20130628 taller h2020 lleida ris3: jibañez i fanes
DESCRIPTION
20130628 Taller H2020 Lleida RIS3: JIbañez i FanesTRANSCRIPT
Estratègia de recerca i innovació per a
l’especialització intel·ligent de Catalunya
(RIS3CAT)
DGR
Les tres prioritats d’Europa 2020
Creixement intel·ligent,
basat en el coneixement i la innovació.
Creixement sostenible,
eficient en l’ús dels recursos i respectuós amb el medi ambient.
Creixement integrador,
que crea ocupació i genera cohesió econòmica, social i territorial.
Amb l’estratègia Catalunya 2020 (ECAT2020) Catalunya
ha fet seves aquestes prioritats.
2
Energies
renovables
Recerca i
innovació
Formació i
ocupabilitat
Cooperació entre
regions
Eficiència
Energètica
Suport a les PIMES
La política de cohesió és el principal instrument de la UE
per un creixement intel·ligent, sostenible i integrador
La RIS3 és un element clau de la política de cohesió de la UE per al període
2014-2020:
1. dóna suport a la concentració temàtica dels fons i
2. reforça la programació estratègica dels fons i l’orientació cap a resultats.
3
Definició de RIS3
4
Una RIS3 és una agenda de transformació econòmica
integral d’àmbit regional, basada en la innovació, la
recerca i la col·laboració entre agents de la quàdruple
hèlix.
Elements de RIS3
1. Priorització: selecció d’un nombre limitat de prioritats en funció de les
fortaleses i de l’especialització internacional (choices).
2. Reforçament dels avantatges competitius: mobilització de talent i ajust
de les capacitats d’R+D+I d’acord amb les necessitats i les capacitats
del teixit empresarial (competitive advantage).
3. Massa crítica de recursos i talent: cooperació intersectorial i
interregional per estimular la diversificació especialitzada i evitar
duplicacions i fragmentació (critical mass).
4. Lideratge col·laboratiu: implicació de tots els actors (universitats,
empreses, administracions i societat civil: quàdruple hèlix) en
sistemes d’innovació eficients amb sinergies entre instruments de
finançament (europeu, estatal, regional; collaborative leadership).
5
Enfocament del procés RIS3
1. Definició de l’estratègia RIS3
1. Prioritats
2. Especialització
3. Pla d’acció 2014-2020
2. Programació dels instruments
1. Programes operatius dels fons europeus
2. Instruments de finançament
3. Programes, projectes i iniciatives RIS3
1. Desenvolupament de programes de recerca, innovació i suport al teixit productiu
2. Definició d’iniciatives i sol·licitud de fons europeus
3. Avaluació i selecció d’iniciatives, segons els criteris i llistes de control (check-lists)
RIS3
4. Execució i seguiment
5. Avaluació dels resultats
6
Step 1. Analysis of the regional context and potential for innovation
Step 2. Governance: Ensuring participation and ownership
Step 3. Elaboration of an overall vision for the future of the region
Step 4. Identification of priorities
Step 5. Definition of coherent policy mix, roadmaps and action plan
Step 6. Integration of monitoring and evaluation mechanisms
Consulta
d’experts
Consulta inter-
departamental
Consulta
pública
Trobades
sectorials
Consulta
territorial
Impulsat per: Secretaria d'Empresa i Competitivitat, DG de Recerca i DG de Política i Promoció Econòmica.
Procés d’elaboració de la RIS3CAT
7
Índex
1. El model de la RIS3 i l’estratègia RIS3CAT
2. Presentació dels avenços (fases 1-3)
3. Elements de debat
4. Presentació dels avenços (fase 4)
5. Elements de debat
8
Anàlisi del context regional i del potencial d’innovació
S’estructura en tres exercicis:
Anàlisi global de l’economia catalana que estableix el marc de discussió
per a la RIS3CAT.
Anàlisi DAFO per identificar els reptes i oportunitats interns i externs que
s’han d’enfrontar i explotar en el desenvolupament de l’estratègia.
Anàlisi per a la priorització RIS3CAT amb l’objectiu d’identificar els sectors
econòmics i els àmbits científics i tecnològics catalans diferencials.
9
Fortaleses de l’economia catalana
Tradició industrial i emprenedora, amb una estructura empresarial
molt diversificada sectorialment, concentrada territorialment i amb
predomini de pimes.
Economia oberta i exportadora, amb una forta capacitat d’atracció
d’empreses estrangeres i un creixent nombre de multinacionals
industrials catalanes.
La imatge de marca i qualitat de vida de Barcelona genera una forta
capacitat d'atracció d’activitat internacional.
Compromís polític amb l’R+D que ha donat lloc a un sistema de
ciència i tecnologia amb reconeixement internacional i amb
capacitat de produir, atraure i retenir talent.
10
Escassa presència d’empreses globals de capital nacional amb
dimensió suficient per competir amb les grans multinacionals i de
multinacionals estrangeres amb processos d’alt valor afegit
El model de creixement dels anys previs a la crisi (basat en l’ús
extensiu d’ocupació i en el creixement de la demanda interna) va
frenar la productivitat i el procés d’adaptació del teixit productiu al nou
entorn mundial.
Les exportacions es concentren en pocs sectors i en el mercat de la
UE.
Manca de cooperació i d’aliances estratègiques entre les empreses i
aquestes i el sistema productor de coneixement. L’esforç en R+D
encara és insuficient.
Debilitats de l’economia catalana
11
Reptes comuns a les economies europees
Augmentar la competitivitat al mercat mundial i contribuir al desenvolupament d'un
procés de fabricació més sostenible i respectuós amb el medi ambient.
Transformar els avenços tecnològics en productes comerciables i en creixement
econòmic .
Garantir un sistema alimentari que s'adapti al canvi climàtic i sigui sostenible, satisfaci
la creixent demanda d'aliments i protegeixi l'entorn natural i la salut humana.
Millorar la qualitat de vida dels ciutadans de totes les edats i mantenir la sostenibilitat
econòmica dels sistemes d'atenció sanitària i social.
Fer la transició cap a una economia verda, hipocarbònica i resistent al canvi climàtic.
Desenvolupar i implementar enfocaments nous i innovadors que permetin gestionar de
manera sostenible les pressions creixents sobre els recursos hídrics.
Fomentar unes societats segures en el context de la creixent interdependència global i
la transició cap a societats digitals.
Impulsar un desenvolupament urbà més intel·ligent, sostenible i inclusiu i amb baixes
emissions de carboni.
12
Reptes estratègics de la RIS3CAT
13
1. Reforçar la identitat industrial i emprenedora de Catalunya, així com la
productivitat i el capital humà del teixit de pimes.
2. Promoure la internacionalització de les empreses, especialment als mercats
emergents, i atraure inversió estrangera.
3. Afavorir la consolidació i creixement de les empreses multinacionals
catalanes i augmentar el valor afegit de les empreses multinacionals
estrangeres amb presència a Catalunya.
4. Activar els sectors d’alt valor afegit i els clústers emergents.
5. Millorar la transferència i la col·laboració entre el sistema públic d’R+D i les
empreses i mercats.
6. Mantenir i ampliar les capacitats científiques i tecnològiques del país.
7. Aprofitar el posicionament internacional de la marca Barcelona i activar
l’atracció i la fixació de talent per a Catalunya.
Reptes clau connectats amb la RIS3CAT
14
8. Millorar la qualitat del sistema formatiu a tots els nivells, en connexió amb les
demandes i oportunitats de les empreses i de la societat en general.
9. Millorar les infraestructures i aprofitar la localització geoestratègica de
Catalunya amb relació als fluxos globals.
10.Resoldre el problema estructural de finançament públic i privat.
a. Estructura i especialització econòmica b.1. Demanda tecnològica i R+D
b.2 Oferta tecnològica i R+D
c. Valoració qualitativa de les possibilitats
de col·laboració i innovació
d. Reptes globals i prospectiva tecnològica i de mercat global
Especialització econòmica Especialització cientificotecnològica
Anàlisi de l’especialització
15
Visió 2020
Catalunya és un país de base industrial amb una economia oberta,
competitiva i sostenible, que combina talent, creativitat, un teixit
empresarial diversificat i un sistema propi de recerca
d’excel·lència, en el marc d’una societat dinàmica, emprenedora i
inclusiva.
Hi conviuen multinacionals i empreses locals; sectors consolidats
amb lideratge internacional i sectors tecnològics emergents.
16
Objectius estratègics
17
Modernitzar el teixit empresarial mitjançant la millora de l’eficiència
dels processos productius, la internacionalització i la reorientació dels
sectors consolidats cap a activitats de més valor afegit.
Potenciar noves activitats econòmiques emergents a partir de la
recerca i la innovació per crear i explotar nous nínxols de mercat.
Consolidar Catalunya com a pol europeu de coneixement i
connectar les capacitats tecnològiques amb els sectors existents i
emergents del territori.
Millorar globalment el sistema innovador català, reforçar la
competitivitat de les empreses (particularment de les pimes) i orientar
les polítiques públiques cap al foment de la innovació, la
internacionalització i l’emprenedoria.
Índex
1. El model RIS3 i l’estratègia RIS3CAT
2. Presentació dels avenços (fases 1-3)
3. Elements de debat
4. Presentació dels avenços (fase 4)
5. Elements de debat
18
Els 4 eixos de la RIS3CAT
La RIS3CAT s’estructura en quatre eixos que permeten combinar la
focalització amb la transversalitat i que responen als objectius
estratègics.
Eix 1. Àmbits sectorials líders: reforçar els àmbits sectorials líders en què
Catalunya té avantatges competitius.
Eix 2. Clústers emergents: impulsar clústers emergents a partir de
l’exploració d’àmbits nous en els quals Catalunya té oportunitats concretes.
Eix 3. Tecnologies transversals facilitadores: impulsar tecnologies
transversals facilitadores amb capacitat transformadora del teixit empresarial.
Eix 4. Millora general de l’entorn d’innovació: innovació no tecnològica i
millora global de l’entorn d’innovació.
19
Eix 1. Àmbits sectorials líders
Programa d’actuacions que donen suport a la modernització d’activitats
amb una certa massa crítica en les quals Catalunya té avantatges
competitius.
Focalització en un nombre limitat de sectors amb massa crítica i
avantatges competitius contrastats.
Diàleg estratègic publicoprivat.
Establiment d’un full de ruta a llarg termini
Suport públic a llarg termini amb finançament substancial.
Desenvolupament d’oportunitats particulars de l’àmbit sectorial, en
confluència amb noves capacitats d’innovació tecnològica i no
tecnològica.
20
Energia i recursos
naturals
Inclou les activitats de gestió dels recursos energètics, naturals i dels residus. En
particular en activitats de més valor afegit i contingut innovador com l’eficiència
energètica, la cogeneració, la domòtica, les energies renovables i la fusió nuclear.
Alimentació
Inclou la indústria agroalimentària, però també altres graons de la cadena de valor
com els sectors primaris, la gran distribució, les indústries de l’envasat i
l’embalatge, la maquinària per a l’alimentació, els additius i les matèries primeres, la
gastronomia i la restauració.
Sistemes
industrials
Són les activitats que tenen com a habilitat genèrica la gestió i el desenvolupament
de sistemes industrials eficients (maquinària i equips; robòtica; productes
informàtics, electrònics i òptics, i material i equips elèctrics). S’inclouen especialment
les activitats relacionades amb l’enginyeria de procés i l’advanced manufacturing.
Mobilitat sostenible
Inclou el sector de l’automoció i les activitats relacionades, però també té
implicacions en l’electroquímica, l’energia, l’electrònica, els nanomaterials, Internet,
telefonia mòbil, etc.
Indústries de
disseny
Indústries que tenen en comú un fort vincle amb el disseny com a factor transversal
clau: tèxtil, confecció, pell, calçat, joieria i mobiliari.
Salut i ciències de
la vida
Química fina, preparats farmacèutics, universitats, parcs científics i tecnològics,
centres de recerca, indústria de tecnologies mèdiques, hospitals i clíniques,
assegurances i serveis relacionats.
Indústries basades
en l’experiència
Inclou les indústries creatives i culturals (edició, arts gràfiques, multimèdia,
audiovisual, producció àudio i vídeo, artesania) i serveis clau a Catalunya com el
turisme i els esports.
21
L’eix 2 ha de facilitar un procés de descoberta emprenedora, liderat
des de la iniciativa privada, en el qual els emprenedors (del sector
públic i del sector privat) explorin i contrastin noves oportunitats de
mercat.
Els clústers emergents
Estan constituïts per un grup d’agents, amb implicació central del sector
privat, que desenvolupen un programa de treball conjunt orientat a
explotar una nova oportunitat de negoci o respondre a una tendència
global incipient que presenta altes probabilitats de creixement.
Estan basats en noves tecnologies, avenços científics aplicables pel
sector productiu, desenvolupaments multidisciplinaris, integració de
tecnologies existents en nous productes i processos o tendències i
nínxols de mercat poc explotats, entre altres.
Eix 2. Clústers emergents
22
Programa dinàmic en concurrència competitiva (sense limitacions del
nombre de clústers):
Els clústers emergents s’organitzen de forma ad hoc per generar i
desenvolupar iniciatives segons un programa conjunt.
Els clústers es basen en oportunitats atractives en l’àmbit internacional i
els agents implicats tenen capacitat de lideratge global.
No hi ha requisits de massa crítica ni restriccions sobre la combinació
sectorial d'actors.
S’incentiva el cross-clustering i la identificació d'oportunitats d'innovació
en el creuament de diverses disciplines, indústries i tecnologies que
permetin generar activitat econòmica i crear ocupació.
Les barreres d'entrada i de sortida són baixes, amb avaluacions freqüents
(procediment de sortida clar per si els objectius no s’assoleixen o
l’oportunitat de mercat no es verifica).
Característiques de l’eix de clústers emergents
23
Actuacions basades en el desenvolupament i la innovació tecnològica aplicada
als sectors productius consolidats i emergents.
Iniciatives tecnològiques generades en l’encreuament de necessitats i
oportunitats dels àmbits sectorials líder i dels clústers emergents (l’eix 3 és
transversal als eixos 1 i 2).
Les actuacions s’orienten a:
desenvolupar capacitats tecnològiques que proporcionin aplicacions i millores
diferencials al teixit productiu,
fomentar la transferència de tecnologia i l’assimilació per part del teixit empresarial
de les tecnologies transversals facilitadores,
fomentar línies pilot o de validació precoç de productes i
fomentar la creació i el creixement de noves empreses innovadores en els sectors
de tecnologia punta.
Eix 3. Tecnologies transversals facilitadores
24
TIC (inclou
electrònica)
Les TIC permeten la captació, tractament, emmagatzemant i transmissió de la
informació sota totes les seves formes possibles. La micro i nanoelectrònica son les
tecnologies que permeten el disseny, fabricació i acoblament de dispositius i circuits
a l’escala micro i nanomètrica per la seva incorporació a dispositius i sistemes.
Nanotecnologia
La nanotecnologia es l’estudi, disseny, creació i aplicació per a materials, aparells i
sistemes funcionals mitjançant el control de la matèria a l’escala nanomètrica i de
l’explotació dels fenòmens i de les propietats que es produeixen en aquest estat.
Materials avançats
Es l’aplicació dels coneixements i les tecnologies en la producció de nous materials i
materials que substitueixen altres existents amb les característiques d’oferir noves
propietats, reduccions de costos en la producció i dels impactes ambientals.
Fotònica
Es un àmbit científic i tecnològic multidisciplinari, que es basa en el coneixement i
les aplicacions relacionades amb la llum, bàsicament la generació, control,
tractament i detecció dels fotons en les franges de l’espectre visibles i no visibles.
Biotecnologia
La biotecnologia es la utilització d’organismes vius, sistemes biològics o els seus
derivats per la creació o modificació de productes o processos. Es basa en
l’aplicació dels coneixements en microbiologia, bioquímica, genètica, entre d’altres.
La biotecnologia industrial es l’aplicació a escala industrial de les mateixes
tecnologies per la producció química, farmacèutica, de nous materials ,
combustibles o processos relacionats amb el medi ambient.
Manufactura
avançada
Es l’aplicació dels coneixements i les tecnologies més innovadores per optimitzar els
sistemes de producció amb la finalitat d’obtenir nous productes, reduccions del
temps, dels costos, d’energia i de matèries en els processos, augmentant els
paràmetres de precisió , qualitat i seguretat al mateix temps que es redueixen els
impactes ambientals.
25
Eix 4: Millora general de l’entorn d’innovació
Instruments per promoure la innovació al conjunt del teixit empresarial
i la societat catalana (tant la innovació tecnològica com la no
tecnològica).
Exemples: transferència tecnològica, compra pública innovadora,
regulació facilitadora de la innovació i l’activitat econòmica, innovació
als serveis públics, economia verda i ecoinnovació, capital risc, foment
de la col·laboració per a la innovació entre agents de la quàdruple
hèlix, internacionalització, emprenedoria, talent i formació.
26
Eix 4: Millora general de l’entorn d’innovació
Eix 3: Tecnologies
transversals
Eix
1.
Àm
bit
s s
ecto
rials
líd
ers
Eix
2. C
lús
ters
em
erg
en
ts
Relació entre els quatre eixos
27
www.gencat.cat