Dilluns, 31 de març de 2014núm. 2.511

www.diarimes.com

TARRAGONALa concessió del Palau de Congressos serà per un any prorrogable a un altre. P6

La Sala Trono acull la gravació del primer concert de Sifóra Kemfai Elföll del 2014. P8

REUSGairebé 400 persones desitgen entrar a una residència del Baix Camp. P9

Els problemes d’inundacions del barri Gaudí desapareixeran en pocs mesos. P10

CAMP DE TARRAGONAManifestació multitudinària contra el Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre. P12

Les obres dels carrers Torredembarra i Barceloneta de Calafell, finalitzades. P13

MÓNEls conservadors guanyen a França. P28

AVUI

Felip Puig, Josep Fèlix Ballesteros, Pere Navarro, Artur Mas, Andreu Mas-Colell i Santi Vila, a l’entrada de la Torre del Pretori, amb el plànol de Tarraco romana al fons.

CRISTINA AGUILAR

CiU i PSC s’alien per donar llum verd als casinos de BCN WorldTARRAGONA Artur Mas i el primer secretari del PSC, Pere Navarro, rubriquen l’acord per modificar la llei 2/89 i fan una crida a la resta de formacions a sumar consens. P2-3

ESPORTS

Un ‘hat-trick’ de De la Espada destrossa el Constància (3-0)El Nàstic continua a set punts de la promoció d’ascens després d’una golejada que encara va poder ser més escandalosa. P14-15

ESPORTS

El Reus d’Emili Vicente es veu atropellat pel Badalona (3-0)Rubén Negredo, ex roig-i-negre, va ser l’autor del segon gol dels barcelonins en una tarda per oblidar per part dels del Baix Camp. P16

ESPORTS

La Pobla ensopega a Figueres (2-2) i ja és a nou punts de la quarta posició

P17

2 diarimés 31/03/2014 TARRAGONA

Sílvia Jiménez«Quan vostè i jo parlem, arribem a acords; i quan arribem a acords, Catalunya avança», d’aquesta manera rematava ahir el seu dis-curs el primer secretari del PSC a Catalunya, Pere Navarro. Navar-ro resumia amb una frase l’acord que s’ha necessitat i al que s’ha arribat per poder aprovar la modificació de la llei 2/1989 del Consorci Recreatiu i Turístic de PortAventura; en definitiva, el canvi en la llei que va fer possible l’arribada del ressort per tal de poder encabir ara els casinos que es projecten a BCN World.

L’acord ja estava anunciat –va ser dissabte– però calia escenifi-car-ho. Quin millor lloc i manera de fer-ho que a la capital tarra-gonina i a l’aixopluc del territori que l’acollirà en companyia dels alcaldes que hi donen suport incondicional: el de Salou, Pere Granados; el de Vila-seca, Josep Poblet; i el de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, qui ha tingut un paper rellevant i decisori en el desenvolupament de les nego-ciacions, ja que ha pressionat per tal que el seu partit doni suport al projecte.

«És un dia històric, estem a la Torre del Pretori des d’on fa 2.000 anys l’emperador August va prendre decisions impor-tants», destacava l’alcalde de Tarragona Josep Fèlix Balleste-ros, qui posava l’accent en el fet que l’acord assolit serveixi per continuar construint un país real. Ballesteros no amagava, però, les reticències que alberga encara amb el nom triat pel com-plex: BCN World.

La sala del sarcòfag, de fet, es quedava ahir petita. Als repre-sentants del territori i del teixit econòmic, s’hi sumaven tres

consellers més: el de territori, Santi Vila; el d’Economia, An-dreu Mas-Colell, i el conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig; així com del conseller delegat de Veremonte –l’empresa promoto-ra– Xavier Adserà.

«Tenim la sensació que hem perdut molt de temps, si bé ha servit per sensibilitzar a la ciu-tadania de la bondat del projec-

te», deia l’alcalde de Salou, Pere Granados. Aquest, d’altra banda, destacava el paper del projec-te, cridat a consolidar la Costa Daurada com a macrodestinació turítica i a ajudar a desestaciona-litzar, definitivament, la tempo-rada turística.

Per la seva banda, l’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet, era el pri-mer a obrir foc i cridar a la resta

de formacions polítiques a donar suport a la modificació de la llei 2/89. «CiU ha tingut la tasca més feixuga. Amb aquest acord es pot eixamplar més les possibili-tats de la llei, ampliant les seves possibilitats», destacava Poblet. Aquest lloava la responsabilitat demostrada pel PSC en garantir els vots per l’aprovació de la mo-dificació de llei, un suport que no sempre havien demostrat els socialistes.

«Ha estat un procés llarg i intens, però havia voluntat d’acord», deia el primer secreta-ri dels socialistes, Pere Navarro.

Aquest, però, reivindicava al-gunes de les condicions que els socialistes hi havien posat per acceptar el projecte.

«Creiem en l’urbanisme soste-nible. D’altra banda, hem volgut que els ingressos de la Generali-tat estiguin garantits i que l’1% reverteixi en inversions locals i projectes socials. Hem introduït vint mesures que contribueixen al creixement industrial, com ara posar en marxa el pacte per la in-dústria», deia Pere Navarro.

«Un tema llaminer»«El tema del joc és molt llami-

ner. Però el que es vol, especi-alment, és atraure convencions i congressos, i s’han de posar complements», d’aquesta ma-nera el president de la Genera-litat, Artur Mas, girava la truita, tot presentant la construcció de casinos com un incentiu més, complementari, per aquest tipus de turistes.

L’acord entre socialistes i con-vergents, de fet, dóna llum verd a la rebaixa fiscal de tots els casi-nos que passaran a pagar un 10% dels seus beneficis, en comp-tes del 55%, com feien fins ara. Aquest ha estat un dels punts més conflictius en la negociació i un dels més espinosos per als grups parlamentaris que encara s’oposen al projecte.

Com a contrapartida a aques-ta rebaixa fiscal, s’ha establert una clàusula que garanteix a la Generalitat la mateixa recapta-ció que amb els quatre casinos existents –17 milions d’euros– i que, si no s’arriba a aquesta xifra, hauran de ser els operadors qui es facin càrrec de la diferència. El pacte entre CiU i PSC ha esta-blert que als hotels que es cons-trueixin dins del macrocomplex se’ls aplicarà el tipus màxim de la taxa turística. Un grup de tre-ball format per membres de les dues formacions polítiques serà l’encarregat de fer seguiment del concurs i el desenvolupament del projecte.

«Cal recordar que s’ha d’apro-var la modificació d’una llei, això no serà ‘el campi qui pugui’. Tot-hom s’haurà d’ajustar a la llei», remarcava Mas.

El president destacava que l’objectiu del complex és el d’aconseguir «el lideratge turís-tic de Catalunya».

L’acord assolit entre PSC i CiU

CRIstIna aguIlaR

Josep Poblet, Josep Fèlix Ballesteros, Artur Mas, Pere Navarro i Pere Granados, ahir, després de presentar l’acord.

TURISME

CiU i PSC criden a la resta de partits per sumar-se al consens per BCN WorldEl president, Artur Mas, i Pere Navarro (PSC) escenifiquen l’acord a l’aixopluc del territori i amb els alcaldes Ballesteros, Granados i Poblet

Josep Poblet va ser el primer a convidar la resta de forces a sumar-se a l’acord

Pere Navarro diu que quan parla amb Mas arriben a acords i quan ho fan, el país avança

331/03/2014 diarimés TARRAGONA

es rubricava allí mateix, davant els assistents que omplien la sala i mentre, al mateix temps, s’alça-ven les veus crítiques.

El president d’Esquerra Re-publicana de Catalunya (ERC), Oriol Junqueras, criticava –quasi al mateix temps i des de Sant Jau-me d’Enveja– al Govern i també el PSC per cedir a les exigències dels promotors de BCN World per tancar un acord el més aviat possible. El líder republicà consi-dera que la modificació de la llei per fer realitat el macrocomplex

d’oci suposa, entre d’altres, una rebaixa «brutal» en la fiscali-tat referent al joc i les apostes, que passarà del 55% al 10%, no només a BCN World, sinó a les instal·lacions que desenvolupen aquest tipus d’activitat. Lamen-tava, d’altra banda, que casinos i semblants s’hagin beneficiat de la rebaixa d’impostos «sense fer res a canvi».

El líder d’Iniciativa per Cata-lunya Verds (ICV), Joan Herrera, mostrava també ahir la seva in-comprensió al pacte entre CiU i

PSC i el qualificava «mala pro-posta i un mal negoci». «No en-

tenem com Convergència lidera això», deia, «perquè això no va a favor del país», i afegia que tam-poc comprenen «com el PSC ho apuntala». Herrera també es va oposar a l’acord perquè afecta «el

model de país». Des de la Candi-datura d’Unitat Popular (CUP), David Fernàndez titllava el pacte de «vergonya», i afirmava que «mafialitza» l’economia cata-lana. Així, Fernàndez va apos-tar per les iniciatives que evitin «convertir aquest país, literal-ment, en un casino», va etzibar.

El PP, estén la màEl PP de Catalunya criticava que CiU i PSC hagin «trencat les negociacions amb la resta de partits, escenificant un acord al

marge d’aquelles formacions po-lítiques obertes a arribar a acords en els tràmits del Parlament; malgrat això, el PPC continua mantenint la seva voluntat de promoure un ampli consens per tal de dotard’una majoria més qualificada al mateix». D’aquesta manera, el PPC estenia la mà a una possible entesa per ampliar l’acord. Tanmateix, el PPC reite-rava la necessitat que el projecte garanteixi la promoció de les marques Costa Daurada i Tarra-gona.

CRISTINA AGUILAR

Les autoritats, arribant a la Torre del Pretori. A la dreta, la sala del sarcòfag, on es van donar cita representants polítics del territori i del teixit econòmic.

El PP critica que PSC i CiU hagin tancat el pacte al marge de la resta de formacions obertes

4 diarimés 31/03/2014 TARRAGONA

Sílvia JiménezChemMed és el nom del nou clúster mediterrani de la quími-ca que es presentava en societat divendres i amb el que un dels dos motors econòmics de Tar-ragona –el sector industrial– ha marcat també la seva pròpia fita històrica aquest cap de setmana.

El nou clúster mediterrani de la química va començar a ges-tar-se el 2010, tal com recordava Jesús Loma-Ossorio, nou presi-dent de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), durant el seu parlament: «Vam iniciar un procés amb el qual ens vam comprometre a posar en valor els nostres actius. Els ante-riors presidents de l’AEQT ja van llençar el full de ruta l’any 2010 fins a arribar al dia d’avui».

Divendres ChemMed celebra-va la seva posada a punt en un acte en el qual no va faltar cap re-presentant dels molts agents que hi formen part o hi col·laboren, però tampoc el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, que ha viscut un cap de setmana intens a terres tarrago-

nines. Combustibles, plàstics, inter-

medis, especialitzats i química fina, són alguns dels productes que s’elaboren des de Tarrago-na, en un complex químic que gaudeix de tots els serveis i co-municacions i que vol esdevenir un pol industrial de referència al sud d’Europa i fer front a les amenaces del present i del futur. Amb aquest objectiu s’han unit tots els agents del sector químic del territori, representats per l’Associació Empresarial Quími-ca de Tarragona i el Port.

«ChemMed vol posar en valor les nostres fortaleses, estem cre-ant una marca. Hem creat llaços amb la universitat, gaudim d’em-preses de serveis agrupades i dis-posem de tots els elements per a desenvolupar qualsevol repte. Volem convertir les nostres forta-leses en oportunitats», d’aquesta manera resumia Loma-Ossorio la tasca que farà, d’ara en enda-vant, ChemMed. I és que, a ban-da d’obrir-se camí als mercats in-ternacionals, ChemMed buscarà nous inversors.

El nou clúster ChemMed Tar-ragona representa el 25% de la indústria química espanyola, i produeix gairebé el 50% dels plàstics. Es compon de dos polí-gons industrials que, juntament amb les instal·lacions portuàries, ocupen 1.200 hectàrees. El clús-

ter, a més, genera 13.000 llocs de feina directes i 35.000 d’indi-rectes i induïts. S’espera, doncs, que dins de ChemMed s’hi instal-lin noves inversions d’èxit. En aquest sentit, hi ha més de 300 hectàrees de terreny disponibles per a la gran indústria.

El Port de Tarragona, el segon gran aliat d’aquest clúster, va te-nir veu durant la presentació de ChemMed –que es va celebrar al Palau de Congressos de Tar-ragona– a través del president de l’Autoritat Portuària de Tar-ragona, Josep Andreu. Aquest

va recordar als assistents que el de Tarragona és el segon port industrial de Catalunya. Aprofi-tava, de fet, per fer territori, i re-clamar un reconeixement que no sempre arriba: «Fa temps que hi treballem amb molta dedicació, encara que, de vegades, no tin-

guem el reconeixement que ens mereixem. Seria bo que tothom ho veiés així», deia Josep Andreu, qui aclaria, seguidament, que les seves paraules no anaven adre-çades al president de la Genera-litat, Artur Mas.

Josep Andreu, d’altra banda, va dirigir-se a la ministra de Fo-ment que, de fet, havia excusat la seva absència per motius per-sonals. «Agraeixo a Ana Pastor el suport que sempre ens ha donat al Port de Tarragona, a les nos-tres inversions, als nostres pro-jectes i, en especial, el seu ple i

total suport al projecte del tercer fil ferroviari, un projecte estratè-gic i fonamental per al futur del nostre port», deia Josep Andreu.

Recollia el testimoni, en el lloc d’Ana Pastor, el secretari general d’infraestructures de l’Estat, Ma-nuel Niño.

Niño destacava el paper que juga ChemMed en el sector econòmic. «Suposa donar un impuls vital per a la creació de treball i per a dotar de competi-tivitat Tarragona i atraure noves inversions.», deia. Segons Niño, el port de Tarragona esdevé el punt neuràlgic del complex pe-troquímic, i aquest «concentra el 50% de la producció química de Catalunya i el 25% del total d’Espanya».

El secretari general d’Insfraes-trucutres de l’Estat destacava la voluntat del Govern de millorar la connectivitat, en referència les infraestructures ferroviàries. «El Corredor mediterrani serà una fita per a l’arc mediterrani, ha de facilitar la connexió amb Europa», deia. Anunciava, de fet, que el Ministeri de Foment, a tra-

vés d’Adif Alta Velocitat, acabava d’aprovar inversions per a desen-volupar el Corredor Mediterrani.

«No podem fallar» «Aquí ho tenim gairebé tot i no podem fallar. Tenim les empre-ses químiques, però també les petites i mitjanes empreses que treballen pel sector, tenim tot l’aparell logístic, tenim grans infraestructures –algunes coses arriben tard, és cert, però ar-ribaran– tenim tota la base de producció científica, la formació professional... Si ho sumem tot, veurem que ho tenim gairebé tot i no podem fallar. Intentarem estar al vostre costat». D’aquesta manera, Artur Mas, president de la Generalitat, iniciava el seu dis-curs, i no va poder evitar fer refe-rència a un altre gran projecte de futur, però d’un altre sector: BCN World. «Estem decidits a fer Ca-talunya un país amigable per als negocis. A reduir la burocràcia, a simplificar els tràmits. Estem compromesos en fer Catalunya un bon lloc per a la inversió», puntualitzava Mas.

El Palau de Congressos va ser l’escenari de la presentació oficial del clúster

NOU CLÚSTER

La indústria química s’obre camí davant les amenaces globals amb el clúster ChemMedEl sector industrial, logístic, acadèmic i científic s’uneixen per situar-se al mapa internacional i esdevenir el pol més important del sud d’Europa

OLÍVIA MOLET

Els representants de l’AEQT, del Port, el president de la Generalitat i Manuel Niño amb els representants de les institucions que donen suport al nou clúster químic, al final de l’acte.

ChemMed posa en valor les fortaleses del pol químic de Tarragona, segons Loma-Ossorio

531/03/2014 diarimés TARRAGONA

L’acte de presentació de Chem-Med es va celebrar a l’audito-ri del Palau de Congressos de Tarragona –un espai que es va omplir de gom a gom– i en tres idiomes: català, castellà i anglès. En l’esdeveniment es va projec-tar un vídeo on es van mostrar les instal·lacions, els serveis i la xarxa de comunicacions que in-tegren el polígon químic.

D’altra banda, també una projecció audiovisual va servir per evidenciar l’ampli suport que ha rebut la iniciativa. Per una banda, s’enumerava les ad-ministracions públiques que li donen suport: el govern central, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Tarragona, així com els ajuntaments d’Alcover, Cons-tantí, El Morell, Flix, La Canonja, La Pobla de Mafumet, Perafort, Reus, Salou, Tarragona, Tortosa, Valls i Vila-seca.

Hi donen suport també les empreses de serveis (AEST), la Universitat Rovira i Virgili, l’ICIQ, CTQ, i els instituts de secundària Pere Martell, Vidal i Barraquer i Comte de Rius. Mostraven també el seu suport les quatre cambres

de comerç del territori, així com els sindicats majoritaris, UGT i CCOO.

L’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, va exercir de representant de la ciutat amfitri-ona i va obrir l’acte tot recordant la figura de l’emperador August. «August va pensar, va imaginar i va treballar un territori i un futur extraordinari, un territori que ha

sabut unir esforços, tal com de-mostra avui ChemMed», deia el batlle en l’obertura del seu par-lament.

Per contra, l’alcalde aprofitava l’ocasió per dirigir l’atenció cap a alguns dels reptes del futur. «S’han de fer encara esforços en infraestructures, tenim una gran preocupació pel preu de l’energia i, tot plegat, són incerteses que

s’han de resoldre amb compli-citats i fent pinya, per assolir el somni d’August», apuntava Ba-llesteros.

Antecedents ChemMed Mediterranean Che-mical Cluster té el seu antece-dent el juliol del 2010 quan es va signar el Pacte del Desenvolupa-ment, un compromís obert a tots

els agents que configuren la re-alitat del clúster petroquímic de Tarragona i que va més enllà de l’àmbit estricte de les indústries per assolir el compromís amb tota la societat.

D’altra banda, el novembre de 2011 es va subscriure el Memo-ràndum de l’Any Internacional de la Química, el punt de partida del procés, que es va desenvo-

lupar amb el lideratge conjunt de l’Associació Empresarial Qu-ímica de Tarragona i el Port de Tarragona a partir del febrer de 2012.

El pol químic de Tarragona té una producció anual de 20 mili-ons de tones l’any, segons les da-des que es van aportar durant la presentació de ChemMed.

Per la seva banda, el Port de Tarragona ocupa la cinquena posició en el rànquing de ports estatal i mou 33 milions de tones anualment.

OLÍVIA MOLET

OLÍVIA MOLET

L’acte va comptar amb els parlaments de Ballesteros, Loma-Ossorio, Josep Andreu, Manuel Niño, i del president de la Generalitat, Artur Mas.

La signatura oficial de constitució del clúster es va realitzar sobre l’escenari, al Palau de Congressos de Tarragona.

Jesús Loma-Ossorio President de l’AEQT i de

ChemMed«ChemMed vol posar en va-lor les nostres fortaleses, es-tem creant una marca. Dis-posem de tots els elements per a desenvolupar qual-sevol repte. Volem conver-tir les nostres fortaleses en oportunitats»

Josep AndreuPresident del Port i vice-

president de ChemMed«El de Tarragona, és el se-gon port industrial de Ca-talunya. Treballem amb molta dedicació, tot i que, de vegades, no tinguem el reconeixement que ens mereixem».

Artur MasPresident de la Generalitat

de Catalunya«Tenim les empreses quími-ques, però també les peti-tes i mitjanes empreses que treballen pel sector, tenim tot l’aparell logístic, tenim grans infraestructures... Ho tenim gairebé tot i no po-dem fallar»

El president de l’Autoritat Portuària reclama el reconeixement al port

Artur Mas assegura que el govern està decidit a fer el país amigable per als negocis

6 diarimés 31/03/2014 TARRAGONACRISTINA AGuIlAR

Rafa MarraséL’empresa que aspiri a aconse-guir la concessió dels espais del Palau Firal i de Congressos de Tarragona signarà un contrac-te amb l’Empresa Municipal de Desenvolupament Econòmic de Tarragona (EMDT) per un any i amb la possibilitat de porrogar-ho a un altre i amb una quanti-tat mínima garantida de 50.000 euros per l’entitat municipal. Aquesta és la proposta de docu-ment que està enllestint l’Ajun-tament per tal de formalitzar el vincle entre la ciutat i l’empre-sa privada que ha de rellançar aquest equipament públic a par-tir d’enguany. La durada del con-tracte de concessió serà, doncs, curta perquè es té en compte, previsiblement, les eleccions municipals que s’han d’efectuar el 2015.

El contracte no preveu cap mena de retribució directa a fa-

vor de l’empresa que guanyi el concurs —que encara no s’ha convocat— sinó que l’EMDT per-ceberà les quantitats estipulades pel lloguer dels diferents espais del Palau Firal i de Congressos per part d’aquesta empresa a l’hora d’organitzar els diferents esdeveniments. L’Ajuntament, a través de l’EMDT, dirigirà els serveis contractats i podrà desig-nar un supervisor de l’execució d’aquest servei.

L’EMDT confeccionarà un pressupost segons les necessitats de cada congrés o fira i generarà una factura que haurà de pagar l’empresa que gestioni el Palau Firal i de Congressos. Aquesta companyia privada obtindrà els seus beneficis de la comercia-lització d’aquests espais i dels clients que participin en els congressos i esdeveniments que es facin en aquest equipament. L’entitat pública es comprome-

trà a coordinar les necessitats de producció de cada esdeve-niment, supervisar, realitzar i desmuntar cada acte, tenir un tècnic de manteniment al centre de control, un tècnic de control de sala ens els auditoris August i Eutyches, climatitzar el recinte, fer la neteja de les sales i espais comuns i encarregar-se de la il-luminació.

Amb totes aquestes premisses, les taxes pel lloguer de les sales que marca l’EMDT per una jor-nada laborable de 8 hores i que haurà de pagar l’empresa con-cessionària són: 4.400 euros per l’Auditori August, 1.000 euros pel Hall August, 1.650 euros per l’Auditori Eutyches, 1.100 per la Sala Genius o 600 per la Sala Escipió, per exemple. Llogar tot el Palau de Congressos costarà 13.500 euros i, afegint-hi el re-cinte firal, 15.000 euros. L’Espai polivalent tindrà un cost per la

concessionària de 4.960 euros si es vol fer una exposició i, si es vol fer un banquet, el preu oscil·larà entre 1.500 i 2.500 euros, tot de-penent del número d’assistents i la tipologia del muntatge a realit-zar, el mateix preu que tindrà si es vol fer un acte com aquest (un àpat per a multitud de persones)

al Recinte Firal. Hi haurà la possibilitat de

contractar els diferents espais a mitja jornada —amb un cost que representa el 60% del que marca la jornada completa— tot i que aquesta opció no es contemplarà pel lloguer de tot l’equipament, de l’espai polivalent i els ban-quets, tot i que el Recinte Firal tindrà disponible aquesta opció a un preu de 1.800 euros per altres actes (3.000 a jornada completa).

El cost del muntatge i des-muntatge per a cada espai i es-

deveniment tindrà una tarifa a part. D’aquesta manera, fer aquest servei a l’Auditori August tindrà un preu de 2.200 euros, mentre que a l’Auditori Eutyches serà de 825 euros, per exemple. També hi haurà la possibilitat de llogar espais a un cost més redu-ït, allò que s’anomenaran tarifes especials. Aquestes tarifes no in-clouran serveis com els de neteja durant l’esdeveniment, segure-tat i tècnic de sala, entre d’altres i això provocarà l’abaratiment del lloguer.

COMERÇ

La concessió del Palau de Congressos serà per un any i un mínim de 50.000 eurosL’empresa municipal EMDT cobrarà al futur gestor pel lloguer dels diferents espais del recinte i supervisarà els esdeveniments que s’hi facin

L’arrendament de tot el Palau Firal i de Congressos costarà 15.000 euros

Una imatge del Palau de Congressos de Tarragona.

731/03/2014 diarimésPUBLICITAT

Este mes especial

¡Haz la primera consulta

a MITAD DE PRECIO!

8 diarimés 31/03/2014 TARRAGONA

Albert Pla i la història de Juli Cèsar centren el programa teatral

Els teatres de Tarragona apos-ten per la música i per les arts escèniques aquesta setmana Així, el proper divendres 4 d’abril el cantautor Albert Pla farà parada al Teatre Metropol amb el seu darrer treball Ma-nifestación. A més, els dies 5 i 6, el mateix escenari es con-vertirà en una posada en la posada en escena de Juli Cèsar a través de la companyia Fabu-lae Tarraconenses amb l’obra de William Shakespeare.

Anna FortunyEl món de la música de l’entre-mat tarragoní posa l’accent en una banda que fa més d’un any que ha afinat els instruments per fer sonar melodies properes i quotidianes a ritme de folk-pop. Aquests són la banda dels Sifóra Kemfai Elföll. El grup està format per nou músics de la casa que han participat en formaci-ons com Bongo Botrako, Thor-pe Brass, Pacho Tafalla o Small River Dixie. Per donar el tret de sortida a una nova temporada, la Sala Trono es va convertir en l’escenari ideal per dur-hi a ter-me el primer concert. La trobada va servir per enregistrar l’espec-tacle i reunir més d’una setante-na de públic que va gaudir dels ritmes festius i la ironia de les seves lletres.

Una de les components del grup, Marta Escobar, va definir l’agrupació com a una «brass band, és a dir, un conjunt que, enlloc de baix, utilitza una tuba i porta una secció de vents». Rere la composició de Jordi Martínez, conegut com a Jordete, la banda

arranja composicions amb tocs de bateria, trompeta, saxo, teclat guitarra i veu, que s’han pogut sentir per la Festa de Santa Te-cla. Amb títols com Lisboa, El Caldo o Are you ready, el concert

va servir per enregistrar el nou repertori a través d’EQ Estudi de Gravació. La cantant també va explicar a través de la peça audiovisual resultant, el conjunt es podrà donar a conèixer més

fàcilment. Amb tot, la banda va reivindicar les possibilitats cul-turals que ofereix la ciutat de Tarragona i Escobar va defensar que «tot i la crisi, qui s’ofereix troba el seu lloc».

MÚSICA

El grup musical «més foll» obre temporada amb un accent teatralLa Sala Trono va acollir ahir la gravació del primer concert de Sifóra Kemfai Elföll d’aquest 2014

CRISTINA AGUILAR

El concert va presentar el nou repertori musical d’aquesta banda que no té pèls a la llengua.

RedaccióL’actual director general del Circuit de Barcelona-Catalunya i el també participant en 18 edi-cions al Dakar, Salvador Servià, es converteix en el nou ponent del cicle Bon dia Tarragona. La Cambra de Comerç de Tar-ragona és l’encarregada d’ofe-rir aquestes jornades i avui es

converteix en el seu escenari a partir de tres quarts de nou del matí.

Sota el títol Cinc milions de quilòmetres del Baix Empor-dà al Tarragonès, l’esportista i economista posa sobre la taula la seva trajectòria empresarial, esportiva, aventurera i vital. Així mateix, l’empordanès se serveix

d’exemples propis per demos-trar que «a través de la passió i la intensitat es poden assolir objectius ben diversos». A mode de presentació, Salvador Servià és llicenciat en Ciències Empre-sarials i compta amb una llarga experiència en el camp empre-sarial ja que ha estat director ge-neral d’empreses de la construc-

ció i d’obres públiques, durant prop de trenta anys. Així mateix, ha estat senador de Convergèn-cia i Unió al Senat d’Espanya com a portaveu de Medi ambi-ent, Treball i també en Esports i Peticions. A més, compta amb 42 anys d’experiència en l’au-tomobilisme esportiu a nivell mundial.

D’aquí ha obtingut dos títols com a Campió d’Espanya de Ral-lis, un títol de Campió d’Espanya de ral·lis tot terreny, onze parti-cipacions al ral·li Montecarlo i suma divuit participacions amb el París-Dakar. Actualment, és el director general del Circuit de Barcelona-Catalunya.

Salvador Servià exposa la seva trajectòria empresarial avui

CONFERÈNCIA

El participant en 18 edicions al Dakar participa a ‘Bon dia Tarragona’

Josep M. Rosselló exposa el seu darrer treball ‘Avarar’

ART

A partir de demà, el Centre de Recursos per a l’Aprenentatge (CRAI) del Campus Catalu-nya comptarà amb l’exposició Avarar. Del dibuix automàtic a l’objecte trobat, de Josep M. Rosselló. El fill predilecte de la ciutat de Tarragona presen-ta el seu darrer treball fins al proper 18 d’abril. Avarar és un recull d’obres de diverses épo-ques que tenen un nexe comú, el dibuix automàtic i l’objecte trobat, en les que l’artista ha

treballat sense trair el que l’at-zar ha posat a les seves mans, ni condicionar el resultat. Així, l’exposició donarà el tret de sortida demà a les sis de la tar-da, juntament amb una con-ferència a càrrec de l’artista. Tot aquell que conegui l’artista podrà veure la seva signatura a través del treball de la fusta. Amb tot, Rosselló mostra un exemple més d’unes creacions que sempre han anat lligades a la cultura mediterrània.

Hoy día 31 de Marzo, Sofía la niña más guapa del mundo, cumple  4 añitos. Muchas felici-dades de parte de tus papás, abuelos, bisabu-elos, tios y primos.

FELICITACIONS

931/03/2014 diarimésREUS

Susanna CasesEls pressupostos de les admi·nistracions estan prioritzant les polítiques i la despesa social, en un context de crisi econòmica que ha frenat projectes de tots els àmbits, també, precisament, en els socials.

Segons dades del departa·ment de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya, al Camp de Tarragona hi ha un total de 1.617 persones apunta·des en llistes d’espera per poder entrar a una residència de gent gran.

Concretament, a la comarca del Baix Camp són 399 els usu·aris en llista d’espera, mentre que al Tarragonès pugen fins a 751 persones. A l’Alt Camp n’hi ha 202, al Baix Penedès, 191; a la Conca de Barberà, 62; i al Priorat, una dotzena.

En unes xifres actualitzades en data de 18 de març, d’aques·tes 1.617 persones apuntades en llistes d’espera per a residències al Camp de Tarragona, però, 650

estan ingressades en una resi·dència, tot i que segueixen a la llista perquè aquest centre no és la seva primera opció i han sol·licitat un trasllat, segons fonts de Benestar Social i Família.

Des de la conselleria, en aquest sentit, detallen que, en realitat, són 967 persones que, al Camp de Tarragona, estan en llista d’espera per poder entrar a un centre de gent gran. Tot i no po·der ser ateses en una residència, des de la Generalitat asseguren que aquestes persones compten amb altres prestacions, de les reconegudes per la Llei 39/2006, de promoció de l’autonomia per·sonal i atenció a les persones en situació de dependència.

Centres de diaEn aquest context, les llistes d’es·pera per entrar a un centre de dia són menors. En total, al Camp de Tarragona hi ha 144 persones en espera: 62 al Tarragonès, 34 al Baix Camp, 25 al Baix Penedès, 15 a la Conca de Barberà, 7 a l’Alt

Camp i 1 al Priorat. En aquesta línia, de les 144

persones en llista d’espera per entrar a un centre de dia, 83 re·ben el servei, però han demanat un trasllat a un altre centre. La resta, segons la conselleria de

Benestar Social i Família, estan ateses per altres prestacions.

Menys avisTot i que hi ha centenars de per·sones al Camp de Tarragona i al Baix Camp que esperen poder

entrar a una residència i a un centre de dia, també hi ha famí·lies que, en l’actual context de crisi, han optat per portar els avis a casa. «És evident que l’impacte de la crisi afecta a tothom i, com afecta a les famílies, també afec·ta a aquelles que tenen un fami·liar ingressat a una residència. Crec que no és un fenomen de magnituds molt elevades, per·què no ens estem trobant amb que les residències s’hagin anat buidant. Al contrari, hem tingut residències que obren, la iniciati·va privada continua apostant pel sector de la gent gran», assegura la consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté.

«És evident, però, que hi ha casos en els què s’ha optat per treure’l i mantenir el familiar en l’entorn familiar. Sense que això vulgui dir que han sol·licitat un altre tipus de prestació de la llei de la dependència», remarca la consellera, destacant el paper i el pes que té a Catalunya la figura del cuidador professional, que

també ha sigut víctima de les re·tallades en els darrers mesos.

Residència Marià FortunyDavant aquest panorama, Reus compta amb una residència i centre de dia enllestit però que encara no ha obert portes: el centre Marià Fortuny, a tocar del CAP del barri Fortuny, gestionat per Sagessa.

Tot i l’obertura de la nova re·sidència Roger de Llúria, al barri Sol i Vista, i la STS Misericòrdia, a la capital del Baix Camp no s’han concertat noves places, ja que en aquest darrer cas es va produir un trasllat dels usuaris.

Des del Departament de Be·nestar Social i Família es consi·dera una prioritat l’obertura de la residència Marià Fortuny, tenint en compte que l’equipament està enllestit, tot i que encara no hi ha calendari. Precisament, el PSC ha criticat el contracte pel què, des d’enguany, Sagessa paga a l’Ajuntament de Reus, a través d’Innova, 130.000 euros anuals més IVA, en concepte del lloguer de l’edifici, que ha de comptar entre 60 i 72 places de residència i una vintena de centre de dia.

Fonts municipals asseguren que Innova ha establert un con·tracte d’arrendament de l’espai de la Residència d’Avis Marià Fortuny «com a fórmula per ce·dir la cessió de la gestió del cen·tre a Grup Sagessa, pas previ a la seva obertura».

SOCIETAT

Quasi 400 persones esperen poder entrar a una residència al Baix CampDels 1.617 usuaris apuntats al Camp de Tarragona, 650 estan ingressats en una residència que no és la seva primera opció

OLÍVIA MOLET

La consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté.

RedaccióL’Hospital Universitari Sant Joan acollirà els dies 25 i 26 d’abril el I Congrés Multidis·ciplinar de Ciències de la Sa·lut, organitzat per estudiants del Grau de Fisioteràpia de la Universitat Rovira i Virgili. Hi

participaran estudiants de Fi·sioteràpia, Medicina i Nutrició Humana i Dietètica de les dife·rents universitats de tota la Pe·nínsula, així com professionals de la salut. Durant els dos dies, tindran lloc ponències, on es parlarà d’actualitat en Ciències

de la Salut; Tallers, on es duran a terme activitats pràctiques; comunicacions orals i pòsters, un espai dedicat a presentar projectes d’investigació o revi·sions bibliogràfiques; i el Theme Event, on es discuteix sobre un tema en concret que afecta a tots els sanitaris. El tema cen·tral escollit és Parlem de salut? Multidisciplinarietat: un objec-tiu, diversos punts de vista, una solució. El Congrés comptarà amb personatges coneguts, com Ricard Pruna, metge del primer equip del FC Barcelona; Juanjo Brau, fisioterapeuta i readapta·dor físic del FC Barcelona; o Ar·turo Goicoechea, neuròleg.

Reus acull el I Congrés Multidisciplinar de Ciències de la Salut

SANITAT

Hi seran, entre altres, metges del FC Barcelona

RedaccióLa regidoria d’Ensenyament i Política Lingüística posa en marxa avui i divendres, a La Palma, una nova edició del pro·grama l’Hospital dels ossets de peluix, en què hi participaran uns 605 alumnes de primària,

de 6 a 8 anys, de 14 escoles de la ciutat. Aquesta activitat va ser reconeguda l’any 2007 amb l’accèssit del Premi Reus Ange·leta Ferrer Sensat a la Recerca i la Innovació Educatives. Aques·ta proposta és una iniciativa de l’Associació d’Estudiants de

Ciències de la Salut de Reus i té el suport de la Universitat Rovi·ra i Virgili i de l’Ajuntament de Reus. La regidora cap de l’àrea d’Ensenyament i Política Lin·güística, Maria Dolors Sardà, fa una valoració molt positiva d’aquest treball conjunt entre estudiants universitaris i es·colars de la ciutat: «El fet que enguany participin d’aquest programa un centenar més de nens que l’any passat i s’hi hagin incorporat quatre noves escoles és un bon indicador d’èxit i de l’interès que desperta aquesta activitat». En total, s’oferiran tallers de medicina, nutrició i fisioteràpia.

Més de 600 escolars fan de metges a l’Hospital dels ossets de peluix

SOCIAL

Amb tallers de medicina, nutrició i fisioteràpia

10 diarimés 31/03/2014 REUS

Mónica PérezEls veïns del barri Gaudí podran veure en pocs mesos com es posa fi als problemes d’inunda-cions que es generaven al solar dels blocs Bofill, encerclat pels edificis verd i cobalt, un cop l’Ajuntament comenci a execu-tar les obres pressupostades en 15.000 euros al pla d’inversions per aquest 2014. L’associació veïnal del barri i representants de diverses regidories, amb la de Via Pública al capdavant, van mantenir una reunió a finals de febrer en què es va posar sobre la taula l’avantprojecte d’arranja-ment del terreny. L’objectiu, únic i prioritari, endreçar la zona. Els veïns del barri Gaudí esperen ara que des del consistori se’ls faci arribar aquest plantejament ini-cial íntegre per comunicar-lo a la comunitat, així com que es fixi una data d’inici de les obres, per tal de dir la seva en el procès de participació.

Com que, de moment, no es contempla pavimentar el solar, les feines –tal com han estat programades en aquest avant-projecte inicial– se centrarien en portar a terme moviments de terres per evitar d’una banda que s’hi acumuli l’aigua en els dies de pluja i acabi caient contra els edificis i propiciar, de l’altra, que si l’espai ha de continuar fent la funció d’aparcament ho faci de forma més ordenada. D’aquesta forma, es reorientarien les cai-gudes d’aigua de manera que la que es desprèn de la pluja no trobés sortida als blocs sinó que traspassés cap a la part exterior, i que tampoc no donés lloc a que apareguessin els tolls que s’acos-tumen a formar especialment al darrere dels blocs cobalt.

Malgrat que la voluntat veïnal era des del principi que si s’actu-ava per evitar l’acumulació d’ai-gua s’incorporés també un siste-

ma de clavegueram que acabés definitivament amb el problema, l’avantprojecte no ho inclou. Fer-ho suposaria una inversió força més elevada i la previsió des del consistori és que els moviments de terres facin del tot prescindi-ble aquest pas, com a mínim de moment.

La d’asfaltar el solar, una al-tra de les peticions que es feia històricament des de l’Associa-ció de Veïns del Barri Gaudí, ha quedat igualment fora d’aquest

avantprojecte en què treballa ara l’Ajuntament.

El que sí està previst és rebai-xar el talús que voreja el carrer de Badalona i reconfigurar una pendent de 45 graus a partir d’una distància d’entre dos me-tres i mig i tres metres des del mateix carrer. També, deixar un parell de rampes per tal que els veïns puguin accedir als edificis, i organitzar l’aparcament de tal manera que augmenti la capa-citat de vehicles que la zona pot acollir i la seva distribució sigui més coherent.

Un pas més enllàDes de l’entitat veïnal, preferei-xen esperar que la proposta ela-borada pel consistori arribi a les seves mans per tal d’estudiar-la abans de pronunciar-se. El que sí destaquen és que la reclama-ció històrica sobre aquesta zona

consistia en una reforma inte-gral que implicaria clavegueram i asfalt. Entenen, doncs, que els recursos de què l’Ajuntament disposa per invertir en l’arranja-ment del solar –aquests 15.000 euros pressupostats– són escas-sos i insuficients ja que no per-meten assolir ni una ni l’altra de les peticions que el veïnat havia realitzat.

Així les coses, i a través de la publicació mensual de què fa difusió a la xarxa, l’entitat veïnal ha convocat una reunió especial i monotemàtica amb les juntes de comunitats de propietaris dels blocs Bofill afectats pel projecte, amb la finalitat de preparar l’as-semblea general de veïns en la qual els representants munici-pals es desplaçaran fins al barri per tornar a exposar la proposta i sotmetre-la a la consideració dels veïns.

La reclamació històrica incloïa l’asfaltat i una xarxa de clavegueram que no es contempla

VIA PÚBLICA

El solar dels blocs Bofill rebaixarà la inclinació i tindrà dues noves rampesEls 15.000 euros reservats al pla d’inversions serviran per evitar inundacions i ordenar l’aparcament

OLÍVIA MOLET

L’avantprojecte preveu reconfigurar una pendent de 45 graus i reorientar les caigudes d’aigua.

Els veïns esperen ara continuar el diàleg amb l’Ajuntament mentre es fixa una data per l’obra

Dos detinguts en un dispositiu policial conjunt en un locutori

POLICIAL

La Guàrdia Urbana, els Mossos d’Esquadra i la Policía Nacio-nal van realitzar dijous un nou dispositiu conjunt de seguretat ciutadana, civisme i inspecció de locals, que s’ha tancat amb dues persones detingudes. L’operatiu de control forma part de la campanya de vigilàn-cia que els cossos de seguretat porten a terme en diferents zones de la ciutat de manera coordinada per a la prevenció de la delinqüència. Els controls

s’han realitzat en un locutori de la ciutat, situat al carrer Camí de Tarragona. Els Mossos d’Es-quadra han detingut una perso-na per tenir pendent una ordre de crida i cerca del Jutjat d’Ins-trucció número 4 de Tarragona. La Policía Nacional ha detingut una segona persona, en relació a la Llei d’Estrangeria. La Guàr-dia Urbana ha aixecat diverses actes administratives al local inclosa la d’exercir l’activitat sense llicència.

L’historiador Miquel Wert pinta sobre l’arxiu de Mas Iglesias

ART

Miquel Wert (Barcelona, 1982) presenta en la seva primera in-dividual a la galeria Anquin’s una exposició preparada amb rigor i especial delicadesa. Di-buixos i carbonets sobre tela evocadors d’un passat pel qual l’artista sent un especial respecte. Miquel Wert visita habitualment arxius i mercats de segona mà on troba imatges fotogràfiques suggerents que utilitza com a fons d’inspiració pels seus dibuixos al carbó. En

aquesta ocasió, l’artista es va submergir en l’extraordinari arxiu fotogràfic de Mas Iglesias, on va trobar escenes de la ciu-tat i d’un passat que ha quedat en la memòria col·lectiva i que l’artista fa reviure des de la seva especial sensibilitat. La mostra serà inaugurada el pròxim di-vendres dia 4 d’abril, a la galeria Anquin’s, amb la presència del mateix artista Miquel Wert, i es podrà visitar fins el proper 3 de maig.

Trobada de traductors de català al Centre de Lectura

LLENGUA

Els propers dies 25 i 26 d’abril, la sala d’actes del Centre de Lectura de Reus acollirà la se-gona Trobada de traductors al català. La cita arrencarà el mateix divendres dia 25 a dos quarts de set se la tarda, amb la inauguració de les jornades que anirà a càrrec de Xavier Filella, president del Centre de Lectu-ra, i de Valero Camps, president de la Fundació Privada Reddis. Hi intervindran, durant la tarda i fins un quart de deu de la nit,

Joaquim Mallafrè, Víctor Ba-tallé, Miquel Cabal i Francesc Cerro. Després, per tancar el dia, hi haurà una taula rodona previ al sopar de trobada. Al dia següent, obrirà la jornada, a dos quarts d’onze del matí, Alfred Arola. El seguiran Mabel Bofa-rull, Josep Maria Jaumà, Joan Sellent i Josep Murgades. Tam-bé hi haurà una sessió en veu alta, Els monòlegs de Hamlet. La periodista Natàlia Borbonès moderarà les jornades.

1131/03/2014 diarimésREUS

RedaccióL’Ajuntament de Reus, a tra-vés de la regidoria de Medi Ambient, ha participat aques-ta setmana a Milà a la reunió multilateral del projecte sobre la promoció de la governança multinivell en favor de l’Euro-pa 2020, l’estratègia de creixe-ment de la Unió Europea per a la pròxima dècada. Els treballs se centren en dos àmbits d’ac-tuació específics: les mesures d’eficiència energètica amb un enfocament especial en els edi-ficis existents i la inclusió social a les zones urbanes. La reunió multilateral, que ha comptat amb la participació del regi-

dor de Medi Ambient, Marcos Massó, s’ha basat en l’anàlisi de quatre casos d’estudi realitzats en diferents regions d’Europa: Prignitz-Oberhavel (Alemania), amb un nou enfocament dels conceptes energètics regionals; Vrhnika (Eslovenia), amb un nou enfocament als conceptes d’energia locals; Lombardia (Italia), amb un nou enfoca-ment de la planificació territo-rial regional a la zona Alpine Valley; i Alsacia (França), amb el clúster l’Energivie. L’Ajunta-ment de Reus hi participa com a entitat local per a l’aplicació dels estudis realitzats a Prig-nitz-Oberhavel.

Reus ajuda a definir el pla de creixement energètic de la UE

MEDI AMBIENT

En el marc d’una reunió celebrada a MilàRedaccióLa Ganxet Pintxo ha assolit l’ob-jectiu de les 200.000 tapes servi-des malgrat que la climatologia d’aquest darrer cap de setma-na, i molt especialment d’ahir diumenge, no ha estat la millor aliada per una ruta d’aquestes característiques. Aquestes cir-cumstàncies posen més en valor les virtuts de l’operatiu, capaç fins i tot de desafiar el mal temps, i el fort arrelament que la Ganxet Pintxo té a nivell ciutadà d’ençà la seva creació ara fa dos anys i mig.

Per al president de la Cambra de Reus, Isaac Sanromà, la ten-dència d’aquests dies «ha estat altament positiva i s’ha de re-conèixer la voluntat de totes les parts implicades –establiments i clients– a l’hora de fer possible la dinàmica de la Ganxet Pintxo malgrat que en moltes ocasions el temps no ha acompanyat». Precisament per això, i recordant també que durant la ruta de tar-dor de l’any passat el temps va obligar a prorrogar excepcional-ment la Ganxet Pintxo, Sanro-mà no descarta plantejar per la propera edició «un allargament de la ruta, especialment per in-tentar aprofitar un tercer cap de setmana. És a finals de setmana quan hi ha més afluència de pú-blic, especialment de fora de la ciutat, i no descartem plantejar-nos aquesta possibilitat per treu-re més rendiment a l’operatiu que requereix de molts esforços

organitzatius. Això sí, abans de prendre cap decisió ho consulta-rem als establiments que són, al cap i a la fi, els que tenen l’última paraula».

Aquesta és una qüestió que també es plantejarà a l’enquesta que durant la propera setmana començarà a realitzar, per en-càrrec de la Cambra, el Gabinet Ceres amb l’objectiu de conèi-

xer la valoració dels clients de la Ganxet Pintxo. Una iniciativa que va anunciar el president de la Cambra durant la ruta amb els mitjans de comunicació, realit-zada fa pocs dies, amb voluntat d’analitzar la realitat d’un opera-tiu plenament consolidat.

«Seria molt fàcil acomodar-nos en una mena d’autocompla-ença constant atenent els resul-tats òptims d’aquestes últimes edicions», va explicar llavors Sanromà, «però és precisament ara quan considerem que cal fer aquest diagnòstic per saber en quins àmbits podem millorar

per donar satisfacció als nostres clients».

Hi han participat 56 negocisCarn, peix, verdura, postres però, sobretot, productes del territori i qualitat han estat protagonistes a les 56 tapes que es van poder de-gustar arreu de la ciutat fins ahir.Gràcies al conveni de col-laboració que han signat la Cambra de Comerç de Reus, or-ganitzadora de la ruta de tapes, i Estrella Damm, els establiments han pogut ara per primer cop formar part de la Ganxet Pintxo a cost zero.

La Cambra no descarta allargar la propera edició per aprofitar un tercer cap de setmana

PROMOCIÓ

La Ganxet Pintxo de primavera assoleix les 200.000 tapes servidesTot i el mal temps durant el cap de setmana, la ruta aconsegueix la xifra marcada per l’organització

OLÍVIA MOLET

La propera setmana es posarà en marxa l’estudi entre els clients per conèixer aspectes a millorar.

12 diarimés 31/03/2014 CAMP DE TARRAGONA

EFEDiversos milers de persones es van manifestar ahir als carrers de les localitats de Sant Jaume d’En-veja i Deltebre (Baix Ebre) per mostrar el seu rebuig al nou Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre, aprovat pel Govern central el passat 28 de febrer. D’aquesta forma, el Delta de l’Ebre va tor-nar a ser, després de 12 anys del primer Plan Hidrológico Nacio-nal (PHN) del PP, l’epicentre de la lluita antitransvasament, encara que en aquesta ocasió CiU es va sumar a la protesta, a diferència del que va fer amb el primer pla del Govern de José María Aznar. «En nom de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, comença una nova etapa de lluita», va assegu-rar el portaveu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), Ma-nolo Tomàs, a l’inici d’una marxa encapçalada per una pancarta amb el lema «L’Ebre sense cabal és la mort del delta».

El crit de «Lo riu és vida, no al transvasament» va tornar a re-trunyir al Delta en una jornada de pluja i fred que no va aturar els manifestants. Representants de les formacions polítiques que s’oposen al pla aprovat pel Go-vern central també es van sumar a la mobilització, entre ells Ori-ol Junqueras (ERC), Jordi Turull (CiU), Joan Herrera (ICV), Miquel Iceta (PSC) i David Fernández (CUP). També van acudir amb

pancarta pròpia l’Assemblea Nacional Catalana, amb Carme Forcadell al front, i Ernest Mara-gall, de Nova Esquerra Catalana. Els líders de les formacions cata-lanes i diputats del territori van sostenir la pancarta «Per Catalu-

nya, salvem el Delta». «La nostra presència és merament testimo-nial. Els veritables protagonistes són la gent de la PDE. Avui és molt important que hi hagi un percepció amb vista a fora de suport en àmbit social. Actes

com el d’avui ens facilitaran molt la tasca als polítics que hem de treballar en altres àmbits», va declarar l’alcalde de Tortosa, Fer-ran Bel (CiU). «Estem molt satis-fets perquè, malgrat la climato-logia, la gent ha tornat a escoltar

la veu d’aquells que defensen el riu, la veu de les plataformes, i en aquest sentit cal felicitar-se. Mal-grat les dificultats la gent segueix compromesa en la defensa del riu i del cabal ecològic», va decla-rar el socialista Miquel Iceta, que va afegir amb ironia en al·lusió a CiU: «Hi ha hagut algun partit que s’ha incorporat i això és bona notícia».

El divulgador cultural de Del-tebre Josep Polet va llegir un ma-nifest, en què va afirmar que «la nostra força farà que ens escoltin Europa». «Velles polítiques de-predadores que serveixen per a l’enriquiment d’uns quants mal-gastant recursos de tots i posant en perill la pervivència del Del-ta», va afegir.

La marxa va estar encapçalada pel símbol de la lluita antitrans-vasament, el nus blanc sobre un fons blau, darrere del qual es va ubicar la pancarta principal amb el lema «El riu sense cabals és la mort del delta», que van portar els portaveus de la PDE (Plata-forma de Defensa de l’Ebre). La pluja que va acompanyar els ma-nifestants no va evitar una parti-cipació massiva en la marxa per la població ebrenca.

«L’Ebre sense cabal és la mort del Delta», va ser el lema de la pancarta en la manifestació

SOCIETAT

Milers de persones es manifesten contra el Pla Hidrològic de l’EbreLa marxa va recórrer els carrers de Sant Jaume d’Enveja i de Deltebre sota una pluja persistent que no va evitar l’acte

ACN

Els manifestants creuen el pont Lo Passador entre Sant Jaume d’Enveja i Deltebre.

Sabor Salou venç el mal temps i consolida la seva presència en la quarta edició

La fira gastronòmica Sabor Salou va tancar ahir diumen-ge amb un balanç positiu de visitants durant tot el cap de setmana. La fira, que enguany celebrava la seva quarta edició, ha demostrat la seva solidesa perquè ha enregistrat una xifra molt alta de visitants malgrat les adverses condicions mete-reològiques que hi han hagut a la ciutat de la Costa Daurada durant aquests dos dies. Així, un de les iniciatives que ha tingut més èxit ha estat la de l’Espai Michelangelo que, amb un taller per fer pizzes a càrrec del restaurant Portofino, va atreure molts nens. Entre els nombrosos visitants a la fira cal comptar gent procedent de tots els punts de l’estat, des d’Aragó, Navarra i el País Basc, que solen tenir una segona re-sidència a la zona. Els més de cinquanta expositors de la fira van destacar el fet que aquesta iniciativa permet desestacio-nalitzar la temporada més tu-rística i atreure altres visitants. En els propers dies es donaran a conèixer els guanyadors del sorteig del lot de productes Sabor Salou i el del concurs d’Instagram.

Cambrils organitza més de vint actes al voltant de la diada de Sant Jordi

Sant Jordi ja ha arribat a Cam-brils. L’escriptora Coia Valls encetarà demà el programa Dies de Llibres amb la presen-tació la novel·la La Cuinera (Ediciones B) al Centre Cultu-ral, a càrrec de la directora de la Biblioteca Pública Municipal de Cambrils, Rosa M. Fusté. La història, ambientada a la Bar-celona del 1771, està protago-nitzada per la jove Constança Clavé, de setze anys, que dei-xa la llunyana ciutat de Lima després de la mort del seu pare per iniciar un llarg periple per reunir-se amb els seus avis. La Biblioteca Pública Munici-pal de Cambrils ha programat diverses activitats especials amb motiu de Sant Jordi. Per començar, dimecres 2 d’abril a les 18 hores el cicle «Qui vol un conte... de feres ferotges?». Altres activitats periòdiques que també dedicaran la ses-sió a Sant Jordi són el Club de Lectura Fàcil del 7 d’abril a les 17 hores, el cicle «Entre lletres i imatges» del 14 d’abril a les 18 hores. D’altra banda, del 7 al 25 d’abril la biblioteca ha preparat un conjunt d’activi-tats titulat «A l’abril paraules boniques mil».

1331/03/2014 diarimés CAMPDETARRAGONA

RedaccióL’Ajuntament de Calafell ha fi-nalitzat les obres dels carrers Torredembarra i Barceloneta, al nucli de Calafell Poble i a més de la renovació d’aquests carrers, també va crear una nova zona d’aparcament gratuït al carrer Torredembarra.

Les obres dels carrers Torre-dembarra i Barceloneta es van iniciar el passat mes de setem-bre. Ambdós carrers es trobaven en molt mal estat i, a més, tenien els serveis molt antiquats. Cal tenir en compte que el carrer Torredembarra és una de les principals vies d’entrada al nucli històric de Calafell, per la qual cosa la renovació d’aquest carrer va suposar una millora impor-tant per a un gran nombre de ciutadans.

En aquest sentit, l’Ajuntament de Calafell va pavimentar amb-dós carrers i va connectar el car-rer Torredembarra amb el carrer Clos d’en Becu, on també ha fet una zona ajardinada. A més, també va construir una nova zona d’aparcament al carrer Tor-

redembarra, amb una vintena de places per a estacionament de vehicles. «Aquesta nova zona d’aparcament gratuït s’afegeix a les que també hem creat a Segur de Calafell i Calafell Platja, per tal de facilitar l’accés de veïns i

visitants als diferents nuclis del municipi», va explicar l’alcalde de Calafell, Joan Olivella. Així mateix, també s’han reno-vat els serveis existents d’energia elèctrica, abastament d’aigua, clavegueram, gas natural, telefo-

nia i enllumenat públic, i també s’ha construït una nova xarxa de drenatge pluvial. La renova-ció dels carrers Torredembarra i Barceloneta forma part del Pla de Barris i també del Pla Direc-tor de Carrers de Calafell Poble, que l’Ajuntament va presentar ara fa un any. En aquest sentit, la reurbanització dels carrers Tor-redembarra i Barceloneta és el primer projecte que contempla aquest Pla Director, i posterior-ment se n’executaran altres. A més de renovar els carrers Torredembarra i Barceloneta, l’Ajuntament de Calafell ha in-corporat dos passos de peatons a l’Avinguda Jaume Tobella, un davant del carrer Torredembarra i l’altre a Miramar Residencial. «Aquesta era una reivindicació que els veïns de la zona venien reclamant des de feia temps, ja que molts d’ells es desplacen a peu per anar cap a la casa de colònies, situada a l’altra banda de l’avinguda Jaume Tobella, o també per anar al cementiri», ex-plica Rafel Solé, tinent d’alcalde d’Obres Públiques.

CALAFELL

Els carrers Torredembarra i Barceloneta estrenen reformesL’Ajuntament ja ha finalitzat les obres que es van iniciar el passat mes de setembre

CEDIDa

Una imatge d’una de les millores fetes.

PRIORATCEDIDa

El professor Marco Devecchi davant la Cartoixa d’Scala Dei.

L’experiència del Piemont italià traslladada al PrioratEl professor de Ciències agràri-es, forestals i alimentàries de la Universitat de Torí i president de l’Observatori del Paisatge del Piemont (Itàlia), Marco De-vecchi, va explicar dijous passat a la sala d’actes de la Cartoixa d’Scala Dei l’experiència de valorització del paisatge i la vi-ticultura a la regió del Piemont. Devecchi va realitzat la ponèn-cia inaugural de la 3ª Diada Participativa de la DOQ Priorat, en la qual també van intervenir

representants del Consell Re-gulador i diferents elaboradors i viticultors, que van reflexiona-trsobre la vinya en coster i so-bre experiències d’enoturisme.

Devecchi va explicar com el paisatge ha esdevingut un element essencial d’un nou turisme basat en la tipicitat ambiental i en l’excel·lència enogastronòmica, va presentar diferents experiències de res-tauració i recuperació del pai-satge al Piemont.

14 diarimés 31/03/2014 ESPORTS

Vicente M. IzquierdoLa que ahir va passar va resultar una setmana amb molts temes a tractar relacionats amb el Nàstic, ja

fossin futbolístics o no. Des de les importants baixes de David Roc-ha i Manolo Reina pel duel con-tra el Constància, fins el veredic-te del Comitè d’Apel·lació –que va tirar enrere el recurs del Nàs-tic–, passant per la polèmica de les entrades del derbi i pel fet que en la 32a jornada visitava el Nou Estadi un equip que la passada campanya va provocar el final de tot.

Doncs aquesta temporada al-guna cosa ha canviat, ja que l’es-mentat equip, el Constància, no va tenir temps ni per a respirar, ni de dir la seva, ni de presentar candidatura ni tan sols a l’empat, ja que el Nàstic es va descobrir ahir com una piconadora que no té pietat de cap rival, indepen-dentment de la seva situació a la Lliga. Va resultar una gran lli-çó de futbol, liderada per un De la Espada que, ahir estel·lar, va anotar un hat-trick que el fa tor-nar a somriure després de no ha-ver estat gaire lligat al gol aquesta campanya.

Aquest resultat deixa el Nàs-tic als mateixos punts del quart classificat dels que va començar la jornada, o sigui, a set, ja que l’Alcoià va acabar remuntant i derrotant el Llevant B (2-1), no deixant opció a la sorpresa.

La pinya que van fer els juga-dors en forma de rotllana just abans del començament del par-tit ja feia entreveure que els lo-cals sortirien molt endollats des del primer instant, conscients que qualsevol ensopegada signi-ficava donar per enterrada tota opció de promoció d’ascens. El partit, que va estar sempre pas-sat per aigua a causa de la pluja, que no va cessar, podria haver

canviat el seu signe quan, als quatre minuts de joc, Juanjo hau-ria tocat amb el braç una pilota a dins de l’àrea, en interceptar una centrada des de la dreta de Nico. Tot i això, l’àrbitre va decidir no assenyalar res i, a partir d’aquest moment, va començar l’assetja-ment local.

Un Giner esplèndidEls grana, amb un gran Giner

entrant sempre per velocitat per banda esquerra, un De la Espada arribant a totes les pilotes, per alt i per baix, un Querol que ho lluitava tot i un Lago Júnior que ha recuperat la seva millor ver-sió, van iniciar un atac frontal que va trobar el seu primer pre-mi als deu minuts. Va ser quan Juanjo va centrar des del cantó, tot i que el seu servei va anar una mica passat. David Sánchez en

va tenir prou per pentinar-la i la pilota va caure a peus de Verdú. El lateral va disparar, i el rebot va anar a parar a De la Espada qui, amb una semivolea, va foradar la porteria defensada per Perales.

D’altres ocasions van poder acabar amb el segon dels locals, com un córner, en el 18’, que Xis-co va pentinar fluix o una paret entre Querol i Giner, que va fina-litzar amb una centrada del se-

gon que es va passejar per davant de la porteria sense que ningú la pogués rematar. En el 22’, noves mans de Juanjo a dins de l’àrea, menys protestades pels visitants, que tampoc van acabar en res. I quan semblava que els illencs buscaven amb més insistència la porteria defensada ahir pel jove Alberto Varo, va arribar el 2-0. Novament, va ser obra de De la Espada, qui va aprofitar una pas-sada llarga i una indecisió dels dos centrals visitants per recollir una esfèrica perduda i enviar-la al fons de la xarxa.

El retorn de Joel CochPrecisament, un d’aquests dos centrals era Joel Coch, exjugador del Nàstic que aquest estiu va marxar al Constància a provar sort. Allí, s’ha convertit en un futbolista indispensable i titular indiscutible. Abans del descans, una cursa interminable de Giner que va acabar pel centre hauria pogut significar la sentència, tot i que el valencià no va arribar a la centrada que li va enviar Querol.

En el segon acte, Giner va

tornar a ser protagonista, ja que als quinze segons va iniciar una jugada personal per la banda esquerra, que va continuar pel centre i va acabar amb un tret, amb la dreta, lleugerament des-viat per damunt de la poreria. Però ahir era el dia del 9 del Nàs-tic, qui va marcar el tercer, però va poder marxar encara amb un millor registre. Ell mateix va desviar involuntàriament sobre la línia una pilota en el 56’ i, un minut després, va completar el triplet. Novament Giner va posar la moto per la banda, va centrar i De la Espada únicament la va haver d’empènyer. Abans de ser substituït, encara va tenir-ne una altra de clara l’illenc. Va ser en un contraatac conduït per Querol per la banda dreta, en el qual el reusenc va servir en safa-ta de plata per a un De la Espada que, sense pensar-s’ho, va dispa-rar. Desviat a la dreta del porter.

Varo, que ahir complia el se-gon partit com a titular, va haver d’intervenir per primera vegada en el 76’, per salvar un tret ras. Fins el final, poc més a remarcar pel que fa a ocasions: únicament un gol anul·lat a Perera en el 88’. La nota negativa de l’enfronta-ment va ser la lesió de Juanjo, que es va retirar del terreny de joc en el minut 92 per un esquinç al turmell.

De la Espada, en el moment de marcar. El jugador salta d’alegria en veure que l’esfèrica ha arribat al fons de la xarxa.

GIMNÀSTIC DE TARRAGONA

FUTBOL

De la Espada apunyala el ConstànciaEl davanter illenc, amb un ‘hat-trick’, deixa fora de combat un rival que no va tenir opcions de puntuar en cap moment

GIMNÀSTIC DE TARRAGONA

Joel Coch va tornar al Nou Estadi amb la samarreta del Constància, quallant un bon partit.

Juanjo va abandonar el terreny de joc al final del duel amb un esquinç al seu turmell

GIMNÀSTIC 3CoNSTÀNCIa 0Gimnàstic. Alberto Varo, Juanjo, Xisco Campos, Pablo Marí, Ramón Verdú, Xavi Molina, David Sánchez (Adrián Cuevas, 64’), Lago Júnior (Piojo, 82’), David Querol, Ferran Gi-ner i De la Espada (Jesús Perera, 73’).Constància. Perales, Óscar, Joel Coch, Gurri (Tòfol, 46’), Connor, Da-vid Karg, Víctor (Tito, 68’), Nico, Al-fons Serra (Aitor, 59’), Rubén i Ma-teu.Gols. 1-0, De la Espada (10’); 2-0, De la Espada (29’); 3-0, De la Espa-da (57’).Àrbitre. Aitor Gorostegui Fernán-dez Ortega (Basc). Va mostrar la tar-geta groga als locals Xisco Campos i Ferran Giner; i al visitant Óscar. Incidències. El Nou Estadi va aco-llir 1.886 espectadors.

1531/03/2014 diarimésESPORTS

• Alberto Varo Perfecte.Vaoferirmolta

seguretatsotapalsi,enl’únicaocasiódeperillvisitant,vareaccionarbrillantment.

• Juanjo Lesionat.Vabuscarsempre

l’àrearivalambcentrades–lamajoriadefectuoses–ivaacabarlesionat.

• Xisco Campos Emperador.Vaescombrar

totapilotaquelivapassarpelcostat.Vaserimpossiblesuperar-loahir.

• Pablo Marí Sobrat.Novahaverdejugaral

centpercent,jaquel’exigènciadelrivalvasermínima.

• Ramón Verdú Benvingut.Sijugaalgrannivell

quehovaferahirelNàstictélateralesquerrepermoltsimoltsanys.Excel·lentendefensaiunperillconstantenatac.

• Xavi Molina Esforçat.Vaserl’encarregat

d’intentarfrenartoteljocdelrival,ambmoltd’encert.

• David Sánchez Aplaudit.Novaestaralnivell

deldarrerdiumenge,peròsemprevabuscarpassadesalazonaatacant.

• Lago Júnior Enorme.LesbandesdelNàstic

sónunperillconstantpelrivalenbonapartgràciesal’aportaciódel’africà.

• David Querol Incansable.Vaestaratotesles

jugadesofensives,jafosperlabandadretaopelcentre.Detitulartambéésunajoia.

• Ferran Giner Inconmensurable.Elpartit

d’ahirdel’extremésperemmarcar.Infinitesarribadesalalíniadefonspervelocitatperassistiralsseuscompanys.

• De la Espada Galàctic.Tresgolsque

perfectamentvanpodersercinc,iuntreballdesacrificiimpagable.

• Adrián Cuevas Intel·ligent.Quanvatenir

l’oportunitat,vabuscarpassadesdegol.

• Jesús Perera Participatiu.Livadonartemps

aquèlianul·lessinungol.

• Piojo Inèdit.Vaentrarpocenjociva

acabarjugantdelateraldret.

• L’entrenador: Vicente Moreno Pelboncamí.Segueixguanyantpartits,iaixòésl’únicqueseliexigeix.

DiumengetindràdisponiblesReinaiRochapelderbiaReus.

1x1

CLASSIFICACIÓ

Equip P J G E P GF GC

1.Llagostera 60 32 17 9 6 52 29

2.At.Balears 59 32 17 8 7 47 30

3.L’Hospitalet 57 32 16 9 7 52 27

4.Alcoià 56 32 15 11 6 46 28

5.ElxIl·licità 52 32 14 10 8 49 38

6.Lleida 52 32 14 10 8 39 32

7.Olímpic 50 32 13 11 8 35 28

8.GIMNÀSTIC 49 32 12 13 7 41 34

9.Huracán 48 32 13 9 10 35 27

10.EspanyolB 45 32 12 9 11 30 33

11.Vila-realB 44 32 13 5 14 39 34

12.REUS 44 32 12 8 12 34 41

13.Badalona 41 32 10 11 11 33 30

14.Olot 40 32 11 7 14 40 47

15.SantAndreu 34 32 8 10 14 27 38

16.ValènciaM. 33 32 9 6 17 29 43

17.LlevantB 30 32 8 6 18 36 52

18.Ontinyent 27 32 7 6 19 31 52

19.Prat 25 32 5 10 17 19 40

20.Constància 25 32 5 10 17 15 46

RESULTATS

Jornada32,2aDivisióB

ValènciaM.-ElxIl·licità 0-0

L’Hospitalet-Prat 2-0

At.Balears-Lleida 2-0

GIMNÀSTIC-Constància 3-0

Olímpic-Vila-realB 1-0

Alcoià-LlevantB 2-1

Olot-Llagostera 1-0

Badalona-REUS 3-0

SantAndreu-EspanyolB 0-1

Ontinyent-Huracán 0-3

PRÒXIMAJORNADA

Constància-SantAndreu

EspanyolB-L’Hospitalet

Prat-AtlèticBalears

Lleida-Ontinyent

Huracán-Olímpic

Vila-realB-ValènciaMestalla

ElxIl·licità-Alcoià

LlevantB-Olot

Llagostera-Badalona

REUS-GIMNÀSTIC

LES DADES

Van ser 1.886 les persones que van assistir ahir al Nou Estadi. El club esperava arribar als 3.000 espectadors, però les condicions climatològiques van provocar que ahir la gent es quedés a casa i que no acompanyés l’equip. Els que hi van ser, però, van animar l’equip i el van acompanyar fins al final. Redacció

La pluja minva l’assistència al Nou Estadi

CRISTINA AGUILAR

Vicente M. Izquierdo«Això només ha fet que comen-çar. Queda molt». D’aquesta manera es va expressar ahir l’entrenador del Nàstic, Vicente Moreno, després de finalitzar el partit. El tècnic, que darrerament únicament compta els seus par-tits per alegries, va destacar que el canvi respecte èpoques anteri-ors resideix en què «ha canviat la continuïtat en les victòries. Volí-em agafar-nos al fil que teníem, i ho hem fet».

«En molts moments de la tem-porada no hauria estat estrany

haver agafat una ratxa millor, però només hem guanyat un partit perquè aquests tres punts no t’arriben per aconseguir l’ob-jectiu», manifestava el tècnic qui va parlar sobre l’actuació de De la Espada, tot argumentant que «ha anat evolucionant. Hem intentat canviar-li una mica les coses en la forma de jugar. Ell té predispo-sició, i ha millorat».

També va valorar Vicente Moreno la baixa de David Roc-ha especificant que «tenim una plantilla, per sort, prou àmplia. L’ideal és tenir-los a tots a dispo-

sició per decidir, però si no pot ser no pot ser».

Per la seva banda, l’entre-nador del Constància, Ignaci Llompart, va reconèixer que la diferència entre un equip i un al-tre «es reflecteix en els punts, en els jugadors, i en què demà –avui pel lector– ens hem de llevar tots

a les set del matí per anar a tre-ballar». «Els jugadors fan el que poden i més. Els dos primers gols han arribat per errors nostres», va afegir. Sobre les opcions de promoció d’ascens del Nàstic, Llompart va dir que «és aspirant a tot des de principis de tempo-rada, igual que el curs passat».

Vicente Moreno: «Això només ha fet que començar»El tècnic deixa clar que no s’ha aconseguit res

CRISTINA AGUILAR

VicenteMorenoesvamullarduranttotelpartit.

16 diarimés 31/03/2014 ESPORTS

RedaccióEl quadre que co-manda Emili Vi-cente va registrar ahir la quarta der-rota consecutiva lluny de casa en tornar golejat de la

visita al Camp del Centenari. Els roig-i-negres hi acudien amb ben poc en joc, després de segellar la setmana passada la permanèn-cia virtual davant l’Olot (3-1), i arrossegant fins a cinc baixes en les seves files. Allà els esperava Rubén Negredo, ex dels reusencs que va deixar enrere el club al mercat hivernal a la cerca de més minuts, qui va encarregar-se de transformar un penal en un 2-0 que esdevindria gairebé defini-tiu. Malgrat tot, les conseqüènci-es negatives de la relliscada a aquestes alçades també hi són: el CF Reus cau fins a la zona mitja de la taula i s’allunya de les places de Copa del Rei i, de retruc, traça un punt de partida gens favora-ble en vespres del derbi a l’Estadi.

L’entrenador lleidatà no va poder comptar ahir amb els le-sionats Jorge Giménez, Quesa-da, David Cuéllar ni Marquès; i tampoc no hi va ser Socias, per sanció. Amb tot, Vicente va con-feccionar un onze prou sòlid en què Edgar Badia i el portuguès Guedes tornaven a lluir titulari-tat, i amb una rereguarda inèdita.

No va ser suficient. El jove porter va haver de donar la cara ja al minut 9 d’encontre, per blocar el primer assaig del Badalona a càrrec de Maestre. Era només un aperitiu d’allò que acabari-en desplegant sobre la gespa els homes d’Arnau Sala. El gol ar-ribaria tan sols dos minuts més tard, cortesia d’Abraham, que aprofitava una errada de la de-

fensa reusenca per batre un Ba-dia sense alternatives per evitar el prematur 1-0.

L’atacant dels escapulats mai no va deixar d’intentar ampli-ar el marge, mentre el CF Reus lluitava per apuntalar la porteria alhora que buscava el premi. El mateix Abraham ho tornaria a provar tot just superat el primer quart d’hora, estavellant llavors

l’esfèrica contra l’encert de l’ar-quer roig-i-negre. No va ser fins als compassos finals de la pri-mera meitat que els de la capital del Baix Camp van tenir opció de respondre. Al minut 38’, Asier in-tentava un xut llunyà que Marcos neutralitzava aturant la pilota en dos temps.

Patien els roig-i-negres mirant d’extraure alguna cosa del des-plaçament al Badalona. I llavors encara van rebre un cop més. Al fil del descans, el col·legiat xiu-lava penal en interpretar unes mans de Ramon Folch. El botxí seria precisament Rubén Negre-do, que va batre Badia sense pie-

tat per fer pujar un 2-0 amb què ambdós van emprendre el camí a vestidors. La represa amagava l’intent d’una fita complicadíssi-ma, que els reusencs tampoc no van aconseguir assolir.

La reacció que no va arribarEmili Vicente no va voler dei-xar per més tard els moviments a la banqueta. Al 54’, Masqué va ser l’encarregat de recollir el testimoni de Guedes i aportar a l’equip el punt d’experiència que encara li falta al portuguès. Deu minuts més tard, seria Fran Carbia qui rellevés el sempre sa-crificat David Agudo. Entretant,

el màxim golejador roig-i-negre Álex López havia mirat d’enga-nyar Marcos amb un xut potent, novament sense èxit per al CF Reus. Miraria d’encertar rema-tant el córner Sobregrau, però la pilota va marxar fora. El darrer canvi de Vicente va col·locar Ta-ranilla en el lloc de Folch. Amb poc més de vint minuts per da-vant, la remuntada era ja gairebé una quimera. No la van aconse-guir. Ni tan sols van iniciar-la, no hi havia res a fer i menys després que Lolo anotés el 3-0 a només tres minuts del compliment del temps reglamentari.

Amb tot el peix venut, no va quedar res més que resistir els últims minuts a l’espera que l’avantatge per als escapulats no fos encara més gran del que ja ho era. I a partir d’avui, a pensar en una altra cosa. Concretament, en un derbi que esdevé ja l’objectiu més immediat. El CF Reus par-tirà per aquest encontre amb 44 punts, cinc per sota del Nàstic, i amb el regust amarg de la derrota recollida al Camp del Centenari. Diferent serà l’escenari d’un Es-tadi que els reusencs han acon-seguit transformar darrerament en un fortí. Fa sis jornades que no cauen a casa, i no estan disposats a fer-ho davant de l’etern rival.

La previsió és que Emili Vi-cente recuperi gairebé tots els efectius per veure’s les cares amb els homes de Vicente Moreno. En principi, i sempre a l’expectativa de l’evolució en aquesta setma-na d’entrenaments que hi ha per davant, Quesada hauria de poder tornar a estar dins l’onze i David Cuéllar recuperat completament del trencament fibril·lar. El dubte és encara Jorge Giménez, lesio-nat davant l’Olot i que arribaria just per al derbi. Qui tornarà se-gur serà Socias, un cop complit el partit de sanció per l’expulsió la setmana passada. I a continuar mirant endavant.

Abraham va avançar els escapulats al minut 11, en una errada defensiva, i Lolo va sentenciar al 88’

David Agudo avança a la meta contrària marcat per Rubén Negredo, qui va transformar davant el seu ex equip un penal al 45’.

GERARD REYES

El resultat complica als reusencs l’accés a Copa del Rei i els fa caure fins a la zona mitja

FUTBOL

Intranscendent però dolorosa derrotaEl CF Reus surt golejat del Centenari, a què acudia virtualment salvat, en vespres del derbi; l’ex roig-i-negre Negredo va posar el 2-0

BADALONA 3REUS 0Badalona. Marcos, Ferrón, Grima, Castillo, Cardenas, Maestre, Veli-llas (Lolo, 62’), Putxi (Gómez, 72’), Negredo, Joaquín i Abraham (Boni-quet, 82).Reus. Edgar, Sobregrau, Tobias, Me-dina, Ñoño, Colorado, Folch (Tara-nilla, 73’), Asier, David Agudo (Car-bia, 65’), Guedes (Masqué, 54’) i Álex López. Gols. 1-0, Abraham (11’); 2-0, Negre-do (45’); 3-0, Lolo (87’). Àrbitre. Peña Varela (sevillà).

1731/03/2014 diarimésESPORTS

RedaccióEmpat amb sabor a derrota del CF Pobla de Mafumet. El filial del Nàstic únicament va ser capaç de sumar un punt a Figueres tot i avançar-se en dues ocasions en el marcador i va perdre una oportunitat d’or d’acostar-se a les quatre primeres posicions de la taula classificatòria, les quals són cada dia més llunyanes.

Les ocasions van arribar ben aviat per les dues bandes, tot i que els locals semblaven més de-cidits a buscar la porteria d’Aleix Manzano. Als quatre minuts ja van intentar rematar a porteria els gironins, en una acció que va acabar a córner. Sis minuts després, Del Campo va gaudir d’una bona ocasió que també va continuar amb un servei de cantonada. En el minut 13, més

del mateix. Eren els locals els que començaven a portar el pes del partit, sobretot pel que fa a ocasi-ons, però coses del futbol, va ser la Pobla qui es va avançar. Jordi Calavera, amb un míssil impos-sible d’aturar, va sorprendre Joan Ureña i va situar el 0-1. Trans-

corria el minut 30 i els visitants ja s’havien avançat, però l’alegria va durar únicament 3 minuts, ja que Cornellà, amb un tret també de molta potència, va igualar el resultat, arribant al descans sen-se més a remarcar.

A la represa, quan s’havien

disputat cinc minuts, Aleix Man-zano va haver de lluir-se amb el xut de Pedrito. Novament, eren els locals els que empenyien més, però José Ángel Bueno, en el 69’, va tornar a posar pel davant els visitants. Quan tot feia indicar que els tres punts marxarien cap

a Tarragona, va arribar el segon dels locals, un golàs de córner di-recte, novament, a càrrec de Cor-nellà, a manca d’un quart d’hora per a la finalització del partit. Un punt que serveix de poc i que convida, pràcticament, a pensar en la propera campanya.

FUTBOL

A la Pobla se li escapa la victòria per culpa d’un gol olímpicEls visitants es van avançar a l’electrònic en dues ocasions, però van acabar sumant un sol punt

Una imatge del Pobla-Manlleu, al municipal pobletà.

JOSÉ MARÍA GARCÍA

figueres 2pobla de mafumet 2

Figueres. Joan Ureña, Barrera (Adrià Serra, 46’), Lluís Micalo, Bus-quets, Sergio Murga, Ferran Grau, Cornellà, Pedro Del Campo, Iván Cristino (Marc Fageda, 86’), Albert Moñino i Bernat Puig (Borja, 68’).Pobla de Mafumet. Aleix Manzano, Jordi Calavera, Micky, Joaqui, Eric Via, Bisho, Jordi Roca (Iván Agui-lar, 80’), José Ángel Bueno (Iván Ji-ménez, 71’), Abel Rita, Víctor Oribe (Sergi Gestí, 63’) i Emaná.Gols. 0-1, Jordi Calavera (30’); 1-1, Cornellà (33’); 1-2, José Ángel Bueno (69’); 2-2, Cornellà (75’).Àrbitre. Francisco Javier Pazo Mora (Baix Llobregat). Va mostrar la tar-geta groga als locals Cornellà, Al-bert Moñino, Sergio Murga i Adrià Serra; i als visitants José Ángel Bu-eno i Joaqui.Incidències. Vilatenim va acollir uns 350 espectadors.

CLASSIFICACIÓ

Equip P J G E P GF GC

1.Montañesa 62 31 18 8 5 54 27

2.Europa 5830 17 7 6 42 23

3.Cornellà 58 31 18 4 9 46 34

4.Ascó 57 31 16 9 6 46 31

5.Terrassa 53 31 15 8 8 45 30

6.Rubí 53 31 16 5 10 46 33

7.Palamós 53 31 15 8 8 54 44

8.Santfeliuenc 48 31 14 6 11 38 31

9.POBLAM. 48 31 13 9 9 31 26

10.Figueres 42 31 10 12 9 44 43

11.Manlleu 41 31 11 8 12 33 33

12.Vilafranca 39 31 11 6 14 35 38

13.Santboià 36 31 9 9 13 42 43

14.Castelldefels 35 31 8 11 12 37 41

15.Masnou 34 31 8 10 13 29 40

16.Cerdanyola 3430 7 13 10 43 51

17.Gavà 30 31 9 3 19 35 46

18.Rapitenca 28 31 6 10 15 28 56

19.VilassarMar 26 31 6 8 17 28 46

20.Gramanet 12 31 2 6 23 18 58

RESULTATS

Jornada31,3aDivisió

Santfeliuenc-Castelldefels 5-3

Gramanet-Gavà 1-3

Montañesa-Terrassa 3-1

Rapitenca-Masnou 0-0

VilassarM.-Europa 0-1

Rubí-Cerdanyola 0-2

Vilafranca-Santboià 1-0

Figueres-POBLAM. 2-2

Palamós-Cornellà 1-2

Ascó-Manlleu 2-0

PRÒXIMAJORNADA

Masnou-Terrassa

Cornellà-Rapitenca

Santboià-Palamós

Gavà-Vilafranca

Castelldefels-Gramanet

Europa-Santfeliuenc

Cerdanyola-VilassardeMar

Manlleu-Rubí

POBLAM.-Ascó

Figueres-Montañesa

LES DADES

18 diarimés 31/03/2014 ESPORTS

RedaccióNo hi ha líder que valgui. El Torreforta va fer gala ahir d’una perseverança lloable que el porta a sumar un punt davant un Martinenc (3-3) que coman-da la classificació amb mà de ferro. Els del barri de Ponent van aconseguir la remuntada davant el hat-trick d’Estévez i gràcies als gols de David Molina i Teruel. Un tercer gol en pròpia meta d’Alburquerque va deixar enllestit l’empat. Amb tot, el Torreforta ocupa ara la tercera plaça a la classificació, a no-més dos punts del Viladecans, instal·lat a la segona plaça. Tot just per darrere dels torrefor-tins es troba el Torredembarra, que va caure ahir per la mínima després d’un segon temps boig al feu de l’Amposta (3-2). Els de la Torre, que havien assolit el

descans encara amb el 0-0 al marcador, es van veure supe-rats a la represa per un conjunt ampostí que aconsegueix ras-car els tres punts i deixa el Tor-redembarra amb 42, empatat amb el Tàrrega. La pitjor sort de la jornada entre els equips del Camp de Tarragona a la Primera Catalana va ser per a El Catllar, que torna sense premi de la vi-sita al camp de l’Andorra (3-1). Amb els 35 punts que ha acon-seguit acumular en les jornades disputades, El Catllar ocupa la desena posició.

La propera setmana, el Tor-reforta està citat amb el Torre-dembarra en el derbi del Camp de Tarragona, que posarà el punt d’emoció a una jornada que també creua El Catllar amb un Vista Alegre necessitat de sumar.

El Torreforta remunta i suma un punt davant el líder Martinenc

FUTBOL

El Catllar i Torredembarra cauen lluny de casa

RedaccióEl Reus Deportiu aconsegueix en l’anada de quarts passar per sobre del Benfica, actual campió de la Lliga Europea, i s’adjudica un 5-2 que haurà d’esdevenir prou coixí per al segon assalt. El primer gra de sorra va anar a càrrec de Jepi Selva, que per-forava les malles contràries

quan corria encara el minut 4 de cita. Sota pals per al Benfica, un Guillem Trabal que es retro-bava amb el Palau d’Esports per creuar-se en el camí de l’èxit roig-i-negre. Igualaria el resultat Carlos López poc després, apro-fitant la blava que acabava de veure Costa. Però encara tenien molt a dir, els reusencs: Salvat va

posar el 2-1 al minut 15 i Casano-vas transformava al 16 un penal del Benfica. Marc Coy va contes-tar Llavors i Xavi Costa, al fil del descans, posava un 4-2 amb què ambdós conjunts emprendrien el camí a vestidors.

Tot i que no ho semblava, la cita havia quedat ja resolta a la primera meitat. La represa va

abocar sobre la pista Reus De-portiu i Benfica amb les matei-xes ganes d’endur-se el premi que havien demostrat en els 25 minuts anteriors. El marcador, però, gairebé no es tornaria a moure. Ho faria a només un mi-nut del final, per obra i gràcia de Jordi Adroher que s’estrenava de cara a porteria en una nit màgi-ca per rematar la victòria. Res a dir, i a la butxaca un 5-2 a què els reusencs s’encomanen per afrontar la tornada. El Benfica els ha citat ara a Lisboa, el pro-per 11 d’abril, en el que s’espera com un altre duel d’alt voltatge en el camí europeu d’aquests dos grans.

El Reus Deportiu s’endú un 5-2 de marge per la tornada contra el campió

HOQUEI PATINS

Els roig-i-negres enfonsen el Benfica, amb Guillem Trabal sota pals

Els homes que dirigeix Pere Va-rias passen per sobre del Lleida (5-2) en un partit que van do-minar d’inici i confirmen les bones sensacions encadenant la segona victòria consecutiva. Amb els 45 punts que atreso-ren, els calafellencs ocupen a hores d’ara la vuitena plaça a la

classificació i una de les que do-nen accés a la disputa de la copa CERS. En cas que els verd-i-blancs tanquessin la temporada dins les posicions europees, ho farien per primer cop a la histò-ria del club precisament en un moment en que el Calafell na-vega sense timó als despatxos.

El Calafell ja somia amb la CERS

HOQUEI PATINS

LES DADES

RESULTATSJornada 23, OK Lliga

CALAFELL-Lleida 5-2Noia-REUS DEPORTIU 1-2Cerceda-Barcelona 2-5Lloret-Lieco 2-5Vilafranca-VENDRELL 2d’abrilIgualada-Vic 3-6Vilanova-Voltregà 3-8Blanes-Tordera 3-1

PRÒXIMA JORNADAREUS DEPORTIU-Lleida

Barcelona-NoiaLiceo-Cerceda

VENDRELL-LloretVic-Vilafranca

Voltregà-IgualadaTordera-VilanovaBlanes-CALAFELL

CLASSIFICACIÓEquip Pts J G E P GF GC1Barcelona 64 23 21 1 1 161 512Liceo 53 23 17 2 4 123 563Vic 45 23 14 3 6 91 614REUS DEPORTIU 44 23 13 5 5 111 755VENDRELL 39 23 12 3 7 96 756Noia 38 23 11 5 7 91 737Voltregà 35 23 9 8 6 83 668CALAFELL 35 23 10 5 8 86 809Cerceda 33 23 9 6 8 88 8410Igualada 33 23 10 3 10 69 7911Lleida 25 23 7 4 12 68 8812Vilafranca 20 23 5 5 12 75 9613Tordera 20 23 6 2 15 6210514Lloret 19 23 5 4 14 63 9715Blanes 17 23 5 2 16 5310016Vilanova 0 23 0 0 23 56190

Un més que combatiu Vendrell no va aconseguir desempalle-gar-se a temps del Valdagno, amb què va mantenir una ajus-tada lluita durant els primers quinze minuts, i cau (4-6) en l’anada de quarts de la Lliga Europea. El quadre que co-manda Guillem Cabestany va començar per davant després que Xixi Creus posés l’1-0 en el primer minut de cita. Tataranni va respondre transformant un penal i sumant un gol més quan

encara no s’havia arribat al 12’, poc abans que Miras restablís la igualtat col·locant el 2-2. L’em-pat va ser un punt i a part per a l’encontre. El Valdagno va acon-seguir a partir de llavors desen-ganxar-se d’un Vendrell mancat de punteria i que tampoc no va estar fi en les accions a pilota aturada. Tataranni i Nicoletti van tornar a passar per porteria abans que Creus anotés el dar-rer pels seus. Massa tard per la remuntada.

Massa Valdagno per un Vendrell que haurà de millorar la punteria

HOQUEI PATINSCEDIDA

Els del Baix Penedès havien arrencat l’encontre per davant.

CLASSIFICACIÓ

Equip P J G E P GF GC

1.Martinenc 57 26 18 3 5 54 28

2.Viladecans 46 26 14 4 8 38 27

3.TORREFORTA 44 26 13 5 8 50 36

4.TORREDEMBARRA42 26 12 6 8 39 33

5.Tàrrega 42 26 12 6 8 30 28

6.Almacelles 40 26 11 7 8 40 31

7.Horta 39 26 11 6 9 40 30

8.Igualada 37 26 11 4 11 37 37

9.Vilanova 36 26 9 9 8 34 24

10.EL CATLLAR 35 26 9 8 9 32 33

11.Tecnofutbol 33 26 7 12 7 30 32

12.Amposta 31 26 7 10 9 37 42

13.Andorra 31 26 7 10 9 40 47

14.Balaguer 27 26 7 6 13 26 44

15.Marianao 27 26 7 6 13 28 35

16.VistaAlegre 26 26 6 8 12 34 45

17.JesúsiMaria 24 26 6 6 14 38 54

18.Alpicat 23 26 5 8 13 22 43

RESULTATS

Jornada 26, 1a Catalana

Andorra-EL CATLLAR 3-1

Marianao-JesúsiMaria3-0

TORREFORTA-Martinenc3-3

Tàrrega-Igualada 0-3

Viladecans-Almacelles 1-0

VistaAlegre-Alpicat 3-0

Balaguer-Tecnofutbol 0-0

Amp.-TORREDEMBARRA 3-2

Vilanova-Horta 0-2

PRÒXIMA JORNADAMartinenc-Tàrrega

Tecnofutbol-AndorraAlpicat-VilanovaHorta-Marianao

JesúsiMaria-ViladecansTORREDEMBARRA-TORREFORTA

Almacelles-AmpostaIgualada-Balaguer

EL CATLLAR-VistaAlegre

LES DADES

31/03/2014

«Temps de confiança» a la Nit Empresarial 2014 de la CEPTA

La 14ena edició de la nit dels empresaris reuneix a la Fira de Reus més de 700 persones

Es reconeixen una trentena d’empreses del Camp i l’Ebre en un acte presidit per Artur Mas

Xavier Sala-i-Martin i José M. Gay de Liébana protagonitzen un debat sobre el futur econòmic

2 diarimés 31/03/2014 14a NIT EMPRESARIAL CEPTA

Susanna Cases«Contra els pals a les rodes, ne-cessitem estabilitat normativa, institucional i una vinculació radical amb la Unió Europea i la zona euro». Així de clar es va ma-nifestar divendres el president de la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEP-TA), Josep Antoni Belmonte, en el marc de la 14ena edició de la Nit Empresarial que, un any més, va tenir lloc a la Fira de Reus i da-vant un auditori de més de 700 persones del món empresarial, polític, acadèmic i social d’arreu de la demarcació.

Amb el títol, «Temps de con-fiança», prop d’una trentena d’empreses van ser reconegudes en una gala que, com és habitu-al, també va intentar donar claus per sortir de l’actual context eco-nòmic que tant està pesant a tot arreu i, particularment, a les em-preses del territori.

Unes claus, a mode d’expo-sició i posterior debat a càrrec dels economistes Xavier Sala-i-Martin i José M. Gay de Liébana, que va posicionar el president de la CEPTA, en els seus parlaments

previs al lliurament de guardons. Després que l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, apel·lés, d’una banda, a «l’excel·lència, la creati-vitat i la qualitat» i, d’altra banda, «al treball conjunt i les aliances» per sortir de la situació «tots junts», Belmonte va ser clar: «Eu-ropa és el nostre mercat natural, la font del gruix dels nostres vi-sitants, l’espai proper i immediat de les nostres empreses i l’euro».

Prioritats per la demarcació En un discurs amb missatge in-clòs als polítics i, especialment, al president de la Generalitat, Ar-tur Mas, allí present, el president de la CEPTA va enumerar les pri-oritats per la demarcació que, tal com va recordar la periodista de TV3, Núria Solé, conductora de l’acte, té les pitjors dades d’atur de Catalunya.

«BCN World, la nova terminal de creuers, el corredor del medi-terrani i els principals nusos de comunicació terrestre», va enu-merar el president de la CEPTA que, fent honor al lema de la Nit Empresarial d’enguany, també va intentar apel·lar a la confiança

i l’optimisme. «Ens queda molta feina per

endavant. No sé si en els propers anys ens trobarem un congost o una vall, però farem servir les mateixes eines que hem aplicat a la CEPTA per tirar endavant aquests anys: esforç, iniciativa i sentit comú», va concloure Bel-

monte, abans de donar pas al lliurament de guardons.

En un acte que es va intentar agilitzar, deixant un únic aplau-diment per al final i amb música de corda de fons, quasi una tren-tena d’empreses del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre van ser reconegudes a la Nit Em-presarial.

Guardons El president de la Generalitat, Artur Mas; el president de la CEPTA, J. Antoni Belmonte; l’al-

calde de Reus, Carles Pellicer; i el president de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, van ser els encarregats de lliurar els reconeixements.

El lliurament de guardons va començar amb el reconeixement a les empreses de més de 15 anys: Autoritat Portuària de Tarrago-

na, Catalunya Mueble PJ, Centre Europeu de Convencions, Fune-rària Pedrola i GS Ofimàtica.

En aquesta línia, diverses empreses també van tenir reco-neixements especials, concre-tament: Edificaciones y Repara-ciones Tarraco, Finques Gomis, Impremta Requesens, Afruse, Centre Tecnologia de la Química de Tarragona, Dow Chemical i Maletas Queralt.

Per acabar, es va reconèixer a les empreses premiades amb els Guardons CEPTA. Així, en el

marc dels Premis a l’Excel·lència Enoturística, Cellers Augustus Forum (El Vendrell) va guanyar el premi per a cellers, Hotel Hostal Sport (Falset) per allotjament-restauració i, per últim, el Pa-tronat Municipal de Turisme de Cambrils va guanyar en la cate-goria d’intermediaris d’oci.

Per la seva banda, Elring Klin-ger (Reus) va guanyar el Guardó per la Inserció / Inclusió Social, mentre que el Guardó a la Crea-ció d’Ocupació va anar a parar a la Fundació Escola Internacional del Camp. En aquesta línia, Jané Ventura (El Vendrell) va guanyar el Guardó a l’Empresa Familiar, mentre que RS Tecnologia (Bor-ges del Camp) va guanyar el de l’Emprenedoria.

La CEPTA va reconèixer a Ter-minales Portuarias SA (TEPSA) amb el Guardó a la Innovació i a Gomà-Camps (la Riba) amb el de la Internacionalització.

Per últim, els col·legis Aura i Turó van guanyar el premi a la Trajectòria Empresarial (2003-2013) i el Guardó a la Millor Em-presa del 2013 va anar a parar en mans de Reserva de la Tierra, de-

dicada a l’elaboració, producció i comercialització de vins.

I, el Guardó d’Honor CEPTA va ser per PortAventura, segon destination resort més gran d’Eu-ropa i el primer de tota la Medi-terrània, amb un parc temàtic, un parc aquàtic, 4 hotels temà-tics de 4 estrelles amb 2.000 ha-bitacions i un centre de conven-cions amb capacitat per a 4.000 persones. Port Aventura rep cada any prop de 4 milions de visites, el 40% de les quals són d’estran-gers.

Vall o congost?En nom dels premiats, Maties Gomà-Camps va pronunciar unes paraules d’agraïment i, a la vegada, realistes. «La situació és encara de dificultat: la deso-cupació aquí a Tarragona està al voltant del 27%, el consum in-terior decreixent, hi ha augment de costa i, en general, l’exporta-ció no podrà créixer gaire més si no som capaços de fer créixer la producció», va afirmar, a la vegada, però, que va assegurar: «hem de tenir una visió de futur, perquè aquest tren només passa

BCN World, la terminal de creuers, el corredor del mediterrani i nusos terrestres, prioritats

L’ESDEVENIMENT

La Nit Empresarial reconeix la trajectòria d’una trentena d’empreses tarragoninesPortAventura rep el Guardó d’Honor CEPTA, en una gala a la Fira de Reus presidida pel president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas

L’alcalde de Reus, Carles Pellicer; el president de la Generalitat, Artur Mas; el president de la CEPTA, J. Antoni Belmonte; i el president de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, presidint l’acte.

El president de la Generalitat dóna números per la confiança i l’optimisme

331/03/2014 diarimés14a NIT EMPRESARIAL CEPTAOLÍVIA MOLET

PortAventura va guanyar el Guardó d’Honor CEPTA i més d’una vintena d’empreses del Camp de Tarragonai les Terres de l’Ebre van ser reconegudes davant un auditori amb més de 700 persones.

una vegada». En aquest context, el president

de la Generalitat, Artur Mas, va tancar el lliurament de guardons amb un discurs amb el rerefons de l’acord entre CiU i PSC per poder impulsar BCN World i que hores després, concretament ahir, va ser rubricat.

Amb constants metàfores so-bre el lema i la imatge de la Nit Empresarial 2014 de la CEPTA, Mas va donar números per la confiança, l’optimisme i, en de-finitiva, «per veure el got més ple que buit». En aquest sentit, contestant les paraules del pre-sident de la CEPTA, Mas també va dir la seva: «Fins ara, estàvem

a un congost, estret i amb preci-pis al costat, d’aquells que has d’anar ben afermat perquè qual-sevol petita empenta et podria fer caure. Però amb el congost que estem vivint encara, ara hi comença a haver senyals que es comença a obrir la vall».

En aquesta línia, el president de la Generalitat va recordar que la inversió estrangera a Ca-talunya va crèixer l’any passat un 31%, mentre que a Espanya es va quedar pel darrere. «Igual que la desconfiança es contagia, la confiança també», va apuntar Mas, citant el darrer estudi de la Cambra de Comerç de Barce-lona, sobre el futur econòmic

d’una Catalunya independitzada d’Espanya. «Catalunya i la seva economia són perfectament vi-ables», va concloure, enumerant una sèrie de greuges amb la resta de l’Estat espanyol en matèries com la inversió en infraestructu-res públiques.

BCN WorldA més de l’economia i les empre-ses com a rerefons, la Nit Empre-sarial de la CEPTA va tenir un clar protagonista: BCN World. En el context d’un imminent acord entre CiU i PSC que permetrà tirar endavant al Parlament la llei que ha d’emparar el projecte d’oci BCN World. «El BCN World

té detractors, crítiques, com tots els grans projectes. També recor-do altres grans projecte, que van tenir crítiques ferotges, i després s’ha demostrat que han funcio-nat molt bé», va puntualitzar el president de la Generalitat, po-sant com a exemples de motors econòmics al Camp de Tarrago-na, a més del turisme, la indús-tria química i l’agroalimentària.

Precisament, Mas va destacar el suport i la «pinya» del terri-tori, indistintament dels colors polítics, en la defensa de BCN World, en la línia del responsable del projecte, Xavier Adserà, que també va tenir uns minuts, entre l’exposició i el debat dels eco-

nomistes Xavier Sala-i-Martin i José M. Gay de Liébana, que van protagonitzar la segona part de la Nit Empresarial.

Adserà, que va recordar les «núvies» que té el projecte en al-tres indrets, va ressaltar els avan-tatges del projecte BCN World respecte, per exemple, els que desenvolupa Sheldon Adelson, que havia d’alçar Eurovegas a Madrid.

«No som operadors, n’estem portant al projecte i això ens fa capaços de combinar senyors que saben fer botigues, teatre, parcs temàtics... Eurovegas és un operador i, per tant, volia fer el seu projecte», va puntualitzar

Adserà, que va recordar que hi ha la necessitat a Europa d’una gran ciutat d’entreteniment, res-saltant que la Costa Daurada és punt entre orient i occident.

El responsable de BCN World també va avançar que dimarts se signarà un conveni amb el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), en la línia amb la URV, dirigits a formar i contractar a la gent que s’ha d’encarregar de fer realitat el projecte.

Sobre el procés sobiranista i com pot afectar BCN World, Ad-serà també en va opinar: «La fei-na dels empresaris és ser capaços de tirar projectes endavant sigui quin sigui l’escenari polític».

4 diarimés 31/03/2014 14a NIT EMPRESARIAL CEPTA

Susanna CasesSolució: canviar el model i la ma-nera de fer de cap a peus i en la seva essència. Tot i que diferint del com, els economistes Xavier Sala-i-Martin i José M. Gay de Li-ébana van arribar a aquesta con-clusió, en el debat que van prota-gonitzar divendres, en el marc de la Nit Empresarial de la CEPTA.

El que es va viure, per mo-ments, a la Fira de Reus, va ser un «combat» entre dues estrelles de l’economia amb estils i estra-tègies diferenciades però que van «enganxar» al públic, amb aplaudiments a parts iguals.

En la seva exposició prèvia, José M. Gay de Liébana, va ana-litzar els grans problemes de l’economia espanyola, com l’atur i, sobretot, el dèficit i el deute públic, fent conscienciar als as-sistents de «l’herència que estem deixant» i el deute que, difícil-ment, es podrà tornar, després que s’hagi «gastat molt més del que s’ha ingressat». «No tenim ciments sòlids per arreglar les coses», va acabar l’economista «indignat».

Si Gay de Liébana va analitzar els mals de la situació econòmi-ca, amb números i gràfics, Xavier

Sala-i-Martin, amb la seva parti-cular americana, va exposar els motius del perquè s’ha arribat fins aquí que, a la vegada, poden portar la clau del futur.

«No pots competir baixant preus. L’única manera que ten

de competir és fent les coses diferents», va apuntar l’econo-mista, remarcant, però, que no s’ha de confondre la innova-ció amb la investigació. Posant d’exemple grans innovacions en sectors tradicionals, com Zara,

Ikea, el Cirque du Soleil o Face-book, Sala-i-Martin va aportar una xifra per pensar: «Les idees empresarials surten, en un 72% de treballadors». I, d’aquí, també va fer pensar si a l’Estat espanyol és fàcil implementar idees, fent

pensar amb el sistema educatiu, la burocràcia o l’accès al crèdit.

BCN World i CatalunyaAmb BCN World i la situació de Catalunya de rerefons, ambdós economistes també van dir la

seva. Sala-i-Martin va ser clar: «A la gent que té dubtes, sem-pre els hi pregunto: els hi faria por fer un parc a Finlàndia o una petroquímica a Holanda? Què tenim els catalans, que de sobte deixarem de tenir si no som part d’Espanya».

Gay de Liébana, però, va re-cordar la importància de formar part de la Unió Europea. «Si que-dem fora de la zona euro, el pro-jecte és inviable», va assegurar. «Una altra casa són els números a Catalunya, que no els poso en dubte, encara que s’ha de supor-tar una estructura d’estat que ara no es té», va recordar.

Sobre la possibilitat de que-dar fora de la zona euro i les conseqüències, Sala-i-Martin va etzibar: «En quant que espa-nyols, segons l’article 11 de la Constitució Espanyola, podrem seguir entrant per tot arreu. I, quan vulguin treure passaports, a quina casa aniran? Als què han votat sí, no... perquè avisin el dia que vagin a casa Vidal-Quadras». Per tot això, i també pel dete-riorament de les institucions espanyoles, el missatge de Sala-i-Martin, no tenia equívoc: «La única solució és marxar».

EL DEBAT

Gay de Liébana i Sala-i-Martin, dues visions sobre el futur econòmic i polític del paísEls dos economistes protagonitzen el debat de la Nit Empresarial, amb el projecte de BCN World i l’encaix d’una Catalunya independent de rerefons

OLÍVIA MOLET

Xavier Adserà, de BCN World; la periodista Núria Solé i els economistes Xavier Sala-i-Martin i José M. Gay de Liébana, que van protagonitzar el debat, la segona part de la Nit Empresarial.

José M. Gay de Liébana i Xavier Sala-i-Martin.

OLÍVIA MOLET

531/03/2014 diarimés14a NIT EMPRESARIAL CEPTA

Vicente M. IzquierdoUn cop més, la Nit Empresarial de la CEPTA s’ha tornat a or-ganitzar a la Fira de Reus, amb l’objectiu d’aplegar el conjunt empresarial del Territori. L’ac-te ha aplegat noms rellevants com el president de la Genera-litat, Artur Mas, i els economis-tes Xavier Sala i Martin i José M. Gay de Liébana, que han participat en una taula rodona que, sota el nom de «Temps de Confiança», també ha congre-gat els màxims representants d’un projecte emblemàtic per les nostres comarques com és BCN World. Durant l’acte tam-bé s’ha reconegut la tasca de les empreses del territori a través dels Guardons CEPTA i reco-neixements. El president de la confederació empresarial, J. Antoni Belmonte, ens detalla algunes de les claus de La Nit. —Com a president què espe-rava de la nova edició de la Nit Empresarial? —Des de la CEPTA confiàvem que l’acte posés de manifest un cop més que està tornant la con-fiança en la nostra capacitat per sortir de la crisi, per tornar a ge-nerar treball i per tornar a situar-nos en els llocs capdavanters de creació de riquesa que ens perto-quen i aquesta trobada empresa-rial ha estat un espai perquè les empreses posin en comú les se-ves perspectives de futur i vegin reconeguda la tasca realitzada durant aquest any.—Fins a quin punt en surt be-neficiat el teixit empresarial de la província? —El benefici directe d’organitzar un acte com la Nit Empresarial és reconèixer la vitalitat del nostre teixit productiu. Les empreses del territori han de tenir un punt de referència on expressar les seves inquietuds i poder debatre allò que els preocupa amb perso-nes de solvència demostrada. A més, cal tenir en compte que la Nit reuneix a empreses de totes les nostres comarques i, per tant, és una ocasió única per estrènyer els llaços que ens uneixen. —La cita va agafant any rere any més notorietat. Per què? —Enguany la Nit Empresarial ha tingut un format molt engres-cador que ha permès assistir a debats i ponències d’alt nivell. Aquest any, dos economistes de prestigi com són Xavier Sala i Martín i José Maria Gay de Liéba-na han exposat els seus coneixe-ments i han plantejat qüestions de gran importància que ens

ajuden a créixer. A més, també han participat en la taula rodo-na final els impulsors d’un dels projectes que més pot marcar el nostre futur, com és BCN World. D’altra banda, són moltes les em-preses associades a la CEPTA que busquen el seu reconeixement en aquests premis, un fet que demostra que les coses s’estan fent bé i que cal mostrar-ho a la societat.—La crisi econòmica fa que la Nit Empresarial sigui més ne-cessària que mai? —El fet de continuar fent la Nit Empresarial durant els anys més durs de la crisi és una demostra-ció que el teixit empresarial fa pinya. Des de la CEPTA sempre i hem convidat cada any perso-nalitats destacades per posar en relleu la importància d’aquest acte i enguany ens han acom-panyat el president de la Gene-ralitat, Artur Mas, tal com ja han fet en anys anteriors el president del Govern espanyol o Prínceps d’Astúries.—Quina importància té la peti-ta empresa? —La seva importància és vital, sense petita empresa no hi ha ni present ni futur, especialment en un territori com el nostre, en què la població està molt fragmen-tada en petits municipis i pocs nuclis grans de població. És im-prescindible garantir la viabilitat de la petita empresa per garantir la viabilitat del país.—Les candidatures pels guar-dons d’aquesta gala s’han vist incrementades. —La Nit Empresarial és un acte viu i dinàmic, per tant cada any es detecten nous espais de nego-ci que cal incentivar, ja que poden generar llocs de treball. La nostra missió és posar en relleu aquests nínxols de negoci i esperonar-los per créixer i consolidar-se. Les empreses, per la seva banda, veuen en aquests guardons una gran oportunitat per promoci-onar-se i per això cada cop són més les que volen optar-hi.—El guardó d’honor se l’em-porta PortAventura. La seva expansió amb noves atraccions i espais és evident, no creu? —PortAventura ha estat i és un exponent bàsic en el creixement

econòmic de les nostres comar-ques des de fa gairebé vint anys. En els darrers anys, l’aposta de PortAventura per continuar crei-xent i per situar el nostre terri-tori com un punt d’inversió de primer nivell ha representat una injecció de moral, no tan sols per als petits empresaris sinó per a la societat en general. Sense pro-jectes com PortAventura avui no ens estariem plantejant apostes de futur importants com BCN World o Ferrari Land. —Reserva de la Tierra ha estat escollida com a millor empre-sa... —El creixement del sector vitivi-nícola de les nostres comarques ha estat possible gràcies a l’em-penta d’empreses com Reserva de la Terra. A més, la seva tasca és una mostra que la capacitat exportadora i d’internacionalit-zació del nostre teixit empresa-rial ja és una realitat que ha per-mès fer viables molts projectes, un fet que des de la CEPTA volem continuar promovent. —Ha estat molt dura l’elecció? —Sens dubte, l’elecció ha estat molt difícil, però cada any ho és, ja que el ventall d’empreses que es presenten a les candidatures és molt ampli- Enguany hi ha-gutw unes escollides, però no vo-lem deixar de destacar que totes es mereixen un reconeixement. —Entre les guardonades d’en-guany hi hagut força presència d’empreses relacionades amb l’educació. —El fet de reconèixer la tasca dels centres d’ensenyament és una manera de reivindicar el paper de l’educació i la formació com a eines bàsiques per al bon funcionament de la nostra soci-etat. Els estudiants d’avui són els empresaris del demà, per això las tasca que es fa des dels centres educatius és tan important per nosaltres. Des de la CEPTA vo-lem conèixer i potenciar aquells projectes educatius que ajudin a establir les bases de les empreses del futur i treballin des del i per al territori. —Quina vida té la Nit Empre-sarial? —Només cal veure la gran quan-titat de gent que s’acosta cada any al recinte on s’organitza la Nit Empresarial. Empresaris, fa-miliars, amics, també represen-tants polítics i de l’àmbit social, periodistes... es donen cita per assistir a una gran nit i passar una estona plegats. Esperem que ho puguem fer durant molts anys.

«És una ocasió única per estrènyer els llaços entre les empreses del territori»

CRISTINA AGUILAR

Josep Antoni BelmontePresident de la CEPTA

El president de la CEPTA es mostra orgullós del desenvolupament d’aquest esdeveniment en els darrers anys

Josep Antoni Belmonte, al Balcó del Mediterrani de Tarragona.

Continuar fent la Nit durant els anys més durs de la crisi és una demostració que el teixit empresarial fa pinya

6 diarimés 31/03/2014 14a NIT EMPRESARIAL CEPTA

Guardons a l’excel·lència Empresa

Guardó d’Honor CEPTA 2013 PortAventura

Guardó a l’empresa destacada 2013 Reserva de la Tierra

Guardó a la Millor Trajectòria Col·legi Turó i Aura

Guardó a la Internacionalització Gomà Camps

Guardó a la Creació d’Ocupació Escola Internacional del Camp

Guardó a a l’Empresa Familiar Jané Ventura

Guardó a l’Emprenedoria R.S. Tecnologia

Guardó a la Innovació/les Noves Tecnologies Tepsa

Guardó a la Inserció/Inclusió social ElRing Klinger S.A.

Premi a l’Excel·lència Enoturística per Cellers Avgvst Forvm

Premi a l’Excel·lència Enoturística Allotjament-Restauració Hotels Priorat

Premi a l’Excel·lència Enoturística Intermediaris d’Oci Patronat de Turisme de Cambrils

Reconeixement 15 anysAutoritat Portuària de Tarragona.

Catalunya Mueble PJ, S.L.

Centre Europeu de Convencions, S.L.

Funerària Pedrola, S.L.

GS Ofimática, S.L.

RedaccióUn any més s’ha celebrat la Nit Empresarial organitzada per la CEPTA per entregar els guardons que reconeixen la tasca i l’esforç que les diferents empreses esta-blertes a la demarcació de Tarra-gona porten a terme per seguir endavant i mirar cap al futur. En aquesta catorzena edició han estat una dotzena de guardons els quals s’han concedit entre les prop de 80 empreses que en-guany han presentat la seva can-didatura.

En aquest sentit, hi hagut el guardó d’honor CEPTA 2013 que s’atorga a la persona, empresa o entitat que hagi destacat per la seva aportació en termes de va-

lors personals, esforç, exemple, desenvolupament en el món empresarial. Tampoc no ha faltat el guardó a l’Empresa Destacada 2013, premi on els valoren els re-sultats obtinguts preferentment durant l’any 2013 per un projecte o activitat.

Altres guardons que es s’han vist aquesta edició han estat a la Trajectòria Empresarial, a la In-ternacionalització, a l’Emprene-doria o a l’Empresa Familiar.

Han completat el quadre de premis el de la Innovació i Noves Tecnologies, guardó que valora l’esforç innovador i l’aposta per nous productes, serveis, en la formació i en el procés de pro-ducció etc... de les empreses en

un context molt difícil. El premi a la Creació d’Ocupació també es un guardó molt especial, ja que posa èmfasi en aquella empresa que ha creat llocs de treball du-rant el darrer any en el territori. I, no fallarà al guardó a la Inser-ció / Inclusió Social, per la con-tribució de manera sostinguda en la promoció, inserció laboral i contractació de persones amb minusvalidesa. I per últim hi ha al premi a l’Excel·lència Enotu-rística en les categories de res-tauració-allotjament, els cellers i els intermediaris d’oci. A més, la CEPTA també ha atorgat dife-rents reconeixements a empre-ses del territori per la seva trajec-tòria i tasca empresarial.

PREMIS

La CEPTA reconeix la feina feta de les empreses del territoriUn total de dotze premis han estat els concedits entre les 80 candidatures que s’han presentat en aquesta catorzena edició de la Nit Empresarial

Fa uns dies, el jurat dels guardons es va reunir per emetre el veredicte d’enguany

La CEPTA també ha atorgat altres reconeixements en el decurs de l’acte

El col·lectiu de guardonats d’aquesta 14a edició Nit Empresarial.

OLÍVIA MOLET

731/03/2014 diarimés14a NIT EMPRESARIAL CEPTA

Una de les aules de l’Escola Internacional del Camp.

L’Escola Internacional del Camp, un centre del segle XXI

GUARDÓ A LA CREACIÓ D’OCUPACIÓ

L’Escola ha estat guardonada amb el Premi a la Creació d’Ocupació

RedaccióEl Guardó a la Creació d’Ocupa-ció de la CEPTA 2013 ha recaigut en l’Escola Internacional del Camp per la seva tasca en aquest àmbit.

El centre educatiu és una es-cola del segle XXI, tal i com la mateixa direcció el defineix, que treballa amb un projecte edu-

catiu, el qual fomenta la inter-nacionalització i l’aprenentatge d’idiomes per part de l’alumnat, l’ús de les noves tecnologies, el compromís amb la comunitat i la sostenibilitat en totes les accions i activitats que porta a terme. A més, el centre, que és la primera escola internacional del sud de Catalunya, fomenta

l’excel·lència educativa i la con-vivència, per aquesta raó el mo-del educatiu que utilitzen és el Sócrates Educa.

La posada en marxa del centre amb totes les seves etapes for-matives a l’abast dels estudiants i les seves famílies ha significat la creació de nous llocs de treball en diversos àmbits.

CEDIDA

Una de les empreses del grup Gomà-Camps.

RedaccióEn el decurs de l’entrega de guardons de la Nit de la CEP-TA, el grup empresarial Gomà-Camps ha recollit el Premi a la Internacionalització, per la seva tasca en obrir-se nous mercats i implantar empreses del grup en països com Portugal, França

o Angola. A banda d’aquestes, a l’estat espanyol té quatre centres més, un a Saragossa, a Valls, Vi-laverd i a La Riba.

Gomà- Camps va iniciar la seva activitat empresarial de fa-bricació, transformació i comer-cialització de productes de pa-per tisú i altres solucions afins,

fa més de 250 anys. Tal i com exposen en el seu full de ruta, la visió del Grup Gomà-Camps és avançar-se a les necessitats d’un mercat canviant, oferint soluci-ons respectuoses amb el medi ambient que siguin reconegudes i valorades per als seus clients.

La innovació, la visió de fu-

tur i l’esforç en l’optimització constant dels recursos i serveis impulsen la seva expansió co-mercial i productiva a nivell in-ternacional. És per aquesta raó que enguany el col·lectiu d’em-presaris de la demarcació ha volgut reconèixer aquesta tasca d’internacionalització.

CEDIDA

Gomà-Camps té empreses a Portugal, França, Angola i a l’estat espanyol

GUARDÓ A LA PROJECCIÓ INTERNACIONAL

El grup empresarial familiar té més de 250 anys i té com a objectiu la millora continua i la competitivitat

RedaccióEn la present edició de la Nit Em-presarial de la CEPTA, el guardó d’honor 2013 ha estat per una de les empreses de més renom de la demarcació de Tarragona, PortA-ventura, el segon resort més gran d’Europa i el primer de tot el Me-diterrani.

Aquest complex és una des-tinació familiar de primer or-dre, amb un parc temàtic de 105 hectàrees que està orientat precisament a aquest tipus de públic, a més de comptar també amb quatre hotels temàtics de qutre estrelles amb un total de 2.000 habitacions i un centre de convencions amb capacitat per a

4.000 persones. Al llarg de cada temporada,

PortAventura rep al voltant de 4 milions de visites que gaudeixen de les seves 39 atraccions, més de 100 espectacles diaris, 48 punts de restauració i 31 botigues, així com una àrea dedicada als in-fants i un parc aquàtic.

Una nova temporadaQuan falten pocs dies per ence-tar la dinovena temporada de PortAventura, l’atracció estrella de la temporada, Angkor: aven-tura en el regne perdut, ja està llesta per rebre visitants.

La nova i espectacular atracció es caracteritzarà per l’elevat grau

de tematització i de recreació de paisatges i temples inspirats en Cambodja. La novetat s’em-marca en la estratègia de desen-volupament del resort, que té com objectiu convertir-se en la millor destinació de vacances de Europa. Aquest projecte supo-sa un pas més en el compromís d’inversió que va assumir PortA-ventura al 2009 i que l’ha portat a invertir més de 1.000 milions d’euros des de la seva obertura al 1995.

Aquest 2014 suposa una nova fita a la història del resort d’oci i

és que serà el primer de tot Euro-pa que acollirà un espectacle del Cirque du Soleil. La companyia canadenca presentarà Kooza, una incomparable aventura ple-na d’acrobàcies i emoció en un regne de fantasi com a escenari. Durant els mesos d’estiu, més de 2.400 espectadors podran gaudir diàriament de l’espectacle que torna als orígens del Cirque du Soleil, reunint dues grans tradi-cions: les actuacions acrobàti-ques i l’art dels clowns.

PortAventura compta també amb un gran centre de convenci-

ons, un dels millors del sud d’Eu-ropa, que posa a disposició de les empreses més de 13.000 metres quadrats, on se celebren esde-veniments de tot tipus. Es tracta d’un espai únic que admet qual-sevol muntatge i contingut grà-cies a les seves 18 sales modular amb un equipament funcional més avançat tecnològicament, i dissenyades per acollir fins a 4.000 persones.

Empresa de renomPortAventura és una de les em-preses més importants de la

província de Tarragona i és res-ponsable de més de 8.000 llocs de treball directes i indirectes. En l’àmbit turístic, el seu pes especí-fic és destacat, ja que és el recinte turístic més visitat de l’estat es-panyol. A més, també és el segon parc temàtic més gran d’Europa i compta amb atraccions de record com Shambhala, la muntanya russa més alta del continent eu-ropeu. Aquesta atracció ha rebut nombrosos premis internacio-nals, entre els quals destaquen el «World of Parks» i el «Kirmes & Parks» de 2012.

CRISTINA AGUILARGUARDÓ D’HONOR CEPTA 2013

PortAventura ha estat el guardó d’honor de la CEPTA 2013 en aquesta edicióL’empresa ha invertit més de 1.000 milions d’euros des de la seva obertura al 1995

Les obres de la nova atracció del parc ‘Angkor: Aventura en el regne perdut’ estan pràcticament enllestides.

8 diarimés 31/03/2014

RedaccióTuró i Aura són col·legis concer-tats ubicats entre Reus i Tarra-gona, que porten més de 40 anys treballant en un projecte edu-catiu que busca l’excel·lència de cadascú dels seus alumnes, fonamentat en l’humanisme cristià i l’atenció personalitzada. Segons el director de Turó, Ge-rardo Meneses: «treballem sem-pre pensant en treure el millor de cada alumne, i això només és possible amb un contacte molt proper entre família-escola-alumne».

L’oferta educativa abasta des dels 4 mesos fins a 2n de batxi-llerat seguint un model d’escola

diferenciada a partir de 1r de pri-mària, aquest model d’organit-zació escolar facilita persona-litzar l’educació en funció dels diferents ritmes maduratius i d’aprenentatge dels nois i de les noies, tot garantint la igual-tat d’oportunitats. Comenta la directora d’Aura, Imma Molas, «d’aquesta manera s’aconse-gueix una major implicació de cada alumne en el seu aprenen-tatge i millora personal». L’èxit dels resultats acadèmics en proves externes són l’aval que els fa continuar innovant i els dóna la seguretat que el model educatiu que proposen és vàlid i funciona.

A Aura i Turó s’entén la inno-vació sempre de la mà de l’ex-periència, la participació activa en la investigació dels avenços educatius són determinants de l’estil propi dels dos col·legis. Actualment tenen integrat a les aules diversos projectes d’ha-

bilitats socials i emocionals, intel·ligències múltiples, com-petència digital, emprenedoria, aprenentatge cooperatiu...amb un objectiu comú que els alum-nes assoleixin destreses de lide-ratge treball en equip.

Per altra banda, l’anglès juga

un paper important en el cur-rículum dels dos col.legis, que s’inicia en una fase que ells ano-menen de «listening» a la Llar d’Infants i culmina amb l’obten-ció de títols de Cambridge com el First a 4t d’ESO o l’Advanced a Batxillerat. Tot el projecte d’an-

glès queda reforçat per estades a l’estranger, les assignatures CLIL a primària i secundària, és a dir, assignatures com ciències, història, geografia o plàstica que són impartides en anglès.

En definitiva, una educació completa que permet desenvo-lupar les destreses i habilitats personals de cada alumne, tot pensat perquè siguin capaços d’afrontar amb èxit els seus rep-tes personals, socials i professi-onals.

RedaccióL’empresa més destacada de 2013 segons la CEPTA és el grup Reserva de la Tierra, una com-panyia que es va fundar al 1999 i que té com a principal objectiu, durant tots aquests anys de tra-jectòria empresarial en el món dels vins, el fet de projectar-se de manera internacional i naci-onal a més d’exportar els seus productes de primera qualitat a mercats d’Europa, Àsia i Amè-rica.

Actualment, tal i com ex-pliquen a la seva pàgina web

corporativa, Reserva de la Ti-erra controla la producció de 2.000 hectàrees de vinyes, tres cellers propis i tres més que són participats que estan situ-ats en les regions vinícoles més importants de l’estat espanyol com La Rioja, Ribera del Due-ro, Rueda, Priorat, Terra Alta i Tarragona.

Així mateix, disposen de més de 50.000 barriques i un am-poller de criança de 9 milions d’ampolles, una capacitat d’em-magatzematge de 20 milions de litres, així com diferents línies

d’embotellat amb una capacitat de producció anual de 60 mi-lions d’ampolles. El model de celler de Reserva de la Tierra és un model innovador i està man-tingut per una profunda vocació per comprendre i satisfer les necessitats dels consumidors, creant una gamma de vins per als mercats més sofisticats i moderns que existeixen actual-ment.

La determinació, el repte i la innovació, l’excel·lència i la passió pel vi són els pilars fona-mentals d’aquest grup.

14a NIT EMPRESARIAL CEPTA

Les escoles ofereixen una educació completa que permet desenvolupar les habilitats de l’alumne

L’èxit dels resultats acadèmics en proves externes són l’aval que els fa seguir innovant

La llengua anglesa juga un paper important en el currículum dels dos col·legis

CEDIDA

L’empresa Reserva de la Tierra, la més destacada del 2013

GUARDÓ A L’EMPRESA DESTACADA 2013

Determinació, reptes i innovació, l’excel·lència i la passió pel vi són els pilars fonamentals d’aquest grup empresarial

Les instal·lacions del Grup Reserva de la Tierra

CEDIDAGUARDÓ A LA MILLOR TRAJECTÒRIA EMPRESARIAL

Turó i Aura, una proposta educativa d’excel·lència al Camp de TarragonaEls dos centres porten més de 40 anys treballant en el seu projecte educatiu

Els centres ofereixen una educació completa que permet a l’alumne afrontar amb èxit els seus reptes personals, socials i professionals

931/03/2014 diarimés14a NIT EMPRESARIAL CEPTA

Laura Gómez—En primer lloc, quina és la valoració que feu des de l’em-presa d’aquest guardó? —Sense menysprear aquest reconeixement que ens ha con·cedit la CEPTA, el que realment ens satisfà és veure l’èxit excel·lent de la implementació del nostre programa d’integració social del col·lectiu discapacitat a la nostra empresa, aconse·guint nivells de qualitat iguals o superiors si es comparen als dels treballadors sense cap mena de dificultat física. En aquest sen·tit, estem molt satisfets i, és clar, també per rebre aquest guardó que posa de manifest la nostra feina en aquest àmbit.—Des de quan l’empresa treba-lla en la inserció social? —Nosaltres ho treballem des de fa molt de temps. Val a dir que la nostra política empresarial con·

templa unes obligacions ètiques que garanteixen un valor afegit a la nostra empresa. Tenim una quota superior al 2% que marca la llei pel que fa a la contracta·ció directa de treballadors amb discapacitats. Ara bé, a banda d’aquestes obligacions que vé·nen marcades pel caràcter de l’empresa, des de fa uns dos o tres anys, Elring Klinger va voler donar un pas més enllà i va en·gegar un projecte més ampli en aquest sentit. —Quina part de la plantilla són treballadors amb alguna disca-pacitat? —Hi ha dos aspectes a tenir en compte: en primer lloc, els qui són treballadors per contra·ctació directa, els quals repre·sentarien un 4% del total de la plantilla. Ara bé, cal sumar·hi els que s’anomenen d’enclava·ment laboral; en total, estaríem

parlant d’un 8% del total de la plantilla que són empleats amb alguna discapacitat. —Amb quin tipus de discapa-citats ens podem trobar? —A l’empresa tenim persones discapacitades amb un grau de discapacitat superior al 33%. Totes elles tenen algun tipus de discapacitat física orgànica, funcional, sensorial o psíquica. —Penseu en un futur continu-ar treballant en aquesta línia? —Sí, nosaltres el que volem és treballar la diversitat, i no només en termes d’inclusió social, sinó en poder dur a ter·me més accions de caire social, ja siguin a nivell intern per al nostre personal, oferir avantat·ges diversos; així com accions amb d’altres col·lectius externs. D’altra banda, també estem tre·ballant en varis projectes d’àm·bit social, conjuntament amb

empreses de característiques i volum semblants a la nostra, ja que pensem que sumant, tots hi guanyarem. Ara per ara, però, s’està tot treballant amb la col·laboració de l’Ajuntament de Reus. —La inserció social és un tret distintiu de l’empresa? —No ho volem anomenar així, però sí que diria que ha de ser un element essencial de qual·

sevol empresa i hauria de ser un aspecte normalitzat dins la cul·tura corporativa interna de cada companyia.—Encara falta molt camí per recórrer en aquesta línia en el món empresarial? —El que crec és que falta una política d’empresa o una cultu·ra que tingui inclòs aquest as·pecte. Jo, particularment, estic en contra de les empreses que

ho fan per sortir bé a la foto o com a una distinció i obligació. Per a nosaltres és una manera d’entendre l’empresa.—Les administracions haurien de fer quelcom per potenciar la inserció social a les empreses?—Està molt bé que l’admi·nistració ajudi i doni suport a aquestes iniciatives, però han de ser les mateixes empreses les que facin el pas.

«Estem satisfets de l’èxit del nostre programa d’integració social»

CEDIDA

Antoni Armengol.Elring Klinger. Guardó a la Inserció/Inclusió Social

El director de RRHH «ha de ser l’àmbit empresarial qui treballi en la inserció del col·lectiu de discapacitats com una pràctica normalitzada»

Elring Klinger ha estat guardonada amb el premi a la Inclusió/Inserció Social 2013.

RedaccióEl guardó a l’Empresa Familiar d’aquesta edició de la Nit Em·presarial ha estat per al celler familiar Jané i Ventura que va co·mençar la seva trajectòria pro·fessional al món del vi al 1914, al Baix Pedendès, tal i com ex·pliquen a la seva pàgina web. El

precursor d’aquesta empresa va ser Josep Jané. La segona genera·ció es va convertir en el distribu·ïdor de vins i va adquirir el celler actual al Vendrell, al 1954. És la tercera generació, amb Benjamí Jané, la que va iniciar l’embote·llat i l’inici de l’elaboració dels caves. I, finalment, la quarta

generació, amb Gerard Jané, qui ara és el responsable de l’elebo·ració delsprestigiosos vins i ca·ves de Jané i Ventura. La filosofia d’aquesta familia empresària és la de continuar entenent el vi i la vinya com una manera de viure. Una forma que transmeti respecte i admiració per l’entorn

únic i excepcional. Així mateix, Jané i Ventura en tots els seus anys de trajectòria ha volgut englobar en els seus cellers con·ceptes com la cultural, el paisat·ge i la creativitat, valors que tot i que són difícils d’apreciar estan presents en l’ànima dels seus vins i caves des de sempre.

CEDIDA

Entrada a les vinyes de Jané i Ventura.

Jané i Ventura, un segle dedicant-se al món del vi al Baix Penedès

GUARDÓ A L’EMPRESA FAMILIAR

Actualment és la quarta generació familiar l’encarregada de l’elaboració dels vins i caves

10 diarimés 31/03/2014 14a NIT EMPRESARIAL CEPTA

Redacció—Què significa per a la regi-doria que encapçala el Premi de la CEPTA a l’Excel·lència Enoturística Intermediaris d’Oci? —Sens dubte, és un reconei-xement a la feina diària que realitza l’equip del Patronat de Turisme, és la materialització pràctica que anem pel bon camí, i la valorem per sobretot, per ser un guardó lliurat directament pels empresaris, als que consi-derem com a companys de vi-atge, inseparables per al nostre dia a dia. Per a nosaltres és un gran orgull haver estat merei-xedors del guardó, que entenem com una nova motivació per continuar treballant en aquesta direcció. —Quines són les línies de treball que es posen en marxa des de la regidoria en matèria d’enoturisme? —A Cambrils, gastronomia, enologia i turisme van de la mà i el Patronat no fa més que reco-llir aquesta suma indissoluble i donar-li forma en totes aquelles activitats gastronòmiques naci-onals, internacionals i al mateix municipi que potenciïn la marca «Cambrils» com a referent de qualitat. En aquest sentit, la col-laboració amb els empresaris és condició natural per avançar i créixer, per això el Patronat pre-tén sumar, proposar i portar a la pràctica accions, sempre des de la base de la col·laboració públic-privada.—Des del Patronat de Turisme us heu percatat d’un interès creient en aquest tipus de tu-risme? —Sens dubte. Des del Patronat som observadors de les tendèn-cies i novetats que es produei-xen en el mercat i des de fa anys

el món de l’enoturisme genera un interès creixent. Cada cop més ens arriben propostes de noves empreses coneixedores també d’aquestes noves moti-vacions vacacionals. El turista busca noves experiències, valo-ra la interrelació amb les matè-ries primeres en origen, celebra gaudir de la qualitat a tots ni-vells, i l’enoturisme no escapa a aquest nou escenari. —Quines són les propostes concretes que des de Cambrils es posen a l’abast dels visitants en qüestions d’enoturisme? —Cambrils es posiciona en aquest sentit amb dues grans estratègies: com a Capital Gas-

tronòmica de la Costa Daurada, on el món de l’enologia està in-trínsecament relacionada, i com a Porta d’Entrada al País del Vi, com a destinació turística lliga-da geogràficament i sentimen-talment als territoris d’interior on el món de l’enologia s’ha fet enormement potent. Cada una de les accions gastronòmiques promogudes a Cambrils, van també en aquest sentit, amb ac-cions gastronòmiques promo-cionals concretes i, no menys important, informant des de la nostra oficina d’informació, col·laborant amb guies especia-litzades, i donant a conèixer les grandíssimes possibilitats turís-

tiques de l’enoturisme com a ac-tivitat familiar, de descoberta i de coneixement del nostre propi territori. En resum, potenciant la cultura de territori en tota la seva extensió. —A banda, com es presenta la temporada de Setmana Santa i de l’estiu en quant a activitats i oferta lúdica? —Som conscients de que Set-mana Santa i l’estiu són perío-des vacacionals per excel·lència però, des de totes les àrees de l’Ajuntament, treballem perquè a Cambrils sempre hi hagi una excusa per venir de vacances o senzillament a passar el dia. En aquest sentit, comptant amb la participació i col·laboració del sector d’hostaleria i dels pro-ductors cambrilencs, la Coo-perativa Agrícola i la Confraria de Pescadors, Cambrils ofereix des d’aquest any nou propostes, totes recollides en un calendari gastronòmic, per gaudir-ne du-rant tot l’any. A banda d’aquest tipus d’accions, les relacionades amb la família, la cultura, el co-merç i amb l’esport s’han con-vertit també en noves possibili-tats per desestacionalitzar. —Hi ha alguna novetat desta-cada? —La novetat és que Cambrils continua sent referent gastro-nòmic, maridat amb els millors vins i caves de la província. Des de fa un temps les nostres pro-mocions gastronòmiques no només es basen en la gastrono-mia cambrilenca, sinó que com a estratègia consolidada, anem sempre acompanyats pels excel-lents vins de la terra, que combi-nen perfectament amb la nostra cuina. Des de Cambrils, com a destinació de costa però pròxi-ma a l’interior, fem bandera de conjunt: vi més gastronomia.

«El guardó és una nova motivació per seguir treballant en aquesta direcció»

CEDIDA

Xavi Martí Rom.Regidor de l’Àrea de Turisme de Cambrils. Guardó a l’Excel·lència Enoturística Intermediaris d’oci

El Patronat de Turisme ha vist com des de fa anys el món de l’enoturisme genera un interès creixent

Xavier Martí és el responsable de l’àrea de Turisme de l’Ajuntament de Cambrils.

RedaccióEl premi a l’Excel·lència d’Eno-turisme en la categoria de ce-llers ha estat per al celler Avgvst Forvum per la seva proposta d’enoturisme dins de les seves instal·lacions. Aquest celller proposa a tothom qui ho de-sitgi una experiència única per descobrir els secrets d’un petit celler com és el seu, situat da-vant del mar Mediterrani. En aquest sentit, el celler obre les seves portes als amants del vi i dels vinagres agredolços i els convida a una visita guiada i ex-plicativa sobre el funcionament del celler, a més de realitzar un tast de vins i vinagres gourmet. Les visites són programades i es recomana reserva prèvia. Les dades de contacte les trobareu a la seva pàgina web.

El celler Avgvst Forvm va es-tablir-se amb les seves primeres vinyes al Pla de Mar, a tan sols tres quilòmetres del mar medi-

terrani. Actualment aquestes vinyes gaudeixen d’un micro-clima molt especial dins de la D.O. Penedès, que fruit de les brises marines que produeixen una inversió tèrmica afavoreix la maduració del raïm i la seva sanitat.

Per què el nom d’Avgvst For-vm? Les vinyes d’aquest celler tenen molta història, ja que es troben en els vestigis del que en el seu dia va ser la Via Au-gusta. És per aquest motiu que quan els responsables d’aquest celler van engegar la seva aven-tura van voler retre homenatge a aquesta via tan singular de l’època romana, atorgant al ce-ller i als vins que produeixen el nom d’Avgvtvs.

Avgvst Forvm ofereix una experiència enoturística única

GUARDÓ A L’EXCEL·LÈNCA ENOTURÍSTICA. CELLERS

El celler posa a l’abast una visita guiada i un tast de vins i vinagres gourmet

pàgInA wEb D’Avgust forvm

Imatges del celler Avgvst Forvm.

Les vinyes del celler Avgvst Forvm estan ubicades al Pla de Mar, de la D.O. Penedès

1131/03/2014 diarimés14a NIT EMPRESARIAL CEPTA

Redacció—En primer lloc, quina és la valoració que en feu de l’ob-tenció d’aquest guardó per part de la CEPTA? —Estem molt orgullosos per aquest reconeixement. El nostre és un projecte empresarial petit però molt sòlid. Després de 16 anys de treball constant, guar-dons com aquest et fan veure que la insistència i la feina ben feta sovint tenen recompensa. Els últims 5 anys hem fet apostes arriscades i hem engegat projec-tes incerts. El reconeixement de la CEPTA en l’apartat d’empre-nedoria ens fa veure que la línia engegada és l’encertada i ens en-coratja a seguir endavant, amb fermesa i convicció. —Com RS Tecnologia treballa l’emprenedoria? —Nosaltres creiem que la mi-llor manera de treballar és la constant adaptació al medi, de manera que sempre pots so-breviure i sortir-ne més fort. En aquest sentit procurem tenir

sempre una estructura fixa el més petita possible i treballar amb els millors col·laboradors en cada un dels projectes. Des de RS Tecnologia treballem molt el posicionament 2.0 i ens dotem de les eines informàtiques més punteres en el sector de la co-municació, de manera que amb inversions relativament petites tenim una gran presència al món real i virtual. La innovació tec-nològica és un dels altres punts forts de la nostra empresa. Des dels inicis hem tingut molt clar que ens volíem dotar de tecnolo-gia pròpia, per això no ens ha fet mai por viatjar i conèixer noves tecnologies desenvolupades fora del nostre país. L’últim d’aquests viatges ens ha permès impor-tar, per primer cop a Catalunya, maquinària per reciclar asfalt in situ. De moment aquesta nova línia de negoci està sent tot un èxit. —Què ha de tenir una empresa per ser considerada emprene-dora?

—Nosaltres creiem que cal par-tir d’un projecte innovador, que cobreixi una necessitat real de la societat i que aporti algun valor nou que et pugui diferenciar de la teva possible competència. Cobrir un nínxol de mercat, vaja.

A partir d’aquí, una empresa emprenedora no es limita a fer el mateix any rere any sinó que intenta que el seu producte o servei s’adapti als canvis, muti, millori i es torni més eficaç. Si a més l’empresa és capaç de crear

«El reconeixement ens fa veure que la línia engegada fa uns anys és l’encertada»

CEDIDA

Jordi Reig i Gina Soldevila.Socis fundadors de RS Tecnologia. Guardó a l’Emprenedoria

Els valors de l’empresa són la sostenibilitat ambiental, la cooperació, la innovació, la integritat i el compromís amb les persones

Jordi Reig i Gina Soldevila, socis fundadors de RS Tecnologia.

noves línies de negoci que per-metin ampliar el ventall de cli-ents les possibilitats d’èxit són molt més altes. Com a empre-saris que som tenim molt clar el perquè de l’èxit que estem tenint enmig d’aquesta recessió tanforta. Fa 16 anys que reinver-tim tots els beneficis de l’empre-sa en I+D. —Quina és l’activitat empre-sària de RS Tecnologia i els serveis i productes que oferiu? Actualment RS Tecnologia té tres línies de negoci diferenci-ades. Per una banda mantenim el negoci original de venda de material per al tractament de superfícies, sent una de les principals empreses del sector a l’estat. Per altra banda, actu-alment estem molt immersos en la implantació del paviment decoratiu d’asfalt polit RS Asp-haltPlus a Catalunya. La tercera línia de negoci de l’empresa, i la més recent, és la introducció a Catalunya del reciclatge d’asfalt in situ. Aquí hem descobert un

nínxol de mercat ja que aquest sector és totalment inexistent al nostre país, tot i que sigui un sector consolidat al centre i nord d’Europa. —Quins són els valors carac-terístics de l’empresa? —Els principals valors de RS Tecnologia són la sostenibilitat ambiental, la cooperació, la in-novació, la integritat i el com-promís amb les persones. Volem que la nostra empresa contri-bueixi a deixar un planeta més sostenible als nostres fills. Per assolir aquest repte RS Tecnolo-gia conta amb persones íntegres que fan el que és correcte fins i tot quan ningú les està mirant i que tenen una bona conciliació entre la vida laboral i la familiar. —Mirant de cara el futur, pro-jectes o nous productes? —A RS Tecnologia els nous pro-jectes no paren mai. En tenim tants esperant que creiem que tots no els podrem fer. Ara toca treballar perquè el paviment d’asfalt polit RS AsphaltPlus es conegui i organismes públics i clients privats l’incorporin en els seus projectes urbanístics. També seguirem amb el procés d’introducció de la maquinària de reciclar asfalt in situ tot expli-cant les vegades que facin falta que estem llençant a l’abocador un material que es 100% reci-clable i amb totes les garanties de qualitat.

RedaccióEn l’edició de l’any passat de la Nit Empresarial de la CEPTA, l’empresa TEPSA va ser recone-guda a petició de l’AEQT, per la seva trajectòria durant aquests més de 25 anys de treball al Port de Tarragona. Una vegada més, aquesta companyia, del grup francès Petrofrance ha rebut un guardó, aquest cop, però, el de la Innovació i Noves Tecnologies.

TEPSA té precisament entre els seus valors que descriuen la manera d’entendre l’activitat empresarial, la innovació i la creativitat. Tal i com afirmen en la seva web corporativa «ens anticipem a les necessitats del futur per ser pioners en el re-disseny del sector». És aquesta

tasca la que s’ha reconegut en la present edició dels premis de la CEPTA.

TEPSA, a més d’estar al Port de Tarragona, també té instal-lacions a d’altres ports destacats espanyols com són el de Barce-lona, Bilbao i València. La seva activitat i missó és la de ser el proveïdor de referència per a

la recepció, emmagatzematge i reexpedició dels granels líquids, contribuïnt a una millor gestió dels recursos dels seus clients.

Des de 1986, TEPSA porta a terme aquesta activitat al Port de Tarragona i actualment dis-posa d’unes instal·lacions amb una capacitat de 56.100 metres cúbics.

Innovació i creativitat, valors fonamentals de TEPSA

GUARDÓ A LA INNOVACIÓ I NOVES TECNOLOGIES

L’empresa porta més de 25 anys treballant al Port de Tarragona

RedaccióHotels Priorat està d’enhorabo-na enguany i és que ha esat el guardonat per la CEPTA en la categoria d’Excel·lència Enotu-rística Allotjament i Restauració.

Aquesta empresa hotelera posa a l’abast dels seus clients experiències enotuístiques de primer ordre per a què els visi-tants puguin gaudir el màxim de la comarca del Priorat i de tots els seus encants. En aquest sen-tit, organitzen visites a cellers, rutes de senderisme, excursions amb bicicleta elèctrica entre les vinyes, sopars de maridatge, tast d’olis etc... L’hotel Hostal Sport té diferents paquets turís-tics a l’abast. Així mateix, també disposa del restaurant Sport

on es poden trobar més de 230 referències de vi, destacant els vins de la DO Montsant i la DOCa. Priorat.

Durant més de 90 anys, l’em-presa ha estat atenent els seus

clients amb la mateixa empenta i il·lusió que el primer dia. Actu-alment, disposa de 28 habitaci-ons, magnífics espais comuns i altres avantatges per fer de l’es-tada al Priorat, immillorable.

Hotels Priorat S.L., més de 90 anys al servei dels seus clients

GUARDÓ A L’EXCEL·LÈNCIA ENOTURÍSTICA. ALLOTJAMENT I RESTAURACIÓ

L’establiment hoteler proposa un sens fi d’activitats enoturístiquespàgInA wEb HotEl-HostAl sport

Façana de l’hotel, situat a Falset.

www.tEpsA.Es

Les instal·lacions de TEPSA a Tarragona.

12 diarimés 31/03/2014 14a NIT EMPRESARIAL CEPTARETROSPECTIVA

FOTOS: OLÍVIA MOLET

RedaccióLa Fira de Reus, al Tecnoparc, es va tornar a vestir de gala la nit de divendres per acollir la 14ena Nit Empresarial de la CEPTA, presi-dida enguany pel president de la Generalitat, Artur Mas, i amb un debat protagonitzat per dues de les primeres espases de l’econo-mia: Xavier Sala-i-Martin i José M. Gay de Liébana. En un audi-tori pràcticament ple, passades les vuit del vespre es va iniciar la gala, conduïda per la periodista Núria Solé.

A les primeres files de l’audito-ri no hi van faltar representants del món empresarial, polític, acadèmic i social de les comar-ques tarragonines. Els amfitri-ons, l’alcalde de Reus, Carles Pe-llicer, i el president de la CEPTA, Josep Antoni Belmonte, van estar acompanyats de regidors i repre-

sentants polítics de les ciutats i institucions més representati-ves de la demarcació, així com diversos diputats al Parlament i al Congrés, com els socialistes Xavier Sabaté i Francesc Vallès o els convergents Albert Batet o Jordi Jané, asseguts al costat del delegat del Govern al Camp de Tarragona, Joaquim Nin.

El rector de la URV, Francesc Xavier Grau, així com el pre-sident de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, i re-presentants de les empreses tar-ragonines també van assistir a la Nit Empresarial que, després del lliurament de guardons, va seguir amb la compareixença del responsable de BCN World, Xavier Adserà, i el debat entre Sala-i-Martin i Gay de Liébana. La gala va acabar amb un refrige-ri al foyer Marià Fortuny.

Resum gràfic de la 14a Nit EmpresarialMés de 700 persones del món empresarial, polític, acadèmic i social es reuneixen a la Fira de Reus per reconèixer la tasca de les empreses tarragonines

El Port de Tarragona no deixa de mirar cap endavant i obrir-se a nous mercats, millorar les seves infraestructures i consolidar-se com un dels ports més destacats del mediterrani. Després del balanç de l’exercici del 2013, l’Autoritat Portuària ja ha marcat els seus objectius per a aquest any, amb la mirada posada al sector dels creuers, en el qual, el Port ja està treballant de valent perquè esdevingui un destí fix per als creueristes; i les perspectives en aquest àmbit són molt bones. D’altra banda, continuen enllestint algunes de les infraestructures necessàries per fer d’aquest port capdavanter. Al llarg d’aquest any, s’ha previst ja la inauguració del Moll de la Química, a més d’altres obres a la zona portuària obertes a la ciutadania. Tot plegat, reptes de futur per al Port de Tarragona.

20 diarimés 31/03/2014 PORT DE TARRAGONA

RedaccióEl Port de Tarragona ha tancat l’exercici del 2013 amb unes xifres que no són positives, tal i com va exposar el president de l’Autoritat Portuària, Josep Andreu, durant la presentació pública dels resultats i les previ-sions de cara el 2014.

L’instal·lació portuària no ha aconseguit superar els resultats de tràfics obtinguts de l’any pas-sat i ha perdut durant aquests darrers dotze mesos, un total d’uns cinc milions de tones de mercaderies, el que equival a un 15,59%.

Malgrat que en el darrer tram

de l’any, el Port de Tarragona ha remuntat les xifres, sobretot du-rant el mes de novembre, aques-tes no han estat suficients per contrarestrar el descens que s’ha acumulat en el 2013.

En termes generals, el tràfic total registrat pel Port de Tarra-gona durant l’exercici anterior ha estat de poc més de 28 mili-ons de tones, situant-se com el sisè port de tot l’estat espanyol. En aquest sentit, per davant de Tarragona, hi ha el port d’Alge-cires, amb 91 milions de tones; València, amb 65 milions; Bar-celona que ha comptabilitzat 42 milions de tones de tràfic,

Bilbao, amb 30 milions de tones i Cartagena, amb poc més de 29,5 milions de tones.

Diversificació de tràficsPel que fa a la varietat de tràfics, en total s’ha mogut 17,9 milions de tones, dividides en el cru, uns 7 milions, químics i adobs que correspon a 1,6 milions de tones i altres productes petrolífers, amb uns 8,6 milions de tones.

D’altra banda, referent als sò-lids de lloure, durant el 2013 se n’han mogut uns 7,3 milions de tones - 3,1, corresponents a car-bons; 3,4 milions, a cereals, pin-sos i farines i la resta, dels quals

se n’han mogut 792.905 tones. I, per últim, pel que fa a la càrrega general, s’ha mogut 1,5 milions

de tones, la que és contenitzada, i prop més d’un milió la que es mou per altres mitjans.

Aquestes dades, si es compa-ren amb les que es van registrar al 2012, el tràfic de carbó s’ha reduït un 41,4%; els productes

químics, un 15,6%; els cereals, un 25,8% i els contenidors, un 29,7%. Ara bé, a l’altre cantó de la balança se situa el trànsit de vehicles que al Port de Tarrago-na que durant aquest 2013 ha augmentat un 10% i, encara és més impactant la pujada que ha fet el tràfic agroalimentari, és a dir el d’animals, que en aquest exercici ha incrementat en un 362%.

Resultats econòmics Fent referència als resultats eco-nòmics que des de l’Autoritat Portuària es van fer públics fa uns dies als mitjans de comu-

nicació, cal destacar que els in-gressos en explotació s’han vist reduïts uns 10.000 euros, pas-sant dels 58.429 euros, al 2012, al 48.501 que es van obtenir durant el 2013. D’altra banda, la despesa d’explotació s’ha vist estable i és que s’ha comptabilitat la despe-sa d’enguany en 44.155 euros, respecte els 44.569, que es van registrar al 2012. Això fa un total d’uns resultats d’explotació de 4.346, enfront als 13.860 de l’an-terior exercici.

Per últim, com a dada desta-cable, el Port de Tarragona va generar uns recursos que arri-ben als 21.879.979,24 euros.

L’Autoritat Portuària ha generat uns recursos que s’eleven a més de 21 milions d’euros

BALANÇ

El Port de Tarragona gestiona uns 28 milions de tones durant el 2013Els tràfics agroalimentaris, ramaders i carbó són les mercaderies que més acusen la baixada registrada enguany

El Port se situa en sisena posició en el rànquing de Ports de l’Estat, pel que fa al moviment de tràfics.

CEDIDA

Convoquen la sisena edició del Premi d’Investigació Port de Tarragona

CULTURA

L’Autoritat Portuària dota aquest guardó amb un import econòmic de 6.000 euros

RedaccióL’Autoritat Portuària ha pre-sentat la sisena edició del Premi d’Investigació Port de Tarrago-na, un guardó que es convoca cada dos anys i està dirigit a persones investigadores que de manera individual o col·lectiva presentin projectes d’acord amb

les bases que estableix aquest premi d’investigació. S’ator-ga aquest premí al projecte de recerca que sigui inèdit, en el camp de les ciències humanes i que prioritàriament estigui en l’àmbit de la història, referit al Port de Tarragona o a la seva àrea d’influència.

La dotació econòmica és de 6.000 euros que es farà efectiva en tres pagaments, tal i com es recull en les bases. Així mateix, l’Autoritat Portuària publicarà l’obra que hagi estat premiada i es reserva el dret de fer-ho de manera completa, en format paper i/o un resum en suport

digital. A més, es considera que aquesta dotació econòmica té la consideració de drets d’autor per a la primera publicació del treball.

Tots aquell qui vulguin parti-cipar hauran de presentar cinc còpies de la memòria del projec-te, on s’inclouran entre d’altres

aspectes els objectius i la justi-ficació del projecte, un esquema del mateix, currículum de l’aspi-rant, entre d’altres aspecte.

En relació als terminis d’aquesta sisena edició del pre-mi, cal destacar que fins al 28 de novembre hi ha temps per pre-sentar els projectes a l’Arxiu del Port de Tarragona. No serà fins al mes de gener de l’any vinent quan el jurat faci pública la seva resolució.

Projectes guardonatsQuatre han estat en total els treballs guardonats. El primer dels treballs guardonats va ser «80 anys de construcció naval»,

d’Enric Garcia Domingo, l’any 2005. El 2007 el premi es va declarar desert. Dos anys més tard va ser el treball de Guillem Morro, «La Marina de Tarragona en el segle XIV. La seva relació comercial amb Mallorca» qui va ser el premiat. «Els presos i el Port. Història de 92 anys de treballs forçats (1792 -1884)», de Montserrat Gisbert va obtenir aquest reconeixement en l’edi-ció de 2011.

I el darrer dels projectes que ha merescut aquesta distinció va ser el projecte de Pedro Otiña Hermoso titulat «Sanitat marí-tima. La defensa de la costa i la salut pública (1720-1900)».

2131/03/2014 diarimésPORT DE TARRAGONA

RedaccióDes del mes de novembre passat, MSC està present al Port de Tar-ragona amb una oficina comer-cial. El motiu principal d’aquesta obertura, segons explica Jordi Gispert, com a responsable d’aquesta oficina, és que com qualsevol armador, MSC «vol veure més i millor el que es mou per Tarragona i el seu interland, i per això cal estar present als ports i a prop dels clients. Com a resultat d’aquesta feina seria aconseguir més càrrega per als seus vaixells i serveis worldwi-de».

En aquest sentit, la nova pre-sència d’aquesta important na-viera s’explica perquè el Port de Tarragona, tot i ser un port petit per a MSC, és una infraestruc-tura que genera molta càrrega que via Barcelona i València està arribant i sortint per als clients d’aquesta zona.

Amb l’ampliació de l’oficina de Tarragona, però MSC no am-plia les rutes, ja que aquestes ja estan fixades. Tot i així, el volum d’activitat que aquesta naviera

porta a terme a Tarragona, des que hi és present és prou nota-ble; i és que en referència a les càrregues directes a Tarragona, tant pel que fa a les importaci-ons i a les exportacions, el volum d’activitat en el 2013 va ser d’uns 2.500 teus. I les càrregues via Barcelona per camió van ser uns quants milers més.

Amb molta trajectòriaMSC Espanya va ser fundada l’any 1982 amb l’obertura de les

oficines de València i Barcelona. A aquestes primeres oficines se li han afegit amb els anys dues més a les Illes Canàries, una a Las Palmas i altra a Tenerife, i les de Bilbao, Madrid, Cadis, Vigo i d’altres oficines.

Aquesta naviera, amb la seu central a Suïssa, abasta ínte-grament el procés de transport marítim de mercaderies als 5 continents a través de 22 ru-tes, com ara EUA, Canadà, Mar Bàltic, Rússia, Àfrica Oriental, Àfrica Occidental, Nord d’Àfrica, Mar Roig, Sud-àfrica, Oceà Índic, Austràlia, Orient Mitjà i Extrem Orient, Amèrica del Sud , Carib i Mediterrani.

MSC Espanya posa a dispo-sició dels seus clients tots els mitjans i el millor equip de pro-fessionals per oferir un servei de qualitat de principi a fi , un servei àgil, flexible, responsable , personalitzat i integral que abas-

ta tots els aspectes relacionats amb una operació d’exportació i importació. Així mateix, tam-bé ofereix un servei intermodal de transport integrat, tant per camió com per TECO, per tal d’optimitzar els terminis de lliu-rament i garantir així la recepció de les mercaderies.

El volum de negoci que MSC mou a nivell internacional és de 14 milions de teus aproximadament, una xifra referent a l’exercici de l’any anterior, amb més de 450 vaixells propis i fletats amb 2,3 milions de teus d’intake capacity.

Pel que fa els objectius de MSC, cal destacar que la naviera vol consolidar el servei de feeder a Tarragona i és que MSC té capa-citat per portar vaixells oceànics, però segons Jordi Gispert «que es pugui fer, no vol dir que es vagi a fer aviat, millor poc a poc, perquè els riscos són grans per a tots i cal analitzar-ho tot molt bé».

EMPRESA RECOMANADA

MSC està present a Tarragona des del novembre amb una oficina comercialLa naviera té uns 450 vaixells propis i fletats amb més de 2,3 milions teus de capacitat

Un dels molts vaixells de càrega que MSC disposa per fer les seves rutes marítimes.

CEDIDA

El volum d’activitat de MSC, en exportació i importació al Port, va ser d’uns 2.500 TEUS

RedaccióTarragona Blau és una empresa que porta en funcionament des del 2004 i que està ubicada al Port de Tarragona. Pels amants del mar i la pesca, Tarragona Blau ofereix diferents activitats de caire turístic.

Entre aquestes destaquen les excursions marítimes de tot el dia, al qual es visita el litoral tarragoní, amb la possibilitat de contemplar les meravello-ses cales i platges de la Costa Daurada. Aquestes sortides es porten a terme des del Port de Tarragona. Totes les activitats que ofereix aquesta empresa es poden realitzar fent reserva

prèvia. A més, Tarragona Blau ofereix la possibilitat de portar a terme l’activitat de pesca per a grups tant en adults com per infants.

Activitats escolarsTarragona Blau també realitza activitats per a les escoles, amb excursions a bord de l’embar-cació on es difon i promocio-na el peix i la pesca artesanal a la costa de Tarragona. Per aquells que estiguin interessats en portar a terme una activitat d’aquestes, poden contactar a través del telèfon mòbil 619 819 676 o bé al correu electrònic prosegta@tinet.org.

Tarragona Blau organitza excursions marítimes i activitats de pesca

SERVEI RECOMANAT

L’empresa ofereix conèixer el litoral tarragoní

El Museu del Port continua amb la seva tasca de divulgació de la cultura que més s’apropa a la vida portuària. En la seva activi-tat familiar ‘Diumenges al Port’, aquest proper dia 6 d’abril, s’ofereix la visita teatralitzada on a través d’un antic treballa-dor del port, el Baldomero Ma-llol, explicarà als visitants tant al Museu com navegant pel port els moments més rellevants de l’activitat comercial que es por-tava a terme en el port tarragoní

durant el segle XX. Aquesta ac-tivitat que està oberta a tothom està organitzada pel Museu del Port de Tarragona. Es portarà a terme aquest diumenge a partir de les 12 del migdia, en llengua catalana.

Per participar-hi cal reseva prèvia, ja que l’aforament és li-mitat. És per aquesta raó que es pot concertar l’activitat a través del correu museuport@port-tarragona.cat o al telèfon 977 25 94 00. Redacció

‘Diumenges al Museu’, una activitat per a tota la família

CULTURA

22 diarimés 31/03/2014 PORT DE TARRAGONA

Laura GómezDesprés d’un 2013 marcat per la conjuntura econòmica que ha provocat la devallada del volum dels grans tràfics captius, el Port de Tarragona encara fortament el 2014 amb una estratègia per a reforçar la projecció internaci-onal, així com l’aposta pels cre-uers i les actuacions de millora de la relació Port-ciutat—Mirant cap al futur, com encara el Port de Tarragona aquest 2014?—Davant de la conjuntura actu-al, la nostra obligació és adaptar-nos a les situacions canviants del mercat i preparar el futur. Els objectius que ens hem marcat per aquest 2014 són la normalit-zació dels tràfics captius i alhora el creixement dels nous tràfics. Hem de guanyar més projecció i augmentar el pes de la càrrega general, principalment focalitzat en la terminal de contenidors. Una terminal molt jove i que s’ha hagut de desenvolupar en un context de crisi, però tenim un gran operador global com és DP World i tenim molta confiança en el futur.—Quines són les principals actuacions que estan previstes durant aquest any?— Ens hem marcat cinc línies estratègiques de treball per a po-tenciar el creixement del Port de Tarragona que són la projecció internacional, la diversificació de tràfics, la inversió en infraes-tructures estratègiques que afa-voreixin el creixement del Port del hinterland, el compromís amb la sostenibilitat, i l’arribada de creuers.Quina serà l’aposta en infraes-tructura en aquest 2014....Pel que fa a infraestructures, en breu s’inaugurarà l’ampliació del Moll de la Química, hem aconse-guit conjuntament amb l’Ajunta-ment de Vilaseca desbloquejar el projecte de la ZAL amb la inten-ció de consignar un pressupost per a que es pugui començar amb la urbanització l’any vinent, tenim previst que la terminal in-termodal del Port de Tarragona a mig termini estigui operativa. I estem adaptant la xarxa ferrovi-ària interna per estar preparats per l’arribada de l’ample de via internacional.I pel que fa a la sostenibilitat?—Referent a la sostenibilitat, hem dissenyat un pla amb actu-acions específiques a tots els àm-bits, com per exemple la implan-tació de la Guia de Granels Sòlids i el Pla de Vigilància Ambiental;

la implantació ISO 50001, la cre-ació, juntament amb l’AEQT i Capitania Marítima d’un Servei mancomunat de lluita contra contaminació marina accidental; la posada en marxa i optimitza-ció d’una xarxa de telecontrol de l’enllumenat públic del Port; en-tre d’altres. El tema dels creuers, com bé sabeu, és un tema priori-tari per al Port de Tarragona en el que hi estem dedicant molts esforços.Un dels objectius principals és la projecció internacional del Port de Tarragona? Com es treballarà o com s’aborda la qüestió?Les principals línies de treball per aquest 2014 pel que fa a la projecció internacional és buscar oportunitats de mercat a Xina. És un projecte que treballem amb Casa Àsia i PIMEC a partir del qual volem establir vincles insti-

tucionals i comercials amb ports, navilieres i operadors xinesosEs van anunciar altres infraes-tructures com la nova comisaria de policia portuària ?Al febrer es van començar la obra del nou edifici de la Policia Por-tuària, ubicat estratègicament davant la Llotja de pescadors, una infraestructura necessària i que substitueix l’edifici actual què era provisional. Aquesta és una aposta per reforçar la se-guretat tant en l’àmbit portuari com a les zones portuàries ober-tes a la ciutadania. Es preveu que estigui finalitzat a finals d’aquest 2014. Durant aquests mesos també estem duent a terme a re-modelació de la coberta del Tin-glado 1 del Moll de Costa. i tambe estem treballant en el projecte de millora de la zona de l’Escullera per consolidar aquest espai com

una zona de pràctica de l’esport a la ciutat.I l’edifici de l’Antiga Confraria...Estem treballant perquè la re-habilitació d’aquest emblemà-tic edifici de l’’antiga Confraria sigui una realitat. La reforma de l’edifici mantidrà la façana actu-al i recuperarà l’antic teatre. Així mateix, la part superior acollirà les oficines del Port de Tarrago-na destinades a la relació Port-Ciutat.—Com està la qüestió dels cre-uers? Quines són les actuaci-ons de cara enguany?— El passat 25 de març vam pre-sentar del balanç de la presència de ‘Tarragona Cruise Port Costa Daurada’ a la fira internacional de creuers Seatrade Cruise Ship-ping Miami, on la nova marca va tenir una gran acollida, i es va fer palès que el territori aposta pels

creuers amb una visió territorial conjunta i de manera definitiva.Ens hem marcat uns objectius estratègics a mig i llarg termini com és el d’aconseguir línies re-gulars de creuers que facin escala al Port de Tarragona, i potenciar un major i millor coneixement del potencial turístic del territo-ri. L’estratègia d’aquest projecte passa per promocionar la gran oferta cultural i patrimonial de Tarragona i de la Costa Daura-da, així com els punts d’interès internacional pròxims com Port Aventura o en el futur BCN World i Ferrari Land; l’oferta esportiva del golf, la gastronomia i comerç com a complements perfectes i consolidar el Port de Tarragona com un port de destinació nova. Els objectius plantejats a mig ter-mini són l’arribada significativa de creuers que representi assolir un trànsit estable d’entre 40.000 i 50.000 creueristes..—El Port de Tarragona té les infraestructures necessàries per atreure línies regulars de creuers?—Tenim una terminal de creuers ubicada al dic de Llevant, digna

però no és suficient. Això està bé si volem dos o tres creuers l’any, però no és el que volem. Estem destinant molts esforços en un projecte sòlid i de futur i volem ser port d’escala regular. En aquest sentit, estem planificant infraestructures portuàries per tal de donar resposta a les ne-cessitats de les companyies navi-lieres, i també a BCN World que ens ha demanat infraestructures per als visitants del territori. La terminal definitiva estarà ubi-cada al voltant del port esportiu de la ciutat de Tarragona però per aquesta terminal es neces-sita una inversió aproximada de 100 milions d’euros i en aquests moments amb 2000 creuristes l’any no ho podem assumir. Hem d’anar pas per pas i buscar una solució temporal que ens perme-ti arribar a la definitiva. Apro-fitant l’obra del Dic dels Prats, obtindrem una explanada mul-tifuncional que ens permetrà acollir creuers. Com dèia, estem treballant de manera conjunta per aconseguir que Tarragona es posicioni com un referent en el sector dels creuers.

«El territori aposta pel projecte de creuers de manera conjunta»

CEDIDA

Josep Andreu.President de l’Autoritat Portuària de Tarragona

Per aquest 2014, el Port té en marxa actuacions pel que fa a la millora de les instal·lacions a la zona portuària oberta a la ciutadania

Josep Andreu, president de l’Autoritat Portuària de Tarragona.

En breu inaugurarem l’ampliació del Moll de la Química i hem desbloquejat el projecte de la ZAL

La qüestió de l’arribada dels creuers és primordial pel Port i estem dedicant molts esforços

Pel que fa a la projecció internacional del Port, estem buscant oportunitats de mercat a la Xina

PORT DE TARRAGONA 2331/03/2014 diarimés

24 diarimés 31/03/2014 PORT DE TARRAGONA

RedaccióUna de les principals línies d’actuació que el Port de Tarragona per a aquest 2014 està enfocada al món dels creuers. En aquest sentit, el Port lidera el projec-te on també hi són presents el Patronat de Turisme de la Diputació de Tarra-gona, la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Tarragona, la Patronal de Turisme, l’Escola de Turisme de la URV, PortAventura i BCN World.

En les darreres rodes de premsa, Jo-sep Andreu ha exposat quines són les actuacions que des del Port es portaran a terme durant aquest any en l’àmbit dels creuers. L’objectiu és aconseguir uns 40.000 o 50.000 creuerístes, una vegada la ciutat se situï com a destina-ció regular de navilieres.

El Port ja ha començat a treballar de valent i ha presentat fa poques setma-nes la nova marca ‘Tarragona Cruises Port Costa Daurada’, a més d’un nou catàleg, vídeo i web específica amb tota la informació turística i tècnica per do-nar-se a conèixer dins d’aquest sector.

La presidenta del Patronat Muni-cipal de Turisme, Patrícia Anton, i el president del Port de Tarragona, Josep Andreu, van estar presents en la fira més important de creuers del món, la Seatrade Cruise Shipping Conventi-on, que es va realitzar a Miami, on van presentar la nova marca de ‘Tarragona Cruises Port Costa Daurada’ a navilie-res, operadors i contacters futurs prou interessants.

A l’entorn d’aquesta promoció, Jo-sep Andreu va explicar que l’objectiu del Port de Tarragona és l’aposta pels creuers mitjans, és a dir, aquells que són per a uns 2.000 passatgers i és que, segons Andreu, «creiem que aquest segment és el millor que s’adapta a les necessitats tarragonines».

A banda de la participació del Se-atrade Miami, el Port de Tarragona també estarà present, dins de les actu-acions de comercialització, a la fira Se-atrade Med Barcelona que se celebrarà a la ciutat comtal els propers 16, 17 i 18 de setembre.

Així mateix, dins d’aquest àmbit d’actuació, també hi ha previst la realit-

zació de fam trips als contactes d’itine-raris de les companyies navilieres per tal que coneguin l’oferta de la destina-ció, a més de l’assistència a conferènci-es Medcruises i altres esdeveniments del sector.

A banda, de la promoció cap a l’ex-terior, el Port també ha engegat tota la maquinària d’infraestructures per a l’arribada de creuers. La terminal de creuers actual , situada al dic de Lle-vant, no pot donar resposta a aquest nou repte, ja que està pensada per aco-llir embarcacions d’escales puntuals i només té 16 metres d’ample, mentre que ara s’estan centrant els esforços a aconseguir escales regulars de compa-nyies amb vaixells de capacitat de fins a 2.000 cruceristas, va explicar Josep Andreu en la presentació de la nova

marca. La APT prepara dues solucions, sent la primera una temporal que con-sisteix a aprofitar les obres de prolon-gació del Dic Prats per construir dues esplanades: una per a usos industrials per a creuers. La prolongació del dic costaria al voltant de 30 milions d’eu-ros, l’esplanada industrial 7 milions i la de creuers prop de 8, una solució que seria viable fins a aconseguir massa de creuerístes per construir una terminal definitiva. Aquesta estaria al costat del port esportiu i costaria uns 100 milions d’euros. «Ens costa 100 milions i ara per ara només tenim 2.000 creueristes , però si ens quedem quiets , no tindrem mai creuers. Hem d’aprofitar les opor-tunitats», va afirmar Andreu. Segons els càlculs previstos, la prolongació del Dic Prats podria estar construït al 2016,

i les esplanades podrien estar llestes entre 2017 i 2018, i mentrestant es se-guiria operant a la terminal marítima actual.

Un sector que està a l’alçaNo només el Port de Tarragona està posant tots els seus esforços en establir contactes amb operadors, navilieres per atraure creuers a la ciutat, sinó que són tots els Ports de l’Estat i també els que gestiona la Generalitat el que han vist que aquest és un camp que s’ha d’explotar al màxim. Arran d’aquesta fira a Miami, Ports de l’Estat ha fet pú-bliques les xifres relatives al sector dels creuers a territori espanyol. En aquest sentit, el conjunt de ports espanyols va rebre la visita de 7.667.805 passatgers de creuers durant el 2013, una dada

que representa un increment relatiu al 1,3% respecte l’any anterior. D’altra banda, durant aquest mateix període van arribar 3.846 vaixells, el que també va representar un augment del 3,3%.

Així mateix, els ports del Mediterra-ni són el destí preferit dels creueristes, tal i com assenyalen les xifres i és que un 68% dels passatgers, és a dir uns 5,2 milions de persones, van atracar en alguns dels ports mediterranis. D’entre aquests, destaca Barcelona i Illes Bale-ars que acaparen el 79% del turisme de

creuers d’aquesta zona i el 54% del to-tal espanyol. Així mateix, és el primer port europeu i el quart en el rànquing mundial. En el 2013 va rebre més de 2,5 milions de passatgers. Tarrago-na encara està molt lluny d’aquesta astonòmica xifra, però sense fer una política molt activa en creuers, l’any passat va rebre la visita de 1.394 cre-ueristes.

En termes de vaixells atracats al Port de Barcelona, dels 3.846, 837 ho van fer a Barcelona, mentre que du-rant el 2013 tres van ser els vaixells que van fer parada a Tarragona.

Altres ports destacats pel seu crei-xement en aquests darrers anys han estat València, amb 473 mil passat-gers; Màlaga, amb 397 mil i Cartagena, amb un total de 135 mil creueristes. D’altra banda, la zona de l’Atlàntic i Cantàbric no s’ha quedat enrere i ha

aconseguit en l’exercici del 2013 un to-tal de 825 mil creueristes.

Què busquen els creueristes?La Fira de Miami també va deixar temps per conèixer què és el que busquen els creueristes a l’hora de triar les destina-cions. En relació aquest tema, els pas-satgers busquen ciutats amb una oferta cultural i gastronòmica molt destacada, a més de tenir també un interès històric molt destacat. Davant d’aquests termes, es pot concloure que Tarragona, com a ciutat, té moltes possibilitats de conver-tir-se, amb l’esforç de les institucions públiques tarragonines encapçalades per l’Autoritat Portuària, ja que l’oferta cultural, gastronòmica i històrica està sobradament demostrada.

DIARI MÉS

Imatge d’arxiu. L’estiu de 2009 va atracar al Port de Tarragona el creuer Seabourn Legend.

REPORTATGE

A totA màquinA per AtrAure el sector dels creuers A tArrAgonAL’Autoritat Portuària de Tarragona participa a les fires més importants del ram

Presència tarragonina a la Seatrade Cruise Shipping Convention, que es va realitzar a Miami .

CEDIDA

2531/03/2014 diarimésPORT DE TARRAGONA

RedaccióL’Autoritat Portuària de Tar-ragona ha previst per a aquest 2014 unes inversions per valor de més de 37,5 milions d’euros, tot i el descens de beneficis re-gistrat en els dos darrers anys. Pel que fa a la divisió de les in-versions, la partida que rep més dotació és la de les actuacions ferroviàries, amb gairebé 17 mi-lions d’euros, seguida de l’apor-tació de 6,3 milions d’euros pel projecte d’ampliació del Moll de la Química. La Zona d’Activitats Logístiques rebrà un total de 3,7 milions d’euros.

Inversió per a infraestructuresLes infraestructures són una de les temàtiques més importants del Port de Tarragona, tal i com es desprèn de la previsió d’in-versions. Actualment està en dansa l’ampliació del Moll de la Química, consistent en una su-perfície ampliada que passa dels 17,6 hectàrees a les 35,8. S’estan portant a terme els últims tre-balls per enllestir aquesta part del Port de Tarragona i es pre-veu que en breu se’n pugui fer la

inauguració. La segona gran infraestructu-

ra que està en marxa és el ZAL el Centre d’Activitats Logístiques, que rebrà uns 4 milions d’euros. Andreu, durant la presentació de les noves línies de futur, va celebrar l’aprovació del projecte de la ZAL, a finals del mes de ge-ner, que permet presentar-lo al departament d’Urbanisme de la Generalitat. I, la tercera gran in-fraestructura que està en marxa i que es preveu que finalitzin les obres durant aquest any és la terminal intermodal del Port, que actualment es troba en la

segona fase del projecte. Altres inversions previstes

són per a nous edificis i remo-delació dels existents amb una partida de dos milions d’euros. En aquest sentit, el Port té pre-vist la nova comissaria de la policia portuària, la passarel·la ciutat-platja, la restauració de l’edifici de la Puda, la rehabilita-ció de l’antic edifici de l’APT i un projecte que barrejarà port i es-port, amb la potenciació de l’es-cullera per a running i ciclisme. I es destinarà un milió a tasques de superestructures, urbanitza-ció i pavimentació.

L’Autoritat Portuària preveu un total de 37,5 MEUR en inversions

INFRAESTRUCTURES

La partida que rep més aportació és la de les actuacions ferroviàries

La terminal intermodal permetrà adaptar-se a l’ample europeu.

CEDIDA

RedaccióEls dos objectius principals de cara aquest exercici de 2014 que el Port de Tarragona vol complir són, per un cantó, la normalitza-ció dels tràfics tradicionals com són el de la càrrega general, els sòlids a lloure, fruites i horta-lisses, els productes químics, els TEUS i el project cargo. De l’altre cantó, també vol aconse-guir un creixement pel que fa a nous tràfics i és per això que en el seu punt de mira té continuar obrint-se al món i buscar més projecció internacional.

Dins d’aquesta internacio-nalització, el Port de Tarragona seguirà, tal i com va explicar el seu president, Josep Andreu, tres línies. En primer lloc, seguir ex-plotant les línies del Mediterrani i obrir-ne de noves que millorin el posicionament del Port de Tarragona en tota aquesta zona.

El clúster ChemMedD’altra banda, una segona lí-nia a seguir és treballar amb el ChemMed Tarragona que es va presentar públicament dijous passat. Aquest és un clúser in-dustrial, logístic, acadèmic i científic que està emplaçat a la ciutat de Tarragona. Tal i com es va explicar hi ha dos eixos de tre-

ball a seguir: un primer que és el de generar una agenda de treball per anar promocionant el clús-ter i estructurar-se internament per oferir a les empreses interes-sades la informació que reque-reixin. Aquest treball de projec-ció internacional l’estan portant a terme com a membres impul-sors l’AEQT i el Port de Tarrago-na, amb d’altres membres que hi col·laboren. L’objectiu principal del clúster és atraure la inversió d’empreses estrangeres per les 350 hectàrees de terreny que hi ha disponibles encara. La feina ja està en marxa i ara, al mes d’abril, es reuniran a Holanda amb altres clústers importants d’Europa.

Cap a la XinaPerò, juntament amb aques-tes dues estratègies de futur, se n’uneix una de més ambiciosa. I és que la tercera línia és obrir una connexió directa amb el mercat de la Xina. L’objectiu principal és poder explorar nous mercats que posicionin encara més el Port de Tarragona dins el mapa.

El treball de projecció cap a la Xina és amb la col·laboració de la Casa Àsia que va presentar un informe sobre el potencial dels

ports mediterranis espanyols com una porta d’entrada als mercats xinesos. Dins d’aquest informe el Port de Tarragona apareixia ben situat. D’alesho-res ençà l’Autoritat Portuària ja ha posat el punt de mira al mer-cat xinès i vol focalitzar tots els seus esforços, juntament amb la Cambra de Comerç de Tarra-gona per aprofitar les sinergies comercials i obrir-se camí.

De moment, i tal i com es re-cullia en la presentació, el Port té una intensa agenda de treball, en la qual s’inclouen dues visites a la Xina. La primera està previs-ta entre els mesos de juny i juliol i consistirà en una visita més de tipus institucional. La segona, està previst realitzar-la de cara al més d’octubre i consistirà ens di-versos workshops de treball amb empreses xineses i la comunitat portuària.

Segons va comentar Andreu, «ens penalitza no tenir una co-nexió directa amb la Xina, i una llarg camí com aquest es fa fent el primer pas». És doncs aquest primer pas que està fent el Port, el de fer un estudi macroeco-nòmic, per després entrar en el sector amb la detecció d’oportu-nitats, navilieres, exportacions, etcètera...

INTERNACIONALITZACIÓ

El Port posa la mirada en el mercat xinès amb una connexió directaEl ChemMed Tarragona pretén atraure inversió d’empreses estrangeres en les 350 hectàrees de terreny que hi ha disponibles

26 diarimés 31/03/2014 PORT DE TARRAGONA

RedaccióL’empresa Transmaber fa més de 40 anys que està al servei de l’obra pública i privada. Va ser constituïda l’any 1985 després d’una amplia trajectòria a nivell personal desenvolupant la ma-teixa activitat per part del seu fundador Herminio Marrón Ber-dasco.

Aquesta companyia ha estat sempre molt vinculada a Tarra-gona i mes concretament al Port de Tarragona, on ha executat grans obres, tot i que també ha portat a terme obres públiques i privades per tot Catalunya, Ara-gó i Comunitat Valenciana.

El seu fundador Herminio Marrón Berdasco va arribar des d’Astúries a Tarragona l’any 1973, inicialment per partici-par en l’execució del pantà del

Catllar i la refineria de Tarra-gona. No obstant això, després d’aquestes obres van venir altres com la construcció de les cen-trals nuclears d’Ascó i Vandellòs II, la construcció de l’Eix Trans-versal des de la A-7 fins a creuar el riu Francolí, principal accés al Port de Tarragona, etc. Final-ment, sense oblidar les seves ar-rels, es va establir a Catalunya on va formar la seva família.

Alta qualificacióL’empresa compte amb la mes alta qualificació a nivell estatal i autonòmic en moviment de terres i perforacions, demoli-cions, obres marítimes i vials. TRANSMABER ha participat en l’execució de les principals vies de comunicació que envolten Tarragona: Circumval·lació de

Tarragona i Vila-seca, accessos al Port Aventura, autovia A-27 circumval·lació de Valls, reorde-nació d’accessos a la T-11,entre d’altres, i en la regeneració de les seves principals platges: Miracle, Pineda, Altafulla i Cambrils, en la urbanització de diversos sec-tors com el polígon de l’Alba de Vila-seca, l’ampliació del Port Aventura, PP9 de Tarragona o l’Edifici Tecnoparc de Reus, així com en tres trams del Corredor del Mediterrani existents entre Cambrils i Alcover.

Fora de l’àmbit de Tarragona també han executat importants obres com tot el moviment de terres de l’autovia del Baix Llo-bregat, l’eix pirinenc A-26 des d’Olot a Besalú, la variant de Be-salú, el tercer carril de l’autopista AP-7 en ambdós sentits des de Sant Celoni a Maçanet de la Sel-va, la variant de Vilaverd, la L.A.V Madrid-Frontera Francesa tram de la Riba, la millora de la C-12 Garcia-Ascó, etc. i mes recent-ment l’excavació de l’abocador per la recepció dels residus pro-

vinents de la descontaminació de l’embassament de Flix, l’ac-tuació als estreps del Viaducte del Barranc dels Pallaresos de la L.A.V o l’Eix Diagonal C15-C37 Tram II.

Actuacions al Port de TarragonaLes principals obres en les quals ha participat l’empresa han es-tat les successives ampliacions del Moll Aragó i del contradic, les demolicions de diverses edi-ficacions com les ubicades en la zona de la Pineda, el Vial d’accés

al rack de Repsol i mes recent-ment tota la prolongació del Moll Andalusia per a la ubicació de l’actual terminal de contenidors DP World i l’ampliació de la ter-minal de la Química, principals obres realitzades per l’Autoritat Portuària de Tarragona en els últims anys.

Situació actualActualment, estan treballant en l’obra de descontaminació de l’Embassament de Flix realit-zant el transport de residus de l’embassament fins a l’abocador, així com l’explotació d’aquest, al tram del Corredor del Mediter-rani ramal Perafort-Alcover, als accessos de l’Espluga de Francolí i en l’excavació per a la canalitza-ció del tram final de la Riera de la Baorada i la Boella a la Pineda, en terrenys de l’Autoritat Portuària de Tarragona.

El futur actual i immediat es incert i molt difícil, però per a la seva administradora actual, Ele-na Marrón, és una gran satisfac-ció poder mantenir l’activitat ja en la segona generació familiar de la qual depenen molts llocs de treball directes i indirectes per a la ciutat de Tarragona.

EMPRESA RECOMENADA

Transmaber S.L., més de 40 anys al servei de l’obra pública i privadaL’empresa ha participat en diverses actuacions al Port, com l’ampliació del Moll de la Química

A la imatge, Herminio Marró, fundador de l’empresa; i la seva filla Elena Marrón, actual administradora.

cedida

La companyia ha estat sempre molt vinculada al Port de Tarragona, on ha fet diverses obres

PORT DE TARRAGONA 2731/03/2014 diarimés

28 diarimés 31/03/2014 CATALUNYA-ESPANYA-MÓN

FELICITACIONS Envia el text i la foto de qui vulguis felicitar a publicitat@mestarragona.com

¡Mi hermana Montse acabar de cumplir años! Si la veís feli-citarla, sus padres, hermanos, sobrinos y cuñados. Te dese-amos muchas felicidades, te queremos.

Felicidades Ivan, ya tienes 10 añitos. De parte de tu familia que te quiere con locura.

Esta niña tan preciosa cumplió ayer 6 añitos. ¡Muchísimas fe-licidades, Ana! Te queremos mucho. De parte de toda tu familia. Besos.

¡Felicidades papá! Esperamos que pases un gran día, rodeado de los que te queremos muchí-simo. Con cariño, de parte de tus niños y tu mujer.

Felicitats Mireia ja son 3 anyets, ets el tresoret de casa petiteta. T’estimem moltíssim.

Catalans, flamencs i escocesos es manifesten a la ciutat de Brussel·les

Unes 4.000 persones segons la policia belga, 25.000 se-gons els organitzadors, es van manifestar al barri europeu de Brussel·les, ahir diumenge. Sota els lemes Europe, we will vote! i It’s about democracy!, flamencs i catalans, però tam-bé tirolesos dels sud i alguns escocesos i bascos, van denun-ciar davant les institucions comunitàries les «dificultats i amenaces per exercir la demo-cràcia i el dret de votar en un referèndum». La portaveu de la Comissió Internacional de Ciutadans Europeus convo-cant, Anna Arqué, va advertir que «no farem cap pas enrere, rebutgem qualsevol oposició, dificultat o amenaça a l’exer-cici d’un dret fonamental uni-versal com el dret a l’autode-terminació». Així, l’objectiu de la manifestació, la qual tenia com a precedent la que va te-nir lloc al març del 2009 amb el lema de Deu mil a Brussel·les, era que a la capital europea «es visualitzés que Catalunya vol exercir el seu dret a l’au-todeterminació, i que ja hi ha una majoria social i parlamen-tària molt àmplia partidària d’una consulta». ACN

Una noia, ferida en ser arrossegada per una onada a Roses

Una noia de 25 anys va resultar ferida lleument ahir a la tarda després de ser arrossegada per una onada en un espigó de la platja la Rovina de Roses, a l’Alt Empordà. Tot seguit, una dona de 55 anys es va llençar a l’aigua per salvar-la i també va resultar ferida de menor gra-vetat. El Servei d’Emergències Mèdiques hi va enviar dues ambulàncies i la jove va ser traslladada a l’Hospital Josep Trueta de Girona. ACN

EFEEls sondejos a peu d’urna a la se-gona volta de les eleccions mu-nicipals franceses d’ahir apunta-ven a un dur cop per al governant Partit Socialista (PS) i una clara victòria per als conservadors de la Unió per un Moviment Popu-lar (UMP), enmig d’una elevada abstenció.

«Els resultats són dolents per a l’esquerra. Prenem nota», va declarar al canal TF1 la portaveu del Govern, Najat Vallaud Belka-cem, al tancament dels col·legis electorals en la primera cita amb les urnes des que el socialista François Hollande va ser triat president en 2012.

El centredreta hauria aconse-guit el 49 % dels vots, l’esquerra el 42 % i l’extrema dreta el 9 % en les localitats de més de 3.500 habitants, segons una estimació de l’institut BVA publicada pel di-ari Li Parisien al tancament dels col·legis.

Aquests resultats atorgarien a la dreta 100 noves ciutats, enca-

ra que l’esquerra resisteix millor de l’esperat en els municipis de més de 100.000 habitants, on aconseguiria un 46 % dels vots, enfront del 49 % del centredreta.

Els conservadors haurien guanyat en ciutats com Angers o Quimper (oest del país), Saint-Etienne (est), Angers i Pau (sud) i Reims (nord).

Per la seva banda, l’ultradretà Front Nacional (FN), que fins ara no controlava cap municipi, va aconseguir, segons la seva pre-sidenta, Marine Li Pen, almenys, sis alcaldies, entre elles les me-ridionals Béziers i Fréjus, que se sumen a la del seu feu en la con-ca minera de Hénin-Beaumont, consolidada ja en la primera volta. Mancant resultats oficials, que en el tancament d’aquesta edició encara no eren públics, les estimacions confirmaven al tancament de les urnes l’alta abstenció registrada a les 10.00 i a les 15.00 GMT, d’entorn del 38 %.

El revés electoral per al par-

tit governant podria portar a Hollande a anunciar un canvi de gabinet avui, segons va dir a l’emissora RTL el ministre dele-gat d’Economia Social i Solidària, Benoît Hamon. La portaveu del

Govern no va confirmar aquesta informació, encara que va parlar de la «dimensió nacional» de la derrota socialista.

«Entenem el missatge que han enviat els electors», va afegir Va-llaud Belkacem en el mateix pla-tó de televisió en el qual el pre-sident de la UMP, Jean-François

Vaig copar, va declarar que la seva formació és «el primer par-tit de França de molt, molt lluny» i va demanar un canvi de política immediat a l’Executiu en matèria fiscal, judicial i econòmica.

Una alcaldessa a ParísLa candidata socialista a l’Alcal-dia de París, la franc-espanyola Anne Hidalgo, va aconseguir una clara victòria enfront de l’aspi-rant conservadora Nathalie Kos-ciusko-Morizet. Amb el 54,5% dels vots, Hidalgo –nascuda en 1954 a la localitat gaditana de Sant Fernando– es convertirà en la primera alcaldessa de la histò-ria de París. «Gràcies, París», va escriure Hidalgo a la xarxa soci-al Twitter per confirmar la seva victòria municipal.

La socialista, fins ara tinent d’alcalde de París, pren el relleu de Bertrand Delanoë, que en 2001 es va convertir en el primer polític d’esquerres a governar la capital francesa en 130 anys i que va decidir no presentar-se a un

nou mandat.Hidalgo, favorita en tots els

sondejos, va ser superada en la primera volta de la setmana passada per Kosciusko-Morizet, exministra de Nicolas Sarkozy, que va aconseguir el 35,64 % dels sufragis, enfront del 34,4 % de la socialista. Però Hidalgo va aconseguir invertir la tendència en la segona i definitiva ronda, en la qual va rebre el suport dels ecologistes, per alçar-se amb una victòria crucial per al seu partit, que va viure una funesta jornada electoral. Part de la vic-tòria d’Hidalgo es va consolidar en el districte XIV de la capital, on el seu rival es presentava com a cap de llista i va ser superada pels socialistes. La primera cita en les urnes des de l’arribada del socialista François Hollande a la Presidència de França en 2012 es va saldar amb una neta victòria dels conservadors i un resultat històric de l’ultradretà Front Na-cional, que controlarà, almenys, sis alcaldies.

El revés electoral per al partit podria portar a Hollande a anunciar un canvi de gabinet

POLÍTICA

Clara victòria dels conservadors a França i càstig pels socialistesEl centredreta tindria el 49% dels vots, l’esquerra el 42% i l’extrema dreta el 9% en localitats de més de 3.500 habitats

Clara victòria de la socialista Anne Hidalgo a l’alcaldia de París enfront els conservadors

2931/03/2014 diarimésCATALUNYA-ESPANYA-MÓN

ACN«No podem disposar del que no pertany a ningú sinó a tots, la so-birania nacional; que no podem autoritzar el que no depèn de no-saltres, no podem permetre que ningú pugui declarar unilateral-ment el que ens afecta a tots, res legitima aquesta pretensió per-què és fora de la llei, de la demo-cràcia; i això vol dir que no hi pot haver un referèndum i que no hi serà amb aquest govern». Així va assegurar la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría ahir diumenge en un acte públic.

Amb aquestes paraules, va detallar que el seu govern «vet-llarà» pel respecte a la llei i els tri-

bunals i va insistir que l’executiu de Rajoy està disposat al diàleg. No obstant això, també va pun-tualitzar que «hi ha coses que no admeten discussió, dialogar és un verb que només és pot conju-gar dins la llei».

Santamaría va instar a acatar les sentències «quan agraden i quan no» i, en aquest sentit, va garantir que el govern de l’estat «complirà amb la seva obliga-ció». En primer lloc, va manifes-tar que «vetllar pel respecte a la llei i els tribunals, per la vigència de la constitució i supremacia de l’estat de dret, els drets de tots els espanyols i de tots els cata-lans». I, en segon lloc, també va argumentar que no avalaria la

consulta perquè no respecta «la sobirania nacional».

El diàleg i la llei«No fa falta cap consulta» per saber quin són els problemes de Catalunya, va sentenciar la nú-

mero 2 de Rajoy. Són els 800.000 aturats, els pacients en llista d’espera i els joves que estan sense feina. Així mateix, va pro-nunciar que «Catalunya no no-més té un problema, sinó que en

té molts, però cap és de la resta d’Espanya». A tot això, va afegir que «som aquí per treballar, per escoltar i parlar, dialogar, perquè sempre hi hem estat disposats», a la vegada que posava exemples com la reducció del dèficit públic i el pagament de les farmàcies ca-talanes, per tal de demostrar que el govern es mostra obert al dià-leg. No obstant això, va subratllar que «hi ha diàleg i n’hi seguirà havent, però hi ha coses que no admeten discussió. Es pot arri-bar a acord pel que es pot acordar entre governs, però en política dialogar és un verb que només es pot conjugar dins la llei».

D’altra banda, Sáenz de Santa-maría va clausurar el seu discurs

en clau europea. Irònicament, no va demanar el vot als assis-tents, però sí que va assegurar «no perdran el dret a vot que exerceixen» des que es va votar per primer cop en unes eleccions europees. Així doncs, afirmava amb decisió que «serà la setena vegada i no serà l’útlima».

Economia i identitatEn clau econòmica, Santama-ría va assegurar que Catalunya té «un potencial enorme» de creixement dins de la platafor-ma que suposa una Espanya en recuperació econòmica. A més, va detallar que ser part de l’estat espanyol per Catalunya implica tenir un mercat de consumidors «sense aranzels» i «no haver de dur el passaport a la butxaca».Amb tot, també va posar sobre la taula la PAC i va apel·lar a la soli-daritat de Catalunya cap a l’estat però també dels espanyols cap a Catalunya, per tal de no me-nysprear la la diferència negativa entre les cotitzacions laborals i les pensions.

La vicepresidenta assegura que els catalans celebraran les setenes eleccions europees

SOBIRANIA

Santamaría rebutja la consulta i assegura que «vetllarà» per la lleiLa vicepresidenta del govern afirma que dialogaran sempre i quan no contradigui la legislació vigent

EFELes autoritats treballen contra rellotge per trobar les caixes negres de l’avió malaisi desapa-regut, alhora que no descarten cap hipòtesi sobre el seu supo-sat sinistre a l’oceà Índic.

Les possibilitats de trobar les

caixes negres que expliquin el misteri del vol MH370 dismi-nueixen a mesura que passen els dies des que va desaparèi-xer el passat 8 de març a l’oceà Índic, segonshvan indicar ahir fonts militars. El capità Mark Matthews, de la Marina nord-

americana, va afirmar que és «pràcticament impossible» lo-calitzar les caixes negres. El lo-calitzador té entre 30 i 45 dies de bateria i estava situat a l’àrea de 319.000 quilòmetres quadrats en la que es busca l’avió. «Tot depèn del efectius que siguem reduint l’àrea de recerca», va dir Matthews , que va partici-par en el rastreig del 447 d’Air France sinistrat a l’oceà Pacífic el 2009, segons recull el diari Sydney Morning Herald. Ahir diumenge, el navili australià Ocean Shield va partir des de la ciutat de Perth i transportava un detector de caixes negres que arribarà a la zona en tres dies.

Les autoritats s’afanyen per trobar caixes negres de l’avió malaisi MH370

ÀSIA

L’accident va tenir lloc fa més de vint dies

EFEEl periodista d’El Mundo Javier Espinosa i el fotògraf freelance Ricardo García van arribar ahir a la base aèria de Torrejón de Ardoz de Madrid, després de sis mesos segrestats a Síria per un grup radical jihadista. «Estem

perfectament», va afirmar Espi-nosa en una breu compareixen-ça davant els mitjans de comu-nicació a la seu del seu diari.

Tots dos van demanar dis-culpes per no poder donar més detalls sobre el seu segrest i pos-terior alliberament. «No està a

les nostres mans», va explicar Ricardo García. Després de bai-xar l’escaleta d’un Falcon 900 de la Força Aèria Espanyola, els dos periodistes es van fondre en abraçades amb els seus famili-ars, entre els quals es trobaven la parella –la també periodista Mònica García Prieto– i els dos fills de Javier, així com els pares de Ricardo. En el retrobament tampoc hi va faltar la vicepresi-denta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, que instants després va expressar a la premsa el reconeixement de l’Executiu cap a «tantíssims espanyols que s’han esforçat a ajudar els seus compatriotes».

Javier Espinosa i Ricardo García tornen a casa al cap de mig any de segrest

SEGURETAT

Un grup jihadista els havia retingut a Síria

Les primera ronda dels comicis presidencials d’Egipte serà els propers 26 i 27 de maig

La primera ronda dels comi-cis presidencials d’Egipte se celebrarà el 26 i el 27 de maig, mentre que els residents a l’es-tranger començaran a votar el dia 15 d’aquest mes, segons va informar ahir la Comissió electoral. El president de la comissió, Anuar Rashad al Asi, va dir que avui s’obrirà el ter-mini d’inscripció de les can-didatures. Entre elles, destaca l’anunciada per Abdelfatah al Sisi, que va renunciar di-mecres passat a la direcció de l’Exèrcit per presentar-se als comicis. Els aspirants tindran fins al proper 20 d’abril per presentar les seves candida-tures i una setmana més tard, el dia 27 , la Comissió Elec-toral anunciarà aquelles que reuneixen els requisits i han estat acceptades. A més, està previst que la campanya elec-toral finalitzi el 23 de maig, va assenyalar l’Asi. En cas que cap dels aspirants s’imposi per majoria absoluta en primera ronda, hi haurà una segona entre els dos més votats el 16 i el 17 de juny, va explicar el pre-sident de la comissió. Els egip-cis podran acudir a les urnes a partir de les vuit del matí. EFE

Vuit morts a Turquia en baralles entre candidats a les eleccions municipals

Almenys vuit persones van morir i trenta van resultar fe-rides en diverses baralles entre partidaris de diferents candi-dats a representant local en les eleccions municipals que se celebraven ahir a Turquia, se-gons van informar els mitjans turcs. A la província de San-liurfa, al sud-est del país, sis persones van morir en una ba-ralla entre partidaris de candi-dats del governamental AKP i del prokurd BDP, mentre que a Hatay, també al sud-est, es van registrar dues morts en una altra disputa entre candidats. Successos similars es van pro-duir en cinc localitats, amb un total de trenta persones feri-des, catorze d’elles de gravetat. Un dels incidents es va produir a Kucukcayir, la localitat natal del primer ministre. EFE

30 diarimés 31/03/2014 OPINIÓ Les cartes al Diari Més, poden fer-les arribar a la redacció per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Alcalde Joan Bertran, 30. 43202 de Reus), o mitjançant el correu electrònic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el màxim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte.

Edita: Tamediaxa, S.A.DL: T-1609/2001issn: 1579-5659

Director General:Carles Abelló

Cap de publicitat:Contxi JoanDisseny editorial:Carles MagranéCap de distribució:Jaume Cañada

Directora: Sílvia Jiménez.[redaccio@mestarragona.com] Redacció: Rafa Marrasé, Anna Fortuny,Vicente Izquierdo, Susanna Cases, Mònica Pérez. Especials: Laura Gómez. Tancament: Mario López. Fotografia: Cristina Aguilar, Olívia Molet. Edició de publicitat: Sara Sorando. Distribució: Marta López. Administració: Núria ClosPublicitat: Maria Molleda, Mercè Ripoll, Antònia Turull. [publicitat@mestarragona.com]Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Manel de Falla, 12, baixos.43005 TARRAGONA977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Alcalde Joan Bertran, 30.43202 REUS977 32 78 43 Fax 977 31 09 41

Amb la col·laboració de:

www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes

Ordre als polígons i serveis als empresaris TRIBUNA

La industrialització de la ciutat de Tarragona té el seu epicentre en els polígons petroquí-mics però s’estén a altres espais que cal tenir molt en compte, dotar de serveis i promoure per garantir-ne el seu futur. En general les mancances de tots el polígons industrials que existeixen a la ciutat de Tarragona son molt evidents, en concret existeixen dos polígons industrials en les que aquest aban-donament son encara, si escau , més evident son els polígons d’ Entrevies i el de Francolí que pateixen un estat de desídia i passivitat per part de l’actual equip de govern que està esgotant la paciència dels empresaris que hi treballen a diari.

Aquest abandonament per part de l’ad-ministració es tradueix en la falta de neteja, il·luminació, recollida d’escombraries, cla-vegueram, xarxes de telecomunicacions o en unes comunicacions pèssimes que els aï-llen del centre i fan d’element dissuasori. El polígon Entrevies disposa únicament d’una sola entrada i sortida. Si un dia es produeix una veritable emergència la zona serà, sen-zillament, una bomba de rellotgeria. Caldria construir, i ho demanen els afectats, un pont que unís aquest polígon amb el PP13 que ara acull superfícies comercials com el Wala o Brico Depot, per evitar possibles problemes, prevenir abans de majors, primer de tot

s’hauria de fer les modificacions oportunes al POUM, per tal d’estar preparats en el futur per poder actuar d’immediat con la situació econòmica ho permeti.

Sense marxar del polígon Entrevies, quan plou s’inunden els vials, sense voreres per cert, i el polígon passa a convertir-se en una piscina olímpica. I quan no plou els proble-mes no marxen perquè la llista de greuges és gran. Entrevies és un polígon mal senyalitzat i actualment molts dels propietaris de les em-preses que l’ocupen han d’anar a buscar als seus clients perquè aquests es perden.

Si anem a un altre polígon, el del Franco-lí, la situació és igual o pitjor i fa més temps que dura. Sotmesos a l’abandonament i farts de promeses que neixen a les reunions amb l’equip de govern i moren als propis despat-xos, els empresaris han de veure com treba-llen en una àrea industrial molt propera al centre però del tot desconnectada per la falta de rotondes, el projecte esta fet, però la falta de diners fa inviable a dia d’avui aquesta in-versió, això provoca el caos circulatori en el trànsit interior, i de sortida. Part de les infra-estructures municipals, com trossos de mur o fanals, han caigut i no fan el seu servei però allí segueixen sense que s’arrangi res.

I què passa amb els espais buits que abans ocupaven empreses? Què se’n fa de les naus tancades que malmeten la imatge i no apor-ten cap productivitat? Aquestes i altres so-lucions tenen un denominador comú i no és altra que la creació d’un Pla Director que faci diagnosi, localitzi deficiències i aporti pro-postes resolutives. Convergència i Unió ha estat sempre sensible amb la realitat que han de viure els empresaris dels polígons i els ha

escoltat amb el compromís de fer arribar la seva veu al consistori. Ho hem fet aquest pas-sat divendres al Ple on s’ha mostrat el llistat de greuges i s’ha proposat la creació d’aquest pla. Tots els grups municipals han donat el seu suport, fins i tot l’equip de govern, reco-neixent que no s’ha actuat al nivell necessari.

No proposem un document de mínims ni som agosarats demanant grans obres que ara mateix no es podrien assolir. En som cons-cients. Instem a l’equip de govern a establir un calendari periòdic de neteja dels polígons i a la recollida d’escombreries, a reparar el sistema de clavegueram i la il·luminació, as-faltar en condicions els vials que transiten

per aquestes zones industrials, a observar les deficiències de comunicació, per fer pos-sible i fàcil entrar i sortir sense problemes ni perills. I també l’instem a treure suc dels polígons creant mesures que els dinamitzin i permetin oferir a empreses de la ciutat, o de fora, aquells espais que ara no estan ocupats, a incrementar la productivitat en funció de la oferta i la demanda. Volem, en definitiva, que es destinin més diners als polígons però, sobretot i especialment, que s’hi posin ganes i s’hi dediquin esforços per donar serveis als qui paguen els seus impostos i ara no reben res a canvi. Companys de l’equip de govern: menys política d’aparador, menys paper i més compromisos traduïts en fets a peu de carrer.

Xavier Quintanaregidor de Ciu a l’ajuntament de tarragona

No proposem un document de mínims ni som agosarats demanant grans obres

TRIBUNA

Internet i les xarxes socials són cada vegada més decisives a l’hora de triar la destinació de los pròximes vacances d’estiu o les esca-pades puntuals al llarg de l’any. A Espanya, per exemple, i segons un estudi que Yahoo acaba de presentar, setanta-dos de cada cent ciutadans decideixen a través de les xarxes el lloc on passaran les seves vacances, després de quedar meravellats (i convençuts) amb les fotos del destí que acaben triant.

A l’Espai Turisme (al carrer Major, 37) aca-bem de presentar una exposició que permet veure l’evolució que experimenta Tarragona al llarg de tot un any. La mostra, que es pot vi-sitar fins al 9 de maig, aplega 365 fotografies, una per cada dia de l’any, que ha anat penjant la comunitat d’instagramers (que utilitza la xarxa Instagram) i que des de Tarragona Tu-

risme hem anat seleccionant i publicant al nostre Facebook i a la resta de canals.

Val a dir que l’ús de la imatge (fotografies i vídeos) a través de les xarxes, sobretot arrel de la proliferació de telèfons mòbils d’última generació, sembla avui imparable. Així, si ara fa poc més d’un any podíem trobar a Insta-gram unes cinquanta imatges amb l’etique-ta #Tarragona, a hores d’ara se’n publiquen

més de dues-centes, entre setmana, i prop de quatre-centes, els caps de setmana. Us po-deu imaginar el que representa per a la mar-ca #Tarragona que cada dia hi hagi aquesta quantitat d’imatges de la ciutat (in crescendo, insisteixo), moltes de les quals són d’una gran qualitat? La publicitat i promoció que es fa de la ciutat és... impagable.

Després hi ha el que es coneix com a efec-te viral. I és que, a més dels milers i milers

de persones que veuen a diari les fotografi-es etiquetades amb el hastag #Tarragona a Instagram, cal multiplicar-hi les persones que veuen les mateixes imatges en altres plataformes o canals, com Facebook, Twitter o Google+, entre d’altres. Un exemple: la fo-tografia que vam seleccionar el 28 d’abril de 2013 a Instagram, i que després vam penjar a Facebook, la van veure en pocs dies més de 20.000 persones, va obtenir un miler de «m’agrada», la van compartir vora 200 per-sones i va generar més de 50 comentaris, tots

ells positius.L’exposició «#Fotodeldia: Tarragona en

365 imatges» és un recull excel·lent d’imat-ges, sí. Es una promoció de Tarragona que no volem deixar passar l’oportunitat de vi-ralitzar (d’aquí que ja haguem començat la segona edició), també. Però sobretot és un agraïment a les moltes persones que cada dia pengen imatges de la ciutat fent que la gent s’enamori de Tarragona.

PatríCia antonConsellera de Comerç i turisme de l’ajuntament de tarragona

Cal multiplicar-hi les persones que veuen les mateixes imatges

Acabem de presentar una mostra que permet veure l’evolució de Tarragona

CARTES

El problema de la EOI de TarragonaSi las quejas de profesores y alumnos sobre la no disposición de la planta tercera de la Escuela Oficial de Idiomas por culpa de mal entendimiento con la Generalitat, no llega a buen puerto, podrían llamar a Jordi Evole y que le dedicara su tiempo en Salvados (la

Sexta), haciendo partícipes a todo el Estado, de la afrenta que están sufriendo.

Después de tantos años esperando la nueva escuela ¿cómo es posible que ahora tengan una biblioteca más pequeña que la anterior? Y por qué han de ceder un espacio vital para ellos?

Si no estamos en una dictadura pura y dura, debería triunfar la democracia, ya que la razón se ha de imponer y en este caso, la razón está de parte de los alumnos y profe-sores.

No hay más que hablar. Mª elisa aragonés. tarragona.

Fotografies, Internet i Turisme

+ CONFIDENCIAL

1886, especial per duplicatAssistir al Nou Estadi cada diumenge significa acabar aprenent, de memòria, tots els càntics que ofereix l’afició que se situa a la zona del Gol de Muntanya, concretament darrere de la porteria. Una de les cançons que més es repeteixen durant el partit, per boca d’aquests joves socis i aficionats, és aquella que diu: «1886, neix el club dels colors, que tothom estimem, Nàstic de Tarrago-na, lo lo lo lo lo lo...». Doncs una de les «passades» d’ahir d’aquest «tema» era d’obligat recordatori. I és que quan el club va oferir pel marcador electrònic l’assistència a l’Estadi va aparèixer un número inesperat, el 1886. Aquest és l’any en què va néixer el Club Gimnàstic, l’entitat esportiva més antiga del país. Ahir esta-va més que justificat que aquests joves, que van suportar la pluja que no va deixar de caure sense gairebé immutar-se, van seguir animant el seu equip. També Alberto Varo, ahir porter grana, va poder sentir la calor d’aquests aficionats, ja que van cantar el seu nom en diverses ocasions. Plogui o nevi, sempre hi són.

El president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, el primer secretari dels socialistes de Catalunya, Pere Navarro i els alcaldes de Tarragona, Salou i Vila-seca –Josep Fèlix Ballesteros, Pere Granados i Josep Poblet– se citaven ahir a la Torre del Pretori de Tarragona per escenificar i rubricar l’acord al qual han arribat les dues forces parlamentàries per tal de modificar la llei 2/89 del Consorci Recreatiu i Turístic PortAventura. L’acord s’havia assolit dissabte, però ahir diumenge, Artur Mas i Pere Navarro, corrien a escenificar aquest acord puntual i cabdal per al territori, fins al punt que el PPC criticava, ahir, el fet que el seu grup parlamentari hagués quedat exclòs. La celeritat, però, és comprensible. «No es pot dir blat, fins que no estigui al sac i ben lligat», devien pensar des del grup parlamentari de CiU, que ha abanderat el projecte incondicionalment i que s’ha trobat amb importants entrebancs en les negociacions. Ahir, però, la sala del Sarcòfag de la Torre del Pretori hi havia representants de les patronals i dels sindicats i, principalment, del teixit polític i econòmic, desitjosos d’abraçar per fi el projecte i tirar endavant, fer que aquest avanci. El territori no es pot permetre desaprofitar inversions que d’altres acollirien a ulls tancats.

L’acord BCN World: «No es pot dir blat fins que no és al sac i ben lligat»

EDITORIAL

3131/03/2014 diarimés

TarragonaMaria Dolores Perello Virgili. Ha mort a l’edat de 89 anys. El seu funeral serà avui, a les cinc de la tarda, a l’església de la San-tíssima Trinitat.

Veronica Montero Ranz. Ha mort a l’edat de 44 anys. El seu funeral serà avui, a dos quarts de quatre de la tarda, a Nuestra Señora del Loreto.

Rosario Zamorano Serena. Ha mort a l’edat de 82 anys. El seu funeral serà avui, a les onze del matí, al tanatori.

Gabino Muñoz Rodriguez. Ha mort a l’edat de 78 anys. El seu funeral serà avui, a dos quarts de quatre de la tarda, a l’església de Sant Pau.

ReusJaume Asens Asens. Ha mort a l’edat de 87 anys. El seu funeral se celebrarà avui a les 12h a l’Es-glésia de Sant Pere.

Manuel Tortosa Marín. Ha mort a l’edat de 74 anys. El seu funeral se celebrarà avui a les 9h a l’Església de Sant Bernat Calbó.

DEFUNCIONSDEFUNCIONS

32 diarimés 31/03/2014 SERVEIS AVUI FELICITA ALS QUE ES DIUEN: Benjamí, Amadeu i Amós.

TARRAGONA. Conferència: «Alfred Hitchcock i Bernard Herrmann. Directors-compositors: parelles de fet», a càrrec de Conrado Xalabarder. A les 19h a CaixaFòrum. Preu entrada: 4 euros.

RIUDOMS. Exposició: «El Japó, la vitalitat dels seus artistes». Fins el 6 d’abril a l’Epicentre Gaudí.

TARRAGONA. Literatura: Presentació d’«Eufòria», de Xavier Bosch. A les 12.30h a la llibreria La Capona.

CAMBRILS. Literatura: Club de lectura fàcil, sessió per sobre l’obra «El somni», de Bernat Metge, amb Pilar Febas. A les 17h a la Biblioteca Municipal.

AGENDA

TARRAGONA:

- Garcia - Plana CB , - Sant Benildo,10 (La Granja, Torreforta) - 977.54.97.90 (Diürn)

- Canals Garriga, Mª Teresa - Av. Prat de la Riba, 31 - 977.24.10.38 (24 hores)

REUS:

- Llevat Brianso, Josep - General Moragues,107 - 977.31.30.46 (Diürn)

- Guillen-Navàs-Sentis-Villanueva - Av. Països Catalans, 116 dreta - 977.32.27.51 (24 hores)

FARMÀCIES

URGÈNCIESBombers .........................................................................112Emergències ...................................................................112Urgències (Ambulàncies)...............................................112CAMBRILSAjuntament.................................................... 977 79 45 79Policia local .................................................... 977 79 45 66Centre d’Assistència Primària (CAP) .............977 36 30 74SALOUAjuntament.................................................... 977 30 92 00Policia local .................................................... 977 30 92 12VILA-SECAAjuntament.................................................... 977 30 93 00Policia local .....................................................977 30 93 16Ambulatori ..................................................... 977 39 40 27TORREDEMBARRAAjuntament.................................................... 977 64 00 25CAP ................................................................. 977 64 38 09Policia local .................................................... 977 64 60 05

TELÈFONS D’INTERÈS

CINEMA. CartelleraTARRAGONA / OCINE TARRAGONA

1 Frozen: El reino del hielo 16.00 - 12.00 1 La hermandad 18.00 1 Monuments men 20.00 - 22.30 2 El gran hotel Budapest 16.15 - 18.20 - 20.30 - 22.40 - 00.453 Capitán América: El soldado de invierno -3D- 16.45 - 19.30 - 22.30 - 12.05 - 00.204 Tú y yo (David Bisbal) 12.15 4 Enemy 16.00 - 18.00 - 20.00 - 22.00 - 00.005 Dallas Buyers Club 16.00 - 20.30 - 22.45 - 00.405 Una vida en tres días 18.15 6 Guillaume y los chicos, ¡a la mesa! 16.15 - 18.15 - 20.15 - 22.15 - 12.00 - 00.157 Kamikaze 16.15 - 18.20 - 20.30 - 22.30 - 12.00 - 00.458 La bella y la bestia 16.00 - 18.15 - 20.30 - 12.15 8 300: El origen de un imperio -3D- 22.40 9 Non Stop (sin escalas) 16.15 - 18.20 - 20.30 - 22.40 - 12.00 - 00.4510 Futbolín 12.00 10 300: El origen de un imperio 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.40 - 00.4511 8 apellidos vascos 17.00 - 19.30 - 22.00 - 12.00 - 00.3012 La legopelícula 16.00 - 18.00 - 12.00 12 Philomena 20.00 12 12 Años de esclavitud 22.00 13 Capitán américa: El soldado de invierno 16.00 - 18.45 - 22.00 14 Aventuras de Peabody y Sherman 16.00 - 18.00 - 20.00 - 12.15 14 El lobo de Wall Street dv i ds: 22.45 / dg a dj: 22.00 15 Capitán américa: El soldado de invierno 17.15 - 20.00 - 22.45 - 11.55 - 00.4016 8 apellidos vascos 16.15 - 18.20 - 20.30 - 22.45

YELMO PARC CENTRALBallet: Marco Spada només diumenge 30 de març. 17.00 Capitan America, soldado de invierno -2D- dg: 12.00 / 16.30 - 19.15 - 22.00 Capitan America, soldado de invierno -3D- dg:

12.10 / 15.45 - 18.30 - 21.15 / dv i ds: 00.008 Apellidos vascos dg: 12.15 / 16.15 - 18.15 - 20.15 - 22.15 / dv i ds: 00.20Dallas Buyers Club 19.45 - 22.05 / dv i ds: 00.30Philomena 17.45 excepte diumenge Las aventuras de Mr Peabody y Sherman -2D- dg: 12.20 / 15.45 - 17.45 - 19.45 Las aventuras de Mr Peabody y Sherman -3D- dg: 12.05 / 15.45 excepte diumenge La Legopelicula -2D- dg: 12.05 / 15.45 Non-Stop 18.00 - 20.10 - 22.20 300: El origen de un imperio - 2D- 19.45 - 22.00 / dv i ds: 00.10Her dv i ds: 00.30

VILA-SECA / OCINE VILA-SECA1 Las aventuras de Peabody y Sherman (digital) ds i dg: 16.00 - 18.00 - 20.00 /

dl a dv: 18.00 - 20.00 1 El lobo de Wall Street (digital) 21.45 2 Kamikaze (digital) ds i dg: 16.00 - 18.00 - 20.00 - 22.00 / dl a dv:

18.00 - 20.00 - 22.00 / dv i ds: 00.00 3 La bella y la bestia (digital) ds i dg: 16.00 - 18.10 - 20.20 / dl a dv: 18.10 - 20.20 3 12 años de esclavitud (digital) 22.30 4 Capitan America: el soldado de invierno (digital) ds i dg: 16.00 - 19.00 - 22.00 /

dl a dv: 19.00 - 22.00 / dv i ds: 00.40 5 Ocho apellidos vascos (digital) ds i dg: 16.10 - 18.20 - 20.30 - 22.40 /

dl a dv: 18.20 - 20.30 - 22.40 6 La lego pelicula (digital) ds i dg: 16.15 - 18.15 / dl a dv: 18.15 6 Monuments men (digital) 20.15 - 22.30 / dv i ds: 0.45 7 300 El origen de un imperio (digital) ds i dg: 16.00 - 18.10 - 20.20 - 22.30 /

dl a dv: 18.10 - 20.20 - 22.30 / dv i ds: 00.35 / 20.30 - 22.40 / dv i ds: 00.45 8 Non-Stop (sin escalas) (digital) ds i dg: 16.00 - 18.10 - 20.30 - 22.40 /

dl a dj: 18.10 - 20.30 - 22.40 / dv i ds: 00.45 9 Philomena (digital) ds i dg: 16.00 - 18.00 / dl a dj: 18.00 9 Ocho apellidos vascos (digital) 20.00 - 22.10 / dv i ds: 00.30 10 Capitan america: el soldado de invierno - 3D ds i dg: 16.30 - 19.30 / dl a dv: 19.30 10 Capitan america: el soldado de invierno (digital) 22.30

REUS / REUS PALACE (Més informació al telèfon 977 754 978)1 Capitán América: el soldado de invierno 16.00 - 18.30 - 22.30 2 Lego 16.00 - 18.15 2 Robocop 20.20 - 22.353 300: El origen de un imperio 16.00 - 18.15 - 20.20 - 22.354 Peabody y Sherman 16.00 - 18.15 4 Monuments men 20.20 - 22.355 8 apellidos vascos 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.407 Her 16.00 - 18.3057 Cuento de invierno 20.308 12 años de esclavitud 16.00 - 18.30 - 22.15

LAUREN REUS MULTICINES (www.laurencinemas.net)1 El lobo de Wall Street 16.15 - 19.30 2 Nebraska 16.15 - 19.15 - 22.15 3 Jack Ryan: operación sombra 16.15 - 18.20 - 20.25 - 22.30 4 La ladrona de libros 16.15 - 19.15 - 22.00 5 Monuments men 16.20 - 19.20 - 22.20 6 Ocho apellidos vascos 16.20 - 18.20 - 20.20 - 22.20 7 Las aventuras de Peabody y Sherman 16.00 - 18.00 - 20.00 - 22.00 8 Robocop 16.30 - 19.00 - 22.10 9 Capitán América: el soldado de invierno 16.30 - 19.15 - 22.00

EL VENDRELL / OCINE (OCINE. 902 170 831 / 977 660 778)Kamikaze -digital- 16.15 - 18.10 - 20.15 - 22.155Lego -digital- 16.10 El gran hotel Budapest -digital- 18.20 - 20.25 - 22.25Las aventuras de Peabody y Sherman -digital- 16.15 - 18.15 12 años de esclavitud -digital- 20.20La bella y la bestia -digital- 15.50 - 18.05 300: El origen de un imperio -digital- 20.20 - 22.25Monuments men -digital- 15.45 Non-Stop -digital- 18.05 - 20.15 - 22.25Capitán América: el soldado de invierno -digital- 16.30 - 19.15 - 22.008 apellidos vascos -digital- 16.10 - 18.20 - 20.25 - 22.25Capitán América: el soldado de invierno 3D 16.00 - 18.40 Capitán América: el soldado de invierno -digital- 21.30

VILALLONGA DEL CAMP / Sala de Cinema del Centre RecreatiuLa Lego pelicula 17.00 - 19.00 (diumenge 6 d’abril)

TELEVISIÓ. Programació

06:00 Notícies 3/24 08:00 Els Matins 14:00 Telenotícies comarques 14:21 El medi ambient 14:30 Telenotícies migdia 15:35 Cuines 15:49 La Riera 16:38 Divendres 18:36 Els misteris d’en Murdoch 19:29 Espai Terra 20:06 El Gran Dictat 21:00 Telenotícies vespre 21:56 Crackòvia 22:37 Afers exteriors 23:28 Afers exteriors 00:04 Danys i perjudicis 01:02 Bombers de Nova York 01:47 Doctor Who 02:31 Waterloo Road 03:23 Cava de Blues

TV310:37 Les aventures culinàries de

Sarah Wiener 11:03 Rutes mítiques 11:55 Entranyes bestials 12:44 La selva13:36 A taula 14:04 Les aventures culinàries de

Sarah Wiener 14:30 Connexions d’enginyeria 15:17 Itàlia des de l’aire 16:09 El golut17:01 Les muntanyes del món 17:46 Flaix 20:00 Esport Club 21:01 Futbol Cat. 21:32 Atletisme 21:48 Flaix 22:20 Esport Club 23:00 Efectivament 00:05 Tot l’esport

ESPORT 315:12 Bola de drac Z 16:22 One piece 16:47 El llibre de la selva 17:01 mic 3 17:50 Una mà de contes 17:59 L’Spirou petit 18:16 Geronimo Stilton 18:44 Els pingüins de Madagascar 19:30 Info k 19:44 La casa d’Anubis 20:11 Tom i Jerry 20:55 Bola de drac GT

CANAL 3321:25 La Riera 22:06 Mestres 22:52 Ànima 23:22 Mestres de mestres 23:50 Un tal jaç 00:16 Mals temps per al planeta

CANAL SUPER3

02:10 TVE es música06:00 Noticias 24H06:30 Telediario Matinal08:30 Los desayunos de TVE10:05 La mañana de La 114:00 Informativo territorial14:30 Corazón15:00 Telediario 116:00 Informativo territorial16:05 Entre todos18:45 Funeral de estado en

memoria de Adolfo Suárez20:15 España directo21:00 Telediario 222:15 El tiempo22:30 ¡Mira quién baila!01:20 Lo mejor de ¡Mira quién

baila!02:00 La noche en 24H03:50 Crónicas

TVE106:15 Las noticias de la mañana08:55 Espejo Público12:15 Karlos Arguiñano12:50 La ruleta de la suerte14:00 Los Simpson15:00 Antena 3 Noticias 115:45 Deportes16:00 El tiempo16:30 Amar es para siempre17:30 El secreto de Puente Viejo18:45 ¡Ahora caigo!20:00 Atrapa un millón21:00 Antena 3 Noticias 221:30 Deportes21:40 La previsión de las 921:45 El hormiguero 3.022:40 Velvet00:00 Más de... Velvet01:30 Cine: Mujeres de Hollywood02:45 Minutos musicales

ANTENA311:50 Para todos La 213:45 Don Matteo14:40 Documental15:30 Saber y ganar16:05 Grandes documentales17:00 Grandes documentales18:00 Docufilia18:45 Para todos La 220:00 Don Matteo21:00 Docufilia22:00 Cinefilia: El Havre23:35 La 2 Noticias00:05 El cine de La 2: La última

oportunidad01:35 Conciertos de Radio-302:05 Fiesta Suprema02:35 Cine: Si Dios fuera el sol04:00 TVE es música06:30 That’s English07:00 Documental

TV2

08:30 Los cazadores de mitos09:30 Alerta Cobra10:30 Alerta Cobra11:30 Alerta Cobra12:20 Las mañanas de Cuatro14:00 Noticias Cuatro14:50 Deportes Cuatro16:00 Ciega a citas17:00 Castle17:55 Castle18:45 Mi madre cocina mejor que la tuya20:00 Noticias Cuatro21:00 Deportes Cuatro21:15 Castle22:00 La Liga: Betis-Málaga00:00 Callejeros00:45 Callejeros01:30 Callejeros02:10 House

CUATRO02:30 Minutos musicales06:00 laSexta en concierto07:45 Al rojo vivo09:30 Crímenes imperfectos10:30 Informe criminal11:30 Investigadores forenses12:20 Al rojo vivo14:00 laSexta Noticias14:55 Jugones15:30 laSexta Meteo15:45 Zapeando17:15 Más vale tarde20:00 laSexta Noticias20:45 laSexta Meteo21:00 laSexta Deportes21:30 El intermedio22:30 Pesadilla en la cocina23:40 Pesadilla en la cocina00:45 En el aire02:00 Poker Caribbean Adventure

LA SEXTA02:05 Premier VIP05:00 Fusión sonora06:25 Zumba GH Edition06:30 Informativos Telecinco

matinal08:55 El programa de Ana Rosa12:45 Mujeres y hombres y

viceversa14:30 De buena ley15:00 Informativos Telecinco16:00 Sálvame diario20:15 Pasapalabra21:05 Informativos Telecinco22:00 Supervivientes:

Supervivientes 201402:00 Premier casino05:00 Fusión sonora06:25 Zumba GH Edition06:30 Informativos Telecinco

matinal

TELECINCO

13:30 La setmana. Mira’t14:00 Notícies. Edició migdia 14:30 Gaudeix la festa15:00 Notícies15:30 Sector Primari16:00 Notícies16:30 Catsons17:00 Notícies17:30 El cercle virtuós18:00 Notícies18:30 La setmana. Mira’t19:00 Notícies19:30 Avui per demà20:00 Notícies. Redifusió 20:30 Esports en xarxa21:00 Notícies. Redifusió 21:30 Avui per demà. Redifusió22:00 Notícies. Redifusió 22:30 Avui per demà. Redifusió23:00 Notícies

CANAL REUS TV04:55 Me gustas05:50 Impacto Total06:15 Las noticias de la mañana08:25 Teletienda10:55 Impacto Total12:00 Walker12:50 Walker13:45 El equipo A14:20 El equipo A15:25 Cine: Filón de plata17:10 Ley y Orden18:00 Ley y Orden18:50 Walker19:40 Walker20:25 Sin rastro21:27 Sin rastro22:05 Cine: Sentencia de muerte00:00 El chiringuito de jugones02:30 Juega con el 803:55 Ganing Casino

NITRO14:30 La 7mana Camp de

Tarragona 15:00 El Temps Oportú 15:30 Última sessió 16:00 Notícies 12 16:30 La 7mana Camp de

Tarragona 17:00 El Temps Oportú 17:30 Sector Primari 18:00 Notícies 12 18:30 El Temps Oportú 19:00 La 7mana Camp de

Tarragona 19:30 Esports en Xarxa 20:00 Notícies 12 20:30 Cicles: Rafael Lopez Monné 21:00 Dorsal 12 22:00 Notícies 12 22:30 Cicles: Rafael Lopez Monné 23:00 Informatiu El Punt al Dia

TAC 12

L’HORÒSCOP

El Sol i Urà trans-itant per Àries produeixen la for-ça suficient per donar-li gas a tot allò relacionat amb la creativitat personal.

21/03 al 20/04

La intenció serà que els desitjos es vagin fent realitat poc a poc. La his-tòria d’amor que viviu l’esteu duent al vostre ter reny més personal.

21/04 al 21/05

Molts dels vostres assumptes més íntims seran ob-jecte de l’anàlisi, sobretot els que es refereixen a la vostra vida de pa-rella.

22/05 al 21/06

L’excessiva sensi-bilitat en els as-sumptes de l’amor us pot delatar. Avui mostrareu els sentiments més sincers i au-tèntics.

22/06 al 23/07

El Sol i Urà trans-itant per la casa cinquena elimi-nen barreres i us fan ser més intuï-tius en l’amor. No tindreu proble-mes.

23/11 al 21/12

Ni amb vosaltres ni sense vosaltres, sinó tot el con-trari. Buscareu la soledat però sen-se perdre de vista la parella i el seu entorn.

22/12 al 20/01

No és gens do-lent que aneu per lliure sempre que l’ètica estigui pre-sent en la vida i no us comprometeu a res que no vul-gueu complir.

21/01 al 19/02

Les circumstàn-cies us obliga-ran a reflexionar sobre la direcció que està prenent la vida, tant per-sonal com senti-mental.

20/02 al 20/03

Venus en el vostre signe augmenta els idil·lis i us dóna més oportunitats de conèixer gent nova que satisfaci les vostres expec-tatives.

24/07 al 23/08

Avui us demos-trareu la facilitat o la dificultat que teniu per utilitzar les defenses emo-cionals. Esteu en forma, la salut us fa sentir pletòrics.

24/08 al 23/09

Amb Urà i el Sol naixeran nous plantejaments i desitjos per a la vida sentimental. Sigueu positius i no us ofegueu en un got d’aigua.

24/09 al 23/10

No prengueu de-cisions definitives. Si voleu tancar una porta abans n’haureu d’obrir una altra. Salut: elimineu el que no us beneficiï.

24/10 al 22/11

ÀRIES TAURE BESSONS CRANC

LLEÓ VERGE BALANÇA ESCORPÍ

SAGITARI CAPRICORN AQUARI PEIXOS

3331/03/2014 diarimésCLASSIFICATSIMMOBILIÀRIA

• Venda

Tarragona

TORRENOVA , compra inteli-gente, piso con piscina, tenis, parking , 4 dormitorios, come-dor , 2 baños cocina equipada , todo el suelo de tarima, griferías de diseño, mucha luz. 120.000€. Tel.977.25.09.93

PERE MARTELL. Dúplex 4 habi-taciones, doble parquing grande. Zona comunitaria, 245.000€. Tel. 630 925 071

VENDO/ALQUILO PIsO zona Vía Augusta, 3 habitaciones, vista al mar. Tel. 667.790.924

EL CATLLAR ¡¡¡MAGNÍFICA OCAsIÓN!!!, Chalet individual, , 5 habitaciones, 2 baños, gran cocina comedor independien-te, salón comedor muy amplio, garaje, piscina y jardín privado de 385 m2. Sólo...175.000€. Tel. 977.25.09.93

Altres poblacions

sALOU ZONA EsTIVAL Y PUE-BLO. . Terrenos urbanizados de 500, 600 o 700 m2. Para cons-truir 1 o 2 casas. Desde 125.000€ Tel; 977.25.09.93

APARTAMENT CAP sALOU. 1ª linea mar, piscina, parquing. “Edi-fici Ulises”. Tel: 691.605.992—977 31.23.17

PARTICULAR VENDE CAsA CAMPO. Alto standing. 15 mi-nutos CAMBRILS-SALOU. Tel. 647.287.573

PALLAREsOs JUNTO AL PUE-BLO, casa con jardín. De 4 habi-taciones, 2 baños, 1 aseo, amplia cocina, lavadero, gran salón co-medor, garaje para varios coches con puerta automática, zona comunitaria con piscina, casa de muy buena calidad y diseño. 250.000€ Tel: 977.25.09.93

• Lloguer

RAMÓN Y CAJAL, pis de 4 dormitoris, sala-menjador amb

terrassa, cuina amb vitro, 1 bany, exterior, assolejat, ascensor, comunitat inclosa. 480 €/mes. nouhabitatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

P. RAFEL DE CAsANOVAs, pis de 3 dormitoris, sala-menjador, cuina, 1 bany, calefacció de gas, moblat, comunitat inclosa. 450 €/mes. nouhabitatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

TARRAGONA, ROBERT DE GER-HARD, nuevo, sin muebles, 2 ha-bitaciones, armarios empotrados, baño completo, cocina indepen-diente, terraza, aire acondiciona-do, soleado, trastero 480€/mes. Tel. 977.250.993

PIs BOsCOs TARRAGONA. 3 dormitoris, sala -menjador, 2 te-rrasses, cuina, 2 banys, calefacció gas, moblat, pàrquing, 400€/mes. Comunitat inclosa. Tel. 676.122.184

TORRENOVA-TORREFORTA, 4 habitaciones, 2 baños, gran salón comedor, cocina muy amplia, parking, piscina, tenis, amuebla-do, 500€. Tel.977.25.09.93

sP I sP– BLOC St. Mateu, pis de

3 dormitoris, sala-menjador amb

balcó, cuina, 1 bany, exterior,

assolellat. Comunitat inclosa. 370

€/mes nouhabitatconfort.com -

Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

EsTANIsLAU FIGUEREs, pis de

3 dormitoris, sala-menjador amb

balcó, cuina de gas natural, 1

bany, vestidor, comunitat inclosa.

380 € mes. nouhabitatconfort.

com - Telf. 977 22 90 96 - 609

309 507

C/ GIRONA, PIs DE 3 dormitoris,

sala-menjador amb balcó, cuina

amb vitro i galeria, 2 banys, as-

censor i comunitat inclosa. 500 €/mes. nouhabitatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

CALLE EsPINAC, NUEVO, 2 habitaciones, 1 baño, cocina equipada, amueblado, 425€. Tel.977.25.09.93

PERE MARTELL, 5 habitacio-nes, s/muebles, parking, 650€. Tel.977.25.09.93

Locals, Oficines, Naus, Pàrquings,

Terrenys

Altres poblacions

LA PINEDA. PIsOs NUEVOs Con muebles. Preciosos. Moder-nos. De calidad. 2 habitaciones. 2 baños. Cocina independiente. Grandísima terraza. Ideal para todo el año. Desde 525 € con posibilidad de parking. Te: 977 25 09 93

VILA-sECA, EL CAsTELL, pis semi-nou de 1 dormitori, cuina americana amb vitro, electro-domèstics, 1 bany, aire/condicio-nat, ascensor, comunitat inclosa. 350 €/mes. Opció mobles + 50€, i també opció pk i traster nouha-bitatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

ALQUILO HABITACIÓN REUs. TEL: 657.493.292

sALOU-EMPRIUs sUD, c/ Eduard Punset, pisos semi-nous de 2 dormitoris, sala-menjador, cuina, bany i pk. 372,25 €/mes nouhabitatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

REUs, sT. MAGÍ ALEGRE, pis semi-nou de 2 dormitoris, sala-menjador amb balcó, cuina americana amb vitro, 1 bany, sol, ascensor , moblat i pk . Comuni-

tat inclosa. 450 €/mes. nouhabi-tatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

PERAFORT, CAsA DE POBLE de 3 dorm., sala-menjador amb te-rrassa, cuina amb galeria, 1 bany, calefacció, moblada i comunitat inclosa. 420 €/ mes. nouhabi-tatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

VILABELLA, CAsA CENTRO DEL PUEBLO, nueva, semi-sótano trastero y leñero, cocina come-dor, sala, 3 habitaciones dobles, baño completo, aseo, 140 m2. Útiles, chimenea, totalmente ex-terior, calefacción a gas-oil 375€/mes Tel. 977.250.993

2118.- VILA-sECA-ERA DEL DELME, c/ Via Màxima, pisos semi-nous de 2 i 3 dormitoris, sa-la-menjador, cuina, 2 banys, pk i traster. 413,33 – 503,33 €/mes nouhabitatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

EL VENDRELL-EL PèLAG, C/ Narcís Monturiol, pisos semi-nous de 1 i 2 dormitoris, sala-menjador, cuina, bany i pk . 267,25 i 327,25 €/mes. nouha-bitatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

REUs-Màs IGLEsIAs, C/ BER-NAT Torroja, pisos semi-nous de 2 dormitoris, sala-menjador, cuina, bany, pk i traster. 356,25 €/mes nouhabitatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

ALFORJA, PIs s/NOU de 2 dormitoris, sala-menjador, cuina amb vitro, 1 bany, calefacció, ascensor, pk i comunitat inclo-sa. 325 €/ mes. Opció mobles nouhabitatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

EL ROURELL. Magnífico adosado en el centro de la poblacion, 180 m2. nuevo a estrenar, 2 habita-ciones dobles con armarios em-potrados, cocina equipada, am-plio salón comedor, baño y aseo, recien equipado con muebles de diseño, aire acondicionado con bomba de calor. garaje para 2 coches y trastero en planta baja. 600€/mes. Tel. 977 25 09 93

REUs. PAssEIG PRIM. PIs de 4 habitacions, 2 banys, amb

mobles i electrodomèstics. To-talment reformat. Amb ascensor. Lloguer: 450€/ mes comunitat inclosa. Tel.: 652.960.787

Lloguer Despatxos, Oficines, Terrenys, Naus, Pàrquings,

Locals

TARRAGONA. sANT PERE I sANT PAU. Local en C/ Blanca d´Anjou /Violant D´Hongria. Su-perficie de 180 m2 por 380 € . Telf. 977-21-79-50.

LLOGO DOs PARQUINGs DE 60 i 70€ – C/ Cambrils Edif. Núñez i Navarro. Reus. Tel. 618.485.653

sE ALQUILA BAR EQUIPADO en Icomar, propiedad del centro so-cial extremeño. Tel. 659.418.691-ROSI

TARRAGONA. C/ sALVADOR EsPRIU., Local de 204 m2. Ins-

talación eléctrica. Aire acondicio-

nado, Lavabo. Persiana a motor.

1000 €/mes. Telf. 977.21.79.50

DEsPACHOs EN ALQUILER a partir de 150€/mes. Alquila la superficie que precises, junto Rambla Nova, aire acondiciona-do y plaza de garaje. Gastos de comunidad, luz y agua incluidos. Tel. 629.636.310

TARRAGONA. ALQUILO DOs PARkINGs grandes cerca: Corte Inglés y Jaime I. Económico. No-ches . Tel. 629.824.236

TARRAGONA. EN AV. ROMA, Local de 275 m2. Totalmente

equipado. Despachos. Sala de

reuniones y archivo. Lavabos.

A/A. Telecomunicaciones. Telf.

977.21.79.50

LOCAL COMERCIAL EN TARRA-GONA C/CASTELLARNAU. Obra

nueva, 100m2 de superfície inte-

rior, 135.000 euros. 977.24.08.12

Traspàs

REUs. ZONA CAP, Horts de Miró bar de 60m2 en plé funciona-ment i equipat, terrassa davant plaça. Traspás; 9.500€ i lloguer; 550€ al mes. Telf.; 615.620.161-977.32.64.94

URGE TRAsPAsO DE DIETÉ-TICA. Mercado Municipal VilaSe-ca. Tel: 661.230.605

TRAsPAsO FLECA-GRANJA. Cèntric. Econòmic. 9.000€. Tarra-gona. Clientela. Tel: 678.641.425

TREBALL

“NECEsITAMOs VENDEDOREs DEL EUROBOLETO”, INTERE-SADOS. Tel: 977 235 812 / 630 851 423

ENSENYAMENT

PARTICULAR CLAsEs INGLÉs. Horas concertadas. Tel. 667.790.924

REFORMES

ALBAÑILERIA. REALIZAMOs toda clase de trabajos. Presu-puestos sin compromiso. Sr.Co-dina. Tel. 977 54.12.34 -- 609.240.935

REALICE sU OBRA, REFORMA O PROYECTO sIN PROBLEMAs, diseño de interiores, técnicas feng shui. Tramitamos licencias y permisos. Técnicos y personal propio. Compromiso de garantía por escrito. Visitas y presupues-tos sin compromiso. Certificados energéticos y cédulas de habita-bilidad. Tel. 977.250.993

COCINAs, BAÑOs, INsTALA-CIONEs, PINTURA Y MANTE-NIMIENTO DE VIVIENDAs. Pre-supuesto cerrado, sin sorpresas, precio económico. Garantía. Tel: 607.845.902

ALMOSTER. PL. DE LA VILA. Casa individual de 270m2 construïts i parcel•la de 240m2. La casa consta de 3 plantes i planta baixa. Distribuïdes en 3 ha-bitacions, 1 banys, cuina office, men-jador amb sortida a terrassa de 40m2. Lloguer: 500€/mes. Telf: 977.32.64.94-615.620.161

REUS. PS. PRIM. PIS am-pli de 90m2 reformat, menjador i terrassa. 4 hab, 1 bany, 1 servei. Exterior a Ps. Prim. Te-rres de gres, portes de chapelly, cuina i gale-ria coberta. Mobles i electrodomèstics. Preu: 84.000€. Pàrquing gran i traster: 12.000€. Telf: 977.32.64.94-615.620.161

SE ALQUILA CASA CHALET En TARRAgOnA II, de OBRA nUEVA, 155m2 con patio y jardín privado. Cochera doble y piscina comunitaria. También dispone de terraza solárium y buhardilla. Opción a compra si se desea. Más información en el 977.21.47.13

SE ALQUILAn PISOS nUEVOS En TARRAgOnA. Pisos exteriores de 1 a 4 habitaciones en el complejo Royal Tarraco, cercano a la universidad. gimnasio y piscina. Comunidad incluida. Parkings desde 25€/mes. Descuento para residentes en el gimnasio. Desde 450€/mes. 977.21.47.13. royal.promysa.com

SE ALQUILA DESPA-CHO-OFICInA en el vivero empresarial del complejo Royal-Tarraco. El vivero dispone de 13 ofi-cinas de distintos tamaños, salita de espera, sala de re-uniones, baños y parking. Espacio de coworking para au-tónomos. Sin cos-tes de alta. Parking incluido. Derechos especiales para el complejo deportivo. Desde 150€/mes. 977.21.47.13

MOnTBRIÓ DEL CAMP. Casa arranglarada de pocs anys, 170m2 amb 4 habitacions dobles, cuina-menjador, salá d’estar, 2 banys, calefac-ció. garatje per 2 cotxes i jardí privat. Consultar co-indicions. Preu, 142.000€ Possibilitat de lloguer amb opció a compra. Telf; 977.32.64.94-615.620.161

REUS. ZOnA CInES REUS LAUREnS. Bar Restaurant totalment equipat de 410m2 amb qualitat i per-misos vigents. Capa-citat de fins a 200 començals, doble accés. Sense tras-pás. Lloguer; 1500€. Telf; 977.32.64.94-615.620.161

REUS. PETIT LOCAL/TR ASTER/gUAR-DAMOBLES. 55€. 666.140.989

VEnTA DE TRASTEROS Y PARKIngS en Tarragona centro (2 últimas plazas) Trasteros desde 4.500€ + IVA y financiables!!. Varios tamaños. 977.21.47.13

REUS, En VEnDA 2 PLACES DE gARAT-gE; una al Passeig Prim i l’altre al carrer Joan Beltran, OCASIO 16.000€ les dues. TEL 977 32 6494 – 615 620 161

EMPRESA DE TRAnS-PORTE PRECISA au-tónomos con vehí-culos F/CARROZADO y C/3500 con plata-forma. Abstenerse no cumplir requisitos. Se valorara experiencia en distribución. Iván Ramírez 977 22.21.68

34 diarimés 31/03/2014 CLASSIFICATSI N STAL AC ION S-R E PAR A -CIONS-ELECTRICITAT-FONTA-NERIA-CALEFACCIÓ. Pressu-postos sense compromís. Tel: 657.181.394

SI NO CONEIxES CAP pale-ta i vols fer una feina ben feta a casa, truca´m -Ángel-. Tel. 627.244.904

INSTALACIONES VICENTE VILCHES. Electricidad, fonta-nería, mantenimiento aparta-mentos, comunidades, porte-ros electrónicos, boletines. Tel. 626.663.432

PROFESSIONALS

TAPICERO RáPIdO, ECONÓ-mICO. CLáSICO profesional. Tel. 691.586.879.

TAROT

TAROT EVA. Cartomancia y vi-dencia. - 1 h. Tel. 977 75.47.27 / 661.606.864.

HIPNOTERAPIA. ORIEN-TACION PSICOLÓgICA y ESPIRITuAL. SANACIÓN ES-PIRITuAL. ARmONIzACIÓN PSICOFíSICA. ESTRÉS, ANSIE-dAd. Llamar de 13 - 15 h. Tel: 622.625.055

ALTRES

INgRESOS ExTRAS ACTIVI-dAd INdEPENdIENTE Nom-bre, localidad y teléfono a j.fran-cesc@outlook.com

dINERO??? SIN AVALES. 902.944.011

¿VOLS COmENçAR amb un negoci però no pots assumir els preus d’un lloguer i les des-peses que implica? ¿Necessites un espai per treballar, donar classes, vendre el teu producte, crear, etc..? Jo et llogo l’espai! Propera obertura de “El Rusc” Multi- espai. Posa’t en contacte sense compromís: elrusctgn@gmail.com o 692.245.054

COMPRO

AMISTAT

mujER buSCA PERSONAS para compartir tiempo libre, etc. Tel. 659.926.996

MOTOR

MASSATGES

mASAjISTA TITuLAdA. Tera-péutico, sensitivo, 16e. Con-firmar. Tel. 647.757.630 - Zona Joan XXIII

mAyKA CATALANA. Un Masaje …un placer … una relajación total. Tel: 692.780.087

NATALIA y NuEVA guAPí-

SImA. CAP SALOu. Masaje

profesional. Todos servicios.

Sin prisas. Económico. Discre-

to. Salidas. “FINAL FELIZ...” Tel:

628.892.397

RELAX

mÓNICA francés natural. Besu-

cona. Tel: 653.613.385

ANdALuzA 47A. Conejito pelu-

do. Tel: 602.627.628

CASA PILI. ¡¡Las mejores chicas

de Reus...!!. Tel: 633.805.896

SOFIA. ESPAñOLA, atractiva,

Todos servicios. Salou. Tel:

698.371.676

dOS AmIgAS mORbOSAS. Tel:

688.378.507

SALOu. mASAjE TANTRA. Sexo

tántrico. Madura implicada. Tel:

605.138.557

RuSA mORbOSA 20 AñOS.

692.426.496 SALOU

RELLENITA, mAduRITA. Sí a

todo… Tel: 693.731.224

mARíA RumANA. Nueva direc-

ción. Tel: 604.127.504

REuS. mARITxELL catalana,

madura. Tel: 688 313 590

LuCAS mASAjISTA, joven,

apasionado, activazo, morboso.

Económico. Tel. 722.296.860

PRECISO CHICA piso Relax.

Vendrell. Tel: 671.683.618

TARRAgONA. CHICAS y TRA-

VESTI. 24H. Tel. 611.394.652

TARRAgONA. gISELA Thailan-

desa exótica. Tel: 611.394.652

TARRAgONA. TRAVESTI

CATALANA LAuRITA. Tel:

672.548.720

TARRAgONA PALACETE-LA

SIRENA. Renovación chicas nue-

vas. Tel. 977 11.20.90

PATRICIA. CuLITO respin-

gón. Todo de todo. Reus. Tel:

603.649.911

CASA CASANOVAS. Catalana,

Rusa. Jovencitas!!!. Reus Tel:

625.684.107

EmI NuEVA, masaje en cami-

lla. Discreción. De 15-20h. Tel.

691.782.692

RObERTO. Cariñoso, guapo.

Desde 20€. Tel:660.851.172

LA PINEdA. ESPAñOLA. Eco-

nómico. Tel: 689.948.342

dAVId PARA mujeres. Tel.

626.856.386

buSCO CHICAS Latinas – Espa-

ñolas. Tel: 698.288.952

20€ SExO. Rubia-Morena. Tel:

637.078.372

TARRAgONA. ESTEFHANy jo-

vencita, canaria. Tel. 651.045.349

ANdREA 23A, recién llegada

Reus. Tel. 653.613.385

SILVIA 20 años. Estudiante. No

profesional. Máxima discreción.

Reus. Tel: 602.431.552

15 EuROS. Catalana maduri-

ta, delgadita. Tarragona. Tel:

680.907.818

ESPAñOLA 37A, viciosa, sin ta-

bús. Tel. 634.048.963

mASAjE EN CAmILLA. Prostá-

tico, descontracturante. “Final

feliz”. Tel. 628.068.257

CARIñOSA, dISCRETA, besuco-

na, rellenita 160p. 24h. Reus. Tel:

633.536.079

ORIENTAL. Solita. 20€. Tel:

667.031.918

¡¡REALmENTE SOLA y dESNu-

dA!!. Morenaza, 20€ completo.

Reus. 24 hrs. Tel: 634.838.843

ESPAñOLAS 18A. Bellas 20€.

Salou. Tel. 651.966.563

guAPA RubIA explosiva dIA-

NA. Tel: 648.514.855 -24hrs-

mIREIA CATALANA. 25 añitos.

Reus. Tel: 605.201.195

SALOu. NECESITO SEñORITAS

para chalet contactos. Buen trato.

Ambiente. Tel. 607.300.948

REuS. NICOL y SuS CHICAS

30e. Tel. 698.788.062

SEguR LOLITA. Fiestera. Todos

servicios. Tel. 672.948.139

ROCíO SEVILLANA, madurita.

Sí a todo. Tel. 698.475.554

TRANSExuAL. Abierta a todo...

Mimosa. VENDRELL. Tel.

633.621.823

FORTuNATA y jACINTA. 46, 47

años. Tel: 655.323.366

LAuRA 24 años. Española. Tel:

667.386.742

VENdRELL. NOVEdAd mARTA.

Madurita, atractiva, sensual. Pe-

chos inolvidables. Iniciándome.

Tel: 674.244.966

jOVEN bRASILEñA caliente

mÓNICA. Tel: 681.065.772 - 24

hrs-

PARA CHICOS y mAduRITOS.

Cariñosa, sexy, agradable y muy

discreta. Tel. 644.078.681

TINA. Abuelita supermimosa.

Tel. 602.591.791

VENdRELL. NOVEdAd VERÓ-

NICA. Atractiva, sensual, sim-

pática. Todos los servicios. Piso

privado. Tel: 647.254.331

SALOu jOVENCITA rellenita.

“Minuto 1€”. Tel. 679.775.016

mASAjISTA 25 añitos, belleza,

simpatía, sensualidad y elegan-

cia. Reus. Todos los servicios.

699.242.637

TRAVESTI ACTIVA, potente,

muy bien dotada y complacien-

te. Tel: 666.030.929 -Reus-

jOVEN, mASAjISTA profesio-

nal. Máxima discreción. Dulzura

y elegancia. También salidas. Tel:

608.996.179

SARA jOVENCITA. Compla-ciente, muy completa. Fran-cés sin.30€. Tarragona. Tel: 602.485.492

NIñATA POLACA 19 añitos. Todo en sexo y fiesta. Tel: 650.801.498 - 24 hrs-

mAduRITA. Recibo sóla. Máxi-ma discreción. Tel. 698.390.293

EL VICIO AL NATuRAL QuE TE guSTA !!!. OLgA rusa. Tel: 648.726.243

REuS. CHICA áRAbE. Boquita

lec. Tel: 602.069.603

NECESITO CHICA PISO RELAx.

TEL. 622.716.951

SE NECESITAN CHICAS jO-

VENCITAS piso Relax 24h. Tarra-

gona. Tel: 671.156.942

2 CHICAS 60E, vicio sin límites,

24h. Tel. 646.578.471

FRANCÉS INSuPERAbLE mA-

RISA. Tel: 638.076.098

CASA CRISTINA. ¡¡¡Chicas

nuevas!!! Variedad, Juventud ,

madurez... Tel: 977 21.49.29 Ta-

rragona.

10 ImPRESIONANTES bOm-

bONES dESdE 30e. Tel.

682.106.781

zORRITA bESuCONA A todo

sí. jESSICA 21 añitos. Tel:

638.185.062 – 24 hrs-

LINA ITALIANA. 24h. Todo sí.

20€. Tel: 648.132.051

muñEQuITA guARRO-

NA. SARA. Vicio 24h. Tel:

648.827.815

CHICAS TARRAgONA. 3

AmIguITAS morbosillas, para

complacer tus deseos. Tel: 977-

54.20.21

SONIA . ¡¡¡PuRO VICIO!!. Reus.

Tel: 634.073.849

ESPAñOLA. Todos servicios. SE-

GUR. Tel. 622.716.951

NuRIA mAduRETA catalana,

dolça, afectuosa. Pis particular

VILANOVA I LA GELTRú. Tel:

610.589.727

CHICAS CALIENTES buscan

relaciones esporádicas. Tel.

803.523.321

ALQuILO HAbITACIONES

POR HORAS EN REuS. Suites

confortables para relax, espe-

cial parejas. Climatizado y dis-

creto. Tel. 615.383.697

FINA mAduRITA – Reus – Tel.

657.547.080

CASADA JOVEN ES-PAÑOLA DiAbLiLLA PriVADO. CrEixELL. 691.087.230

AGENCiA MAiSOL. Vols trobar la teva parella estable? Club d´amics. 695.410.052. www.maisol.com

PRUDIX¿NECESITAS DINERO?COMPRAMOS ORO.

HACEMOS EMPEÑOS.MÁXIMA

VALORACIÓN. DINERO AL INSTANTE.

(Sin engaños)REUS - O´Donell 25 - 27. Tel: 977 32.82.24VENDRELL - Benvin-

gut Socias , 32Tel: 977 18.15.15

SERIEDAD y DISCRECIÓN

MASAJiStA. DiSCrEtO. tEL. 636.449.788

rUSA 35 GUAPA, relle-nita, pechos grandes. MASAJiStA ErótiCA, SExUAL, táNtriCO. Otros servicios Salou... 611.340.889

CHiCA árAbE 29 AÑOS. 50€ comple-to -1hora-. Cariñosa, simpàtica. recibo sola. Para complacer todos tus deseos. te espero en Salou. 655.139.805

tArOt AMANDA

806 499 500. Sólo mayores 18 años. Leandro Hernández, Urb/EL bOSqUE, 363 (46370) Chiva, precio máx. red fija 1.21 y red movil 1,57 euros/min. ViSA 960 038 896

SOFiA. ESPAÑOLA 34 A. Cuerpo boni-to. Masaje sensual, erótica. Servicios to-dos. Salidas Salou. 688.488.620

KArLA. rubia, cuerpa-zo. Visito sóla. Diviér-tete conmigo!! repeti-rás. tel. 602.071.379

SE bUSCA rUSA. buenos ingresos. tel. 604.173.036

ViUDO 70A bUSCA PArEJA seria 50-65a. Si estás sola ¡¡aní-mate a llamar!! tel. 670.221.474

MAEStrO tOUrENA. SOLUCiONA tODOS PrObLEMAS: amoro-sos, enfermedades, trabajo, impotencia sexual. ¡¡rESULtA-DOS 2 DÍAS!! tel: 610.324.179

Consulta cada dia l’edició online

LAtiNA 30 AÑOS. Gua-pa, cariñosa. Masajis-ta complaciente. Nue-va. todos servicios. Salou 698.393.142

3531/03/2014 diarimésCLASSIFICATS

36 diarimés 31/03/2014 A L’ÚLTIMA

SUDOKU

Nivell mitjà

Nivell fàcil

Completeu el taulell, dividit en nou quadrats,

omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir

cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni

dins de cada quadrat.

17º

Estat del celCel molt ennuvolat o cobert en general fins a mig matí, a partir d’aleshores s’obriran clarianes i durant la tarda la nuvolositat més abundant es centrarà al litoral, el prelitoral i la resta del quadrant nord-est, amb creixement de nuvolades a punts de muntanya. A la res-ta del país quedarà poc ennu-volat per núvols alts. A més, a partir del vespre es formaran nombrosos núvols baixos ar-reu.

EL TEMPS Patrocinat per:

12ºMàxima Mínima

L’ACUDIT Napi

Anna FortunyLa solidaritat fa dies que s’ha mate-rialitzat a través de l’agrupació mèdico-humanitària, Met-ges Sense Fronteres, la qual desenvolupa una campanya en clau tarragonina que s’allarga fins el proper 6 d’abril. Un exemple de l’entre-mat d’ajuda soli-dària és el seu pre-sident, José Antonio Bastos, qui va fer parada a la ciutat per exposar el treball que hi ha darrere d’una organtizació com MSF i posar d’exemple l’experiència d’un home que ha dedicat gairebé mitja vida a curar persones en situacions extre-mes. José Antonio Bastos assegura que «és molt gratificant, a nivell humà, poder ajudar a les per-sones que estan en perill o ultratjades».

Bastos va començar a treballar al costat de MSF l’any 1991, moment en el que, després d’haver treballat com a metge de família a l’es-tat espanyol, va canviar la consulta pel terreny àrid de Turquia. En la seva primera experiència va treballar en un camp de refugiats kurds que fugien de les atrocitats de la primera Guerra del Golf. D’aquí, el metge s’emporta un gran record. El d’una nena que presentava còlera, malnutrició i ni tan sols podia parlar. Tot i això, el metge va aconseguir que es recuperés. A partir d’aquí, al llarg de vint anys, Bastos va veure que el seu camí es construïa a terreny pla, ja fos assistint a ma-lalts a la intempèrie o muntant un centre sanitari en una tenda de campanya. D’aquesta manera, com a metge de família i doctor amb estudis en medicina tropical, Bastos ha tombat per mig planeta, treballant en països com Bolívia, Kènia, Somàlia o Ruanda, al costat de MSF. El doctor considera que «el fet de ser un metge de família m’ha permès treballar de manera global i no per parts, com els especialistes».

Així mateix, entre el 2006 i el 2010, Bastos va participar en el Comitè Internacional de la Creu Roja, actuen en zones de l’Afganistan, Iran i Iraq. Amb tot, des del 2010, s’ha convertit en el pre-sident de l’organització mundial i detalla que, en diverses ocasions, «ja s’han produït relleus generacionals dins de l’organització» i ara és el moment de «transmetre el coneixement al nou

planter de l’orga-nització i evitar els errors». En aquesta línia, Bastos explica que els erros més co-muns vénen donats per les manipulaci-ons que grups dels països en conflicte fan de l’ajuda hu-manitària. A més, posa sobre la taula el perill que suposa treballar en aquests països i les traves

que els hi imposen. En aquesta línia, el president assegura que el principal problema de l’organ-tizació, d’avui en dia, «és l’accés a les víctimes que necessiten l’ajuda», el qual es veu atacat pels grups armats. José Antonio també guarda un amarg record que el transporta als anys 1996 i 1997, en plena Guerra del Congo. Explica que «vaig patir realment per la meva vida» i manifes-ta que, en aquells moments, «te n’adones de la situació privilegiada que vius, ja que estem allà, però la nostra família està a resguard en un país on no hi ha guerra».

Alerta en el camp de la violència sexualL’actual president de Metges Sense Fronteres alerta que l’organizació ha arribat amb retard en un aspecte: la violència sexual. Així, assegura que, des de fa uns anys, han centrat la mirada cap a aquesta problemàtica que apareix en situacions de conflicte armat. El metge subratlla que «en les batalles sempre hi ha un fons de violència sexual que desenvolupa en un atac de la salut mental». D’aquesta manera, situa el col·lectiu de les dones com el més afectat per les agressions, que moltes vegades vénen donades per les mateixes forces de l’ordre del país.

En el camp de la medicina mental, Bastos explica que hi ha dues maneres de treballar-la. D’una banda, opten per consultes de psicoterà-pia i, de l’altra, per mecanismes que es treballen a nivell comunitari. En aquest cas, l’equip de metges se serveixen dels coneixements i els fun-cionaments culturals de cada població per tre-ballar el camp de la música i de l’esbarjo, per tal de reactivar el funcionament natural de la ment de les persones traumades. El representant tam-bé denuncia que els governs tenen«una actitud d’indiferència envers el sofriment humà».

SOLIDARITAT

«els grups armats ens dificulten

la feina»El president de Metges Sense

Fronteres ha dedicat quasi mitja vida a l’ajuda humanitària

José Antonio Bastos va iniciar el seu treball amb MSF l’any 1991 a un camp de refugiats kurds.

CRISTINA AGUILAR