De formació autodidacta, WernerHerzog no va tenir coneixement del’existència del cinema fins als dotzeanys.

Nascut a Munic el 5 de setembre de1942, però criat en un poble alsafores de Baviera, fins als tretze anysno va tornar a la seva ciutat natalper iniciar els seus estudis desecundària. A l’època del’adolescència se sent fortament atretper la fe catòlica i neix la seva fal·lerapels viatges llargs a peu, que eldugueren a travessar Europa endiverses ocasions.

Va iniciar estudis d’Història, Literaturai Teatre a Munic i el 1960 vaaconseguir la beca Fullbright per alSeminari de Cinema de la Universitatde Duquesne, a Pittsburgh. Malgrathaver pres part en aquest i altresseminaris de cinema, mai no va

LA CUEVA DE LOSSUEÑOS OLVIDADOSL’equip de Werner Herzog aconseguíun permís especial per filmar unapel·lícula sobre les pintures datadesamb més de 30.000 anys de la covade Chauvet, al sud de França. Elresultat és aquest documental,construït amb tecnologia 3-D iacompanyat d’entrevistes aespecialistes sobre el tema, queretrata amb profunditat les creacionspictòriques més antigues conegudesfins ara per la humanitat.

ARGUMENT BIOGRAFIA

DIRECTOR

NACIONALITATANY

DURADADIRECCIÓ

GUIÓPRODUCCIÓ

FOTOGRAFIAMUNTATGE

MÚSICA

França - Canadà - EUA201089 minutsWerner HerzogWerner HerzogErik NelsonAdrienne CiuffoPeter ZeitlingerJoe BiniMaya HawkeErnst Reijseger

FITXA TÈCNICA

DIUMENGE27 DE GENER DE 201218:30 HSALA PETITA DELTEATRE KURSAAL

WERNER HERZOG

estudiar aquesta disciplina en capescola ni tampoc va treballar com aassistent de cap director de cine; laseva formació és completamentautodidacta. El 1962, als vint anys,va fundar la seva productora de cineHerzogfilmproduktionen. Aquestmateix any comença la filmació delseu primer curtmetratge, seguit d’unsquants més. Després d´aquestaprimera etapa de formació en elcurtmetratge el 1968 va realitzar elseu primer llargmetratge,Lebenszeichen (Senyals de vida),subvencionat per l´Institut de CinemaAlemany que buscava promocionarnous cineastes. La pel·lícula vaguanyar el Premi Alemany de Cinema.A partir d´aquí, Herzog va iniciar unacarrera singular on ha combinat lafilmació de llargmetratges,documentals, direcció d´òpera,actuació i redacció de guions.

Fundador del Nou Cinema Alemany,juntament amb Rainer WernerFassbinder, ja en els seus primerscurts, com Herakles o Game in thesand, Werner Herzog deixa clara laseva preferència pels anti-herois:personatges de singular personalitatenfrontats a un món hostil; la lluitaper la seva supervivència o perdefensar les seves idees està sempredestinada al fracàs. Els seuspersonatges es rebel·len davantl´absurditat de les seves vides i laseva lluita contra aquesta situacióels porta a la bogeria, l´anul·laciótotal o la mort.

Sony CrawfordDuane JacksonJacy FarrowSam the LionRuth PopperLois FarrowLester Marlow

COMENTARI

DISSABTE 1521: 00 HÚLTIMA SESSIÓ A LASALA CIUTAT

Versió original en anglès amb subtítolsen castellà.

FILMOGRAFIAInto the Abyss (2011)

My Son, my Son, What HaveYe Done (2010)

Bad Lieutenant: Port of Call ofNew Orleans (2009)

Encounters at the end of theworld (2007)

Rescue Dawn (2006)

White Diamond (2005)

Invencible (2001)

Crits de pedra (1991)

Cobra verda (1988)

On somien les verdesformigues (1984)

Fitzcarraldo (1982)

Woyzcek (1979)

Nosferatu, fantasma de la nit(1979)

Stroszek (1977)

L’enigma de Gaspar Hauser(1974)

Aguirre, la còlera de Déu(1973)

Fata Morgana (1971)

També els nans van començarpetits (1970)

Senyals de vida (1968)

ARGUMENT

Al bell mig de les ombres

Gràcies sobretot a la deriva que prenla seva filmografia a partir de principisd’aquest segle, Werner Herzog haesdevingut una icona per als amantsdel documental. No és una modalitatnova en la seva carrera, ja que als70 alternava les grans pel·lícules deficció ('Aguirre, la còlera de Déu','L’enigma de Kaspar Hauser', 'Cor devidre'...) amb una passió perl’intercanvi d’impressions amb allòreal que ens va proporcionar joiescom 'Fata Morgana' (1971) o 'LaSoufrière' (1977). Però és amb 'Thewhite diamond' (2004) o 'Grizzly man'(2005) quan comença la seva llegendacom a explorador incansable de terresincògnites, personatges més enllà delmón i investigacions que se situen amig camí entre la veritat i la ficció,de manera que sempre queda el dubted’estar veient la realitat o els filtresque Herzog ens imposa percontemplar-la. 'La cueva de los sueñosolvidados' no escapa d’aquestsimperatius i presenta una reflexióentorn de la imatge amb l’excusa defilmar les coves de Chauvet i les sevespintures rupestres.

Herzog s’endinsa en aquest territoriamb la incertesa d’una veu en 'off'de vegades misteriosa, de vegadesirònica, i les eines del 3D. Però el queaconsegueix no és un gran espectacle,sinó tot el contrari. És cert que, gràciesa les tres dimensions, és capaç defilmar els racons més amagats, elsplecs de la pedra, la lluentor de lapintura, però també ho és que deguta això no és únicament l’objectiu dela càmera el que es mou. A partir delque acaba esdevenint alhora unaexperiència mística i una desmitificaciódel tema, la pel·lícula parla delsprimers testimonis gràfics de l’homei de com allò ja era una mena deprecedent del cinema.

COMENTARICom en les millors pel·lículesd’aventures, hi ha un amagatall queamaga un tresor. Però ara la sevaexhibició no significa el final de lapel·lícula, sinó el principi. El que deveritat importa és la passejada peldescobriment del que els científicsvolen presentar com una meravella iHerzog es mira, descregudament,com el simple inici d’una història moltmés àmplia que sempre restarà entreombres. L’enfrontament entre naturai civilització, com passa contínuamenten el seu cinema, és un enigmaindexifrable que transforma unencàrrec de History Channel en unfascinant assaig sobre les paradoxesde la història, la impossibilitatd’interpretar-la i els ridículs esforçosde l’home, del mateix Herzog, peraconseguir-ho.

Carlos Losilla

Com el Martin Scorsese de Lainvención de Hugo (2011), Herzog haentès que les tres dimensionsserveixen per donar relleu al passat,per restituir-lo com a gloriósespectacle panoràmic. Podríem dirque La cueva de los sueños olvidadosexisteix per convertir la pinturarupestre en llanterna màgica, o elque ve a ser el mateix, per convertirallò real en ficció: gràcies a latecnologia immersiva, els mamuts deles cavernes de Chauvet, tancades alpúblic, salten sobre l’espectador, estransformen en hologrames vingutsd’un altre planeta, l’art expressat enel més pur sentit de la meravella. ÉsHerzog, i no la tècnica, el responsablede la fita: com ja passava aEncuentros en el fin del mundo(2007), la seva excursió per l’Antàrtida,el discurs del cineasta, lúcid i excèntric a la vegada, no només converteixuna experiència privilegiada en unaaventura de la percepció sinó que,animat per la seva curiositat infinita,ens presenta una galeria depersonatges fascinant.

Herzog cau en la temptació de forçarl’al·legoria amb un epíleg protagonitzatper cocodrils albins que sembla unaconcessió a la seva pròpia marca defàbrica, però és la única relliscadad’una obra apassionant que demostraque, com a la Pina (2011) de WimWenders, el 3D pot ser un gran aliatdel documental d’autor.

Sergi Sánchez