PERIÒDIC SETMANAL www.uv.es/noudise

NÚMERO 32612 DE FEBRER DE 2009

Nou esport a la Universitat. El Servei d’Educació Física iEsports ha posat en marxa una nova activitat esportiva: la marxanòrdica. És de caràcter aeròbic, fàcil de practicar i amb moltes pos-sibilitats de socialització. PÀG. 8

Hui, 200 aniversari de DarwinTal dia com hui, fa dos-cents anys, va nàixer Char-les Darwin. Dins de les iniciatives de la Universi-tat per a commemorar l’aniversari, hui hi hauràuna conferència de Juan-Luis Arsuaga . PÀG. 9

Dos estudiants han sigut seleccionatsper la consultora Deloitte per a partici-par en un fòrum internacional de nego-cis. Per tal d’assistir-hi els alumnesd’ADE i de Dret-ADE han passat duresproves de selecció. Ara competiran ambels millors expedients del món. La citaés també una oportunitat de millora deconeixements, una ocasió per augmen-tar les seues possibilitats d’ocupació iperquè l’empresa Deloitte conega el seuperfil. PÀG. 3

Seleccionats per aconvertir-se en elsnúmero 1 del móndels negocis

Treballar al’estrangerEl futur laboral dels estudiants de la Universitat dependrà, amés del títol, de les competències professionals adquiridesdurant el seu procés de formació. Per això la Universitat deValència treballa per a oferir als seus llicenciats totes les possi-bilitats que milloren i amplien el currículum. El programaLeonardo per a fer pràctiques a empreses a l’estranger i el cursUnecam són dues de les opcions. PÀGS. 6/7

Radiografiar el territoriEl Departament de Geografia s’ha embarcat en un projecte ambiciós: registrar totes i cadascuna de lespeces que configuren el paisatge valencià. La iniciativa conclourà amb l’edició d’un Atlas dels PaisatgesValencians, que posarà fi a un dèficit històric en aquesta disciplina. PÀG. 11

Un paisatge del’Albufera de València.

FOTO: MIGUEL LORENZO

CURSOS

citesBEQUES PER ASSISTIR A UNCONGRÉS MUNDIAL DE PERIODISME CIENTÍFIC

Convoca: European Union of ScienceJournalists Associations. Objecte: Ajudar periodistes en actiuinteressats pel món de la informaciócientífica a assistir al 6th WorldConference of Science Journalists,que acull Londres del 30 de juny al 2de juliol.Sol·licitants: Periodistes en actiu.Dotació: Inscripció, viatge i sis nitsd’allotjament a Londres.Termini: Fins el 28 de febrer.Informació i inscripció:http://www.wcsj2009.org/scholars-hip_application_form.php.

TALENTS DESIGN 2009

Convoquen: Universia i Fundació BancSantander.Bases: Cada estudiant pot participaren una o en totes les categories quees proposen, independentment delsestudis que estiga cursant. Les cate-gories són: Espais i Interiorisme,Industrial o Productes, Gràfic, Moda iTèxtil i Digital. Les obres s’han depujar a la webwww.talentosdesign.com, on qualse-vol usuari d’internet podrà votar-les.Objecte: Acostar el món de l’art i eldisseny als universitaris i estudiantsd’escoles o centres d’ensenyamentsuperior.Dotació: El guanyador obtindrà 5.000euros i l’exposició de la seua obra, iels cinc accèssits rebran 2.500 euroscadascun. A més, els cinquantamillors treballs seran exposats la prò-xima tardor en l’antic Escorxador deMadrid, una sala d’art contemporani,Termini: 27 de febrer. Les obres ques’hi presenten han d’estar penjadesen el web del concurs.Informació: www.talentosdesign.com.

PREMI DE COMUNICACIÓ CIENTÍFICA JOAN LLUÍS VIVES

Convoca: Xarxa Vives d’Universitats.Objecte: Premiar les millors comuni-cacions científiques i fomentar leshabilitats comunicatives dels estu-diants de doctorat.Sol·licitants: Podran presentar-s’hiaquelles persones que tinguen ins-crita i sense defendre públicament,

amb data anterior al 31 d’octubre del2008, una tesi doctoral en un pro-grama de doctorat d’alguna de lesuniversitats de la Xarxa ViveJoves.Premi: Hi haurà dos premis indivisi-bles, un per modalitat, de 1.500 eurosi la publicació dels articles guanya-dors en El Temps, L’Espill i Mètode.Termini: 28 de febrer.Informació: www.valencia.edu/cdcien-cia/.

I FESTIVAL DE CURTS ‘ABC’

Convoca: Colgate.Objecte: Fomentar la creació audiovi-suals. Per a incidir en la recerca denous talents hi haurà també un premiespecial del jurat destinat al millorcurt realitzat per una escola decinema o facultat de comunicacióaudiovisual.Sol·licitants: Podran concursar elstreballs realitzats per directors ibero-americans en els gèneres de ficció,animació i documentals.Dotació: Entre els i-curts seleccionatses repartiran dos premis de 5.000 i2.000 euros; i es crearà un blog per afer comentaris sobre el festival i lesobres a concurs.Termini: Inscripció oberta fins el 15 demarç. Recepció de curts en devedéfins el 30.Informació: En la web d’ABC i a cor-tos@abc.es.

III PREMI COLGATE EN INVESTIGACIÓ ODONTOLÒGICA

Convoca: Colgate.Objecte: Fomentar entre els alumnesel desenvolupament dels seus estu-dis, programes i protocols mèdico-científics.Sol·licitants: Podran participar elsestudiants dels dos últims cursosd’Odontologia matriculats en qualse-vol facultat espanyola.Dotació: 2.000 euros per a cadascundels dos premiats.Termini: Fins el 30 de maig.Informació: www.premiocolgate.com.

XXV PREMI DE DIVULGACIÓCIENTÍFICA HUMBERT TORRES

Convoquen: Lleida Òmnium Cultural,Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació i Fundació PúblicaInstitut d’Estudis Ilerdencs.

Objecte: Divulgar idees, teories o pen-saments de qualsevol de les branquesdel saber més enllà de l’especialitatacadèmica.Sol·licitants: Podran concórrer alpremi treballs que, sense ser tesisdoctorals, tracten de qualsevol de lesciències naturals, experimentals,socials o humanes de manera divul-gativa.Dotació: 5.000 euros.Termini: Fins les 12 hores del 6 demarç.Informació: www.fcri.cat.

X CONCURS LITERARI DENARRATIVA PER A DONES

Convoca: Conselleria de BenestarSocial, a través de la Direcció Generalde la Dona i per la Igualtat.Objecte: Promoure la creativitatliterària de les dones de la ComunitatValenciana i impulsar els valors detolerància i denúncia contra la discri-minació sexista.Sol·licitants: Qualsevol dona majord’edat i resident a la ComunitatValenciana, amb un màxim de duesobres. Els escrits han de ser originals iinèdits i es pot utilitzar el valencià o elcastellà, indistintament. Extensióentre 4 i 12 folis. Tema lliure.Dotació: Un primer premi de 2.350euros i dos accèssits de 600 euros,dels quals un ha de ser per a unaautora que pertanya a una associacióde dones.Termini: 27 de febrer.Informació:https://www.docv.gva.es/portal/por-tal/2008/11/20/pdf/2008_13405.pdf.

BEQUES PER ALS POSTGRAUS DELCURS 2008-2009

Convoca: Universitat de València-Adeit.Sol·licitants: Universitaris que realit-zen durant aquest curs acadèmicalgun postgrau de la Universitat deValència.Dotació: Cobertura d’un percentatgedel total de la despesa de la matrí-cula.Termini: 30 d’abril.Informació: Impresos necessaris per ala inscripció disponibles a la seud’Adeit.

QUI POT SER EMPRESARI?

Dirigit a estudiants de segon cicle dequalsevol titulació que impartisca laUniversitat de València. Les classesseran impartides per empresarisamb una llarga experiència profes-sional que vulguen transmetre elsseus coneixements i experiènciesempresarials als estudiants.Organitza: Càtedra de CulturaEmpresarial. Fundació UniversitatEmpresa-Adeit.Dies: 19 i 26 de febrer; 5, 12 i 26 demarç; 2, 23 i 30 d’abril; 7, 14, 21 i 28de maig; 4 de juny.Horari: Dijous de 16 a 20:30 hores.Duració: 60 hores (6 crèdits).Lloc: Pl/Mare de Déu de la Pau 3.Preu: Gratuït.Informació: http://www.adeit.uv.es/.

COM SUPERAR L’ANSIETATESCÈNICA DELS MÚSICS

Organitza: Patronat d’ActivitatsMusicals.Dates: Del 14 de febrer al 7 de març.Duració: 30 hores.Horari: Matí i vesprada.Lloc: Societat Coral El Micalet.C/Guillem de Castro 73.Preu: Estudiants de la UVEG i mem-bres del col·lectiu d’Amics i AnticsAlumnes de la UVEG: 60 euros;públic en general: 72 euros.Informació:www.fguv.org/pam/val/index.html.

RELIGIÓ I ECOLOGIA

Organitza: Càtedra Tres Religions.Dates: Del 16 al 18 de febrer.Duració: 10 hores (1 crèdit).Horari: De 16:30 a 19:30 hores.Lloc: C/Ciril Amorós 54.Preu: 32 €.Informació: catedratresrel@terra.es

CURS SOBRE PINTURA TRADICIONAL XINESA

Organitza: Institut Confuci de laUniversitat de València.Dates: Del 16 de febrer al 9 de març.Duració: 10 hores.Horari: Dilluns de 17:30 a 20 hores.Lloc: Facultat de Filologia, Traducciói Comunicació.Informació i matrícula:www.uv.es/confuci.

SEMINARI SOBRE URBANISMEI LA NOVA LLEI DEL SÒL

Organitza: Centre Internacional deGandia, en col·laboració amb elCol·legi d’Advocats de València.Dies: 19 i 26 de febrer.Horari: De 9 a 14 i de 16:30 a 19hores.Lloc: Seu del CIG al Palau Ducal deGandia.

REPTES ESTRATÈGICS DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA

Dirigit a estudiants de segon cicle dequalsevol titulació que impartisca laUniversitat de València.Organitza: Fundació UniversitatEmpresa-Adeit.Dates: 19 i 26 de febrer i 5 de març.Horari: Torn de matí i vesprada.Duració: 20 hores (2 crèdits).Lloc: Pl/Mare de Déu de la Pau 3.Preu: Gratuït.Informació: www.adeit-uv.es/activi-tats.

INTRODUCCIÓ A L’ESTÈTICA DE T. W. ADORNO

Organitza: Patronat Martínez

Guerricabeitia.Dates: 3, 5, 10 i 12 de març.Duració: 10 hores (1 crèdit).Horari: De 17 a 19:30 hores.Lloc: Aula 6. Locals carrer GuàrdiaCivil 23.Preu: 25 euros per a membres de laUniversitat i 33 per al públic engeneral.Informació:https://www.fguv.org/cursos/.

EINES PER A LA RECERCA D’OCUPACIÓ

Cal ser estudiant de la Universitatde València. Curs semipresencial. Hihaurà dues sessions presencials elprimer i l’últim dia del curs, d’una itres hores respectivament. La restadel curs consistirà en la divulgaciódels continguts a través de la plata-forma virtual i la presentació de tre-balls segons les dates programadespels professors. Organitza: Observatori d’InsercióProfessional i AssessoramentLaboral.Dates: 9 de març de 10 a 11 hores i 3d’abril de 10 a 13.Duració: 25 hores (1 crèdit).Lloc: Aula de l’OPAL C/ Batxiller 1-1er.Preu: 20 euros.Informació:https://www.fguv.org/cursos/.

ESTUDIAR IDIOMESA LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

Anglés, francés, italià, alemany,espanyol, valencià... Cursos gene-rals, específics i intensius.Organitza: Centre d’Idiomes de laUniversitat de València.Dates: Durant tot l’any.Horari: Ampli horari.Lloc: C/Dr. Joan Reglà 6, baix.Darrere del Mestalla.Preu: Consultar preus segons elcurs. Descomptes per al PAS, PDI ialumnes de la UVEG.Informació: www.centreidiomes.es.

ESTUDIAR XINÉS I JAPONÉS ALA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

Els cursos del segon quadrimestre jahan començat, però la matrículaestà oberta fins el dissabte 14 defebrer.Organitza: Institut Confuci de laUniversitat de València.Dates: Del 9 de febrer al 31 de maig.Informació i matrícula:www.uv.es/confuci.

CURS DE DIRECCIÓ CORAL

Organitza: Federació de Cors de laComunitat Valenciana.Dates: 14, 15 i 28 de febrer i 1 demarç.Duració: 32 hores.Lloc: Federació de Cors de laComunitat Valencina. C/Alt 47, baixde València.Preu: 150 euros per a alumnesactius dels nivells 1 i 2; 70 per aalumnes oients i cor pilot.

CURSOS DE FORMACIÓ I TALLERSDE LA FUNDACIÓ CULTURALCAROLINA TORRES

Tallers de periodisme, literatura iescriptura, guionatge per a cinema itelevisió...Dates: Durant tot l’any.Lloc: Centre Carolina Torres.C/Rugat 10, baix.Informació: http://cccarolinaforma-cion.blogspot.com.

BEQUES I PREMIS

NOUDISE326Dijous, 12 de febrer de 20092 beques&cursos

FOTO: MIGUEL LORENZO

ALBA REQUEJO

El International Student Business Fo-rum reuneix els estudiants d’Econo-mia i ADE amb millors expedients delmón. Els alumnes de la Universitathan estat triats junt amb altres qua-tre estudiants d’universitats de totEspanya. La consultora Deloitte, or-ganitzadora de l’esdeveniment, s’hamarcat un objectiu doble: d’una ban-da, els alumnes participen en un si-mulacre d’anàlisis empresarials, co-neixen estudiants com ells de migmón, són informats sobre els seuspossibles futurs professionals i sobreles carreres que poden desenvoluparen la mateixa Deloitte; d’una altra, lafirma aprofita per a “captar” els mésbrillants. De la Universitat de Valèn-cia n’han sigut convocats dos, i és laque aporta un major nombre de re-presentants de tot l’Estat.

Ja fan les maletes: el pròxim 27 defebrer Carlos Sanz, estudiant de la do-ble titulació d’ADE-Dret, i Cristina Az-nar, estudianta d’ADE, eixiran cap aSuïssa per a participar en aquesta tro-bada. A la seu de l’Institut Internacio-nal per al Desenvolupament de Direc-tius, una de les escoles de negocis ambmajor prestigi d’Europa, i junt amb al-tres quaranta-huit estudiants de paï-sos com ara Bèlgica, Alemanya, Dina-marca, Itàlia o Rússia, analitzaran ca-sos empresaris reals, desenvoluparanles seues habilitats professionals i am-pliaran la seua xarxa de contactes.

La participació en el InternationalStudent Business Forum no garanteixres a cap dels participants, però sí su-posa una “extraordinària experièn-cia”, com anuncia la web de la matei-xa empresa, “en un ambient compe-

titiu i internacional que pot contribuira l’èxit en les seues futures carreresprofessionals”.

Cristina diu que s’ho prendrà comun cap de setmana “d’aprenentatge”,però sense desaprofitar tot allò quel’experiència els pot aportar: fer cur-rículum –“un excel·lent adorn per alcurrículum”, segons ho qualifica Car-los–, aconseguir contactes, posar enpràctica i perfeccionar competènciesque ja han adquirit durant els anys decarrera i donar-se a conéixer a unagran empresa. “Tinc –diu Cristina– lesmillors expectatives”.

Això pel que fa a la vessant més“oficialista”. Pel que fa a l’altra, la del’experiència personal que viurangràcies a aquesta iniciativa, Carlos hoté clar: tot i que “també és molt inte-ressant la possibilitat de conéixer deprimera mà el futur professional d’u-na empresa tan forta com aquesta,coneixeré gent de mig món, amb in-teressos i situacions similars alsmeus”. Això, clar, sense fer cap lleiga una de les activitats estrella en què

participaran: una mena de competi-ció per grups, en la qual hauran de re-soldre un cas pràctic complex, posanta prova les seues capacitats empre-sarials, de treball en grup i de comu-nicació. El funcionament serà el se-güent, segons explica Carlos: “Ens di-vidiran en nou o deu equips, de diver-sos integrants, intentant sempre quehi haja participants de diferents paï-sos en cada equip, i allà, dos dies delstres que estem, segons el programa,ja que a banda de reunions on ens ex-plicaran un poc les carreres profes-sionals que té l’empresa i coses perl’estil, tenim també una xicoteta com-petició sobre un cas pràctic que se’nsplantejarà i que hem de resoldre”.

També Cristina destaca, a més dela vessant professional, la més per-sonal d’allò que aquest fòrum elsaportarà. “És una gran oportunitatconviure amb gent de més de vintpaïsos. Només en el meu grup, el quehan creat per a fer aquesta xicotetacompetició, hi ha un indi, un txec iun belga!”.

EXIGENT PROCÉS DE SELECCIÓ.Participar en un programa comaquest no és cosa fàcil. El procés deselecció ha sigut ben dur, segons ex-plica Carlos. “En una primera faseens van fer proves d’anglés, de rao-nament abstracte, verbal i matemà-tic. La segona prova, que es feia aMadrid, era una dinàmica de grup,en anglés, que és la llengua que s’u-tilitzarà per a aquest campus. Se’nspresentava un cas pràctic empresa-rial, et deixaven uns minuts per ano-tar les teues idees i després calia ex-posar eixes idees al personal de re-cursos humans que es trobava allà.Per últim passàrem una tercera pro-va, un test on-line de competènciesmatemàtiques i verbals.”

“Encara em costa creure que ani-ré”, explica Cristina. “Primer, noimaginava que hi hauria tanta com-petència, perquè jo vaig conéixer elprojecte a través d’un correu infor-matiu que enviava la Universitat, iem vaig presentar, sobretot, perquèes tractava de Suïssa i d’un dels cen-tres d’estudis més prestigiososd’Europa”. Això de Suïssa és, efec-tivament, una de les coses que mésla va atraure del fòrum, ja que Cris-tina havia fet tres mesos de pràcti-ques en aquell país. Però la sorpre-sa li va arribar en veure’s en la llis-ta d’estudiants acceptats desprésde la primera fase eliminatòria: “Ensuperar la primera prova, i sobretotla dinàmica de Madrid, penses... Jaque estic ací, ho done tot!”.

Després que Carlos i Cristina hagenpassat totes aquestes exigents pro-ves, la Universitat de València es con-verteix en la universitat espanyolaamb major nombre de participantsen la final de Lausana. Ara el que tocaés demostrar que no sols és la que dumés representants, sinó també la quedu els millors.

NOUDISE326Dijous, 12 de febrer de 2009 3notícies

Carlos Sanz i Cristina Aznar,a Tarongers.

FOTO: MIGUEL LORENZO

El International StudentBusiness Forum reuneix elsestudiants d’Economia i d’ADEamb millors expedients delmón

Els alumnes seleccionatsparticiparan en un simulacred’anàlisis empresarials iconeixeran estudiants comells de mig món

Els participants seran infor-mats sobre els seus possiblesfuturs professionals i sobreles carreres que poden desen-volupar en la mateixa Deloitte

Dos estudiants competiran per a ser els millors empresaris

ALUMNES BEN FORMATS. Dos estudiants, seleccionats per a un fòrum empresarial organitzat per Deloitte

Dos estudiants de la Universitat de València han estat seleccionats per aparticipar en el International Student Business Forum, organitzat per laconsultora Deloitte, que se celebrarà del 27 de febrer a l’1 de març a Lausa-na, Suïssa. La de València és la universitat que més estudiants aporta al’encontre, que reuneix alumnes d’arreu del món. Els estudiants arriben alfòrum després d’haver passat dures proves de selecció en les quals han ha-gut de demostrar grans habilitats empresarials.

NOUDISE326Dijous, 12 febrer de 20094 opinió

326Edita: Universitat de València.Director: Francesc Bayarri.Cap Redacció: Remei Castelló.Consell de Redacció: Daniel González,Gonzalo Montiel, Olga Dénia, AlfonsCervera, Magda R. Brox i Manuel Peris.Disseny i maquetació: Tomàs Gorria.Fotografia: Miguel Lorenzo.Corrrecció lingüística: Agustí Peiró.Administració i Serveis: Paco González,Vicent Martínez i Pedro J. Sánchez.Contractar Publicitat: Publipress. Tel. 96391 84 00.Consell Editorial: Antoni Tordera, Pilar

Sanz, Josep Maria Jordan Galduf,Asunción Dobón, Francesc Bayarri iManuel Peris.Redacció: Gabinet de Premsa (Avinguda Blasco Ibáñez 13, 46010). Tel. 96 386 41 13. Fax: 96 386 41 14.Correu electrònic: Premsa@uv.es. Nou Dise digital:http://www.uv.es/~noudise. Impremta: Rotodomenech S.L.Depòsit legall: V-1.612-1997.ISSN: 1138-0624. Nombre d’exemplars: 12.000.

No hi ha cap dubte que els valencians i els ca-talans parlem una mateixa llengua, com de-mostren la història, la filologia i la intercom-prensió. No hi ha cap dubte que el nom de ca-talà o llengua catalana per anomenar la llen-gua és adequat des del punt de vista històric(la llengua naix al nord i es trasllada cap alsud, com el castellà i el galaicoportugués).També és cert que, en els segles XIX i XX, elscatalans han sigut els qui més han estudiat iimpulsat la llengua. Crec que cap valencià nohauria de tindre problemes de dir a la llenguaque parlem català perquè el nom només es re-ferix a la llengua sense connotacions políti-ques ni ideològiques ni territorials.Tampoc no hi ha dubte que els valencians somun poble sobirà i independent de Catalunyades del mateix moment de la conquesta, quanJaume I creà el Regne de València. En pla d’i-gualtat, sempre hem col·laborat com a veïns,com a membres de la Corona d’Aragó i, mésrecentment, com a components d’Espanya.Pel que fa a la llengua, la designem com a llen-gua valenciana o valencià des del segle XIV, ex-pressió que és l’única que ha existit popular-ment. A més, l’ús social del valencià es recupe-rarà millor si els valencians ens identifiquemcom a valencians i considerem el valencià comla llengua pròpia, objectius molt més assoli-bles si anomenem el valencià amb el nom queli dóna el nostre poble, que és també el de lalegalitat estatutària. Crec que cap valencià noté problemes per a designar la llengua així,sense cap connotació afegida, ans al contrari.Podem dir, per tant, que tenim dos noms per auna mateixa realitat lingüística i dos poblesjurídicament independents, com passa enmoltes parts del món. El problema és que lacoexistència de dos noms enfrontats és unobstacle per avançar en la projecció interna-cional de la llengua en un món total i inter-connectat, on un acte en qualsevol lloc delmón pot tindre un gran efecte ací. A fi de su-

perar eixa dificultat, la Generalitat Valencianadeu acceptar, en àmbits extravalencians, alcostat de valencià el nom català (o el compostvalencià/català), tal com recomana el dicta-men de l’AVL. Correlativament, la Generalitatde Catalunya (i l’IEC) deu comprendre que lallengua és de tots i que València també vol serprotagonista, i vol que el seu nom històric, po-pular i oficial puga designar-la en tots elsllocs, inclosa la universitat.En general, totes les parts hem de debatre,hem de reflexionar i hem d’arribar a acordspensant en el benestar de la societat valencia-na. Per tant, no trobe adequat (com em diu al-gun company) que el nom de valencià no espuga acceptar com a nom acadèmic fins que laGeneralitat no accepte el de català “perquèaixò podria portar a manipulacions secessio-nistes”, perquè la Universitat deu estar, ambprincipis ètics, sempre a l’avantguarda del seupoble.De fet, no hauria de tornar a passar el que ensha passat recentment: en un congrés interna-cional que se celebrarà a València, que té comuna de les seues missions apujar l’autoestimadels valencians devers la llengua, no hi hauràuna secció específica sobre el parlar de Valèn-cia perquè els filòlegs de la universitat no enshem posat d’acord sobre quin nom usar (nivalencià, ni català, ni valencià/català, ni llen-gües de la Corona d’Aragó). A més, esta tristarealitat contrasta amb el fet que els romanis-tes més il·lustres ens animaven a usar qualse-vol opció perquè per a ells no hi ha problemes.Al cap i a la fi, tot el món té clar que, es pose elnom que es pose, dins de la Romània hi ha po-ques realitats lingüístiques més unitàries quela que formen els parlars de les Illes Balears,de València i de Catalunya.Una manera d’anar normalitzant els noms ésque la universitat comence donant exemple, ique els nostres rectors i claustres impulsen uncanvi en els estatuts universitaris com a se-

nyal de voluntat decidida per a la normalitza-ció de la nomenclatura de la llengua en totesles seues facetes. Com ara l’article 5, 2 dels Es-tatuts de la Universitat de València podria tin-dre la redacció següent: “Com a institució pú-blica, la llengua pròpia de la Universitat deValència és la llengua pròpia de la ComunitatValenciana. Als efectes d’aquests Estatuts, sóndenominacions seues tant les acadèmiquesllengua valenciana i llengua catalana com lapopular i oficial, valencià i llengua valenciana,arreplegades en l’Estatut d’Autonomia”. Per-què d’una altra manera, encara que el nom devalencià també és admissible, mai no s’usa encap acte seriós o conveni internacional. Eixamanera d’actuar equival a dir que el nom va-lencià és de segona categoria. És com si, perals qui tenim estudis, fóra obvi que s’ha de dircatalà, per molt que la immensa majoria delsciutadans valencians no entenguen per què elnom valencià no és digne d’usar-se en qualse-vol àmbit social, l’acadèmic inclòs.

Emili Casanova.Catedràtic de la Universitat i membre

de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua

IMATGE CIENTÍFICA

REDACCIÓ

Més de dues-centes mil personeshan visitat l’exposició Josep Renau(1907-1982): compromís i cultura,produïda per la Universitat de Valèn-cia. L’exposició va ser inaugurada aValència i després s’ha pogut veurea Madrid, Sevilla, Las Palmas de GranCanària i Saragossa.

Amb motiu del centenari del nai-xement, la Universitat de València,a través de la Fundació General i laSocietat Cultural de Commemora-cions Culturals, adscrita al Ministeride Cultura, va decidir dedicar una ex-posició a Renau, que va ser inaugu-rada a València el mes de setembredel 2007.

Aquesta exposició antològica, co-missariada per Jaime Brihuega, havolgut revisar i donar a conéixerideològicament, intel·lectualment iestèticament la figura de Josep Re-nau i el seu important llegat. S’hanexposat dos centenars i mig de pe-ces representatives del que va seruna activitat que, contemplada desde la distància, resulta sense capmena de dubte desbordant. Qua-dres, dibuixos, esbossos de murals,fotomuntatges, cartells, il·lustraciógràfica de diversa índole... compo-nen un conjunt d’obres que desple-ga un ampli ventall de gèneres d’ex-pressió visual al mateix temps queevidencia la inesgotable elasticitatplàstica de Renau.

La mostra està articulada visual-ment a través d’ampliacions monu-mentals de les imatges més signifi-catives de Renau. La iniciativa escompleta amb material divers sobresuport audiovisual. A més a més,s’ha fet un documental específica-ment per a l’exposició, titulat JosepRenau: art en guerra, dirigit pel ci-neasta valencià Joan Dolç.

L’exposició deRenau rep mésde 200.000visites

TRIBUNA OBERTA

PULSACIONS D’ESTRELLES.Els científics no poden accedir a

l’interior de les estrelles, solstenen la capacitat d’observar-ne

la superfície. En conseqüència,per tal d’aprofundir en el conei-

xement de l’estructura de lesestrelles, els astrònoms analit-

zen les anomenades pulsacions,les quals, com els terratrèmols ala Terra, constitueixen l’única via

per arribar a saber més detallsde la seua part interna. Un equip

de recerca de la Universitat deValència ha detectat, de maneraseparada per primera vegada, lavelocitat de rotació d’una estre-

lla massiva i les seues pulsa-cions, concretament de la HD 50209. Aquesta estrella és conside-

ra peculiar perquè està dotadad’una gran velocitat de rotació,la qual produeix una pèrdua dematèria i, per tant, la seua dis-

persió per l’espai.

‘Valencià’ ha de serun nom acadèmicamentvàlid i exportable

NOUDISE326Dijous, 12 de febrer de 2009 5notícies

REDACCIÓ

Amb dades del mes de gener del2009, la Universitat de València ésla quarta universitat espanyola mésinfluent dins la comunitat científi-ca internacional. Així es conclou sies prenen com a referència les cita-cions als seus investigadors i els re-sultats de la seua recerca en lesprincipals publicacions científiquesde totes les disciplines del coneixe-ment. Aquest és l’indicador que em-pra el Essencial Science Indicator dela ISI Web of Knowledge –la plata-forma digital d’investigació més re-coneguda del món– per a classificarmés de quatre mil institucions detot el món. La Universitat de Barce-lona, l’Autònoma de Madrid i laComplutense de Madrid ocupen els

tres primers llocs d’entre les univer-sitats espanyoles, en un rànquingmundial encapçalat per la HarvardUniversity i on la Universitat de Va-lència se situa en el lloc 282.

Pel que fa a la classificació perdisciplines, la Universitat de Valèn-cia apareix com la universitat espa-nyola més citada en Física, ocupantel lloc 108 de la classificació gene-

ral. És seguida per la Universitat deBarcelona, en el lloc 141, i l’Autòno-ma de Barcelona, en el 232. La Chi-nese Academy SCI, en primer lloc,la Max Planck Society i la UniversityCalifornia Berkeley encapçalen elrànquing.

En Química, tot i ser la disciplinamés citada de la Universitat de Va-lència i ocupar el lloc 79 del ràn-quing mundial, la institució se situaen el segon lloc de les universitatsespanyoles darrere de la UB, en ellloc 49. Puja esglaons la MedicinaClínica, que és ja la tercera discipli-na més citada de la Universitat deValència, classificant-se entre lesprimeres cinc-centes institucions anivell mundial. El Essencial ScienceIndicator actualitza bimestralmentla informació.

REDACCIÓ

Un equip d’investigadors valencians idels EUA acaba de demostrar que lamanca d’un dels gens implicats en laregulació neuronal –el Mixed LineageLeukemia (MLL)– no interfereix en ladiferenciació cap al fenotip de cèl·lulaglial, però sí en la de cèl·lules neuro-nals, alterant greument la neurogè-nesi, és a dir la producció de cèl·lulesdel sistema nerviós.

L’existència de neurogènesi adultai la identificació de les CMNs es dónatant en mamífers com en l’espècie hu-mana. L’estudi aporta noves dadesper a la comprensió de la biologia deles cèl·lules mare i per al seu direccio-nament cap a la destinació desitjada,és a dir per a la seua possible utilitza-ció en teràpies regeneratives.

Les cèl·lules mare neuronals(CMNs) tenen la capacitat de generarneurones i cèl·lules de glia. “El cervell

necessita un equilibri entre ambduesestirps cel·lulars”, assenyala J.M. Gar-cía Verdugo, investigador valencià delprojecte. “Però la presència del genMLL és importantíssima quan hi hauna patologia amb manca de neuro-nes, perquè si aquell no s’expressa no-més es produeix la diferenciació capal fenotip de les cèl·lules glials i des-apareix la proliferació neuronal”.

La neurogènesi està regulada perdiferents factors i mecanismes, la ma-joria dels quals són hui en dia desco-neguts. D’entre aquests factors queregulen la neurogènesi, es troben elsmecanismes epigenètics, que estandirectament relacionats amb l’estruc-

tura de la cromatina –complex de DNAi proteïnes que formen els cromoso-mes– i que permeten l’expressió o elsilenciament de determinats gens.

L’article que apareix hui en Naturedescriu la funció del gen MLL de la fa-mília trxG, un dels grups de gens im-plicats en fenòmens de remodelacióde la cromatina. La proteïna que co-difica aquest gen és una histona me-til·lotransferasa implicada en la dife-renciació neuronal. Els resultats d’a-questa recerca, obtinguts mitjançantla utilització de models transgènics invivo i experiments in vitro, demostrenque la manca d’aquest gen no inter-fereix en la taxa de proliferació de

cèl·lules glials ni tampoc en la dife-renciació cap a aquest fenotip, men-tre que la diferenciació en neuroneses veu greument alterada. En concret–i segons l’informe dels mateixos in-vestigadors–, MLL està regulant l’ex-pressió de DIx2, un regulador clau enla diferenciació neuronal. En absèn-cia de MLL, el loci DIx2 no es metil·lacorrectament, deixant de produir-sela transcripció adequada i impedintla diferenciació neuronal. La sobreex-pressió de DIx2 en cultius cel·lularscarents de MLL recupera la diferen-ciació cap a la neurona, tot corrobo-rant la seua relació.

El treball està dirigit pel professorArturo Álvarez-Buylla, de la Universi-tat de Califòrnia, amb la participacióde les universitats de Stanford, Hano-ver i València. La participació de laUniversitat de València la diregeix elprofessor José Manuel García Verdu-go.

REDACCIÓ

Formaemple@, que celebra la seuadesena edició del 4 al 7 de març aFira València, convoca per primeravegada la beca Universitas Bag.Aquesta iniciativa pretén oferir unaajuda econòmica als estudiants ques’inscriguen per a participar en elVestíbul Universitari, que tindrà llocen el marc de la fira. Universitas Bagés una beca dotada amb 2.000 eu-ros que podran ser invertits per l’es-tudiant en el pagament de la matrí-cula universitària i/o en l’adquisicióde material formatiu: llibres, ma-nuals, ordinador portàtil...

Entre tots els estudiants universi-taris i preuniversitaris que s’inscri-guen per a participar en el VestíbulUniversitari Formaemple@ sorteja-rà tres Universitas Bag.

El Vestíbul Universitari serà un es-pai informatiu, habilitat al pavelló 8de Fira València, en el qual les diver-ses universitats, escoles d’estudis su-periors i escoles de negoci assesso-raran i facilitaran tota la informaciósobre titulacions i estudis superiorsoferits pel sistema educatiu. El for-mulari d’inscripció es podrà emple-nar directament a la fira o prèvia-ment a través de la web de Formaem-ple@ (www.feriavalencia.com/for-maempleo).

En qualsevol dels casos, per a op-tar a la beca serà necessària la vali-dació de la inscripció una vegadal’estudiant haja participat en el Ves-tíbul Universitari de la fira.

Els titulats que van finalitzar elsestudis a partir de 2003-2004 ique tinguen expedit el seu títolpoden sol·licitar ja el SuplementEuropeu al Títol (SET), un docu-ment personal per a cada titulatque afegeix informació al títol mit-jançant una descripció de la natu-ralesa, nivell, context i contingutdel mateix.

REDACCIÓ

Investigadors de la Universitat de Va-lència i de la Universitat de Califòr-nia acaben de proposar un nou mè-tode per a incrementar la resolució ila millora de la qualitat de les imat-ges captades amb càmera digital, es-càner o ressonància magnètica, en-tre altres. Plantejat des de la mate-màtica aplicada, el mètode permetobtindre imatges d’alta resolució apartir d’imatges de baixa resolució iamb possible deteriorament. L’estu-di albira grans aplicacions en el pro-cessament d’imatges mèdiques i, pertant, en la millora del diagnòstic.

En tot procés de captura d’imatgess’introdueix algun tipus de contami-nació en el resultat i la restauraciód’imatges deteriorades és ja un pro-blema complicat. En aquest cas desuperesolució es planteja un objec-tiu ambiciós: no es pretén només lamillora de la qualitat de les imatgescaptades, sinó també l’increment dela seua resolució; és a dir, l’augmenten el nombre de píxels (vòxels) delssenyals observats, de manera que esreduïsca el nivell de soroll en la imat-ge superesolta i que aquesta reveleestructures que no són directamentvisibles en les imatges de baixa reso-lució.

La nova tècnica ha estat provadaja, amb resultats prometedors, en lesimatges tridimensionals de resso-nància magnètica del cervell (MRI) depacients. Altres aplicacions inclouenla millora de qualitat en el processa-ment de vídeos digitals, la televisiód’alta definició i la restauració d’imat-ges astronòmiques.

El treball va ser publicat el passatmes de desembre en el Journal ofScientific Computing (Springer) pelsinvestigadors Antonio Marquina, ca-tedràtic de Matemàtica Aplicada dela Universitat de València, i Stanley J.Osher, del Departament de Matemà-tiques de la Universitat de Califòrnia,Los Ángeles, UCLA.

Els científics del món,influïts per la Universitat

Nou factor de controlde la neurogènesi

Beques de dosmil euros per aparticipar enFormaemple@

Més resoluciód’imatges per amillorar eldiagnòstic mèdic

Un dels departaments de Química de la Universitat. FOTO: MIGUEL LORENZO

José Manuel García Verdugo.

La Universitat deValència és la quartauniversitat espanyolamés influent dins lacomunitat científicainternacional

NOUDISE326Dijous, 12 de febrer de 20096I7 Centrals PRÀCTIQUES. Les beques Leonardo i el curs Unecam són alg

REDACCIÓ

La Fundació Universitat-Empresa deValència (Adeit), a través del progra-ma europeu Leonardo da Vinci, estàgestionant dues-centes beques per arealitzar pràctiques a empreses eu-ropees.

Aquesta convocatòria, dirigida a jo-ves amb titulació universitària dequalsevol universitat espanyola, ofe-reix encara millors condicions que lesd’anys anteriors. En primer lloc, lesbeques disposen de la major dotacióeconòmica oferida fins el moment enaquest tipus d’ajudes. Concretament,segon el país de destinació, s’oferei-xen entre 4.000 i 6.200 euros percada beca. La major part d’aquestadotació depén del Programa EuropeuLeonardo (entre 2.650 i 4.850 euros),a la qual se suma l’aportació de Ban-caixa, que arriba als 1.350 euros perbeca. A aquesta quantitat pot sumar-se així mateix una borsa d’ajuda perpart de l’empresa d'acollida.

La durada de cada beca és de sis

mesos. Durant aquest període els be-caris tenen l’oportunitat de realitzarpràctiques a empreses d’un altre paíseuropeu relacionades amb la seua es-pecialitat formativa i, alhora, millo-rar el seu nivell de l’idioma del paísde destinació.

Per a Silvia Ríos, gestora del pro-grama Leonardo da Vinci en Adeit, lacombinació dels dos factors és la quefacilita la posterior integració en elmón laboral i marca la diferència ambla resta d’aspirants: “El fet de realit-zar pràctiques especialitza la forma-ció dels titulats i, si a això afegim elperfeccionament d’un segon idioma,multipliquem les possibilitats de tro-bar una ocupació de qualitat, bé en elmateix país on es realitza la pràcticao bé a Espanya”.

COM ES TRAMITEN. Les beques esconcedeixen al llarg de tot l’any, a me-sura que es van sol·licitant i rebentofertes que s’ajusten a cada sol·lici-tud, de manera que no hi ha un perí-ode específic per a la realització de labeca, sinó que depén tant de les ofer-tes existents per part d’empresescom de la disponibilitat dels benefi-ciaris. En qualsevol cas, les bequesque s’inclouen en aquesta nova con-vocatòria hauran de finalitzar abansdel 31 de maig del 2010.

QUÈ OFEREIXEN AQUESTES BE-QUES?

–Una experiència professional enuna empresa europea.

–Qualificacions professionals com-plementàries.

–Millors oportunitats d’accés almón laboral.

–Perfeccionament dels coneixe-ments lingüístics (inclou fins a 300euros d’ajuda).

–Realització d’un curs en habili-tats i competències on line que fa-cilitarà la integració dels becaris enel món laboral.

–Integració en la Comunitat Vir-tual d’Antics Becaris Leonardo.

Augmenten lesiniciatives per amillorar les opcions laborals dels estudiantsMilers d’universitaris acaben els seus estudis cada any. La competènciaés ferotge i el currículum i les habilitats adquirides són el punt fort pera trobar faena. Una forma de millorar-les és mitjançant la realitzacióde pràctiques a empreses, i si són de fora millor. Els estudiants de laUniversitat tenen ara una oportunitat de treballar a Europa amb elprograma Leonardo da Vinci. Els que l’han provat l’aconsellen. A més,la institució ofereix a través del curs Unecam una oportunitat per a mi-llorar les competències professionals dels alumnes en diverses àrees.

REDACCIÓ

Un any més, una de les pràctiques tra-mitades des de la Fundació Universi-tat-Empresa de València (Adeit) ha es-tat reconeguda per l’Organisme Autò-nom de Programes Educatius Euro-peus (OAPEE) amb un dels seus Pre-mis a la Qualitat de la Mobilitat del2008, que van ser lliurats el passatdesembre a Madrid.Concretament, s’ha premiat l’expe-riència de Sandra Pérez, llicenciada enPsicologia per la Universitat de Valèn-cia, qui, a través d’una beca Leonardoda Vinci, va tindre l’oportunitat de re-alitzar pràctiques sobre la seua espe-cialitat en una empresa francesa. Defet, la beca de Sandra Pérez reuneixtots els elements d’una bona pràctica:aprofitament professional i personal imillora de la projecció laboral.

NOVES FRONTERES LABORALS. Lafalta d’ofertes de treball en la seua

àrea de formació (la psicologia so-cial) va ser el motiu que va dur San-dra a acudir a Adeit per a sol·licitaruna beca Leonardo da Vinci. “Elspocs treballs que vaig trobar du-rant el meu període de formaciópostuniversitària no permetienl’accés a una ocupació digna”. Aaquest motiu, que assenyala com el“principal”, li suma el seu interésper dominar una altra llengua euro-pea, més enllà de l’anglés i del’espanyol, i d’aquesta manera am-pliar els seus escenaris laborals. Hova fer a França i, concretament, enl’associació Adice, dedicada al des-envolupament de les iniciatives ciu-tadanes i europees dels joves. Laseua tasca, explica Sandra, es vacentrar en la inserció socioprofes-sional dels joves amb dificultats so-cials i laborals.

UNA OPORTUNITAT ÚNICA. De laseua experiència, que qualifica com a

Sandra Pérez rep un premi per l’aprofitamentprofessional i personal de la beca Leonardo

El programa Leonardo daVinci ofereix enguany la millordotació econòmica de les ques’han fet fins ara

Les beques Leonardo perme-ten realitzar pràctiques labo-rals en un país estranger

L’experiència professionalen una empresa europea i elperfeccionament de l’idiomasón una bona oportunitat pera millorar el currículum

Les ajudes es concedeixen alllarg de tot l’any

F

unes de les mesures que la Universitat ha posat en marxa per a millorar el currículum laboral dels alumnes

“molt satisfactòria”, destaca la possi-bilitat de posar en pràctica els conei-xements adquirits durant la seua eta-pa de formació i, especialment, dinsde la psicologia social. A més, Sandravalora molt positivament l’oportuni-tat de treballar en un país en el qual(apunta) disposen de programes i dis-positius d’intervenció social inexis-tents a Espanya. L’encert d’aquestainiciativa, Sandra el té molt clar: “Re-comanaria aquesta experiència aqualsevol persona que vulga evolucio-nar, tant a nivell professional com per-sonal”, apunta.

LES BEQUES LEONARDO, PONT A LAINSERCIÓ LABORAL. De fet, el seucas no pot ser millor. A un període debeca enriquidor s’afegeix el final fe-liç. Després d’acabar la pràctica lavan contractar en la mateixa entitaten la qual va realitzar la seua becaon actualment, des del passat mesd’abril, treballa com a psicòloga. Lesbeques Leonardo faciliten la inserciólaboral, tant al país de destinaciócom en tornar a Espanya. En aquestsentit, apunta Sandra, “després derealitzar la beca, també les meuespossibilitats de trobar ocupació aEspanya haurien estat majors, jaque l’experiència ha completat elmeu currículum dins de l’àmbit so-cial i sanitari”.

TO: MIGUEL LORENZO

REDACCIÓ

Millorar l’ocupabilitat dels estu-diants universitaris és el princi-pal objectiu del conveni que hansignat el rector de la Universitatde València, Francisco Tomás, elpresident de la Fundació Univer-sitat-Empresa de València, Car-los Pascual, i el director ter-ritorial a València de la Caixad’Estalvis del Mediterrani (CAM),Bernardo Chuliá.

Concretament, aquest objec-tiu es du a terme a través del cursUnecam que enguany celebra laseua tercera edició i que fins araha format més d’un miler d’estu-diants de totes les àrees de laUniversitat de València.

Durant aquesta tercera edi-ció el curs –reconegut amb siscrèdits de lliure opció– ofereixformació sobre habilitats i com-petències professionals a un to-tal de cinc-cents estudiants, se-leccionats d’entre els més demil que van presentar la seuasol·licitud. Durant el curs els es-tudiants aprofundeixen sobreqüestions com ara l’elaboraciói presentació d’informes, lestècniques de negociació, el tre-ball en equip o la gestió eficaçdel temps. Per això es combi-nen sessions presencials, tuto-

ries individualitzades i forma-ció on line.

ALT GRAU DE SATISFACCIÓ.Fins el moment la valoració delsestudiants que han realitzat elcurs ha estat molt positiva. Con-cretament, el 98% declara estarsatisfet amb els seus contingutsi el 100% per cent el recomana-ria a altres estudiants.

El rector, Francisco Tomás, du-rant la signatura del conveni, vamostrar una vegada més la seua

satisfacció i el seu agraïment a laCAM per contribuir a una qües-tió “tan important i que tant pre-ocupa la Universitat i les institu-cions que ens donen suport comés l’ocupabilitat dels nostres es-tudiants”. Especialment –va su-bratllar– en moments “delicats”com els actuals, en els quals –vaapuntar– “és quan cal aparcarles dificultats i moure la imagi-nació”.

Per la seua banda, el directorterritorial de la CAM a València,Bernardo Chuliá, va animar laUniversitat a continuar col·labo-rant amb el seu entorn socioeco-nòmic. “Hem d’animar perquè laUniversitat continue en la puntade llança de la formació i la in-vestigació, però és convenientque, al mateix temps, tinga unpunt de pragmatisme i intensifi-que la seua relació amb el mónen el qual ens toca viure”, vaassenyalar.

El president de la FundacióUniversitat-Empresa de València(Adeit), Carlos Pascual, va agrairla col·laboració a la CAM i va des-tacar que es tracta d’un projec-te innovador i estratègic d’inter-connexió entre el món de la Uni-versitat i el de l’empresa, que, enúltima instància, redunda en be-nefici de la societat en general.

La Universitat, laFundadió Universitat-Empresa Adeit i la CAMhan signat un conveni pera millorar l’ocupabilitatdels futurs llicenciats

Unecam és un curs queforma els estudiants entotes les àrees de laUniversitat i en habilitatsi competències professio-nals. Ara comença la seuatercera edició

El 100% dels estudiantsque han realitzat aquestcurs el recomanarien

Més esforços per a l’ocupabilitat dels universitaris

TAM TAM

Necessite classes d’Italià. Necessite personanativa d’Itàlia per a rebre classes de pro-nunciació. Tel. 650 71 67 32 obermato@hotmail.com.

Intercanvi d’idioma Castellà/Italià iAlemany. Busque italià/ana per a ferintercanvi d’idioma. També alemany. Tels.96 392 55 46 i 626 15 39 75 (Ángela).

Intercanvi d’idioma Català/Anglés oCastellà/Anglés. Busque natiu/nativanord-americà o anglés per a fer intercanvid’idioma. Tel. 639 63 34 22 (Josep).

Classes de Castellà i Català i intercanviCastellà-Català/Angllés. Preus molt econò-mics. Tel. 636 19 14 19 i I_Albarracin@hot-mail.com.

Necessite classes d’Anglés. Necessite estu-diant o professor natiu que domine el cas-tellà per a rebre classes d’anglés intensiu.Tel. 654 70 87 95 (Mayte).

Passe treballs, apunts... a ordinador.Ràpid i econòmic. 686 10 10 20 (Paula).

Venc llibres de Periodisme i ComunicacióAudiovisual: El lenguaje radiofónico,d’Armand Balsebre, Manual de la entre-vista periodística, de Juan Cantavella, iDiseño de programas en radio, deMiguel Ángel Ortiz. Nous, preu a con-vindre. favstv@yahoo.es.

Actualitat sobre voluntariat a laUniversitat de València. La pàgina webdel CADE de la Universitat de Valènciacompta amb informació actualitzadasobre programes de voluntariat, cursos,beques, entre altres. Els interessatspoden consultar tota l’actualitat en l’a-dreça www.uv.es/cade/v/voluntariat.

Voluntaris per al Club d’Oci d’Asprona.Necessitem voluntaris per a participaren activitats per a persones amb disca-pacitat intel·lectual. Tallers, eixides alteatre o al cinema, excursions o festescentren les activitats del Club d’Oci, quesón planificades per les mateixes perso-nes amb discapacitat a través de reu-nions periòdiques, per a les quals ésprimordial el suport dels voluntaris.L’entitat està al barri de Benimaclet.Interessats telefoneu al 96 339 1080/615 56 57 63 (Mª Jesús Dolz).

Convivència i educació en valors.Necessitem voluntaris per a treballaramb xiquets i xiquetes del barri delMarítim en un programa social de con-vivència i educació en valors, salut, eco-logisme, participació, etc. Realitzemactivitats de repàs escolar, ludoteca,tallers i eixides. Flexibilitat de dilluns adivendres de vesprada i els caps de set-mana. Associació juvenil YMCA (c/IllesCanàries 112 o 96 333 24 87).

Projecte Xaloc. Necessitem voluntaris pera treballar amb xiquets i xiquetes delbarri de Russafa amb problemes socialsi escolars. Realitzem activitats de repàsescolar, jocs, tallers i eixides, dilluns,dimecres i divendres per les vesprades.Estem a Pere III el Gran 20, baix. Tels.96 373 04 40 i 636 38 41 44 (Juan) i654 84 85 24.

Vooluntariat social a Cáritas. El ProjecteSirocco treballa en la intervenció ambmenors i adolescents en situació de riscd’inadaptació social al barri deBenicalap. Es fan activitats de recolza-ment escolar, tallers, jocs, eixides. Ensreunim les vesprades de dilluns, dime-cres i divendres. Interessats telefoneual 610 82 20 91 o al 679 70 45 78 (Jose).

Es necessiten voluntaris per a un pro-grama de diinamització a centres esco-lars de València. Treball d’integraciósocial amb immigrants, joves d’ètniagitana, etc. Informació al 96 395 09 31o valenciastch@terra.es.

Es necessiten voluntaris per a AuxiliaValència. Treball d’integració de perso-nes amb discapacitació. Informació al605 40 04 29 (Jesús).

Prrograma Intergeneracional Viure iConviure. La Universitat de València, através d’un conveni amb la Caixa deCatalunya i l’Ajuntament de València,ofereix als estudiants conviure ambpersones majors a canvi de tindre allot-jament gratuït durant el curs acadèmici una ajuda econòmica. Interessats calremetre a les oficines del CADE lasol·licitud. Més informació: 96 386 4771 i www.uv.es/cade.

Pis per a llogar. Davant el Gulliver i l’am-bulatori del barri. Tres habitacions indi-viduals. Acabat de reformar, amb elec-trodomèstics nous. Molt bona comuni-cació amb autobús i a vint minuts cami-nant del centre de València. C/LuisOliag 58. Preu: 500 euros. Tel. 96 33361 26 (Concha).

Pis per a llogar. Xica. Al costat de l’esta-ció de metro de Jesús i prop de l’Estaciódel Nord. Tres habitacions, moblat iequipat amb electrodomèstics. C/LuisOliag 58. Preu: 500 euros (despeses noincloses). Tel. 667 55 50 31 (María José).

Pis per a llogar. Xic/a. Cèntric, al costatde la plaça Tetuan. Tres habitacionsindividuals disponibles. Pis amb tots elselectrodomèstics i un lavabo. C/PoetaLiern 18, primer pis. Preu: 400 euros.Tel. 605 42 83 51 (David/Manolo).

Pis per a llogar. Xic/a. Zona del Port, bencomunicat. Dues habitacions indivi-duals i una doble en un pis totalmentmoblat i molt ben conservat. Lluminós.C/Méndez Núñez 38. Preu: 525 euros(despeses de comunitat incloses). Tel.626 11 73 23 (Eduardo).

Pis per a llogar. A Burjassot. Xic/a. Al cos-tat de l’estació de metro de Burjassot-Godella. Té ascensor i tres balcons.C/Josep Lluch 11-6. Preu: 575 euros. Tel.606 87 02 69 (Daniel).

Compartir amb estudiants. Xic/a. Zona deMontolivet, darrere de l’Escola deMagisteri. Equipat amb calefacció cen-tral i aire condicionat. Internet opcio-nal. Queda per ocupar una habitacióindividual. C/Escultor José Capuz 22.Preu: 130 euros. Tel 652 10 82 72(Concha).

Compartir amb estudiantts. Xic/a. Pisrecentment reformat, prop dels campusuniversitaris. Totalment equipat i ambcalefacció. Cinc habitacions, quatre deles quals ocupades. C/Campoamor 6,pta. 9. Preu: 240 euros més despeses.Tel. 667 47 61 50 (Cristina).

Compartir amb estudiants. Xic/a.Disponibles dues habitacions indivi-duals. Situat molt a prop del Campus deBurjassot. C/Sixto Cámara 10. Preu: 160euros. Tel. 625 89 61 36 (Mª Lluisa).

Compartir amb estudiants. Xica. Quedalliure una habitació individual,moblada. El pis està situat prop de lesuniveristats. Cuina totalment equipada,tv i wifi. C/Eduard Boscà 6. Preu: 190euros. Tel. 622 71 71 20 (Evelyn).

Compartir amb estudiants. Xic/a. ZonaBenimaclet. Prop del tramvia i delmetro. A quinze minuts dels campus deBlasco Ibáñez i Tarongers. C/VicentPicho 2-22. Preu: 150 euros. Tel. 667 6127 32 (Pau).

Es lloga habitació. Xic/a. Prop del Carme.Habitació exterior. Dos banys, aire con-dicionat i calefacció. Càmeres de segu-retat, porter 24 hores, escales mecàni-ques i ascensor i servei de recollida defem a la porta del pis. Preu: 180 euros.Tel. 696 84 36 90 (Asun).

Es lloga habitació. Xic/a. Pis equipat ireformat. Prop dels campus de BlascoIbáñez i Tarongers. Per a entrar a finalsde febrer, principis de març. PassatgeDoctor Bartual Moret. Preu: 190 eurosmés despeses. Tel. 620 11 84 51(Marcos).

Es lloga habitació. Xic/a. Prop de l’Estaciód’Autobusos i aproximadament a deuminuts del Carme. Bona combinació entramvia per anar a les facultats.C/Gregorio Gea. Preu: 175 euros (despe-ses a banda). Tel. 647 54 12 01 (Sara).

PISOS

VOLUNTARIAT

DIVERSOS

CLASSES

NOUDISE326Dijous, 12 de febrer de 20098

El Patronat d’Activitats Musicalsde la Fundació General de laUniversitat de València (PAM) haobert la matrícula per als cursosde formació musical d’aquestsegon quadrimestre.Des de febrer fins a març s’ofe-reixen un total de huit cursos enels quals està prevista la partici-pació de professors de prestigi,com ara l’iranià Yaron Traub,director de l’Orquestra deValència, i David van Asch, baixdels Scholars of Oxford, queimpartiran un curs masterclass

de direcció d’orquestra i un d’in-terpretació de música vocal, res-pectivament.Però no tots els cursos requerei-xen una formació musical prèvia.Els cursos La revolució musicaldel segle XX: el rock and roll iIntroducció a la música de cam-bra del XX: conferència i concertssón molt apropiats per a totsaquells aficionats a la músicaque vulguen saber-ne més. També hi ha cursos musicals ques’aborden des del vessant psi-cològic, com el curs que ajuda a

superar l’ansietat escènica delsmúsics (estudiants, professionalsi professors), i altres més espe-cialitzats com el curs instrumen-tal sobre Bach i el d’interpretaciópianística i de lutheria i arquete-ria.Els cursos, accessibles per alpúblic, tenen un preu especialper als membres de la comunitatuniversitària i el col·lectiud’Amics i Antics Alumnes de laUniversitat de València. A més amés, són convalidables per crè-dits de lliure elecció. La preins-cripció es pot fer personalmental Patronat d’Activitats Musicals,situat en la segona planta de laNau, l’edifici històric de laUniversitat de València; per telè-fon (96 398 31 96, de 9 a 14hores, de dilluns a divendres),fax (96 398 38 85) i correuelectrònic: pam@uv.es.

Qui diria que un parell de bas-tons poden ajudar a posar-se enforma? Aconseguir-ho és tansenzill com agafar-los i tirar acaminar. El Servei d’EducacióFísica i Esports de la Universitatde València, sempre caracterit-zat per incorporar a la seua ofer-ta les activitats més innovadoresdel mercat, ofereix enguany unanova disciplina. La marxa nòrdi-ca va sorgir en la dècada del1930 a Finlàndia quan es vaintroduir com a mètode d’entre-nament fora d’estació per alsespecialistes en esquí de fons,però en l’actualitat la pràcticad’aquest esport s’ha incorporatcom una activitat més. I és queels beneficis que aporta la marxanòrdica afavoreixen la seuapopularització. “Es tracta d’unaactivitat amb un alt desgast calò-ric però alhora amb poc d’impac-te per a les articulacions i lliga-ments, per la qual cosa és moltrecomanada pels metges en sermolt beneficiosa per a la salut engeneral i especialment per alcor”, explica Sandra Sinz, la pro-fessora alemanya que imparteixaquesta activitat a la Universitat.A més, afegeix, “es pot fer i par-lar alhora, així que és molt lúdici amb gran caràcter social”, unacosa que segur que atrauràmolts.A principis d’any va començar-ne

un curs a Burjassot i diumengepassat els alumnes van eixir alparatge de la Calderona per apracticar. Tots aquells que vul-guen aprendre aquesta novaforma de marxa poden matricu-lar-se ja en el grup existent alCampus de Burjassot-Paterna ien el recentment creat de BlascoIbáñez, a través del sistemad’automatrícula de la pàgina delServei d’Educació Física i Esports(http://www.uv.es/sesport). Bonapart de les classes es realitzen ales instal·lacions de laUniversitat de València, peròtambé està previst traslladar

l’activitat a la platja, el llit del ricTúria i algun paratge naturalvalencià. L’activitat de la marxanòrdica és de caràcter aeròbic,per tant s’entrenen l’organisme iel sistema respiratori. Amb lamarxa nòrdica es desenvolupa laforça dels músculs i dels braçosperquè la tècnica consisteix adur els pals o bastons fins dar-rere de l’esquena, de maneracontínua, i aplicar força cap aterra, per la qual cosa es treba-llen també les cames. Una novaforma de fer esport que és moltmés difícil d’explicar que depracticar.

S’obri la matrícula dels cursos de música del segon quadrimestre

La marxa nòrdica, nova activitat esportiva de la Universitat de València

cites

La Comissió Fulbrightd’Intercanvi Cultural, Educatiu iCientífic entre Espanya i elsEstats Units ha convocat ajudesperquè les universitats i centresd’investigació espanyols sol·lici-ten la visita d’un profesor nord-

americà. L’objectiu de l’ajuda ésfacilitar la col·laboració de pro-fessors i especialistes nord-ame-ricans amb les institucions espa-nyoles interessades en participaren seminaris i conferències. Cadaconferenciant pot col·laborar

amb una o més institucions. La Comissió Fulbright es fa càr-rec de les despeses de viatge d’a-nada i tornada i de les dietes delprofessor visitant. La institucióamfitriona pagarà els seus hono-raris i reservarà el seu allotja-ment. El termini de presentacióde sol·licituds acaba el 31 demaig. Per a més informaciósobre aquest programa i lasol·licitud es pot consultarwww.fulbright.es/book/view/112.

Ajudes Fulbright per a la invitació de professors nord-americans

L’Associació de Geògrafs Espa-nyols (AGE) ha concedit el I Premi

Nova Cultura del Territori a An-drés Rábago “El Roto”, dibuixant i

artista de la il·lustració, pel seucompromís amb els valors del

territori i el medi ambient. El lliu-rament del guardó es farà hui di-

jous a Madrid a les 19 hores, a l’O-bra Social de Caja Madrid. L’acte

està organitzat pel Col·legi de Ge-ògrafs i l’AGE, a iniciativa dels

Promotors del Manifest per unaNova Cultura del Territori. Abans

del lliurament es realitzarà unataula redona sobre la gestió delterritori en temps de crisi, en la

qual participarà el catedràtic dela Universitat de València Joan

Romero.

NOUDISE326Dijous, 12 de febrer de 2009 9notícies

MARIA JOSEP PICÓ

Si Darwin haguera pogut convocaruna festa pel seu bicentenari (hui di-jous, 12 de febrer, fa 200 anys del seunaixement), potser es trobaria ambuna allau de periodistes que li pregun-tarien sobre l’apogeu de les idees cre-acionistes. Un debat encés, sobretot,als Estats Units d’Amèrica, però que jaha començat a esguitar la societat eu-ropea, on s’ha arribat a un cert con-sens sobre la teoria de l’evolució, finsi tot, amb l’Església catòlica.

La Universitat de València celebrael dia del bicentenari del naixementde Darwin amb la conferència del ca-tedràtic de Paleontologia Juan-LuisArsuaga, del Centre d’Evolució i Com-portament Humans, UCM-ISC III, Ma-drid, i codirector del jaciment d’Ata-puerca. Arsuaga farà la seua ponèn-cia, titulada Darwin, Wallace i l’evolu-ció humana, a les 12:30 hores de hui ala sala d’actes de l’Aulari Interfaculta-tiu del Campus de Burjassot-Paterna.

La Universitat també celebra el 31de març el dos-cents aniversari en unambient acadèmic i plenament darwi-nista. El Paraninf acollirà el nomena-ment com a doctor honoris causa delprofessor d’Oxford Richard Dawkins,un dels científics que ha divulgat ambmés fermesa l’evolucionisme.

Fa un segle la Universitat de Valèn-cia ja va organitzar el centenari deCharles Darwin, una convocatòriacompromesa en el panorama acadè-mic de l’Europa d’aleshores i única al’Estat espanyol. En aquella ocasió vaser un grup d’estudiants de Medicina,liderat pel catedràtic d’Anatomia i dei-xeble d’Ernst Haeckel, Peregrín Casa-nova i Ciurana, el promotor de l’acte.

L’ORIGEN DE LES ESPÈCIES IL·LUS-TRAT.La Universitat de València man-té el seu esperit darwinià, no solamentamb estudis pioners, com ara els lide-rats a l’Institut Cavanilles de Biodiver-

sitat i Biologia Evolutiva, sinó amb elseu compromís en divulgar les ideesdel pare de la teoria de l’evolució. Unade les línies d’acció prioritària és l’e-dició dels seus textos. L’origen de lesespècies complirà el pròxim novem-bre el seu cent cinquanta aniversari ila Càtedra de Divulgació de la Ciènciade la Universitat de València ja n’haenllestit una edició especial il·lustra-da, amb dos-cents dibuixos originalsde Carles Puche i la col·laboració del’Institut d’Estudis Catalans. Aquestaversió de l’origen, el manuscrit que va

explicar els perquès de la diversitat ila complexitat biològiques, és un textadaptat pels científics Juli Peretó i An-drés Moya. Per la seua banda, Publi-cacions de la Universitat de Valènciaja ha editat la traducció al castellà dela biografia més completa de Darwin,escrita per la historiadora de la cièn-cia de Harvard Janet Browne, a curadel professor Jesús Català.

A més de les conferències sobreevolucionisme, la Càtedra de Divulga-ció de la Ciència prepara dues exposi-cions. Una dirigida al públic de secun-

dària i batxillerat i secundària, Dar-win, quina gran idea!, a càrrec de Jo-aquín Baixeras, i l’altra, titulada Dar-win, el seu temps, la seua obra i la seuainfluència, comissariada per VíctorNavarro, que s’inaugurarà el diven-dres 20 de febrer al Palau Cervelló,seu de l’Institut López Piñero d’Histò-ria de la Ciència i Documentació.

L’AUTOBIOGRAFIA DE DARWIN SEN-SE CENSURA.Mètodetambé ha fet unenorme esforç per aproximar-se a lafigura de Charles Darwin. La revista

de difusió de la investigació editadaper la Universitat de València –recent-ment escollida com a publicació de re-ferència de la Xarxa Vives– dedica elseu número 60 a la figura del natura-lista anglés. Darwiniana. En el segoncentenari del naixement de CharlesDarwin és el títol d’aquest número d’-hivern de la revista, coordinat pel seudirector, Martí Domínguez. Els estudisque s’hi recullen “serviran per a mos-trar un Darwin profundament originali isolat, que va capitanejar, quasi entotal soledat, una de les revolucionsmés importants de la història dels ho-mes”, assegura Domínguez.

I si voleu conéixer l’autor de la teo-ria de l’evolució sense restriccions,Mètode presenta en la seua col·leccióde Monografies Charles Darwin. Au-tobiografia. L’edició d’aquest text sen-se censures que es va publicar en an-glés el 1958, de la mà de la néta delnaturalista britànic Nora Barlow, espodrà llegir ara per primera vegadaen valencià. El manuscrit original, su-pervisat per la seua dona, EmmaWedgwook, i el seu fill Francis, va pa-tir diverses correccions i supressions.Perquè, sobretot, les divergències fa-miliars davant les idees religioses delnaturalista anglés van portar a pactarun text de consens.

La Universitat, darwiniana

REDACCIÓ

Tobies Grimaltos, professors de laUniversitat de València, presenta elproper dijous, 19 de febrer, el seudarrer llibre: Idees i paraules. Una fi-losofia de la vida quotidiana. L’obraestà editada pel Servei de Publica-cions de la Universitat. La presenta-ció està prevista a les 19:30 hores ala Casa del Llibre de València (pas-seig de Russafa 11). Intervindran l’au-tor, Ramon Lapiedra, catedràtic deFísica Teòrica de la Universitat, i Gus-tau Muñoz, editor del Servei de Pu-blicacions.

Per què anem als cementeris?Queden encara llibreters? Per quèse’ns vol classificar sempre com amembres d’un grup? Per què se’nsneguen drets culturals bàsics? Qües-

tions com aquestes i altres més abs-tractes, com ara per què ens fa porpensar o per què ja no som capaçosde posar noms a les coses noves i enslimitem a emprar descripcions (telè-fon mòbil) o sigles i prou (USB, GPS),constitueixen per a l’autor esperonsper a posar-se a escriure, en aquestcas en forma de textos breus, inci-sius, irònics. Els textos de Grimaltosvolen ser alhora entretinguts i ente-nedors i donar motiu per a la refle-xió, intents de mostrar el caràcter dela nostra època. Des de la pròpia ex-periència, aquestes “càpsules depensament” aborden situacions ipersonatges que el lector pot reco-néixer fàcilment. Un assaig que volil·luminar aspectes no sempre sufi-cientment considerats i, per això, so-vint sorprenents.

Tobies Grimaltos presentael llibre ‘Idees i paraules’

Els geògrafspremien

el dibuixant El Roto

La Universitat de Valènciacelebrarà el pròxim 31 demarç el dos-cents aniversaridel naixement del naturalis-ta anglés

Fa un segle la Universitatva organitzar el centenari deCharles Darwin, una convo-catòria compromesa en elpanorama acadèmic del’Europa d’aleshores i únicaa l’Estat espanyol

PROPOSTES

citesLOQUILLO. LEYENDAURBANA

De Carles Prats, 2008.Rockumental a Espanya:quatre mirades. IntervindranCarles Prats, Loquillo iEduardo Guillot. Gratis.Dia: 12 de febrer.Hora: 20 hores.Lloc: Auditori Montaner.Col·legi Major Lluís Vives.Av/Blasco Ibáñez 23.

LA MUJER DEL AVIADOR (LA FEMME DE L’AVIATEUR)

Eric Rohmer. França. 1980.V.O. subt. cast.Dia: 12 de febrer.Hora: 18 hores.Lloc: Sala Luis G. Berlanga.Filmoteca Valenciana.

LA NACIÓN CLANDESTINA

Jorge Sanjinés. Bolívia. 1989.Dia: 12 de febrer.Hores: 20 hores.Lloc: Sala Luis G. Berlanga.Filmoteca Valenciana.

LAS NOCHES DE LA LUNALLENA (LES NUITS DE LAPLEINELUNE)

Eric Rohmer. França. 1980.V.O. subt. cast.Dies: 13 i 14 de febrer.Hores: 22:30 i 18 hores,respectivament.Lloc: Sala Luis G. Berlanga.Filmoteca Valenciana.

TIEMPO DE REVANCHA

Adolfo Aristarain. Argentina.1981.Dies: 12 i 13 de febrer.Hores: 22:30 i 20 hores,respectivament.Lloc: Sala Luis G. Berlanga.Filmoteca Valenciana.

PASAJE A LA INDIA (A PASSAGE TO INDIA)

David Lean. Gran Bretanya.1984. V.O. subt. cast.Dies: 14 i 15 de febrer.Hores: 20:15 i 18 hores,respectivament.Lloc: Sala Luis G. Berlanga.Filmoteca Valenciana.

ELS NENS DE HUANG SHI

De Roger Spottiswoode. Cinquena edició delprograma Cinema envalencià.Dia: 17 de febrer.Hora: 20 hores.Lloc: Cines UGC Ciné Cité.Preu: Entrada gratuïta, ambcarnet universitari.

DEPRISA, DEPRISA

De Carlos Saura, 1981. CicleVides rebels. L’estètica de ladelinqüència en el cine espa-nyol. Aula de Cinema.Dia: 18 de febrer.Hora: 18 hores.Lloc: Auditori Montaner.Col·legi Major Lluís Vives.Av/Blasco Ibáñez 23.

CARRETERA. LA ÚLTIMAGIRA DE NACHO VEGAS YLAS ESFERAS INVISIBLES

De Francisco Deborja, 2008.Rockumental a Espanya:

quatre mirades. IntervindràFrancisco Deborja. Gratis.Dia: 19 de febrer.Hora: 20 hores.Lloc: Auditori Montaner.Col·legi Major Lluís Vives.Av/Blasco Ibáñez 23.

LUIS BAYLÓN/BERNARD PLOSSU: EN VALENCIA

Dies: Fins el 13 de febrer.Horari: De dimarts adissabtes d’11 a 14 hores i de18 a 20:30 hores. Lloc: Sala de la Muralla delCol·legi Major Rector Peset.Pl/Forn de Sant Nicolau 4.

60 ANYS. ORFEÓUNIVERSITARI DE VALÈNCIA

Dies: Fins el 15 de febrer.Horari: De dimarts adissabtes de 10 a 13:30 horesi de 16 a 20 hores. Diumengesi festius de 10 a 14 hores.Lloc: Sala Oberta de la Nau.C/Universitat 2.

BERNARD MARTINAND,CARTELLS DE CINEMA

Dies: Fins el 20 de febrer.Lloc: Institut Francés.

HÉLÈNE CRÉCENT,INSTAL·LACIÓ MÚLTIPLE

Dies: Fins el 20 de febrer.Lloc: Institut Francés. C/MoroZeit 6.

CERTIFICATS D’UNA INFÀNCIA CONGELADA (FOTOGRAFIES 1890-1940)

Dies: Fins l’1 de març. Horari: De dimarts adissabtes de 10 a 13:30 horesi de 16 a 20 hores. Diumengesi festius de 10 a 14 hores.Lloc: Sala Thesaurus de laNau. C/Universitat 2.

ARTRÒPODES DE L’ALBUFERA

Mostra de fotografies deRafael Pardo.Dies: Fins l’1 de març.Horari: De 10 a 14 hores i de 16a 18 hores. Dilluns tancat. Elscaps de setmana s’obri unahora més tard.Lloc: Jardí Botànic. C/Quart 80.

CONVOCATORIA DE CASTING

De Javier Ramos. PerveuAdins teatre.Dia: 12 de febrer.Horari: 20 hores.Lloc: Sala Matilde Salvadorde la Nau. C/Universitat 2.Preu: Entrada lliure ambinvitació que caldràarreplegar des de dues horesabans del començament a laconsergeria de la Nau.

URBE UBRE URBE

Dirigida por Nilda Varela. PerTributeatro. Dies: Del 12 al 15 de febrer.Horari: 21 hores.Lloc: Teatro de losManantiales. C/Alzira 9.Preu: 9 euros (divendres diade l’espectador 7 euros).Informació: 96 385 74 36 iwww.teatrodelosmanantiales

.com.

IUVENTUTIS DAY. UNTHRILLER EPISCOPAL

De Joan Peris i Xavi Castillo.Dies: Fins el 15 de febrer.Horari: Dimecres (dia del’espectador) i dijous 20:30hores, divendres 22:30,dissabte 18 i 22:30 hores idiumenge 19 hores.Lloc: Teatre El Micalet.C/Mestre Palau 3.Preu: Entre 10 i 16 eurossegons dia i hora.Descomptes amb el carnetuniversitari.Informació: 96 392 14 82 iwww.teatremicalet.com.

LA DEUDA

De Paul Weibel. Grupo deTeatro Chapao. Aula deTeatre.Dies: 17, 18 i 19 de febrer.Horari: 20 hores.Lloc: Sala Matilde Salvadorde la Nau. C/Universitat 2.Preu: Entrada lliure ambinvitació que caldràarreplegar des de dues horesabans del començament a laconsergeria de la Nau.

ORIGEN I DESENVOLUPAMENTDE LA MÚSICA DELS MOROS I CRISTIANS

A càrrec d’Ana María BotellaNicolás, professora de laUniversitat de València, ambmotiu del Mig Any Fester.Organitza la FundacióUniversitària de la Valld’Albaida amb la col·labora-ció de la Societat de Festers.Dia: 13 de febrer.Hora: 20 hores.Lloc: Saló d’Actes de laSocietat de Festers d’Onti-nyent.

TAULA REDONA SOBREELS POBLES VALENCIANS ABANDONATS

Organitza: Reial SocietatEconòmica d’Amics del PaísValencià. Intervenen JoséManuel Almerich, AgustíHernández i Artemi Cerdà,autors del llibre Poblesabandonats. Els paisatgesde l’oblit, publicat pel Con-sell Valencià de Cultura.Dia: 16 de febrer.Hora: 19 hores.Lloc: Centre Cultural de laFundació Bancaixa. PlaçaTetuan 23.

EL PODER DE L’ESGLÉSIA. LATRAMA VATICANA

Presentació del llibre Porqué matar a Juan Pablo I, deJaume Barallat. IntervindranFrancesc Asensi (llicenciat enHistòria), Jaume Barallat (lli-cenciat en Història i enFilosofia, autor del llibre).Presenta Antoni Signes.Entrada lliure.Dia: 18 de febrer.Hora: 19:30 hores.Lloc: Aula Magna de la Nau.C/Universitat 2.

RESPOSTES PROGRESSISTESA LA CRISI ECONÒMICA

A càrrec de Jesús Caldera,exministre de Treball iSeguretat Social. Dins delcicle Cap a un nou paradigmaeconòmic. Gratis.Dia: 19 de febrer.Hora: 19:30 hores.Lloc: Aula Magna de la Nau.C/Universitat 2.

CONCERT D’AUTOR

Sènior i El Cor Brutalpresenten el discL’experiència gratificant.Concert en format acústic.Dia: 12 de febrer. Gratis.Hora: 20 hores.Lloc: Sala SGAE.C/Blanqueries 6.

BIELORÚSSIA + RAYDIBAUM

Bielorússia (Bocairent) iRaydibaum (Barcelona). CicleMúsica en valencià en directe2009. Concerts d’hivern.Dia: 12 de febrer.Hora: 23 hores.Lloc: Sala Matisse deValència. C/Campoamor 60.Preu: L’entrada és de 3 eurosi gratuïta amb els carnetsuniversitaris de laUniversitat de València i dela UPV.

MÚSICA A LA CAPELLA

Anaïs Pérez Melgar, violí.Francisco Escoda, piano.Obres de W.A. Mozart, J. S.Bach, etc. Dia: 18 de febrer.Hora: 19:30 hores.Lloc: Capella de la Sapiènciade la Nau. C/Universitat 2.Preu: Entrada lliure.

LA DONA AL SEGLE XVIII

Conversa sobre aquestprimer volum de la sèrie A lamoda valenciana, deSalvador Mercado. AmbCarmen Alborch, ManuelBoix, Alfons Cervera, MaritaSempere i l’autor. PresentaFernando Delgado. El grupAlimara i la seua rondallaactuaran en acabar l’acte.Dia: 22 de febrer. Gratis.Hora: 11:30 hores.Lloc: Aula Magna de la Nau.C/Universitat 2.

PARAMOLOGIA: L’ENTORN GEOGRÀFIC I LINGÜÍSTIC DE LA POESIA DE SIMON ARMITAGE

Conferència a càrrec deRonan Fitzsimons(Nottingham TrentUniversity, UK). PresentaMiguel Teruel. Gratis.Dia: 17 de febrer.Hora: 11 hores.Lloc: Aula 404 de la Facultatde Filologia, Traducció iComunicació.

LECTURA DE POEMES

A càrrec de Manuel Forcano.Presenten: Begonya Pozo iIsabel Garcia Canet. Gratis.Dia: 19 de febrer.Hora: 20 hores.Lloc: Saló d’Actes del Col·legiMajor Lluís Vives. Av/BlascoIbáñez 23.

POESIA

MÚSICA

CONFERÈNCIES

TEATRE

EXPOSICIONS

CINEMA

La Xarxa Vives d’Universitats i la revista L’Hiperbòlic organitzen conjun-tament la segona edició del concurs de creació literària Unificcions,adreçat a universitaris i joves fins els trenta anys. El concurs es desenvo-luparà en xarxa, a través del web www.ficcions.cat/unificcions.Aquesta és la segona edició del premi que convoca tots els estudiants deles universitats de la Xarxa Vives, que hi podran participar en solitari oen grups de fins a tres persones.El concurs ja ha començat i s’acabarà el dia 3 de maig; però s’hi pot fer lainscripció fins el dia 8 de març. Durant aquests mesos, i de manera quin-zenal, els participants han de crear una nova història de quatre capítolsa partir d’un dels cinc inicis que es proposen en el web (enguany sónfragments de textos de Josep Maria Espinàs, Maria-Antònia Oliver, NarcísOller, Francesc Trabal i Carme Riera). La participació pot ser individual oen grups de fins a tres persones. Tots els interessats poden triar ja el seuinici i registrar-se en el web del concurs, un espai interactiu on, a més depublicar les seues històries, hi haurà notícies, entrevistes, enllaços d’in-terés i diversos sortejos.El veredicte es farà públic en l’acte de lliurament dels premis el mes demaig, al qual els finalistes seran convidats. El jurat, format per personesvinculades al món de la literatura i l’educació, valorarà la qualitat i l’origina-litat de les històries. El premi per a la millor història és un viatge a Egipteper als membres del grup guanyador i un iPod per als finalistes. Una de lesnovetats d’aquesta edició són els premis a la millor història de cada univer-sitat: en aquelles universitats amb una participació igual o superior als vintgrups es premiarà la millor història amb un iPod. A més, la història quereba més vots de la resta de participants també serà premiada.

El teló del teatre universitaripujà de nou la passada set-mana amb la primera repre-sentació d’aquest primer qua-drimestre a la Sala MatildeSalvador de la Nau, l’edificihistòric de la Universitat deValència. L’entrada a totes lesobres és gratuïta i com semprecal arreplegar-la des de dueshores abans a la consergeriade la Nau (c/Universitat 2). La programació teatral ofereixdes de febrer fins a juny unseguit de muntatges de tot tipus. Des d’obres protagonitzades per grupsde teatres de tot Espanya a estrenes, com ara L’art de la fuga, deRoberto García, el pròxim 25 de març. També hi ha obres protagonitza-des per grups d’un caire més social, com ara el grup Chapao, sorgit delbarri de la Coma de Paterna. I, com sempre, la programació incloudiversos festivals. El primer, el Festival Internacional de l’Oralitat, quese celebrarà enguany els dies 25 i 26 de febrer i que comptarà ambartistes alemanys, israelians, argentins, xilens i camerunesos.Pel maig tindrà lloc la XIV Mostra de Teatre Universitari de la XarxaVives d’Universitats. Aquest festival pretén donar a conéixer la produc-ció de les aules de teatre de les universitats de l’àmbit de la llenguacatalana, tant dins del món acadèmic com de la societat en general.D’altra banda, serveix com a plataforma de coneixement i intercanvi perals membres dels diferents grups de teatre, a través de tallers, semina-ris, que ells mateixos organitzen i coordinen. Enguany la mostra seràinaugurada pel Projecte Alcover, una associació teatral que acull artis-tes d’una sèrie d’entitats culturals i programadors teatrals que inter-vindrà, prèviament, en abril, en la programació de la Universitat ambl’obra Variacions enigmàtiques, d’Éric-Emmanuel Schmitt, a càrrec dePer Botarga (Mallorca) i sota la direcció de Christophe Lidon. Tota lainformació es pot consultar en http://www.uv.es/cultura.

NOUDISE326Dijous, 12 de febrer de 2009

CITES

10

Un viatge a Egipte, premi del concursde creació literària de la Xarxa Vives

Alumnes de batxillerat realitzen pràctiques de laboratori a la Facultat deFísica fins el 29 de maig. Els objectius d’aquesta iniciativa són estimularl’interés per la física i en particular pel treball experimental i contribuir amillorar la seua comprensió mitjançant experiments i demostracionsadaptats al currículum dels estudiants. L’Aula Experimenta conté pràcti-ques de mecànica per a estudiants de quart de l’ESO i primer i segon debatxillerat (enguany seran 390), i pràctiques d’òptica per a estudiants desegon de batxillerat (160 alumnes).Aquesta iniciativa es va posar en marxa el 2002 amb sessions als labora-toris de la facultat i va rebre un nou impuls el 2007 quan la Facultat deFísica, amb el suport de la Delegació per a la Incorporació a laUniversitat de València, va crear l’Aula Experimenta, un laboratori delcentre específicament dissenyat per acollir grups de secundària.

Estudiants de batxillerat fan pràctiques en la Facultat de Física

agenda

Nova programació teatral a la Sala Matilde Salvador de la Nau

NOUDISE326Dijous, 12 de febrer de 2009 11notícies

JORGE SALAS

“Era una excel·lent oportunitat per ala Universitat de València i, en parti-cular, per al Departament de Geogra-fia”, comenta el professor i degà dela Facultat de Geografia i Història.L’Atlas vol acabar per fi amb el dèfi-cit quasi endèmic que impedeix alsvalencians veure la seua geografiamés enllà de les seues platges plenesde gom a gom. “La geografia valen-ciana i, en particular els seus paisat-ges, és encara desconeguda per al

gran públic valencià”, lamenta JorgeHermosilla.

En el seu últim disc el músic astu-rià Nacho Vegas li canta al Montdú-ver. Pocs sabran que és un massísmuntanyenc de més de huit-cents me-tres i que, vés quina casualitat, s’alçaimmens entre Xeresa i Xeraco, a la co-marca de la Safor. A pesar que l’Atlasdels Paisatges Valencians “no preténressaltar determinats paisatges de lageografia valenciana”, iniciatives d’a-questa índole tal vegada haurien po-gut contribuir a crear una conscièn-

cia capaç d’evitar que el 2006 un in-cendi assolara el Montdúver quasi percomplet.

Amb uns quants mesos de treball ales seues esquenes, l’equip d’investi-gació del Departament de Geografiade la Universitat de València i els tèc-nics de la Direcció General de Paisatgei Territori de la Generalitat Valencianaja han identificat “un centenar d’uni-tats regionals paisatgístiques”. Tot ique encara queden tasques “fonamen-tals”, el director del projecte asseguraque l’Atlas estarà preparat per a l’es-

tiu; aleshores entrarà en fase d’edicióper a ser publicat en gran format i ambcaràcter de divulgació científica.

ESTEPA, UN CSIC DE GEÒGRAFS. So-bre la divisió d’Estudis del Territori, Pai-satge i Patrimoni (Estepa) recau la ma-jor part del pes en la confecció de l’A-tlas dels Paisatges Valencians. Forma-da per una dotzena de geògrafs valen-cians, Estepa és una unitat d’investiga-ció que ben bé podria respondre a unmodel CSIC (Consell Superior d’Investi-gacions Científiques) centrat en el campde la geografia. Durant la seua dècadade funcionament el grup ha dirigit mésde setanta projectes tant a nivell regio-nal com nacional i internacional.

“Estepa constituïx un grup de jovesgeògrafs que ha desenvolupat en elsúltims deu anys una dilatada tascad’estudis, anàlisis i investigacions endiversos camps, que han tingut com adenominador comú el territori. Les

principals línies d’estudi són el patri-moni cultural, els regadius històrics, eldesenvolupament local i el paisatge”,diu Hermosilla, fundador i director d’a-quest organisme.

Per a dur a terme el projecte de l’A-tlas dels Paisatges Valencians, desd’Estepa i el Departament de Geogra-fia de la Universitat de València s’hanfixat en els millors. “Comptem amb unaexcel·lent referència realitzada per laUniversitat Autònoma de Madrid, con-cretament l’obra Atlas de los Paisajesde España, del catedràtic de Geogra-fia Rafael Mata”, reconeix Hermosilla.

A més, el projecte compta amb unprograma d’actuacions i un conjunt demitjans tècnics “amb suficients garan-ties” per afrontar una iniciativa de talmagnitud. Així, per a dur a terme el tre-ball de gabinet, posterior al de camp(cartografia automàtica, tractamentd’imatges), els investigadors compta-ran amb una dotació informàtica par-ticularment notable.

“L’equip investigador disposa de su-ficients mitjans tècnics per abordar l’A-tlas. Especialment destacables són elsmitjans informàtics, perquè l’elabora-ció de l’Atlasrequereix un sistema d’in-formació geogràfica que englobarà latotalitat del territori valencià”, asse-nyala Hermosilla.

PROJECTES ENRIQUIDORS. Paral·le-lament, el Departament de Geografias’ha autoencomanat un segon projec-te molt relacionat amb l’Atlas. En Hi-tos Paisajísticos de la Comunitat Va-lenciana, realitzat “al mateix ritme”que l’Atlas, Estepa presentarà “unatrentena de fites del paisatge valencià,totes elles de gran valor cultural i vi-sual, així com d’inqüestionable reco-neixement social”.

Serà un complement ideal per a l’A-tlasdels Paisatges Valenciansi demos-tra la bona salut del col·lectiu de geò-grafs valencians que propiciarà, ambaquests projectes, un major coneixe-ment del mai ben valorat paisatge va-lencià. I, qui sap, amb el coneixementpotser arribe el respecte.

REDACCIÓ

El rector de la Universitat de Valèn-cia, Francisco Tomás, i l’alcaldessade Quart de Poblet, Carmen Martí-nez, han signat un conveni pel qualun equip de professors de la Facul-tat de Geografia i Història realitza-rà un projecte d’investigació que técom a objectiu l’estudi i la divulga-ció de la història d’aquest municipide l’Horta.

El projecte forma part de la líniad’estudi que en els últims anys hadesenvolupat la Facultat de Geo-grafia i Història, interessada a co-néixer la realitat històrica, patrimo-nial i geogràfica dels municipis delseu entorn. Diversos projectes i pu-blicacions han precedit aquest nou

treball, com ara els de Xàtiva, To-rís, Bunyol, la Pobla de Vallbona,l’Eliana i Catarroja, els quals hanpermés el treball conjunt de dese-nes de professors d’aquest centrede la Universitat.

En l’obra Quart de Poblet. Histo-ria, Geografía y Patrimonio partici-paran una dotzena d’investigadorsdels diferents departaments uni-versitaris, especialistes en prehis-tòria, història antiga, medieval,moderna i contemporània, històriade l’art i patrimoni cultural i geo-grafia. La publicació constituirà unnou volum de la col·lecció Històriai Geografia locals, dirigida pel pro-fessor Jorge Hermosilla.

Però a més de Quart de Poblet,aquesta setmana el rector ha sig-

nat també un conveni amb l’Ajun-tament de Torrent amb el mateixobjectiu: fer un estudi i un llibre so-bre la història de la ciutat.

En la col·lecció Història i geogra-fia locals, on participen professorsdels set departaments de la Facul-tat de Geografia i Història, s’agluti-naran disciplines artístiques i terri-torials, en una síntesi que combi-narà la investigación bàsica i la di-vulgació.

El puzle del paisatge valencià

Quart de Poblet iTorrent tindran un llibresobre la seua història

“Ens va motivar que no s’havia abordat fins hui un projecte semblantper al territori valencià”, reconeix Jorge Hermosilla, director de l’At-las dels Paisatges Valencians. L’últim projecte en què s’ha embarcatel Departament de Geografia de la Universitat de València pretén re-gistrar totes i cadascuna de les peces que formen el gran puzle del pai-satge valencià.

Imatge de la serra de la Safor.FOTO: MIGUEL LORENZO

Jorge Hermosilla.

NOUDISE326Dijous, 12 de febrer de 200912 última

CONCURS DE DISSENY DE‘WEBS’. L’Escola Tècnica Superiord’Enginyeria (ETSE) ha convocatestudiants i professors d’informà-tica dels centres d’ensenyamentde secundària al tercer concursde disseny de pàgines web(ConWeb’2009). L’objectiu éspotenciar l’ús docent d’internetentre els estudiants i motivar-losa participar en la creació i perma-nent millora de les eines web delsseus centres. Tota la informacióes pot trobar en l’adreçahttp://www.uv.es/conweb/index_val.html.

breus

Diuen que el paper ja no pinta resen els circuits de la informació.Els circuits que molen són elsd’internet. La pantalla coloristaque encega els ulls, com els ence-gava el fum en aquella vella cançóde Los Platters. Segurament hi haalguna cosa de veritat en eixa afir-mació. Però no tota. Les paraulestenen tacte, oloren, traspassen lacova del paladar espentades pelsbudells i els bombejos emocionalsd’un cor que no sap de tecnologiespunta. Escriure sobre el foli enblanc és posar un misteri sobre unaltre: la intransigència ferotge delbuit i l’emoció que mai no aban-dona l’entranyable esbós d’una

història sobre la superfície d’aque-lla intransigència. Escriure és sen-tir la vida a borbollons. Per aixòm’ha omplit de goig l’aparició d’u-na nova revista: Unidiversiedad.És nostra, d’aquesta casa. La im-pulsa una gent que sempre emdeixa una sensació d’edat fora deltemps, d’artilugi fantàstic com elque s’inventava HG Wells en lesseues magnífiques novel·les. Sónels homes i dones de La Nau Gran.Els conec des de fa anys, pràctica-ment des d’aquell ja llunyà 2006que, si no recorde malament, vaniniciar la seua meravellosa aven-tura pels laberints del servei alsaltres i del coneixement. Les aulesuniversitàries barrejaven tempsdiferents i això els convertia en unaltre igual diferent, únic, autènti-cament irrepetible. Mai no és tard

per aprendre, per aprendre mésdel que se sap. Això diu el tòpic.Però hi ha realitats que transcen-deixen el tòpic i es queden amb lapart de veritat que tot tòpic tancaen les seues formulacions rutinà-ries. I la veritat és que la revistaque fan aquests homes i dones in-cansables està al carrer. La tinc acímateix, davant dels ulls semprecuriosos de lector insubornable. Im’agrada. M’agrada aquesta pro-posta que naix d’allò més sensi-blement humà: la necessària pro-ximitat amb l’altre per a ser mésen eixa embrolla bucanera de po-der concentrat contra la fragilitaten els seues més diversos apar-tats: cultural, polític, econòmic,tants altres. I pel que fa a aquestshomes i dones, ho diu molt bé unade les principals impulsores de La

Nau Gran fins fa poc, SacramentoPinazo: mostren, aquests homes idones, “la satisfacció amb la vida,el sentiment de sentir-se útils,l’autoestima i els nivells d’activi-tat”. I afegeix, encara, un altre as-pecte que ompli de noblesa el pro-jecte: el sorgiment de forts vinclesd’amistat entre els membres delgrup. Hi ha qui done més? Jo crecque no. I tant que no. I tant.

La columna ¶ Alfons Cervera

REDACCIÓ

L’abocament d’aigües residuals ur-banes i industrials, junt amb cabalsde reg carregats de nutrients inor-gànics, a partir de la dècada dels sei-xanta del passat segle, va convertirel llac del parc natural de l’Albuferade València en un sistema aquàticnodrit en excés, térbol i dominat pelfitoplàncton, com el coneixem enl’actualitat. Aquest procés d’eutro-fització va afavorir la desaparició to-tal de la vegetació subaquàtica d’a-questa zona humida d’importànciainternacional, sense que haguera es-tat estudiada amb detall. Per aques-ta raó científics de la Universitat deValència han extret mostres de sedi-ments de la llacuna i, mitjantçant l’a-nàlisi de restes microscòpiques d’or-ganismes vegetals, han pogut re-construir l’ambient passat de l’Albu-fera, fins uns dos-cents anys enrere.

Un equip del Laboratori d’Ecolo-gia Integrativa de l’Institut Cavani-lles de Biodiversitat i Biologia Evolu-tiva, liderat per Maria A. Rodrigo, haestudiat les oòspores –semblants a

les llavors– dels caròfits, alguesmacroscòpiques més primitivesque les plantes, les quals van que-dar acumulades en els diversos es-trats dels sediments de l’Albuferaen les diferents etapes per les qualsha passat el llac. Aquestes alguesnomés viuen en aigües netes i, se-gons s’incrementen la contamina-ció i l’eutrofització, van donant pasa les plantes vasculars fins desapa-réixer completament.

Les característiques de les oòs-pores i els girogonits (oòspores cal-

cificades, és a dir cobertes amb unacapa de carbonat càlcic), com ara lesseues mesures, la forma, el color,l’ornament de la seua paret, etc.,“fan possible la identificació taxonò-mica de les espècies i, així, podemtindre una aproximació a les comu-nitats de caròfits que van habitar l’Al-bufera”, assenyala Rodrigo, quiapunta que aquesta informació re-sulta “molt valuosa en el cas que lallacuna recuperara les seues aigüesnetes i clares o si es volgueren res-taurar els ambients aquàtics del seuvoltant”.

Els científics de la Universitat deValència –els quals han dut a termeaquesta investigació en col·labora-ció amb el Reial Jardí Botànic de Ma-drid i la Universitat de Montpeller–han identificat restes de deu espè-cies de caròfits, a través de micros-còpia òptica i electrònica. Algunesd’aquestes espècies (Lamprotham-nium papulosum i Tolypella hispani-ca) indiquen l’època en què la llacu-na era de cabals molt més salats. Encanvi, altres es desenvoluparen quanl’aigua de l’Albufera es va tornar moltmés dolça (Chara fragilis Ch. globu-laris i Nitella hyalina).

Aquests investigadors ja han acon-seguit, als laboratoris de la Univer-sitat, la germinació de les oòsporestrobades en el sediment de l’Albufe-ra d’algunes d’aquestes espècies decaròfits (Chara vulgaris i Chara his-pida), depositades fa més de cin-quanta anys. En conseqüència, “hemdemostrat que aquestes llavors en-cara són viables després de tant detemps, i ara tractem d’obtindre lagerminació de totes les altres espè-cies”, comenta Maria A. Rodrigo. D’a-questa manera, es disposarà d’unbanc de cultius d’aquestes plantessubaquàtiques, amb els quals es po-drien desenvolupar reintroduccionsde les espècies pròpies de l’ambientde l’Albufera. Les intervencions se-ran viables en les iniciatives de res-tauració que aconseguisquen unabona qualitat de les aigües.

Científics de la Univer-sitat han reconstruïtl’ambient de l’Albuferaa partir de restes mi-croscòpiques de vege-tals. La troballa en elssediments d’una dese-na d’espècies de carò-fits (algues macroscò-piques) revela com erala vegetació submergi-da de l’Albufera abansde la seua contamina-ció i fins uns dos-centsanys enrere.

EL BOTÀNIC ESTRENA ‘WEB’.El Jardí Botànic de la Universitatenceta nova pàgina web (des dela mateixa adreçawww.uv.es/jardibotanic).L’objectiu d’aquesta eina i elmotor que ha impulsat tot eltreball de creació és millorar lacomunicació amb el públic i ofe-rir-li la màxima informació, aixícom facilitar-ne l’ús i canviarl’estètica. La pàgina ha milloratels seus continguts pel que fa ales seccions amb la història delJardí. L’arquitectura i les col·lec-cions vives, les principals prota-gonistes del Botànic, s’han enri-quit amb multitud de novesimatges. A més, en els apartatsque corresponen a la tasca cien-tífica es pot obtindre informaciósobre les funcions, publicacionso projectes en marxa.

EXPERTS EN MALALTIES PERALTERACIONS DE ‘SPLICING’.La Universitat de València vaorganitzar la setmana passadaun congrés d’experts en les últi-mes tecnologies d’alt rendimentper al diagnòstic de malaltiesdegudes a alteracions en spli-cing alternatiu. Més de cent vintinvestigadors de diversos conti-nents van participar en la tro-bada, que tingué lloc a l’edificidel Rectorat. La iniciativa comp-tava amb la col·laboració delMinisteri de Ciència i Innovació(a través del projecte Splired),la Generalitat Valenciana i laxarxa europea Eurasnet. Lessessions duien com a títol HighThroughput Technologies forAlternative Splicing.

LA UNIVERSITAT, SOCI TECNO-LÒGIC. La Universitat de Valènciava organitzar dijous 5 de febrerla jornada informativa LaUniversitat de València, el teusoci tecnològic, que es va realit-zar al Parc Tecnològic dePaterna. L’encontre va servir per-què representants del ParcCientífic de la Universitat i deValència Parc Tecnològic analit-zaren estratègies comunes per adinamitzar i impulsar el treballque duen a terme les empresesubicades en els respectius parcsempresarials.

Unidiversiedad

L’Albufera, abans de contaminar-se

Un equip de laUniversitat ha estudiatla vegetació del parat-ge abans dels darrersdos-cents anys

Algunes espècies sónencara viables

Una imatge microscò-pica dels girogonits.

FOTO: M.A. RODRIGO