Setembre 2017 Butlletí de l’Assemblea Nacional Catalana de Sarrià-Sant Gervasi | Núm. 8

D’Espanya a la República les claus de la transició

Pàg. 4

11-S: La manifestacióCom es farà?

Pàg. 2 i 3

Els passats atemptats a Bar-celona i a Cambrils ens han

deixat un enorme buit al pit; són incomprensibles. Com a ciuta-dans i com a societat civil orga-nitzada dedicada a aconseguir un futur millor per tot un país, uns fets tan inhumans ens podrien fer perdre la força i l’esperança en la gent i en els nostres ideals. Però no ha estat així. Encara que la situació hagi estat cruen-ta, encara que alguns mitjans s’hagin encarregat de manipu-lar i instrumentalitzar el nostre sofriment amb consignes d’odi, encara que ens costi entendre per què el govern espanyol ha impedit, per voluntat pròpia, que els mossos estiguin a Europol, que no se’ls hagin pagat els més de 600 m i l i o n s que se’ls deuen o no acceptin la c o nvo c a -tòria de 500 pla-ces més, amb tot en contra, les forces de seguretat del país, els seus serveis d’emergències i la ciuta-dania, en general han mostrat de forma generosa al món que tenim un país molt, molt gran. Volem felicitar i agrair la feina de tots els cossos de seguretat i sanitaris que estaven a primera línia, de les institucions i la gent, per la seva celeritat i professio-nalitat en actuar però, sobretot, per la seva humanitat. Davant del terror imposat, una consigna clara: No tinc por! Davant de la inhumanitat, els ulls ben amunt: donem-los una lliçó de vida. En aquest país s’hi viu i s’hi estima. Ahir, el dijous fatídic i demà, la llibertat!.

HO TENIM A TOCAR11-S: Viurem la Diada més important de la nostra vida.

Móres, l’olor de les figue-res, el ball incansable de les orenetes, la mandra de les sargantanes. La

terra somriu sota el sol, i nosaltres també. De sobte, tot ha canviat. Com un simple pas d’estació, com si els nostres domassos del Sí hagues-sin sortit com les flors, ens hem tret del tot la màscara. No ha estat rebel·lia; ja no ens ha calgut brandar cap bandera.

La màscara, la prudència, el ne-guit, ens han caigut sols. Ja no de-manem ni clemència, ni audiència. Ja no parlem de vies, ni ens escol-tem els milers d’apocalipsis amb què ens amenacen. Ja no ens cal demanar. Hi va haver un dia en què vam deixar de patir i vam començar a viure aquest Sí que volem. Hem lluitat i hem discutit, hores i hores d’arguments... fins que ens hem convertit en l’autodeterminació.

Ens hem convertit en la nació que

volíem, fins al punt que amb cons-ciència de ferro sabem que, en efec-te, mai més no serem súbdits. De la mateixa manera que les orenetes emprenen milers de vols inútils i incessants pel cel, dibuixos perfec-tes de llibertat, nosaltres ens expli-carem, tornarem a sortir al carrer, tornarem a votar. Amb el secret als llavis, dolç, que el més important ja ho tenim —tenim el país, tenim la gent, tenim la força.

Compatriotes, va arribar un dia en què vam saber, tots i cada un, quin era el nostre lloc. Aquest. Aquest és el nostre lloc. Aquesta és la nostra terra. És que ens cal ja explicar què és Catalunya? Ens cal explicar què és l’estiu? Ens cal explicar per què un dia vam decidir que volíem deci-dir per nosaltres mateixos?

Només ens queda fer el que ens toca fer. Ens toca votar. Ens toca sortir una diada més. Però aquest any serà tot diferent. Aquest any no

sortirem al carrer per militància, per amor, per amistat, per esperança. Aquest any sortim als carrers com una força de la natura. Ja ha arribat el setembre. El nostre setembre. Arribarà el nostre octubre. Aquest és el nostre lloc, serem ciutadans. Aquest és el nostre lloc, serem de-mocràcia. Aquesta és la nostra te-rra, i nosaltres som la terra.

Algú deia “Estimar és dir un Sí inacabable”. Això és el que ens toca fer. De la mateixa manera que les orenetes taquen el cel de puntets imparables, i el vent estripa amb alegria banderes als cims de les muntanyes, ens toca, ara sí, par-lar per la nostra terra. Abans érem esperança. Ara som veu. Som aquí perquè hem de ser un Sí inacabable.

Tenim la responsabilitat del Sí. Tenim la sort del Sí. Vam revoltar el país, l’hem aixecat. Ara tenim el deure de viure’l. Si cridem llibertat, siguem-la..

EDITORIAL

Equip de Redacció: Adrianna Casals, Albert Sant, Antoni Pujadas, Clara Ballart, May Gallén, Miquel Strubell, Pilar Soler, Xavier González Sanz.

Maquetació: Marc Baurier

desANCorem | Setembre 20172

Com ja haureu vist, la samarreta d’enguany és d’un groc fluorescent

molt viu, fàcilment iden-tificable des de l’aire. El color és un homenatge a les armilles dels voluntaris, «sense els quals –diuen els responsables de l’ANC– aquest camí hauria estat impossible». Aquest disseny, consensuat amb tot el Secretariat Nacional, té a la part frontal el Sí en totes les llengües que es parlen al nostre país (com ara l’occità, el francès, l’anglès, el xinès, l’àrab o l’urdú) en una evolució de la bafarada del Sí que trobem en els milers de domassos de colors que guar-neixen el país. Al darrera podem veure la sèrie de concentracions que hem fet els onzes de set-

embre des de la marxa del 2012 passant per la Via Catalana del

2013, la V del 2014, els punters del 2015, l’A punt del 2016 i ara el Sí del 2017.

Tots aquests dies la podreu trobar a les diverses paradetes que farem. Trobareu que és molt portable, còmode i molt trans-pirable. Està feta a Catalunya, en teixit tècnic que fa suportar molt bé tant la calor com el fred.

El cost és de 15€ amb una bossa i un ventall. Una part im-portant del preu ajuda a finançar tot tipus d’accions que promou l’Assemblea; des de cartells de publicitat fins als actes que fem tot sovint..

11-S La Samarretad’aquesta Diada

2012: Diada 2013: Fem via 2014: Ara és l’hora

· Consciència de fer història· Puntualitat· Paciència· Una gorra· Aigua fresca· ... i la samarreta!

EP! No t’oblidis dur una motxila carregada amb:

15€

3desANCorem | Setembre 2017

Trams i horarisCom actuarem?

2015: Via lliure 2016: A punt

DIADA DEL SÍ2017

Inscriu-t’hi ara!

Cadascú de nosaltres accedirà a la manifestació vestit amb la samarreta que més li agradi: la de diades anteriors, d’alguna associació, ONG, d’altres entitats... Haurà de portar la sama-

rreta dissenyada per la Diada d’enguany per posar-se-la en el mo-ment indicat, tenyint la manifestació d’un sol color, fluorescent i ben visible per tot el món.

Restricció d’accés de vehiclesS’aturarà el trànsit de vehicles dins del perímetre de la manifesta-ció per seguretat i per facilitar l’accés als trams.

Cap al nostre tramEns dirigim al tram als que ens hem inscrit

Preparats. Ho tenim tot a punt, samarreta a mà, col·locats. Atents a les ins-truccions de la megafonia.

Atents... comencem! A partir de les 17.14h i coincidint amb el pas de les lones a la nos-tra alçada ens posarem la samarreta fluorescent de la Diada.

Les 4 lones sortiran des dels extrems i cap al centre de la manifes-tació, cruïlla del Passeig de Gràcia/Carrer Aragó (Fila 0). Per això, hem de tenir en compte que, com més proper a la fila 0 estigui el nostre tram, més trigarà a passar la lona per damunt nostre i, per tant, més trigarem a posar-nos la samarreta.

Amb la samarreta posada ens mantindrem al tram fent visible la nostra força al món.

Aquest any -amb la nova megafonia instal·lada- sentirem els parla-ments i podrem tancar l’acte tots junts amb el Cant dels Segadors.

Haurem fet història!Un sol color, un nou país. Haurem ensenyat al món la nostra il·lusió i la nostra força.

15.00h

16.00h

16.45h

17.14h

18.00h

Aquesta serà la seqüència a partir de les 15h:

desANCorem | Setembre 20174

PROTEGEIX EL MEDI AMBIENT! T’ha agradat aquest butlletí? Ajuda el medi ambient, fent-lo circular entre més gent: deixa’l a la sala d’espera del metge, la dentista, el perruquer... o a aquell veí o veïna que saps que l’aprofitarà!

L’11 de setembrei l’1 d’octubre

Enguany hi ha dues diades,una la que fem cada anyi l’altre és segons les dades, de la història la més gran.

Diferent serà el seu tracte,la primera serviràper mostrar el nostre caràcterdecidits tots per sumar.

Visca l’11 de Setembre,un conjunt farem ben gros,i tots ben units com semprecantarem Els Segadors.

L’1 d’Octubre serà el diad’un país discriminatque en lloc d’una autonomiatindrà amb vots la llibertat.

Patirem difícils traves,vindran totes de Madrid,les banderes esteladesels hi fa perdre el sentit.

Que no surtin amb la seva,mai ens falti la moral,és millor no fer cap trevacal lluitar fins al final.

Com el foc traurem espurnes,serem tots com un cicló,i segur que tindrem urnesmalgrat siguin de cartró.

El coratge bé ens empara,ben segur no ens rendirem,als esculls plantarem caraper ser poble independent.

Frederic Bou

Contacta amb nosaltres:

sarriasantgervasi@assemblea.cat

ssgxi.cat

sarria-santgervasiperlaindependencia

@ANC_BCN_SSG

Recordeu seguir:

@DjRepubliCat

@assemblea

Pensions i serveis socials, garan-tits des del minut zero

Una de les qüestions més recurrents per part de l’Estat i dels contraris a la independència és assegurar que no es pagaran les pensions i que els catalans quedaran desprotegits si es descon-necta d’Espanya. En aquest sentit, la proposició de llei presentada pels in-dependentistes és molt clara. L’article 23 de la proposició de llei reconeix el dret a percebre les prestacions socials publiques, incloses la Seguretat Social i altres sistemes alternatius, recone-gudes des del moment en què entri en vigor la llei. Es reconeixen també els períodes de cotització al sistema de Seguretat Social realitzats al territori de Catalunya, a efectes de carència i de càlcul, així com al d’altres Estats d’acord amb el dret de la Unió Euro-pea i els convenis internacionals apli-cables. També es reconeix “el dret a la protecció social, especialment pel que fa als infants, davant de situacions de pobresa, inclosa la pobresa energètica, de risc d’exclusió social per manca d’habitatge digne, malnutrició i altres privacions de condicions bàsiques de vida”.

La justícia, canvis substancials La filosofia de l’apartat de la justícia

és garantir que l’estructura judicial funciona i que tots els procediments, causes i serveis es mantenen, per modificar-se progressivament amb la Constitució catalana. El Tribunal Supe-rior de Justícia de Catalunya desapa-reix i passa a ser el Tribunal Suprem de Catalunya, i a diferència de l’Estat, no hi haurà sala militar. Pel que fa a la Fis-calia, es planteja que el fiscal general de la Republica sigui designat no pel Govern sinó pel Parlament, gaudint de plena, sense dependència jeràrquica amb l’executiu. El Suprem tindrà un govern de jutges, i es crearà la comis-sió mixta, formada per membres del govern del Suprem i també membres del departament de Justícia. Es crea també la Sala Superior de Garanties, que assumeix les funcions pròpies d’un tribunal constitucional. L’article 79.4 preveu l’anul•lació de casos instruïts des de tribunals espanyols contra per-sones que hagin defensat democràti-cament els posicionaments indepen-dentistes i de defensa de la Republica. I també que els casos que ara instrueix un tribunal de justícia espanyola, com pot ser l’Audiència Nacional espanyola, el TC o el Suprem, passaran a ser ges-tionats per la justícia catalana. També es crea el Consell de Garanties Demo-cràtiques, que substitueix el Consell

de Garanties Estatutàries, però amb la diferència que els seus dictamens tin-dran caràcter vinculant.

El cap d’Estat El president de la Generalitat passa a

ser el cap d’Estat de forma transitòria. Durant el procés constituent, que du-rarà aproximadament sis mesos, la so-cietat determinarà si el president de la Republica serà també el president del Govern, és a dir, si hi ha un sistema presidencialista o parlamentari. Men-tre no ho estableix la Constitució, les dues funcions recauran en la mateixa persona. “El president o presidenta de la Generalitat és el cap de l’Estat i n’assumeix la seva més alta represen-tació”, i “el president o presidenta de la Generalitat dirigeix l’acció de govern”, diu la proposició de llei de JxSí i la CUP.

De funcionaris de l’Estat a treba-lladors de la República

Què passarà amb un funcionari que ara treballa per a l’Estat espanyol? Res, perquè si ho vol, passarà a ser un tre-ballador de la Republica, conservant el seu sou i el seu lloc de treball intac-te. Així ho preveu l’article 17 de la llei de transitorietat, que estableix que el personal de l’Estat espanyol que presti els seus serveis a Catalunya –funcio-naris de justícia, personal universitari, etc- “s’integra a l’administració publi-ca de Catalunya que correspongui en funció de la seva administració de pro-cedència, en les mateixes condicions retributives i d’ocupació, llevat que renunciï a la integració”. També els funcionaris que treballen directament per l’administració de l’Estat a Cata-lunya –empleats d’Hisenda, per exem-ple-, també es poden integrar al cos de treballadors de la Republica. I pel que fa als treballadors publics que ara ja depenen del Govern català, també es manté “la mateixa vinculació i condi-cions retributives i d’ocupació, sense perjudici de les adaptacions que resul-tin necessàries per raó de les funcions a desenvolupar”.

El castellà a la nova República

Quin estatus tindrà el castellà a la nova republica havia generat polèmica i debat. Alguns sectors són partida-ris que només el català sigui llengua oficial, però altres defensen la coofi-cialitat amb l’espanyol. I així serà, en termes lingüístics, no hi haurà canvis respecte a la legislació actual. “Totes les persones tenen dret a no ser dis-criminades per raons lingüístiques i a exercir el dret d’opció en relació amb les llengües catalana, occitana i caste-llana, conforme amb allò que estableix la Llei 1/1998, de política lingüística i els drets que empara, així com la resta

de drets lingüístics vigents en el mo-ment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei”.

La nacionalitat catalana i l’espanyola

La nacionalitat catalana no serà incompatible amb la nacionalitat es-panyola. L’article 9 de la llei estableix que “l’atribució de la nacionalitat ca-talana no exigeix la renuncia de la na-cionalitat espanyola ni de qualsevol altra”. Tindran la nacionalitat catalana d’origen les persones que en el mo-ment d’entrar en vigor la llei posseei-xen la nacionalitat espanyola i estiguin empadronades a Catalunya abans del 2017, i les persones de nacionalitat espanyola quan compleixin dos anys d’empadronament continuat. La llei també preveu altres supòsits, molt més amplis i oberts que els que esta-bleix la legislació espanyola. Pel que fa a l’adquisició de la nacionalitat per part de ciutadans estrangers, l’article 9 estableix que es pot adquirir per residència legal i continuada a Cata-lunya durant un període de cinc anys immediatament anterior a la petició. Es computa el temps de residència le-gal a Catalunya que hagi transcorregut abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei. Poden optar a la nacionalitat ca-talana els fills menors de les persones que l’hagin adquirit en virtut d’aquest article, a petició dels pares o tutors.

El calendari de fundació de la Re-pública

Si l’1 d’octubre guanya el ‘sí’, entra en vigor la ‘llei de transitorietat jurídica i fundacional de la Republica’ i s’inicia el procés de construcció del nou Es-tat. El primer pas és obrir un procés constituent amb participació ciutada-na per definir les regles de joc del nou estat, que tindria una durada d’uns sis mesos. Aleshores, el president de la Generalitat dissoldrà el Parlament i convocarà eleccions constituents, aproximadament cap a l’abril del 2018. D’aquestes urnes en sortirà una Assemblea Constituent, un Parlament que tindrà l’encàrrec de presentar una Constitució catalana. Després d’un re-ferèndum sobre aquest nou marc legal –mentrestant regiria la llei de tran-sitorietat-, es convocarien, ara sí, les primeres eleccions republicanes. Seria en aquest punt del calendari, aproxi-madament un any després del referèn-dum de l’1 d’octubre, que naixeria la Republica catalana. Per tant, els ca-talans hauran passat per les urnes 4 vegades: referèndum d’independència, eleccions constituents, referèndum de la constitució catalana i eleccions re-publicanes..

D’Espanya a la República,les claus de la transició

Resum de la llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República

Gemma Aguilera, Periodista