102309 lp projecte tuning - baula.combaula.com/wp-content/uploads/2012/11/102309... · eines per a...

LLIB

RE

DEL

PR

OFE

SSO

RA

T l a l l u m d e l f a r

Projecte túning

Toni Cotet i Masià

PLA

LE

CTO

R B

AU

LA

2

Viu llegint!

Viu llegint!

La literatura, a banda del seu component lúdic, proporciona eines per a una millor comprensió del món que ens envolta. Un llibre ens pot dur més enllà de les nostres fronteres i fer-nos descobrir mons nous. La lectura, alhora, ens ajuda a millorar les nostres capacitats comunicatives.

El quadern per al professor que teniu a les mans conté un ampli i variat ventall d’activitats de diversa intensitat cultural. Aquest és un material que us oferim amb voluntat de servei on podreu triar les propostes que més us convinguin en funció dels vostres programes i objectius.

Us permetrà, també, adaptar les activitats al nivell que vulgueu imprimir a la classe. És per això que podeu optar per propostes més bàsiques o més complexes segons els vostres objectius per al curs. Tant si opteu per les unes com per les altres, o per totes, aquest material us podrà ser de gran utilitat en la vostra tasca.

Aquest quadern té cinc parts. La primera part, introductòria, conté informació sobre la novel·la, l’autor, els objectius del pla lector, les competències bàsiques que treballa, etc. A la segona part, la secció «Treballem...», hi trobareu les activitats; les hem organitzat segons els eixos temàtics de la novel·la. Hi ha eixos de caràcter general («Treballem la literatura») i més específics segons la novel·la («Treballem el fracàs escolar»). A la tercera part, hi trobareu algunes propostes per motivar la lectura entre l’alumnat. Finalment, a la quarta i cinquena part, trobareu el solucionari del Quadern de l’alumnat i la bibliografia amb la referència dels textos citats al quadern.

Índex del pla lector

El pla lector 3

L’obra 5

Treballem...

Treballem la literatura 6

Treballem el fracàs escolar 8

Treballem les relacions pares-fills 9

Treballem les relacions avis-néts 9

Treballem l’autoestima 10

Treballem l’amistat 10

Treballem l’expressió gràfica i artística 11

I ara, què? 12

Solucionari 15

Bibliografia 19

102309_LP_PROJECTE TUNING.indd 2 25/03/13 12:00

3

El pla lector

Context i gènere literari de Projecte túning

Projecte túning és una novel·la realista que tracta diverses rea-litats molt properes als adolescents.

En primer lloc, trobem en Jona, el protagonista principal. La seva desmotivació pels estudis és, malauradament, una situació força quotidiana a les aules. Aquest és un dels temes que vol tractar el llibre: la recuperació d’un alumne que gairebé es troba fora del sistema escolar, gràcies a un projecte interdisciplinari que el motiva i el fa superar-se i continuar endavant: el Projecte túning.

En segon lloc, els conflictes personals són ben presents en aquesta obra. Per una banda, veiem el cas de l’Adriana, una noia de 15 anys a qui van intentar violar. Per intentar oblidar-ho tot, la família marxa a viure a la ciutat. Al nou institut l’Adriana coneixerà en Jona, però haurà d’enfrontar-se al passat abans de tenir una relació amb ell. Per altra banda, trobem en Rafa, el qual fa un canvi radical a la seva vida per superar la mort de la seva dona. La necessitat de treballar en una feina on no es busquin uns resultats materials, sinó unes satisfaccions més «humanes», fa que el Rafa triï el camp de l’educació tot abocant-se als més desfavorits i engega el Projecte túning.

Per acabar, cal dir que Projecte túning és una novel·la amb un llenguatge fluid que en facilita la lectura, amb diàlegs que reflecteixen la realitat diària dels joves i els adults, i amb uns personatges que evolucionen en les seves actituds i maneres de fer i que mantenen el lector en tensió fins al final.

Objectius del Pla Lector de Secundària Viu llegint!

Foment d’un esperit crític: Propostes de títols que responen a temàtiques juvenils i que pretenen fer trontollar judicis precon-cebuts.

Experiència estètica: Les propostes i activitats del pla lector Viu llegint! són també una eina per complementar l’accés a diversos vessants de la cultura des del mateix marc educatiu de l’escola.

Sensibilització de temàtiques socials i realitats properes als joves: Activitats i iniciatives que pretenen acostar els joves a les realitats socials que els envolten i inculcar-los un sentiment cívic i social de comunitat.

Treball interdisciplinari: Propostes d’activitats en diferents àrees culturals (literatura, teatre, cinema, etc.) que permeten analitzar el tractament d’un mateix tema en cadascun dels àmbits proposats.

Habilitats comunicatives i capacitats lingüístiques: Foment del desenvolupament de les capacitats d’expressió i de comuni-cació a través de l’anàlisi de la informació donada i buscada.

Interès formatiu i objectius d’aquesta obra

Projecte túning ofereix l’oportunitat de treballar amb l’alumnat aspectes que afecten el seu dia a dia.

Actualment, més d’un 40 per cent de joves de 15 anys han repe-tit com a mínim un curs a la seva vida escolar, i aproximadament un 30 per cent d’alumnes no aconsegueixen el GESO (Graduat en Educació Secundària Obligatòria). L’obligatorietat de ser escola-ritzats fins als 16 anys ha fet que molts nois i noies que no volen estudiar, sinó incorporar-se al món laboral o seguir uns estudis de formació professional específics, pateixin una situació de desmo-tivació. Aquest fet, moltes vegades genera conflictes d’indisciplina, amb repercussions molt greus per a la resta de companys i com-panyes que els envolten. Sovint, els casos d’aquests alumnes van acompanyats de complexes situacions familiars que enrareixen encara més la situació.

Les activitats proposades en aquest quadern del professor prete-nen convidar els alumnes i les alumnes a compartir amb la classe o grups reduïts la seva opinió sobre les decisions i actituds dels protagonistes del llibre. Els ajudaran a plantejar-se noves situa-cions i a manifestar què en pensen o com actuarien si es trobes-sin en situacions semblants, amb la voluntat de parlar i entendre una mica més el procés pel qual estan passant els protagonistes.


4

El pla lector

Competències bàsiques

En l’elaboració d’aquest pla lector s’han contemplat les competències bàsiques proposades al Currículum d’Educació Secundària.

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES CENTRADES A CONVIURE I HABITAR EL MÓN

Competències comunicatives 1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual

2. Competència artística i cultural

7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

8. Competència social i ciutadana

Competències metodològiques 3. Tractament de la informació i competència digital

4. Competència matemàtica

5. Competència d’aprendre a aprendre

Competències personals 6. Competència d’autonomia i iniciativa personall

1. Activitats enfocades vers l’anàlisi i la comparació de textos (lite-ratura, cinema, art, premsa, Internet, etc.), extreure’n les pròpies conclusions i defensar-les davant els companys i les companyes.

2. Activitats que conviden els alumnes i les alumnes a analitzar pel·lícules, contes, obres de teatre, obres d’art, etc. en relació amb la novel·la que han llegit. A la vegada, es convida l’alumnat a ser imaginatiu i fer les seves pròpies creacions.

3. Els exercicis tant del llibre de l’alumne com del professor pro-posen activitats en què l’alumnat haurà de buscar informació i analitzar-la (en forma de text o debat a classe). Aquestes activitats també tenen com a objectiu el desenvolupament d’un esperit crític i analític amb la informació donada.

4. En l’apartat «Treballem el fracàs escolar» es proposa treballar la creació i interpretació d’estadístiques, amb l’objectiu de relacionar-les amb la realitat que representen.

5. Les activitats es basen en l’anàlisi comparativa entre diferents propostes, com també en la capacitat dels alumnes i les alum-nes per ser creatius a l’hora de resoldre les tasques.

6. A través d’activitats al voltant de la situació dels personatges de la novel·la, les activitats volen ajudar els alumnes i les alumnes a prendre consciència de la seva identitat com a individus, com també fomentar una actitud oberta i de compromís envers el seu entorn.

7. La temàtica de la novel·la és una bona oportunitat perquè els alumnes i les alumnes connectin amb aspectes de la realitat social en què viuen, els quals poden afectar les seves vides i les d’aquells que els envolten: el fracàs escolar, la mort de persones properes i la seva superació, l’autoestima, les seqüe-les que pot deixar un intent de violació i la relació entre pares i fills.

8. Les activitats d’aquest pla lector pretenen connectar els alumnes i les alumnes amb el seu entorn, tot formant un sentiment de responsabilitat social i d’enfrontament a la rea-litat a través d’una sèrie de problemàtiques que hem esmentat en la competència anterior.


5

L obra

L’obra

Títol Projecte túning / Autor Toni Cotet i Masià / La Llum del Far, 82 / + de 12 anys / 214 pàg.

L’autor

Va néixer a Badalona el 1973. És llicenciat en Filologia Catalana i treballa de professor als Salesians de Badalona des de l’any 1994. Un dia, els seus alumnes —que coneixen la seva gran afició per inventar històries— li van demanar que escrivís alguna novel·la on se sentissin reflectits, on sortís tot allò que els inte-ressa, que els preocupa, o que viuen cada dia...

Tot el que ha publicat fins ara està adreçat, sobretot, a un públic jove, i sempre parteix de la seva experiència amb nois i noies de 12 a 16 anys per inventar històries que els puguin interessar i els despertin l’afició per la lectura. Per això, els seus llibres tenen un caire realista, amb les vivències que els poden passar als joves d’avui dia i amb uns personatges que s’emmirallen en la quanti-tat d’alumnes que té i que ha tingut. Són novel·les plenes de diàlegs vius i directes, perquè estan extrets de la realitat.

En els darrers sis anys, ha escrit sis novel·les. L’any 2009 va guanyar el Premi de novel·la juvenil Ciutat de Badalona.

A Baula, i en aquesta mateixa col·lecció, ha publicat La pujada (La Llum del Far, n. 67), una novel·la ambientada en la caminada d’un grup de joves des de Barcelona fins a Montserrat; i, El Pont de la Llum (La Llum del Far, n. 75), una història d’amors i desa-mors, amb un misteri que envolta l’ocupació d’una casalot antic.

Argument

En Jona és un noi de 16 anys que per diverses circumstàncies personals està abocat al fracàs. Estudia quart d’ESO, però és un alumne pèssim i mai no aprovarà. Molesta a classe i tothom el rebutja. Només té dos amics, que estan en la mateixa situació que ell: en Lucas i en Hamza.

Dos fets, però, canviaran la seva vida. Per una banda, l’aparició de l’Adriana, una noia que arriba a la ciutat fugint de les seqüe-les d’un intent de violació. I, per l’altra, l’aparició d’en Rafa, un home que busca, en la nova feina de docent, superar la mort de la seva dona.

En Rafa optarà per dedicar-se als alumnes més desafavorits iniciant un projecte interdisciplinari: el Projecte túning. En Hamza, en Lucas i en Jona hi connectaran de bon principi i els motivarà per poder acabar els estudis, fent-los sentir útils i aug-mentant la seva autoestima.

Paral·lelament l’Adriana haurà d’afrontar les seves pors i el pas-sat del qual fuig iniciant una relació amb en Jona. També en Rafa superarà el seu passat amb l’estreta relació que s’estableix entre ell i la Sole, una professora del centre.

Temes

Amistat

Autoestima

Superació

Esforç

Amor

Família

Relacions professor-alumne

La desmotivació i motivació pels estudis, pel futur

El món dels cotxes, el túning

La mort d’un familiar

La superació d’un trauma


6

Treballem...

Treballem la literatura

1 El programa de ràdio de Projecte túning

S’ha de crear un programa de ràdio per grups. Cadascun dels grups ha de treballar una secció amb un gènere periodístic dife-rent. Finalment, el guió d’aquest programa s’haurà de retrans-metre i gravar.

Objectius:

Desenvolupar i treballar l’escriptura i l’oralitat.

Conèixer i familiaritzar-se amb el mitjà de comunicació de la ràdio i els diferents tipus de programes que tenim a l’abast.

Reflexionar sobre el contingut de la novel·la a partir de la recon-versió del text.

Treballar la tipologia textual i la construcció de guions radiofò-nics.

Proposta:

Dividir la classe en grups i entre tots extreure de la novel·la les reflexions que conté i crear un programa radiofònic titulat Projecte túning. Constarà de diferents seccions:

a. Tertúlia sobre el fracàs escolar

b. Entrevista a en Jona

c. Entrevista a en Rafa

d. Entrevista a l’Adriana

e. Retransmissió del concurs de túning de Madrid

f. Programa d’humor sobre un dia a l’IES Pere Forn

g. Les notícies més rellevants de la novel·la

2 Rebeldes, de Susan E. Hinton

Tot i haver estat escrita l’any 1966, les circumstàncies i els con-flictes que es descriuen en aquesta novel·la connecten molt bé amb els adolescents de l’actualitat. Cal assenyalar que allò que sorprèn més els alumnes i les alumnes és descobrir que l’autora d’aquest llibre el va escriure amb només 16 anys. El seu llenguat-ge senzill i clar i el seu realisme en la descripció de caràcters i situacions fan que sigui un llibre molt interessant per als ado-lescents.

Objectiu:

Promoure la lectura i la comparació de textos.

Fitxa del text:

Títol: RebeldesAutora: Susan E. HintonPublicat per: Editorial Alfaguara, 1985 (1a edició)

Proposta:

L’activitat pretén que l’alumnat compari els protagonistes princi-pals de les dues novel·les: en Jona i en Ponyboy.

Preguntes:

En què s’assemblen els dos protagonistes masculins d’aquestes dues novel·les?

En què es diferencien?


7

5 El diari personal

L’Adriana necessita temps per poder superar l’intent de violació que va patir. Una de les teràpies que es fa servir per poder expulsar les angoixes interiors és escriure les sensacions que sent en un diari personal.

Objectius:

Desenvolupar i treballar l’escriptura.

Desenvolupar i treballar la imaginació.

Desenvolupar i treballar la introspecció.

Proposta:

Treballar individualment en la creació d’una pàgina d’un diari personal. Cada alumne o alumna s’ha de posar en la pell de l’Adriana i explicar les sensacions que va viure els dies posteriors a l’intent de violació que va patir.

A continuació, cadascun dels alumnes farà una lectura de tot el que ha escrit davant de la resta de companys i companyes.

6 El conte d’en Jona, en Hamza i en Lucas

Un conte és un relat curt de ficció. Una manera de definir-lo col·loquialment és la següent: «El conte és una novel·la con-densada». Es tracta d’un gènere literari que mostra una gran complexitat i destresa, ja que en poques pàgines s’ha d’explicar una història, per això cal anar directament al gra.

Objectius:

Treballar la creativitat.

Elaborar un relat curt de ficció.

Saber crear un conte en grup, seguint les pautes adequades i respectant les opinions de tots els integrants.

Proposta:

Demanar als alumnes i les alumnes que escriguin un conte en grups de tres. L’extensió ha de ser d’un mínim d’un full i un màxim de quatre.

La temàtica serà lliure, només hi haurà una condició: els prota-gonistes hauran de ser alumnes amb problemes acadèmics i de disciplina, com ara en Jona, en Hamza i en Lucas.

Treballem...

3 Treballem la reescriptura

Aquesta novel·la està farcida de diàlegs que donen agilitat al ritme de la història. Animarem els alumnes i les alumnes a rees-criure algun capítol de la novel·la com si es tractés d’una obra de teatre. Per tant, hauran d’utilitzar totes aquelles característi-ques tipogràfiques del text teatral: diàlegs, versaletes, acota-cions, etc.

Objectiu:

Saber distingir entre dos gèneres literaris, la novel·la i el teatre, i a partir d’aquí ser capaços de transformar el capítol d’una novel·la en una escena teatral.

Proposta:

Demanar als alumnes i les alumnes que, per grups, reescriguin qualsevol capítol de la novel·la i el transformin en una escena teatral.

4 Representem una obra teatral

A partir de l’activitat anterior, els alumnes i les alumnes poden representar el text que han escrit.

Objectiu:

Desenvolupar la memòria, la dicció, la interpretació i la improvi-sació de l’alumnat.

Proposta:

Demanar als alumnes i les alumnes que, per grups, representin el text que han escrit a l’aula, a la sala d’actes o al teatre escolar. Es pot fer per grups, i cadascun d’ells pot representar una esce-na que correspongui a un capítol. Aniria bé que la representació fos ordenada, per tal de seguir el fil argumental.


8

Treballem...

2 El documental

El documental és un recurs molt interessant per visionar i treba-llar amb l’alumnat.

Us proposem veure’n tres que treballen el món educatiu emesos a dos programes de TV3: 30 minuts i Sense ficció.

Fitxes dels documentals:

Títol: «Assignatures pendents»Autor: Oliver, R. i Segarra, S. Programa: 30 minutsEmès: 11 de desembre de 2011

Títol: «El preu de ser els primers»Autor: Dagurressar, S.; Doyeon, U. i Gaillard, L. Programa: 30 minutsEmès: 15 de gener de 2012

Títol: «El llegat de Sísif. La cultura de l’esforç»Autors: Barreda, A. i Montserrat, Ll. Programa: Sense ficcióEmès: 30 d’abril de 2012

Objectius:

Aprendre a fer una anàlisi crítica de les idees que pot difondre un reportatge.

Comparar les diferents realitats que es veuen a cadascun dels reportatges.

Proposta 1:

Individualment, i en un full, cada alumne ha d’escriure les carac-terístiques principals de cada reportatge que ha vist.

A continuació, els alumnes i les alumnes formaran grups de quatre persones i faran una posada en comú. Un representant de cada grup llegirà a la resta de companys i companyes les conclusions.

Proposta 2:

Individualment, i en un full, cada alumne ha d’escriure les di-ferències bàsiques entre la tipologia de nois i noies de cadascun dels reportatges.

A continuació, els alumnes i les alumnes formaran grups de quatre persones i faran una posada en comú. Un representant de cada grup llegirà a la resta de companys i companyes les conclusions.

Treballem el fracàs escolar

El fracàs escolar al nostre país: resultats i comparativa

Al final de la novel·la, hi ha una nota de l’autor que se centra a parlar-nos d’unes estadístiques que fan referència als percentat-ges de fracàs escolar a l’Estat espanyol.

Objectius:

Fer prendre consciència a l’alumnat de les causes i conseqüències del fracàs escolar per a la seva vida futura.

Aprendre a expressar les pròpies opinions en un espai de debat, tot respectant les opinions dels altres companys i companyes de classe.

Reflexionar i plantejar-se noves preguntes al voltant de la impor-tància dels estudis per a la formació i preparació d’un estudiant.

1 Estadístiques

A Internet podeu trobar diverses estadístiques dels percentatges de fracàs escolar dels països europeus. Només cal escriure «esta-dístiques del fracàs escolar europeu» i de seguida apareixen els resultats.

Objectius:

Aprendre a crear i treballar amb estadístiques.

Desenvolupar i treballar la interpretació de dades estadístiques i aprendre a extreure’n conclusions.

Aprendre a escoltar les opinions dels altres i estar oberts a un canvi d’opinió.

Saber respectar les normes d’un debat i acomplir-les: establir torns de paraula, ser respectuós amb el moderador i amb les altres persones.

Proposta 1:

Buscar les estadístiques de fracàs escolar a Europa, fer una comparativa entre països i després fer una estadística del fracàs escolar dels darrers anys a la pròpia escola.

Es pot fer una comparació de resultats amb la mitjana d’Europa i la de Catalunya.

Proposta 2:

Realitzar un debat a la classe on es comentin els resultats de les estadístiques, parlar de les possibles causes i conseqüències i aportar idees de com evitar els mals resultats.


9

Treballem...

Treballem les relacions pares-fills

1 Les nostres relacions amb els pares

A Projecte túning són ben presents les relacions familiars. De fet, hi podem veure dues situacions diferents. Per una banda, la relació que mantenen els pares d’en Jona amb ell, i, de l’altra, la que mantenen els pares de l’Adriana amb ella, dues maneres de fer ben diferents.

Són dues realitats marcades, sobretot, pels antecedents familiars.

Objectiu:

Treballar la relació familiar.

Proposta 1:

A partir de diferents fragments de la novel·la, els alumnes i les alumnes, per grups, hauran de crear una mena de sociograma on es constati el tipus de relació que mantenen en Jona i l’Adriana amb els seus respectius pares. N’hauran de realitzar dos; d’aquesta manera podran comparar cadascuna de les unitats familiars i el seu tracte.

Proposta 2: Cinefòrum

Podem fer un cinefòrum amb l’alumnat i fer un paral·lelisme entre la relació del Jona amb els seus pares. La pel·lícula propo-sada és Ordinay People (Gente corriente).

Fitxa de la pel·lícula:

Títol: Ordinary PeopleDirector: Robert RedfordAny: 1980País: Estats Units

Resum:

La Beth, en Calvin i en Conrad intenten superar la mort del germà en un accident de veler. La relació entre ells es veu afectada pels retrets de la mare, el sentiment de culpa del fill i el pare que, intenta donar suport a una i altre per mantenir la família unida.

Preguntes per al cinefòrum:

Quin paral·lelisme podem fer entre la relació familiar dels perso-natges d’Ordinay People i els de Projecte túning?

Es pot establir una relació de causa-efecte entre la classe social d’uns i altres en la gestió de la mateixa problemàtica?

Es poden fer els mateixos paral·lelismes entre la situació familiar de l’Adriana i la de la pel·lícula?

Treballem les relacions avis-néts

1 Les nostres relacions amb els avis

En Ramon, l’avi d’en Jona, és un personatge secundari molt important per al desenvolupament de la història. La novel·la vol reflectir el paper de l’avi a l’actualitat, un paper amb molt més pes i obligacions que en generacions anteriors.

Objectius:

Analitzar el paper dels avis en l’educació dels néts.

Aprendre a escoltar els altres i estar oberts a un canvi d’opinió.

Saber respectar les normes d’un debat i acomplir-les: establir torns de paraula i ser respectuós amb el moderador i amb les altres persones.

Proposta 1:

Demanar a l’alumnat que escrigui un article periodístic en un full (de 10 a 15 línies) reflexionant sobre el paper dels avis en la societat actual. Poden fer servir la seva experiència com a base o part de l’article. Algunes de les preguntes que poden respondre poden ser: Quina responsabilitat tenen el avis en l’educació dels néts? Participen en el dia a dia de la família? De quina manera?

En poden llegir algun a classe.

Proposta 2:

Un cop llegit algun d’aquests articles, es pot obrir un debat que dugui el títol següent: «Els avis, fan només d’avis o realitzen altres tasques?».


10

Treballem...

Treballem l’amistat

1 Carta a un amic o amiga

En Jona, en Hamza i en Lucas tenen forjada una autèntica amistat; una amistat reforçada per les seves pròpies situacions personals.

Aquest valor és present en les nostres vides, i podríem dir que és essencial per a les persones.

Objectius:

Reflexionar sobre el valor de l’amistat.

Treballar l’expressió escrita.

Proposta:

Els alumnes i les alumnes redactaran, individualment, en un full una carta adreçada al seu millor amic o amiga (no cal que n’esmentin el nom). Hi hauran d’explicar totes les sensacions que experimenten quan estan amb aquesta persona i la importància d’aquest sentiment en les seves vides.

Finalment, qui vulgui pot llegir la carta a tot el grup de la classe.

Treballem l’autoestima

1 L’hora de superar-se

L’argument de Projecte túning aglutina un cúmul de situacions difícils que els protagonistes principals han d’anar superant: en Jona, l’Adriana i en Rafa han de ser forts per poder tirar endavant les situacions difícils que han de viure.

Aquí és on entra en joc l’autoestima: l’amor propi per superar les situacions adverses.

Objectiu:

Reflexionar sobre les dificultats de la vida i saber com afrontar-les per poder superar-les.

Proposta: cinefòrum

Hi ha hagut sempre moltes pel·lícules amb el tema central de la superació personal. Us proposem ara de fer un paral·lelisme entre els personatges de Projecte túning i la pel·lícula Billy Elliot.

Fitxa de la pel·lícula:

Títol: Billy ElliotDirector: Stephen DaldryAny: 2000País: Regne Unit

Preguntes per al cinefòrum:

Quina relació podem establir entre les dificultats d’en Jona i les d’en Billy? Què uneix aquests dos personatges i què els diferencia?

I entre l’Adriana i en Billiy Elliot? Quins paral·lelismes podem esta-blir? Amb la relació familiar que manté amb els seus pares?

Quina importància té l’amistat tant al llibre com a la pel·lícula a l’hora de superar-se i valorar-se un mateix?

Creieu que el fet que algú cregui en els protagonistes, tant al llibre com a la pel·lícula és rellevant?

Se n’haurien sortit tot sols, els protagonistes, sense l’ajuda de ningú? Quins creieu que són els personatges que donen suport?


11

Treballem...

Treballem l’expressió gràfica i artística

1 La maqueta de cotxe tunejat

El Projecte túning gira al voltant d’un treball minuciós que consis-teix a transformar un cotxe de sèrie i personalitzar-lo al gust del propietari.

Objectius:

Convertir un esbós en un cotxe.

Construir una maqueta d’un cotxe amb fusta.

Personalitzar el cotxe amb diversos materials i pintures.

Proposta:

Els alumnes i les alumnes han de fer grups de quatre i han de construir una maqueta d’un cotxe convencional que després hauran de modificar. Es pot fer una presentació a classe en for-mat d’exposició amb la maqueta i imatges gràfiques de tot el procés de creació (des del disseny fins al model) o bé mostrar tot el procés en forma de presentació.


12

I ara, què?

Cinefòrums:

L’adaptació al cinema de novel·les populars és constant. A través del visionat d’aquestes pel·lícules, es pot potenciar la lectura comparativa entre la novel·la original i el film. A més a més, hi ha moltes pel·lícules que serveixen per crear fòrums amb els alumnes i les alumnes per tractar diferents temes, tal com hem vist en aquest quadern.

Club de Lectura

Els clubs de lectura són iniciatives que apleguen un grup de gent cada cert temps (un cop a la setmana, cada quinze dies o un cop al mes) que es reuneix per parlar i intercanviar opinions sobre el llibre que han llegit. Moltes biblioteques públiques i llibreries n’organitzen. I, si no, sempre en podeu organitzar un vosaltres mateixos. Només cal posar-se d’acord sobre quin llibre llegireu, establir cada quant fareu les sessions, que algú prepari les preguntes per al dia de la trobada literària, i a llegir!

Objectiu:

Que els alumnes i les alumnes gaudeixin llegint i compartint lectures. Que vegin l’oportunitat de descobrir mons nous a tra-vés dels llibres i que ho puguin compartir.

Lectures en veu alta:

Un alumne escollirà un fragment (conte, poema, capítol, etc.) que li hagi agradat de qualsevol llibre i es prepararà per llegir-lo en veu alta a la classe. Idealment, es pot fer durant les colònies o en alguna activitat a l’aire lliure.

Dictats:

Utilitzar fragments de novel·les per fer dictats amb l’objectiu que els alumnes i les alumnes s’interessin per l’origen dels frag-ments dictats i s’engresquin a llegir tota la novel·la. A les pà-gines que hi ha a continuació en trobareu quatre mostres.

Pou sense fons on the rocks (LF72)Joan Pla

En Manel és un noi més o menys feliç acomplexat pel seu acne, que està secreta-ment enamorat de la Paola. Com molts joves, surt el cap de setmana de festa per passar-ho bé. L’alcohol és el seu company de festa inseparable que li fa perdre com-plexos. Una nit, de tornada a casa amb un amic es produirà un fet tràgic que el durà a mentir als companys, als pares i a la policia.

Prop del llac (LF63)Sebastià Sorribes

En els anys de postguerra, el jove Francesc decideix tornar al poble on va néixer. Vol conèixer els fets veritables que van ocasionar l’assassinat del seu pare al final de la guerra civil espanyola. En el decurs de les investiga-cions retrobarà i coneixerà un seguit de per-sonatges que posaran a prova els seus senti-ments i es veurà atrapat entre el passat i el futur, entre l’amor i l’odi, i entre el desig de venjança i la necessitat de perdonar.

El Pont de la Llum (LF75)Toni Cotet i Masià

L’Arnau està disposat a fer el que calgui per recuperar l’amor de la Sara, que se n’ha anat a viure a una casa d’okupes. Per això decideix d’anar al casalot okupat i in-tegrar-s’hi plenament. Coneixerà en Mark, un jove antisistema que és l’autèntic amo i senyor de la casa i que amaga més d’un secret. Enmig de tot, el pont del Petroli, lloc emblemàtic on van ocórrer i encara passen molt fets cabdals per als personatges.

Estripar la teranyina (LF50)M. Carme Roca

La Berta és una intel·ligent noia de setze anys que s’enamora bojament de l’Abel, tres anys més gran que ella i alumne des-tacat d’una de les millors dibuixants de manga actuals. Al cap de poc d’iniciar la relació, la Berta percep sensacions contra-dictòries. Atreta pel seu físic, no entrava en els seus càlculs que l’Abel fos tan... possessiu? O està equivocada i és una falsa impressió?

Per continuar llegint:

i ara, què?:


13

I ara, què?

2 Prop del llac

Fitxa del llibre:

Títol: Prop del llac

Autor: Sebastià Sorribes

Editorial: Baula

Núm. i col·lecció: La llum del far, 63

Pàg.: 189

ISBN: 978-84-479-1633-7

Dictat:

Quan en Francesc, a l’hora de dinar, va comentar a la seva tia que aquella tarda aniria al Mas Pinós amb en Marcel Just, la dona va moure el cap preocupada i va dir:

—Ja són ganes de complicar-se la vida. A què treu cap, remenar allò que va passar fa tants anys? Creu-me, Francesc, el passat, passat. No t’hi encaparris més.

—Tieta, tu no ho entens. He viscut tots aquests anys creient el que em va explicar la meva mare: que en Marcel de Cal Bitlles havia estat qui havia denunciat al pare. En venir a Bedó per uns dies em vaig fer el ferm propòsit de parlar amb el senyor Marcel. Com ell mateix m’ha fet evident, era una espina que portava clavada des de feia nou anys, tieta! I ara resulta que ell no va ser el denunciant. Que fins i tot havia vist el pare el dia abans del seu assassinat. Que havia anat a avisar-lo. Aquesta tarda tindré la confirmació del que m’ha explicat l’home. I potser aquest tal Frederic Pinós em donarà alguna pista per esbrinar qui va denunciar-lo.

—De què serveix, Francesc... —va començar a dir la dona.

Però el seu nebot la va tallar:

—Tieta, que no ho entens? El meu pare va morir assassinat! I jo vull saber qui en va tenir la culpa. Encara que jo mateix no m’ho volia confessar, aquests nou anys que he viscut lluny de Bedó he estat obsessionat per la mort del meu pare. No em vull venjar, creu-me, tieta. Després de tants anys, té poc sentit la venjança, però tinc tot el dret a voler saber què va passar amb l’assassinat del meu pare. A més…

1 Estripar la teranyina

Fitxa del llibre:

Títol: Estripar la teranyina

Autora: M. Carme Roca

Editorial: Baula


Pàg.: 204

ISBN: 978-84-479-1431-9

Dictat:

El problema és que la majoria de la gent n’està, de l’Abel, un noi tan simpàtic, tan amable, tan emprenedor, tan de tot...

La Yukino, la meva millor amiga, va al·lucinar quan li vaig dir que l’Abel no era qui semblava.

No em va creure, fins i tot penso que es va preocupar per mi. Podia llegir a la seva cara que creia que m’havia trastocat de veritat.

La Yukino diu que sóc una exagerada, que l’Abel pot ser especial, que potser sí que de vegades té mal geni, però que és un bon noi...

Què sap ella?

I jo, la veritat, és que tampoc no sé res, només que tinc por.

De què?

No ho sé, ben cert que no ho sé, si més no del tot.

Durant mesos he deixat créixer un sentiment enganyós. Amor i possessió s’han barrejat enfollidament fins que he quedat atra-pada en una teranyina.

Però ja he decidit estripar-la.

Sé que no em serà gens fàcil. L’Abel no em deixarà anar, simple-ment, perquè jo hagi dit prou, perquè hagi manifestat la meva voluntat de deixar córrer una relació a la qual no veig futur. Futur per a mi, sobretot.

«Para ja de dir bestieses, Berta», em va dir fa uns dies la Yukino. I va afegir també que sóc una histèrica, que m’agrada fer-me pel·lícules.

La comprenc. Ella només coneix la cara amable de l’Abel i com que, a més, n’està penjada, només veu el que li convé. L’entenc, perquè també em va passar a mi. Però el que pensi la Yukino ara no té cap importància. El que tinc clar és que acabo de fer disset anys i no vull empenyorar la meva vida. Per això he dit prou, per això el deixo.

Dictats Per continuar llegint:


14

I ara, què?

3 No diré res

Fitxa del llibre:

Títol: No diré res

Autor: Bernard Friot

Editorial: Baula


Pàg.: 68

ISBN: 978-84-479-2014-3

Dictat:

«Si us plau, Brahim, no diguis res, no serveix de res, no cridis l’atenció i tot anirà bé.» És la cançó de la meva mare, pobra mama, t’estimo, així doncs, no dic res, em premo el ventre perquè s’enfonsi tot ben endins i no surti, eh?, i no surti. Perfecte, sempre perfecte... Ben net, ben pentinat, ben vestit, clean, cool, educat, amo de mi mateix, bon alumne, delegat de classe, club de judo, grup de rock, ajudant sem-pre els petits amb els deures, tot com ha de ser... Com la nostra gespa, davant del nostre pavelló dels afores, la gespa més bonica de totes les parcel·les, tallada amb tisores i sense una sola mala herba. I els testos amb flors als ampits de les finestres, i les cortines renta-des cada quinze dies. Els meus pantalons ben planxats, fins i tot els texans —no, mama, els texans no es planxen—, i les sabatilles d’esport netejades tots els dissabtes... Perfecte, impecable... Fins i tot el vocabulari, propi, ben polit, «això no es diu, Brahim», «parla correc-tament, Brahim». I jo obeeixo, sí, mama, sí, mama...

Perfecte, perfecte, perfecte... Per a què?

Em dic Brahim, precisament, i tinc els ulls negres.

I això no s’esborra, no es renta.

4 Maic

Fitxa del llibre:

Títol: Maic

Autora: Tina Vallès

Editorial: Baula


Pàg.: 88

ISBN: 978-84-479-2266-6

Dictat:

Sempre que tinc mal de panxa la mare no hi és. Arribo de l’escola, ella se’n va i em ve el mal de panxa, uns remolins que em comencen al melic i se me’n van cap endins fins que em dobleguen per la meitat. Quan la mare torna, el mal de panxa se’n va. Ella sempre diu que són nervis. Es veu que tots els nervis els tinc sota el melic.

La mare se’n va cada dia i no em diu mai si tornarà. Llavors vénen els remolins al melic, quan em quedo sol. De vegades l’acompanyo i anem junts pel carrer, però no em dóna mai la mà com he vist que fan les altres mares. Ella va davant i jo la segueixo. La mare no és gaire més alta que jo, però fa trampa i porta talons. Es veu que la mare és molt jove per tenir un nen com jo: la senyora Coixins sem-pre diu que em va parir que encara era una nena.

Quan anem pel carrer i la mare va davant, jo me la miro i m’inflo tant que em penso que també sóc més alt, tot i no portar talons. La mare és molt guapa i els homes es giren per veure-la passar. Se la miren de dalt a baix com si se la volguessin aprendre de memòria.

Dictats Per continuar llegint:


15

Solucionari

[pàgina 5]

DURANT LA LECTURA (Pàgina 7 a la 92)

1. a. Tercera persona omniscient.

b. Jona, Adriana i Rafa.

c. Per superar la mort de la seva dona.

d. La mort de l’Àlex.

e. Perquè des de l’intent de violació no vol cap mena de rela-ció amb nois.

f. El seu avi Ramon, perquè el respecta tal com és i entén els seus problemes.

g. Al taller de cotxes d’en Marc, el cosí d’en Lucas.

h. Es produeix una baralla entre en Hamza i un altre noi.

i. En Ramon, l’avi d’en Jona.

j. El Rafa ofereix el cotxe de la seva dona perquè creu que d’aquesta manera acabarà de superar la seva mort.

k. Creu que en Rafa no té en compte el que marca el conveni i que aquest fet pot perjudicar altres companys.

[pàgina 6]

2. a. Omniscient en tercera persona.

b. Resposta oberta.

c. Resposta oberta.

d. Realista.

3. Resposta oberta.

[pàgina 7]

4. Resposta oberta.

5. a. Ésser molt fantasiós.

b. La persona que sempre l’acompanya, que li dóna suport.

c. Amb molta mandra.

d. Reconèixer la manca de coneixement.

e. Sense voler-ho, sense estar-hi d’acord.

f. Persona que treballa quan els seus companys fan vaga.

g. Un fet que es pot establir com a referència per al futur. Ja sigui en sentit positiu o en sentit negatiu.

h. Merescudament, no hi ha espai per a una alternativa.

[pàgina 2]

ABANS DE LA LECTURA

1. Resposta oberta.

2. Resposta oberta.

3. Resposta oberta.

4.

C O N F L I C T E S F U

R O G I N E O E E A M S

O I P E M T T T R Z U A

S B R T G H X I O P C P

S S O P O F E N E O Ç G

E C J F T I L R M L S O

F A E G U J A H E P I U

O T C H J C I Q S B J T

R Q T A I A V B C X Z C

P U E O L P O R O M A R

[pàgina 3]

5. Resposta oberta.

6.

1 S E T Z E

2 P R O F E S S O R

3 A L U M N E S

4 S I S

5 O C U P A C I Ó

6 B A D A L O N A

7 M O N T S E R R A T

8 E S O

9 C R Í T I C S

[pàgina 4]

7. Resposta oberta.

8. a. 2012

b. La Llum del Far

c. Edelvives Talleres Gráficos (Saragossa)

d. És l’identificador únic per a llibres (International Standard Book Number)

e. 978-84-479-2511-7


16

Solucionari

[pàgina 11]


1. a. És un projecte interdisciplinari de deu hores a la setmana. S’estaran amb en Rafa i la tasca a fer és transformar un cotxe de sèrie. Les condicions per romandre-hi són dues: no molestar la resta de les classes i treballar en aquestes hores.

b. 1) Preparació virtual del cotxe. 2) Decidir quants diners es volen gastar. 3) Modificar l’exterior. 4) Modificar l’interior.

c. 5.000 euros.

d. Organitzaran una festa a l’institut.

e. Se sent en deute amb el seu oncle, el pare d’en Lucas, perquè el va ajudar a muntar el seu negoci.

f. L’ Adriana no es presenta a la cita.

g. Condueix un tot terreny per una pujada, el cotxe rellisca i no pot avançar, aleshores s’acosta un home caminant i trenca el vidre de la finestra...

h. La plaça de les Puntaires.

i. Al teatre.

j. Un programa de tractament d’imatge. Photoshop.

[pàgina 12]

2. A) a. Resposta oberta.

B) b. Resposta oberta.

[pàgina 13]

3. Resposta oberta.

4.

R A M O N

J A U M E

M A R T A

J O N A

H A M Z A

S Ò L E

B E R T A

T O N I

S I L V I A

[pàgina 14]

5. 4 / 2 / 1 / 5 / 3 / 6

[pàgina 8]

6.

1 T R I N C A

2 A B U N D À N C I A

3 P R O G E N I T O R

4 C O N V E N I

5 F R A N Q U E S A

6 E N C A M I N A R

7 R E B L A R

7. Resposta oberta.

[pàgina 9]

8. 1a / 2a / 3b / 4b

[pàgina 10]

9.

R U G E S P O I L E R K L N O

U I O J K P A Y I L E P L U T

P A R A F A N G N O T T U L O

I S P L U R S I U A R N U L I

L L U M S A N T I B O I R A O

O N E A I B X I O U V P O N A

U N O I A R P M N Z I O P D T

O A I T O I I F A R S E A E I

E T R P U S I C L E O P O S P

U A O T W A Z A E P R W Z A O

I O D E R T I O R E L V N B A

U E A O P E E V O L A N T Q U

10. Respostes obertes.


17

Solucionari

[pàgina 16]



[pàgina 17]



[pàgina 18]

7. a. Estrany, que no té relació amb una persona, que no té part en una cosa. (DIEC)

b. Endormiscar. Mig adormir. (DIEC)

c. Boc. Aparell fet de corretges o de filferros que es posa al musell de certs animals, com el gos, per impedir-los de mossegar. (DIEC)

d. Saliva escumejant acumulada a la boca per un excés de secreció. (DIEC)

e. Límit a partir del qual hom percep la sensació d’un deter-minat estímul. (DIEC)

f. Que enumera tots els casos, totes les hipòtesis possibles, d’una qüestió. (DIEC)

g. Fer desaparèixer o minvar un estat d’excitació, agitació, violència (en algú o en alguna cosa), calmar. (DIEC)

h. Donar cops (a algú o a alguna cosa). (DIEC)

i. Investigar a fons per descobrir o saber (alguna cosa). (DIEC)

8. a. Recapitulació, conclusió, d’un discurs, d’una obra dramà-tica, d’un llibre.

b. Resposta oberta.

c. Amb el principi.

d. Resposta oberta.

e. Resposta oberta.

[pàgina 15]


1. a. Sovint.

b. S’encamina.

c. Palplantat.

d. Crida.

e. Gambades.

f. Constitueixen.

g. A cau d’orella.

h. Cicatritzar.

i. Tema.

j. Manifestar.

k. Desfilar.

l. Enllestit.

2. a. Desert.

b. Perifèrics.

c. Improvisada.

d. Llargues.

e. Començar.

f. Neteja.

g. Massa.

h. Puja.

i. Nit.

j. Informi.

k. Darrer.

l. Curt.

ll. Començar.

m. Desentès.


18

Solucionari

[pàgina 21]

DESPRÉS DE LA LECTURA

1. Resposta oberta.

2. Resposta oberta.

3. Resposta oberta.

[pàgina 22]

4. Resposta oberta.

5. Resposta oberta.

[pàgina 23]

6. Resposta oberta.

7. Resposta oberta.

[pàgina 19]

9. Resposta oberta.

10. Quan en Rafa arriba al taller, ho fa proveït d’una ampolla de cava i unes copes de plàstic. L’avi Ramon i els tres nois ja hi són. En Marc és amb ells parlant sobre el concurs de Madrid. La indignació no ha disminuït. El professor es dirigeix a tots cinc:

—Avui no faré cas d’una de les normes de l’institut, que és la prohibició del consum d’alcohol, però com que som al Taller d’en Marc, farem tots la vista grossa, suposo que a ningú se li acudirà d’explicar això al meu Cap d’Estudis, oi? Ha de ser un secret.

—No sé què vols celebrar –contesta en Lucas–. Vam perdre el concurs.

—T’equivoques, tinc moltes coses a celebrar. Així doncs, Ramon, obre l’ampolla i els poses un dit de cava a cadascú, a en Marc, a tu i a mi ja ens la pots omplir fins a dalt de tot.

11. Resposta oberta.

[pàgina 20]





Bibliografia

LITERATURA

Treballem la literatura

Hinton, Susan E. Rebeldes. Madrid: Editorial Alfaguara, 1985 (1a edició).

DOCUMENTALS

Treballem amb el fracàs escolar

Barreda. A. i Montserrat, Ll. «El llegat de Sísif. La cultura de l’esforç» (emès al programa Sense ficció el 30 d’abril de 2012).

Dagurressar, S.; Doyeon, U. i Gaillard, L. «El preu de ser els primers» (emès al programa 30 minuts el 15 de gener de 2012).

Oliver, R. i Segarra, S. «Assignatures pendents» (emès al programa 30 minuts l’11 de desembre de 2011).

PEL·LÍCULES

Treballem la relació entre pares i fills

Redford, R. Ordinary people. Estats Units, 1980.

Treballem l’autoestima

Daldry, S. Billy Elliot. Regne Unit, 2000.

Aquesta proposta ha estat feta per Toni Cotet i Masià


102309 lp projecte tuning - baula.combaula.com/wp-content/uploads/2012/11/102309... · eines per a...

Documents