23/02/15

El mite explica la disposici geogrfica del mn: on van els rius, muntanyes, etc. Hi ha personificaci. s una explicaci del mn. Per qu hi ha altres pobles que sn diferents de mi? Hi ha rius que tenen una representaci antropomrfica: el riu Esopi (Faula dEsop).A qualsevol daquests sels pot fer rituals.Hi ha una corporetat divina, els grecs ho antropomorfitzen tot.En els termes del culte sempre hi ha unes divinitats que tenen nom i cognom.

Hi ha molts dus als quals els hem donat nom, per daltres que sn desconeguts.La idea clssica s que hi ha divinitat i bastant organitzada.La incorporaci daltres divinitats els grecs no hi posen problema. Per el mite permet diverses explicacions i els grecs no tenien la interpretaci correcta o dogma que sha de creure.Hesode s una ordenaci del mn, la que ens presenta ell s la forma normal dexplicar el mn pels grecs, i qui no ho interpreti aix s jutjat.

La idea de la veritat evoluciona, es critica, es qestiona al llarg dels anys: la veritat ve per les muses, els poetes, els oracles, els dus, etc., La idea de la veritat va canviant, es va modificant, per aix no s la idea de dogma. Poden coexistir diverses formes de veritat.

El mite s lexplicaci del mn, la distancia dels dus i homes. La situaci de lhome respecte els ssers immortals i els que considera inferiors (animals).El tema de la veritat va lligat amb la comunicaci amb els dus, els dus saben la veritat.Una gran quantitat de relats mtics acaben amb que lsser hum vol conixer, i els dus saben la veritat.

Tenim la veritat oracular que s molt semblant a la de la poesia, s de comunicaci oral.Un dels eptets dApollo s Lxias, que s lApollo de Delfos. Quan els oracles diuen la veritat, els humans la mal interpreten i les intervencions dels oracles han de ser interpretades.Aix s una de les caracterstiques de la incapacitat humana per poder trobar una veritat en aquest mn.La comunicaci entre dus i homes s propi duna etapa anterior (es va trencar amb el mite de Prometeu).Hi ha una sola mortal que coneix tota la veritat dels dus sense ambigitats s Casandra. Apollo la va castigar, i el cstig va ser donar-li el do de la veritat per a la vegada la incomunicaci amb els homes.

El concepte de justcia, est al costat de Zeus. Els dus estan sotmesos a un ordre del mn i aix ho explica Hesode. Ell explica el mn que sorganitza en recursos humans, agrcola, poltica, i Zeus ha ordenat el mn i t dikh al seu costat i s qui mana.Hesode posa tots els ssers divins controlats per Zeus i selecciona segons quines coses per aconseguir una ordenaci. De totes les contalles sobre dus o herois, sen agafen algunes i es construeixen mitjanant lordenaci. Hesode doncs construeix i ordena el mn.La gent coneix el mn a partir dels relats.

Distribuci del mn entre Zeus, Hades i Posid. Abans de Zeus, hi havia un Cronos que s destronat, s lpoca en que les coses fossin diferents de com sn ara (poca de Zeus) en termes mtics.Hi ha distribuci dels espais de cadasc (Zeus-terra, Hades-sotaterra, Posid-mar).En el mn grec no hi ha dus bons i dolents, poden actuar a favor o en contra dels humans.

25/02/15

Hesode comena la teogonia invocant les muses i la memria. Dalt de tot del poema tenim Mnemsine que s la mare de les muses.La memria s all essencial en la paraula que determina una societat. Recordar s fonamental per transmetre la paraula en una societat, la memria s la identitat, la transmissi del passat, i aix s com comena el poema, amb la memria; la manera de poder recordar.De la Mnemsina en deriva la msica, la poesia, la dana, etc., les altres muses que estan en la memria.Lorigen del mn s possible grcies a la memria. I la trobarem en molts altres relats didentitat.Lelement de la memria s clau com a record de lexpressi duna comunitat.

Els grecs no tenen un concepte de creaci del mn com la tenim nosaltres. El mn per ells apareix, sorgeix, per no hi ha un du creador per ells. Tenen el Caos i daqu sorgeix tot.En la teogonia no tenim per tant cap tipus de creaci i tampoc cap creaci dels homes fins a cert punt. Alguns textos diuen que els dus creen lsser hum per en creen una dona.En aquest univers tamb hi ha homes per els dus ho tenen tot i els homes res. Prometeu que es fill de Jpet, roba el foc a Zeus per donar-lo als homes. Aqu tenim una explicaci que s acumulativa per s ordenada, el pas dels elements que sn propis dels dus que van a parar als homes. A continuaci tamb enganya als dus: fa dues piles, una de carn embolicat amb pell i laltre dssos embolicat amb greix i li ofereix a Zeus que tri quina li s de ms agrat. Zeus tria la dels ssos i senfada. Aquest repartiment desigual.La conseqncia del fet que roba el foc i fa aquest sacrifici determinat, els envia Pandora.Hi ha tres fets doncs: el fet de menjar cuit o cru, els sacrificis, i el naixement dhome i dona. El sacrifici depn del foc, perqu sha de rostir la carn.Aquests tres elements van junts i que ens expliquen una realitat humana; hi ha lexplicaci de per qu els homes sn com sn. Hi ha diferncia entre el Prometeu que ens presenta Hesode i el que ens presenta squil. Prometeu fa un pont entre el mn dels dus i els homes i aporta una civilitzaci.Ell enganya Zeus, ja que aquest ja ho sap, lacompanya mhtis. Zeus ja sap que hi ha all i fa aquesta elecci perqu la conseqncia daix s Pandora, ell ja ho t planejat. Tot entra dintre dels plans de Zeus des del primer moment.El primer sacrifici de Prometeu s lexemple que seguir a la resta de sacrificis dels pobles: els ssos es cremaran pels dus i la carn pels homes.

Zeus decideix enviar un gran mal a canvi dun b (que s el foc). Hefest fabrica Pandora amb fang i cada du li atorga un do (Pandora = la que t tots els dons) persuasi i capacitat per enganyar entre daltres. La dona no s ni absolutament dolenta ni absolutament bona, hi ha ambigitat, s incert. El mn de la dona s un mn ambivalent, s un mal i alhora un cstig per s un b per lespcie humana. s un element dambigitat que comporta el b i el mal. I la paraula mtica que expressa aix s el mite de Pandora: s necessria per portadora de mals.

Un cop confeccionada Pandora, s entregada a Epimeteu. (Pro-meteu = el que ho veu abans; Epi-meteu = el que ho veu desprs). Pandora porta una gerra amb ella on hi porta els mals. La capsa de Pandora s del renaixement, els grecs no tenen capses.La gerra que porta Pandora t una tapa, li treu la tapa i sescapen tots els mals menys un perqu la tapa i el que no sescapa s lesperana (elps,-idos). s una esperana no cristiana, el elps s un mal, s ambigu altre cop. Lesperana crea angoixa per s bona a la vegada, crea ambigitat.Hesode s de lpoca arcaica i s una poca pessimista, no saben qu passar al futur i tal i aix s el que proporciona Pandora al deixar lesperana dins. Aquest aspecte evolucionar al llarg de les poques.

La idea de la capsa de Pandora ve del Renaixement ja que la idea ha evolucionat i hom a casa ja no conserva les coses en gerres sin en capses. Altres ho relacionen amb Eros i Psique on emmagatzema lnima en una capseta.

Aix s el Prometeu Hesidic, Prometeu que enganya i Zeus es deixa enganyar perqu desprs hi ha Pandora. Entre Hesode i squil hi ha un salt de 3 segles i hi ha una evoluci. squil ens escriu a principis del s.V Prometeu Encadenat i squil li atorga leptet de filanthropos (que estima lhome), i aix s curis perqu es veu la tensi entre dus i homes que hi havia en Hesode. squil ens presenta un Prometeu que el situa al costat dels homes, amic dels homes i que desprs ens ha donat aquesta capacitat civilitzadora dels homes i ha fet que el renaixement es recuperi aquesta tradici. Prometeu es pot comparar amb Adam, que trenca aquest lligam amb els dus i crea un mn hum, per Adam s hum i Prometeu no.

El Prometeu dsquil s amb tot un ideal de noblesa afavoridora als homes. Hi ha una tradici ms digna dheroi/du civilitzador, que s el que ens ha arribat a nosaltres, Prometeu com el que es va enfrontar als dus.El mite s una transformaci al llarg dels segles de diversos personatges amb variants. En la tradici, squil construeix el personatge donant-li una perspectiva que s prpia del seu segle i del seu pensament. Hracles alliberar Prometeu perqu Zeus necessitar la mhtis de Prometeu per saber qui ser el seu successor.squil ens presenta un Prometeu pel qual tots hem de sentir simpatia.