\ " 33 Vol , ÍV 4fio I9?tí •*>!• \bmú - P i t » di i >att Hrruidq ' •, - - • i • - i HI I ^ V^MHÉH

S L ' M A R I O i

i

— BDHM tjffò r AnJrn / * ' I Í T . - V N . . ^ pçf X i v i r r F f » T i BL/FILL.

— LWtttnó A tmbfi* Torràj de Púèitt, ptr Eüfenuà F O B T I C O G U L

Memoti i 1969 1970-La X I icmmna dc Estudiat Monaititiot X I Àucmbk» I LLi---r- 1 1 . . i . J EitudíouH. Vtltóooiell i L i 24 * Fflca Ar i .u !

U M : A » d* S-C Impnnv Impremti rTWi±*TH| Poblet Drpnile k t t l T 6 - 1 9 » -Dint iw: EJ Pmuiín'r del Atthi^l·

L fon i toffuL

Í. Sohrequó i CílliíO.

i

EUSEBI GIRÓ I A N D R E U

• El Pont d'Armentera, 30 d'ocrubre de 191J t Ruidoms. 5 de febrer dc 197<1

r

SANTES CREUS BOLETIN DELARCHIVO BIBUOGRARCO

N . " 33 V o l . IV Àfio 1970 i , | . : Al»d - l ' i . ,„ ,|. Sun íi,-M„.r,l„ Cal* A - SANTK5 ChfclJ* iTtrr*fü^. j

EUSEBI GIRÓ I ANDREU. IN MEMORIAM

EJ di t 5 de febrer de 1970 fou de dol per a Simes Creus i per a rArx iu Bibliogràfic. Novamenrh la mort es complagué a endur-se un di­rectiu de la nostra entitat, i un delí leus IOCÍS més conspicus. Darrerament, hom diria que l'Àrxíu comença a «rar aveut a aquestes pèrdues irrepara-blet; oo H p u J t iuJc i que h m patut molts anyi d'ençà dr la fundació — q u u escric aquests rom ja b r m celebra I n noces d'argent— i cal acceptar la inexorabilitat del pas del temps. Però ks pèrdues ndevtncn ruL-s é H 11 ÏH nes, sí és possible, quan e] Destí s'enduu una persona en p i t na madureu, encara no iribada al llindar de la seixantena. És el c u del malaguanyat amic Eusebi Giró i Andreu.

tuhl·i Gir6 L Andreu nasqué n Pom d'Armenrerah localitat veïna de Santes Creus que havin format part del senyortu del müncsrir, el 30 d'ocrabre de 191 L t u n i t l batailterac a Reus i a Barcelona i deipr^a f i u els esrudis per a ingretvr al cu» de l'Administració locaL Dintre aqursr cos, el tenyor Giró fou afavont per la fortuna, si més no en el sentit que la mobilitat habitual dels funcionaris de Testat no l'allunyà mai de la icva vila nadiua. Precisament començà la seva carrera al Pom d'Armen-ttra mateix, en qualitat d'auxiliat de la secretaria municipal. D alli anà i p « v . com a secretari interí, a Montferri, finí que el 17 de marc de 1941 prengué pottts^ió en propietat de la secretaria dc l'ajuntament d" Aigua­múrcia - Santes Creus, cosa que li permeté d'instal·lar la seva llar a Santes

ÍS6

Crtus durant vint anys. A Santes Creui, el senyor Gírú iucteïa ca eL càrrec un home que havia esiar una veritable institució: el senyor Nitasi Claramunt i Artigal p trulladat aleshores, i que morí lluny del monestir M tant l i hauria agradat de r e p c w per a sempre- A la secretaria de Santes Creus, Eusebi Giró fou up digníuim successor del senyor Claramunt; i . com ell. hï esdevingué tambÉ una institució.

En l'exercici de Ja seva carrera, el senyor Eusebi fou un funcionari modèlic, dirienlíssina i extraordinàriament competent. Home pulcre 1 or­denat gairebé fins a l'exageració, deixi J'arxiu municipal tan perfecramenr classificar, inventariar i ben instal·lat que dubto — i em sobren motius per a dir h o — que rn molts quilòmetres a I'emom de Santes Creus hom pugui irobar un arxiu municipal tan pulcramenr ordenac i a g e n ç à i aíxò que n'hi ha que posseeixen fons documentals molt més importants que els de Sant» Creui És que el senyor Eusebï era un temperamenr metòdic, escru­polós, mancar absolutament de qualsevol veHeirat bohèmia, que es con­sagrà a la seva feina amb tots els cinc sentin 1 aU cinc sentits normals en uo hom* t ell n'hi afegia un de *E±èi que consistia en una subrilissima diplo­màcia, fruit de la seva intel·ligència natural i del seu tarannà, que l i féu salvar airosament rets eb problemes que un municipi com el de Santes Creus, complex, amb vuit entitats de població receloses les unes de les altres, l i plantejà contínuament. Els llargs anys de coneixença i de traoe amb ell em permeten d'afirmar-ho tan rodonamenr, í m'allargaria massa si en volia donar proves.

N o vacil·laré, tampoc, a afirmar que la ralla professional del senyor Giró era molt per sobre del càrrec que exercí durant rana anys a Sarnes Creus, perquè ell podia aspirar a un desti mts brillant en un municipi de demografia no tan minsa com el que administrà durant tancs anys. Tan-tnareix. no ts pas massa difícil de comprendre algunet de les raons que empenyeren ef senyor Eusebi a romandre vint anys a Santes Creus: el fet de trobar-se, com aquell qui diu p a casa —sempre mantingué una llar al Pom d'Armentera, on anava gairebé cada dia* i que la seva família enca­ra manté—; l'amor a Santes Creus, indiscutible i intens, ï potser un cert tarannà sedentari i hostil a l'aventura, À Santes Creus, deia, formà la seva llar, i allí arrelà; i no se n'hauria mogut mai si els imperatius de I existència no J'haguessin obligat a cercar — v u l l creure que dolorosa­ment— un destí més convenient per i la «va familia. El senyor Eusebi es trobava bé a Santes Creus; el seu tracte cordial, no exempt d'un cert distanciament, ef féu estimar, respectar i considerar per rothom. Ell s'hi

187

trobava com el peix a ïaigu*. perquè la geni de Santes Creui al cspda vall . eren els seus paium, ell en coneixia e l i problemes i sempre era amatent a donar el tnnseH oportú, serè í ponderar, c m b amb aquell cap* tcniment lenyorrvol que ü donava rima prcitanria. També, dels dels anys quarantes finí al teu trasllat* h rocà de viurr t a Sanm t m f c una època formidable, un ambient reaJmem ünie, centrat itns a cert pum a l'entorn de l 'Arxiu. i inrensiíïcat sobretot a l èpoça de les vacances d'estiu, que jo mateix he evocat en un altre l loc 1 .

Però aquell especial entregent de Santes Grau comentà a esfondrar-se a frec del 1960. i les necessitats de la vida empenyeren el ien por Giró a cercar un altre úmi. El pnmer de febrer dr 1961-, en efecte, prengué pos­sessió de la secretaria municipal dc Riudoms, on es traslladà amb rota la familia, leme deixar, amb toth la seva casa del Pont d'Armentera, on l i abellia de passar les vacances. En aquella important vila del Baia Camp endegà els afers munidpaU amb la mateixa cura i escrupolositat amb què ho havia fet a Santes Creus, i al l i . abarut per una malaltia llarga i

l temble, el sobrà la mon ei 5 de febrer de 1970. nou anys i cinc diei justos d'ençà que s'hi havia instal·lar. L'endemà. 6 dc febrer fou enterrar al Pont d'Armentera en olor de multírud. on comporegueren flent del Pont. dc Santes Creu^ directius i socis de l 'Arxiu i els amics innombrable* que s'havia fer al llarg de la seva vida.

Eusebi Giró i Andreu fou soci de l 'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus d'ençà del dia de la consriruciú de l'entitat, és a dir t que en Eou un dels fundador*; a l'hora de morir ostentava el numero 7 d'antiguitat entre la nòmina dc membrra de l 'Arxiu. Com a secretari competent isiím de la oocptncïò municipal, i com a amic insubornable de Sanret Creus que era, ben aviat fou cridat a fer parr de la Junta directiva de l 'Arxiu, en qualitat, és clarh de secretari de junta. Prengué posseuiú d'aquest càrrec a l'Assem­blea general del primer de juny de 1938 t quan ja era vocal novè de la Junta des de l'any abans. Com a secretari de l 'Arxiu exercí fins al 26 de juny de K 1 ••' en què, preveient ja d aeu trasllat a Riudoms, renuncià i resti com a vieesecretari, fou substituït en el càrrec per Eufrmíà Fort ï Cogul, i e| 13 d agost de L'any següent, ja establert definitivament a Riudoms, romangué a la Junta directiva com a vocal rercer, càrrec que

ja no deixaria itns a la mon. Com a iccrctari de Junta, Ja labor del senyor Eusebi fou. no caldria

1. •Sincn O U J K 111 rL969>H PP JO4-Ï0Ï.

IBS

dir ho. rarobí modèlica í escrúpol™ L a actes presti ï assentades per ell al Jlibre corresponent rón un exemple de concütút <fe prtckió i fiu i mt de cal·ligrafia; uiU cal·ligrafia que podríem qualificar com a típic* dels funcionaris püblicv però que deixa traspuar en certa manera el veu caràc­ter: jo el qualificaria, a traví* d'aixc i d'una dilatada coneixença i d'un tracte intens, com a demitic, és a dir. no emotiu, actuí» aecundari. segons els esquemes més generalitzats. La seva assistència a les reunions directives fou assídua mentre durà el seu secretariat; després, per raona òbvïesp

s'anà espaian: però mai no mancà a J'Ànciu el seu escalf i la pera col-laboració-

Deia^ fa un moment, que el senyor Eusebi era un caràcter flemàrïc, i la meva coneixença de prop de vint anys amb ell m'autoritza a íuposar-ho. La seva no emotivitat consistia en una absència de rampells i d'apassiona­ments fugissers; la teva activi car residu en la continuïtat tenaç i recnU-nia d'una acruaciò constant» la seva secundarietat el feia actuar a través del ressò de (experiència i l i conferia un tacte especial a l'hora de decidir i d'actuar. La seva desaparició, doncs, és encara més de doldre, perquè un tarannà com el seu hauria estar un element inapreciable de moderació, de seny i de mesura durant efs problemes i les crisis que afectaren Santes Creus i J -Àrdu arran de la seva rnort^ que ell ja no pogué viureh i hauria enatj tambép un valuosissim suport en l'esclat esperançador del vint-L-dn-què aniversari Nan òmnL· múrïar, podria haver dit el senyor Eusebi, rot imitant Horaci; car d'ell resta i restarà l'alt exemple d'una dedicació obscura però decisiva, que caldria que fos imitada pels directius actuals i funirs del nostre —i del seu— A r x i u Bibliogràfic de Santes Creui

Xavier FOJIT t B U F I L L

L'ELECCIÓ DE L ' A B A T TARRÓS DE POBLET

El día 17 de maig de 1598 moria a Poblet l'abat Francesc Oliver de Botelles un dels grans abats de Ja Casa. L'elecció d'aquest abatt }a bo hem dit en una altra ocasió1, fou fortament accidentada. DPuna banda^ en aquell cas la de més mal salvar per la ingerència eesarista del rei d'Espanta Felip I I que la volia intervenia i , en no aconseguir^bOj va pre­tendre invalidar l'eleccïó. Però en rota la incomoditat en què llavors —1533— es va rrobar Tabac de Santes Creus Jeroni Conrijoe que presidia el procés electiu^ no deixaren de pesar els parers dels seus contraris a les novetats que sobre la matèria havia concordat el Concili Tridentí+ i favo­rables dels aíttes 3 introduir ja en aquella ocasió les noves normes. Sense menyspreu de la nova doctrina conciliar, l'elecció es va concordar per la considerable aurèola de prestigi que acompanyava l'abat de Sarnes Creus, Vicari General de L'Orde als estats de la Corona d'Aragó, i persona de qualitats acceptades per tothom i altament estimades per les jcraTouiüs superiors de Corden

Àrafc quinze anys més tardT no podem dir fins on les pressions reials van intervenir en l'elecció del nou abat. Si van existir — i cal donar-ho per descompta!— no van deixar rastre perquè no devien ser discutides. Però el fet de Teleccíò no fou tan concorde, potser com dóna a entendre Finestres \ perquè encara s endevinen inconvenients possibles per l'apli­cació de la doctrina tridentina que van motivar literatura i suspicàcies. Vegem si tenim prou esma a fer-nos entendre.

Fins a on arribaven les suspicàcies a Pobler es faria una cosa difícil

] . J4jrrf*fW r#úi *m *i r*£tm •VOPMJÍK rw ttmpi -.. . r..: :" U J' FIJMHJJ CCVÜ-IIJCMÍÓ •] VItl Congfcs fHíltiril de la Coron* d'Aragó iValépiqit, octubre díl

P M - 1 9 7 .

190

dc calibrar. Pciò alguna mesura cm t n proporciona un document ncnr t l l i toc de seguida la mon dc Tabac Oliver La rrdacòó cm arriba anònima i indatada. Pel que la •• la datació no hï ha problema: neccisàjïajntnc correspon a la crisi profunda produïda a Poblet per la defunció d'aquell abat. perquè ens arriba eusit juntament amb dPalrrei papers que li fan referència; i amh tota versemblança la datació ES poc arriscar deia primer* dics de Ja seajona quinzena de maig de I598 p possiblement d 'abmi d'aca-bar-se'n la segona dècada Quant al seu auror, rambé és inqüestionable que s'ha d'atribuir a un monjo dc categoria a Ja comunitat pobletin*. perqui se n'atribueix fa representació regular; la qual àreumstinaa fa sospirar que podia ésser el pnür Aquest* carta anava «dreçada a una persona molc lligada amb Poblet i amb l'orde tisrercenc, baldanxnt que aquest lligam notnès esdevingués cirounsranciaJ: H evident que aquesta persona havia de disfrurar d'una considerable autoritat pel càrrec que havia dc tenir, i també pels seus coneixements dc l i jurisprudència ecle­siàstica i recular. Aquestes eiractcrisuques que et fan evidents del m t , menarien a suposar el destinatari el Vicari General de TOrde t que llavors no existia, perquè n'havia estar Tibat pobkci di funt ; també podria ésser l'arquebisbe dc Tarragona, o Cabar de San res Creus, supòsits roa dos que cal descartar amb I * IcCiun del trxt . Era un rtpreientanr reial? Llavors calia que fos et tesiàsric, pels coneixements que cal atribuir-E

Ei document que donem a ["Apèndix (núm. l ) h fa diverses consideta-cioos sobre la nova elecció d'acord amb la doctrina conciliar de Trenco, fixada pel Papa Grepori XJV i acceptada pel concili Tarragoní de Tanr 1592. Aquesta doctrina condicionava Telccció del nou abat en el sentit que els electots solament podien donar llurs vots a monjos insignes d'unes determinades qualitats, concretament amb condvements profunds de teologia t de dret canònic Per això l'autor de J'cscrií opina que de cap manera no convenia que presidís Teleeeió Tibar de Santes Creui, que llavor* era fra Pere Noçués, 611 de Reus i baró molt dotat de qualitats de govern, de gran prudència i de molta experiència. Però aquest» qualitats no feien al cas, segons l'autor de la carta, perqut opinava que Tabar Nogués no era teòleg consumat4 na canoniu» h ibil, i !a falra de títols acadèmics o facultatius, com diríem avui, en aquetles disciplines el mal situaven a aquella presidència, on calia que hi figurés «una persona de molta autoritat, docta i de v a l o r i ; í per això l'aurot és de parer que fot cridar a presidir Tarquebisbe de Tarragona. Perquè precisament després dc fera L'elactió Tesmcnut arquebisbe calia q u i Stt examen de les qualitats

191

dc Telegit, i firo on arribaven els fruí coneixements t-n matèriçi teològi­ques i de dret eclesiàstic iota vegada que havia d'enviar a la Cúria de Roma eJ resultat de la seva insignició. Prr això Calia molt cridar a presi­dir l'elecciú l'arquebisbe esmentat.

Lautor, encara* no s'està dc manifestar que ú l'arquebisbe no és cridar a Ja presidència dc l eleccíó se'n seguiran escàndols que practicant a l i ­ment srtfalvïanra I moltes altres consideracions fa encara per a reírerar que cridi Tarquebisbe. I segueixen Les ponderacions canòniques, amb ora­cions de doctrina jurídica concernent el cas. I encara acompanya aquest escrir amb un anex de quatre apartats amb raons d'índole legal, molt curioses^ que igualment donem a l'Apèndix (núm -

À desgrat d'aquest «crit, que constitueix un viu reflex dopiníú, a més no duna part considerable de la comunïtar poblerana* al cap de dos dies de la mucr de l'abat Oliver ja sortia de Poblet una carta adreçada a l'abat dc Santes Oeus. i signada pel prior i comunitat pobleranes el dia 19 d'tquell maig de 1598, En aquesta carta l i diuen que ja el suposen assabentat de ! • l • de Tabat OJiver. i que han determinat demanar-li que. com sempre han acostuinat de fer els abats de Santes Creus, vulgui anar a presidir a Poblet Tclccriú del nou abat. Aquesta elecció ei calcular* que ca faria de v g u i d a i per això el prior í monjos de Poblet recomanen * l'abat de Santes Creus que s'M trailladi com més aviat pugui millor, per tal de salvar Aquella anòmala siruadó de manca de pastor, i els perills que podrien sorgir amb Ta triga (Apèndix, núm- 3)

Aquesta pressa féu acudir immediatament l'abat Nogués de Santes Creus a Poblet. Perú. impensadament o no. va sorgir alguna dificultat, que va retardar l'elecciú. Que h i havia pressa í que h i hagué dilació resra dar per la carta que Tarquebisbe Joan Terts va enviar a Tabat de Santes Creus, que ja era a Poblet. ï ditada a Tarragona el 24 de maig de 1598 En ella Tarquebisbe manifesta que d'ans ja pensava escriure, no solament a Tabat que hatia de presidir* sinó igualment als mon jos que havien de votar Telrcció del nou abat de Poblet, com calia que Telcccïó fos confor­me als motu pfQprio i a la doctrina ttidentina* la qual cosa no havia fet perquè li havien assegurat que no h i hauria arribat a temps. Però ara, enterat que Trlrcoà s'havia diferit U havia semblat que calia que els es-erivís recomananl·kks que ta concordessin amb aquells precepte* per tal que fa* vàlida. Larquebïsbc Terts apunta a l'abat president un argument de moEra consideradú subjectiva i sper no posar en contingència el privi* legi que rt la icva santa casa de Santes Creus d'elegir abat sense tenir

19?

ütcessicar Je confirmació apostòlica», í/arquebisbe ve a dir que si ï'clec-dó « pogués conceptuar il·legal, l « coses podrien wrrir deïs iruí gaiw*. i ca tia evitar la contradicció.

I/arquebisbe T c r « formuJa tines frases amablei. Ell no té cap mena d inclinació devers cap candidat; s tots e l i monjos estima de veritat. [ Tha mogut a escriure la seva carta el fer que elU l'arquebisbe, sigui vassall nat def monestir de Poblet —Joan Terés era fill de Verdú* una de les més considerables domïnïcaturel pobleianes—, i metropolità del monestir que es troba dins els llmirs del seu arquebisbat. Altrament Ei doldria que, tant per part de la Reial Majestat, com del mateix monestir de Poblet. I fa pogués ésser fet retret de no haver manifestat el seu parer i la volun­tat que tenia que tot s'encertés per al icrvci de Déu - Apèndix núm- 4).

Aquesta carta fou rebuda a PobJrt per Tabat Nogués el dia 26. El bon abat de Santes Creus la va agrair i contestar, com fa constar.

Coneixem un document que. al nostre parer, podia haver produit ef compis d'espera dels quatre o cinc dies que sembla que fou ajornada Telecció del nou abat de Poblet, fa una carta indatada, però inqüestiona­blement d'aquests dies. Creuríem que. subscrita pels monjos de Poblet, n almenvs per alguns delís, devia ésser lliurada a Tabat Nogués de Santes Creus quan aquest devia arribar al monestir de la Conca, per a procedir a [elecció de Tabat nou. El seu contingut, i més que el que en aquest escrit és dit, el d'altres manifestacions verbals podia retenir les presses iol4iciradei a Tabat Nogués, i era prudent que aquest, en detectar com era rebut amb el recel que cal deduir per un sectos de la comunitat poble-tana, volgués i procuris esvair-la I , sobretot, ca] creure que va procurar comportar-se amb et prnfund sentit de ponderació i de justícia que li era peculiar.

Si J'escrit que fou lliurar a Tabat Nogués manifestava els desigs que l'elecció d'abat fos fera amb m a rectitud* puresa de sufragi i pau* totes aquestes condicions no eren menys postufatt seus. I el bon abat president devia prendre bona nnta de les prevencions que se Et recomanaven davant ris peril l i i escàndols que es podien seguir per la qualitat i condicions d'alguns electors. í probablement que l'abar Nogués va prendre Ja iníor-mació que l'escnt l i recomanava de practica^ i aquesta informació, que atenyia una comunitat que es devia acostar al centenar d'electora, va frenar el total procés electiu.

L'escrit és btn ponderat. N o té cap paren riu amb els receli i fins I agiHiiviut que dimanesi de Tanònïm qoe bem comentat en començar

193

(vegeu l'ApèrnliUt mim 1). Aquest n maraapeu que J abat president tin­guí en consideració les qualitats i coneixements requeribles en l i persona elegible; la regla, les definicions de l'ordr. i la diit iplina eclesiàstica que comportava que els candidats havien d'haver cutur esrudis superiors de Teologia o de cartons, i aprofitadament, en aï^una Universitat i els era exigible l'exemplaritat de la vida monàstica Clml creure que la recoma^ nació formulada fou ateu, per tan sensata, i que l'abat No^uei, ans de L'elecció va formular als capitulars monjos de Poblet que hi prenien parc. la reladó dels monjo* que, insignin dc les condicions requ*ribleip podien «ser elegir*- Altrament i en això hi devia concordar l'abat de Santes Creui, Telecció podia resultar invalidada i derivarien escàndols i incon­veniències (Apèndix, m i n i 5).

L'elecció, tal com diu Finestres es va celebrar el dia 2H de maig dr 159B- El nou abat va resultar ésser Joan Tarrós, narural d A l b a r l m e , monjo p f o f n dc Poblet, N d'edat avançada, home sapïent t doctor en Sagrada Teologia» que havia professat a L'Emidi General de Lleida la Sa­grada EscripturaP

Aquell mateix dia l abar Nogués comunicava, des de Poblet, l'elecció de labar Tarrós al Papa. Entre «lires detalls i circumstancies Tabat de Santes Creus feia *aber al Papa com Telecció s'havia acomplert d'acord amb els privilegis que l'esmentat monestir gaudia concedit) pels prede­cessors papes, ptecedida d'uníi missa solemne on tots els monjos havien combregat, i després d'haver implorat Tauïiji de l'Esperit Sant. L'abat Tarrús t diu el de Santes Creus, hi fou elegir per la majoria i la més sana part dels monjos del monestir, arrisca un coinpendtós encomi del nou abat. ï diu com fou acceptat pets monjos i com eLL mateix accepti el càrrec. LPabat de Santes Creus va confirmar l'elecció d'acord amb els EMMUtt Ordinaris iApèndix. núnl- ó)-

Al cap de pocs dies d'aquesta elecció Tabat de Santes Creus era a Barcelona* des dPon va donar compie d'ella a Tabat general del tïstet, amb escrir de data 13 de junp d aquell any I Í9B, L'abat General n'hi acusa rebur des de Parí* el dia IR de novembre següent- És un document molrissim interessant, i que tractem de transcriure a VApèndix —núm. 7 — M I tot alló que ctis ha estai possibh d'a&soIirh perquè la lecmra ens n'ha esdevingut molt treballosa i ent ha calgut renunciar sovint a la transcrip­ció d algun per Tatwluta impossibilitat de verificació Això no obitant, conté un apreciable elogi del dïfunr abat Oliver de Pobíet> que era Vicari General i Comissari de l'Orde, càrrec que ara Tabat General

194

confereix a iabar Pere Nogués de Santes Creus, amb unt pila de comen­tari] entomiistics i de diverses altres consideracions de prou cunosiíar per a juitiAcar-ne la coneixença, tot i que llur motivació ja s'escapi una mica def nostre propòsit.

Fra Joan Tarròs, abat dc Poblet, va morir cl dta 11 dc desembre de ]6G2- A| cap de pocsh el i v el prior ï monjo* de Pobïrt ja tornaven a convocar l'abat Pere Nogués per a prrsidir I elecció del n«« abar fApèn-diï. núm- 8) El dia 23 era canònicament ï regular enlairar al càrrec aba-CÍJJ fra Simó Trilla, que fou el darrer abat vitalici de Poblet. Aquell mateix dia 23 de desembte l'abat Nogués, president de Telecció, Vicari General i Comissari de TOrdeT en donava compte al Papa {Àptadix núm. 9} Sense cap mena de recel que hagi transcendit per part deb monjos de Poblet i amb més concordança i quietud que en et procés electiu antetior. És a dirh amb tota la desitjable

Fufrui i l F O R T I C O G U L

195

APÈNDIX DE DOCUMENTS

1.

' IVJH. maig] Poblet

Molt Rnt. Senym y Pare en Oirisra Perquè tenim llcy de la Iglésia promulgada peí lo papa Gregori H ïnw-

gurm ki decret del S Coruilí de Tremo rebud» cn lo consüi provincial de Tarragona lo any 92 eti la accepn" de la quai tots I · I prelats y jo en poni d. rua unta cau encara que indigne la tebert Conforme •• eüa « cert >r hauran de repclhr molts voo dc alguns apomiotun egoo se diu y pen ÉÇÒ m convenir i i en nin^un* manera que presidi* a la electïú k> Abbad de Sanrc Creus, peraque tos qui votaran pet hulano cancov proposaran al present Abbat dient que e-LI ní é% Thçòlech m Canqnïsta y és admé* après deua t instituí JÒ lo quid. encara que t » ta al c*s; però per als iodottcï, que sór multi, í . molt ií CBS, y lo maretx Abbat com li lúcata a ell voldrà defensar U sua patt Mi i-urb- ei.- los qui han publicat son voc han de set eadusoi enni n |v f dret j pera içò w requereix que lo prctídtot fo una persona de molta autQtjrat, docta y dc vilot y u i de parer que en tot Cu etide al arquebisbe de Tartagon* Me* també que apr^i de feta la elecció dc Abbu lu uquebiíb- h.i de fet inquMtió de Ics pírts del elet abbat i és tbcàlcch D . ..n. • •. I._ y quant a .iptofiut è*. y puia lo arquebisbe de necessitat ha de p • ' l i nu cn fer L inquisició per peocn lo qu-U ell ha dc ïmbur a Roma al papa clos e segellrt, convé tnolt cridat al arquebisbe, y si no.I cridr veurl V. R_ ícandob quií seguiran los qu*ís ab iHuif lvta deJ arquebisbe certafan

Tots los qui donaran la veu ai qui no te lei pam rcqucteoi la constitució nn^- icnj. jpw fjeto perden U veu activa i no poden ya mr elegir CD cua ekcrïò v í" drec de elegir p-- • *K altre* qui no hautan elegit a indigne > açò é* cosa certlssima com n vrurà V. R. ah ! i - doctori y decrets de la YgJcM.i determinat, k» quals i - cocc m Jo marge, fol 2*. pa* 1 m i en r c Itibíc del Consifí Provincial

SuppJkjue I per amor de Déu •• ••• en açò que ímporra dich en lo cridar al Arquebisbe, que és •> > que convé

Lo mar ConsÜi de Ttento cn la Seu. 2S de reculat • ip 6 t dónj orde en In rondo del «car. quï diu l u per vou secreta ctcU o * ; declara aquev cim*n la deftnirió feta en Cistells en lo any I V R V R me la imhw que yql luy tornar en la hon mateïa

També stí de parer que si a V. R l i appat que fra SJst/e lo crtde • consell perquè demés que te bon juhl té v^lor T és i • antich que fra Guillem In pmïdeot

196

Tuus JO Üïfiífo ifldigous *ervu> |No segueix cap nom) (Per via dc c M i : ) Tomem V H aquest llibre del Ol · lU Provincial

tantosr que i he mertesrer-(AJtn I W Í I marginal ai començament | TofoeJi a suppïicar que mire

be en Jo que I ' »crich

Arth.n Hm**» M M W * M*dt*l fliJn *3T. I W .

2.

) I598 t mug] Püblrt.

L " COOH_

Lo mt>nfc |P m o n j c i que m io concorrent cas de elecció fihedora donaran sno vot .1 petvonj que no ting* les pam ie* quals rcquiícòt ta Constitució del pjp-i Gtegoti 14, acceptada per tots los Perlars (sic) de Catalunya cn lo any 1592, sabent que no lc« téT súti ptivats de veu activa pet esta vegada, es a saber perden ton vot y lo dref de elegir resta en Im altres que elegiran o io degit pcisotu digna. Esta concluuó és cení^ima y sense ningun dupte pet quant e*tj aní per la sglésia cathòlica determinada* com se veu Cap. 7 cum in cuneta & úhimu ete de ekccione Cap- -aipíum. e ibi Gln. cn tü_ Cap. quíquii tudem Cap 2 de elrccione in 6" ; v està cn U comuníisuna sentencia dels doctors V Conit

U elecció felí de petson* qui no lé Ics parts que requereia la constitució del papa Gregori 14. la qual és conforme a la regla de nostre sanctisjttn parc sana Benet en lo cap. 64 y a la deünttió de nostre orde dtsiinctiooe 7H

cap- 3. la tal elecció é* nulla y irrita petque és contra la constitució de la c k - j j cathòlica la qual requereix com a forma substancial pet a la legitima

electiò les pans convenient* de ckt Cap 64 que contra ím de regui iuris in 6k" 1 . nan rfuhium C de legibi Panormini Cap- dtidum LH n. 8 de elecr. SvJ-vc^ter verbo electio I , n. 16 e Angelus verbi eode n. 24. V Con«-

Fcta la eketió lo Arquebisbe de • • - • • - - • r en virtut de la dita constitució ha de inquifir f fer procés acerca U per som del elet entre altres pam, és a saber, en quuie* univetueats, quants, -f•-. y ab quin früyt Lú dir haia vudíat Ideologia o Canooev y de esa y de les partí alrre* requí-tn» per restimCAÍs secrets que ell per son offici pendrï. fet lo ptoctv fermat y aiithcotjcar j se­gellat ib wn sageIC, lo a de emenar al papj pera que alií ie eaamífte tot c o u esta ordenat y si lo Arquebisbe troba que [o elet no té les pans icquisiw* de necessirat està clar dit y a de dir que és nulla la electió y ie burlar! de nosaJ-

197

crrrt y dirà que de nou fa^am altta dectiò Açb coeu» cot pet d iu constitució en k> Jibrc dels GHUJJV Provincial* Tarraconenses foL 24. S hc< püftn omiía. l k de elcciione-

4.' Consr Tenen 1» electors ohln- j im dc elegir al més digne w p e u de petar mor-

E&L Gcocilium Tridenr. 5 * 24 dc r c formKiuoes Cap. 1, VCÍSG eosque alkuú pectatis Conflinjciooe ptedictj in boc Declaracicme 7, cap. J. Àbbates iebcm elegi qui sint vite laudabili*. etatis leginme cornpctcnm lirteraturc et de legi-tiriKj matrimonio uisi fuerint mm eis dupenutum. Àbban i contra feteot SLC cuiti pane er aqua usque ad Capitulum •• •• iLc super boc veniam petiturus et electores in p u c et aqua ultimi m u n i m tint per annum. Et definició ante elcccionem recitatut in Ï Í D £ U U J eíecoonibus

AKNM t cúJ 0t4 f L i l .

1398. nmig 19. Poblet

Et prtQr j wQnjoí d* Pobttt irtdtn r*b*t Jf C r » j ffw • JJ r J ^ M -iiJir FtUcció itov a ^

Molt lUtre y Rnt Senyor. Ja auràb peüx yo, entès V. 1 * U motí del tenyot don Francesdi Oliver,

ptre Oüsrte. que sia en l i glòria. Estos parc* y yo havem determirm i suplicat a V. S i n faça la mercè de acudit com sempre an acostumat ! senyors Abbats deiia tania casa per* assistir en U elecció del OÜU abat se a de fer y íer DOS U molt senyalada de venir i b toia la diligència possible perquè estam com orelles sense pastor f en perdi com sap V. S* de La tardança. Guarde nostre Senyor la molt ILIrre Persona de V S* com per tors és Viciar.

De Poblet a 19 de maig 1398. Molc llttre. y R O L Senyor. B. L M , de V_ servidora Los prior y convent de nostra Senyoia de Poblet

{ A l don i ) Al moJc Llltte- y Rnt Senyor lo senyor Abbat de Sanarà Creui

A H N H wd. 437. F. 112.

1398. maix 24. Tarragona.

Carta d* t'jrç*Mlw * faèat dc S « ï í í sobre ÍY*Uc£Íà d'ah* J*

Molt Jüuc Senyor. Encari que tM de ara pensava eioïure i V. S y i l Rnt Coavem dc*a

unim c u * quint nïipora que la elecció dt Abb-r que sc I de fer « * conforme al* motus propis y i *ao Consili Tudemim. per «cu*ar algunes novetat! que pet p u t de Sa Sifltcdat ¥ de H Magí M 1 *e podrien rtKteyr bo be desat de fer perquÉ me asseguraven no íera B tcfflpv Ara enterar que l i elecció i*s diíferida me tu paregut no txcusjr.ho y representar a V _ i * y al dut. Conveni qujnt importa sia de U minen* que he dit pera assegurar n o j pose en dupie l i elkwió que Jana y druJ» V. S esforça/ tmuò Jah i V . S. O M a jc/vidor que U *6i p « i » pour efi toaringèneja lo ptívilegi que rí U ma sana c*n de Santes O e w de elegir .h n *em «nir neteuitat de conàrmació Apostòlica ni p v u r per to Cofuistoei deU Illmot Cardettils. que podria ser que fenrv aqueaa elecció quals DO > deu iraguewn cn publich lo que e«à en quierur y iens contradictió alpina Yo DO tíftch paisió per ningú que a iots exos religiuios ame de verc* y (inch molta obligació. H*-tn mogut es-criurer U i Lo ser nat vassall d.exa *40U casa j metropolità y estat d i u ma diòcesi, perquè en lo ptevenu ni per part de sí Magí ni per part del múnev tjr. no se-en pugi domr culpa de no hiver dit lo que os p w n U f la gana que [toch que acetten en lo que mè* del servey de N. S to q u i los üluiüioe y guarde la molt Llltre. persona dc V. S. y p/ospere com yo desige, en Tarra­gona a 24 de maig 1598.

Besa Les mans a V_ S_ Lo Arquebisbe-(A| dors j J Del senyor Arquebisbe de Tarragona rebudj en Poblet a 26 de

maig 1593 Ay resposta.

AHNM. cod 41TP £ 148

5¬

1598 maig. Poblet.

«4pPW mvmpi J fébdt dc Smíwi t ™ toí** FtUtuó À*t r?cM

AÒMI d^ PúbUt.

Molt JUtre. y Rdm Senyor. Puit nostre Senyor D i u nos ha feta tanta merc* en c n m r - f t n a V. S f c

pera que ab sa /nolta prudència y charirat nos preiídesca en h present rlecció de Abbat fahedora, dcsirjanr noialrres se f u i * *b iota rcetitudh pureu ¥ pau, y pera d.afò tia necessari prevenir loi iocoflvenïeoty perill y scàndoli que per algunes affeceioos humanes j igt»t*otia de algutu electors se poden seguir si DO se acudia ab prvd™ prevenció de aquella Per f n I n devots y ielants U honra de Deu y bé dt t u j sarna ca» hurnilmecu *uppbcam a V S* sia icrtA pendrer informació de tocn Les pemnes que vuy en e«a sana a u tenen les pans que requtrncft pera tsiet Abbat de clk. la regla de nostte

Pare -n" Benet y l i dc^nitiú de notrte Orde y la Constitució de la [glesií Cathòlicu Romaní; y com per d iu Coostirutjó del Pipa Gregori 14 sia neceuri que lo que h* de éucr Abbat dr Abbadia consistorial h i u de haver uuduí ThcOlogia o C inooes en algurla Unrrerutir y aptoútir en una de o t o sciénucs l·i 11 u donar demonseraciò de u docrtina, y que fien de * :•!•• exemplar y llotublcb comam de !• dites par» per dita informactó quines són Les per­sones que poden concórrer en diu elecció present fahcdora. V. S * sia servit ab acre püblich notificat als eleccurs quines persones se troben ací a les quals se poga donar lo voc pera «ser Àbbat. pera q u e no se llancc m i de altte penotu que no rr I n pom rcquisites se ( AU * la ekaió oulk c i r r i t i y ie ving.i 1 alguns scandols y incunvenients los quah prübabJtmenr se seguiran si no v prevenen. V com segons prudència y ju^rlcií se degi iie fer u i hu­milment ho torturo * supplicar 1 V y ah roí eocharjmenE Àlrissimu\ etc.

rt HNM. cOd. 4i\ L M»>

1598. maig 29 Poblet.

Cdri* de t'abat d> Santes Cremi ai Papa sobre reUtció Ja thabat Taeríi de Poblet

Beatissimt Patet. Monurerio Sancte Marie PopuleiL ordinis Cisrerciensis. Tarracbonensú

diocesjs, quod ccnobit Sancnrum Crucum cuiu* ego quarnvú iodigous cunm gero - ir - =• - o t . propr» desí 1 tu to pa^ore per murtcnl tcfteribilií qufrftdam ham Francisci Boceller er de Oliver, qui *exta dècima die calmdarum iunú hiuju-. MIMI m Domino quicvit, iuxra apostòlica privilegií dkro mofUïtcrto per predecessores S. V. conecua, eleccioni novi abbatií hodie celebraré inrer-fui a subpiiore qui toco cenobio preherar et ipso convenru vocatus er requi-> Í O A Me icagc pteierne atque eleccioni presidente hodie n u die que quinta est chalendariuru iunii* post miisirum solcmnja recepto *b omnibus sacra-mentu sancrissimo Eucharistie ac devore implorata Spirrtus Sancri gràcia, sum­ma cum pace et rchfci"- • concòrdia, a longe maiori et saníoti ptne roonicho-mm COnventualium hberet CtOüflke et alrtque íftudc -L I = _ • - • _ electm est vcneiabilta frarer Joinne* Tarnïciui presbiter. tiusdem monasterii fúiuy sacre TheoJujïie doctor tntrquus qui in Academu Llerdcnsi tacratn icriptuïim uni-versiíam stjpendïo publico cum Jjude est interpretatu^ vir et exemplo vite et vinuris loriflo rempore pfobate testimonio daru*. eratii mataré muhisque alib eximits animi dotibui orftatus* qui» ne voluntati et ordirucioni divüie tesis rere vidererur, vehemenrer rogatus a multis fratribus e* a tne inierrugatuí eleccioni de se factch sponre et ex catirate contensir- Ego vero iurta commu-

1QQ

oi* sraruta ordim* M i t r i a **ocw Sede Apostoïica cünfirmari tlctí temem hifx •. i fi n ]•_ .LE I ; et liudabílem mox cunhimavi. Hec autem omftia S. V. scribere mihï viuiío tví. tumF ui muntri mco satisfaccrem, rum. uc S. V. qui dttet j t jum Mimnnvttfjnr et affecru rogarem et observarem ur • me rke b o » ap-probaciooe rt devrtis £ V. tibi mutuchis buius cemiw* vew* singulari n U t t Apostòlica benignitat favete d i . • • Speramus enim o m ne* Tencrvbilem hunc virura exemplo vitc, doctrina* w r c Tïieclogit nun sülum huic roonas-cerio I — H M-iciL- Püpultti LJTLIJ! --• plurimum et splendúríi • i et tori reïi-gwni Ci^crcícnú multa et digniraris ornamenta çt Habüítafís presidia aUaru j i m _ SuxTiwrcjn vesrram Deus Omnipoccn* pro suí bcnígjiirttc ad coffitnLincm et feJjtuTi cathulic* I4c u w r Eccïoíc saturn multi* anni* «rvet ÏDCDJU-mem ur DOS s iHTiwit ric bJii uptamus ic prece simplia ipuim deprecamui

E monasterïo bejte Marie Popuicfi ídioi c u r c i c k u n Tarrachoacnsis diocciii ptedkta quinta dic talendarum iunii prrtcarú anoi rnillcsunï quin-.•í cm - p i . nonageuirui uctavj.

Sr V filius obsequentissimus cl indignu* qui sacros V S. pedeí Ü seu Unir Abbií v =i 1.1..: ur]i Crucum. (AJ d o t i : > üancriuimo çr i" •• i • • • Domino nostra Pipe. (Hi ha una nora contcmporanii que d i u : ) Còpia dc la l í tn se tnvü dc

pon Ad lllne. Sr. fra don Pere Nogués abat de Sucres deus per la confir­mació dd lenyot don abat de Fübíet nou cLet fra Joan Tarrót» mestre en Tbeología.

ÀHNMh tüd 437, t 138.

7.

novembre IS Paris.

Carta labat Rtntrat ai dw Saniat Creat tobre ïtitcíià d'abat a Poblat, i wotntmml·Io Vicari Gr+*fJÍ « 0 (fa de moir mal llegir Les falles que íl·l hem pogut vrriúcir van indicades asmyalanr el nombre aproximar de lletres enrre claudiíors (•/*] : o de n:-n i en * q i m cai les itifres v u precedides i tegurdes de punts suspensius [ P . P i/a . .

Admodum rc^crende in Chfisto confrater chirisïime. Magna no* [çfitjd tifmium lirrcic R. P. V. i• I • h• •;-- iunii Birtinoïic i|m-

LJJÍ- Ü M intc pjutsn di» picvcnítüiii in bcnediccíonibus dulcedinem Ï U Í crg« nov amori) rt I . . . . Quod ulncium nobiï c m t [*nco gracius «ccidic ^ujnto gM*iai «r i i i i obim> pic mcnwiit R. P. Fraocüci OUverii tbUrií Populcti- N Ï O I a im V K O H - : . I DDHTO qiuntum a multonun IFLACÍDOT mudirc pDfjjmus iTi.LLLtu tum digniucc ct probitirt ícae funprc f iu .!. ii j i aac Jebc menier no? cum amujifc lüdi ob iacmrim quam in u m pia pisicue fecinrt populctaiu domu^ ram tciam no cer ordo in hniuï fidclis ac pudenris sui

201

cninisiti f inv- iocmf Sed quando Domino Deo pbcuji cum ad se votaré aliud nou pouumui quam divine CIÜI voluntat? conforman et dcffuncú animi Litjn.un cum I i - . l i i - rèquiem bene precari. Quod duen facimus qui> que plui i . i - . i n . ea omnii fl P. V. egit m telcbtKmne cletLjoPi . n - . . J . i m Rr .thSj.11 frirris Joannit Turó* quem faciHe ptriunus lubcmm 111 virtutibu* et dottrmr doiibus efít prcdusuin de quibui (um urn prctUrc ftubis R. P V. tooimendac (JDLIOI tajuurn opcitemut vi gravn nu* senettu tuito oneri subcundo f- • r• - corporis ut am/rn vote* luppeditcl- Venim poteu est Deus in bencplacito suo in£rmum torrobome et d t k i t m c m eius narutam susrinere in I I Í exequendis que ad u-m glorilm et Ulimarum salutem procurandam necessarie sunt. Promdc - i curn decretum suc confirmacions mimmus er B_ P_ V rogamus uc quod constar sua interveniu cliborirum íuistr hdcLbus ct prudettibui SUJS cootiiiis solljcitr mvef et conJuvrat Quod -•• •• R P. V. •oa nus uuslecisie smbrr suo -_: a o n muncii com in Abhatu digniuteta assumpta fuit in R. PiedecewHis sui demomii bcum POO reptehcndernib culpa rwnquc c * m quod n t w ncgligcntj* ..-c prompte voluntaris deffrtm pre-temirtirur. Stimus inrerclusa fuisse hacttnus it ir i fr i l/Z^. j ad nos pro-inde t im ^raco animo nus excipimus suc obtdientie sponris quam si statim posi suam promoc m n e m ram prestJtisset Hoc ipmum R. P. V mtabirur viccaríaruí nostef quem ei conumnimus pluribtu ad d«ri racionibui. P r i m u m enün cura u tdeo piompturn ac oh *qui r nobis pmfttcirur ab ofbcio subeuudú rainime re potest nec deber excuutc Ücindc vero qui ipsum me-lius exeiceat via alius experittur quod jbunde piubant eum sc constinier ei pretlare opposuir JLCCI accioni monasreriorum An^onie ah ordinjs capiré et torporc. h i r u quoque in restauracions monasferii VaClúdij ne (omra cona rus indigno» tara acetbe sed bcnedicru* Deus qui per R. P. V . indusrrjam ac prudenciam frfií cum c« rcntacmcít provemum hunc U I w nionasceru iU(U4 in mdiorem formam et quietem qiurn esvt antea iU restini-rus. De eis oomibus duo procuracores 7 M~ . . ] tius predrensor nos cerciores reddiderant aC diífuso nobis teriptetanr R. P. V. .,: Um: ielo ac - ucmenn •EUJIU pro ordinis noitri con^ervucione ramqu^m murum [ ^ j n * H ) Qu >d cum m^gnopete quidrm LaudavimusP Eciam nunc amplius et in nosrre ergo cum grarumdini rcstibcacíoncm hurvc bonorrm ei defferimus ui ipsum pec i M M j i tuis R. Coabbaiibus diEigamus CUL nosirwn tocum «ícem ct n x t o u u -tem n-)%r:.un errdam-1 SuKipíar itaque hoc a nobis Kommt^uni onus necquo se eatuset leoccfutrtn suam causerur. Nequt en un debdis « i per Dei graciam ut «odirimus ui de ea quod de scftibu* - LI • _s• dici posMi cruda cr eo vjridisque lencctUL Sí sensus corporis sunt senilcs eo magí; in us qui pre-iunt Jaudab[Íes surtt et ad muneía pubtica obcunda apciores. Nam ct eo arc püus Mrc. animi longo terum usu ct eipcticnúj \unt vegeciorei et ad regen-dum p ju J i r-.t Promde non denectet hunc laborem sed a pudo ipsí Vicc-carü mstrú oficio irr fungirur ui ex eü nugnam apud Deum g/tciun ct apud H^rros omnes huius otdmis pceiiím et professores promerearur. Addï-mus preterejk lineras subdelegat ionis nostre *d confercodum msinuí Pent-díccionis abbacialiï electiu ahbatibus et abbatissis iuxta f^cult^tcm ? nftbts a Summo Pontítce concessam vídebit ex brevi eius apostolico in prefatis liiterís

202

dncripm H m t ^ratom iiflpíciaviniui w demcepi wmm« R_ D. Epiicopi itu aJjquoJ ïn m»trt mnnastetta ex tollacione ipiiu* bcncdiccionu arnplius pretendent Nutli adhut aJteri íotnmiuimu* hanc lübdelrgiCiünern quam duo-Cü H quarrur p r ü m ü R- CoabtuJxw DMífït- Jatn vera quana cum digni tat* ordinií ea facultat* simul t t Vïccwtatu OOKTD uti dcbe*r R. P. V mooi-cione noítr* non i n d i c i prudent! namque J*t « r diii™. Ut autem felkitet * p a r i re et urgeociorc ooitrí wdïnii negocio funceionem murn AUlpiïetur i d cum mittimui tnditeiooem Capituli CeflenJü oonri, quun ut iuxta eius rerwrem unjrulïs R- Abbaribü* nostri ordioii per Hispuiias intimar*, et qui* mirtümu timàliter ad Conpregicwnii Castcllc ct Liuírane cum lirte/ïs peculú-ritus quibus Rdol· eirum Parres bdftamm et tO£dmui ut eidem CapiruJo in-tervcniaOL ±ccure ec cuot urcvacione c i i rcddí curem, obrint rogunui. Cupj-mus probarc D- N. Pontifici prefatam induccioncm illü fuüse intínutam ideoque necrssc e t ipsum cum nosrrís littcris in utroque plico dauiam per

; •• TabellífuíB cú tradi ne ullam u obcdicncic racionem prctcïcíe pouim Quu vero R. P V. ex debito huiu* ofàcii u i trnetur pre cetetií pre-firo Capitulo intcreise f-.-l/Jv^ ] ut rrüa ad ipfum veniendt Dux srt ei aucror id ab ea nuxime requirünm et cupimiu [...1/2..J enim prudentíuíme eiuj coruÜia rej^nnbus ordinu nccc^útatibuï potïe plurímum suffrigari. Sane si u i u i et h.K- • p eius *ub cordi c \ ut « s e don dubiramus hunc laborem wbire huieque M necetsarío operi opetam w i m oavare noti gravibitur. Si qua pteterea deoïiarte [...2/3-.-] dukiuime Ülatuí cistertieruium er nobis hac occiiiODe [-. 2/3 -J te ne* tu adventu suo uobü tembitur- Omnií mora Jnnga erit [...4/5.. ] nos suaviter completamut Domïnum Deum jogamus ut vos iq unció iuo servícïo diu feliciíerquc covuervet et nos devot LI v«rru precibm -- -NI n i r..l :p. •• • :• petimus.

Parisii in co le^j noitro u n a i Bernirdi díe dècima octava noirem-b m im

R. P. V . Rego uc quam cito poterit transmirrar V. D. tabeLlarum (...2/Í^.] litte-

rarum mc^rum ad R. P. Presidenteï Congreptionú Cauelle et PorrupJlie et indiccionetn Oprrub i rr - . : n! . Rectoribus Milirúrum qui S U M in Hispània notiíficari cu ret. Hoc enim maaime ordint nostro rnteren

Humilií coofrarer. Fr. Edn. r : . Abbu Cütercii geoenliï. f H i ha una nota mar^inad que dJu;) Hoc ad R. Abbatem de Scttí- Cruti-

bus scribimut ni hac notula scribenda non decepti ïumuï ut coiniciebamus, <AI dotsi) Admodum reverendo Domino Abhate mooa$rerü de Sanctiï

Cnacibus nosiro per Hiipaniai GeneraÜ Vkatio confratri u s t m ïn Q u i n o

203

8_

1602. deiembre IB, I oblet

Ei finor i : j t ^ ^ ^ r j cn^#fl l'abat d* SmUt Croms qm* vafi a pra-

• llustre y moll Reverent Senyor. A pl-Lt-ur 4 L Divina M.iy. r p r i : : . n r- :L i . i celestial LJ.IU.L Lanima

del Rdm. Sor don fra Juun Tart6^ ïibat dcita santa cua dia que contarem onze del prtienr, Làníma del qitfJ fp^c de la eternitat, com *c conlie, pet ser estada u n.urc r.LK reconeguda rtburs tocs ios la^aments de la Suca Mare Ijrlesja ab les dcmon^rjcïoili que.s sperairen de perdona tan chrutiaoa y vida religiosa, que tots restam edificadíssim^ y ab la certitud de confiança que-s por renir poueiï lo regne beruvçiuunt. participa tu de U visió bcinhca

£i forçai haver dc fer elecció de nou p*KOr y ptelat pera govern deltes ovelles que no ïAjrn desearriadci. La rardanp és perillosa conforme corren lei com del món, per ço Los pares del consell y tocs los demés y yo unànimes y conforme* lupplícam a V. S. per U entranyes de Jeiuchrisr que poitpouda toca m w i y tardança noi fivia JJ úlira y acouumada itxrce que so* prcdttc*-wrs y V $ solen en xmbUnc ocajjoos» puix delia se servirà la Senyor y nosaltres ne rebrem particular benefici.

En Lo demés donarà V. S crèdit al pare bnser portador desta qui de part nostra i y roníï i i irJ ! . i mercè • pphcidj restam supplicant la Divina Bondat guàrde U llluitre y molt Knc dc V. S-

En Poblet y desembre 18 any 1602. [litre y mojr Km Senyor. H L M. de V. S* J W tnaïors itrvidors Lo prior y convent de Poblet {Al iobrescrïr:| Letra del pare prior y partí ancians del monestir de

Poblet per la mon del senyur abat fra I--.IL 4 -XVIH. de desembte 1602. Rebuda en Barcelona.

ÀHNM* cod. 07, f.

&

1602. desembre 23- Poblet. (

Labat d* Sa**** C*m towmnka al papa : L r .- d* Cabo* Trtíi* d* PfibUt-

Be^tïssime Parer. Moruwerin Smçte Marie Populeti cittcrcicmit ordtnís TirradwocnMs dio-

0 i j• quod huK cuiu5 tgo qUJmvis tndigmi curam . ••• vicinum • J ptoprio destituït) pastore pet mortem venerabili; quondara fratris Joanni% Tarró* qui undecitna die decembtis anni curtentis in Domino quievit iuxta privilegiï

i?04

apostòlica dico monauerio pet predecesaorn S. V conccis* per priorem « coovçfliüm eioídem rogaiui et requititu* fietcioíii novi ibbitü bodie cele-facare .. : r Mr ut qua prncntc atque eleccioni presidente hodiertu die que vtgtiimi tcrcia est n ^ u prediai íummí cum p w « R J J ^ Ï C H J B B C O T -dit post rnisiarum wlemnia r«epto !- omnibua Stncussimo Satramenio Eu-chiriitic devoteque ünplorau Spiritüt Sajícti gràcia per formim icrutlnü • k»ga m i A r i et iuniori patte monichorani cwvenrualium Hbcre cmnice et ib^que frauJc aJtquo electuí est vevrabilú ftateí Sínxn Trilla pfnbiter. moruchus dicti monaiterï e*preve ptofeisu*, congtuenter iittenruí et plemua ordjuís nostrí diíftnKtonum ct statutorum habens noicionem. vir et exemple Tire ct virtutis kmpi trmpare probare testimonio tiàiUï etirií marure. muJtíl· que ct fihtmcjs animi d«ibuí oraaruï. qui qnía providetu et prudeni per innos muJroï dicti moítiistcrú martiris ceLlenrii jüittque funecionïbu* prefuir. Dcmumque ob suam religionem er timoratam túnsciencüun et tnirumn eca-tem na confetsorem monialium nwcusterii Villisdonscllc ordinis prcbbjri eitramema cmtatis Bartlunone ctnstïruti per otdinem núsiri TÍsirttorem et Vicarium Generalem depuutm. ac detnurn per dkturn quendua fratrem J « n -nem Ta/rós ptoprtutn abbarem ct modemurn Vicatium Genctalem confirma-rui canto quo muflcrJ Uudibiliter pJunbu fuit funcrus t n n k Vir itaque ceterb cenobu predicu loage ... et confutruüxú tuomid aucuterü er TLiïtl· lorum rrLI:ir.• ri. ct DOO solum id dicTum abbaciarutn. verum ad alíam multo : H J I Ü : L M I digniratem iudicio rïito perqujun idoncui. Quine voluntari et ordi¬r. : :• J d jviK tedeterur reiútere quinimo ob*equium presum et dicti monai-terü et COnfratruum suorum utilitalibui aC paci pie consuítret. rogarm l multú ex frarrJbuï « a me interrogaria elecïoni de se fura sponte et er charitate humiliter con^eusit. l i • vero iuxiï commuïüi statuta or dini* nostri a tancra Sede Àposrolka confirmarà cJctCJonem hanc canonícam et liudabi-leu JTJI.IX ton&rrjuvr. He< joiera S. V. icribere curavi. Tom, ut murieti mec latishciam. tum ut i . V. macedet animi íubmiisíone ct affecm mgirem et otrictrirem ut a me vlrc f a a a «pprDbarep et devtMií & V. tiliú tnonacbú huius monuteru »lita singulari apauolíca benjgnicate fivere dignetur. Sanctitatem V . Deui omnipotent pro » a booitare ad communtm et febeem cnolíce sue ecelefïe ïtatum muJcii annis servet iocolumem ur nos saoctitacú V. filii opd-mu ac prece supplíci ipsum deprecamur.

E rïrOnuterio uncte Matíe Populerí otdim civercieiuií Tarricbüneruu dioceus predioa dic vi^nima tercia decembrú pte-semi m m mïDdiïni « -ceveuirni secundi.

Sancticatif Veitrt. Film obsequentdsunm et indigous CUÍLU pedeí oicularur+ A b b u Sancta-

rum Crucum.

NÒMINA M O N A C A L DE SANTES CREUS Y SU CONDICIÓN SOCIAL

La tüodjción social dc I n monjet òc Santes Cmis ei muj difícil Jr ettablecer, induso de rutrear. Nada se conserva del monasterto que pro-pomonc dato* sobre los Cu • les ic puedan establcceí rrladün« de ítidi-viduo* : no conoeemos ni un regïícro de profesionti oi de comas de h£biroH

ni de ingfcsos dl monasrctio, oi de admisiones de e la» alguna. Nada eo absoluto desde donde iniciar una lísta nominal de monjet. Todo* los daros que contxtfTKM de la nòmina monacal nos han tido propúteionados por documento» •• refetenciat de prote-dendat tan divertai tomo dispenu. Cuando se ha enconïTado una inicripriún coleetiva monacal en algún do­cumento de entre los que hemn^ cenido la fortuna de recuperar o e l i m i ­nar; cuando c| hallazgo. siempre insòlito v rarisímo, ha sido de una mi­nut ! de SUÍ acta* capitularé*, el censo de referència* del monacologío ha experimeotado uoa aponactón categòrica.

Esta singular forma de colettionar el monacnlogio de Santes Creui explica que la mayoría, çi*i totaHdad de los monjes del monasTerïo que han dejado rajtro eo Jos documento*, son los corisras. que hay que conje-curar itempre mayoritariamenre de procedència mis selectiva que Ens ral· v e r m . La maia de éstos v de tos donados. eo Santes Creua et casi total-menre anònima a rrav^i de los siete siglcn de tu bittoria comunitari!. Sï alguna mencïón de ella* queda en los papçles. de algún converso aí*ladob

esra tnentión lurle ser rïiuy tardin cronològïcamente. perteneciente ya a los siglos de franca decadència del monasterio. de tos ultimeu de su vida monacal; y hay que considerar. fodavJa, que talet menciones son esport-dieu y aiempre referídas a moúj« que ejerdtaran algun cargo cn l i o > munidad; baile de Las baronias. procurador o representant u otros oficiós de ternporalidad analogos y siempre: toncerníentes a U adaninístrariòn de Ea hacienda monacal.

A pesar de las dü^cultsdea apuntada*, en lo» cuarenta largos a r t» dc nuettra rrtoleeeidn de datos para el monacologio de Santea Creus, lleva-mos registrada* una* novecieotos nombres de mon jet Cretmot que he mos

206

tonieguido U D I mpçrabfc proporciòn dc elloa* quiais una mitad «praxï-nuda dc tos p r o f e w turista* que hubo o pudo haber

Con una aprteiación global sahemo* que el r n o n w e r n i de San rei Creuí renta, a prindpíoi del l if l lo X I I I . una comunidad tompueit» de 4 ) moojes- Oremoi que e«m óín medi* o vílida para todoi b t riempoi del rooctJírerïo- Quuà en J U Ï dècada* culminaotei, las última* del *iglo MM y el siglo X I V en su casi toralidad, el rérmií» medio de monje* t u basunte superior, intluao •• medio centenar: en el p l a » de una genera çión y a eapenuu dc fa comunidad de Santes Creu* se r c a l i u r m dot fundaciopca de abadLas cüttrtierue* con pmcroal eactuiivamente de nuea-tro monairerio; la de Valldigna en cl retno de Valencià en 1297 j la de Àltoíonte Cerca de Paíermo, en el reino e isla de Sicilià en 1307, funda-donc* que rrquinrroti siquiera veintiséis tnoniei profesos de la cua madre Però la propKCión se normaliïò Juego porque, cuando a principi» del • -• XVJJ el ahad general Edmundo de la Cruí visità J San(e* Creui, el numero de sui m o n r " lindaba al medin centenar, número que, un poco por drbapo era el dc Ja fecha de tu excJausmciòn en IG3V

Duranie cl vglo X I I , el primero de Santes Creua, bennot tooseguídn reunir un largo centenar de reverenciat nominales de Ï U I monjet Esta nòmina monacal de Santes Creus « particuíarmente interesante en dos aspectos ungularei; el primero de cMot porque no correipúnde sino a la segunda micad del siglo, por Jo que dicho nombre de moqjes conoddos COnvendría en proporciòn doble a la indicada con relación a otro siglo cualquiera, lo que nos da como consecuencia el periodo historien de Santes C f n i i <wi .!•.;. r canridad de monja regisrradot; y en Kgundo Jugar porque el conocimiento de eíta nòmina es ba*rante mas preciso de lo pre­sumible ya que. al revés de lo que se acostumbfaba en aqucl riempQt p n

leemqa de los monjrt de Santes Creus una cantidad muy apreciable de apelhdos o sobrenom bre* que Jos singularian e •• . I ' I . - J R Exacta­

ment* ttmútejïioa 112 nombres de monjta del siglo X I I . dc lo* cuales solamcntc 14 nos proporcionen la sola referència de su nombre propio o de pilaL una buena mitad, p=.i-s. o » viene cognominada de alguna manera Entre loa p r ü m o i *e comprenden rodo* los a bades de Ja Kguodi mitad del siglo X I I , de quienc* dcscunúcemat el nombre familiar o da­tin: i YO a excepetòn de uno de cllo*" Bernat d'Ager, que, ranio puede ser considerado de este siglo como del aíguiente, pues Cerrò el uno y abríò el otro, aunque casi siempre viene designado con el solo nombre de Bernat.

De los monjes de Sanret Creus de la Kgunda mirad del siglo X I I co

207

nocemos el evideme origen nobiliarïo de Guillem de MoetpeEler, eo el caso que debamos incluirlo en la nòmina comunitari* de Santes Creus, de c u p monastcrio ha dt- ser considcrado fundador, màs que míembro con* venruaL Igualment* perrencciaa a la oobleia dc cntonces Pere de G i n -m u m ; B p R. de Aqgk*ota p Galceran de Pinós. Pere de F a s : Ramon de Sarrià; y quiza algún otro nombre. Quiïí debamos considerar apirte, c-iinl·k·n. la excepcional aüucncia de un grupo de miembros de la canú-mca barcelonesa enne los cuaíe* figuraba el mencionado Pere de Clara­munt con el cargo de sacrista, y otros. Tinto o m i l numerosos son los monjes de esc» segunda mitad del siglo X l t tingui ariïado* por nombres de poblaciones que lo mismo podrian determinar su procedència ubicatíva, como Ja del nombre de família que lo dio al lugarP y que debamos adju­dicar a un nivel socul menos cncumbradot una espècie de clase media, que nos revclan lai cogmmínacioneï de Barberà, Calaf, Caldes* Castellar, Castelló* 1.x. Límogn. Llagostera, Malgrat* Malla, Obra, Perusia, Puig­cerdà, Vic. y alguna otra- Con escàs cognqmïnaciooes ya apareten alguna^ profesionale*. como: Ballester. Pellicer, etc

Correspondients al siglo X I I I conocemos 144 monjes de los cuales 3^ no nos proporcionin cognominaciòn. Entre [os cognominados hay un par de abadci. Dc entre los singularizadoi apenas seftatariamoa alguno perre* necíente a la alta noblcza; de origen nnbiliario mas discrero podriamos registrar a G- de Bell-LEoc, a R de Castellet, a Alamany y Dcrnai de Cer­velló, a Pere de Copons, a P de Montoliu, y a algun otro. Pocos en reali-dad- En carnbïo laj cognomioaciones Eocarivas son numerosasr Agramunt, Artcrs, flalsereny. BaionaH Blanes, Alp. l'Espluga, Eitalcila, Fortuny, Fron­tanyà, Gtrona3 Gramuntell, Ea Gran Selva, la Graua, Ea Gornal. Lloret. M 11 sc-i • l i . MerlerP Montagut. Montornès. Montpalau, Osona. Pacsh Pon-tils, la Riera. Riudarenes, la Roquera, RubióH Sants. Sanaüja, Sant Hilari , Sant Martí, cl Soler, Tolosa, Torroja, Tom, Vaiïs. Vilaseca, ç t c En eate siglo desaparecen pricticamentc Eos nombres proíeiionales; aunque o t r « pairontmicos ya aparecen con relativa profusíòn: Andreu. Arnau, l·icnc-ric, Berenguer. Bernat, Gorard, Joan Pere, y algun otra Esra profusíòn de cognominacïones locativas y parrooimícas creemo* que sehala un pro-

ceso evolutiva democtàtíco evidenre. De la primera mitad del siglo X I I I e i preciso registrar una vocadÓn

monàstica doblernente singular; tanro por el p m t i g i o nobiJiario como por la categoria jeràrquica del postulantei Pere de Puigverd, obtspo de Urgel. cuya sede dimitió para entrar como monje en Santes Creus.

?03

Del siglo X I V conmermoï basta Bï monjes. de los cualet túlo d e « o -n o t e ™ •pclltdo de K Ü . De entre ta* 79 que re™ ipenat eoccu tra­mo* aïgiin aprllxk) al que podanra adjudicar origen nobiliàries incluso de euirpei tan poco rurilanres como P Ceicoma y Berenguer de Llupïí, encre los pocos recognosciblcs. Abundan rodaria Jos apellidos locativos que comprenden Albinyana, Almenara, Arguelaguer, Ancrs, Bagà, Ba-nyolt o Banyuls Blanes, Cabrstany, l'Espluga o t u plura l Ferran. Figue­rola, Lillet. Manresa, M a i w n Osona, l i lUef*, PinoselJs. Puigcenrer, Ro­camora, Valloria, etc

Una vocaciún singular mvo Santes Creus en IOÓ primeros afios del l iglo X I V r la del infame d on Jairoeh primogéniro de loi reyes doo Jai-rae I I cl Justo y dofla Blanca de Ànjou: votttión que fue übttaculizaja por tu padre y rey t por motivos puramente poliricot o motivo* de Esrado, ya que cl postulant* a mon fe de Santes Creus le debïa suceder en el trono. j que drtpués Je singularrs y tràgica* incidcnciu desemboco en una casi fonada prnfeiión en la orden militar dc Montesa. Esta malograda voct-ciún de un persnnaje real habría podídn ser mucho mis efectiva y conii derable que o t r u rocaciones real» muy cacareadas. Pnr ejemplo; el rey Conquistador fue monje de Poblet j con» ral tuvo consideracióci por n proíeiión tx j rrrn/o Màs ponderable como rocadAn religïou, pudo ier la dc Margarida de Prades, monja profna en Valldoniella y luego abadesa del monasrerio de Bonrcpòs del Montsant en donde falleciú.

El siplo X V nos ha proporcionado el nombre de 87 monjet. El único de ellos egregiamente documentado que conípcemos ea el del abad dün Pedró de Mendoza, evidememente forasrero. y que aabemos parien te muy enxano del rey. Este abad precisamenre es el de mai larga cronologia pfeEarjcia de toda Fa historia del monajrerio t que gobernó durant? çuarenta anos 0479-1319). Los demís apellidos de esta centúria nos revelin lina-tes de acomodamiento mediano retayenrts en una balhuccantc bufgucsia; un verdadero inicio de descenw haçia la vulgarizacióa

El siglo siguientep el X V I . nos proporciona un mas nutrido número de monjes idcnrtf tadcn: el total alcanza a 12? Apenas podriamos sefialar alguno dc e l lm como peneneciente a una estirpe aristocràtica severa. En-rre ellos es posible adivinar algunos apellidos de familias respctable*. con predominin de haeendadm medi anos, dc mercaderes, de profetiones líbcra-les. y de cargrw publico* o de la administradòn estatal; pero se acusa gradualmente una mayor proporciòn de aprlLidos vulgares* meluso alguno de origen francamente plebeyo. El monasrerio de Santes Creus duranrc el

209

pr«ente siglo debiò ahrir ya dc par cn par lai p u t n u a rodo* lot poseu-Umt\ f u t K L U J I Foesï iu origen sociaL HemtH de tonfriar que proba blcmcmt jamis existíò una rígida discriminadún cn a a i tnuJ f l , aunque « evtdente una mayür afluència anterior de las cEases soríalmentc de superior etmsideraeiòn. hecho que normilmcme testringia el i tcew a l u de condición social mís modesta y que limicib* con maynr preiión el acceso de los eitrams mas • - • • •.• I- • • •-. que te proyeciaba en una mayntita-ria propordon entre los conversos. Los donados v sirvientea El muivo acceso durante esre siglo de apellidos realmeme populares obliga a dedu-cií que las notmas selecto-restrictivas —qunca excEuyentes— se habtan viato modificada* paulatinamente. però ya efitaimentc en cl liglo X V L

Mayor número de monjes identjfícados poscemos del siglo X V I I H con un total de 179 nombrn, cifra de mucho no alcanzada por ninguna otra ctmuria. 5us apellidos acentúan cada vea més un mayor conriúgentc de plebcyez Sanen Creui se nutrt ya de una proporciòn cada r e i mapor de scgütidtxm de familias dc todas fas comatcas catalana* aunque principal-mente de Tai rnàs prúiimai al monaireriOn familías COÜ destacada per-sonalidad en el imbito de au pròpia localidad por mot de su autonomia econòmica: pequen i» proptetrioL coeneraantea, cenderot algun balbu-etenec induitrial. Apellidos de rtlíevc verdadero. ya ninguna.

Los 121 nombres que conotemo* perreneciemes al síglo XVïïI acen-tüan la curva deseendente del siglo anterior. Àioma. tímïdamenteh algun linaje de cierto arraigo local entre 11 Sociedad de pequenas ciudades ípor e^emplOn los Moixó, de Cervera; los Padrü, de Igualada fambo* eneum* bradcH a Ja digüidad abacíal): peto qui» baitarïan los drdns de una snh mano para contarlo*-

El medio centenar eseaso de nombres conoòdos del siglo X I X siguc la misma decadente trayetmria.

En los sigJns pasados cn Catalufia y en lai familias acomodada* — ht* ntttarils— se dettinaha al clero secular o regular, a titulo de beneficio, de dote patrimonial u otro> a alguno de los h i ) » Kgundonei. Como es ma-nüiesTOb en una gran mayoria de estos caus pmbablemente no pueda hablarx de vocadòn* en cl lentido de incknacion personal a la vida ede-liairica, clerical o monacal, era afgo prtestabïecido que ep l u dia se aceptaba, probablemente en la mayoria de los caios con sinceridad, pern

2 1 0

r l càndid i n fi podia opctr. Dc la misrna manera que cl rey don Jaimc el Justo : h. J ren re a fu primogénito por su voto de ingresar en nrden, destínó a su hijo Juan a la vida eclesiàstica, para quíen procurà prebenda*, beneficiós y mirras, ast con» dcirinó a twa de tu* hijai para priora del mon as cerio de Si pena-

El mòduto de proporciòn de monjes segur, la procedència dc [01 nivc^ Ica sotialei desde eJ siglo X I I al X I X que sc puede establccrr en Santes Creus, creem» que seria m i * o menos vihdo para las demés casas dc la ordeo en los paises de habia catalana: quizi con alguna mayor propor­ciòn nobiliària en Poblet: però pracricamente aplicable a todos los n » nas ce nos de comunadad considerable numíricamente: como Valldigna +

en Vakn. • i Ja ReaL en Mallorca* e incluso Renifaaú y las mas pequeAas abadias de Lavaix y de Escarp.

Como rnumrn dc esta répida revisiòn onomístico-monacal de Santes C m * se puede dtducir que la afluència de las clases sodalmente elevadas fur siempre excepcional; que euas e icepctom eran mis Jrccuentes cn kw primer» siglos del monasterao: que las clues rnodesras jamis tuvjeron vedada ! . i prolesiún. si bien en mayor proporciòn UP acceu ie prodüjo inicialmente hacía las coadjutorias monacales; que en el siglo X V I es eWdente el aburgucsamiento de las vocaciones en una linea cada vej m i t descendenre y al alcante de las clasea túcíalci míi modeiras.

Solo cabé anadit que tualquter consecuencia> cualquier deducción, cual-quier coocluiiòn no pucdeb nt debe movetse de un plano merament* conierural.

N i los datos son sufitientes a la formulación de aírmaciones con-cluyenres, ni que fueran més complctos aietmarian la expresividad -on veniente para ello. Lo mas probable, con rodo. es que los daros de que hemos dispuetlo. barajado* por manos m i l eaperras huhiesen aleanral·lo una ennierura ntàs v e r w m i l . cuando menos m i l diàfana.

crònica

MEMÒRIA 1 9 6 9 - 1 9 7 0

En cumplimienro Jrl precepto estatutario, vamos a rnumir sucinta-fncnic las acrividadeí dc nuesrti wciedad durantt cl ario o curso rarns-curïdo dcsde l i última Àsamblea General.

RevnhntSr — La Sociedad duranre cl cuno *c ha reunïdo cn sets oca siones: una Àiamblra General en Santes Creui: la 23*" Fieita anual, funbïín en Santes Creui, tres vetes en Junta, dot en Barcelona y orra en Sarnes Creus; v una rtumòn de Permanence en Barcelona

MovrmimiQ soetot. — Dur.mce e| ano se han admindo cuarro aLtas de locio que solo cubren laa baja* por defunción que hemos debido regútrar una de ella* tan sensible como nuestro aprteiado tompinero de junta de la Sociedad, don Eusebio Gitó y Andreu, que ya formú parte de l i amplia comisión que firmo la proclama para la funJanòn dc I J Entidad y desdc eoronces siempre inanruvo un cargo en la Junta direcrira. çirgo que duranre v i n o t aAos luc el de Secreta fio de Junia. Como n toitumbre entre nosormi. dedicamos una nccrologia círcunstanciada al llotadn amigo, circunstancia que excusa la brevedad de esta menciftn. Descanse en paz. como I n otros asociadosb sertorcs Juan Riambau. Jrrté Freixas Bou, Juan Trens Ribas, y Àntdnio Maitanctl y Martes

Aparte se han producido otras scis bajas vountarias y la Junta, en una atenta rcvíiiòn que de vel en cuando se imponc, ha cancelsdo ottas vartas por reiterativa desatencíún a la cuota lotíal, o devolución ck corres­pondència de los titulares.

À pesar de d l o , la Sociedad cuenta censados en fa fecha dc la Junta de 6 de |unio Jr 197a cl número dc 2 M «ociós « I Í Y O * . Serií dncable increnjentir tu número, con cl ftn de podet minimer y i m p h i r n u o ™ Ktnïdidc*.

RgnaurMionts. — Duranie cl cuno *e h»n tulminsdo U mlyor p*rte de

U2

los detalles dt I» testauraemr del Dormi rorio y de m i anexosh que *òb han mcítrido eneomios. Falta la vidriera del ventanal, muy necesarii N o ya c o n » e Iemen to sustanrívanKftte deíOrarivct nno rarnbïta f « »u urili-dad a lïn de mantener salvaguardadas nuettrat colecctones del poWo y de orris conti ngendas que l is perjudicaq.

Àl hablar de « T J I reitauracíonci es necetario registrar la dedicaciòn de pequehu mejoras y detalles en cuyi Labor se han etmerado nuestro* apreciades conwdos el maescro de obras d on José Com y el conserje del Monumfíira, don Jcnqutn Jocda.

Ssujtro quthactr ÍWHtífscQ — Nuestra Entidad, en una no sdJo manteoí-d j H sinó i . i . l . i día mís dilatada consideraciún. ha tornado parte en diver tu asunblcai y congresos cienrifitos: de loi príncipalei se da nooda deta~ riada en |a crònica def Roletin Los temas de Santn Creui ban sïdo de*-arrolladoi frecuenternente en las publicaçjoneí de mejot consideración por tratadiscas cada dia m i ) numerosos y mejor preparadot. En nuestro Bole-rin, se recogen las noticiat btbEiogrifïcai de lot m i * interesinres de estos arneu los y trabapi cientiücot.

El Bolriín y oirai psibiicachnri, — Dur i n ce el ocono del pasado ano 1969 salió definit i vamen re de las prenia* de Poblet y se diitribuyó et (1 volu-

u i impreio de Eai comumcacione* deJ 1 Coloquio de Historia del Mona' qmtmo Catalin «lebrado en Santes Creus en 1966. Con ello se dio cima a la mài audaj empresa editorial a que podia aspirar nuenra Socirdad^ con d » densos volúmcne* que recogen aparie de una lucinta crònica del cenamen. treinta y dos fomunicaciones urur : r : ru en tu mayoria del mayor interès, y que mtalizan scLscientat treinta y dos pàginas, ademàs de catorce iluitraciones sobre papel couebí tiradas aparte. varint grabadoi entre texfü y divrraos encarni con tuadmt sinòptica* y mapa*.

Nuestro Boletín ha ido apareeïendo en fasciculos normales hasta su número 28 que ha alcanïado mai del centenar de pégirus, m i l una làmina con el retrato del Sr. Vives y Miret, porque la mayoria de tu contenido torrespondia a la primera parte del homenaje a su memòria. El numero 29. constituye la ttgunda parar, con mas de centenar y medío de pagmas de tritó, ademàs de numerosas laminat en papel couthé y un en-carte o pfanO-

£s inminente la aparïcjún del número ïü que contendrí ta irònica, bibliograíía e fndices del volumen JII. Y csri compuesca la mayor parte

211

dc los números 31 j 32 que seràn los que cetrarín el homenaje al serioc V i m y Miret, en divcnos wpecroj m4s densos que I n dos ya reabzadn

AdqmL·Uéonas. — En la Àumblea General anterior K dio orarà de la dooación efectuada por nuestro asociado don Jok Piquer y J o r n de una coleciúd de 25 pcrgaminos refeitnrcs a Santes Creus que. debtdamrnre acondKionadoi ingresaron en aquella íedu en nuesrraa COICCCÍOHL Nuei-croi socios Jos habrén podido contemplar eipueïm hoy en la sala inferior del prewnre recínnx

£1 Àrchívo ha manrerudo loa ïnrercambiúi atostumbrados y lo ha es-tablccido con la Biblioteca Provincial y Univetsicatit de Barcelona y con el Àrehivo Histúrico Archidiocesanu de Tartagona.

I I CohqMào Ji Histori* . Aíon*q**fnw C*t*t*n, — Como comecuencia del 1 celebrado en Santes Creus y organúado por eJ Àrchívo, se ha L on vo­tada p u a el próximo icptiembre el 11 en Sant Joan dc Ics Àbadeon. Por r|fo la presidència^ la Heretaria y otrüs cargos de la < úmüïún permanenre de Los ColoquitH, han recaido en dirrctiïos y stxios de uuesrra Entidad Tartabiín es notable Ea inscripción a dicho Coloquio dc nuestros sorios. En cl ic anuncian diversos icmas de interès para nuestro Monasterio.

La Jmtik— En la Àsamblea General de 1969 la Junta de Gobierno no experimentà Otra novedad que el acceso de don Juan Ferrin Canela a] cargo de Vocal novena

Pvndm editorialct.— Habitndoac liquidada en la Junta de 8 de noviem-bre de 1969 et periodo • : • nistrarWo que aconició Is publicaçióo de las (umunicadottes del 1 Coloquio, el fondo editorial de los munim oportú namente pasó a Santes Creus. Tambiín pasaron por donacïím graciosa sin caígo de saldos negarïvos, los fondos editoriales de los cuatro voluraenci de Collecranea de Santes Creus que paian a propïedad incondicional del Àrehivo. Cabé suponer que de estos podrín incrementarte las anuales bqukbdooes dc nueuias publkaciooes. dc las que se editó un carílogq completa

114

LA XJ SEMÀNA DE ESTUDIÓS MONASTJCOS

Sr celebro cabé los muros Jd monasterio ^erónUno dc San Pedra de N a n • poc os quilòmetres dc Murtia. Quilà haya sïdo èsta ta Scmana coa mayor p&rtidpaaóü, empeïando por el senar obispo de la diòcesis y con Fa intervención de un conúngtntc notable del clero secular y regular dc roda la geografia peninsular, incluido Portugal, y de diversos otros monasterios europees y aínericanos.

Tuvo lugar del 9 al 1 4 de seriembre de 1 9 6 9 y en ella el ABSC se vio represemado por nuestro Secrecario General, que envió su comunicación lobrc L Í Congre gorion tisf*rctt*u d* U Corona */* Aragón y Navarra. cdrrada por Ja misma Sociedad de Estudiós Monísíieos en la revista <Yermo* (S/l de 1 9 7 0 ) .

Duran re Zas scsïoncs de irabajo y òencia hubo cotnunicaòoriei c inter-vencíones de monjes bcnedktinot. jcnkiïmos* risteroenses y crapenses, y de vario* sacerdotes de diversos mstitutos religiosos y del clero iecujar+ y nurïicrosos seglares.

X I ASSEMBLEA 1NTERCOMARCÀL D'ESTUDIOSOS

L'onzena Assemblea Intcrcomarcal d Estudiosos fou celebrada a Reus el 9 de novembre de 1 9 6 9 . Fou una de les méi concorregudes d'aquesres reunions d'estudiosos de les comarques, i com rot« elles, aquesta pola-nttà et ien interès en la m ü > acadèmica que tingué per marc el Teatre Bartrina del Centre de Lectura, amb participació exclusiva d'rsrudioms de les comarques meridionals dc Catalunya, que la ciurat dc Reus podia capitalitzar amb raó per motivacions d i v e m

La parneipaciú en ella de la nosrra ent j rar . gairebé sempre ptesent en aquestes reunions desrudiesos, ana a càrrec de dos escriptors tan pro­lífics dc remes camptarragonini com el Secretari General de TÀBSC. senyor Fort i Cogul, que hi presentà i hi llegí abreujadament la seva comunicació sobre |a HL·lòhm d*t L..- do U Soti» doi C*mpr i t'aca-demu de la Reial de Ciències í Arts de Barcelona i soci nostre benemèrit, senyor Josep ïglésces, que tractà sobre Ei pobtamens del Priorat durant quatre teglej i mig.

215

El dinar cowuet cn aquewei Auemblen acollí mh de doKfnn p*r ridpants, molts d'ells foraster». Des dc Barcelona s'organitzi cl viatge LoHecuu per ferrocarril.

V A L LDONZELLA

Amb o t j u . i dc IJL Junta general u u i l dc l i Gcrmtndir Guercenca dc! monestir dc Valldomelfa. dc B J Í I ona cl di t 2L dc ...n-. dc 197Q BE teZebidien divertc* actes cn aquell monestir, com j i fs consuei • I n feares que, Cada an) i amb idèntic motiu, hi son acostumades dc celebrar. Aquest any, però. revellien una importi nen iingular per l i presència del Rdm. P i f f A b u generil dc l'orde ciwercenc, Sighardut Kleinerh que havia d'oúdu-hi» i que > d i n m hort hagué d'ésser substituït per l'abat Ednun Gflrreta, superior dc Solius,

Si relacionem aquesta fnra es perquè en ella el tensor Eufcmià Fort i Cogul pronuncià M M conferència, el títol de la qual ja denota que tenia un singular interès per a Santes fireu*: Mjrganda dt Ptadt%, menjà dt VatidowztUs i *baà*í\* dt Bomrpòf Com es cou sabuda» aquesrs iHus-tre dama catalana del segle X V esra enterrada al nostre monneir dc S . L i i r L - Creus. La conferència del nostre directiu, bellament editada, servi com a vehicle a la felicitació nadalenca de la Comunitat i de la German­dat de ValldonielliL

L A 24.* FESTA A N U A L

Fou celebrada a Santes Creus el 13 de setembre dc 1970, Fer diverses à r a i rostà noes, la testa no assoli, ni de bon tro*, la projecció que era deairjablc i que hauria calgut. U figura central de la SCHÍO acadèmica Cfi Ihomroatge a l'iUustrc abat de Santes Creus, All de la ciutat de Valls, Benet Vives, al qual la ciutat nadiua, representada pel seu ajiuv rament, dedicà una làpida commemorativa L'ajuntament de Valls acudi a Santes Creus, la làpida fou collada com lei altre* danys anteriors a la pur? dc la Biblioteca, petó Tacte te iulr i íred, per no dir embarassar.

2 1 6

L'obri cj ací: i i 4 President: dc J Anïu amb cl COnfttft d i i o u i dc d r oimitàndo; però follí I * conferencia que havia « u t cnmmaDada al nostre L i insot : . valienc també. Jo»n Ventura i Solt. que hi havia dc dçjcnvolup-if L I a int £/ ultruí lirnet Vw*it abai de Santes Cftvx; píT jf J U i i f t t T bÍQgr*tfiéM. D i u -Ef j . l . i : : i t - E i ! aquest e n t i r t t t fou ib*wdimen< inteidit perquè l'autoritat val lenta preftrÏA un altre tonferenciam ï, tot i qwr darrerament hi hagués accedit. límit; Ventura ja se n'havia d«entís i no hi hagué conferència.

f - figura dc " . . l - . i - VLVCI no hi fou evocada escaiem meni. El parla­ment central de l'açte DD arribà a CÏSCT substituït pel* llocs comuns reíterati jusofitarn-Io Tampoc no fou l'aplec popular que hom podia esperar duna duCK com Valls, que tant estima Santes Creus. Nï can solamem hi havia present cap de!s parentï de l'abat V i v c i que cn ré a VAJEI dc ben coneguts: d » nebots totlarerils seus sún socis fundiidon de l i nostra cntitai que, per gratia d'un d ' t l l i . ha iccupttat un nombre considerable dc llibre* dc l'amiga comunitat de monjos.

Fou lamentable, perquè tothom mcreiitia méi.

E, E C