DIRECTOR

Nascut a Girona l'any 1975, haestat descrit com “un cineasta enmajúscules, el mes prometedordels joves cineastesespanyols”(Jaime Pena, Festivalde Cine de Buenos Aires), i laeditorial Phaidon Press el vaincloure al llibre Take 100 comun dels cent cineastes quemarcaran el futur del cinemamundial.Ha estrenat quatre llargmetratges,així com nombrosos curtmetratgesi instal·lacions per a exposicions.Los condenados rep, el 2009, elpremi Fipresci a la secció oficialdel Festival Internacional de SanSebastián. El mateix any estrenauna correspondència filmada ambla japonesa Naomi Kawase, Inbetween days.La leyenda del tiempo, el seusegon llarg, es presenta a la seccióoficial del festival de Rotterdami es premiat a diversos festivalsinternacionals. Cravan vs Cravan(2002) es escollida per la críticacom la millor òpera prima de l'anyamb el Premi Sant Jordi RNE.Entre d'altres premis, rep allFestival Internacional de Cine deSitges el guardons al directorrevelació i el del públic a la millorpel·lícula. També escriu diversosguions de llargmetratges, entreels que destaca Garbo, dirigit perEdmon Roch, Goya al millordocumental 2009. Entre el seutreball expositiu poden destacar-se Microscopies (MetrònomBarcelona, 2003), Los cuerpostranslúcidos y Luz azul (ArtiumVitoria, 2007, amb Isa Campo),Google Earth 1.0. Lugares queno existen (Fundació SunyolBarcelona, 2009) i lesinstal·lacions Retrablo de lasadivinaciones/Mullada llum (BòlitGirona, 2010, amb Isa Campo).

ARGUMENT BIOGRAFIA

ISAKI LACUESTA

LOS PASOSDOBLESLa millor manera de fugir delsteus perseguidors sense deixarrastre es caminar cap enrere,sobre les teves pròpies petjades.Això creia François Augiéras, queva cobrir de pintures un búnquermilitar al desert, i després el vadeixar ofegar-se a la sorra perquèningú el trobés fins al segle XXI.Però, qui es Augiéras? Legionari,pintor, escriptor, pistoler, sant,lladre, diable o una barreja de totaixò?

NACIONALITATANY

DURADADIRECCIÓ

GUIÓ

PRODUCCIÓ

FOTOGRAFIAMUNTATGE

Espanya - Suïssa201187 minutsIsaki LacuestaIsaki LacuestaIsa CampoLuisa MatienzoDan WechslerDiego DussuelDomi Parra

FITXA TÈCNICA

DIUMENGE22 DE GENER DE 201218:30 HSALA PETITA DELTEATRE KURSAAL

FILMOGRAFIA

2002 Cravan vs Cravan2006 La leyenda del

tiempo2009 Los condenados2010 La noche que no

acaba2011 Los pasos dobles El cuaderno de barro

FITXA ARTÍSTICAPintorLíder dels banditsAmassagouAbinouIbrahim

Miquel BarcelóAlou Cissé

Amassagou DoloAbinum Dolo

Soumaïla Sabata

COMENTARIL'espectador acostumat a transitarper les pel·lícules d'aquest genielusiu que és Isaki Lacuesta sapbé que, com a elementalprecaució, ha de desconfiarsempre. Per començar, de lesetiquetes genèriques; després,de la pròpia matèria que estanfetes les seves... ficcions? I méstard, fins-hi tot del seu propi papercom a, diguem-ne, lector de lesimatges. Totes aquestespremisses, que es poden aplicara gairebé tota la seva obra,adquireixen en aquesta, la seva(gairebé) última criatura lacategoria de certeses: meitatpel·lícula d'aventures(post)colonials, meitat investigaciódels secrets de la pintura, peròsense menysprear una irònicalectura metafòrica (sobre el valord'ús de l'art, sense anar méslluny), i fins i tot amb una petitatrama gairebé detectivesca, espodria dir que Lacuesta escomplau a establir amb el seuespectador un pols tan elegantcom a aferrissat. Com si el quemés complagués al gironí fosdescol·locar sempre al respectableamb sentits ocults (aquí costasaber quina és la història principal,quina la secundària... si és quees poden establir aquestescategories a l'ús).

Aquest estar sempre en terrenyrelliscós, aquesta sensació de queel demiürg està jugant amb lesnostres expectatives, senseacabar mai de complaure-les, ésel que fa de Los pasos dobles lafascinant aventura espectatorialque és. I tot això, a més, sensedeixar de recordar que estemdavant una pel·lícula que mai enssembla el que aparenta (a estonesfrancesa, en unes altres podriaestar rodada per un nadiu del'Àfrica Central), que acabaconstruint un discurs exemplar,rabiosament personal. A això, enuns altres temps, n'hi deiencinema d'autor i era la màxima

aspiració de qualsevol artista.Encara hauria de seguir sent-ho.

Mirito TorreiroFotogramas

Safari a l'oli

La complexitat de Los pasosdobles es manifesta ja en redactarla fitxa. Cal posar el gènere.Documental? Sí i no. Drama? Noencaixa. Cinema-assaig li aniriabé. I també, a la seva manera,cinema d'aventures modalitatsafari africà: només trobes a faltara Stewart Granger. Com al boncinema d'aventures, aquí hi haexpedició, itinerari, i cerca deltresor, que en aquest cas és elsuposat búnquer que, a mitjansdel segle passat, l'escriptor i pintorfrancès François Augiéras (1925-1971) va convertir en una sortde Capella Sixtina de les dunes.La figura omnipresent,reverberant, de Augiéras, esdevétan obsessiva com la de Kurtz enApocalipse now.Hi ha un joveafricà que adopta la sevapersonalitat i recrea episodis dela vida del pintor. I un pintorescgrup d' albins que s'apunten a

l'aventura. I, com a càmerad'ecos, un altre pintor enamoratd'Àfrica,Miquel Barceló, quepasseja per la pel·lícula en silenciperò és l'esponja que absorbeixtotes les històries, totes lesllegendes, supersticions iendevinalles.

Hi ha moltes altres coses enaquesta pel·lícula inesgotable,laberíntica, misteriosa, amb canvisbruscs de rumb i de ritme. Unapel·lícula que interpel·laconstantment a l'espectador,reclama la seva participació activaper recompondre el puzzle. Comabans va fer amb Arthur Cravan(Cravan vs. Cravan) o ambCamaron de la Isla (La lleyendadel tiempo), Isaki Lacuesta utilitzala figura d'un artista desaparegutper dur a terme una exploracióheterodoxa i poètica sobre el pasel temps i les seves ferides(bellíssima i inquietant, la imatgede la pintura feta pols pelstèrmits), sobre les arrels culturalsi la creació artística.

Jordi Batlle CaminalLa Vanguardia