Mario Bava nascut a San Remo,el 1914 i mort en 1980. Malgratque va estudiar belles arts aviates va passar al món del cinema,començant com a càmera i méstard passant a director defotografia. Com a director defotografia va treballar a les ordresde directors com JacquesTourneur. Després de dirigiralguns documentals musicals ialgunes escenes de Caltiki, elmonstre immortal o La batalla deMarathon, va dirigir el seu primerfilm complet, La màscara deldiable, obra mítica del cinema deterror italià.

Després de continuar en un parellde films de terror amb actors dela talla de Boris Karloff. Els seussegüents treballs serveixen periniciar una nova correntcinematogràfica, el Giallo.Generalment es considera a Sisdones per l'Assassí la primeramostra d'aquest corrent. MarioBava i Dario Argento són elsdirectors més representatiusd'aquest gènere. Un altre delsseus clàssics és Badia de Sang,que va posar de moda el cinemade psicòpates. En els seus últimsanys torna al cinema de terror ifantàstic. La seva última pel·lículava ser Shock, abans de morird'una aturada cardíaca.

LA MÁSCARADEL DEMONIODurant l'Edat Mitjana, la Inquisiciórussa condemna a mort a unaparella d'amants que practiquenla bruixeria i els executa posantuna màscara amb pues al seuinterior. Segles després, els seustaüts són trobats i oberts per dosviatgers. En retirar les màscaresdels cadàvers, els bruixots tornena la vida i sembren el pànic entreels habitants del lloc.

ARGUMENT BIOGRAFIA

DIRECTOR

NACIONALITATANY

DURADADIRECCIÓ

GUIÓ

PRODUCCIÓFOTOGRAFIA

MUNTATGEMÚSICA

Itàlia196087 minutsMario BavaEnnio de ConciniMario SerandreiNikolai GogolMassimo de RitaMario BavaMario SerandreiRoberto NicolosiLes Baxter

FITXA TÈCNICA

Barbara SteeleJohn RichardsonAndrea Checchi

Ivo GarraniArturo Dominici

Enrico Olivieri

Katia VajdaDr. Andre GorobecDr. Thomas KruvajanPríncep VajdaIgor JavutichPríncep C. Vajda

FITXA ARTÍSTICA

DIUMENGE5 DE MAIG DE 201319:30 HTEATRE CONSERVATORI

FILMOGRAFIA1977 Suspense (Shock)1974 Semáforo rojo1972 Baron Blood1972 Four times that night1971 Bahía de sangre1970 Roy Colt y WinchesterJack1969 Un hacha para la lunade miel1969 Cinco muñecas parala luna de agosto1968 Danger: Diabolik1966 Le spie vengono dalsemifreddo1966 El rancho maldito1965 Terror en el espacio1964 Camino de FuerteAlamo1963 Las tres caras delmiedo1963 El cuerpo y el látigo1962 La muchacha quesabía demasiado1961 Hércules en el centrode la Tierra1960 La máscara deldemonio1959 Caltiki, el monstruoinmortal1959 La batalla de Maratón1956 Los vampiros1954 Ulises

MARIO BAVA

Sony CrawfordDuane JacksonJacy FarrowSam the LionRuth PopperLois FarrowLester Marlow

COMENTARI

DISSABTE 1521: 00 HÚLTIMA SESSIÓ A LASALA CIUTAT

Versió original en anglès amb subtítolsen castellà.

ARGUMENT

La Mascara del dimoni és undebut impressionant. Fins i totels crítics principals semblengaudir. Tan forta la sevacontínua popularitat és que elconsens entre els aficionats ésque s'eleva per sobre dequalsevol dels últims treballsde Bava. No es pot negar queLa Mascara del dimoni és unapel·lícula fina, i un exquisitexemple del gènere de terrorgòtic, però la història és derutina i la intensitat quecaracteritza el treball més fi deBava no és immediatamentevident.

A diferència de molts directorsde cinema de terror i suspens,Bava entén que la consistènciaés la clau de l'èxit en qualsevolfilm. Una pel·lícula gòtica depla tir amb momentsd'intensitat visual. El fet queBava arregla per fer unaexperiència visual,consistentment satisfactori enla seva primera pel·lícula coma director és un testimoni delseu geni.

Bava va ser injectar enl’escenari algunes culleradessorprenentment evidents desexe i violència. La càmera deBava sembla literalmentobsessionada per la bellesaetèria de Barbara Steele, lacaptura del seu personatged'un altre món des de tots elsangles imaginables. L'impacteque va tenir sobre La Mascaradel dimoni pel públic no potser subestimada, però Bava noera el primer director d'explorarles possibilitats emocionals dela violència brutal i sensual, lasexualitat perversa.

Combinat ambl'atracció/repulsió de lasexualitat i el caràcterenganyós de les aparences,aquestes idees representenalgunes de les obsessionstemàtiques centrals de Bava.Fins i tot en aquesta etapa dela seva carrera, Bava ja estàimpregnant escenaris on s’hipalpa una profunditat imaduresa que és poc freqüenten el cinema comercial. Quanes tracta d'un director orientatvisualment com Bava, hi hauna tendència a empènyerpreocupacions temàtiques a

COMENTARI un segon pla. No obstant això,la consistència de molts temesi idees clau desmenteixl'argument que Bava es refereixexclusivament a efectes visualsen detriment del caràcter i latrama. Prenent una històriaconvencional i popular ambpersonatges generalmentplans, presten les sevespel·lícules una dignitatmajestuosa i la poesia que ésrealment sorprenent.

Troy Howarth