tarragona ~ reus ~ costaDaurada

diarimésmésdiari DIVENDRES29 DE JULIOL DE 2011

núm. 1.845www.diarimes.com

La festa va consistir en l’organització de jocs tradicionals. Enguany s’han ofert unes 564 places als casals municipals de la capital.

CRISTINA AGUILAR

Els nens tornen a casa amb la clausura dels Casals d’EstiuTARRAGONA El col·legi Pau Delclòs va ser l’escenari de la festa de cloenda de les activitats. P2

El territori es doblega davant el «xantatge» de la companyia RyanairREUS L’opció de denunciar la companyia irlandesa si abandona l’aeroport perd pistonada després que hagi suspès una vintena de vols a Girona i Tarragona obre la porta a un nou conveni. P10

Els clubs CBT i AD Tarragona enceten el camí cap a la fusió

AVUI TAMBÉ

TARRAGONA

El CAP Bonavista, en peu de guerra contra el tancament de les urgències de nit. P8

Dos estibadors detinguts en una operació al PortPodrien haver col·laborat en alguna de les fases d’entrada de droga amb contenidors. P2

Aquesta temporada només jugarà un sol equip de bàsquet professional. P18

2 - diarimés 29/07/11TARRAGONA

La festa de cloenda va tenir lloc ahir a l’escola Pau Delclòs.

INFÀNCIA

Festa de cloenda del nou curs dels Casals d’Estiu al Pau Delclòs

REDACCIÓEl Col·legi Pau Delclòs va ser l’escenari ahir de la ce-lebració del final de curs dels Casals d’Estiu que pro-mou l’Ajuntament de Tar-ragona a través de l’Institut Municipal de Serveis Soci-als de Tarragona. L’acte va comptar amb la participa-ció de la consellera d’Acció Social, Polítiques d’Igualtat i Habitatge, Victòria Pele-grín. Aquests casals estan adreçats a nens i nenes de 3 a 12 anys que hagin estat escolaritzats a Tarragona durant el curs 2010-2011. Enguany s’han ofert 564

places i els infants partici-pants al Casal estaven or-ganitzats per edats (3-5; 6-8; 10-12) i en grups com a màxim de 10 nens per mo-nitor. Aquest estiu, els ca-sals s’han celebrat del 27 de juny fins el 29 de juliol. Les instal·lacions que han aco-llit les activitats són els col-legis Escola Olga Xirinacs, El Miracle, Pau Delclòs, Serrallo, Sant Pere i Sant Pau, Bonavista, Campclar, Gual Villalbí, Sant Salvador i Centre Social de la Flores-ta. Els casals d’estiu han servit per ocupar la canalla durant aquest mes.

Es van oferir 564 places aquest estiu

CRISTINAAGUILAR

SILVIA JIMÉNEZUna operació policial duta a terme la passada nit al Port de Tarragona s’ha sal-dat amb la detenció de, com a mínim, dues perso-nes relacionades amb el tràfic de drogues. Tot i que els detalls de l’operatiu no han transcendit, la inter-venció policial s’hauria produït la matinada de di-mecres a dijous a les instal-lacions del Port de Tarrago-na. Sembla que en el decurs de l’operació haurien estat detinguts dos o més estiba-dors per la seva presump-ta relació amb l’entrada de drogues al Port a través de contenidors, una pràctica utilitzada sovint darrera-ment pels narcotraficants per la qual aquest mateix any s’haurien realitzat al-gunes intervencions po-licials. Els estibadors po-drien ser responsables de participar en alguna de les fases d’entrada de droga al

Port. La Guardia Civil con-tinua les investigacions, no es descarten noves detenci-ons i que la xarxa tingui al-

tres ramificacions. D’altra banda, l’entrada

de droga amb contenidors ha estat notícia ja aquest

any al Port de Tarragona. El 4 de maig d’aquest ma-teix any, sense anar més lluny, el port de Tarragona

va ser notícia per ser punt d’entrada de substàncies estupefaents d’una xarxa internacional de tràfic de drogues. Els detinguts de l’operació duta a terme a nivell internacional tenien la infraestructura neces-sària per introduir a tra-vés de diversos ports espa-nyols –Tarragona, València i Pontevedra– entre d’al-tres, grans quantitats de cocaïna als contenidors. La xarxa va intentar introduir onze quilos d’haixix a Tàn-ger i 115 quilos de cocaïna que eren transportats en un contenidor al port de Tarra-gona. El passat mes de juny, una operació conjunta en-tre la Guàrdia Civil i la Vigi-lància duanera va permetre decomissar uns 17 quilos de cocaïna que es trobaven a l’interior d’un contenidor descarregat al Port de Tar-ragona. Els agents que efec-tuaven el control i anàlisi de les entrades de merca-deries van detectar movi-ments estranys en un buc de pavelló italià que havia entrat en el Moll de Caste-lla anteriorment procedent de Costa Rica i amb destí Itàlia. La nau transportava diversos contenidors amb mercaderia declarada frui-ta fresca.

POLICIAL

Dos detinguts en una operació per evitar l’entrada de droga pel PortEls arrestats podrien ser dos estibadors que haurien facilitat el tràfic de drogues

L’operació es va dur a terme al Port de Tarragona on a diari es descarreguen contenidors.

El trasllat de la maqueta provoca canvis horaris en els museus

La maqueta romana de Tàrraco, que estava ubi-cada a la Volta del Pallol, s’ha desplaçat a l’edifi-ci de l’Antiga Audiència com a conseqüència de les modificacions que han hagut de fer-se en el projecte de rehabilitació de les obres de Ca l’Aga-pito. Aquesta circums-tància ha originat la ne-cessitat de reorganitzar el personal de vigilància del Museu d’Història de Tarragona i en conse-qüència revisar l’hora-ri dels recintes. El criteri ha estat apostar per obrir la maqueta cada dia de la setmana. Així doncs, les cases museu (Caste-llarnau i Canals) estaran obertes al públic d’acord al següent horari: de di-marts a dijous de nou a tres, divendres i dissabte de nou a nou i diumenge i festius també de nou a tres del migdia. Aquests canvis impliquen que les cases museu tancaran al públic tres tardes a la set-mana, respecte a l’hora-ri anterior ja que abans entre setmana obrien de nou a nou. REDACCIÓ

ARXIU

diarimés - 329/07/11 TARRAGONA

ALBA PORTAAmb l’objectiu de ressaltar el valor d’aquelles platges que encara es mantenen amb el seu estat natural inalterable, el Grup Ecolo-gista de Tarragona i l’Ebre d’Ecologistes en Acció de Catalunya (GETE-EeAC) van convocar la segona edi-ció del guardó Platges ver-ges del litoral de Tarragona. «Es vol aconseguir que es recuperin les platges per-què estiguin en l’estat més natural possible», va expli-car ahir Gina Richarte, re-presentant d’Ecologistes en Acció.

Enguany, les tres platges premiades han estat Cala Jovera, Cala Fonda i Roca Plana. Totes tres han es-tat guardonades tenint en compte que han patit el mí-nim d’intervencions antrò-piques, que el seu entorn està mínimament edifi-cat, que no pateixen vessa-ments urbans ni industri-als i que, en general, les seves aigües presenten una bona qualitat.

En el cas de Tarragona, dues entitats, la Platafor-ma Salvem la Platja Llarga i l’Associació Mediambien-tal La Sínia, van presentar

sis candidatures, d’on han sortit les tres guanyadores. Així, la Plataforma Salvem la Platja Llarga va apostar per Cala Fonda, Roca Pla-na, Platja Llarga i Cala Ro-

mana, mentre que l’Asso-ciació Mediambiental La Sínia va presentar Cala Jove i Platja Tamarit.

Tot i que només se n’han premiat tres, l’informe final

del GETE assegura que les altres platges nominades han rebut el reconeixement per la tasca realitzada des del món social per la pro-moció de la seva conserva-ció. «Tenim l’esperança que per a la pròxima convoca-tòria ens puguin donar el guardó a la Platja Llarga», va apuntar Lola Paniagua, de la Plataforma Salvem la Platja Llarga.

Paniagua es va mostrar satisfeta amb aquest guar-dó, «perquè feia falta un re-coneixement per a les plat-ges naturals, ja que donen qualitat al litoral». «Les pre-

ferències estan canviant cap a aquest tipus de plat-ges, i un litoral que no en tingui es considera degra-dat», va defensar Paniagua, que va celebrar que aquest reconeixement «doni valor a allò que abans es consi-derava un inconvenient, com per exemple la dificul-tat d’accés».

Per la seva banda, Héc-tor Hernández, represen-tant de la Sínia, va mostrar la seva satisfacció perquè Cala Jovera, «un espai gai-rebé idíl·lic», hagi estat guardonada.

Les tres cales premiades sumen mig quilòmetre dels sis quilòmetres i mig de les platges tarragonines, i la regidora de Medi Ambient, Begoña Floria, va assegu-rar que des del consistori es treballarà «perquè aques-tes platges es puguin pre-servar i convisquin amb al-tres tipus de platges».

Tres platges tarragonines reben un guardó pel seu estat naturalCala Jovera, Cala Fonda i Roca Plana han estat premiades per Ecologistes en Acció

Les cales premiades sumen mig quilòmetre dels sis quilòmetres i mig de les platges tarragonines

MEDI AMBIENTLa Palmera acull una mostra visual de joves creadors de la ciutat

L’espai jove La Palmera acull, avui a les deu de la nit, una mostra visual de joves creadors de la ciu-tat de Tarragona que han impulsat propostes de videocreació i que s’ex-hibiran dins d’aquesta mostra. Hi haurà projec-cions com el documental d’intriga i acció La luz, creat per l’entitat Triver-so. També s’hi veuran els curts Golo’s i Serrallo Vs Renata, creats per l’artis-ta Marion, i Rotet de Por-table Risers i 3 acordes de Carles Uriarte i Nani Blasco. Els Divendres Vi-suals són una varietat de propostes que barregen projeccions amb músi-ques electròniques, i és un cicle que s’emmarca en la Cultura de Carrer. REDACCIÓ

4 - diarimés 29/07/11TARRAGONA

TRÀNSIT

Una imatge de l’accident que va tenir lloc a l’altura de la urbanització Cala Romana.

CEDIDASUCCESSOS

REDACCIÓEls Bombers de la Gene-ralitat van desallotjar du-rant el matí d’ahir prop d’una desena de pisos del bloc número 19 del carrer Sant Francesc de la ciutat de Tarragona arran d’un incendi que havia cremat un tendal d’un dels bal-cons de l’edifici. Fins al lloc dels fets, que va tenir lloc quan passaven pocs minuts de les nou del matí, s’hi van desplaçar tres dotacions dels Bom-

bers de la Generalitat i una dels Mossos d’Es-quadra. El foc es va apa-gar minuts després, tot i que el carrer Sant Fran-cesc continuava tallat al trànsit. Fonts de la Guàr-dia Urbana van explicar que, segons les primeres investigacions, l’incendi a l’edifici s’hauria origi-nat en una caldera d’un dels pisos del primer pis, el qual va acabar calci-nant el tendal del balcó del segon

Desallotgen una desena de pisos per un incendi en un tendal

Els bombers van tallar el carrer per apagar les flames.

ACn

Una dona resulta ferida en ser atropellada en creuar la carreteraUna dona ver ser traslla-dada ahir a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona després de ser atropellada per un ve hicle a la carretera A-7 a l’altura de la urbanització de Cala Romana de la ciutat de Tarragona. Es desconei-xen les causes del sinistre i la gravetat de la dona que va ser portada immediata-ment pels serveis mèdics al centre hospitalari.

diarimés - 529/07/11 PUBLICITAT

6 - diarimés 29/07/11TARRAGONA

Una oferta formativa adaptada a les necessitats dels estudiants i de la societat

FUNDACIÓ URV

El Centre de Formació Permanent de la URV disposa de 38 postgraus, a banda d’altres cursos i la formació a mida

LAURA GÓMEZEl Centre de Formació Per-manent de la Fundació URV posa a l’abast de la ciutadania, els professio-nals i les empreses una ex-tensa oferta formativa amb

l’objectiu de facilitar l’actualització de conei-xements, l’adquisició de competències professio-nals i el desenvolupament personal i laboral.

En aquest sentit, ofereix els títols propis de post-grau, Màsters i Especialis-tes Universitaris i cursos d’extensió universitària i fets a mida per cobrir les necessitats formatives de les empreses.

El centre ofereix fins a 38 postgraus, dels quals 15 són màsters i 23 són es-pecialistes universitaris adaptats a l’Espai Europeu de Educació Superior.

Aquesta oferta formati-va va dirigida sobretot als professionals titulats que volen millorar la seva car-rera professional.

Bàsicament, el perfil dels estudiants d’aquests post-graus són persones de més de 30 anys aproximada-ment, titulats i dins ja del món laboral que tenen in-quietud en formar-se i així poder millorar el seu cur-rículum i la seva posició dins de l’empresa.

La oferta cobreix tots els àmbits de formació de la URV: Dret, Cultura i Hu-manitats, Economia i Em-presa, Educació I Psicolo-gi, Enginyeria, Enologia, Llengües i Comunicació, Química, Salut TIC’s i Tu-risme

Els àmbits amb més de-manada són el de salut, economia i empresa i edu-cació i psicologia, tot i com explica Natàlia Rull, res-ponsable del servei de ges-tió acadèmica, tots i cadas-cun tenen força demanda.

Modalitat d’imparticióPel que fa a la modalitat d’impartició, podem tro-bar cursos online, semi-presencials i presencials.

D’aquesta manera, des del Centre de Formació Permanent, al ser cons-cients del perfil dels seus

estudiants intenten oferir horaris flexibles amb ses-sions a les tardes o en dies concrets perquè els estudi-ants es puguin organitzar millor, i conciliar l’accés a

la formació amb la vida fa-miliar i laboral.

La formació teòrica es complementa amb la pre-sentació de treballs, me-mòries, pràctiques en em-

preses i projecte de final de curs.

També es posa a l’abast de l’alumnat tots els ser-veis de la URV com l’accés a les biblioteques, al car-

net, a l’oficina de l’esport, a la borsa d’habitatge, a la borsa de treball, al centre d’atenció a l’estudiant, a l’accés a les aules culturals, entre d’altres.

NovetatsEl Centre de Formació Per-manent presenta enguany vuit novetats en la seva oferta formativa com són: Màster Interuniversitari en Planificació i Gestió del Tu-risme Enològic que es rea-litza conjuntament amb la Universitat de La Rioja; Màster de Relacions Inter-nacionals entre Europa,

la Xina i Amèrica Llatina; Màster en Direcció i Ges-tió de Comerç; Màster en Química a la Indústria; Es-pecialista Universitari en Direcció i Gestió de Cen-tres Educatius; Especialista Universitari en Dinamitza-ció Comercial; Especialista Universitari en Coaching i Especialista Universitari en Teràpies Assistides amb Gossos

El Centre de Formació Permanent de la Fundació URV dóna facilitats en el pagament dels cursos frac-cionant l’import de la ma-trícula i proporcionant in-formació als alumnes per aconseguir beques atorga-des per administracions públiques.

A més, gestiona les bo-nificacions de la Fundació Tripartita per a les empre-ses que abonen la matrícu-la dels seus treballadors.

Tot plegat, moltes faci-litats i comoditats per for-mar-se amb l’oferta del Centre.

Façana del Centre de Formació Permanent de la Fundació URV que està situat a la ciutat de Reus.

CEDIDA

El centre posa a l’abast la formació a mida per empreses, adaptant-se a la necessitats

El perfil dels estudiants són persones de més de 30 anys, amb titulació i una feina

Una de les aules del Centre de Formació Permanent durant un dels cursos de formació.

CEDIDA

diarimés - 729/07/11 PUBLICITAT

8 - diarimés 29/07/11TARRAGONA

FELICITATS

¡Felicidades mi vida! 2 añitos ya. El gran pitufín de la casa.Amaya, papá y mamá te quie-ren con locura. Besos

FELICITATS

Felicita les persones que estimes a través de ‘Més Tarragona’. Envia’ns una fotografia i el text

de felicitació al carrer Sant Agustí, 21, 3er, 43003 de Tarragona o a l’adreça electrònica: publicitat@mestar ragona.com. Les fotos s’han d’enviar amb dos dies d’antelació respecte a la data de publica-

ció. Les fotos en suport paper no es retornaran.

¡¡¡Muchísimas felicidades Ju-dith por tu 1er mes!!! Te lo desean tus abuelos, tios y primos.

Les infermeres recullen més de 500 queixes en contra de les retalladesALBA PORTAL’observatori que al mes d’abril va posar en marxa el Col·legi d’Infermeres de Tarragona ja ha rebut més de 500 queixes. Així ho va assegurar ahir Carme Fa-bra, vocal de la junta de go-vern del Col·legi. Tot i que al principi, la majoria de quei-xes provenien dels professi-onals, i a 30 de juny el ba-lanç era un 70% de queixes de professionals i un 30% d’usuaris, darrerament han augmentat les queixes dels pacients, sobretot després de donar a conèixer el tan-cament de les urgències nocturnes d’alguns Centres d’Atenció Primària (CAP).

«Nosaltres també re-presentem els usuaris, i per això l’observatori és per tothom», explicava Fa-bra. Algunes de les queixes dels usuaris qualifiquen de «salvatges» les retalla-

des en matèria sanitària, o apel·len a l’«angoixa» i a la «indignació» que causa el tancament de les urgències nocturnes.

Pel que fa als professio-nals, la majoria de queixes apunten a les condicions laborals i, precisament, a la no renovació del contrac-te de treball. També hi ha

professionals que lamenten la disminució de la qualitat assistencial.

Fer-ne difusióDes del Col·legi d’Inferme-res de Tarragona, on man-tenen obert l’observatori per tot aquell que hi vulgui adreçar una queixa, farà arribar els més de 500 es-crits que han rebut al con-seller de Sanitat, Boi Ruiz, als gerents territorials dels centres sanitaris i, fins i tot al president de la Generali-tat, Artur Mas. «A l’octubre posarem en coneixement del president les queixes de l’observatori», va confirmar Fabra.

SANITAT

Augmenten les dels usuaris, sobretot arran del tancament de les urgències nocturnes d’alguns CAP

Algunes queixes qualifiquen de «salvatges» les retallades en matèria sanitària

CRISTINA AGUILAR Nova protesta davant del CAP BonavistaEl CAP Bonavista és un dels que perdrà el servei d’urgències nocturn. Per això, un grup de veïns es va concentrar ahir a les seves portes per fer notar el seu malestar. Es trac-ta de la darrera acció de protesta que va convocar la Plataforma ciutada-na en defensa dels drets públics, juntament amb l’Acampada Tarragona, per rebutjar les retalla-des en matèria sanitària. Ara, les properes mani-festacions contra les re-tallades es podrien con-vocar de cara a l’octubre, tot i que la decisió es con-cretarà en una reunió la setmana que ve.

diarimés - 929/07/11 REUS

ELOI TOSTEl tancament nocturn de fins a catorze Centres d’As-sistència Primària (CAP) al Camp de Tarragona, a cau-sa de les retallades decreta-des fa uns dies per la conse-lleria de Salut, ha encès les alarmes dels sindicats. Des d’UGT, ahir es va criticar durament el Govern català. No només per la reducció horària, sinó també per-què les manifestacions que s’han fet en els darrers me-sos han rebut la indiferèn-cia per part de l’Executiu. Per aquest motiu, podrien emprendre protestes més contundents.

«Les retallades són ver-gonyoses. S’ha enganyat els ciutadans», van denun-ciar Josep Tutusaus i Alfred Maza, delegats d’UGT de la junta personal primària de

l’ICS al Camp de Tarrago-na. En aquesta zona, a par-tir de l’1 de setembre tan-caran les seves portes a les nou del vespre els següents CAP: Al Baix Camp, els de Mont-roig, Miami-Platja (només dóna servei a l’es-tiu), les Borges del Camp, l’Hospitalet-Vandellòs, Riu-doms i la Selva del Camp; al Tarragonès, els de Sant Sal-vador, Bonavista, el Morell, Constantí i el CAP Muralles de Tarragona; a l’Alt Camp els de Vila-rodona i Alcover; i a la Conca de Barberà el de l’Espluga de Francolí. No tancaran els de Torrefor-ta, Salou, Cambrils, Falset i Montblanc, mentre que el de Cornudella quedarà com a centre localitzable.

Des d’UGT es creu que, concretament en el cas del Baix Camp, el CAP Sant

Pere haurà d’assumir un augment d’usuaris derivats dels centres tancats de la resta de la comarca que no podrà assumir, entre altres coses, perquè també pateix retallades. Especialment delicada és la situació en el cas de la cobertura mèdica que es donarà en l’assistèn-cia domiciliaria nocturna: «Fins ara a les nits teníem un vehicle i tres metges no-més per a la ciutat de Reus. A partir del setembre ens quedarem amb un metge i un vehicle per a quasi tota la comarca», va lamentar-se Tutusaus.

A banda de les retallades en personal sanitari, els de-legats sindicals també es van queixar de la reducció de serveis de seguretat que patirà el CAP Sant Pere: «A partir d’ara només vindran

a la nit», va dir Maza fent re-ferència als vigilants. «Con-siderem que són necessaris perquè han evitat agressi-ons a metges i això ho aca-baran pagant tant treba-lladors com usuaris», va lamentar-se Tutusaus.

Des d’UGT, a més, es va criticar la destitució del cap del departament de rehabi-litació del Camp de Tarra-gona, Ignasi Pascual, que

Maza va qualificar de «polí-tica». «No hi ha queixes per part dels usuaris i no pot ser per errors en la gestió, ja que des que Pascual és el director, s’ha eliminat el temps d’espera que havien de patir els usuaris, que era de sis o set mesos», va expli-car Maza. A més, denunci-en que en el seu lloc s’hi col-locarà «una nova directora que portarà càrrecs de con-

fiança, i no dels que cobren 1.000 euros precisament», va ironitzar.

Així doncs, per totes aquestes raons i després de constatar «que les ma-nifestacions que vam fer fa uns mesos no han fet can-viar la posició del Govern» –apuntava Tutusaus–, des dels sindicats s’anuncien noves mesures de protes-ta, encara per determinar, però «que toquin la butxa-ca de la Generalitat». No es descarta una vaga, tot i que lamenten que «això sempre acaba anant en contra de l’usuari».

SALUT

UGT creu que el Govern no ha fet cas de les seves queixes

A partir del setembre hi haurà només un vehicle i un metge per cobrir l’assistència domiciliària

Els sindicats anuncien mesures de protesta més contundents que les manifestacions

El CAP Sant Pere haurà d’assumir més pacients pels ajustos a altres centres

Una imatge de les manifestacions per les retallades del passat mes de maig al CAP Sant Pere.

olíviA molEt

UNIVERSITAT

REDACCIÓEl rector de la Universi-tat Rovira i Virgili (URV), Francesc Xavier Grau, i el president de l’Associa-ció de Concerts de Reus, Pasqual Badia, han fir-mat un conveni que ru-brica la col·laboració en-tre totes dues entitats per als propers tres anys, per desenvolupar projectes en comú. La URV també ha anunciat que ha es-

tat seleccionada, entre 55 projectes de tot l’Estat, per impartir el mòdul In-tegració europea i Gène-re, en el marc del progra-ma europeu Jean Monnet, que ha escollit tretze pro-jectes. Un grup de do-cents de la universitat van proposar el mòdul davant la falta de formació i sen-sibilització en matèria d’igualtat en el procés d’integració europea.

L’Associació de Concerts de Reus col·laborarà amb la URV

REDACCIÓDesprés del rebombori que van causar ahir les conclu-sions de l’estudi de l’impac-te de l’arribada del centre comercial Metrovacesa, que va avançar Ser-Reus, l’Ajun-tament reusenc ha volgut calmar els ànims entre tots els sectors afectats. El go-

vern de la capital del Baix Camp considera que, inde-pendentment de les conclu-sions, l’estudi s’hauria de fer públic “perquè l’ha pa-gat la ciutadania”. Critica, en aquest sentit, la decisió de l’anterior govern de no fer-lo públic, després d’ha-ver passat dos anys des que

el mateix Ajuntament, jun-tament amb la Cambra de Comerç, l’encarregués. Tot i que encara no ho ha fet, el govern que encapçala el convergent Carles Pellicer, ha anunciat que “ho farà en breu”.

L’Ajuntament de Reus, en aquest sentit, conside-

ra indispensable una acció conjunta a tots els nivells i, especialment, entre la Cam-bra de Comerç i les associa-cions de comerciants de la ciutat, per poder “treballar conjuntament amb serenor i sense fer gaire soroll”. Se-gons el controvertit estudi, que va costar 60.000 euros i que molts han titllat “d’inú-til”, l’arribada del centre co-mercial Metrovacesa (que gestiona La Maquinista de Barcelona, entre d’altres) provocaria la davallada d’aproximadament el 20% de les vendes al comerç.

Creu necessari que la Cambra i els comerciants treballin junts

L’Ajuntament de Reus calma els ànims per l’afer de l’estudi de Metrovacesa

COMERÇ

10 - diarimés 29/07/11REUS

SOCIETAT

Èxit del 14è Campus de Tennis de Taula del Reus Deportiu. Hi han participat un total de 16 nens i nenes d’entre 6 i 14 anys, tant federats com no federats. Amb activitats complementàries com piscina i jocs, els nens han pogut aprendre la base d’aquest esport.

cedida

ALBA PORTAJa ho van anunciar fa prop d’un mes, i aquesta setma-na ho van reiterar. Ryanair deixarà d’operar, almenys durant l’hivern, des de l’Aeroport de Reus. Davant d’aquesta reiteració, el grup de treball de l’Aeroport de Reus es va reunir ahir per analitzar les intencions, confirmades, de la compa-nyia irlandesa de baix cost.

Davant d’aquesta deci-sió refermada, el delegat del Govern de la Generali-tat de Catalunya, Joaquim Nin, va intentar ahir treu-re’n la vessant positiva: «La companyia diu que deixa-rà de volar a l’hivern, però no a l’estiu», apuntava Nin. Per això, el Govern espera-rà a l’1 d’octubre a confir-mar les intencions de Rya-nair, «però mentrestant, mantindrem el conveni, perquè aquests dies s’es-tà complint». Si finalment el conveni es trenca i Rya-

nair abandona l’aeròdrom de Reus, que suposaria que es deixessin de rebre 75.000 passatgers durant l’hivern, «s’establirà una nova rela-ció amb la companyia», co-mentava Nin.

En aquest sentit, el de-legat del Govern obria les portes a negociar un nou

conveni que contempla-ria, només, vols d’estiu. Per això, ahir perdia for-ça l’opció de denunciar la companyia irlandesa si es confirma que deixa Reus a l’hivern i, per tant, trenca el conveni vigent. «Si es dóna l’incompliment, ja veurem què passarà jurídicament.

Hem d’estudiar el que més ens interessa com a terri-tori, i si la companyia ens demana un conveni per a l’estiu, potser no ens con-vé tenir un procés judicial obert», defensava Nin.

Així doncs, davant d’aquest possible escenari, el grup de treball es con-

vertirà en una Taula Es-tratègica per promocio-nar l’Aeroport de Reus. Hi participaran institucions, entitats i associacions del territori que es reuniran cada mes, ja que treballa-ran «amb independència de l’actitud de Ryanair» per promoure el territori. A més, es mantindran les aportacions econòmiques del territori «per tenir una bossa de recursos per desti-nar-los a altres companyies que estiguin disposades a volar des de Reus».

De fet, des que Ryanair va anunciar que deixaria d’operar des de Reus, al-

gunes companyies de vols xàrter del Regne Unit i de Rússia ja s’han interessat en l’aeròdrom, tot i que no-més hi hagut uns primers contactes.

D’altra banda, Nin va in-sistir en la necessitat d’una política de taxes «adequa-da». Precisament ahir, Aena va proposar una rebaixa del 51% a les tarifes per a aero-naus lleugeres.

TRANSPORT AERI

El Govern sucumbeix a Ryanair i obre les portes a un conveni de vols d’estiuEmpreses de vols xàrter s’han interessat per operar des de l’aeroport de Reus

Si Ryanair no opera a Reus durant els mesos d’hivern, es perdran 75.000 passatgers

El grup de treball de l’Aeroport de Reus va mantenir ahir una reunió.

acN

Membres de l’Associació d’Artistes ARA exposen una mostra a la Llotja

La Llotja de Reus acollirà, des d’avui i fins al proper 10 d’agost, una mostra col·lectiva de l’Associació Reusenca d’Artistes ARA, presidida pel també ar-tista Lluís Sánchez Abe-lló. L’exposició, que s’in-augura avui a les vuit de la tarda, es podrà visitar d’11 a 14h i de 17h a 20h i serà de temàtica lliure. “És una manera perquè els membres de l’associ-ació puguin mostrar les seves obres en una expo-sició, ja que individual-ment no ho podrien fer”, comenta Sánchez. L’ar-tista, que dimecres va clausurar l’exposició Art còsmic (també a la Llotja) considera cabdals aquest tipus d’iniciatives, per «reactivar a la gent per a que visiti exposicions». L’Associació Artistes ARA de la capital del Baix Camp es va crear ara fa vuit anys, arran de la guerra d’Iraq, i és la quar-ta vegada que es presen-ta a la Llotja, situada a la plaça Prim. REDACCIÓ.

diarimés - 1129/07/11 REUS

FELICITATS

Si la veis felicitarla, mañana cumple la mayoria de edad, ahora toca dis-frutar. Muchas felicidades de par-te de tu hermana, hijo, sobrinas y compañeras de la D.G.P.

Alba Tosquella serà la nova directora del canal Reus TV

La direcció de la cadena de televisió Canal Reus canvia de mans. Després de gairebé nou anys, el vallenc Quico Domènech passa el testimoni a Alba Tosquella, de 41 anys i exdirectora de Vilade·cans TV, del conglomerat de televisions locals Lo·càlia. Tosquella prové de Lleida però ha desenvo·lupat part de la seva car·rera professional a mit·jans ubicats a Barcelona, com la cadena Ser, Cata·lunya Ràdio, TVE i Televi·sió de l’Hospitalet. Canal Reus TV va néixer al se·tembre de 1998 i, tot i que compta amb una subven·ció de l’Ajuntament, és d’iniciativa privada. De fet, alguns dels seus socis són els coneguts comu·nicadors Carles Franci·no, Andreu Buenafuente o Xavier Graset, tots ells vinculats a la demarca·ció de Tarragona. Actu·alment, segons les dades del Baròmetre de la Co·municació i la Cultura, Canal Reus TV té una au·diència mitjana de 59.000 persones mensuals. REDACCIÓ

SUSANNA CASESEl Centre de la Imatge Mas Iglesias de Reus (CIMIR), situat al parc amb el ma·teix nom, que s’encarrega de preservar el patrimoni visual documental i artís·tic, es dirigeix de mica en mica cap a la seva interna·cionalització. I és que el CI·MIR, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Reus, participarà en el projecte «Viver europeu de creació, educació, cooperació i di·fusió entre la presó i la so·cietat».

Aquest projecte se cen·tra en la creació de curtme·tratges basats en imatges d’arxiu i en l’intercanvi dels fons de les diferents institu·cions europees que hi col·laboren, com el prestigiós Institut Nacional de l’Au·diovisual (INA) de França,

que s’encarrega d’arxivar les produccions radiofòni·ques i televisives franceses.

Per al MemorimageL’associació Transfor·

mas, representada pel ci·neasta José González (di·rector del documental Can Tunis), es va interessar per la involucració de Reus en aquest projecte, que, per al regidor de Cultura i Joven·tut, Joaquim Sorio, servi·rà per «situar encara més Reus en el mapa de Cata·lunya i Europa en aquesta matèria».

Així, es posarà en mar·xa un taller on els alumnes (preferiblement estudiants d’audiovisuals) realitzaran visites a presons per inter·canviar experiències amb els presos (González col·labora amb el centre 4 Ca·

mins des de fa cinc anys) i hauran d’elaborar un curt·metratge d’un minut a base d’imatges d’arxiu. El resul·tat es podria presentar en el proper Festival Internacio·nal de Cinema Memorima·ge, que tindrà lloc al mes de novembre. A més, també es presentaran a Marsella, en el marc de l’elecció de la ciutat com a Capital Euro·pea de la Cultura l’any 2013.

Per l’elaboració dels curt·metratges es crearà un fons internacional amb imatges de totes les entitats involu·crades, al qual els partici·pants dels tallers hi podran accedir a través d’Internet. En el projecte hi participen entitats de França, Itàlia i Noruega. El programa eu·ropeu Grundtvig ha atorgat 17.000 euros per desenvolu·par el projecte.

PRESERVACIÓ DE LA MEMÒRIA VISUAL

Per crear curtmetratges i un fons internacional d’intercanvi

El centre Mas Iglesias participarà en un projecte europeu d’imatges d’arxiu

12 - diarimés 29/07/11REUS

SUSANNA CASESL’oferta d’oci i lleure es mul-tiplicarà aquest cap de set-mana a la capital del Baix Camp. Menjades populars, balls i activitats per als més petits se succeiran als bar-ris Fortuny, Horts de Simó i Xalets Quintana, que ce-lebren les seves festes fins diumenge.

El barri Horts de Simó donarà el tret de sortida avui mateix amb una traca i l’actuació de la Banda de Tambors. L’alcalde de Reus, Carles Pellicer, també serà present aquesta tarda a Xa-lets Quintana per oferir el pregó d’inici de la festa. El barri Fortuny, per la seva banda, començarà els fes-tejos demà amb una troba-da de puntaires i un esmor-zar popular.

Cantades d’havaneresDurant el dia, gimcanes, jocs tradicionals, concur-

sos de dibuix ràpid i fins i tot guerres d’aigües (diu-menge a Xalets Quintana) marcaran unes activitats dirigides als més petits. Els

més grans també tindran el seu espai de cara a la nit. A Fortuny i Xalets Quintana, hi haurà cantada d’hava-neres diumenge, on també

es servirà rom cremat. Per la seva banda, les piscines municipals, al Parc dels Ca-pellans, albergaran demà la segona Festa de l’aigua.

LLEURE

Les piscines municipals també acolliran la segona Festa de l’Aigua de l’estiu

Els barris Fortuny, Horts de Simó i Xalets Quintana celebren les festes

Imatge de les piscines municipals de Reus, que cada estiu s’omplen de gent de totes les edats.

PATRÍCIA HERNÁNDEZ

POLÍTICA

REDACCIÓEl centre de l’associació Els Amics de Reus aco-llirà demà, a partir de les vuit de la tarda, la confe-rència Bildu, la unitat per la independència. L’ac-te comptarà amb la pre-sència del portaveu de la formació basca, Mariano Álava; el secretari gene-ral de Solidaritat Catala-na per la Independència

(SI), Uriel Bertran, i Jordi Ardèvol, representant del partit a Reus. La xerrada s’engloba en el cicle que ha organitzat Solidaritat amb la intenció d’aproxi-mar a la població catala-na el procés de creació de Bildu. Al llarg del cap de setmana també passaran per Tarragona, Barcelo-na, Girona, Sabadell, Vic i Molins de Rei.

Els Amics de Reus acolliran demà una conferència de Bildu

CURSOS

REDACCIÓEl coaching (entrenament en anglès) és un mèto-de de superació perso-nal que cada vegada cop està guanyant més adep-tes, sobretot entre les em-preses. Amb l’objectiu de donar a conèixer aquesta nova professió, l’empre-sa reusenca Desperta’t ha programat un curs d’in-troducció a aquest nou mètode de treball, que

comença avui i s’allar-garà durant tot el cap de setmana. El curs, de 20 hores, pretén establir les bases teòriques del coac-hing i contempla també una sessió pràctica amb un hipotètic client. Des-perta’t es va fundar l’any passat amb la intenció de promocionar el coaching, tant a nivell personal com professional, a la demar-cació de Tarragona.

L’empresa Desperta’t organitza un curs d’iniciació al ‘coaching’

diarimés - 1329/07/11 CAMP DE TARRAGONA

ACNDesenes d’activistes d’Eco-logistes en Acció van re-clamar ahir el tancament de la central nuclear d’As-có en una protesta organit-zada durant la marxa «Viu l’Ebre». L’acte, que va ser-vir per reclamar al Govern espanyol que no concedei-xi un nou permís per allar-gar la vida útil d’Ascó I, va escenificat accident nucle-ar a l’altra banda de l’assut que deriva l’aigua de l’Ebre a la central i un grup de pi-ragües va travessar el riu fins els murs del complex. La marxa, que va començar el passat 9 de juliol a Fon-tibre (Cantàbria) i acaba aquest dissabte a Deltebre (Baix Ebre), ha recorregut la conca del riu per denun-ciar els impactes del model de desenvolupament ac-tual en els ecosistemes. La marxa en bicicleta d’Ecolo-gistes en Acció va fer para-

da ahir just al marge del riu oposat on es troba el com-plex nuclear d’Ascó. Mentre un grup desplegava pan-

cartes a favor del seu tan-cament i organitzava una performance simulant un accident nuclear, amb pots

de fum i suposats ferits pel terra, un grupet d’activistes en piragua van travessar el riu fins la sortida d’aigua de la central. Els ecologis-tes van recordar, amb lec-tures de manifestos, tots els incidents i perills que suposa la instal·lació tant des del punt de vista de la seguretat, amb fortes críti-ques a l’Associació Nuclear Ascó-Vandellòs (ANAV) per la seva gestió de la central, com pel seu disseny i ubi-cació en un lloc geològica-ment «inestable». Però, per sobre de tot, el seu objectiu immediat és evitar que el Govern espanyol autorit-zi la pròrroga de funciona-ment del grup I de la cen-tral, la que més incidents ha patit durant els últims anys a l’Estat, segons van recordar. Una decisió, la d’allargar o no la vida de la nuclear, que s’hauria de do-nar a conèixer a l’octubre.

NUCLEAR

Demanen que no concedeixen un nou permís per allargar-li la vida útil

Ecologistes de Viu l’Ebre fan parada a Ascó per demanar la clausura

Una imatge dels ecologistes durant l’acte de protesta, ahir.

ACN

TRÀNSIT

REDACCIÓUna dona va morir ahir a la matinada a l’hospital després de quedar en es-tat molt greu en un acci-dent de trànsit dimecres a Mont-roig del Camp (Baix Camp), a la car-retera T-323. Segons in-formacions dels Mossos d’Esquadra, per causes que es desconeixen, prop de les nou del vespre, un

turisme va sortir de la via al punt quilomètric 2,6 d’aquesta carretera. Com a conseqüència del sinis-tre, la conductora i única ocupant del vehicle, De-borah V. R.., de 23 anys i veïna de Mont-roig del Camp, va ser traslladada en estat crític a l’hospital Joan XXIII de Tarragona, on va morir la matinada d’ahir.

Mor una jove de 23 anys i veïna de Mont-roig en accident

14 - diarimés 29/07/11CAMP DE TARRAGONA

REDACCIÓLa Guàrdia Civil ha des-mantellat a Barcelona i Tarragona una presump-ta xarxa de narcotraficants que es dedicava al tràfic d’haixix entre el Marroc i diversos països de la Unió Europea, que camuflava en

dobles fons de vehicles o vaixells pesquers.

Segons informava ahir l’Institut Armat, es va de-tenir el capitost del grup, Achik C., àlies Mustapha, marroquí de 45 anys i veí de Cornellà de Llobregat, i

quatre implicats més de la mateixa nacionalitat, tots en municipis de Barcelona i Tarragona.

L’operació la va portar a terme la Unitat Central Operativa (UCO) des de se-tembre del 2008, i es va de-

senvolupar sobretot a Huel-va, Melilla i Holanda, on en total van ser intervinguts 1.450 quilos d’haixix i 3,5 de cocaïna.

El líder del grup es des-plaçava a Alacant, Màlaga i Algesires, a més del Marroc,

Holanda i Bèlgica, on coor-dinava els seus diferents negocis de narcotràfic que portaven els seus famili-ars, encarregats de rebre les partides de la droga i fer pagaments i cobraments.

Els diners que obtenia de les seves operacions polici-als els traslladava a l’inte-rior de maletins i, de fet, el dia de la seva detenció por-tava 151.000 euros en efec-tiu.

Malgrat que l’especialitat del grup era el tràfic d’hai-xix, alguns dels membres havien donat el salt a la co-

caïna i en un dels escorcolls els investigadors van donar amb els 3,5 quilos de coca-ïna i eines per a la seva ma-nipulació i tres quilos de substància de cort per la seva venda.

Els agents de la Guàrdia Civil va fer cinc escorcolls en domicilis de diferents municipis com ara Cor-nellà, Cervelló i Sabadell, així com a Torredembarra i Creixell, on va confiscar la droga, 180.000 euros en efectiu, cinc vehicles i ma-terial de transmissions i co-municació.

POLICIAL

Desmantellen una xarxa de narcos que traficava entre el Marroc i UEEn el grup hi ha quatre implicats que han estat detinguts a Tarragona

REDACCIÓNou cop policial a les falsi-ficacions. En aquesta oca-sió ha estat a les Terres de l’Ebre. Nou venedors han quedat imputats per pre-sumptes delictes i faltes contra la propietat indus-trial en vendre un total de 811 peces de roba i objec-

tes falsificats per valor de 12.000 euros a les comar-ques tarragonines del Baix Ebre i el Montsià. En un co-municat, la Guàrdia Civil va informar ahir que l’11 i el 18 de juliol van decomissar els objectes falsificats als mu-nicipis de l’Ametlla de Mar, Camarles, les Cases d’Al-

canar, Amposta, Riba-Roja d’Ebre i Móra d’Ebre, i van informar els venedors que sospitaven de la seva au-tenticitat. Els objectes, que utilitzaven els estampats i els noms de les marques autèntiques, inclouen 390 figures de goma, 183 peces de roba, unes 187 ulleres de

sol, també 15 fundes d’ulle-res de sol, deu bosses, 12 cinturons, quatre gorres i 11 carteres. Els imputats són un grup d’homes entre 22 i 43 anys: Wilder Z., un pe-ruà de 43 anys veí d’Arruiz (Navarra); els marroquins veïns de Castelló Abdelha-di T., de 29 anys i resident a La Salzadella, Aziz H,, de 27 anys i de Alcalà de Xivert, i Nabye H., de 22 anys i veí de la mateixa població. També han estat imputats divere-sos senegalesos en aques-ta operació policial que va concloure ahir.

Operaven a les comarques del Baix Ebre i Montsià

Nou detinguts en un operatiu contra la venda il·legal de roba i objectes

TERRES DE L’EBRE

diarimés - 1529/07/11 CATALUNYA-ESPANYA

SALUT

Ruiz anuncia l’aplicació de «criteris clínics» per a les llistes d’espera

ACNEl conseller de Salut, Boi Ruiz, va anunciar ahir en comissió parlamen-tària que a partir de l’oc-tubre s’implementarà un nou model de gestió de les llistes d’espera per a les intervencions quirúr-giques, de manera que es revisaran les operaci-ons que tenen un temps màxim d’espera garantit, que actualment són 14. Ruiz va defensar que en aquest nou model de ges-tió, es faran servir «cri-teris clínics» a l’hora de prioritzar unes interven-cions per davant d’unes altres.

La revisió afectarà 30 procediments, i de mo-ment el conseller ja ha anunciat que n’hi haurà quatre que passaran a te-nir temps de garantia: el cateterisme cardíac, la ci-rurgia cardíaca valvular i coronària i les reparaci-

ons d’hèrnia de disc. Els criteris de prioritat

que es tindran en comp-te per a les llistes d’espera seran l’impacte en la qua-litat de vida (que ponde-ra en un 38% a l’hora de passar per davant d’altres intervencions), el risc de complicació durant l’es-pera (30%), el temps d’es-pera dels pacients enllista (8%), l’efectivitat clínica de la intervenció (13%) i l’ús dels serveis sanitaris durant l’espera (11%).

Aquests criteris s’apli-caran als 30 processos, que s’avaluaran de nou. Així doncs, es modifica-rà l’actual llistat d’opera-cions amb temps de ga-rantia, i el Departament de Salut preveu tenir el nou llistat d’aquestes in-tervencions al setembre. Per això, confien poder començar a implementar els nous criteris a partir de l’octubre.

S’aplicaran a partir de l’octubre

Demanen 105 anys de presó per ‘Txapote’ per l’assassinat de Buesa

La Fiscalia de l’Audièn-cia Nacional demanarà una pena de 105 anys de presó per l’excap militar d’ETA Francisco Javier García Gaztelu, conegut com Txapote, per haver ordenat l’assassinat el febrer de 2000 del porta-veu del Partit Socialista d’Euskadi (PSE) Fernan-do Buesa. Segons l’escrit provisional d’acusació del ministeri públic, Txa-pote va ordenar en una cita orgànica als mem-bres del comando Ituren, Asier Carrera, Luis Ma-riñelrena i Diego Ugarte, ja condemnats a 100 anys com a autors materials de l’atemptat, que recollis-sin informació exhausti-va sobre el dirigent socia-lista alabès i li causessin la mort. El fiscal Daniel Campos especifica que l’ordre s’emmarcava en la campanya iniciada pel grup terrorista ETA con-tra membres del PSE des-prés de la ruptura de la treva de 1998. En aquell moment, Txapote era res-ponsable dels comandos il·legals de la banda ter-rorista. EUROPA PRESS

ACNL’Audiència de Barcelona ha condemnat a sis anys de presó Josep Lluís Núñez i el seu fill, i ha absolt el finan-cer Javier de la Rosa dels de-lictes dels quals els acusa-va la fiscalia en el marc de l’anomenat cas Hisenda.

El tribunal els ha con-demnat per falsedat docu-mental i suborn de funci-onaris públics, i també ha condemnat la cúpula de l’Agència Tributària a Cata-lunya dels anys 90 per dei-xar-se subornar per no ins-peccionar o sancionar les empreses que estaven co-metent frau fiscal. L’advo-cat i assessor financer Joan Josep Folchi ha estat con-demnat a set anys i mig de presó. Tots els condemnats hauran de retornar l’import defraudat i hauran de pagar

multes milionàries. La lec-tura pública de la sentèn-cia, cosa poc habitual en la justícia espanyola, va tenir lloc ahir al migdia en una de les sales de jurat del Pa-lau de Justícia de Barcelona, on es va crear una gran ex-pectació mediàtica.

La pena per a Josep Ma-ria Huguet, cap d’Hisenda a Catalunya, per acceptar su-borns, falsedat documen-tal, prevaricació, omissió del deure de perseguir de-lictes i infidelitat en la cus-tòdia de documents, és de 13 anys de presó. Manuel Abella, exinspector, té una pena d’onze anys per su-born, falsedat documental, prevaricació i omissió del deure de perseguir delictes. Altres inspectors tenen pe-nes d’entre dotze i nou anys de presó, així com també

han condemnat el comp-table de Núñez, Salvador Sánchez Guiu; l’empresari i excandidat d’Aliança Po-pular a la Generalitat, Edu-ardo Bueno, i la seva mà dreta, Francisco Colomar. L’assessor fiscal Joan Anto-ni Sánchez Carreté ha estat condemnat a dos anys de presó per suborn i falsedat.

En canvi, altres tres acu-sats no tenen penes de pre-só. Es tracta de l’exinspector Juan José Lucas Carrasco, condemnat a multa per ne-gociacions prohibides a funcionaris, i la seva dona, Mayra Mas, amb igual pena i delicte. Isabel Ardila hau-rà de tornar 114 milions de les antigues pessetes com a responsable lucrativa d’un delicte de suborn, i final-ment, l’assessor fiscal Jorge Oller, ha estat absolt.

JUDICIAL

També condemna la cúpula d’Hisenda per suborn

L’Audiència condemna Núñez i el seu fill a sis anys de presó i absol De la Rosa

ECONOMIA

EUROPA PRESSEl president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, veu «lamentable» la reunió que va mantenir dimecres el Consell de Polí-tica Fiscal i Financera i con-sidera «una broma» l’oferta que l’Institut de Crèdit Ofi-cial (ICO) financi part del deute de les comunitats. Per això, va anunciar que la Xunta farà «efectiu» el re-curs d’inconstitucionalitat

perquè el Govern aboni els 805 milions que «deu» a Ga-lícia pel finançament auto-nòmic. Feijóo va explicar que l’Assessoria Jurídica de la Xunta té la instrucció de formular i presentar aquest recurs «davant de la inter-pretació fraudulenta» que, al seu entendre, el Govern estatal realitza en l’acord de finançament. «Ho fem per responsabilitat», va de-fensar.

Feijóo portarà el Govern davant el TC per aconseguir els 805 milions

16 - diarimés 29/07/11MÓN

Felicita les persones que estimes a través de ‘Més Tarragona’. Envia’ns una fotografia i el text de felicitació al carrer Sant Agustí, 21, 3er, 43003 de Tarragona o a l’adreça electrònica: publicitat@mestar ragona.com.

Les fotos s’han d’enviar amb dos dies d’antelació respecte a la data de publicació. Les fotos en suport paper no es retornaran.

¡¡¡Muchisimas felicidadeeees Bey!!! Te deseamos lo mejor para mañana, que estamos orgullosí-simas de ti, y nos encanta poder celebrar otro año contigo.

Nico, has traído la felicidad a esta casa. Te queremos: tus abuelos.

Gerard, «el bichito», hoy cumple 5 años. Besos Adela.

FELIZ CUMPLEAÑOS. Rocío & Sergio

La Martina avui fa dos anyets. T’estimem molt, preciosa. Felici-tats dels papis, l’Èlia i tota la fa-mília.

FELICITATS

Per molts anys àvia Montserrat, ja en fas 90, de part de tots els que t’estimem. Moltes felicitats!

SOCIETAT

Amics i clients del «Petit Tarraco», es van apropar a l’Ermita d’Alcover i van passar un dia molt bonic.

CEdIdA

LÍBIA

Els rebels libis ataquen amb coets i carros de combat Ghezaia

EUROPA PRESSEls rebels libis van inici-ar dimecres una ofensiva contra Ghezaia, una es-tratègica ciutat pròxima a la frontera de Tunísia que continua en mans del Go-vern, segons va informar un portaveu.

«Hem començat a ata-car Ghezaia amb coets i carros de combat», va declarar Mohamed May-lud a Reuters. A part, va afegir, els rebels havien atacat quatre localitats situades a la regió de les Muntanyes Occidentals.

Un libi de nom Ali, que viu a uns 17 quilòmetres de Ghezaia, va explicar que els «revolucionaris», com va definir els rebels, van tancar el pas a la zona després que comencés un «violent enfrontament». «Estem sentint fortes ex-plosions a Ghezaia. Tam-bé podem veure fum», va relatar.

Al voltant de mig miler de combatents rebels es van implicar en aquests nous combats, segons fonts d’aquest bàndol, mentre que per la part del Govern hi van participar voltant de 700 efectius.

Les noves escaramus-ses van començar a dei-xar víctimes i els primers morts i ferits van arribar al matí a Nalut, la locali-tat més propera contro-lada pel bàndol revoltat. Allà es van dur també els cadàvers de dos re-bels i altres 18 ferits, així com nou soldats lleials a Muammar Gaddafi que també patien ferides, se-gons fonts hospitalàries.

En un lloc de control als afores de Nalut, un grup de joves corejava «Déu és el més gran» en passar per aquesta zona en vehi-cles, un exemple de l’opti-misme que impera entre els rebels.

Prop de la frontera amb Tunísia

Prohibeixen exportar bestiar per radiació també des de Miyagi

El Govern del Japó va es-tendre ahir la prohibició d’exportar bestiar boví a la prefectura de Miyagi –primer va ser la de Fu-kushima– després d’ha-ver trobat nivells de radi-ació en la carn per sobre dels permesos. La setma-na passada, les autoritats japoneses van detenir l’exportació de bestiar boví des de la prefectu-ra de Fukushima, una de les províncies més afec-tades pel terratrèmol i el tsunami de l’11 de març. Alguns grangers van ali-mentar els seus animals amb palla que estava a l’aire lliure des del 11 de març, quan la central de Fukushima-1 es va veure afectada pel terratrèmol i tsunami i va començar a expulsar radiació. El portaveu de l’Executiu, Yukio Edan, va assenya-lar que es tracta d’una decisió «lamentable» i va demanar disculpes als empresaris ramaders. «Volem seguir reunint informació i investigant. Per descomptat, pren-drem les mesures neces-sàries», va assenyalar. EP

EUROPA PRESSLa Unió Europea es plante-ja reforçar la vigilància per detectar terroristes que ac-tuen en solitari com l’autor dels atacs de Noruega, An-ders Behring Breivik.

Per això, els experts en lluita antiterrorista dels Es-tats membres van exami-nar en una reunió extraor-dinària convocada després dels atemptats mesures com augmentar els controls sobre la venda de substàn-cies que poden usar-se per fabricar explosius, com els fertilitzants, millorar l’in-tercanvi d’informació en-tre les forces de seguretat o desenvolupar mecanismes a nivell local que permetin descobrir a temps a per-sones d’ideologia extrema que sospesin passar-se al terrorisme.

A la reunió, els experts dels Estats membres van re-bre dels seus homòlegs no-ruecs l’última informació disponible sobre la marxa de la investigació dels atacs de divendres passat. La UE va tornar a oferir a Noruega l’assistència que necessiti per a aquestes indagacions, segons va informar la presi-dència polonesa.

De fet, l’oficina europea de policia, Europol, va mo-bilitzar per primera vega-da una xarxa de resposta immediata formada per experts de Noruega, Dina-marca, Finlàndia, Alema-nya, Polònia, Suècia i Regne Unit. La seva tasca és inves-tigar les «pistes internacio-nals» del cas i examinar «les implicacions dels inci-dents pel que fa a l’amena-ça de l’extremisme d’extre-

ma dreta a Europa», segons va informar Europol.

En tot cas, la UE va negar que hagi descuidat l’ame-naça de l’extrema dreta al concentrar-se prioritària-ment en el terrorisme d’Al-Qaida, encara que va ad-metre que «ningú esperava alguna cosa com la de di-vendres passat», segons va dir Tim Jones, assessor del coordinador antiterrorista de la UE, Gilles de Kercho-ve. «No és qüestió de con-centrar-se en un tipus de terrorisme en detriment d’altres. Tenen moltes coses en comú», va defensar.

Els experts van examinar les «lliçons que poden ex-treure» d’aquests atemptats i van començar a analitzar si és necessari millorar els instruments de la UE en la lluita contra el terrorisme.

SEGURETAT

Podrien augmentar el control en la venda de fertilitzants

La Unió Europea reforçarà la vigilància per detectar terroristes com Breivik

Almenys 67 persones han mort per pluges torrencials a la regió de Seül

COREA DEL SUD

EUROPA PRESSAlmenys 67 persones han mort i altres deu figuren com desaparegudes a cau-sa de les fortes pluges cai-gudes a Seül i els seus vol-tants, on viuen prop de 25 milions de persones, se-gons un nou balanç de víc-times difós ahir pels serveis d’emergència.

Un dels successos més

greus va tenir lloc a la mun-tanya Umyeon, on un bloc d’apartaments va caure per l’ensorrament d’una paret veïna d’uns tres pisos d’alt. Almenys 15 persones van morir sepultades.

Als riscos propis d’un temporal s’hi va sumar també la desaparició de deu mines que estaven enterra-des en una base militar a la

muntanya Umyeon, al sud de la capital sud-coreana. El Ministeri de Defensa va explicar que els artefactes, que daten de la guerra de Corea (1950-1953), no han estat recuperats després d’un desplaçament de ter-res a la zona. D’altra banda, un dipòsit d’armes a Yang-ju, al nord de Seül, també va quedar destruït.

TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE Núm. 43. Juliol de 2011

ACTUALITAT EMPRESARIAL

www.cronica.diarimes.com

Outlet Tarraco passa a ser Tarraco Travel i deixa Outlet Viatges

P12-13

La mala gestió i l’incompliment continuat dels serveis posen en entredit Outlet Viatges.

Una targeta de traducció simultània per mòbil pel sector turístic.

P18

Una empresa de Reus, Idaian Translation, és la pionera a posar en marxa aquesta iniciativa.

Griñó Ecològic surt a borsa per seguir amb el creixement de l’empresa

P16-17

La companyia toca la campana del Mercat Alternatiu Bursàtil (MAB) i posa a la venda fins el 7% d’accions

El projecte Doradair està paralitzat per la falta de finançament

P14-15

Els socis i promotors del projecte estan buscant capitalització a l’estranger.

Autocars Carrera compleix més de mig segle donant serveis de transport a tota la demarcació.

P18-19

P10-11

Ramon Carbonell. President de l’Associació Eòlica de Catalunya (EolicCat)

«Si no es desenvolupa el mapa eòlic català, podríem perdre pes inversor»

P8-9

L’eòlica podria aportar 362 Meural PIB d’aquí a quatre anys

Sempre que es compleixin els objectius del Pla de l’Energia de Catalunya, tal com es desprèn del informe sobre l’Impacte socioeconòmic de l’eòlica a Catalunya d’EolicCat.

P14-15

Les inversions s’han destinat a modernitzar l’escorxador i a millorar la seva productivitat i competitivitat.

Alimentbarna aposta pel Carrasclet de Reus i inverteix vora 1,8 Meur

El turisme és un dels sectors claus en la recuperació econòmica de Tarragona, però s’ha d’apostar per la desestacionalització.

Congressos i creuers, apostes pel creixement turístic i econòmic

P2-3

Cada any augmenta el nombre de visitants a la ciutat per motius de negocis i els creuers comencen a fer-se un lloc en l’oferta turística.

2 REPORTATGE

Congressos i creuers, les receptes turístiques per sortir de la crisi

RECUPERACIÓ ECONÒMICA

El turisme és una de les grans fonts d’ingres-sos de la de-marcació, jun-

tament amb l’activitat industrial. Però en aquest període crític de l’econo-mia, buscar alternatives per dinamitzar segments d’aquest sector per tal de poder potenciar-lo a qualsevol època de l’any, és una tasca que des de la demarcació i la seva mar-ca turística s’està duent a terme. Per això, des de la ciutat s’està apostant per buscar segments turístics que vagin més enllà del sol i platja, com són el tu-risme de reunions o el de creuers. Pel que fa al turisme de reunions, ja en els últims anys, s’està notant un in-crement generalitzat dels viatges de negocis durant el que portem de 2011, a Catalunya segons les dades amb què treballa

el Catalonia Convention Bureau (CCB) per a l’any 2010 –pendents de tan-cament–, hauria acollit més de 5.500 reunions, entre corporate, jornades i congressos, amb més d’un milió de participants i un impacte econòmic de 1.300 Meur. Tarragona té un gran potencial en aquest sen-tit, segons el Tarrago-na Convention Bureau (TCB), disposa aproxima-dament de 1.000 places hoteleres, que juntament amb els dos espais que concentren aquest tipus d’actes, el Palau de Con-gressos de Tarragona i el PortAventura Conven-tion Center, on només a

la sala gran del Palau hi caben 1145 pax. situa la ciutat en un lloc adient per albergar grans esde-veniments. A més, dispo-sa de infraestructures de qualitat i empreses dedi-cades a gestionar aquest tipus de turisme. Així, quant a dades, l’any pas-sat es van celebrar 35 es-deveniments, tres menys que l’any 2009 però amb 9.780 assistents, una mica més que l’any ante-rior, amb un impacte eco-nòmic de 6 Meur només al Palau Firal. Per això, el TCB de cara al 2011, considera important fer una aposta per a l’orga-nització del major nom-bre possible de Famtrips,

viatges que les empreses ofereixen als treballadors o distribuïdors per co-nèixer el producte que venen o vendran, i donar a conèixer la destinació “in situ”, sense deixar de banda l’assistència a les jornades directes del mercat. Els sectors d’acti-vitat majoritaris han estat des de l’econòmic fins a l’universitari. Turisme de creuersEl Port de Tarragona es va situar l’any 2010 el setzè lloc, quant a passatgers de creuers, amb valors molt similars als de Sevi-lla o Gijón, molt per sota de les seves aspiracions, de cara a aconseguir la segona o tercera posició a Catalunya. Des del port s’està treballant per situ-ar-se al mapa de creuers. Segons Josep Andreu, president de l’Autoritat Portuària, “No podem conformar-nos amb els

resultats fins ara obtin-guts. Hem tingut resul-tats baixos, molt per sota dels que obtenen ports com ara Alacant o Car-tagena, i pensem que el nostre territori dóna per a més». Només cal que veure les xifres per com-provar-ho, l’any 2009 hi van haver 12 creuers amb 2.794 creueristes, al 2010, 3 i 3.100 cre-ueristes i pel 2011 hi ha una previsió de 4 creuers, amb 3.000 creueristes. Pel que fa infraestruc-tures, s’ha adequat una terminal amb un cost de 300.000 euros, que li permet estar preparat per una destinació a escala. A partir de la tardor el Port presentarà un nou full de ruta per aconseguir situ-ar-lo, juntament amb tot el seu territori, en el lloc que li correspon dins del turisme de creuers, en aquests moments en crei-xement.

El sector turístic s’està perfilant com una clara possibilitat per la recuperació econòmica a Tarragona, juntament amb l’exportació. Però un dels grans reptes que se li presenten es la desestacionalització d’aquest sector, per tal de poder donar continuïtat a una possible sortida de la crisi, tant a les dades d’ocupació com a les econòmiques. En aquest sentit, els negocis i els creuers poden donar respostes.

EL DETALL

Agents econòmicsL’impacte econòmic del turisme de reunions

previst per l’any 2011 es calcula que seria d’uns 1.300 milions d’euros

Núria Arlandes

LES XIFRES

6milions d’euros és l’impacte econòmic

dels viatges de negocis al Palau de Congressos el 2010

4creuers amb més de

3.000 viatgers són els previstos al Port de

Tarragona per aquest any 2011

3Juliol de 2011

La terminal de creuers i l’Espai Tarragona, les infraestructuresEl proper 29 de setembre, si no hi ha canvis d’última hora, entrarà el pri-mer creuer de la temporada al port de Tarragona, que, a més, estrenarà els equipaments de la terminal de creuers que disposa l’autoritat por-tuària per aquest fi. Aquesta zona, l’àrea de serveis provisional, ha tin-gut una inversió de més de 300.000 euros, que va destinada a poder aco-llir els vaixells que facin escala a la ciutat i està situada al moll de Lle-vant. L’equipament consta de quatre sales, dues de recepció o sala d’es-pera dels viatgers, una d’esbarjo en el sentit que funcionarà com un bar, i una d’informació turística on els creueristes podran conèixer l’oferta turística de la ciutat i els seus vol-tants. El moll té una llargada d’uns mil metres lineals i pot acollir dos vaixells de 400 metres d’eslora amb capacitat d’entre 2.000 i 3.000 per-sones o bé tres de menys enverga-dura amb capacitat de 500 a 1.000 viatgers. Ara com ara, aquesta àrea és provisional en el sentit que es de-senvoluparà segons les necessitats del port. Els resultats no es reflec-tiran fins aquí a dos anys, ja que l’activitat d’aquest tipus de turisme es tanca amb dues temporades d’an-telació, i ara com ara s’ha d’esperar fins al 2013. Per altra banda, per poder absorbir

tot el potencial turístic de la zona, Tarragona ha decidit fer una aposta clara i instal·larà una gran oficina de turisme al bell mig de la ciutat, l’Espai Tarragona, situat a l’interior del que era l’antic edifici del Banc d’Espanya. L’objectiu d’aquest es-pai és que es converteixi en un gran centre de recepció de visitants i tu-ristes que es dividirà en dues parts, la part del soterrani on hi haurà un espai de interpretació per fer-se una idea de Tarragona i de les activitats que s’hi fan i una altra a la planta baixa on s’hi instal·larà un punt d’informació per als turistes i ciu-tadans. La resta d’edifici acollirà les oficines del Patronat de Turisme de Tarragona. Fins ara s’han realitzat els arranjaments de jardins i l’accés per la rambla. Aquest espai és dins de les actuaci-ons previstes que té el Pla de Com-petitivitat de la Tarraco Romana i serà l’encarregat de finançar la part de l’interiorisme. L’avantprojecte del qual es va presentar la primave-ra passada i donarà el punt final a l’adequació de l’edifici, que es pre-veu que sigui una realitat a partir de 2012. Aquest és el projecte estrella del Pla de Competitivitat, una infra-estructura necessària per una ciutat que vol ser el centre turístic inter-nacional del Mediterrani.

EN CONTEXT

La gastronomia, un altre segment turístic a tenir en compteTarragona té un clar potencial com a destinació turística gastronòmica. Durant l’any es realitzen molts esde-veniments en aquest sentit com jor-nades gastronòmiques arreu del ter-ritori o iniciatives com el Tarragona dTapes, que durant més quinze dies es converteix en la ciutat de la tapa de la Catalunya Sud i on participen 57 establiments de restauració de Tarragona, Vila-seca i Torredembar-ra per degustar petites «delicates-sen» a preus molt assequibles. A més, associacions com Essència, ARPA o l’ARS del Serrallo organitzen actes culinaris durant tot l’any. Així, amb aquest currículum Tar-ragona va acollir la presentació de la marca Catalonia Gourmet ja que, segons un estudi desenvolupat per Acc1Ó, la província de Tarragona acull el 20% d’empreses conside-rades gurmets de tota Catalunya. Aquesta marca donarà a conèixer a tot el món els productes gurmet de les principals empreses catalanes elaboradores de productes gurmet. En l’actualitat, les 18 empreses, en-tre elles la tarragonina Serra del Tormo, que formen part del clúster, amb una facturació anual de més de 50 Meur, donen feina a 350 treba-lladors i pertanyen a àmbits diver-sos com són l’embotit, les galetes, salses i conserves, xocolates...

Pel que fa al turisme gastronòmic, Marta Amorós, gerent de la marca, ens explica un dels nous projectes del Clúster Gourmet, el «shopping gourmet», és a dir, «un innovador concepte de turisme gastronòmic que, més enllà dels restaurants o espais gastronòmics convencionals, oferirà una visió diferent de Tarra-gona, Barcelona, Lleida i Girona, i es dirigirà tant al turisme català i espanyol com estranger». Altres ac-cions que volen realitzar seran apos-tar per una política de «corners» a punts de trànsit del turisme, com se-rien aeroports, hotels, creuers, amb l’objectiu d’apropar el producte al turista. Organitzar grups d’estran-gers i portar-los a conèixer «in situ» l’elaboració i producció del produc-te al mateix temps que s’organitzen viatges pel territori mostrant els seus atractius turístics, enològics, etc. A més d’establir sinergies amb empreses d’altres sectors per in-troduir el gurmet català en nous àmbits o col·laborant per al desen-volupament de nous productes que poden convertir el clúster en alguna cosa més que un projecte ambiciós. «El que volen és que el turisme sigui un canal més per poder vendre i do-nar a conèixer els nostres produc-tes, gestionar-ho a través del clús-ter», assenyala Amorós.

4 ACTUALITAT

SITUACIÓ DEL SECTOR DE LES TICEMPRESES DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ.Al conjunt de l’Estat

EVOLUCIÓ DE LA PRODUCCIÓ

2008

en milers d’euros

2009 % Var.

Número d’empreses

Xifra de negocis

Valor afegit

Número d’ocupats

43.708

100.145.610

36.067.792

415.605

42.078

92.057.158

35.071.941

396.395

-3,7

-8,1

-2,8

-4,6

Manufacturer

Serveis

Indústries comercials TIC

Indústries de serveis TIC

Edició de programes informàtics

Telecomunicacions

Programes, consultoria i altres activitats relacionades amb la informàtica

Portals web, processament de dades, hosting

Reparació d’ordinadors i equips de comunicació

TOTAL SECTOR TIC

TOTAL SECTORS EMPRESARIALS

DESPESA INTERNA EN I+D EN EL SECTOR TIC 2009

en milers d’euros

132.828

860.516

61.664

798.852

25.455

151.430

585.286

34.425

2.256

993.344

6.608.168

92,8

90,1

97,6

89,5

94,3

73,7

94,1

96,9

90,2

90,4

87,3

10.320

95.010

1.504

93.507

1.528

54.121

36.518

1.096

244

105.330

959.428

7,2

9,9

2,4

10,5

5,7

26,3

5,9

3,1

9,8

9,6

12,7

143.148

955.526

63.168

892.359

26.982

205.551

621.804

35.521

2.500

1.098.674

7.567.596

DESPESESCORRENTS

DESPESESDE CAPITAL% % TOTAL

en milers d’euros

DESPESA ENACTIVITATSINNOVADORES

% DESPESASOBRE EL TOTAL

ACTIVITATS INNOVADORES EN EL SECTOR DE LES TIC

215.779

3.055.336

93,4

6,6

390,0

3.498,8

107,1

3.387,6

72,6

561,9

2.558,7

194,4

4,1

3.888,8

28.852,4

16,8

24,1

16,2

24,6

15,7

26,4

24,2

31,2

8,2

23,1

30,8

DONES %

2.319,4

14.495,3

660,6

13.784,7

461,8

2.129,8

10.570,0

623,1

50,0

16.814,7

93.698,8

TOTAL

176,4

1.611,0

72,3

1.536,7

39,3

232,9

1.209,5

55,0

2,0

1.787,3

13.775,3

14,0

23,0

14,4

23,7

14,6

25,8

23,7

26,8

7,1

21,6

29,8

DONES %

1.257,6

7.018,9

501,6

6.488,9

269,9

901,1

5.112,8

205,1

28,3

8.276,4

46.152,6

TOTAL

PERSONAL EN I+D (en EJC) EL 2009 (EJC=Equivalència a Jornada Completa)

personal total Investigadors

COMERÇ EXTERIOR DEL SECTOR DE LES TIC. Per grups de productes 2009

Equips de telecomunicacions

Equips d’ordinadors

Components electrònics

Equips d’audio i vídeo

Altres sectors TIC

Total

Exportacions

en milers d’euros

Importacions

741,0 4-249,5

630,7 3.685,1

1.393,1 2.343,3

1.268,1 3.660,7

683,3 1.748,1

4.716,2 15.686,7

SITUACIÓ DE LES TIC A CATALUNYA

en m

ilers

d’e

uros

Nombre d'empreses 5.370Nombre d'establiments 5.605

Ocupats 38.672Assalariats 35.128

Ingressos d'explotació Volum de negoci 3.317.224Altres ingressos 145.766Variació d'existències de productes acabats i en curs 11.126

Despeses d'explotació Consum de primeres matèries i altres proveïments 145.707Consum de mercaderies 163.068Treballs fets per altres empreses 512.804Despeses de personal 1.553.682Despeses en serveis exteriors 734.715Altres despeses 4.636Dotacions per a amortitzacions 150.446

Inversió bruta en actius materials 78.656Inversió bruta en actius intangibles 166.919

Ocupats 38.672

Homes 27.985

Dones 10.687

Assalariats 35.128

Fixos 31.477

Eventuals 3.651

No assalariats 3.544

Valor de la producció 2.758.739

Consum intermedi 880.421

Valor afegit brut a preus de mercat 1.878.318

Impostos nets de subvencions -36.675

Valor afegit brut al cost dels factors 1.914.993

Despeses de personal 1.553.682

Excedent brut d'explotació 361.311

MACROMAGNITUDS

OCUPACIÓ

5Juliol de 2011

SITUACIÓ DEL SECTOR DE LES TICEMPRESES DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ.Al conjunt de l’Estat

EVOLUCIÓ DE LA PRODUCCIÓ

2008

en milers d’euros

2009 % Var.

Número d’empreses

Xifra de negocis

Valor afegit

Número d’ocupats

43.708

100.145.610

36.067.792

415.605

42.078

92.057.158

35.071.941

396.395

-3,7

-8,1

-2,8

-4,6

Manufacturer

Serveis

Indústries comercials TIC

Indústries de serveis TIC

Edició de programes informàtics

Telecomunicacions

Programes, consultoria i altres activitats relacionades amb la informàtica

Portals web, processament de dades, hosting

Reparació d’ordinadors i equips de comunicació

TOTAL SECTOR TIC

TOTAL SECTORS EMPRESARIALS

DESPESA INTERNA EN I+D EN EL SECTOR TIC 2009

en milers d’euros

132.828

860.516

61.664

798.852

25.455

151.430

585.286

34.425

2.256

993.344

6.608.168

92,8

90,1

97,6

89,5

94,3

73,7

94,1

96,9

90,2

90,4

87,3

10.320

95.010

1.504

93.507

1.528

54.121

36.518

1.096

244

105.330

959.428

7,2

9,9

2,4

10,5

5,7

26,3

5,9

3,1

9,8

9,6

12,7

143.148

955.526

63.168

892.359

26.982

205.551

621.804

35.521

2.500

1.098.674

7.567.596

DESPESESCORRENTS

DESPESESDE CAPITAL% % TOTAL

en milers d’euros

DESPESA ENACTIVITATSINNOVADORES

% DESPESASOBRE EL TOTAL

ACTIVITATS INNOVADORES EN EL SECTOR DE LES TIC

215.779

3.055.336

93,4

6,6

390,0

3.498,8

107,1

3.387,6

72,6

561,9

2.558,7

194,4

4,1

3.888,8

28.852,4

16,8

24,1

16,2

24,6

15,7

26,4

24,2

31,2

8,2

23,1

30,8

DONES %

2.319,4

14.495,3

660,6

13.784,7

461,8

2.129,8

10.570,0

623,1

50,0

16.814,7

93.698,8

TOTAL

176,4

1.611,0

72,3

1.536,7

39,3

232,9

1.209,5

55,0

2,0

1.787,3

13.775,3

14,0

23,0

14,4

23,7

14,6

25,8

23,7

26,8

7,1

21,6

29,8

DONES %

1.257,6

7.018,9

501,6

6.488,9

269,9

901,1

5.112,8

205,1

28,3

8.276,4

46.152,6

TOTAL

PERSONAL EN I+D (en EJC) EL 2009 (EJC=Equivalència a Jornada Completa)

personal total Investigadors

COMERÇ EXTERIOR DEL SECTOR DE LES TIC. Per grups de productes 2009

Equips de telecomunicacions

Equips d’ordinadors

Components electrònics

Equips d’audio i vídeo

Altres sectors TIC

Total

Exportacions

en milers d’euros

Importacions

741,0 4-249,5

630,7 3.685,1

1.393,1 2.343,3

1.268,1 3.660,7

683,3 1.748,1

4.716,2 15.686,7

SITUACIÓ DE LES TIC A CATALUNYA

en m

ilers

d’e

uros

Nombre d'empreses 5.370Nombre d'establiments 5.605

Ocupats 38.672Assalariats 35.128

Ingressos d'explotació Volum de negoci 3.317.224Altres ingressos 145.766Variació d'existències de productes acabats i en curs 11.126

Despeses d'explotació Consum de primeres matèries i altres proveïments 145.707Consum de mercaderies 163.068Treballs fets per altres empreses 512.804Despeses de personal 1.553.682Despeses en serveis exteriors 734.715Altres despeses 4.636Dotacions per a amortitzacions 150.446

Inversió bruta en actius materials 78.656Inversió bruta en actius intangibles 166.919

Ocupats 38.672

Homes 27.985

Dones 10.687

Assalariats 35.128

Fixos 31.477

Eventuals 3.651

No assalariats 3.544

Valor de la producció 2.758.739

Consum intermedi 880.421

Valor afegit brut a preus de mercat 1.878.318

Impostos nets de subvencions -36.675

Valor afegit brut al cost dels factors 1.914.993

Despeses de personal 1.553.682

Excedent brut d'explotació 361.311

MACROMAGNITUDS

OCUPACIÓ

DADES ECONÒMIQUES

L’índex de preus industrials arriba al 6,6% al juny a Catalunya Segons dades de l’Ins-titut Nacional d’Esta-dística (INE), l’Índex de Preus Industrials (IPRI) s’ha incrementat fins al 6,6% a Catalunya durant el passat mes de juny, 0,1% menys que al mes de maig, el mateix que la mitjana espanyola, que es queda al 6,7%. Pel que fa a la taxa interanual, a Catalunya es va situar en el 121,9, dos punts

menys que la donada a Espanya. Pel que fa als sectors industrials que han in-fluït positivament en aquestes xifres, trobem l’energètic, que la seva taxa mensual de l’1,0% repercuteix en l’índex general un 0,034%, pro-duït majoritàriament per l’augment del refinament de petroli, els béns de consum no duradors re-

presenten el 0,1%, que reflecteix les pujades re-gistrades al sector de les arts gràfiques i la fabri-cació d’altres productes alimentaris i la repercus-sió és del 0,02.Els sectors que han re-percutit negativament en l’índex general són els béns intermedis, que situen la seva taxa inte-ranual en el 6,4%, una dècima menys que el

mes de maig, induït per la baixada de preus de la fabricació de productes químics bàsics, compos-tos nitrogenats, fertilit-zants, plàstics i cautxú sintètic en formes primà-ries i al sector paperer, que ha augmentat menys els seus preus. Els béns d’equip, amb una varia-ció anual d’una dècima menys, se situen en el 1,2%, pels resultats de

la fabricació d’elements metàl·lics per la cons-trucció i la fabricació d’altra maquinària d’ús. L’índex nacional per des-tí econòmic dels béns, situa el sector energètic amb 150,7 punts com el més alt i els béns d’equip amb 11,5, el més baix. En relació als resultats per comunitats autòno-mes, Catalunya es situa en els llocs intermedis,

on els majors descensos es troben a La Rioja (2,3 punts), Principat d’As-túries (1,3) i País Basc (1,0), mentre els que més han augmentat la seva taxa anual són Cantàbria (8,7) i Múrcia (8,3). L’ín-dex general d’Espanya es situa als 123,9 punts, Catalunya en 121,9 i una variació del 0,1% mensual es troba en els llocs mitjans de la taula.

6 ACTUALITAT

APEMTA exigeix una FP de qualitat pel futur del sector

TAULA SECTORIAL DE CEPTA

El sector del metall durant la crisi ha per-dut el 30% d’empreses i

d’ocupació. A aquest fet, que ara com ara és prou important ja que és el nostre pa de cada dia, s’hi suma la falta de mà d’obra qualificada per poder seguir endavant i assegurar una indústria que en el sentit global és molt plural; a més de la producció i manipulació, també abraça el manteni-ment i el servei a empre-ses com les químiques, les petroquímiques o les del sector de l’automoció. Així, una de les prioritats de l’Enric Roda, presi-dent d’APEMTA; Emili Correig, vicepresident; Àngel Bascón, vicepresi-dent, i Joan Roig, vocal, no és només la situació econòmica, sinó la cons-cienciació de la necessi-tat de la formació profes-sional per poder, al cap i a la fi, tenir una viabilitat econòmica i un futur sec-torial. “L’objectiu que te-nim una vegada passada la davallada econòmica és la consolidació de les empreses que estan re-sistint i aquest fet només pot succeir si es fomenta

una formació de qualitat, aquest és el camí”, afirma Roda. I és que la falta de mà d’obra que asseguri un recanvi generacional en aquest moment és el seu principal problema, ja que es troben que no hi ha suficients professio-nals per cobrir la deman-da de mà d’obra especia-litzada per a la indústria del sector. Segons Emili Correig, “la reactivació del sector ve donada per l’exportació i si no tenim gent preparada i qualifi-cada no podem competir i ens quedem fora de joc i, ara com ara, no ens ho podem permetre. Aquí radica la necessitat de tenir una FP de prestigi i qualitat”. En aquest sen-tit Joan Roig apunta que, “realment l’exportació avui en dia només és pos-sible per les empreses grans, que són les que po-den assumir aquests ris-cos, però al mateix temps beneficien les pimes de

sectors auxiliars”. “I per sortir de la crisi és ne-cessària l’especialització de les empreses”, remar-ca Roda. A més, el sector es troba davant de grans competidors a Europa com són les empreses dels països de l’Est, amb professionals qualificats, ja des d’abans de la glo-balització, i que ha supo-sat un abaratiment dels preus del producte i dels costos d’aquests, “davant d’aquesta situació només tenim una solució, buscar productes de valor afegit i per això necessiten tec-nologia i innovació que es pot aportar amb bons professionals i aquests no hi són ni hi seran si no comencem ara a formar-los”, assenyala Bascón. I és que la problemàtica de la formació en aquest camp, com soldadors, fresadors, torners, mecà-nics, etc. ve donada per-què és cara i lenta. Cara perquè la tecnologia i la

L’Associació Provincial d’Empresaris del Metall de Tarragona (APEMTA) es va asseure a la taula organitzada per CEPTA per tal d’analitzar la situació del sector del metall, on l’aposta per una FP de prestigi i de qualitat és clau per tenir ja no només un recanvi generacional qualificat, sinó també per poder ser més competitius, millorar la seva productivitat i la viabilitat de les empreses del sector.

Núria Arlandes

EL DETALL

FormacióPer APEMTA és important que es conscienciïn

de la necessitat de tenir una formació de qualitat i de prestigi

La Taula organitzada per la CEPTA va reunir als reprsentants d’APEMTA per tal d’analitzar el sector.

7Juliol de 2011

FOTO: CRISTINA AGUILAR

«La indústria del metall ha de seguir el model basc apostant per la sinèrgia entre empresa i els centres educatius»

Enric Roda. President d’APEMTA

maquinària necessària per conèixer la professió des de la pràctica sig-nifica una despesa molt elevada i lenta perquè no és una qüestió d’un cur-set de 40 hores, sinó que té una duració molt més llarga. Per APEMTA, en aquest sentit, s’han per-dut els últims cinc anys, s’ha de pensar que el boom de la construcció va fer que molta gent deixés els estudis pel diner fàcil, per això s’han de buscar solucions ara per un fu-tur pròxim. “La forma-ció és molt important, i s’ha de deixar de tractar d’una manera frívola. Ara, en època de crisi, s’ha de generar valor amb gent qualificada, i atreure ta-lent cap a les nostres indústries; si no, no ho aconseguirem”, afirma Roda. Des d’APEMTA es creu que és una necessi-tat i s’ha de fer una aposta clara a tota la demarcació per tenir uns centres for-matius especialitzats en el sector com el centre de la Fundació Eduard Soler, on es formen en serveis tecnològics i en desen-volupament de nous pro-ductes. Les solucions, segons la patronal del metall pas-

sen, pel model basc, on la col·laboració del teixit empresarial i la formació han fet que no hi hagi tant d’atur, i han millorat con-siderablement la produc-ció i el desenvolupament tecnològic del sector. Per Roda, s’ha d’arribar a un acord amb els centres de FP del territori i buscar la manera d’apropar els dos grans implicats la for-mació i l’empresa. “Som conscients que la tecno-logia que utilitzem a les nostres empreses és molt cara i cap centre la pot te-nir, llavors l’escola hauria d’aportar la part teòrica als alumnes i poder rea-litzar les pràctiques dins de les empreses, sempre que estiguin tutelades”, declara Correig. Altres sortides que es posen so-bre la taula són els con-

tractes d’aprenentatge, amb bonificacions de la Seguretat Social per l’empresa. Correig va més enllà, “amb un formació generalitzada ja ens con-formem, l’especialització es podria fer a la ma-teixa empresa, ja que l’aprenentatge de les persones que només te-nen una base teòrica és una gran despesa per l’empresa”. Quant a la formació ocupacional, dins el programa Format i Contracta, APEMTA, voldria poder col·laborar en la realització de pro-grames d’inserció per personal desocupat. “La desavantatge radica en les obligacions que com-portaria pels associats en moments d’incertessa com els actuals”, acaba Roda.

«S’ha de conscienciar que la FP al sector del metall té sortides professionals tant aquí com a l’estranger»

Emili Correig. Vicepresident APEMTA

«Avui en dia, en època de crisi, s’han de fomentar els productes amb valor afegit i això només s’aconseguix amb personal qualificat»

Joan Roig. Vocal d’APEMTA

«Quant a formació, hem de buscar ara les solucions per la viabilitat futura del sector i assegurar el recanvi generacional»

Angel Bascón. Vicepresident APEMTA

RESULTATS PRIMER SEMESTRE

CaixaBank guanya un 11% més fins al juny respecte al 2010El banc que vehicula el negoci financer de La Caixa ha presentat els resultats econòmics del primer semestre de l’any a Barcelona

L’entitat financera ca-talana ha guanyat 833 milions d’euros en els sis primers mesos de l’any, cosa que signifi-ca un 11% més que el mateix període de l’any 2010, després de re-gistrar unes plus-vàlues netes extraordinàries de 463 milions d’euros, vinguts principalment pels 450 milions que va rebre per la venda del 50% de SegurCaixa Adeslas a Mutua Madri-leña i 13 de ServiTicket corresponents al primer trimestre. D’aquests beneficis 332 milions s’han destinat a incre-mentar la solidesa del balanç i la cobertura de risc de crèdit de manera voluntària, així com ab-sorbir les despeses ex-traordinàries derivades de la reorganització de CaixaBank, segons ha

informat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

Així, CaixaBank ha fet un balanç positiu del seu creixement, qualificant-lo d’efici-ent, rendible i solvent», amb grans augments de quotes de mercat, liqui-ditat i solvència, com a dotacions de fins a 1.390 milions d’euros de previsió pel futur. En aquest sentit, l’entitat augura que la caiguda dels marges dels inte-ressos s’anirà reduint gràcies a l’augment dels tipus d’interès i el final de la guerra del passiu a què ha posat fre el Govern limitant les re-muneracions màximes, entre d’altres. Pel que fa al crèdit, preveu que el sector financer enca-ra contindrà el creixe-ment els pròxims mesos,

mentre que la morosi-tat seguirà creixent. En aquest sentit, la ràtio de morositat s’ha situat en el 4,3% i continua man-tenint un diferencial positiu davant el 6,55 de mitjana del sector fi-nancer al maig, gràcies a la gran qualitat de la seva cartera creditícia, a l’exigent gestió del risc i a una intensa ac-tivitat del recobrament. Cal destacar que manté una posició de liderat-ge en solvència, amb un core capital (recursos de màxima qualitat) de l’11,3% davant el 8,9% del 31 de desembre de 2010.

La gran fortalesa co-mercial de la xarxa, amb 5.247 oficines i 28.284

empleats, ha permès, en un entorn difícil, que el volum de negocis augmenti un 5,3%.

FONS DE COMPENSACIÓ INTERPORTUARI

El Port de Tarragona rebrà més de mig milió per l’exercici 2012

El Fons de Compen-sació Interportuari, un instrument de cohesió territorial per distribuir els recursos del sistema portuari estatal a tra-vés de Ports de l’Estat, destinarà 42,5 milions a compensar a les 28 autoritats portuàries espanyoles en funció

de les seves necessitats i la seva disponibilitat econòmica. Així, del to-tal del fons, 24,6 milions anirà a parar als ports perifèrics de Canàries, les de Balears i els de les ciutats de Ceuta i Melilla, la resta es dis-tribuirà als altres ports, dels quals l’Autoritat

Portuària de Tarragona rebrà 542.000 euros, i Barcelona, més de 2 mi-lions.

Les principals parti-des del fons, a banda de les ja anomenades, també es destinaran a activitats relacionades amb la seguretat, la pro-tecció i el medi ambient.

COMERÇ

Pimec Comerç es suma a la campanya contra el ‘top manta’La sectorial del comerç de la patronal de les mi-tjanes i petites empre-ses s’afegeix a la cam-panya de sensibilització contra la venda il·legal al carrer, impulsada pel Departament d’Empresa i Ocupació. A través de les diferents seus i de-legacions territorials

de PIMEC Comerç, es difondran els cartells informatius i tríptics a les associacions de co-merciants i establiments comercials.En aquest sentit, Alejan-dro Goñi, president de PIMEC Comerç, assegura que “és fonamental cons-cienciar els consumidors

dels efectes negatius que comporta aquest tipus de compra per a les empreses i l’ocupació”. No obstant, aquest problema afecta molts estaments públics i europeus, per això ho ha traslladat a la patronal eu-ropea de les pimes, UEAP-ME, per analitzar i aportar solucions a l’assumpte.

8 ACTUALITAT

El Pla de l’Energia, clau per al desenvolupament eòlic català

Impacte socioeconòmic de l’eòlica a Catalunya, 2010

Ca t a l u n y a multiplica-rà per sis la q u a n t i t a t d’electrici-

tat generada amb ener-gia eòlica, en passar de 1.424 GWh el 2010 a 8.121 el 2015, sempre que es faci efectiu el Pla de l’Energia de Cata-lunya. Aquesta darrera xifra és superior el con-sum elèctric de totes les llars de les quatre capi-tals de província catala-nes en un any.

Aquesta és una de les dades que s’han donat a conèixer en la presenta-ció del primer informe socioeconòmic de De-loitte, encarregat per l’Associació Eòlica de Catalunya, EolicCat.

L’estudi socioecòmic de l’energia eòlica a Ca-talunya és un document inèdit sobre l’impacte de l’energia eòlica en l’economia catalana, uns senyals que ja co-mencen a ser visibles, malgrat l’encara escas-sa potència implantada d’aquesta energia reno-vable.

L’informe també in-dica que per assolir aquests objectius és clau fer efectiu el Pla de l’Energia de Catalunya, que marca 3.500 MW el

2 0 1 5 . Si aquest es com-pleix, la con-sultora preveu que d’aquí a qua-tre anys l’energia eòlica aporti 316,2 milions d’euros constants al PIB, doni feina a 2.255 persones i eviti l’emis-sió de 2,5 milions de tones de CO2.

Pel director de l’in-forme de Deloitte, En-rique Doheijo, es trac-ta d’unes previsions que “fan viable mirar més enllà i marcar com a objectiu raonable al 2020 arribar fins als 5.000 MW amb una implantació racional de l’energia eòlica a Catalunya”.

Les principals con-clusions que es tre-uen del document són que la contribu-ció directa al PIB de

EolicCat va presentar «L’Impacte socioeconòmic de l’eòlica a Catalunya, 2010» on es desprèn la importància del desplegament del Pla de l’Energia 2006-2015 i el desenvolupament de les ZPD per poder consolidar el sector com un dels mes viables en termes de inversió, creació de llocs de treball, arrossegament industrial, desenvolupament de les zones rurals i medi ambient.

Núria Arlandes

l’energia eòlica durant l’any 2010 ha estat de 88,6 Meur, cosa que ha suposat un creixement aproximat d’un 23,1%. Si es suma l’impacte in-directe, el sector eòlic català hauria contribuït al PIB amb més de 109,2 meur el 2010. Quant a La dependència energètica de Catalunya, s’ha vist reduïda, bé a través de la no importació d’electrici-tat (55,8 Meur el 2010), bé per la substitució de producció d’electrici-tat a Catalunya a partir de centrals que utilit-zen combustibles fòssils (60,5 Meur el 2010).

Pel que fa a l’ocupació, el sector eòlic ocupava, l’any 2010, 1.145 perso-nes (933 directes i 212 indirectes). En aquest cas, els promotors de parcs eòlics haurien in-vertit en concepte d’in-fraestructura de xarxa 25 Meur aproximadament durant el període 2008-2010.

Segons el president d’EolicCat, Ramon Car-bonell, “aquestes xifres avalen la solidesa i la importància de l’energia eòlica i

fan que el sector es mar-qui un objectiu més am-biciós de cara a arribar als 5.000MW al 2020”.

Carbonell, també ha afegit durant la presen-tació que, “a banda de la contribució que l’eòlica fa a la riquesa del país, el territori i el medi ambi-ent, també cal remarcar la important aportació que aquesta fa en matè-ria de recerca i la inves-tigació”. En aquest sentit, el 2009, un 17,6% de la contribució al PIB ge-nerada pel sector eòlic català es va dedicar a ac-tivitats relacionades amb l’R+D+i, una xifra molt superior a l’1,7% de mit-jana enregistrada a Cata-lunya i l’1,4% d’Espanya.

Situació actual Actualment a Ca-talunya hi ha 35 parcs eòlics en funcio-n a m e n t , a m b

EL DETALL

BeneficisSi es compleix el Pla de l’Energia de

Catalunya, l’eòlica aportarà 316,2 Meur al PIB i donarà feina a 2.255 persones

9Juliol de 2011

una potència eòlica de 949,64 MW. L’objectiu és arribar l’any 2015 als 3.500 MW, el 13,7% de l’electricitat prevista; un fet que situaria Ca-talunya en la cinquena posició en el rànquing eòlic de comunitats au-tònomes. Quant a pro-ducció, l’any 2010 va generar 1.424 GWh, el 3,06% de la producció elèctrica catalana.

El cas de Vilalbadels Arcs L’informe recull el cas particular de Vilalba dels Arcs, a la Terra Alta. Un exemple que demostra que l’impacte econòmic on s’han instal·lat parcs eòlics ha estat conside-rable. Així, el muni-

c i p i

va decidir apostar per aquestes instal·lacions com una sortida econò-mica de la crisi, actual-ment en té dos en funci-onament i un a l’espera de la resolució del con-curs de les ZPD. Eco-nòmicament, dels con-venis signats ha rebut i rep importants ingres-sos econòmics directes i indirectes derivats de l’activitat dels parcs, uns 300.000 euros anuals.aquest fet li ha aportat poder fer front a nous projectes, com la nova llar d’infants o la reno-vació del Casal. A més de finançar activitats lúdi-ques i culturals com les seves festes majors. Tot per tal

de millorar la qualitat del vida dels seus veïns. A més, també s’han vist afavorits els serveis com l’enllumenat públic, de-ficitari fins l’arribada de l’eòlica. A més, de la cre-ació i manteniment de llocs de treball, hi treba-llen tres persones amb possibilitat a curt termi-ni d’augmentar la plan-tilla. Davant d’aquestes dades, es fa una valora-ció positiva de l’impacte del desplegament eòlic al municipi.

En servei 35 672 949,64

En construcció 4 41 92,68

Amb autorització administrativa i inscrits al registre de pre-assignació 17 206 478,67

Amb autorització administrativa no inscrits al registre de pre-assignació 16 196 341,63

Amb anunci d’informació pública al DOGC 27 380 759,15

Mini-parcs pendents d’anunci d’informació pública al DOGC 47 185 312,03

Total 146 1.680 2.933,80

Adjudicats en concurs 768,00

3.701,80

Parcs eòlics

Aerogenerados

Potència

(MW)

L’exportació es perfila com el salvavides per la recuperació econòmica

Les previsions de creixement de l’economia ca-talana vindran donades princi-

palment pel comporta-ment del mercat exterior vinculat principalment a la recuperació econòmi-ca de França i Alemanya. L’altre sector que contri-buirà a aquesta recupe-ració serà els dels serveis, amb un impuls addicio-nal del sector turístic. En aquest sentit, Tarragona ha tingut un creixement del 21% respecte a Ca-talunya en l’exportació, gràcies a la indústria, però en canvi el sector turístic no s’ha compor-tat de la mateixa manera i té dades menys positives que al global de Catalu-nya, segons apunta Josep Oliver, catedràtic d’eco-

nomia aplicada de la UAB, que va ser l’encar-regat de presentar l’estu-di econòmic. Així, segons paraules del mateix Oli-ver, «la recessió es queda enrere tècnicament» ja que en xifres s’espera un creixement de l’1,1% pel 2011 i podria arribar a l’1,5% pel 2012.Pel que fa a l’ocupació, segons l’informe, la taxa d’atur de la situació eco-nòmica actual tocarà sos-tre aquest any, però la re-cuperació de l’ocupació no es podrà veure fins al 2012, i vindrà donada, encara que lentament, per l’activitat industrial. Així, per comarques, a la nostra demarcació només la Ribera d’Ebre (-8,5%) i el Priorat (-9,4%) són les úniques amb xifres d’atur inferiors a la mitjana ca-talana (-11,2%), gràcies a la creació neta de llocs de treball en el sector de

serveis públics, que ha compensat les pèrdues de la resta dels sectors. En canvi, a l’altra ban-da trobem el Montsià (-21,6%), Baix Penedès (-21,2%9, el Baix Camp (-16,4%) i el Baix Ebre (-15,0%) on el sector de la construcció ha contri-buït amb una proporció més elevada que al con-junt català. Pel que fa a la comarca del Tarragonès la pèrdua ocupacional ha estat del 13,2%, amb un elevat protagonisme dels serveis privats.

El BBVA coincideix Anabel Arador, economista del BBVA, va presentar l’informe del servei d’estudis de l’entitat, on s’indica que la recuperació econòmica per sortir de la crisi a Tarragona prové del sector exterior a través de les exportacions de béns i la recuperació dels fluxos turístics. Però, s’ha de diversificar els països on exportar i l’estacionalitat del turisme.

Així es desprèn de l’Informe sobre la situació i Perspectives de l’Economia Catalana presentat per CatalunyaCaixa

FOTO: CRISTINA AGUILAR

Núria Arlandes

Segons l’informe, l’economia catalana creixerà un 1,1% aquest any

INFORME ECONÒMIC

10 PROTAGONISTES

–La sentència del Tri-bunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que suspèn el mapa eòlic i les Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP) apro-vades l’any passat pel Tripartit ha estat reco-rreguda pel nou Govern de la Generalitat. Què fa Eoliccat al respecte?L’únic que podem fer és donar suport al Govern, Eoliccat entén que el Govern quan va obrir el concurs a les empreses ho va fer amb el suport dels seus serveis jurídics, que van entendre que era possible, però després hi ha hagut un jutge que ha acceptat a tràmit uns ar-guments que diuen que tal cosa no és així; a més, l’argument d’aquest nou govern valida la gestió de l’anterior, cosa que a no-saltres ens fa pensar que tenen raó. Dos governs oposats que defensen la

mateixa postura, ens fa pensar que es la via a se-guir. Nosaltres, amb els nostres advocats, també hem vist que es va per bon camí, i sens dubte recolzarem la gestió del concurs i totes les ZPD tal com estan i tal com les van adjudicar.–Si el recurs no es resol favorablement, Eolic-cat preveu una fugida d’inversions fora de Ca-talunya? No en tinguis cap dubte, el fet de la presentació d’un recurs ja de per si provoca una reacció con-trària en el capital. Hem de pensar que, en aquest context econòmic que es-tem vivint, hi ha poca li-quiditat disponible i pocs inversors que vulguin invertir, i aquests poden triar llocs amb menys risc, amb aquest escenari difícilment triaran casa nostra. Per tant, tenint un món tan ampli com

el que tenim amb molts llocs per invertir en parcs eòlics i unes condicions de molta més seguretat jurídica que nosaltres, els inversors marxen.–Amb això, s’està creant inseguretat jurídica, no estem fent bé les coses? Davant d’aquest cas crec que com a país no estem fent bé les coses; si inten-tes mirar més enllà de si està ben tramitat o no l’expedient de les ZPD, hem d’entendre que a Catalunya energètica-ment no tenim res més que les renovables. I si volen tenir una mica de sobirania en aquest sec-tor, el que hem de fer és aprofitar-les; a més, són les úniques que no gra-ven al sistema muntat pels combustibles fòssils provocant l’escalfament atmosfèric. El pervers és que els únics que posen entrebancs siguin grups conservacionistes, que

van d’ecologistes però al final defensen les tesis contràries als ecologistes. I el que estan fent és fre-nar el desenvolupament tecnològic i econòmic de Catalunya al no poder executar part dels objec-tius com a país i, com a ciutadans tenim dret a tenir i triar les energies netes.–Creu que la justícia hauria de tenir més en compte les seves deci-sions els beneficis am-bientals i socioeconò-mics del sector eòlic?El cor em demana dir que sí, però el cap em diu que no. Els estaments supe-riors de justícia veuran que està ben tramitat agafant-ho per on ho agafin. La justícia al final validarà la gestió que ha fet Acciona. Crec en la justícia i que a més fun-ciona. En les lleis que es tramiten en referència als parcs eòlics ens hem

trobat que han de seguir una tramitació ambien-talment molt més rígida que qualsevol altra. Les lleis han de ser una suma

de les necessitats socials del país i arribar a com-prendre que un parc eòlic, si bé pot ser una modificació ambiental,

Núria Arlandes

ENERGIA EÒLICA

Ramon CarbonellPresident de l’Associació Eòlica de Catalunya (EOLICCAT), que representa els interessos de diferents empreses del sector per assolir una implantació racional de l’energia eòlica a la comunitat catalana.

«El país que obtingui la tecnologia de l’eòlica marina posseirà l’or negre del futur»

PROTAGONISTES

nou rESPonSABLE dE rELACIonS EuroMEdITErrÀnIES d’uEAPME

Eduard Royo, president de PIMEC joves empresaris, ha estat nomenat nou responsa-ble de les relacions eurome-diterrànies de la patronal europea de pimes, UEAPME. Les seves funcions seran fomentar la màxima coope-ració entre aquesta entitat i les diferents organitzacions patronals del Mediterra-

ni, impulsar projectes de cooperació empresa-rial i desenvolupar una xarxa euromediterrània d’organitzacions empresarials.

MArIo jIMénEz rEP EL PrEMI TogEThEr wITh BASF

AndréS dEL CAMPo rEnovA CoM A PrESIdEnT dE FEnACorE

Joan Ma. Garcia Girona, site manager Tarragona, va entregar el premi Together with Basf, a l’estudiant de l’Escola Tècnica Supe-rior d’Enginyeria Química (ETSEQ) Mario Jiménez pel seu projecte final de carrera desenvolupat a BASF amb el títol: “Aumento de un 15% de la capcidad del sistema de

recuperación de disolventes para la primera etapa del proceso de producción de Kresoxim-Metil”. El premi és una col·laboració de BASF i l’ETSEQ.

L’assemblea general de la Federació Nacional de Comunitats de Regants (FENACORE) va designar per una unanimitat Andrés del Campo com a president de la federació durant els propers quatre anys. Amb aquest nomenament, Del Campo renova el seu mandat per quinta vegada consecutiva al

capdavant de Fenacore, on exerceix la presidència des del 1996. Així, reforçarà, a més, el seu paper com a interlocutor davant l’Administració pública.

11Juliol de 2011

també és una eina per lluitar contra el canvi cli-màtic, una agressió molt més silenciosa però molt més profunda. Un parc

eòlic ha de tenir facili-tat per incloure’s en un entorn ecològicament inalterat ja que en el fons és la millor manera de

protegir-lo. –Creu que hi ha possi-bilitats de complir els objectius previstos per al 2015 en el Pla de l’Energia de Catalunya?És molt difícil que sense les ZPD s’arribi als objec-tius; a més, som al 2011 i encara ens queden 2.500 Mw per construir, ara que sigui difícil no vol dir que sigui impossible, si no arribem als 3.500 Mw i ens quedem a 3.200, ens podríem donar per satis-fets. Aquest pla és el nos-tre full de ruta, ens aju-da a saber cap on volem anar. Però hem d’anar complint objectius par-cials, tot té la seva pròpia evolució; així, abans de tenir els 3.500 hauríem de tenir els 1.000 i des-prés ja farem els 2.000 i així successivament.–Quina relació man-té Eoliccat amb l’IREC quant al projecte Zèfir? Partint de la base que l’energia marina no depèn de la Generalitat sinó de l’Estat, Eoliccat està totalment d’acord amb la plataforma Zèfir, tant de bo surti bé, mal-grat que Pamplona van ser els primers en aquests tipus de projectes amb el Centre Nacional

d’Energies Renovables, el CENER. Catalunya ja no hi és a temps d’agafar aquest tren, però a Pam-plona no hi ha mar; si tenim en compte que el 75% de la terra és ai-gua, vol dir que el 75% del potencial eòlic és al mar. Per tant, si mar en-dins podem trobar una plataforma flotant o an-corada al terra que sigui viable tecnològicament i econòmicament serà tot un èxit, i el país que ob-tingui aquesta tecnologia posseirà l’or negre del futur. Felicito l’IREC, el Govern i l’Antonio Mar-tínez, que va ser el direc-tor, encara que no po-dem ser pioners del que ja existeix, podem tenir la flota marina del CENER; per tant, el que hem de fer és ser el laboratori de referència mundial en eòlica marina perquè és tecnologia, matèria grisa, que és el que necessita aquest país, perquè té molt futur i és un projec-te que respon a unes ne-cessitats que si arribem a cobrir serà magnífic, serà tecnologia catalana lide-rant el sector energètic, sona molt bé. –En temps de crisi i de retallades, com justifica les primes a la produc-ció que reben els pro-motors eòlics, tenint en compte que l’eòlica ja és competitiva?

En terme absoluts tens raó, en termes relatius, no. Totes les energies te-nen subvencions, és molt difícil per l’eòlica compe-tir amb les altres sense primes, seria un greuge comparatiu. A l’eòlica se li dóna una prima que prové del mateix sector elèctric, per això hi ha una mica més de justícia en la prima que en la sub-venció. Ara bé, tot i així, i veient el que es pro-dueix, si l’eòlica no tin-gués aquesta petita pri-ma, tenint en compte el que passa amb la nuclear i a l’Orient Mitjà amb el gas i el petroli, podria ser competitiva i anar sola a partir del 2014-15 pro-bablement. –Creu que mantenir operatius els reactors nuclears frena la inver-sió en renovables? Crec que no, la nuclear el que fa és produir una càrrega base molt esta-ble i la resta el que fem és complementar-ho. Els avenços tecnològics tant per a la llar com per a la indústria, malgrat la crisi, han incrementat la demanda i s’ha dis-parat, i ho hem de co-brir amb les renovables.Hem d’aconseguir que mitjançant l’eficiència i l’estalvi energètic la propera generació si-gui menys consumidora tot i tenir més benestar,

per poder prescindir-ne, però avui per avui, tal com estem és impossible, també et dic com a en-ginyer i ciutadà que no se’n muntarà cap més.–Creu que el tancament de les nuclears de Ta-rragona, on es concen-tra el major nombre de parcs, milloraria la per-cepció social de l’eòlica en aquesta zona?No ho sé, no hi havia pensat mai. Crec que són tecnologies molt dife-rents, que no s’afecten, però sé que és veritat que l’eòlica probable-ment com a tecnologia substitutiva podrà tenir la simpatia d’haver fet possible l’apagada nu-clear, però molt més visi-ble. No perquè amaguem una nuclear en una vall no fa mal. En aquest de-bat el consumidor té un paper molt important; si apaguem les de Tarrago-na, d’alguna manera la reacció que a nivell glo-bal provoqui decidirà el futur energètic. Durant l’Aparheid ningú volia comprar productes sud-africans perquè es feien amb esclaus; ara pot arri-bar un dia que no vulguin cotxes francesos perquè estan fets amb energia nuclear, el consumidor té més força del que sem-bla; per això crec que una reacció global en aquest sentit l’ha de prendre ell.

Ramon Carbonell va ser reelegit president d’Eoliccat l’any 2009

FOTO: CEDIDA

LES FRASES

Inversions econòmiquesSi no despleguem el mapa eòlic català,

provocarem una fugida de les inversions en aquest sector

CompetitivitatL’energia eòlica sense primes podria començar

a ser competitiva a partir de l’any 2014 o el 2015

Fora de les anàlisis d’experts, molt lloables, l’autèntica realitat és que l’actual crisi es fonamenta, sobretot,

en una crisi de deute, provocat per un en-deutament sense límits de les administra-cions públiques, una manca de capacitat de retorn dels crèdits obtinguts per part

de les empreses i famílies i, sobretot, per una situació caòtica en els balanços de la majoria d’entitats financeres que no van preveure “la bombolla” amb la suficient antelació per fer-hi front. És indubtable que el moment d’inici de l’actual període negatiu, es dóna per la crisi de l’opció bancària internacional americana Lehman Brothers, amb tot el que això suposava per una entitat, de su-posada gran solvència, que feia fallida; però el cert és que és a partir d’aquí s’han endegat mesures, fins ara poc reeixides, per trobar un “nou camí” i reconduir

l’economia global cap a la via del creixe-ment. Malgrat la iniciativa per buscar solu-cions, el cert és que fins ara “la situació comatosa” segueix persistint per molt que determinades declaracions vulguin dir el contrari; ara bé, el que és evident és que tampoc s’han portat a terme molts dels compromisos assolits desprès del pri-mer “ensurt”; així, tot el que fa referència als paradisos fiscals segueix a l’aigüera, quan majoritàriament s’és conscient que la seva pervivència és una autènti-ca amenaça per l’economia mundial, per no dir el que fa a la urgència per trobar mecanismes d’homologació fiscal, de di-fícil implementació per la lògica pressió

social, o fins i tot l’evident necessitat de buscar consensos polítics, massa condi-cionats per les estratègies partidistes de les diferents opcions. En qualsevol cas, el que és inapel·lable és que només ens sortirem si som capaços d’implementar polítiques nacionals i transnacionals, que optin per la seriosi-tat, la transparència i la trobada de su-ports generals, sempre pensant i tenint clar que el futur només serà possible si realment la petita empresa i els autònoms tornen a ser el motor d’unes economies, avui en “caiguda lliure”, a les quals tornar una confiança imprescindible per remun-tar el marc que avui ens envolta.

www.lluisbadia.cat

TRIBUNA

El futur properLLUÍS BADIA.Advocat

12 ACTUALITAT

RECONEIXEMENTS

MarketingLand, finalista per la campanya de nintendo als Premis Eventoplus 2011

L’empresa tarragonina de serveis de màrqueting va ser seleccionada com a finalista als prestigio-sos premis Eventoplus 2011, en la categoria de “Millor Esdeveniment promocional” per la gira de promoció del joc New Super Mario Bros para Wii de Nintendo. La gala va tenir lloc a l’estadi San-tiago Bernabeu el passat mes de juny. El projecte de MarktingLang va ser seleccionat entre 148 de 80 empreses del sector, el jurat encarregat de la selecció el formaven els representants d’empreses com LG, American Nike o Nestlé.

REFINANÇAMENT

Ercros signa un acord de refinançament de 107 Meur per als pròxims tres anys

La química i el seu pool d’entitats financeres han signat un acord de refinançament pels propers tres anys pel qual l’empresa obté línies de finançament de circulant per import de 107 milions d’euros, així com fins a un màxim de 20 milions addicionals per finançar inversions. El refinançament es durà a terme mitjançant un contracte de factoring sindicat que anticipa comptes a cobrar de clients. Aquesta línia substitueix el finançament que aportava el fons de titulació d’actius i les altres línies de crèdit amb venciment aquest any.

INNOVACIÓ i SOSTENIBILITAT

Cemex Alcanar ha invertit més de 4 Meur en millores mediambientals

Cemex ha publicat la Memòria de sostenibilitat de l’empresa, on es denota que davant la crisi del sector de la construcció ha fet una aposta clara per oferir als seus clients productes innovadors, que permetin la construcció i la posada en marxa de infraestructures sostenibles. Així, a la planta d’Alcanar, les emissions por tona de clinker produï-da es van reduir un 2,7% principalment com a con-seqüència de l’increment de l’ús de biomassa com a combustible, a més d’invertir 4,3 milions d’euros l’any 2010 en millores ambientals.

outlet Tarraco canvia de nom per la gestió de jordi Alcaraz

GESTIÓ EMPRESARIAL

Fa un any tots els mitjans de co-municació es van fer ressò del cas de Jordi Alcaraz,

un emprenedor de cur-ta edat que va crear una xarxa de agències amb un denominador comú; as-segurar que podia oferir viatges molt més barats que a les altres agències a través d’internet. Amb aquest innovador mo-del de viatjar va muntar l’empresa Viatges Out-let i sota aquest nom va arribar a tenir més de 60 agències associades. Actualment la majoria d’associades l’han deixat de banda i algunes fins i tot l’han denunciat per la mala gestió i per incom-pliment de les clàusules dels contractes. Aquest fet ha provocat que l’as-sociada d’Outlet a Tarra-gona deixi l’empresa i es

passi a anomenar Tarraco Travel.

I és que, segons Jenni-fer, propietària de Tar-raco Travel, el principal avantatge de la compa-nyia ha estat el primer que no s’ha complert. I és que la fórmula per trobar aquests viatges tan barats era mirar fins l’últim racó d’internet per trobar vi-atges de fins a menys de la meitat del que valen en una agència convenci-onal, i no utilitzar inter-mediaris, es contractaven directament els serveis del viatge, com l’hotel o el transport, als proveï-dors. «Tot això no era ve-ritat, no oferia res que no pogués oferir una altra agència de viatge i a més no es feia res personal-ment, tot era una cortina de fum», assegura Jenni-fer. «No teníem cap tipus de recolzament, trucaves

i ningú contestava al telè-fon, i aquest servei era un dels que asseguraven que tindríem, no s’actualit-zaven les dades, estàvem abandonats» continua. Per tal de poder posar una franquícia d’Outlet i accedir a aquests serveis, Jennifer va haver de pa-gar més del doble del que podia costar un altre, n’hi ha que van haver de pa-gar més de 12000 euros. També s’havia de pagar mensualment una quota de 250 euros per aquests serveis, als quals no podi-en accedir.

Ara, Tarraco Travel i la majoria d’afectats s’han quedat amb Cybas, grup empresarial que s’encar-rega de la gestió d’agèn-cies de viatges amb la intenció de donar-los serveis d’atenció per-sonalitzada i oferir les millors condicions eco-

nòmiques amb majoris-tes i proveïdors. Outlet Viatges es va integrar a aquest grup per les ne-gociacions de les comis-sions amb els proveïdors, fet que també va provocar un canvi en la seva estra-tègia empresarial del tu a tu. «Actualment tractem directament amb aquest grup de gestió que ens dóna un servei impecable amb el qual estem infor-mats de tot al dia i podem garantir al client final un bon preu i un bon servei.

També paguem la meitat de la quota que ens exigia Alcaraz», acaba Jenifer.

Per altra banda, 10 as-sociats han fet pinya i han presentat una demanda contra l’emprenedor ca-talà per tots aquests fets, a més d’acusar-lo de ven-dre fum i sentir-se timats.

La franquícia de l’agència de viatges Outlet a Tarragona passa a dir-se Tarraco Travel per desvincular-se d’aquesta, a causa principalment per la mala gestió que ha realitzar el president i emprenedor Jordi Alcaraz i que ha provocat que 10 associades emprenguin accions legals contra ell

Núria Arlandes

Tarraco Travel es troba situada en un dels centres neuràlgics

de la ciutat, la plaça dels Sedassos, al Casc Antic, des

d’on ofereix ofertes molt competitives

LA XIFRA

12mil euros costava obrir

una agència sota el nom d’Outlet, a més d’una quota mensual

de 250 euros

13Juliol de 2011

E l potencial lo-gístic de la zona s’ha vist reforçat amb la inaugura-

ció d’una nova platafor-ma logística de la mà de Sshenker Spain-Tir. Ubicada a Constantí, té com a objectiu facilitar el desplegament de tots el mitjans necessaris per donar un servei òptim per cadascuna de les modalitats de transport i logística que ofereix

l’organització, segons han assegurat fonts de l’empresa. A més, pretén reforçar tota la zona del sud de Catalunya, pel que fa al transport per carretera i ferroviari in-ternacional i apostar per augmentar la seva pre-sència en el mercat de serveis marítims, aeris i logístics.

La localització tarra-gonina de la plataforma es deu principalment per ser la cruïlla del cor-

redor del Mediterrani, entre Gibraltar-Marsella i l’eix Lisboa-Madrid-Barcelona, molt impor-tant per les seves in-fraestructures viàries, i ferroviàries. També s’ha valorat la concentració a la zona de la indústria petroquímica i elec-trònica, a més de ser la porta d’entrada de mer-caderies a Europa pro-vinents d’arreu del món mitjançant el trànsit portuari tant de Tarra-

gona com de Barcelona. Així, la nova instal·lació d’aquesta empresa a Tarragona té una super-fície de 1.282 metres quadrats de magatzem i 195 metres d’oficines, i compta amb 13 molls de carrega. Tot això amb un grup de professionals de gran trajectòria dins de l’empresa, cosa que fa que quedin garantides l’operativa i implantació eficaç dels serveis, des del primer dia.

nova plataforma logística de Schenker Spain a Tarragona

LOGÍSTICA

L’empresa de solucions logístiques integrals posa en marxa aquesta instal·lació per impulsar els recursos logístics en aquesta zona. La instal·lació està ubicada al municipi de Constantí i donarà cobertura a tota la zona sud de Catalunya, quant a transport viari i ferroviari internacional.

N. A.

La instal·lació ocupa vora 1500 m2 entre magatzem i oficines i té 13 molls de càrrega

FOTO: CRISTINA AGUILAR FOTO: FRANCISCO VALDIVIESO

En aquest sentit Jenifer, no en vol saber res, l’em-presa low-cost demana 3.000 euros per rescindir el contracte abans que fi-nalitzi. «Ningú ho ha pa-gat i no està demandat, però no vull veure-m’hi implicada», puntualitza. De totes maneres, Jeni-fer està contenta perquè potser si no hagués estat per Outlet no s’hauria arriscat mai a posar-se per compte propi, ja que portava treballant com a agent de viatges més de

10 anys. Actualment ja no queda res d’Outlet i la nova agència Tarraco Travel, situada a la plaça dels Sedassos, número 2 de Tarragona, ofereix més bones condicions, que altres agències, així que també pot ser més competitiva. «Amb Cybas tenim un gran suport i grans avantatges», acaba. Per la seva banda, Jordi Alcaraz nega totes aques-tes acusacions i assegura que té 55 agències i pre-visió d’obrir-ne 10 més.

14 EMPRESA

Alimentbarna inverteix a l’escorxador de reus 1,8 Meur

MODERNITZACIÓ I INVERSIONS

Quan Ali-mentbarna va agafar les regnes de la cooperativa

d’El Carrasclet de Reus, ja va assegurar que moder-nitzaria les instal·lacions per tal de millorar la qua-litat, la productivitat i el respecte al medi ambient a l’escorxador. Així, les inversions s’han centrat en l’automatitza-ció de l’escorxador amb compra de maquinària d’última generació que ha permès passar d’un sacrifici de 2.200 pollas-tres/hora a 6.000 pollas-tres/hora, encara que, a causa del baix preu de la carn de pollastre i el crei-xement alentit del mer-

cat, actualment es pro-dueixen de 4.500-4.800 pollastres/hora, ocupant unes cinc hores al dia, i la resta de temps les de-diquen a la producció de productes elaborats, on hi ha una forta demanda i és un sector amb un gran creixement. També s’ha realitzat la millora i el manteniment de la maquinària existent, s’ha canviat la meitat de la cadena per on van els pollastres, s’han instal-lat rentadors automàtics,

s’ha modificat la desplo-madora, s’han instal·lat controls automàtics de paràmetres de posició de màquines i temperatura, noves bàscules i etique-tadores, i s’ha fet la revi-sió de tota la instal·lació elèctrica. A més a més, s’ha rea-litzat una exhaustiva mi-llora i recondicionament de l’edifici. Els equips de fred, s’han renovat total-ment adequant-los a les necessitats de l’empresa amb un túnel, cinc cam-

bres de fresc i quatre de congelació. S’ha refrige-rat una bona part de les sales de l’edifici amb vis-tes a renovar la sala de desfer i començar l’espe-cejament de pollastres en un futur pròxim. Pel que fa a la sosteni-bilitat i el medi ambient, s’ha desmantellat l’antiga depuradora i s’ha realit-zat la instal·lació d’una de nova que permet els abocaments d’aigües re-siduals amb una contami-nació mínima. L’eficièn-cia energètica també ha estat un punt important

A inicis de l’any passat l’empresa Alimentbarna dedicada a l’avicultura, va adquirir l’escorxador El Carrasclet de Reus; aconseguia així tancar tot el cicle productiu. Un any i mig després ha modernitzat les instal·lacions, millorat la seva productivitat i competitivitat.

Núria Arlandes

EFECTES DE LA CRISI

doradair busca capital estranger per tirar endavantEl somni de tenir una

companyia aèria del te-rritori, Doradair, s’ha esvaït. Ja sigui pel con-text econòmic que s’està vivint o bé per la falta d’interès, la qüestió és que el que havia de ser una realitat la primavera del 2012 s’ha paralitzat per falta de finançament. Així de clar ens ho ha explicat Alberto Ara, un dels fundadors i promo-

tors del projecte. Segons Ara, “la idea està damunt la taula de les institu-cions, però encara no ens han donat una resposta”. Tampoc han beneficiat els canvis polítics als diferents ajuntaments després de les eleccions, perquè s’ha de tornar a començar a portar tot l’expedient, i en els que no ha hagut canvis no han obtingut resposta.

“En aquests moments no tenim cap contracte en ferm aquí”, apunta Ara. Per això, els tres fun-dadors han decidit co-mençar a buscar capital fora del nostre territori i en aquests moments estan mirant països com els Emirats Àrabs o el Regne Unit, que tenen més capacitat inversora per poder fer front a una inversió com aquesta. De

totes maneres, Ara ens assegura que si finalment aconsegueixen els diners necessaris per portar en-davant el projecte podria començar a ser una reali-tat cap a finals de 2013. No obstant, Ara, assegu-ra que “és un moment molt difícil pel context econòmic i que no serà gens fàcil de trobar fi-nançament”.

Doradair volia enfocar

la seva activitat aeronàu-tica cap a destinacions nacionals i tenir la seva base a Reus. En principi operarien amb 3 avions moguts per hèlices, amb una capacitat per 19 persones, i dirigit ex-clusivament per grups xàrter com vols a mida o de negocis i hagues co-mençat a volar al 2012. Una iniciativa com aquesta podria ser una

sortida per l’aeroport de Reus, si finalment Rya-nair hi deixar d’operar.

FOTO

: CED

IDES

EL DETALL

ProduccióActualment a les instal·lacions de Reus es produeixen entre 4.500 i 4.800 pollastres/hora, amb una capacitat de fins a 6.000

15Juliol de 2011

dins de les inversions realitzades ja que apro-fitant l’ampliació del sis-tema de refrigeració, han instal·lat un intercanvia-dor de calor que aprofita l’escalfor que generen els motors del fred per escal-far l’aigua utilitzada en la neteja i l’escaldador de pollastres.

Aquestes millores també s’han estès a la seva seu social a Montcada i Rei-xac, on ara hi ha la sala de desfer i el centre de distribució. Allí han do-blat l’espai de cambres refrigerades i passat de tres a set molls de càrre-ga per poder absorbir la distribució generada per l’increment de produc-ció que ja estan tenint gràcies a les millores de Reus. Aquesta ampliació ha costat 640.000 euros (sense comptar l’edifici que es va adquirir fa dos anys).

Així, s’han complert els objectius fixats en el moment de l’adquisició de Reus, milloran el ren-diment de l’escorxador, la seva fiabilitat i el res-pecte pel medi ambient amb l’objectiu de ser més productius, ecològics i aconseguir un pollastre de millor qualitat.

Diversificació i nous mercatsAmb totes aquestes mi-llores a l’abast, amb un mercat molt madur i competitiu del pollastre fresc i el preu d’aquest

estable, que ha provocat un estancament de les vendes, l’avícola ha do-nat un pas endavant i ha fet una aposta per diver-sificar la seva activitat, aprofitant l’increment de la producció, cap al mercat del producte de quarta gamma, el que seria el producte mani-pulat o el multiproducte com salsitxes, hambur-gueses o menjar preparat congelat, que en aquests moments està tenint una clara tendència a l’alça. En un context econò-mic com l’actual, la re-

cuperació passa per l’ex-portació, i Alimentbarna també ha començat a obrir-se a l’exterior so-bretot als mercats emer-gents com Xina i Àfrica, aquest últim un dels més importants per la compa-nyia, amb el segment dels multiproductes, ja que la demanda en aquests mer-cats té una clara tendèn-cia a l’alça, de tal mane-ra que estant exportant més del 10% de la seva producció. L’objectiu es incrementar la quota de mercat en el segment del producte congelat a l’ex-

terior. Per poder abastir els mercats internacio-nals, la distribució és un factor molt important, en aquest cas compten amb una flota de camions prò-pia de congelació amb contenidors per trans-portar les mercaderies. Alimentbarna és una empresa amb gran expe-riència en l’avicultura, L’1 de gener de 2010 va adquirir la cooperativa El Carrasclet de Reus, des-prés de quatre anys sent client exclusiu d’aquest escorxador. Actualment, hi treballen 37 persones.

FOTO:OLIVIA MOLET

Doradair tenia previst començar a operar a l’aeroport de Reus a partir del març del 2012, l afalta de finançament pot retrasar-lo com a minim fins al 2013

Les millores han estat realitzades amb l’objectiu de millorar la competitivitat, la

productivitat i el medi ambient de l’escorxador

LA XIFRA

37persones formen la

plantilla de l’empresa a l’escorxador de

Reus

L’any 2009, Alber-to Ara, Javier Martín i Manuel Blanco, tres es-tudiants avançats del

Centre d’Estudis Supe-riors de l’Aviació de Reus (CESDA), van presentar com a projecte final de

carrera Doradair, un pro-jecte emprenedor per fer una aerolínia des del territori i que va guan-

yar el VII premi a Reus, a la Creació d’Empreses 2010 convocat per Re-dessa i la URV. A més a

més, formaven part del projecte Fecot i la Càte-dra de l’Emprenedoria de la universitat.

16 EMPRESA

griñó Ecològic toca la campana del MAB per seguir creixent

CREIXEMENT EMPRESARIAL

«Vam veure amb el M e r c a t Bursà t i l A l t e r -

natiu l’oportunitat per poder finançar el nostre creixement empresarial, realitzat a través d’inver-sions en innovació i tec-nologia que hem desen-volupat sobretot aquests últims cinc anys», així ex-plicava Joan Griñó, pre-sident i conseller delegat de Griñó Ecològic, capça-lera d’un grup d’empreses

que centren la seva acti-vitat en els serveis medi-ambientals i la generació d’energia verda, el per-què d’apostar per aquesta iniciativa per tal de poder capitalitzar-se i seguir amb el pla de negoci i d’inversions que està re-alitzant tant a Catalunya com a Llatinoamèrica. Així, el grup es conver-teix en la primera em-presa d’aquest tipus que s’incorpora a aquest mer-cat, i és que els avala un creixement continuat del 18% els últims tres anys amb una facturació de més de 30 milions d’eu-

ros l’any 2010, i una pre-visió de cara a aquest any de 43 milions d’euros. El volum d’accions que posarà a la venda serà entre el 5% i el 7% a un preu de 2,29 euros l’acció, sense mínim per poder adquirir-ne. Els inversors als quals van dirigides són els institu-cionals, els qualificats i els particulars que vul-guin diversificar la seva cartera d’inversions. Amb aquesta estratègia, prete-nen ingressar uns 4 mili-ons d’euros. Segons ens comenta Griñó, «amb aquest ca-

pital desenvoluparem els projectes que volem po-sar en marxa a Catalunya, concretament a les de-marcacions de Barcelona, Lleida i Tarragona. Ara com ara, els que tenen més definits són el de La Sénia i el de Montoliu, i entre tots dos es crearan 130 llocs nous de tre-ball».

Nous projectesEl projecte de l’empresa a La Sénia al Montsià con-sisteix en una nova planta de valorització energèti-ca. En aquest pla hi par-ticiparan les dues asso-

ciacions de fabricants de mobles de la Sénia i la del Nord de Castelló, al Baix Maestrat, l’Ajuntament, i una empresa de residus local. Es crearan 50 llocs de treball. A Montoliu, al Segrià, posaran una plan-ta transformadora amb la qual crearan 80 llocs de treball més. A més d’aquests pro-jectes, Griñó Ecològic començarà a partir del mes de setembre la cons-trucció d’una nova planta a la ciutat de La Plata, a Argentina. «En aquesta planta, exportarem l’ex-periència i la tecnologia

adquirida a les nostres plantes catalanes pel que fa a tractaments de resi-dus, i ho desenvolupa-rem a l’Argentina», apun-ta Griñó. I és que en els

L’empresa de transformació de residus amb energia neta surt al Mercat Alternatiu Bursàtil (MAB) amb l’objectiu de capitalitzar-se i continuar amb el pla de creixement que porten a terme des dels diferents centres de Catalunya i l’Estat durant els últims anys

Núria Arlandes LA XIFRA

4milions d’euros són els previstos

aconseguir a través de la seva sortida a

borsa

INTERNACIONALITZACIÓ

Kriskadecor vesteix els aparadors de Pull&Bear a tot el món per les rebaixes d’estiuL’empresa de Montblanc, KriskaDecor ha penjat les cortines d’alumini anoditzat els aparadors de PULL & BEAR a tot el món, dins de la cam-panya de rebaixes d’estiu 2011.Aquest projecte és el que més repercussió in-ternacional ha tingut per KriskaDecor fins al moment, ja que les seves cortines tindran presèn-cia en països com Aràbia Saudita, Xina, Egipte, Hong Kong, Indonèsia, Jordània, Kazakhstan, Qatar, i així fins a 48

països. El projecte ha consistit en la confecció de cortines metàl·liques de color vermell brillant de fons, amb la paraula “Rebaixes” en cada idio-ma i el logotip de Pull & Bear en color plata bri-llant. Per realitzar totes les cortines han calgut 1.100 km de cadena.KriskaDecor és la corti-na metàl·lica que ofereix grans possibilitats per a la separació d’espais i decoració d’ambients. Està composta per tires de cadena d’alumini ano-ditzat. És molt lleugera,

molt versàtil i molt resis-tent, com si fos un tèxtil metàl·lic.El sistema de fabricació permet que el client dis-senyi les seves pròpies cortines, i cada projecte és diferent i a mida del consumidor. Arquitec-tes, interioristes i es-cenògrafs de tot el món utilitzen aquesta cortina per ambientar i dividir espais. Entre les seves múltiples propietats des-taquen la seva lleugeresa i versatilitat, també les seves característiques lumíniques, ja que en

ser un producte metàl·lic s’adapta en total sintonia amb la llum ambiental.Entre els projectes més importants hi ha la feina amb Patricia Urquiola a

l’Hotel Mandarin Orien-tal de Barcelona, la de-coració de les oficines centrals de Google a Ir-landa, o la creació d’una cortina de 35m d’altura

a Hotel Royal Ascot Appartment a Dubai.Des de l’any 1926, l’empresa sempre ha des-tacat per la seva capaci-tat innovadora.

Un aparador de Pull&Bear amb les cortines tarragonines

FOTO

: CED

IDA

17Juliol de 2011

plans d’expansió de l’em-presa el mercat llatinoa-mericà està molt present, en un termini de quatre o cinc anys, estan analit-zant d’internacionalitzar-

se cap a Xile, Colòmbia i Brasil. «Però només està en fase d’anàlisi, i després no ho sé, ja ho veurem» matisa Griñó. Cap a principis d’any la companyia posarà en marxa un dels seus pro-jectes més innovadors, el DieselR, un carburant sintètic que prové de la transformació de resi-dus, l’especialització de l’empresa. «És un projecte molt interessant pel seu desenvolupament i els re-sultats que té. Ara l’estem acabant de desenvolupar i posant a punt», ens as-segura Griñó. La compa-

nyia ja fa temps que hi treballa i necessita, per la seva expansió indus-trial, promoure plantes amb la tecnologia per ge-nerar gasoil del DieselR dels residus. En primer lloc, el que faran és que la meitat del carburant que produeixin destinar-lo a l’autoconsum, per la seva flota de vehicles i la resta es comercialit-zaria, ja que compleix la normativa que regula el consum d’aquest gasoil, per al sector de l’auto-moció a empreses amb grans flotes, o a través de distribuïdors, ja que no

s’ha de barrejar. De cara a la venda al detall, no te-nen previst fer-ho, però sí que ho enfocaran perquè els distribuïdors en xarxa ho puguin fer. Un altre client potencial són les empreses publiques de transport, en una apos-ta clara pel concepte de ciutat sostenible. «Que el DieselR alimenti la flota de transport públic seria molt interessant de cara al futur», acaba Griñó.

Grup Griñó té una plantilla de 250 treba-lladors repartits entre les plantes de Constantí, Al-guaire i Torrefarrera.

FOTO:VICENS GIMÉNEZ

L’activitat principal de l’empresa és la transformació de residus en energies netes, com ara el DieselR. Tenen plantes a Constantí, Alguaire i Torrefarrera i en construiran dues més a la Sénia i Montoliu. Joan Griñó és president i conseller delegat de Griñó Ecològic.

EL DETALL

Projectesconstruiran una planta de valorització

energètica a la Sénia, on crearan 50 nous llocs de treball

18 EMPRESA

Autocars Carrera, més de 50 anys viatjant junts

EMPRESES AMB HISTÒRIA

Als inicis dels anys seixanta Jaume Carre-ra, taxista de M e q u i n e n -

sa, va fundar el que ara coneixem com a Auto-cars Carrera. Taxista de professió i emprenedor, va veure com durant la construcció de la Central Nuclear de Vandellòs I es feia patent la necessitat de transportar viatgers en vehicles adaptats per això. Aquest fet va mo-tivar la marxa de Jaume

Carrera a l’Hospitalet de l’Infant i el canvi d’acti-vitat del servei de taxis al transport de viatgers mit-jançant els autobusos. A partir d’aquí, es va fer notori que la capacitat d’adaptació de l’empresa familiar d’autocars a les necessitats del mercat faria d’aquesta una com-panyia que evolucionaria fins arribar a convertir-se en una de les líders del sector.

Fets importantsA més d’aquest fet, que va decidir el futur de l’empresa, Autocars Car-

rera ha tingut dos punts d’inflexió clars: la cons-trucció de la Nuclear d’Ascó I i la construcció de la segona nuclear a Vandellòs que van fer do-nar el salt definitiu com a companyia del sector de transport de viatgers, ja que aquestes instal-lacions van provocar un important flux de perso-nes de la demarcació cap a elles i que va fer que augmentés la flota de ve-hicles fins als actuals 37 autocars. L’altre fet que ja va consolidar-la com una empresa líder del sector

L’empresa, situada a l’Hospitalet de l’Infant, té una gran trajectòria en el transport de viatgers avalada per més de mig segle viatjant. Actualment, la seva activitat s’ha diversificat i té presència com a agència de viatges, servei discrecional de viatgers i servei escolar.

Autocars Carrera fa més de 50 anys que treballa

en el sector del transport discrecional de viatgers.

La diversificació d’aquesta activitat cap a altres com

el transport escolar o l’adaptació dels vehicles

per a persones amb discapacitat han estat

factors molt importants per la seva viabilitat a curt i

llarg termini.

Núria Arlandes

NOUS PRODUCTES

Idaian Translation, pionera d’una targeta de traducció telefònica L’empresa amb seu a Reus, Idaian Translati-on, S.L., ha creat “Tra-vel bonus”, la primera targeta de prepagament que proporciona inter-pretació i informació telefònica en alemany, anglès, i castellà en temps real. El funciona-ment d’aquest nou pro-ducte és senzill: després

d’adquirir la targeta en els establiments adhe-rits a Idaian, amb tan sols una trucada i in-dicant el codi que apa-reix a la targeta, reps el servei de traducció sol-licitat. La idea neix per donar resposta a les necessi-tats de persones que vi-atgen amb desconeixe-

ment de l’idioma i que necessiten comunicar-se davant de situacions imprevistes com urgèn-cies mèdiques, avaries de carretera o buscar d’allotjament. Així, Ida-ian dóna servei a les empreses que treballen directament al sector turístic, i s’adapta a les seves necessitats.

FOTO

: CED

IDA

19Juliol de 2011

van ser els Jocs Olímpics Barcelona 92, on es van llogar els seus serveis per a realitzar el trans-port i trasllat de més de 7000 persones. Aquests són potser els fets més importants de la seva trajectòria empresarial, però els canvis dins de les institucions públi-ques amb l’aparició de la figura dels consells comarcals i la clara ne-cessitat de realitzar el transport d’escolars als centres educatius, va fer que es presentessin als concursos públics per a aquesta finalitat. Actual-

ment presten el seu ser-vei a quatre consells de la demarcació. La necessitat d’ampliar el seu ventall de serveis i la voluntat de continuar sent una empresa compe-titiva el van fer adaptar-se a les noves possibili-tats del mercat i així, amb l’aparició d’una creixent demanda de transport adaptat per a minusvà-lids, Carrera va posicio-nar-se ràpidament com a pionera i líder en aquest segment del sector i va augmentar la seva flota amb els vehicles adap-tats. Actualment, a més

d’aquests serveis, s’ha volgut millorar la seva productivitat i professio-nalitat amb un servei de reparacions i pintures de vehicles industrials.

ActualitatAra, amb una gran expe-riència d’anys dins del sector, Autocars Carrera s’ha posicionat com una de les empreses líders en transport discrecional de viatgers on té la seva principal activitat, tant en el mercat nacional com internacional; per això, tots els seus vehi-cles disposen de sistema

de localització GPS, tant per Espanya com per l’estranger. A més, també tenen presència en els segments del sector com els d’agència de viatges, per empreses i particu-lars, servei regular esco-lar, servei regular escolar adaptat i línia regular. Tota aquesta evolu-ció de la seva activitat ha anat acompanyada d’un creixement i una adaptació de les seves instal·lacions. Les seves oficines principals es-tan situades al centre de l’Hospitalet de l’Infant, juntament amb un esta-

bliment i més de 10.000 m2 al polígon industrial de les Tàpies al munici-pi, on s’ha construït una nau industrial de 2.500 m2 en la qual es troben les noves oficines, el ta-ller de reparació de ve-hicles industrials amb els avenços tecnològics més innovadors i on també es realitza el servei de xapa i pintura, inclòs el servei de pre-ITV i estació de subministrament de car-burant pels seus vehicles. Totes aquestes activitats vénen avalades pels cer-tificats de qualitat UNE-EN-ISO 9001:2008 i

UNE-EN 13816:2003.Pel que fa a la flota, compten amb una àmplia gamma de vehicles, des de taxis gran turisme, ve-hicles tot terreny i limou-sines a autocars de 14 a 77 places completament equipats, alguns d’ells adaptats per les persones en discapacitat física. En relació a l’ocupació, l’em-presa té un gran equip de professionals especialit-zats, entre monitors de transport escolar, me-cànics, xòfers i personal d’oficina. En total són una plantilla de 60 per-sones.

20

CEPTA 21Juliol de 2011

La Confederació Empresari-al de la Província de Tarra-gona (CEPTA) va acollir a la seva seu la presentació con-junta del Plec de propostes dels sectors de la construc-ció, immobiliari, facultatiu i afins de la província de Tarragona amb la presència dels principals represen-tants d’aquests àmbits.

La posada en escena, amb tots els signants del mani-fest flanquejats pels dos or-ganismes aglutinadors de la iniciativa, CEPTA i PIMEC, volia transmetre el grau de preocupació davant la greu situació econòmica que s’està vivint en l’actualitat, i que té una repercussió es-pecialment greu en el sec-tor de la construcció i tot el que l’envolta, i la unitat de tots els sectors implicats que, per primera vegada a tot Catalunya, s’han unit per consensuar un plec de propostes concretes.

Totes aquestes 55 pro-

postes, redactades de ma-nera molt concreta i de-tallada, s’estructuren en diferents àmbits com el fiscal, l’urbanístic, adminis-tratiu, d’obra pública… i proposen principalment la deregularització de molts aspectes legislatius que, redactats en època de gran bonança econòmica, no tan sols han quedat completa-ment obsolets en un marc de crisi com l’actual sinó que esdevenen un llast difí-cil de suportar per les em-preses.

Tots els signants del ma-nifest han validat aquestes propostes des dels diferents sectors que representen, donant força així a un do-cument que ha estat adre-çat als principals represen-tants polítics del país dels estaments de la Generalitat de Catalunya, la Diputació, els Consells Comarcals i els ajuntaments per al seu es-tudi i aplicació.

La construcció es reivindicaMANIFEST

El president de Cepta, J. Antoni Belmonte, i el conseller delegat d’Avalis SGR, Joan Cervera, durant la signatura de l’acord.

La petita empresa i els treballadors autò-noms són elements que formen la major part del teixit empresarial de les comarques de Tarragona i del territori català en general, motiu pel qual la Confederació Empresari-al de la Província de Tarragona (Cepta) creu que cal lluitar per preservar els seus drets, especialment en una època de crisi com l’ac-tual en què és més imprescindible que mai la força dels emprenedors.

En aquest context, es va presentar l’Obser-vatori Empresarial número 92 de la confede-ració, que se centra a detallar algunes pro-postes concretes referents a diferents àmbits de l’empresa que, si es duguessin a terme, facilitarien la seva supervivència en aquests temps complicats. La proposta presentada a les instal·lacions de Cepta és una recomana-ció que consta de sis punts que tenen com a objectiu fer més amigable la relació entre l’Administració i les empreses, el que se’n diu convencionalment “business friendly”.

Aquestes són les mesures que es proposen en el nou Observatori Empresarial de Cepta:

TributacióFacilitar la normativa fiscal que s’adreça a pimes i autònoms, simplificant la normativa existent. En aquest punt, l’Observatori pro-posa que el pagament de tributs com l’IVA o l’IS a través de mòduls predefinits i adaptar els mecanismes de recaptació tributària a la realitat de la petita empresa, simplificant-los

si és necessari.

LegislacióAdaptar la complexitat de la normativa vi-gent per tal de poder-les ajustar a les neces-sitats de les empreses amb un nombre reduït de treballadors, que generalment compten amb menys recursos personals i econòmics. Aquest plantejament no suposa un incompli-ment d’estàndards legals, sinó una adapta-ció realista al model d’aquest tipus de nego-ci. De la mateixa manera, revisar el sistema de sancions existents per tal que no siguin desproporcionats amb el volum de negoci de l’empresa on s’apliquen.

Seguretat SocialImpulsar mesures que serveixin per recu-perar dèficits en matèria de cotització. Per exemple, establir la possibilitat que els tre-balladors autònoms puguin desenvolupar la seva activitat professional sense cotitzar a la Seguretat Social fins un període de temps de cinc anys. Com a contrapartida, en aquest període no es generarien drets pel que fa a la percepció de la pensió.

Creació de noves empreses Agilitar el nombre de passos que actualment cal seguir per crear una nova empresa per tal que engegar un nou negoci sigui més senzill i es pugui comptar amb el suport de l’Administració en tasques particularment

feixugues, com és l’àmbit de la legislació am-biental.

MorositatAplicar estrictament la normativa referent a morositat, especialment en l’àrea de termi-nis de cobrament que determina un termi-ni de trenta dies, en general, comptant des del moment de recepció de la factura o sol-licitud de pagament equivalent i de seixanta dies en el cas de les certificacions d’obres.

FinançamentAssegurar l’accés al crèdit en condicions ra-onables i objectives a través de la figura del mediador de crèdit, una figura que possibi-lita que les entitats financeres que perceben ajudes públiques compleixin amb la seva funció de proporcionar crèdit al teixit em-presarial i que actuïn sempre amb criteris de màxima objectivitat.

L’encarregat de presentar l’Observatori Empresarial de Cepta –el cap del Gabinet d’Estudis de la confederació empresarial, Juan Gallardo– va manifestar que la tasca dels autònoms i les pimes és “vital” i que “cal alleugerir la pressió fiscal” en els petits ne-gocis, sense que signifiqui en cap moment d’incompliment de la normativa. En aquest sentit, Gallardo va destacar també que “no demanem l’amnistia fiscal, sinó que la Llei s’apliqui de manera no restrictiva perquè pimes i autònoms puguin seguir treballant”.

OBSERVATORI EMPRESARIAL

Mesures per tal d’alleugerir la supervivència de les pimes i els treballadors autònoms

Els gremis i associacions empresarials dels sectors de la construcció de la província consensuen un manifest amb 55 mesures per dinamitzar l’economia i l’ocupació al territori

Banc Sabadell ha sig-nat un conveni de col-laboració financera amb la Confederació Empre-sarial de la Província de Tarragona (CEPTA) per tal d’oferir un ampli conjunt de productes i de serveis financers a les empreses associades a la confederació, tant en el marc de la seva activitat empresarial com en l’àm-bit personal.

L’acord, signat per Jo-sep Antoni Belmonte, president de CEPTA, i per Cèsar Suàrez, direc-tor de zona de Banc Sa-badell, afavorirà l’accés al finançament a les em-preses de CEPTA i, molt especialment, a línies de crèdit per finançar el cir-culant i també al finan-çament a mitjà i llarg ter-mini mitjançant préstecs i lísings.

Suport a la internacionalitzacióL’acord també preveu l’assessorament de l’en-titat financera perquè les empreses accedeixin als mercats internaci-onals, atesa la dilatada experiència de Banc Sa-badell en aquest àmbit i la necessitat d’ampliar els mercats que es deriva de la situació econòmica actual.

D’altra banda, el banc també organitzarà acti-vitats de formació finan-cera i bancària en els àmbits que acordi con-juntament amb la Confe-deració.

Vigència de l’acord i procedimentL’acord ja és vigent i es pot consultar el seu con-tingut i procediment, a través de les oficines del Banc de Sabadell i de CEPTA.

Banc Sabadell facilita l’accés al crèdit a les empreses tarragonines a través de CEPTA

22 TENDÈNCIESTENDÈNCIESMOTOR

Preu Des de 80.100 euros

Pneumàtics235-255/40 ZR 18

Consum mitjà (l/100 km)12,0

Cilindrada6208 cc

Nombre cilindres8/V, 4 vàlvules

Potència336 kw/cv

Par motor màxim 600 a 5000 rpm

Velocitat màxima250 km/h

Acceleració 0/1004,4 segons

CanviEsportiu 7 velocitats

Emissions CO2280 g/km

CombustibleMix

FITXA TÈCnICA

Prestacions i comportament de primer nivell

MERCEDES C 63 AMG COUPÉ

El motor V8 AMG de 6,3 litres impulsa amb poder al Mercedes-Benz C 63 AMG Coupé amb una potència nominal de 336 kW (457 CV) i un par motor màxim de 600 Nm. Aquesta font d’energia fa possible asso-lir prestacions de primera categoria: el coupé accele-ra de 0 a 100 km/h en 4,4 segons i la seva velocitat màxima està limitada elec-trònicament a 250 km/h. Amb aquestes dades, el nou model de dues portes es posa al capdavant del seu segment.Pel que fa a la tecnologia, el nou coupé es beneficia de totes les innovacions tècniques introduïdes en el C 63 AMG Berlina i Estate: el canvi esportiu de 7 velocitats speedshift MCT AMG amb el progra-ma de marxes «Controlled Efficiency» i una nova bomba de la servodirecció redueixen la demanda de combustible. El consum mixt del C 63 AMG Coupé en el cicle normalitzat europeu és ara 12 l/100 km. El paquet AMG Perfor-mance es reconeix estèti-cament pel tub d’admissió variable de color gris titani sota el capó, l’equip de

frens d’alt rendiment AMG amb discs compostos en l’eix davanter i pinces de fre vermelles en totes les rodes, el perfil aerodinà-mic de fibra de carboni sobre la tapa del maleter i el volant AMG Perfor-mance en napa amb zona de suport per les mans en Alcantara. El dinamisme del C 63 AMG Coupé no es deu no-més al motor i a la trans-missió. També hi juguen un paper decisiu el tren de rodatge esportiu AMG i l’equip de frens d’alt ren-diment AMG. A diferència de les variants amb tren de rodatge de sèrie, el model punta AMG disposa d’un eix davanter de tres braços específic, un eix posterior multibraç reforçat i un ma-jor ample de via. La variant coupé convenç també estèticament amb la seva presència decidida i atlèti-ca, que recorda el roadster d’altes prestacions SL 63 AMG. Totes les caracte-rístiques de disseny es fusionen amb mestria amb les proporcions clàssiques de coupé.També dóna la benvinguda als seus ocupants en un habitacle d’alta qualitat

i ambient dinàmic. El tauler d’instruments amb pantalla integrada recorda espontàniament al nou CLS 63 AMG. Tres instru-ments rodons esportius i específics informen sobre la velocitat, el règim del motor, les reserves de combustible i la tempera-tura del líquid refrigerant del motor. El nou C 63 AMG Coupé ofereix un ampli equipa-ment de seguretat, que inclou de sèrie set coixins de seguretat, pretensors de cinturó i limitadors de tensió en totes les places del vehicle.

un nou avenç en el disseny i la qualitat dels vehicles de la marca japonesa

TOYOTA YARIS

La tercera generació del Toyota Yaris, que es comercialitzarà l’últim trimes-tre d’aquest any, representa un avenç en el disseny i la qualitat dels vehicles Toyota a Europa. L’atractiu exterior del nou model mostra una combi-nació perfecta de disseny dinàmic i elegant. En el seu interior trobem un lloc de conducció més orientat al conductor amb materials i acabats de gran qualitat. Pel que fa a la posició de líder me-

diambiental de la marca, i incloent l’última evolució de Toyota Optimal Drive, la nova gamma d’aquest model ofereix dos motors de gasolina de 1.0 VVT-i i 1.33 dual VVT-i, així com el turbodièsel 1.4 D-4D orientats a maximitzar el rendiment i el plaer de la conducció.La fabricació del nou model Yaris es farà a la fàbrica que té Toyota TMMF a Valenciennes (França), amb alts estàndards de qualitat.

Aplicacions exclusives d’Android per les Sony Tablet

NOVETATS

Adobe Systems Incorporated i Sony han impulsat la creació d’aplicacions inno-vadores d’Android per als dos models de dispositius de tablet “Sony Tablet”. Aquests dispositius ofereixen la combi-nació perfecta de hardware, contingut i connexió en xarxa amb una facilitat d’ús incomparable, i proporcionen una expe-riència d’entreteniment d’alta qualitat, un gran atractiu i un disseny immillora-ble.

noves Cyber-Shot de Sony amb zoom clear image

Les noves càmeres de Sony TX55 i WX30 permeten capturar el moment amb fotografies de l’estil de les DSLR, vídeo Full HD i sorprenents imatges 3D. A més, compten amb un sensor CMOS Exmor R de 16,2 megapixels efectius, més la nova tecnologia “by pixel super resolution” que augmenta el rang de zoom fins a 10x sense pèrdua de qualitat a la màxima resolució d’imatge del sensor. També tenen instal·lat el mode Picture Effect.

Montblanc signa el casament reial de Mònaco

Per commemorar la boda reial del Princi-pat de Mònaco, Montblanc ha creat una estilogràfica única, una Creation Privée del Artisan Atelier d’Hamburg, que la parella recent casada va utilitzar en el moment de formalitzar el seu compromís. L’estilogràfica ha estàt realitzada arte-sanalment per aquesta ocasió, inspirada en els elements arquitectònics del Palais Princier i la bandera del principat, i or-namentat amb pedres precioses.

23Juliol de 2011

Al tancament del primer semestre de l’any i igual que l’any passat, Seat ha estat líder del mer-cat espanyol. Amb un total de 40.375 unitats venudes, i que situa la mar-ca com a favorita

dels espanyols, en ser l’única que supera el 9% de la quota de mercat. Així, la marca espanyola de vehicles conclou aquesta primera part de l’any amb un balanç positiu, malgrat la situació del sector, que ha acusat un descens de les vendes de 26,8%. A més, Seat també ha estat la marca líder el passat mes de juny, situant al models León i Ibiza entre els sis models més venuts, segons les dades fetes pú-bliques per les associacions de fabricants (ANFAC) i dels venedors (GANVAN). També s’ha de destacar els excel·lents resultats que ha obtingut el “Plan SEAT E”, que ha ajudat a augmentar les vendes.

Toyota Motor Corporation(TMC), amb l’objectiu de reduir els accidents de trànsit mitjançant l’ús de sistemes de transport intel·ligents (ITS), ha desen-volupat un innovador sistema de navegació com-patible amb el sistema d’assistència a la conducció segura conjunt integrat al vehicle, que començarà a utilitzar l’Agència Nacional de Policia del Japó. El nou sistema és un bon exemple del treball de TMC en l’àmbit de les tecnologies de la seguretat i el desenvolupament de vehicles, realitzat en el marc del seu concepte de gestió de la seguretat inte-grada. A més, també està desenvolupant diferents dispositius i sistemes de seguretat a bord, al temps

que promociona el desenvolupament de sistemes con-junts integrats en el vehicle que per-metin l’intercanvi d’informació entre vehicles i infraes-tructures de trànsit.

http://www.enisa.es/

LLIBRES

LA XARXA

Portal de l’instrument financer de la política de PIMEEisa és l’empresa de capital públic adscrita al Ministeri d’Indústria Turisme i Comerç i la seva activitat, dins dels objectius fixats per la Direc-ció General de Política de la PIME, consisteix a proporcionar a les petites i mitjanes empreses instruments i fórmules de finançament a llarg termini que els permetin reforçar les seves es-tructures financeres.

http://www.iefamiliar.com/web/es/

L’interlocutor de l’empresa familiar davant la societat en general L’Instituto de la Empresa Familiar es va fundar l’any 1992, i s’ha consolidat com l’interlocutor de referència sobre l’empresa familiar davant les administracions, institucions, mitjans de comu-nicació i la societat en general. A més, transmet, a través de les seves activitats, la importància d’aquest tipus de companyies com a font genera-dora de riquesa i ocupació.

Seat tanca el primer semestre com a líder del mercat espanyol

Toyota desenvolupa un sistema de navegació integrat a la seguretat

Per què l’economia segueix amenaçada

Títol: Grietas del sistemaAutor: Raghuram G.RajanEdita: DeustoTemàtica: Economia

Aquest llibre és l’anàlisi més pre-cisa escrita fins ara sobre la situ-ació real de l’economia mundial i, especialment, de les amenaces que encara planen sobre ella. Segons Raján, aquelles falles que existien l’any 2005 encara no han sigut corregides i per tant es corre el risc real que es repeteixi aquesta situació.

La relació entre la política i l’empresariat

Títol: El poder de los empresa-riosAutor: Mercedes Cabrera y Fer-nanado del ReyEdita: RBATemàtica: Política i economia

Els autors defensen l’autono-mia de l’acció política en relació amb els interessos econòmics i de l’empresariat, cosa que no vol dir que no transitin per vies que no es toquin sinó que tenen lògiques molt diferents. Així, mostren l’empresariat com un conjunt social heterogeni.

L’individu com a unitat de l’economia actual

Títol: 50 claves para hacer de us-ted una marcaAutor: Tom PetersEdita: DeustoTemàtica: Marketing

Tom Peters explica en aquest llibre tot el que necessita saber una persona per aconseguir: el disseny de la targeta de visita, la creació de web, l’elaboració del fitxer de contactes, el desenvolu-pament d’una imatge de marca, l’adequació del ventall de com-petències i la producció contí-nua de resultats efectius.

Com ser un bon comunicador

Títol: ¿Por qué los profesionales no comunicamos mejor?Autor: Manuel Campo VidalEdita: RBATemàtica: Comunicació

La mala comunicació en l’àmbit professional suposa, en termes econòmics, baixa productivitat. A Espanya és un mal endèmic, que hem de millorar. Així, amb referents tant de l’àmbit interna-cional com nacional, es mostren exemples de bona i mala comu-nicació que seran d’ajuda per millorar professionalment.

Sitecom presenta el primer router amb navegació segura El WLR-400 Wireless Gigabit Router 300N x4 permet crear una xarxa sense fils d’alta velocitat, compartir arxius, connexió a internet i perifèrics molt fàcilment. A més, s’hi ha instal·lat una revolucionària i exclusiva funció de seguretat, la Sitecom Cloud Secu-rity, que garanteix que tots els dispositius connectats estan protegits contra accions il·legals mentre navega. La velocitat de navegació és de fins a 300 Mps.

TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE

ACTUALITAT EMPRESARIAL

Impressió: indugraf Offset DL: B-48418-2007

Edita: TSH Comunicació 2008 S.L.Directora comercial: Contxi Joancomercial@tshcomunicacio.comRedacció: Núria ArlandesFotografia: Olivia Molet, Roser Sans, Cristina AguilarCorrecció: Joan BasaganyaDisseny: Carles Magrané

TSH COMUNICACIÓ 2008, S.L.C. Sant Agustí, 21, 3er

43003 TarragonaTel.: 977 211 154

CONTRACRÒNICA

Cola-Cao, Do-dot, Dana-col, Granini, KH7, Cruz-campo, Nes-

café, Lindt i Tampax, són les deu marques més ben valorades pels consumi-dors segons l’estudi re-alitzat per l’Observatori de les Marques Valuoses de Gran Consum publi-cat pel Centre de la Mar-ca d’ESADE.

Es tracta d’un estudi que s’elabora periòdica-ment i controla, simul-tàniament, 800 marques que competeixen a uns cinquanta mercats dife-rents; segons Josep M. Oroval, professor d’ESA-DE i director del Centre, l’observatori està disse-nyat per identificar, en cada categoria de pro-ducte i al llarg del temps, les marques que els consumi-dors conside-ren valuoses, i pretén al mateix temps identificar els factors claus del seu èxit i, en una fase posterior, ob-servar la seva evolució. A més, analitza els factors que són deter-m i n a n t s per fer que

una marca sigui inigua-lable als ulls del consu-midor, com pot ser els vincles afectius amb ella o sigui la preferida per sobre dels seus compe-tidors. Una de les con-clusions que s’extreu és que, malgrat la crisi, els consumidors segueixen sent exigents amb els productes que compren regularment. Així, segons es desprèn de l’informe, les marques tradicionals com Cola-Cao, Cruzcam-

po o Nestlé es distingei-xen per la seva forta pre-sència en el dia a dia del consumidor, fet que pro-voca que es mantinguin en el rànquing a través dels anys.

En aquest sentit, l’es-tudi revela que les mar-ques d’alimentació i be-gudes són majoria entre les més ben valorades i les dades confirmen que dues de cada tres estan entre les 34 millors mar-ques del rànquing de l’estudi, a més d’ocupar

els primers llocs en la major part dels camps. Per altra banda, les marques de perfumeria, hi-giene o nadons són especialment bones per la fidelitat i en l’autoexpressió del propi consumidor.

Pel que fa a les marques blanques, es percep un auge d’aquestes, encara que centrat en una sola ressenya, Ha-cendado i Deliplus de Mercadona. De totes maneres, en un comparatiu amb les de fabricant, hi sur-ten perdent, ja que les primeres mar-ques són dues vega-des més insubstituï-bles als ulls dels seus compradors habi-

tuals que les mar-ques blanques.

EDITORIAL

XIFRES I LLETRES

70.000.000d’euros és el que podria haver costat la compra de la Marina Tarraco a l’empresa Qatari Diar

40.000.000d’euros destinarà el Govern a una linia de prèstecs directes pel sector de l’automoció

D ow La companyia Dow Chemical i Saudi Arabian Oil Com-pany (Saudi Aramco) han anunciat que els seus consell d’administració han aprovat la constitució d’una join venture per construir i operar un com-plex químic integrat a tot el món a l’Aràbia Saudita. Aquesta nova empresa es denominarà Sadara Chemical Company i tindrà 26 unitats de producció que uniran el domini en gestió i execució de projectes de Saudi Aramco i la tecnologia indústrial de Dow.

Rànquing de les marques més valorades pels consumidors

Creixen les assegurances de viatges per a estudiants El nombre d’estudi-ants que viatja durant els mesos d’estiu segueix incremen-tant-se cada any i la majoria realitza algun viatge a l’estranger per perfeccionar idi-omes, això explicaria l’augment continuat en els últims anys de la contractació d’as-segurances de viatge per a estudiants. Així es desprèn de l’estudi de la cartera d’asse-gurances de Mapfre familiar, només en els sis primers mesos d’aquest exercici han crescut un 29% i ja al 2010 va ser un 33%. Hem de pensar que l’assistència sanitària a l’estranger suposa el 60% dels problemes que es produeixen en el transcurs del viatge, seguit per les cancel·lacions i la pèrdua d’equipatges. Per destins el 60% de les contractacions són pels països d’Euro-pa, Gran Bretanya i França són els més freqüents, encara que hi ha un augment de la demanda cap a Estats Units.

Cola-Cao, el valor d’una marca

Dels informes econòmics que han presentat CatalunyaCaixa i el BBVA, es desprèn que la recuperació depèn tant de l’exportació, gràcies al creixement econòmic de països

com Alemanya i França, com del turisme. En aquest sentit, Tarragona no té res a envejar a ningú, ja que el teixit industrial del territori està començant a donar signes positius dins d’aquest context econòmic que estem vivint, gràcies als mercats exteriors; en el turisme tampoc no ens podem queixar, encara que el creixement és inferior a la resta de Catalunya. El potencial de Tarragona i les seves marques Costa Daurada i Terres de l’Ebre és indiscutible, principalment pel sol i platja, però amb una època on la frase “renovar-se o morir” pren una gran importància; hauríem de diversificar aquest sector cap a la desestacionalització i poder ofe-rir una oferta turística competitiva i de qualitat tot l’any. Així, apostar pel turisme de reunions o el de creuers o fins i tot l’esportiu hauria de ser una prioritat. A Catalunya es preveu que el turisme de re-unions arribi a ingressar 1.300 milions d’euros, i Barcelona, com sempre, ens està passant al davant; quant al turisme de creuers, hem de convèncer-nos que tenim un món per descobrir i pensar que darrere de Barcelona trobem el Port de Palamós i no el de la nostra ciutat. De totes maneres, les infraestructures són un pun-tal bàsic per a tenir futur en qualsevol d’aquests segments del sector turístic. El Palau de Con-gressos de Tarragona, amb sales que poden albergar més de mil persones, ha tancat l’any amb un impacte econòmic de més de sis milions d’euros, una aposta amb grans perspectives. La terminal de creuers o la zona de recepció que tenim per acollir creuristes també s’està posant al dia i ja preveu el primer vaixell pel setembre; a poc a poc i bona lletra. Cal treballar junts i apostar pel potencial de la ciutat, diversificar la seva oferta i desestaciona-litzar per tal de poder continuar creixent i tenir un futur atractiu dins del sector.

Bones perspectives per al sector turístic

diarimés - 1729/07/11 OPINIÓLa secció de cartes és oberta a la participació de tots els lectors i lectores de Diari Més, poden fer-les arribar a la redac-ció per correu (carrer Sant Agustí, 21. 43003 de Tarragona o carrer Sor Lluïsa Estivill, 16, baixos. 43202 de Reus), o mitjançant el correu electrònic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el mà-xim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte.

tarragona ~ reus ~ costaDaurada

diarimésEdita: Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001- issn: 1579-5659Distribució controlada:

Director General:Carles Abelló

Cap de publicitat:Contxi JoanDisseny editorial:Carles MagranéCap de distribució:Jaume Cañada

Directora: Sílvia Jiménez. [redaccio@mestarragona.com] Redacció: Laia Díaz, Carme Mas, Vicente Izquierdo, Mònica Just, Antonio Ramos. Es-pecials: Laura Gómez. Tancament: Mario López. Fotografia: Roser Sans, Olívia Molet, Cristina Aguilar. Edició de publicitat: Sara Sorando. Distribució: Marta López. Adminis-tració: Núria Clos. Publicitat: Maria Molleda, M. Jesús del Hierro, Carmen Soto, Mercè Ripoll, Antònia Turull. [publicitat@mestarragona.com]Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

C/ Sant Agustí, 21, 3r.43003 TARRAGONA977 21 11 54 Fax 977 21 47 21C/ Alcalde Joan Bertran, 30.43202 REUS977 32 78 43 Fax 977 31 09 41www.diarimes.com

Amb la col·laboració de:

Déu va crear el món, però no les nacions. Aquesta és una pri·mera consideració que pot il·

luminar el tractament que avui vull fer de la immigració, un fenomen que sembla actual pel que es debat, però que és de tots els temps. Des d’antic va haver·hi fronteres i sempre les perso·nes han buscat el seu tipus de vida en el lloc que els sembla convenient, per cobrir les seves necessitats materials o per la seva seguretat física.

Jesús de Natzaret va ser immigrant quan els seus pares el van treure de Palestina i, travessant el Nègueb i el desert del Sinaí, el van portar a Egip·te per alliberar·lo de la condemna a mort dictada per Herodes. La Sa·grada Família va ser, en llenguatge d’avui, una família de refugiats polí·tics. És interessant pensar en aques·tes escenes de la vida de Jesús de les quals, certament, tenim poques no·tícies. Només sabem que hi van estar un temps, fins que les circumstànci·es polítiques van canviar a Jerusalem. Podem intuir l’emoció amb què la Mare de Déu i sant Josep devien tre·pitjar aquella terra llegendària de la qual Moisès va treure el poble escollit.

Avui, com ahir, els desplaçaments són habituals en el món, també a Eu·ropa, que rep cada any milions de persones del Tercer Món, arribades la majoria a la recerca de treball i a mi·llors condicions de vida. A Catalunya, si la població ja passa dels set milions i mig d’habitants, és gràcies als immi·grants arribats majoritàriament del Magrib, de l’Europa de l’Est i d’Amè·rica Llatina.

No només desenvolupen treballs agrícoles o com a operaris en fàbri·ques, sinó que molts, sobretot dones, fan servei domèstic a les cases, acom·panyant nens i ancians o ajudant els pares en les tasques de la llar. S’inte·gren en els nostres pobles i ciutats i aporten valors d’humanitat que con·tribueixen a una millor comprensió entre tots.

En molts casos la seva cultura és molt diferent, i també la seva religió. Es tracta, doncs, per part dels catò·lics, de respectar les seves creences i, al mateix temps, de mostrar, amb l’exemple de coherència de la nostra vida, la fe que professem, sabent que no són les paraules, sinó la caritat, el que convenç.

A vegades són els immigrants, els que porten amb ells la fe catòlica que escampen pel món. És el cas de Suè·cia. En els anys cinquanta del segle passat hi havia uns 19.000 catòlics. Aviat van arribar·hi refugiats hon·garesos de la revolució de 1956; des·prés, refugiats xilens de Pinochet; per fi, refugiats polonesos lligats a Soli·

darnosc. El resultat és que els catò·lics són ara 200.000 i la xifra continua creixent.

Siguin quins siguin la religió o els hàbits culturals seus, els immigrants han de ser acollits com germans. Gau·diran entre nosaltres de drets i esta·ran sotmesos a uns deures, com tot·hom, però sobretot han de rebre la comprensió i ajuda dels qui tenim la sort de no haver d’abandonar la nos·tra casa a la recerca de formes de sub·sistència

EDITORIAL

L’Audiència de Barcelona ha condemnat a sis anys de presó Josep Lluís Núñez i el seu fill, i ha absolt el financer Javier de la Rosa dels delictes dels quals els acusava la fiscalia en el marc de l’anomenat cas Hisenda. El tribunal els ha condemnat per falsedat documental i suborn de funcionaris públics, i també ha condemnat la cúpula de l’Agència Tributària a Catalunya els anys 90 per deixar·se su·bornar per no inspeccionar o sancionar les empreses que estaven

cometent frau fiscal. L’advocat i assessor financer Joan Josep Folchi ha estat condemnat a set anys i mig de presó. Els condemnats hau·ran de retornar l’import defraudat i hauran de pagar multes mili·onàries. Els condemnats s’han mogut durant anys amb l’aurèola d’empresaris d’èxit i d’ells ha quedat també la seva empremta al territori a través dels seus projectes executats i només hauran de complir sis anys de presó mentre estafaven la hisenda pública.

Empresaris de prestigi

TRIBUNA

«Jesús de Natzaret va ser immigrant quan els seus pares el van treure de Palestina i el van portar a Egipte»

Per damunt de les fronteres

Jaume Pujol

Arquebisbe de Tarragona

Què passa amb les infraestructures?

Cada dia som més persones i aquestes ens desplacem ja sigui per treballar, ja sigui

per estudiar, per oci o per portar mercaderies. Per això és necessari construir i mantenir en bon estat infraestructures: carreteres, auto·vies, autopistes o vies de tren.

Alguns pensen que per fer una obra d’aquesta envergadura només fa falta tenir els diners, però jo crec que també es necessita pensar, te·nir sentit comú i coherència, ja que de vegades el que s’està construint només serveix per trinxar el ter·

ritori, o és en benefici d’uns pocs i en perjudici de molts. Per poder fer una expropiació de terrenys, el Ministeri de Foment (és a dir l’Es·tat ) ha de demostrar que té els di·ners per poder realitzar·la. Però en el cas de l’Autovia A·27 entre Tarra·gona i Montblanc, tot i que Foment tenia els diners consignats, com que últimament tot es fa per expro·piació urgent (tenen molta pressa de començar però mai se sap quan s’acabarà) ja s’han ocupat els ter·renys però els afectats encara no han cobrat i ara no tenen ni diners

ni terrenys, ni saben quan els tin·dran perquè les obres estan atura·des. A les comarques de l’Alt Camp, Conca de Barberà i Tarragonès, el Govern de l’Estat deu als afectats per les obres de l’A·27 onze milions d’euros sense comptar els interes·sos contrets des de l’any 2009, que és quan haurien d’haver cobrat.

Estem en un comunisme de clas·se, si fos comunisme pur el terreny ja seria de l’Estat. Em pregunto si a partir d’ara quan es faci una infra·estructura els afectats de l’expro·piació seran els que hauran de pa·

gar l’obra. Si fos així, no viuríem en una democràcia, sinó en una tupi·nada bananera. I mirat fredament, això mateix succeeix en el procés d’expropiacions de l’A·27: pagesos que han perdut terrenys i una font d’ingressos, paguen les obres com qualsevol altre ciutadà via impos·tos però també la paguen no co·brant la indemnització que els en pertoca. Esperem que tot se solu·cioni, que cobrin, que s’acabin les obres i que s’arreglin els desper·fectes que aquestes han ocasionat, que són molts.

Josep Maria CollCoordinador territorial d’Unió de Pagesos

MÉS CONFIDENCIAL

Un cas estrany de nomenament i cessamentEl passat 18 de juli·ol començava un nou camí professional el periodista Jordi Sal·vat al capdavant del gabinet de premsa de l’Ajuntament de la ciu·tat de Reus i ho feia en substitució de Núria Pérez, que havia exer·cit el càrrec durant el mandat del socialis·tes. Així es donava a conèixer en els fòrums professionals. Salvat havia estat durant tots aquests anys cap de premsa del Consell Co·marcal de l’Alt Camp. De manera estranya, però, només un dies abans d’incorporar·se al consistori reusenc, el periodista Jordi Sal·vat va ser nomenat per·sonal eventual al Con·sell Comarcal de l’Alt Camp, amb data del 7 de juliol, tal com va pu·blicar el Butlletí Oficial de la Província de Tar-ragona dimecres pas·sat, dia 27 de juliol.

El passat 7 de juliol va ser nomenat personal eventual del Consell

18 - diarimés 29/07/11ESPORTS

Els Xiri’s TDB Torredembarra guanyen el Campionat de Catalunya

FUTBOL pLaTja

El torneg es va disputar a Piera el cap de setmana passat i va reunir els millors classificats dels campionats de Tarragona i Girona

El Xiri’s TDB Torredembarra es va proclamar Campió de Catalunya de Futbol Platja el 24 de juliol, després del tor-neig que va tenir lloc el cap de setmana passat a Piera i que va reunir els tres millors classificats dels campionats de Tarragona i Girona.

El Xiri’s TDB va disputar la semifinal contra el FP Ro-ses Pro-Line, un enfronta-ment que es va decidir per un sol gol de diferència 6-5. A l’altra semifinal, el Platja Roses es va imposar al Ti-ana Team Africa. D’aquesta manera, el Platja Roses i el

Xiri’s TDB es van disputar la final a les 13 h de diumenge. Una final en la qual l’equip torrenc va acabar guanyant de nou per la mínima 7-6, i es va alçar així amb el tro-feu.

Els gols de l’equip de Torredembarra van ser obra de Dani Morros, Llorenç Gó-mez (3), Jordi Panadès (2) i Diego Blanco. A més d’ells quatre, la resta d’integrants de l’equip campió de Cata-lunya van ser: Víctor Tave-ra, Jordi Araus, Jordi Girol, Marc González, David Blas-co, Josep Maria Guasch i Gi-

nés Garcia.Aquest títol de Campió

de Catalunya porta l’equip del Xiri’s TDB a poder dis-putar la Final Nacional del Campionat d’Espanya que es celebrarà a finals d’agost a Eivissa o a A Corunya. Aquesta serà la quarta par-ticipació de l’equip torrenc al Campionat Nacional Es-panyol.

El seu palmarèsLa seva trajectòria en el fut-bol platja ha estat brillant:- Campionat Nacional – Tar-ragona 2005 (segon classi-

ficat / finalista).- Final Nacional Campionat d’Espanya – Cadis, 2007 (cinquè classificat).- Final Nacional Campionat d’Espanya – Còrdova, 2008

(tercer classificat).- Final Nacional Campionat d’Espanya – Múrcia, 2009 (quarts de final).- Campionat de Catalunya – Torredembarra, 2010 (se-

gon classificat / finalista).- Campionat de Catalunya – Piera, 2011 (campió).- Final Nacional, Campionat d’Espanya – Eivissa o A Co-ruña, 2011.

L’equip de futbol platja amb el trofeu que els corona com a Campions de Catalunya.

cedida

LAIA DÍAZ / ELOI TOSTTarragona tindrà aques·ta propera temporada un únic equip professional de bàsquet. L’anunci el va fer ahir a la tarda l’alcalde, Jo·sep Fèlix Ballesteros, quan feia poca estona que havia finalitzat la segona reunió mantinguda aquesta set·mana entre el consistori i els dirigents del CBT i l’ADT.

En la trobada d’ahir es va arribar a un acord perquè la ciutat tingui, en un ter·mini màxim de dues tem·porades, un nou club. Ara començarà un període de negociació entre els clubs per tancar un acord de ges·tió compartida que definei·xi el projecte únic definitiu. Durant aquest termini cal·drà definir, entre d’altres aspectes, un nou nom, una nova imatge i un nou equip tècnic i directiu. El que sí que ja s’ha acordat és que aquest nou club que es creï jugarà al pavelló del Ser·rallo, seu del CBT. Culmi·nat aquest procediment els clubs actuals no desaparei·xeran, sinó que es mantin·dran com a equips de base.

Mentre duri aquest pe·ríode de negociació, úni·cament un dels dos equips

seguirà competint en ca·tegoria professional. Tot i que Ballesteros no va avan·çar quin, el més probable és que sigui el CBT el que mantingui la categoria, ja que la Federació Espanyola de Bàsquet no contempla la creació de nous equips ocu·pant una plaça ja existent, sinó que només permet el canvi de nom d’un club. Així doncs, en un princi·pi, el nou equip jugaria en la LEB Or, tot i que a hores d’ara, aquest extrem no està confirmat al 100%. Per la

seva banda, l’ADT jugaria en categories no professi·onals, i no es descarta que ni tan sols tingui un equip sènior, tot i que això encara s’ha de discutir i valorar en properes reunions.

Problemes econòmicsBallesteros va explicar que la situació econòmica «ha estat el que ens ha obligat a replantejar l’atorgament de les subvencions esporti·ves, una qüestió que fa que s’hagi de reestructurar el sistema esportiu a tots els

nivells». L’alcalde va afegir que era necessari que totes les àrees ajustessin les seves despeses perquè «es puguin mantenir els pressupostos en promoció econòmica, ocupació, serveis socials i educació».

Així doncs, per aques·ta temporada el consistori atorgarà una subvenció de 400.000 al bàsquet professi·onal, 200.000 menys que en l’anterior.

Ballesteros va agrair molt l’actitud de la resta de for·macions municipals «per

haver col·laborat en tot moment durant la negoci·ació» i va remarcar que la Federació Catalana també s’ha ofert per mitjançar en aquest procés de constitu·ció d’un nou equip de bàs·quet professional de la ciu·tat.

SubvencionsEl tema més candent és el repartiment de les subven·cions que atorga l’Ajunta·ment. Fins ara eren 450.000 euros anuals per al CBT i 150.000 per l’ADT (600.000 en total) però amb la reduc·ció que fa el consistori serà de 400.000. Segons ha pogut saber el Diari Més, 300.000 serien per als cebetistes i els altres 100.000 per als de Ponent. Aquests diners ser·virien per finançar el nou equip i també per ajudar a saldar el deute que arrosse·guen les dues entitats, que s’anirà pagant a terminis durant els propers anys, tal i com ja estava previst.

En principi, al SerralloAquesta propera tempora·da, el nou equip professi·onal de la ciutat disputarà els seus partits al Pavelló del Serrallo, la seu actual

del CBT. De tota manera, s’està negociant una possi·ble reubicació de l’equip per d’aquí a dues o tres tempo·rades. En cas que això sigui així, la nova llar podria ser al futur pavelló que s’ha de construir a la ciutat si Tar·ragona és escollida seu dels Jocs Mediterranis. Una al·tra possibilitat seria jugar a la Tarraco Arena Plaça (TAP), però perquè això fos possible totes les parts hau·rien de negociar amb la Di·putació de Tarragona, que és la propietària de la instal·lació. Fins i tot la Diputació podria no ser l’interlocutor, ja que l’ens estudia la pos·sibilitat que la gestió de la TAP la porti una organitza·ció externa.

Prudència des de PonentDesprés de l’anunci de l’al·calde, el president de l’ADT Robert Hernández va par·lar d’unificació del bàsquet professional a la ciutat, alhora que va subscriu·re les paraules de l’alcal·de. Hernández creu que hi ha temps de sobres fins al setembre, quan comença la temporada, per acabar d’acordar tots els punts.

D’altra banda, Aleix Bo·ada, director general del CB Tarragona ha enviat un comunicat als socis en el que informa de la «retalla·da» que hauran de patir els clubs de bàsquet de la ciu·tat la propera temporada i el fet que no jugaran a la Le·bOr. Boada afirma que en els propers dies s’analitzarà la viabilitat de crear un sol equip professional que re·presenti la ciutat.

BÀSQUET

L’alcalde de Tarragona va anunciar ahir l’acord entre ADT i CBT i l’Ajuntament

Els dos clubs de la ciutat, en imatge d’arxiu, formaran un equip professional únic.

ROSeR SaNS

Aquesta temporada Tarragona tindrà només un equip professional de bàsquet

diarimés - 1929/07/11 ESPORTS

FUTBOL

El Reus venç el Rialp per 0 a 9 en el primer test de la pretemporada

REDACCIÓEl CF Reus ha guanyat el seu primer partit de pre-temporada contra el Ri-alp, de Segona Catalana, per 0 gols a 9. Els roig-i-negres han aprofitat la seva estada durant aques-ta setmana per disputar un partit amistós amb l’equip del poble.

Com era d’esperar, l’equip reusenc va tenir la possessió de la pilota i va gaudir de moltes ocasi-ons, tot i que cal destacar la duresa que va utilitzar el conjunt local. Els roig-i-negres van ser molt supe-riors i no van tenir cap di-ficultat en aquest primer test de la temporada. Els gols van ser marcats per Jordi Prades, en tres oca-sions, Trujillo per parti-da doble, i Dani Argilaga, Sergio León, Álvaro i Riki. Els jugadors del Reddis, d’aquesta manera, es re-ivindiquen com a possi-

bles opcions per a Santi Castillejo durant la lliga.

El CF Reus farà demà els últims entrenaments a Rialp i a la tarda torna-rà cap a Reus. Dissabte i diumenge els jugadors tindran festa i tornaran als entrenaments el pro-per dilluns.

Els jugadors roig-i-ne-gres tornen avui de Rialp, on s’hi han estat els dar-rers cinc dies posant-se a to físicament. Castillejo ha valorat molt positiva-ment l’stage per la tempe-ratura, el lloc i la proximi-tat del riu.

Després d’unes vacan-ces de 23 dies, ha expli-cat que els jugadors els ha costat menys agafar el ritme que altres anys. Per altra banda, el capità del Reus, Álvaro García, ha definit les noves incorpo-racions com gent molt hu-mana, que esportivament sumen molt a l’equip.

Jordi Prades es reivindica amb 3 gols

HOQUEI PATINS

ELOI TOSTEl Reus finalment serà equip d’OK Lliga Feme-nina la temporada que ve gràcies que ha estat l’únic club que ha sol·licitat la plaça del Claret de Sevi-lla –que havia renunciat a disputar la màxima cate-goria de l’hoquei estatal–. Ahir s’esgotava el termini perquè els clubs que vol-guessin optar a jugar en l’OK Lliga mostressin la

seva voluntat de fer-ho, i l’únic que ha presentat els requisits és el conjunt roig-i-negre. Així, les reu-senques jugaran en aques-ta categoria per primera vegada en la seva història, després de quedar com a quartes classificades la temporada passada. El ca-lendari de l’OK Lliga Fe-menina ja està sortejat, i el Reus debutarà a Cerda-nyola el 5 de novembre.

El Reus finalment disposarà d’una plaça en l’OK Lliga femenina

ELOI TOSTEl Nàstic es va estrenar ahir al vespre davant la seva afi-ció en el segon partit de pretemporada. Va ser en un amistós al Nou Estadi da-vant la selecció de Tarra-gona, formada per jugadors de la demarcació de l’As-có, la Cava, el Torreforta, el Torredembarra, l’Amposta, el Morell, el Jesús i Maria i el Reddis. El Valls també havia de cedir inicialment jugadors, però finalment no ho va fer. Com és habi-tual en aquests partits, el resultat va ser el de menys. Els grana van vèncer còmo-dament per 3 a 0, amb gols d’Eloy Gila i Álvaro Rey en la primera part; i Julio Rico en la segona.

L’afició grana, tan sols unes 200 persones, només van poder veure David Va-lle i Julio Rico com a nove-tats respecte a la tempora-da passada, ja que la resta estan lesionats. També van ser-hi els dos jugadors bra-silers que hi ha a prova, Thiago Augusto Fernandes i Pedro Henrique Fagan. Només el primer va donar algun símptoma de ser un jugador aprofitable, però tot i això no sembla que cap dels dos tingui opcions de rebre una oferta seriosa del Nàstic. Va ser una bona oportunitat també per veu-re els jugadors de la Pobla que fan la pretemporada amb el primer equip, i que van participar de mane-ra nombrosa en la segona part. Entre els grana, una absència destacada, la de Sergio Díaz. Una baixa que és un símptoma que el seu

traspàs a l’Hèrcules es pot produir aviat.

Per part de la selecció de Tarragona, Felip Ortiz va viure el seu retorn al Nou Estadi. La resta, jugadors amateurs, alguns dels quals han passat per la factoria grana, com Denis Coch o Cristino. Es va notar que la majoria d’ells ni tan sols han iniciat la pretempora-da, amb la qual cosa la di-ferència física va ser força evident. El Nàstic va domi-nar el partit sense cap pro-blema, sobretot en el pri-

mer temps. Bons detalls d’Eloy Gila i Álvaro Rey, que a banda de marcar van dei-xar sensacions positives.

En el segon temps, Julio Rico va fer el tercer en la sortida d’un córner, estre-nant-se així com a goleja-dor amb el primer equip. El ritme en els segons 45 mi-nuts encara va ser més baix i les conclusions que podrà treure Oliva, més aviat es-casses. És més, després de l’enfrontament, possible-ment les peticions de refor-ços del tècnic encara seran

més intenses.

La cessió de Vélez, aturadaPel que fa a la cessió de Fran Vélez al Logronyès, ahir van continuar les negociacions, però encara sense arribar a un acord. Les clàusules que demana el conjunt grana no acaben de ser ben vistes pels de La Rioja, cosa que frena l’operació. El Nàstic insisteix en ser compensat econòmicament si Vélez no juga un mínim de 15 partits a Segona Divisió B. El juga-dor, que ahir va participar en el partit jugant com a central, es comença a im-pacientar i tem haver de se-guir a la Pobla de Mafumet a Tercera Divisió una tem-porada més.

FUTBOL

Eloy Gila i Àlvaro Rey marquen en la primera i Julio Rico en la segona.

El Nàstic supera per 3-0 la selecció de Tarragona davant de l’afició

El Nàstic es va estrenar ahir al vespre davant l’afició al segon partit de pretemporada.

olivia molet

Només unes 200 persones van poder veure David valle i Julio Rico com a novetats

entre els grana destacava l’absència de Sergio Díaz, el seu traspàs a l’Hèrcules podria produir-se aviat

20 - diarimés 29/07/11SERVEIS

Tarragona. Maria Carmen Concepción Garcia Ruso. Ha mort a l’edat de 82 anys.

Francisco Guindo Jiménez. Ha mort a l’edat de 73 anys.

Eduardo Luis Blanc Diserens Ha mort a l’edat de 71 anys.

Reus. Pilar de Antonio Doz. Ha mort a l’edat de 50 anys.

Catalina Alonso Carricondo. Ha mort a l’edat de 83 anys.

Remedios Rodríguez Cruz. Ha mort a l’edat de 86 anys.

Vila-seca. Eusebia Camacha Pérez. Ha mort a l’edat de 89 anys.

DEFUNCIONS

PATINATGE

REDACCIÓEls patinadors reusencs Xa-vier López, Mireia Faiges i la seva germana Cristina Faiges van rebre el reco-neixement per part de l’al-calde Carles Pellicer pels seus grans resultats en les darreres setmanes en els diferents campionats d’Es-panya que s’han disputat. El patinador Xavier López va quedar en tercer lloc al

campionat d’Espanya sèni-or, celebrat a Sant Feliu de Codines els dies 22 i 23 de juliol. Per altra banda, les germanes Mireia i Cristina Faiges van participar una setmana abans en el pro-grama lliure del Campio-nat d’Espanya de categoria júnior. Mireia es va procla-mar campiona de la catego-ria, mentre que Cristina va ser tercera.

Els campions d’Espanya del Reus, rebuts per l’alcalde de la ciutat

diarimés - 2129/07/11 CULTURA

Antonio Ramon Martín PorresExregidor de l’Ajuntament de Torredembarra

L’alcalde i la Corporació Municipal expressen el seu dol a la família.

Torredembarra, 29 de juliol de 2011

REDACCIÓLa regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Salou ha impulsat una nova edició del festival de música An-dén Zero amb l’objectiu de recolzar els grups musicals més joves del municipi do-

nant l’oportunitat de parti-cipar en l’activitat de con-certs que es realitza dins del municipi. El festival, que tindrà lloc des d’avui fins al 31 de juliol compta-rà amb 15 grups, tres més que en l’edició anterior. Els

artistes participants oferi-ran una música de qualitat enfocada i potenciada per joves. El regidor, Felipe Or-tiz, va explicar que: «La in-tenció d’aquesta iniciativa es recolzar des de l’Ajun-tament la joventut en to-

tes aquelles inquietuds que manifesten i potenciar així el seu talent». Els grups que participaran en aquesta edició són: B-Boys Breakers Salou, Escuela de Baile Nu-evo Estilo, Echao Palante, Mad Frogs, Mocho Head,

Fair’s, Ego, Version Desc, Tico Brae, Fastime, Tercer Paso, Malcobitch, Electric Rain, Frequency i DJ locals de Salou. Tot i que alguns d’aquests grups ja són co-neguts en les comarques tarragonines, ja sigui per que han guanyat premis, editat discos o bé perquè estan fent diverses gires a nivell local, tots ells han volgut formar part d’aquest festival i així donar-se a co-nèixer a nous públics i unir-se a la iniciativa impulsada per l’Ajuntament, que vol apropar la cultura i la mú-

sica als més joves de Salou. La mitjana d’edat d’aquests joves va des dels 23 als 25 anys. L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha expli-cat que s’han de recolzar aquestes iniciatives per-què els joves són el futur. L’Ajuntament a col·laborat en els aspectes econòmics i en la cessió de infraestruc-tures. El festival comptarà amb la col·laboració dels Joves Informàtics de Salou, que muntaran una carpa, de set a nou del vespre, amb diversos videojocs musi-cals.

MÚSICA

Salou recolza els grups musicals locals amb Andén número zeroEl festival es realitzarà els dies 29, 30 i 31 de juliol, format per 15 grups

EXPOSICIÓ

REDACCIÓUn any més, la Demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya i la Fundació Caixa Tarra-gona presenten l’exposi-ció Imatges, que, a través de les fotografies captades pels fotoperiodistes que exerceixen a Tarragona, re-

corre de manera visual els fets més destacats de l’any anterior. Avui a les vuit del vespre s’inaugurarà l’expo-sició a la sala polivalent de l’Ajuntament de Vila-se-ca. Un recull de fotografi-es d’esdeveniments que ja formen part de la memòria col·lectiva, com el concurs

de castells, el Saloufest, les manifestacions contra la instal·lació d’un magatzem nuclear a Ascó, les elecci-ons autonòmiques o la vaga general. Un total de 38 fo-tografies formen la mostra, oberta des d’avui fins al 20 d’agost a la sala polivalent de l’Ajuntament.

L’exposició estarà disponible del 29 de juliol al 20 d’agost

Avui s’inaugura l’exposició ‘Imatges’ 2010 a la sala polivalent de Vila-seca

Membres del Cor Jove Vila de Salou.

CEDIDA

REDACCIÓEl Cor Jove vila de Salou convoca un concurs de lletres de cançons per ce-lebrar el seu Xè aniversa-ri en el 2012. Per això han encarregat la composició de la música, d’estil pop, a Ruben Villarroya, pianista del Cor Jove Vila de Salou i

professor de l’aula de músi-ca moderna de l’Escola Mu-nicipal de Música de Salou, a partir de les lletres gua-nyadores d’aquest concurs. Els participants poden pre-sentar els seus treballs fins al 31 d’agost a les oficines de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Salou,

en el seu horari habitual. En el concurs poden parti-cipar persones de totes les edats, els menors hauran de portar una autorització firmada per un adult. Els premis es lliuraran dins els actes de la Festa Major del 30 d’octubre de Salou. El premi consisteix en un val

de 60 euros per gastar en la botiga Fernan’s, situada al carrer Barcelona de Salou. A més a més, en l’estrena de l’obra, es farà constar el nom de la persona que ha escrit la lletra de la cançó i també es farà difusió de l’autoria a Internet, a través d’un videoclip enregistrat pel Cor. Es premiaran dues can-çons, una en català i l’altre en castellà. El jurat estarà format per tres membres del Cor Jove vila de Salou, Rosa Sanahuja, Ruben Vi-llarroya i Anabel Saiz.

La composició de la música anirà a càrrec de Ruben Villarroya

El Cor Jove vila de Salou convoca un concurs de lletres per al seu aniversari

CULTURA

22 - diarimés 29/07/11RIUDECANYES

FESTES

LAURA GÓMEZCom es presenten les festes d’enguany?Doncs les festes es presen·ten molt bé, amb la col·laboració de les diferents entitats i la participació ciutadana. La veritat és que la gent té moltes ganes que arribin les festes.Quins són els actes destacats?Dels actes més destacats podem anomenar el pre·

gó, que és l’acte oficial que enceta la Festa Major. En·guany l’hem dedicat a So·cietat Recreativa que ara finalitza els actes del seu centenari, per això un re·presentant d’aquesta enti·tat llegirà el pregó, així és com una mena de home·natge i de reconeixement a una entitat que ha estat el punt neuràlgic de la vida social, lúdica i cultural de

Riudecanyes des del 1910.Per Riudecanyes i pel consistori és un honor tenir una entitat cen-tenària?

Josep Maria Tost. Alcalde de Riudecanyes.

«La participació de la gent en els actes és l’èxit de la festa»Enguany el pregó anirà a càrrec d’un responsable de la Societat Recreativa

Festa Major de Riudecanyes

Sí, tant per l’Ajuntament com pel poble és un or·gull, ja que és una de les tres potes que forma la vida de Riudecanyes, junta·ment amb la cooperativa i l’Ajuntament, a més de ser una entitat de molt de pes a Riudecanyes, on hi han passat moltes generacions.L’esport, la música i la cultura hi estan molt presents a la progra-mació?Sí, intentem en la progra·mació d’actes que n’hi hagi de diferents àmbits i per tothom, que tots els veïns i veïnes de Riudecanyes, sigui quina sigui la seva edat, pugui trobar la seva activitat i; per això, inten·tem buscar la diversitat, fet que comporta l’equilibri de la festa.Quina és la implicació dels veïns i veïnes?La implicació dels veïns i veïnes és una de les carac·terístiques de Riudecanyes.

Tenim una participació ac·tiva en tots i cadascun dels actes i amb el temps hem aconseguit que persones de totes les edats trobin la seva activitat i que gaudei·xin de la festa. Des del con·sistori ens satisfà molt que en un mateix concert o ball hi puguem trobar persones grans i gent jove, aquest és l’èxit de les festes de Riude·canyes.En època de crisi, s’ha vist la festa afectada. Heu hagut de fer retalla-des?No hi hagut retallades, in·tentem mantenir els ac·tes, potser amb menys ele·ments però que aquests siguin de més qualitat i so·bretot, busquem continuar amb la gratuïtat de tots els actes.Recentment heu encetat la legis-latura. Quines seran les directrius pels propers quatre anys?Els quatre anys estaran marcats per la contenció,

tot i que tenim com a ob·jectius l’ampliació de la depuradora i de l’escola, emprendre les reformes de Montclar i Mar de Riu·decanyes, la reforma dels carrers del nucli antic i in·tentar ajudar aquelles per·sones que els ha afectat més de prop la crisi. Així mateix, també volem rea·litzar un centre de dia per a la gent gran i tenim en projecte l’estudi de la crea·ció d’una futura residència per aquest sector de la po·blació.

«La implicació dels veïns i veïnes és una de les característiques essencials de Riudecanyes»

«Aquests quatre propers anys estaran marcats per la contenció, amb alguns objectius clars»

La localitat de Riudecanyes enceta aquest cap de setmana la seva Festa Ma-jor i ho fa amb un programa d’actes per a totes les edats. Avui divendres, el corre-foc amb els diables de Riudoms, el pregó que enguany va a càrrec d’un represen-tant de la Societat Recreativa, la trona-da i el Gran Ball de Nit amb l’Orques-tra Arco Iris, inicien la festa en honor als copatrons Sant Abdó i Sant Senén. Fins ben entrat el mes d’agost, Riudecanyes serà escenari de moltes activitats que fa-ran gaudir els veïns i veïnes del municipi.

diarimés - 2329/07/11 RIUDECANYES

PROGRAMA D’ACTES

DIVENDRES, 29 de juliolDe les 12 a 15 h. A la piscina muni-cipal. FESTA AQUÀTICA.A les 18 h. A la pista de l’eura. TAR-DA DE BÀSQUET I BERENAR. Per a totes les edats. organitza C. Cultu-ral de Joves.A les 19.30 h. Al Casal de l’Asso-ciació de la Gent Gran. INAUGU-RACIÓ de l’Exposició de pintura a càrrec de Maria Dolors Pedrola Tost. Tot seguit, se servirà un petit refrigeri. Organitza l’Associació de la Gent Gran.A les 22 h. REPICADA de campanes i CORREFOC pels carrers del muni-cipi a càrrec dels diables i el grup de timbalers de Riudoms.A les 23 h. Des del balcó de l’Ajun-tament, PREGÓ a càrrec d’un re-presentant de la Societat recreati-va en commemoració dels 100 anys de l’Entitat.A les 23.30 h. TRONADA en honor dels copatrons de Sant Abdó i Sant Senén. Encesa a càrrec de la Socie-tat Recreativa.A les 24 h. A la pista de l’Escola, GRAN BALL DE NIT amb l’Orques-tra Arco Iris. Entrada gratuïta.

DISSABTE, 30 de juliolA les 11 h. A la Sala de Cultura, IN-AUGURACIÓ de la XV Mostra d’Ar-tistes Locals.A les 12.30 h. Al Pantà, 11a TRA-VESSIA d’Artilugis Flotant al Pantà. Organitza C. Cultural de Joves.A les 20 h. A la pista de l’Escola, CONCERT a càrrec de l’Orquestra La Principal de la Bisbal. Entrada gratuïta.A les 24 h. A la pista de l’Escola, GRAN BALL DE NIT amb l’Orques-tra La Principal de la Bisbal. A l’aca-bar es farà disco mòbil jove. Orga-nitza C. Cultural de Joves.

DIUMENGE, 31 de juliolA les 11.30 h. A l’Església Parro-quial, MISSA MAJOR en honor als

copatrons: Sant Abdó i Sant Senén.A les 12.30 h. Al parc de les Glane-res, ESPECTACLE infantil «A la re-cerca del Pinzell Iris» a càrrec del grup «Picarols»A les 18.30 h. Pels carrers del po-ble, cercavila amb la colla de ge-gants i capgrossos de Desaigües i la colla de Capgrossos, Grallers i Timbalers de Riudecanyes.A les 21.30 h. A la pista de l’Es-cola, ESPECTACLE a càrrec de Toni Albà, «Brots». Venta anticipada a l’Ajuntament i a la piscina. Preu 12 euros.

DILLUNS, 1 d’agostA les 12 h. A la Societat Recreativa, CINEMA infantil amb la projecció de la pel·lícula «Enredados»

A les 19 h. A la Societat Recrea-tiva, CINEMA amb la projecció de «La Cena».

DIMARTS, 2 d’agostDurant el dia. Al Castell d’Escor-nalbou, XIX TROBADA D’INFANTS I JOVES DE LA BAROIA.

DIVENDRES, 5 d’agostDe les 23 a les 02 h. A la piscina municipal, FESTA hawaiana. Entra-da a partir de 16 anys. Organitza C. Cultural de Joves.

DIUMENGE, 7 d’agostA les 19 h. Al Castell d’Escornal-bou, es portarà a terme el CON-CERT a càrrec de Quartet Jazz, de Josep M. Domènech.

24 - diarimés 29/07/11RIUDECANYES

Dissabte, 13 d’agostA les 22 h. a la pista de l’escola, teatRe amb la representació de l’obra «ens ha caigut la sogra». Or-ganitza el grup de teatre de Riude-canyes Les Glaneres.

DiumenGe, 14 d’agostA les 22 h. a la pista de l’escola, GRan ReVetLLa de la mare de Déu d’agost amb el conjunt «eclipse La-tino». Hi haurà coca i sangria. es fa

la reserva de taules. aquest acte està patrocinat per l’entitat bancà-ria Caja madrid.

Dissabte, 20 d’agostA les 22.30 h. a la pista de l’es-cola, XXi nit De La GResCa a La fResCa. Organitza C. Cultural.

DiumenGe, 21 d’agostA les 19 h. al Claustre del Castell de l’escornalbou, COnCeRt a càr-

rec del conjunt folkincats. L’entra-da és totalment gratuïta.

Dissabte, 27 d’agostA les 18 h. a l’eura, es portarà a terme un beRenaR organitzat pel grup de dones de Riudecanyes.

DiumenGe, 4 de setembreDurant tot el dia. al Castell d’es-cornalbou, aRROssaDa POPuLaR amb els pobles de la baronia.

diarimés - 2529/07/11 RIUDECANYES

LAURA GÓMEZL’entitat celebra els seus cent anys. Com ho heu commemorat?S’han realitzat un seguit de samarretes commemora-tives que es van posar a la venda i es va repartir cava entre els socis de l’entitat.Quants socis sou?Actualment l’entitat comp-ta amb uns 300 socis, però l’objectiu és que la població més jove també es facin so-cis i hi puguin aportar quel-com a la Societat, que tots els infants i joves que hi ha al poble tinguin un local com Déu mana per reunir-se, fer servir internet, etc. i no hagin de marxar fora.

Quina és la principal activitat de la Societat Recreativa?La principal activitat és el bar i la sala d’actes, on s’acullen diferents activi-tats com el teatre dels in-fants, els reis i es porten a terme els balls de festa ma-jor. La sala d’actes és àm-plia i disposa de billars.Què representa pel poble la Socie-tat Recreativa?Tal com es diu, és un puntal de Riudecanyes, és la nos-tra casa, ja que és el primer punt de reunió dels veïns i veïnes de Riudecanyes en tota la seva història.Inicieu nova junta. Quins són els objectius de treball?

L’objectiu principal de la nova Junta de la Societat Recreativa és el de millo-rar les instal·lacions, en concret la sala d’actes en termes de la l’enllumenat i la calefacció, ja que tenen molts anys i cal adequar-los bé perquè es pugui fer millor ús de la sala. D’altra banda, també cal treballar perquè la gent de Riudeca-nyes col·labori i s’involucri

a l’entitat, tot i que és molt difícil ja que la feina és sen-se ànim de lucre.Com participa la Societat dins de la Festa Major?A part del pregó que el lle-girà un membre de la So-cietat, preparem les barres pels balls i ens encarre-guem que les orquestres i els grups de música tinguin tot el necessari per les seves actuacions.

Pau Cano. President de la Societat Recreativa de Riudecanyes.

«L’objectiu primer és millorar les instal·lacions de la Societat»La Societat Recreativa commemora enguany el seu centenari

«La principal activitat de la Societat és el bar i la sala d’actes on s’acullen diferents activitats»

«El pregó de les Festes d’enguany el llegirà un membre de la Societat Recreativa»

26 - diarimés 29/07/11BELLESA I SALUT

Els òptics recomanen l’ús de les ulleres de solsalut ocular

Amb la utilització d’aquesta protecció per l’ull i la bona neteja de les lents de contacte després de la pràctica d’esports s’eviten infeccions típiques de l’època com és la conjuntivitis

Amb l’arribada de l’estiu s’in·crementen les exposicions de les lents de contacte a riscos externs. Des del Col·legi d’Òptics Optometristes recomanen utilitzar ulleres de sol i aclarir les lents de contacte després de prac·ticar esports aquàtics com a mesures per assegurar la qualitat de la visió.

Aquestes mesures es reuneixen, al costat d’al·tres vuit, en el decàleg per fer un bon ús de les lents de contacte a l’estiu. Entre els principals riscos externs trobem la calor, l’aigua de platges i piscines i la pràcti·ca d’esports aquàtics.

La calor i les substàn·cies químiques presents en l’aigua solen trobar darrere de molts casos de conjun·tivitis irritatives, víriques o bacterianes propis d’aques·tes dates. Ulls vermells, co·ïssor, cremor, hipersensibili·tat a la llum i llagrimeig són alguns dels símptomes co·muns que alerten de la pre·sència de conjuntivitis.

Com explica el presi·dent del Consell General de Col·legis d’Òptics·Optome·tristes, Juan Carlos Martínez

Moral, «els usuaris de lents de contacte són un dels col·lectius amb més risc de po·der patir algun tipus d’infec·

ció ocular en les piscines. Per això, les persones que usen lents de contacte han d’extremar la higiene per re·duir aquest risc, rentant·se i eixugant·se bé les mans abans de tocar les lents i els ulls en l’ambient de les pisci·nes o zones de bany».

En el decàleg s’han in·clòs algunes recomanaci·ons com la utilització d’ulle·res aquàtiques damunt de les lents, procurar esban·dir les lents amb la solu·ció després de banyar·se, respectar les pautes de re·emplaçament de les lents establertes pel teu òptic·op·tometrista o deixar d’usar les lents de contacte en cas d’enrogiment o inflor en els ulls.

Unes bones ulleres de sol també poden afavorir el rostre.

CEDIDA

Ulls vermells, cremor, llagrimeig

o hipersensibilitat a la llum són alguns

símptomes

L’ús de la medicina alternativa

actualitat

La utilització de medicaments alternatius complementaris en pacients amb problemes digestius és molt freqüent segons un estudi

La utilització de medicines alternatives complementà·ries (MAC) en pacients que pateixen malaltia inflama·tòria intestinal és freqüent, segons sosté un estudi ela·borat per investigadors del Servei de Gastroenterologia de l’Hospital Clínic de San·tiago de Compostel·la, en el qual, però, es revela que «en la majoria dels casos «el seu ús» no va suposar cap benefici percebut pels paci·ents».

Aquest treball que s’ha presentat recentment a Sevilla en el marc de la Setmana de les Malalties Digestives, adverteix fins i tot que també «en la majo·ria dels casos» de malalts que suporten manifestaci·ons extraintestinals i ma·laltia de llarga evolució, l’ús d’aquestes medicines alternatives complementà·ries comporta «un risc per

abandonament de la medi·cació habitual».

En concret, l’objectiu d’aquest estudi era conèixer l’impacte en la salut d’aques·tes persones després de la utilització d’aquest tipus de tractaments alternatius, després de constatar que els pacients amb malalties cròniques tendeixen a fer ús en algun moment de la seva evolució de medicines alternatives complementàri·es , sent la seva «freqüència i impacte clínic» en aquest pacient «desconegut» fins al moment. Un altre dels pro·pòsits de la mateixa inves·tigació era conèixer els fac·tors que predisposen al seu ús i, com a objectiu secun·dari, valorar l’efecte subjec·tiu que té per al malalt l’ús d’aquestes teràpies alterna·tives i l’“impacte” sobre el compliment del tractament habitual.

Et rEcoMaNEM

El seu contingut en Me·lissa i Passionera fan d’Infusueños un aliat perfecte a l’hora d’anar a dormir, ja que ambdues plantes són conegudes pel seu efecte relaxant i sedant, al reduir l’excita·ció nerviosa, la irritabili·tat, la fatiga i l’angoixa. Aquest efecte tranquil·litzant natural ajuda a preparar·se per dormir i el seu contingut en mel li proporciona un sabor deliciós.

diarimés - 2729/07/11 CLASSIFICATS

Altres poblacions

REUS. Camí alEixaR, 50. Pis can-toner, tot exterior, 150 m2 amb jardí i piscina, més pàrking doble i traster. Tel. 659.921.948

TERRENO EN SalOU, CTRa. De la costa, para edificar edificio plurifami-liar de 12 viviendas. T. 977.25.09.93.

SalOU, zONa pUEblO TERRENO para unifamiliar de unos 600 m2, consultar precio. T. 977.25.09.93.

SalOU, zONa ESTival, TERRE-NO urbanizado para construcción

TaRRaGONa ÁTiCO Rambla NOva Exclusivo ático en la Rambla Nova, para reformar . 120 metros, más 60 metros de terraza Posibilidad de plaza de aparcamiento para dos coches. 977.24.21.60/www.rapejun.com

piSO dE OCaSióN, 100m2, 3dorm y 2baños. Bonito piso en zona céntrica, cerca de la Av. Catalunya y la universidad. 3 ha-bitaciones, dos de ellas dobles (antes 4) y 2 baños. Pavimentos de gres y aire acondicionado. Sa-lón amplio y luminoso. Zona con todos los servicios: Instalaciones deportivas, colegios, guarderías, cap etc... Precio a convenir. Tel. 977 21 47 13

SERRallO. vENTa dE CaSa antigua para construir 4 pisos. C/ Sant Pere. 300.000 euros nego-ciables. TEL: 609.44.22.39

¡OpORTUNidad! SE vENdE ÁTiCO en Països Catalans, con 3 habitaciones, solarium, párquing, trastero y zona comunitaria con piscina. Rebajado. Teléfono 606 349 477

SaNT pERE i SaNT Pau, piso de diseño. Plan ta baja, Ed ificio Mi ra mar II. Tel. 691.215.484

IMMOBILIÀRIA

• Venda

Tarragona

TORREfORTa , bONiTO piSO de 3 hab., 2 baños completos, calef/AC, cocina con galeria, salón comedor, 2 terrazas y trastero. Exterior y solea-do. Totalmente reformado. Tel. 615. 891. 932

EN vENda piS a SP i SP C/Violant d´Hongria, 2 banys, 2 terrasses, par-quet, calefacció , 3 habitacions. Preu: 190.000.euros negociables. Intere-sats trucar al telèfon 629.48.54.57.

TORRES ROma EN TaRRaGO-Na, amplio piso impecable de 125m2, de 4 habitaciones, 2 baños, bien orientado. 400.000 euros. T. 977.25.09.93.

TORREfORTa ENSaNCHE, vi-viENda EN venta, impecable, con 4 habitaciones, 2 baños comple-tos, esquinera, delante de amplio parque, muy decorada, reformada, lista para entrar a vivir, sin ningún tipo de reforma. 210.000 euros. T.977.25.09.93.

El SERRallO, ObRa NUEva, piso con 2 habitaciones, totalmente equi-pado, cuquísimo, edificio “Ser Mari-no”, acabados modernos y de dise-ño. Con solárium de 25m2. Desde 155.000 euros. T.609.44.22.39

idEal GENTE JOvEN, diSpONE-mOS de viviendas económicas para comprar, también en opción a com-pra, pisos de 1 y 2 habitaciones en Bonavista. Facilidades en hipoteca o de compra. 977.54.38.46

TaRRaGONa CallE SmiTH CaSTEllaRNaU Obra nueva. Entrega inmediata. HipOTECa 100% 2 habitaciones, calefac-ción, parquet, armarios empotra-dos 130.000 euros 977.24.08.12/ www.ambientia.es

TaRRaGONa CallE CaSTE-llaRNaU Obra nueva. Entrega inmediata. Hipoteca 100% 3 ha-bitaciones y 2 baños. Esquinero, calefacción, parquet, armarios empotrados. 186.000 euros. 977.24.08.12

TaRRaGONa, CallE pERE maRTEll Obra nueva. Entre-ga inmediata. Hipoteca 100% Úitimo piso 2 Habitaciones, 2 baños, cocina independiente, Parquet, bomba de calor, arma-rios empotrados. 170.300 euros. 977.24.44.66 / www.ambientia.es

TaRRaGONa C/ paRE palaU-Rambla NOva Habitatge de 3 dormitoris, molt bon estat Ar-maris empotrats, dos banys, ca-lefacció, Possiblitat d’aparcament 219.000 euros. 977.24.21.60. www.rapejun.com

TaRRaGONa, xalET iNdivi-dUal d´alT standing de 350 m2 en parcel.la de 700 m2, 4 plantes, sala menjador amb llar de foc i terrassa, cuina office amb hab.de planxa, 6 dorm. 3 banys, calefaccio, piscina , caseta de fusta de 20 m2, garatge i traster de 100 m2. Fantastiques vistes al mar. S’accepta permuta. 925.000 euros. Telf. 639.427.018.

SaNT pERE i SaNT Pau. Pis 60 m2, 2 habitacions dobles, bany complet, cuina e qui pada, ga leria, saló-menjador. To tal ment reformat + mo bles. Preu 105.000 eu ros. Tel. 977 20.12.55. Ne go ciable.

paÏSOS CaTalaNS. zONa RO-TONda. Por traslado, precioso piso 3 habitaciones, cocina, ga-lería, 2 baños, AC, calefacción, extras, muy bien conservado. Muy soleado. Buenas vistas. Con parking. 185.000 euros. T.977.25.09.93

vENdO piSO CéNTRiCO, dE 60 m2, 2 hab., con trastero. A re for mar. Tel. 671.031.627. Pre cio negociable.

“OpORTUNidad”. SE vEN-dE piSO Sant Salvador-Tarra-gona. Por 55.000 euros. Tel. 606.269.366

de una casa. Unos 500 m2. Precio 170.000 euros.T.977.25.09.93.

SalOU, C/ llORER zONa es-tival, terreno para construcción de 2 casas con proyecto. 215.000 euros.T.977.25.09.93.

pERmUTO O vENdO CHalET en Ruidecanyes por apartamento en la costa. Tel: 638.355.639

pallaRESOS, ObRa NUEva JUNTO al pueblo casas con jar-dín de 4 habitaciones, 2 baños, 1 aseo, amplia cocina, lavadero, gran salón comedor, garaje para varios coches con puerta automática, zona comunitaria con piscina, casas de buena calidad y diseño desde 290.000euros www.pallaresos-green.es 977 25 09 93.

precioso piso en edificio Baix

penedès, san pedro y san pablo, esquinero, en perfecto estado, 4 domitorios, 2 baños, cocina con galeria, aire acondicionado, terraza. piso + tras-tero: 192.000 euros,

parking opcional. Tel.977-25 09 93

¡Se vende piso Se-minuevo, en Païssos

Catalans. 3 dormitorios (1 suite) y 2 baños con COCHERA doble y tras-tero incluidos!. Piscina y amplia zona comu-nitaria. Ideal parejas y familias. Descuento

de más de 70.000 euros, me urge venta.

615 019 699

Se vende piso de ocasión en Tarragona centro, junto a la Av. Catalunya. 4 dormito-rios y 2 baños. Bien distribuido y amplio, 115m2. Dormitorios

grandes. Pavimento de gres y calefacción de

gas. Oportunidad única 30% de descuento.

Informate sin crompo-miso 977.214.713

Atención inversor! Venta de pisos

alquilados 1 y 2hab. Garantía de co-

bro 12meses/año. Garantía de mante-nimiento. Financia-bles 100%. Nuevos y céntricos. Gestión integral del alquiler y el mantenimien-

to del piso. Tel: 615.019.699

reus. Zona alTa. pis exclusiu

de 100m2, 4 habitacions (1 tipo suite), escelents acabats, exterior davant i darrera a zona ajardinada, calefacció, terres de gres i parquet.

preu; 179.500€ Telf: 615.620.161

ocasió. pis en paissos caTalans de 4 hab., 2 banys, terrassa coberta, cuina office amb

mobles, calefacció, ascensor. Hipoteca

concedida amb gastos inclosos.

Telf. 615.620.161

Via auGusTa 69 ViVienda 3 dorM.

de 98 m2 úties, Toda exterior. acabados de gran calidad.... Todo un luJo a buen pre-cio. Tel 609 020 545 /

620 026 588.

reus. carrer Gaudi, pis 115m², 3 hab. abans 4, tot

reformat,cuina office, saló- menjador, bany

i aseo, parquet, calefacció, ascensor,

molt assolellat.preu: 220.000 euros.

Tel: 665.862.147

28 - diarimés 29/07/11CLASSIFICATSFINCA RÚSTICA, 5.500 m2, dos cases grans, piscina, aigua, llum, telèfon. Tot vallat. Ideal per grans families. Discret. Tranquil. Entre Valls-Tarragona-Reus. Preu: 170 milions pesetes. Tel: 689.906.650

RIUDOmS. ÚLTImS PISOS PRO-mOCIÓ OBRA NOVA. REF. 318. Zona Plaça de l’Arbre. Pisos de 2 i 3 habitacions. Plantes baixes amb jardí. Atics amb ter rassa solarium. Façana obra vista. Climatització per conductes. Jardí. Piscina comuni-tària i zona de jocs. Pàrquing inclòs en el preu. Traster opcional. Entrega immediata. Qualitats altes. Preus a partir de 138.000 euros. Tel.: 977 81.40.10.

BAIX CAmP. CASA De poble 320 m2, bones vistes, moltes possibili-tats, 142.000 euros. Tel. 607.297.803.

eL mOReLL- C/ JACINT Verdaguer, casa 2 plantas, 150 m2, 4 habitacio-nes, baño y aseo, amplio comedor con salida al jardín de 60 m2 aprox., terraza 12 m2, garaje privado, nueva a estrenar. Precio: 246.000 euros. Tel. 977 54.38.46.

ReUS. PIS De 3 habitacions, cale-facció, 1er. sense ascensor, 120.000 euros. Tel. 977 32.13.03

LA SeCUITA- CTRA. TAR RAgONA, casa 3 plantas, 160 m2, 4 habitacio-nes, 2 baños completos y un aseo, amplio comedor con chimenea, 2 terrazas y dos balcones, garaje priva-do, próximo a la estación del AVE. Precio: 275.000 euros. Tel.: 977 54.38.46.

De PARTICULAR A PAR TICULAR, casa unifamiliar 130m2, terreny 600m2. Urbanització Pinalbert. 216.000 euros. Tel.: 652.908.361

mONTBRIÓ. ReF. 595. PIS semi-nou. 80 m2 utils. Antiguitat 2 anys. Planta baixa. 3 habitacions. Cuina americana equipada. Bomba de calor i a/c. Ter rassa 20 m2. Piscina comunitaria. Pàrquing. Molt llumi-nós. Preu 156.000 euros.Tel.: 977 81.40.10.

PROmOCIÓ OBRA NOVA A RIU-DOMS. Ref 318. Zona plaça de l’Arbre. Pisos de 2 i 3 habitacions. Plantes baixes amb jardí, àtics amb ter rassa solàrium. Façana obra vista. Climatització per conductes. Jardí, piscina comunitària i zona de jocs. Qualitats altes. Pàrquing inclòs en el preu. Traster opcional. Entrega im-mediata. Preus a partir de 138.000 euros. Tel. 977 81.40.10

LA SeCUITA. OBRA NUeVA. 1 dorm. A/A, parquet, cocina e qui-pada. Pàr quing. 123.000 eu ros. Tel. 977 24.42.44

ReF 5239 ReUS PISO de 75 m2 de 3 hab, comedor, cocina, calef. as-cen. zona carrefour. precio: 106.000 euros. Tel. 617472053

VILA-SeCA. PISO De 3 dormitorios, co ci na in de pen di ente, sin as censor, 144.240 eu ros. Abs te ner se a ge n cias. Tel. 639.184.934

Locals, Oficines, Naus, Pàrquings,

Terrenys

PLAzA De PARkINg. zONA Gasómetro. 34.000 euros. Tel. 609.446.083

gRAN OPORTUNIDAD BAR ReSTAURANTe en Vila-seca, muy céntrico, todo montado para en-trar a trabajar. En venta a precio

de alquiler. Ideal para matrimo-nio. TEL 656.190.202

VeNDO PARkINg zONA PLA-zA Monrius. C/ Selva del Camp. Coche pequeño/mediano. Tel.: 696.863.847

NAU eN VeNDA RIUDOmS. Superficie 520 m2. Nau apara-dor. Parket. Oficines. Fals sos-tre. Instal·lació elèctrica. Boques d’incendi. Extractors. Ben comu-nicat. Facilitat aparcament. Preu 290.000 euros Possibilitat lloguer amb opció de compra. Ref. 608. Tel. 977 81.40.10

• Lloguer

Tarragona

NOU De ST. OLegUeR, estudi re-format , s- menjador, cuina ameri-cana, bany complert , moblat , as-censor , com. inclosa 400 euros/ mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 630 482 419

UNIÓ, PIS SemI-ReFORmAT, De 1 dorm. sala menjador , cuina amb vitro, bany complert, exterior , com. inclosa. 400 euros/ mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 630 482 419

APODACA, PIS ReFORmAT De 2 dorm., s- menjador amb balco, cuina americana, bany complert, moblat, a/a, ascensor I com. inclosa. 500 euros/ mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 630 482 419

JOAN mIRÓ, PIS SemI nou de 2 dorm. s- menjador amb terrassa, cuina office amb galeria, vestidor, moblat, calefacció, ascensor , pk i com. inclosa. 600 euros/ mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 630 482 419

PeRe mARTeLL, PIS S/ nou de 2 dorm, s- menjador amb balcó, cuina independent amb vitro, ascensor, moblat i com. inclosa. 500 euros/ mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 630 482 419

CALA ROmANA, Mirador de Cala Romana, duplex semi- nou de 3 dorm. sala menjador, cuina office, 2 banys, armaris encastats, 3 terrasses, ascensor, a/a, moblat, alarma, parquing 2 cotxes + tra-ser, zona com. amb piscina i com. inclosa. 1.200 euros/ mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 630 482 419

C/ AUgUST.- PIS , semi-refor-mat, de 2 dorm., sala menjador amb terrassa, cuina independent amb electrodomestics, bany complert, exterior, assoleiat, as-censor, com. inclosa. 525 euros/ mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 630 482 419

APODACA, PIS S -NOU de 3 dorm., + vestidor, s- menjador, cuina amb vitro, bany complert, a/a, ascensor, moblat i com. inclosa. 680 euros/ mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 630 482 419

BOSCOS TARRAgONA. Àtic, dos terrasses, dos habitacions, cuina independent, gran saló menjador. Pàrquing. 400 euros/mes. Tel: 676.122.184

RAFAeL CASANOVAS, PIS De 3 dorm. s- menjador amb terrassa, cuina independent,

bany complert i lavabo, armaris encastats, calefaccio, assoleiat, ascensor, moblat i com. inclosa. 500 euros/ mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 630 482 419

Se ALQUILA APARTAmeNTO una habitación eN TARRAgO-NA amueblado, con electrodo-mésticos, A.Acondicionado. Gas-tos incluidos.DIReCTO CON eL PROPIeTARIO.Tel: 977–21.96.35 – 636.465.503

AV. ANDORRA, PIS ReFORmAT de 4 dorm., s- menjador, cuina office, 2 banys, armaris encastats, exterior assoleiat, calefaccio, as-censor, parquing , electrodomes-tics i com. inclosa. 675 euros/mes NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 630 482 419

CeRVANTeS, PIS ReFORmAT de 4 dorm. ( 3 dobles) , s- menjador amb terrassa, cuina oficce amb galeria, bany complert ,calefaccio i a/a, assoleiat, ascensor i com. inclosa. Amb mobles. 650 euros/ mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 630 482 419

Altres poblacions

LA PINeDA. PISOS NUeVOS a estrenar. Con y sin muebles. Pre-ciosos. Modernos. De calidad. 2 habitaciones, 2 baños. Cocina in-dependiente. Grandísima terraza. Ideal para todo el año. 600 euros, con posibilidad de parking. TEL: 609.44.22.39

mOReLL. ALQUILO PISO NUe-VO amueblado, 4 habitaciones. 450 euros. Tel: 977 84.20.34

ReUS VeLODROm, PIS S/ n de 2 dorm. s- menjador, cuina amb vitro, bany complert, ascensor, zona ajardinada amb piscina parquing i com. inclosa . 490 EUROS/ mes. NOU HÀ BI TAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 630 482 419

1eR. PISO CéNTRICO ReUS, 3 habitaciones. Tel. 977 31.50.53 / 654.204.801

mONTBRIÓ DeL CAmP .- pis de 2 dorm., s- menjador amb balcó, cuina, bany complert, moblat, calefacció, assoleiat , ascensor, i com. inclosa. 350 euros/ mes., pk opcional. NOU HÀ BI TAT CON-FORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 630 482 419

POBLA De mONTORNéS , c/ Eusebi Marcader, pis s/ nou de 2 dorm., s- menjador amb terrassa, cuina americana, 1 bany ,exterior, assoleiat, moblat i com. inclosa. 390 euros/ mes. NOU HÀ BI TAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 630 482 419

ALFORJA.- PIS S/ NOU de 2 dorm, s-menjador , cuina ameri-

cana, 1 bany complert, calefaccio, ascensor, parquing inclos. 325 euros/ mes. NOU HÀ BI TAT CON-FORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 630 482 419

ReUS VeLODROm, PIS S/ nou d´1 dorm. sala menjador, cuina amb vitro, bany complert, amb pk i tr. i com. inclosa. Zona amb jardi i piscina. com. inclosa 450 euros/ mes. NOU HÀ BI TAT CON-FORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 630 482 419

mONTROIg DeL CAmP, PISOS nous de 2 dorm. sala menjador amb terrassa, cuina americana amb vitro, a/a, zona comun., amb piscina, pk incl., com. incl., 400 euros. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 630 482 419

LLOgUeR. PASSeIg. PRIm. PIS de 90m2, 3 hab, 2 banys com-plets, balconera. Calef. Ascen-sor. Preu: 450euros/mes. Telf. 652.960.787

Lloguer Despatxos, Oficines, Terrenys,

Naus, Pàrquings, Locals

LLOgO PARkINg PLAçA CASTe-LLeRS. TeL: 977 22.32.97

VILA-SeCA (PARC De LA Rie-ra II), local de 90 m2 ,reformat, instal·lacions, cèntric, pàrquing op-cional, 800 euros/mes. NOU HÀ BI-TAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 630 482 419

LOCAL COmeRCIAL eN TARRA-gONA C/CASTELLARNAU. Obra nueva, 100m2 de superfície inte-rior, 135.000 euros. 977.24.08.12

LOW-COST. A les afores de Reus locals trasters 30m2 -155 euros. Tel: 666.140.989

ReUS, C/ ST. mAgí Alegre, 5 (Reus), local nou per estrenar de 125 m², pàrquing opcional, can-toner, tocant Plaça de la Llibertat, 1.000 euros/mes. NOU HÀ BI TAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 630 482 419

VILA-SeCA, DeSPATX XAmFRA-NeR De 150 m2 situat en un edifici semi-nou a la millor zona de Vila-seca, molt lluminós, 2 ascensors a l’edifici, instal·lacions fetes, 750 euros/mes.NOU HÀ BI TAT CON-FORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 630 482 419

Traspàs

TRASPASO TIeNDA De ALI-meNTACIÓN, clientela fija para seguir trabajando. Tarragona. 8.000 euros. Tel. 977 21.87.17 / 679.806.371

TREBALL

emPReSA LíDeR AL SeCTOR del moble precisa dependent/a per a Reus. Es requereix: Experiència en el sector. Iniciativa pròpia i bon tracte. In teres sats /ades tru car al 696. 979.769 per a con certar entrevista.

Se OFReCe SeÑORA para traba-jos hosteleria, domésticos... TEL 637 181 694

S’OFeReIX NOIA CATALANA per acompanyar a les nits persones hospitalitzades. Tel. 627.066.708

AzAFATA COmeRCIAL SeLeC-CIONAmOS media jornada. Im-prescindible muy buena presen-cia. Tel. 693.78.20.25

SeÑORA eSPAÑOLA y muy res-ponsable, se ofrece cuidar niño/a o señora mayor. Tel. 687.373.310

SeÑORA CATALANA Se OFReCe para cuidar niños. Precio muy económico. Cori. Tel. 667.466.970

¡ATeNCIÓN! INgReSOS eXTRAS WWW.TRABAJARYA.COm. Tel. 93-100-01-10

WWW.TRABAJAAHORA.COm Buenos ingresos, tiempo parcial ó completo. Compatible con seguri-dad social. Tel: 652.702.090

emPReSA LíDeR AL SeCTOR del moble necessita repartidor/mun-tador de mobles amb experiència. Amb vehicle propi per accedir al lloc de treball. Incorporació immediata. Interessats trucar al 977.30.10.33 de 9:00 a 14:00 i de 17:00 a 20:00 hores

mATRImONI amb dos fills pe-tits i amb bones referències, s’ofereixen per a masovers a canvi de vivenda, zona del Tarragonés o Baix Camp. Tel. 642.723.548

ENSENYAMENT PROFeSOR De TeNIS se ofrece para dar clases. Tel: 660.607.450

TERÀPIES

¿ANSIeDAD? ¿eSTRéS?. el ma-saje terapéutico BeLSAN es la solución. Sólo señoras. Tel. 667.031.194. TARRAgONA.

AMISTAT

A mUJeR mAYOR ATReVIDA para momentos de complicidad. Tel. 648.978.314

Busques una relació amorosa, seriosa i estable o fer noves amistats? 695.410.052 www.maisol.com

CeNTRO De AmISTAD parejas, grupos y cenas.Tel. 977 24 38 70 - 671 327 565

REFORMES LLAR

Se OFReCe PALeTA PARA hacer reformas en general. Económico y serio. Tel. 615.891.932

INSTALACIONeS, TOLDOS, PeRSIANAS, mosquiteras, ven-tanas, techos aluminio, motori-zaciones. Precios de crisis. Tel. 667.242.199 - Jose.

PINTURAS COBO. PINTURAS en general, particulares, comunida-des. Presupuestos sin compromi-so. Tel: 669.161.419

mATeU. RePARACIONeS: electri-cidad, fontanería y electrodomés-ticos en el día. Tel: 634.901.774

mURAL-gAS Calefacción, ener-gía solar, gas y electricidad. Ave-rías y urgencias. Instalador auto-rizado. Sin desplazamiento. Tel: 674.405.478

AIRFReD. Instalación, repara-ción, mantenimiento de cámaras frigoríficas, a/a, electricidad. Tel. 676.472.821

ALBAÑILeRIA ReALIzAmOS toda clase de trabajos. Presupues-tos sin compromiso. Sr. Codina. Tel. 977 54.12.34 -- 609.240.935

MOTOR

OCASIÓ. eS ven cotxe Peugeot 309. Bon estat. Tel. 977 31.47.20

CITROËN C4 161 SX, 1600c.c, 110 cv, 2005, 25.000 Km, 7.300 euros (negociable) Joan. 680.217.559

COMPRES

COMPRA Y VENTA DE ORO BERMUDEZ.Cambia tus joyas

usadas o rotas por dinero. Desde 16 / Kg hasta 27 euros/

kg. Abierto domingos hasta medio día.

Nueva tiendaC/ Gandesa, 30

TorrefortaC/ 20, 56 Bonavista

TEL. 692.228.340

PRUDIX COMPRO ORO

JOYAS EN GENERAL, MEJOR PRECIO (SIN

ENGAÑOS) PAGAMOS AL INSTANTE,

O’DONELL Nº25-27 REUS. 977 32.82.24,

EN BENVINGUT SOCIAS Nº32

(EL VENDRELL) 977 18.15.15

LA POBLA DE MAFUMET

Chalet con jardínCompre a precio de

alquiler por738 euros/mes

sin entrada.VEALO EN YOUTUBE.COM (buscar chale

ts la Pobla)Tel: 977.84.28.21

PROFESSOR PARTICU-LAR, molta experiència, primària, eso, batxille-rat. deures d’estiu. tel.

625.912.075

COMPRO COCHES, FURGONETAS,4X4PAgAMOs EN EfECTiVONO iMPOrTA EsTAdO

CON/siN iTVTEL: 615.994.876

diarimés - 2929/07/11 CLASSIFICATSMASAJISTA DIPLOMADA te recibe sóla. Muy discreto. Tel. 636.449.788

¡¡50 eurOS dúplex!! Dos amigas nuevas en Salou. Tel: 693.971.734

reuS. LuCY madurita, 120 pe-cho, cariñosa. Tel: 686.571.553

SONIA CArIbeñA, 120 pecho, morbosa, sensual. Todo de todo. Reus. Tel: 660.056.981

ChICO, ChICA, pareja. Si eres muy vicioso ¡llámanos! no te arre-pentirás. Tel. 669.436.810

reuS. brASILeñA completísima. Tel. 698.294.198

VeNDreLL. DoS chicas jóvenes y una madurita, complacientes. Todos los servicios, 24 hrs. Tel. 688.225.567

ANA Y sus tres amigas, madu-ritas, jovencitas. Todos los servi-cios, dúplex, lésbico, francés na-tural. Nueva dirección. Reus. Tel: 693.976.973

buSCA SOCIO disponga de piso. Tel: 653.460.239.

ruSA JOVeNCITA, francés natu-ral, masajes todo tipo, completo. Tarragona. Tel: 669.262.608

IMPreSIONANTe NÓrDICA, completa, masajes dulces, 40 euros. Tarragona. Tel: 605.084 885

reuS. PILI jovencita, completo 25 euros. Tel: 683.116.136

VeNDreLL. JOVeN, atractiva, sensual, discreta. Creo adicción al placer. Tel: 662.630.310

MASAJISTA PrOFeSIONAL, rubia, joven, 100 pecho. Tel: 652.593.908

ChICA JOVeN, novedad en Vendrell. Discreta, sensual, recibo sola. Piso privado. Tel: 667.247.399

TrAVeSTI TANIA, espectacular, complaciente, dotada, 680 874 562

VeNDreLL. ChICA exhuberan-te, discreta y particular. Placer al máximo. Tel: 647.254.331

DOS TeTONAS 80 euros. Tel. 670.652.089

PArTICuLAreS ¡¡ Cristina 23 Italiana, Catalana madurita, María 26 Mexicana!! Tel. 977 23.24.07

MIrIAM. exPerTA masaje relax, quedarás satisfecho. Casa discre-ta, Tarragona. Tel: 606.386.967

NOVeDAD. MADurITA, com-placiente…sin prisas, sin límites (privado) Salou. Tel: 688.244.380.

4 AMIGAS. Casa muy discreta, todos los servicios. Reus. Tel: 977 33.11.18

reuS PISO discreto, somos 5 amigas trabajadoras y muy com-placientes. Te esperamos. Tel. 698.294.199.

VICKI. eSPAñOLA, masajes eróti-cos. Elegante, delgadita, discreta. Recibo sola. Tel: 609.393.221

SALOu. ArGeNTINA, atractiva masajista, erótica. Pide tu cita de 9 a 23 hrs. Tel: 667.306.753

TrAVeSTI 30 euros. Sin prisas, sin tabús, y a pelo. 697.630.642 reuS

ChICAS reCIbIMIeNTO Per-SONALIZADO, Sola en casa, discreción absoluta, camilla, masaje oral, anal y testicular. A partir de 30 euros. LuNA: 33 venezolana – 688.242.758/ eLeNA: 24 rusa – 698.407.435 / MArCeLA: 35 uruguaya – 669.303.057 / LOreNA: 25 espa-ñola – 688.200.059 / PAOLA: 26 cubana – 698.672.022 / rOCÍO: 38 española – 635.997.659

ANDreA COLOMbIANA, muy complaciente. Todos los servicios. Tel. 685.725.775

LOreNA COLOMbIANA, espe-cialidad griego profundo. Tel. 651.045.359

LuISA 120 pecho, cuerpo de mo-delo. Todos los servicios. Guarri-lla. Tel. 651.543.945

ADrIANA árAbe muy compla-ciente, sensual. Tel. 660.303.476

NINA 130P.COMPLACIeNTe, “todo” ,francés completo besuco-na, griego. 693 989 456

ANA 20 guapisima. colegiala ju-guetona, cariñosa, francés com-pleto “masajista” 659 170 441

Se PreCISA ChICA Relax incor-poración inmediata, mucho tra-bajo todo el año, con clientela fija, buen ambiente, discreto. Buenas condiciones… 674 424 659

rebeCA CINCueNTONA en Reus. Todo de todo, griego pro-fundo. Tel. 698.792.204

MerITxeLL. CATALANA, madu-ra, llámame si quieres que te haga feliz. Reus. Tel. 622.726.097

SIN PrISAS, 30 euros. Rusa, rubia, pechos grandes, fran-cés natural hasta el final. Tel: 610.871.682 Salou.

TrAVeSTI 40 e. Superdotada, activa, muy potente, enormes pe-chos. Tel: 603.182.046 Reus

eSPAñOLA MuY activa. Ven-drell. Tel: 655.028.594

VeNDreLL eLISA 140 pecho sa-lidas 60 euros. Tel. 664.722.333

eSPAñOLA eSTuDIANTe, piso privado, SEGUR-PLAYA. ¡¡Atréve-te!!. Tel. 662.047.400

reuS. SeñOrA 44 años, impe-cable, sexy, morbosilla, privadíiii-simo. Discreto. Tel: 689.569.290

¡NOVeDADeS! ¡GuAPÍSI-MAS! Catalanas, sevillanas, árabes, jovencitas... maduritas... 686.832.016 (24h) ¡Salidas!

29 eurOS servicio comple-to, 10 chicas, francés sin. Tel: 608.452.305. Reus

35 eurOS masajes en la camilla. Tel. 629.059.019

PArTICuLAr. Compañía alto nivel. Todos los servicios. SEGUR-PLAYA. Tel. 662.047.400

reuS. MADureTA, 50 anys, sensual, atractiva, massatges ca-milla, complements naturals. Tel: 626.328.942

ANTICrISIS. CASTeLLANA ma-sajista profesional, 115 pecho. Sola. Tel: 660.362.165

¡NOVeDAD! Mi cuerpo está he-cho para el pecado. Todos los servicios. Piso privado. SEGUR-PLAYA. Tel. 615.252.553

JOVeNCITA, CArIñOSA, aten-ción las 24 hrs.30 euros servicio completo. Tel: 665.803.332

urGeN SeñOrITAS con buena presencia para piso relax de lujo en Salou. 2.000 euros semanales, alojamiento. Tel. 647.738.478

MÓNICA CATALANA, en-cuentros con rigurosa discre-ción. Creixell-Tarragona. Tel. 682.529.074

ChICAS CALIeNTeS jóvenes y maduritas buscan hombres para relaciones esporádicas. 803.544.009.

MASAJeS exÓTICOS Lindas ma-sajistas especialistas en técnicas placenteras en cuerpo a cuerpo. Erotismo sano y de calidad. 657 659 284

AZuCeNA 24 años, guapísima, dulce, cariñosa, masaje relajan-te. Citas concertadas. En Reus. 679.817.236

reuS. CArMeN catalana, jo-vencita, cariñosa, hago todos los servicios. Tel: 648.266.866 http://denise_69reus.blogspot.com

eSPAñOLA. eMPreSArIA, no profesional, horas concer-tadas. Creixell-Tarragona. Tel. 608.411.781

Se ALQuILA habitacion por ho-ras, para relax, especial parejas y chicas independientes. Tel. 615 383 697

PAuLA. SexO total. Cariñosa. Morbosa. 102cm pecho. Particu-lar. Salidas. Tel.: 664.077.776

LuCIA 25 años, sensual, dulce y cariñosa. Masaje relajante. To-dos los servicios, discreción. Tel. 639.984.083

TrAVeSTI NOVeDAD (Reus), femenina, rubia, cuerpazo, so-lita, completa, 30 euros. Tel. 617.611.650

KAreN guapa, cariñosa, dulce y complaciente, todos los servicios. 626.317.701

eSPAñOLA 25 añitos, belleza, simpatía, sensualidad y elegancia. Todos los servicios. 699.242.637

MASAJISTA DIPLOMADA, relax, contractures, profesionalidad y seriedad. Tel. 658.666.227

JÓVeNeS herMANITAS, 24-26 años, 60e. Sexo sín límites. Tel. 646.578.471

ANA MADurITA, todo de todo, 25 completo. Reus. Tel: 659.377.652. Cambio dirección.

eVA - SEGUR-PLAYA, indepen-diente, implicada, discreta, priva-do. Tel. 673.481.050

KArOL SeCreTArIA SEXY, es-pañola, exuberante, con clase. SEGUR. Tel: 610.589.727

TAROT

LA bruJITA heChICerA ¡NACÍ para ayudarte! Videncia, Tarot, Péndulo. Aciertos garantizados. 608.536.753. Aclara tus dudas. ¡Llámame! Atiendo 24h. Mayores de 18 años

MA DIONISIA: Médium, Vidente, Santera. Contacta con tus seres queridos. Soluciono tus proble-mas. Tel: 656 521 800

TArOT CArLA CArbÓ. Sólo necesito fecha de nacimiento, 806.517.132. Mayores 18 años. Precio Máx. 1,51 euros.

TArOT MArILuZ te soluciona tus dudas de amor, de pareja, salud, trabajo y dinero. Mayores de 18 años. 806.544.007

ALTRES

MASSATGES

RELAX

VANeSSA, cariñosa, joven, morena. Discreta. Reus. Tel. 671.788.470

reuS. INDePeNDIeNTe, SOLI-TA. MASAJISTA (titulada) espa-cio perfecto para relajarte…Tel: 697.545.323

reuS 50 1h. de masaje. Quie-ro ofrecerte calidad... Solita. Tel. 690.166.376

MAYCA CATALANA: un masaje un placer una relajación total…Tel: 977.20.26.20

MArCOS. Chico joven, deportis-ta. Reus. Recibo sólo, 30 euros. Tel. 698.321.202

MArTA CATALANA 40, Tarrago-na. Completísima, todo a partir 40. Tel: 664.506.522

DISCreTO. buSCO chicas con ganas de trabajar. Buen precio. Reus Tel: 665.351.193

NOVeDAD eN REUS. Loli mula-tita, 140 pecho, francés natural y mucho mas. Tel. 618.537.345

CeNTrO MASAJe y algo más... relajante, tailandés, anal, “vibra-dores” 40 e. Tel: 657 659 284

JANNeT 19 a. Bomboncito, vicio-sa, francés sin, griego, masajes, sado. Tel: 698.801.554

FerNANDA. MOreNAZA espec-tacular. Masaje camilla, francés y penetración. Tel: 672.852.213

SILVIA. eSPAñOLA, educada, na-tural y simpática. Cuerpazo lindo. Tel: 679.763.276 Tarragona. Copa

¡urGeNTe!!. Preciso chica para piso relax. Calafell-Vendrell. Tel: 671.383.618

MADre-hIJA. Más viciosas, 18-38 añitos. El mejor morbo, 60 e. Tel: 638.418.619

VeNuS CATALANA, exhuberant, discreta, 140 pit, a proa Vendrell, només espanyols, desde 30 euros. Tel: 627.718.815

Se NeCeSITAN chicas con buena presencia para piso de relax en Reus. 615.383.697

reuS. CATALANA, rellenita, 120 de pecho, griego. Tel. 698.294.199

SexO TeLeFÓNICO 24H en directo - cubanitascalientes.es / 803.484.819

PATrICIA cariñosa, culito respin-gón, 40 euros dos servicios. Tel. 603.649.911

LAurA cariñosa, masajes en ca-milla eróticos y relajantes. Citas concertadas. Reus. 693.677.913

CINQueNTONA. Comple-to 30, (120 pecho). Reus. Tel: 622.856.384

COMPRA DE ORO MÁXIMA COTIZACIÓN, RESCATE DE PÓLIZA DE EMPEÑO MONTE DE PIEDAD. MC ORO PLAÇA PASTORETA

Nº 2 REUS PARKING GRATUITO

TEL 977 33 33 10 -977 24 21 84

DINERO AL INSTANTE COMPRA DE ORO Y JOYAS MC. Máxima

tasación. Raval Martí Folguera, 27 Reus Tel

977 321 727, Tarragona C/ Caputxins,28

BEST CREDIT REUS

¿Tienes problemas con la hipoteca?

Llámame y juntos lo solucionaremos.

eSTuDIO GrATuITO y SIN COMPrOMISO.

639.058.913 //

977- 84.70.02 reus@bestcredit.es

TORREDEMBARRABRASILEÑA

Rubia, 25 añosBuenas curvas.Tel: 658.456.865

SUSANATorredembarra

francés 15,Completo 25635.905.696

CUERPO PRECIOSO130 PECHOS NATURALESNOVEDAD

TARRAGONA609.393.221

RUBIA, guapísima,discreta,

completísima.TODO QUE SÍ.

Tarragona606.386.967

MASAJE MIXTO señoras / señores, relajante, sensitivo, deportivo, sin tabús.

TEL. 695.027.684

30 - diarimés 29/07/11CLASSIFICATS

diarimés - 3129/07/11 SERVEISAVUI FELICITA ALS QUE ES DIUEN: Marta, Adam, Fèlixdiarimés - 31

TVE110:15 La mañana de La 114:00 Informativo territorial14:30 Corazón de...15:00 Telediario 116:05 El tiempo16:15 Amar en tiempos revueltos17:05 Eva Luna18:25 Amar de nuevo19:00 Destino: España20:00 Gente21:00 Telediario 222:05 El tiempo22:15 Sesión de cine00:05 Sesión de cine01:35 Ley y orden: acción criminal02:15 TVE es música03:00 Noticias 24 horas

TELEVISIÓ PROGRAMACIÓ

LA SEXTA07:00 La Sexta En Concierto08:30 El muro infernal09:15 Los vigilantes de la playa11:55 Crímenes imperfectos12:25 Doc: Las pruebas del crimen12:50 Crímenes imperfectos: Investiga-

ciones forenses13:55 LaSexta Noticias 1ª Edición15:05 LaSexta Deportes15:25 Bones16:15 Bones17:10 Bones18:00 Verano directo19:55 La Sexta Noticias 2ª Edición21:30 Navy, investigación criminal22:20 Navy, investigación criminal23:10 Navy, investigación criminal00:00 Caso abierto02:40 Astro tv

TVE213:00 Para todos La 213:30 A pedir de Boca14:00 La dieta mediterránea14:30 +investigadores14:35 Grandes Documentales15:30 Saber y ganar16:00 Grandes documentales18:30 El escarabajo verde18:55 Biodiario19:00 Naturalmente19:30 En movimiento20:00 La 2 Noticias20:15 Zoom tendencias20:30 La España sumergida21:00 Documentales culturales21:45 La suerte en tus manos22:05 El Documental23:30 Imprescindibles00:30 Metrópolis

TV310:09 Trobades llunyanes 11:13 El buscador d’objectes insòlits 11:42 Paradisos asiàtics 12:12 Rex 13:05 Bocamoll 13:41 Cuines 14:00 Telenotícies comarques 14:20 El medi ambient 14:30 Telenotícies migdia 15:44 Secrets de Xangai 16:17 Temps de silenci 17:39 Tarda de cine 19:18 Les germanes McLeod 20:05 Les germanes McLeod 21:00 Telenotícies vespre 21:53 La gran pel· lícula 23:59 Pel· lícula 01:19 Jazz a l’estudi 02:19 Jazz a l’estudi

ANTENA 306:15 Las noticias de la mañana09:00 Espejo de verano13:00 La ruleta de la suerte14:00 Los Simpson15:00 Antena 3 Noticias 116:00 La previsión de las cuatro16:15 Bandolera17:15 El secreto de Puente Viejo18:15 El diario19:45 Especial Atrapa un millón21:00 Antena 3 Noticias 221:45 La previsión de las diez22:00 Atrapa un millón00:00 DEC02:30 Adivina quien gana esta noche05:00 Únicos

CANAL REUS TV14:00 Notícies. Primera edició14:30 10 Comarques15:00 Remena nena15:25 Furgoaddictes15:35 Muntanyes d’aventura16:00 Notícies16:30 10 Comarques17:00 Remena nena17:25 Furgoaddictes17:35 Muntanyes d’aventura18:00 Notícies18:30 10 comarques19:00 Tocats de l’hort19:15 Al Ras19:30 Esports en Xarxa20:00 Notícies20:25 El Temps. 20:30 10 Comarques21:00 Tocats de l’hort

CUATRO06:15 Shopping06:30 Puro Cuatro07:00 Kyle XY09:30 Alerta Cobra12:30 Las mañanas de Cuatro14:00 Noticias Cuatro 114:50 Noticias Cuatro deportes 115:50 No le digas a mamá que trabajo en

la tele17:00 ¡Allá tú!18:00 Qué quieres que te diga19:30 Eurocopa Sub-1921:45 Ajuste de cuentas22:45 La escalera.23:45 Callejeros00:30 Conexión Samanta01:30 After Hours02:30 Las Vegas04:30 Cuatro Astros

TAC 1214:00 Noticies 12 14:30 Auditori 15:00 Muntanyes d’Aventura 15:30 Socarrats 16:00 Noticies 12 16:30 Reemissió 18:00 Aventures 18:30 Socarrats 19:00 Tocats de l’Hort 19:15 Al ras 19:30 Esports enXarxa 20:00 Notíciess 12 20:30 Ciutadella 21:00 Fanzivid 21:30 Vins a Vins 22:00 Notícies 12 22:30 Reemissió 00:00 Concerts Privats 00:30 Aventures

TELECINCO07:00 Informativos Telecinco Matinal09:00 El programa del verano12:45 Mujeres y hombres y viceversa14:30 De buena ley15:00 Informativos Telecinco 15h15:45 Sálvame diario20:00 Pasapalabra20:55 Informativos Telecinco 21h22:00 Sálvame deluxe02:30 Locos por ganar03:30 Más que coches04:00 En concierto04:30 Infocomerciales05:30 Fusión sonora

CANAL CATALÀ07:30 Business12:00 Platinum13:00 Tinglado 22 14:00 T-notícies14:30 L’accent 15:00 Tinglado 22 16:00 T-notícies 16:30 L’accent 17:00 Tinglado 22 18:00 Platinum18:30 Pel· licula20:00 Platinum20:30 T-notícies 21:00 Los vigilantes de la noche22:00 T-notícies 22:30 Fil a l’agulla23:00 T-notícies 23:30 Sin tetas no hay paraiso01.10 T-notícies

Informa’t977 11 42 43

A BAIXCOST

TELÈFONS D’INTERÈSURGÈNCIESBombers.................................................................................................... 085Emergències................................................................................................112Urgències.(Ambulàncies)......................................................................... 061CAMBRILSAjuntament.................................................................................977.79.45.79Policia.local............................................................................... 977.79.45.66Centre.d’Assistència.Primària.(CAP)......................................977.36.30.74SALOUAjuntament................................................................................977.30.92.00Policia.local................................................................................977.30.92.12VILA-SECAAjuntament................................................................................977.30.93.00Policia.local................................................................................ 902.734.196Ambulatori................................................................................. 977.39.40.27

FARMÀCIESTARRAGONA:Dronda Ayza, Dra. Mª. An-gelsVidal.i.Barraquer,.7.(24.hores)977221862

Fullana Galofré, JaumeApodaca,.28(24.hores)977232516

REUS:Guillen-Navàs-Sentis-Villa-nuevaAv..Paisos.Catalans,116.dreta.(24.hores)977322751Peidro Jordà, Mª VictoriaEscultor.Rocamora,.1.(Diürn)977757301

AGENDATARRAGONA: Exposicions. Mostra Visual de La Palmera

22.15,.a.l’Espai.Jove.La.Palmera.

VILA-SECA:Festes. Festa del Rock

19.30.h,.al.Parc.de.la.Riera.

REUS: Concert. Toni Cruz

22.30.h,.a.la.Casa.Rull..

CAMBRILS: Concert. Judith Jáuregu

22.00.h,.a.l’Ermita.Mare.de.Déu.del.Camí.

CINEMA CARTELLERA

L’HORÒSCOP

Tornaràs a sentir necessitat de ser estimat, però amb la tendència a sa-crificar-te massa o a contemplar a qui ames, a través del vel de la il·lusió.

ÀRIES21/03 al 20/04

Podries estar bas-tant fluctuant i va-gue, en la forma de relacionar-te amb els altres i això, podria fer que con-fonguessis amistat amb amor, evita’l.

TAURE21/04 al 21/05

La passivitat i la mandra poden ser dos punts negatius que podrien entor-pir el teu èxit labo-ral. Tracta de mos-trar-te encantador amb els altres.

BESSONS22/05 al 21/06

Sortirà a relluir la teva gran genero-sitat i prestaràs la teva ajuda si te la demanen, això et donarà satisfac-cions i recompen-ses.

CRANC22/06 al 23/07

Contaràs amb una sort excepcional en el terreny mate-rial, possiblement per ajudes famili-ars. Podràs viure moments feliços en la llar.

SAGITARI23/11 al 21/12

Tens molts pro-jectes però hauràs de fer una selec-ció per saber quins són possibles i quins no. Un viatge prop del mar et do-narà molta calma.

CAPRICORN22/12 al 20/01

A pesar que encara la teva economia es mou sota bases incertes, ara po-dries tenir alguns guanys, però hau-ràs de controlar la despesa.

AQUARI21/01 al 19/02

Et sentiràs més tranquil i més comprensiu, però si permets que se-gueixin aprofitant-se de la teva bona voluntat, et pots tornar a enutjar.

PEIXOS20/02 al 20/03

Pots estar moral-ment feble i cor-res el risc de tor-nar-te un esclau de l’amor, procura que això no ocorri. És possible que re-bis suports.

LLEÓ24/07 al 23/08

Si ets lliure ara podràs iniciar una relació feliç, però amb entrebancs que hauràs de su-perar. Si ja estas casat pot millorar la teva relació.

VERGE24/08 al 23/09

És possible que en el teu treball de rutina hagis de desenvolupar tas-ques en les quals no puguis desta-car, però hauràs de fer-te valer.

BALANÇA24/09 al 23/10

Pots ser molt feliç en les teves rela-cions de festeig, sempre que no permetis que els impulsos et duguin a actuar per sobre de la raó.

ESCORPÍ24/10 al 22/11

TARRAGONAOCINETARRAGONAOscar1 Templario 17.00- 19.45- 22.30/dv:00.45Oscar2 Cars2(3D) 16.30- 18.45Oscar2 HarryPotter7(3D)(català) 22.00Oscar2 HarryPotter7(3D) dv:00.40Oscar3 Greenlantern:linternaverde(3D) 16.00- 18.15- 20.30- 22.40

dv:00.45Oscar4 LospingüinosdeMr.Popper 16.15- 18.20- 20.30Oscar4 Passielquepassi 22.40/dv:00.40Oscar5 HarryPotter7(V.O.subt.cast.) 16.00Oscar5 Badteacher 16.20- 18.30- 22.40/dv:00.45Oscar6 Greenlantern:linternaverde 15.55- 18.10- 20.20- 22.30/dv:00.40Oscar7 Cars2 16.00- 18.15- 20.30Oscar7 BettyAnnewaters 22.40/dv:00.45Oscar8 Resacón2 16.00- 18.15Oscar8 Laprimacosabella 20.30- 22.45/dv:00.45Oscar9 Paul 16.15- 18.20- 20.30- 22.40/dv:00.45Oscar10Lavícitmaperfecta 16.15- 18.20- 20.30- 22.40/dv:00.45Oscar11 Elsbarrufets 16.10- 18.15- 20.25Oscar11 HarryPotter7 22.45Oscar12KungFuPanda2 16.00- 17.45Oscar12HarryPotter7(català) 19.30- 22.35Oscar13 Lospitufos(3D) 16.00- 18.10- 20.20- 22.30/dv:00.40Oscar14 HarryPotter7(3D) 17.00- 19.45- 22.30Oscar15 HarryPotter7 16.15- 19.15- 22.15/dv:00.40Oscar16 Lospitufos 16.15- 18.20- 20.30- 22.40Oscar16 Transformers3 dv:00.15

ALTAFULLA

CINEMESLESBRUIXESALTAFULLA

LesBruixes1Resacón2 22.30/dv:00.40LesBruixes1Transformers3 17.30LesBruixes2Cars2 18.10- 20.20LesBruixes3BadTeacher 20.30- 22.30/dv:00.30LesBruixes4HarryPotter 17.30- 18.00- 20.00- 20.30- 22.30- 23.00/

dv :00.50LesBruixes5Templario 18.00- 20.00- 22.40/dv:00.50LesBruixes6Paul 18.00- 20.10- 22.20/dv:00.40LesBruixes7LospingüinosdelSr.Poper 18.15- 20.15- 22.15/dv:00.30

LESBRUIXESCINEMES-ALTAFULLA:977651421

VILA-SECAOCINEVILA-SECAOcine1 Cars2 16.00– 18.15– 20.30- 22.40 Ocine1 Insidious dv:00.45Ocine2 Resacón2 16.00- 18.20- 20.35- 22.45Ocine3 KungFuPanda2 16.30-18.30 Ocine3 MidnightinParis 20.30- 22.30/dv:00.30Ocine4 HarryPotter7 16.00- 19.00- 22.00/dv:00.30Ocine5 HarryPotter7(3D) 16.30- 19.30- 22.15/dv:00.40Ocine6 Blackthorn 16.15- 18.15- 20.15- 22.30/dv:00.30Ocine7 Amigos 16.00- 18.00- 20.30- 22.40/dv:00.40Ocine8 BadTeacher 16.15– 18.15– 20.15– 22.30/dv:00.30Ocine9 PiratasdelCaribe4 16.00 Ocine9Transformers3 18.30- 22.00Ocine10 Cars2(3D) 16.00- 18.20Ocine10 Transformers3(3D) 20.30/dv:00.15

REUSREUSPALACESala1 LospingüinosdeMr.Popper 16.00-18.15-20.30-22.45Sala2 KungFuPanda2 16.00 Sala3 Insidious 18.15- 20.30- 22.30Sala4 Cars2 16.00-18.15 Sala5 Transformers3 20.30Sala6 Amigos 18.15- 20.30- 22.30 Sala7 HarryPotter7 16.00-18.15-20.30-22.45

Sala8 BadTeacher 16.00- 18.15- 20.30- 22.45Sala9Resacón2 16.00- 18.15- 20.30- 22.30

Mésinformacióaltelèfon977754978LAURENREUSMULTICINESLauren1LospingüinosdelSr.Popper 16.20- 18.25- 20.25- 22.30Lauren2KungFuPanda2 16.10- 18.15- 20.20Lauren2 Uncuentochino 22.40Lauren3Resacón2 16.15- 18.30- 20.35- 22.35Lauren4Amigos 22.40Lauren4Transformers3 16.15- 19.15Lauren5BadTeacher 16.30- 18.35- 20.40- 22.35Lauren6Paul 16.25- 18.30- 20.35- 22.35Lauren7PiratasdelCaribe4 22.20Lauren8Templario 17.00- 19.45- 22.20Lauren9HarryPotter7 16.45 -19.25-22.10

Peramésinformacióivendaanticipadad’entrades:www.laurencinemas.net

ELVENDRELLOCINEOcine1 Paul 16.15- 18.20- 20.30- 22.40/dv:00.50Ocine2 Templarios 11.40- 15.45- 18.05- 20.25- 22.45/dv: 1.00Ocine3LospingüinosdeMr.Popper 16.30- 18.30- 20.30- 22.30/dv:00.30Ocine4 Transformers3 22.30Ocine4 Cars2 16.10Ocine5 BadTeacher 18.20- 20.20- 22.20/dv: 00.20Ocine6 HarryPotter7 16.00- 19.00- 22.00/dv: 00.30Ocine7 HarryPotter7(3D) 17.15- 20.00- 22.30/dv: 1.00Ocine8Cars2(3D) 16.15- 18.25- 20.35Ocine9PiratasdelCaribe4 22.40

OCINE:902170831/977660778

32 - diarimés 29/07/11A L’ÚLTIMA

LAIA DÍAZLa Janin Ros va néixer fa 34 anys al Pinell de Brai (Terra Alta), però ja en fa tres que va de-cidir el seu estil de vida i va acabar fent cap a l’Alguer (Sardenya), l’única ciutat italiana on tradicionalment es parla en llengua catalana. Allí treballa com a secretària a l’Espai Llull.–Com va fer cap a l’Alguer?–Literalment, amb un vaixell ben gran! Jo vivia a Ciutadella de Menorca i ja feia un parell d’anys que volia co-nèixer les restes de la civilització nu-ràgica i de passada fer una tempora-da a l’illa de Sardenya. El que no sabia és que em quedaria a l’Alguer, una ciutat amb fortes arrels catalanes!–Quina va ser la seva pri-mera impressió?–Vaig sentir màgia, il·lusió i curiositat. Tot plegat, una barreja fantàstica de sensacions que t’inunda quan arribes a una illa molt feréstega que no coneixes. Aquesta terra és un testimoni mut i represen-tatiu de tots els pobles que l’han con-querida.–Sabia què hi trobaria?

–No m’esperava trobar gratacels ni avingudes sorolloses, sinó exacta-ment el que m’imaginava: el Medi-terrani en el seu estat més pur. És ne-cessari recalar-hi un temps per anar captant l’essència dels petits micro-cosmos que la formen. Aquesta illa t’atrapa, jo n’estic enamorada!–Quines són les principals diferències entre l’Alguer i el Pinell de Brai?–Les diferències són quasi inexis-tents. L’única cosa que canvia és que l’Alguer té la marina, la platja que en

diem nosaltres, però en aquest territori les tradicions continuen sent les mateixes que tenim a Catalunya, potser una mica més lligades al món marí, però també al camp.

D’altra banda, l’Alguer és una petita ciutat molt tranquil·la, el ritme de la qual es veu augmentat pel flux turís-tic, sobretot, els mesos d’estiu. A Sar-denya, la societat matriarcal és un fet més que evident en l’organització fa-miliar actual, però no crec que hi hagi molta diferència amb la meva llar del

Sud de Catalunya. –Si algú ve de visita, què no es pot perdre?–El portaria a passejar per L’Alguer Ve-lla i a contemplar la posta de sol des del bastió degustant una bona cerve-sa sarda, Ichnusa, o una copeta de vi Trobat o Cannonau. Visitar les torres, esglésies i raconets de la ciutat, plens d’encant i d’història. Passejar sense rumb pels seus carrerons, descobrir les veus del passat i la realitat del pre-sent. Qui vingui aquí gaudirà de la na-tura fusionada en potents paisatges de mar i muntanya.–Què és el que més troba a faltar de casa?–La família, els amics, els racons de casa meva, el paisatge de les serres que m’ha vist créixer i que es veu des de la meva finestra. I, també, per què no dir-ho: els arrossos de ma mare!–Si algun dia torna a casa, hi ha algun hàbit que no deixarà de fer?–M’agradaria mantenir els horaris. Aquí es menja més aviat, la gent se’n va a dormir més d’hora i, en conse-qüència, el ritme del matí inicia més prest. A la taula i al llit al primer crit!–Té intenció de tornar a casa aviat?–Uf... Això mai se sap!

SUDOKUL’ACUDIT Napi

Nivell mitjà

DEL PINELL DE BRAI (TERRA ALTA) A L’ALGUER (SARDENYA)

«Aquí et trobes el Mediterrani en estat pur»Janin Ros viu a l’Alguer, l’única ciutat italiana on tradicionalment s’hi parla català

«A l’Alguer s’ha de passejar sense rumb pels carrers per desco-brir les veus del passat»

Janin Ros a la zona del municipi de Lampianu, ubicat al nord de la ciutat de l’Al-guer.CEDIDA

27º 21ºTemperatura

màxima

Temperatura mínima

Espai patrocinat per:

EL TEMPS

Estat del cel:Domini de l’ambient as-solellat, amb cel serè o poc ennuvolat. Malgrat això, hi haurà nuvolosi-tat variable a punts de la meitat est de Catalunya tota la jornada, així com alguns intervals de nú-vols al terç sud fins a mig-dia. A la tarda creixeran nuvolades al Pirineu.