Fermí Bataller neix a Manresa l’any1949. Va ser professor d’Arts i Oficisde Manresa entre 1975 i 1981 iactualment té el seu despatxd'interiorista al carrer Sant Miquel.Va estar vinculat amb el cinemaamateur manresà a partir de l’any1975, any en que va assistir a uncurset de cinematografia queimpartien al Film Club Manresa. Deseguida va rodar el seu primer i úniccurtmetratge exhibit en públic i queva participar a diversos concursos.La resta de treballs els va fer perencàrrec d’associacions de cairecultural, pel·lícules domèstiques ialgun filmet de cinema d’animació.També va col·laborar en diversoscurtmetratges de l’escena amateurmanresana. Entre ells destaca “Elplaneta de la llum” de l’AndreuAlonso, rodat en 16mm.Aproximadament a l’any 1984 deixade fer treballs relacionats amb elcinema.

EL DIRECTOR

NACIONALITATANY

DURADADIRECCIÓ

PRODUCCIÓGUIÓ

TÈCNICSO

I MUNTADOR

Catalunya197516'

Fermí Bataller

FITXA TÈCNICA

Veu en off Fermí Bataller

FITXA ARTÍSTICA

DIUMENGE24 D'OCTUBRE DE 200918:30 HTEATRE CONSERVATORI

Cinema amateur:"LES FLORS DEMANRESA"de Fermí Bataller

Fermí Bataller neix a Manresa l’any1949. Va ser professor d’Arts i Oficisde Manresa entre 1975 i 1981 iactualment té el seu despatxd'interiorista al carrer Sant Miquel.Va estar vinculat amb el cinemaamateur manresà a partir de l’any1975, any en que va assistir a uncurset de cinematografia queimpartien al Film Club Manresa. Deseguida va rodar el seu primer i úniccurtmetratge exhibit en públic i queva participar a diversos concursos.La resta de treballs els va fer perencàrrec d’associacions de cairecultural, pel·lícules domèstiques ialgun filmet de cinema d’animació.També va col·laborar en diversoscurtmetratges de l’escena amateurmanresana. Entre ells destaca “Elplaneta de la llum” de l’AndreuAlonso, rodat en 16mm.Aproximadament a l’any 1984 deixade fer treballs relacionats amb elcinema.

EL DIRECTOR

NACIONALITATANY

DURADADIRECCIÓ

PRODUCCIÓGUIÓ

TÈCNICSO

I MUNTADOR

Catalunya197516'

Fermí Bataller

FITXA TÈCNICA

Veu en off Fermí Bataller

FITXA ARTÍSTICA

DIUMENGE24 D'OCTUBRE DE 200918:30 HTEATRE CONSERVATORI

Cinema amateur:"LES FLORS DEMANRESA"de Fermí Bataller

EL CINEMA AMATEURdels anys 1920 als 1980

SOBRE EL CURTMETRATGE“Les Flors de Manresa” és unexemple excel·lent d’amateurismede resultats esplèndids. Va serproduït, rodat i editat en la sevatotalitat pel seu director amb unacàmera de single-8 per obtindrecolors més freds que els del súper-8, més habitual a l'època.Cal destacar les imatgespoderoseament evocadores i labanda de so, on podem escoltar alpropi Bataller en un registre dedocumentalista televisiu d'ironiamolt efectiva. Com a curiositat del'època dir que per obtindre músicadel tercer món des de Manresa eldirector va haver d'enviar cartes adiverses embaixades fins que a lad'Argèlia li'n van proporcionar.

En el moment de màxima popularitatcomptava amb centenars d'entitatsa Catalunya, on gairabé cada pobleen tenia una. Els milers de cineastes,la xarxa de col·laboracions i elscentenars de concursos i mostresque es feien per tot el territori fa quetinguem el deure moral de repensa'li vetllar per l'estat de les obres.El material fílmic, sense entrar envaloracions subjectives, és d'evidentinterès històric però sovint ha estatoblidat per la crítica cinematogràficaque s'ha centrat majoritàriament enel cinema professional.

EL CINEMA AMATEURdels anys 1920 als 1980

SOBRE EL CURTMETRATGE“Les Flors de Manresa” és unexemple excel·lent d’amateurismede resultats esplèndids. Va serproduït, rodat i editat en la sevatotalitat pel seu director amb unacàmera de single-8 per obtindrecolors més freds que els del súper-8, més habitual a l'època.Cal destacar les imatgespoderoseament evocadores i labanda de so, on podem escoltar alpropi Bataller en un registre dedocumentalista televisiu d'ironiamolt efectiva. Com a curiositat del'època dir que per obtindre músicadel tercer món des de Manresa eldirector va haver d'enviar cartes adiverses embaixades fins que a lad'Argèlia li'n van proporcionar.

En el moment de màxima popularitatcomptava amb centenars d'entitatsa Catalunya, on gairabé cada pobleen tenia una. Els milers de cineastes,la xarxa de col·laboracions i elscentenars de concursos i mostresque es feien per tot el territori fa quetinguem el deure moral de repensa'li vetllar per l'estat de les obres.El material fílmic, sense entrar envaloracions subjectives, és d'evidentinterès històric però sovint ha estatoblidat per la crítica cinematogràficaque s'ha centrat majoritàriament enel cinema professional.