DIRECTOR

Òpera prima de la majoriad’ells, destaquem la trajectòriade Cristian Mungiu. Nascut el1968 a , és un director decinema romanès, guanyadorde la Palma d'Or el 2007.Després d'estudiar literaturaanglès a la Universitat de Iasi,va treballar durant uns anyscom a professor i com aperiodista. Després d'això, esva matricular a la Universitatde Cinema de Bucarest perestudiar direcció de cinema.Després de graduar-se el 1998,va realitzar diversoscurtmetratges. El 2002, vadebutar amb el seu primerllargmetratge, Occident, queva gaudir d’èxit de crítica,guanyant a la vegada premisen diversos festivals de cinema.El 2007 Mungiu va escriure idirigir el seu segonllargmetratge, 4 mesos, 3setmanes i 2 dies. La pel·lículava ser rebuda amb entusiasmei va fomentar elogis de lacrítica. Va ser seleccionada enla competició oficial del Festivalde Cinema de Cannes 2007,on finalment va guanyar lacobejada Palma d'Or, sent laprimera vegada que el premiva ser atorgat a un director decinema romanès.

ARGUMENT BIOGRAFIA

CRISTIAN MUNGIU

HISTORIAS DELA EDAD DE OROAdaptació per a la gran pantallade les llegendes urbanes mésfamoses dels darrers quinzeanys del règim de Ceausescu,en què la maquinàriapropagandística de l'època esreferia indefectiblement aaquell període com a "l'edatd'or". Hi abundaven leshistòries còmiques, absurdesi sorprenents, inspirades en elsesdeveniments surrealistes dela vida quotidiana sota el règimcomunista. El sentit de l'humorés el que va sostenir alsromanesos, i les Històries del'edat d'or es proposen capturaraquest estat d'ànim enreproduir la supervivènciad'una nació que haviad'afrontar dia a dia la lògicadistorsionada de la dictadura.

NACIONALITATANY

DURADADIRECCIÓ

GUIÓPRODUCCIÓ

FOTOGRAFIA

MUNTATGE

MÚSICA

Romania2009141 minutsCristian MungiuRazvan MarculescuConstantin PopescuHanno HöferIoana UricaruCristian MungiuCristian MungiuOleg MutuLiviu MarghidanOleg MutuAlexandru SterianDana BunescuTheodora PenciuIoana UricaruHanno HöferLaco Jimi

FITXA TÈCNICA

DIUMENGE17 D'ABRIL DE 201119:30 HTEATRE CONSERVATORI

FILMOGRAFIA

2009 Històries de l’edatd’or2007 4 mesos, 3 setmanesi 2 dies2005 Lost and Found2002 Occident2000 Corul pompierilor(curt)2000 Nicio întâmplare(curt)2000 Zapping (curt)

FITXA ARTÍSTICAVlad IvanovIon Sapdaru

Teodor CorbanAlex Potocean

Liliana MocanuTania Popa

Diana CavaliottiRadu Iacoban

COMENTARILa nova onada de cinemaromanès.-

El nou cinema romanès ésactualment el producte culturalmade in Romania de més èxit.Des que Cristi Puiu va obriruna escletxa al Festival deCannes de 2005 amb La mortdel senyor Lazarescu, lespel·lícules d’aquella contradahan estat presentades —i lamajoria guardonades— alfestival de cinema mésimportant del món. 12:08 Eastof Bucharest i Poli•ist, adjectivde Corneliu Porumboiu iCalifornia Dreamin’ de CristianNemescu, són alguns delsexemples que demostren l’estatde glòria d’aquest cinema del’Est, els joves directors delqual han descarregat sensecomplexos ni concessions totrecuperant el llenguatgesubversiu i subtil, de tallminimalista, del cinemaromanès d’abans de 1989, quela censura comunista semprehavia abordat de maneracircumspecta i dificultant-nel’exportació.

Comentari.-

No és Cristian Mungiu uncineasta precisament subtil. Laseva cinta més famosa, 4mesos, 3 setmanes i 2 dies,resultava ambiguamentfascinant pel seu tremendismekitsch, pel seu gust per l’excés.I aquest nou producte sorgitde la seva factoria –encara queell no se’n responsabilitzitotalment– es podria veurecom una mena de monumentgrotesc al gruix del traç, al copde colze a l’estómac. Si 4

mesos... es presentava comun drama sobre el terrorquotidià, Historias… intenta seruna comèdia que transformala mateixa matèria primera –lesacaballes del règim deCeaucescu– en uns quantsapunts episòdics sobre lessituacions absurdes pròpiesd’un període polític marcat perla por i l’arbitrarietat. Elresultat, però, és el mateix: unaparador vistós i lluent ambmolt poc que oferir. O, dit d’unaaltra manera, llegendes

urbanes (i rurals) explicadescom breus acudits dotats d’unacerta mirada esperpèntica devegades divertida però sempreinofensiva, fins al punt que elresultat pot ser més aviatcontraproduent: la nostàlgiaper les èpoques difícilsacostuma a esdevenirreaccionària, per molt críticaque sigui.

Carlos Losilla, Time OutBarcelona