EL MERCADALRevista de Corçà, Casavells, Matajudaica i Cassà de Pelràs

20

desembre2009 Bones Festes

HORARIS/SERVEIS

Ajuntament:

De dilluns a divendres de 10 a 13:30

Dilluns de 17:00 a 19:30

Consultori municipal:

Dilluns, dimecres i dijous de 9:00a 13:00

Dimarts i divendres de 12:00 a 13:00

Punt de trobada:

Dilluns, dimecres i divendres

de 9:00 a 13:00 i de 15:00 a 19:00

Punt de trobada Casavells:

A convenir segons veïns

Casinet de Casavells:De dilluns a dijous de 19:30 a 22h

Correus:

De dilluns a divendres de 8:00 a 10:00

Dissabtes de 9:00 a 10:00

Centre Cívic:

Cada dia de 13:30 a 20:00

Dilluns tancat

Mancomunitat:

Dimarts de 11:00 a 14:00

Dijous de 17:00 a 20:00

DADES D'INTERÈS:

Ajuntament 972 63 00 51

Fax 972 63 04 28

Email: ajuntament@corca.cat

Web: www.corca.cat

Consultori 972 63 05 63

Farmàcia 972 63 00 83

CAP 972 64 38 08

Punt de Trobada

Corçà 972 63 00 72

arc@corca.cat

elmercadal@gmail.com

Escola 972 63 00 79

Parròquia 972 63 01 92

Bombers 085

Sarfa 972 64 09 64

Renfe 902 24 02 02

Mancomunitat d'aigües 972 63 01 71Urgències (mancomunitat) 629 37 32 56

Aprofitem aquest espai per fer una crida a totes aquelles empresesque desitjarien col·laborar amb la revista com a anunciants.La revista sortirà quatrimestralment.

3 quatrimestres 2 quatrimestres 1 quatrimestre

Quart de pàgina 150 € 100 € 55 €

Octau de pàgina 100 € 65 € 35 €

anuncia’t

2

El

Mer

cadal

Possibilitat de desgravar.

SUMARI

Serveis .......................................2

Editorial ...............................3-4

Experiències i vivències..........5

Dia a dia................................6-9

Des de l'escola.................10-11

Espai familiar ........................12

Excursió...................................13

Entrevista.........................14-15

Les entitats parlen.........16-18

Festa de Casavells i Matajudaica.....................19-20

Festa de Corçà................21-22

Festa de Cassà

de Pelràs.................................23

Temps era temps..................24

Relats......................................25

El poble opina.......................26

Les 10 diferències................27

Aquesta editorial és la que va ser publicada conjuntament el26 de novembre pels rotatius catalans; Avui, Diari de Girona,Diari de Sabadell, Diari de Tarragona, Diari de Terrassa, El 9Nou, El Periódico de Catalunya, La Mañana, La Vanguardia,Regió 7, Segre i El Punt.

D’aquesta manera volem expressar-los el nostre suport.

LA DIGNITAT DE CATALUNYA

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i decontínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesiói han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional potestar a punt d'emetre sentència sobre l'Estatut de Catalunya,promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l'Estat, el rei JoanCarles, amb el següent encapçalament: "Sapigueu: que lesCorts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya hanratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànicasegüent". Serà la primera vegada des de la restauraciódemocràtica de 1977 que l'alt tribunal es pronuncia sobre unallei fonamental ratificada pels electors. L'expectació és alta.

L'expectació és alta i la inquietud no és escassa davantl'evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pelsesdeveniments a actuar com una quarta Cambra, confrontadaamb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntatciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tractad'una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, mésmotius de preocupació. Dels 12 magistrats que componen eltribunal, només 10 podran emetre sentència, ja que un (PabloPérez Tremps) està recusat després d'una espessa maniobraclarament orientada a modificar els equilibris del debat, i unaltre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels 10 jutges amb dret avot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seumandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el Governi l'oposició sobre la renovació d'un organisme definit recentmentper José Luis Rodríguez Zapatero com el "cor de la democràcia".Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat delsseus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga.

Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidirsobre l'Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal -unrespecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquests'ha mostrat a si mateix-, no farem més al·lusió a les causes delretard de la sentència.

editorialeditorial

EDITA: AJUNTAMENT DE CORÇÀCONSELL DE REDACCIÓ: Benvingut Dalmau, Jordi Fontanals, Eva Gasull, Carme Güell i Dolors Tubert.DISSENY PORTADA: Montse DalmauCOL·LABORADORS: Roser Alsina, AMPA, Josep Bofill, CEIP El Rodonell, Club de futbol, Comissió deFestes de Sta. Cristina, Oriol Canals, Montsse Dalmau, Iolanda Delgado, Pietat Estany, Martí Fabrellas,Montserrat Peiró, Joan Puig, Núria Ramírez, Nico Romero, Quim Vall-llosera.COORDINACIÓ: Eva Gasull.IMPRESSIÓ i MAQUETACIÓ: DIG&TALprint - La Bisbal 3

El M

ercadal

editorialeditorial

Avanç o retrocésLa definició de Catalunya com a nació al

preàmbul de l'Estatut, amb la consegüentemanació de símbols nacionals (¿que potserno reconeix la Constitució, al seu article 2,una Espanya integrada per regions inacionalitats?); el dret i el deure de conèixerla llengua catalana; l'articulació del PoderJudicial a Catalunya, i les relacions entrel'Estat i la Generalitat són, entre altres, elspunts de fricció més evidents del debat,d'acord amb les seves versions, ja que unapart significativa del tribunal sembla que estàoptant per posicions irreductibles. Hi ha quitorna a somiar amb cirurgies de ferro quetallin de soca-rel la complexitat espanyola.Aquesta podria ser, lamentablement, la pedrade toc de la sentència.

No ens confonguem, el dilema real ésavanç o retrocés; acceptació de la maduresademocràtica d'una Espanya plural, o el seubloqueig. No només estan en joc aquest oaquell article, està en joc la mateixadinàmica constitucional: l'esperit de 1977,que va fer possible la pacífica transició. Hi hamotius seriosos per a la preocupació, ja quepodria estar madurant una maniobra pertransformar la sentència sobre l'Estatut en unverdader tancament amb pany i forrellatinstitucional. Un enroc contrari a la virtutmàxima de la Constitució, que no és sinó elseu caràcter obert i integrador. El TribunalConstitucional, per tant, no decidiràúnicament sobre el plet interposat pel PartitPopular contra una llei orgànica de l'Estat (unPP que ara es reaproxima a la societatcatalana amb discursos constructius i actitudsafalagadores).

Els pactes obliguenL'alt tribunal decidirà sobre la dimensió

real del marc de convivència espanyol, és adir, sobre el més important llegat que elsciutadans que van viure i van protagonitzar elcanvi de règim a finals dels anys 70transmetran a les joves generacions,educades en llibertat, plenament inseridesen la complexa supranacionalitat europea iconfrontades als reptes d'una globalitzacióque relativitza les costures més rígides delvell Estat nació. Estan en joc els pactesprofunds que han fet possible els 30 anys mésvirtuosos de la història d'Espanya. I arribats aaquest punt és imprescindible recordar undels principis vertebradors del nostre sistemajurídic, d'arrel romana: Pacta sunt servanda.Allò pactat obliga.

Hi ha preocupació a Catalunya i cal que totEspanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més quepreocupació. Hi ha un creixent atipament perhaver de suportar la mirada irada dels quecontinuen percebent la identitat catalana(institucions, estructura econòmica, idioma itradició cultural) com el defecte de fabricacióque impedeix a Espanya assolir una somiada iimpossible uniformitat. Els catalans paguenels seus impostos (sense privilegi foral);contribueixen amb el seu esforç a latransferència de rendes a l'Espanya méspobra; afronten la internacionalitzacióeconòmica sense els quantiosos beneficis dela capitalitat de l'Estat; parlen una llenguaamb més marge demogràfic que el de diversosidiomes oficials a la Unió Europea, una llenguaque, en lloc de ser estimada, resulta sotmesatantes vegades a un obsessiu escrutini perpart de l'espanyolisme oficial, i acaten leslleis, per descomptat, sense renunciar a laseva pacífica i provada capacitat d'aguantcívic. Aquests dies, els catalans pensen,sobretot, en la seva dignitat; convé que sesàpiga.

Som en vigílies d'una resolució moltimportant. Esperem que el Constitucionaldecideixi atenent les circumstànciesespecífiques de l'assumpte que té entre mans-que no és sinó la demanda de millora del'autogovern d'un vell poble europeu-,recordant que no existeix la justícia absoluta,sinó només la justícia del cas concret, raó perla qual la virtut jurídica per excel·lència és laprudència. Tornem a recordar-ho: l'Estatut ésfruit d'un doble pacte polític sotmès areferèndum.

Solidaritat catalanaQue ningú es confongui, ni malinterpreti

les inevitables contradiccions de la Catalunyaactual. Que ningú erri el diagnòstic, per moltsque siguin els problemes, les desafeccions iles contrarietats. No som davant d'unasocietat feble, postrada i disposada a assistirimpassible al deteriorament de la sevadignitat. No desitgem pressuposar undesenllaç negatiu i confiem en la probitat delsjutges, però ningú que conegui Catalunyaposarà en dubte que el reconeixement de laidentitat, la millora de l'autogovern,l'obtenció d'un finançament just i un saltqualitatiu en la gestió de les infraestructuressón i continuaran sent reclamacionstenaçment plantejades amb un amplíssimsuport polític i social. Si és necessari, lasolidaritat catalana tornarà a articular lalegítima resposta d'una societat responsable.4

El

Mer

cadal

5

El M

ercadal

experiènciesexperiències ii vivènciesvivènciesD’UNA CORÇANENCA A BRUSEL·LES

Montserrat Peiró i Font

Fa més de 10anys que no visc aCorçà. Ha sigutprogressiu, primerestudiant fora ivenint els caps desetmana, despréstreballant aBarcelona i des defa 8 anys treballanta l'estranger, con-cretament aBrussel.les.

Quan vius a fora iet pregunten d'on

ets molt sovint dius del nord de Barcelona, unpetit poble de la Costa Brava, aixi t'asseguresque ho coneixen.

A Brussel.les, de vegades fem reunions ambels catalans, no ens enganyem poca gentconeix Corçà però els que tenen tendència avisitar la Costa Brava, el recorden com aquellpoble que et trobes abans de la Bisbald'Empordà. Crec que no és gaire diferent delque suposa travessar Bordils o Celrà, poblesde pas.

És curiós però m'ha passat més d'un cop quel'han confós per Celrà, i em diuen: Ahh!!Aquell poble on s'està construint tant??

Vinc regularment a visitar la familia, elsamics i també cal dir-ho el sol que aBrussel.les se'l troba molt a faltar.

Si em poso a pensar detingudament en elpoble de Corçà, no crec que en aquests 10anys hagi canviat gaire, pel que fa al temaurbanístic en manté les sevescaracterístiques principals: la carretera quedivideix el cas antic de la part nova.

Això sí, moltes cases restaurades al nucliantic: quin goig fa ara el carrer Major!, i deun'hi do la de cases de nova construcció quetrobem a l'esquerra, a Santa Cristina, totseguint la carretera de Monells.

Les botigues de sempre encara hi són: laRosa de la llibreria que em donavallaminadures quan era petita i ara en dóna alsmeus fills, el súper amb l'Albert, la fleca quecanviant d'amos segueix sent la mateixa, canSiso, etc. En fi, les petites botigues quedonen vida al poble encara les tenim i

esperem que hi siguin per molts anys.Llàstima que es va tancar ca l'Elena; donavamolta vida a la plaça.

Això sí, de restaurants en tenim molts i pelque he sentit, ara tenim una estrella Michelini tot!! Felicitats al Bo.TIC

Quan baixo sempre m'agrada anar apassejar pels carrerons estrets i ombrívols delcostat de l'església fins al carrer santSebastià, trobo que tenen quelcom especial.Un altre punt obligat és una passejada jasigui a peu o amb bicicleta pel nostre Pla deBelleses. Quan el sol es pon, la llum i elscolors d'aquest indret desprenen una pau itranquil.litat molt reconfortant, sobretot sies ve d'una ciutat del nord.

En fi, que la vida al poble continua,tranquil.la, sense sotracs ni canvis sobtats,però amb les petites modificacions quel'entorn comporta.

Pels que som d'aquí però no hi vivim, ésmolt important perquè quan véns a visitar lafamília et sents realment a casa, no nomésper la teva casa, sinó també per l'entorn.Desprèn el mateix sentiment de sempre,l'esperit d'un poble petit, integrador,benavingut, amb les quotidianes xafarderiesde veïnatge, etc.

Esperem que el sentit comú que ha guiatdurant milers d'anys els corçanencs i lescorçanenques pel camí del desenvolupamentrespectuós amb el medi, es mantingui fermper molts anys i que els futurs esdevenimentsno ho espatllin irremeiablement.

Brussel.les, 29 de Novembre del 2009.

Vista Pla de Bellesses

26 de junyCloenda Curs de Sevillanes: Tots elsballadors i balladores, amb les seves millorsgales, van omplir la Sala Municipal. Els vaacompanyar l'actuació de " Paco el Cano" ivan ballar fins que el cos els va dir prou. LaCharo les va obsequiar amb un mocador peracabar de completar les seves vestimentes.

27 de juny2a Sardinada: Per segon any consecutiul'ARCC en col·laboració amb la colla marxaireva organitzar una sardinada popular ambl'actuació del mag "Magk Daniel`s" a Plaça delFiral. Va ser una vetllada molt divertida, i nous penseu, a qui no agradava la sardina podiamenjar pinxos!!

dia a diadia a dia

6

El

Mer

cadal

30 de maigNit de la Sardana: Per primera vegada aCorçà i per la cloenda del curs de Sardanes esva celebrar una nit dedicada al ball nacionalde Catalunya. Va ser una nit molt bonica ivam comptar amb l'actuació de la CoblaBisbal Jove.

4 de junyExcursió del poble: Podríem dir que aquestavegada va ser més aviat cultural. Al matí vamarribar a Sant Fruitós i vam visitar el monestirde Sant Benet, on vam ser transportats alpassat a través de sistemes audiovisuals.Impressionant! Després anàrem cap a lacatedral de Manresa. Un dinar de set plats, aMonistrol de Calders. I, per acabar la jornada,Santuari de la Gleva, on Jacint Verdaguer hiféu una llarguíssima estada. La tornada peltúnel de Bracons. Fins l'any que ve!

14 de junyCloenda Curs de Patinatge: La Sala Municipalfeia molt de goig, vam poder gaudir del'exhibició de patinadors i patinadores d’arreude la provincia. El club patinatge de Corçà hova fer molt bé. Va ser una diada molt bonica ifins i tot en Dídac va fer un obsequi a tots elsparticipants. Gràcies!!.

22 de junyXerrada "El bon ús dels medicaments":Aquest cop la xerrada va ser a càrrec deMargarita Farrerós, la nostra farmacèutica,que utilitzant un seguit de diapositives ens vainformar de com utilitzar correctament elsmedicaments i les seves conseqüències sicometem errors. Agraïm la seva inestimablecol·laboració.

4, 5 i 6 de setembreFesta Major de Matajudaica i Casavells: Esvan viure tres dies de disbauxa. Enguany, esva recuperar el tradicional partit solterscontra casats i es va fer la cercavila totpassejant de Casavells cap a Matajudaica. Elsopar popular, les havaneres, el cremat, elcampionat de botifarra, l'animació infantil, lanit jove, les sardanes, el vermut i el ball de fide festa ja comencen a ser consolidats.

7

El M

ercadal

21 de juliolTrobada d'animadors infantils: La Pista deCasavells es va omplir de nens/es, pares imares que ballaven el ritme de les cançonsde grups com Maitia i Cia i Ai Carai. Es cele-brava l'aplec de l'AMAPEI (associació demúsics i animadors professionals d'especta-cles infantils).

2, 9, 16, 23 i 30 de juliol Cinema a la fresca: Davant l'església deCorçà i el dia 30 la Plaça Major de Casavellses va convertir en una sala de cinema. Es vanprojectar les pel·lícules "Quantum of solace"de James Bond, "Mamma Mia", "SlumdogMillionaire", "Algo pasa en las Vegas" il'infantil "Madagascar 2". Va ser tot un èxit iesperem que aquest cinema es pugui repetir

diadia aa diadia

12 de juliolJazz a la Fresca: Per segon any consecutiuvam poder escoltar el grup Selva Big Band,aquesta vegada acompanyada de l'exinte-grant del grup The Supremes Adel Lee Davis,a la plaça del Rebot de Corçà. Aquest any l'a-fluència de públic va ser major, però continuasent una pena que tanta gent deixi de gaudird'una estona com aquesta.

25 de juliolFesta del barri de Santa Cristina: Un anymés es celebrava la festa amb actes com elcampionat de petanca, el parc infantil, elball de l'escuma i el ball de fi de festa, quemalgrat intentar fer esforços per oferir grupscompetents l'afluència de públic va sermínima. Gràcies a tots els organitzadors/es.

dia a diadia a dia

8

El

Mer

cadal

1 d'octubreDia de la Gent Gran a l'escola: Els avis/esvan portar andròmines antigues per explicar-nos com les feien servir, van fer tallers deplantar flors, d’explicar contes, etc. Al finalvam fer un berenar de pa amb xocolata.

27 de setembreXII Trobada Gegantera: Un dia assolellat percelebrar aquesta diada. Va aplegar collesd'arreu de la província i en agraïment a toteselles es va fer una gran arrossada a la SalaMunicipal.

1, 2, 3 i 4 d'octubreFesta Major de Corçà: Un cap de setmana pled'activitats, que enguany ja va començar eldijous amb el teatre de Festa Major. No hi vafaltar la nit jove, el tradicional concert ambball, les sardanes i com a novetat un grup quetocava tant a ritme dels més grans com delsmés joves. Per als més menuts el Parc Infantilde Corçà amb la col·laboració del grup dedones.

30 d'octubreTastets Musicals amb el grup "El Taper": Unrecital espectacular, amb molt de contacteamb el públic, aquest trio format per dospalafrugellencs i un corçanenc van fer-nospassar una bona estona amb havaneres icançons variades. Gràcies

24 d'octubreDia de la Gent Gran: Enguany vam celebraraquesta diada amb l'actuació del Grup deFlautes Dolces de l'Esplai de Girona a la SalaMunicipal de Corçà. Ens van oferir unmagnífic concert basat en cançonstradicionals catalanes. Cal destacar que lamajor part dels components d'aquest gruphan après a tocar la flauta de grans.Admirable! Després del concert, el berenar ila xerrada ens va ocupar fins ben entrat elvespre, tothom va quedar content.

13 de setembre1era Tractokama a Casavells: Casavells vaviure una diada molt especial. Va iniciar ambel recorregut de tractors antics, posterioresmorzar de forquilla i ganivet i les tresproves de gimcana de tractors amb lesconseqüents entregues de premis.

6 de desembreDinar de Germanor: Enguany hem poguttornar a recuperar el dinar de germanor. Propd’un centenar de persones ens vam reunir,com no, entorn d’una taula per juntscol·laborar amb la marató de TV3.

9

El M

ercadal

12 de novembreXerrada "Temes de Seguretat": Arrel del'onada de robatoris viscuts a Corçà aquestestiu es va programar en el Centre Cívicaquesta xerrada en col·laboració ambl'Oficina de relacions amb la mancomunitatdel Mossos d'Esquadra de La Bisbal d'Empordà. Malgrat que l'afluència de públicfos mínima va ser molt interessant. GràciesManel per la participació.

15 de novembreFesta Major de Cassà de Pelràs i Planils: Undiumenge al matí ben farcit d’activitats;recital a càrrec de la Coral de Corçà, OficiSolemne, intercanvi de xapes i audició desardanes amb la cobla Principal de Porqueres,tot al voltant de l’exposició “Quan éremjoves”.

6 de NovembreCastanyada Popular: Davant Sala Municipaluna vetllada ben bonica. En aquesta 4ª edicióesva comptar amb l'assistència d'unes 150persones que van poder gaudir de xuies oarengades amb torrada, acompanyades de vinegre i, per acabar, castanyes amb vi dolç.

diadia aa diadia

27 de novembreTastets Musicals amb el grup Litrix Brothers :Arribades les 10 de la nit els germans Salva iAntoni Ramírez, juntament amb altrescomponents del grup Último Veneno, van fer-nos gaudir d'una bona estona amb versions deÚltimo de la fila entre altres. Merci i fins unaaltra!!

10

El

Mer

cadal

desdes dede l’escolal’escolaParticipació dels alumnes en l'organització del Projecte de CentreInspirats en experiències d'altres col·legis el claustre de l'escola va decidir,per aquest Curs Escolar, implicar els alumnes més grans en l'organització

del Projecte Anual delCol·legi.

El Projecte a treballaraquest curs l'anomenem"TIC-TAC". Tal i com elseu nom indica, es refe-reix al pas del temps. Elvàrem escollir perquè es podria treballar desde totes les matèries del currículum: història,de coneixement del medi, lingüístic, matemà-tic, ...

Aquest curs volem potenciar les Assembleesd'Aula i a més hem introduït com a novetat laparticipació dels alumnes en la preparació delProjecte. Per això, cada grup de Primària (de

1r. a 6è.) va escollir de manera ben democràtica un/a portaveu que és qui forma part de laComissió del Projecte TIC-TAC. Aquesta Comissió està formada per les mestres especialistes, unamestra representant d'Educació Infantil i 6 alumnes (un/a per nivell). La funciód'aquests/aquestes portaveus és portar la informació del que es decideix a les Assemblees d'Aulaa la Comissió i de la Comissió a les Assemblees d'Aula.

A més, les dues portaveus més grans (la de 5è. i la de 6è.) tenen una segona feina afegida,assessorades per una mestra: la representant de 5è. és l'encarregada de fer l'Ordre del Dia de lapropera reunió i la representant de 6è. és qui redacta les Actes de cada reunió ja que a cadareunió es prenen unes decisions i es posen unsdeures per a la propera.

Si el fet de participar en una Assemblea d'Aulaja de per sí implica una acceptació d'unesnormes democràtiques:

-Saber escoltar.

-Demanar torn de paraula.

-Acceptar les decisions de la majoria.

-Valorar el diàleg com a instrument deconvivència.

-Debatre i expressar opinions personalsde forma raonada, ...

el fet de formar part de la Comissió del Projecte també porta implícit aspectes com:

* Ets el/la representant de la teva aula a la Comissió; no hi vas a títol personal.

* Formes part activa de l'organització d'algunes de les activitats del Col·legi.

* Coneixes la importància de respectar i assumir les decisions preses a l'Assemblea d'Aula i a la Comissió.

* Aprens a organitzar i a prendre decisions.

* Coneixes el procés democràtic en primera persona.

A la primera reunió de la Comissió hi van assistir els portaveus i els seus suplents.

11

El M

ercadal

des de l’escola des de l’escola

* Aportes idees i així participes en la construcció del teu propi aprenentatge.

* Coneixes què es treballa a les altres aules.

* Ajudes a la comunicació més efectiva entre l'edifici del carrer Major i els mòduls.

* Potencies i dónes feina a les Assemblees d'Aula, ...

La primera votació secreta de la Comissió: vam escollir el logo del projecte.

Ja s'han fet tres reunions: 29-IX, 13-X i 17-XI i la veritat és que tot va anant d'allò més bé. Alproper número de la revista esperem donar més informació i valoració d'aquestProjecte.Paral·lelament, els alumnes de 6è han obert el Bloc TIC-TAC en el qual van penjantactivitats relacionades amb el projecte. Si hi voleu entrar a fer una ullada el trobareu arodonelltic-tac.blogspot.com.I recordeu que tenim també el bloc de l'escola on anem penjantinformació del nostre dia a dia. blocs.xtec.cat/ceipelrodonell

Aquests són els logos finalistes de cada classe.

AUTOSERVEI

DARDER-TUBERT, S.L.c/ Marina, s/n

Tel. 972 63 00 3317121 CORÇÀ

12

El

Mer

cadal

espai familiar LA LLAVORHa nascut a Corçà un nou espai pensat per a famílies que volen compartir el seu temps amb elsseus fills/filles, juntament amb altres famílies.

Des del passat 2 de novembre ensreunim al Punt de Trobada unamitjana de 5 famílies percompartir, aprendre i establirxarxa entre nosaltres i els nostresinfants. De moment, ens trobemels dilluns, els dimarts i els dijousde 9.30 a 12.30, amb moltesganes de tirar-ho endavant i ques'hi puguin unir més famílies.

És un projecte que va començarfa més d'un any, quan un grup depares i mares amb les mateixesinquietuds ens vam anar trobantper crear un espai on les famíliesinteressades a donar unaeducació lliure i no autoritària alsseus infants hi trobessin cabuda.D'aquestes trobades va sorgir l'associació "La Llavor", nascuda a partir de les ganes de formar elsnostres fills i filles mitjançant una educació que respecti el ritme i el desenvolupament de cadainfant, en un context de llibertat.

Són pedagogies basades en la llibertat individual, que defensen que cal respectar el seudesenvolupament (Rebeca Wild, Emmily Pikler, Maria Montessori...), sense intervenir-hi peraccelerar el procés natural. Pedagogies que parteixen de la importància que té l'experimentaciólliure de l'entorn, per tal que aquest infant adquireixi un coneixement real del que l'envolta iagafi la seguretat necessària en ell mateix i les seves capacitats. En aquest espai els adults

acompanyem el procés decreixement dels nostres fills i filles,compartim amb ells els seusdescobriments i avenços senseimposar-los cap ritme que no siguiel propi.

Amb aquest projecte volem crearxarxa entre famílies, afavorir el joci aprenentatge lliure als nens inenes, i formar els pares, mares itothom que hi estigui interessatmitjançant tallers, xerrades iactivitats sobre les diferents einesd'acompanyament a la criança queanirem fent al llarg del cursescolar.

Estem oberts a totes les personesque, de manera individual i/o com a família vulguin acompanyar-nos en aquest procés i fercréixer entre tots i totes els infants el més independents i segurs que sigui possible, per tal quela seva vida sigui feliç i plena.

13

El M

ercadal

excursióexcursióMONESTIR DE SANT PERE DE CASSERRES

Quim Vall-llosera

La sortida que farem avui ens portarà al bellmig de la comarca d'Osona, on gaudirem decultura, paisatges i història. Podreu escollirrutes en vehicle o bé tot caminant, i a més,també podreu gaudir de l'ofertagastronòmica de la comarca.

Des que es va inaugurar l'Eix Transversal, anara la comarca d'Osona és un passeig i en unahora i mitja ja som a les portes de Vic. Abansd'arribar-hi agafarem la sortida deFolgueroles, tot seguint els indicadors que ensportaran a la plaça Verdaguer; on hi hal'església parroquial de Santa Maria. Unconsell: cal visitar-la, és de les poques queresta sempre oberta, on distingim les duesparts constructives, la romànica (absis,portalada i part de la nau) i la barroca, ambuna estranya combinació la pedra antiga de lesparets, menjada pels anys, es barreja amb elparquet de fusta del terra. El poble volta sobrela figura de mossèn Cinto, la casa-museu alcarrer Major, a tots els carrers hi ha plaquesamb escrits del poeta, i a més moltsestabliments en fan referència, el forn de pacal Mossèn, el forn Sant Jordi, on fan una cocadolça mmmm..., el forn Antoni, i tots fanproductes relacionats amb el nom del mossèn.Si passegeu pels voltants del casc antic, s'hipot percebre un poble eclesiàstic; fixeu-vosque a les pedres de les llindes de les portes hiha símbols religiosos i pel que sembla deconvents, hospitals i cases d'acollida.

Enfilarem la carretera en direcció aTavèrnoles. Un cop hem passat el poble,després d'un quilòmetre tres-cents metres, ala dreta veurem el castell de Savassona, i al'esquerra, el camí que ens porta a l'anticpoblat ibèric i a l'ermita de Sant Feliuet. Hi

ha un xic d'aparcament a l'esquerra de lacarretera, hi deixem el vehicle i fem unapassejada d'uns quinze minuts per arribar alcim on hi ha l'ermita, travessarem el que erael poblat ibèric, amb moltes roques enormes imajestuoses (la pedra del sacrifici) així comalguna balma. En no res ja som a dalt i la vistaés espectacular, la sensació d'altitud no escorrespon amb la tramada que hem fet, es veuel Ter com va serpentejant, els camps fèrtils,els boscos (amb els diferents colors de lesfulles depèn de l'època de l'any en què hianem), i les muntanyes. Hi ha uns cartells ambl'orografia de la zona i ens van assenyalant elsindrets que gaudim des del cim.

Fem el camí de tornada, tornem a agafar elvehicle i cap al Parador. Quan hi arribem, lavista del pantà de Sau és impressionant, ambels cingles que el resguarden a l'esquerra. Siportem càmera, foto obligada. Abansd'arribar al parador agafarem la carreteraque hi ha a l'esquerra, ens portarà al monestirde Sant Pere de Casserres (3.5 km.) Es pot feren vehicle o a peu. A peu està indicat uncorriol a la primera corba a la dreta (el vàremfer amb en Josep, en Moisès i en Jaume) vasvorejant a una alçada considerable el riu Ter,crec que vàrem estar una hora per arribar-hi.En vehicle és molt més fàcil, la carretera estàbé, és com una pista però asfaltada. Enarribar, ja hi ha lloc per aparcar i a peuanirem al recinte. Primer travessarem elrestaurant, botiga de records, etc., i veuremuna gran esplanada que ens portarà cap alMonestir. Les vistes a banda i banda sónespectaculars sempre veient el Ter. El lloc l'hahabilitat el Consell Comarcal d'Osona. ElMonestir està edificat al punt més extrem dela carena de Casserres, en el lloc anomenathospici hi ha un audiovisual on explica lallegenda i la història del lloc on ens trobem,davant hi ha una esplanada, jo crec (i seguintels consells d'en Josep Carol) que és el lloc,on hi conflueix l'energia més positiva deCatalunya, i això que diuen que el millor llocés a Montgrony, a l'ermita de Sant Pere,(quina casualitat en els dos llocs hi ha un llocdedicat a Sant Pere).

I pel que fa a la cultura gastronòmica, trobemrestaurants a Sant Pere Casserres i aTavèrnoles, cuina casolana, bon tracte i elpreu... depèn de la cartera de cadascú.

Per a més informació us podeu adreçar a:www.santperedecasserres.cat www.tavernoles.cat

14

El

Mer

cadal

JORDI CALLEJÓNNúria Ramírez

En aquesta edició del Mercadal hem volgutentrevistar Jordi Callejón, el nou mossèn deCorçà.

Un mossèn amb un gran esperit, iniciativa,projectes i moltes ganes de treballar.

On vas néixer?Vaig néixer a Canet de Mar el dia 13 d'agost

del 1980.

Vas néixer en una família cristiana?Vaig néixer en una família normal

d'aquelles que quan tocava anar a missa abeneir la palma, s'hi anava; quan tocava ferla comunió, es feia

Quan eres petit eres escolanet?El meu germà va ser qui em va animar a

fer d'escolanet tot i que al principi non'estava gaire convençut perquè em feiavergonya. Quan el meu germà ho va deixar elrector de la parròquia m'ho va proposar i laveritat és que m'ho vaig passar molt bé.

Quan va néixer la teva vocació religiosa?Quan vas decidir ser mossèn?

Va ser una cosa ben normal, com qui depetit vol ser bomber i de gran ho és.Sincerament no m'ho vaig pensar massa, va

ser una cosa més aviat espontània. Un copvaig ser dins al seminari, ho vaig veure totmés clar.

A quines parròquies has estat?En període de pràctiques, quan era

seminarista, vaig estar a Sils, Riudarenes,Girona i la Bisbal d'Empordà. Des que sócmossèn, he estat quatre anys a Lloret de Mar,lloc on em van ordenar capellà, després a laparròquia de Sant Josep de Girona, durantdos anys i ara al municipi de Corçà.

Com vas arribar fins aquí? Qui escull laparròquia?

La decisió la va prendre el Sr. Bisbe.M'havia proposat ser el seu secretari. M'hovaig pensar perquè no volia deixar totalmentla parròquia i a partir d'això em va proposarcompaginar les dues coses. Així, em vadestinar aquí a Corçà, ja que és unaparròquia que queda a prop de Girona. Arasóc el primer mossèn de la història que sócsecretari i porto una parròquia alhora. Quines són les teves primeres sensacionsaquí a Corçà? Què et sembla el municipi?

Em sento molt ben acollit i molt estimattot i que venia una mica espantat. Però aquíestic molt bé. M'agrada el municipi. Anantcap a la Bisbal, hi havia passat però no elvaig visitar mai. M'estic integrant al pobleperò em costa una mica, ja que sempre esticamunt i avall. El fet d'estar a diversesparròquies fa que no estigui al cent per centa la vida ordinària del poble. No puc estarles 24 hores aquí i per això em costa unamiqueta més.

A quins pobles estàs? És difícil portardiferents esglésies?

Estic a Corçà, Casavells, Matajudaica,Cassà de Pelràs i Ullastret. És complicatportar diferents esglésies perquè cada poblei cada parròquia és diferent. El que faig a unlloc no ho puc fer a l'altre. Cada poble té laseva manera de fer i t'hi has d'adequar

Es viu diferent la fe cristiana en un pobleque a una ciutat?

Molt. A la ciutat tot és més fred, no

entrevistaentrevista

15

El M

ercadal

entrevistaentrevista

coneixes a ningú. Posant-hi una mica d'humor,és com dir "el Corte Inglés dels cristians", Síque hi ha molta gent, però no es coneixen.Al poble hi ha més contacte directe entre lespersones, tot i que el fet d'anar amb cotxed'una parròquia a l'altra no els conegui tant,però amb els anys, acabes coneixent atothom.Penses fer algun canvi o incloure algunacosa nova a la parròquia?

Sí. Amb l'ajuda del pare Jordi tenimdiferents projectes i propostes. Per unabanda, ens agradaria formar un grup de gentque visiti persones grans, i per l'altra volemformar un esplai de joves (dels més petitsfins als més grans). La idea és aconseguirque el municipi sigui el nucli de joves delnostre arxiprestat (La Bisbal i Torroella deMontgrí). Un bon lloc per crear l'esplai seriaCasavells.

Aquest Nadal vindran uns joves del"Projecte Groc", un grup d'esplai i escoltes dela parròquia de Sant Josep a realitzar uncamp de treball. També poden venir nens inenes del municipi, seran benvinguts. Estracta de fer ambient, que vegin quel'església no és només un espai per a la gentgran. També el dia 24 de desembre a la tarda,per a tots els nens i, nenes i familiars, faremla missa del Pollet a Ullastret, amb lacol·laboració de l'escola.

"M'agrada organitzar Xous"

Continuant amb la joventut, podriesexplicar alguna experiència, activitat oanècdota viscuda?

En tinc moltes. Una d'elles és la PasquaJove a Lloret de Mar. Va venir molta gent. Estractava de fer una trobada de joves i celebrarla pasqua. El lema d'aquell any era "marendins" i a la tarda, tots els joves vam pujar adiferents barques i vam anar mar endins. A lanit vam fer un gran sopar i seguidament,celebràrem la pasqua a l'església. Una altraexperiència va ser aquest estiu, amb un grupde confirmació de Girona, que vam anar aFrança a una trobada de nou mil joves d'arreud'Europa. Va ser un "xou" bonic, vam fer untreball simpàtic, coneguérem molta gent..També recordo un sopar a Verges amb el grup

"Bon Rotllo", les colònies... Ara unaexperiència preciosa és fundar un esplai,posar-li un nom... tots els moments esconverteixen en vivències i impressionsmeravelloses. Una d'elles va ser veure tots elsnens saltar, córrer... quan van veure lasamarreta del seu esplai. Sincerament, una deles experiències més maques que he viscutmai. I que la gent es recordi de tu, et pari pelcarrer i et saludi, és genial.

Com és la vida diària d'un mossèn?És imprevisible. Cada dues hores canvio

d'activitat. Començo de bon matí i fins molttard no vaig a dormir. Tinc molta feina, faigmolts quilòmetres amunt i avall. Haig de visitarmolta gent que treballa amb jovent. Si no esticamb el Bisbe, em trobo amb la delegació dejoves, a les reunions pastorals i a la parròquia.Puc estar un matí a Olot, a la tarda aBarcelona i l'endemà haver de marxar aMadrid. No tinc cap dia de festa. A tall debroma dir que "em vaig fer capellà per notreballar".

Com podem acostar la fe cristiana a la gent?No tots som iguals. Tothom viu com pot. En

una comunitat no és el capellà qui atrau lagent sinó és la pròpia comunitat. Quan la gentviu la seva fe i quan el seu testimoni és bo.

Què demanaria a les altres religions,cristianes o no, per tal de construir un mónmillor?

Que no visquessin la religió com una religiótancada. La religió és una proposta defelicitat no una cosa reprimida. Som uns pousde felicitat que s'assequen quan no somcapaços de viure amb els altres.

ARCC ACTIU -FÒRUM DE PARESDins el marc de dinamització del Centre Cívic, a partir del mes de gener, sota el lema "Ningú ensha ensenyat a ser pares ni mares, aprenem amb els nostres fills", volem organitzar un FÒRUMDE PARES cada segon dijous de mes. Això no vol dir que només vagi dirigit a pares i mares ambnens/es en edat escolar, sinó a tota la població en general.Què és el Fòrum de Pares? És un projecte creat amb l'objectiu d'oferir un espai on els pares puguinparlar, debatre i compartir les seves experiències tot fomentant un enriquiment mutu. Vol possibili-tar una aproximació i relació entre les comunitats educatives escolars, els pares i el centres socials.Quins temes es treballaran? de temes com les responsabilitats a casa, el joc, com ser pares iser parella, les pèrdues i el procés de dol, sobreprotecció, etc.El fòrum serà conduït per professionals amb formació específica i es proposaran: dinàmiques degrup, xerrades amb col·loqui, tallers vivencials i, si l'ocasió ho demana, cinefòrums.Us hi esperem!!!!

ARCC JOVENTUTEl passat mes de novembre vam reiniciar les activitats del casal jove a l'espai de la parròquia cadadimecres a la tarda de 17 a 19 hores. Hem començat amb moltes ganes, amb nous projectes i ambganes de formar i consolidar aquest espai.

ARCC PUNT DE TROBADAPer motius aliens a nosaltres, hem hagut de canviar la podòloga que ens ofereix el "servei depodologia", actiu, cada mes i mig. Actualment tenim la Roser. Aquest servei és per a totes lesedats i sexes, i molta gent ja en fa ús i estan molt satisfets. Ben aviat estrenarem un selló depedicura, tan còmode que ningú voldrà aixecar-se. Volem recordar que aquest espai continua obert a tothom, no només a la gent gran del munici-pi, sinó també tots aquells nens i nenes que tinguin ganes d'utilitzar el punt de trobada estudian-til, pensat perquè es puguin reunir per fer deures, treballs o simplement passar una estona encompanyia. Oferim també la possibilitat de treballar amb l'ordinador i connectar-nos gratuïta-ment a internet. A més, actualment s'hi ubica el nou espai familiar La Llavor. Us hi esperem!"Què n'opinen els seus usuaris del Punt de Trobada?" Tenim la resposta: "estem molt contentes deles activitats que realitzem, el gimnàs ens treu el rovell, i els exercicis de memòria activen elnostre bon humor i les nostres neurones. Animeu-vos a venir!" Aprofitem per donar les gràcies per la rosa que rebem per Sant Jordi i també agraïm els torronsde Nadal. BON NADAL.

ARCC FORMACIÓUn cop més, a l'octubre, hem engegat els cursos per al curs 2009-2010. Aquest any amb algunesnovetats, com el curs de Samba, que és el gratuït d'aquest any, el curs de Rio Abierto i el cursde Reeducació Postural. Val a dir que estem molt contents perquè ha estat molt satisfactòria laresposta de la gent . La resta de cursos són els mateixos de l'any passat: sardanes, sevillanes,gimnàstica, ioga, ball social, informàtica, anglès i, per als més menuts, patinatge.

les entitats parlen...les entitats parlen...

16

El

Mer

cadal

AMPA EL RODONELL - CELEBREM LA CASTANYADAQuan arriba la tardor és temps de menjar castanyes, panelletsi moniatos.El divendres 30 d'octubre a l'Escola El Rodonell de Corçà vamcelebrar la castanyada. A mitja tarda, els alumnes i mestresreberen la visita de la castanyera de les Gavarres, que anavaben guarnida per a l'ocasió. Amb una camisa que li anava peti-ta, la faldilla que li feia campana, el mocador i les sabatesque li feien cloc-cloc. Sense oblidar el seu cistell ple de cas-tanyes que duia per poder celebrar la festa. Els alumnes li vanoferir un recital de cançons i ball. I per finalitzar la vetllada,tots plegats menjaren castanyes. Molt bona castanyada

...i...i ensens informeninformen

COLLA MARXAIRE DE CORÇÀJa fa cinc anys que es va crear la Colla Marxaire de Corçà amb l'objectiu de donar continuïtat ala Marxa del Puig Rodó. Destaquem l'èxit d'assistència i l'increment del nombre de participantsque en aquesta darrera edició ha sobrepassat els 500 participants, concretament 501. És una bonaoportunitat per descobrir racons del nostre municipi fent una bona caminada i gaudint d'un bonesmorzar en un entorn meravellós.

Ens agradaria remarcar la posada en marxa l'any 2006 de la Castanyada Popular que es celebra elprimer divendres de novembre, després de Fires, davant la Sala Municipal Polivalent. Aquesta es faamb l'objectiu de reunir-nos i recollir fons per a l'organització de la propera Marxa del Puig Rodó.

CAGA TIÓ

Tió, tió, caga torrons dels fins i dels bons, si no en tens prous caga nous, sino en tens més caga diners!!!! Tió, tió!!! El 24 de desembre a les 11 del matífem cagar el tió amb tots els nens i nenes del municipi a la plaça del Firal.Hi haurà animació infantil amb ORIOL CANALS, que ens acompanyarà ambmoltes cançons

17

El M

ercadal

CLUB FUTBOL CORÇÀPrimerament, farem una pinzellada de la passada temporada. Un dels fets rellevants va ser laremodelació de l'antic vestidor. Aquest edifici s'utilitzava com a bar, però la reforma ha permèsmillorar-ne les condicions. S'hi ha habilitat una sala per a fer reunions i disposa de serveis de W.C.També destacaríem la creació de l'Escoleta (nens/es de 4 i 5 anys) que va tenir una gran acceptació.Com a nota negativa hem d'anomenar els dos robatoris que van succeir a l'estiu amb el conse-qüent perjudici econòmic per al club i els problemes que comporta.Entrant ja en la nova temporada us informem d'una sèrie de punts que ens semblen interessants:- Més equips. Enguany i com a conseqüència del gran nombre de nens apuntats ens hem vist obli-gats a augmentar el nombre d'equips. Tenim dos equips d'escoleta, dos de prebenjamí de futbol7 i dos de benjamí de futbol 7, en total són 55 nens apuntats que juguen una lliga creada pelConsell Comarcal del Baix Empordà.D'altra banda, tenim 76 jugadors federats que juguen en les categories: aleví, infantil, cadet i 3ªregional.També cal destacar la col.laboració dels entrenadors, delegats i pares que desinteressadamentens ajuden a tirar endavant.- Autocar. Per l'elevat cost de l'autocar i a petició de diversos pares sobre la no conveniència, elclub ha decidit deixar la decisió en mans dels pares de cada equip.- Noves equipacions. A causa de l'augment d'equips i al deteriorament i/o pèrdua d'equipacionss'ha decidit fer-ne de noves amb un nou disseny, conservant els colors tradicionals del club. Agraïm sincerament l'aportació econòmica de totes els cases comercials que han col·laborat isense les quals no hauria estat possible.- Quota. Per fer front a les múltiples despeses del club (àrbitres, fitxes, neteja, gas, etc...) elclub s'ha vist obligat a fer pagar una petita quota anual perquè amb els beneficis que genera laQuina no són suficients.- Xandalls. Per completar les equipacions i millorar la imatge del club, s'ha decidit adquirir xan-dalls per a tots aquells jugadors que estiguin interessats a comprar-los.- Quina. Aquesta activitat ja és un clàssic de les tardes festives de les Festes Nadalenques.Enguany tindrà lloc els dies 13, 25, 26 i 27 de desembre i l'1, 3 i 6 de gener de 2010. Volem des-tacar que el dia 27 farem una quina on els diners que es recullin aniran destinats a col·laboraramb la Marató de TV3. Us animem a tots a participar-hi.En nom de tota la Junta, entrenadors, delegats, pares i jugadors us desitgem Bones Festes!.

les entitats parlen...les entitats parlen... ...... ii ensens informeninformen

18

El

Mer

cadal

COMISSIÓ DE FESTES DE CASAVELLS I MATAJUDAICA - TRACTOKAMA 09'

"Ens sentim de poble i ens agrada ser de poble"El dia 13 de setembre, Casavells i Matajudaica van organitzar una gimcana de tractors amb diver-ses proves. Per arrodonir la festa, es va organitzar una concentració de tractors antics amb cer-cavila inclosa per Casavells i Matajudaica. Primer es va fer el cercavila de tractors antics, que va reunir una vintena d'exemplars, desprésun bon esmorzar per a tothom i al voltant de les 10:00 del matí vam començar les proves.

La primera prova consistia a agafaramb un ganxo, soldat a la part deldarrera del tractor, unes anelles icol.locar-les a un altre lloc a dife-rents nivells. La segona prova, amb tractor iremolc s'havia de sortejar uns obs-tacles marxa enrere, força difícilja que tenien poca visibilitat.La tercera prova s'havien d'aparcarels tractors en diferents requadresque hi havia al voltant d'un cercle.En aquestes proves, a més de l'ha-bilitat amb el tractor, també esvalorava el temps. Van realitzar les proves un total de17 participants.

L'esdeveniment va ser un èxit, moltagent va passar a veure els tractorsexposats i la realització de les proves.Tot i així, el proper any voldríem quelluïssin tots els tractors vells del muni-cipi.Agraïm a l'organització, als col·labora-dors i a tothom qui ha ajudat, que vanser molts, el seu suport perquè s'hagidut a terme amb èxit aquesta bonicafesta.

CORÇÀ AMB LA MARATÓEnguany l'ajuntament i diferents entitats del poble s'han sumat acol·laborar amb la marató de TV3, destinada a les malalties minori-tàries. Des de l'ARC es va fer un dinar de germanor i el dia 27 el clubfutbol Corçà destinarà tots els diners recollits en una quina per lacausa.

GUANYADORS GENERALS TRACTOKANA 20091r PREMI 2n PREMI 3r PREMI

JOSEP MIR JORDI SITJÉS SALVADOR COLL

GUANYADORS PROVES INDIVIDUALS1r PREMI P. TRACTOR-REMOLC 2n PREMI P. TRACTOR 3r PREMI P. TRACTOR - MITJA CANYA

JORDI SITJES JOSEP MIR QUIM VILA

festa de Casavells i Matajudaicafesta de Casavells i Matajudaica

19

El M

ercadal

Tot va començar uns mesos abans, podem fer això, podem fer allò... mil idees sorgien dels nostrespensaments. L'any anterior s'havia començat a revifar la festa i aquesta vegada, amb moltaenergia, volíem anar encara a més. "Una festa per a tots els públics", aquest era el nostre lema.Sabíem que ens esperaven setmanes de molta feina, esforç, dedicació, etc. però amb elpensament que això es veuria recompensat.

Així va ser: TOTS dos pobles es van bolcar a lafesta!! El divendres encetàvem la festa amb el queesperem que es converteixi amb el soparpopular d'inauguració. Un èxit, prop de 180persones sopant a la pista a ritme d'havanerescantades per les "Veus de Parlavà". I, com no,com a tota inauguració no hi podia faltar elpregoner, que després de molt discernir, va seren “Sendu”. Recuperar tradicions és cosa nostra, ensaixecàvem dissabte al matí amb el gran partit

solters contra casats arbitrats per en JosepCarol. Qui va guanyar? Doncs els casats, peròno us penseu que fos per gaire.... Tothom a lainauguració de l'exposició, aquest any dedicata quan tots érem petits. I quina fila!!! La tarda ens esperava plena de sorpreses.Mentre uns feien el campionat de botifarra, elsgegants Lluís i Julià ens acompanyaven cap al'animació infantil, que per primera vegada esfeia a Matajudaica.

D'aquí us volem explicar una historia:

Passejada de Festa Major:El passat dia 5 de setembre, com ja fa una bona colla d'anys, en Lluís i en Julià havien quedatper anar a passar una bona estona a Casavells per celebrar la festa major d'aquest poblet. Es vantrobar puntualment allà, a dos quarts de cinc de la tarda. Feia dies que no es veien i tenienmoltes ganes de passejar junts. Però després d'abraçar-se i posar-se al dia de les seves coses esvan adonar que estaven sols. Ningú els estava esperant. No entenien gens ni mica què estavapassant!.-Lluís- Va dir en Julià- aquesta any potser haurem de fer la volta a Casavells solets.-No pot ser- va contestar en Lluís- Però sisempre ens acompanyen molts nens i nenes.Van esperar una estoneta i veient que ningúestava disposat a acompanyar-los es vanpreparar per anar a fet el tomb. En aquellmateix moment una noieta petita i eixeridaque es deia Janna alçant el dit els digué:-Ei Ei Ei que no veniu? Estem tots esperant-vosa Matajudaica per fer el ball de festa majoramb vosaltres.-És clar!!!! - Van exclamar tots dos alhora- aravenim, sense esperar ni un segon.En Lluís i en Julià havien oblidat que a Mata

festa de Casavells i Matajudaicafesta de Casavells i Matajudaica

20

El

Mer

cadal

també era festa major i que aquest any havien quedat que anirien a passejar allà. Ràpidamenti sense dubtar-ho gens ni mica es van calçar unes bones botes i van començar a caminar cap allà,una mica amoïnats pensant que tots els nens i nenes els estarien esperant. Però, tant bon puntvan fer les primeres passes, van començar a sortir de tots cantons nens, nenes, pares, mares,avis i àvies que s'anaven afegint al seu pas i els volien acompanyar. També van aparèixer elsgrallers de Corçà i els de Les corts, Tabalers i entre tots i totes van fer el camí tan animat queels va semblar que en un tres i no res ja eren a Matajudaica. Un cop allà van fer un dels millorsballs que es recorden en aquetes terres i per recuperar forces van menjar coca i Xocolata.Després d'aquesta excursió en Lluís i en Julià van quedar tant i tant contents que van decidir quel'any vinent farien el camí a l'inrevés, i qui sap si amb els anys, potser ja recordarien que un anyel camí farà pujada i l'altre farà baixada.Vet aquí un gos i vet aquí un gat i els gegants ja han ballat!!!

Finalitzada l'animació infantil, a dutxar-nos!!La nit jove ens esperava a ritme de "MichaelTree", "Último Veneno", "Dijous Paella" i comno, les populars "Dj. Gallines". La vetllada vatranscórrer sense aldarulls i entrada lamatinada cap al llit que hi falta gent!. Diumenge al matí ofici de festa major isardanes amb la "Bisbal Jove" amb eltradicional vermut de Festa Major. La festafinalitzava amb la Petita Gran OrquestraLiverty que ens va fer ballar fins el ball delfanalet.Gràcies a la col·laboració desinteressada detots els vilatans que fan possible que aquesta festa es pugui fer any rere any.

festa de Corçàfesta de CorçàCom cada any, a l'octubre torna la Festa, la festa de Corçà. I la festa arriba, deixant al darrerauns quants mesos de preparació i, sobretot,unes últimes setmanes treballant al màximperquè estigui tot enllestit, deixant-la apuntper gaudir-la. I després de tant d'esforç,arribava la recompensa. Aquest any la festas'encetà el dijous, amb l'obra de teatre "Elcasament dels petits burgesos", representadapel grup de teatre "La Gespa". Una obrad'humor amb missatge final, amb molt bonaacollida per part del públic assistent. Eldivendres van actuar els ja incondicionals HotelCochambre i els Dekrèpits. Arribada la mitjaniti la festa tot just començava. De mica en micala sala s'anava omplint. Les primeres notes dela nit començaven a sonar, adaptacions delsanys 80, 90 i fins a les més actuals no deixavenindiferent a ningú. Gent rient, cantant, ballant , bevent , xerrant ...feien possible que aquellanit tornés a ser un èxit. I darrera la barra els geganters, els de l'ARC i altres voluntaris fent quetot allò funcionés com un seda...fins que gairebé sortia el sol.

I és que això no és tot. El dissabte espresentava amb canvis. Per començar, a latarda La Bisbal Jove oferia una nova audició iball de sardanes. El temps, com fa ja unsquants anys, acompanyava aquella tardad'octubre. Envoltades pels plataners gairebécentenaris, les sardanes donaven vida a laplaça, juntament amb el parc PIC, que aquestany, gràcies a l'ajuda del grup de dones deCorçà tots els nens i nenes podien jugar amb elsinflables, quads i altres jocs. A la nit, laproposta més arriscada va donar els seus fruits.El ball amb la Metropol va donar un aire mésjuvenil a la nit que els altres anys, amb unsritmes més atrevits i moderns, aptes per a totes

les edats. I pels qui no en tenien prou amb el divendres i encara tenien més ganes de ballar, acontinuació ens esperaven els DJ's MitOffen, de Bordils. Una injecció de rock català, pop, ska ifins i tot unes notes de punk que durarien fins quasi la matinada.

El diumenge al matí, amb el parc PIC la plaçatornava a fer goig. A les dotze del migdia, ambel nou mossèn del poble, es duia a terme l'oficisolemne amb l'acompanyament de la Coral deCorçà. I per celebrar que estàvem de festa, unpiscolabis per a tothom. D'altra banda, d'esporttampoc n'ha faltat: un partit de futbol eldissabte i un altre el mateix diumenge.

Tot i que potser no plou sempre al gust detothom, a la tarda del diumenge es feia elconcert tan esperat de la festa major.L'Orquestra Internacional Montgrins era quis'encarragava de posar-hi música. I va serespectacular. La sala es va omplir del tot. Tant, 21

El M

ercadal

festa de Corçàfesta de Corçà

El

Mer

cadal

que a continuació, amb el ball, la gent ballava al vestíbul entre les fotografies de quan el pobleera jove. I al cap d'una estona, tot aquell esforç i totes aquelles hores invertides s'havien acabaten una colla de records i fotografies...que entre altres, queden recollits en quatre línies.

I això no s'acaba, ara ja tornem a ser en aquells mesos de preparació, aquelles reunions percomençar a pensar en l'any següent. Aquelles incerteses de triar o no triar un grup. Aquellesllistes de coses que vols millor o intentar millorar de cares a l'any que ve. Aquelles petites cosesque intentes que facin de la festa una festa més propera tothom. I és per això, que cal donar lesgràcies a tothom que directa o indirectament, ha posat el seu granet de sorra per col·laborar enla festa. Perquè aquells que la viuen o l'han viscut saben que tot i que la festa només es celebraun cop l'any, és el recull de la feina, esforç i organització del treball de persones que han pensaten ella durant tot l'any. A totes elles, moltíssimes gràcies.

22

sabieu que....sabieu que....Antoni Ruiz, (director del parc aquàtic WaterWorld) ha estat distingit amb la Medalla al MèritTurístic. El guardó li va ser lliurat el dia tres de desembre, al Palau de la Generalitat, pel presi-dent José Montilla. Enhorabona!!

El 26 de novembre es va fer públic el reconeixement de màxima qualitat al món de la restaura-ció: l'Estrella Michelin al restaurant el Bo.TIC . Així ha estat reconeguda la feina de l'AlbertSastregener al capdavant del restaurant corçanenc. Felicitats!!

A partir del proper 2010 el casinet de Casavells (antigues escoles) s'obrirà de dilluns a dijous de2/4 de 8 a 10 del vespre com a bar i espai social. Els diners que se'n recullin aniran destinats ala Comissió de Festes de Casavells i Matajudaica.

festa de Cassà de Pelràsfesta de Cassà de PelràsEl proppassat diumenge 15 de novembre, amb motiu deSant Martí (dimecres 11de novembre), patró de la vila ,es va celebrar la Festa major de Cassà de Pelràs. A partirde les 12 del matí es varen anar succeint tota una sèried'actes que seguidament us detallarem. Hem dedestacar que enguany el particular "estiuet de SantMartí" va ser tota una realitat: vàrem gaudir d'unatemperatura pràcticament estiuenca i un matí moltassolellat.

PROGRAMA D'ACTES:

w Recital de cançó popular i tradicional catalana, a càrrec de la CORAL DE CORÇÀ

w Ofici Solemne en honor de Sant Martí, amb acompanyament de Coral.

w Exposició de fotografies: "quan érem joves".

w Exposició i intercanvi de "xapes" de cava entre col·leccionistes de la comarca.

w Audició de sardanes, amb la cobla PRINCIPAL DE PORQUERES.

En acabar els actes programats i enagraïment a l'assistència i col·laboració detothom, es va oferir el ja tradicionalAPERITIU DE GERMANOR.

Aquest any i per motius aliens al'organització varen començar els actes apartir de les 12 del matí, això va fer quetot plegat resultés una mica dens ja que nopoden finalitzar més enllà de 2/4 de 3,perquè moltes de les persones quecol·laboren s'han de trobar amb familiars iamics per preparar i compatir taula itertúlia. Aquí es manté molt viva latradició de l'àpat de Festa Major. Per tot

això, en una valoració i anàlisi crítica que varen dur a terme els membres de la Comissióorganitzadora, se'n va prendre nota a fid'evitar que en propers anys torni a succeir.

Cal destacar també l'encert de l'exposicióde fotografies. Va ser com un retrobamentamb el passat del poble, i la comprovaciófefaent que el temps passa per a tothom.Bé, per alguns afortunats/des menys, seràpel microclima que segons els meteoròlegsgaudeix Cassà de Pelràs.

23

El M

ercadal

tempstemps eraera tempstempsGRIP ESPANYOLAMa Carme Güell i Parnau

Avui en dia, quan ens trobem malament demanem hora per tal que ens visiti el metge alconsultori, ja sigui públic o privat. És tan senzill i simple que se'ns fa difícil pensar que pot serd'altra manera. No obstant, tots sabem que no sempre ha estat així.Ja fa uns anys, en una de les llargues converses amb en Joan Rovira de can Janperes de Planils, vaigentendre com funcionava la sanitat a principis del segle passat. En Joan m'explicava que els metgescobraven en espècies perquè de diners no en tenia tothom. Encara gràcies si es podia disposar deconills, pollastres, o gra per pagar les visites del facultatiu. No existia la Seguretat Social, al pobleno hi havia consultori i per als casos greus calia anar a l'especialista de Girona o Barcelona, si labutxaca ho permetia. Les famílies més ben situades solien pagar una quota mensual per tald'assegurar-se l'assistència mèdica; és per això que eren tan coneguts els remeis casolanstraspassats de generació en generació i fets amb productes naturals. La manca de medicaments, lapoca higiene i en alguns casos una alimentació deficient feien que qualsevol malaltia fos important. Durant la infantesa d'en Joan aquestes terres varen ser afectades per un virus molt virulent, queva provocar l'anomenada Grip Espanyola. Aquest virus es manifestava amb símptomes commalestar, febre alta , estat "catarral"i bronquitis que durava al voltant d'una setmana. Els metgesrecomanaven les tres "elles": llit(repòs), llana (abrigar-se) i llet ben calenta amb xaropsexpectorants. A pobles com Palafrugell o La Bisbal varen suspendre algun ball per evitar contagisi les autoritats recomanaven" evitar aglomeracions, no menjar a les cambres de la gent malaltai rentar-se les mans amb sabó".En Joan recordava que a" Monells , excepcionalment, la tardor-hivern de l'any 1918 hi veren morirtres persones en un sol dia!!". A casa seva, com a tot el poble, també varen patir la grip. De setque eren a la casa del barri de Planils, sis estaven al llit i el menut de la família, que no estavamalalt, el cuidaven uns veïns del mas LLobet. Del poc bestiar que tenien també se'n va fer càrrecuns amics durant uns dies. "A casa no va morir ningú, però vàrem quedar aixafats una bonatemporada. Aquesta grip va entrar arreu, era difícil escapar-ne. La gent en deia "la grip d'Àsia",suposo que devia començar allà. ".El Diari del Baix Empordà de l'octubre de 1918 publicava aquesta ressenya fent referència a lamalaltia que ens ocupa: " S'han senyalat unes poques invasions gripals durant aquesta setmana,però la impressió general és optimista si es té en compte l'estat de la península" Les dades del llibre de defuncions són clares pel que fa a la mortaldat del virus. Els anys 1915, 1916i 1917 varen morir als pobles de Corçà i Cassà de Pelràs 10, 13 i 10 veïns respectivament. L'any 1918es dispara el nombre de morts fins a 24, representant un 118 % més que la mitjana dels anys anteriors.L'any 1919 el nombre de morts va ser d'11, recuperant així la taxa dels anys anteriors.A Casavells i Matajudaica el virus de la grip no va fer augmentar el nombre de morts però sí sabemque la varen patir molt veïns i fou causa directa de la mort de dues nenes, una de set i una altrade tretze anys.

24

El

Mer

cadal

Dades mortalitat a Corçà i Cassà de Pelràs1917 1918 1919

De 0 a 10 anys 1 mort De 0 a 10 any 6 morts De 0 a 10 any 7 mortsDe 10 a 30 anys - De 10 a 30 anys 4 morts De 10 a 30 anys -De 30 a 50 anys 3 morts De 30 a 50 anys 4 morts De 30 a 50 anys - De 50 a 60 anys - De 50 a 60 anys. - De 50 a 60 anys -Més de 60 6 morts Més de 60 10 morts Més de 60 4 morts

Dades mortalitat a Casavells i Matajudaica1917 1918 1919

De 0 a 10 anys - De 0 a 10 any 1 mort De 0 a 10 any 2 mortsDe 10 a 30 anys - De 10 a 30 anys 1 mort De 10 a 30 anys 1 mortDe 30 a 50 anys - De 30 a 50 anys - De 30 a 50 anys 1 mort De 50 a 60 anys - De 50 a 60 anys. - De 50 a 60 anys 1 mortMés de 60 8 morts Més de 60 4 morts Més de 60 1 mort

1917 causa més comuna de la mort: hemorràgia cerebral 1918 causa més comuna de la mort. broncopneumònia, pneumònia, meningitis1919 causa més comú de la mort : afeccions diverses

1917 causa més comuna de la mort: arterioesclerosi1818 causa més comuna de la mort: afeccions diverses i, en dos dels casos de nenes menors, la causa està relacionada amb la grip (broncopneumònia gripal i enteritis gripal)1919 causa més comuna de la mort: afeccions diverses

25

El M

ercadal

relatsrelatsEL TEMPS QUE FUIG

Pietat Estany i Bou

Quan el món dels records personals més llunyans comença a fer-se imprecís, en una progressiósubtil que desdibuixa els contorns d'un passat que va ser el nostre, podríem dir que, amb la mentsana, les persones ja ens endinsem cap a la part obaga de la nostra vida. I creix la nostàlgia, coml'espectre d'un recurs trampós carregat de mitges mentides i de veritats esborrades. Dit en termesteatrals, iniciem la representació de l'acte final del procés de viure.

Potser un dels punts d'inflexió determinant per aprendre a encarar aquesta realitat que ensassenyala el camí inexorable del pas dels anys, és això que anomenem jubilació. L'ull del GranGermà decideix el dia i l'hora de caducitat de les persones en actiu, que d'un dia per altre sóninvestides amb la desafortunada denominació de "classes passives". Doncs no. Parlem-ne? Enspodem inventar petites històries que demostrin que el fet d'envellir no converteix les personessanes en objectes inservibles, històries imaginàries i irrellevants com ara...

Posem per cas una persona gran-vella-sana, que ha treballat tota la vida dins i fora de casa,que n'ha passat de tots colors. Imaginem que tot d'un plegat se sent alliberada d'aquella mena demembrana rovellada que la subjectava al món laboral. I llavors s'adona que se li fa tard massad'hora. Suposem, a més, que la il·lusió de viure la manté activa i alegre, que el seu esperit, laseva vitalitat, les seves ganes insaciables d'aprendre, el seu pensament inquiet i lliure l'esperonencada dia per gaudir de tot el que l'envolta, plaers menuts que la somouen i petites llicènciespersonals que l'ajuden a encaixar sense por el futur minvant.

I posats a imaginar, imaginem que, quan la jubilen, aquesta persona anònima deixa enrere persempre la seva estimada ciutat natal per passar a instal·lar-se i viure plàcidament en un pobletdeliciós situat,per exemple, al Baix Empordà, on se sent feliç i ben acollida, malgrat ser de "canfanga". Ara pressuposem que, potser per no deixar que es fossilitzin les seves inquietuds, es creaun món a mida dels seus senzills delits i modestesaficions.. I vet aquí que, amb l'activitat que encara espot permetre, aquesta persona jubilada, forastera amitges en un territori estimat, envelleix amb lanaturalitat dels fets normals.

Qui sap si aquesta persona no tindria també una bonaraó, una raó íntima, per sentir-se a gust en el llocescollit per al seu canvi de vida? Doncs seguimfantasiejant. Podria molt ben ser que fos a causad'aquells records llunyans que reté, una mica emboirats,en algun replec del fons de l'ànima. I, gosem suposar,encara, que en aquest rebost privat hi guarda imatgesfamiliars d'infantesa, de tantes vacances d'estiu i festesnadalenques viscudes en un altre poble proper idealitzat tal com ella el veia. Qui ens diu, perexemple, que no conserva molt endins seu el recer de la casa dels avis? I, finalment, peròsobretot -ara posem-hi un pessic d'emoció- necessàriament ens hem de creure que aquestapersona no oblida mai la figura única i entranyable d'una àvia com no n'hi havia cap altra al món.Fins i tot podríem jugar a endevinar-ne el nom. Però de ben segur que si aquesta història fos deveritat, l'àvia omnipresent formaria part indestriable del paisatge empordanès en el qual, peratzar, avui ens podríem trobar amb algú semblant a aquesta persona imaginària, poc jubilada inostàlgica.

Es deia Delfina i era la meva àvia.

26

El

Mer

cadal

el poble opinael poble opinaPiscina - Antoni CasanovaCap a l'any 1.984, s'intentà fundar a Corçà EL PATRONAT ESPORTIU DE CORÇÀ amb la finalitat deconstruir una piscina al poble. No recordo qui eren les persones que volien fer aquest projecte, per-què jo, com a nou veí, no coneixia pràcticament a ningú. Tampoc sé si viuen al poble, si han mar-xat o si són difunts. En tot cas, a mi el projecte em va agradar. La idea consistia a demanar ajudaeconòmica a la Generalitat i la participació particular de, com a mínim, 100 socis entre els veïns.La piscina es volia construir al camp de futbol que hi ha al carrer de Puig Llistó. Aleshores recor-do que en una reunió ja hi van haver les primeres discrepàncies: els veïns d'aquest carrer no elsfeia gràcia tenir la piscina tan a prop per por del soroll i l'enrenou. A més, els afeccionats al fut-bol deien que aquests terrenys els havia entregat una senyora perquè s'hi jugués a pilota, no perfer una piscina.En fi, la piscina no es va fer, ignoro quina de les causes s'acabà imposant, però suposo que reco-llir cent socis devia ser difícil en aquells moments.Adjunto els documents que tinc perquè us feu una idea del projecte. Potser ara hi haurà algú quetindrà la força per fer una piscina al poble, la idea encara em sembla molt bona.Corçà, 22 de juliol de 2009

L'excursió del poble - Roser DarderÉs la primera vegada que hi anava, em feia il·lusió, vam tenir un bon dia i tot va estar molt bé.Pedres velles, gastades, trepitjades durant anys (per qui??), gastronomia, Catalunya, modernitat(Bracons), tot plegat un bon conjunt.M'agraden les pedres velles, que tenen història, que elles soles parlen de vides i dels que hi hanpassat. Certament a Sant Benet del Bages n'hi havia, i ens oferia un bon viatge en el temps. Lavisita va estar molt bé i l'audiovisual curiós.Amb la Seu de Manresa, amb la cripta i els vitralls, ja havíem esgotat el matí.Després el dinar, no coneixia el restaurant ja que no surto pas massa, però em sembla que totsvam menjar molt a gust. A la tarda seguíem camí cap a la Gleva, un record per a mossèn Cinto.Quina història també la de Verdaguer! Em va agradar fer aquesta parada. Jacint Verdaguer em fasentir molt Catalunya.Finalment enfilem el camí de retorn cap a casa passant pel túnel de Bracons. Sí, havíem comen-çat l'excursió fent memòria d'un passat mil·lenari, amb una arquitectura molt antiga i acabàvemel viatge amb la modernitat dels túnels, certament un bon contrast.Ja som a casa i ara esperant la propera "excursió del poble".

Festa Santa Cristina - Comissió de la festa de Sta. Cristina.El passat 25 de Juliol vam celebrar la festa del veïnat de Sta.Cristina. Malauradament el suport veïnal no va ser l'esperat.Portem uns quants anys intentant no perdre la il·lusió d'organitzarla festa del nostre barri, però cada cop costa més fer l'esforç.Aquest any hem intentat que la gent es sentís còmode, però tot iaixí sembla que no funciona. Creiem que els veïns haurien de col·laborar una miqueta més, aixítot seria mes fàcil. Tots sabem que s'hi està molt bé a casa, peròla festa es fa per als veïns i si ells no fan acte de presència la festaacabarà per desaparèixer una altra vegada.Acabada la nostra crítica, també tenim paraules d'agraïment perla gent que va assistir-hi.Resumint els actes de la festa, s'ha de dir que el campionat de petanca, com a clàssic, va tenirpoca participació, no restant mèrit al jovent que cada any hi participa.Volem agrair el suport obtingut en el parc infantil. Van ser molts els pares i nens que van venir agaudir de les seves activitats, finalitzant la jornada amb la festa de l'escuma.A la nit volem puntualitzar l'enorme agraïment a la vintena de persones que van assistir al ball,perquè si aquesta festa es continua tirant endavant és per ells, per aquestes persones que cadaany ens continuen donant suport a nosaltres, a un jovent que tot i no vivint la majoria ja al poble,seguim dedicant el nostre temps a organitzar-la.

lesles 1010 diferènciesdiferències

Aquest és un espai creat per tots aquells i aquelles que tinguin ganes de fer-nos arri-bar un escrit o una opinió. Tots els temes seran acceptats sempre i quan es sigui res-pectuós amb els demés.

Feu-nos arribar la vostra opinió al elmercadal@gmail.com o bé al Punt de Trobada.

opina i col·labora

27

El M

ercadal

GERMANS

BASACOMA, S.C.

Fusteria en generalMobiliari de cuinaInteriorisme

c/ Montseny, 18 - Tel/fax 972 63 00 53 - 17121 CORÇÀ (Girona)gbfusters@telefonica.net - Albert 627 490636 - Pere 627 490637