3 fixisme i evolucionisme-2011

3. Fixisme i 3. Fixisme i evolucionismeevolucionismeLA SELECCIÓ NATURALLA SELECCIÓ NATURAL

Què en saps?Què en saps? Què passarà amb el dit menut del Què passarà amb el dit menut del

peu humà d’ací a 500 anys?peu humà d’ací a 500 anys? Creacionisme i evolucionisme són Creacionisme i evolucionisme són

compatibles?compatibles? Quines evidències coneixes que els Quines evidències coneixes que els

organismes hagen evolucionat al organismes hagen evolucionat al llarg de la història de la Terra?llarg de la història de la Terra?

L’origen dels éssers viusEl creacionisme

Estem al segle XVIII i les idees dominants en Europa són que els éssers vius han estat creats tal com es coneixen, que són immutables i no canvien amb el tempsAquestes idees (fixisme creacionista) es basen en les creences judeocristianes del Gènesi segons les quals:1. El món, i tot el que hi ha, fou creat en sis dies i tindria sols uns 6 000 anys

2. Déu creà les espècies tal i com són ara i són immutables, no canvien

CreacionismeCreacionisme

Dos importants científics fixistes foren LINNEO i CUVIER

Famós botànic suec creador del sistema de classificació natural i de la nomenclatura binomial

Karl Von Linneo (1707-1778)

...la Teoria Catastrofista, segons la qual al llarg de la història de la Terra s’havien succeït grans catàstrofes a les quals seguien noves creacions

Pare de la Paleontologia,per les seues observacions s’adonà que antigament havien existit faunes i flores diferents a les actuals, la qual cosa el portà a plantejar...

Georges Cuvier(1769-1832)

Podem interpretar literalment el que Podem interpretar literalment el que diu la Bíblia o altres llibres religiosos?diu la Bíblia o altres llibres religiosos?

Necessàriament s’ha de contraposar Necessàriament s’ha de contraposar una creença religiosa amb les teories una creença religiosa amb les teories científiques actuals?científiques actuals?

Les idees creacionistes es poden Les idees creacionistes es poden considerar com a teories considerar com a teories científiques?científiques?

Tres qüestions importants:Tres qüestions importants:

El disseny intel·ligent és científic?El disseny intel·ligent és científic? Com explicar l’aparició de Com explicar l’aparició de

mecanismes tan sofisticats com els mecanismes tan sofisticats com els flagels bacterians? La complexitat flagels bacterians? La complexitat irreductible?irreductible?

Els ulls s’han Els ulls s’han format a partirformat a partird’estructuresd’estructuresmés simplesmés simpleshttp://en.wikipedia.org/wiki/Evolution_of_the_eye

http://en.wikipedia.org/wiki/Evolution_of_the_eye



Hi ha contradicció entre les Hi ha contradicció entre les creences religioses i la ciència?creences religioses i la ciència?

La teologia actual admet la La teologia actual admet la cosmobioevoluciócosmobioevolució com a expressió com a expressió de la força creadora de Déude la força creadora de Déu

No cal que Déu estiga present No cal que Déu estiga present directament en l’aparició de totes les directament en l’aparició de totes les criatures ni actue en els moments criatures ni actue en els moments “difícils” com l’aparició d’estructures “difícils” com l’aparició d’estructures complexescomplexes

Acceptar el paper de Déu és una Acceptar el paper de Déu és una qüestió de fe, acceptar les teories qüestió de fe, acceptar les teories científiques, nocientífiques, no

Harun Yahya i l’atles de la creacióHarun Yahya i l’atles de la creació1. Influència creixent de la religió (cristianisme,

judaisme, islamisme) en la visió del món, sobretot després de l’11-S-2001. Retorn a l’ortodòxia religiosa i retrocés del laïcisme. Creixement del rebuig social a l’evolucionisme: el 40 % de nord-americans la consideren una teoria absolutament falsa i accepten el creacionisme

2. El fet de l’evolució és inqüestionable, encara que no hi haja un acord generalitzat sobre els mecanismes evolutius. Les diverses formes de creacionisme no són científiques. Una hipòtesi científica s’ha de contrastar amb fets i observacions que l’avalen o rebutgen, però no en la incapacitat explicativa d’una altra hipòtesi

Per què són tan semblants?Per què són tan semblants?

EvolucionismeEvolucionisme L’evolució és un L’evolució és un FETFET Les teories que expliquen Les teories que expliquen COMCOM s’ha s’ha

produït poden variar i de fet han produït poden variar i de fet han variatvariat

El El LAMARCKISMELAMARCKISME és la teoria sobre és la teoria sobre l’herència dels caràcters adquiritsl’herència dels caràcters adquirits

El El DARWINISMEDARWINISME és la teoria de és la teoria de la selecció naturalla selecció natural

L’origen dels éssers viusEl transformisme

Al fixisme s’oposà el transformisme del qual la versió més moderna, l’evolucionisme, anà obrint-se pas a partir del segle XVIII i sobre tot durant el segle XIX

Per als científics evolucionistes...

…els éssers vius canviaven al llarg del temps a partir d’altres preexistents,...…i donaven lloc a espècies noves i diferents, cada vegada més complexes

CIENTÍFICS EVOLUCIONISTES: LAMARCK, DARWIN I WALLACE

Jean Baptiste de Monet, Cavaller de Lamarck(1744-1829)

Professor del Museu d’Història Natural de París. En l’any 1800 pronuncià una conferència on exposà una teoria coherent sobre la transformació dels éssers vius

Admet l’existència d’una evolució de les espècies i tracta de donar-li una explicació racional

El LAMARCKISME El LAMARCKISME es basa en els principis següents:es basa en els principis següents:

1.1. El medi ambient El medi ambient canviacanvia2.2. Els éssers vius Els éssers vius necessiten adaptar-senecessiten adaptar-se a aquests a aquests

canviscanvis

3.3. Per adaptar-se, els éssers vius Per adaptar-se, els éssers vius utilitzen més uns utilitzen més uns òrgans que altresòrgans que altres ((ús i desúsús i desús))

4.4. Els òrgans més emprats Els òrgans més emprats es desenvolupenes desenvolupen i i enrobusteixen, els que no s’utilitzen enrobusteixen, els que no s’utilitzen s’atrofiens’atrofien

5.5. Els Els caràcters assolitscaràcters assolits o perdutso perduts pels éssers vius al pels éssers vius al llarg de la seua vida llarg de la seua vida són transmesos als són transmesos als descendentsdescendents ((herència dels caràcters adquiritsherència dels caràcters adquirits))

Segons Lamarck, inicialment les girafes tindrien el coll curt però s’hauria estirat en allargar-lo per menjar les fulles dels arbres i...

…els descendents haurien heretat aquesta característica

Charles Darwin (1809-1882)El 1831 s’enrolà en el vaixell de reconeixement HMS Beagle com a naturalista sense paga per començar una expedició científica al voltant del món

En aquest viatge realitzà importants observacions geològiques i biològiques. En 1836, després de tornar a Anglaterra, es dedicà a reunir les seues idees respecte del canvi de les espècies

El 1859 publicà la seua teoria “L’origen de les espècies per mitjà de la selecció natural”. Aquest llibre causà un gran debat i suposà una enorme revolució en el pensament humà

Va morir el 19 d’abril de 1882 i està soterrat a l’Abadia de Westminster

Darwin Online

http://darwin-online.org.uk/

Alfred Russell WallaceNasqué el 8 de gener de 1823 a Usk, Monmoutshire, Gal·les. El 1848 realitzà una expedició al riu Amazones amb el també naturalista Henry Walter Bates i, des de 1854 fins 1862, dirigí la investigació a les illes de Malaisia. En aquest temps formulà la seua teoria de la selecció natural

El 1858 comunicà les seues idees a Darwin, i s’hi donà la sorprenent coincidència que aquest darrer tenia manuscrita la seua pròpia teoria de l’evolució

1823-1913

Va morir el 7 de novembre de 1913 a Broadstone, Dorset, Anglaterra

La teoria de DARWIN-WALLACE La teoria de DARWIN-WALLACE es basa en els principis següents:es basa en els principis següents:

1.1. La majoria de les espècies es reprodueixen en La majoria de les espècies es reprodueixen en gran nombregran nombre2.2. Els Els recursosrecursos (aliment, espai, etc.) són (aliment, espai, etc.) són limitatslimitats3.3. Els individus d’una espècie no són iguals entre si, sempre hi ha Els individus d’una espècie no són iguals entre si, sempre hi ha

certa certa variabilitat.variabilitat. AlgunesAlgunes variacions variacions es transmetenes transmeten als als descendentsdescendents

4.4. La La lluita per l’existèncialluita per l’existència: els individus han de superar les : els individus han de superar les condicions que imposa el medi per sobreviurecondicions que imposa el medi per sobreviure

5.5. Sobreviuen els més aptesSobreviuen els més aptes (les adaptacions millors a les (les adaptacions millors a les condicions del medi)condicions del medi)

6.6. La La selecció naturalselecció natural (reproducció i supervivència dels millor (reproducció i supervivència dels millor adaptats) causa al llarg de les generacions que s’acumulen les adaptats) causa al llarg de les generacions que s’acumulen les característiques més favorables en relació al medi. Així han anat característiques més favorables en relació al medi. Així han anat apareixent apareixent noves espèciesnoves espècies

7.7. Els seus Els seus descendents n’hereten els caràctersdescendents n’hereten els caràcters

El cas de les girafesEl cas de les girafes

Segons Darwin, en les poblacions de girafes Segons Darwin, en les poblacions de girafes existia una certa variabilitat. Unes tenien el coll existia una certa variabilitat. Unes tenien el coll més llarg que d’altres. Els individus de coll més llarg que d’altres. Els individus de coll més llarg estarien millor adaptats i deixarien més llarg estarien millor adaptats i deixarien més descendents. Amb el temps cada vegada més descendents. Amb el temps cada vegada hi hauria més girafes amb el coll llarghi hauria més girafes amb el coll llarg

Per què els Per què els insectes bastóinsectes bastó han han adoptat la forma d’un branquilló?adoptat la forma d’un branquilló?

Per què les Per què les fulles de lesfulles de les ortiguesortigues són urticants?són urticants?

Explicació lamarckiana:Explicació lamarckiana:Els insectes bastó han adoptat la

forma d’un branquilló per a evitar que els depredadors els vegen

Les fulles de les ortigues són urticants per a evitar que els herbívors se les mengen

Explicació lamarckiana:Explicació lamarckiana: Tant l’insecte bastó com l’ortiga deuen

les seues característiques a la necessitat d’adaptar-se per sobreviure

Per evitar els depredadors, els avantpassats dels insectes bastó van adoptar aquesta forma, aquest nou caràcter, i el van transmetre als descendents

Es pot fer un raonament semblant per a les fulles de l’ortiga

Explicació darwinista:Explicació darwinista: La forma del cos és un caràcter hereditari.

Entre els insectes avantpassats dels insectes bastó, n’hi havia alguns amb formes corporals que els permetien passar més desapercebuts que d’altres respecte als depredadors, la qual cosa els donava més possibilitats de tenir descendència

Generació rere generació, la selecció natural va afavorir la reproducció i supervivència dels individus més semblants a un branquilló

Un raonament semblant pot explicar l’origen dels pèls urticants de les ortigues

Precursors del Neodarwinisme

Limitacions del darwinisme, necessitat de Limitacions del darwinisme, necessitat de modificar la teoria de l’evoluciómodificar la teoria de l’evolució

Quan Darwin planteja la seua Quan Darwin planteja la seua Teoria Teoria sobre l’Origen de les Espèciessobre l’Origen de les Espècies per per selecció naturalselecció natural no es coneixen ni les no es coneixen ni les Lleis de l’HerènciaLleis de l’Herència ni les ni les mutacionsmutacions

Per aquest motiu el darwinisme tenia Per aquest motiu el darwinisme tenia una important una important contradicciócontradicció amb ell amb ell mateix, ja que si el mecanisme de mateix, ja que si el mecanisme de l’evolució era l’evolució era la selecció natural...la selecció natural...

...aquest mateix procés, amb el ...aquest mateix procés, amb el temps, temps, eliminava la variabilitateliminava la variabilitat, amb la , amb la qual cosa tard o prompte l’evolució qual cosa tard o prompte l’evolució s’aturarias’aturaria

El Neodarwinisme o El Neodarwinisme o Teoria Sintètica de l’EvolucióTeoria Sintètica de l’Evolució

A començaments del segle XX es formula A començaments del segle XX es formula una nova teoria: una nova teoria: el Neodarwinisme o el Neodarwinisme o Teoria Sintètica de l’EvolucióTeoria Sintètica de l’Evolució que que integra el integra el darwinismedarwinisme amb les amb les lleis de lleis de MendelMendel i el fenomen de les i el fenomen de les mutacionsmutacions

Aquesta teoria és la que està Aquesta teoria és la que està vigent en vigent en l’actualitat amb noves alternativesl’actualitat amb noves alternatives com com lala simbiogènesisimbiogènesi (Margulis)i (Margulis)i l’equilibri l’equilibri puntuat puntuat (Gould)(Gould)

El neodarwinisme revisatEl neodarwinisme revisat Lynn MargulisLynn Margulis (simbiogènesi)(simbiogènesi)

Stephen Jay GouldStephen Jay Gould (equilibri puntuat)(equilibri puntuat)

L’origen dels éssers vius: El Neodarwinisme

Aquesta teoria es basa en els següents principis:

1) Els éssers vius experimenten variacions causades per mutacions que es produeixen a l’atzar, la qual cosa genera variabilitat entre els individus de la mateixa espècie

2) Sobre ells actua la selecció natural. Els individus millor adaptats, sobreviuen, deixen més descendents i els seus caràcters s’estenen dins de la població. Els pitjor adaptats deixen menys descendents i els seus gens van desapareixent

3) Aquests canvis progressius s’acumulen en el temps i produeixen canvis en les poblacions que donen lloc a noves varietats, races i espèciesSegons el Neodarwinisme les girafes haurien evolucionat de la següent manera:


Entre els antecessors de les girafes, animals amb coll curt, les mutacions produirien alguns individus amb el coll un poc més llarg

http://evolutionibus.eresmas.net/neodarwinismo.html

http://evolutionibus.eresmas.net/neodarwinismo.html

…llarg i més curt. Variabilitat sobre la qual actua la selecció natural

Amb el temps les girafes cada vegada tindran el coll més llarg. L’evolució no s’atura ja que les mutacions fan que sempre hi haja individus amb el coll més...

Si aquest caràcter representa un avantatge, aquests individus es reproduiran més i...…augmentarà el nombre d’individus amb coll llarg


TEORIES EVOLUCIONISTES

PROVES DE L’EVOLUCIÓ

L’evolució és en l’actualitat una teoria ben assentada i fonamentada malgrat algunes tendències de caràcter fonamentalista existents que, contra tota evidència, segueixen mantenint d’una manera absurda i irracional el creacionisme

Les proves en què es basa l’evolució són:

• Proves paleontològiques• Proves morfològiques• Proves biogeogràfiques• Proves embriològiques• Proves bioquímiques

PROVES DE L’EVOLUCIÓPROVES PALEONTOLÒGIQUES: FORMES INTERMÈDIES

Alguns fòssils presenten característiques intermèdies entre grups d’éssers vius i permeten conèixer a partir de quins organismes han pogut evolucionar uns grups d’éssers vius

Per exemple, l’ Archaeopteryx , antecessor de les aus, presenta característiques intermèdies entre les aus i els rèptils (plomes, dents de rèptil, urpes a les ales, ...)

L’estudi dels fòssils permet de reconstruir com ha estat el procés evolutiu d’un organisme i poder conèixer com han estat els canvis experimentats per una espècie des del seu antecessor fins la seua forma actual

PROVES PALEONTOLÒGIQUES: SÈRIES FILOGENÈTIQUES

En la figura s’observa la sèrie filogenètica de l’extremitat dels èquids: a) Hyracotherium (eocè, 50 m.a.). b) Mesohippus (oligocè, 30 m.a.). c) Merychippus (miocè, 15 m.a.) i d) Equus (cavall actual)

Sèrie filogenètica del cavall i, en general, dels èquids (cavalls, zebres i ases)

PROVES PALEONTOLÒGIQUES: SÈRIES FILOGENÈTIQUES

PROVES PALEONTOLÒGIQUES:SÈRIE FILOGENÈTICA DE L’ESPÈCIE HUMANA

PROVES PALEONTOLÒGIQUES: FÒSSILS VIVENTS

Es tracta d’organismes que quasi no han evolucionat i s’han mantingut quasi sense canvis al llarg de milions d’anys. Exemples:

L ’araucària El celacant

PROVES MORFOLÒGIQUES I ANATÒMIQUES

Basades en l’estudi comparat de la morfologia i l’anatomia dels éssers viusEn aquest aspecte cal distingir entre òrgans homòlegs i òrgans anàlegs

Òrgans homòlegs són òrgans amb un mateix origen i estructures semblants però diferents perquè realitzen funcions distintes. Per exemple: l’ala d’un ratpenat, la pota d’un cavall, l’aleta d’una balena o l’extremitat prènsil d’un primat. L’homologia s’explica per un procés d’evolució divergent o adaptació d’un mateix òrgan a finalitats i medis diferents: volar, córrer, nadar, enfilar-se

Òrgans anàlegs són òrgans amb origen diferent però que presenten un aspecte semblant per tenir una finalitat similar. Per exemple: l’ala d’un insecte i l’ala d’una au. L’analogia indica una evolució convergent per adaptació d’estructures diferents a un mateix medi o finalitat: volar, en el cas de l’exemple


Exemple d’homologia

Un exemple d’òrgans homòlegs el tenim en les extremitats anteriors dels vertebrats: a) braç humà, b) pota de felí, c) aleta de balena, d) ala de ratpenat

L’homologia indica un parentiu evolutiu, un origen comú en el què les diferències són degudes a un procés d’evolució divergent o radiació adaptativa són molt diferents en la seua funció però posseeixen les mateixes estructures, els mateixos ossos

Els òrgans són molt diferents en la seua funció però posseeixen les mateixes estructures, els mateixos ossos


Un exemple d’analogia: el tauró, el peix espasa, l’ictiosaure (rèptil fòssil) i el dofí tenen una forma similar

Aquest fet no és el resultat d’un origen comú ni d’una relació de parentiu, sinó que s’explica per un procés d’adaptació...


...a un mateix medi, l’aquàtic, per part d’éssers vius molt diferents (peix cartilaginós, peix ossi, rèptil i mamífer)

Es tracta per tant d’un cas d’analogia que indica una evolució convergent o convergència adaptativa


Els aparells circulatoris dels vertebrats

PEIXOS AMFIBIS RÈPTILS AUS I MAMÍFERS

PROVES MORFOLÒGIQUES I ANATÒMIQUESÒRGANS VESTIGIALS

Es tracta d’òrgans atrofiats, sense cap funció actualment però que poden revelar l’existència d’avantpassats per als quals aquests òrgans eren necessaris

Un bon exemple el tenim en les restes de les extremitats de les balenes, la qual cosa revela...

...el seu passat quadrúpede

EVIDÈNCIES DE L’EVOLUCIÓ: PROVES BIOGEOGRÀFIQUES

Una de les proves o evidències més demostratives de l’evolució és la distribució geogràfica d’una sèrie de aus grans

http://www.damisela.com/zoo/ave/ratities/index.htm

http://www.damisela.com/zoo/ave/ratities/index.htm

L’estruç d’Àfrica, el nyandú de Sud-amèrica i el casuari i l’emú d’Austràlia només es poden explicar mitjançant les teories de l’evolució i de la tectònica de plaques



1. Fa uns 100 milions d’anys es desenvolupà un avantpassat comú d’aquestes aus i es va estendre pel Gondwana. Aquesta és la raó per la qual no hi ha aus corredores en Lauràsia

2. En fragmentar-se el Gondwana les diferents poblacions d’aus quedaren aïllades i evolucionaren per separat donant espècies diferents

Explicació de la distribució geogràfica de les aus corredores gegants

Continent hipotètic que a finals del període primari reunia en un sol bloc les terres que constitueixen actualment Austràlia, S i SO d’Àsia, Madagascar, Àfrica, Amèrica del Sud (part septentrional) i l’Antàrtida

GONDWANA

EVIDÈNCIES DE L’EVOLUCIÓ: PROVES EMBRIOLÒGIQUES

Es basen en l’estudi del desenvolupament embrionari dels éssers vius. Aquelles espècies que tenen un major parentiu evolutiu mostren majors semblances en els seus processos de desenvolupament embrionari. Les similituds en les primeres etapes del desenvolupament embrionari dels vertebrats demostra l’existència d’un avantpassat comú

EVIDÈNCIES DE L’EVOLUCIÓ: PROVES BIOQUÍMIQUES (I)

Una de les evidències més importants es basa en la similitud a nivell molecular que hi ha entre les proteïnes o els ADN de diferents organismes. Aquesta similitud és més destacada com...

…major és el parentiu evolutiu entre ells

Espècies comparades Diferències en el ADN (%)

Home-Goril·la 1,4

Home-Ximpanzé 1,2

Goril·la-Ximpanzé 1,2

Home-Orangutan 2,4

Goril·la-Orangutan 2,4

Ximpanzé-Orangutan

1,8

Diferències en els ADN entre els pòngids i l’espècie humana

Les similituds i diferències es manifesten també a nivell de les proteïnes. En la taula s’indica el tant per cent d’aglutinació que es produeix quan es mesclen en un tub d’assaig plasma sanguini de diferents animals i anticossos contra proteïnes del sèrum sanguini humà, tretes de conills als quals s’ha injectat sèrum humà. Es dedueix que...

Espècie % d’aglutinació

Home 100

Ximpanzé 85

Goril·la 54

Orangutan 42

Babuí 29

Bou 10

Cérvol 7

Cavall 2

Marsupial 0

…com major és el percentatge d’aglutinació

…major similitud hi ha entre les proteïnes de l’animal i les proteïnes humanes...

...i això mesura el grau de parentiu evolutiu

EVIDÈNCIES DE L’EVOLUCIÓ: PROVES BIOQUÍMIQUES (II)

COM S’ORIGINEN NOVES ESPÈCIES?

Aparició de varietats: l’exemple de la Biston betularia

La Biston betularia és una papallona que serveix d’aliment a moltes espècies d’ocells. Fins 1850 sols existia a Anglaterra la varietat clara, color semblant al de l’escorça dels arbres sobre els quals sols parar-se

A partir de 1850, amb el desenvolupament industrial i la proliferació de les fàbriques, la varietat fosca passà a ser la més abundant en les zones industrials, mentre que a les zones agrícoles...

...segueix sent-ho la varietat més clara!!!


Explicació

Si els arbres no estan contaminats, la seua escorça té una tonalitat clara. En aquest cas la varietat millor adaptada és la varietat clara, ja que no és vista per les aus. Els pocs exemplars foscos que apareixen per mutació...

...són fàcilment detectats per les aus, que se les mengen i...

...com a conseqüència, NO deixen descendència


Amb la contaminació, els líquens moren i l’escorça dels arbres es torna més obscura. Els exemplars obscurs que apareixen per mutació es veuen pitjor i NO són detectats. Els exemplars clars, pitjor adaptats, sofreixen els efectes de la depredació. En aquestes condicions...

...cada vegada hi haurà...

…MÉS....

…exemplars obscurs

L’APARICIÓ DE RACES

Si diferents poblacions d’individus d’una mateixa espècie experimenten variacions que les diferencien, a causa de l’allunyament o per altres motius, es produiran...

...races d’una mateixa espècie. Els individus de diferents races...

…PODEN REPRODUIR-SE ENTRE SI

CONCEPTE D’ESPÈCIE

Conjunt d’individus que pertanyen a poblacions naturals que es poden reproduir entre ells donant una descendència fèrtil

De vegades es pot donar el cas d’individus d’espècies diferents que es poden reproduir entre ells (cavall i somera) però els descendents (mula) són estèrils

COM ES PRODUEIXEN LES NOVES ESPÈCIES?

Per a que es produïsquen noves espècies, a més de donar-se un canvi en les característiques genètiques de la població que dóna origen a poblacions d’individus diferents,...

…ha de produir-se un aïllament que faça impossible que aquestes noves característiques...

…passen a individus d’altres poblacions

Ara bé, com es pot produir un aïllament d’aquestes característiques?

Les principals formes d’aïllament són:

a) Geogràfic: les poblacions queden aïllades per accidents geogràfics com el mar, rius, deserts,...

b) Reproductiu: encara que els individus es mantenen al mateix territori, les variacions genètiques produïdes per mutació poden impedir que un grup d’individus de la població original puga reproduir-se amb la resta i es produeix un aïllament reproductiu que originarà amb el temps una nova espècie

L’APARICIÓ D’ESPÈCIES PER AÏLLAMENT GEOGRÀFIC

Distribució de les diferents races d’una mateixa espècie en el continent africà. A les zones on hi ha algunes poblacions que han quedat aïllades és on pot produir-se l’especiació

Zones d’aïllament en les quals es pot produir l’especiació

Zones no aïllades entre si que poden donar lloc a diferents varietats o races però no a diferents espècies, ja que existeix relació genètica

ESQUEMA DE L’ESPECIACIÓ PER AÏLLAMENT

1) Una població original (a) es dispersa per un territori ampli

2) S’originen així diferents poblacions en les quals les diferències genètiques que es produeixen per mutacions poden donar lloc a noves varietats o races (a1, a2, a3, a4)

3) Una de les races (a3) pot quedar aïllada per una barrera geogràfica (per exemple) i...

...amb el temps les diferències genètiques poden donar lloc a l’aïllament reproductiu i a la formació d’una nova espècie (b1)

L’evolució, una qüestió de fe?L’evolució, una qüestió de fe?1. No és una qüestió de fe. L’evolució

és un fet que es basa en nombroses proves

2. A la part final del tema hem donat un seguit de proves diverses que només s’expliquen pel fet evolutiu: proves paleontològiques, morfològiques i anatòmiques, biogeogràfiques, embriològiques i bioquímiques

Bibliografia: per saber-ne mésBibliografia: per saber-ne més http://evolution.berkeley.edu/ http://bioinformatica.uab.es/divulgacio/evol.html http://www.aboutdarwin.com/ SAMPEDRO, Javier. SAMPEDRO, Javier. Deconstruyendo a Darwin: los Deconstruyendo a Darwin: los

enigmas de la evolución a la luz de la nueva enigmas de la evolución a la luz de la nueva genética. genética. Barcelona: Crítica, 2007Barcelona: Crítica, 2007

AYALA, Francisco. AYALA, Francisco. Darwin y el diseño inteligente: Darwin y el diseño inteligente: creacionismo, cristianismo y evolución. creacionismo, cristianismo y evolución. Madrid: Madrid: Alianza Editorial, 2007Alianza Editorial, 2007

DAWKINS, Richard. DAWKINS, Richard. El espejismo de Dios. El espejismo de Dios. Madrid: Madrid: Espasa Calpe, 2007Espasa Calpe, 2007

SCHMITZ-MOORMANN, Karl. SCHMITZ-MOORMANN, Karl. Teología de la Teología de la creación de un mundo en evolución. creación de un mundo en evolución. Estella: Estella: Editorial Verbo Divino, 2005Editorial Verbo Divino, 2005

http://evolution.berkeley.edu/

http://bioinformatica.uab.es/divulgacio/evol.html

http://www.aboutdarwin.com/

3 fixisme i evolucionisme-2011

Education