LES HAUTESSOLITUDESImmersió a les profunditats delrostre de tres dones mentreresponen gestualment aestímuls sempre invisibles pera l'espectador -siguin aquestsinteriors, avivats per la reflexiói les emocions- o exteriors,provinents d'algun lloc fora del'enquadrament. Veiem tristesa,dolor, ràbia, desconsol, por,resignació i malenconia através dels ulls de les tresactrius. Es tracta d'unapel·lícula muda, vagamentbasada en L'Anticrist deNietzsche i gravada al'apartament de París de JeanSeberg, mítica protagonistafemenina de À bout de souffle,de Godard, inoblidable actriuamb una existència tumultuosaque la va portar a la tombaprematurament (als 40 anys)després de diversos intents desuïcidi.

ARGUMENT DIRECTOR

NACIONALITATANY

DURADADIRECCIÓ

PRODUCCIÓFOTOGRAFIA

MUNTATGE

França197480 minutsPhilippe GarrelPhilippe GarrelPhilippe GarrelPhilippe Garrel

FITXA TÈCNICA

DIUMENGE7 DE MARÇ DE 201018:30 HTEATRE CONSERVATORI

FILMOGRAFIA

1964- Les enfantsdésaccordés (curt)1965- Droit de visite (curt)1967- Marie pour mémorie1968- Le révélateur - Actua I - Anémone1969- Le lit de la vierge1972- La cicatriceintérieure - Athanor1974- Les hautes solitudes1975- Un ange passe1976- Le berceau de cristal1978- Voyage au jardindes morts1979- L'enfant secret - Le bleu des origines1983- Liberté, la nuit1984- Paris vu par... vingtans après (segment 3 RueFontaine)1985- Elle a passé tantd'heures sous lessunlights...1988- Les ministères del'art (TV)1989- Les baisers desecours1991- J'entends plus laguitare1993- La naissance del'amour1996- Le coeur fantôme1999- Le vent de la nuit2001- Sauvage innocence2005- Les amantsréguliers2008- La frontière del'aube

PHILIPPE GARREL

FITXA ARTÍSTICA

BANDA SONORAEN DIRECTE

Jean SebergNicoTina AumontLaurent Terzieff

Agustí Busom (Abus), Xavier Angulo(The Oldians), Kevin Urbaneja(Bou), Marc Torregrossa (BoogieDreams), Panxo i Dani(lanuvetortuga), Sergi Fargas (TheJammians), Brujo (Por), OscarCastellà, Jordi Portabella i AlbertPalomar (Plouen), Rafa i Gerard(Els Normals).Amb Marc Hernández i Tites alcontrol de so.

Philippe Garrel neix el 1948 a lalocalitat francesa de Boulogne-Billancourt, fill de l'actor MauriceGarrel, la influència del qual seràdecisiva tant a nivell biogràfic comartístic. És germà de Thierry Garrel(una de les personalitats clau de laproductora La Sept) i pare de l'actorLouis Garrel (famós des del seutreball a The Dreamers (2003), deBertolucci). Nascut del cinema i criaten el caliu de la Cinemateca Francesa,troba en aquest mitjà una raó devida. Molt aviat situa les sevesafinitats al costat de l'impuls modernde Godard i Truffaut, descobreix enMurnau la fascinació per les imatgesdel mut, i troba en Henri Langlois lafigura que guia els seus passos capa un cinema nou que anhelarecuperar la fascinació de la imatgeprimitiva. En aquest camí coincideixamb companys de viatge com JeanEustache, Jacques Doillon o, en unaposició una mica més excèntrica,Maurice Pialat, per a formar partd'una generació maleïda, perdudaen el territori difús de la post-nouvellevague i marcada pel desencantamentdel 68 . La voracitat cinematogràfica deGarrel, el seu desig de fer cinema,és constant i precoç. Amb tot just14 anys roda el seu primercurtmetratge, que destruirà pocsanys després. Els curts Les enfantsdésaccordés (1964), Droit de visite(1965), i l'escandalós llarg Anémone(1966), rodat per a la televisió, seranla seva fulgurant carta de presentació.En el primers curtmetratges esbossaja la dimensió autobiogràfica querecorre tot el seu cinema, situant enprimer terme les relacions conflictivesamb el pare, i postulant un rebuigfrontal a les formes convencionals iordres establerts. El conflicte i la violència generacional,no com a política sinó com estatd'esperit, queden palesos en el seuprimer llargmetratge cinematogràfic,Marie pour mémoire (1967), en elque posa a punt un sistema formalque amplificarà el seu cinema. Eldelimiten l'ús del pla seqüència llargi tibant, el gust per l'exploració delpaisatge, i la imbricació de la matèriareal amb el viatge oníric cap alsterritoris d'un imaginari essencial. Elfilm també el posa en contacte ambla seva primera actriu fetitxe, Zazou. Aquest espeleòleg del rostre femení

BIOGRAFIA

Sony CrawfordDuane JacksonJacy FarrowSam the LionRuth PopperLois FarrowLester Marlow

COMENTARI

DISSABTE 1521: 00 HÚLTIMA SESSIÓ A LASALA CIUTAT

Versió original en anglès amb subtítolsen castellà.

ARGUMENT

ha convocat a actrius decaracterístiques tan marcades com Tina Aumont, Bulle Ogier, AnneWiazemski, Emmanuelle Riva, MireillePerrier, Anémone o CatherineDeneuve, encara que les seves gransmuses serien la citada Zazou; JeanSeberg, intèrpret d' esperit fràgil itorturat amb la qual filma Les hautessolitudes, on el seu rostre esdevé unpaisatge a explorar de maneraanàloga als que poblen la resta delsseus films de l'època; i la model icantant alemanya Nico, que esconvertirà també en amant iprotagonista de la fase mésturmentosa de la seva existència ide la part més singular i conegudade la seva filmografia. En els últimes dècades, en un procéscom de reinvenció del seu propicinema, fa una mena de reingrés alcinema narratiu, encara que d'unamanera profundament el.líptica ihiperpersonal.El seu nom és reivindicat entre elscinèfils als festivals i els seus últimsfilms són premiats a Venècia. Garreltorna a posar novament el seucinema al gresol, afrontant un estatde crisi i de ruptura, marginant totsels tòpics i, fins i tot, les imatgescaracterístiques de la història. Elcinema de Garrel torna als orígensper a reafirmar la seva creença enel món i en el cinema.

Encara que les intencions de Leshautes solitudes romanguin confuses,enfosquides per la proximitat de lescomposicions o la manca total dequalsevol classe de banda sonoraper a fer explícits aquells momentsrobats de pensament, almenyspodem veure la pel·lícula com unaespècie d'estudi silenciós de les sevestres icones individuals: les actriusJean Seberg i Tina Aumont, i lacantant i model Nico. Com un estudi per a Seberg, o deSeberg, la pel·lícula és absolutamentfascinant. Amb fascinació veiem elbombardeig d'emocions - oexpressions de la cara-, id'interpretació en la seva expressiómés nua i no refinada, on cadascundels actors busca la càmera, anantmés enllà d'ella, als espais buits quees riuen de nosaltres amb la seva

austeritat lliure, recordant-nos lesfinestres on hauria d'estar la vida.Podem agafar-nos a l'esperança delpenúltim pla, que dura diversosminuts i mostra a Seberg, amb barreti banyada en llum, com tímidamentens ensenya una gammad'expressions facials com si estés enuna audició o càsting (per a Garrel,i per extensió, per l'audiència), odestruir aquesta esperança amb elmelancòlic final. Una silueta fumantun cigarret i “les hautes solitudes ",amb Seberg tornant a la foscor, llunyde la llum brillant i blanca que penetraper la finestra de la recambra; llunyde l'ideal de ficció que podria haverestat, o hauria d'haver estat, si lescoses haguessin estat diferents. Quan la pel·lícula s'acaba somabandonats amb tantes preguntescom quan va començar; preguntesbàsiques com: qui són aquesta genti què volen? Quines eren lesintencions del cineasta? En quèinflueix i quin paper té Nietzsche i elseu Anticrist (primer publicat, 1888)sobre l'univers de la pel·lícula o eldesenvolupament de la sevanarrativa?... L'única cosa de la qualestem realment segurs és del'esplendor de Seberg i el geni deGarrel, en crear una pel·lícula queés completament depenent de lesinterpretacions de l'audiència, de lamateixa manera que projectem elsnostres propis pensaments isentiments en una temptativad'entendre aquests caràcters i lesseves complexes relacions mútues.En la introducció del seu propi treball,Nietzsche va escriure que: "Per aentendre el llibre, cal ser honest ambels assumptes intel·lectuals fins alpunt d'aguantar la meva serietat, lameva passió". "Deixa que ens mireml'un a l'altre a la cara ". Aquestesparaules, que ressonen a un nivellmonumental mirant les reaccionsd'aquestes tres icones de culte,fàcilment podrien servir com aintroducció d'aquesta pel·lículasummament personal de Garrel.

Linden Arden

COMENTARI