1972, Billericay, Regne Unit.Ha realitzat anuncis, virals iprogrames de televisió. La sevapel·lícula de debut, DownTerrace, li va valer nombrosospremis i l'etiqueta de promesade l'any per l'Evening Standard.La seva següent pel·lícula, KillList , es va veure al Festival deSitges, donant lloc a un delsmés sonors aplaudiments dela edició. La pel.lícula d'avuies va estrenar a la Quinzenadels realitzadors de Cannes ia Sitges va guanyar els premiscorresponents al millor guió ia la millor actriu. Amb A Fieldin England, la seva obra mésarriscada i experimental, vaobtindre Premi Especial delJurat a Karlovy Vary.

TURISTASChris i Tina porten molt poctemps de relació i, perconèixer-se millor i consolidarels seus llaços, plantegen unaescapada en caravana pelspaisatges més bucòlics deYorkshire i pels racons preferitsde Chris. Això ajudarà a Tinaa superar la culpabilitat per lapèrdua del seu estimat gosPoppy (mort en un grotescaccident) i, al seu torn,allunyar-se de la verinosainfluència de la seva mare.Pero ni ella sap que ell és unpersonatge violent que nocontrola -ni vol controlar- laseva ira, ni ell sap que ella haviscut en un estat de submissiói pressió que ha d'explotar peralgun costat ... L'excursió notrigarà a deixar un bon rastrede sang.

ARGUMENT BIOGRAFIA

DIRECTOR

NACIONALITATANY

DURADADIRECCIÓ

GUIÓ

PRODUCCIÓ

FOTOGRAFIAMUNTATGE

MÚSICA

Regne Unit201288 minutsBen WheatleyAlice LoewSteve OramAmy JumpClaire JonesNira ParkAndrew StarkeLaurie RoseRobin HillAmy JumpBen WheatleyJim Williams

FITXA TÈCNICA

Alice LoweSteve Oram

Eileen DaviesRichard GloverJonathan Aris

TinaChrisCarolMartinIan

FITXA ARTÍSTICA

DIUMENGE26 DE GENER DE 201418:30 HTEATRE CONSERVATORI

FILMOGRAFIA

2009 Down Terrace2011 Kill List2012 Sightseers(Turistas) Segment U Is forUnearthed de The ABC'sof Death2013 A Field in England

BEN WHEATLEY

Sony CrawfordDuane JacksonJacy FarrowSam the LionRuth PopperLois FarrowLester Marlow

COMENTARI

DISSABTE 1521: 00 HÚLTIMA SESSIÓ A LASALA CIUTAT

Versió original en anglès amb subtítolsen castellà.

ARGUMENT

Com totes les pel·lícules deparelles en fugida, Turistasaborda la violència i la traïcióde manera obliqua i escairada,dispersant-se en tots els fronts.Primer de tot, dóna a veuregenerosament el conflicte ambels orígens, amb Anglaterra,amb el vell imperi ensorratperò encara present en elscostums i en la idiosincràsia.Tina (Alice Lowe) i Chris (SteveOram) són una parellad'outsiders de baixa estofa,dos britànics desclassats que,no obstant, encara creuen enla competitivitat i eldesenvolupament personal. Les seves vacances, a bordd'una caravana buscant castellsi ruïnes d'un passat gloriós,consistiran en un itinerari dereafirmació que xocaconstantment amb els altres,amb aquest univers de necisque han arribat més lluny queells i fan ostentació del seuestatus, no només a través debéns de consum, sinó tambéamb falsos gestos derefinament, de purexhibicionisme. Però el mòbildels crims de Tina i Chris éssempre l'enveja, i en aquestpunt tot esclata, ja no hi hafronteres: algú que tiri unpaper a terra és tan culpablecom una colla d'horterescelebrant un comiat de soltera,ja que el que no es potsuportar és la felicitat de l'altre,la despreocupació amb què esviu la vida mentre els nostressomnis s'esfumen dia a dia enun horitzó cada vegada mésllunyà. Tina i Chris converteixenla lluita de classes en lluita deles aparences, el motor de lavida moderna, i hauran dedemostrar més amor queningú, més projectes que

ningú, més futur que ningú.Com a They Live by Night(Nicholas Ray, 1949), Pierrotle fou (Jean - Luc Godard,1965) o Malas tierras (TerrenceMalick, 1972), el tedi de lesseves vides s'ha d'enfrontar aun univers que segueix el seucurs cap al miratge del progrés. Hi ha molt rancor a la pel·lículade Ben Wheatley, i això nohauria d'escandalitzar. Hi haanimadversió fins i tot contrala pròpia tradició fílmica, contrales refinades pel·lícules de laEaling, contra el mite del'humor anglès. Alice Lowe iSteve Oram, com a còmics iguionistes a més d'actors, nose senten a gust ni tan solsamb ells mateixos, en la líniad'aquest últim riure britànicque va de Ricky Gervais a SteveCoogan, però alhora no podensuportar a ningú més. Per aixòsón tan antipàtics, fins i totl'un amb l'altre, i per aixòpassegen el seu mal humorper una dramatúrgia enconstant conflicte, sempreeriçada de tons aspres. Hi ha una parella, depersonatges i d'escriptors, quevolen campar al seu aire,acabar amb la resta de l' elenc,introduir sang i grand guinyolen el que hagués pogut seruna elegant comèdia negra, ihi ha un director que vol posarordre a tot això, posar enescena. A vegades no

COMENTARI s'aconsegueix ni una cosa nil'altra, però el caos resultantés joiós, fins i tot en la sevaimpossibilitat de resultaratractiu en termesconvencionals, o quan lamalvolença arriba tan lluny quefins i tot els membres de laparella es veuen obligats ademostrar quin dels dos ésmés desaprensiu. Ni tan solsel muntatge preténharmonitzar, sinó semprecontrastar, fregar, provocarsoroll, i de dues maneres: elmuntatge d'imatges, comaquests assassinatsfragmentats i encara mésdesasosegadors que si esmostressin en pla únic, i el dela imatge més so, com laintroducció de certs èxits popque s'erigeixen en bandasonora perquè segurament sónels que sonen al cap delsprotagonistes. Turistas, com apel·lícula que s'enfronta fins itot amb la resta de lafilmografia de Wheatley, coma versió exagerada i banal dela distant i gloriosa DownTerrace, el seu primer llarg, ésun objecte sempre intranquil,sempre descontent.

El cine del malestarCarlos LosillaCaimán: Cuadernos de Cine Nº 17 (JUNY 2013)