4presentacions: cent tÍtols de …bv.gva.es/documentos/bv04.pdf · biblioteca valenciana esta...

16
A hores d’ara és inqüestionable la bona salut del panorama edito- rial valencià. No només s’han creat nous segells i noves col·leccions -en ambdós llengües oficials, el valencià i el castellà-, sinó que, a més, la qualitat en l’edició ha sigut una de les constants d’es- tos últims vint o vint-i-cinc anys. Tot i això, els editors troben encara algunes dificultats perquè la seua tasca es reco- nega i, el que és més important, arribe al públic lector. En definitiva, tot el sentit d’este Saló Valencià del Llibre residix en eixe esforç que els editors no paren de fer per tal d’arribar a la societat. Un esforç que hauria de meréixer sempre una res- posta més entusiasta. Durant les jornades en què tingué lloc el Saló, hi hagué temps per a vore exposi- cions –Lletra i música i Mira i valora, des- tinades als més joves-, conéixer l’estat del llibre actual a través d’informes com Es- tudi dels hàbits de lectura i compra de lli- bres a la Comunitat Valenciana o Les col·leccions de les biblioteques públiques a Espanya; debatre al VI Encontre d’E- ditors -un seminari formatiu per a l’ex- portació-, a més de conéixer les novetats d’alguns editors com ara Denes o Edel- vives, que van presentar en este marc al- gunes de les seues novetats editorials. Però això no és tot: hi hagué altres acti- vitats -com ara un programa escolar amb sessions d’animació a la lectura o la pre- sentació del portal de literatura infantil i juvenil Platero, de la Biblioteca Virtual Cervantes-. Tambè s’entregaren els Pre- mis als Millors Llibres Editats i el que és més important, es pogué visitar el Saló Valencià del Llibre a l’església del mo- nestir, on, a més de poder conéixer de pri- mera mà els fons de les principals edito- rials valencianes, el públic pogué com- prar i endur-se a casa tot allò que li inte- ressara d’entre la varietat de temes que els llibres exposats li oferien. Perquè, de llibres, n’hi hagué exposats de totes les formes i els tipus. Publicacions periòdiques, narrativa, assaig, poesia... Autors de totes les nacionalitats i autors valencians es repartiren l’espai a les pres- tatgeries que, de forma temporal, inun- daren la nau de l’església. Així, pogué- rem vore llibres dedicats a l’art i la foto- grafia, el còmic, la música, les matemà- tiques o enciclopèdies i diccionaris, per esmentar algunes de les temàtiques. Trobàrem revistes com Pasajes (Univer- sitat de València), Caràcters o Debats (Diputació de València); col·leccions clàs- siques en el panorama PRESENTACIONS: CENT TÍ TOLS DE “L’ECLÈCTICA” L’ESCRIPTOR A LA SEUA BIBLIOTECA: JOSÉ JIMÉNEZ LOZANO e Biblioteca Valenciana Revista de la Gener 2004 · número 4 La BV rep la visita del Saló del Llibre Esta vegada havia de ser la Biblioteca Valenciana, a Sant Miquel dels Reis, la institució que acollira esta última edició del Saló Valencià del Llibre, un esdeveniment organitzat per l’Associació d’Editors del País Valencià, que reunix les trenta editorials privades més importants del gremi. Entre el 13 i el 23 de novembre passat, tingué lloc a l’església de la Biblioteca Valenciana esta tercera edició, un aparador obert als lectors més inquiets on s’ha pogut conéixer de primera mà el ric fons editorial valencià. Bibliot ca Valenciana (Continúa en la página 2).

Upload: dinhthuy

Post on 30-Sep-2018

214 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: 4PRESENTACIONS: CENT TÍTOLS DE …bv.gva.es/documentos/BV04.pdf · Biblioteca Valenciana esta tercera edició, un aparador obert als lectors més inquiets on ... en virtud de esa

Ahores d’ara és inqüestionable labona salut del panorama edito-rial valencià. No només s’han

creat nous segells i noves col·leccions -enambdós llengües oficials, el valencià i elcastellà-, sinó que, a més, la qualitat enl’edició ha sigut una de les constants d’es-tos últims vint o vint-i-cinc anys. Tot iaixò, els editors troben encara algunesdificultats perquè la seua tasca es reco-nega i, el que és més important, arribe alpúblic lector. En definitiva, tot el sentit

d’este Saló Valencià del Llibre residix eneixe esforç que els editors no paren de ferper tal d’arribar a la societat. Un esforçque hauria de meréixer sempre una res-posta més entusiasta.Durant les jornades en què tingué lloc elSaló, hi hagué temps per a vore exposi-cions –Lletra i música i Mira i valora, des-tinades als més joves-, conéixer l’estat delllibre actual a través d’informes com Es-tudi dels hàbits de lectura i compra de lli-bres a la Comunitat Valenciana o Les

col·leccions de les biblioteques públiquesa Espanya; debatre al VI Encontre d’E-ditors -un seminari formatiu per a l’ex-portació-, a més de conéixer les novetatsd’alguns editors com ara Denes o Edel-vives, que van presentar en este marc al-gunes de les seues novetats editorials.Però això no és tot: hi hagué altres acti-vitats -com ara un programa escolar ambsessions d’animació a la lectura o la pre-sentació del portal de literatura infantil ijuvenil Platero, de la Biblioteca Virtual

Cervantes-. Tambè s’entregaren els Pre-mis als Millors Llibres Editats i el que ésmés important, es pogué visitar el SalóValencià del Llibre a l’església del mo-nestir, on, a més de poder conéixer de pri-mera mà els fons de les principals edito-rials valencianes, el públic pogué com-prar i endur-se a casa tot allò que li inte-ressara d’entre la varietat de temes queels llibres exposats li oferien.Perquè, de llibres, n’hi hagué exposats detotes les formes i els tipus. Publicacionsperiòdiques, narrativa, assaig, poesia...Autors de totes les nacionalitats i autorsvalencians es repartiren l’espai a les pres-tatgeries que, de forma temporal, inun-daren la nau de l’església. Així, pogué-rem vore llibres dedicats a l’art i la foto-grafia, el còmic, la música, les matemà-tiques o enciclopèdies i diccionaris, peresmentar algunes de les temàtiques.Trobàrem revistes com Pasajes (Univer-sitat de València), Caràcters o Debats(Diputació de València); col·leccions clàs-siques en el panorama

4PRESENTACIONS: CENT TÍTOLS DE “L’ECLÈCTICA”

4L’ESCRIPTOR A LA SEUA BIBLIOTECA: JOSÉ JIMÉNEZ LOZANO

eBib l io teca Va lenc ianaRevista de laGener 2004 · número 4

La BV rep la visita del

Saló del LlibreEsta vegada havia de ser la Biblioteca Valenciana, a Sant Miquel dels Reis, la institució

que acollira esta última edició del Saló Valencià del Llibre, un esdeveniment organitzat per

l’Associació d’Editors del País Valencià, que reunix les trenta editorials privades més

importants del gremi. Entre el 13 i el 23 de novembre passat, tingué lloc a l’església de la

Biblioteca Valenciana esta tercera edició, un aparador obert als lectors més inquiets on

s’ha pogut conéixer de primera mà el ric fons editorial valencià.

Bibliot ca Valenciana

(Continúa en la página 2).

Page 2: 4PRESENTACIONS: CENT TÍTOLS DE …bv.gva.es/documentos/BV04.pdf · Biblioteca Valenciana esta tercera edició, un aparador obert als lectors més inquiets on ... en virtud de esa

GENER 20042 B i b l i o t e c a Va l e n c i a n a

P O R T A D A

literari actual valencià com les de Tres iQuatre de teatre, La Cruz del Sur de Pre-Textos de poesia o L’Eclèctica de Brome-ra de narrativa en valencià: estos són no-més alguns exemples que mereixen serdestacats d’entre tot el munt d’obres quees van reunir per a l’ocasió. Hi pogueremtrobar autors valencians com ara Ricar-do Bellveser, Juan José Millàs, ManuelVicent o Pilar Pedraza... Tot un món delletra impresa encara calenta.Una de les jornades més destacades va serel 20 de novembre, data en la qual feste-gem el “Dia de les Lletres Valencianes”–vegeu les pàgines 8 i 9-, una iniciativaconjunta de la Conselleria de Cultura il’Acadèmia Valenciana de la Llengua, quecomptà amb la col·laboració de l’Asso-ciació d’Editors, i que inclogué l’acte delliurament dels Premis als Millors LlibresEditats.

Un munt de premiatsEls premis d’esta última edició han anata parar a diferents llibres i entitats rela-cionades amb el gremi. Mis primeras80.000 palabras, llibre editat per MediaVaca, ha estat el Millor Llibre Valenciàde 2002. Pel que fa al Llibre en ValenciàMillor Il·lustrat, este guardó ha sigut pera Paco Giménez, per Els dos gegants deSant Marcel·lí, llibre de Clara Santiró queha editat Denes. A un il·lustrador “mí-

tic” com Max -vegeu l’entrevista a la pà-gina 9- se li ha otorgat el Premi al Llibreen Castellà Millor Il·lustrat pel seu tre-ball a La guerra segons Simone Weil, deMaite Larrauri (Tàndem). El Premi al Lli-bre en Castellà Millor Editat ha sigut pera La dama de Shalott y otros poemas,d’Alfred Tennyson, traduït per AntonioRivero i publicat per Pre-Textos. Quantals millors llibres de text, els premis hansigut per a Curso práctico dibujo técnicode 1º de Bachillerato (Editorial Marfil),en castellà i Textos i contextos, editat perBromera, en valencià. També es va pre-miar la Librería Primado per la seua la-bor en la difusió del llibre.

Encontre amb els editorsDurant la roda de premsa que es va ofe-rir als mitjans de comunicació el mateixdia del lliurament dels premis, el directorde la Biblioteca Valenciana, Vicente Na-varro de Luján, en la seua intervenció, vaanar més lluny en el seu propòsit i va apos-tar per l’especialització dels llibreters dela Comunitat Valenciana: “El que fa a lallibreria professional és l’especialització”,per a afegir que, d’eixa manera, “la lli-breria ha d’esdevindre un focus cultural”.Les paraules de Navarro de Luján cons-tituïxen una bona manera de donar suporta la tasca dels nostres llibreters perquè con-sideren el llibre com un objecte preciósper al desenrotllament d’una societat ba-sada en el coneixement i no en l’especta-

cle, com va reflexionar durant la seua in-tervenció Manuel Ramírez, director dePre-Textos.Per la seua banda, Vicente Ferrer, de Me-dia Vaca, guanyador del Premi al LlibreMillor Editat de 2002 va insistir en la ne-cessitat que els mitjans de comunicaciópresten més atenció a estos premis. “No-saltres és el tercer any que rebem un guar-dó de la Generalitat Valenciana i això noha revertit en la difusió dels nostres llibresi del nostre treball”, declarà.També van intervindre la resta de guar-donats. Així, Paco Giménez, il·lustradord’Els dos gegants de Sant Marcel·lí, vadestacar la bona relació que ha mantin-gut amb el seu editor -Francesc Ferrer, deDenes-, amb l’autora -Clara Santiró- iamb el barri que dóna títol al llibre. Va

insistir en el fet que cal recuperar lamemòria dels nostres barris. El seu treballapunta en eixa direcció. Per la seua ban-da, Max, guanyador de l’altre guardód’il·lustració, va valorar molt positiva-ment el fet d’haver il·lustrat -”no ambil·lustracions, sinó servint-me de les his-torietes”, apuntà- un text filosòfic com elde Maite Larrauri. També Emili Payà,com Vicente Ferrer, va demanar un ma-jor suport, esta vegada per part de la Ge-neralitat Valenciana, per tal de tirar en-davant un projecte com el de la Bibliote-ca Borja. Per la seua banda, Salvador Ba-taller, cap de coordinació dels llibres detext de Bromera, va destacar la seua bonarelació amb els ensenyants. Miguel Mo-rata, de la Librería Primado, guardonatamb el Premi a la Difusió del Llibre de re-cent creació, va insistir en la idea de la lli-breria com a centre cultural on s’organit-zen activitats de tota mena. Concha Ron-cal, de Nau Llibres, va remarcar la im-portància dels llibres en valencià especia-litzats en lèxic destinats als profesionals iels universitaris.Per la seua banda, Manuel Ramírez, di-rector de Pre-Textos, va parlar de la ne-cessitat de fer bons llibres “amb qualitati professionalitat a través de bones tra-duccions, edicions bilingües, etc.” per talde “forjar-se una imatge de qualitat i deprestigi” que puga fer realitat una de lesmàximes de l’editorial, sobre la qual hadissertat per a BV. Rafa Martínez

“No olvides nunca que más importante que

tu editorial son los libros que editas. Son los

libros, no la editorial, los que contienen y

transmiten tu visión del mundo y de la vida.”

(De ‘Consejos a un joven editor’ en Banco de

pruebas, Mario Muchnik)

Por suerte o por desgracia, según se mire,

Pre-Textos es una editorial en la que ninguno

de sus tres representantes es escritor. Para

empezar diré, citando a mi socio Manuel

Borrás -que ya lo viene repitiendo en muchas

de sus intervenciones-, que “el mejor libro

que puede escribir un editor es su propio ca-

tálogo”, extremo que deberán juzgar, en de-

finitiva, sus lectores más atentos. Un editor

que no sea escritor, aunque sí lector perspicaz

y vehemente -algo, esto último, no lo sufi-

cientemente habitual en el panorama edito-

rial español-, cuenta con la ventaja de no aca-

bar convirtiéndose en un editor de tenden-

cia, por no estar adscrito a ninguna “tribu”

en virtud de esa ausencia suya de vocación li-

teraria creadora. Con ello no quiero decir

que sea ni mejor ni peor, sino simplemente

que se ha de plantear una estrategia edito-

rial de otro signo. Dado el carácter polimorfo

de la sociedad en que vivimos y, como tal, in-

mersa en una cultura polifacética, un editor

de nuestras características, observador de esa

realidad, deberá saber atender los distintos

frentes insertos en el programa de actuación

que se haya marcado desde un principio, sa-

biéndose adaptar a las fluctuaciones que esa

realidad cultural experimente con el transcu-

rrir del tiempo. La configuración de un buen

catálogo dependerá de la aplicación, por su

parte, y aun a riesgo de equivocarse, de un

criterio de excelencia, de tal manera que la lí-

nea general o las colecciones que dentro de

él diseñe sean coherentes, de forma aislada y

en su conjunto, con esta realidad poliédrica

de la que hablamos. Ése es su reto y su perso-

nal aventura: conseguir, mediante su catálo-

go, el mejor equilibrio entre la conveniencia

de elegir a éste o a aquel autor para llevar a

buen fin el plan trazado de antemano sin

traicionarlo, y la necesidad o necesidades que

conlleva cualquier empresa de estas caracte-

rísticas, siempre al

servicio del buen autor y del lector entusias-

ta. Uno y otro son los que, en definitiva, otor-

gan verdadero sentido al mundo editorial, y

las editoriales que saben atenderlos constitu-

yen la savia de la cultura por arriesgar pro-

puestas que quizá de otro modo no hubieran

llegado a cuajar. De su catálogo se despren-

derá, con el paso del tiempo, lo acertada que

haya podido ser su elección. ¡Busquen, pues,

lean y valoren!

“El mejor libro que puedeescribir un editor es supropio catálogo”

Manuel RamírezCo-director de la Editorial Pre-Textos

Page 3: 4PRESENTACIONS: CENT TÍTOLS DE …bv.gva.es/documentos/BV04.pdf · Biblioteca Valenciana esta tercera edició, un aparador obert als lectors més inquiets on ... en virtud de esa

Empezamos un nuevo añoen BV echando la vista atrás y dando cuenta de aque-llos actos de mayor calado que han tenido lugar enla institución durante este último trimestre, todo ellosin apartar la vista del presente y de los aconteci-mientos que tenemos por delante. Nuestra portada de este número da cuenta de la ter-cera edición del Saló Valencià del Llibre, que este añopasado trasladó sus estantes hasta San Miguel de losReyes. Seguimos, como no podía de ser de otra ma-nera, repasando nuestros fondos y para ello, esta vezhemos tratado en un interesante artículo el ArchivoGiner Boira, en el que, además, les ofrecemos una pe-queña semblanza de este destacado jurista valencia-no. Por otra parte, la colección de estampas, quecuenta con ejemplares de los siglos XVII al XX, y estáformada principalmente por el Legado Pérez Contel.En la sección de libros encontramos sendas reseñasde dos interesantes títulos: una biografía del cosmó-grafo Juan Bautista Muñoz y una historia del tebeovalenciano. En las páginas que consagramos al Ar-xiu del Regne de València, su directora, Mercedes Es-crig, nos habla en su artículo del Archivo como sis-tema de información.Al hilo del Saló Valencià del Llibre, el pasado día 20de noviembre, efeméride en que celebramos la pu-blicación de la primera edición del clásico de JoanotMartorell, se celebró una jornada consagrada a las

letras valencianas en la que participaron destacadosprotagonistas de la vida social y cultural. Por la BVdesfilaron todas aquellas personalidades que con supresencia y su lectura quisieron honrar y homenaje-ar a los autores valencianos. Al acabar el acto de lec-tura ininterrumpida, tuvo lugar la entrega de los Pre-mios a los Mejor Libros de 2002. Uno de sus prota-gonistas, el ilustrador barcelonés residente en Palmade Mallorca, Max, atendió las preguntas de BV, queles ofrecemos en su integridad. Hablando de libros(de qué otra cosa si no podríamos hablar en BV), laeditorial Bromera festejó los cien títulos de su colec-ción L’Eclèctica en San Miguel de los Reyes. Una fotode grupo y un acto en la iglesia sirvieron para dar for-ma a tan significativa celebración. En nuestra con-traportada contamos en esta ocasión con la presen-cia del escritor José Jiménez Lozano, premio Cer-vantes de 2002, con el que hablamos de libros y bi-bliotecas.También encontrarán en las páginas de este númeroreseñas de las últimas exposiciones y la agenda de ac-tividades.La revista Biblioteca Valenciana cumple un año eneste mes de enero. Durante todo este tiempo hemosestado ofreciéndoles la actualidad de la institución,una tarea muy gratificante que esperemos que les seade provecho y en la que vamos a persistir para me-jorar con cada número.

B i b l i o t e c a Va l e n c i a n a 3GENER 2004

Bibliot ca Valenciana

EDITORIAL

PORTADASALÓ DEL LLIBRE

El passat mes de novembre vatindre lloc a la BV la tercera edi-ció del Saló Valencià del Llibre,un esdeveniment de primer ordreon es va poder conéixer de pri-mera mà l’actualitat del llibre ala Comunitat Valenciana.

NOVETATSEDITORIALS

Clásicos en jauja, una històriadel tebeo valencià que recullbon nombre de referències a ladita Escuela Valenciana i unabiografia de l’historiador JuanBautista són les nostres propos-tes del trimestre.

EXPOSICIONS

A les pàgines dedicades a les expo-sicions que han tingut lloc a la BVpodem trobar les ressenyes de lesexposicions “Marcians a la Biblio-teca” i Ramón Pérez Carrió.

L’Editorial Bromera va festejar elnúmero 100 de la seua col.lecció“L’Eclèctica” a la BV amb unacte molt emotiu i una foto degrup d’alguns dels seus autorsmés importants. També entrevis-tem a Josep Lozano, autor d’ElMut de la Campana.

FONS

La Col.lecció d’Estampes de la BVés una de les millor nodrides, prin-cipalment pel Legat Pérez Contel, iabarca els segles XVII al XX.

144

2

5

ACTIVITATS

El passat 20 de novembre va tin-dre lloc a la BV el Dia de les Lle-tres Valencianes, amb presènciade destacades figures de la vidasocial i cultural que varen llegirtextos d’autors valencians. Dinsla jornada es varen entregar elsPremis als Millors Llibres de2002. Entrevista amb l’il.lustra-dor Max, un dels guardonats.

8

PRESENTACIONS

e

Donem una ullada a l’ArxiuGiner Boira, destacat juristavalencià.

10ARXIUSDE LA BV

Per inaugurar esta nova seccióparlem amb José Jiménez Lozano,Premi Cervantes de 2003, sobrellibres i biblioteques.

16L’ESCRIPTORA LA SEUABIBLIOTECA

Edita: Generalitat Valenciana. Direcció

General del Llibre i Biblioteques.

Biblioteca Valenciana,

Avinguda de la Constitució, 284

(Monestir de Sant Miquel dels Reis)

46019 València

Tel. 96 387 40 00 - Fax. 96 387 40 37

http://bv.gva.es

Direcció: Vicente Navarro de Luján

Coordinació i disseny:

Ismos Comunicación y Cultura, S.L.

www.ismos.net - tel. 96 303 01 33

Dipòsit Legal: V-139-2003

Exemplar gratuït

La revista no es fa responsable de les opinions

expressades pels col.laboradors

12

Page 4: 4PRESENTACIONS: CENT TÍTOLS DE …bv.gva.es/documentos/BV04.pdf · Biblioteca Valenciana esta tercera edició, un aparador obert als lectors més inquiets on ... en virtud de esa

La obra que nos ocupa es una biogra-fía del ilustrado valenciano Juan Bau-tista Muñoz, fundador del Archivo

General de Indias, dividida en cinco partes:Juan Bautista Muñoz y Valencia, Muñoz yla Corte, Muñoz y la Historia del NuevoMundo, la fundación del Archivo Generalde Indias y la publicación de la Historia delNuevo Mundo.Nace en Museros (Valencia) en 1745 y en1751 se traslada a Valencia, donde inicia suformación con el estudio de las lenguas clá-sicas y de los grandes humanistas del sigloXVI. En 1757 ingresa en la Universidad deValencia, en la que en 1769 gana la Cáte-dra de Filosofía desde donde impulsará elestudio de la filosofía moderna en esta Uni-versidad.En 1770 se traslada a Madrid tras ser nom-brado “Cosmógrafo Mayor de Indias”, gra-cias al apoyo de Pérez Bayer, principal va-ledor suyo dentro de la corte de Carlos III.Este cargo que ostenta hasta 1783 y que lepermite conocer todo lo relacionado con lacosmografía de América, da pie a que el mo-narca le encargue la elaboración de una His-toria de América. A partir de este momen-to Muñoz lleva a cabo una gran labor in-vestigadora para la redacción de la obra, lo

que le obliga a visitar y conocer los princi-pales archivos y bibliotecas que tienen do-cumentación relacionada con América, tan-to en España como en Portugal.En 1784 se traslada a Sevilla para comple-tar la visión americana de su obra y culmi-nar un proyecto oficial iniciado en 1773, lacreación del Archivo General de Indias. Apartir de 1786 pasa a formar parte del Des-pacho Universal de Indias que depende dela Secretaría de Estado en Madrid, desdedonde supervisa los avances de las obras enla Casa Lonja, sede del futuro Archivo. En1790 se publican las Ordenanzas del Ar-chivo que, según el autor, son un verdade-ro manual de archivística moderna en el queMuñoz muestra el profundo conocimientoque tiene de los archivos al contemplar enellas criterios de organización como el “res-peto a la procedencia de los fondos” y deprevención y conservación de los docu-mentos.En 1793 se publica el primer volumen de laHistoria del Nuevo Mundo, pero los pro-blemas de salud de Muñoz, que muere en1799, y los acontecimientos sobreveni-dos como consecuencia de la situación bé-lica en Francia impiden la publicación delsegundo volumen.

Esta obra es el resultado de las investiga-ciones realizadas por el autor en las princi-pales fuentes documentales sobre Juan Bau-tista Muñoz que existen en España y Esta-dos Unidos. Es el primer estudio sistemáti-co y completo de un personaje del grupo dePérez Bayer que destacó por su carácter po-lifacético –filósofo, pedagogo, historiador,cosmógrafo y arqueólogo-, por haber sidoel fundador y organizador del Archivo Ge-neral de Indias y por haber legado una grancantidad de documentación relacionadacon la conquista y colonización de Améri-ca, fundamental para los estudios que sehan hecho sobre América con posteriori-dad o que todavía están por hacerse.

Federico Romero Martínez

GENER 20044 B i b l i o t e c a Va l e n c i a n a

L L I B R E S

Novetats editorialsBIOGRAFIA

Premiado en el Salón de Roma comomejor estudio técnico y premio Ye-

llow Kid 2002, La historia del tebeo va-lenciano constituye un apoyo impres-cindible para los estudiosos, amantes ynostálgicos de un género que forma par-te de nuestra propia historia.Con una adecuada presentación y mag-níficamente ilustrado, recorre la histo-ria del tebeo desde su misma génesis:los pliegos de cordel, las aucas valen-cianas y las primera viñetas aparecidasen revistas literarias y artísticas de pri-meros de siglo. De ahí surgen los pri-meros tebeos de los años treinta: LosChicos o KKO.

La mayor parte de la obra se centra enlos trabajos realizados en Valencia des-de los años treinta a mediados de los se-senta, cuando se disputaba con Barce-lona el liderazgo en la producción.

Mención aparte requieren los capítulosdedicados a la edad de oro del tebeo va-lenciano. Nombres tales como ManuelGago, Miguel y Pedro Quesada, San-chis, Palop, Amorós o Eustaquio Se-

grelles fueron los artífices de toneladasde talento en papel. Sometidos a un tra-bajo a destajo, su obra se encontrabaademás controlada por una férrea cen-sura que obligaba a los enemigos mu-sulmanes jurar en nombre de Dios.Personajes como El Guerrero del Anti-faz, Roberto Alcázar o El Duque Ne-gro, héroes castos y cristianos, hicieronsoñar a toda una generación de niñosespañoles.El libro hace mención a cada una de lasprincipales series editadas por las dosprincipales editoriales valencianas de laépoca: Maga y la Editorial Valenciana.Portadas, viñetas y comentarios sobrecada una de ellas, ponen en evidencia elgran conocimiento del autor.Denostadas durante décadas, la impor-tancia y el valor histórico y artístico delas historietas han ido resurgiendo enlos últimos años, prueba de ello sonobras realizadas con tanto cariño y ri-gor como demuestra Pedro Porcel, suautor, en La historia del tebeo valen-ciano.

Mª Luisa Sánchez Aguilera

ESTUDI

El cosmógrafo e historiador Juan Bautista Muñoz

Clásicos en jauja: la historia del tebeovalenciano

ESTA OBRA ES EL RESULTADO

DE LAS INVESTIGACIONES

REALIZADAS POR EL AUTOR EN

LAS PRINCIPALES FUENTES

DOCUMENTALES SOBRE JUAN

BAUTISTA MUÑOZ QUE EXIS-TEN EN ESPAÑA Y EE.UU

EL LIBRO HACE MENCIÓN A

CADA UNA DE LAS PRINCIPA-LES SERIES EDITADAS POR LAS

DOS PRINCIPALES EDITORIA-LES VALENCIANAS DE LA

ÉPOCA: MAGA Y LA

EDITORIAL VALENCIANA.

Bas Martín, Nicolás

El cosmógrafo e historiador

Juan Bautista Muñoz (1745-1799)

Valencia : Universitat de València, 2002.

254 p.

ISBN 84-370-5425-7

Porcel, Pedro

Clásicos en jauja: la historia del tebeo

valenciano

Onil: Edicions de Ponent, 2002

484 p. : il. col. ; 23 cm

ISBN: 84-89929-38-6.

Page 5: 4PRESENTACIONS: CENT TÍTOLS DE …bv.gva.es/documentos/BV04.pdf · Biblioteca Valenciana esta tercera edició, un aparador obert als lectors més inquiets on ... en virtud de esa

La colección de estampas está forma-da por el Legado Pérez Contel y porlas incorporadas de forma puntual

a partir del momento de creación de la Bi-blioteca Valenciana.Los documentos abarcan desde principiosdel siglo XVII hasta mediados del siglo XX.Este período de tiempo tan dilatado permi-te contemplar una amplia muestra de las di-ferentes técnicas utilizadas por los graba-dores desde el nacimiento del grabado.Las xilografías, la mayoría de autor desco-nocido, y el linograbado de Manuel Gil Pé-rez son las técnicas de grabado en relieveque podemos encontrar.El proceso calcográfico (o grabado en hue-co) es el que mayor representación tiene.Así, encontramos estampas de Joan Bap-tista Ravanals, natural de Valencia, reali-zadas con buril, proceso calcográfico de in-cisión directa, o de François Jacques De-quevauvillier realizadas al aguafuerte, pro-ceso de incisión indirecta. La combinaciónde ambas técnicas encuentra su mejor plas-mación en las del también valenciano To-más López Enguídanos para la obra de J.A. Cavanilles1.También podemos contemplar la técnica dela punta seca (de incisión directa) combi-nada con el buril en las estampas de J. Ho-lloway o con el aguafuerte en las de JoséMaría Moreno Galván. O el aguafuertecombinado con la aguatinta (de incisión in-directa) en las del grabador holandés Cor-nelis Apostool.En el Legado Pérez Contel encontramos es-tampas realizadas mediante el procedi-miento de la mezzotinta, técnica de graba-do en hueco también conocida como gra-bado al humo. Samuel William Reynolds,afamado grabador británico, es el autor delmayor número de ellas.Como técnicas más modernas dentro de losprocedimientos de estampación tradicio-nales, pero fuera ya de los procesos de in-cisión, encontramos las litografías de An-tonio Pascual Abad, las cromolitografías deJuan Alaminos o los fotograbados de Gou-pil & Cie.

Por lo que se refiere a los grabadores, enesta colección hay estampas de grabadoresvalencianos como Tomás Rocafort, Teo-doro Blasco Soler, Vicente Capilla Gil,Manuel Bru o Juan Estruch, etc. y de gra-

badores que trabajaron en algún puntode la Comunidad Valenciana, como An-tonio Pascual Abad, que trabajó en la ciu-dad de Valencia y en Alcoi. De otros gra-badores españoles como el catalán JuanAmills, el balear Melchor Guasp, el ara-gonés Simón de Brieva o el madrileñoJuan Fernando Palomino. De grabadoresextranjeros como el alemán Charles Jo-seph Hullmandel, el belga Louis Haghe,el francés Godefroy Engelmann, conside-rado el inventor de la cromolitografía, oel italiano Giacomo Bossi.En cuanto al contenido iconográfico pue-de ser estructurado de la siguiente manera:

Temática valencianaLas vistas de poblaciones como Ala-cant, Elx, Castelló de la Plana, More-lla, Valencia, Requena, entre otras, sealternan con la muestra de aspectosmás concretos de éstas, como el puer-to de Alacant, la estación de Sax, el cas-tillo de Peñíscola, los acueductos deCanals y Chelva, las Torres de Serra-nos y la de Santa Catalina de Valenciao el teatro de Sagunto.Los tipos regionales: el folklore apare-ce representado por la figura de un pas-tor alicantino o por la de un vendedorde loza valenciano, así como por hom-bres y mujeres vestidos con indumen-taria tradicional.

La historia: los fusilamientos de Burjas-sot o la defensa de Albocasser en la pri-mera Guerra Carlista, son algunas de lasescenas históricas que podemos encontrar.Los planos y mapas: podemos encontrarplanos de poblaciones como Denia o ma-pas del Reino de Valencia.

Temática religiosaLas escenas bíblicas y la iconografía cris-tiana ocupan un espacio muy importan-te.

El mundo clásicoTambién las escenas mitológicas o los re-tratos de personajes de Grecia y Roma,como Platón o Marco Tulio Cicerón, tie-nen un lugar en esta colección.

El retratoÉste es un grupo de estampas muy nu-meroso y variado. Así, encontramos anobles ingleses como el duque de Nourt-tumland, a papas como Clemente XIV,a literatos como Lope de Vega, o a per-sonajes relacionados con nuestra histo-ria como Juan Bautista Pérez, obispo deSegorbe.

Moda del siglo XIXÉste es un grupo de litografías pertene-ciente al Legado Pérez Contel que nosmuestra la moda de finales del siglo XIX.

OtrosEn último lugar tenemos un grupo de es-tampas en el que encontramos paisajesrománticos, ciudades de Oriente, estu-dios de anatomía, animales, etc.

Para terminar diremos que estamos anteuna colección de estampas que, por la granvariedad de técnicas, autores y temas quecontiene, puede ser de gran interés para losestudiosos del arte gráfico en general y másconcretamente para aquellos que tengancomo objeto de estudio el arte gráfico va-lenciano. Federico Romero Martínez

B i b l i o t e c a Va l e n c i a n a 5GENER 2004

F O N S

(1) Cavanilles i Palop, Antoni Josep: Observaciones sobre his-toria natural, geografía, agricultura, población y frutos delReyno de Valencia. Madrid: en la Imprenta Real, 1795-1797.También recientemente reeditada en CD-ROM: Valencia: Fa-ximil Ediciones Digitales: Biblioteca Valenciana, 2001.

Bibliografía

- Bénézit, Emmanuel: Dictionnaire critique

et documentaire des peintres, sculpteurs, des-

sinateurs et graveurs de tous les temps et des

tous les pays. Nouvelle ed. Paris: Gründ, 1999

- Paez Rios, Elena: Repertorio de grabados

españoles en la Biblioteca Nacional. Madrid:

Ministerio de Cultura, 19181-1985

- Pérez Contel, Rafael: Legado Pérez Contel:

grabados y litografías. Valencia: Dirección Ge-

neral de Cultura, 1987

- Vives Piqué, Rosa: Guía para la identifica-

ción de grabados. Madrid: Arco/Libros, 2003

4

4

4

4

4

4

4

4

4

La Colección de Estampas4GRAVATS

Ataque de Valencia. Tomás López Enguídanos, ca. 1810

Retrato de Frai Joaquin Company. Vicente Capilla Gil, ca. 1800

Plaza del Mercado de Valencia. Jean Baptiste Reville, ca. 1820

Fusilamientos en Burjassot. Juan Alaminos, ca.1900

Page 6: 4PRESENTACIONS: CENT TÍTOLS DE …bv.gva.es/documentos/BV04.pdf · Biblioteca Valenciana esta tercera edició, un aparador obert als lectors més inquiets on ... en virtud de esa

GENER 20046 B i b l i o t e c a Va l e n c i a n a

A R X I U D E L R E G N E

Entender el Archivo como un nodo deun subsistema de información que seintegra en un sistema o red de acce-

so a los contenidos que le son propios, com-partiendo recursos intelectuales y técnicoscon el único fin de proporcionar a la ciuda-danía un acceso transparente y de calidad asus fondos, es el principio inspirador querige el proyecto de automatización y digita-lización de fondos del ARV. Es más, y ci-tando a A. Cornella: “Hay que dejar de ha-blar de sistemas de información “en” la or-ganización, para pasar a hablar de “la or-ganización como un sistema de informa-ción”.1

Luchar por esta evidencia es una de las tan-tas arduas y a veces estériles tareas en las quemuchos profesionales nos vemos envueltos,rodeados de una incomprensión que sólopuede explicarse ya sea por una proverbialignorancia o por un desinterés secular eneste campo.La evidencia del valor material e intelectualde los fondos que custodiamos en nuestrosarchivos, la evidencia de que tenemos la obli-gación tanto de conservar, como de difun-dir nuestros tesoros, y la evidencia de quelos servicios que tenemos que proporcionaren este siglo que acabamos de estrenar ne-cesariamente pasan por la implementacióny utilización de las tecnologías de la infor-mación y la comunicación (ICT, o en caste-llano TIC) forman parte de esa gran “evi-dencia esencial” de la que hablan nuestroscolegas americanos y que nunca me cansa-ré de citar2. Si por desidia o por incompe-tencia no se asume esta responsabilidad, es-taremos, estamos ya dejando pasar un trenal que irremediablemente tendremos que su-birnos en marcha, asumiendo los riesgos quela maniobra comporta pero o lo hacemosya, o definitivamente, en el campo de los ar-chivos, perderemos la oportunidad de unavez por todas la capacidad de responder conseriedad y profesionalidad a las demandasde una sociedad, la de la información, la co-municación y el conocimiento, de la que in-cuestionablemente formamos parte.

Hoy por hoy ya no hay excusa posible paraque catálogos, inventarios, o los llamadosinstrumentos de descripción tradicionalesen muchos de nuestros archivos, no se ela-boren con la metodología y normas ade-cuadas para su gestión automatizada y nose utilicen las herramientas que estos mis-mos sistemas facilitan para la circulación yacceso al documento mismo, es decir, a unacopia digital de los documentos originalesdescritos y analizados.Siguiendo con este argumentario, podemosconstatar como las experiencias en paísesque también deberían considerarse de“nuestro entorno” para bien, es decir, quedesde hace ya demasiado tiempo conside-ran a los archivos como centros que pro-porcionan un servicio público, que han le-gislado para que este principio se cumpla,que además controlan la calidad de estosservicios, y aplican políticas de conservacióny accesibilidad que lejos de ser contradicto-rias, se complementan, constituyen expe-riencias que debiéramos conocer en pro-fundidad.

“En una democracia, los registros y docu-

mentos que constituyen nuestros archi-

vos pertenecen a los ciudadanos, dar ac-

ceso rápido y eficaz a los mismos no es un

servicio anecdótico. Cuando se consigue ges-

tionar esta documentación eficazmente, esta-

mos dando la oportunidad a ciudadanos con-

cretos, a instituciones educativas, a las admi-

nistraciones públicas a que los utilicen. Debe-

mos implicarnos “agresivamente” en educar

e informar a nuestros usuarios-clientes sobre

los servicios que ofrecemos y sobre los fondos

a los que debemos dar acceso. Las nuevas

tecnologías están facilitando poder acercar-

nos a todos los posibles usuarios en sus casas,

escuelas, universidades, y puestos de trabajo,

estén donde estén. En colaboración con las

diferentes administraciones a todos los nive-

les, con las universidades, con corporaciones

y colectivos, utilizaremos estos nuevos medios

para hacer llegar nuestros archivos a la gente

sin importar donde se encuentren y promove-

remos el valor educativo y científico de nues-

tros fondos documentales hasta el punto de

conseguir que los integrantes de la comuni-

dad educativa y científica se impliquen en un

proyecto común”.

Independientemente de que en la Comuni-dad Valenciana todavía no dispongamos deuna ley que establezca y regule el acceso, ges-tión y funcionamiento de nuestros archivos,podemos comprobar como en la mayoría delas comunidades autónomas las respectivasleyes de archivos dirigen su exposición demotivos hacia estos principios de transpa-rencia y accesibilidad.

“[la llei] reconeix que l’accés als documents

públics és un dret que té tota persona, in-

dependenment de la nacionalitat, de la

condició o de la funció que tingui, dret

que tan sols es pot denegar en aplicació de

les limitacions establertes legalment. Així ma-

teix la llei considera que per a les administra-

cions públiques la gestió correcta dels docu-

ments és essencial pel que fa a la seguretat

jurídica i a l’actuació eficaç i transparent i amb

obertura a la participació ciutadana.”

Preámbul a la Llei 10/2001, de 13 de juliol,

d’Arxius i documents de la Generalitat de Ca-

talunya

[la ley] trata“del reconocimiento expreso por

la Administración Pública de que todas las

personas tienen derecho a conocer de mane-

ra clara y feaciente las actuaciones que direc-

tamente les atañen o interesan. Directamente

relacionado con el principio de transparencia

del sector público, el acceso a la informa-

ción generada por las instituciones en el

ejercicio de sus competencias se considera un

derecho fundamental en una sociedad

democrática, pues su ejercicio favorece la

participación ciudadana y fortalece los

principios de seguridad jurídica y publicidad

en la gestión de los asuntos públicos.” Pre-

ámbulo de la Ley 19/2002 de 24 de Octubre

de Archivos Públicos de Castilla-La Mancha

Los sistemas de información se caracterizanidentificando las tareas que están compren-didas en los procesos que se muestran en elcuadro de la izquierda (Fig.2).Sin olvidar las funciones que tradicional-mente se asumen en los archivos, y sobretodo en los históricos como el nuestro, decustodia y de actuación como fedatarios pú-blicos, cualquier organización entendidacomo un sistema de información GENERAconocimiento: recopila, intercambia, trata,y difunde información, información que seconvierte en conocimiento, en riqueza, endefinitiva, para la misma organización ypara su comunidad de clientes o usuarios.Así hemos entendido a nuestra organizacióny estamos tratando de aplicar las técnicas

El archivo como sistema de información: el ARV

L’esquema de la Fig.2 intenta mostrar gràficament com hauria de ser, idealment, el sistema d’infor-

mació d’una organització. Un sistema d’informació és constituït de quatre grans components: ob-

tenció de dades i informació, estructuració en informació adequada a l’organització, dis-

tribució d’informació, i ús d’aquesta informació. [Cornella, op.cit.

1. Obtenció de dades i informació: dels fons que custodiem

2. Estructuració en informació adequada a l’organització: descripció i anàlisi documental

3. Distribució d’informació: als usuaris, investigadors i ciutadans en general

4. Ús de l’informació: Generació i gestió de coneixements

LA EVIDENCIA DEL VALOR

MATERIAL E INTELECTUAL

DE LOS FONDOS QUE

CUSTODIAMOS PASA POR LA

IMPLEMENTACIÓN Y

UTILIZACIÓN DE LAS

TECNOLOGÍAS DE LA

INFORMACIÓN Y LA

COMUNICACIÓN

Page 7: 4PRESENTACIONS: CENT TÍTOLS DE …bv.gva.es/documentos/BV04.pdf · Biblioteca Valenciana esta tercera edició, un aparador obert als lectors més inquiets on ... en virtud de esa

B i b l i o t e c a Va l e n c i a n a 7GENER 2004

necesarias para que el ARV en algún mo-mento pueda formar parte de un sistema quepueda parecerse a experiencias como las quepueden verse en la imagen superior.A nuestro entender estas experiencias mues-tran los tres modelos que deberíamos con-siderar en cada caso, el primer ejemplo tra-ta de un proyecto que integra los archivos(privados, públicos, de instituciones acadé-micas, etc) del Área Metropolitana de Lon-dres, la comprendida dentro de la circun-valación de la autopista 25 (Motorway 25,M25), con sus correspondientes descripcio-nes de fondos que está constantemente ac-tualizándose, y todos los participantes uti-lizando las mismas normas ISAD (G) e in-corporando tesauros geográficos, de mate-rias y de autoridades con el fin de conseguirhomogeneidad y pertinencia en la recupe-ración de la información.En el segundo caso comprobamos cómo un archivo virtual temático integra descripcio-

nes y la imagen digital de objetos muy hete-rogéneo, provenientes de colecciones dis-tintas y situados físicamente en diversas ubi-caciones referidos a una época muy concre-ta “La Edad de Plata” (1868-1936). Pode-mos recuperar desde correspondencia, fo-tografías, dibujos, artículos de revistas es-pecializadas, etc. Toda una joya.El tercer caso, también se trata de un archi-vo virtual temático más concreto todavía ydónde podemos encontrar todo tipo de do-cumentación de musica polifónica medie-val, incluyendo partituras originales.Sin olvidar la recientemente lanzada a la redAER (Archivos Estatales en Red) que, a pe-sar de las dificultades en la homogeneidadde tratamiento documental, constituye unprimer paso en esta dirección.Y también las modestas, sólo por la escasezde medios, pero deliciosas y eficaces expe-riencias que desde los Archivos Municipa-les nos están proporcionando y de los queno dejamos de aprender.El Arxiu Municipal de Vila-Real fue uno delos primeros en adoptar la normativa ISAD(G) en sus descripciones y en ofrecer imá-genes digitalizadas de sus fondosO el del Ayuntamiento de Arganda del Rey,desde donde podemos recuperar desde do-cumentos originales, fotografías e inclusocanciones e “himnos guerreros”.Experiencias que nos hacen concluir que esposible trabajar en los archivos desde unaperspectiva documental, aplicando las téc-nicas y normativas necesarias en las Des-

cripción Archivística (Normas ISAD) y losprocedimientos del Análisis Documental(confección de lenguajes controlados o The-sauros) con el único fin de facilitar la recu-peración de documentos y sus contenidosque de otra forma seguirían ocultos en nues-tros bien custodiados depósitos de tesoros.Si además incorporamos las imágenes denuestros tesoros en las posibilidades de re-cuperación de los sistemas estaremos cum-pliendo con esta doble finalidad que consi-deramos irrenunciable la de su PRESER-VACIÓN Y CONSERVACION y la de suDIFUSIÓN y GESTIÓN DEL CONOCI-MIENTO.De la aplicación concreta de esta metodo-logía de descripción y análisis documentalen nuestro Archivo, el ARV, trataremos enun próximo número de esta revista que tanamablemente nos ha cedido parte de su es-pacio para hacernos visibles, cualidad tanesencial y por otra parte tan escasa en este“casposo” mundo.

Mercedes Escrig GiménezDirectora del Arxiu del Regne de València

(1) CORNELLA, Alfons “Gestión de conocimiento que fun-ciona: lo que hemos aprendido” en I Congreso Interna-cional sobre Tecnologia Documental y del ConocimientoMadrid, 28 al 30 de Enero 2004.www.documentalistas.com/web/congreso/

(2) Introducción al objetivo 2 del documento “Readyaccess to Essential evidence: The strategic Plan of theNational Archives and Records Administration: 1997-2007” A fecha 23/06/00 enwww.nara.gov./nara/vision/naraplan.html

HOY POR HOY YA NO HAY

EXCUSA POSIBLE PARA QUE

CATÁLOGOS, INVENTARIOS, OLOS LLAMADOS

INSTRUMENTOS DE

DESCRIPCIÓN TRADICIONALES

EN MUCHOS DE NUESTROS

ARCHIVOS, NO SE ELABOREN

CON LA METODOLOGÍA Y

NORMAS ADECUADAS PARA SU

GESTIÓN AUTOMATIZADA

Page 8: 4PRESENTACIONS: CENT TÍTOLS DE …bv.gva.es/documentos/BV04.pdf · Biblioteca Valenciana esta tercera edició, un aparador obert als lectors més inquiets on ... en virtud de esa

GENER 20048 B i b l i o t e c a Va l e n c i a n a

A C T I V I T A T S

Hubo de todo y para todos losgustos, dentro del ámbito de lasletras valencianas. Los asisten-

tes al acto que tuvo lugar en la BV el día20 de noviembre pasado tuvieron laoportunidad de asistir a la celebracióndel así denominado -en conmemoraciónde la aparición de la primera edición delclásico de Joanot Martorell, Tirant loBlanch- Dia de les Lletres Valencianes,que destacados miembros del panoramapolítico, cultural y social valenciano seencargaron de dar realce con sus inter-venciones.La sesión de lectura dio co-mienzo a las 13 horas, una vez que el ple-no de la Acadèmia Valenciana de la Llen-gua diera por concluido su orden del díaen el que dieron por buena la declara-ción sobre los 20 años de la Llei d’Ús iEnsenyament del Valencià. Fue entoncescuando se dieron cita académicos, pú-blico y demás participantes para asistira la intervención inaugural, que corrióa cargo del conseller de Cultura, Educa-ción y Deportes, Esteban González Pons,quien se decantó por la poesía. El con-seller, bajo la atenta mirada de públicoy cámaras, leyó dos poemas de dos delos más grandes autores valencianos quehaya dado el siglo XX: Miguel Hernán-dez y Vicent Andrés Estellés, de quienes

leyó Tengo estos huesos hechos a laspensa y Propietats de la pena, respecti-vamente. Por su parte, Ascensió Figue-res, presidenta de la Acadèmia Valen-ciana de la Llengua tuvo la ocasión dedirigirse al auditorio y leer un fragmen-to de Tombatossals, la novela de JosepPasqual i Tirado que recrea una historiarepleta de seres fantásticos. Durante losminutos posteriores se sucedieron las in-tervenciones de otras muchas persona-lidades. Por el estrado pasaron los tam-bién consellers Gerardo Camps, que leyóun fragmento de un libro del escritor Jo-sep Franco, y Rafael Blasco, responsa-ble de la cartera de Territorio y Vivien-da; los académicos Vicent Gascón, PereMª Orts, Ramón Arnau, Joan Alfons GilAlbors o Josep Palomero, entre otros.En representación del Consell Valencià

de Cultura participaron Jesús Huguet yElena Nogueroles, y el presidente de di-cha entidad, el científico Santiago Gri-solía.En lo que respecta a la universidad acu-dieron los rectores Francisco Tomás yJusto Nieto, rectores de la Universitat deValència y de la UPV, respectivamente.La nota de color la pusieron los diestrosVicente Barrera y Luis Francisco Esplá,de igual modo que el portero del Valen-cia Club de Fútbol, Andreu Palop o eljugador del Pamesa Valencia, VictorLuengo. En representación del gremioperiodístico acudieron a leer Iñaki Za-ragüeta, director del diario La Razón ensu edición regional; Rafa Marí, del dia-rio Las Provincias; Pep Torrent, de ElPaís, y José Luis Torró, director de Dia-rio de Valencia.

El pasado 20 de

noviembre tuvo lugar en

la Biblioteca Valenciana

un acto continuado de

lectura con el que se

conmemoraría el Dia de

les Lletres Valencianes.

Destacadas figuras de la

cultura pasaron por el

Salón de Actos de la BV

–estancia que antaño

acogiera la biblioteca del

Duque de Calabria- para

leer textos de autores

valencianos.

DE GALA

LAS LETRAS

VALENCIANAS

De izq. a dcha. Navarro de Luján, Ascensió Figueres, el conseller González Pons y David Serra / José Jordán.

Page 9: 4PRESENTACIONS: CENT TÍTOLS DE …bv.gva.es/documentos/BV04.pdf · Biblioteca Valenciana esta tercera edició, un aparador obert als lectors més inquiets on ... en virtud de esa

B i b l i o t e c a Va l e n c i a n a 9GENER 2004

Entrega de premiosUna vez concluido el maratón lector amedia tarde, se dio paso a la entrega delos premios a los Libros Mejor Editadosdel año 2002, acto que tuvo lugar en co-laboración con la Associació d’Editorsdel País Valencià, entidad organizadoradel Saló Valencià del Llibre. Uno de losobjetivos de esta asociación es la promo-ción del 20 de noviembre -fecha de pu-blicación de la primera edición del Tirantlo Blanch-, “como día valenciano del li-bro”. En el contexto de esta jornada de-dicada a las letras valencianas y del SalóValencià del Llibre, se entregaron lospremios a los Mejores Libros Editadosde 2002, de los que hemos dado cuen-ta en nuestro reportaje dedicado a éste(páginas 1 y 2).

Albert Mersol

L ’il.lustrador Max (pseudònim deFrancesc Capdevila, Barcelona,1956) ha estat un dels guardonats

als Premis als Millors Llibres Editats de2002 pel seu treball a La guerra según Si-mone Weil, l’assaig de Maite Larrauri queha editat Tàndem. El també Premi Nacio-nal d’Il.lustració de 1997 passa per ser undels creadors més eclèctics i representatiusd’allò que s’ha donat en anomemar el cò-mic alternatiu. Creador d’una nòmina depersonatges com ara Peter Pank a la histo-rieta, Max ha anat més enllà durant tota laseua carrera per tal de diversificar el seuàmbit de creació. Així, ha realitzat treballsde tota mena, com ara portades per TheNew Yorker, el disseny d’un rellotgeSwatch o la portada del disc Haikus de pia-no del músic Pascal Comelade, entre d’al-tres. Per Rafa Martínez

Com va sorgir l’idea d’il.lustrar el llibre?Com saps, es tracta del cinqué volum d’u-na col.lecció que en tendrà deu. La idea defer aquesta col.lecció es de l’autora dels tex-tes, Maite Larrauri. És ella qui va pensarque els llibres haurien d’anar il.lustrats.Maite havia trobat un llibre meu, Órficasi li va semblar que jo era la persona ade-quada per a aquesta feina. Es va posar encontacte amb mi. Jo no ho tenia gens clar,sobre tot perque em semblava molt difícilil.lustrar les idees abstractes de la filosofia(i jo, a més, no n’havia llegit mai. Era unmón nou per a mi). Vaja, es pot dir que joera un autèntic profà, un destinatari natu-ral del llibre més que no el possible co-au-tor. Però vaig conèixer Maite i vam con-nectar molt bé. Em va convéncer. La ideano és il.lustrar el llibre per a embellir-lo,sino trobar una altra manera, no verbal,d’apropar-se a la filosofia. D’aquesta ma-nera, el lector disposa de dos camins d’en-trada al pensament dels filòsofs.

Perquè historietes i no il.lustracions a l’ús?En un principi, tant Maite com jo haviempensat en il.lustracions. Però quan em vaigenfrontar amb el primer llibre em vaigpassar varies setmanes en blanc, sensetrobar la manera de fer-ho. No me’nsortia, i ja estava a punt de deixar-ho correr quan em vaig adonar queuna de les cites -això és elque em tocava il.lustrar,cites originals de cada filò-sof- portava a dins unahistòria, que era com unaseqüencia narrativa. Així,em va sortir molt natural-ment fer-ne una històrieta -he estat autor de còmicmolts anys abans de dedicar-me a la il.lustració-. A par-tir d’ací, vaig veure que to-tes les cites es podien dibui-xar molt acuradament si lesconvertia en seqüencies d còmic-casi sempre sense paraules-.No cal dir que em va alegrarmolt poder demostrar que la his-torieta, un art tant sovint des-preciat per la intelligentsia cultural, podiarelacionar-se d’igual a igual i anar de la màamb la filosofia.

Com ha estat la rel.lació amb l’autora?Maite és una persona capaç de contagiarl’entusiasme, per la vida i per la filosofia. I

sap aplicar la saviesa filosòfica a la vida decada dia. No tan sols ensenya filosofia, sinoque sap viure d’acord amb el que ensenya.A mi em sembla un exemple vivent de compot ser útil la filosofia per a fer-nos millors,a les persones i, a través de cada persona,al món. Després d’un primer contacte te-

lefònic, li vaig dir que jo no m’atreviaa acceptar una feina a priori tancomplicada si no hi havia primerun bon enteniment personal entre

nosaltres. Els il.lustra-dors normalment tre-ballem sense necessitatde conèixer personal-ment els escriptors,però això era diferent.A les poques hores deconèixer-la, ja m’ha-via entusiasmat per afer aquesta col.lec-ció. Ara sóm moltbons amics i, a més,les classes particu-lars de filosofiaque em dona -és elprimer que femabans de co-mençar a treba-llar en cada lli-

bre- no tenen preu!

Quines dificultats t’ha plantejat un llibred’estes característiques?Cada llibre, cada filòsof, és un món. Calfer una bona capbussada i deixar-te im-pregnar per les seves idees, poc a poc. Aquíno s´hi val posar-se a dibuixar als cinc mi-

nuts d’haver llegit el text. S’ha de deixarmadurar. Després d’haver fet cinc llibres,crec que ja no em trobo amb dificultats in-superables. Uns filòsofs et toquen més quealtres, però fins ara m´he pogut reconèi-xer en tots. El problema seria trobar-meamb un filòsof que em provoques conflic-tes insuperables, amb idees que jo no pu-gués compartir o amb qui no connectésgens. Però estic segur que això no arribarà:Maite sempre diu que ella ha triat per a lacol.lecció els filòsofs que porta al cor. I aixòés prou garantia per a mí.

Quins projectes tens ara mateix? I pel quefa al futur?Buf! Mil coses. Però el temps no arribaràper totes. Ara estic treballant amb l’arqui-tecte Manuel de Solá-Morales en un mu-ral de vint-i-un metres quadrats per a unaexposició d’arquitectura que tindrà llocdins del Fòrum 2004 de Barcelona. Tam-bé vaig fent, quan puc, petites històries delmeu personatge Bardín, que algún dia arri-baràn a ser un llibre. I continúo com a di-rector editorial amb Pere Joan a Inrevés edi-cions, a Palma. Ara hem tornat a reviure,amb el número 8, la revista Nosotros so-mos los muertos, que havíem tancat el2000. Hem canviat el nom -ara NSLM, elformat i la periodicitat, que serà ara se-mestral, encara que els continguts seràn si-milars: la millor historieta d’autor que esfa a tot el món, lluny de les imposicions co-mercials de la indústria editorial. I acabade sortir un llibre (Espiasueños, Ed. La Cú-pula) que recull una amplíssima selecció dela meva feina com a il.lustrador al llarg de

4ENTREVISTA

MAX: “La historieta ésun art despreciat per laintelligentsia cultural”

La felicitat segons Spinoza és el títol de l‚última

col.laboració entre Larrauri i el nostre entrevistat,

la quinta entrega de les que conformen una

col.lecció de llibres de divulgació que pretén acos-

tar la filosofia als profans en la materia.

Max i Maite Larrauri duen a cap la col.lecció “Filosofía per a profans” (Tàndem) / José Jordán.

Page 10: 4PRESENTACIONS: CENT TÍTOLS DE …bv.gva.es/documentos/BV04.pdf · Biblioteca Valenciana esta tercera edició, un aparador obert als lectors més inquiets on ... en virtud de esa

En relación con el Tribunal de laAguas, consiguió que se mantu-viera esta institución milenaria

tras la aprobación de la Constitución Es-pañola y que se reconocieran como le-gales sus dictámenes, a pesar de ser ver-bales, de no quedar constancia de sussentencias y de que éstas fueran inapela-bles.Fue miembro fundador de A.I.D.A.(Asociación Internacional de Derecho deAguas = International Association forWater Law) en marzo 1968, asociación

reconocida por las Naciones Unidascomo organismo consultivo no guberna-mental. En 1977 fue invitado por la ONUa las sesiones de discusión y aprobación dela Carta Magna del Agua.También fue miembro de la Real Acade-mia de Cultura Valenciana a través de lacual desarrolló una intensa labor de pro-moción y difusión tanto de la cultura comode la lengua valencianas. Escribió nume-rosos artículos periodísticos sobre todo enel diario Las Provincias, sobre éste y otrostemas, tomando partido por la diferencia-

ción entre el valenciano y el catalán.Colaboró activamente con Alianza Po-pular en Valencia y tenía el carné de afi-liado número uno, desde su creación en1977. Gran impulsor del Grupo d’AccióValencianista (GAV). Era presidente dela Coordinadora de Entidades Cultura-les del Reino de Valencia y ocupó la vi-cepresidencia de la Asociación Amigosde Valencia y del Conferencia Club, pro-yecto que surgió en 1951, con la in-tención de ser una asociación culturalsin animo de lucro, que trajo a Valencia

intelectuales y oradores para hablar enconferencias pagadas por la propia aso-ciación. De su presidente, que fue Fran-cisco Carreres, conserva la BibliotecaValenciana el archivo de corresponden-cia con los diferentes conferenciantes.Participó en la creación de Radio Na-cional de España en Valencia y famososfueron sus mil programas de radio titu-lados Valencia calle por calle y plaza porplaza en los que gracias a sus dotes comoorador y comunicador acercó al públi-co valenciano la historia y el anecdota-rio de la ciudad del Turia, así como elpatrimonio arquitectónico valenciano.Comenzó su ejercicio como abogado enel despacho que abrió su abuelo, Esta-nislao Giner en el año 1876 y que luegopasaría a su padre, Vicente Giner Gillot,

GENER 200410 B i b l i o t e c a Va l e n c i a n a

F O N S

MANUSCRITS I ARXIUS PERSONALS

El archivo de Vicente Giner BoiraDon Vicente Giner Boira, jurista y erudito que nació en Valencia en el año 1910. Se licenció en Derecho por la Universidadde Valencia en 1932. Fue elegido diputado provincial de Valencia entre 1952 a 1958 y fue concejal del Ayuntamiento deValencia, pero la faceta por la que es mas conocido fue gracias a su labor como Letrado Asesor del Tribunal de las Aguas dela Vega de Valencia durante mas de medio siglo, y del Sindicato de Regulación del Turia. Además, y fruto de sus conocimien-tos y dedicación a estos temas, fue su participación en la fundación de la Federación Nacional de Comunidades de Regantes.

Page 11: 4PRESENTACIONS: CENT TÍTOLS DE …bv.gva.es/documentos/BV04.pdf · Biblioteca Valenciana esta tercera edició, un aparador obert als lectors més inquiets on ... en virtud de esa

B i b l i o t e c a Va l e n c i a n a 11GENER 2004

situado en el entresuelo de la plaza deCrespins. De ellos recibió el testigo en elejercicio profesional, continuando conla misma especialidad (Derecho deAguas) de sus predecesores.Vicente Giner Boira murió el 27 de juliode 1997 en su casa de Campo Olivar (Va-lencia) a la edad de 86 años.Su archivo personal quedó en manos desus herederos y tras un período de ne-gociaciones pasó a la Biblioteca Valen-ciana, y en concreto a la Sección de Ma-nuscritos y Archivos Personales, tras lafirma de un comodato con fecha de 2 demayo de 2001. Este comodato mantie-ne la propiedad del archivo a favor desus herederos, con una duración de dosaños prorrogables automáticamente,salvo denuncia expresa del comodatopor alguna de las partes.Pasaremos ahora a ofrecer una someradescripción de este archivo cuyo volu-men asciende a 89 cajas de archivo, esdecir, aproximadamente trece metros li-neales. Este archivo consta de dos fon-dos, claramente diferenciados, organi-zados según el siguiente cuadro:FONDO VICENTE GINER BOIRA

(40 CAJAS)

DOCUMENTACIÓN PERSONAL

Documentación asociativa§ AIDA (Asociación Internacional de

Derecho de Aguas)§ 1ª Conferencia Internacional de

Derecho de Aguas§ 1ª y 2ª Conferencia Internacional

sobre los Sistemas de Derecho deAguas en el mundo§ 1º Congreso Nacional de Comuni-

dades de Regantes§ VII Congreso Internacional de Rie-

gos y Drenajes

Reconocimientos y crítica§ Homenaje a V. Giner Guillot y

V. Giner Boira

DOCUMENTACIÓN LABORAL

Documentación profesional§ Sindicato Central de Regantes del

río Turia§ Legislación auxiliar§ Publicaciones auxiliares§ Sociedad Española de Prospección

Eléctrica§ Pleitos de las Comunidades de Re-

gantes§ Pleitos de REVA (Riegos y Energía

de Valencia)§ Pleitos de INPACSA (Industrias del

papel y la celulosa S.A.)§ Tribunal de las Aguas§ Contaminación de Aguas

DOCUMENTACIÓN SOBRE

GESTIÓN DE BIENES

Documentación contableCorrespondenciaVaria§ Obras de creación ajena

FONDO VICENTE GINER BOIRA (59 CAJAS)

DOCUMENTACIÓN LABORAL

Documentación profesional§ Turno de Oficio de V. Giner Gillot§ Fiscalía de Tasas§ Pleitos§ Agendas

DOCUMENTACIÓN SOBRE GESTIÓN

DE BIENES

Documentación patrimonial§ Escrituras y títulos de propiedad

Documentación contable§ Libros de contabilidad

CORRESPONDENCIA

EnviadaRecibida

Dentro del Fondo de Vicente Giner Boi-ra, y en concreto en el apartado de Do-cumentación Asociativa, encontramostodo lo referente a la constitución deAIDA, desde el programa oficial, dis-cursos, acta y resumen, lista de miem-

bros, documentos oficiales, solicitudesde ingreso, correspondencia del Conse-jo Ejecutivo de AIDA, etc. Por lo querespecta a la Conferencia Internacionalde Derecho de Aguas, y la 1ª y 2ª Confe-rencia Internacional sobre los Sistemas deDerecho de Aguas en el mundo, se conser-va desde los dossier de prensa, posters, lis-tas provisionales de asistentes, circulares,correspondencia y gastos ocasionados,hasta los discursos, comunicaciones y con-clusiones, entre otras cosas.Respecto a los congresos tanto nacionalcomo internacional de regantes, apare-cen, desde los programas oficiales, co-rrespondencia, inscripciones, hasta lapropuesta de los Estatutos de la Unión Sin-

dical de Regantes.Al hacer mención de la documentación la-boral, diremos que es la más abultada detodo el fondo y está constituida casi en sutotalidad por las Actas del Sindicato Cen-tral de Riegos del río Turia, y por los con-tenciosos, ordenanzas, expedientes, con-sultas, pleitos y conflictos que tenían lasComunidades de Regantes valencianas, yque Vicente Giner Boira se encargaba dedirimir y solucionar.Fruto de ello e intercalados con todos es-tos documentos, existen informes, escritu-ras, memorias, memoriales y ordenanzasoriginales, es decir, todo tipo de documen-tación legal, la mayoría de los siglos XVIIIy XIX que V. Giner Boira utilizaba parafundamentar los pleitos del Sindicato y delTribunal de las Aguas.Dentro de los conflictos y pleitos que semantuvieron por el aprovechamiento delos recursos hidráulicos del río Turia des-

taca el que se mantuvo contra REVA (Rie-gos y Energía de Valencia S.A.) hasta laconstitución de la Confederación SindicalHidrográfica del río Guadalaviar o Turia,momento en que firman las bases para unacolaboración entre la Vega de Valencia yREVA.En esta sección incluiremos también todoslos pleitos ocasionados por la contamina-ción de las aguas (caso INPACSA), Indus-trias del Papel y la Celulosa S.A.Al hablar de la documentación sobre ges-tión de bienes, haremos mención de la Edi-torial Mangold y la distribuidora VicenteGiner (Escuela de Idiomas Mangold), puesdentro de esta serie nos encontraremos, en-tre otras cosas, su cartas de impagados ysus facturas, además de la corresponden-cia mantenida por la editorial. En las mis-mas cajas aparece una breve muestra decorrespondencia privada, y pleitos de par-ticulares sin relación con el agua.Pasamos ahora a describir someramente elfondo de Vicente Giner Gillot , destacare-mos toda la documentación pertenecienteal bufete de abogados Giner – Albal – Boi-ra, como son la correspondencia de su se-cretaría, la contabilidad y toda la docu-mentación jurídica relacionada con lospleitos que se llevaban en el despacho ju-rídico. Los pleitos aparecen ordenados al-fabéticamente de la A a la Z, no son con-sultables, puesto que el acceso a la docu-mentación de carácter personal que puedaafectar a la intimidad de las personas que-da restringido de acuerdo a los plazos ynormas que marca la legislación vigente.Aunque toda esta documentación se en-cuentra actualmente en fase de cataloga-ción por el personal técnico de la Bibliote-ca Valenciana y por el momento no es con-sultable, no queríamos dejar pasar estaocasión para ofrecer una primera aproxi-mación a su contenido los posibles inves-tigadores que llegado el momento tendrána su disposición gran parte de estos docu-mentos (excepto los pleitos particulares,como ya comentamos) para su consulta através del nuevo programa informáticoARCHIDOC, que la Biblioteca Valencia-na ha adquirido y del cual ya publicamosuna reseña en el número anterior de estarevista. Juan Galiana

Bibliografía

- GINER BOIRA, Vicente. El Tribunal de las Aguas de

la Vega de Valencia. Valencia : Cámara de Comercio de

Industria y Navegación, 1953. 37 p. Sucesivas edicio-

nes hasta 1997. Texto en español, inglés y francés.

- BLAYA ESTRADA, Nuria. Vicente Giner Boira : me-

morias contadas. Valencia : Javier Boronat, 1998. 136

p. El Cresol ; 4. ISBN 84-86566-17-7.

- Libre de ordenacions de la Almoyna e Cofraria

del offiçi dels Fusters. [Ed. Facs.]. Valencia : Javier

Boronat, 1990. 2 v. [1]. Facsímil. [2]. Estudio histórico,

transcripción y traducción por Jesús Villalmanzo Came-

no ; colaboración de Julian Perales i Castello, Desam-

parados Pérez Pérez, Vicente Giner Boira.

- CORBÍN FERRER, Juan Luis. Ruzafa la bien planta-

da. Prólogo de Vicente Giner Boira. 3ª ed. amp. Valen-

cia : Federico Domenech, 1995. 239 p. ISBN 84-

85402-88-X.

- DELMONTE I HURTADO, Pere. Monolec en veu alta

: (versos). Pròlec de Vicente Giner Boira. [S.l.] : Agrupa-

ció literaria Amics de la Poesia, D. L. 1984. 93 cm. ISBN

84-398-0840-2.

Participó en lacreación de RadioNacional de Españaen Valencia y famososfueron sus milprogramas de radiotitulados “Valenciacalle por calle y plazapor plaza”

Page 12: 4PRESENTACIONS: CENT TÍTOLS DE …bv.gva.es/documentos/BV04.pdf · Biblioteca Valenciana esta tercera edició, un aparador obert als lectors més inquiets on ... en virtud de esa

L’Eclèctica va nàixer el 1989,tan sols tres anys després de lairrupció d’Edicions Bromeraen l’àmbit literari. Arribavacom una aposta cultural que

pretenia reflectir els diversos corrents estí-listics i els gèneres narratius actuals, tant através d’originals d’autors del nostre país,com d’acurades traduccions d’obres d’es-criptors forans. Es tractava d’una iniciati-va molt heterogènia –«eclèctica»– que vo-lia recollir obres d’estils i temàtiques moltdiferents, però sempre amb un nexe d’unióentres elles: la qualitat literària i l’interésper al lector actual. En aquest sentit, el pro-jecte ha assolit el seu objectiu fins al puntque el panorama literari valencià no s’en-tendria sense la seua aportació.Catorze anys després, ens trobem davantla primera col·lecció exclusivament de na-rrativa d’una editorial valenciana que arri-ba al centenar de títols. Un fet autèntica-ment històric si tenim en compte l’escasse-sa de la nostra producció narrativa ante-rior, els baixos índexs de lectura actuals, il’encara tímida presència pública de la llen-gua pròpia en els àmbits d’ús de més pres-tigi social.Publicar cent exemplars en un període decatorze anys significa donar a conéixer una

mitjana de set novetats cada any: una veri-table gosadia que respon a dos factors: d’u-na banda, el desig de Bromera de créixer ide fer créixer l’edat dels lectors que, segonsles enquestes, abandonen l’hàbit de la lec-tura en superar l’etapa escolar; i, de l’altra,reflectir l’excel·lent moment creatiu que esviu al País Valencià, on durant els últimsanys han sorgit nombrosos creadors d’ungran interés.Repassant la trajectòria de l’emblemàticacol·lecció ens n’adonem de seguida que hiha aportacions dels escriptors valenciansque més han reeixit en la nostra literaturacontemporània. Hi són pràcticament tots:Vicent Josep Escartí, Josep Franco, ManelJoan i Arinyó, Josep Lozano, Josep Palo-mero, Josep Lluís Seguí, Isabel-Clara Simó,Ferran Torrent, i fins i tot Joan FrancescMira i Enric Sòria, que hi han contribuïtamb traduccions d’autors com ara AntonioTabucchi, Claude Simon o Thomas deQuincey.Però, a més de consagrar autors de presti-gi, «L’Eclèctica» ha dut endavant una fer-ma aposta pel que podríem anomenar«nous valors» de les nostres lletres. Es trac-ta d’autors novells que s’han consolidat du-rant els últims anys com a referents de lanostra literatura, molts d’ells després de ser

descoberts als diversos certàmens literaris,les obres guanyadores i finalistes dels qualses publiquen regularment dins d’aquestacol·lecció de narrativa, i entre els quals estroben les convocatòries més prestigioses:el Ciutat d’Alzira, el Joanot Martorell, l’En-ric Valor, l’Alfons el Magnànim... És el casde Vicent Borràs, Manuel Baixauli, ÀngelsMoreno, Pasqual Alapont, Vicent Pallaréso Joaquim G. Caturla, per posar algunsnoms. Fruit de la voluntat d’eclecticisme, aquestacol·lecció s’ha permés el luxe de combinaraquests autors amb traduccions procedentsd’altres llengües del nostre entorn, com araMario Puzo, Rubem Fonseca, André Gide,Naguib Mahfuz, Bernardo Atxaga o el re-centment desaparegut Mohamed Xukri.Una traducció marcava l’inici del projectecultural de «L’Eclèctica». Es tractava deMaigret i el ministre, de Georges Simenon,de qui celebrem enguany el centenari del seunaixement. Ara, la col·lecció arriba al nú-mero 100 amb El Mut de la Campana, lanovel·la amb què Josep Lozano, un escrip-tor imprescindible en les nostres lletres, tan-ca més d’una dècada de silenci creatiu.Entre el primer número i l’últim es condensabona part de la història més recent de lesnostres lletres. Només observant l’evolució

del disseny de les cobertes i el format –abansmés menut i amb cobertes negres que re-marcaven el caràcter unitari de la col·lec-ció; ara de majors dimensions, fotografiesdels autors a les solapes i fotomuntatges itipografies diversificades a les cobertes– jahi veiem reflectida l’evolució de les tendèn-cies del món editorial en l’última dècada imitja.Precisament, aquest peculiar centenari de«L’Eclèctica» és la celebració i la reivindi-cació d’aquesta història, d’una evolució li-terària que es dirigeix decidida cap a la ma-duresa i la solidesa de les nostres lletres.

Marta Estrelles. Editorial Bromera

GENER 200412 B i b l i o t e c a Va l e n c i a n a

P R E S E N T A C I O N S

Alguns del autors participants a “L’Eclèctica” es varen fer la foto amb el director de l’Editorial Bromera, J. Gregori / José Jordán.

Més de 200 persones, entre escriptors,

traductors, col·laboradors i, evident-

ment, lectors, es van reunir el passat

27 de novembre a la seu de la Bibliote-

ca Valenciana per tal de celebrar amb

Edicions Bromera l’arribada als 100 tí-

tols de «L’Eclèctica», la seua col·lecció

més emblemàtica.

Una fotografia de grup dels autors va

encetar l’acte com a homenatge a tots

els creadors que han fet que «L’Eclècti-

ca» haja assolit un prestigi reconegut

arreu del nostre àmbit lingüístic.

Aquest document gràfic reivindica la

qualitat dels escriptors valencians i

pretén fer visibles als ulls de la socie-

tat valenciana els nostres principals

creadors. Aquest va ser un dels punts

que va destacar Joan Carles Girbés, di-

rector de publicacions d’Edicions Bro-

mera, qui va assegurar que estem as-

sistint «al moment més gloriós per a

les nostres lletres des del ja llunyà Se-

gle d’Or, i això cal valorar-ho i reivindi-

car-ho», perquè «els escriptors valen-

cians encara no ocupen el lloc que, per

mèrits propis, els correspon: ser la veu

de la intel·lectualitat d’aquest país».

Entre la trentena d’escriptors que es

van aplegar a la Biblioteca Valenciana,

hi figuraven noms tan reeixits com els

d’Isabel-Clara Simó, Pasqual Alapont,

Àngels Moreno, Carme Miquel, Vicent

Borràs, Joaquim G. Caturla i Josep Pa-

lomero.

En representació de tots ells, Josep Lo-

zano, un dels escriptors valencians

més emblemàtics, subratllà que

aquesta xifra, 100 obres de narrativa,

és «un bon començament per a allò

que la nostra voluntat i desig ambicio-

na: una cultura normal, la nostra».

També hi intervingueren Vicente Na-

varro de Luján, director general del Lli-

bre –qui va destacar la gran quantitat i

qualitat d’iniciatives que Bromera du

endavant– i Pere Duch, que, com a di-

rector de la Llibreria Babel i Premi al

Llibreter de l’Any, destacà la bona aco-

llida de «L’Eclèctica» entre els lectors.

Carles Alberola va ser l’encarregat de

conduir l’acte, el qual va comptar tam-

bé amb la representació de diversos

fragments de Spot, l’últim èxit d’Albe-

na Teatre. M.E.

Cent títols de «L’Eclèctica»UNA COL·LECCIÓ QUE FA HISTÒRIA

LA CELEBRACIÓA LA BV

Page 13: 4PRESENTACIONS: CENT TÍTOLS DE …bv.gva.es/documentos/BV04.pdf · Biblioteca Valenciana esta tercera edició, un aparador obert als lectors més inquiets on ... en virtud de esa

La primera pregunta és obligada: per quèun parèntesi de tants anys?El parèntesi ha sigut d’editar, però nod’escriure. He fet treballs que ratllen lacreació, com ara produccions. He tra-duït textos, no massa extensos que tam-bé cal dir-ho, de Gautier, Stendhal, Mé-rimée, Flaubert; he treballat també enun llibre sobre Corella; he acabat unallicència i he començat un doctorat. Açòels darrers deu anys. De tota manera, lapregunta part del plantejament que unescriptor ha de tindre una producciócontinuada i prolífica. Això és un im-peratiu categòric que a mi no em preo-cupa massa.

De quines fonts ha begut per tal de pre-parar i escriure El Mut de la Campana?Tota novel.la històrica necessita una in-formació històrica prèvia. En el meu casles obres bàsiques, tot i que també he lle-git detalls de Catalunya, de Perpinyà, deMallorca, han estat el Dietari de Mos-sén Porcar, que és un eclesiàstic de Sant

Martí de València, que escrigué un die-tari amb 3.400 entrades i que abasta 40anys de la història de la ciutat; el Dieta-ri d’Aierdi, que és un poc posterior peròmolt interessant, i també el Dietari deVic. El primer i el segon estan escrits envalencià i el tercer en castellà. Això pelque fa a referències històriques, am-bientació, situacions... Pel que fa a l’è-poca de la pesta hi ha dues relacions:una és la de Jacint Morlar, que és delspocs autors homologables que estanconsiderats del segle XVII valencià, itambé una relació inèdita del jesuïta Al-caina que es conserva a l’arxiu del Pa-triarca. I també, fins i tot, he llegit un lli-

bre de Daniel Defoe sobre l’epidèmia aLondres, així com a d’altres epidèmies aaltres ciutats per estar ben informat.

Com sorgí el tema central d’El Mut dela Campana?Jo ja he dit que tinc relacions d’amor i de-samor amb València, però més d’amor.Jo volia ubicar una història d’amor im-possible en una situació límit com és lapesta. Esta pesta es donà fonamental-ment als mesos d’octubre i novembre igotejà al llarg de quasi un any. Va haver-hi dies que a València morien cinc-centespersones i no sabien on soterrar-les. Defet, no trobaven gent per fer-se’n càrrec.Volia descriure eixa situació límit.

Li ha suposat molt de temps?Sí que m’ha costat molt. Jo sóc funcio-nari, treballe a la conselleria i em mar-que unes hores. Si poguera viure del queescric segurament no em costaria tant detemps perquè podria dedicar-li més ho-res que no ara.

Ha escrit també poesia, contes,novel.les… Quin gènere prefereix?Jo preferisc el gènere narratiu. No n’heescrit massa, de poesia. Com quasi totsels que comencen a escriure, jo vaig pu-blicar poesia. També hi ha alguna cosainèdita per ahí, que no s’ha publicat.Però poca cosa més. He escrit guions depel.lícules també, però no he probat al-tres gèneres. Em quede amb el gènere na-rratiu.

També ha traduït clàssics francesos. Qui-na és la seua relació amb la literaturafrancesa i amb els seus autors?Jo em vaig casar l’any 1972 i em vaiganar a París a fer una llicència de lletresmodernes a l’Universitat de Vincennes.El francés és una llengua que, més o

menys conec. Flaubert i Stendhal són dosdels meus autors preferits. Arribí a Gau-tier i Mérimée perquè havia de fer unacol.lecció de textos per a instituts.

Eren encàrrecs?No, no. Tots els vaig plantejar jo, llevatd’una cosa de Julien Green. En tot cas,algunes tingueren més èxit que d’altres.És el cas de Carmen. Vaig traduir tambéun conte del Flaubert.

Les seues novel.les històriques es basenen un fet concret i a partir d’ahí arrancala narració. Veu actualment algun esde-veniment que podria inspirar-li per es-criure cap novel.la?Segurament que hi ha fets i situacions in-teressants, com el xapapote, la guerra del’Iraq. Sí que m’agradaria fer, i esperedur-ho endavant, una espècie de teolo-gia sobre la República, la guerra civil ila postguerra. Açò m’atrau. Si hi ha unaconstant en la meua producció literàriaés la de recuperar la memòria històricadel nostre país.

Diu l’escriptor Juan José Millás que perben conéixer una època cal no anar tanta les obres dels historiadors d’aquelltemps com a les novel.les històriques.Estic completament d’acord. Per exem-ple, pensem dues novel.les magnifiquescom són Bearn de Llorenç Villalonga ola de Lampedusa, El gatopardo. Lleginteixes novel.les coneixes molt millor elsproblemes d’eixa època que qualsevol es-tudi socioeconòmic i, a més a més, laseua lectura és molt més planera. La no-vel.la pot ser també una via de coneixe-ment d’una època si es fa amb un cert ri-gor i una certa gràcia.

Rafa Martínez/Vicente Zaragozá

B i b l i o t e c a Va l e n c i a n a 13GENER 2004

Josep Lozano: “He volgut ubicaruna història d’amor impossibleen una situació límit”

4ENTREVISTA

Nascut a l’Alginet el 1948, l’autor de novel.les com ara Crim de Germania (1980), Ribe-

ra (1993) o la més recent, El Mut de la Campana, amb la qual la col.lecció L’Eclèctica de

Bromera arriba als cent títols, ens parla d’esta la seua última obra –ambientada a la Valèn-

cia del segle XVII- i de tot allò que ha envoltat la seua labor literària dels últims anys.

La novel.la pot sertambé una via deconeixement d’unaèpoca si es fa ambun cert rigor i unacerta gràcia

Tota novel.lahistòrica necessitauna informacióhistòrica prèvia

Josep Lozano és l’autor d’El Mut de la Campana / José Jordán.

Page 14: 4PRESENTACIONS: CENT TÍTOLS DE …bv.gva.es/documentos/BV04.pdf · Biblioteca Valenciana esta tercera edició, un aparador obert als lectors més inquiets on ... en virtud de esa

Després de la inauguració del’exposició, fou presentat elllibre antològic Ramón Pé-rez Carrió: obra1986–2002, publicat per

l’editorial gallega Linteo, a la Sala d’Actesde la Biblioteca Valenciana. En aquest acte,moderat pel cap del Servei de CoordinacióTècnica, Romà Seguí, participaren Romàde la Calle, catedràtic d’Estètica de la Uni-versitat de València i crític d’art, Joan Lla-veria, catedràtic d’Escultura i degà de la Fa-cultat de Belles Arts de la Universitat Po-litècnica de València, Mª Fernanda Santia-go Bolaños, escriptora i professora de Filo-sofía, Manuel Ramos, director de l’editorialLinteo, i el mateix artista i comissari de l’ex-posició, Ramón Pérez Carrió, ànima gene-rosa d’aquesta activitat desenvolupada a laBiblioteca Valenciana al voltant del seus lli-bres de plom i dels seus gravats.Ramón Pérez Carrió (Pedreguer, 1960) ésllicenciat en Belles Arts per la UniversitatPolitècnica de València. En aquesta univer-sitat ha obtingut la Diplomatura d’Estudis

Avançats pel seu treball d’investigació Me-táforas de aproximación a la idea de labe-rinto. Membre fundador del grup “DeReüll” en 1991, ha desplegat una enèrgi-ca tasca com a creador. En 1996 col·labo-ra en l’organització del projecte “Movi-miento–Inercia” a la Universitat de Valèn-cia. La seua vocació i la seua vida són lesarts plàstiques. Des de 1982 ha participaten més de 160 exposicions en tot Espan-ya, i també a altres països com França, Ità-lia, Holanda, Suïssa, Mèxic, Xile. Ha rebutnombrosos guardons en diversos certàmensartístics.L’exposició presentada per Pérez Carrió a laBiblioteca Valenciana ha mostrat treballs re-cents de tres facetes de la seua activitat plàs-tica multidisciplinar: els llibres de plom, lalabor com a gravador en col·leccions de bi-bliofília i alguns exemples de la seua obracom a pintor.La lectura de l’obra d’Ignacio Gómez de Lia-ño Los juegos del Sacramonte (1975), queconta la història del descobriment de llibresde plom al costat de relíquies de màrtirs a

finals del segle XVI, inspira a Pérez Carrióla creació d’aquesta sèrie d’enigmàtics lli-bres construïts en plom o zinc, que fou guar-donada en el certamen Art Ibiza 99. L’obrade Gómez de Liaño és el punt de referènciaentre la realitat i la màgia perquè Pérez Ca-rrió busque “los referentes precisos para na-vegar dentro del laberinto”. Per a ubicar l’o-rigen geogràfic d’aquests llibres de plom, calviatjar a l’àmbit de l’antic domini àrab de laMarina Alta. L’autor ens indica que el jaci-ment es troba al cementeri de Burros, prò-xim a la talaia del Castellet de l’Ocaive dePedreguer. Pérez Carrió construeix dotze lli-bres de plom que corresponen a les dotzeestàncies literàries de l’obra de Gómez Lia-ño, del traç sobre el plom a la paraula en

l’aire. Noms suggerents com Tratado del co-fre de cristal, Libro de arena, Breviario deinvocaciones, delimiten veritables escultu-res que, en paraules de Gómez de Liaño,“son artefactos para la liberación y la ex-tralimitación, para su meditación que es, ala vez, peregrinación por el mundo y visiónensimismada del alma”. Com diu Pérez Ca-rrió, “instalarse en todas partes pero sin en-cerrarse en ningún lado, tal es la divisa delsoñador de moradas”.La seua tasca com a gravador s’ha mostraten els seus treballs amb les editorials Linteoi Lanuza i amb la Fundación Max Aub i l’e-ditorial Pre-Textos, des de 1997 fins hui dia.La passió que Ramón Pérez Carrió sent perla literatura, la poesia i la filosofia, que haestudiat abans que Belles Arts, l’indueix aestablir un espai comú entre l’art i la poe-sia. Per això, Pérez Carrió incorpora el gra-vat calcogràfic en aquestes obres de biblio-filia. La col·laboració amb l’editorial d’Ou-rense Linteo en la col·lecció Font de la Co-meta, on ha treballat amb Antonio Colinasen Sepulcro en Tarquinia i José Ángel Va-lente com a il·lustrador del poemari Tres lec-ciones de tinieblas, o l’editorial alteana La-nuza amb Jordi Sanchis en A l’ombra d’es-timades ombres i Lluís Fornés en 69 són tes-timonis d’una gran activitat com a grava-dor. La mostra de gravats fou completadaamb l’exhibició de la sèrie de gravats cal-cogràfics realitzats per encàrrec de la Fun-dación Max Aub amb motiu del Premi In-ternacional de Contes Max Aub, en coedi-ció amb l’editorial Pre-Textos.Per últim, l’exposició de l’obra de Pérez Ca-rrió també ha comptat amb la mostra d’al-gunes pintures a l’oli, corresponents als anys1996–1998, dedicades a una galeria de per-sonatges relacionats amb el món de l’art, dela literatura i de la filosofia, on es reflecteixl’admiració de l’artista per figures com araNietzsche, Hölderlin, Aub, Benjamin i al-tres, que són exemples per a l’autor.Aquesta exposició ha recollit una part im-portant de la darrera obra de Ramón Pé-rez Carrió. Encara queden els papers re-ciclats, on utilitza la tècnica del collage,els palimpsestos, que són treballs en tèc-nica mixta i oli en llenç o paper, i altres tre-balls. Una obra que no acaba mai, ja que,com ha escrit Mª Fernanda Santiago Bola-ños, “quien habla desde el silencio y quienmira desde la palabra” sempre estarà bus-cant el seu camí. Ángel Montejo

RAMÓN PÉREZ CARRIÓ

Un artista singular

E X P O S I C I O N S

GENER 200414 B i b l i o t e c a Va l e n c i a n a

La Biblioteca Valenciana va inaugurar el passat 2 d’octubre

de 2003 l’exposició “Llibres: Llibres de plom i llibres amb

gravats de Ramón Pérez Carrió”, que ha estat oberta al pú-

blic fins al 18 de novembre a la Sala Permanent del mones-

tir de Sant Miquel dels Reis, amb l’objecte de donar a conèi-

xer l’obra d’aquest jove però ja veterà artista alacantí.

Ramón Pérez Carrió: obra 1986 – 2002. Ourense : Linteo, 2002. 294 p. : il·l.col.

Una dona observa les planxes exposades / José Jordán.

Page 15: 4PRESENTACIONS: CENT TÍTOLS DE …bv.gva.es/documentos/BV04.pdf · Biblioteca Valenciana esta tercera edició, un aparador obert als lectors més inquiets on ... en virtud de esa

A C T U A L I T A T

B i b l i o t e c a Va l e n c i a n a 15GENER 2004

Libros de texto fascinantes

4”MARCIANS A LA BIBLIOTECA”

Biblioteca Valenciana

Avinguda de la Constitució, 284

(Monestir de Sant Miquel dels Reis)

46019 València. Tel. 96 387 40 00 - Fax. 96 387 40 37

e-mail: [email protected]

http://bv.gva.es

Autobusos: 16,36 y 11

Dilluns a divendres de 9 a 20,30 hores

Dissabte de 9 a 13,30 hores

Altres servicis: Cafeteria i Restaurant / Llibreria

Agenda d’activitatsG E N E R - M A R Ç 2 0 0 4

Exposicions

Horari: Dimarts a divendres: de 10 h. a 14 h.

i de 17 h. a 19,30 h. Dissabtes, diumenges

i festius: d’11 a 14 h.

L’APORTACIÓ VALENCIANA A LA

CONSTITUCIÓ DE 1978

Organitza: Conselleria de Presidència de la

Generalitat Valenciana.

Lloc: Biblioteca Valenciana – Sala Capitular.

Exposició commemorativa del 25 Aniversari

de la promulgació de la Constitució Espan-

yola de 1978 per mitjà d’una mostra fo-

togràfica de l’aportació valenciana al desen-

rotllament de la transició espanyola.

5 desembre 2003 – 13 febrer 2004

MARCIANS A LA BIBLIOTECA: EL CÒMIC DE

CIÈNCIA-FICCIÓ ALS ANYS 60

Organitza: Biblioteca Valenciana i Asocia-

ción de Autores de Cómic de España (AACE).

Lloc: Biblioteca Valenciana – Sala Perma-

nent. Exposició sobre còmics de ciència-ficció

procedents dels fons propis de la Biblioteca

Valenciana.

1 desembre 2003 – 11 gener 2004

MANUEL MONLEÓN

Lloc: Biblioteca Valenciana – Sala Capitular.

Exposició sobre Manuel Monleón (València,

1904 - 1976), pintor, il·lustrador i cartellista.

23 febrer 2004 – 30 abril 2004

Presentacions

LA CASA DE BENEFICENCIA DE VALENCIA

Autors: Antonio Ariño Villarroya, Daniel

Benito Goerlich i Ramón Cervera Prada.

Lloc: Biblioteca Valenciana – Sala d’Actes.

15 – gener – 2004: 19 hores

HECHO DE ENCARGO II

Autor: Ricardo Bellveser.

Lloc: Biblioteca Valenciana – Sala d’Actes.

27 – gener – 2004 : 19 hores

EN EL PAÍS DEL ARTE. 3ER. ENCUENTRO IN-

TERNACIONAL. LA NOVELA DEL ARTISTA.

Actes de la 3a. Trobada Internacional cele-

brada en l’Acadèmia d’Espanya a Roma del

3 al 6 de juliol de 2002, dirigida per Felipe

V. Garín i Facundo Tomás.

Lloc: Biblioteca Valenciana – Sala d’Actes.

9 – febrer – 2004: 19 hores

REGADÍO Y SOCIEDAD EN LA VALENCIA

MEDIEVAL

Autor: Thomas F. Glick.

Lloc: Biblioteca Valenciana – Sala d’Actes

11 – març – 2004: 19 hores

PRESENTACIÓ DE LA REVISTA L’ESPILL

Presentació de l’edició digital de la revista L’Es-

pill realitzada per l’editorial Faxímil amb la

col·laboració de la Universitat de València i la

Biblioteca Valenciana.

1a presentació. 29 gener 2004:

19 hores. Lloc: Casa Fuster – Sueca.

2a presentació. 19 febrer 2004:

19 hores. Lloc: Biblioteca Valenciana – Sala

d’Actes.

VIATGE AL VOLTANT DEL DOCTOR MARTÍ IBÁÑEZ

Exposició

VIATGE AL VOLTANT DEL DOCTOR MARTÍ

IBÁÑEZ

Organitza: Universitat de València.

Lloc: Biblioteca Valenciana – Sala Permanent.

21 gener 2004 – 26 març 2004

Presentació

ANTOLOGÍA DE ESCRITOS DEL DOCTOR FÉLIX MARTÍ IBÁÑEZ

Lloc: Biblioteca Valenciana – Sala d’Actes.

3 – febrer – 2004: 19 hores

Simpòsium

1R. SIMPÒSIUM INTERNACIONAL FÉLIX MAR-

TÍ IBÁÑEZ: MEDICINA, HISTÒRIA I IDEOLO-

GIA. VIATGE AL VOLTANT DEL DOCTOR MAR-

TÍ IBÁÑEZ

Organitza: Universitat de València.

Lloc: Biblioteca Valenciana.

Simpòsium i exposició sobre la figura de Félix

Martí Ibáñez (Cartagena, 1910 – Nova York,

1972), metge i sexòleg. Afiliat a la CNT, va ser

comissari de Sanitat de la Generalitat republi-

cana. Al desembre de 1936, va promoure el

decret de legalització de l’avortament i va in-

tentar organitzar un Institut de Ciències Se-

xuals. L’any 1937, va ser nomenat subsecretari

de Sanitat del Govern de la República. Va

col·laborar en diverses publicacions anarquistes

i va ser responsable del consultori mèdic de la

revista Estudios a València des de 1935. Entre

les seues nombroses publicacions, destaquen

Historia de la psicología, Higiene sexual, El sen-

tido de la vida, Psicoanálisis de la revolución so-

cial española, així com la novel·la Yo rebelde.

Després de 1939, va residir a Nova York, on va

fundar una sèrie de prestigioses publicacions

mèdiques com Antibiotics and Chemotherapy,

Antibiotic Medicine i M.D.

També serà presentada una antologia dels es-

crits de Félix Martí Ibáñez.12 – febrer – 2004

El conjunto de originales que com-ponen el fondo de la Biblioteca Va-lenciana es el resultado de miles de

horas de trabajo vertidos por nuestros di-bujantes -en su mayoría valencianos- de te-beos de aquella época. Miles de paginas delos mas variados estilos y géneros, cientosde argumentos e ideas, decenas de publi-caciones y colecciones que reflejan -se quie-ra o no- parte de la historia de este país.Sorprende y hasta da un poco de vértigotan ingente producción y tan maravillosacalidad. Estas obras que representan a todauna generación de autores, la mayoría per-

tenecientes a lo que se dio en llamar la Es-cuela Valenciana, son una muestra palpa-ble de su ingenio y versatilidad, y es evi-dente su importancia como piedra angularen la historia de la industria de los cómicsen España.Es por eso que considero de vital impor-tancia su conservación y catalogación. Nosencontramos ante un legado cultural y ar-tístico de primer orden y ante una heren-cia de incuestionable valor de la que debe-rían poder disfrutar las generaciones futu-ras. Y la Biblioteca Valenciana se encuen-tra en una posición privilegiada para faci-litar a su acceso a través de exposiciones,actos o actividades relacionadas. A fin decuentas, esos tebeos fueron testigos de mu-chas infancias, y en muchos casos, hasta li-bros de texto involuntarios y fascinantes.

Del 1 de diciembre al 11 de enero pudo verse en la BV Marcians a la Biblioteca, una exposición

en torno al cómic de ciencia ficción de los años 60. Una muestra en la que se pudieron contem-

plar originales de muchos de aquellos dibujantes que conformaron la llamada Escuela Valencia-

na, que vivieron sus años de esplendor entre las décadas de los 50 y 60 y a la que es justo y ne-

cesario reivindicar desde todos los frentes. Su comisario, Josep de Haro, nos habla en este tex-

tode la importancia de estos fondos pertenecientes a la BV –en torno a los 30.000 originales,

pertenecientes en su mayor parte a la Editorial Maga- y su lugar en la historia del género.

“NOS ENCONTRAMOS ANTE UN

LEGADO CULTURAL Y ARTÍSTICO

DE PRIMER ORDEN Y ANTE UNA

HERENCIA DE INCUESTIONABLE

VALOR DE LA QUE DEBERÍAN

PODER DISFRUTAR LAS GENE-RACIONES FUTURAS”

En la imagen, un ejemplar de La Cuadrilla / José Jordán.

Page 16: 4PRESENTACIONS: CENT TÍTOLS DE …bv.gva.es/documentos/BV04.pdf · Biblioteca Valenciana esta tercera edició, un aparador obert als lectors més inquiets on ... en virtud de esa

Usted habla a menudo de libros ensus diarios. Es uno de los temasmás recurrentes y, cabe suponer, demayor importancia en su vida.Naturalmente, los libros nos cons-tituyen, y tienen una decisiva im-portancia en mi vida, como en lade otras personas, como la tuvosiempre; y como la tiene el no ha-ber cogido un libro –lo que sedice un libro, que no es cualquiercosa, claro está- en las manos.Pero en la recurrencia de alusio-nes a libros en los que podríamosllamar mis “diarios” parece ló-gica en un escritor.De todos modos, esos “diarios”son una antología de mis notas, yel criterio de selección es el de pu-blicar aquellas notas que pudieranservir, de algún modo, para los lec-tores. No he comprobado si sonmás recurrentes las notas sobre li-bros que sobre otros asuntos, y yano puedo comprobarlo porque hequemado todos esos “diarios”,pero creo que en los cuadernos so-breabundaban con mucho las no-tas personales, de agenda ordina-ria, y de la vida cotidiana, y, desdeluego, las mayores referencias a li-bros consistían en anotaciones depáginas de lectura, listas de librosa comprar o a buscar, o que me ha-bían regalado o prestado, pero,¿qué sentido tendría publicar esto?De vez en cuando, hay en esas no-tas una glosa a una lectura, inclu-so muy antigua que recuerdo de re-pente, y eso es lo que he publicado.

A menudo menciona en éstos edi-ciones antiguas cuando ha mane-jado documentación para algu-nos de sus libros. El contacto conlibros y papeles de otras épocas,¿le sugiere alguna cosa en parti-cular?Mire, yo he he manejado libros ypapeles antiguos para estudiar enellos lo que me importaba cono-cer. Me preocupan bastante al-gunos temas históricos. Desdejoven no supone nada raro paramí andar con libros y papeles dearchivo. Y siempre que se puedahabrá que ir a los textos origi-nales, cuando se trae una cosa

entre manos, que no quiere de-cir necesariamente que sea parahacer un libro. Hay que estudiarpara saber, ¿no?

Usted es un apasionado del sigloXVII, época de grandes libros.Desde luego que sí. Hemos cono-cido ahí gente tan interesante, ta-les cumbres de la inteligencia, quea veces se tiene la tentación depensar que luego sólo ha habidoun descenso en el pensar. Concualquiera de uno de esos gran-des libros de Spinoza, Pascal oHobbes, se tiene material parapensar toda una vida, para tratar

de comprender nuestra propiahistoria y nuestro ser hombres,las cuestiones del poder, de las pa-siones, etcétera. Y funcionan esosgrandes textos, naturalmente.Funcionan hasta un punto en quelo que vino después parece glosa,como Heidegger dice de la filo-sofía después de Platón.

¿Se imagina por un momento lasbibliotecas de sus queridos Pas-cal, Spinoza, Simone Weil...?Conocemos el inventario de la bi-blioteca de Spinoza, por ejemplo;pero no siento curiosidad por esteasunto. Las bibliotecas no de-

muestran mucho. Ni siquiera quese ha leído lo que hay en ellas, yno nos dicen lo que su dueño haleído y no está en ellas, y puedehaber sido lo más importantepara él. Esto importante, y aundecisivo, puede haber sido inclu-so un asunto que pertenece a unaconversación.Lo cierto es que las inteligenciasde primera fila no deben necesi-tar muchos libros, ni quizás no-sotros tampoco. No se tienen de-seos de leer más, sino de vivir loleído, cuando se han leído una odos excelentes novelas, un ensa-yo, y uno o dos poemarios igual-mente excelentes en un año. Porlo pronto se lee todo eso muy des-pacio; y luego preferimos hacerincursiones en la historia, la filo-sofía o la ciencia para aprender.O irse a un archivo a ver papeles.Pero luego está efectivamente lacuestión de la necesidad de quelos libros nos acompañen inclusofísicamente. Sobre todo esos li-bros que amamos y que nos si-guen hablando aunque no losabramos, o guardándonos en undeterminado estado de mente yánima; pero esto es lo que no po-demos saber nunca o casi nunca,porque a veces hasta pueden es-tar alineados con los demás en unestante.

¿Cómo habría de ser su bibliote-ca ideal? Creo que en una biblioteca idealhay como tres grandes secciones:una de libros fundamentales, a losque es necesario volver siempre,y no solamente del pensamientoy de la literatura clásicos, sino li-bros de geografía e historia, ociencia, diccionarios etc.; una se-gunda sección de lectura tan di-versa como puedan ser los inte-reses de su dueño; y una tercerade libros con los que tenemos unarelación de complicidad y que nosacompañan. Y creo que, en reali-dad, en cada biblioteca, tanto sise trata de pocos como de muchoslibros, éstos se ordenan por sí so-los dentro de esa clasificación,por muy revueltos, o escrupulo-samente ordenados que en los es-tantes se encuentren, según crite-rios prácticos de clasificación. Esla primera sección la más difícilde nutrir evidentemente.

GENER 200416 B i b l i o t e c a Va l e n c i a n a 16 B i b l i o t e c a Va l e n c i a n a

L’ESCRIPTOR A LA SEUA BIBLIOTECA: JOSÉ JIMÉNEZ LOZANO

“Con un libro de Spinoza, Pascal o Hobbes se tiene material para pensar toda una vida”

El escritor José Jiménez Lozano, Premio Cervantes en su edición de 2002, habló con BV sobre una de sus pasiones como hombre de letras y lector experimentado: las bibliotecas y los escritoresque las sustentan. Autor de más de una sesentena de títulos, el escritor nacido en Langa (Ávila), en1930, ha cultivado la narrativa, la poesía, el género diarístico, el ensayo y aun el periodismo, en elque ha desarrollado buena parte de su carrera como director de El Norte de Castilla. En el últimoaño ha publicado la última entrega de sus diarios, Los cuadernos de letra pequeña (Editorial Pre-Textos) y una antología de corte ensayístico, El narrador y sus historias, de cuya edición se hahecho cargo la Residencia de Estudiantes. Por Rafa Martinez

• MARCH, A., Primera parte delas obras del excellentissimoPoeta y Philosopho mossenAusias March... traduzidas delengua lemosina en castellanopor Jorge de Montemayor. (1560)

• BALBAS, J. A., Castellonensesilustres: apuntes biograficos.(1883)

• BALBAS, J. A., Casos y cosasde Castellón.(1884)

• BALBAS, J. A., El libro de laprovincia de Castellón. (1892)

• ESCOLANO, G., Décadaprimera de la historia de lainsigne y coronada ciudad yreyno de Valencia. (1610)

• ESCOLANO, G., Segunda parte de la décadaprimera de la historia de lainsigne y coronada ciudad y reyno de Valencia. (1611)

Aureum opus regaliumprivilegiorum civitatis et regni Valentie.(1515)

PRÓXIMA APARICIÓN http://bv2.gva.es

Jiménez Lozano es autor de un interesante estudio sobre Fray Luís de León / Archivo.