7/29/2019 21 - setembre - 2008

1/27

1

3a poca - nm. 21 -setembre 2008

Editorial

El centre polivalent

El municipi de Torroella sha anat dotant de les infraestructures educatives, culturals,

sanitries, socials, esportives, etc. necessries per a gaudir duna qualitat de vidadacord amb lpoca. La poblaci del municipi, que era duns 5.000 habitants encomenar el govern del primer ajuntament democrtic lany 1979, noms trenta anysdesprs arribar als 12.000 habitants i aquest fort augment ha trencat la millor de lesprevisions. Recordem, per exemple, la forta polmica que es va generar acomenament dels anys vuitanta quan lajuntament daleshores apost per laconstrucci dun institut densenyament secundari a la vila. Semblava, per alguns,que no era necessari i que la demanda quedava sobradament coberta amb el collegi

dels Germans Gabrielistes; per per sorpresa de tots, les aules del primer institutubicades al Convent dels Agustins aviat van ser insuficients i fou necessari construirun nou centre. Ara mateix urgeix una nova escola pblica de primria a la vila i unnou centre de seundria (ESO).

La qualitat de vida duna poblaci sovint sassocia al nombre dhabitants: quan mspoblaci ms dificultat per viure cmodament. Aquesta apreciaci no s ben certa. Laqualitat de vida est ms en funci del ritme de creixement (i altres parmetres) delsnuclis urbans que no pas del nombre dhabitants, que s una qesti merament de

gustos personals. Quan el creixement s de lordre desenfrenat com el de Torroellaen aquests darrers anys, no hi ha manera datrapar-lo amb la construccidinfraestructures pbliques i el control del bon funcionament dels serveis per atothom. Heus aqu, doncs, que ens trobem en una situaci de gaireb perplexitat iall que fa pocs anys pensvem que podia cobrir les nostres necessitats, s arainsuficient i es reclamen nous espais per satisfer la demanda cultural, social,econmica, esportiva, etc.

7/29/2019 21 - setembre - 2008

2/27

2

La determinaci de construir un centre polivalent a lantiga horta de can Pelegr potdonar sortida, almenys momentniament, a les mltiples demandes. Hi haexperincies reeixides a diversos pasos i tamb a casa nostra de centres que fanaquesta funci de manera satisfactria i esperem que, finalment, hi hagi lencert detrobar una frmula que satisfaci les necessitats, encara que sigui de manera

provisional. El futur, si el municipi segueix el mateix ritme de creixement poblacional,obligar a pensar en nous espais especialitzats.

Quan el que Torroella necessita s ledificaci dun centre que per les sevescaracterstiques suposa una enorme despesa pblica i, a la vegada, exigeix unaoperaci delicada per encertar el model, s obligatori que les persones que ensrepresenten al consistori tinguin present precisament aix: el seu carcter meramentrepresentatiu i, per tant, lindispensable contrast amb el nombre ms gran depersones possible. Sembla que lajuntament ha rectificat els seus passos inicials quanpretenia solucionar la construcci dun centre polivalent amb una opacitatpreocupant i per la via expeditiva. No s novetat que la participaci s ms feixuga,ms lenta i que no garanteix forosament per s sola uns bons resultats. Ara b, laqualitat de la democrcia, com sempre es diu i sovint no es practica, no es pot reduira lelecci duns representants cada quatre anys. La bona democrcia necessita lareflexi i els suggeriments, admet el debat i la crtica i, noms desprs daquest ricprocs, qui t la responsabilitat de decidir t la fora moral per a fer-ho.

Consell de redacci

Notcies

El parc natural del Montgr, Les Medes iel Baix Ter ha estat notcia. La publicaci

de l'avantprojecte del parc natural delMontgr i lavisita a

Torroelladel

Consellerde MediAmbient de

la

Generalitat, Francesc Baltasar, han posatde relleu les primeres oposicions alprojecte. El Parc representa un fet degran transcendncia pel nostre litoral i

pel Baix Ter. Les oposicions es van ferpresents a la mateixa reuni i,posteriorment, en les declaracions dediverses autoritats locals. Es coneixen lesobjeccions dels ajuntaments de Pals,Palau-sator, Fontanilles, LEscala i les deloposici del de Torroella de Montgr.Desitgem fermament que sacompliranles paraules del Conseller Baltasar quan

afirmava volem un parc amb un enorme

http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num21/1.jpg','El%20nostre%20litoral',450,360,1,0);

7/29/2019 21 - setembre - 2008

3/27

3

suport social i sha de fer dialogantamb el territori.

Festival de Msiques. La rivalitatTerradelles-Jommelli. Aquesta s una

llegenda que escenifica la pugna entreDomnec Terradelles (1713-1751),catal a Italia i Niccol Jomelli, itali(1714-1774). Es culpava a aquest de la

mort deDomnec.

Cert s quetenem ungran deuteamb Ernest

Lluch,nima de la feina dinvestigaci feta.Grcies.Referint-nos al concert hem de ressaltarla veu, de gran potncia, el dominimusical i la coloratura de la soprano,Maria Grazia Schiavo. Perfecta la

interpretaci del conjunt de corda iclavicmbal. Llstima que les condicionsde lesglsia, quasi catedralcia, no ensvan permetre gaudir dun instrument, elsalteri, que passava quasi desapercebuten aquest grandis espai acstic. Elsaplaudiments foren intensos i unnims.Un concert per a no perdrel.

Torroella activa la creaci de lacomunitat d'usuaris d'aigua per agestionar la del Baix Ter. El ple delajuntament va aprovar la constituci dela Comunitat dUsuaris del Baix Ter iespera que shi adhereixin 38 altreslocalitats de la zona. Iniciativa, iniciadalany 2005, t com objectiu primordial la

implicaci del mn local en la gesti de

laigua del Ter. La constituci formal delentitat est prevista pel proper mesdoctubre, per a donar temps als altresmunicipis de la zona.

Festival de Msiques La Caravaggia.Canons damor del seicento que, desdel Renaixement, constituren les basesdel Barroc. Aquest conjunt catal, dirigit

per LlusColl, es

mostrmestre enla msica

antiga.Sostingut

perinstruments corresponents a lpoca(viol, tiorba, viola de gamba, baix,sacabutx, orgue, clavicmbal i cornetaantiga) i amb la veu de Marta Infante esllu en la interpretaci de la Msica de

Tarquino Merula, Organista i compositoritali, sobre el que va girar el programa.Aplaudiments i bisos.

Una pellcula muda de Buster Keaton. Ala Plaa de la vila De Torroella, amb unple absolut, es project la pellcula delany 1928, LHeroi del Riu (Steambot Billjr). Dun artista que marc estil i

poca.Comes feia enelsprimitiuscinemesamb lamsica queimprovisav

a el pianista de torn. En aquesta

http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num21/4.jpg','L%C2%B4Heroi%20del%20Riu',450,336,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num21/4.jpg','L%C2%B4Heroi%20del%20Riu',450,336,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num21/3.jpg','La%20Caravaggia%20i%20Marta%20Infante',450,300,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num21/2.jpg','Dolce%20Tempesta%20i%20Maria%20Grazia%20Schiavo',450,300,1,0);

7/29/2019 21 - setembre - 2008

4/27

4

projecci per, en tenem un de luxe.Carles Robert, amb la banda sonoracomposada i interpretada al piano perell, acompanyat per guitarra iharmnica, violoncel i clarinets. La plaa

registr un ple absolut i gaudirem ensentir les rialles i copsar la sorpresa demolts infants que veien per primeravegada una pellcula den BusterKeaton. Enhorabona.

Festival de Msiques. La Colossal MissaSolemne de Beethoven. Concert acrrec de la prestigiosa Orquestra deCambra de Praga, amb el CorFilharmnic de Praga, J. Tuma a lOrgue iels solistes L. Vernerov, soprano, J.Skorov, mezzosoprano, J. Brezina,tenor, Z. Hlvka, barton, sota la direcci

dOndrejKukal.

Interpretar

en la MissaSolemne deBeethoven.

Estrenadalabril de

lany 1924 a Sant Petersburg. Des delKirie inicial a lAgnus Dei que hi dona fi,la integren un conjunt de melodies itempos propis del gran compositor. Una

missa difcilment superable. Elsaplaudiments foren llargs i intensos.

La preservaci del patrimoni cultural delMontgr. En la creaci del nou ParcNatural del Montgr, les Medes i el BaixTer s`ha de vetllar tamb per laconservaci i difusi del nostre

patrimoni cultural, larquitectura rural i

vilatana i les tradicions populars. Ambaquesta finalitat, el Museu de laMediterrnia i elPatronat Montgr-Medes han treballat

en l'elaboraci d'unpla i proposta degesti que hogaranteixi. El regidorde Cultura deTorroella de Montgr,Josep Maria Ruf, hadestacat la seva importncia.L'Ajuntament el traslladar al

departament de Medi Ambient iHabitatge, perqu la tingui en compte enl'avantprojecte de creaci del parc i en elseu pla d'usos.

Concert KLN i SARBAND. La msicadels serralls, la msica popular turca delsegle XVIII, el ball dels Dervitxos i la

msica de lEuropa occidental sintegrenen un concert. Limperi otom, la sevacavalleria de sipahis i linfanteria degenissers, conquistaren limperi bizant.El setge de Viena tingu lloc lany 1683 ila independncia de Grcia el 1823. En el

moment enqu la poral turc va

minvar,sorigin en

elscompositor

s europeus una forta atracci. Hi influen compositors com Gluck, Torderini i elgran Mozart. Vrem escoltar la fusi dedues msiques, dues cultures:Lorquestra Concerto Kln i el conjunt

http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num21/6.jpg','Torre%20de%20Santa%20Caterina',281,450,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num21/6.jpg','Torre%20de%20Santa%20Caterina',281,450,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num21/6.jpg','Torre%20de%20Santa%20Caterina',281,450,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num21/7.jpg','Els%20Dervixos%20Gir%C3%B2vags',450,316,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num21/6.jpg','Torre%20de%20Santa%20Caterina',281,450,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num21/5.jpg','Missa%20Solemnis',450,308,1,0);

7/29/2019 21 - setembre - 2008

5/27

5

Sarband, amb els Dervixos Girvags,interpretant obres occidentals i turques,amb la seva percussi tan marcada i elsballs giratoris del dervitxos. Un concertmolt interessant i, en veritat, molt

aplaudit.

Increment de costos de producci. Lasegona protesta, organitzada per la Unide Pagesos, tingu lloc amb duestractorades. Una a lAlt Empord iniciadaa Figueres,bloquejantla C-260,direcciRoses, onvanestacionarels tractors i repartiren fulls entre elsturistes.Laltra, al Baix Empord, iniciada aTorroella, direcci Pals, on tamb van

repartir fulls informatius, en catal,castell, francs i angls. Uni dePagesos va indicar que si no reben unaresposta de ladministraci, el sectorradicalitzar la seva posici.

La seducci de la veu ambacompanyament de guitarra. MariaBayo, soprano navarresa, acompanyada

pel guitarrista Pablo Sainz Villegas,ompliren de gom a gom l'esglsia de

Torroellade Montgr.

Inicilactuaci

amb lainterpretaci

dobres

de Vicent Martn i Soler i Ferran Sor, quevan desenvolupar la seva carrera a finalsdel XVIII i principis del XIX. Segu ambobres de Trrega, Enric Granados,lleidat sedut pel Madrid Goyesc,

dHeitor Villa-Lobos, i estren Madrigal icinco canciones sefardies i Mi jardinSolitario, de Lorenzo Palomo. Atenentels forts aplaudiments repet una de lespeces de Villa-lobos.

Projecte del nou Pavell Polivalent deTorroella de Montgr. LAjuntament deTorroella vol implicar a les entitats de lavila en la definici del Pavell Polivalentque considera prioritari daquestmandat. Aix mateix ho fa i demana alstcnics municipals suggeriments peraquestaobra,donada lanecessitat

de donarun espaiadequat ala celebraci de les diverses activitatsque es desenvolupen al llarg de lany:concerts de msica, fira de Sant Andreu,actes de la Festa Major i un llargetctera. T previst adjudicar en breuterme la redacci del projecte. La

intenci seria el de poder-lo inaugurar afinals del 2010. La ubicaci del Pavellser a la faana sud de la Vila.

Msica Espanyola De mort i amor.LOrquestra de Cmera de lAuditori deZaragoza Grupo Enigma sota ladirecci de Juan Jos Olives, amb les

veus femenines del Coro Amici, la

http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num21/8.jpg','Tractorada',450,301,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num21/11.jpg','Grup%20Enigma%20i%20Carmen%20Linares',450,300,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num21/11.jpg','Grup%20Enigma%20i%20Carmen%20Linares',450,300,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num21/11.jpg','Grup%20Enigma%20i%20Carmen%20Linares',450,300,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num21/9.jpg','Maria%20Bayo%20i%20Pablo%20Sanz',450,300,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num21/8.jpg','Tractorada',450,301,1,0);

7/29/2019 21 - setembre - 2008

6/27

6

cantaora Carmen Linares, el barton,Alfredo Garcia, i Joaquin Murillo com arecitador, interpretaren Llanto porIgnacio Snchez Mejas de MauriceOhana, lestrena mundial de lobra Un

vent Transparent de Ramon Humet i ElAmor brujo, de Manuel de Falla. La morti lamor integren cada comps de cadaobra. La mort del torero (IgnacioSnches Mejas), la mort i el record dunsser estimat (Un vent transparent) i decom lamor pot vncer amb enganys a lamort (Amor brujo). Actuaci moltaplaudida, ovacionada i Carmen Linares

va bisar una de les peces de lAmorBrujo.

Nits destiu als jardins de can Quintana.Concert de Veus. Pel conjunt Triodo deveus blgares. Format per ValyaPetrovna, Boryanka Dimitrova i ElenaAleksieva. Basada en la tradici coral de

lest dEuropa, interpreten una msicaque t lesseves arrelsen un dobleespai, la

tradicialimentada

pelsdiferents

ritus delesglsia ortodoxa i la que emana de lacultura popular. Msica que es transmetde generaci en generaci i es canta ales festes que es celebren al llarg de totlany.

El Ple de lAjuntament de Torroella de

Montgr va aprovar inicialment la

modificaci del pla general. Es vaaprovar la seva modificaci per aincloure, a la faana sud de creixementurb de la vila entre el nucli i el riu, unarea de residncia estratgica (ARE). El

projecte preveu la construcci de 184habitatges dels que un 50% esdestinaran a habitatges de proteccioficial. La proposta es va aprovar amb elvot favorable de l'equip de governformat per UPM, ERC i LEI. L'oposicimunicipal, CiU, va votar-hi en contra.

El Gran Tchaikovski Orquestal. Una deles orquestres ms conegudes de lEx-Urss, la Simfnica Nacional dUcrana, i lajove pianista russa, Olga Kern,interpretaren a Tchaikovski en La BellaDorment,ballet demelodiaencisadora,

basat en elconte dePerrault, iel Concert per a piano i Orquestra nm.1 del que Rubinstein, desprs delassaig, va afirmar que era intocable.Finalment fou el seu principal intrpret.En la segona part, lorquestra interpretla Simfonia nm. 4 en fa menor que, en

la seva estrena, va fracassar i va assolirdesprs un xit absolut. El pblic premi,amb els seus forts aplaudiments, lainterpretaci de la pianista, aix com lade lorquestra.

Presentaci del Llibre de la Festa Majorde Torroella de Montgr. El President de

lassociaci, Joan Vias, expos la

http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num21/14.jpg','Simf%C3%B2nica%20d%C2%B4Ucraina%20i%20Olga%20Kern',450,304,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num21/14.jpg','Simf%C3%B2nica%20d%C2%B4Ucraina%20i%20Olga%20Kern',450,304,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num21/14.jpg','Simf%C3%B2nica%20d%C2%B4Ucraina%20i%20Olga%20Kern',450,304,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num21/12.jpg','Triodo,%20B%C3%BAlgara',450,391,1,0);

7/29/2019 21 - setembre - 2008

7/27

7

constitucide la nova

associaci,el contingut

i

caracterstiques de

ledicidenguany i la incorporaci del primerCD dimatges, grcies a la collaboracide Miquel Graells. Joan Radressa va ferun extens comentari sobre els inicis de lacobla Montgrins. Lalcalde de Torroella,Joan Margall, va felicitar a la gent que fa

possible que, any rere any, vegi la llumuna nova edici del Llibre de la Festa. Idesitj a tots els assistents una FeliFesta Major. Miquel Graells va fer unaexposici de la tasca de recollida icreaci del fons i de la identificaci, dinsdel possible, dels integrants del centenarde fotografies que inclou el CD. Anunci

la preparaci dun nou CD pel prximany. La projecci del CD fou seguida pelsassistents amb alegres comentaris alreconixer la imatge de si mateix, dunfamiliar o dun amic. Una vetllada moltentranyable.

Tres Ciutats: Barcelona, Colnia i SantPetersburg. Concert a crrec de

lOrquestra Simfnica Nacional dUcranai els germans Renaud Capuon, viol, iGautier Capuon, violoncel. Sinici elconcert amb lestrena mundial de laSimfonia Barcelona, que el seu autor,Domnec Gonzlez de la Rubia, hadefinit com autobiogrfic i dhomenatgea la ciutat en que sha format com amsic. Cont el tema Baixant de la font

del gat i uns fragments que et recordenel cant dels segadors??

El concertde Brahmsper a viol,

violoncel iorquestra ila 5aSimfonia de

Tchaikovski foren magistralmentinterpretats. Aplaudiments i bis per partdels germans Capuon dun movimentdel concert de Brahms. Una nit perrecordar.

LEstartit a lestiu, Ple de vida. Lestiulhi prova b. Els seus carrers semplenende vianants, botigues i comerossemblen sempre oberts. I perestartidencs i forasters sorganitza unconjunt dactivitats. Hem de destacar lesSardanes a la plaa de lesglsia, amb la

principal de Banyoles, mantenint unatradicisecular.

LXIaMostra

dArt alPasseig

Martim. Laprojecci de pellcules del fons submar,

dins del Festival MIMA 2008. Les visitesguiades pels espais naturals nics de quegaudeix (Illes Medes dentre altres).Cinema al carrer, per a la canalla, amb laprojecci de la pellcula Ratatuille.Recital de Canons populars catalanes,interpretades pel grup Els Passerells.Animaci, amb Pacheco i la seva colla,

http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num21/17.jpg','Sardanes%20a%20L%C2%B4Estartit',450,308,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num21/19.jpg','Simf%C3%B2nica%20d%C2%B4Ucraina%20i%20Germans%20Capu%C3%A7on',450,300,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num21/15.jpg','Precentacio%20llibre%20de%20la%20Festa%20Major',450,300,1,0);

7/29/2019 21 - setembre - 2008

8/27

8

per als infants. En resum, un cmuldactivitats dignes de ressaltar.

Estimes Brahms? Els trios per a piano icordes de Brahms. Una vegada ms els

germans Renaud Capuon, viol, i GautierCapuon, violoncel, van demostrar el seuvirtuosisme. Juntament amb NicholasArgelich, al piano. Seria difcil descollirentre el concert on actuaren amblOrquestra Simfnica dUcrana, o

aquest enqu hofeien ambel pianodArgelich.

Brahms,jove i

romntic,gran pianista, va compondre el primertrio als vint anys. El segon, trenta anysdesprs i, el tercer, s una de les obres

mestres del compositor. Lesglsia deSant Gens va registrar, una vegada ms,un ple absolut i els aplaudiments forenintensos i llargs.

Nits destiu al jard de Can Quintana.Msica Grega. No podem menys queaplaudir liniciativa de Can Quintana,Museu de la Mediterrnia, per les

vetllades que sota el ttol de Nits destiuest

programant. Molt

agradablelambient imillor eltast de

msica grega, mediterrnia tamb, que

el grup ASIKIDES ens va oferir. Vapresentar diverses msiques de Grcia,de les seves muntanyes i de les sevesilles. Una observaci: el pblic ompliatotes les cadires i la resta seia en graons,

o restava dret.

Lultim barquer del Ter a Torroella deMontgr. Quan el Ter era riu, pertravessar-lo, a falta de pont, hi haviaunes barques que feien el trajecte, dunaa laltra riba. Els portadors de gegants icapgrossos han triataquest personatgeper plasmar-lo en ungegant. Resumimlescrit quelacompanyava a CanQuintana.El gegantrepresenta unapersona que va viure

a Torroella, a cavall del segle XIX XXlltim barquer, feina que vadesaparixer amb la construcci delpont. Segons consta en actes municipals,l'Agost del 1,902, les barques es vanposar a la venda. Ell i els altres vanperdre la seva feina. Hem triat aquestpersonatge, esquerp i bosquet, perbonatxs i molt assequible, com

homenatge als nostres avantpassats,record d'altres temps i d'oficis que ja snen el record. Voldrem que aquestafigura forms part del nostre seguici isigui dut per la mainada, futur i relleu dela colla. Firmat: Marc A. Muoz deBustino. Geganter

http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num21/27.jpg','El%20Gegant%C3%B3,%20ultim%20barquer',296,450,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num21/27.jpg','El%20Gegant%C3%B3,%20ultim%20barquer',296,450,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num21/27.jpg','El%20Gegant%C3%B3,%20ultim%20barquer',296,450,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num21/27.jpg','El%20Gegant%C3%B3,%20ultim%20barquer',296,450,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num21/27.jpg','El%20Gegant%C3%B3,%20ultim%20barquer',296,450,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num21/27.jpg','El%20Gegant%C3%B3,%20ultim%20barquer',296,450,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num21/20.jpg','Asikides,%20M%C3%BAsica%20Grega',450,300,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num21/16.jpg','Trios%20de%20Brahms',450,304,1,0);

7/29/2019 21 - setembre - 2008

9/27

9

Jordi Castell al piano. Brahms,Prokofiev, Mompou, Montsalvatge iLiszt, a lesglsia de Sant Genis.Esplndid concert que agermanavamsica de grans clssics amb la ms

nostra, Mompou, nascut a Barcelona iMontsalvatge a Girona. Amb sons de

Catalunya.Els

aplaudiments

premiarenla sevatasca i fora

de programa interpret una pea, tambdun compositor catal, per agrair elsforts aplaudiments del pblic. Lajoventut de Jordi Capell ens fa augurar-li una molt brillant carrera.

Inauguraci a can Quintana, Museu dela Mediterrnia, de lexposici

MIRATGE: Mosaic fotogrfic del segleXXI d.C. Anna Bah, exposa en el segleXXI desprs de Crist, la seva visi dunmosaic de retrats, textures, objectes,formes i colors. Amb una mirada moltespecial al futur, des dun mosaic recreatamb la tcnica davui. Que es recull endos espais:un, real,

finit, i unaltre queutilitza elsmitjans quelelectrnica ensofereix: un DVD que a ms de recollirimatges, les embolcalla amb sons sorgitsduna grega, mediterrnia i excepcional,

Maria Callas. Una experincia moltinteressant.

Joaqun Achcarro. El piano posa fi al28 Festival de Msiques de Torroella

de Montgr. No es podria trobar un finalmillor pel Festival: Joaqun Achcarro, alesglsia de Sant Gens. Un dels

pianistesms

insignes delpanorama

musicalactual, benconegut pel

pblic que assisteix als Festivals deTorroella. Si trobava lexpresidentPasqual Maragall i la seva esposa. Vainterpretar la Fantasia impromptu op. 22i la Sonata nm. 3. op.58 de FredericChopin i els Preludis (Llibre II) de ClaudeDebussy.

Ofer, al inici de la segona part, unaverdadera lli magistral sobre elsPreludis. Tot i haver complert 100anys, conserven una modernitatremarcable. Es sent la caiguda de lesfulles, la vivor de lAlhambra, la voladade les petites fades, la inexistncia en elscanopes egipcis... Realment un granconcert i una interpretaci molt

aplaudida. Tant que el pblic assistentlhi arranc,amb la seva ovaci, quatrebisos. Lltim amb una execucibrillantssima, amb la ma esquerra.Lesperarem en propers festivals.

Festa Major de Sant Gens. La FestaMajor ha arribat: I els primers en arribar

han estat els firaires, amb les atraccions,

http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num21/22.jpg','Exposici%C3%B3%20Miratge',450,342,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num21/22.jpg','Exposici%C3%B3%20Miratge',450,342,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num21/22.jpg','Exposici%C3%B3%20Miratge',450,342,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num21/23.jpg','Joaqu%C3%ADn%20Ach%C3%BAcarro',540,361,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num21/22.jpg','Exposici%C3%B3%20Miratge',450,342,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num21/21.jpg','Jordi%20C%C3%A1stell%C3%A0%20al%20piano',450,302,1,0);

7/29/2019 21 - setembre - 2008

10/27

10

pels infants i pels que ja no ho sn. Les proves esportives: Torneig deTennis Taula, Simultnies descacs(Cincia i esport), Cursa Ciclista de festamajor. Torneig de futbol.

El correfoc: amb els Ducs del Foc. Les barraques: amb els seus concerts

de msicapels joves.Per cert el

primerconcert es

vasuspendre

per culpa dun veritable aiguat. Art Local: Com cada any, sinaugur la57a Exposici dArt Local, on els vilatanspoden exposar les seves obres amb lallibertat que dna el no estar sotms acriteris dacceptaci i trobar-se entrealtres artistes locals sense prejudicisprevis. Prova daix s labundor dobres

i la presncia a la inauguraci dun bonnombre de visitants. Sopar popular i lectura del preg de laFesta Major: El sopar popular omplia,com cada any, tot lespai disponible a laplaa de la Vila. La lectura del preg dela Festa va crrer a crrec de tres jovestorroellencs estudiants a Barcelona i queel fi de setmana treballen a Radio

Montgr. No fou pas un preg a la formaacostumada, sin ms b un esquetx enque el toera msbhumorstic, un xicfotetaper

divertit. En resum un sopar, quasi unafesta, molt agradable per la sevacompanyonia que finalitz amb uncremat ofert per la Penya Barcelonista. Iunes havaneres, a crrec dels Cantaires

del Montgr, que rememoraven vells,bells temps. Missa Solemne concelebrada a laparrquia:Missacantada pelcor delRecer,recolzat en

aquestaocasi percomponents daltres cors (sumavenquasi 50 cantants) interpret la MissaSolemne del compositor torroellenc,Eduard Font, que la dirig personalment.Es cantaren els goigs de Sant Gens amblletra de Mn. Viver i es vener la relquia

del Sant. Cercavila amb els gegants deTorroella, Capgrossos i grallers: Lacercavila ompl de sons i alegria elscarrers de la vila amb gegants, grallers iel nou gegant, el barquer del Ter. Ball de Gegants i estrena del gegant,

a la plaa de la Vila: Llut ball de gegantsi estrena del

nougegant. Sardanes:Tots els diesde la festamajor. Almigdia itarda amb dues cobles. Hi han actuat lescobles Foment del Montgr, Montgrins,

http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num21/25.jpg','Preg%C3%B3%20de%20la%20Festa%20Major',450,300,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num21/26.jpg','Missa%20Solemne',450,301,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num21/28.jpg','Sardanes%20amb%20els%20Montgrins',450,301,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num21/28.jpg','Sardanes%20amb%20els%20Montgrins',450,301,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num21/26.jpg','Missa%20Solemne',450,301,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num21/25.jpg','Preg%C3%B3%20de%20la%20Festa%20Major',450,300,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num21/24.jpg','Art%20Local',450,306,1,0);

7/29/2019 21 - setembre - 2008

11/27

11

Principal de la Bisbal, Els Rossinyolets,Principal de Banyoles i la Flama deFarners. Caf concert a la tarda i ball a la nit,als jardins de John Lennon: Els dies 25 i

26 hiactuaren

lesOrquestres

Montgrins iPrincipal dela Bisbal,

concert i ball; el 27 ball amb lorquestraLa Salseta del poble Sec i el 28 concert

amb el Grup Macednia. Dances tradicionals a la plaa de la

Vila: Espectacle Trencats i Seguits amblesbart Montgr i danses tradicionals acrrec de lagrupaci sardanistaContinutat. Teatre de Festa per a infants: Lacompanyia Teatre Mbil present el seu

espectacleAlegretto aCanQuintana.Molt apteper a pblicinfantil,amb ganes de riure. Teatre de Festa Major: La companyia

Teatre de Guerrilla va tanc la FestaMajor amb el seu espectacle Fum. QuimMasferrer, Rafel Faixedes i el torroellencCarles Xuriguera donaren vida a trespersonatges, que tot bevent a la barradun bar, projecten somnis impossibles,per fugir de la realitat quotidiana dunavida buida de tot inters. Un espectacleper riure i aplaudir.

Emporion, Medalla del Montgri 2008. Eldia de Sant Gens va tenir lloc a canQuintana lacte dentrega pblica alnostre peridic del guard de la Medalla

del Montgr, concedida pel Ple delAjuntament el 7 dagost.En un breu parlament, lalcalde de la vila,Joan Margall, va fer referncia al llarghistorial de la revista, creada lany 1915,a les persones que hi escrivien, als

perodes de silenci que va sofrir, i a latasca dels actuals continuadors en laseva tercera poca, ara en format digital.En nom del Consell de Redaccirecolliren el guard Jaume Bassa i CelsSais, els quals destacaren tamb latrajectria de la revista, el mrit delsiniciadors, torroellencs illustres, ilesfor i la illusi dels actualscontinuadors. Jaume Bassa en destacloptimisme, la tossuderia i la fam defutur, per assegurar el qual es constituiraviat lAssociaci Emporion. Cels Sais vadestacar la bona resposta rebuda demolts torroellencs, grans i joves, quecada mes collaboren amb articles,escrits, lacudit, fotografies i reportatges.

Agram la distinci que ha rebut

http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num21/31.jpg','Teatre%20per%20a%20la%20canalla',450,301,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num21/31.jpg','Teatre%20per%20a%20la%20canalla',450,301,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num21/32.jpg','L%C2%B4Esbart%20Montg%C3%AD',450,301,1,0);

7/29/2019 21 - setembre - 2008

12/27

12

Emporion i per extensi el Consell deRedacci i tots els collaboradors, per ladedicaci, lesfor i tamb la illusi desuperar el gran parntesi de molts anys,aparentment sense esperana de retorn.

Voldrem recordar lescrit que encapalel nmero 196 del 10 de gener de 1932,en que lescrit Emporion renaixacaba: Ien ressorgir, fidel a sahistoria, enlairases ales pel cim de divisions, d'odis ipartidismes, afanys de crear un esperittorroellenc, d'agermanar tots els fills dela vila, d'sser el portantveu de lesnobles aspiracions de Torroella. I

aquest ha de seguir sent el nostre lema iblas.

Personatges TorroellencsAlbert de Quintana i Combis

Algunes famlies acomodades,terratinents, van deixar petjada moltforta a la Torroella del segle XIX i principidel XX. Una delles, la famlia Quintana,va tenir-hi un gran pes, no solament perles seves propietats, sin tamb per lainfluncia poltica i cultural que va assolirms enll de lmbit local.

Antnia de Quintana, natural de

Torroella, residia amb el seu marit JosepCombis, de Peratallada, a la casa pairaldels Quintana. El seu fill, Albert deQuintana i Combis, nat el 1834 aTorroella, va ser hereu no solament deles propietats, sin tamb del cognomde la mare, ja que per una velladisposici testamentria familiar elpatrimoni dels Quintana

tradicionalmentsheretavaconjuntament amb aquest cognom, foshome o dona qui el transmets.

Quintana i Combis, que va ser un

representant molt destacat delpensamentpoltic liberal dela seva poca, vaser amic delgeneral Prim i vacollaborar en lapreparaci de larevoluci queacabdestronantIsabel II.Estudispreeminent dels avenos de la indstria ilagricultura, i promotor de laplicaci denoves tcniques de cultiu a les sevesfinques i a la comarca, va ser nomenat

governador civil dOsca el 1872, delegatdEspanya a lExposici Internacional deViena de 1873, diputat a Corts peldistricte de Torroella de Montgr el 1881,director general dImpostos el 1883,intendent general de Finances de lilla deCuba el 1888, senador del 1893 al 1895.

Per Albert de Quintana i Combis va ser,

a ms, un excellent poeta de laRenaixena. En el mn literari era Locantor del Ter i va arribar a serconsiderat una de les personalitats msrellevants del renaixement literari catal.

Orfe als dos anys, de ben jove haviaescrit poesia i shavia fet conixer amb

composicions fines i elegants, amb un

7/29/2019 21 - setembre - 2008

13/27

13

estil sensible i vigors, i un espontanisentiment renovador, de ple en lesperitde la Renaixena, amb la incorporaci dela temtica medieval i lenyoranapatritica de les antigues glries. Vidu

molt jove, el seu carcter emotiu deixpetjada en la seva obra literria,alineada amb tota naturalitat amb elmoviment renaixentista, nostlgic isomniador. Lany 1859 va participar en larestauraci dels Jocs Florals.

Lany 1868, amb motiu de la visita aCatalunya de Frederic Mistral, el poetaoccit que el 1904 obtindria el PremiNobel de Literatura, Albert de Quintanali dedic la poesia Larpa morta. Enaquell viatge, invitat a can Quintana,Mistral visit Torroella.

Lo cantor del Ter va obtenir premis iguardons: el seu llenguatge pur, valent i

patritic, expressat amb emoci a laCan del comte dUrgell, en Jaume lo

Desditxat, fou premiat amb lEnglantinadOr als Jocs Florals de Barcelona delany 1870. No oblid mai la seva ptriapetita, i an deixant pel cam, nosolament abrivades composicionsgrandiloqents, sin tamb emotivespinzellades dedicades a la nostra vila i al

seu entorn:Al Ter, La sardana, Al castelldel Montgr...

Tanmateix, la seva activitat pblicademostra que aquest tarann, cult isentimental, no va estar mai renyit ambel seu sentit progressista i prctic com aempresari agrcola i com a poltic actiu i

comproms.

Ja prop de la mort, Albert de Quintana iCombis sacomiad de la vila ambsentimentals paraules de fill enyoratamb un nou poema: A Torroella deMontgr. Mor lany 1907.

Jaume Bassa

Nadal

El tenista menorqu Rafa Nadal haaconseguit ser el millor tenista mundial,per no s den Rafa que avui volia

parlar sin del seu oncle Toni que des desempre ha estat el seu entrenador iconseller. Sense un bon mestre al costatdifcilment les persones podem fer sortirel millor de nosaltres. Sempre mhasorprs laplom i el seny den Rafa, untarann tan allunyat, almenys fins avui,dels esportistes dxit, sovint massacreguts i a vegades amb un finaldramtic en no poder digerir la fama i eldiner sobtat.

En una entrevista, loncle Nadal explicaque ha ensenyat al seu nebot aaguantar-se, a viure sacrificadamentquan conv, a no creure que el diner olxit poden salvar la vida dun familiar

greument malalt, ni evitar que la xicotaet deixi, per exemple. En Rafa ha estateducat de manera espartana i el seuoncle manifesta que creures alg perjugar a tenis seria tan estpid comcreures alg per jugar b a la cuit iamagar i est convenut que a lafelicitat shi arriba pel treball i lesfor,que abusem del que s material i que la

7/29/2019 21 - setembre - 2008

14/27

14

disciplina i el respecte sn necessaris.Potser tot aix pot sorprendre a msdun, o que afirmi que per a ser feli calser auster, per no hi ha res de nousobre la capa de la terra, tot sha dit i tot

sha experimentat. Els clssics jaopinaven que s feli aquell que res notem ni desitja.

Estem en un moment delicat de lahistria de la humanitat. Seguir per camque el model occidental ha imposat en

els darrers cinquanta anys s anar a lacatstrofe. El meu reconeixement enversaquelles famlies que eduquen b, quenhi ha. El mrit s encara ms gran enmoments de fort desconcert. El cas sque una bona part dels pares ha dimititde la tasca deducar, els mestres estanatordits davant les normatives delsresultats immediats, els vailets es

comporten com veritables dictadors isn tan malcriats que imposen els seusmil capricis diaris. Lesfor es creuquelcom a vncer com si duna malaltiaes tracts. Leducaci i el respectequeden aparcats i simposa el mal gustabsolut, pura bestialitat.

Fa pocs dies vaig assistir a larepresentaci de lpera Don Giovannide Mozart, amb una escenificaci deldiscutit Calixto Bieito. Diuen que juga aescandalitzar la gent, per qu s el

que ens pot escandalitzar? Passant per laRambla de Barcelona, abans i desprs dela funci, vaig observar i patir la mateixabrutcia, les mateixes escenes de sexe, lamateixa mala educaci que a lescenari.Lnic que encara no es pot representars la fortor de pixats, de vmits, decagarades de gos, de la suor quedesprenen les aixelles mal dutxades dels

mateixos que ensenyen panxes acabadesde rostir i infladesde cervesa..., ams daltresregals perlolfacte que fan dela BarcelonaOlmpica una

Barcelona delfracs. A vegadesens conven msuna representaciduna pera amb les perruques del segleXVIII, perqu no ens qestiona de lamanera que ho fa quan ens presentacruament el mirall de la nostra societat ala deriva.

A Torroella tenim un Consell deConvivncia, sabr aquest Consell actuaramb encert per ajudar les famliesansioses, per animar els bons mestres aeducar per una societat a lestil deloncle Toni?

Joan Surroca i Sens

http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num21/opera.jpg','%C3%92pera%20Don%20Giovanni',314,450,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num21/opera.jpg','%C3%92pera%20Don%20Giovanni',314,450,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num21/opera.jpg','%C3%92pera%20Don%20Giovanni',314,450,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num21/opera.jpg','%C3%92pera%20Don%20Giovanni',314,450,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num21/opera.jpg','%C3%92pera%20Don%20Giovanni',314,450,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num21/opera.jpg','%C3%92pera%20Don%20Giovanni',314,450,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num21/opera.jpg','%C3%92pera%20Don%20Giovanni',314,450,1,0);

7/29/2019 21 - setembre - 2008

15/27

15

Reflexions sobre la FestaMajor de Torroella

Quan surti aquest article ja haurem

passat la Festa Major, i vull fer unespetites reflexions sobre com ha canviatamb els anys. He pogut parlar amb duespersones relacionades amb la comisside festes, una ja fa una colla danys, ilaltra en aquests moments.

Anys enrere, la Festa Major de Torroellahavia estat organitzada, durant una colla

danys, per una comissi de gent delpoble que soferien voluntaris percuidar-sen. No era gens fcil: en primerlloc, calia saber amb quin pressupost escomptava, i aix sempre era unaincgnita. LAjuntament no disposava decap pressupost especfic, noms escomprometia a contractar la cobla que

tocava les sardanes a plaa, i que soliaser El Foment, i de paraula deia alsmembres de la comissi que, cas desortir malament els comptes, sen fariaresponsable. Per tant, els actes que

sorganitzessin devien ser cobrantentrada. Lxit depenia, sobretot, de

linters de les atraccions que es

contractaven i, sobretot, del temps. Eraun risc, per la comissi ho assumia amboptimisme, voluntat i feina.

Els tres primers dies sorganitzaven els

balls de nit a lantic camp de futbol, quesolien ser molt lluts, amb orquestres derenom --La Caravana, Els Montgrins, LaMeravella... Lltim dia de la Festa hihavia un bonic espectacle, cada any ambdiferents artistes. Si el tempsacompanyava, aquests actes eren moltconcorreguts, tant per la gent del poblecom pels forasters... Les entrades delball i les recaptacions dun bar benassortit per poder complaure elsassistents que ocupaven les taulesdistribudes al voltant de la pista de ball --que eren molt sollicitades-- servien percobrir el pressupost de la Festa.

Les entrades es posaven a la venda molts

dies abans, ja que els aficionats al ball novolien quedar-sen sense, aix com lesentrades per a lespectacle de lltim dia,on podem veure de ben a prop i des decasa mateix els actors ms admirats pelpblic. No era gaire freqent que enaquells anys la gent pogus desplaar-sefcilment fins a Barcelona. Tant podiatractar-se duna obra de teatre, com de

lactuaci dun cantant ben popular. LaFesta de Torroella havia estat lescenaridartistes com Nria Feliu, Llus Llach,Nria Espert, Mari Santpere OvidiMontllor, La Trinca i altres.

Aix valia diners, i els responsables de lacomissi de la festa havien de convertir-

se en aficionats empresaris per

7/29/2019 21 - setembre - 2008

16/27

16

contractar les orquestres per al ball i elsartistes per a lespectacle, aix comdemanar pressupostos, regatejaralgunes coses i imposar-ne unes altres.

Van ser uns anys que els van deixarbonics records de bona amistat i francaentesa. Per sort, cap any van haver dedemanar ajuda a lAjuntament per pagarles despeses que aix els comportava.Encara que patissin una mica, ja quecada any sorgia algun problema, elsgratificaven aquells dies de convivncia itreball.

Els cinemes Centre Cine i CinemaMontgr eren empreses privades, i ja escuidaven de fer bones pellcules. Anavab que hi hagus forta competncia. Perla Festa viem les millors pellcules de latemporada! Ara tamb veiem boncinema, i tamb s una comissi

daficionats qui en t cura. El que hacanviat s lafici a anar al cinema, Perqu ser?

Avui la cosa no s tan simple, em deia unjove de la comissi de la festa. Per a unAjuntament, la festa major suposa unmoment nic per treballar la vertebracisocial del municipi i afavorir la cohesisocial de la seva ciutadania. Cal destacarque la Festa Major de Torroella comptaamb la participaci de ms de vint-i-cincentitats del municipi. Sense elles no seriael mateix.

La Festa s un moment nic per difondrecultura, coneixement, tradici, etc. em

diu aquest jove. La Festa Major ha

destar ben organitzada des de tots elsnivells de programaci i infraestructures.Les normatives i la legislaci que regulalorganitzaci dactes de concurrncia depblic han contribut a la millora de les

festes, i concretament de la Festa Major.

Avui, la principal despesa econmica dela Festa est relacionada amb elmuntatge de les infraestructuresnecessries per a lorganitzaci de laprogramaci. Aquesta s la part menysvistosa, per molt important. Aix s,lAjuntament corre amb totes les

despeses... B, L'Ajuntament som elpoble. Es procura complaure la grandiversitat de gustos que hi ha entre tantagent.

La vila ha crescut, som dotze milhabitants, i les normatives han canviat.No es pot comparar. fer-ho com abanss senzillament imposible!

Merc Pags

Qui ens roba la feina?

Segurament tots hem pogut constatarque el sol fet danunciar un debat o una

conversa sobre la immigraci dispara la

http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num21/fmajor.jpg','Programa%20de%20la%20Festa',450,245,1,0);

7/29/2019 21 - setembre - 2008

17/27

17

bateria dels mecanismes de defensa iposa en gurdia els prejudicis msviscerals. Tot i que per a mi s unapercepci ntida i infallible, encara tincsorpreses provocades per la subtilitat i el

recargolament de les sevesmanifestacions.

No fa gaires setmanes en vaig tenir unade calibre gruixut. Fiem una reuni perparlar del comer just i de la banca tica.Com que parlvem dels desequilibris i deles conseqncies nefastes quecomporta el sistema actual dexplotacidel tercer i quart mn, va surar el tema

del immigrants ialg va retreure eltpic tan habitualper remarcarlimpacte negatiu delallau de forasters:els immigrants

roben la feina delsautctons iprovoquen

laugment de latur entre els del pas.Per demostrar-ho, un assistent vaexplicar un exemple que coneixia deprimera m: Un empresari em va dirque preferia contractar marroquinsperqu, com que tots es diuen ms o

menys igual, amb una alta a la SeguretatSocial, hi fa passar dos o trestreballadors; aix no ho pot pas fer ambels daqu; per aix els marroquinstroben feina ms fcilment que elsespanyols.

Em vaig quedar perplex i astorat. Hi vaig

percebre dues afirmacions que

sacceptaven amb tota naturalitat i queno podia entendre de cap manera senseacudir a la grollera manipulaci delanlisi que havien aconseguit imposarels prejudicis racials. En primer lloc,

sacceptava com a conducta correcta inormal el frau a la Seguretat Social isignoraven les conseqncies fatals perals treballadors en cas daccident,malaltia o comiat; tot es justificava perlestalvi de despeses socials i laugmentde guanys al preu que calgui. En segonlloc, es feia responsables de latur delslautctons les vctimes de lestafa,

extorsionades per la necessitatdengrunes monetries per a lasubsistncia, malgrat la precarietat i les

condicions degradants dels contractes.

La vigoria i leficcia dels prejudicis,entronitzats com a cultura dominant, pertergiversar aquesta mena danlisis imantenir la fallcia daquestesconclusions, aix com la dificultat dedesvetllar una critica objectiva delsconflictes socials, hauria de disparartotes les alarmes i de posar en joc totsels antdots que tinguem a labast.

http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num21/just.jpg','Comer%C3%A7%20Just%20i%20Banca%20%C3%88tica',450,652,1,0);

7/29/2019 21 - setembre - 2008

18/27

18

Aquest capgirament interessat de lesresponsabilitats resulta intolerable.

Encara que lancdota comentada siguiextrema, resulta una avinentesa propcia

per desemmascarar la corrupci deltpic que se sent amb tanta freqncia ianullar-ne, per tant, la vignciaargumentativa. Hem dentendre ambclaredat irrefutable que qui treu la feinadels daqu i dels de fora s el modelcomercial i econmic que sassentasobre el menyspreu de la dignitat de totapersona i lespeculaci per aconseguir elmxim de benefici amb el mnim dedespeses, encara que siguin socials. Enshaurem de sentir profundamentavergonyits cada vegada que algun savipotentat proposa que, per augmentar lacompetitivitat i reanimar leconomia calrebaixar les crregues socials de lesempreses. El sol mot de crrega social ja

s denigrant; no sn crregues socials,sin inversions en progrs i benestarsocial.

Llus Costa Bofill

Pequn 2008: Reflexions icontrastos

Els jocs olmpics representen la mximaexpressi de lesport mundial i els dePequn han tingut un xit esportiu senseprecedents amb les gestes de MichaelPhelps el nedador de Baltimore-, deljamaic Usain Bolt, i de letop KenenisaBekele i amb lequip xins com a

guanyador absolut del medaller per

primer cop en la histria; encara queseria ms raonable corregir el rnquingamb el concepte medalles per cpitaque pondera els metalls en funci de lapoblaci i Xina, amb 1.300 milions

dhabitants i amb 100 medalles (51 dor),quedaria, per exemple, per darreradEspanya amb 18 medalles (5 dor) sisapliqus aquest factor de correcci.

Lxit tamb ha estat organitzatiu,encara que la Xina shi ha gastat 40.000milions de dlars, quasi quatre vegadesms que a Atenes 2004.

Aix contrasta, per, amb la imatgepropagandstica i enganyosa de la farsa

de la nena suplantant la cantantautntica en la cerimnia inaugural delsJocs i amb lallistament de ciutadansannims per actuar de pblic i ambientarartificialment les grades dels estadis i

pavellons.Aix mateix es fa evident la grancontradicci de lEsperit Olmpic, segonsel qual shan daturar totes les guerres, ila pau i la germanor universal snrealitat al mn durant 15 dies, quan ja elprimer dia dels Jocs es va declarar unaguerra entre Rssia i Osstia del Sud.

7/29/2019 21 - setembre - 2008

19/27

19

Tamb caldria reflexionar sobre la granmentida referida a que els Jocs Olmpicses regeixen per la Carta Olmpica quediu en el seu article 6: sncompeticions entre atletes en proves

individuals o per equips, i no entrepasos. Reuneixen els atletes seleccionats

pels seus comits olmpics nacionals

respectius, les inscripcions dels quals han

estat acceptades pel COI. Els atletes

participen sota la direcci tcnica de les

federacions internacionals implicades.La realitat demostra, per, que als jocsolmpics hi participen els estats i sn un

artefacte poltic de primera importncia iaix els esportistes catalans han decompetir pel Comit Olmpico Espaol ino poden fer-ho pel Catal, tot i recordarque la meitat de les medalles (9 de 18)les han aconseguides esportistescatalans i que ja hi ha ms de 100esportistes catalans que han guanyat

alguna medalla. La millor actuaci va sera Barcelona 92, amb quatre dor, quatrede plata i dues de bronze i va suposarque 22 esportistes catalans pugessin alpodi.

Amnistia Internacional recorda que a laXina hi ha pena de mort i a les sevespresons shi tortura. El record de la

massacre de Tiananmen on 150estudiants foren morts pel rgim en larepressi estudiantil del 1989 s encararecent, aix com la repressi ideolgica alvoltant del Tibet i la violaci reiteradadels drets humans. En la ceremniadinauguraci, per, hi eren tots elsmandataris occidentals, comenant perBush i Putin

Lorganitzaci Reporters SenseFronteres ha denunciat que la policiaxinesa, si be t ordres especials de nointerferir en la feina dels periodistes, tot

seguit investiga qualsevol ciutad xinsque parla amb la premsa estrangera. Iaix, hi ha hagut detinguts per manifestarla seva disconformitat amb la repressidel Tibet. Un mestre ha estat condemnata un any de reeducaci en un delstemuts camps de treball per haverpenjat a internet imatges de la sevaescola esfondrada pel terratrmol de

Dugiangyan amb70.000 vctimes

mortals el mes demaig passat.

LInternationalHerald Tribunetamb denunciavaque dues ancianes

(Wu Dianyuan de79 anys i WangXiuying de 77) han estat condemnades aun any de reeducaci en un camp detreball per explicar com els vanexpropiar i demolir les seves llars ennom de la modernitzaci olmpica aPequn. Arran de tot aix, el setmanarider Spiegel reflexionava: Ha estat

Pequn 2008 un error?

Finalment cal senyalar que TVE harealitzat una cobertura notable dels Jocs,amb un espanyolisme, per, excessiu iembafador. Quan els esportistesguanyaven una medalla elscomentaristes (es poden qualificar deperiodistes?) sesgargamellaven i

http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num21/pekin.jpg','Mascota%20de%20Pequ%C3%ADn',450,611,1,0);

7/29/2019 21 - setembre - 2008

20/27

20

exageraven amb histric entusiasme.Dues curiositats. La primera el cas deJos LuisAbajo que va guanyar el bronzeen esgrima. A lesquena de la sevasamarreta es veia: Abajo ESPAA

La segona ancdota, referida per PereBarthe a lAVUI del 20 agost(pag 53) enrelaci a Joan Llaneras i Toni Tauler(medalles de plata en ciclisme de pista).Per la rdio el locutor deia: Va acompetir Tauler; bueno, se pronunciaTaul. Resposta de la locutora quelacompanya: Son cosas del francs.Locutor: No, no es francs. Es cataln.

En cataln se pronuncia Taul. Respostafinal della: Entonces es Tauler; queestamos en Espaa.Abans que lesport no hi ha la dignitat?

Adri Arboix

La setmana europea - Futur-

La Uni Europea t molts reptes sobre lataula. En el semestre actual, sotapresidncia francesa, de ben segur quepassaran coses importants, ja siguiperqu estan a lagenda de lactiuSarkozy, o per moments no previstosque tamb tindran el seu espai. Entre els

previstos a lagenda francesa, hi ha laratificaci del Tractat de Lisboa per partde tots els estats; tot i el fiasco irlands,es procurar trobar frmules perqu totsels vint-i-set estats li donin el vistiplau.Un altre tema s esmerar esforos en lasoluci de la crisi econmica i tamb serlders en accions contra el canvi climtic ia favor dun medi ambient adequat per a

la humanitat. Tamb hi ha a lagenda -defet ja hi ha donat un impuls- elrellanament de la poltica mediterrnia.A ms, Sarkozy sha proposat avanar enla defensa europea, tema controvertit

pel fet que toca un escenari complex queafecta de ple el sentiment de moltsciutadans europeus que shanmanifestat pacifistes en els darrers anys.I s que Europa est acostumada acontractar la seguretat i no fer massa sde les accions militars prpies, les qualsqueden sovint relegades o b als EUA obe a lOTAN, tot i que moltes, dalguna

manera, tamb defensen, a ms de totoccident, Europa. De fet, la participacims activa de la UE en lescenari mundialva ser sollicitada pel presidenciableameric Barack Obama, en la seva recentvisita a Pars, en el sentit que la UniEuropea shavia de plantejardesenvolupar una poltica de seguretat i

defensa comunes. I s a aquest escenarial que Sarkozy vol donar un impuls, amblobjectiu de dotar la UE duna capacitaten defensa que ara no t, tot i que, de

fet, per aconseguir aquest impuls livindria molt b que ja hagus entrat envigor el Tractat de Lisboa. El seuredactat, si saplica en clau europea,

permet fer avenos significatius en

7/29/2019 21 - setembre - 2008

21/27

21

matria, entre daltres, de seguretat idefensa.

Al marge de les qestions importantsque estan sobre la taula de la UE, nhi ha

algunes que sempre shan de tenir encompte i procurar que vagin b, com sel consens entre els estats membres dela UE, ja que situacions de confrontaci odinteressos contraposats o diferentsgeneren un trencament de la unitatcomunitria, amb el conseqentdesencs entre els ciutadans europeus ila prdua de lideratge en el plainternacional. Tamb shan de millorarles relacions amb els EUA, que duranttota ladministraci Bush no han sigutbones. s desperar que, sigui qui sigui elproper president de lestat ms podersde planeta, les relacions seran millors,tot i que amb Obama el gruix de laciutadania europea hi connecta ms.

Tamb en el pla internacional convmantenir bones relacions amb Rssia,amb els estats limtrofes, inclosos els dela riba mediterrnia, i amb els estatsemergents, com la Xina i lndia. Veuremsi la presidncia francesa dna per tant,per el que s cert s que, pel b de laUni i dels ciutadans europeus seria boque anssim cap el cam descrit.

Xavier Ferrer

Els xiprers de Torroella

Un dels arbres ms caracterstics de lesnostres contrades s el xiprer, un tpicarbre de la Mediterrnia que sembla ser

que podria ser originari de Grcia, lIrano lilla de Xipre. De fet el nom daquestailla podria tenir alguna connotaci ambel daquest noble arbre.

Recordo que a principi dels anysvuitanta, el primer ajuntamentdemocrtic va donar un impulsimportant a la plantaci darbres i vaenjardinar els espais pblics de la vila. Enaquesta tasca, es van plantar uns quantsxiprers en diversos indrets: voltants delesglsia, racons del carrer de Mar,plaa de lEmpord. Quan es vainaugurar el local del Recer (Llar delJubilat) es va intentar plantar un xiprer alpati que dna al carrer dels Dolors, pertot seguit van aixecar-se veus en contradalguns dels membres de la junta dejubilats allegant que aquell era un arbrede cementiri i que no el consideraven elms adequat per a un lloc destinat a la

gent de la tercera edat.

Efectivament, aquest s un concepteests sobre la simbologia del xiprer. Laseva silueta allargada, estreta ipunxeguda i el seu color verd fosc lidonen un aspecte espiritual nic. Apuntacap al cel i encara que en molts llocs selconeix com larbre de la mort, per

aix a la majoria dels cementirismediterranis es pot divisar la sevasilueta, al lloc don procedeix seldenomina arbre de la vida. Al mateixtemps, per, el veiem en molts jardinscom a figura ornamental important i a lanostra comarca s caracterstic trobar-loplantat en rengleres denses,

normalment a la part nord dels camps de

7/29/2019 21 - setembre - 2008

22/27

22

conreu, formant una tanca, una barrerade protecci contra el fort vent del nord:la tramuntana. Per els xiprers sntamb smbol dhospitalitat. Els anticsromans plantaven tres xiprers a la porta

de casa seva com a smbol debenvinguda i acolliment.

Per no s intenci daquest escrit fer unestudi sociolgic o cientfic daquestmeravells arbre, sin remarcar el fetque, tot i la seva importanttranscendncia espiritual, el xiprer s unarbre esvelt, elegant, que moltesvegades es planta en solitari i resulta unelement decoratiu extraordinari (semblaser que noms a lIran shan trobatboscos del tipus de xiprer mediterrani -cupresos supervisens- i encara no se sapsi van ser plantats o de creixementespontani). Arbre tpic de laMediterrnia que dna identitat al seu

paisatge. Pensem en la Toscana, en laGrcia i la Roma antigues, en els petitspoblets de lEmpord i en la nostra vila,on s un arbre mal vist per segons qui.

Per tot aix, en aquesta poblaci, enmolts espais pblics, shan arribat aplantar molts xiprers. Lajuntament t unequip de jardiners municipals de

contrastada vlua, per s una llstimaque aquests no hagin sabut copsar mai lafora de lesttica original del xiprer. sun costum, un mal costum daquestequip de jardiners, podar els xiprers i, elque s ms greu, tallar la seva punta a fique no creixin massa i arrodonir-los,trencant aix tota la seva fora. Un arbre

esvelt i prim es converteix en els jardins

de Torroella en un arbre rodanx,arrodonit, seguint les formes i lniesesttiques dels jardins versallescs ovienesos, lluny de lautenticitat i elsimbolisme dels xiprers salvatges.

Jardiners de Torroella, deixeu que elsnostres xiprers creixin amb tota la sevaarrogncia i simbologia. Si trobem unxiprer voldr dir benvingut, si en trobemtres, us oferim la nostra hospitalitat, i sitot un cam de xiprers, que podemquedar-nos eternament. No elsmaquillem. Deixem-los que apuntin capal cel. Que senlairin damunt nostreacompanyats de pins i oliveres.

Jordi Bellapart

A les quatre primeres fotografies xiprersde diversos indrets de Torroella, a lesdues darreres xiprers de la Toscana.

Cuina Torroellenca

Ja fa temps, vaig comenar a recollir enfitxes les receptes de plats de cuina quehan tingut ms xit a la meva cuina. Lameva intenci no ha estat mai depublicar cap llibre, sin de tenir escrites i

ordenades aquestes receptes, que

7/29/2019 21 - setembre - 2008

23/27

23

moltes vegades corren per calaixos,carpetes, o diferents llocs, i que no estroben quan es busquen. Ara em plaudoferir-les a travs dEmporion, esperoque amb regularitat mensual, a qui les

vulgui conixer. Com veur qui shiinteressi, sn plats senzills, tant pels seusingredients -normalment, ms aviatpocs- com per la seva elaboracicasolana.

Esbergnies farcides

Ingredients

6 esbergnies kg de carn picada de vedella i porc 1 cebapoxada. 1 tomata sal, oli i pebre farina llet 6 carbassons 2 grans dall beixamel

Preparaci

Tallem les esbergnies i els carbassons

per la meitat; els courem al forn i quantinguin el color daurat ho retirem.Rasquem la polpa de les esbergnies idels carbassons.Fem un sofregit de ceba, tomata i all. Hiposem la carn picada i la polpa de lesesbergnies i carbassons.Una vegada cuit, hi posem una cullerada

de farina i un raig de llet per lligar-ho b.

Amb aquesta pasta farcim lesesbergnies i amb una mica de beixamelles gratinem.

Figues amb almbar

Ingredients

1kg de figues enteres kg de sucre l daigua (almbar) pela de llimona, canyella i vainilla

Preparaci

Posar al foc una olla amb aigua; quanbulli, posar-hi les figues; quan torni abullir, comptar dos minuts i ja es podentreure. Escorregudes, posar-les en unacassola.En un cass, preparar almbar amblaigua, el sucre i les espcies. Deixar-hobullir uns cinc minuts.Posar lalmbar a la cassola amb lesfigues; deixar coure uns trenta minutsamb el foc molt lent, i de tant en tant fermoviments circulars a la cassola.Es poden posar en pots i coure-les albany Maria.

Caterina Bosch

Fet i fumut...!

7/29/2019 21 - setembre - 2008

24/27

24

A l'aguait del nostrepatrimoni

El rec que donava aigua al safareigmuncipal, prop de laparcament msgran de Torroella, el del carrer del Riu, idels jocs de la Festa Major, est a la vistade tothom i de manera deplorable. Calvetllar per tornar-lo a veure en un estat

impecable.

Crida a la collaboraciRacons que cal millorar. Feu-nos arribar

les vostres fotografies!

Els Joves escriuen

Majudar, voste ?

Jo sc aix, i no puc pas canviar-ho.Alguns diuen que sc molt xafardera i jo,a vegades, tamb ho trobo. Per s queno puc pas evitar-ho de cap de lesmaneres!... S, s clar que ho intento,per s que no puc. s com el fetge, permi. Si no xafardejo, no estic b. Miri, jas que s vost la que mha de preguntarcoses, per qui s aquest de la foto? s

el seu xicot? O potser el seu germ? Oi,s molt guapo, eh!... S, ja ho s que scaqu per superar la meva xafarderia i noposar-me en els embolics de sempre,per ja li he dit fa un moment que nopuc passar sense preguntar... Que liexpliqui algun daquests embolics on lihe dit que sovint em fico? Doncs miri,

intentar ser tan clara com pugui i nopreguntar coses que no vnen al cas.Nhi explicar una, ui quina una! Javeur, no s si li ser gaire agradable desentir-la, per com que la seva feina sescoltar les desgrcies dels altres, no livindr daqu... Que faci el favor decomenar a explicar lembolic? Ai, s,perdoni. Miri, jo era fora petita, no s

quina edat tenia, per el que s que sben b s que ja era aix de xafardera.Era una tarda dabril, com avui. Plovia.Feia un dia fora lletjot, i s que ho vaser. Aix, sisplau, no li expliqui a ningque si no em tancarien... S, ja segueixo.Doncs aquell dia, com li deia, plovia i jojugava al parxs amb el meu germ petit.Com que s una mica curt de gambals,

7/29/2019 21 - setembre - 2008

25/27

25

encara ara, no hi havia maneres de fer-lientendre com shi jugava. Total, quemen vaig atipar i el vaig engegar a ferpunyetes. El meu pare era a dalt, queplanxava. Noms rem nosaltres tres a la

casa; la meva mare era a veure el Baraal bar de la cantonada. Un moment,aquesta pintura de qui s? s que spreciosa! Don la tret?... S, ja emcontestar quan acabi dexplicar-li lahistria. Per on anvem? Ah, s: jo vaigpujar a dalt a veure qu feia el meu pare.I el vaig trobar estirat a terra, al costatde la fusta de planxar. El primer moment

em pensava que jugava perqu mhaviasentit pujar. Desprs ja vaig veure quede diversi ni una, per part dell, que eramort. Aix s que em vaig proposarestudiar de cap a peus el meu pare mort.Encara que hagi acabat fent decambrera, el meu somni sempre ha sigutser metge, fins i tot desprs daquell dia.

Primer li vaig posar aigua destillada dela planxa a la boca i li vaig fer empassar, idesprs, per veure per on passavalaigua que bevem li vaig... Que no calque li expliqui els detalls? Potser hotroba un pl macabre. B, doncs passara la part de desprs. Abans, per, quantsanys t vost?... S, s, perdoni. Doncs, elmeu germ va venir all, a lhabitaci de

planxar, i ens va veure. A mi em va fer unsalt el cor i em vaig posar a plorar delensurt i aix va quedar molt dissimulatque hi estava jugant. El meu germ vatrucar a una ambulncia i al cap dunmoment ja tenem lhabitaci de planxarplena de gent. La meva mare, per,shavia quedat al bar de la cantonadaper acabar de veure el Bara -s que els

meus pares, no sestimen gaire, sap?-.B, doncs com li deia... Est casada? Tfills?... S, s clar, les preguntes desprs.Aquells homes van carregar el meu parea lambulncia i sel van endur a

lhospital. Al cap de dos dies, ens van dit

que ja el podem enterrar. Ja li havien fetlautpsia. Shavia mort, suposadamentsucidat, perqu shavia begut aiguadestillada i desprs shavia obert lapanxa.

... Com? Que encara no ho entn? Elqu?... Que pugui haver estat tants anyssense explicar-ho a ning? Ah, poca hi heestat! Quan no s amb qui xerrar, quantothom est ben tip de les mevespreguntes, parlo amb el meu gos. Noestic pas boja, eh!, ja tinc el cap que no

s una cosa gaire normal, parlar amb ungos. T gos vost? O potser periquitos?...S, perdoni, s que se men va lallengua... S, i no s si li ha quedat gaireclar el final, per, jo vaig pelar el meupare! Aquesta s la qesti! Que no eramort! Que shavia desmaiat! I jo li vaigobrir la panxa! I el vaig acabar de pelar! Itot sap per qu? Per culpa de la meva

7/29/2019 21 - setembre - 2008

26/27

26

xafarderia! Que sempre he arrossegat! Ino hi ha manera de deixar-la enrera!...S, perdoni lescndol, ja em calmo. sque sovint magafen aquests atacs. Avost nhi ha agafat mai un atac com

aquest? O lhan hagut doperar?... S,millor que tornem al tema i lespreguntes, desprs... Que la xafarderia,si ja larrossego des que era una nena, sdifcil de superar? Ara s que mha benmort! I, doncs, jo per qu sc aqu? I perqu li pago? I per qu...? S, perdoni, uncomenament daquells atacs.

- Aix qu, t gossos o periquitos, mhadit?

- Pilar, ja the dit que les preguntesdesprs, sisplau!

- Ai, s, perdoni: les preguntes desprs,les preguntes desprs.

- Creus que voldrs tornar i continuar eltractament? Encara que ja the dit que elteu s un mal que costa de fer passar.

- S, doncs ara demanar hora per al mesque ve.

- I tant, quan vulguis.

- Una ltima pregunta: Majudar,vost?

Martina Roura i Font

Cinema i Espectacles

COMENA UNA NOVA TEMPORADAPodem dir que la temporada de cinemacomena el setembre. Sacaba lestiu. Elsdies son ms curts. Comena a ferfresqueta i la gent paulatinament deixa

danar a la platja. Passada la Festa deSant Gens no ens adonem i tenim latardor a sobre. Abans era el tempsdanar al cinema. Ara encara hi ha moltagent que ho fa i a Torroella tenim elprivilegi de poder gaudir de bon cinema.Un cinema quasi fet a la carta que ensofereix una variada programacipensada per a la gent que actualment s

ms assdua a aquest art espectacle acasa nostra. El Cinema Montgr usespera una temporada ms, a fi depoder garantir cada setmana loberturade les seves cortines per oferir-vos elmillor del cinema actual.

PROGRAMACIO DE SETEMBRE

POSDATA TE QUIERO

Una dona rep una srie de cartes que laseva parella li va escriure abans demorir. Un drama romntic fet ambsolvncia que, ver per on, es fa moltdigerible grcies a la frescor narrativa detot plegat. Amb loscaritzada HilarySwank i Gerad Butler

EL CABALLERO OSCURO

Christopher Nolan, director, no nomsrevoluciona un gnere, massa sovint dediscutible qualitat, sin que semblahaver trobat la frmula que barreja

7/29/2019 21 - setembre - 2008

27/27

27

entreteniment amb cinema concebutcom a art. El caballero oscuro, segonapellcula feta per aquest director sobreel personatge de Batman, s unaautntica obra magna. Obra adulta,

increblement madura, brillant, icomplexa.Imprescindible per a tot bon aficionat

BANGKOK DANGEROUSE

Nicholas Cage interpreta a Jo,professional que viatja a Bangkok perencarregar-se de quatre objectius. Allrecluta a un noi que t previst matarquan acabi la missi i senamora dunanoia sordmuda. Tot es complica quan eltraeix qui el va contractar. Acciassegurada per que sap donar un certgruix dramtic i turmentat als seusprotagonistes que la fan una obra denotable inters.

SUPERAGENTE 86

Una altra adaptaci a la gran pantalladuna srie televisiva de gran xit elsanys seixanta. El superagent ms ruc dela histria s el protagonista de lesaventures ms divertides que us podeu

imaginar

EL TREN DE LAS 3,10

Torna ressorgir el western de granqualitat que no es donava des de Senseperd de Clint Eastwood. Excellentremake de la pellcula del mateix nom(1959) de Delmer Davis, interpretada per

Glen Ford i Van Heflin Destaca lainterpretaci de Rusell Crowe i ChristianBale. Una de les millors pellcules delany que pot reconciliar un gnere queper si sol defineix el cinema

SPACE CHIMPS

Divertida histria danimaci sobre unmico que treballa en un circ i scontractat per ser el primer mico que vaa lespa

La pellcula del mes: El Tren de las 3:10