ha pogut comptar també amb la col·laboració de les següents incorporacions:

Àlex Puig (FUB)

Antoni Gómez Valverde (Auren)

Antoni Miret (UAO-CEU)

Carme Casablancas (EUEE Sabadell)

Dolors Plana (UOC)

Elisabet Paxau (UVIC)

Esteve Canals (R.R. Asesco)

Eugeni Díaz (Grupo Sifu)

Fernando Serrate (KPMG)

Gemma Soler (EUNCET)

Glòria Torres (SAE)

Jaume Tomás (INDAE)

Javier Urioste (SDG Consulti ng)

Jesús Angla (URV)

Joan Buscà (PIMEC)

Joan Sardà (UPC)

Joan Serra (CIDEM)

Jordi Martí Torra (ACP)

Jordi Sanglàs (R. R. Asesco)

Jordi Solé (Lizarrán)

José Antonio Bellmunt (ESERP)

José Luís Gallizo (UdL)

Josep Bertrán (EAE)

Josep Martí (Marti Vega &Assessors)

Josep Massó (AGESA)

Josep Torras (J&A Garrigues)

Laura Martí n (A3 Soft ware)

Lourdes Palet (Bankinter)

Luis Pardo (Sage SP)

Maria Àngels Farreras (UdG)

Mercè Faixes (APD Zona Mediterránea)

Miguel A. Fernández (Senior Manager)

Pascual Ruiz (Core Soluti ons)

Pere Guardiola (LaCaixa)

Ramon Mariño (EUM)

Santi ago Doce (J&A Garrigues)


8. Socis

SOCIS NUMERARIS

Són membres de l’Associació a tí tol individual els professionals de la comptabilitat i la direcció d’empresa de l’àmbit empresarial i acadèmic, així com persones membres d’alguna enti tat sòcia protectora de l’ACCID.

L’evolució del nombre de socis numeraris, des de l’any 2002 fi ns al mes de juny de 2012, és la que es pot veure en el següent gràfi c:

SOCIS PROTECTORS

Són col·legis professionals, fi rmes d’auditoria i consultoria, universitats, patronals i cambres de comerç, empreses i d’altres insti tucions que, a canvi d’una quota anual, poden donar d’alta com a socis numeraris els seus membres, col·legiats o empleats. També col·laboren en les acti vitats que organitza l’ACCID.

22 Memòria 2002-2012

L’evolució dels socis protectors ha estat la següent:

A aquesta xifra s’haurien d’afegir altres enti tats que, sense ser sòcies protectores, col·laboren també amb l’Associació.

Relació de socis protectors i suports insti tucionals

Col·legis Fundadors

Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC)Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya (CCJCC)Consell de Col·legis de Titulats Mercanti ls i Empresarials de Catalunya (CCTMEC)

Altres col·legis amb representació a la Junta Directi va

Col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers de Catalunya (CSITAL)Col·legi de Gestors Administrati us de Catalunya (COGAC)

Suports Insti tucionals

Generalitat de CatalunyaDiputació de Barcelona Diputació de Girona


Universitats i Escoles de negocis

Departament Comptabilitat Facultat d’Econòmiques de la UB

Escola d’Alta Direcció i Administració (EADA)

Escola Superior d’Administració i Direcció d’Empreses (ESADE)

Escola Superior de Comerç Internacional (ESCI)

Escola Superior ESERP

Escola Universitària d’Estudis Empresarials de Manresa (FUB)

Escola Universitària d’Estudis Empresarials de Barcelona (UB)

Escola Universitària d’Estudis Empresarialsde Sabadell (UAB)

Escola Universitària de Negocis de Caixa Terrassa (EUNCET)

Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera UAB

Escola Universitària del Maresme (EUM)

Escuela de Administración de Empresas (EAE)

Facultat d’Economia de la UAB

Facultat d’Economia IQS

IESE Business School

IL3 Insti tut de Formació Contí nua (UB)

Insti tut d’Educació Contí nua de la Pompeu Fabra (IDEC)

Insti tut Obert de Catalunya (IOC)

Universitat Abat Oliba (UAO-CEU)

Universitat de Girona (UdG)

Universitat de Lleida (UdL)

Universitat de Vic (UdV)

Universitat Internacional de Catalunya (UIC)

Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)

Universitat Pompeu Fabra (UPF)

Universitat Rovira i Virgili (URV)

Associacions, fundacions i patronals

ACCIÓ10Agrupació MútuaAposta SCCLAra_CoopArchivo de la Corona de Aragón (ACA)Asociación Española de Asesores Fiscales(AEDAF)Asociación Española de Financieros y Tesoreros de Empresa (ASSET)Asociación Española de Profesores Universitarios de Contabilidad (ASEPUC)Asociación para el Progreso de la Dirección Zona Mediterránea (APD)Asociación Profesional de Expertos Contables y Tributarios de España (AECE)Associaçao Portuguesa de Técnicos de Contabilidade (APOTEC)Associació d’Anti cs Alumnes de la UPF (AAA_UPF)

Associació de Bancs Andorrans (ABA)Associació de Comptables del Principatd’Andorra (ACP)Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya (AEIC)Associació d’Ensenyants d’Economia i Empresa Insti tut Ernest Lluch (EEE)Associació Professional de Tècnics Tributaris de Catalunya i Balears (APTTCiB)Associati on of Internati onal Accountants (AIA)Cámara de Comercio Alemana para EspañaCambra de Comerç de BarcelonaCambra de Comerç de GironaCambra de Comerç de ReusCambra de Comerç de SabadellCambra de Comerç de TerrassaCentre Metal·lúrgic de Sabadell (CENTREM)

24 Memòria 2002-2012

Auditories, consultories i assessories

Confederación Española de Directi vos y Ejecuti vos (CEDE)Consell Intersectorial d’Empresaris (CIESC)Federació de Cooperati ves Agràries de Catalunya (FCAC)Federació de Cooperati ves de Treball de Catalunya (FTCT)Foment de Treball NacionalFundació Privada per a la Promoció de l’Auto ocupació de Catalunya (CP’AC)Fundació Roca i GalèsFundació SeiraFundación FIASEPGremi d’Indústries Gràfi ques de CatalunyaGremi de Fabricants de SabadellGrup Clade

Insti tut d’Economia i Empresa Ignasi Vilallonga (IIVEE)Insti tuto de Análisis de Intangibles (IAI)Jove Cambra Internacional de Catalunya (JCI)Òmnium CulturalOrganisme Autònom de Fires i Mercats (IMPEVIC)Patronal Catalana CecotPeti ta i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC)Promoció Econòmica de Cornellà (PRECSA)Unió Empresarial de l’Anoia (UEA)Unió Empresarial del Penedès (UEP)Unió Patronal Metal·lúrgica (UPM)UPF Business Shutt leXarxa OniOn

Abac AssessorsActi va Auditoria & ConsultoriaAddvera PatnersAdec AssessorsÀgora d’Assessorament i ServeisAgosaradaAlgorentAmsel AssessorsAMSO Consulti ngÀngel Segarra i AssociatsAsesoría General de Empresas (AGESA)Asesoría Miguel & NistalAssedemAssessorament d’Empreses BC2Assessorament i Servei Acti uAssessorament Integral Grup VandellòsAssessorament NexxanAssessoria Codina-Gabinet d’Assessorsi AdvocatsAssessoria Francesc Sánchez GonzálezAssessors i Consultors de PimesAU 2 Auditores Asociados

Audit ValenciaAuditoria Operati va BarcinoAuren Auditors-ConsultorsBase-Gasc AssessorsBCN Business Finance Consulti ngBCN Consultors de Confi ançaBDO Abogados y Asesores TributariosBlázquez, Planas i AssociatsBufet EscuraBusquets ConsultorsCànovas 1852Casanellas Economistes AssociatsCAT-89 Grup AuditCataudit Auditors AssociatsCIC Barberà AssessorsColom & Bermejo AsociadosContabilidad y Multi gesti ónCore Soluti onsCuatrecasas, Gonçalves PereiraD i G AdvocatsDac Auditores y ConsultoresDatagest


Deloitt e & ToucheECF Escriptori ComptableEconomics & TributarisEfi al ConsultoriaErnest & YoungEssenti al MindsEstany PegueraEstudio Asesoría y Gesti ónExternal Financial ManagementFaura Casas Auditors i ConsultorsFenoy & AssociatsFinances Consulti ngGabinet ComptexGabinet FontGabinet Vallribera-Baqués i AssociatsGFS Auditores AsociadosGibernau AsesoresGM AuditorsGrant ThortonGros MontserratHorváth & PartnersHorwath PLM AuditoresIMO Asesoría y Gesti ón EmpresarialIndret d’AssessoriaJ & A GarriguesJDA AuditJest Asesores de Empresa y Parti cularesJordi Amado & Consultores AsociadosKPMG AuditoresKreedit InnovaLlobet & Vila Consulti ngMariné AssessorsMartí Vega & Assessors

Mayolas Assessors d’EmpresesMes Marge.NetMolla Rudiez & OlivaMoncunill ConsultorsMoore Stephens & Santacana Auditores y ConsultoresOliver y Camps, Auditores AsociadosOrganización y Administración de EmpresasPlana ArtúsPluta AbogadosPriceWaterhouseCoopers Auditores (PWC)Prudencio González Asesores EmpresarialesRebiss Assessors Legals i TributarisRisc Valor Consulti ngRius & Rius AssessorsRius Consultors AssociatsRoca Vila i Jurado AssociatsRos Peti tRR Asesco Consultoría EmpresarialS y V Asesores FinancierosSDG Consulti ng EspañaSecot TarragonaSenior Manager Auditors i ConsultorsSeraudit AuditoresSerrat AuditorsStudio 80 VICSW Audit GroupTerrer Gesti ón y AsesoramientoTerricabres Gesti óTorra Badia, Economistes i AuditorsVersat AdvocatsVidiella & CIAVoelker Service

Altres enti tats(centres de formació, enti tats bancàries, empreses de programari i altres)

A3 Soft ware AbacusAcció Cívica CalderinaAjuntament de BarcelonaAjuntament de Castellar del Vallès

Ajuntament de Sant CugatAuco AcademiaAula Empresarial de Catalunya Banco MediolanumBankinter

26 Memòria 2002-2012

Bayer HnosBoí Taüll ResortCaixa PenedèsCaixa SabadellCalders EconomistesCentre Carme MateuCentre d’Estudis Financers Gràcia (CEF)Centre d’Estudis SAECentre d’Innovació i Desenvolupament Em-presarial (CIDEM)Centre d’Economia Industrial (CEI)Centro de Formación AnjecorCESCE-Gesti ón Integral del Riesgo ComercialCIDETCIFECCodorniuCol.legi d’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC)ConversiaCopeland & MayersCPI Centre de FormacióCriteria FormaciónData ProcessDATEV SINFOPACEdiciones Francis LefebvreEditorial Observatorio de Empresas y Nego-cios (OBS)Editorial Profi tEina VendrellEl Casti llo Lacti csEscola de Gesti ó Empresarial (EGE)Escola les HeuresEuclidesEurona TelecomFluent Soluti onsForum 2001Forum Gesti ó IntegralFundació Caixa CatalunyaFundació Privada d’Estudis Superiors d’Olot (FES)Fundació Privada Vilacasas

Futbol Club Barcelona (FCB)Gestdocument y Gesti ónGrup Catalana OccidentGrup EsteveGrupo Millar2Grupo SifuIES Baix CampIES ProvençanaIngecalInsti tut de Tècniques Comptables (INTEC)IntegratekIntermega Soft ware&ServiceKH LloredaLa CaixaLideraLizarran Tabernas SelectasLlop Gesti ó Esporti vaMakeateamMedigrup DigitalMejora Conti nuaMercadonaMiguel TorresNavidianNew Lingua Centres Gestors de FormacióOpti ma Business Consulti ngPlaneta de Agosti ni Profesional y Formación (PAPF)Port AventuraPRAGMA SolucionsRCR Proyectos de Soft wareReserva BatalléSage Logic ControlSage SPSisconges & EstrategiaSistemas de Información EmpresarialSoft for you Soft vicSom-os 51Sport & SalvamentSuport Associati u (L’Esplai)Wolters Kluwer España


9. Publicació de les NIC/NIIF

La principal preocupació de tots els docents i professionals relacionats amb la comptabilitat quan va començar a donar les seves primeres passes l’ACCID era la immersió obligada a les Nor-mes Internacionals de Comptabilitat (NIC) i a les Normes Internacionals d’Informació Financera (NIIF).

L’IASB (Internati onal Accounti ng Standard Board) havia emès el marc conceptual de les NIC l’any 1989 i, a parti r d’aquell moment, es va iniciar el procés de revisió i actualització de la normati va, amb la fi nalitat de fer-la úti l per a les empreses que la uti litzessin.

A parti r de primer de gener de l’any 2005, les empreses coti tzades en Borsa que tenien l’obli-gació de formular comptes consolidats, havien de fer-ho uti litzant les NIC, com estaven fent ja moltes empreses a la resta del món. Pel seu compte, a més, l’ICAC ja estava iniciant la reforma de la normati va comptable amb la fi nalitat d’adaptar-la a les mateixes Normes, reforma que veuria la llum quasi tres anys més tard.

Recollint aquesta inquietud, l’ACCID va publicar un primer llibre amb què es proposava ajudar el lector a comprendre les diferències principals entre les NIC i la normati va comptable vigent en aquells moments, i acompanyava a cada capítol un esquema comparati u d’ambdues normati ves i uns resums de les alternati ves principals que es troben incloses en les NIC per refl ecti r comp-tablement una mateixa transacció.

28 Memòria 2002-2012

D’aquell primer treball es van fer dues edicions: una en castellà el 2003 i una altra en català el 2005. La primera presentació es va fer a l’Insti tut d’Educació Contí nua (IDEC) de la Universitat Pompeu Fabra, que va presidir el President de l’ACCID, Ferran Termes i hi va parti cipar també Oriol Amat, Daniel Faura i Josep Maria Carnicero, representant els tres Col·legis promotors de l’Associació. Van assisti r a l’acte 305 persones, a les quals es va obsequiar amb un exemplar de l’obra. Aquest fou el precursor d’innombrables actes similars que s’han anat materialitzant du-rant els deu anys que ara commemorem.

El llibre es ti tulava:Comprendre les Normes Internacionals de Comptabilitat

Van col·laborar en elaborar-lo:Oriol Amat i Jordi Perramon (Coordinadors), a més de Santi ago Aguilà, Fina Alemany, Jordi Carenys, Enric Monfort, Soledad Moya, Teresa M. Monllau, Ester Oliveras, Francesc Reguant i Pilar Soldevila, que hi aportaren els seus treballs.

El va editar, l’any 2003:ACCID – Edicions Gesti ó 2000i en va sorti r una reedició actualitzada l’any 2005.

No es va aturar aquí l’interès en aprofundir en aquesta normati va i, en el període que cobreix entre els anys 2003 i 2006, l’ACCID va arribar a publicar set obres més relacionades amb l’impor-tant canvi de fi losofi a comptable que afectava molts dels conceptes que fi ns aleshores havien estat assumits sota paràmetres molt diferents. S’ha de reconèixer als docents especialitzats en l’àmbit de la comptabilitat, la gran labor de concreció i divulgació que va fer possible que l’Associació donés una àmplia i sati sfactòria cobertura a una temàti ca força espessa que es va saber posar a l’abast de molts professionals a qui es feia complicat arribar a capir-la en tota la seva complexitat.

Els llibres que es van publicar en l’esmentat període són:

NIC. Les Claus de les Normes Internacionals de ComptabilitatOriol Amat i Jordi PerramonACCID – Edicions Gesti ó 2000Any publicació: 2003 i actualització 2005

NIC/NIIF. Normes Internacionals de ComptabilitatACCID – Edicions Gesti ó 2000Any publicació: 2004 i actualització 2006


NIC/NIIF. Diferencias con la Normati va Contable EspañolaJordi PerramonACCID – Edicions Gesti ó 2000Any publicació: 2005

Aspectos Fiscales y Contables de las NIC/NIIFJosé Manuel LizandaACCID – Edicions Gesti ó 2000Any publicació: 2005

Comprender las Normas Internacionales de Información Financiera (NIIF)Diversos autorsACCID – Edicions Gesti ó 2000 Any publicació: 2005

Las claves de las NIC/NIIF (Actualització)Diversos autors ACCID – Edicions Gesti ó 2000 Any publicació: 2005

NIC/NIIF Ejercicios resueltos comentadosDiversos autors ACCID – Edicions Gesti ó 2000 Any publicació: 2006

De tots ells es van fer moltes presentacions amb assistències importants, prova de l’interès que despertava la nova problemàti ca que en aquells moments es plantejava.

30 Memòria 2002-2012


10. Reforma comptable: Publicació del Nou Pla General Comptable

Després de molts mesos d’incerteses i d’intentar esbrinar, a través dels esborranys que ens anaven arribant del seu Projecte de Llei, quines característi ques i peculiaritats recolliria la nova normati va comptable, anunciada com a “Reforma comptable”, el Consell de Ministres del Go-vern d’Espanya va aprovar, en sessió del 16 de novembre de 2007, els dos Reials Decrets que la materialitzaven:

• R.D. 1514/2007, amb el Pla General de Comptabilitat i

• R.D. 1515/2007, amb el Pla General de Comptabilitat de Pimes i criteris específi cs per a microempreses.

El Nou Pla General Comptable entrava en vigor a parti r de l’1 de gener de 2008. I també en aquesta ocasió l’ACCID, amb l’ajut de l’estol de docents que ho fan possible, va poder demostrar la seva efi càcia publicant, en edicions del mateix any 2007 i dintre de la “Col·lecció Manuals ACCID” les dues versions, catalana i castellana, de cadascun d’ambdós textos:

Nou Pla General de Comptabilitat Text complet del R.D. 1514/2007, de 16 de novembreCol·lecció MANUALS ACCID – 2007 - Números 3 i 6Dues versions: en castellà i en català simultàniament

Nou Pla General de Comptabilitat de PimesText complet del R.D. 1515/2007, de 16 de novembreCol·lecció MANUALS ACCID – 2007 - Números 4 i 7Dues versions: en castellà i en català simultàniament

Tot seguit, fent novament gala de la seva capacitat de reacció, dintre de l’any 2008 va publicar quatre nous tí tols i un altre al 2009 amb un enfocament eminentment pràcti c, que incloïen exercicis resolts i comentats:

El Nou PGC a la Pràcti ca – Exercicis i SolucionsOriol Amat i Santi ago AguilàACCID – PROFIT - 2008

Ejercicios resueltos y comentados con el nuevo PGCFrancesc Gómez, (coordinador), Oriol Amat, Fernando Campa, Soledad Moya, Eduardo Rivera, Jordi Rizo i Xavier Sentí s ACCID – PROFIT - 2008

32 Memòria 2002-2012

Nuevo PGC y PGC Pymes – Un análisis prácti co y a fondo Oriol Amat i Santi ago Aguilà (coordinadors), J.Bisbe, F.Campa, D.Casti llo, M.A.Farreras, J.M.Gay, F.Gómez, A.Martí nez, S.Mínguez, R.Monclús, I.Montegut, S.Moya, E.Oliveras, J.Rabaseda, E.Rivera, J.Rizo, M.R.Rovira, R.Saladrigues, P.Soldevila, A.Vancells, A.Vidal i J.Viñas.ACCID - PROFIT – 2008

Nuevo Plan General de Contabilidad comentadoSanti ago Aguilà i David Casti llo ACCID - PROFIT – 2008

Contabilidad General con el Nuevo PGC. Un enfoque prácti co paso a paso Pilar Soldevila, Esther Oliveras i Llorenç BagurACCID - PROFIT – 2009

Plan General de Contabilidad – Real Decreto 1514/2007 Coordinador Anselm ConstansACCID - PROFIT – 2011

I també, aprofundint en els seus aspectes fi scals, el següent:

Novedades fi scales y contables del nuevo PGC. PGC pymes y microempresasJosé Manuel Lizanda ACCID – PROFIT – 2008

34 Memòria 2002-2012

La divulgació que se’n va fer, mitjançant una munió d’actes organitzats als Col·legis professio-nals i en les seus d’altres Enti tats col·laboradores, va ser important i precursora d’un hàbit que ha anat arrelant i consolidant-se amb el pas del temps i en la mesura que ha anat proliferant el fons editorial creat per l’ACCID.

11. Posicionaments

A conti nuació s’adjunta una relació dels posicionaments elaborats per l’ACCID, o als que ha do-nat suport, des que es va crear.

1. Posicionament sobre la implantació de les NIIF (2005)

Les Normes Internacionals d’Informació Financera (NIIF): una oportunitat?

Implantació de les NIIF

La UE ha aprovat que a parti r del 2005 els grups coti tzats en borsa han de formular els comptes d’acord amb les Normes Internacionals d’Informació Financera que formula l’In-ternati onal Accounti ng Standards Board. Aquest organisme, amb seu a Londres, està inte-grat per organismes i corporacions professionals de tot el món. Per a la resta d’empreses europees s’espera que a parti r del 2007 també hagin d’uti litzar les NIIF. Per altra banda, la major part de països de tot el món, inclosos els Estats Units, també han iniciat un procés de convergència amb les NIIF. Amb aquestes normes s’espera que els comptes de les empreses guanyin fi abilitat i siguin comparables a nivell internacional.

El precedent de les directi ves comptables comunitàries

Fa unes dècades, l’aleshores Comunitat Econòmica Europea va aprovar vàries directi ves que pretenien harmonitzar les regulacions comptables de tots els estats membres. Tot i l’opti misme inicial, aquestes directi ves comunitàries tenien dues grans limitacions. La primera és que la major part de temes que afecten la comptabilitat podien tractar-se amb criteris diferents (alternati ves comptables) que podien ser escollits pels estats membres, i també per les empreses. Com a exemple d’alternati va es pot esmentar que la I+D pot ser considerada com una despesa o com un acti u, cosa que fa que el resultat pugui variar en funció de l’alternati va escollida. La segona és que tots els estats membres van aprovar normati ves que, tot i ser coherents amb les directi ves comunitàries, eren molt diferents en cada estat. El resultat d’aquest procés és que avui ens trobem que les normes comptables varien molt de país a país, cosa que fa que la informació fi nancera de les empreses de dife-rents estats membres de la UE no sigui comparable. En segon lloc, la possibilitat de poder aplicar diferents tractaments comptables a una mateixa transacció econòmica fa que algu-nes empreses puguin no informar objecti vament als usuaris dels comptes, tot i seguir les normes vigents. Per tant, les directi ves comunitàries no han resolt el problema de la manca de comparabilitat i fi abilitat dels comptes de les empreses a nivell internacional.


Les NIIF també tenen alternati ves i a més els estats poden fer regulacions diferents

Tot i els esforços de l’IASB per a reduir el nombre d’alternati ves admeses, les NIIF encara inclouen moltes alternati ves. A més, alguns estats, entre ells l’estat espanyol, ja han ma-nifestat la seva intenció d’obligar les empreses a aplicar un nou Pla General de Compta-bilitat adaptat a les NIIF que pot ser molt diferent de la normati va comptable que s’apro-vi en altres països, malgrat que en tots els casos es tracti n de normes coherents amb les NIIF. Per tant, d’ací a uns anys ens podem trobar que el resultat d’aplicar les NIIF doni uns resultats semblants als que van generar les directi ves comptables comunitàries, és a dir, que no contribueixin tant com podrien a l’harmonització comptable internacional i a la millora de la fi abilitat dels comptes.

Conclusió

En base a les refl exions anteriors, demanem a l’IASB que conti nuï reduint al màxim el nombre d’alternati ves comptables permeses en l’actualitat. En segon lloc, creiem que l’ICAC (Insti tuto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas) per tal de contribuir a l’harmo-nització comptable internacional hauria d’assumir les NIIF en la seva totalitat i, per tant, no hauria d’emetre normati va comptable, tal com ja han decidit altres països.Si aquestes dues sol·licituds són ateses, les NIIF contribuiran de manera decisiva a què els comptes guanyin en fi abilitat i en comparabilitat a nivell internacional. Si aquestes demandes no s’atenen, les NIIF poden ser una altra oportunitat perduda, com ja va suc-ceir amb les directi ves comunitàries anteriors.

2. Posicionament sobre la reforma de l’impost de societats (2005)

La comissió de comptabilitat-fi scalitat de l’ACCID va redactar un posicionament que es va enviar a l’Insti tut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC) i a la Direcció General de Tributs.

36 Memòria 2002-2012

COMISSIÓ COMPTABILITAT-FISCALITAT ACCID

Preàmbul

L’adopció, per part de la Unió Europea, de les Normes Internacionals de Comptabilitat (NIC/NIIF) de l’IASB suposa un dels reptes més importants de la legislació mercanti l espa-nyola dels darrers anys.

La uti lització de les NIC/NIIF es obligatòria exclusivament, a parti r del 1.1.05, per a l’ela-boració dels comptes consolidats dels grups coti tzats. Aquesta obligació, que estableix la Llei 62/2003, de 30 de desembre, de mesures fi scals, administrati ves i d’ordre social, es basa en el Reglament de la Unió Europea 1602/2002, que regula el procediment d’in-corporació de les NIC/NIIF al dret comunitari.

Tot i que l’ordenament mercanti l vigent a Espanya no permet la uti lització de les NIC/NIIF en el comptes individuals, aquest haurà de convergir en els propers anys cap aques-ta normati va. Una altra solució no ti ndria senti t, ja que aniria en detriment de la compa-rabilitat i uniformitat en els criteris d’elaboració de la informació fi nancera.

En aquest context, tant l’ICAC com la majoria d’associacions comptables a nivell espa-nyol han manifestat la necessitat de modifi car l’ordenament mercanti l espanyol a efec-tes d’adaptar- lo i fer-lo compati ble amb les NIC/NIIF que, obligatòriament, han d’uti lit-zar els grups coti tzats. És de destacar l’opinió expressada pel comitè d’experts que va elaborar el Libro Blanco sobre la Reforma de la Contabilidad en España, publicat l’any 2001, on es posa de manifest la necessitat de modifi car l’ordenament mercanti l-compta-ble, vigent des de fi nals dels anys 80 i principis del 90, per adaptar-lo a la nova normati va emanada de l’IASB.

Per aquest moti u l’esmentada reforma, actualment en procés d’elaboració i tramitació, comporta en l’àmbit comptable:

1. La modifi cació del Codi de Comerç.2. La modifi cació del Text Refós de la Llei de Societats Anònimes.3. La redacció d’un nou Pla General de Comptabilitat i la modifi cació de les Adapta-

cions Sectorials perti nents.

És en aquest àmbit on es planteja la modifi cació d’un dels aspectes més rellevants de la informació comptable. Ens referim al registre, valoració i determinació de l’impost sobre els benefi cis a nivell comptable, també anomenat impost sobre societats.

La regulació comptable internacional sobre aquest tema queda establerta en la NIC 12. Aquesta norma es dedica de forma exclusiva a l’impost sobre societats. En ella es desen-volupen els conceptes generals i específi cs, els criteris de reconeixement, les normes de valoració i la informació a revelar sobre aquest tema.

El present document-proposta pretén abordar com hauria de ser la reforma comptable referida a l’impost sobre societats tenint en compte les opinions i pronunciaments que s’han manifestat fi ns el moment. El seu objecti u és aportar opinió sobre el tema esmen-tat, amb l’ànim d’ajudar i ser un punt de referència, si s’escau, en l’actual procés



de reforma de la comptabilitat a Espanya, en concret en l’adaptació de la norma internacional núm. 12 esmentada en el paràgraf anterior. En aquest senti t es plantegen dues qüesti ons diferen-ciades, que actualment estan incorporades en el PGC de 1990 i que haurien de ser reformades. Aquestes són:

1. Criteris de valoració i registre de l’impost. Actualment estan regulats en la norma de valoració núm. 16 de la Cinquena Part del PGC.

2. Informació a revelar. Actualment està establerta en l’apartat núm. 15 del conti ngut de la memòria dels comptes anuals de la Quarta Part del PGC.

En l’elaboració del present document s’han ti ngut en compte les opinions manifestades en el Libro Blanco de la Reforma Contable, l’informe provisional d’anàlisi comparati va de la normati va espa-nyola amb les NIC (BOICAC 41, març de 2000) i la Circular 4/2004 del Banc d’Espanya.Respecte aquests informes i normati va cal tenir en compte els següents aspectes:

1. La norma internacional núm. 12 estableix una nova metodologia per al càlcul de l’impost de societats meritat, així com per a la quanti fi cació i registre dels efec-tes impositi us que han de fi gurar en el balanç. Aquesta metodologia està basa-da en analitzar els efectes impositi us en base al balanç de situació, és a dir, en la diferent valoració que poden tenir els acti us i passius a efectes comptable i fi scal. Enfocament molt diferent de l’establert a la normati va actual que calcula els efectes imposi-ti us en base a les diferències en les despeses i ingressos en el compte de resultats.

De l’aplicació de la NIC 12 se’n deriven també una sèrie de noves defi nicions en l’àmbit de l’impost sobre societats.

2. El Libro Blanco de la Reforma Contable (capítol 11) recomana, a efectes de l’adaptació de la NIC 12, mantenir amb caràcter general les normes actualment vigents, encara que amb certes modifi cacions que permeti n fer comparable i fi ns i tot compati ble la informació ela-borada per les societats que apliquin NIC/NIIF i la subministrada per la resta de societats.

3. La Circular 4/2004 en la seva norma núm. 42 intenta introduir, per a les enti tats fi nanceres, la valoració i comptabilització de l’impost de societats i els efectes impositi us en base a la proposta del Libro Blanco.

Per tant, considerant la proposta del Libro Blanco, l’adaptació que s’ha introduït en la Circular 4/2004 del Banco de España i els altres informes relacionats es formula la següent proposta:

1. Modifi cacions normati ves:a. Una nova redacció de la norma de valoració núm. 16 del PGC.b. Un nou model d’informació a presentar a la memòria que substi tuiria l’actual punt núm. 15

del conti ngut de la memòria.

38 Memòria 2002-2012


2. La nova redacció dels documents abans esmentats no es basa en introduir de forma íntegra i

literal la NIC 12 en l’ordenament comptable espanyol, sinó en establir un model mixt basat en

mantenir el model vigent enfocat en el compte de resultats, modifi cant- lo i introduint- li aque-

lles defi nicions, procediments i normes de registre i quanti fi cació necessaris per fer-lo compati -

ble amb la normati va internacional.

Les característi ques principals d’aquest model mixt són:

- Introduir el concepte de diferència temporària. Les diferències temporals queden com una

classe de diferències temporàries.

- Per al càlcul de la despesa per impost (impost meritat) es segueix el model del PGC, és a dir,

a parti r del resultat comptable més/menys les diferències no temporàries i/o les temporàries

no registrades.

3. La redacció de la norma de valoració núm. 16 es divideix en quatre punts bàsics. Aquests són:

introducció i conceptes, càlcul de la despesa per impost, quanti fi cació i registre dels acti us i

passius per impostos diferits i condicions per a la comptabilització dels acti us i passius per im-

postos diferits.

Addicionalment, convindrà en aquest estadi normati u principal, adequar les mencions i criteris de

presentació en el Balanç de situació i en el Compte de Pèrdues i Guanys dels efectes impositi us

derivats de l’impost de societats, modifi cant els apartats actualment conti nguts en els actuals

arti cles 176, 177 i 189 del Text Re fós de la Llei de Societats Anònimes i a la Cinquena Part del PGC.



NORMA DE VALORACIÓ DEL PGC 90 - TEXT REFÓS- PROPOSTA

16a. Impost sobre Societats

1. Introducció i conceptes

Per a la comptabilització de l’impost sobre societats, hom considerarà les diferències existents entre el resultat comptable (el que procedeix del compte de pèrdues i guanys) i el resultat fi scal, entès com la base imposable de l’impost, sempre que siguin degudes a les causes següents:

- Diferències en la defi nició de les despeses i dels ingressos entre l’àmbit econòmic i l’àmbit tributari.- Diferències entre el valor comptable i la base fi scal dels elements patrimonials. Un dels casos es dóna com a conseqüència dels diferents criteris d’imputació temporal d’ingressos i despeses.- L’admissió en l’àmbit fi scal de la compensació de les bases imposables negati ves d’exercicis anteriors.

En conseqüència, hom podrà disti ngir les diferències següents:

- «Diferències permanents»: són les produïdes entre la base imposable i el resultat comptable abans d’impostos de l’exercici, que no reverteixen en períodes subse-güents, amb exclusió de les pèrdues compensades.- «Diferències temporàries»: són les divergències que existeixen entre l’import en llibres d’un acti u o passiu (valor comptable) i el valor que consti tueix la seva base fi scal. Les diferències temporàries poden sorgir per:

1) Despeses o ingressos que es registren comptablement en un exercici, men-tre que es computen fi scalment en un altre. Aquestes diferències, conegudes també amb el nom de diferències temporals, s’originen pels diferents criteris temporals d’imputació emprats per a determinar la base imposable i el re-sultat comptable abans d’impostos i que, per tant, reverteixen en períodes subsegüents.

2) Per operacions que, en origen, no han sorgit per una diferent imputació en els corrents de despeses i ingressos, sinó que s’han originat per operacions que han modifi cat directament el patrimoni net. Es poden produir en els següents casos:

a) Quan les variacions dels acti us o passius es registrin directament en el pa-trimoni net sense que ti ngui efecte en el resultat fi scal o a la inversa. Aquest és el cas d’una revalorització comptable d’un acti u sense que existeixi un ajust equivalent a efectes fi scals.

40 Memòria 2002-2012


b) Quan es reconegui inicialment un element patrimonial, que no procedeixi d’una combinació de negocis, que en el moment del reconeixement inicial hagi afectat el resultat comptable o el fi scal.

c) Quan es reconeguin elements patrimonials procedents d’una combinació de negocis i aquests es reconeguin per un valor comptable diferent de la base fi scal.

d) Quan l’import en llibres de les inversions en empreses dependents, sucur-sals i associades, o el de la parti cipació en negocis conjunts, difereix de la base fi scal d’aquestes parti des.

- Les «pèrdues compensades», a fi i efecte de la determinació de la base imposable.

2. Càlcul de la despesa per impost

La despesa a registrar com impost sobre societats serà calculada sobre el resultat comp-table ajustat, és a dir, el resultat econòmic abans d’impostos, modifi cat per les «diferèn-cies permanents».

Les «diferències temporàries» i les pèrdues compensades no modifi caran el resultat econòmic als efectes del càlcul de l’import de la despesa per impost sobre societats de l’exercici.

L‘existència de pèrdues compensables fi scalment i deduccions i bonifi cacions pendents donarà origen a un crèdit impositi u que representa un menor impost que cal pagar en el futur.

Els «crèdits per deduccions i bonifi cacions i els crèdits per bases imposables negati ves» són imports que, havent-se produït o realitzat l’acti vitat o obti ngut el resultat per a ge-nerar el seu dret, no s’apliquen fi scalment en la declaració fi ns el compliment dels condi-cionants establerts en la normati va tributària per a tal fi nalitat, es consideri probable que es puguin aplicar en exercicis futurs.

Per a la comptabilització de l’impost sobre societats que les bonifi cacions i les deduc-cions en la quota de l’impost seran considerades com una minoració en l’import de l’impost sobre societats meritat.

D’acord amb els criteris anteriors, l’import que cal comptabilitzar per l’impost sobre so-cietats meritat en l’exercici serà calculat mitjançant les operacions següents:

- Hom obti ndrà el «resultat comptable ajustat», el qual és el resultat econòmic de l’exercici, anterior a la deducció dels impostos, més o menys les «diferències per-manents» corresponents a l’exercici.

- Hom calcularà l’import de l’«impost brut» aplicant el ti pus impositi u corresponent a l’exercici sobre el «resultat comptable ajustat».



- Finalment, a l’import de l’«impost brut», tant si és positi u com negati u, hom restarà o sumarà, respecti vament, l’import de les bonifi cacions i de les deduccions aplica-bles comptablement, excloses les retencions i els pagaments a compte, per tal d’ obtenir l’impost sobre societats meritat.

3. Quanti fi cació i registre dels acti us i passius per impostos diferits

Les diferències determinades segons l’apartat anterior entre l’impost sobre societats que cal pagar i la despesa per l’esmentat impost, així com el crèdit impositi u per a la compensació fi scal de pèrdues seran registrats en comptes específi cs que, segons la co-difi cació de l’actual PGC són els comptes 4740 - Acti u per impost diferit, 4745 - Crèdit per pèrdues a compensar de l’exercici .... i 479 - Passiu per impost diferit, en la mesura en què ti nguin un cert interès pel que fa a la càrrega fi scal futura.

La quanti fi cació dels acti us i passius per impostos diferits derivats de les diferències de-terminades segons l’apartat anterior es realitzarà aplicant a la diferència temporària, o crèdit que correspongui, el ti pus de gravamen a què s’esperi recuperar o liquidar.

El crèdit impositi u com a conseqüència de la compensació fi scal de pèrdues serà calculat aplicant el ti pus impositi u de l’exercici a la base imposable negati va.

Quan la modifi cació de la legislació tributària o l’evolució de la situació econòmica de l’empresa ocasionin una variació en l’import dels acti us per impostos diferits, dels crè-dits impositi us i dels passius per impostos diferits, hom procedirà a ajustar el saldo dels comptes suara esmentats i hom computarà en els resultats, l’ingrés o la despesa corres-ponent derivats de l’esmentat ajustament.

S’imputaran en el compte de pèrdues i guanys els impostos sobre els benefi cis derivats del conjunt d’operacions imputades en el mateix compte de pèrdues i guanys.

Per altra banda, els acti us i passius per impostos diferits d’operacions que incideixen directament en el patrimoni net seran imputats també en el patrimoni net.

4. Condicions per a la comptabilització dels acti us i passius per impostos diferits

Un acti u per impost diferit, tal com un impost anti cipat, un crèdit per deduccions i boni-fi cacions i els crèdits per bases imposables negati ves, es reconeixeran sempre que sigui probable que l’enti tat obti ngui en el futur sufi cients benefi cis fi scals contra els quals pugui fer-lo efecti u. Es considerarà probable que l’enti tat obti ndrà en el futur sufi cients benefi cis fi scals, entre altres supòsits, quan:

a) Existeixin passius per impostos diferits cancel.lables en el mateix exercici que el de la realització de l’acti u per impost diferit, o en un altre posterior en el qual pugui compensar la base imposable negati va existent o produïda per l’import anti cipat.

b) Les bases imposables negati ves han sorgit per causes identi fi cables que es impro-bable que és repeteixin.

42 Memòria 2002-2012


No obstant això, s’hauran de tenir en compte els següents aspectes:

- Només es reconeixerà un acti u per impost diferit que sorgeixi en el registre comptable d’inversions en enti tats dependents, associades o parti cipacions en negocis conjunts, quan sigui probable que es realitzi en un futur previsible i s’esperi disposar de sufi cients benefi cis fi scals en el futur contra els quals el podrà fer efecti u el mateix.

- No es reconeixerà un acti u per impost diferit quan inicialment es registri un element patrimonial, que no procedeixi d’una combinació de negocis, que en el moment del reconeixement no hagi afectat el resultat comptable ni el fi scal.

Els passius per impostos diferits hauran de comptabilitzar-se sempre, excepte quan:

- Es reconegui un fons de comerç.

- Sorgeixi en la comptabilització d’inversions en enti tats dependents, associades o parti cipacions en negocis conjunts, si l’enti tat inversora és capaç de controlar el mo-ment de reversió de la diferència temporària i, a més, sigui probable que aquesta no reverteixi en un futur previsible.

- Es registri inicialment un element patrimonial, que no sigui una combinació de ne-gocis, que en el moment del reconeixement no hagi afectat el resultat comptable ni el fi scal.



Normes Internacionals de ComptabilitatNIC 12: Informació a incloure als estats fi nancers

Proposta adaptació Memòria Individual

Nota al balanç: impostos diferits(després d’existències, abans de provisions)

1. Detall dels acti us i passius per impostos diferits i crèdits fi scals comptabilitzats.

acti us passiusSaldo inici (1/1/20XX) 0 0Addicions 0 0Disminucions (-) 0 0Saldo fi nal (31/12/20XX) 0 0

a) Impostos diferits amb efectes en Compte de Resultats.

ConcepteActi us per Impostos diferits

Saldo inic Addicions Disminucions (-) Saldo fi nal

TOTAL

ConceptePassius per Impostos diferits


TOTAL

b) Impostos diferits amb efectes en Patrimoni Net.

ConcepteActi us per Impostos diferits


TOTAL

ConceptePassius per Impostos diferits


TOTAL

2. Justi fi cació de l’evidència que suporta el reconeixement d’acti us per impostos diferits.3. Import i data de venciment de les diferències temporàries deduïbles i de les bases imposables

negati ves i d’altres crèdits fi scals per als quals no s’hagin reconegut acti us per impostos diferits.4. Passius diferits no registrats relacionats amb inversions en societats depenents, sucursals, enti -

tats associades o negocis conjunts.

Nota al compte de resultats: impost sobre benefi cis

44 Memòria 2002-2012


(desprès d’existències, abans de provisions)

1. Components principals que conformen la despesa (o ingrés) per impost sobre benefi cis.Impost corrent +- Acti us diferits (variació de l’exercici) +- Passius Diferits (variació de l’exercici) Despesa (ingrés) per impost sobre benefi cis.

Es proposa que aquesta infomació sigui opcional en cas d’Estats Financers Abreujats i obligatòria en cas d’Estats Financers complets.

1. Conciliació numèrica entre la despesa (ingrés) per impost i el resultat de multi plicar el resultat comptable pel o pels ti pus impositi us aplicables.

Concepto Importe Total

Positi vo Negati vo

Resultado contable NIC antes IS 0Tipo impositi vo general (%)

Gasto económico 0

Efecto impositi vo diferencias no temporarias

Efecto impositi vo procedente de diferencias tem-porarias no registradas

Efecto impositi vo procedente de pérdidas fi scales

Efecto impositi vo procedente de créditos fi scales

Efectos por cambios de ti pos impositi vos

Efectos impositi vos consolidación fi scal

Gasto (ingreso) por impuesto 0

2. Explicació dels canvis que hi hagi hagut als ti pus impositi us, així com dels canvis que es puguin derivar per lleis anunciades o aprovades.

3. Liti gis i/o conti ngències fi scals.

4. Altres aspectes signifi cati us.


3. Manifest d’adhesió a favor de la gesti ó individualitzada de l’aeroport de El Prat (2007)

L’Associació Catalana de Professionals (ACP), impulsora juntament amb altres enti tats i organitzacions catalanes de la campanya en suport de l’aeroport de El Prat i de l’acte que en aquest senti t se celebrarà el proper 22 de març, creu important que els ciutadans, a tí tol personal, puguin també afegir-s’hi expressant el seu suport a aquesta iniciati va i evidenciant, des de tots els àmbits professionals i socials, la preocupació pel nostre futur com a país i la voluntat col.lecti va de no restar indiferents als reptes que se li plantegen.

En els propers mesos el govern de l’estat ha de prendre una decisió sobre el funcio-nament de l’aeroport de El Prat que, si no és la més adequada, marcarà greument les opcions de futur de l’economia catalana en un context mundial de defi nició de les inter-connexions entre les principals àrees econòmiques del món.

En aquests moments el repte principal que afronta l’aeroport, i del que depèn el seu futur, és la construcció i adjudicació de la nova terminal que hauria de possibilitar que l’aeroport de Barcelona passés de ser un gran aeroport internacional (el vuitè en tràfi c a Europa el 2006) a un gran aeroport interconti nental (que en aquests moments no és: entre les trenta primeres ciutats de la UE, Barcelona presenta el percentatge més baix de vols fora de la UE, només un 8% del total).

Tanmateix, observem amb preocupació els esdeveniments i les notí cies que s’estan donant sobre el futur de la nova terminal i la seva gesti ó. AENA, responsable de la gesti ó de l’aeroport, ha anunciat que al desembre la nova terminal Sud ja estarà en funcio-nament i que l’adjudicació dels seus slots no es donarà a conèixer fi ns després de les eleccions municipals de maig.

La visió centralitzadora del Ministeri de Fomento i d’AENA, l’estratègia d’Iberia que con-sisteix a concentrar tots els seus vols interconti nentals a la nova terminal T4 de l’aero-port de Barajas, fan aparèixer seriosos dubtes sobre el paper que es vol donar a l’aero-port de El Prat.

Conscients dels interessos que hi ha en joc, i de la necessitat que la societat civil s’impli-qui en un tema tan essencial pel nostre futur,

46 Memòria 2002-2012

RECLAMEM

Que amb la nova terminal, l’aeroport de El Prat es converteixi en un enllaçador (hub) de vols interconti nentals.

Que, més enllà de si ha de ser comparti da o no, la ubicació defi niti va de companyies i de grans aliances aèries es realitzi de forma transparent i basada en criteris objecti us de servei al client, coneguts per tota la societat.

Que la gesti ó de l’aeroport es realitzi de forma individualitzada i des del territori, és a dir, que cada aeroport es gesti oni per ell mateix, amb criteris d’efi ciència i amb l’opció de parti cipació dels sectors públic i privat.

4. Posicionament per uns territoris socialment responsables (2007)

Aquest posicionament va ser promogut per la Comissió de Responsabilitat Social de l’ACCID.

Manifest de Sitges

per uns Territoris Socialment Responsables

El desenvolupament que està experimentant la Responsabilitat Social de les Empreses (RSE) suposa una oportunitat per a repensar la pròpia societat i les relacions amb el mer-cat. Més enllà de les tendències globalitzadores, cada país defi neix el seu propi model de RSE segons el seu context històric i econòmic i, a més, hi incorpora el model de societat a què s’aspira, entenent que la RSE té una gran força de canvi.

Entenem com un Territori Socialment Responsable (TSR) aquell que tendeix a la soste-nibilitat afrontant de manera proacti va els seus reptes econòmics, socials i ambientals, parti nt de la Responsabilitat Social de cadascuna de les seves organitzacions, desen-volupant els seus acti us tangibles i intangibles per mitjà d’estratègies col·laborati ves i compromisos multi laterals, amb solucions efi cients que creïn valor per a totes les parts i que, des d’una Visió sostenible del territori, contribueixin al desenvolupament i a la sostenibilitat mundial.

Per tal d’ajudar a conformar un model i una estratègia de promoció dels TSR des d’una aproximació multi lateral, persones provinents d’organitzacions molt diverses MANIFES-TEM QUE


1. Constatem la rellevància creixent dels compromisos de Responsabilitat Social i la seva capacitat de desenvolupar millors models organitzati us que faciliten la sosteni-bilitat;

2. Creiem que cal desenvolupar Territoris Socialment Responsables que gesti onin i millorin el seu impacte sostenible en els àmbits econòmic, ambiental, social, laboral i cultural, fent compati ble una economia competi ti va amb la cohesió social i millorant la qualitat de vida;

3. Estem convençuts que el paper de les persones, en tant que consumidors, treballa-dors, inversors, ciutadans... és clau per al desenvolupament d’un TSR, sempre amb el suport d’agents socials, mitjans de comunicació, centres educati us i formati us, acti -vament compromesos.

4. Volem promoure un diàleg i una concertació entre les parts per tal de crear infraes-tructures socials que permeti n generar sinergies en benefi ci del conjunt del territori i millorar-ne la governança;

5. Apostem per un desenvolupament dels territoris que posi en valor els seus acti us immaterials i els gesti oni com un patrimoni col·lecti u vinculat a la pròpia identi tat, capaç de millorar la competi ti vitat regional a parti r d’una cultura cívica i emprene-dora, uns valors socials, ambientals i èti cs, un respecte a les identi tats, un esperit d’aprenentatge i de superació;

6. Defensem un model de territori que situï els drets humans i la sostenibilitat global en el centre de l’acti vitat empresarial i on les empreses pròpies exporti n les millors pràcti ques arreu on operin col·laborant en la responsabilització dels diversos territo-ris del món.

Finalment, fem una CRIDA als agents de cada territori, ja siguin públics, mercanti ls o socials, a

Gesti onar acti vament la pròpia Responsabilitat Social, amb bones pràcti ques concretes i amb un model empresarial o organitzati u coherent;

Establir processos de diàleg amb els partprenents de manera que les organitzacions aprenguin, es desenvolupin, millorin els impactes i guanyin legiti mitat;

Fer-se seus els reptes i preocupacions de la societat i desenvolupar estratègies d’èxit que aporti n el màxim valor a totes les parts i al conjunt del territori;

Desenvolupar-se de manera que s’enriqueixin alhora els acti us del propi territori, des del capital social a la reputació, fruit d’una complicitat i d’un compromís amb la comunitat.

Sitges, 2 de maig de 2007

48 Memòria 2002-2012

5. Posicionament sobre els efectes fi scals de la primera aplicació del nou PGC (2008)

POSICIONAMENT COMISSIÓ COMPTABILITAT FISCALITAT

Des de l’1 de gener de 2008 està en vigor el nou Pla General de Comptabilitat, el qual han d’aplicar obligatòriament totes les empreses del nostre país.

A hores d’ara encara hi ha molts dubtes sobre l’aplicació pràcti ca d’aquesta nova norma-ti va comptable, tant respecte de l’elaboració del balanç d’obertura (normes de primera aplicació), com respecte de la nova regulació comptable pròpiament dita que les empre-ses hauran d’aplicar a parti r d’ara en l’elaboració dels seus comptes anuals.

Aquests dubtes no es limiten a temes exclusivament comptables, sinó també a qües-ti ons fi scals, atès l’estret lligam existent entre la comptabilitat i la fi scalitat. Als efectes de guanyar en seguretat jurídica, tant a nivell comptable com fi scal, és del tot necessari que els organismes públics (Insti tut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, Direcció General de Tributs) donin resposta el més aviat possible a tots aquests dubtes.

En l’àmbit fi scal hi ha un altre aspecte especial: moltes empreses estan obligades a pre-sentar pagaments fraccionats a compte de l’Impost sobre Societats sobre la base del resultats trimestrals obti nguts.

Des de l’ACCID es vol recordar que, tal com es contempla a l’exposició de moti us de la Llei 16/2007, de 4 de juliol, de Reforma i Adaptació de la Legislació Mercanti l en Matèria Comptable, recollint en bona mesura la voluntat expressada en l’informe conegut com el Libro blanco para la reforma de la contabilidad en España, els canvis en la normati va comptable han de tenir un impacte neutre en l’Impost sobre Societats, afectant el mínim possible la quanti a de la base imposable de l’Impost.

És desitjable que aquesta neutralitat fi scal no només es materialitzi en el cost fi scal global que acabaran suportant les empreses, sinó també en el moment temporal en el qual aquest cost es posarà de manifest, especialment en aquells supòsits en els quals el nou marc comptable provoca, en la primera aplicació, una anti cipació signifi cati va d’impostos.

ACCID


6. Posicionament sobre la manca d’èti ca professional i de transparència en la infor-mació fi nancera (2009)

POSICIONAMENT DE L’ASSOCIACIÓ CATALANA DE COMPTABILITAT I DIRECCIÓ AMB MOTIU DE LES IRREGULARITATS DETECTADES EN LA DIRECCIÓ I GESTIÓ D’ENTITATS CULTURALS I POLÍTIQUES DEL NOSTRE PAÍS.

El col·lecti u de 7.500 professionals de la comptabilitat i de la direcció agrupats en la As-sociació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID) i amb moti u dels esdeveniments succeïts últi mament contraris a la transparència, veracitat i idoneïtat de la informació comptable tant de nivell privat com públic volen confi rmar la professionalitat en les seves actuacions confi rmant la seva posició unànime a favor de la integritat, transpa-rència i veracitat de la informació comptable a parti r de:

1. La seva formació conti nuada i el seu compromís amb els valors èti cs.

2. El bon capteniment i rigor en les seves intervencions professionals.

3. El seu posicionament a favor de l’exercici efi cient dels controls.

4. La difusió i foment de les bones pràcti ques.

5. La recerca i difusió de cultura sobre els temes esmentats.

6. L´agluti nació dels professionals de la comptabilitat a través de congressos cele-brats al nostre país en els últi ms anys.

L´Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID) lamenta la manca de profes-sionalitat i èti ca així com la transgressió de la legalitat, per part de determinades per-sones que han estat al front d’insti tucions que haurien de ser el model de referència per a tota la comunitat, i fa una crida a tots els professionals per a treballar junts cada dia més al nostre país en la intensifi cació del control, els valors èti cs, la transparència i la legalitat.

50 Memòria 2002-2012

7. Posicionament a favor del corredor mediterrani (2010)

Aquest posicionament va ser promogut per l’Insti tut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa, entre d’altres insti tucions.

Manifest 0.3Per la fi nalització de tot l’Arc Mediterrani

L’Arc Mediterrani és avui una realitat, reconeguda ofi cialment per les insti tucions euro-pees des de l’octubre de 2011. Per aquest moti u, ens hem de felicitar per haver acon-seguit, amb el consens de la totalitat de les insti tucions, associacions empresarials, uni-versitats, col·legis professionals i el món sindical dels territoris de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani, que avui aquest siga una realitat. Els territoris pels quals travessa aquesta via de comunicació estratègica han posat en ella la seua confi ança, el treball i la unitat d’acció del conjunt de la seua societat civil.

Malgrat tot la seua fi nalització està encara lluny de ser una realitat, restant encara per fi nalitzar trams estratègics, amb solucions provisionals tant per a mercaderies com per a les persones. Per tot això, des de l’Insti tut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa sol·licitem que,

1. S’adopten les mesures necessàries per a la construcció d’un corredor mediterrani de transport amb doble via per a passatgers i per a mercaderies amb ample de via europeu, tal com s’ha sol·licitat en el seu projecte original

2. Que es fi nalitzen i en el seu cas es realitzen els accessos als ports de l’Arc Medi-terrani que facen possible la distribució de les mercaderies per tot el corredor i faciliten el pas transfronterer cap a Europa.

3. Que al triangle format per Castelló, Tortosa i Tarragona, s’acabe amb la descon-nexió històrica de tot l’eix mediterrani en aquest tram decisiu, es permeta la con-necti vitat de les terres de l’Ebre, i s’assegure així la parti cipació valenciana i la dels seus ports i empreses al corredor.

Totes aquestes mesures han de possibilitar el funcionament òpti m de la infraestructura ja disponible en el conjunt de l’Arc Mediterrani i que han de permetre el desenvolupa-ment de totes les potencialitats econòmiques d’aquests territoris.


8. Posicionament sobre al restabliment de l’Impost sobre el patrimoni (2011)

Pronunciament Impost del Patrimoni (Comissió comptabilitat-fi scalitat)

Amb el restabliment de l’Impost sobre el Patrimoni per als exercicis 2011 i 2012, derivat del RDL 13/2011, de 16 de setembre, la Comissió es fa ressò de que, tot i que s’ha es-tablert amb caràcter general un mínim exempt de 700.000 euros, en les circumstàncies actuals aquesta xifra no és vigent a Catalunya ja que té fi xat expressament un mínim exempt de 108.200 euros, que seria l’aplicable si no s’introdueix cap modifi cació en la normati va catalana. Malgrat que s’han senti t algunes veus que indicarien que l’executi u s’ha fet ressò d’aquesta circumstància, la Comissió acorda fer constar en l’acta aquesta situació, comunicar-ho a la Direcció de l’ACCID per a general coneixement, i revisar en la propera sessió del mes de novembre l’evolució d’aquest tema.

Carta al director de cadascun dels quatre diaris catalans:L’Impost sobre el Patrimoni a Catalunya

El mínim exempt (vivenda habitual apart) de 700.000 € de l’Impost sobre el Patrimoni derivat del RDL 13/2011 de 16 de setembre no serà aplicable a Catalunya mentre no es modifi qui la normati va catalana vigent, que l’estableix en 108.200 €. A la recta fi nal de l’exercici, els contribuents catalans afectats tenen el dret a conèixer quina serà la càrrega tributària que els correspondrà. Per tant, el Govern de la Generalitat hauria de posar en marxa urgentment el procés legislati u que permeti aclarir el tema a temps.

Atentament,Ferran Termes President de l’ACCID

52 Memòria 2002-2012

9. Posicionament sobre la pèrdua de transparència i qualitat de la informació en les PIMEs (2012)

Aquest posicionament va ser promogut pel Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya.

COMUNICAT AMB LA POSICIÓ DE LES CORPORACIONS PROFESSIONALS CONTRÀRIA A LA PROPOSTA DE DIRECTIVA EUROPEA QUE COMPORTARIA LA REDUCCIÓ DE LA TRANSPARÈNCIA I LA QUALITAT DE LA INFORMACIÓ DE LES PIMES.

PROPOSTA DE DIRECTIVA 2011/0308

INTRODUCCIÓ

La Unió Europea ha emprès en els últi ms anys un conjunt de mesures tendents a sim-plifi car les obligacions de les peti tes i mitjanes empreses per crear un entorn que faci-liti l’acti vitat econòmica. El passat 25 d’octubre de 2011, s’ha publicat una proposta de Directi va Europea (2011/0308) que reafi rma aquesta tendència. Aquesta proposta, que es troba en procés de tramitació parlamentària i d’aprovació pel Consell de Ministres europeu, es justi fi ca per l’objecti u de simplifi car i reduir les càrregues administrati ves de les empreses, l’increment de la claredat i comparabilitat i la protecció dels interessos dels usuaris.

Entre les propostes de l’esmentada Directi va, hi fi gura la possibilitat que els estats mem-bres puguin eximir les peti tes empreses de certes obligacions mercanti ls. La defi nició de peti ta empresa, segons l’esmentat document, és la següent:

1. Volum de negoci: 10 milions d’euros.2. Balanç de Situació total: 5 milions d’euros.3. Nombre mitjà d’empleats durant l’any: 50.

Les empreses que no superin aquestes variables no hauran de publicar el Compte de pèrdues i guanys i l’informe de gesti ó. Així mateix, únicament estan subjectes a audito-ria obligatòria les enti tats d’interès públic i les enti tats que superin les anteriors xifres, defi nides com mitjanes i grans.

Comparti m bona part dels objecti us d’aquestes iniciati ves encaminades a la reducció de càrregues administrati ves de les empreses i l’increment de la claredat de la informació fi nancera subministrada. No obstant això, al nostre parer, hi ha importants arguments en contra de la proposta d’eximir les peti tes i mitjanes empreses de determinades obli-gacions mercanti ls que descrivim a conti nuació:

Pèrdua de la credibilitat de la informació fi nancera. Pot ser un inconvenient per com-peti r amb altres enti tats més transparents des de la perspecti va fi nancera. Pot generar inconvenients per a l’accés al crèdit bancari. Manca de confi ança en la informació fi nan-


cera subministrada a les parts interessades (accionistes, clients, proveïdors, treballa-dors, administració pública, enti tats fi nanceres, etc.).

Pèrdua d’informació estadísti ca. Si desapareix informació de les empreses dels països de la Unió Europea, tot i que siguin peti tes empreses, es perdrà informació macroeconò-mica d’uti litat per als estats membres.

Opacitat i frau. La desaparició d’obligacions comptables i d’informació facilita el frau fi scal i el blanqueig de capitals.

La informació fi nancera adequada no és un cost a suprimir. Totes les empreses reque-reixen cada vegada més informació fi nancera i analíti ca de la seva acti vitat. La qualitat de la informació hauria de ser un valor en alça, i la transparència i rendició de comptes, valors essencials de la societat. Per tant, aquests valors haurien d’esti mular que totes les parts interessades en l’empresa —stakeholders— disposessin d’una informació fi nance-ra de qualitat.

Manca d’informació comparati va. Per a les empreses, incloses les peti tes i mitjanes, és important conèixer l’evolució del mercat i dels seus competi dors, clients, proveïdors i creditors per tenir referències de la seva evolució econòmica. S’accepta facilitar infor-mació a canvi d’obtenir-ne.

Efecte en l’acti vitat dels auditors. Si aquesta proposta prospera, comportaria una alte-ració signifi cati va en el mercat d’oferta d’auditoria. Segons un estudi recent de la Uni-versitat del País Basc, si en el nostre país s’han d’incrementar els llindars per considerar l’auditoria obligatòria en els termes proposats per la Directi va (fi ns i tot menors, 8,8 milions d’euros de xifra de negoci), representaria una reducció aproximada del 19% del total d’auditories realitzades. Aquest impacte afectaria, bàsicament, les peti tes i mitja-nes empreses d’auditoria.

CONCLUSIONS

Els arguments descrits anteriorment, comporten el nostre desacord amb les mesures proposades, per la qual cosa que creiem adequat divulgar entre els estaments profes-sionals, fi nancers, políti cs, empresarials i acadèmics i l’administració pública, els possi-bles efectes negati us i falta de confi ança que l’aprovació de la Directi va, en els termes previstos, podria ocasionar en l’economia europea i en l’acti vitat dels auditors.

En la relació entre empreses, enti tats i l’Administració hi ha nombroses possibilitats de simplifi car processos administrati us i reduir costos. És un error retrocedir en el camp de la transparència informati va, ja que aquesta mesura comporta un efecte indirecte nega-ti u en l’economia i en especial a les pròpies empreses a les quals es pretén ajudar amb la reducció de costos administrati us.

54 Memòria 2002-2012

Mostra de la carta sobre el corredor ferroviari mediterrani enviada a la Comissió Europea i al Ministre de Foment del Govern d’Espanya:

La Asociación FERRMED nos ha alertado que la DG MOVE, debido a una posible falta de compromiso del gobierno Español en la realización de las inversiones necesarias, no prevé incluir en la Red Central Trans-Europea (Core Network) el Corredor Ferroviario Mediterráneo Español en toda su extensión, es decir desde la frontera francesa hasta Algeciras resiguiendo toda la franja costera.

Nos extraña esta situación, dado que usted mismo Sr. Ministro, cuando presentó en Barcelona el 16 de marzo de este año el Estudio del citado corredor, se comprometi ó públicamente a tener concluido su desarrollo en todo su recorrido para el año 2020.

También nos consta que usted se comprometi ó a instar a la Comisión Europea la inclu-sión del Corredor Mediterráneo por completo desde la frontera francesa hasta Algeciras.

No se comprende, pues, que una zona que abarca las provincias de Cádiz, Málaga, Gra-nada, Almería, Murcia, Alicante, Valencia, Castellón, Tarragona, Barcelona y Girona, y que representa respecto al conjunto de España:

* El 40% de la población y del Producto Interior Bruto

* Cerca del 50% de la producción agrícola en valor

* Cerca del 55% de la producción industrial

* El 60% de las exportaciones

* Cerca del 60% del tráfi co terrestre de mercancías

* El 65% del tráfi co maríti mo

* Cerca del 70% del turismo

no se incluya al completo en la Red Central Trans-Europea (Core Network).

Por lo que FERRMED nos dice, la parte Sur del Corredor desde la Región de Murcia hasta Algeciras se excluiría de la misma. De ser así ello signifi caría una pérdida de oportuni-dades importantí sima para un área que es nexo de unión con África del Norte y zona de paso del tráfi co maríti mo interconti nental más elevado del mundo.

Así mismo, representaría un agravio comparati vo con Italia donde el corredor prioritario número 1 interrelaciona todos los puertos meridionales hasta llegar a Palermo en la propia isla de Sicilia.

Por otra parte, según nos indica FERRMED, en la Península Ibérica, si que se incluye en la red Central Trans-Europea el Corredor Central-Atlánti co con sus disti ntas ramifi caciones.


Por supuesto, no nos oponemos a que así sea pero, tal como ya hemos comentado, el Corredor Mediterráneo, en toda su extensión, es el más importante y el único que permiti ría que la Península Ibérica se pudiera converti r en una plataforma logísti ca inter-conti nental de primer orden, al acortar - uti lizando sus puertos - el tránsito de las mer-cancías asiáti cas en 3 o 4 días hasta llegar a su desti no en el corazón de Europa. Sin lugar a dudas se trata de un Corredor estratégico para la Unión Europea al unir a través de los valles del Rin y del Ródano Escandinavia y el Centro de Europa con el Norte de África por el camino más corto, con ahorros de cerca de 500 km. respecto a cualquier otra opción.

Por todo ello, Sr. Ministro, le rogamos tenga en cuenta estas observaciones y proceda a efectuar una declaración pública contundente conforme el Gobierno Español se com-promete a llevar a cabo todas las inversiones previstas en el Estudio sobre el Corredor Mediterráneo, inclusive el tramo por la costa entre Almería y Algeciras en el plazo de 10 años tal como usted afi rmó en Barcelona. Señalando, así mismo que el Gobierno Es-pañol insta a la Comisión Europea a incluir en la Red Central Trans-Europea el Corredor Mediterráneo en toda su extensión sin dejar al margen todo el sector Sur del mismo.

Quedamos a la espera de sus noti cias sobre este asunto de tanta transcendencia y apro-vechamos la ocasión para saludarle.

Muy atentamente,Ferran Termes i AnglèsPresidente de ACCID

56 Memòria 2002-2012

12. Comissions de treball i Agrupació de Professors de Comptabilitat i Control (APC)

A l’empara de l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció, des de la seva consti tució s’han anat creant diferents Comissions de treball, fruit de les quals s’han anat publicant diferents treballs d’investi gació al lloc web i/o al Butlletí i la Revista corporati va de l’ACCID.

Actualment existeixen les següents deu Comissions de treball, en què han col·laborat els mem-bres que es detallen en cadascuna d’elles. En el cas dels Presidents, Vicepresidents i Coordi-nadors s’enumeren per l’ordre que s’han anat succeint en els respecti us càrrecs. En el dels Membres de la Comissió, hi fi guren en primer lloc els actuals i es detallen al fi nal els que hi han col·laborat en etapes anteriors, si s’escau:

• Comissió de Seguiment de la Reforma Comptable - President: Josep Vallverdú- Vicepresident: Joaquim Rabaseda- Coordinadores: Soledad Moya i Magda Solà- Membres de la Comissió: Santi ago Aguilà, David Casti llo, M. Àngels Farreras, Pilar

Garcia, J.L.Giralt, Francesc Gómez, Elena González, Josep Joan González, M. Àngels Goxens, Alberto Martí nez, Pilar Morera, Ricard Monclús, Joan Ors, Fernando Peñalva, Dolors Plana, M. Rosa Rovira, Ramon Saladrigues i Josep Viñas.

Aquesta primera Comissió va tenir acti vitat des de la seva consti tució, immediata a la iniciació de les acti vitats de l’ACCID fi ns al moment en què, considerant completada la labor de divul-gació dels treballs duts a terme, ja dins de l’any 2010, va readaptar els seus objecti us i es va reconverti r en la nova:

• Comissió de Comptabilitat Financeraamb la següent composició, només lleugerament modifi cada:

- President: Josep Vallverdú- Vicepresident: Joaquim Rabaseda- Coordinadora: Magda Solà - Membres de la Comissió: Santi ago Aguilà, Oriol Amat, David Casti llo, Anselm Constans,

M. Àngels Fitó, Emili Gironella, Francesc Gómez, Elena González, Ricard Monclús, Sole-dad Moya, Ester Oliveras, Carles Puig, Jaume Ramírez, Ramon Saladrigues i Josep Viñas.

Les noves Comissions que es van anat acti vant en els anys successius a la primera són:

• Comissió de Comptabilitat de Gesti ó- President: Josep Maria Rosanas- Coordinadors: Pilar Soldevila, Albert Fernández i Fernando Campa- Membres de la Comissió: Margarida Abella Mestanza, Santi ago Aguilà, Jaume Albir,

Jordi Alcoberro, Sonia Amorós Ramos, Víctor Arti got, Xavier Biosca, M. Jesús Blasco,


Pau Blasi, Ignasi Blázquez Ventura, Georgina Camino Vallhonrat, Francesc Carafí Ro-sell, Manel Carbonell Gascó, Ernest Casa, Carme Casablancas, Sergio Codonyer, Rafael Conte, Verónica Cortés Barba, Ricard Crespo Baquero, Javier Dólera, Josep Duran Poch, Aldo Fazio, José Luis Fernández, Gonzalo Fernández Sabater, Jordi Ferran Casanova, M. Àngels Fitó, Jose Luis Giral, Joan Haro, Xavier López, Maria Francisca Manrique, Ignacio Martí n, Carola Martí nez Medrano, Joan Mases, Josep Massó, Judith Moretones, Joa-na Navarro, Eva Panicello, Marta Paretas Castellar, Mercè Peñas, Maite Pérez, Ramon Pujol, Marina Rifa, Eduardo Rivera Vicencio, Francesc Xavier Saludes, Nati Sánchez, Uwe Sandelmann, Francesc Subias, Joan Surià, Gemma Torné, Marta Trallero, Josep Trepat Prunés, Llorenç Tusal, David Vara i Marcel Verger.

- Membres en etapes anteriors: Francisco Javier Campos, M. José Cano, Jordi Carenys, David Casti llo, Àlex Chiva, Jordi Dorado, Jordi de Falguera, Francisco Martí n, Joan Josep González-Simo, Elena Lázare, Rosa Marimon, Ángel Navarro, Xavier Odena, Ester Oli-veras, Jordi Perramon, Ivan Porqueras, Francesc Reguant, Eric Talabardón, Josep Lluís Boned i Llorenç Bagur.

• Comissió de Comptabilitat Pública- Presidents: Josep Maria Carreras i Josep M. Portabella- Vicepresident: Antoni Mora- Coordinadors: Maite Carol i Antoni Mora- Membres de la Comissió: Josep Abella, Francesc Aragón, Ramon Auset, Toni Calpe,

Josep Casas Serra, José F. Chicano, Francesc Cid, Enric Espina, Magda Gómez, Lluís Malavia, Magda Martí , Ana Morell, Joan Pàmies, Joan Romagosa, Joan Ramon Sagalés, Petra Sáiz, Albert Tolon, Albert Valero i Josep Viñas.

- Membres en etapes anteriors: Xavier Febrer, Jose Mateu, Francesc J. Chico, Diego López, Francesc Collados, Xavier Garcia, Francesc Alman, Carles Merino, Glòria Rigau, Enric Vicente, Eugeni Garcia, Rafael Morales, Lluís Terraza, M. Pilar Bespín, Pere Gordi, Tomas Carbonell i Joan Casas.

• Comissió de Relacions Comptabilitat-Fiscalitat- President: Santi ago Doce- Vicepresident i coordinador en funcions: Anselm Constans- Coordinador: Francesc Gómez- Membres de la Comissió: Josep C. Balagué, Laura Bravo, Joan Casals, Adolfo T. Doc-

hado, Marcel·lí Eixarch i Gironès, Josep M. Garcia, Martí Garcia, José Manuel Lizanda, Domingo Palos, Assumpta Santanera, Josep Torras, Pilar Valderrama, Ferran Rodríguez Garcia i Joaquim Pallarés.

- Membres en etapes anteriors: Enric Rius, Robert Gonfaus i Joaquim Rabaseda.

• Comissió de Comptabilitat del Sector Cooperati u - President: José Luis Gallizo Larraz- Vicepresident: Eugenio Vicente Cebollero Leris- Coordinadora: Yolanda Montegut Salla

58 Memòria 2002-2012

- Membres de la Comissió: Enrique Aguado, Ramon Basti da, Josep Boqué, Adolfo T. Dochado, Joan Josep González, Ricard Monclús, Marian Mula, Albert Prado, Araceli Rodríguez, Ramon Saladrigues, Juan Surià, Arantxa Vidal, Isabel Vidal i Melcior Viloca.

• Comissió d’Intangibles- Presidents: Josep M. Viedma i Salvador Guasch Figueras (President d’Honor)- Vicepresidents: Gérard D. Pincas i Jordi Martí - Coordinadors: Jordi Martí i Enric Serradell- Secretari: Eusebi Pahissa Navarro- Membres de la Comissió: Josep Lluís Pérez Santamaria, Carles Altés del Rio i Gian Lluís

Ribechini.- Membres en etapes anteriors: Josep M. Canyelles, Francesc Güell, Jordi Morrós, Josep

Lluís Pérez, Rafael Puig, Francesc Reguant, Ramon Sallés, Andri W. Stathel i Josep M. Viñas.

• Comissió d’Organització i Sistemes Informació- President: Josep M. Gallart- Coordinadors: Sofi a Paz i Marco A. Peña- Membres de la Comissió: Agustí Brañas, Enric Camarasa, Enric Serradell, Guillermo

Tejerina, Ignasi Vidal, Joan Nadal, Jordi de la Cuesta, Jordi Martí , Jordi Morillas, Josep Lluís Pérez, Josep M. Pallàs, Lluís Muñiz, Mercè Morán, Miquel Miró, Núria Treviño, Tomas Forné, Volker Zeng, Xavier Verge i Cesc Alcaraz.

• Comissió Responsabilitat Social Corporati va- President: Josep M. Lloreda- Vicepresident: Salvador Guasch- Coordinador: Josep M. Canyelles- Membres de la Comissió: F. Xavier Agulló, Rosa Alonso, Meritxell Artacho, Ramon Bas-ti da, Marc Brundelius, Xavier Cardona, Itziar Castelló, Natàlia Cugueró, Mercè Espino-sa, Imma Esti vill, Jordi Gusi, Antoni Guti érrez-Rubí, Artur de las Heras, José Antonio La-vado, Montserrat Llobet, Antonio Márquez, Juanjo Martí , Mònica Miquel, Anna Maria Montseny, Jordi Morrós, Daniel Orti z, Xavier Pastor, Jordi Rodó, Oriol Sallent, Francesc Xavier Saludes, Enric Serradell, Daniela Toro, Jordi Torrents, Sílvia Urarte, Miquel Vidal, Carles Metje i Daniel Salvador.

• Comissió Valoració d’Empreses - Presidenta: Montserrat Casanovas- Coordinador: Pol Santandreu- Secretari: Josep Torres- Membres de la Comissió: Fina Alemany, Monica-Elsa Stender, Agustí Mañosa, Teresa

Monllau, Sergi Mora, Juliana Vidal, Carola Martí nez, Elisabeth Ros, Ana María Gil, Caro-lina Álvarez, Jaume Gil, Marc Garriga, Francisco Luna, Joan Sabater i Jordi Pla.


- Membres no exercents: Santi ago Negra, Enric Ripoll, Ferran Rodríguez, Enric Serradell, Silvia Vila, David Mayo, Luis Garrido, M. Carmen Gracia, Carlos Lara, Mercè Mañer, M. Josep Arasa, Ferran Barral, Ramon Basti da, Josep Beltran i Daniel Casti llo.

• Comissió Emprenedoria i Creació d’Empreses- Presidents: Fernando Campa i Pere Segarra- Vicepresident: Amadeu Ibarz

Diversos representants de les comissions de treball han format part dels següents grups de treball creats per l’ICAC:

• Adaptació del Pla General de Comptabilitat (PGC) a les normes comptables internacionals.• Adaptació de les normes comptables de cooperati ves al PGC 2007.• Adaptació de les normes comptables d’associacions i fundacions al PGC 2007.

La darrera comissió que es va crear va ser l’Agrupació de Professors de Comptabilitat i Control (APC) a començament de l’any 2011 i es va consti tuir com punt de trobada d’un col·lecti u que, amb més de 120 membres actualment, té la fi nalitat de promoure l’estudi, la recerca i la millora constant dels professors en els camps de la comptabilitat i el control, potenciant l’intercanvi de coneixements i experiències docents entre els seus membres.

La Junta de l’APC està formada per:

• President: Joaquim Rabaseda• Vicepresident: Xavier Osés• Secretaria: Fina Alemany

A conti nuació s’exposen algunes de les acti vitats que ha realitzat l’APC:

– La I Jornada de Docència i Recerca en Comptabilitat i Control, organitzada per l’Agrupa-ció de Professors de Comptabilitat i Control (APC), va aplegar el passat 16 de desembre a 40 professors a la seu del Tecno Campus Mataró-Maresme.

– La II Jornada de Docència I Recerca en Comptabilitat i Control, està previst que se cele-bri al gener de 2013, a la seu de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), a Barcelona.

– L’Agrupació ha creat una Central de Casos de comptabilitat i direcció. Els casos poden presentar-se en català, castellà, anglès, francès o portuguès. Els casos s’inclouran al web de l’ACCID i seran de lliure uti lització, sempre que es citi la procedència. Els més originals seran considerats per a la publicació a la Revista de Comptabilitat i Direcció i el premi al millor cas pràcti c, que es concedeix anualment,té una dotació de 600 Euros.

60 Memòria 2002-2012

13. Congressos

En el transcurs dels seus deu anys de vida l’ACCID ha organitzat quatre Congressos, tots en seus universitàries de la ciutat de Barcelona. Per a cadascun d’ells s’han nomenat els membres de diferents Comitès que, amb les seves funcions diferenciades han coadjuvat a aconseguir l’èxit de conti nguts, suports i assistències que s’ha pogut constatar en fer-ne els respecti us balanços fi nals:

• Comitè d’Honor• Comitè Consulti u (II, III i IV Congrés) • Comitè Executi u• Comitè Cientí fi c i• Comitè Organitzador

Detallem a conti nuació els llocs, programes i assistències aconseguides:

I Congrés ACCID

Dates de celebració: 26 (tarda) i 27 (matí ) de maig de 2005.Lloc: Escola Universitària d’Estudis Empresarials de la Universitat de Barcelona.Amb la col·laboració de: Xavier Osés (professor de l’ EUEE UB). Número d’assistents: 1.030.

Extracte del programa:

En l’Obertura del Congrés parti ciparen en la Taula Presidencial: Antoni Castells, conseller d’Eco-nomia i Finances de la Generalitat de Catalunya, Joan Tugores, rector de la UB, Joan Francesc Pont, director de l’Escola Universitària d’Estudis Empresarials de la UB, els degans/presidents


dels Col·legis d’Economistes, de Censors Jurats de Comptes, de Titulats Mercanti ls i Empresari-als i de Secretaris, Interventors i Tresorers de l’Administració Local, Jordi Conejos, Albert Folia, Josep Lluís Sánchez i Juan Ignacio Soto, respecti vament i Ferran Termes, president de l’ACCID.

La Conferència inaugural, sota el tí tol INFORMACIÓ, INVESTIGACIÓ I INNOVACIÓ: CLAUS DEL FUTUR DE L’EMPRESA va anar a càrrec d’Albert Esteve i Cruella (director de l’Àrea de Gesti ó General i membre del Consell Executi u de Laboratoris Esteve S.A. actuant de Moderador Xavier Badia (Ernest & Young).

S’imparti ren quatre Ponències simultànies:

- “NIC/NIIF”. Ponent: C. W. Nobes (membre de l’IASB i catedràti c de la University of Reading). Moderador: Daniel Faura (CCJCC);

- “Intangibles i excel·lència empresarial en el context de l’economia del coneixement”. Po-nent: Josep Maria Viedma (soci fundador de Intellectual Capital Management Systems i pro-fessor d’Administració i Direcció d’Empreses de la UPC). Moderador: Manel Salas (CCJCC);

- “Indicadors de gesti ó, incenti us, moti vació i èti ca en el control de gesti ó” Ponent: Josep Maria Rosanas (professor d’IESE Business School). Moderador: Jordi Cugueró (CTMEB) i,

- “Evolució de la comptabilitat pública. De la Comptabilitat pressupostària al SEC’95”. Ponent: Josep Maria Portabella (interventor de la Generalitat de Catalunya). Moderador: Joan B. Ca-sas (CEC).

S’organitzaren tres Sessions de treball simultànies amb un total de 33 tallers.

Se celebrà l’Assemblea anual de l’ACCID.

La Conferència de tancament, amb el tí tol “La reforma Contable en España”, la pronuncià Leandro Cañibano Calvo (vicepresident d’AECA) i va actuar de Moderador Oriol Amat (CEC).

I en l’Acte de cloenda, es procedí al II Lliurament dels Premis de Reconeixement i Ajuts de Recerca ACCID.

La nit del 26 de maig havia ti ngut lloc un concorregut i animat Sopar de gala al Restaurant La Fontana de l’Eixample.

62 Memòria 2002-2012

II Congrés ACCID

Dates de celebració: 24 (tarda) i 25 (matí ) de maig de 2007.Lloc: I E S E Business School.Amb la col·laboració de: Albert Fernández i J M. Rosanas (professors de l’IESE Business School). Número d’Assistents: 1.105.


En l’Obertura del Congrés parti ciparen en la Taula Presidencial: Antoni Castells, conseller d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, Eric Weber, director General Associat d’ IESE, els degans/presidents dels Col·legis d’Economistes, de Titulats Mercanti ls i Empresarials, de Censors Jurats de Comptes, i de Secretaris, Interventors i Tresorers de l’Administració Local, Artur Saurí, Alfred Albiol, Albert Folia i Juan Ignacio Soto, respecti vament i Ferran Termes, president de l’ACCID.

La Conferència inaugural, sota el tí tol “Estrategia, precios de transferencia en la gesti ón de un portafolios” fou imparti da pel Ponent: Rafael Vilaseca (conseller delegat de Gas Natural) actuant de Moderador: Daniel Faura (CCJCC).

S’imparti ren sis Ponències simultànies:

– “El control de gesti ó vist des de les escoles de negocis”. Taula rodona internacional amb Jo-sep Maria Rosanas (IESE), José Maria Corrales (IAE, Argenti na), Angela Carrasco (Piura, Perú) i Juan Pablo Dávila (INALDE, Colombia) i Moderador: Albert Fernández (IESE);


– “La relación contabilidad-fi scalidad: pasado, presente y futuro”. Ponent: Antoni Durán-Sindreu (director general de Durán-Sindreu Associats) i Moderador: Josep Maria Carnicero (CCTMEC);

– “El marco comunitario para la políti ca presupuestaria: Reglas de la UE y papel de las re-glas e insti tuciones nacionales”. Ponent: Marko Mrsnik (economista de la Direcció General d’Assumptes Econòmics i Financers de la Comissió Europea) i Moderadora: Maria Petra Sáiz (CSITAL);

– “Pacioli, el Renacimiento ¿y el Código Da Vinci?”. Ponent: Jorge Tua (president d’ASEPUC) i Moderador: Manel Salas (CCJCC);

– “Refl exions d’un empresari al voltant de la informació fi nancera i l’estratègia empresarial”. Ponent: Joan Font (president de Bonpreu) i Moderador: Joan B. Casas (CEC) i,

– “Un nuevo enfoque del controlling: el caso de SEAT”. Ponents: Pau Blasi (Manager Spain Horvath & Partners) i Adam Pasternak (Director Controlling de Producció de SEAT) i Modera-dor: Anselm Constans (CCJCC).



L’Acte de cloenda inclogué:

– Una Taula composta per: José Ramón González, (president de l’ICAC), Philip Turnbull, (Chief Executi ve AIA) i Ferran Termes, (President de l’ACCID). S’impartí la Conferència plenària: “Siste-mes de control en empreses en creixement”. Ponent: Antoni Dávila (IESE) i Moderador: Oriol Amat (CEC).

- Tot seguit es procedí al IV Lliurament dels Ajuts de Recerca ACCID. El Congrés es va tancar amb un Dinar a peu dret gaudint de les meravelloses vistes que es po-den contemplar des dels Jardins de l’IESE Business School.

La nit del 24 de maig s’havia organitzat un Sopar de gala al Restaurant La Fontana de l’Eixample al fi nal del qual, en un peti t acte, es va procedir al IV Lliurament dels Premis de Reconeixement ACCID i el II Lliurament dels Premis de Reconeixement ACCID-Òmnium Cultural.

64 Memòria 2002-2012

III Congrés ACCID

Dates de celebració: 11 (tarda) i 12 (matí ) de juny de 2009.Lloc: E S A D E.Amb la col·laboració de: Josep Bisbe i Mar Vila (professors d’ESADE). Número d’assistents: 1.118.


En l’ Obertura del Congrés conformaven la Taula Presidencial: Antoni Castells, conseller d’Eco-nomia i Finances de la Generalitat de Catalunya, Carlos Losada, director general d’ESADE, els degans/presidents dels Col·legis d’Economistes, de Titulats Mercanti ls i Empresarials, de Cen-sors Jurats de Comptes, i de Secretaris, Interventors i Tresorers de l’Administració Local, Joan B. Casas, Alfred Albiol, Albert Folia, i Juan Ignacio Soto, respecti vament, i Ferran Termes, presi-dent de l’ACCID.

En la Conferència inaugural es desenvolupà el tema: “La genèti ca d’una economia d’alt rendi-ment”. El Ponent fou: Guillem López Casasnovas (conseller del Banc d’Espanya) i feu les funci-ons de Moderador: Daniel Faura (CCJCC).

Tot seguit es procedí al VI Lliurament dels Premis de Reconeixement ACCID i el IV Lliurament dels Premis ACCID-Òmnium Cultural.


S’imparti ren quatre Conferències simultànies:

– “El Nuevo Plan General de Contabilidad Pública”. Ponent: Víctor Nicolás (Intervención Ge-neral de la Administración del Estado - IGAE) i Moderadora: Maria Petra Sáiz (CSITAL);

– “La aportación de la contabilidad en las fusiones y adquisiciones de empresas”. Ponents: Luis Rivera (Amper) i Fernando Campa (URV) i Moderador: Josep Maria Carnicero (CCTMEC);

– “La majoria d’edat del Balanced Scorecard”. Ponent: Josep Bisbe (ESADE) i Moderador: Oriol Amat (CEC) i,

– “Experiència empresarial”. Ponent: Miquel Miró (Torres) i Moderador: Francesc Garreta (CCTMEC).



La Conferència de cloenda, sota el tí tol: “Mediterráneo y contabilidad: algunos hitos de su historia” fou imparti da per Jorge Tua, (UAM) i actuà de Moderador: Manel Salas (CCJCC).

Seguidament es procedí al VI Lliurament dels Ajuts de Recerca ACCID.

La Taula de cloenda la formaren: José Ramón González (president de l’ICAC), Philip Turnbull (AIA’s Chief Executi ve) i Ferran Termes president de l’ACCID.

Tot seguit, els assistents van poder comparti r un Dinar a peu dret en el marc dels jardins d’ESA-DE.

66 Memòria 2002-2012

IV Congrés ACCID

Dates de celebració: 26 (tarda) i 27 (matí ) de maig de 2011.Lloc: Universitat Pompeu Fabra - Campus Ciutadella.Amb la col·laboració de: Oriol Amat (professor de la Universitat Pompeu Fabra). Número d’assistents: 968.


En l’Obertura del Congrés, una Taula Presidencial composta per Josep Maria Portabella, (in-terventor general del Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya), Daniel Serra vicerector d’Economia, recursos d’informació i relacions insti tucionals, UPF, els degans/presidents dels Col·legis d’Economistes, de Censors Jurats de Comptes, de Titulats Mer-canti ls i Empresarials i de Secretaris, Interventors, Tresorers de l’Administració Local i Gestors Administrati us, Joan B. Casas, Daniel Faura, Eduard Soler, Maria Petra Sáiz i Alfons Llúzar, respecti vament i Ferran Termes, president de l’ACCID, després d’uns breus parlaments donà pas a la Conferència inaugural en la que, sota el tí tol “Historia de un modelo de éxito de una empresa familiar” la Ponent: Maria del Mar Raventós (presidenta de Codorniu) compartí amb l’auditori la seva visió i experiència personal en el tema de referència, actuant de Moderador: Lluís Mas (CCTMEC).

A conti nuació es va procedir al VIII Lliurament dels Premis de Reconeixement ACCID i el VI Lliurament dels Premis ACCID-Òmnium Cultural.


S’imparti ren quatre Conferències simultànies:

– “La facturació electrònica a les administracions catalanes. Situació, reptes i perspecti ves”. Ponents: Joan A. Olivares (director gerent del Consorci Administració Oberta de Catalunya) i Luis Pardo (director general de Solucions Financeres i Administracions Públiques de SAGE). Moderadora: Maria Petra Sáiz (CSITAL);

– “La incidencia fi scal del principio de prevalencia del fondo sobre la forma ”. Ponent: Antoni Durán-Sindreu (professor de la UPF i soci de Durán-Sindreu Abogados y Consultores de Em-presa) i Moderador: Oriol Amat (CEC);

– “Mejoras a introducir en la contabilidad y la información fi nanciera de pequeñas y media-nas empresas”. Ponent: Emili Gironella (soci de Gironella Velasco Auditors i professor de la UPF) i Moderador: Manel Salas (CCJCC) i,

– “La gesti ó estratègica dels intangibles a les Pimes. Una assignatura pendent”. Ponent: Josep Maria Viedma (professor d’Administració i Direcció d’Empreses de la UPC i ESADE) i Modera-dor: Emilio Álvarez (CEC).



La Conferència de cloenda tractà sobre el tema “Contabilidad y auditoría. Los problemas nue-vos y los de siempre”, exposat per José Antonio Gonzalo Angulo (president de l’ICAC), sent-ne els Moderadors Josep Maria Carnicero (CCTMEC) i Francesc Garreta (CCTMEC).

Componien la Taula de cloenda: José Luis Lizcano (secretari general de l’AECA), Jordi Martí (president de l’ACP), Manuel Patuleia (president de l’APOTEC), Christi ne Pochet (presidenta de l’AFC), Philip Turnbull (Chief Executi ve AIA) i Ferran Termes, president de l’ACCID que, abans de donar per tancat el Congrés van procedir al VIII Lliurament dels Ajuts de Recerca ACCID, i va acabar amb un Dinar-bufet en les instal·lacions de la UPF.

68 Memòria 2002-2012

14. Jornades i actes

Amb l’objecti u d’apropar les acti vitats de divulgació que s’ha proposat des dels seus orígens l’ACCID, la Junta Directi va, tot just acabat el III Congrés, va aprovar una proposta d’organitzar unes Jornades, també bianuals, amb una estructura similar a la dels Congressos, amb uns con-ti nguts més reduïts per a adaptar la durada a unes 7 hores conti nuades i a celebrar-se, de forma iti nerant, en seus del territori català fora de Barcelona.

També, amb la col·laboració d’un Comitè executi u, un Comitè Organitzador i un Equip d’Orga-nització s’han dut a terme, els anys 2010 i 2012, les dues Jornades que es ressenyen a conti -nuació:

I Jornada ACCID

Data de celebració: 28 de maig de 2010.Lloc: Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat Autònoma de Barcelona – Campus Sa-badell.Amb la col·laboració de: Francesc Gómez (Professor de l’EUEE UAB).Número d’assistents: 380.


Extracte del Programa:

Acte d’Obertura de la Jornada, amb la següent Taula Presidencial: Montserrat Capdevila, pri-mera ti nent d’alcalde de l’Ajuntament de Sabadell, Magda Solà, vicerectora de la UAB, Ferran Termes, president de l’ACCID i Daniel Faura, president del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya.

Conferència inaugural: “Què poden fer les empreses per sorti r enforti des de la crisi?”, a càrrec de: Antoni Abad (president de CECOT) i Josep Casas (president de CIESC).

Lliurament dels VII Premis de Reconeixement ACCID, VII Ajuts de Recerca ACCID i el V Premis ACCID-Òmnium Cultural.

Sessions de treball simultànies (10 tallers).

Conferència de cloenda: “Experiències empresarials sobre l’aportació del control de gesti ó en la presa de decisions”, a càrrec de Fernando Campa (professor de la URV).

Acte de cloenda: Parti cipants: Joan Clavera (degà de la Facultat d’Economia i Empresa de la UAB) i Ferran Termes (president de l’ACCID).

Dinar a peu dret.

Assemblea ordinària de l’ACCID.

70 Memòria 2002-2012

II Jornada ACCID

Data de celebració: 1 de juny de 2012.Lloc: Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat Rovira i Virgili – Campus Bellisens, de Reus.Amb la col·laboració de: Dra. Glòria Barberà (degana de la Facultat d’Economia i Empresa de la URV), Fernando Campa i M. Victòria Sánchez Rebull (professors de la URV). Número d’assistents: prop de 200.

Extracte del Programa:

Acte d’Obertura de la Jornada, amb la següent Taula Presidencial: Marc Arzá, regidor d’Innova-ció, Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Reus, Maria Glòria Barberà, degana de la Facultat d’Economia i Empresa de la URV i Oriol Amat, vicepresident de l’ACCID.

Conferència inaugural: “El turisme com a element dinamitzador del territori”. Ponents: Josep Graset (president de la Federació Empresarial d’Hoteleria i Turisme de Tarragona), Carles Fra-dera (director general de BDigital) i Anna Maria Gibert (sòcia de Deloitt e) i Antonio Terceño (catedràti c de la Universitat Rovira i Virgili).

Lliurament de la IX edició dels Ajuts de Recerca ACCID.

Sessions de treball simultànies (10 tallers).


Conferència de cloenda: “L’empresari en un món canviant”, a càrrec de Antoni Pont Amenós (president d’honor de Borges). Moderadora: Maria Victòria Sánchez Rebull (directora del De-partament de Gesti ó d’Empreses de la URV).Acte de cloenda: Parti cipants: Benet Jané (diputat i president de la Comissió Especial de Comp-tes de la Diputació de Tarragona), Maria Victòria Sánchez Rebull (directora del Departament de Gesti ó d’Empreses de la URV) i Ferran Termes i Anglès, (president de l’ACCID).

Dinar a peu dret.

Assemblea ordinària de l’ACCID.

Cal destacar que, en el marc d’aquesta II Jornada, es va celebrar amb èxit una trobada de l’Agrupació de Professors de Comptabilitat i Control (APC). Van parti cipar en aquesta sessió: Joaquim Rabaseda (president de l’APC i membre de la Junta Directi va de l’ACCID) actuant de Coordinadors Soledad Moya (professora d’EADA) i Jesús Angla (professor de la URV). I es van presentar dues comunicacions, tractant sobre “El reconeixement dels ingressos” la primera i “La capitalització dels ingressos” la segona.

72 Memòria 2002-2012

Actes

Des de la creació de l’ACCID fi ns al mes d’octubre de 2012, S’han organitzat conferències i actes de presentació de publicacions. Aquests actes han estat co-organitzats amb els col·legis funda-dors, socis protectors i enti tats col·laboradores. A conti nuació s’adjunten els gràfi cs de l’evolució anual dels actes celebrats i els assistents:

Actes realitzats:

* Fins a l’octubre de 2012

Assistents als actes:

* Fins a l’octubre de 2012


15. Premis i Ajuts ACCID

L’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció des de l’any 2003 ha anat convocant premis anuals al reconeixement de les tasques realitzades a Catalunya en l’àmbit de la informació fi -nancera per professionals, acadèmics i enti tats públiques o empreses privades.

Les característi ques dels quatre Premis que s’estudien i atorguen cada any son:

• Premi a la trajectòria professional, desti nat a persones o enti tats que s’hagin disti ngit per la seva trajectòria professional en l’àmbit de la comptabilitat.

• Premi a l’excel·lència acadèmica, per a aquells acadèmics o insti tucions acadèmiques que, amb les seves publicacions, investi gacions, innovació pedagògica o excel·lència en l’ensenyament hagin contribuït sòlidament al desenvolupament de la docència i la recer-ca de la comptabilitat.

• Premi a la tesi doctoral, per a persones que hagin realitzat en el darrer any acadèmic una tesi doctoral relacionada amb la comptabilitat i que, per la seva importància, originalitat, implicacions o aportacions mereixin ser reconegudes especialment, i

• Premi a les bones pràcti ques en informació fi nancera: per a enti tats públiques o priva-des que es mereixin el seu reconeixement per la qualitat de la informació i transparèn-cia del seu informe anual. Entre d’altres aspectes es valora la informació sobre situació i gesti ó de riscos, acti us intangibles –incloent el capital intel·lectual–, mediambiental i dimensió social.

Al 2012, s’ha creat una nova categoria:

• Premi al millor cas pràcti c: per a aquelles persones que hagin realitzat un cas pràcti c, preferentment real, relacionat amb la comptabilitat o la direcció d’empreses, i que per la seva importància, originalitat, implicacions o aportacions mereixin ser reconegudes espe-

74 Memòria 2002-2012

cialment. (Premi que atorga l’Agrupació de Professors de Comptabilitat i Control (APC) i que aquest 2012 celebra la seva primera edició).

El jurat dels Premis està format per experts de l’àmbit acadèmic i professional comptable no-menats per la Junta Directi va de l’ACCID i el componen Ferran Termes, Alfredo Rocafort, An-selm Constans i Emili Gironella.

Els lliuraments dels premis atorgats es van fer en les dades i els marcs següents:

• Primera edició: 22 de març de 2004 – ESADE.

• Segona edició: 26 i 27 de maig de 2005 – EUEE UB – I Congrés ACCID.

• Tercera edició: 18 d’octubre de 2006 – Casa Llotja de Mar (Amb la col·laboració de la Cambra de Comerç de Barcelona).

• Quarta edició: 24 i 25 de maig de 2007 – IESE – II Congrés ACCID.

• Cinquena edició: 12 de juny de 2008 – Arxiu de la Corona d’Aragó.

• Sisena edició: 11 i 12 de juny de 2009 – ESADE – III Congrés ACCID.

• Setena edició: 28 de maig de 2010 – UAB-Sabadell – I Jornada ACCID.

• Vuitena edició: 26 i 27 de maig de 2011 – UPF – IV Congrés ACCID.

Els premiats - que reben una estatueta commemorati va dissenyada pel conegut escultor Domè-nech Fita per encàrrec de l’ACCID - han estat:

Premi a la trajectòria professional

• Primera edició: Antoni Goxens Duch (in memoriam), catedràti c de l’Escola Universitària d’Estudis Empresarials de la UB.

• Segona edició: AECE (Asociación Española de Expertos Contables y Tributarios de España).

• Tercera edició: Salvador Alemany i Mas, president d’Aberti s i membre del CCJCC.

• Quarta edició: Antoni Pont Amenós, president del Grup Borges, S. A.

• Cinquena edició: Antoni Brufau, president de Repsol YPF.

• Sisena edició: Ramon Poch, auditor i expresident tècnic de l’OJD.

• Setena edició: Joan Amat, exdegà del Col·legi d’Economistes, i expresident del REA i del Comitè de Gesti ó dels Economistes Auditors de Catalunya.

• Vuitena edició: Albert Folia, exdegà del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalu-nya i actual president del Patronat de la Fundació de la Santa Creu i Sant Pau.


Premi a l’excel·lència acadèmica

• Primera edició: Josep Angrill Miravent, professor honorari d’ESADE.

• Segona edició: Fernando Pereira, professor de l’IESE.

• Tercera edició: Teresa Buira i Sabaté, catedràti ca emèrita de la UB.

• Quarta edició: Jorge Tua Pereda, president d’ASEPUC.

• Cinquena edició: Magí Pont Mestres, professor emèrit de la UB.

• Sisena edició: Josep Maria Rosanas, professor de l’IESE.

• Setena edició: Ramon Adell, catedràti c d’Economia d’Empresa de la UB i president de l’Associació de Directi us de Barcelona.

• Vuitena edició: Leandro Cañibano, catedràti c d’Economia Financera i Comptabilitat de la Universidad Autónoma de Madrid i president d’AECA.

Premi a la tesi doctoral

• Primera edició: “La Comptabilitat i els reptes de l’actual management empresarial: des de la rendició clàssica de comptes fi ns a la comptabilitat i l’auditoria social”. Autor: Jordi Morrós Ribera, professor de la UB.

• Segona edició: “L’economia de la Sanitat: una proposta ABC”. Autor: Antoni Barón Pla-devall, gerent de la Universitat Politècnica de Barcelona.

• Tercera edició: “ex aequo” “Noves tendències en control de gesti ó: La Comptabilitat analíti ca a les corporacions locals”. Autor: Llorenç Bagur i Femenias, professor de la UPF.

• Tercera edició: “ex aequo” “Nuevas tendencias del control de gesti ón del sector público. El cuadro de mando integral en la universidad pública Española”. Autor: Josep Lluís Bo-ned i Torres, professor de la UPF.

• Quarta edició: “ex aequo” “La relevancia del valor de los datos contables en el mercado de valores español: Un estudio empírico para el período 1986-2003”. Autora: Fina Ale-many Costa, professora de la UPF.

• Quarta edició: “ex aequo” “El desarrollo de la contabilidad en los microestados europeos durante el período 1999-2003. El caso especial de Andorra”. Autor: Jordi Espasa Arana, professor de la URV.

• Cinquena edició: “Essays on causal performance measurement models”. Autora: Yulia Kasperskaya, professora de la UB.

• Sisena edició: “La cultura corporati va. Anàlisi de l’impacte de la cultura en els resultats intangibles de les empreses. Una aplicació a la gran empresa catalana”. Autor: Enric Serradell, professor de la UOC.

76 Memòria 2002-2012

• Setena edició: Understanding the Ethical Consumer. “Collecti ve and Individual Projects and Derived Meanings. An Exploratory Study in the Cooperati ves of Responsible Con-sumpti on.” Autora: Dra. Eleni Papaiokonomou, de la URV.

• Vuitena edició: “Harmonització material sota alternati ves de comptabilització”. Autor: Jordi Perramon, professor de la UPF.

Premi a les bones pràcti ques en informació fi nancera d’una enti tat (pública o privada)

• Primera edició: Insti tut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i Gas Natural SDG, S.A..

• Segona edició: Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i Banc Sabadell.

• Tercera edició: Projecte “Cercles de comparació intermunicipal” desenvolupat des del Departament de Benestar Social de la Diputació de Barcelona.

• Quarta edició: Caifor, S.A. i Fundació de l’Escola Superior de Música de Catalunya.

• Cinquena edició: Abacus Cooperati va.

• Sisena edició: Aigües del Prat.

• Setena edició: Aigües de Reus.

• Vuitena edició: Ajuntament de Tarragona.

Premis ACCID – ÒMNIUM

Com a conseqüència del conveni de col·laboració que es va signar entre l’ACCID i Òmnium Cul-tural l’any 2006 es van crear dos nous premis amb l’objecti u de reconèixer aquella enti tat o do-cent/investi gador que es disti ngeixi per la potenciació i l’ús del català en l’àmbit empresarial.

Amb la tercera edició dels premis ACCID que es van celebrar el 18 d’octubre de 2006 a la seu de la Casa Llotja de Mar amb la col·laboració i suport de la Cambra de Comerç de Barcelona, es van lliurar per primera vegada els premis ACCID – Òmnium que, amb periodicitat també anual i en els mateixos marcs esmentats per als premis ACCID, han vingut disti ngint els següents guanya-dors, als que s’ha lliurat una placa de reconeixement commemorati va:

Premi a la enti tat que s’ha disti ngit per la potenciació i l’ús del català en l’àmbit empresarial

• Primera edició: La Fageda.

• Segona edició: Bonpreu.

• Tercera edició: Grup Freixenet.


• Quarta edició: Grup Damm.

• Cinquena edició: Emboti ts La Selva.

• Sisena edició: Banc Sabadell.

Premi al docent i investi gador que s’ha disti ngit per la publicació d’estudis i material docent en matèria de comptabilitat i direcció d’empreses en llengua catalana.

• Primera edició: Josep Maria Rosanas, professor de l’IESE.

• Segona edició: Elies Seguí i David Pla, professor de la Universitat Politècnica de València.

• Tercera edició: Josep Viñas, professor de la UdG.

• Quarta edició: Eusebi Carnicero, ex-professor d’ESADE.

• Cinquena edició: Pilar Soldevila, directora del Departament d’Economia i Empresa de la Facultat d’Empresa i Comunicació de la Universitat de Vic.

• Sisena edició: Ricard Monclús i Maria Arantzazu Vidal, professors de la Universitat Rovira i Virgili.

Ajuts ACCID

L’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció cada any concedeix tres ajuts de 3.000 euros cadascun amb l’objecti u de promoure la recerca a Catalunya.

Opten als ajuts aquells investi gadors o professionals que presenti n propostes de recerca sobre bones pràcti ques d’informació fi nancera, comptabilitat de gesti ó i sobre informació del capi-tal intel·lectual de les empreses. La concessió condiciona el lliurament de l’ajut a completar el treball en un termini de dotze mesos, amb dret a demanar pròrroga si s’aporta justi fi cació raonable.

Des de l’inici s’han concedit i materialitzat els següents:

2003 - “Diferències existents entre les Normes Internacionals de Comptabilitat i la Normati va

Comptable Espanyola”. Autor: Jordi Perramon, de la UPF.- “Integració de la informació mediambiental en els comptes anuals de les empreses”. Autora:

Patrícia Crespo Sogas, de la UPF.

2004- “Información sobre acti vos de capital intelectual en la nueva economía. Un estudio sobre las

prácti cas de las empresas españolas coti zadas”. Autor: Ricard Monclús, de la URV.

78 Memòria 2002-2012

- “Guía para la valoración de empresas”. Autor: Santi ago Alcover, de la UPF.- “Prácti cas actuales de publicación de información sobre capital intelectual en empresas es-

pañolas y catalanas”. Autora: Yulia Kasperskaya, de la UAB.

2005- “Impacte de la primera aplicació de les NIIF en els estats fi nancers consolidats de les empre-

ses de l’IBEX-35”. Autors: Mònica Martí nez i Blasco i Sheila Galí i Fernández, de l’IQS.- “Aplicació d’eines de la comptabilitat de gesti ó a l’administració local”. Autors: Maria Pilar

Curós i Vilà i Josep Viñas i Xifra, de la UDG.

2006- “Intangibles. Competi ti veness and Performance. Internati onal Comparati ve Analysis in the

Texti le and Apparel Industry”. Autors: Magdalena Kapelko, Diego Prior Jiménez i Josep Rialp Criado, de la UAB.

2007- “Indicadors universals de responsabilitat social de les organitzacions (RSO) de l’àmbit de

treball”. Autora: Montserrat Llobet Abizanda, de la UAB.- “Estudi dels dos nous estats comptables: l’estat de canvis en el patrimoni net i l’estat de fl uxos d’efecti u”. Autores: Núria Arimany i Serrat i Carme Viladecans i Riera, de la UVIC.

2008- “Comparati va del pes de les despeses de les empreses hoteleres de Catalunya i Balears”.

Autora: Maria Victòria Sánchez Rebull, de la URV.- “Anàlisi de l’Empresa a través de la informació econòmica-fi nancera dels dos nous estats fi nancers: l’Estat de canvis en el Patrimoni Net i l’Estat de Fluxos d’Efecti u”. Autores: Núria Arimany i Serrat i Carme Viladecans i Riera, de la UVIC.

2009- “Impacte de la transició al Nou Pla General de Comptabilitat a les grans empreses catala-

nes”. Autors: Francesc Gómez i Maria Àngel Fitó, de la UAB.- “Grado de implantación de USALI en el sector hotelero de Cataluña”. Autores: Lucía Clara

Banchieri i Fernando Campa, de la URV. - “Investi gació en comptabilitat a Catalunya: diagnòsti c de la situació actual i perspecti ves

(Anàlisi del període 1996-2009)”. Autors: Soledad Moya, Diego Prior i Gonzalo Rodríguez, de la UAB.

S’han concedit i no materialitzat els següents, pels moti us que s’indiquen en cadascun d’ells:

2003- “Qualitat de la informació fi nancera i situació econòmica de l’empresa. Estudi empíric 1993-2003”. Autor: Alberto Martí nez González, de la UB. (VENÇUT).


2005- “Impacte de les NIC/NIIF sobre el resultat empresarial”. Autors: Ester Oliveras i Sobrevías,

Jordi Perramon i Costa i Salvador Torra i Porras, de la UPF (RENÚNCIA).

2006- “Una indagación sobre el uso de la opcionalidad de las NIIF: Estudio de las empresas coti za-

das españolas”. Autor: Juan Luis Domínguez, de la UB. (VENÇUT).

2007- “El model d’efi ciència del sector aeroportuari”. Autora: Ane Elixabete Ripoll Zárraga, de la

UPF. (VENÇUT).

S’han concedit i no materialitzat els següents, per no estar vençuts encara:

2006- “Earnings Management en empreses d’Assegurances i la seva relació amb el càlcul de mesu-

res no paramètriques d’efi ciència”. Autors: Gonzalo Rodríguez Pérez, John Slof, Magda Solà Tey i Margarita Torrent Canaleta, de la UAB. (PRÓRROGA).

2010- “Anàlisi de la inversió empresarial catalana a la Xina”. Autora: Ana B. Hernández, de la URV.

- “Efectes de l’aplicació de les NIIF en el cost de capital de les empreses espanyoles”. Autors: David Casti llo (UOC), Carlota Menéndez i Neus Orgaz (UAB).

2011- “Aporta valor al quadre de comandament integral?. Estudi empíric del seu efecte en les

empreses”. Autor: Jordi Perramon i Costa, de la UPF.

80 Memòria 2002-2012

16. Publicacions, Butlletí informati u i Revista ACCID

Publicacions

Llibres

Des de l’any 2004 l’ACCID ha publicat prop d’un centenar de llibres que tracten temes d’actuali-tat i investi gació sobre matèria de comptabilitat i sistemes de control i direcció d’empreses. La major part han estat publicacions que s’han editat tant en llengua catalana com castellana, amb la col·laboració majoritària de diverses editorials: Gesti ó 2000, Deusto, Editorial Profi t, Fundació Catalana de l’Esplai, Editorial Bosch, Inforbook’s, Ajuntament de Girona, Pagès Editors, Cambra Ofi cial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona i Universitat de Vic.

A més a més ha col·laborat en l’edició de la “Revista Iberoamericana de Contabilidad de Ges-ti ón”, conjuntament amb AECA (Asociación Española de Contabilidad y Administración de Em-presas), de la que s’han reparti t exemplars gratuïts per a tots els socis de l’ACCID.

Tot seguit es relacionen els que formen part de col·leccions específi ques:

Col·lecció Manuals ACCID

En alguns casos, però, com ha estat aquesta col·lecció de Manuals i alguna edició especial, l’AC-CID ha actuat directament com a editora.

1. “Manual pràcti c de revisió analíti ca” - J.M.López i F.Garreta.

2. “Gesti ón integrada – Apuntes para liderar el cambio” - Francesc Reguant Fosas.

3. “Nuevo Plan General de Contabilidad” – Borrador.

4. “Nuevo Plan General de Contabilidad de PYMES”- Borrador.

5. “El Auditor ante situaciones de posible insolvencia” - Diversos autors: Francesc Gar-reta Dalmau, Joaquim Lladó Senpau, Josep M. López Serra, Miquel Ponsatí Mora, Carlos Puig de Travi, Antoni Puig Rimbau, Javier Romero Villamor, Lluís Velasco Mas-sip i Enric Vergés Mamé.

6. “Nou Pla General de Comptabilitat”.

7. “Nou Pla General de Comptabilitat de PIMES”.

8. “Ejercicios resueltos y comentados con el nuevo PGC”- Francesc Gómez (coordina-dor).

9. “Manual de Control de Gesti ón” - Comissió de Comptabilitat de gesti ó de l’ACCID.


10. “Estat de Canvis en el Patrimoni Net i Estat de Fluxos d’Efecti u”- Núria Arimany i Car-me Viladecans.

11. “Diagnosi d’empreses en crisi i avaluació del Pla de viabilitat”- Diversos autors: Emi-lio Álvarez, Salvador Bertran, Raimon Casanellas, Victor Fabregat, Joaquim Lladó, Jose Luis Moreno, Arturo Portal, Josep M. Raventós, Joan Sardà, Enric Serradell, Jo-sep Sirvent, Josep M Viedma i Emili Vinyals.

12. “Plan General de Contabilidad e Impuesto de Sociedades” - José Manuel Lizanda.

13. “Manual pràcti c de Comptabilitat Financera”- Teresa M. Monllau.

14. “Manual de Comptabilitat de Cooperati ves”- Diversos autors: Oriol Amat, Ramon Basti da (coordinador), Vicente Cebollero, Jose L Gallizo, Yolanda Montegut, Jordi Moreno i Ramon Saladrigues - Comissió Comptabilitat de les Cooperati ves de l’AC-CID.

15. “Guia pràcti ca de Valoració d’Empreses. Inclou casos pràcti cs”- Coordinadors: Mont-serrat Casanovas i Pol Santandreu.

16. “Anàlisis de l’Estat de Canvis en el Patrimoni Net i de l’Estat de Fluxos d’Efecti u “- Nú-ria Arimany i Carme Viladecans.

17. “Control de gesti ón en empresas editoriales”- Nati Sánchez (coordinadora) i Comis-sió de Comptabilitat de gesti ó de l’ACCID.

82 Memòria 2002-2012

Revista de Comptabilitat i Direcció

L’ACCID ha publicat, des de l’any 2004, quan va aparèixer el primer, catorze números de la Revista de Comptabilitat i Direcció, molt ben considerada tant en el món docent com en el professional per la qualitat dels treballs que s’hi aporten.

Es troba en fase de preparació i propera edició un nou número dedicat a les fi nances corporati -ves, en previsió de poder sostenir el ritme de dos per any que s’està mantenint actualment. Cadascuna d’aquestes publicacions, resultat de la col·laboració entre el món acadèmic i el pro-fessional, es dedica a un tema monogràfi c diferent i s’estructuren els seus conti nguts sempre en tres apartats: Una primera part dedicada a notes tècniques, una segona a arti cles doctrinals i una tercera dedicada a casos pràcti cs.

Per ordre d’edició s’han desenvolupat els següents temes:

Núm. 1 - “Medició, Control i Gesti ó dels Intangibles” (any 2004).

Núm. 2 - “Anàlisi d’Empreses” (any 2005).

Núm. 3 - “Noves Tendències en Control i Comptabilitat de Gesti ó” (any 2006).

Núm. 4 - “Les NIC/NIIF i el Nou Pla General de Comptabilitat” (any 2007).

Núm. 5 - “Creació d’Empreses” (any 2007).

Núm. 6 - “Innovació” (any 2007).

Núm. 7 - “Responsabilitat Social Corporati va” (any 2008).

Núm. 8 - “Valoració d’empreses” (any 2009).

Núm. 9 - “Gesti ó del circulant” (any 2009).

Núm. 10 - “Noves tendències en Management” (any 2010).

Núm. 11 - “Noves tendències en reducció de costos” (any 2010).

Núm. 12 - “Noves tendències en fi nançament empresarial” (any 2011).

Núm. 13 - “Noves tendències en Gesti ó Pública” (any 2011).

Núm. 14 - “Noves tendències en la Gesti ó de les Enti tats no lucrati ves” (any 2012).


I es troba en preparació:

Núm. 15 - “Noves tendències en Finances Corporati ves”.

84 Memòria 2002-2012

Actualment la RCD està indexada en les següents bases de dades, confi rmant la seva presència:

• Carhus Plus 2010 (valoració “C”)• Catàleg de Lati ndex • ISOC (CSIC)• Dialnet

Col·lecció Estudis

S’han publicat d’aquesta col·lecció fi ns al moment actual:

1. “Información sobre intangibles de la nueva economía. Un estudio sobre las prácti -cas de las empresas españolas coti zadas”.

Ricard Monclús, Teresa Torres i Araceli Rodríguez ACCID – IAI

2. “Las empresas de alto crecimiento y las gacelas”.

Oriol Amat, Jordi Fontrodona, Joan Miquel Hernández i Alexandrina Stoyanova ACCID


Altres obres

Fora d’aquestes col·leccions i sense repeti r aquí les relacions de llibres conti ngudes en els Capí-tols 6 (les NIC/NIIF) i 7 (els PGC) d’aquest treball, resten encara una quanti tat important de tí tols editats que tracten sobre una gran varietat de temes relacionats tots ells amb la comptabilitat, l’auditoria i els diferents i variats sistemes de control necessaris en tots els àmbits que necessita tenir correctament supervisats la Direcció d’empreses:

- Pla General de Comptabilitat:

“Règim Simplifi cat de la Comptabilitat”ACCID Diversos AutorsACCID – Deusto

“Plan General de Contabilidad”R.D. 1514/2007ACCID – SAGE – Profi t

- Anàlisi d’Empreses:

“Confección de Análisis de Balances”Josep Lluís Boned, Lluís Leiva, Josep Temprà i Oriol AmatACCID – Edicions Gesti ó 2000

“Anàlisi integral d’Empreses. Claus per a una revisió completa: des de l’anàlisi quanti tati -va a l’anàlisi de balanços”Oriol AmatACCID – Profi t

“Anàlisi de Balanços. Claus per a l’elaboració d’una anàlisi de comptes anuals”Oriol AmatACCID – Profi t

“Aplicación en Excel para el Análisis de Balances” (conté Cd-Rom)Ramon AlsinaACCID – Profi t

86 Memòria 2002-2012

- Auditoria:

“Manual básico de Auditoría interna”K. H. Spencer Pickett ACCID – Edicions Gesti ó 2000

“Contabilidad y fi scalidad de las combinaciones de negocio”Jose Manuel Lizanda i Carlos AbadACCID – Editorial Bosch

- Comptabilitat de gesti ó i costos:

“Como Implantar un Sistema de Control de Gesti ón en la Prácti ca”Luis MuñizACCID – Edicions Gesti ó 2000

“Más allá del sistema presupuestario: Beyond Budgeti ng”Jeremy Hope i Robin FraserACCID – Deusto

“Contabilidad centrada en los Benefi cios”C. Lynn NorthrupACCID – Deusto

“Control Presupuestario – Planifi cación, elaboración y seguimiento del presupuesto”(amb casos pràcti cs resolts)Luis MuñizACCID – Profi t

“Contabilidad de costes – Fundamentos y ejercicios resueltos”Alfredo Rocafort i Vicenç FerrerACCID – Profi t

“Aplicación prácti ca del cuadro de mando integral”Luis Muñiz i Enric MonfortACCID – Edicions Gesti ó 2000

“El cálculo del presupuesto para enti dades no lucrati vas. Una aplicació pràcti ca” (conté CD-Rom)Pilar Soldevila, Magdalena Cordobés, José Manuel Gil i Sergi Valentí ACCID – L’Esplai


“Manual de contabilidad de gesti ón para empresas franquiciadoras y de retail”Pilar Soldevila i Magdalena CordobésACCID – Profi t

“Aplicación en Excel para la elaboración de Estados de Flujos de Efecti vo”Francesc GómezACCID – Profi t

“Las claves de las organizaciones de alto rendimiento”Robert SimonsACCID – Harvard Business School Press – Deusto

“Planes de negocio y Estudios de Viabilidad” (amb CD-ROM adjunt)Luis MuñizACCID – Profi t

“Contabilidad y gesti ón de costes” (amb exercicis pràcti cs resolts)Oriol Amat i Pilar SoldevilaACCID – Profi t

“Excel 2007 – Iniciación a las Tablas Dinámicas”Luis MuñizACCID – INFORBOOK’S

“Dominar las Tablas Dinámicas en Excel 2007-2010 aplicadas a la Gesti ón Empresarial”Luis MuñizACCID – Profi t

“Casos prácti cos resueltos de Contabilidad de Costes”Autores: Amparo Ayuso, Mercedes Barrachina, Rosa Garrigós, Carmen Tamarit i Ana Ur-quidi. Coordinadors: Vicente Ripoll, Pablo Alcoy i Cristi na Crespo.ACCID – Profi t

“Confeccionar y controlar Presupuestos y Previsiones de Tesorería con Excel. Aplicación en tablas dinámicas”Luis MuñizACCID – Profi t

88 Memòria 2002-2012

- Management:

“Guía prácti ca para mejorar un Plan de Negocio”Luis MuñizACCID – Profi t

“De directi vo a empresario”Ramon PalacínACCID – Profi t “Una estrategia singular – Claves del éxito del Grupo Alimentario Guissona”Josep Roca i Mercè RocaACCID – Profi t

“Los 15 círculos del autoliderazgo”Oriol SegarraACCID – Edicions Gesti ó 2000

“Cómo hacer Negocios en España”ACCID – Bové Montero y Asociados

- Intangibles:

“Intangibles: Medición, Gesti ón e Información”Baruch LevACCID – Deusto

- Responsabilitat Social Corporati va:

“El Codi d’Èti ca. Normes bàsiques per al seu disseny a l’Administració Pública”Ferran Termes i AnglèsACCID – Edicions Gesti ó 2000

“Guia per a la Comptabilitat Mediambiental”Patrícia CrespoACCID – Edicions Gesti ó 2000


“Memoria de sostenibilidad. Aspectos Económicos Financieros”Iñaki Pili, Marta Roca i Josep M. SalasACCID – Edicions Gesti ó 2000

- Finances:

“La industria bancaria en el marco de Basilea II”Anton Gasol MagriñàACCID

“La Contabilidad de las fundaciones y asociaciones”Antonio Garcia CastellvíACCID – Edicions Gesti ó 2000

“Euforia i Pànic. Aprenent de les bombolles”Oriol AmatACCID – Insti tut Ignasi Villalonga – Profi t

“La Memoria de las Cuentas Anuales”Anselm ConstansACCID – Profi t

“Consolidación de Estados Financieros”José Luis Boned i Jesús José AnglaACCID – Profi t

“Soft ware para la Valoración de Empresas”Quico MarínACCID – Profi t

“Metodología de la investi gación en fi nanzas y contabilidad”B. Ryan, R. W. Scapens i M. TheobalsACCID – Deusto

“Finanzas: De la Planifi cación a Largo a la Gesti ón Diaria de la Tesorería”F. Mazón, F. X. Olsina i S. AguilàACCID – ASSET – Edicions Gesti ó 2000

“Gesti ón de Tesorería. Opti mizando los fl ujos monetarios”Francesc Xavier OlsinaACCID – Edicions Gesti ó 2000

90 Memòria 2002-2012

“Introducción a la Contabilidad y las Finanzas”Maria Jesús Soriano i Oriol Amat (Coordinador)ACCID – Profi t

“Contabilidad, control de gesti ón y fi nanzas de Hoteles”Oriol Amat i Fernando CampaACCID – Profi t

“Cobro de impagados y negociación con deudores”Pere J. Brachfi eldACCID – Profi t

“La nueva legislación contra la morosidad descodifi cada”Pere J. Brachfi eldACCID – Profi t

“Análisis de Operaciones de Crédito. Introducción a las técnicas de análisis, confección de informes y seguimiento de las operaciones” Oriol Amat, Pere Pujadas i Pilar LloretACCID – Profi t

“Instrumentos para gesti onar y cobrar impagados” Pere Brachfi eldACCID – Profi t

Butlleti ns

A parti r del mes de juny de 2003, quan va sorti r el número 0, cada quatre mesos l’ACCID va edi-tar un Butlletí Informati u que era un noti ciari dels esdeveniments d’actualitat que es produïen en el camp de la comptabilitat o de la direcció i de les notí cies relati ves a les acti vitats de l’ACCID.

D’aquesta publicació en van sorti r 10 números, el darrer al juny de 2008, i fou substi tuïda pel Butlletí Electrònic que es va començar a trametre a parti r del mes de setembre de 2008, amb periodicitat aproximadament setmanal i que, a parti r del mes de gener de 2011 es va reconver-ti r en les actuals Newlett ers, actualitzant-ne els conti nguts.

Totes aquestes publicacions han complert la seva missió informati va de forma adient a les ne-cessitats i els recursos de cada moment i, per tant, mereixen un record en la història de l’Asso-ciació.


Revista ACCID

Un altre nivell es va aconseguir quan, el mes de juny de l’any 2009 es va començar a publicar la “Revista ACCID” el primer número de la qual es va lliurar als assistents del III Congrés Català de Comptabilitat i Direcció celebrat a la seu d’ESADE i en el que s’anunciava que l’enti tat, amb set anys d’existència, arribava al 7.000 socis numeraris i als 200 socis protectors.

La revista ACCID és una eina de comunicació per difondre les novetats normati ves, divulgar la tasca de les comissions de treball i dels col·laboradors, i donar a conèixer les acti vitats dutes a terme. Consta de les seccions següents: Actualitat, notí cies ACCID, comissions, entrevista, expe-riències de management, comptabilitat i gesti ó i novetats editorials.

Fins al març de 2012 n’han sorti t set números que s’han distribuït gratuïtament a tots els asso-ciats, se n’han lliurat als assistents de Congressos i Jornades i s’ha fet difusió entre Organismes i Enti tats col·laboradores. A més de la versió en paper –de gran qualitat– s’han penjat al lloc web de l’ACCID on es poden consultar lliurement tothora. Per qüesti ons de pressupost, es va acordar que dels números següents se’n facin edicions en paper més reduïdes i es faci arribar als associats majoritàriament via correu electrònic. El nú-mero vuit i nou, que es van publicar al març i al juliol respecti vament, d’aquest any 2012, ja han adoptat aquest nou format.

92 Memòria 2002-2012


17. Memòria econòmica

En un recull com aquest, preparat per i desti nat a professionals de la comptabilitat i direcció d’empreses, no hi pot mancar un capítol desti nat a donar compte de la gesti ó de suport que, a través del sistema comptable adient, ha permès a l’Associació trepitjar terreny segur en el seu ambiciós projecte d’abastar cada vegada més acti vitats i establir fórmules de cooperació entre col·lecti us d’índole molt diversa.

A l’efecte, ens ha semblat oportú encomanar aquesta missió al membre de la Junta Directi va que des de la seva fundació ha estat l’efi cient Tresorer de l’ACCID, l’Anselm Constans i Gar-ganta, que és a qui s’ha encomanat la redacció de la Memòria que s’acompanya a conti nuació.

L’any 2007, l’Assemblea va aprovar el nomenament de dos interventors per revisar els comptes anuals i comprovar el compliment de la normati va comptable vigent. Aquesta funció va ser en-carregada als socis Agustí Garcés i Jarque i Josep Duran i Poch.

“Els comptes anuals de l’ACCID”

La Junta de l’ACCID prepara cada any –i sotmet a l’aprovació de l’Assemblea– un pressupost i els comptes anuals.

El pressupost té el format del compte de pèrdues i guanys, i, donat que no hi ha gaire variacions interanuals en el capital de treball ni hi ha amorti tzació de l’immobilitzat, s’uti litza també com a pressupost anual de tresoreria.

Els comptes anuals són els propis d’una associació. Tal com s’indica més avall, el compte de Pèrdues i Guanys és poc representati u de l’acti vitat real de l’ACCID.

El balanç

L’ACCID quasi no té immobilitzat propi, ni endeutament bancari. Pràcti cament totes les parti des del balanç són corrents: comptes a cobrar i a pagar, i tresoreria. Per això, globalment parlant, el capital de treball coincideix amb el patrimoni net.

El patrimoni net no ha evolucionat massa en els darrers anys, ja que els resultats anuals són limitats, per la naturalesa no lucrati va de l’acti vitat de l’enti tat. Actualment té un saldo d’uns 85.000 €.

94 Memòria 2002-2012

2010 2011

Acti u no corrent 0 5.888

Deutors 80.747 51.086

Periodifi cacions 19.420 3.385

Efecti u 68.124 63.582

Acti u corrent 168.291 118.053

TOTAL ACTIU 168.291 123.941

Total Patrimoni Net 84.750 85.266

Creditors 69.471 38.675

Periodifi cacions 14.070 0

Total Passiu Corrent 83.541 38.675

TOTAL PASSIU 168.291 123.941

El compte de Pèrdues i Guanys

El compte és poc representati u de l’acti vitat de l’enti tat perquè, en bona part, aquesta es duu a terme de forma desinteressada i, en conseqüència, no té efectes comptables:

• Pel cantó dels ingressos, les acti vitats (conferències, producció de les diferents comissions) són gratuïtes. Fins i tot una part no menyspreable de les publicacions es lliura gratuïtament als socis o als assistents a actes. La quota que es paga per a poder assisti r als congressos i jornades bianuals serveix per a acabar de cobrir les despeses.

• Pel cantó de les despeses, els conferenciants i ponents, els membres de les comissions de treball i els de la Junta, així com els autors de la majoria de publicacions actuen desinteres-sadament.

El compte de pèrdues i guanys refl ecteix:

• Els ingressos per les quotes dels socis, les aportacions dels socis protectors i dels socis funda-dors, i les subvencions i patrocinis rebuts.

• Les despeses fi xes i variables de gesti ó: sous, honoraris, despeses d’organització d’actes i d’enviament de llibres, entre altres. També, els ajuts a la recerca.


L’ACCID edita llibres i revistes. El compte de resultats presenta pel net els ingressos per la seva venda i els costos de producció. Per altra banda, els ingressos i despeses pels congressos bianu-als es presenten en un apartat separat del compte, per a no distorsionar la comparati va anual; en tot cas, el resultat net s’aproxima a zero.

A conti nuació es presenten de forma resumida els comptes de Pèrdues i Guanys dels dos dar-rers exercicis (anys naturals):

Parti da 2010 2011

Quotes dels socis 70.747 78.388

Patrocinis i subvencions 60.419 63.316

Resultat net edicions i altres ingressos 16.678 45.044

Ingressos 147.844 186.748

Despeses de funcionament 143.672 180.232

Ajuts recerca 3.000 6.000

Despeses 146.672 186.232

Resultat net 1.172 516

Resumint: l’ACCID obté del conjunt de fonts d’ingressos recursos sufi cients per a poder fi nançar les despeses de funcionament, generant peti ts excedents que es reinverteixen en la pròpia Asso-ciació, com estableixen els Estatuts. De fet, de mitjana manté uns saldos positi us de tresoreria que cobreixen àmpliament les necessitats fi nanceres d’un trimestre.”

Amb aquesta fi losofi a és fàcil d’entendre per què, parti nt d’uns costos molt baixos, però amb la col·laboració generosa i entusiasta de tots, ha estat possible aconseguir tants objecti us i tan positi us en un temps relati vament curt, com el que representen els 10 anys que aquí es relaten.I també ajuda a comprendre que, a la vista dels resultats obti nguts, es manti ngui l’esperit de seguir fent camí per assolir els nous reptes que es van presentant de forma conti nuada.

96 Memòria 2002-2012

18.Agraïments

El creixement, l’ampli espectre que abasta i la vasta labor d’investigació i divulgació que ha promogut l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció durant els deu anys transcorreguts des de la seva constitució, l’han consolidat com una entitat cabdal en el nostre àmbit i entre els docents i professionals d’aquestes especialitats, però que ha transcendit també, amb col·laboracions que depassen les nostres fronteres naturals, implicant·se amb altres institucions d’àmbit estatal i internacional.

En aquest capítol final l’ACCID vol rendir homenatge a tots els que han prestat el seu recolza·ment ajudant i fent possible l’èxit que suposen les xifres i les llistes a les que hem fet menció i que, lamentablement i amb tota probabilitat, algú amb mèrits sobrats per a ser·hi, haurà restat involuntàriament exclòs. Fet inevitable quan els que s’intenten incloure són multitud, pel que demanem disculpes a la bestreta.

El nostre agraïment, doncs, als socis numeraris, als socis protectors i suports institucionals, als patrocinadors i a tots els col·laboradors per donar recolzament a una idea de les proporcions gegantines que ha abastat aquell projecte que vam emprendre amb il·lusió fa just aquest any un decenni.

Personal de Secretaria de l’ACCID

Considerem obligat fer una menció especial al personal de Secretaria de l’ACCID per la seva eficaç col·laboració que, amb discreció, eficàcia i, per sobre de tot, molta simpatia, ajuden dia a dia a assolir l’excel·lència en totes les activitats que desenvolupa l’Associació.


19. Dossier de premsa

A) Aparicions en premsa

98 Memòria 2002-2012


ACCIDPosible repunte a comienzos del 2010Oriol Amat, vicepresidente de la As-sociació Catalana de Comptabilitat i Direcció, que celebra su tercer con-greso, esti ma que el consumo puede empezar a repuntar a principios del 2010. El congreso fue inaugurado por el conceller Antoni Castells. / Redacció

100 Memòria 2002-2012

102 Memòria 2002-2012

104 Memòria 2002-2012


B) Aparicions en mitjans de comunicació dels socis protectors i col·laboradors

106 Memòria 2002-2012

108 Memòria 2002-2012

110 Memòria 2002-2012

112 Memòria 2002-2012

114 Memòria 2002-2012

A3 Soft ware 20, 25Abac Assessors 24Abacus Cooperati va 25, 76Abad, Antoni 69Abad, Carlos 86Abella Mestanza, Margarida 56Abella, Josep 57Aberti s 74Acció Cívica Calderina 25ACCIÓ10 23Acti va Auditoria & Consultoria 24Addvera Patners 24Adec Assessors 24Adell, Ramon 75Àgora d’Assessorament i Serveis 24Agosarada 24Agrupació de Professors de Comptabilitat i Control (APC) 10, 15, 56, 59, 71, 74Agrupació Mútua 23Aguado, Enrique 58Aguilà, Santi 10, 14, 28, 31, 32, 56, 89Agulló, F. Xavier 58Aigües de Reus 76Aigües del Prat 76Ajuntament de Barcelona 25Ajuntament de Castellar del Vallès 25Ajuntament de Girona 80Ajuntament de Reus 70Ajuntament de Sabadell 69Ajuntament de Sant Cugat 9, 19, 25, 76Ajuntament de Tarragona 76Albiol, Alfred 8, 62, 64Albir, Jaume 56Alcaraz, Cesc 58Alcoberro, Jordi 56Alcover, Santi ago 78Alcoy, Pablo 87

Alemany i Costa, Fina 10, 28, 58, 59, 75Alemany i Mas, Salvador 74Alfocea, Miquel 19Algorent 24Alman, Francesc 57Alonso, Rosa 58Alsina, Ramon 85Altayó i Martí , Jordi 9, 18Altés del Rio, Carles 58Álvarez i Pérez, Emilio 7, 9, 17, 67, 81Álvarez, Carolina 58Amat i Salas, Oriol 10, 17, 28, 31, 32, 56, 61, 63, 65, 66, 67, 70, 81, 84, 85, 87, 89, 90, 99Amat, Joan 74Amorós Ramos, Sonia 56Amper 65Amsel Assessors 24AMSO Consulti ng 24Àngel Segarra i Associats 24Angla, Jesús 20, 71, 89Angrill Miravent, Josep 75Aposta SCCL 23Ara_Coop 23Aragón, Francesc 57Arasa, Ma. Josep 59Archivo de la Corona de Aragón (ACA) 23Arimany i Serrat, Núria 78, 81Artacho, Meritxell 58Arti got, Víctor 56Arxé, Pilar 9Arzá, Marc 70Asesoría General de Empresas (AGESA) 24Asesoría Miguel & Nistal 24Asociación Española de Asesores Fiscales (AEDAF) 23Asociación Española de Financieros y Tesoreros de Empresa (ASSET) 23

Pàg Pàg

20. Referències persones-enti tats

118 Memòria 2002-2012

Pàg Pàg

Asociación Española de Profesores Universitarios de Contabilidad (ASEPUC) 23Asociación para el Progreso de la Dirección Zona Mediterrànea (APD) 20, 23Asociación Profesional de ExpertosContables y Tributarios de España(AECE) 9, 19, 23, 74Assedem 24Assessorament d’Empreses BC2 24Assessorament i Servei Acti u 24Assessorament Integral Grup Vandellòs 24Assessorament Nexxan 24Assessoria Codina-Gabinet d’Assessors i Advocats 24Assessoria Francesc Sánchez González 24Assessors i Consultors de Pimes 24Associaçao Portuguesa de Técnicos de Contabilidade (APOTEC) 9, 23, 67Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID) 1, 5, 6, 8-16, 19, 21,

27- 29, 31- 32, 34-44, 46, 48, 49, 51, 55-56, 59-74, 76, 77, 80-82, 84-91, 93, 95, 96, 99

Associació d’Anti cs Alumnes de la UPF (AAA_UPF) 23Associació de Bancs Andorrans (ABA) 23Associació de Comptables del Principat d’Andorra (ACP) 9, 19, 20, 23, 67Associació de Directi us de Barcelona 75Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya (AEIC) 23Associació d’Ensenyants d’Economia i Empresa Insti tut Ernest Lluch (EEE) 23Associació Professional de Tècnics Tributaris de Catalunya i Balears (APTTCiB) 9, 23Associati on of Internati onal Accountants (AIA) 23AU 2 Auditores Asociados 24Auco Academia 25Audit Valencia 24

Auditoria Operati va Barcino 24Aula Empresarial de Catalunya 25Auren Auditors-Consultors 20, 24Auset, Ramon 57Ayats, Anna 19Ayuso, Amparo 87Badia, Xavier 61Bagur i Femenias, Llorenç 32, 57, 75Balagué, Josep C. 57Banc d’Espanya 37, 64Banc Sabadell 76, 77Banchieri, Lucia Clara 78Banco Mediolanum 25Bankinter 20, 25Barberà, Maria Glòria 70Barón, Antonio 75Barrachina, Mercedes 87Barral, Ferran 59Base-Gasc Assessors 24Basti da, Ramon 6, 10, 14, 58, 59, 81Bayer Hnos 26BCN Business Finance Consulti ng 24BCN Consultors de Confi ança 24BDigital 70BDO Abogados y Asesores Tributarios 24Bellmunt, José Antonio 20Beltran, Josep 59Bertrán, Josep 20Bertran, Salvador 81Bespín, Ma. Pilar 57Bielsa i Serra, Lluís 17Biosca, Xavier 56Bisbe, Josep 8, 19, 32, 64, 65Blasco, Ma. Jesús 56Blasi, Pau 57, 63Blázquez Ventura, Ignasi 57Blázquez, Planas i Associats 24Boí Taüll Resort 26Boned i Torres, Josep Lluís 57, 75 , 85, 89


Pàg Pàg

Bonpreu 63, 76Boqué, Josep 58Borràs, Frederic 7, 8Bové Montero y Asociados 88Brachfi eld, Pere J. 90Brañas, Agustí 58Bravo, Laura 57Brufau, Antoni 74Brundelius, Marc 58Bufet Escura 24Buira i Sabaté, Teresa 75Buscà, Joan 20Busqueta, Helena 10Busquets Consultors 24Caifor, S.A. 76Caixa Penedès 26Caixa Sabadell 7, 26Calders Economistes 26Calpe i Jordà, Antoni 18, 57Cámara de Comercio Alemanapara España 23Camarasa, Enric 58Cambra de Comerç de Barcelona 23, 74, 76, 80Cambra de Comerç de Girona 23Cambra de Comerç de Reus 23Cambra de Comerç de Sabadell 23Cambra de Comerç de Terrassa 23Camino Vallhonrat, Georgina 57Campa i Planas, Fernando 9, 18, 31, 32, 56, 59, 65, 69, 70, 78, 90Campos, Francisco Javier 57Campreciós, Elena 10, 14Canals, Esteve 20Cano, Ma. José 57Cànovas 1852 24Canyelles, Josep Maria 10, 58Cañibano Calvo, Leandro 61, 75Capdevila, Montserrat 69

Carafí Rosell, Francesc 57Carbonell Gascó, Manel 57Carbonell, Tomás 57Cardona, Xavier 58Carenys, Jordi 19, 28. 57Carhus Plus 2010 84Carnicero i Manrique, Josep Maria 2, 6, 9, 12, 17, 28, 63, 65, 67 Carnicero, Eusebi 1,9,77Carol, Maite 57Carrasco, Angela 62Carreras, Josep Maria 19, 57Casa, Ernest 57Casablancas, Carme 20, 57Casals, Joan 57Casanellas Economistes Associats 24 Casanellas, Raimon 81Casanovas i Ramon, Montserrat 7, 9, 10, 18, 58, 81Casas i Onteniente, Joan B. 7, 8, 17, 61, 63, 64, 66Casas Serra, Josep 57Casas, Joan 57Castelló, Itziar 58Castells, Antoni 9, 60, 64, 99Casti llo, Daniel 59Casti llo, David 32, 56, 57, 79CAT-89 Grup Audit 24Cataudit Auditors Associats 24Cebollero Leris, Eugenio Vicente 9, 17, 57, 81Centre Carme Mateu 26Centre d’Estudis Financers Gràcia (CEF) 19, 26Centre d’Estudis SAE 8, 20, 26Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM) 20, 26Centre d’Economia Industrial (CEI) 26Centre Metal·lúrgic de Sabadell (CENTREM) 23

120 Memòria 2002-2012

Pàg Pàg

Centro de Formación Anjecor 26CESCE-Gesti ón Integral del Riesgo Comercial 26Chicano i Jávega, José Fernando 9, 17, 18, 57Chico, Francesc J. 57Chiva, Àlex 57CIC Barberà Assessors 24Cid, Francesc 57CIDET 26CIFEC 26Clavera, Joan 69Codonyer, Sergio 57Codorniu 26, 66Col.legi d’Economistes de Catalunya(CEC) 5, 7, 8, 16, 22, 61, 62, 63, 64, 65, 66, 67, 74Col.legi d’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC) 26Col.legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya (CCJCC) 5, 7, 8, 16, 19, 22, 52, 61, 62, 63, 64, 65, 66, 67, 69, 74Col.legi de Titulats Mercanti ls i Empresarials de Barcelona (CTMEB) 5, 7, 8, 11, 16, 22, 61, 62, 64, 66Col·legi de Gestors Administrati us de Catalunya (COGAC) 8, 16, 19, 22, 66Col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers de l’Administració Local (CSITAL) 5, 8, 16, 17, 22, 61, 62, 63, 64, 65, 66, 67Coll Collet, Emili 9, 18Collados, Francesc 57Colom & Bermejo Asociados 24Comissió d’Organització i Sistemes d’Informació 9, 58Comissió de Comptabilitatde Gesti ó 9, 56, 80, 81Comissió de Comptabilitat i Fiscalitat 10, 36, 37, 38, 39, 40, 41, 42, 43, 44, 48, 57Comissió de Responsabilitat Social 10, 46, 58

Comissió Europea 54, 55, 63Comissió Valoració d’Empreses 10, 58Conejos, Jordi 7, 8, 61Confederación Española de Directi vos y Ejecuti vos (CEDE) 24Consell de Ministres del Govern d’Espanya 31Consell de Titulats Mercanti ls i Empresarials de Catalunya (CCTMEC) 8, 11, 16, 22, 66, 67Consell Intersectorial d’Empresaris (CIESC) 24, 69Constans Garganta, Anselm 10, 17, 32, 56, 57, 63, 74, 89, 93Contabilidad y Multi gesti ón 24Conte, Rafael 57Conversia 26Copeland & Mayers 26Core Soluti ons 20, 24Corrales, José Maria 62Cortés Barba, Verónica 57CPI Centre de Formació 26Crespo Baquero, Ricard 57Crespo Sogas, Patrícia 77, 88Crespo, Cristi na 87Criteria Formación 26CSIC 84Cuatrecasas, Gonçalves Pereira 24Cugueró Orad, Jordi 7, 9, 17, 61Cugueró, Natàlia 58Curós i Vilà, Maria Pilar 78D i G Advocats 24Dac Auditores y Consultores 24Data Process 26Datagest 24DATEV SINFOPAC 26Dávila, Antoni 63Dávila, Juan Pablo 62De Falguera, Jordi 8, 57De la Cruz, Anna 19De la Cuesta, Jordi 58


Pàg Pàg

De las Heras, Artur 58Deloitt e & Touche 19, 25, 70Deop i Martí nez, Jaume 17Departament Comptabilitat Facultat d’Econòmiques de la UB 23Deusto 80, 85, 86, 87, 88, 89Dialnet 84Díaz, Eugeni 20Diputació de Barcelona 22, 76Diputació de Girona 22Diputació de Tarragona 71Direcció General de Tributs 35, 48Doce, Santi ago 9, 20, 57Dochado, Adolfo T. 57, 58Dólera, Javier 57Domènech Fita 74Domínguez, Juan Luis 79Dorado, Jordi 57Duran Poch, Josep 57, 93Durán-Sindreu Abogados y Consultores de Empresa 19, 63, 67Durán-Sindreu, Antoni 19, 63, 67ECF Escriptori Comptable 25Economics & Tributaris 25Ediciones Francis Lefebvre 26Editorial Bosch 80, 86Editorial Observatorio de Empresas y Negocios (OBS) 26Editorial Profi t 26, 31, 32, 80, 85, 86, 87, 88, 89, 90Efi al Consultoria 25Eina Vendrell 26Eixarch i Gironès, Marcel.lí 57El Casti llo Lacti cs 26Emboti ts La Selva 77Ernest & Young 19, 25, 61Escola d’Alta Direcció i Administració (EADA) 19, 23, 71Escola de Gesti ó Empresarial (EGE) 26

Escola les Heures 26Escola Superior d’Administració i Direcció d’Empreses (ESADE) 8, 19, 23, 64, 65, 67, 74, 75, 77, 91Escola Superior de Comerç Internacional (ESCI) 23Escola Superior ESERP 20, 23Escola Universitària d’Estudis Empresarialsde Manresa (FUB) 20, 23Escola Universitària d’Estudis Empresarials de Barcelona (UB) 13, 23, 60, 74Escola Universitària d’Estudis Empresarials de la UB (EUEE UB) 19, 60, 75, 78, 79Escola Universitària d’Estudis Empresarials de Sabadell (UAB) 19, 23, 68, 69, 74, 78, 79Escola Universitària de Negocis de Caixa Terrassa (EUNCET) 19, 20, 23Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera UAB 23Escola Universitària del Maresme (EUM) 23Escuela de Administración de Empresas (EAE) 20, 23Espasa Arana, Jordi 75Espina, Enric 57Espinosa, Mercè 58Essenti al Minds 25Estany Peguera 25Esteve Cruella, Albert 61Esti vill, Imma 58Estudio Asesoria y Gesti ón 25Euclides 26Eurona Telecom 26External Financial Management 25Fabregat, Víctor 81Facultat d’Economia de la UAB 19, 23Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat Autònoma de Barcelona 68Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat Rovira i Virgili 70

122 Memòria 2002-2012

Pàg Pàg

Facultat d’Economia IQS 23, 78Faixes, Mercè 20Farreras, Maria Àngels 20, 32, 56Faura Casas Auditors i Consultors 25Faura i Llimós, Daniel 7, 8, 9, 17, 28, 61, 62, 64, 66, 69Fazio, Aldo 57Febrer, Xavier 57Federació de Cooperati ves Agràries de Catalunya (FCAC) 24Federació de Cooperati ves de Treball de Catalunya (FTCT) 24Federació Empresarial d’Hoteleria i Turisme de Tarragona 70Fenoy & Associats 25Fernández Sabater, Gonzalo 57Fernández Terricabres, Albert 8, 19, 56, 62Fernández, José Luis 57Fernández, Miguel A. 20Feran Casanova, Jordi 57Ferrer, Vicenç 86Ferrero i Campdelacreu, Miquel 18Finances Consulti ng 25Fitó, Ma. Àngels 56, 57, 78Fluent Soluti ons 26Folia, Albert 8, 61, 62, 64, 74Foment de Treball Nacional 24Font, Joan 63Fontrodona, Jordi 84Forné, Tomas 58Forum 2001 26Forum Gesti ó Integral 26Fradera, Carles 70Fraser, Robin 86Fundació Caixa Catalunya 26Fundació Caixa Sabadell 7, 26Fundació Catalana de l’Esplai 26, 80, 86Fundació d’Estudis Superiors d’Olot (FES) 26

Fundació de l’Escola Superior de Música de Catalunya 76Fundació Privada per a la Promoció del’Auto ocupació de Catalunya (CP’AC) 24Fundació Privada Vilacasas 26Fundació Roca i Galès 24Fundació Seira 24Fundación FIASEP 24Futbol Club Barcelona (FCB) 26Gabinet Comptex 25Gabinet Font 25Gabinet Vallribera-Baqués i Associats 25Galí i Fernández, Sheila 78Gallart, Josep Maria 9, 58Gallizo Larraz, José Luis 20, 57, 81Garcés i Jarque, Agustí 93García Castellví, Antonio 89García i Pons, Martí 9, 18García, Eugeni 57García, Josep Ma. 57García, Martí 57García, Pilar 56García, Xavier 57Garreta Dalmau, Francesc 9, 17, 65, 67, 80Garrido, Luis 59Garriga, Marc 58Garrigós, Rosa 87Gas Natural 62, 76Gasol Magriñà, Anton 89Gassó, Josep Maria 7Gay de Liébana, Josep Maria 19, 32Generalitat de Catalunya 8, 9, 16, 19, 22, 51, 60, 61, 62, 64, 66Gestdocument y Gesti ón 26Gesti ó 2000 28, 29, 80, 85, 86, 88, 89GFS Auditores Asociados 25Gibernau Asesores 25Gibert, Anna Maria 70Gil, Ana María 58


Pàg Pàg

Gil, Jaume 58Gil, José Manuel 86Giralt, J.L 56Giral, Jose Luis 57Gironella Velasco Auditors 19, 67Gironella, Emili 56, 67, 74GM Auditors 25Gómez Valverde, Antoni 20Gómez, Francesc 9, 31, 32, 56, 57, 68, 78, 80, 87Gómez, Magda 57Gonfaus, Robert 57González, Elena 56González, Joan Josep 58González, José Ramón 63, 65González, Josep Joan 56González-Simo, Joan Josep 57Gonzalo Angulo, José Antonio 9, 67Gordi, Pere 57Goxens Duch, Antoni 74Goxens, Maria Àngels 19, 56Gracia, Ma. Carmen 59Grant Thorton 25Graset, Josep 70Gremi d’Indústries Gràfi ques de Catalunya 24Gremi de Fabricants de Sabadell 24Gros Monserrat 25Grup Borges, S.A. 71, 74Grup Catalana Occident 26Grup Clade 24Grup Damm 77Grup Esteve 26Grup Freixenet 76Grupo Millar2 26Grupo Sifu 20, 26Guardiola, Pere 20Guasch Figueras, Salvador 9, 10, 17, 18, 58Güell, Francesc 58Guerrero, Antonio 9

Gusi, Jordi 58Guti érrez-Rubí, Antoni 58Haro, Joan 57Hernández, Ana B. 79Hernández, Joan Miquel 84Hope, Jeremy 86Horváth & Partners 25, 63Horwath PLM Auditores 25IAE, Argenti na 62Ibarz, Amadeu 59IES Baix Camp 26IES Provençana 26IESE Business School 23, 61, 62, 63IL3 Insti tut de Formació Contí nua (UB) 23IMO Asesoría y Gesti ón Empresarial 25INALDE, Colombia 62Indret d’Assessoria 25Inforbook’s 80, 87Ingecal 26Insti tut d’Economia i Empresa Ignasi Vilallonga (IIVEE) 24Insti tut d’Educació Contí nua (IDEC) 2, 8, 11, 19, 23, 28Insti tut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC) 9, 12, 27, 35, 36, 59, 63,65, 67Insti tut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) 76Insti tut de Tècniques Comptables (INTEC) 26Insti tut Obert de Catalunya (IOC) 23Insti tuto de Análisis de Intangibles (IAI) 24, 84Insti tuto de Censores Jurados deCuentas de España 7Integratek 26Intermega Soft ware&Service 26Internati onal Accounti ng StandardBoard (IASB) 27, 34, 35, 36, 61Intervención General de la Administración del Estado - IGAE 65

124 Memòria 2002-2012

Pàg Pàg

ISOC 84J & A Garrigues 20, 25Jané, Benet 71JDA Audit 25Jest Asesores de Empresa y Parti culares 25Jordi Amado & Consultores Asociados 25Jove Cambra Internacional de Catalunya (JCI) 24 Kapelko, Magdalena 78Kasperskaya, Yulia 75, 78KH Lloreda 26KPMG Auditores 20, 25Kreedit Innova 25La Caixa 20, 26La Fageda 76La Fontana de l’Eixample 61, 63Laboratoris Esteve, S.A. 61Lara, Carlos 59Lati ndex 84Lavado, José Antonio 58Lázare, Elena 57Leiva, Lluís 85Lev, Baruch 88Lidera 26Lizanda, José Manuel 29, 32, 57, 81, 86Lizarran Tabernas Selectas 20, 26Lizcano, Jesús 9, 67Lladó, Joaquim 80, 81Llobet & Vila Consulti ng 25Llobet Abizanda, Montserrat 58, 78Llop Gesti ó Esporti va 26Llopart i Pérez, Xavier 18Lloreda, Josep M. 58Lloret, Pilar 90Llúzar i Briñas, Alfonso 8, 9, 19, 66López Casasnovas, Guillem 64 López i Serra, Josep Mª 18, 80López Mestres, Josep Maria 9, 19López, Diego 57

López, Xavier 57Losada, Carlos 8, 64Luna, Francisco 58Makeateam 26Malavia, Lluís 57 Manrique, Maria Francisca 57Mañer, Mercè 59Mañosa, Agustí 58Marimon, Rosa 57Marín i Vilanova, José Miquel 18Marín, Quico 89Mariné Assessors 25Mariño, Ramon 20Márquez, Antonio 58Martí i Torra, Jordi 9, 20, 58, 67Martí Vega & Assessors 20, 25Martí , Josep 20Martí , Juanjo 58Martí , Magda 57Martí n, Francisco 57Martí n, Ignacio 57Martí n, Laura 20Martí nez González, Alberto 78Martí nez i Blasco, Mónica 78Martí nez Medrano, Carola 57Martí nez, Alberto 56Martí nez, Carola 58Mas Villellas, Lluís 9, 18, 66Mas, Artur 9Mases, Joan 57Massó, Josep 20, 57Mateu, Jose 57Mayo, David 59Mayolas Assessors d’Empreses 25Mazón, F. 89Medigrup Digital 26Mejora Conti nua 26Menéndez, Carlota 79Mercadona 26


Pàg Pàg

Merino, Carles 57Mes Marge.Net 25Metje, Carles 58Miguel Torres 19, 26, 65Mínguez, Santi ago 32Miquel i Carrasco, Alejandro 9, 18Miquel, Mónica 58Miret, Antoni 20Miró, Miquel 19, 58, 65Molla Rudiez & Oliva 25Monclús, Ricard 32, 56, 58, 77, 84Moncunill Consultors 25Monfort, Enric 19, 28, 86Monllau, Teresa Ma. 28, 58, 81Montegut Salla, Iolanda 32, 57, 81Montseny, Anna Maria 58Moore Stephens & Santacana Auditores y Consultores 25Mora i Puigví, Antoni 8, 17, 18, 57Mora, Sergi 58Morales, Rafael 57Morán, Mercè 58Morell, Ana 57Moreno, Jordi 81Moreno, Jose Luis 81Morera, Pilar 56Moretones, Judith 57Morillas, Jordi 58Morrós Ribera, Jordi 58, 75Moya, Soledad 9, 28, 31, 32, 56, 71, 78Mrsnik, Marko 63Mula, Marian 58Munté, Lluís 19Muñiz, Lluís 58, 86, 87, 88Nadal, Joan 58Navarro, Ángel 57Navarro, Joana 57Navidian 26Negra, Santi ago 59

New Lingua Centres Gestors de Formació 26Nicolás, Victor 65Nobes, C.W. 61Northrup, C. Lynn 86Odena, Xavier 57Olías, Sandra 10Oliván, Toni 10, 14Olivares, Joan A. 67Oliver y Camps, Auditores Asociados 25Oliveras i Sobrevías, Ester 9, 28, 32, 56, 57, 79Olsina, Francesc Xavier 89Òmnium Cultural 24, 63, 64, 66, 69, 76Opti ma Business Consulti ng 26Organisme Autònom de Fires i Mercats (IMPEVIC) 24Organización y Administración de Empresas 25Orgaz, Neus 79Ors, Joan 56Orti z, Daniel 58Osés, Xavier 10, 59, 60Pagès Editors 80Pahissa Navarro, Eusebi 58Palacín, Ramon 88Palet, Lourdes 20Pallarés, Joaquim 57Pallàs, Josep M. 58Palos, Domingo 57Pàmies, Joan 57Panicello, Eva 57Papaiokonomou, Eleni 76Pardo, Luis 20, 67Paretas Castellar, Marta 57Pasternak, Adam 63Pastor, Xavier 58Patronal Catalana Cecot 24, 69Patronat de la Fundació de la Santa Creu i Sant Pau 74Patuleia, Manuel 9, 67Paxau, Elisabet 20

126 Memòria 2002-2012

Pàg Pàg

Paz, Sofi a 58Peña, Marco A. 58Peñalva, Fernando 56Peñas, Mercè 57Pereira, Fernando 75Pérez Santamaria, Josep Lluís 58Pérez, Josep Lluís 58Pérez, Maite 57Pérez, Miguel Antonio 19Perramon i Costa, Jordi 9, 28, 29, 57, 76, 77, 79Peti ta i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC) 20, 24Pili, Iñaki 89Pincas, Gérad D. 58Piura, Perú 62Plà, David 77Pla, Jordi 58Plana Artús 25Plana, Dolors 20, 56Planeta de Agosti ni Profesional y Formación (PAPF) 26Pluta Abogados 25Poch, Ramon 74Pochet, Christi ne 9, 67Ponsatí Mora, Miquel 80Pont Amenós, Antoni 71, 74Pont Mestres, Magí 75Pont, Joan Francesc 60Porqueras, Ivan 57Port Aventura 26Portabella, Josep Maria 9, 19, 57, 61, 66Portal, Arturo 81Prado, Albert 58PRAGMA Solucions 26PriceWaterhouseCoopers Auditores(PWC) 19, 25Prior Jiménez, Diego 9, 19, 78Promoció Econòmica de Cornellà (PRECSA) 24

Prudencio González Asesores Empresariales 25Puig de Travi, Carlos 7, 80Puig Rimbau, Antoni 80Puig, Àlex 20Puig, Carles 56Puig, Rafael 58Pujadas, Pere 90Pujol, Jordi 8, 10Pujol, Ramon 57Quesada, Ana 6, 10, 14Rabaseda i Tarrés, Joaquim 9, 10, 17, 32 56, 57, 59, 71Ramió, Maria Àngels 19Ramírez, Jaume 56Ramírez, Xavier 19Raventós, Josep M. 81Raventós, Maria del Mar 66RCR Proyectos de Soft ware 26REA 74Rebiss Assessors Legals i Tributaris 25Redondo, Rafael 19Reguant Fosas, Francesc 28, 57, 58, 80Repsol YPF 74Reserva Batallé 26Rialp Criado, Josep 78Ribas, Enric 19Ribechini, Gian Lluís 58Ribó i Nirella, Josep 18Rifa, Marina 57Rigau, Glòria 57Ripoll Zárraga, Ane Elixabete 79Ripoll, Enric 59Ripoll, Vicente 87Risc Valor Consulti ng 25Rius & Rius Assessors 25Rius Consultors Associats 25Rius, Enric 57Rivera Vicencio, Eduardo 31, 32, 57Rivera, Luis 65


Pàg Pàg

Rizo, Jordi 31, 32Roca Vila i Jurado Associats 25Roca, Josep 88Roca, Marta 89Roca, Mercè 88Rocafort Nicolau, Alfredo 9, 17, 74, 86Rocamora, Antoni 19Rodó, Jordi 58Rodríguez García, Ferran 57Rodríguez Pérez, Gonzalo 78, 79Rodríguez, Araceli 58, 84Rodríguez, Ferran 59Romagosa, Joan 57Romero Villamor, Javier 80Ros Peti t 25Ros, Elisabeth 58Rosanas, Josep Maria 8, 19, 56, 61, 62, 75, 77Rovira, Maria Rosa 32, 56RR Asesco Consultoría Empresarial 25Ruiz, Pascual 20Ryan, B. 89S y V Asesores Financieros 25Sabater, Joan 58Sagalés i Guillamon, Joan Ramon 18Sage Logic Control 26Sage SP 20, 26Sáiz Antón, Petra 8, 9, 17, 57, 63, 65, 66, 67Saladrigues, Ramón 32, 56, 58, 81Salas i Ríos, Manel 9, 17, 61, 63, 65, 67Salas, Josep M. 89Sallent, Oriol 58Sallés, Ramon 58Saludes, Francesc Xavier 57, 58Salvador, Daniel 58Sánchez Cristóbal, Josep Lluís 7, 8Sánchez Rebull, Maria Victòria 70, 71, 78Sánchez, Nati 57, 81Sandelmann, Uwe 57Sanglàs, Jordi 20

Santandreu, Pol 10, 58, 81Santanera, Assumpta 57Sanz, Cristi na 6Sardà, Joan (AECE) 19Sardà, Joan (UPC) 20, 81Saurí, Artur 8, 62Scapens, R.W. 89SDG Consulti ng España 20, 25SEAT 63Secot Tarragona 25Segarra, Oriol 88Segarra, Pere 59Seguí, Elies 77Senior Manager Auditors i Consultors 25Sentí s, Xavier 31Seraudit Auditores 25Serra, Daniel 66Serra, Joan 20Serradell, Enric 58, 59, 75, 81Serrat Auditors 25Serrate, Fernando 20Simons, Robert 87Sindicatura de Comptes de Catalunya 7Sirvent, Josep 81Sisconges & Estrategia 26Sistemas de Información Empresarial 26Slof, John 79Soft for you 26Soft vic 26Solà Tey, Magda 79Soldevila, Pilar 8, 14, 28, 32, 56, 77, 86, 87Solé, Jordi 20Soler, Eduard 8, 66Soler, Gemma 20Som-os 51 26Soriano, Maria Jesús 90Soto, Juan Ignacio 8, 61, 62, 64Spain Horvath & Partners 63SpencerPickett , K.H 86

128 Memòria 2002-2012

Pàg Pàg

Sport & Salvament 26Stathel, Andri W. 58Stender, Monica-Elsa 58Stoyanova, Alexandrina 84Studio 80 VIC 25Subias, Francesc 57Suport Associati u (L’Esplai) 26Surià, Joan 57Surià, Juan 58SW Audit Group 25Talabardón, Eric 57Tamarit, Carme 87Tecno Campus Mataró-Maresme 59Tejerina, Guillermo 58Temprà, Josep 85Terceño, Antonio 70Termes i Anglès, Ferran 6, 17, 55, 71, 88Terraza, Lluís 57Terrer Gesti ón y Asesoramiento 25Terricabres Gesti ó 25Theobals, M. 89Tolon, Albert 57Tomás, Jaume 20Torné, Gemma 57Tornos, Xavier 19Toro, Daniela 58Torra Badia, Economistes i Auditors 25Torra i Porras, Salvador 79Torras, Josep 20, 57Torrent Canaleta, Margarita 79Torrents, Jordi 58Torres, Glòria 8, 20Torres, Josep 58Torres, Teresa 84Trallero, Marta 57Trepat Prunés, Josep 57Treviño, Núria 58Tua Pereda, Jorge 9, 63, 65, 75Tugores, Joan 60

Turnbull, Philip 9, 63, 65, 67Tusal, Llorenç 57Unió Empresarial de l’Anoia (UEA) 24Unió Empresarial del Penedès (UEP) 24Unió Patronal Metal·lúrgica (UPM) 24Universidad Autónoma de Madrid 75Universitat Abat Oliba (UAO-CEU) 23Universitat de Girona (UdG) 20, 23, 77, 78Universitat de Lleida (UdL) 20, 23Universitat de Vic (UdV) 23Universitat Internacional de Catalunya (UIC) 23Universitat Oberta de Catalunya (UOC) 19, 20, 23, 59, 75, 79Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) 19, 20, 23, 61, 67Universitat Politècnica de València 77Universitat Pompeu Fabra (UPF) 19, 23, 24, 66, 67, 74, 75, 76, 77, 78, 79Universitat Rovira i Virgili (URV) 20, 23, 65, 69, 70, 71, 75, 76, 77, 78,79UPF Business Shutt le 24Urarte, Silvia 58Urioste, Javier 20Urquidi, Ana 87Valderrama, Pilar 57Valentí , Sergi 86Valero, Albert 57Vallverdú, Josep 19, 56Vancells, Albert 32Vara, David 57Velasco Massip, Lluís 80Ventura Astals, Manel 7Verge, Xavier 58Verger, Marcel 57Vergés Mamé, Enric 9, 18, 19, 80Verrié, Pau 8


Pàg

Versat Advocats 25Vicente, Enric 57Vidal, Arantxa 32, 58, 77Vidal, Ignasi 58Vidal, Isabel 58Vidal, Juliana 58Vidal, Miquel 58Vidiella & CIA 25Viedma, Josep Ma. 19, 58, 61, 67, 81Vila, Mar 64 Vila, Silvia 59Viladecans i Riera, Carme 78, 81Vilanova, Anna 19Vilaseca, Jordi 19Vilaseca, Rafael 62Viloca, Melcior 58Vinyals, Emili 81Viñas i Xifra, Josep 32, 56, 57, 58, 77, 78Vivas, Carlos 9, 19Vives, Antoni 8Voelker Service 25Weber, Eric 62Wolters Kluwer España 26Xarxa OniOn 24Zaragoza Farré, M.Alba 9, 17Zeng, Volker 58

10 anys de l’associació catalana de comptabilitat i direcció · 2018-09-30 · 8 memòria...

Documents