INS Molí de la Vila (Capellades)

Febrer-2013

LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL (1914-1918)

1. Observem set països

neutrals: Espanya, Suïssa,

Països Baixos, Albània i els

tres nòrdics (Suècia,

Noruega i Dinamarca).

2. La Triple Entesa la integren

França, Gran Bretanya i

Rússia –el 1915, Itàlia s’hi

suma-.

3. Els Imperis Centrals són

Alemanya (II Reich) i

l’Imperi Austrohongarès.

Turquia i Bulgària s’hi

afegiran.

4. A destacar que Irlanda no

era independent, ni tampoc

Finlàndia, Polònia, Letònia,

Lituània i Estònia.

Comentari de la imatge

1. La guerra la provocarà

aquest atemptat de

l’estudiant serbo-bosnià

Gavrilo Prinzip.

2. Per què ho va fer?

Perquè ell era un serbi

que no volia que el seu

país estigués ocupat

pels austrohongaresos.

3. Pertanyia a un grup

terrorista pro-serbi que

es deia la ‘Mà negra’.

4. Molts serbis no hi

estaven d’acord amb

aquest crim, però també

volien que el seu país

fos lliure.

Comentari de text (punts 1 i 2)

1. És un text informatiu, ja que ens

mostra el sentit que té la flota

alemanya.

2. El contingut és clarament polític,

i específicament militar.

3. És una font primària, en haver

estat elaborada en aquella època,

concretament el 1912.

4. L’autoria és col·lectiva, d’un

organisme militar anglès, la

Comissió de Defensa Imperial.

5. No se’ns indica el destinatari,

però aquest tipus de documents

se sol adreçar al govern del país.

6. Al 1912 hi havia la Pau armada,

amb fortes tensions entre els

països europeus.

Comentari de la imatge

1. Es tracta d’una caricatura

periodística, que ens mostra

les tensions que hi ha als

Balcans abans de I GM.

2. El contingut és polític.

3. És una font primària.

4. Està publicat al diari francès

‘Le Petit Journal’.

5. El context històric correspon

a la Pau Armada.

6. Hi observem el líder turc, a la

dreta, que veu com el tsar rus

(al centre) i l’emperador

austrohongarès (a l’esquerra)

li prenen territoris,

respectivament, Bulgària i

Bòsnia-Hercegovina.

Comentari de les imatges

1. Es tracta de dues fotografies en

blanc i negre, són una font

primària.

2. No en tenim cap informació sobre

l’autor, probablement sigui una

composició realitzada

posteriorment, per tal de veure les

diferències entre tots dos soldats.

3. El soldat alemany està més

preparat, amb un fusell amb

baioneta (ve a ser una mena

d’arma blanca esmolada), un

casc d’acer i una màscara

antigàs.

4. El soldat francès té granades de

mà, per assaltar les trinxeres

enemigues. No en tindrà casc fins

més endavant.

Comentari de la imatge

1. Consisteix en un cartell

propagandístic, editat pel govern

britànic, per tal de fer que els

joves anglesos s’hi allistin al seu

exèrcit.

2. És una font primària i de caràcter

públic, adreçada als joves

anglesos en edat militar.

3. Hi apareixen els mapes del

Regne Unit (amb Londres) i de

França (amb París), per tal de

reforçar la solidaritat entre tots

dos aliats.

4. La silueta del soldat, avançant

cap a la dreta, és a dir, cap a

Alemanya, remarca l’optimisme

propagandístic del cartell.

Comentari de la làmina I

1. És una imatge consistent

en una font secundària atès

que ha estat feta per

historiadors amb un

propòsit didàctic.

2. Hi observem que la major

part dels soldats són a les

trinxeres.

3. Alguns d’ells són al post de

comunicacions i a

infermeria, espais molt

protegits.

4. Hi havia vigilants que es

jugaven la vida en estar en

la línia de foc.

5. L’artilleria se situava cap a

la rereguarda.

6. Els sacs terrers eren per

protegir-se de les bombes.

Comentari de la làmina II

1. La trinxera des de l’aire ens

mostra els filferros, i entre

elles la terra de ningú.

2. Les ciutats prop del front

rebien moltes càrregues

d’artilleria per tal d’impedir

que poguessin abastir els

soldats enemics.

3. Hi havia escales per tal de

poder accedir al filferro o per

observar el camp de batalla.

4. Els soldats que portaven molt

de temps a la trinxera podien

descansar més estona al

refugi subterrani.

5. Els tancs i els avions eren les

úniques armes capaces de

trencar les trinxeres.

Comentari de text

1. És una font primària, un text

informatiu i alhora narratiu,

escrit per un periodista, Henri

Barbusse, tal com indica el

peu del document ‘Journal’,

per tant, és de caràcter públic.

El contingut és bèl·lic.

2. El context correspon a la I

Guerra Mundial,

específicament a la fase de

‘guerra de posicions’ o de

‘trinxeres’.

3. La idea que ens mostra és

que, malgrat la propaganda, la

majoria de soldats fan la

guerra per obligació i por, són

abans homes que soldats.

Comentari de la imatge

1. És una font primària,

concretament un cartell

propagandístic editat pel

govern alemany.

2. És de caràcter públic i de

contingut econòmic.

3. Ens vincula metafòricament

els diners dels estalvis dels

ciutadans amb l’ajuda a

l’exèrcit, tot fent caure els

bitllets dins del casc.

4. El context històric es

correspon amb la guerra de

desgast a la I Guerra

Mundial, en la qual tots els

recursos eren necessaris.

Comentari de la imatge

1. És una font primària, consistent en un

cartell de caràcter propagandístic,

editat pel govern britànic (l’YMCA

n’era una secció) i adreçat al conjunt

de la població i molt especialment a

les dones.

2. És de caràcter públic i de contingut

social, ja que vol promoure un canvi

en el rol de la dona.

3. Vol lligar la dona obrera a l’esforç

bèl·lic dels soldats així com a la

victòria (mireu la V que hi ha darrera

d’ella), a través de les armes que

produeix.

4. ‘Care for her’ és una crida al conjunt

de la societat per tal que defensi el

paper de la dona treballadora.

Comentari de la gràfica

1. Tenim una font secundària de

caràcter econòmic. S’hi representa

en un gràfic de barres l’evolució de

la producció industrial a diversos

països participants en la I G.M. entre

el 1913 i el 1920.

2. Es parteix d’un índex 100 el 1913

per cada país, que es marca amb

una columna de color blau clar.

3. La columna de color blau fosc ens

indica el % d’augment o disminució

en el període esmentat.

4. Observem com els EUA surten

beneficiats, mentre que Gran

Bretanya es queda igual. Els països

continentals per contra surten

perdent, sobretot Alemanya.

Un diagrama de fluxos

1. Se’ns mostra en aquesta font

secundària un gràfic consistent en

un diagrama de fluxos, és de

caràcter econòmic, ja que ens

indica el deute dels països aliats

entre sí, simbolitzats per les seves

banderes. Els que reben les

fletxes són els creditors, mentre

que d’on surten són els deutors.

Tan poden ser deutors, creditors o

totes dues coses.

2. Veiem que el creditor indiscutible

són els EUA, mentre que el Regne

Unit i França són alhora creditors

d’altres països aliats menys

desenvolupats i deutors dels EUA.

3. Grècia, Itàlia, Romania i Bulgària

són únicament deutors.

Comentari d’una imatge

1. Veiem com, sobre una font

primària, una il·lustració

periodística (ja que en aquell

temps la fotografia encara estava

poc desenvolupada), s’ha

identificat cadascú dels líders dels

països vencedors a la I G.M.

2. És de caràcter polític i s’adreça al

conjunt de la població, també té

una dosi propagandística, per tal

d’indicar el domini exercit per

aquestes quatre potències.

3. S’ha de ressenyar la

magnificència del lloc on es va

signar la pau amb Alemanya, el

palau de Versalles.

4. Aquesta pau va ser decidida pels

aliats en benefici seu i fou mal

rebuda pels alemanys, que la

veien com un ‘Diktat’.

Comentari de la gràfica

1. Tenim un gràfic de

barres que ens mostra el

nombre de mobilitzats,

morts i ferits (en milers

d’homes) dels diferents

països participants a la I

G.M. És una font

secundària, el contingut

és bèl·lic.

2. Veiem com els països

europeus són els que

més pateixen la guerra,

cosa lògica ja que va

començar aquí.

3. Rússia i Alemanya van

patir el major nombre de

baixes. La 1ª, per una

mala gestió i la 2ª pels

dos fronts de lluita.

Un organigrama sobre les causes, etapes, aliances i conseqüències de la Gran Guerra.

Comentari de mapes històrics

1. Tenim aquestes fonts secundàries,

elaborades per historiadors, on

se’ns mostren les pèrdues

territorials d’Alemanya a

conseqüència de la seva derrota a

la I G.M. Són mapes històrics.

2. Veiem com perden territoris en

benefici de França (Alsàcia i

Lorena), de Bèlgica (Eupen i

Malmedy), de Dinamarca

(Schleswig), de Polònia (part de

Prússia oriental) i de Lituània (rl

districte de Memel).

3. Per tot plegat, els alemanys tindran

la sensació de ser el boc expiatori

de la I G.M. i els hi farà

desenvolupar un ressentiment

contra d’altres països, en especial

França.

Comentari de mapa històric

1. Tenim una font secundària consistent

en un mapa polític europeu del 1920,

que inclou les diverses minories

nacionals així com els conflictes

existents. És de contingut polític.

2. Observem com, en general, els països

descontents són els que han perdut la

guerra, com ara Alemanya, Bulgària o

Turquia. Itàlia, malgrat haver guanyat,

se sent descontenta en no haver

obtingut tot el que volia.

3. En general, no hi ha problemes ètnics

a l’Europa occidental. Per contra, n’hi

ha molts a l’Europa central i oriental.

4. Aquesta conflictivitat fou causada per

la desaparició dels imperis

austrohongarès, alemanys, turc i rus,

la qual cosa obliga a traçar noves

fronteres.

Comentari de mapa polític

1. Tenim una font secundària

consistent en un mapa

polític del 1920, que ens

indica el tipus de règims que

hi havia a Europa aleshores.

2. Hi observem que han sorgit

molts nous països, en

especial a l’est d’Europa,

producte de la desintegració

dels antics imperis.

3. Hi ha una majoria d’estats

democràtics a l’Europa

occidental i als estats

bàltics.

4. Els constitucionals però no

democràtics (entre els quals

Espanya), són majoria als

Balcans.

5. L’URSS, Turquia i Hongria eren dictadures.