Any segon.-!!.3 Epoca - N.° 22 DiMabte 29 Marci de 1924

Justícia Socialife

De moment cal posar el nostreideari polític per damunt del nofrtre ideari social.

GABRIEL ALOMAR.

15 cts. SETMANARI SOCIALISTA Redacció: Pi, 11 . - BARCELONAMt.VisBKI

El mot bandejatSota el títol de «El mot reivindicat», el nostre benvol-

gut confrare «La Publicitat», ens dedica un dels seus mag-nífics editorials. Amb un to de paternal indulgència ensve a dir: «—Ja ho veiem! Vosaltreá, infants socialistes osocialistes infants que us heu negat a dir-vos «naciona-listes», us heu equivocat de mig a mig. Aquí teniu unaprimera autoritat del socialisme, el Primer ministre brità-nic Ramsay Mac-Donald, que es declara fervorosamentnacionalista. Vaja, deixeu-vos córrer aquesta repatane-rial Veniu al bon camí!»

Ja havem callat altres vegades i no hem pas de callarsempre. Si «La Publicitat» no troba ventatges en la po-lèmica, nosaltres no en tenim la culpa. En aquest mo-ment no l'hem pas suscitada. Malgrat les seves amablesadmonicions., ho hem de repetir molt clar: NOSALTRESNO SOM NACIONALISTES. Vivim en la Europa conti-nental i havem de pendre els mots amb el sentit que en ellatenen i no amb el que puguin tenir a Anglaterra. Reco-neixia aquest fet evident la mateixa «Publicitat», quanafirmava, divendres darrer, que el nacionalisme de Mac-Donald no té res que veure amb «el nacionalisme hege-monista, gelós i frenètic, dels titulats nacionalistesfrancesos, italians i alemanys».

Ramsay Mac-Donald té autoritat per a parlar com par-la i tots tenim el dret d'interpretar-lo a la nostra manera.Però l'autor d'aquell editorial està massa ben enterat pera que nosaltres creguem en la seva ingenuitat oportunis-ta. A Anglaterra, abans de Ramsay Mac-Donald, la gentde tots els camps ha parlat de la nació escocesa i de lanació galesa. Sobre això no hi han hagut mai confusions.I quan els que parlen i els que escolten estan en un plad'intel·ligència comú, les paraules, més que afirmacionsrotundes i trascendentals, són suggestions lleus i delica-das. Tots els qui han escoltat al Primer ministre britànici tots els qne hem llegit referències dels seus darrers par-laments no havem pas rebut la impressió de que. aquellgran home estigués fent declaracions doctrinals. Podríemdir que les seves paraules no passaven de insinuacionsdiscretes en favor d'una tendència la qual es produeix enun ambient on no són possibles els excessos d'acció i dereacció.

El vell diari conservador «The Times» de Londres, co-mentant l'obstrucció que els extremistes de la índia hanposat en pràctica en el Parlament de Dalhi, deia el dia 13d'aquest mes: «Contra tot esclat de violència, el Raj bri-tànic és avui per avui la suprema garantia. Es la certesade la protecció britànica contra tota adversa contingèn-cia ço que dona als diputats «swarajists» coratge i lliber-tat per a llurs excessos parlamentaris. Ells arriben a totsels extrems en llur condempnació de la regència britàni-ca. Si ho fan, si ho poden fer, és precisament degut a lapròpia regència.»

Aquesta veritat és universalment reconeguda. El go-vern britànic garanteix la llibertat i el dret fins en els ca-sos en que sen fa un ús inadequat i abusiu. Per moltmenys que ço que ha passat a Irlanda i a la índia, en al-tres països, sota altres règims, haurien sigut afusellatscentenars de ciutadans. En aquella atmosfera de sereni-d'alta comprensió, d'infrangible respecte, quina significa-ció poden tenir les paraules de Mac-Donald que s'ajus-ti als termes de la mateixa polèmica? En aquell lloc i enaquelles circumstàncies quin inconvenient podriem teniren suscriure les paraules d'aquell home? Però no oblidil'insigne escriptor de «La Publicitat» que els anglesos novolen assimilar-se els altres ni volen ésser assimilats. Isurten amb la seva.

Som a Catalunya, i és fresca la decissió que va pendrela Junta de l'Ateneu Barcelonès i la trista apologia que vafer-ne el nostre contrincant. Després d'aquella actitut iaquelles paraules, tenim dret a arrapar-nos a la levita delPrimer ministre britànic?

No ens ho feu repetir. Avui, aquí, no acceptem el mot.Estimem, sí, la Pàtria. Perquè l'estimem, la volem digna.Per això som socialistes. No p particiem ni poc ni moltd'aquella pobra creença de que «els obrers no tenen pà-

coní insulsa aquella famosa frase d'en Pi i Margallha una Pàtria per tots els homes: la Terra». Però igual dis-tància ens separa d'aquest concepte de desarrelament idesnaturalizado, com del Sinn fein i del Swraj. l no caldir que ens inspira repugnància la nonada RepúblicaRhenana o la impossible República del Palatina!.

No voldríem ofendre a ningú ni discutir la etiqueta delsaltres. Però tots sabem qne nacionalisme, en la immensamajoria dels casos, és sinònim de chauvinisme, de frene-sí, d'aberració. Ve a ésser com un desequilibri de l'orga-nisme afectiu que fa perdre als homes tot sentit de pon-deració. Es confondre ço que és bàsic i substancial ambla adjectivitat de una filiació que serveix per a deformarles idees i exagerar conceptes. No està gaire segur delspropis sentiments el que tot ho espera de la naturalesaexterna de les coses i del caduc i fracassat mecanismenacional Els mateixos arguments servirien algún dia per

*.*»#. i—r

L'humor estranger <El pacient.—Quin dia serà que'|odré deixar les tortures d'aquest

llit. JEl doctor.—Vol callar, homel Niff sé pas de que es queixa. On es-

tarà més segur qtie aquí?*> (Copiat del Simplicíssimas)

. .a •'f*

a defensar Duanes, cruentei purificacions, guerres fratri-cides i altres sacrilegis i folies.

Respecte la nostra naturalesa i els nostres fins humansno tenim res per discutir autyb ningú. Les nostres amorsvan revestides de una partts^lar dignitat que no reclamareconeixement ni gràcia. Tol està decidit: Som catalans,socialistes catalans. "í

I no ho oblideu: Ramsay Jtëac-Donald, és un dels nos-'tres. í

L'efusió silenciosa y

La natural costum delsdiaris és alimentar-se ambehdesbordament del cor col-flectiu. Però també pot ha-ver-hi ocasions en què's no*dreixin sobre tot de lo queno pot dir-se. Aleshores lasimple acció de pendre enmans un periòdic cobra unserítit espiritual, casi reli-giós. Entre les línies, forço-rsament anodines i manses,vosaltres cerqueu la palpi-tació amiga qui recull, enl'ombra llunyana, el batecdel vostre cor com la res-posta nocturna d'un guai*ta.*.— Aquí soc, germà! Si,si... Mantinc el foc sota lescendres... La meva llàntiano s'és apagada... Oydà!

I dirieu que hi ha un con-fort celestial en la mateixacontenció que os mantencallats; perquè aleshores lacomunicació entre els con-frares, lliure de tot instru-ment material, vola de cora cor, inaccessible a lespotestats adverses.

I no és sols la nostra espi-ritualitat catalana la qui ensuneix; sinó què'l nostre pen-sament va an aquells ho-mes de parla diversa, quiprecisament per llur sacrifi-ci personal, per llur herois-me de ciutadania, han re-construit per una solidaritatde-persecució lo qu'altresf orces havien romput creientunir-ho més fermament.

I les nostres mans s'exte-nen vers l'imatge llunyanad'aquests homes, tremolo-ses i eloqüents.

Fòsfor.

Li insti

La «Gaceta» de Madrid deldia 16 de l'actual ha publicatun decret relatiu a la reorganit-zació de l'ensenyament tècnic;<¡ue té una trascendencia ex-traordinària pels treballadors,especialment pels de Barcelona,on alguns ateneus obrers i lesEscoles Complementaries d'Ofi-cis de l'Ajuntament i la Escoladel Treball de la Mancomunitat,han portat l'educació professio-nal a un nivell desconegut entotes les ciutats d'Espanya.

Pel que sembla, l'Estat quetantes mostres de competènciaha donat en aquesta qüestió, esproposa venir a arranjar lesnostres escoles. De moment s'hacreat una «Comisión Organiza-dora de la enseñanza técnica»encarregada d'elaborar un pro-gecte d'«unificació». De Catalu-nya hi hauran només aquestsvocals: el director de la «Escue-la de Ingenieros Industriales»,el director de la «Escuela Indus-trial» de Tarrassa, i el delegatregi del patronat de la EscolaIndustrial ds Barcelona.

El progecte que elaborins'haurà d'ajustar, com a princi-pals, a les bases següents:

a) Concordancia entre loscentros de enseñanza, las zonaseconómicas nacionales y el ca-rácter especial de cada una deellas.

b) Tutela del Estado, ejerci-da mediante un servicio de ins-pección y limite de las condi-ciones exigibles a la iniciativaprivada.

c) Acentuar en la reformauna tendencia práctica y un ca-rácter marcadamente nacional,extendiendo todo lo posible lasenseñanzas de carácter elemen-tal de orientación y aprendiza-je, etc.

Es d'esperar que la organit-zació obrera de Catalunya iles associacions d'estudiantsobrers de la nostra ciutat sa-brán fer-se càrrec de la trascen-dencia d'aquesta qüestió, de vi-da o mort per a l'educació pro-fessional obrera.

Aquest número hapassat per la cen-

sura militar.

CRÓNICA HEBDOMADARIA

Política internacionalNo prengui el lector per modèstia excessiva la confessió que li

fem que nosaltres no tan sols no hem llegit la nova llei electo-ral italiana, sinó que ens ha costat tot un esforç entendre-la a tra-vés de les referències que hem pogut recollir en periòdics i revis-tes. Després d'aquesta declaració ja es comprèn que no tenim pasla pretensió de posar càtedra. Però les eleccions italianes es cele-bren el dia 6 d'abril i, abans d'aquesta data, volem servir una pe-tita racció de matemàtiques feixistes als nostres pacients lectors.Aixi potser no els vindrà tant de nou el íriotnf de Mussolini ni elshi serà tanta sorpresa la solemne ratificació de confiança que elpoble italià prepara al duce en aquella ja propera data.

Es veu que era una molèstia insoportable governar sense unamajoria disciplinada. Les eternes combinazioni donaven als minis-teris una vida de constant inquietud. Això exigia un remei i la solaconstitució d'un govern de força va aportar-lo. Tot el païs està alcostat de Mussolini i del feixisme, però per un cas de distracció(que tot és possible en aquest món), Mussolini va fer aprovar unallei que li assegurés la majoria, i no pas una majoria de la meitatmés un, sinó una majoria de les dues terceres parts del Parlament.Aixi hommes convenç, abans que cap italià hagi emès el seu su-fragi, que'Mussolini compta amb la voluntat indeclinable del seupoble.

Segons la nova llei, l'elecció consisteix en dues operacions lesque.ls, imitant alguns comentaristes de la reforma, anomenarem«vot nacional» i «vot regional». En ço que s'entén per «vot nacio-nal», el país constitueix un sol col·legi electoral. L'elector no votacap persona determinada, sinó la llista de candidats que presentael seu partit. La nació està dividida en quinze regions o districteselectorals a cada un dels quals se li senyala un nombre de repre-sentants proporcional al volum de la seva població. Lombardia,per exemple, en té 47; Toscana, 38; la Marca, 16. Cada partit potpresentar una xifra de candidats menor o igual a les dues terceresparts de diputats a elegir, però no més. Les llistes són presentadesa i-ada districte per mitjants intrincáis i laboriosos, però cada par-tit ha de presentar llista almenys en dos districtes. Els resultats deço que podríem dir-m la proclamació de candidats es sumen i for-men las llistes nacionals de partits, cada una de les quals pot con-tenir fins a 356 candidats.

L'elector vota la llista en bloc. Tant és així que la candidaturano porta el nom de cap candidat, sinó el segell o la marca prèvia-ment registrada de cada partit. Els feixistes, per exemple, hi posenun feix d'estaques; els catòlics populars, una creu i la paraula Li-bertas, etc. No obstant, l'elector té el dret d'emetre «vots de prefe-rència» o sigui posar tres noms a la seva candidaiura quals noms,però, ha d'escollir d'entre els candidats proclamats en el seu propidistricte. El partit que obtingui majoria de sufragis en la votaciónacional, té assegurats els seus 356 candidats — les dues terceresparts del Congrés. S'exigeix, però, una condició : la d'haver obtin-gut el 2Í5 per cent dels sufragis emesos.

Determinada la majoria, entra en consideració ço que havemanomenal «vot regional». Dues terceres parts de representants decada districte se'ls emporta el partit triomfant i resta l'altra terce-ra part a la qual s'aplica el sistema de representació proporcionalen la forma acostumada, ço és, sumant els vots dels altres partitsi dividint-lo pels llocs vagants. A cada regió o districte es faràaquesta operació i el quocient que resulti s'aplicarà per a la dis-tribució dels llocs de minoria. Per exemple, a Toscana, correspo-nen tretze llocs a les minories. Suposem que els lliberals tenen60.000 vots, 120.000 els socialistes i 80.000 els populars catòlics, entotal 260.000. El quocient es de 20.000 i corresponen 3 diputats lli-berals, 6 socialistes i 4 catòlics populars.

Resta decidir quins són els elegits dels diferents candidats quefiguren en cada llista de partit i per això serveixen els «vots depreferència». Els candidats de cada llista que hagin obtingut unnombre major de «vots de preferència» seran els escullits de cadallista en ordre de major a menor.

Tenim doncs, que el partit que obtingui un vot més que el altresen tota la nació, obté automàticament l'elecció de tots els seus can-didats o sigui les dues terceres parts del Parlament. Es doncs el«vot nacional» el que elegeix la majoria de la Cambra i el «vot re-gional» el que elegeix les minories. Únicament en el cas de que elpartit triomfant no arrivés a sumar el 25 per cent dels sufragisemesos s'aplicaria la representació proporcional a tots els partitssegons els vots obtinguts en cada districte.

Però aquesta contingència no entra en el quadre de les possibi-litats de la lluita propera. Si no fossin suficients les parau-les de Mussolini «ara foragitarem als darrers refugiats en les trin-xeres paraules parlamentaries», ho serien procedi-ments feixistes a tot arreu d'Italià, pels quals es fa impossible totapropaganda pacífica de les candidatures d'oposició. Per altra partel partit catòlic popular no té altre programa que unas afirmacionsplatòniques a favor de la Societat de les nacions i altres espèciesque hàbilment pregonitza Mussolini. Els lliberals barrejats i con-fosos amb els feixistes no arriven a ésser un adversari definit . Res-ten els socialistes dividits en varies fraccions: reformistes, maxi-malistes, comunistes, etc., et».. Nosaltres, més que per raons desimpatia, atenent-nos als fets i a llurs probables derivacions, cre-iem que la gran massa d'oposició es concentrarà en mans del par-tit socialista unificat el qual és, avui per avui, la única esperançade la Italià lliberal, eternament rediviva.

M. Serra i Moret.

AVUI DISSABTE, A LES DEU DE LA NIT

En Manuel Serra í MoretVice-Président llu l·i «UNIÓ SOCIALISTA. 1) í C A T A L U N Y A »

donarà la sova auimcrula Conferência po l í :ü

Al local dd « A T I Ï N H O SOCIALISTA», l'on do la l. 'rmi, 1-1

i m S T I C I A SOCIAL a« d« v*?« «• IM*

Lo "Unió de CflMunyn" i lo Cultura Social :A CANET DE MAR

Conferència del Dr. Muntanya

El diumenge dia 9 del corrent,c« l'esplèndida sala de la .Coo-perativa obrera, completamentplena de gent, el nostre com-pany doctor Muntanya, de laSecció d'Estudis de la «Unió So-cialista de Catalunya», donà laseva anunciada conferència so-bre el problema venèria desen-rotllant amplament aquest im-portantíssím tema en una docu-mentada perorado, que duràmés d'una hora. Fou remarcadai favorablement comentada l'as-sistència a n'aquest acte, mal-grat la naturalesa del tema, d'u-na nodrida representació del se-xe femení, la qual cosa demostraque la dona catalana sortint^delterreny de rígida i equivocadatradició on ha viscut fins ara, co-mença, sense abandonar la llar,a preocupar-se dels grans pro-blemes socials.

Començà el doctor Muntanyaparlant de l'importància que te-nen totes les qüestions d'Higie-ne social per a la vida i la pros-peritat dels pobles. Diu que elfactor població és el capital, delqual depèn aquella prosperitat,tan sota el punt d'obir econò-mic com intel·lectual, i per aixòtots els economistes i sociòlegsdel món sencer es preocupenconstantment de defensar-locontra els factors mòrbits queea minven i posen en perill.Aquesta lluita arreu és igual-ment important i necessària cartots els països veuen igual-ment mermada llur vitalitat perles grans plagues socials, peròaquesta importància creix en lanostra terra, per estar passantper una crisi de la natalitat ve-ritablement greu, comparablesols a la de França. Si Catalu-nya, diu, no comptés amb l'immi-gració aniria ràpidament a laDancarrota per manca de natali-t it. Aquesta immigració entra-nya, però, el perill de la desca-raeterització progressiva de Ca-ilunya malgrat l'obra d'assimi-

íjtció que té lloc contínuament,Rassa a estudiar la importàn-

cia i la influència social de les, lalalties conegudes amb el nom*'e venerianes: la blenorragia ila sífilis. Explica detalladamentin què consisteixen aquestesafección«, la manera de pre-üentar-se, la forma de propa-gar-se, les complicacions imme-diates i tardanes que cada unad'elles pot entranyar per l'indi-vidu que l'agafa, per sa familiai per la societat, exposant inte-i-essantíssimes dades estadísti-ques.

La guerra europea ha provo-cat un augment del nombre devenerians. Sempre les guerreshansigut causa de semblantsaugments, però aquesta semblaque ha deixat enrera a totes lesprecedents. L'exèrcit francès hapresentat durant el temps queaquella durà un promig de60.000 contagis anuals. Un al-tre efecte de la guerra ha sigutla intensa sifilització de la pobla-ció rural en els països bel·lige-rants.

Exposa seguidament la histò-ria de les malalties venerianesdes de Moisès, que ja parla dela blenorragia, fins als nostrestemps, extenent-se en conside-racions sobre el pretingut ori-gen americà" de la sífilis.

La sífilis, diu el doctor Mun-tanya, no la trobem amplamentdescrila fins a finals del quinzèsegle. D'aquí ve que molts histo-riaíres hagin considerat aquestainfecció portada d'Amèrica pelscompanys d'cxpeuició de Co-lomb, els quals tot just desem-barcais l 'haurien propagada perBarcelona des d'on hauria pas-sat a Nàpols on guerrejaven enaquell temps les tropes espanyo-U's del Gran Capità contra elsexèrcits del Rei de França Car-les VHP . Des de Nàpols sem-bla que rapidíssimament es pro-pagà per tota l'Europa en formau'una epidèmia intensíssima, queconeguda arreu amb noms dife-rents, «mal napolità», «mal fran-

l

ces», «mal espanyol», ja que cappaís volia acceptar-ne la pater-nitat i, en canvi, estaven tots fà-cilment disposats a atribuir-laal veí, provocant un veritablepànic entre totes les poblacionsd'aquella ja llunyana època.

L'origen americà de la sífilisés molt discutit i molt discutible.En efecte, hom ha pogut apoiar-se en nombre d'escrits i docu-ments per a sostenir una tesicontrària, que creu en l'existèn-cia de la sífilis a Europa moltabans del descobriment d'Amè-rica.

Per reforçar aquesta afirma-ció hom retreu textes bíblics,com el Llibre de Job; obres llati-nes, com els poemes de Lucilius;els escrits galenian's, que esta-bleixen una relació íntima entrecertes afeccions de la gola i delsòrgans genitals; alguns autorsde l'Edat mitjana, com Gui deChauliac i Gautier de Coinçi;certs documents públics, comper exemple certa pragmàticadel Rei «Martí adreçada a les au-toritats de Girona, ordenantl'expulsió dels lenons, desenter-rada per l'il·lustre historiairecatalà Doctor Josep M. Roca;obres, en fi, d'autors contempo-ranis de l'època epidèmica, comLecocq i el poeta Fracastor, quili donà a la malura el nom desífilis, que encara avui conser-va, en les quals hom troba pas-satges parlant de la sífilis comd'una afecció anterior a llurtemps. Renaut, analitzant l'obrade Pere Màrtir d'Anglèria, cro-nista de la Cort d'Isabel la Ca-tòlica, creu més- vérsemblable elfet de que fossin els marinersde Colomb els introductors dela sífilis a la illa Hispaniola, queno el cas contrari.

L'innegable és que partint ono del setge de Nàpols, l'afecciópresentà en aquella època uncaràcter altament alarmant, tantper la seva forma clínica comper la seva inaudita propagació.Es tractaya d'una malaltia queen un lapso de temps relativa-ment curt desfigurava completa-ment al pacient, feia d'ell unésser repugnant, aniquilava lesseves energies i el matava enmig dels dolors i de la pudri-dura.

Una agudització semblantd'una malaltia ja existent esperfectament explicable per lesmoltes guerres que tenien ales-hores transformada l'Europaen un inmens cap de batalla onmaniobraven aquelles famosescompanyies d'aventurers de laguerra dels trenta anys, lesquals el mateix que els «ter-cios» que acompanyaven aFlandes al Duc d'Alba, i que lestropes de Carles y que porta-ren a cap el saqueig de Roma, iel mateix que totes les forcesguerreres d'aquell temps, ana-ven pel món acompanyades enllurs marxes bèliques per veri-tables exèrcits de cortisanes detotes les categories socials, des-de la miserable, que anava arecollir el sobrant de la mines-tra del soldat, fins a la que co-berta de joiells i de borderiesdaurades, montava corcell i cen-yia espasa de cavaller. Aquestatropa suplementària tenia for-çosament d'ésser un poderósagent de sifilització de les ciu-tats on acampaven. Una cosasemblant ha produit la rescentguerra europea i sols les pode-roses armes terapèutiques hanevitat una perfecta reproduccióde l'espantosa epidèmia dels se-gles XVe i XVIIe

Enfront del perill, els poderpúblics adoptaren enèrgiquesmesures sanitàries paregudes ales que anteriorment hom haviaadoptat contra la pesta. Homforagità de les ciutats i llocspobláis a tot aquell qui era prèsper la infecció, prohibint-li totcomerç i tot contracte amb lespersones sanes. Posteriorment,en compendre que en el contrac-te sexual residia el veritableorigen de les contaminacions, i

que la «lues venerea» no eratrasmesa, com fins aleshoress'havia vingut acceptant «en to-car una-persona que la tenia, orespirant l'alè d'un infectat» o«caminant descalç sobre la sevasaliva», començaren a instalar-se hospitals especials per a l'i-solament i el tractament d'a-quells desgraciats.

Siga efecte de les mesures sa-nitàries preses, siga que la in-fecció, naturalment o sota l'ac-ció dels tractaments, haguésperdut la seva virulència primi-tiva, els autors de mitjan segleXVI remarcaren ja el decreixe-ment de l'epidemia la qual nopresentava ja els caràcters demalignitat de mig segle avans.

Aquella sífilis, però, del se-gle XV, passant entre les mallesd'una xarxa formada per unaterapèutica incerta, dissimuladadarrera el vel de la reprovaciósocial, ha prosseguit sense in-terrupció la seva obra destruc-tora i avui ella és la més gene-_raitzada de totes les infeccionscròniques que la humanitat pa-teix.]

El conferenciant s'ocupà acontinuació del paper de la pros-titució en el mecanisme de pro-pagació de la sífilis i de la ble-ínorragia i de les mides que con-tra aquella tara social han pres^els poders públics en diferents'moments de la història.

Fa la crítica de les antigueslleis prohibitives que N preteniensuprimir la prostitució sens su-primir-ne ni tan sols analitzar*.,ne les causes, i de totes les re«glamentacions antigues i mo-,dernes que qualifica d'injustesi d'immorals, i sobretot d'inútils.Estudia i compara les bases deles diverses reglamentacions

històriques i de les actuals, dis-secant especialment la regla-mentació vigent a Catalunya imostrant-ne els seus vicis i de-fectes.

Fa història del moviment abo-licionista, nat en 1870 a Angla-terra per a demanar la deroga-ció d'una reglamentació parcialvotada pel Parlament poc tempsabans, i dirigit per una donaplena de cor i d'energia, JosefinaButler, la qual acabà per triom-far obtenint la derogació de ditallei. Poc temps després el movi-ment s'extenía per tot Europa.

Compara el moviment aboli-cionista d'aquells primers tempsamb l'actual i diu que aquests'apoia sobre bases més cientí-fiques encara que el fi sigaidèntic.

Acaba llegint i comentant fa-vorablement la proclama de laFederació Abolicionista Inter-nacional i dient que la eficàciade la lluita antiveneriana depènde la facilitació dels tractamentspos,ant-los a l'abast de totes lesfortunes, i de l'educació profílàctica del poble. En quant a( laprostitució, subsistirà mentresubsisteixin les seves causes,que són purament econòmiquesí depèn del actual règim social.Mentrestant, però, lluitant con-tra el proxénétisme per una part,procurant per altra part el millorament de les condicions detreball de la dona, contribuiremamb eficacia a disminuir aquestmal.

El nombrós públic que acudíde Canet i pobles del voltant aescoltar la càlida paraula delDr. Montanyà, premià ambgrans aplaudiments el treball delnostre company.

BRIC

«Unió Sòcia»estan a la

Els companys de laUsta de Catalunya)disposició de les entitats obre-res per a donar conferènciesculturals i de propaganda so-cialista. Adresseu les demandesa la Secció d'Estudis de la «UnióSocialista». PÍ, 11, Barcelona.

BARRAGÒPOLISIV

Han passat més de dos mesos. Responent a la nostra crída,els intel·lectuals barcelonins han abocat en la premsa local el sucde les seves meditacions i elucubracions filosòfico-científiques apropòsit del problema de les barraques. Podem dir, sense exage-rar, que cap diari, ni setmanari dels de casa ha deixat d'ocupar-sc delia qüestió. Tots han acollit amorosívolament tota mena d'es-crits referents a la nostra Barracòpolis.

Es més, l'Acadèmia d'Higiene de Catalunya, ressorgint, com elfamós volàtil de les seves cendres, há viscut—fins ara—quatre ces-sions, oh miracle! concorregudes ï plenes de gent i persones i per-sonalitats tan estimables com és ara, per exemple, el dignissimPresident de la neo-mancomunitat i alguns dels no menys dignís-Sims diputats que la integren.

Ja ho veieu, amics, com no tcniem raó en desconfiar de l'èxitdel meu prec. Tots els demandats han respost, i algún d'ells, comel Prof. Salvat Navarro, amb una tal amplitud que se'ns farà difí-cil resumir totes les fecundes idees que ha vertit.

Però, és més: inclus la «Gaceta» ha volgut parhr també i pendrepart en el plet. Tots coneixeu, en efecte, la disposició en virtut dela qual la crisi de vivendes que patim quedarà fulminantment re-solta—des del punt de vista teòric, és clar—tota vegada que totsels nostres propietaris es precipitaran a aprofitar-se de les 2.500(amb les mil de propina) que els han estat concedides per a edifi-car les habitacions j<aèreas» sustitutives de les infectes barraquesactuals.

I bé. Es hora de demanar-nos: podem estar satisfets de la nos-tra campanya? Tenim motius per a llençar les campanes al vol,celebrant el ressò que ha tingut? Sí, si consideréssim la qüestiódes del punt de vista egoista, de la nostra vanitat personal. No, sila considerem com cal, és a dir, des del punt de vista altruista, delbenestar d'aquells pels quals lluitem. En efecte, malgrat tots elsarticles, informacions, conferències, discursos i promeses que enpoc temps hem fet sorgir, és evident que els actuals barraquenystindran temps de momificar-se en les seves capses-vivendes, amenys que una altra empenta—qve aquesta vegada hrt de venird'abaix—Aom a les idees i projectes el·laborats, la força suficientper a convertir-se en realitats.

Jo voldria que JUSTÍCIA SOCIAL fes arribar al cor del pobleaquest problema i aconseguís que els nostres obrers se'n ocupessinseriosament, apoiant enèrgicament les solucions albirades pelselements tècnics que l'han tractat. Però, per a fer això cal exposar,primerament, i amb tota claretat, quines són aquestes solucions,per tal de que el proletariat, en posar el seu esforç al servei de lanostra causa, sàpiga ben concretament quins són els motius que liobliguen a fer-ho i quins són els resultats que això pot aconseguir.

Per a tal objecte començarem per exposar, en el pròxim núme-ro, el criteri sustentat pel primer dels mestres que han respost alnostre prec d'ajuda: el Prof. Salvat Navarro, catedràtic d'Higieneeu la nostra Facultat de Medicina.

Emili Mira,

A LA SOCIETAT DE CUINERS

Conferència d'en Manuel Escorza

El dijous de la setmana avantdarrera, el nostre company Ma-nuel Escorza, del Directori de la«Unió Socialista de Catalunya»,va desenrotllar el tema que en-capçala aquesta crònica, davantd'un públic que omplia de goma gom la sala d'actes del nouestatge de la Societat de Cui-ners «La Artística Culinària»,al carrer del Pi.

Sense efectismes retòrics nitrucs matinescs, amb la sevaoratòria pulcra i estricta, pro-funda i austera, el company Es-corza mantingué viva per espaid'una hora l'atenció dels oients.Començà el seu parlament, ambto de conversa, glossant la com-petència professional com a fac-tor de dignificació. Tot treballacomplert fervorosament eleval'esperit. Però no n'hi ha prouamb que nosaltres ens perfeccio-nem tècnicament com a meca-nismes transformadors de lamatèria. No hem de, negligir lanostra missió d'éssers pensants,ni hem, d'oblidar els nostresdeures d'humanitat. Per això,tinc de lloar la tasca que veniufent vosaltres, els cuiners—di-gué—puix amb l'obra mutualis-ta que realitzeu ajudant als com-panys sense feina, heu mostratque sabeu sentir com cal el prin-cipi de solidaritat, clau de voltade la potència de les organitza-cions obreres. I als pobres d'es-perit que us diguin despectiva-ment que amb això actueu de«reformistes», dieu-los que, pelcontrari, assenteu ja les premi-ses de la societat que somniem,practicant, en ajudar al com-pany abandonat, un nou solida-risme fet de sentiment i reflexió.

Però no n'hi ha prou ambaixò. Si només conreéssiu a-quests aspectes materials de lavostra col·lectivitat, cauríeu dinsun migrat corporatisme. Més en-llà del sindicat hi ha la humani-tat sencera. L'aspiració de totesles agrupacions obreres deu és-ser la d'integrar-se dins la granfamilia humana. I és en aquestmoment que ens cal educar enla que podríem anomenar «cul-tura dactuació de l'home en-vers la humanitat», per a arri-bar a la transformació de la so-cietat sencera.

A continuació feu una críticadescarnada dels agitadors anal-fabets, que amb els seus revolu-ciona rismes verbals i decora-tius han estat incapaços de capconstrucció positiva, sembrantel desengany i l'amargor en elcor dels soldats avui dispersosde la organització obrera, pros-tituint els ideals transformadorsamb les màximes vergonyes iels més abominables crims. Nooblideu la força revolucionariade l'intervencionisme. Les con-cessions que per ell hem assolitde la societat burgesa, han obéitexdussivament a la pressió delmoviment proletari universal.Tenim aquí un magnífic instru-ment de lluita al qual no hem derenunciar, i sense que ens cal-gui perdre la nostra fe revolu-cionària, ni témer el perill d'és-ser absorbits: Nosaltres somnosaltres. Per a reforçar els seusarguments exposà el que esde-'vingué en la Junta de ReformesSocials en plantejar-se la qües-tió del control obrer. Tenim undeure apremiant de capacitació.No volem que la societat caiguien una regressió amb el triomfde l'analfabetisme dels manobres.Aspirem que dongui un salt versel futur amb el triomf de la com-petència dels productors aptes,de tots els camps, manuals i in-tel·lectuals.

Comentà la curtetat de la vi-sió dels que concentren tota laforça combativa del sindicalis-me en la conquesta d'immediatesmillores materials — reducionsde jornada i augments de salarique a l'endemà de conqueridesdevenen inútils pel encarimentde la vida amb que automàtica-ment sab neutralitzar-les el ca-pitalisme, amo i ¿senyor dels

instruments de govern i dels res-sorts econòmics. Amb quina cí-nica rialla—-exclamà—-no deuriure l'estat davant de la nostrainconsciència, vegent-nos con-sagrats a amenaçar el petit in-dustrial i el botigueret! Cal unamés ampla visió de les nostreslluites. Es contra l'organitzaciótotal de la societat burgesa quehem d'adreçar els nostres atacs.Els mateixos moviments vaguís-tics tenen una valor relativa;

• parla l'estómac, gairebé sempre.I cal que en les nostres lluitesparli l'Intel·ligència. Quan l'o-bre risme actua conscientment ifrancament en tots els camps delluita, és el socialisme que prenànima. Els obrers s'eleven ales-hores damunt la mesquinesa deconcepció corporatista. Ultrallur deure sindical, senten llurdeure humà.

En la darrera part de la seva interessantíssima peroracíó,parlà el company Escorza del'ideal socialista en l'ampla ac-cepció de la paraula, tan rica dematitzacions. El socialisme, di-gué, combat totes les oligar-quies i nega tots els capdiïlat-ges: és la suma manifestació dela democràcia nova. No pot és-ser home de llibertat, i moltmenys socialista, aquell que usvingui amb dogmes i amb impo-sicions.

Acabà excitant els companyscuiners a prosseguir la tascaque tan bé han començat, infil-trant-li l'ànima que sols pot do-nar al seu moviment l'ideal alli-berador del Socialisme. Feu dela pràctica dels mètodes de lli-bertat i democràcia, un culte.Feu del vostre deure social unareligió.

En acabar el seu discurs, delqual aquestes notes, són un pà-lid réflexe, el nostre companyfou molt aplaudit i felicitat. ' En-tre l'auditori vegerem les mésprestigioses figures de tots elscamps — sindicalista, socialistai comunista—de l'obrerisrae bar-celoní.

El nostre company doctor Munta-nya, president de la «Secció d'Estu-dis» de la «Unió Socialista de Catalu-nya» donarà a la Casa delrPoble doSitges, convidat pels nostres correli-gionaris d'aquesta localitat, una con-ferència cultural desenrotllant el to-ma«TRASCENDENCIA SOCIAL DELES

MALALTIES VKNliRIANES»Sabem que l'anunci d'aquusta con-

ferència ha despertat un gran interèsciítre els obrers sitgetans.

ÉEncara que la nova es coneguda

dols nostres lectors por la premsa dià-ria, volem registrar en les nostres pla-nes els empresonaments efectuatsdarrerament dels periodistes senyorJosep Maria Capo 1 del companyAlalz. Prou coneguda és la nostra po-sició, per a que, davant d'aquests cas-sos, poguem, estalviar-nos d'escriureinútils parrafades destinades a des-aparèixer sota el llapiç roig de la cen-sura, limitant-nos a fer el que ara éssolament possible: expressar el nos-tre condol als escriptors privats de lallibertat, i el testimoni do la nostrapersonal simpatia al company Alalz,prestigiós periodista de la nostraprems,a obrera.

Hem de recordar ara, entre altrescasos lamentables, el d'un altre perio-dista, amb el qual ens uneix una ve-lla amistat, l'Administrador de «Soli-daridad Obrera» company Fèlix Mon-teagudo,

Quan vindrà aquesta amnistia quetots els homes de cor desitgen

M d« Mar« d*] 1924 J.US;TUCTA'S¡b':tíl.AL

I D E E S D ' A R A

Exclusivisme literariQue cl nostre país es troba en plena formació és un fet in-

discutible. No obstant, fa bastants anys que Xenius parlava jade la maturitat catalana, i molts dels nosires joves, a força de sen-tir-ho dir acabaren per creure-s'ho i agafaren un aciençat posatd'home vell, que esverava. D'això va sortir-ne un rengle de literats,avui encara joves, que produeixen unes obres seques, sense emo-ció i sense joventut.

El noucentisme, creació pedant i arbitraria, va fer perdre alsnostres escriptors d'aquella hora, el contacte amb el poble, i avuique de noucentisme ja no s'en parla, el mal encara dura. En lloc•de fer un esforç per a superar la dificultat que la necessària revi-sió de l'idioma els creava, separant-los de ranima del poble, elsnostres escriptors es recluiren més i més dintre la capelleta; i en-cara avui, talment com si aquesta capelleta la portessin al damunt,com els caragols, no s'en poden acabar de despendre, malgrat totsels esforços. T està clar, ha vingut la hora que aquells escriptorshan volgut fer de polítics i han servat encara l'instint del caragol.Molt soroll, molta literatura èpica, precursora d'un formidable es-deveniment, i quan tothom esperava un daltabaix, ells que sí, esrecorden de la closca que porten al damunt i s'hi amaguen.

En el temps del noucentisme es( parlava amb blasme de la folliaromàntica; calia alliberar-s'en per a ésser madurs.. L'emoció i lapassió eren coses decadents, quasi pecaminoses; tots els poetesanaven als jésuites. El berret ample d'en Peyus i d'En Rusinyoleren dignes de testes perverses. S'imposà el berret petit. I el quesón les coses, com si les ales del berret fossin les del pensament,els cervells es,fereu estrets, encongits, incapaços d'aixecar el vol.Està clar que en Xenius no tenia pas la culpa de tot. En Xenius,des del seu Glosari, es limitava a repartir títols i credencials debon noucentista; creava deixebles per a que es consagressin almestre i així ell cada dia devenia una figura més gran i més so-lemne.

Avui Xenius és ètica i espiritualment lluny de nosaltres; i aque-lla generació d'escriptors influida o no per ell no ha trascendit pascom era necessari. El poble no s'interessa per la nostra literatura.No s'ha tingut en compte, com hem dit, els perills fatals que crea-va la revisió de l'idioma, ni la poca i encara desviada cultura dela nostra gent, i ara ens trobem que una bona part d'aquells es-criptors resulten poc sociables, les seves produccions són comaquells menjars que s'agafen al paladar i que hom acaba per dei-xar-los al plat.

Algú podria objectar-me que, no obstant, en aquests darrerstemps s'han produit obres definitives. No ho negaré; però el quecrec jo és que no s'han prodnit les obres necessàries. Per exemplejo regalaria tot un lot complet de poetes joves amb les correspo-nents flors naturals, englantines i violes a canvi d'un Beranger po-sat a la Rambla. La nostra poesia sortiria de l'obscuretat en quepel poble viu i tots hi guanyaríem. Uns bons couplets arribariencàlidament i expontàniament allí on no arribaran mai els sonetsperfectament retallats, però freds i cerebrals d'algun poetes nos-tres. El notable escriptor i professor cultíssim, en Carles Pi ï Su-nyer ha dit rescentment, damunt «La Publicitat», la necessitat queteníem de crzar la nostra cançoneta lleugera. Altres manifestacionsde l'art popular no són pas menys necessàries encara que tots elsmossens Rucabados no ho creguin així i vulguin excomunicar-nos.Són molts els que creuen que tota dança o tota cançó que no Vinguidel nostre folk-lore és una intolerable manifestació d'exotisme, iestà clar, això ha defer riure al que sàpiga endevinar tot cl senti-ment i totes les imatges continguts en la vida de la nostra granciutat. ' ' :

La nostra literatura d'ara, que hauria de'formar un conjunt va-riat, ric de matiços i amb tots els alts i baixos necessaris, degut alpredomini, a l'exclusivisme d'una escola, és cosa excessivamentuniforme i trista.

Conclusió del que hem dit és que el poble no sent la seva lite-ratura, perquè, ben mirat, no és ben bé la seva; i els literats nosenten el poble, perquè en lloc d'estudiar-lo tal com és, amb totesles seves virtuts i amb totes les seves misèries, que són el seu con-tingut humà, han preferit crear un poble convencional, existentnomés en llur imaginació; la qual cosa és d'una gravetat extraor-dinària.

M. Vidal i Gort

^ILJHOMEJD AHlR i DAVUÌ

Ferran August BebelEl formidable orador, el polemista

sense parella, el propagandista infa-tigable cap del pardi socialista ale-many F. A. Bebel, va néixer a Colò-nia en 1840. Educat en els pobléis deBranweiler i Wetzler, va apenare Po-ßci de lorner i s^esiabli pel seu comptea Leipzig en 18CJ.

Bebei es donà a, conèixer en la granèpoca, en la que hom podria dir èpocaheroica del socialiste. I entre lesgrans figures sabé alçar-se i distin-gir-se. En ¡800, llavors que el granLasalle imprimí al moviment del pro-letariat el seu caràcter netament so-cialista, Bebel el distingí tant pel seuentusiasme i la seva capacitat, quefou nomenat president de /'Associacióper & l'instrucció dels obrers de Leip-zig — i aquest és encara el problemacapdal dels nostres obrers, — i foumembre de la Comissió permanent deles Societats obreres alemanyes, quepresidi des de 1807. En aquest mateix

any fon eleyit diputat pel districte 4'eU lune/MÌI Aiuraue. •**"

Rebel és un dels fundadors del par-lit democràtic socialista, que es cons-íitiii' en 180!) a Eisenach, mantenintsempre, a diferencia de Lasall« i delpartit que aquest, dirit/ia, estretes re-lacions amb /'Associació Intonincíu-nal Obrera que ctmditïa Karl Marxdès de Londres.

En el Parlament de la Confederació-(lermànica (1870) 'protesta contra laconcessió del crèdit per ti proseguirla guerra contra Franca, i en 18?í,essent-l'únic socialista elegit p¿f alReichstag, s'oposà a ranexió '¿l'Alta-da i L'arena i significà les seves sim-paties per ¡a Commune de Paris iLa Internacional.

En 187'J, fou acusat juntament amb\Liebknecht, d'alta traïció. Foren con-demnats a dos anys de reclusió en unafortalesa. Bebel fou encara condem-nat a nou mesos de presó per injúriesa la persona de l'Emperador alemany,veient-se per aquest, motiu despullktdel càrrec de diputat que obtenia enles eleccions 'de Í87,ï. fon diputatgaire bé sense interrupció des d'agres-.

ta data fins « 1898,, èjpuca en t/ne perla llei contra.el socialisme/ou exiliatde Leip:ig. Un lutiti, amb altres socia-listes, fon condemnat a nou musot depresó. , i

AVí ífi'JU fixà sa residncia a Ber-lín dedicant ses activitats d'una ma'-ner,a especial a. la redaccia.i pvopaya*-ció del ¿ran. diari Vorwaerts, òrgandel partU, J>es de J$>)•>, fins a tu sevamort en l'J L't, Hebel, fonrtià part delcomitè directiu dalidinri.

Bebel ha jires,- part en la majoriatlels. conyrttot .internacionals ïibr er s..La seva actitacisí, netament de puraortodòxia marxista, ha-tingut sempreeno.ritte ressò..Srauw convençut anti-militarista,. l>tirrerament, però, Be-bel, cedí wies, v,n sa intransigenciapel. qitefa al emmotllar de, principisa la realitat. Admetia -ja llurs ate-nuants., . ,

Bebel escriví un yran nombre d'o-bres, la més cèlfbre i popular de, lesquals és : Die Frau und der Socialis-mus—La donai oi Socialisme—f ïiïtt.ï),que. f/íWjWM X(>CiA^.aw,ilU:arual 'sen dia.

UÜDemòphil.

Í-ïi VU>i!:. I 1,3 S .'k~.

Cròniques argentines

LES ELÊGGIOMSCARTELLS ELECTORALS

IIEl Partit Socialista té i fa pú-

blica la seva declaració de prtó-cípis i el seu programa màxit»vTotgom sap el queüvol i com JK>-vol. Ningú pot donar-se per ert-,ganyat.

Però el Partit Socialista sap>que el programa màxim, és avui,,per avui i en aquest pais nou,,en plena formació i creixença,d'una realització llunyana. Sap,,que abans de tot, cal resol<$rç.les parts elementals, punts ne-.,cessaris d'apoi per a arribarmés lluny. Parts elementals quepodríem classificar de la següent,manera: ¡

Que la política no sigui. l'u*,de fruit d'uns homes irresponsa-bles, y

Que la política no sjgui toequivalent de xa.rlatanispe. 'v''

Que la pqh'tica sigui exepciltf'per partits .polítics orgjpicss i ^per homes responsables.jdayajpt^dels seus respectius partits i <&1pais. . . , ".

Que els partits polítics .apé-.conin l'empirisme del segle «vXt'grans paraules i realitzacionsnul'les, i es dohguin un progràr.rqa definit clar, que reculli totsels problemes immediats per do-nar-los solucions, adequades apsicologia i ideologia 4e cadapartit.,, '*

Que l'esperit crític del poble,es lliuri de la suggestió primà-ria l'eloqüència altissonant.

Que el poble sàpiga concre-tar les seves necessitats avuisintetitzades en una vaga. in-quietut de millorament que l'en-trega indefens en mans del de-magoc més audaç o més immo-ral en una sèrie de problemes ode qüestions fàcilment compren-sibles i solubles.

Que el poble tingui la cotjs-ciència i energia necessàries perobligar els partits polítics que lidemanen el vot, a complir puntper punt el cartell electoral.

En una paraula, que el poblevoti no homes, sinó partits, re-

presentar^ cadascú una, concre-ta ideologia. . . , : . . . . . .

Per ,aixó el Partit Socialista,.ultra,el. programa màxim,, estu-'^ÍAny'a.realitat immediata, s'ha 'donatun programa mínim, quecompren tots, els problemes ur-gents de la nació, i de la soluciódels quals, depèn ¡no sols unaugment, del benestar del .poble,.sinó üassoljjjent .d'una .educa-lo política, fonament indispen-sable de la. .futura.República So-cialist?. Programa mínim .queés, per la seva .naturalesa, flexi-ble i canviant, com la vida. Pen-sem nosaltres que el més difícil,és aconseguir que la; conscièn-cia , fiçlí .icà d'un, po'ble. tinguicom a base alguns • principis, fo-.amentals, fora ¡¿a de, discussió;iriijçípis que passen a la cate-Via de fets. Així, a l'Argenti-(J-el règimpqlític. I no hi ha

jjoblema, j^rqUjè.la çons,cièn-*eTa'política del poble és republi-c$na i )io £s naturalment,,sense

.l>àsf'a tots..,els cja'rteils electprals.',i'"LEls earths'' el^çtçrajs* són'curts, necessàriament; són unaenumeració;de ^problèmes'! so-lucions. ' SÍ el Partit va a uneseleccions /municipals, 'el centreacciaiisi^'de Tca'ffa municipi, fael se'ü cartell re'spectiü d'acordamb les necessitats del 'poble.Si a eleccions provinciais, cadafederació provincial escriuí enel seu car teli les: necessitats í

' problemes a resoldré de la res-pectiva,provincia.' Sì a eleccionsnaponalSj.el cartell és únic i acàrrec del Comitè 'Executiu delPartit, autoritat •cenfral, elegidaen Congressos' nacionals, i . queté a rires l'obligació l'dé contro-lar 'els' cartolís elécffjr.ats rtiuñí-dpals' i provincials', 'ptr' a"Jevitarconcessions o desviacions 'doc-trinàries, sempre fàcils-qtlern ju-guen interessos d'homes.

Referent a^'éyit inimediat, elPartit socialista repeteix siste-

rfl|uticafraen|t, any per any, elssèiifcitapiells, pastant poc a pocla consciència política del po-ble, posant-li davant els ulls lesseves necessitats i demostrant-liarafy simples fets, la mala fé i *tó Ignorància* dels partits bur-gesos que res fan, perquè ress'han proposat resoldre, sordsal progrés i als crits de la veri-table democràcia i perquè a ress'han compromès.

Es uiía lluita llarga, que seràvictoriosa, car si difícil és pas-tar la intel·ligència del poble, lesdificultats creixen quan es volforçar als partits burgesos d'à-nima petita i egoismes grans, auna política responsable, de •compromisos concrets amb l'o-

;,pinió pública.La resistència dels partits

burgesos es ben comprensibletambé, Ignorants són, però notant, que no comprenguin els pe-rill d'una política progressiva,que de conquesta a conquestamimvaria llurs privil'legis declasse, si bé en benefici de la

^ nació.Es molt còmode dirigir-se aj

poble argentí, dient-li; «Nosal-tres som el partit de la Consti-tució». La Constitució argentinaés nioli bona, potser la més lli-beral del món, però, aquí, coma tot arreu, la Constitució, és elllibre més rebregat í el mésprostituii. Tot ho tapa. La Cons-titució tot ho permet, i tot ho.nega, Constitució en ma, els'partits burgesos van cap a l'es-querra o cap a la dreta, segonsconyé a la metafísica dels seuscàlculs.' I ningú pot retreure'lsres, perquè essent la Constitu-ció una abstracció i la políticauna concreció, aquesta ofega aaquella.

Ja no ho es tant deixar dor-mir la Constitució en el reco ve-nerable del Congrès i de la. Ca-sa de Govern, i atenir-sé al seuesperit i dirigir-se al pobledient-li:—«Tals són els poblesd'avui, tais les solucions quenosaltres partits burgesos, i par-tit Socialista et donem? Esculli

No els fa por aquest llenguat-ge per l'immediat demà; ells sa-ben, com sabem nosaltres, queen començar, el poble—un xicesmaperdut i sempre conserva-dor, puix no hi ha entitat mésporuga, més refractaria als can-vis que la massa nacional, feno-men que explica la lenta evolu-ció que Va operant-se mitjan-çant el sufragi—votava mala-ment i amb preferència als de-

magocs, que veuen les solu-cions estridents i mai les perma-nents, i als partits la obra delsquals, bona o dolenta, conei-xia ja. Però, saben tainbé, comsabem nosaltres, que, poc a poc,l'intuició popular anirà afinant-se, i acabarà per aceptar prin-cipis i solucions que abansl'horroritzaven, assimilant prin-cipis a la costum, que és el ca-lendari de creències i receptesque el poble creu bones en unmoment donat i escala successi-va d'assimilacions, que són a lavegada fites plantades en.el ca-mí del progrés.

No obstant, vulguin o no vul-guin, tement les conseqüències,vegent-les, els partits burgesoses veuran obligats a seguir a-questa via, que serà ^a via delseu calvari: que si és cert queuna concessió oportuna, pot im-pedir un motí i fins una revolu-ció, també ho és que una satis-facció complerta va seguidad'altra satisfacció a «satisfer» ique deurà satisfer-se tard od'hora, i així successivament,que això és el progrés, l'homecom animal sempre descontentdel present i cercant la felicitaten realitats llunyanes i que lisemblen perfectes en veure-lesfora de l'abast de la seva mà: iaquesta és la penyora preciocís-sima que ens diu a nosaltres,socialistes, que el progrés imme-diat assolit s'anomenarà, socia-lisme.

I ja comencem. }a el Partit So-cialista amb la seva insistènciaque no mira el temps HÍ l'espai,ha obert una bretxa en les ren-gleres del front enèrgic. Un par-tit burgès, el Demòcrata Pro-gresista, s'ha donat un progra-ma i va a les eleccions amb elseu cartell electoral. Els altres,forçats per la consciència popu-lar, en ràpid camí de desvetlla-ment, no tardaran a seguir.• I allavors haurà arribat, pelPartit Socialista, la hora de dic-tar una llei, els fonaments de laqual seran: «Així com no éspermès que un home sol, sensecap responsabilitat, no essentel representant de cap partit oforça política orgànica, siguicandidat ni tan sols en uneseleccions municipals, tampoc éspermès que cap partit polític espresenti a eleccions sense car-tell electoral net i clar».

Joan Comorera

Buenos Aires, març 1924.

La ruta heroicaNo ut paris, amunt sempre, que és norma do hi vidutrescar vors l'alta cima! No et paria, caminant!Kit tou bregar 110 et dolgut jamai cup embranzida.Què hi fa que tos peus sagnin pbr l'esquerpa vessant?

Que en ton cor hi floreixi tot-hora IVsporanyaon un millor porviïtdre, que aqueix suprem dalitéa'llum que als ulls ois dona clarors do benaurançai és gol quo purifica i ós foc que abranda oi pit.

El no doixar la ruta suprema dol tou viuro,no,és pas afany innoble, no és pas anbei insà.La fortltud humana no mos la pot escriureaqueix brogar sens treva. Dins dol seu »i no hi lia

major valor que aquesta. Feblesa i impotenciaseria fer lii.ruta covart 1 torneros.Cal mostrar-se amb fermesa davant de r¡nclcmcm:iasi os vol copiar la joia d'un tarmo venturós.

Fos quo l'umilia tova repiqui » ixis ;i glòriavibrant amb IVii tusiasme de l'eternai da lor.Quan il la cima arribis, podràs cantar victòria.Serii lu heroica ruta la ruta dol plaer.

Fermí Palau Casellas.Alcoletge (Lleida)

ferio consolidació de l'obro de JUSTICIfl SOCIflL-Les veus amiguesB ressò de In nostro crida

Segueixen arribant fins a nosaltres paraules d'enco-ratjament i donatius generosos d'amics i simpatitzantsque reclamen un lloc d'honor per a contribuir a la nos-tra creuada redemptora. *

Cal que no defalleixi l'en/usiasme dels nostre com-panys. Els horitzons van aclarint-se de mica en mica pe-rò no som encara fora de la nostra perillosa situació.

Els lectors de JUSTÍCIA SOCIAL són avui unsquants milers. Només amb que un deu per cent sentin ararimperatiu de llur deure estarà assegurada la continuitati Texpandiment de la nostra obra. No us refieu però delque puguin fer els altres, ni us detureu per la eventualmodestia de les quantitats disponibles. L'honor • d'haverconstruit la nova Catalunya serà igual per tots els nos-tres companys.

Suscripcions de cooperadorsLlista de companys i simpatitzant« que s'hanofert a assegurar la vida del periòdic contribuinta aixugar el dèficit dels primers mesos amb les

quantitats mensuals que s'indiquenn A. v.181920212223242526272829

D r . M . . . .j. u. . . : .J . C . . . . .J. P. Tarragonaü. DV. SM. R. . . . .I. P. P. . . .J. R. i M. Heus.B. B. R. »A. M. B. »M. B. A. »

5 pts. mensuals 30 'LI. C. Hostalricli 2 pts. mensuals15 « »5 «. «5 « « »i U. f. H. . ; , . 'i « ,«

5 « « 34 M. V 10 « «1 « « a5 J. F. ».Vilanova 2 « «1 « «

10 « «1 « n

25 « . c2 •» '<2 « •• «•2 « «

31323334a53637,38.39404142

M. C. . . . .J. A. . . . . .C. P. S. . ; , .M. VJ. F. R.VilanovaC. A. . , . .A. VJ, U. P. F. .P.A. . ' . . . .J.. AA. L . . . .V. T

25. 2 .1025212252

«A

a4

«

«

K

U

«

«

4

«

(Dowit a la nota oirá:

niIV

vVI

'vuVili

IX

k

SuscrÍTint vos a JUSTICIA SUCIAI, pel t e rmin i més llarg possinlo. Aixisimplifiqueu la nostra feina administrativa i cus »porteu quantitats enel moment, qii« ens són mós necessários. ^Exigint que al quiosc o Hoc do venda do periòdics on tingueu costumdo comprar-ne tinguin JUSTICIA SOCIAL puntua lment c ida d i s inb tc .El nostre periòdic es puhlioa amb regularitat absoluta .Interessali t-vq? por a que els venedors fixos exposin JUSTICIA SOCIALen lloc beu visible, 1 demanant cl nostre periòdic als venedors ambulants.Comprant setmanalment uns quants números i revenent-los entre elsvostres amics i companys de treball, augmentant cada setmana aquestadistribució amb nu exemplar mós.Cercunt nous suscriptors.Procurant que les A asociación, entitats, cooperatives, barberies, bars,etc. freqüentats por vosaltres, tinguin sompro JUSTÍCIA SOCIAL.Reruesant els números lloigits, que no volquen col·leccionar, ais vos-tres amics de fora, recomaimnt-l»g l'atenta lectura i suscripcio.Si viviu fóra de Barcelona, constituint, amb petits nuclis d'amics, «Çomites propagadors» do l'ideari de JUSTÍCIA SOCIAL per a fomentar laseva difusió.Org-anitzant entre els vostres corn punys suscripcionsper ajudar a l'obrado JUSTÍCIA SOCIAL i romes;int-nos mensualment les quantitats re-captades, iCooperant periòdicament a k» suseripoM oberta pera ajudar JUSTÍCIASOCIAL en la mesura, gran o xica, de les vostres possibilitats. Penseuque moltes aportaeion« modestos podeu turnar una gran quantitat.

Pàgina 4 J Ü Í T I O I A s)Q 01A I. ¿9¡dt «MC 1084

L'home i la CooperativaLa Cooperació, buse del progrés social

Desenrotllant aquest teina donà unaconferència" (il passat dia 25, <m li Pa-bla do Claramunt, oi Secretari de laFoíloració do Cooperatives de Catalu-nya, ol nostre company J. Duran iGuàrdia.

Desprèn de saludar als presents ennom d« l'organiteació cooperatila ca-talana, parlà do Tacciò social áels ho-rnos i dols publos, unes voltes fetaconscientment, per haver estat pre-cedida d'una preparació espiritual, ifatu altres vedades inconscientmentperquè sol» ha tingut per fonamentla neeuAsitat mateixa. Ketragué al-guns l'ets històries demostratius deles dues classes d'acció.

Parlà de l'obra de renovació que calempendre cada dia amb més urgènciai que si es vol que sia fecunda deuriainspirarse en la cooperació, que ésPurgan ¡t/ació del poblo pel mateixpoblo, per tal ile poder cobrir les se-vcs necessitats.

l'Yui referència als dos aspectes queexisteixen del progrés i la civilitzaciò, o sia l'aspecte moral i el mate-rial, dient que és una vergonya perl'home que on la lluita constant perdominar les forces do la natura asso-leixi cada dia noves victòries, i encanvi, en cl terreny de l'organitzaciósocial no sàpiga establir unes normesde justícia quo permetin substituir laguerra entro homes i pobles, per unmutu u ixcord.

iïxposà les graus obres socials que,mi t j ançan t la cooperació, en tots elsaspecles 'poden realit/.ar-se i d'unan i n n e r à especial dintre el camp del'ordi n it/ació agrària.

Donà compte do la tase« que portaa terme la Federació do Cooperativesdo Catalunya, per a arrolar la coope-rado «n tots els seus graus dintre dela nostra terra, o sia : fuuducié de coo-peratives allí on no n'hi ha; associa-ció d'untitats allí on n'hl ha algunes;constitució de Federacions comarcalsde cooperativos, i per últim, procu-rant associar tota la- potencialitat decompren do los cooperatives que exis-teixen a Catalunya, per a poder por-tar a tónno ço que han fet els eoope-r.ïtistes anglesos amb la creació demés d'un centenar de fàbriques, pro-pietat de l'organització, els productesde les qnuls són després venuts, o int-llut dit, distribuïts, a les cooperativssdo consum.

Acabà dient que el progrés sociali la cooperació tenen els mateixosenemics que són l'egoisme í l'indivi-dualisme i en la mida que sapiguemiots pulir-nos d'aquests defectos ani-:-em avançant en el camí del perfec-cionament i de la llibertat.

B i conferenciant fou molt aplaudit.Vacte, organitzat per la Federaciól 'omaroal do Cooperatives d'Igualada,•iisrà força profitós, puix probablement.lunarii lloc a que ingressin a la Fude-1 ació les cooperatives d'aquella co-luurca que eneara no on formeu part.

** *Ingrés a la Federació.Darrerament s'ha donat d'alta en la

Federaci!) l'important cooperativa deSans «HI Amparo del Obrero».

f* *A Bèlgica. Les vende« del Ma-

gatzem a l'Engrós.I ,a Federació d« Societats Coopera-

tive.-! belgues ha loten els tres darrersn n \ s les vendes següents :

11)21... <¡r>.40R.070 francsIÍK2... 72.<102.Ä)4 »\'.m... sH.<)o:5.22o »

«Las Cooperativa« para el fun-cionamiento de la vida,»,Aquest és el títol d'un follet que ha

editat l'Unió de Cooperatives del Nordd'Espanya 1 que es degut t la plomadel propagandista de la Cooperaciócl·l Sr. Vlontalvo.

lv» K* IL.*

G L O S E S S I N D I C A L S

"Company"?Són moltes les vegades que

hem vist usada la paraula «com-pany». Als diaris, als mitings, ales assemblees, en tot lloc i entot moment. Nosaltres mateixosno la compreníem pas prou bé :ja la usàvem sovint.

I ha vingut que ens hem pre-guntat, perquè en tantes oca-sions ens hem posat aquesta pa-raula a la boca inútilment, per-què l'hem feta tan popular, abu-sant del seu bon sentit.

Per això, en dir company auna persona no vol dir queaquesta ho sigui en el veritablesentit de la paraula. Companypot ésser l'home que acompanyaa un altre. Companys són elsque s'agrupen per a dgfensar-seen allò que els és comú, interes-sos de classe o d'altra mena. H:han també companys de sort, dedesgràcia i de perill. Poden és-ser companys dos homes sem-blants en el seu estat fisic o mo-ral; dos atletes, dos inútils, dossavis, dos degenerats.

Cal distingir, no obstant, laparaula «company» de la parau-la «amic». Amics són sovint elsque han conviscut Íntimamenten llur infantesa, i després en-cara en conserven els records i

í Taféete mutu, encara que es tro-bin allunyats l'un de raltre.

Podem parlar, doncs, pròpia-ment de companys de treball,d'ofici, de professió. I són enaquest sentit, dos obrers, dosadvocats, dos ministres.

Reconeguem, no obstant, quel'abús d'aquesta paraula hasembrat moltes confusions. Enels mitjos socials s'ha empratmolt, admetent-se com a com-pany, tant l'home que s'en diuhonradament, com el que solsespera el moment de trair-vos.

Company, per nosaltres, éscom dir, home noble i fidel, queen les seves idees i en el el fonsde la seva consciència té quel-com de comú amb nosaltres, en-cara que hi hagi discrepànciesd'apreciació que ens separin.Aixís doncs, serà company nos-tre el que ideològicament, cien-tíficament o políticament, tinguicerta semblança amb nosaltres,malgrat de que segueixi un ca-mí diferent del nostre. A aquestcompany mai li negarem la nos-tra salutació.

Guardeu-vos, però de certshomes que sols es diueu com-panys quan estan al vostre cos-tat, perquè els convé congra-ciar-se amb vosaltres. Quan tro-bem algún subjecte d'aquestacategoria que ens diu amb ama-bilitat fingida: «Ola, company»,el guaitem de fit a fit i no po-

Fullclons de J 'USTICIA SOCIAL29 març 1924

CAPÍTOL QUINTDe, la Mean del T:ik ile la l'nio

2S). Kn ois in terva ls entre les ses-sions del T/ i l< de la l 'nio, la Mesa delT/.ik es l'urgiio suprem legislatiu iexecutiu de la l 'n io.

:üi. l.a Mesa del T/.ik de la Unióv ig i l a el c o m p l i m e n t de la constitu-ció de i; i l ' n i ó i la execució de totes! < • < decisions del Congrés dels So-vic* i del T/i k de la Unió per tots elssiü'nes del poder.

:H. I v i Me.-a del T/ik de la Unió tédret a suspendre i a modificar les de-cisVums del Sovnar Kom i de les dlfe-rentcs Comis-iarics de la Unió, comi i i \ i m a t e i x les dels T/iks i SovnarKom de les Repúbliques federades,

:t2. l,u Mesa del Tsik de la Unió té

el dret de suspendre les decissionsdels congressos de Soviets de les Re-públiques federades sotmetent aques-tes decissions al exàmen i ratificaciódel Tsik de la Unió.

33. La Mesa del Tzik de la Uniópublica decrets, ordenances í re-glaments, cxaiutaa i ratifica els pro-geetes de decrets i ordenances ema-nats del Sovnar Kom, dels diferent«departaments de la Unió, dels TslJ.csde les Repúbliques federades, de llrarsmeses, i dels restants orgues del po-der.

34. Els decrets i ordenances delTsik; de la seva Mesa, i del SovnarKom de la Unió s'iraprimeixen en lesllengües usuals de les Republique»federades (rus, ukranià, blanc-rus,georgià, armeni, turco-tartar).

35. La Mesa del Tsik de la Unió de-cideix les qüestions de les relacionsmútues entre el Sovnar Kom de laUnió i ies Comissaries de la Unió deuna banda, í els Tsiks de les Repúbli-ques federades i llurs meses de l'al-tru.

:«>. La Mesa del Tslb de )a Unió earesponsable davant del Talk de laUnió.

dem menys de dir-li: «Perdoneubon senyor, m'haveu pres peraltre». I si insisteix en volçr dir-se company, llavors li contem lahistòria d'aquells que ens volenafalegar, dient-se idealistes icompanys i que la seva mostrade companyonia no es més cor-dial que Id d'aquells gossets quequan els criden mouen la quade contents.... I ens separemd'ell dient-li que de companysens en sobren.

La paraula company té unavirtut que els pobres de cervellno comprenen. Es la negaciódel JO individualista i egoista.Aquell home que ho analitza tot,que ho investiga tot, sense quedesprés presumeixi vanitosa-ment dels seus coneixements,dient «jo soc tal cosa», aquesthome és, per nosaltres, el veri-table company.

Francès« Gandia

VEUS SINDICALISTES

II: ote ußl Bara de l'apiCompanys:

Des de fa molt temps, semblaque el nostre sindicat vagi endecadència, sembla que aquellesperit de germanor que ensajuntava a tots hagi desapare-gut, que aquell escalf d'amorque ens unia hagi decaigut, queaquelles hores de glòria d'abanshagin acabat per sempre. I a-quell títol de «Ikons», adquirita força de victòries, a força degermanor sindical, ha desapa-regut.

Avui ens trobem organitzats,es veritat, però de quina mane-ra! Aquelles discussions en lesfàbriques, i aquell esperit d'a-mor a la llibertat s'han esvaït iaquells «lleons» ens hem tornatmansos com anyells, com si làforça burgesa ens hagués acia«parat sota el seu pes, com si ksnostres energies haguessin re-but un cop mortal. A que viaixò? No ho sé.

Sembla que una malura ex-tranya s'hagi apoderat de totsnosaltres, filtrant-se fins a din-tre el nostre esperit, tan àvidabans de llibertat.

Es hora ja, companys, queacabi aquest gros ensopiment;és hora, que els nostres cors «sdesvetllin d'aquest llit ds llorersmarcits guanyats en èpoqu«passades. '

El nostre esperit de justiciaha de reviure, Les nostres àn-sies d'emancipació han de re-tornar més fortes que mai, carsom d'una raça forta i nobleque es rebella contra tot escla-vatge.

Cal que torni aquell temps deglòries pel nostre Sindicat. Calque els obrers de Catalunya id'Espanya i de tot el món ensunim, perquè tots, per un solinstint, som carn explotada pelcapitalisme.

Per això, per a aconseguir lesnostres aspiracions, per a ager-manar els treballadors de lanostra terra amb els de les al-tres na.tíons, la «Unió Socialis-ta de Catalunya» ens espera atots a.mb els braços oberts, feli-;a ài> deslliurar de la ¿rapa ca-pita'iista a tots els obrers que'ai xopluguin sota la seva ban-

deva de llibertat.Saluti

Josep CervellóCiutat, març 19̂ 4.

Noves i documents

CAPÍTOL SISÈ/

títl Sovnar Kom dt la Unió

87. EL Sovnar Kom de la UniólaPorgue etxecutlu del Talk de la Unió,i es consttituit pel Talk a la següentfalsò.

President del Sftvmur Kom de laUnió.

Více-prestflent.Comissari del poble pela afers ex-

trangera.ítem per vi comerç exterior.ítem per a viea de nomunicaeió.Item per Ä correus i telègrafs.ítem per a la inspecció obrer» i

camperola.President del ConseïU Superior de

la Economia j lacional.Comissari d el poble peu treball.Hem per a l'aprovisionament.ítem per a 1 l'hisenda.38. El Soviiar Kom de la Unió, din-

tre dels líDaits que li atorç ra el Tsik dela Unió i ». base de la Constitució delSovnar K om de la Unió, i lublica de-crets i or denwnces obligate »ries en totel territf jri de la Mnió.

3», J J!l Sovioar Kom de la. Untò exa-mina f .¡ig deorets l ordenai aces ema-nata t? iut de lies diverses c omisaarioi« l» Unió, co m dels ï'sika (to tos ite-

BULGAKIA. — Oongréa aoolaUata.£1 Partit Socialista Democràtic de

Bulgària ha culebrat durant el meapassat un congrés a Sofía. Aquestpartit compta amb 845 secciona i26.652 afiliats. L'Unió de doñea socia-liates té 1.200 doñea inscrites, Les Jo-ventuts Socialistes compten amb 2.112»ocis.

Econòmicament el Partit està enplena prosperitat. El balanç de l'any1923 ofereix un rémanent de 33,109leva (cada Uva representa una peg-seta or) i l'orgue oficial del Partit, eldiari «Narod», ha obtingut l'any pas-sat uu benefici de ÍS.tïíti Uves.

El Congrés va pendre l'acord depresentar un programa de realitzacióimmediata al govern /unkoff, donant-li dugués setmanes de temps per aacceptar-lo. Si durant aquest tempsno era acceptat i no es donava al Par-tit una participació major en el mi-nisteri, Karaasof, ministre de ferroca-rrils, militant socialista, ea retirariadel govern. Aquesta resolució foupresa el 5 de febrer, i com sigui queel govern no ha acceptat el programa

, minim dels socialistes, Karassof hadimitit, havent-se encarregat del seuministeri, Mollof, ministre d'Agricul-tura.POLÒNIA.—AMtfftura&OM obreres.

r La Comissió d'assegurances socialsde la Dieta de Polònia ha aprovat entercera lectura el projecte de llei re-

: latiu a l'assegurança dels obrers con-tra la manca de feina i les malalties.

' lín obrer solter, cobrarà en cas d« ma-.laltia o atur forçós el 30 per 100 de lasetmanada ordinaria; un casat ambdoa fills, el 35 per 100; un cap de fa-milia amb a persones, tindrà dret al40 per 100 i un pare de cinc o més.fills el 50 per 100.

MBXIC.-Els pacifiâtes., A Mèxic s'ha constituït la Lliga Na-cional de la Pau la qual ha publicatun brillant manifest dient que perse-gueix coni a fins fonamentals resta-blir la pau i l'ordre en el país, consi-drrar com igualment germans als dosbandos en lluita fent-los-hi avinent elsperjudicis que causeu a la nació diri-mint amb les armes qüestions quehan d'ésser resoltes amb pau i harmo-nia, 1 pregant-los que si no volenCessar les hostilitats, almenys huma-nitzin la lluita, respectin la vida delsadversaris vençuts, no bombardeginlea poblacions, ni usin gasos asfixiantei donguln facilitats a la Creu Roja per«que pugui complir el seu comès.' Ea possible que aquesta Lliga de laPau composta d'elements no politics i«xtranya a la lluita fratricida que esdesenrotlla a Mèxic sigui un instru-ment per a posar fi a la revolta quecapitaneja De la Huerta la qual, se-gona les darreres noves, sembla estàja considerablement abatuda.FRANÇA.-»* socialistes naaio-

»ala.El dia 18 de febrer va reunir-se a

faria el Congrés del Partit Socialistafrancès sota la presidència de LouisJaurès, germà de l'inoblidable Jean¿aurea. Hi havia representació de lea48 federacions departamentals.

Va acordar-se la unió d'esquerresper a ;la lluita electoral però remar-cant que el programa del Partit és lasocialització dels mitjans de produc-ció circulació i canvi; defensa de lajornada de vuit hores i de la Societatde lea Naciona; advocació del laïcisme1 l'impost progressiu sobre les fortu-nes, política de pau l organització dela nació armada.

Cal no confondre aquest partit ambel Partit Socialista (Secció francesade l'Internacional obrera) i menys

I amb el Partit Radical-Socialista fran-cès. El Partit Socialista francès cons-titueix un grup moderat de curta ex-tensió i d'escassa influència, encaraque nodrit de companys Heals I con-sequents.La XnternaoloBal Obrarà loata-

llsta.El 18 del mes passati es va rennlr a

Luxemburg el Comitè de la Interna-cional ubrera Socialista, acordant ladesignació dels companya AlienCramp i Cameron per a representaral Labour Party en el Comitè Execu-llu de la Internacional. Per a tresorerfou elegit el company Walhead 1 pera la Comissió administrativa fóreu nò-menata Buxton, Brailsford 1 la com-panya Miss Bell. Frederic Adler s'en-carregarà de la Secretarla mentre elsecretari efectiu Tom Shaw, exercei-xi el càrrec de ministre a la Uran Bre-tanya.

Respecte a política internacionalforen presos els acords següents: pro-testa de l'ocupació militar dol Ruhr irecomanació" a tots els partits ¡»ocia,listes de que s'esforcin en conseguirque els governs de llurs païssos reco-neguin els Soviets a l'ensems que esreclami al Oovern soviètic la cessas-sló de la persecució violenta de lesidees polítiques; que es donguin ga-ranties a la població armenia i es res-pecti la República de georgià invadi-da per l'exèrcit roig; que os neguinrecursos econòmics al govern d'Hon-gria mentre duri el règim de tiraniaactual; i que no s'acceptin solucionaeconòmiques a base d'infraccions dela jornada de vuit hores com s'intentafer a Alemanya.

La propera reunió serà a Viena,coincidint amb el Congrès de la Fe-deració Sindical Internacional.

La Unió Socialista de Catalunya vaexpedir un telegrama de salutació alComitè executiu de la InternacionalObrera Socialista reunit a LuxemburgBÊLOICA.-ElOavara •& orisi.

El día 57 de febrer, el govern quepresidia M. Theunis fou derrotat en elParlament al votar-se la ratificació dela convenció econòmica franco-belga.Votaren contra la ratificació 95 socia-listes i flamigants i en prò 79 llibe-rals l catòlics. Set diputats varen abs-tenir-se i cinc no assistiren a la sessió.

Després de vencer grans dificultatsel propi M. Theunis ha lograt consti-tuir el tercer ministeri presidit perell, eii el qual s'encarrega també de lacartera de Finances. Ela ministrespertanyen al partit lliberal i catòlichavent-se repartit els llocs de la for-ma següent: Justícia, Masson; AfersExtranjera, Paul Hymans; Interior,Poullet; Ciències i Arts, Nolf; Agri-cultura, Ruzette; Ferrocarrils, Neu-jean; Defensa Nacional, Ferthomme;Afers econòmica, Van de Vluere; In-dústria i Treball, Eschoffer; Colònies,Carton.

Theunis és a la Presidència delConsell des del 16 de desembre de1951. El Congrès de Bèlgica es com-posa de 80 catòlica. 67 socialistes, 33lliberals i 6 d'altres partits; en el Se-nat hi han 73 catòlics, 52 socialistes i28 lliberals.GRAN BRETANYA.-Confrts de

las Trade-Unions.En el mea de Setembre • vinent es

reunirà en la ciutat de Hull el Con-grés anual de les Trade-Unions. Enaquest Cengrés les organitzacionsobreres britàniques es proposen adop-tar una Carta de principis o reivindi-cacions proletàries que resumeixi lesaspiracions concretades i acceptadesen congressos anteriors. Aquesta car-ta conté ela punts següents:

1er. Nacionalització de la terra.

201), Nacionalització dels ferroftar-rils.

íter. Nacionalització do lus minea1 dels minerals.

4rt. Hores d« treball: jornada lu-ga! màxima de quaranta quatre horesper setmana.

5nt. Salari mínim legal per a cadaindustria o ocupació.

oaè. Pensions per als obrers desdels xelxanta anys.

7è'. Pensions per a les marei quehagin de mantenir fills menors.

8u. Mesures adequades per a lamanca de feina que assegurin el sos-teniment de les llars obreres.

9è. Establiment de centres d'en-senyament professional per a nois inoies sense treball extensiu ala adul-tes en èpoques d'atur forçós.

10è. Ressolueió del problema dol'habitació.

Ile, Concessió per l'Estat de mit-jans per a perfeccionar l'ensenyamentgeneral des do les escoles primaries aes universitats. ' !

12è. Ampliació per l'Estat i elsmunicipis do tota mena de serveispúblics a l'objecte d'extendre llur es-fera d'acció i augmentar les propor-cions de treball.

L'WafliiotdEMtDü-AdaiadooeííJJírlaPlau-nos fer conèixer que els nos-

tres companys Duran í Totusaus, afi-liats al Partit Socialista Obrers d'Ks-pauya, designats governativamentper a ocupar sengles càrrecs de regi-dor en l'Ajuntament de Sitges darre-rament substituït, feren constar queno podien acceptar-los en el mateixmoment en que els fou comunicadallur designació.

Per i A i lili llil«.aCiutat. -1). D., l pta.-J. C.,

5 ptes,—A. L., 5 ptos,—D. F., 100ptes.—V. T., 2 ptes.—J. D. B., 2 ptes.—J. R. T., 2 ptes.-A. V., 0,25 ptes.

Roda, —J, F., 2 ptes.-Ll. C., 5 ptes.—A. C,, 1 pta.—S. S., 1 pta.

Total, 126'a!) ptes.A tots el nostre agraïment.

Printm Mm d'tonia PolíticaC H A R L E S G I D EVersió castellana de J. Cardà

Preu: l'50 Ptes,

iviBt-pnlKttrBalliliiiiooiiritiniJ . S A L A S A N T Ó N

Preu: 0'15 Ptes.

Publicacions de Propaganda deAcció Cooperatila

Encàrrecs: Aurora, 11 bis.

TARIFAD'ANUNCIS

Lift« artet» titlli

Amplada columna.

IMflflHVBt tttitltl HCftb

Amplada columna.

llim

oc.

IH«

6 c.

HmrcH

IK.WLM*.

50 ph.

«•tanta!

$0 th. t.

Mm

m tu.I». Bnual·i i .-Liaran, u,-1

publiques* federades i de les meiesllura.

40. El Bovnar Kom de la Unió e«responsable de tot el seu treball da-vant del Itile de lai Untó i de la aeraMesa.

41. Lei ordenances l reglamentsdel Sovnar Kom de la Unió poden és-ser suspesos i abrogata pel Tsik de laUnió i per la seva Mesa.

43. Bis Tsiks de les Repúbliquesfederades i llurs meses apel·len delsdecreta i ordenances del Sovnar Komde la Unió davant la Mesa del Talk deIti Unió, sense, però, suspendre llurexecució.

CAPÍTOL SETÈDel Tribunal Suprem, de la Unió43. Per a sancionar la legalitat re-

volucionaria en el territori de la Unió,es «rea adjunt al Tsik de la Unió unTribunal Suprem, al qual U correspon:

a) donar a les Republiques federa-des tota mena d'aclaracions respectea la legislació general de la Unió:

M examinar i retornar al Tsík dela Unió, a petició del procurador delTribunal Suprem d« la Untó, les aen-tencies, decisions i veredictes deia

tribunals suprems de les Repúbliquesfederades, en caa d'infracció a la lle-gtilacíó general de là Unió o de per-judicis causats als interesso! de le«restants Repúbliques;

c) decidir a petició del Tiik de laUnió, sobre el legislat de tais o qualsdecisions de Ica Repúbliques federa-des, des del punt de vista de la Cons-titució!

d) arbitrar les querelles ludtelalaentre les Repúbliques federades;

e) examinar ela assumptes que earelacionen amb les acusacions formu-lades en contra dels alts funcionarisde la Unió en la execució de llur co-mea.

44. El Tribunal Suprem exerceixla seva activitat de la següent faisó:

a) en sessió plenaria del Tribunal:b) en sessi* dels col·legis civili

criminal;c) en sessió dels col·legis militars I

dels transports militars.45. En sesaió plenària, el Tribunal

Suprem es composa de 11 membres isón: el President i el seu substitut;els quatre Presidents de lea sessionsplenàries del Tribunals Suprema deles Repúbliques federades; •!• repre-sentants del Ogpu (Direcció políticade la Unió, l'antiga Tcheka). El Preai-pent, el seu substitut i els cinc mem-bres restants, són nomenats per laMesa del Talk de la Unió.

46. 81 procurador del Tribunal Su-

pretn de la Unió i el seu substitutionnomenats per la Mesa del Talk de laUnid. Lea funciona del procuradorconaiatelxen en decidir ea totee leaqüestions de la competencia del Tri-bunal Suprem, en soslenir lea acusa-cions en sessió plenaria, i en cas dedesacord amb lea decisaiona pretos perla aeasló plenaria del Tribunal Su-

S-em, apelar-se d'elles davant de 1«esa del Talk de la Unió,47. El dret de sotmetre les qües-

tions senyalades en l'article 43 al exa-men de la sessió plenaria del Tribu-nal Suprem de la Unió correspon ex-clusivament a la iniciativa del Talkde la Unió, de la sova Mesa, del pr<Hcurador del Tribunal Suprem, delaprocuradors de les Repúbliques Fede-rades i del Ogpu de la Unió.

48. Les sessions plenarie« del Tri-bunal Suprem de la Unió constituei-xen cambres judicials per a encami-nar:

a) ela assumptes crimínala 1 civilsd'una importància excepcional elaquals per llur objecte iutereaain a du-es ¡o més Repúbliques federadea;

b) els assumptes de inculpaciópersonal deia membres del Talk i delSovnarkom de la Unió.

La remesa d'aqueats assumptes alTribunal Suprem de la Unió no pottenir lloc alno és per decisalo, espe-cial en cada caa, del Talk de la untoo d« ta seva Mesa.