2. els moviments migratoris durant el període 1988-1997 · migracions internacionals i població...

Migracions internacionals i població jove de nacionalitat estrangera a Catalunya19

2. Els moviments migratoris durant el període 1988-1997

¿Quants en vénen?, ¿quantes i quants?, ¿quina edat i quina nacionalitat consten en els seus passaports?Aquestes preguntes són difícils de respondre, tal com ja hem advertit. En conjunt, durant el període comprèsentre 1988 i 1997 es van enregistrar 24.052 moviments migratoris de joves estrangers amb destinació a unmunicipi de Catalunya, xifra que representa una tercera part de les altes del total de la població de nacionalitatno espanyola i un modest 5% de la mobilitat del total dels joves (inclosa la intermunicipal).

Durant aquest període, Catalunya ha tingut un paper destacat respecte al conjunt de les comunitats autòno-mes a causa de l’elevat nivell de mobilitat migratòria protagonitzada pels joves (Módenes, Recaño i Sánchez,2001). El gruix d’aquests moviments migratoris correspon a la mobilitat intermunicipal (el 76%), en detrimentde les migracions procedents de la resta de l’Estat espanyol (20%), sobretot si considerem èpoques anteriorsi l’increment creixent del pes dels fluxos procedents de l’estranger (4%). La mobilitat protagonitzada per jo-ves de nacionalitat estrangera –amb l’excepció dels fluxos provinents de l’estranger– constitueix un pes mí-nim però significativament ascendent: durant la dècada esmentada, el 72,5% dels moviments de joves pro-cedents de l’estranger el protagonitzen joves de nacionalitat estrangera, percentatge que ha representat el2,4% de la mobilitat interna i l’1,7% de la mobilitat procedent de la resta de l’Estat. Mentre que al principi delperíode aquestes altes només representaven el 2% del total d’altes juvenils, el darrer any enregistrat van ar-ribar a significar el 9%.

Aquests moviments migratoris es poden considerar molt per sota dels que van tenir lloc realment, tant els queprovenien directament de l’estranger com els que ho feien des de la resta de l’Estat o d’algun altre municipicatalà. Del total de moviments migratoris enregistrats pels municipis catalans, 13.658 altes van ser sol·licitadesper joves de nacionalitat estrangera procedents directament d’algun país estranger (56,8% de la mobilitatd’aquests joves); 1.633 les van demanar joves que venien d’un municipi de la resta de l’Estat espanyol (6,8%),i 8.761 van ser moviments interns entre municipis catalans (36,4%). Aquest repartiment segons el lloc deprocedència i la nacionalitat s’ajusta força al perfil de la mobilitat del total de la població de nacionalitat es-trangera, tot i que en aquest últim cas la mobilitat interna a Catalunya esdevé lleugerament superior (40%),en detriment de les entrades directes des de l’exterior (53,3%).

En certa manera, les altes comptabilitzades al llarg del període 1988-1997 dilueixen l’evolució anual diferen-ciada de les entrades. Aquesta heterogeneïtat temporal encara és més clara quan s’analitza el fenomen se-gons la nacionalitat i el sexe de qui es desplaça, però, en general –com ja s’ha comentat– és fruit de la situaciólegislativa: els pics estadístics observats no corresponen a cap efecte “crida” produït per regularitzacionssuccessives, sinó que fan aflorar contingents arribats prèviament que, un cop regularitzats, es donen d’altaper primera vegada en un municipi, la qual cosa produeix l’efecte que acaben d’arribar de l’estranger.


Taula 2.1. Evolució temporal de les altes enregistrades en municipis catalans per la població de nacionalitatestrangera. Per àmbit de procedència. Període 1988-1997

Total població Any d’alta

Tipus de migració 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 Total

Moviments des de l’estranger 1.518 2.752 2.481 1.955 4.777 3.630 3.514 4.975 4.564 8.288 38.454

Moviments interns de Catalunya 1.045 1.367 1.434 1.191 2.783 3.339 3.668 3.966 3.458 6.567 28.818

Moviments des d’Espanya 244 293 339 259 495 580 510 661 530 919 4.830

Total 2.807 4.412 4.254 3.405 8.055 7.549 7.692 9.602 8.552 15.774 72.102

%Moviments des de l’estranger 54,1 62,4 58,3 57,4 59,3 48,1 45,7 51,8 53,4 52,5 53,3

Moviments interns de Catalunya 37,2 31,0 33,7 35,0 34,5 44,2 47,7 41,3 40,4 41,6 40,0

Moviments des d’Espanya 8,7 6,6 8,0 7,6 6,1 7,7 6,6 6,9 6,2 5,8 6,7

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Joves de 15 a 29 anys Any d’alta

Tipus de migració 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 Total

Moviments des de l’estranger 506 1.008 786 902 2.015 1.264 1.207 1.710 1.556 2.704 13.658

Moviments interns de Catalunya 310 405 396 390 963 1.091 1.163 1.156 1.013 1.874 8.761

Moviments des d’Espanya 76 110 109 101 183 186 170 209 164 325 1.633

Total 892 1.523 1.291 1.393 3.161 2.541 2.540 3.075 2.733 4.903 24.052

%Moviments des de l’estranger 56,7 66,2 60,9 64,8 63,7 49,7 47,5 55,6 56,9 55,1 56,8

Moviments interns de Catalunya 34,8 26,6 30,7 28,0 30,5 42,9 45,8 37,6 37,1 38,2 36,4

Moviments des d’Espanya 8,5 7,2 8,4 7,3 5,8 7,3 6,7 6,8 6,0 6,6 6,8

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Estadística de variacions residencials, 1988-1997 (INE). Elaboració CED.

Aquest resultat és prou evident si ens fixem que els pics esmentats sempre tenen lloc un any després de l’apli-cació de la regularització corresponent i cauen dràsticament fins a la següent. Així, el moment en què es vaobservar una major mobilitat entre la població estrangera de 15 a 29 anys va ser l’any 1997, seguit de l’any1992. En aquests dos anys també es va produir el nombre més gran d’entrades directes des de l’exterior.Aquests màxims estadístics són l’efecte del procés de regularització de 1991 –que va incrementar les altescorresponents als joves regularitzats– i de la reforma del Reglament de la Llei d’estrangeria de 1996, els qualsvan provocar canvis en el calendari i el ritme de la immigració que quedarien reflectits un any més tard –ambl’augment general d’altes, però especialment les de sexe femení–. A més, cal recordar que d’ençà de 1996,qualsevol persona de nacionalitat estrangera es pot inscriure en el padró municipal i utilitzar aquest documentcom a acreditació de la seva residència al país, independentment de la seva situació legal, circumstància queen part contribueix a l’alça de 1997. D’altra banda, les dades de l’any 1995 poden mostrar l’efecte de l’apli-cació de la política de contingents de 1994. Sens dubte, el procés de regularització de l’any 2000 es tradui-rà al seu torn en un increment de les altes padronals que reflectiran les estadístiques de migracions dels anys1999, 2000 i –probablement– 2001.

En cadascun dels anys analitzats s’observa un predomini de la immigració internacional directa de l’estran-ger cap a Catalunya, amb percentatges superiors al 50%, amb les úniques excepcions dels anys 1993 i 1994.En aquests dos anys s’enregistren percentatges del 49,7 i el 47,5%, respectivament, ja que la mobilitat internava augmentar percentualment, tot i que mai no va superar l’exterior. Cal tenir present que, durant aquestbienni, l’activitat econòmica va disminuir i que, d’altra banda, es va començara implantar la política de con-tingents a partir de la qual es van regularitzar persones que ja residien al país. Els percentatges màxims d’altesprocedents de l’estranger respecte al total de moviments anuals es donen l’any 1989 (moment en què les1.008 altes representen el 66,2% del corrent immigratori anual) i l’any 1991 (amb el 64,7%). En general, però,va ser durant el període 1989-1992 quan la mobilitat de la població total de nacionalitat estrangera va expe-rimentar un major percentatge d’entrades directes des de l’exterior, i per això aquest interval es considera comun període d’acceleració de la immigració internacional.


Gràfic 2.1. Evolució de les altes enregistrades de joves de nacionalitat estrangera procedents de fora deCatalunya. Període 1988-1997 (*)

(*) L’agregació de països corresponent al que anomenem “països desenvolupats” comprèn els països europeus, els Estats Units i el

Canadà, el Japó, Austràlia i Nova Zelanda.

Font: Estadística de variacions residencials, 1988-1997 (INE). Elaboració CED.

Com es pot observar en el gràfic anterior, l’increment dels fluxos dels joves estrangers procedents de fora deCatalunya es deu principalment als joves procedents de països en via de desenvolupament: si l’any 1988 elsfluxos mínims enregistrats es repartien al 50% entre els països desenvolupats i els països en via de desen-volupament, a partir d’aleshores l’evolució esdevindrà marcada pel pes creixent dels joves provinents delspaïsos subdesenvolupats.

Els moviments l’origen dels quals és algun punt de la resta de l’Estat espanyol es poden considerar relativa-ment reduïts tant en nombres absoluts com en nombres relatius, ja que cap dels anys estudiats no arriba auna desena part del total d’entrades. Aquesta dada confirma la idea del perfil dels migrants joves, que, ma-joritàriament, vénen a Catalunya sense fer escales residencials en altres comunitats autònomes –o que, encas de fer-ne, les entenen com a transitòries i no consten en el registre corresponent fins que arriben aCatalunya– i que, un cop instal·lats, es distribueixen pel territori i incrementen la mobilitat intermunicipal. Latendència a l’alça del nombre de desplaçaments en els tres àmbits analitzats detectada l’any 1997, com tambél’important augment dels permisos de residència comptabilitzats en anys posteriors (l’any 1999 els permisosde residència havien augmentat un 10% respecte a l’any 1998) i la presència d’un registre més eficaç, fanpreveure un creixement dels fluxos migratoris durant els propers anys, a banda dels resultats que generi laregularització de l’any 2000.

2.1. Fluxos procedents de l’estranger: vers la feminització?

Pel que fa al conjunt dels fluxos que provenen de l’estranger, només tractarem els que han protagonitzat elsjoves de nacionalitat estrangera. Com ja s’ha anunciat en la presentació d’aquest capítol, dins aquests mo-viments que semblen relativament moderats (el 4% de la mobilitat total), els joves estrangers en són indiscu-tiblement els actors principals: si l’any 1988 la meitat del flux era degut a joves espanyols que retornaven aCatalunya, l’any 1997 el 82,5% dels joves eren de nacionalitat estrangera.

Tal com mostra el gràfic 2.2, els efectius d’homes arribats directament de l’estranger dins el conjunt de lapoblació de nacionalitat estrangera sempre són molt superiors als efectius de dones en les edats centrals, iels joves en constitueixen una part predominant, amb el punt màxim als 26 anys. Durant el període 1988-1997,de les 38.454 altes en municipis catalans amb procedència directa de l’estranger, el 18,5% correspon amenors de 15 anys; el 35,5%, al grup jove de 15 a 29 anys; el 43%, als qui anomenarem “madurs”, de 30 a64 anys, i, per fi, el 3%, als majors de 64 anys. Segons el sexe, els homes són capdavanters en les migra-cions, però potser no tant com es podria suposar a priori: les 13.658 altes de la població de 15 a 29 anys esdistribueixen en 7.771 nois (57% dels joves de nacionalitat estrangera) i 5.887 noies (43%), repartiment que

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997

Països desenvolupats Països subdesenvolupats Total


és força similar al que trobem en el conjunt d’edats (58% per als homes i 42% per a les dones). Com veurem,aquest repartiment s’alterna de manera desigual segons la nacionalitat, de manera que la població africana–fins ara, indiscutiblement masculina– és la que més pes representa globalment. Per anys, en canvi, cons-tatem una creixent feminització de la immigració –també entre el col·lectiu africà–, deguda tant a l’incrementdel reagrupament familiar com a la creixent demanda del sector serveis, on s’ocupen majoritàriament lesdones.

Gràfic 2.2. Població de nacionalitat estrangera d’alta en municipis catalans procedent de fora de l’Estatespanyol. Per grups per edat i sexe. Període 1988-1997

Font: Estadística de variacions residencials 1988-1997 (INE). Elaboració CED.

Durant la darrera dècada, a Catalunya la immigració de treballadors estrangers provinents de països extra-comunitaris supera tant el percentatge que experimenta la resta de l’Estat espanyol com el de la immigracióestrangera que s’havia donat en èpoques anteriors. Això explica que el grup de 25 a 29 anys sigui el que vatenir més entrades durant el període 1988-1997, amb una cinquena part dels moviments enregistrats, seguitdel grup de 30 a 34 anys (16%) i dels de 20 a 24 i de 35 a 39 anys (10,5%). Per tant, dos dels grups quin-quennals corresponents a joves –el de 25 a 29 anys i el de 20 a 24 anys– ocupen el primer i el tercer llocsen els fluxos procedents de l’estranger. Segons el sexe, els homes i les dones inclosos en els grups d’edatde 25 a 29 anys i de 30 a 34 anys són els que presenten un major nombre d’entrades; entre els homes, el grupde 35 a 39 anys ocupa el tercer lloc quant a mobilitat (11%), i, entre les dones, és el de 20 a 24 anys (12%).Aquest perfil migratori diferenciat segons el sexe es podria explicar per motius laborals en el cas dels homes;pel que fa a les dones d’algunes nacionalitats, aquest flux es relaciona, a més, amb el procés de reagrupamentfamiliar.

El conjunt de la població de nacionalitat estrangera mostra una evolució equilibrada entre les altes de nois inoies fins a 22 anys, malgrat que s’observa un lleuger predomini masculí en gairebé totes les edats. N’és l’ex-cepció la caiguda que es produeix als 18 anys, que és sens dubte producte d’una mala declaració resultantde les exigències legislatives sobre els permisos de residència que s’evidencia en les nacionalitats amb unamigració majoritàriament econòmica, com la marroquina. Dels 18 anys en endavant, però, els homes expe-rimenten un major nombre d’entrades, sobretot als 27 i 28 anys, mentre que entre les dones el nombre mà-xim d’altes té lloc al llarg d’un interval més ampli situat entre 25 i 30 anys.

Si se centra l’atenció en el grup de 15 a 29 anys, es veu que més de la meitat de les 13.658 altes corresponals joves de 25 a 29 anys (7.326 altes); el 30%, als de 20 a 24 anys (4.043 altes), i, ja sols amb un percentat-ge del 17%, als de 15 a 19 anys (2.289 altes). El predomini del grup de 25 a 29 anys entre els homes respecteal total de nois joves es fa més evident que entre les dones, ja que aquest grup masculí representa més dela meitat del total dels moviments (57,6% de les altes dels homes enfront 48,3% de les altes de les dones).Així mateix, mentre que de 15 a 24 anys el repartiment entre sexes es més o menys equilibrat, de 25 a 29 anyshi ha un clar predomini masculí, amb més del 60% dels joves.

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

1.800

0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70 75 80Homes Dones TOTAL

22.138 homes16.316 dones

Total població


La diversitat segons la nacionalitat

Les dades sobre el conjunt de la població de nacionalitat estrangera encobreixen diferències importants pelque fa als comportaments migratoris segons la nacionalitat, diferències que també són perceptibles en l’agru-pació continental. Les 13.658 altes de joves de 15 a 29 anys en municipis catalans procedents directamentde l’exterior estaven distribuïdes de la manera següent: 6.711 tenien nacionalitat d’algun país africà (49%);3.156, d’un país europeu (23%); 3.038, d’un país americà (22%); 739, d’un país asiàtic (5,4%); 13, d’un paísd’Oceania, i, finalment, es va comptabilitzar una persona apàtrida.

Les 7.771 altes masculines es troben força concentrades entre els joves africans –i, més específicament, entreels joves marroquins–, els quals representen el 61% del total, amb 4.725 entrades. Els africans són seguitsa distància pels joves europeus (19,4%, 1.507 altes) i americans (15%, 1.143 altes). El nombre d’altes de jovesasiàtics es redueix a 390. Les 5.887 entrades femenines es reparteixen més equilibradament entre africanes(34%, 1.986 altes), americanes (32%, 1.895 altes) i europees (28%, 1.649 altes), de manera que les jovesasiàtiques són numèricament molt inferiors (349 altes). Per continents, s’observa que les joves americanes–i, en menor mesura, les europees– mostren un flux migratori més gran que els seus homòlegs masculins, encontraposició al cas dels moviments d’entrada de població africana i asiàtica.

El corrent immigratori de la població amb nacionalitat africana esdevé el més desequilibrat entre ambdós sexes.S’observa un predomini masculí en totes les edats, però sobretot a partir dels 19 anys; al mateix temps, l’evoluciódels homes mostra que la caiguda dels 18 anys és molt més acusada que en altres orígens continentals. El perfild’edat de les entrades femenines obeeix majoritàriament al procés de reagrupament familiar: es tracta principal-ment de menors o joves, segurament filles o dones dels migrants masculins que van venir anteriorment. Fins avui,les immigracions masculines i femenines en edat de jubilació són pràcticament nul·les.

Gràfic 2.3. Població de nacionalitat estrangera d’alta en municipis catalans procedent de fora de l’Estatespanyol. Per conjunts continentals, edat i sexe. Període 1988-1997


Si la immigració africana és predominantment masculina, l’americana és hegemònicament femenina, tambéentre els més joves. El desequilibri segons el sexe observat en el cas africà també es produeix, malgrat quees dóna en menor mesura i bàsicament entre la població de 16 a 45 anys, però l’avantatge de les entrades

Homes Dones Total

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70 75 80

Àsia1.173 homes

966 dones

0

50

100

150

200

250

300

350

400

0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70 75 80

Europa5.657 homes4.995 dones

0

50

100

150

200

250

300

350

400

0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70 75 80

Amèrica3.878 homes5.322 dones

0

100

200

300

400

500

600

700

800

0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70 75 80

Àfrica11.409 homes

5.004 dones


afavoreix les dones. D’altra banda, i a diferència del corrent anterior –en què les entrades femenines es man-tenien pràcticament estables pel que fa a l’edat–, entre els homes de nacionalitat americana hi ha un incre-ment considerable del flux a partir dels 22 anys.

El flux immigratori europeu presenta un perfil força homogeni segons el sexe, tot i que cal ressaltar un inicimés precoç en l’edat de les dones que s’han desplaçat a Catalunya durant aquests anys. A més, el nombred’entrades de persones properes a la jubilació o ja jubilades és força més nombrós que en altres grups con-tinentals, fet que confirma la tendència experimentada en dècades passades.

Les altes de persones de nacionalitat asiàtica mostren un traçat semblant segons el sexe, però s’hi observaun cert predomini masculí que es fa més evident a causa del menor volum del corrent migratori que provéd’aquest continent.

Gràfic 2.4. Relació de les nacionalitats dels joves procedents de l’estranger amb major nombre d’altesen municipis catalans. Per sexe. Període 1988-1997


Les dades corresponents a l’agrupació continental indiquen una gran disparitat tant en el pes de cadascu-na de les nacionalitats com en l’estructura segons el sexe i l’edat dels migrants del període. De 1988 a 1997,els joves de nacionalitat marroquina han estat el principal flux d’entrada dels joves que han arribat a Catalunyadirectament de l’estranger, ja que les 5.474 altes detectades representen el 40% dels moviments. A forçadistància d’aquest grup, l’ordre de les nacionalitats segons el nombre d’efectius és el següent: França, amb646 altes (4,7%); el Perú, amb 607 altes (4,4%); Alemanya, amb 536 altes (3,9%), i Gàmbia, amb 489 altes(3,6%). La forta concentració d’aquest corrent per part de la població de nacionalitat marroquina es veu su-perada en desglossar les entrades segons el sexe: els 3.895 joves marroquins de sexe masculí representenla meitat dels homes de 15 a 29 anys arribats en aquests últims deu anys. Les 1.579 dones de nacionalitatmarroquina també són, amb escreix, les més representades, i signifiquen una quarta part del total de donesjoves. Entre els homes trobem, a molta distància dels primers, els nacionals de països europeus, com França(3,7%), Itàlia (3,6%) o Alemanya (3%); els de països llatinoamericans, com l’Argentina (3,3%) o el Perú (2,7%),i, finalment, el col·lectiu gambià, amb el 3,6% de les entrades masculines. Entre les dones, a banda de laimportància de les marroquines, cal ressaltar el major pes relatiu de les que s’han nacionalitzat en païsoseuropeus, com França (6,1%) o Alemanya (5,2%); una àmplia representació de països llatinoamericans, comel Perú (6,7%), la República Dominicana (5,6%), Cuba (3,9%) o l’Argentina (3,9%), i, per últim, el col·lectiu dedones gambianes arribades al llarg d’aquest decenni (3,5%).

L’evolució temporal

Com s’ha comentat anteriorment, l’agregació de les dades del total del període amaga diferències evolutivesanuals en les entrades i, principalment, el fenomen de la feminització. Tal com succeïa amb el total d’altes dejoves de 15 a 29 anys, els joves provinents directament de l’estranger van entrar en major nombre l’any 1997(20 i 15%, respectivament). Tanmateix, l’anàlisi segons el sexe reflecteix entre els homes joves un corrent méssignificatiu l’any 1992, amb 1.486 entrades (19%), seguit de l’any 1997, amb 1.273 (16,4%). La figura següentmostra que això es deu a les entrades de la població de nacionalitat africana i, més concretament, als homesmarroquins, que ja l’any 1991 –i sobretot l’any 1992– van produir un nombre molt significatiu d’altes en mu-nicipis catalans. D’altra banda, el flux d’entrada de les dones s’incrementa notablement a partir de 1995

Gàmbia3,7%França

3,7%

Itàlia 3,6%

Xina 1,6%

Altres 24,1%

Marroc 50,1%

Portugal 1,7%

Algèria 2,5%

Perú 2,8%

Alemanya 3,0%

Homes

Argentina 3,3%

Alemanya5,2%

França 6,1%

Perú 6,7%

Marroc 26,8%

Gàmbia 3,5%

Argentina 3,9%

Cuba3,9%

Altres 33,3%

Rep. Dominicana

5,6%

Països Baixos 2,5%

Dones

Regne Unit 2,5%


i arriba a un punt màxim l’any 1997, amb 1.431 altes (24,3% del total del període), dada que es constata entots els àmbits continentals. També és de 1995 a 1997 que el nombre de dones provinents directament del’estranger supera el d’homes joves.

Indubtablement, aquest creixement s’ha vist magnificat per l’aplicació del Reglament de la Llei d’estrange-ria de 1996 i els seus efectes sobre el reagrupament familiar, de la mateixa manera que podem aventurar quela nova regularització de l’any 2000 farà que les altes masculines de 1999 i 2000 tornin a ser importants i sesituïn de nou per davant de les femenines. Amb tot, s’observa una tendència progressiva i creixent de femi-nització en el corrent migratori que prové de l’estranger, també entre els joves. La feminització enregistradaés fruit de la confluència de dos fenòmens: 1) el reagrupament familiar al qual ja s’ha al·ludit, que encara esperllongarà durant força temps si tenim en compte el potencial que representa el gruix de població masculi-na jove i adulta de la immigració majoritària –l’africana– i el fet que les nacionalitats, els fluxos i els estocsresultants estan notablement feminitzats i tendeixen a reagrupar més dones que homes, i 2) l’augment de lesdones joves que migren amb independència del procés de reagrupament familiar, tant les que tenen orígensen què aquesta pauta és majoritària –com les llatinoamericanes– com les d’altres orígens, per a les qualsaquesta situació és excepcional –les mateixes marroquines, per exemple–. Tot i que sigui avançar-nos al tema,voldríem remarcar que no hi ha cap motiu pel qual aquesta immigració s’hagi de traduir simètricament res-pecte a l’activitat que exerciran posteriorment aquest dones reagrupades al país. De fet, això és el que inter-pretava la Llei fins ara: un permís de residència per reagrupament familiar no significava en cap cas l’obten-ció d’un permís de treball, circumstància que agreujava la dependència de les dones respecte als marits.

L’evolució anual de les altes indica que el corrent d’entrada durant els anys 1991 i 1992 es trobava despro-porcionadament masculinitzat –a conseqüència del gran nombre d’entrades de joves marroquins– i arriba-va fins i tot a abraçar les tres quartes parts dels moviments enregistrats. Aquest flux que es comença a igualara partir de 1995, i en els darrers tres anys fa un tomb que equilibra els percentatges entre ambdós sexes, finsque l’any 1997 el 52,9% de les entrades van ser femenines.

Gràfic 2.5. Població jove de nacionalitat estrangera d’alta en municipis catalans procedent de fora de l’Estatespanyol. Per conjunts continentals i sexe. Període 1988-1997


0

4 0 0

8 0 0

1.200

1.600

2.000

2.400

2.800

1 9 8 8 1 9 8 9 1 9 9 0 1 9 9 1 1 9 9 2 1 9 9 3 1 9 9 4 1 9 9 5 1 9 9 6 1 9 9 7

Total Població

0

100

200

300

400

500

600

700

1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997

Europa

0

2 5

5 0

7 5

100

125

150

175

1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997

Àsia

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997

Àfrica

0

100

200

300

400

500

600

700

1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997

Amèrica

Homes Dones Total


Al llarg del període 1988-1997, si bé és cert que l’origen dels moviments migratoris varia, també ho és queels marroquins hi mantenen sempre la primera posició, sobretot els anys 1991 i 1992 i amb el protagonismedels homes, que arriben a representar el 62,5% del flux observat. La immigració de dones marroquines haaugmentat durant els últims anys –paral·lelament al que feia el conjunt de dones arribades a Catalunya–, finsal punt que ha arribat a assolir xifres molt properes a les dels seus compatriotes masculins. Com els marro-quins, els homes gambians experimenten un augment entre els anys 1991 i 1992, tot i que, després, aquestflux disminueix en nombre i, a partir de 1995, s’estanca i obre pas a un increment notable del flux femení acausa del reagrupament familiar. Quant als països europeus, els corrents migratoris perden pes en el totalanalitzat, però augmenten lleugerament en els darrers anys. El pes d’homes i dones és similar, llevat del casitalià, on les entrades masculines superen lleugerament les femenines. En aquest sentit, s’ha de tenir en comp-te que una part de la immigració italiana té el seu origen a l’Argentina. En el cas dels argentins que tenienavantpassats italians o espanyols, val a dir que la política de naturalització va ser molt més favorable per partdel govern italià que per part del govern espanyol. Aquesta política explica que hagi augmentat el volum demigracions d’argentins nacionalitzats italians amb destinació a l’Estat espanyol, i, de retruc, justifica el crei-xement recent de la migració italiana, les seves peculiaritats i el fet que aquesta nacionalitat sigui una de lespoques en què el volum dels joves és superior al volum del total de joves nascuts en aquest país i residentsa Catalunya. Els fluxos de les persones originàries de països sud-americans es feminitzen considerablement–amb l’excepció, per exemple, de les provinents de l’Argentina– i creixen de manera significativa durant elsanys noranta, especialment en el cas cubà i, més recentment, en el cas equatorià. No hi ha gaires entradesde joves de nacionalitat xinesa, però també s’observa un augment constant i equilibrat entre ambdós sexesa partir de 1991.

2.2. Fluxos procedents de la resta de l’Estat espanyol: un fenomen emergent?

En el conjunt de joves, la importància dels fluxos procedents de l’Estat espanyol –tot i significar el 20% deltotal de moviments migratoris durant el període estudiat– ha anat minvant davant els fluxos arribats directa-ment de l’estranger i la mobilitat intermunicipal. Si bé la presència de població de nacionalitat estrangera ésmolt reduïda (un escàs 1,7%), caldrà tenir en compte que és probable que s’estiguin enregistrant movimentsarribats realment de l’Estat espanyol com a migracions provinents de l’estranger. De tota manera, en aquesttipus de mobilitat el creixement de la participació dels joves de nacionalitat estrangera també és notable:mentre que l’any 1988 el percentatge que representaven els joves de nacionalitat estrangera era un testimonial0,7%, l’any 1997 es va convertir en el 4%. Abans de descriure els fluxos procedents de la resta de l’Estatespanyol, volem remarcar, però, que aquest grup no recull el que per a algunes nacionalitats i la població joveen general pot constituir el gruix de la mobilitat: la migració estacional de temporers.

Durant el període 1988-1997, es van comptabilitzar 4.830 altes en municipis catalans efectuades per habi-tants de nacionalitat estrangera que provenien de la resta de municipis espanyols (2.742 homes i 2.088 do-nes). D’aquestes inscripcions, 1.633 (és a dir, una tercera part del total d’aquest flux) corresponien a jovesde 15 a 29 anys, i suposaven un pes lleugerament inferior al que representaven els arribats directament del’estranger (35,5%) però superior a la mobilitat a l’interior de Catalunya (el 30,4% d’aquest corrent va ser pro-tagonitzat per joves).

La distribució segons el sexe de les 1.633 altes dels joves de 15 a 29 anys afavoreix, una vegada més, elsnois (55,5%). S’observa que els grups quinquennals amb major mobilitat durant el període analitzat són el de30 a 34 anys i el de 25 a 29 anys, cadascun dels quals inclou una cinquena part de la població que prota-gonitza aquest corrent, seguits, en tercer lloc, pel grup de 35 a 39 anys (13,3% d’altes). Si comparem aquestflux amb el que arriba de l’exterior es constata un increment d’edat en el moment de formalitzar l’alta aCatalunya per part dels que es mouen per tot l’Estat, encara que l’escassa casuística i el possible problemadel subenregistrament dificulten l’obtenció de conclusions. La mateixa propensió es constata a l’hora de feruna anàlisi segons el sexe, la qual cosa suggereix que aquesta mobilitat interior és protagonitzada per per-sones que es van establir fa uns anys en municipis espanyols i que pensen que Catalunya els pot oferir unesmajors oportunitats laborals.


Gràfic 2.6. Estructura de la població de nacionalitat estrangera d’alta en municipis catalans procedentde municipis espanyols. Per grups d’edat i sexe. Període 1988-1997


Les comunitats autònomes de les quals prové la major part de la població jove de nacionalitat estrangera sónMadrid i Andalusia. Cadascuna d’aquestes comunitats enregistra prop d’una cinquena part d’aquest flux,seguides de la Comunitat Valenciana, que n’enregistra el 15,5% (253 altes). El flux procedent d’aquestes co-munitats es relaciona amb el major volum de població de nacionalitat estrangera que hi resideix, en compa-ració amb altres regions. Entre les dones, les principals comunitats de procedència durant el període 1988-1997 són les mateixes que les del total: Madrid, amb una mica més d’una cinquena part; Andalusia, amb el14,6%, i la Comunitat Valenciana, amb el 12,5% de les entrades a Catalunya. Tot i que entre els homes aques-tes tres comunitats són també les que enregistren un major nombre d’altes, en aquest hi predomina lad’Andalusia, amb el 21,4% (194 altes), seguida de la Comunitat Valenciana i Madrid, amb poc més del 17%.

Així, doncs, les comunitats que tenen un estoc d’estrangers més grans són les que aporten un major nom-bre d’altes. No obstant això, les nacionalitats que hi predominen varien d’una comunitat a l’altra. Així, men-tre que el total d’homes i dones joves que provenia de Madrid i Andalusia era pràcticament igual, cal desta-car que en el cas de la Comunitat de Madrid sobresurten els americans i els europeus (amb una tercera partde les altes), mentre que gairebé la meitat dels que es desplacen des d’Andalusia cap a Catalunya són denacionalitat africana (sobretot homes marroquins la majoria dels quals tenen l’origen en algun punt de la pro-víncia d’Almeria), seguits de lluny pels europeus. Pel que fa a la Comunitat Valenciana, un terç són tambéafricans, als quals els segueixen de prop els europeus.

Entre les dones, la Comunitat de Madrid experimenta un destacat predomini de les americanes (39%) i leseuropees (31%). Aquesta situació és similar a la de la Comunitat Valenciana, on les europees representen el45% de les entrades a Catalunya, i les americanes, el 24%. Entre les que provenen d’Andalusia, les europeessignifiquen gairebé la meitat del flux, seguides de les americanes (25%). Les províncies i les activitats departida de la població femenina que protagonitza les baixes residencials en aquestes comunitats autònomessón diferents de les masculines. Entre els homes, la major sortida d’europeus amb destinació a Catalunya s’ob-serva a les comunitats de Madrid, Castella i Lleó, Galícia, Astúries, Illes Balears i Canàries. El flux de sortidaque preval a la resta de comunitats és l’africà. Més de la meitat del corrent masculí de la comunitat d’Andalusiaprové d’Àfrica, seguit dels europeus, amb tan sols el 15,5% del total. A la Comunitat Valenciana els de na-cionalitat africana comprendrien el 46,3%, seguits dels asiàtics (24,7%) i els europeus (20,4%).

Segons la nacionalitat, el perfil de les migracions arribades de la resta de l’Estat és força diferent del de lesque procedeixen directament de l’estranger: la marroquina és la més abundant (24%), i les poblacions xine-sa i francesa ocupen el segon i el tercer llocs (7,5 i 7%, respectivament). Aquestes tres nacionalitats són lesmés rellevants tant per als homes com per a les dones, malgrat que en el cas femení les franceses i les xi-neses s’intercanvien les posicions. Encara que presenti un percentatge reduït, és destacable que la comu-nitat xinesa ocupi el segon lloc, ja que, per comparació amb altres nacionalitats, té una presència escassaen el total de la població i en les migracions de l’estranger. Els ciutadans xinesos que es dirigeixen a Catalunya

Homes Dones Total

0

25

50

75

100

125

150

175

200

225

250

0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70 75 80

2.742 homes

2.088 dones

Total població


provenen bàsicament de les províncies de Madrid, Màlaga i Alacant. Aquest també és el cas de la poblacióde nacionalitat portuguesa, que inicialment s’instal·lava a les regions limítrofes amb la seva frontera (les al-tes enregistrades en els municipis catalans han estat molt poques, però provenen majoritàriament de lesprovíncies d’Orense i Lleó). Atès el baix nombre de casos, no disposem de més indicacions quant a nacio-nalitats específiques ni quant a províncies de procedència. Tanmateix, convé ressaltar el diferent pes de lescomunitats autònomes respecte al sexe, diferència que és fruit d’uns assentaments sobre el territori diferen-ciats per nacionalitats; de fet, les activitats desenvolupades, la història i les xarxes migratòries han provocatque els immigrants s’instal·lessin més en unes regions que en d’altres.

L’escassa qualitat del registre en els fluxos, especialment en aquest cas, fa que sigui molt difícil pronunciar-se sobre les evolucions futures. De tota manera, no volem cloure aquest apartat sense cridar l’atenció sobreun fenomen que creiem emergent: encara que avui dia no és prou remarcable, i que segurament es trobainfravalorat per la distorsió que presenta el registre, considerem que pot ser important en el futur. Com ja hemassenyalat, el conjunt de la immigració juvenil procedent de la resta de l’Estat espanyol ha anat perdent pesrelatiu a favor del creixement de les migracions procedents directament de l’estranger i de l’augment de lamobilitat interna a Catalunya. En termes absoluts, però, aquests fluxos també han minvat, sobretot si els com-parem amb dècades anteriors. Les raons que expliquen aquest decreixement es poden trobar tant en elsfactors d’expulsió de les regions d’origen com en els factors d’atracció del lloc de destinació.

En general, les condicions de vida dels joves d’arreu de l’Estat han assolit nivells equiparables que han re-percutit directament en la sedentarització. Fins i tot quan la integració al mercat de treball s’ha tornat mésdifícil, el sistema de protecció social i la mateixa xarxa familiar expliquen la retenció territorial de la poblaciójuvenil espanyola i, en alguns casos, redueixen els moviments migratoris entre les comunitats a migracionstemporeres. Per contra, els joves de nacionalitat estrangera constitueixen una mà d’obra amb una major pre-disposició a moure’s també dins el territori espanyol, atesa la seva desprotecció. Des d’aquesta perspecti-va, la legislació ha generat efectes contradictoris: ha intentat controlar al màxim i amb criteris bastant rígidsla regularització dels immigrats estrangers, tant en les formes de contractació com en la fixació dels permi-sos de treball corresponents a un sector d’activitat, una branca o un territori determinats, precisament en elmoment en què la tendència observada era la contrària, és a dir, la desregularització del mercat. El mante-niment d’aquests criteris en comptes de la consecució de l’objectiu fixat –la protecció de la mà d’obra autòc-tona– ha donat com a resultat l’increment de la irregularitat entre la població estrangera i la subjecció al ter-ritori d’aquells que s’hi trobaven en situació legal.

En aquest sentit, el cicle de la conjuntura econòmica pot esdevenir determinant en l’atracció que exerceixiCatalunya sobre la població estrangera jove que resideix a la resta de l’Estat espanyol, fins i tot en majormesura que per a la població espanyola. D’aquesta manera, el creixement del pes que tenen els joves es-trangers en aquest tipus de flux –que, com vèiem, era molt reduït– pot ser encara més important que el quees va enregistrar efectivament, i, si les condicions econòmiques de Catalunya continuen augmentant la de-manda de mà d’obra, es pot incrementar de manera molt notable durant els propers anys. La regularitat o lairregularitat legal d’aquests fluxos dependrà de la flexibilitat dels criteris legislatius que s’apliquin a la residèn-cia i el treball.

2.3. Fluxos intermunicipals a Catalunya: entre l’atracció metropolitana i els circuits comarcals

Durant el decenni 1988-1997, el 76% de la mobilitat dels joves es deu als fluxos que tenen lloc a l’interior deCatalunya, i s’associa en gran mesura als processos emancipatoris i a la consolidació de les llars joves. Lafeble –però creixent– presència de joves de nacionalitat estrangera en aquest tipus de mobilitat (2,4%), espot explicar per la conjunció de dos factors lligats al cicle migratori: en primer lloc, la baixa qualitat del re-gistre, que, com en anteriors ocasions, pot ocultar una part dels moviments intermunicipals; en segon lloc,tal com ja hem pogut comprovar en els moviments procedents de la resta de l’Estat, el fet que aquest tipusde mobilitat entre la població estrangera sigui més important en els adults que en els joves. En efecte, hau-rem d’entendre que mentre que el factor principal per al conjunt de joves és l’emancipació residencial –re-lacionada estretament amb l’emancipació familiar–, per als joves estrangers aquest fet ja ha tingut lloc al llargdel mateix desplaçament migratori. A més, per definició, la mobilitat intermunicipal es diferencia de les mi-gracions procedents de l’estranger i de la resta de l’Estat perquè és un fenomen més fàcilment renovable. Aixòvol dir que tot i que existeix la possibilitat que un mateix individu aparegui enregistrat diverses vegades comuna persona provinent de l’estranger o de la resta de l’Estat durant el decenni que comprèn de 1988 a 1997–comptant amb hipotètics retorns entre alta i alta, dels quals no tenim constància–, ens sembla poc proba-


ble que s’hagi donat aquest cas. En canvi, creiem que la repetició de més d’un moviment a l’interior deCatalunya per part d’un mateix individu –enregistrats efectivament o no– és una hipòtesi més que plausible,malgrat que, dissortadament, no l’hem poguda verificar tècnicament. Amb tot, si l’any 1988 els joves de na-cionalitat estrangera només representaven l’1% del conjunt de la mobilitat intermunicipal dels joves aCatalunya, deu anys més tard –l’any 1997– assolien el 4%, el doble del seu pes en els estocs de joves.

Les 28.818 altes residencials de ciutadans de nacionalitat estrangera enregistrades entre municipis catalansdurant el període 1988-1997 es van repartir entre les 16.799 que van ser presentades per homes (58,3%) iles 12.019 que van ser presentades per dones (41,7%). Dins aquest bloc, la població de 15 a 29 anys va ferefectives 8.761 altes, és a dir, el 30,4% d’aquest corrent, que, malgrat ser el segon en importància numèricadesprés de les entrades des de l’exterior entre els joves, denota una menor mobilitat intermunicipal en rela-ció amb el total de la població de nacionalitat estrangera. Finalment, els menors de 0 a 14 anys representenel 16,3%; els madurs –de 30 a 64 anys–, el 51,5%, i els majors de 64 anys, l’1,8%.

Les 8.761 altes de joves que han fet un moviment dins l’àmbit català es distribueixen entre 4.722 nois (53,9%)i 4.039 noies (46,1%). Aquest flux presenta un menor percentatge masculí en relació amb els que provenende l’exterior o de la resta de l’Estat, malgrat que segueix la tònica d’una major mobilitat masculina.

La població que protagonitza la mobilitat intermunicipal incrementa la seva edat respecte a la que prové dela resta de l’Estat. Els joves que vénen de la resta de l’Estat ja tenen més edat que els que arriben directa-ment de l’estranger, i és per això que aquest moviment es pot identificar amb una segona fase del procésmigratori. L’augment del pes relatiu del grup de madurs i menors fa pensar que la mobilitat intramunicipalenregistrada reflecteix en bona part la mobilitat familiar. El grup quinquennal d’edat que fa més desplaçamentscoincideix plenament amb els que arriben de la resta de municipis espanyols: de 30 a 34 anys, amb 5.629altes (19,5%); de 25 a 29 anys, amb 5.067 altes (17,6%), i de 35 a 39 anys, amb 4.008 altes (13,9%). El quedistingeix aquests dos tipus de fluxos, únicament per al total i per als homes, és el quart estrat d’edat: enaquest cas, la mobilitat a l’interior de Catalunya correspon a les persones de 40 a 44 anys, amb 2.359 altes(8,2%), per damunt dels joves de 20 a 24 anys, que ocupen la quarta posició pel que fa als moviments pro-vinents de la resta de l’Estat i que coincideixen amb la mobilitat dels desplaçaments interns femenins.

Gràfic 2.7. Estructura de la població de nacionalitat estrangera procedent d’altres municipis catalans. Per grupsd’edat i sexe. Període 1988-1997


La meitat de les altes enregistrades entre municipis catalans correspon a persones amb nacionalitat africa-na (4.334), i cal destacar-hi la presència de població marroquina –especialment homes–. Gairebé una quar-ta part de les entrades fan referència a americans (2.079) i europeus (1.902), i també hi ha un 5% d’asiàtics(437), proporcions que són força semblants al corrent que arriba directament de l’estranger. La distribució

0

150

300

450

600

750

900

1.050

1.200

1.350

0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70 75 80

16.799 homes

12.019 dones

Total població

Homes Dones Total


segons el sexe tampoc no és gaire diferent: només cal ressaltar la mobilitat dels homes europeus de 15 a 29anys –que és lleugerament inferior a la mobilitat exterior (17,6% davant 19,4%)– i l’increment de la mobilitatdels joves americans (16,6% respecte al 14,7% dels moviments directes d’un altre país). Pel que fa a lesdones, s’observa un augment del pes relatiu de les africanes (36,5%), que podria ser la conseqüència d’uncanvi familiar de residència, per damunt de la mobilitat de les europees, que representa el 26,5% (28% res-pecte a la mobilitat exterior). Igualment, disminueix un punt el corrent de noies asiàtiques, que en aquestaocasió se situa en el 5%.

De la mateixa manera que en la mobilitat provinent de l’Estat espanyol, les persones de nacionalitat xinesapresenten una rellevància singular. Aquesta població també destaca en relació amb la mobilitat intramunicipal,malgrat que, a Catalunya, el nombre d’habitants i les migracions provinents de l’estranger d’aquest origen noes compten entre les més nombroses. Hi ha nacionalitats, com la cubana, que experimenten el cas contrari:la mobilitat interna en relació amb el volum que han adquirit en els últims anys els moviments que provenende l’exterior és ínfima.

Anàlisi territorial

Per a la mobilitat interna de Catalunya, s’ha definit una tipologia dels moviments efectuats d’acord amb elslímits que hagin de traspassar: altes que han tingut lloc en una mateixa comarca (amb la baixa municipalcorresponent), altes fora de la comarca (en què es fa la baixa dins un mateix àmbit territorial1 ) i altes a la restade Catalunya. Gairebé la meitat dels canvis residencials dels joves de nacionalitat estrangera al llarg d’aquestperíode es van dur a terme dins una mateixa comarca (3.939 altes); el 36% van ser cap a municipis de forade la comarca de baixa però dins el mateix àmbit territorial (3.152 altes), i el 19%, cap a municipis de la res-ta de Catalunya (1.670 altes). Hi ha una mobilitat distinta segons el sexe, ja que s’observa una major presènciade noies joves que fan un canvi residencial dins un mateix àmbit; en canvi, els percentatges són majors enla mobilitat masculina quan ens referim a fluxos dins una mateixa comarca, sobretot en els corrents de recor-regut més llarg, com ara cap a la resta de Catalunya, en què el 60,2% de les altes correspon a homes.

La major part de les altes residencials efectuades per la població de nacionalitat africana té lloc dins unamateixa comarca (2.289 altes, que representen el 52,8%). En canvi, en les altres nacionalitats predomina lamobilitat fora de la comarca i dins el mateix àmbit territorial: 50,1% per als asiàtics (219 altes), 45,4% per alseuropeus (863 altes) i 44,8% per als americans (931 altes). No hi ha diferències significatives quant al sexe.

Si ampliem l’àrea geogràfica on té lloc el moviment migratori a les zones concretades en el Pla territorial deCatalunya, ens adonarem que l’Àmbit Metropolità abasta més de la meitat dels moviments interns enregistrats,ja siguin d’alta o de baixa, seguit de les comarques gironines (prop d’una cinquena part) i les comarques delCamp de Tarragona (8,5%). Aquestes àrees també recullen un major estoc de població de nacionalitat es-trangera. Cal dir, però, que els joves es desplacen majoritàriament cap a municipis inclosos en el seu mateixàmbit, amb valors que oscil·len entre el 87,3% de l’Àmbit Metropolità i el 56,9% de les Comarques Centrals.L’Àmbit Metropolità és el que atraurà, en segon terme, un major flux de població procedent de la resta d’àmbitscatalans, amb valors que ronden el 20% de les baixes d’altres àrees (com també cap a les Comarques Gi-ronines, amb el 5,6%, el corrent de mobilitat secundària dels que tenien com a origen l’Àmbit Metropolità). Aixímateix, cal destacar que el 12,6% de les baixes de les Comarques Centrals es dirigeix a les Comarques Gi-ronines, i que prop del 8% de les baixes de les Terres de l’Ebre i de l’Àmbit de Ponent ha cursat alta a lescomarques del Camp de Tarragona. Aquesta mobilitat ha estat afavorida per les relacions de proximitat ipotenciada per unes majors oportunitats laborals.

1 En la tipologia s’han emprat els àmbits corresponents al Pla territorial de Catalunya, que són els següents: Àmbit Me-tropolità (integrat per les comarques de l’Alt Penedès, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme, Vallès Occiden-tal i Vallès Oriental), Comarques Gironines (Alt Empordà, Baix Empordà, Garrotxa, Gironès, Pla de l’Estany, Ripollès iSelva), Camp de Tarragona (Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès), Terres del’Ebre (Baix Ebre, Montsià, Ribera d’Ebre i la Terra Alta), Àmbit de Ponent (Alt Urgell, Alta Ribagorça, Garrigues, Noguera,Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Pla d’Urgell, Segarra, Segrià, Urgell i Val d’Aran) i Comarques Centrals (Anoia, Bages,Berguedà, Cerdanya, Osona i Solsonès).


Taula 2.2. Tipus de migracions efectuades per joves de nacionalitat estrangera entre municipis catalans. Període1988-1997

Europa Àfrica Amèrica Àsia Oceania Apàtrides TotalHomes Dones Homes Dones Homes Dones Homes Dones Homes Dones Homes

Intracomarcal 308 410 1.479 810 308 513 67 42 0 0 2 3.939

Resta de l’àmbit 376 487 722 415 336 595 116 103 1 0 1 3.152

Resta de Catalunya 146 175 660 248 139 188 57 52 1 1 3 1.670

Total 830 1.072 2.861 1.473 783 1.296 240 197 2 1 6 8.761


Si ens fixem en l’àmbit de destinació, els valors són molt similars als anteriors, a causa del predomini delsdesplaçaments que tenen l’origen i la destinació dins el mateix àmbit, com ja s’ha comentat. No obstant això,s’ha d’assenyalar un lleuger increment del nombre d’immigrants cap al Camp de Tarragona (692 baixes i 745altes) i petites pèrdues a l’Àmbit de Ponent (351 baixes i 335 altes) i a les Comarques Centrals (515 baixes i495 altes).

Segons la nacionalitat, la mobilitat dels joves africans és la més elevada tant si considerem l’àmbit d’origencom el de destinació, amb percentatges que oscil·len entre el 74% dels desplaçaments originats a les Co-marques Centrals i el 40,5% de l’Àmbit Metropolità, o bé el 72% dels fluxos d’arribada a les Comarques Cen-trals i el 41% de l’Àmbit Metropolità. En aquest últim àmbit, l’origen geogràfic dels que canvien de residèn-cia es troba més repartit entre les diverses nacionalitats, diversificació que es manté en consonància ambl’estoc de població que hi resideix. D’altra banda, destaquem el saldo positiu d’altes de persones originàriesd’Àsia al Camp de Tarragona (21 baixes i 44 altes), com també una petita davallada d’immigrants africans ales Comarques Centrals (381 baixes i 357 altes). En la resta de fluxos, els canvis pel que fa a la composiciósegons el continent d’origen dels migrants són pràcticament inapreciables.

En els darrers deu anys, les altes relatives als moviments interns de la població jove de nacionalitat estran-gera han augmentat de manera considerable: van passar de 310 l’any 1988 a 1.874 l’any 1997. Òbviament,aquest increment és degut principalment a l’augment progressiu dels estocs, la qual cosa fa preveure unaacceleració paral·lela al creixement de la població de nacionalitat estrangera a curt termini. Tal com succe-ïa amb la mobilitat procedent de l’exterior, el flux intern de Catalunya ha tingut dos punts àlgids: l’any 1992,on es passa de 390 a 963 altes, i l’any 1997, on després d’una lleugera baixa l’any 1996 (provocada per efec-tes padronals) es passa de 1.013 a 1.874 altes. Durant aquests anys, el nombre d’altes masculines sempreha estat major, amb l’excepció dels anys 1988, 1989 i 1997, períodes en què van predominar els fluxos fe-menins, malgrat que els percentatges entre homes i dones estaven molt igualats.

Tant la mobilitat masculina com la femenina presenten un major nombre d’entrades en els grups de més edat.Tanmateix, a diferència del flux provinent de l’estranger, l’increment de 1992 es mantindrà constant i sensefortes disminucions fins al nou procés d’empadronament de l’any 1996, i tornarà a augmentar a l’any següent–aspecte que caldrà tenir en compte en futures prospectives.

El flux d’entrada dels joves de nacionalitat europea enregistra un lleuger i constant acreixement –llevat, unavegada més, dels anys 1991 i 1996– amb força homogeneïtat segons el sexe, malgrat la preeminència delvolum de dones en tots els anys (diferència que no era tan marcada en els moviments originats a l’estranger).Al llarg dels anys, la mobilitat del col·lectiu africà a l’interior de Catalunya es manté molt més estable que lesentrades directes des de l’estranger, les quals depenen més dels canvis legislatius imperants al país. Elshomes joves africans experimenten un augment important a partir de l’any 1992, nivell que es manté fins al’any 1994 i que puja novament l’any 1997. L’aportació de les dones africanes conserva una tendència ascen-dent tots els anys. Per la seva banda, els joves de nacionalitat americana presenten un comportament moltsimilar a aquests últims, encara que el flux el protagonitzen principalment les dones. La mobilitat interna dela població asiàtica es troba en uns nivells estadístics ínfims, igual que els altres tipus de mobilitat, i mostrauns percentatges molt similars segons el sexe.

2. els moviments migratoris durant el període 1988-1997 · migracions internacionals i població...

Documents