54. guernika. pablo picasso

Histria de lart IES Ramon Llull (Palma)

Professora: M Assumpci Granero Cueves -4

54 GUERNIKA (1937)

PABLO RUIZ PICASSO (Mlaga, 1881- Mougins, Frana, 1973)

MUSEU DART REINA SOFIA. MADRID

1v

54. FITXA TCNICA (documentaci general)

Catalogaci i anlisi formal, 1v (2008 juny)

Ttol Guernika

Pintor Pablo Ruiz Picasso (Mlaga, 1881- Mougins,

Frana, 1973)

Cronologia 1937

Estil Cubisme, expressionisme, surrealisme

Localitzaci Museu Nacional dArt Reina Sofia (Madrid)

Tcnica i suport Oli sobre tela

Dimensions 351 m x 782 m

Tema El bombardeig de la ciutat basca de Guernika, el

26 dabril de 1937, per part de la Legi Cndor

alemanya.

1.- INSERCI EN EL CONTEXT HISTRIC (1p)

1.1.- PICASSO I LESDEVENIMENT: EXPOSICI INTERNACIONAL PARS, 1937

2.- INTERPRETANT EL GUERNICA: ANLISI TCNICA I FORMAL (1p)

2.1.- COMPOSICI I TEMTICA

2.2.- ELEMENTS PLSTICS: LLUM I COLOR

2.3.- ELEMENTS PLSTICS: TRACTAMENT ESPAI, PROFUNDITAT I DETALLS

3.- INTERPRETACI DELS ASPECTES ICONOGRFICS DELS PERSONATGES (1p)

4.- JUSTIFICACI DE LESTIL, MODELS I INFLUNCIES (1p)

4.1.- IDEOLOGIA

4.2.- MODEL I INFLUNCIES

5.- ANNEX. UN QUADRE RODA MONS: ELS VIATGES DEL GUERNICA

NDEX

1. INSERCI EN EL CONTEXT HISTRIC (1p)

1. CONTEXT HISTRIC

Quan, el 14 dabril de 1931, es proclam en Espanya la Segona Repblica, Picasso ja feia varis anys que residia a Frana de forma permanent.

Inicialment, la Repblica no mostr massa inters per lobra del pintor, tampoc ell va mostrar cap signe dapropament cap al nou rgim. Anys enrere, en ser preguntat per les seves idees poltiques, havia contestat, simplement: Soc monrquic perqu en Espanya nhi ha un rei.

Iniciada la Guerra Civil, en juliol de 1936, per iniciativa personal del pintor Josep Renau (llavors Director General de Belles Arts), fou anomenat director honorari del Museu del Prado. Lartista accept emocionat el nomenament (efectiu en setembre de 1936, encara que mai arribaria a prendre possessi del crrec). Per a la Repblica, en temps difcils per la seva supervivncia, significava jugar la basa del prestigi internacional de lartista.

En principi, es va mostrar reticent. Per, el 8 de gener de 1937 complet la primera lmina de la seva srie daiguaforts Somni i mentida de Franco, de la qual es va fer una edici limitada de 1000 exemplars destinats a ser venuts en lexposici: els beneficis es destinarien ntegrament a la causa republicana.

Els primers dies de gener de 1937, Picasso rep la visita duna delegaci per a sollicitar la seva collaboraci en el PAVELL espanyol de la projectada EXPOSICI INTERNACIONAL de PARS.

1. CONTEXT HISTRIC

1. CONTEXT HISTRIC

La segona i darrera planxa fou iniciada al dia segent, 9 de gener, tot i que no sacabaria fins el 7 de juny, desprs de la creaci del Guernica.

1. CONTEXT HISTRIC

El principal encrrec que li va fer el govern espanyol, a Picasso, una pintura mural per cobrir un espai de 11 x 4 metres, fou demorada pel pintor varis mesos. ?

Llavors, Picasso tenia una complicada situaci personal, dividit entre tres dones: lesposa, Olga Koklova, mare de Pablo; lantiga amant, Marie-Thrse Walter, mare de la filla Maya; i lamant recent, Dora Maar.

1. CONTEXT HISTRIC

?

El 26 dabril del 1937, 43 bombarders i avions de caa alemanys de la Legi Cndor, i alguns ditalians, als servei dels franquistes, van destruir la ciutat basca de Guernika. Fet que semmarca en el desenvolupament de la Guerra Civil espanyola (comenada el 18-VII-1936), que enfrontava al govern de la Repblica, democrticament elegit, amb lexrcit rebel de Franco, insurrecte contra el poder legtim. Mentre els sovitics de Stalin ajudaren a la Repblica, Franco obtenia abundant ajut hum i material de la Itlia de Mussolini i de lAlemanya de Hitler.

Fou un esdeveniment ms de la guerra dEspanya, per va tenir un gran ress en lopini pblica mundial, no tan sols pel sacrifici absurd dinnocents, sin tamb, perqu era el primer cop que laviaci arrasava, des de laire, una ciutat oberta, sense cap objectiu militar ni defensa antiaria. Els avions Junker alemanys de la Luftwaffe realitzaren un bombardeig-granera contra la desprotegida villa.

1. CONTEXT HISTRIC

1. CONTEXT HISTRIC El cruel bombardeig va comenar a les 4,30 h de lhorabaixa de dilluns i va continuar fins les 7,45 h (durant ms de 3 hores), provocant nombroses vctimes innocents (aproximadament 1600 morts) i quantiosos danys materials. La incursi fou dirigida per Manfred Richthofen (nebot de The Red Baron). Latac aeri va tenir dues etapes, primer arrasar carrers i ponts, desprs el bombardeig massiu de la ciutat sencera (les bombes incendiries i les defecte retardat completaren la destrucci). Un periodista angls daleshores va escriure: Quan la poblaci aterrida fugia de la ciutat, van baixar arran de terra per escombrar-la amb les metralladores (Times en va xerrar de l'Operaci Rgen: bombardeig Guernica).

1. CONTEXT HISTRIC

La ra de latac no podia ser lexistncia de depsits darmes, ni casernes o tropes militars, ni objectius estratgics, tampoc era la villa centre dun entramat de comunicacions. Guernica no tenia cap importncia militar o estratgica. La VERGONYOSA RA: provar, en foc real i obert, els nous avions i larmament alemany davant de la imminent Segona Guerra Mundial. En poc temps, ciutats angleses, alemanyes i japoneses serien esborrades del mapa amb el mateix mtode (aix es massacrarien milions de persones i la xifra de baixes es va disparar fins xifres esgarrifoses, +50milions).

Avi de la Legi Cndor

Per qu?

Un bombarder Heinkel He 111 de la Legi Cndor en 1938.

1. CONTEXT HISTRIC

Bomba incendiria de 1kg, de 1936, de la Luftwafe

Monument situat en el cementiri de lAlmudena de Madrid, en

record dels alemanys de la legi Cndor, morts durant la Guerra

Civil espanyola.

Malgrat les proves irrefutables, com ara les bombes alemanyes sense explotar o els mateixos testimoniatges, el comandament franquista va negar-hi la seva participaci.

1. CONTEXT HISTRIC

Cadets del bndol insurrecte, rebent instrucci per un oficial alemany de la Legi Cndor.

s ms, Franco per explicar el que no s justificable, amb una delirant declaraci, va acusar als mateixos bascos dhaver incendiat la ciutat amb llaunes de gasolina, adduint que aix els republicans, en atacar una ciutat de la seva zona, podrem acusar els nacionals.

1. CONTEXT HISTRIC

Fins el 1979 (42 anys desprs), el govern alemany no en va reconixer lautoria.

1. CONTEXT HISTRIC

Cartell allegric produt pel Govern de la Repblica.

Arbre de Guernika.

1. CONTEXT HISTRIC

Arbre de

Guernika

1. CONTEXT HISTRIC









4.1.- IDEOLOGIA



NDEX

1.1. PICASSO I LESDEVENIMENT

El dia 1 de maig de 1937 (5 dies desprs del bombardeig), en la manifestaci del Dia dels Treballadors, un mili de persones sortia als carrers de Pars per a mostrar la seva repulsa per la massacre de Guernica. Aquest mateix dia, Picasso contempla la fotografia en blanc i negre titulada "Visions de Guernica en flames". All fou la inspiraci.

Estvem en guerra (1936-39 i Picasso shavia comproms, des del comenament del conflicte, en la defensa del govern republic. Aquell mateix estiu de 1937, se celebrava una Exposici Internacional a Pars. Al comenament dany, Picasso accept lencrrec, del govern republic espanyol, de pintar un mural de grans dimensions per al pavell de la Repblica espanyola a lExposici Internacional, que estava construint larquitecte Josep Llus Sert (per cobrir un espai de 11 x 4 metres). Al llarg dalgunes setmanes pens en un motiu que mostrs lhorror de la guerra; el bombardeig de dia 26 dabril sobre Guernika i les notcies sobre el carcter inhum i salvatge de dit atac, que tota la premsa internacional public, li facilitaren el tema.


1 de maig va realitzar els primers esbossos del quadre.

El quadre pass per vuit fases successives, en les quals canvi la posici dun cap o elimin una figura o un detall; el procs de creaci de lobra est documentat, a ms de pels esbossos, coneixem la gnesi de la versi definitiva perqu Dora Maar (aleshores amant de lartista) va fotografiar cada una de les variacions.

En el primer esbs del quadre ja apareixen els personatges principals del Guernica: el brau, la dona amb el llum, el guerrer abatut al terra i... el cavall.

Segons Van Hensbergen, tot aquest material pot constituir lexemple millor documentat del progrs duna obra en tota la histria de lart.

Dora Maar (fotgrafa que va documentar el Guernica i amb qui va tenir una relaci entre 1936-1944, ). Va nixer en 1907 i mor en 1977

pobra i sola.

DORA MAAR (1936-44)

Placa commemorativa en la casa on Picasso pint el Guernica,

Quai das Grands Augustins (Pars). Foto de Dora Maar.

s Pablo Picasso, als 56 anys, est treballant en la propera obra, el Guernica, que es penjaria en les parets del pavell espanyol del 1937.

S, lencrrec propagandstic del govern de la Repblica, per atreure latenci cap a la causa republicana, en plena Guerra Civil, del que, Picasso, va fer una obra dart i un smbol del patiment dels ssers humans a les guerres.

1.1. PAVILLON DE LESPAGNE

Picasso va pintar amb passi vertiginosa; va confessar que utilitzava els pinzells com els milicians utilitzaven el fusell. El resultat fou un QUADRE DE DESTRUCCI I DE DOLOR.

Picasso va fer molts esbossos i

composicions diferents, fins que

va considerar finalitzada la tela, i el mes de juny la

versi definitiva ja era acabada.

El mes segent ja va poder ser

contemplat pels visitants a lExposici

Internacional de Pars de 1937 .

1.1. PAVILLON ESPAGNOL


Va voler fer una pintura que fos smbol del horror de la guerra.

HAVIA ELEVAT UN FET REAL A LA CATEGORIA DE SMBOL UNIVERSAL.

La 7 realitzada en Pars, fou titulada Exposition Internationale des Arts et des Techniques. Ubicada al centre de la ciutat, a vorera el Sena, en el mateix lloc que la del 1900, junt a Trocadero. El president francs Albert Lebrun va ser lencarregat dinaugurar aquesta exposici de lart i de la tcnica en la vida moderna, el 24 de maig. Albergava els pavellons de nombrosos pasos del mn. Un dels que ms varen atreure al pblic, donada la guerra en qu estava immers el pas, fou el Pavell de la Repblica dEspanya, on el govern republic volia recordar al mn que ell representava la voluntat democrtica del poble espanyol.

1.1. EXPOSICI INTERNACIONAL PARIS 1937

JOSEP LLUS SERT 1.1. PAVILLON DE LESPAGNE

Joan Mir (32,1 x 50,2 cm)

The Metropolitan Museum of Art, NY

Grans fotomuntatges mbils, cobrien part dambdues faanes.

Ministeri de Propaganda

Autor: Bardasano

Autor: Parrilla 1.1. LEXPOSICI INTERNACIONAL PARIS 1937

1.1. GUERRA CIVIL ESPANYOLA 1936-39

Autor: Caavete Firma: Junta Delegada de

Defensa de Madrid - Delegaci de Propaganda i Premsa

Autor: Bardasano Firma: Front Popular

Autor: Joan Mir


1.1. LEXPOSICI INTERNACIONAL PARIS 1937

1.1. PAVILLON ESPAGNOL ARQUITECTE: JOSEP LLUS SERT

Pavell de la Repblica Espanyola a lExposici Internacional de Pars, de 1937 (reprodut el 1992).

Josep Llus Sert.

El disseny del pavell espanyol fou realitzat pels arquitectes Josep Llus Sert i Luis Lacasa. Es tractava dun edifici de petites dimensions comparat amb el de la Uni Sovitica o Alemanya.

EXPOSICI INTERNACIONAL DE PARS El Guernica fou traslladat al pavell espanyol, en qualque moment de la segona quinzena del mes de juny de 1937, tot i que la installaci no es va obrir al pblic fins el 12 de juliol (amb un considerable retard sobre la data dinauguraci de lExposici Internacional, 24 de maig).

Home i dona treballadors del koljos. Monument ara en Moscou, reconstrut a partir del de la Fira Mundial de 1937.

El pavell alemany, amb un guila en la part superior, en el fons, i la bandera de Polnia

davant en primer pla.

La torre Eiffel, amb el pavell alemany de lesquerre i el pavell sovitic de la dreta.

1.1. EXPOSICI INTERNACIONAL PARIS 1937


Edifici dissenyat sota lptica del funcionalisme i racionalisme, i a causa del carcter efmer de la construcci, els materials emprats eren elements prefabricats de rpid muntatge (estructura metllica, ma i vidre per als tancament). Tenia forma de prisma, amb 3 plantes lliures enllaades amb escala o rampa laterals. Situat en lAvinguda del Trocadero, la superfcie total ocupada era de 1.400 m2, en un solar irregular i en pendent, en el centre del qual nhi havia un arbre impossible de llevar...

1.1. PAVILLON DE LESPAGNE JOSEP LLUS SERT

EXPOSICI INTERNACIONAL PARIS 1937

All varen ser exposades obres de diversos artistes espanyols. Davant la faana principal es trobaven:


El poble espanyol t un cam que condueix a una estrella, Alberto Snchez.

La Montserrat cridant, Julio Gonzlez.

Mare i fill embolcallat en toqueta, i eixa m

ferma que agafa la fal.


Dama oferent, de Picasso, 1933, i ms de 2m, fou ubicada al jard de la faana lateral dreta, enfront el pavell de Polnia. Recrea laire primitiu de la tradici ibrica.

Davant la faana principal, sota lescala, fou exposada lescultura El gran cap de dona de Picasso (duna srie de 4 caps que, diuen, simbolitzaven a la Repblica espanyola amenaada). Aquesta amb la fisonomia de Marie Thrse Walter.


Travessant lentrada, es trobava un prtic, que ocupava la meitat de la planta baixa i, tot duna, all cridava latenci la pintura mural del Guernica, ubicat a latri del pavell, entrant a la 1a planta a la dreta i en front del quadre, i al centre del prtic, brillava el mercuri de lescultura Font de Mercuri dAlexander Calder.


Guernica a latri, entrant a la dreta (1a planta).

Font de Mercuri dAlexander Calder.

Dama oferent, de Picasso, 1933, i ms de 2m, fou ubicada al jard de la faana lateral dreta, enfront el pavell de Polnia. Recrea laire primitiu de la tradici ibrica.

A lesquerre (1a planta) estants amb fullets, publicacions i postals, i el servei dinformaci als visitants.



La 1a planta, tamb, estava plena a base de panells fotomuntatges, sobre activitats econmiques, riqueses nacionals, estadstiques, agricultura, educaci, previsi, escoles, sanitat pblica, missions pedaggiques, etc. A ms, dinformaci sobre els diferents territoris de lEstat espanyol.

Si grans fotomuntatges mbils, cobrien part dambdues faanes.


La segona planta dedicada a les ARTS PLSTIQUES. I entre la primera i la segona planta, es trobava un enorme mural: Pags catal en rebellia (obra avui perduda), de Joan Mir, entre daltres moltes obres.

1.1. PAVILLON DE LESPAGNE

Els panells fotomuntatges foren un dels elements que li atorgaren una major personalitat al PAVELL. Tot el treball va estar dirigit per Josep Renau, un dels artistes ms compromesos (Director General de Belles Arts). Una ingent empresa feta en un molt curt espai de temps, que va tenir una efectivitat comunicativa sense precedents, i aquesta va ser una de les fites fonamentals de lxit del PAVILLON ESPAGNOL.

Panells fotomuntatges: On doit exposer sa vie pour la libert.

Autor: Amado Oliver Mauprivez, 1937. Firma:

Junta Delegada de Defensa de Madrid - Delegaci de

Propaganda i Premsa

Autor: Bardasano Firma: Federaci Espanyola de Treballadors de la Terra Autor: Melendreras

Firma: Junta Delegada de Defensa de Madrid - Delegaci de

Propaganda i Premsa

1.1. LEXPOSICI INTERNACIONAL PARIS 1937










4.1.- IDEOLOGIA



NDEX

2.- INTERPRETANT EL GUERNICA:

ANLISI TCNICA I FORMAL (1p)


La COMPOSICI s equilibrada, est perfectament estudiada amb simetria i perspectiva. Estructurada

com un TRPTIC amb TRIANGLES.

Eix vertical de simetria: brau

Eix de simetria: dona aixeca braos

Brau i dona amb nen

Incendi, dona cridant

EIX de SIMETRIA: paret blanca i fons negre

Triangle central

2. ANLISI FORMAL

COMPOSICI I TEMTICA

2.1.COMPOSICI I TEMTICA

Plaf central cont el cavall ferit i agonitzant i la dona que porta el llum.

Plaf dret, la visi dincendi i la dona que crida. Plaf esquerre cont el brau i la dona amb el nin mort en braos.

Tot i que aquesta distribuci no s ms que una manera dordenar una estructura molt ms complexa.

2. ANLISI FORMAL

2.1. COMPOSICI

El central que mostra, en el seu vrtex, el llum del quinqu, la base del qual apareix assenyalada pel cos caigut del guerrer mort (cos esquarterat, smbol visual de la matana); els costats del triangle sndiquen per lnies diagonals o formes disperses (dents, cua del cavall). Triangles que tallen lespai com espases (Berger). Sobre el triangle, una mena de tulipa amb bombeta elctrica, un poc desplaada a lesquerra.

Lalternana de corbes i rectes, massissos i obertures, blancs i negres, membres dislocats... generen gran dinamisme. La composici sorienta cap el costat esquerre, zona cap on miren totes les figures. Totes fugen de la ciutat, del foc. Tot i que farem la interpretaci iconogrfica en el sentit de la lectura (al revs de la direcci de sortida del quadre).

Picasso, seguint les idees cubistes, enquadra els grups en esquemes triangulars, el ms important i el ms perceptible s el central.









4.1.- IDEOLOGIA



NDEX

2. ANLISI FORMAL ELEMENTS PLSTICS: LLUM I COLOR

Per tant, absncia del color i, tamb, del volum, que han desaparegut del quadre, i formes dibuixades amb claredat.

No hi ha un centre llumins focal. Els llums no proporcionen claror i el llum est repartit de forma desigual: illumina i margina violentament les distintes zones. Picasso suggereix la nit entorn de la casa incendiada (deixa en penombra lentorn) i illumina les figures, sobretot, aquelles parts del cos on es concentra lexpressi del sofriment; de fet, el llum sorgeix dels cossos turmentats pel dolor.

Lhorror que Picasso volia pintar li exigia que prescinds de les formes sensibles. Es tracta dun quadre despullat, ple de renncies. En primer lloc, la renncia al color (monocromia, oms conscientment per accentuar el dramatisme). Les formes esclaten sota la pressi de la varietat de matisos del blanc i del negre i, noms en alguns llocs, la del gris, que dna un cert moviment cromtic a lescena; jocs descales de negre, grisos i blancs (denominat grisalla en art), i qualque reflex de tonalitats blavoses i groguenques, que separen les diferents escenes en linterior del quadre.









4.1.- IDEOLOGIA



NDEX

2. ANLISI. ELEMENTS PLSTICS: ESPAI I PROFUNDITAT Lespai, molt redut per a les mides dels personatges, s gaireb pla, com si ofegus les figures (accentua laclaparament, agobio). Les figures tamb sn planes, llevat del cavall, que presenta un cert volum com a figura central que es vol realar.

(3)

(2)

(1)

Lescena, molt atapeda de personatges, dna la impressi de desenvolupar-se davant una escenografia teatral amb pocs elements decoratius, els tocs de profunditat es limiten a: angles superiors, sostre (1), taula (2), i enrajolat (3).

2.3.ELEMENTS PLSTICS: ESPAI EXPRESSIU I OPRESSIU

La violncia expressiva de molts detalls ajuda a crear la sensaci dopressi: la llengua afilada del cavall, la pella esclafadora, la m enrgica del guerrer mort, les boques obertes en actitud de cridar. Tot val per expressar lhorror de la GUERRA FRATICIDA.

La meitat esquerra ofereix un fons estrany de cortinatges i taules, que fan ressaltar la visi de les cases incendiades del costat dret (opressiu).

2. ANLISI FORMAL









4.1.- IDEOLOGIA



NDEX

3.- INTERPRETACI DELS ASPECTES

ICONOGRFICS DELS PERSONATGES (1p)

3. PERSONATGES Si mirem el quadre desquerra a dreta 9 PERSONATGES

1 i 2. Allusi al tema de La Pietat i la matana dHerodes

1. Nin mort

2. Mare que du el nin

3. Brau (brutalitat)

4. Soldat caigut

5. Colom 9. Dona

atrapada a incendi

8. Dona del quinqu que

illumina

7. Dona que avana

6. Cavall ferit (poble)

3

6 5

UN CRIT PROTESTA

6 SSERS HUMANS I 3 ANIMALS EN LNIA (3, 5 i 6)

2

1

4

7

8

9

3. INTERPRETACI ICONOGRFICA

3. INTERPRETACI ASPECTES ICONOGRFICS PERSONATGES

TEMTICA: Smbol conseqncies guerra. No es veu els botxins

(verdugos), tan sols a les vctimes.

1. Nin mort nic amb boca tancada

3. Brau nic que roman impassible

FINALITAT: Realitzat per EXPOSICI INTERNACIONAL PARS 1937, com a DENNCIA GUERRA CIVIL

espanyola (BOMBARDEIG GUERNICA).

8. Dona que illumina i B. Flor que neix de lespasa rompuda: CANT A LESPERANA

1

3 8

C. Casa en flames

C

A. Sol- Bombeta.

A

B

Picasso convert CADA FIGURA del quadre en un SMBOL. Alguns tenen una significaci evident: les 4 dones, en actituds desesperades i el nin, sn vctimes de la guerra, la poblaci civil indefensa; el militar caigut en la defensa, personificaci dels soldats morts, o els 3 animals, aliens a la bogeria humana. Per daltres, en canvi, han suscitat intenses discussions entre els estudiosos de lobra picassiana. El brau i el cavall sn els ms polmics.


s un quadre sonor, els personatges criden, gesticulen i moren sota les bombes cegues que acaben amb tot. LA DENNCIA DE LA VIOLNCIA S AQU INTEMPORAL, HA ESTAT SEMPRE UTILITZADA COM UN CANT CONTRA LA DESRA (sinrazn) DE LA DESTRUCCI I LA MORT EN QUALSEVOL GUERRA. Lobra es pot llegir tant de dreta a esquerra com a linrevs. Observem-la desquerra a dreta, en el sentit de la lectura.


1 i 2. Model iconogrfic: Tema cristi de La Pietat o la matana dHerodes

1. Nin mort nic amb boca tancada.

2. Mare que du el nin amb braos, mostra expressi de dolor, com si crids (lnies del crit des de la boca).


La mare, que crida punyentment, clamant el cel, situada a sota del brau com si la protegs, t la llengua afilada, com un estilet, i els ulls amb forma de llgrima. Du el seu fill, ja mort, entre els braos (ulls sense pupiles, boca tancada), i s la imatge del dolor ms terrible de tot el quadre. El nin mort, en braos de la seva mare (Piet), s la vctima sense possibilitat de defensa. Picasso no assisteix a la visi de la mort amb terror o pietat, sin que sendinsa dintre el fet i pateix de la mateixa manera que les vctimes (fent, a la vegada, que nosaltres, els receptors del quadre, patim amb la seva visi, com si fssim vctimes, tamb). s una OBRA DE DENNCIA, ANTIBLLICA i, sobretot, UN CRIT PER LA VIDA I PER LA PAU (dolor no tan sol fsic, sin anmic en veure patir o perdre els ssers estimats).

2

1


3

3. Brau (brutalitat i obscuritat, morro agressiu, la llengua un punx. Es mostra pletric i amb molta vitalitat).

O tamb, el brau, ben aferrat al terra i brandant la cua, representa, per altres, la FORA DEL POBLE, una IMATGE HEROICA del poble espanyol, que continuar la lluita per no ser venut, i protegir amb el seu cos els desvalguts (la dona i el nin mort), argumentant que, en aquest gir, el brau es mostra torbat del que lenvolta. Picasso va dir que simbolitzava BRUTALITAT i OBSCURITAT. Tamb es diu que pot ser un AUTORETRAT de lartista, com el quadre anterior de 1935, La Minotauromaquia.

El brau, que emmarca la dona, seria, per alguns, lALLEGORIA de la MORT, el FEIXISME; amb el cos obscur en tensi, i girant el cap blanc, observa en totes les direccions (cubisme), vigilant i amenaant, sense que li importi lhorror del seu voltant (argumenten que s lnic que roman impassible).

3. INTERPRETACI ASPECTES ICONOGRFICS

Brau: Diuen sinspir en la representaci de Sant Lluc (Tetramorfs), de la Bblia mossrab de Lle (segle X), un smbol usat constantment en la histria de la pintura, abans de Picasso.


4. Soldat caigut

A sota del cavall, lnic home s el guerrer abatut, que jeu al llit de la mort, ocupant ms de la meitat de la base del quadre; apareix amb el bra tallat i acabat de decapitar, i... exhalant el darrer crit de dolor, a la mateixa m mostra una espasa o baioneta trencada i, a la mateixa m, una FLOR, com a SMBOL de lESPERANA. A diferncia del nin (vctima passiva), ell mor en acte de combat i s la PERSONIFICACI dels SOLDATS MORTS en la lluita pels seus ideals.

Sota el cap del soldat hi ha la ferradura del cavall, smbol de la SORT.

Picasso juga amb les ambivalncies: MORT-VIDA, DESESPERACI-ESPERANA, FOSCOR-LLUM...

4

B


Entre els caps del brau i del cavall es troba un colom, que no resulta visible a simple vista, doncs, excepte per una franja de color blanc, s del mateix color que el fons i, nicament, est traada la seva silueta. Ocupa un espai redut, on sembla no es pot moure, a ms, t un ala caiguda, el pic obert, com si crids. s el smbol tradicional de la PAU en Picasso, per, aquest cop, crida desesperat, intentant fugir com tothom, i representa el desig hum descapar, daconseguir el nivell dels ngels, la LLIBERTAT i, de nou, la PAU OPRIMIDES, ROMPUDES.

5 B

La flor (B), que surt de lespasa i del bra tallat, s smbol de la PAU i lESPERANA.

5. Colom


6

6. Cavall ferit (poble)

Tot i que alguns lhan interpretat com la imatge de lESPANYA FEIXISTA, que trepitja el guerrer (els 1600 morts). El cavall ferit de mort, per a altres, simbolitza el POBLE, les vctimes innocents duna guerra, que sucumbeix en una lluita que no s la seva, seria un smbol de DOLOR i AGONIA, fent un smil amb els cavalls de les corregudes de bous. Picasso va donar la ra a tots.

El cavall ocupa el centre. El seu cos est cap a la dreta, per el cap, com el del brau, es gira cap a lesquerre. Avana una de les potes davanteres per mantenir lequilibri, sembla a punt de caure. Al costat se li obre una ferida vertical i est, a ms, travessat per una llana. T el cap aixecat i, de la boca oberta, li sobresurt la llengua afilada (forma de projectil o punx). Cap i coll sn grisos, pit i una de les potes, de color blanc, i la resta del cos recobert amb petits traos tipogrfics com recorregut per agulles clavades (ancdota, Picasso es cans de pintar-los i els va acabar la dona).


ES FORMA UNA CALAVERA ENTRE EL NAS I LES DENTS SUPERIORS DEL CAVALL. IMPRESSIONANT!!!


7. Dona que avana de genolls

7

Ferida, sacosta a legua per descansar. La cama arrossegada i ja morta, visiblement dislocada o tallada, pateix una hemorrgia (ombrejat obscur en larticulaci dislocada), que tracta de frenar intilment amb la m esquerre. Descripci corroborada pel color blanquins del peu, comparat amb laltre peu, dun color ms fort; el mateix color, esblanquet per la possible prdua de sang, que el dels membres esquarterats del soldat, que jeuen escampats.

Dona que sincorpora i avana, cap al centre, arrossegant-se, i aixeca els ulls cap el llum. Smbol dESPERANA? Tamb fuig, com pot, de la ciutat en flames, de les bombes, i representaria la POBLACI CIVIL, impotent i indefensa, que tan sol pot fugir.


7

En protesta a la massacre de laldea vietnamita de My Lay, Tony Shafrazi escriuria amb aerosol vermell KILL LIES ALL (Mort a totes les mentides).

7. Dona que avana de genolls


La dona del llum irromp en el quadre com un vent que sorts duna finestra. Dona crit, en forma de bafarada (cmics), que revela la VERITAT amb el llum del quinqu i representa la HUMANITAT impotent, el mn exterior, davant del que veu tan sols pot cridar, illumina lestana amb lespelma i avana amb la mirada perduda, com en estat de shock.

8. Dona que illumina amb el quinqu

8


8. Dona que illumina amb el quinqu

8

s lnic signe llumins en una escena dhorrors, sense ella no nhi hauria ESPERANA (metfora: la llum, passi el que passi, sempre romandr). Sinterpreta com una allegoria fantasmagrica de la REPBLICA. Laltra m li oprimeix el pit, just entre els dos sens, que apareixen per la finestra. El quinqu i el llum sn la NECESSITAT DINFORMAR al mn dels desastres de la Guerra (Guernica), en oposici a la bombeta del sol que no illumina.


Ubicada en el centre, s una de les imatges ms intrigants. Es pot interpretar com una BOMBETA amb PETITA BOMBA que esclata. Sha dit que simbolitza laven cientfic i electrnic, que es va convertir en una mena daven social, per al mateix temps en una forma de destrucci massiva en els guerres modernes, i el bombardeig, en concret, una prova daquesta tecnologia.

Per, sigui un sol o una bombeta, no pot o no vol illuminar lescena, i noms s'illumina a si mateixa. Podria representar els governs, la Poltica dApaivagament, la Societat de Nacions, que ho observaven tot i no varen intervenir. I per qu no? Tamb, la MANIPULACI INFORMATIVA dels INSURRECTES, que volien fer creure, distorsionant la veritat del succet, que el bombardeig havia estat obra dels mateixos republicans.

A. Sol- Bombeta.


El seu rostre reflexa lhorror i representaria el dolor i la tortura de la poblaci indefensa, que pateix els efectes de les bombes incendiries.

9. Dona atrapada a incendi

9

Una dona que crida amb els braos violentament aixecats cap el cel. Surt duna mena de finestra duna casa en flames, que lenvolten.

La casa en flames pot significar la CIUTAT, INCENDIADA i DESTRUIDA per les BOMBES, de la qual volen fugir tots els supervivents, que marxen desesperadament cap a lesquerra (lexterior) del quadre. A la dreta, una porta oberta, sha interpretat com lesperana en el futur.

C. Casa en flames


El Correo de Bilbao

3. INTER PRE TA

CI ICO NO GR FICA

En definitiva, Picasso juga amb les ambivalncies: MORT-VIDA, DESESPERACI-ESPERANA, FOSCOR-LLUM.., aix, al costat del cap caigut del guerrer, hi colloca una ferradura (sort) del cavall, i per damunt del punyal o baioneta aferrat amb una m tensa hi ha una rosa.

4

B

Emper, NOMS UNA COSA S CLARA: GUERNICA S EL TERROR, el fet INJUSTIFICABLE, encara que sobre el terror seleva la llum.


Parts en que divideix el quadre.

3. INTERPRETANT EL GUERNICA:

DESCRIPCI DE FREDERIC CHORD

Esquelet estructural.

http://www.xtec.net/~fchorda/guerni/index.htm

3. DESCRIPCI

DE FREDERIC CHORD

Predomini de la composici triangular, dividida en tres escenes clarament separades, formant com una mena de trptic. Distribuci de l'espai: s una obra que pot semblar angoixant per a la distribuci de les figures, ja que totes estan arreplegades en el primer pla.

A B C C

C B

B

A

A C

3. DESCRIPCI DE FREDERIC CHORD

En aquesta primera escena observem quatre elements: PRIMER: Dona (2) amb nen mort (1). SEGON: Brau (3). TERCER: Colom (5). QUART: Bra (4).

A

A

B C C


A C C B

B A la segona escena trobem tres elements destacats: PRIMER: Bombeta-sol que no illumina (A). SEGON: Cavall ferit (6). TERCER: Soldat mort (4) amb espasa trencada i flor (B).


A la darrera escena podem observar cinc elements destacats:

PRIMER: Porta oberta (A). SEGON: Dona amb llum d'oli a la m (8). TERCER: Dona embarassada i arrossegant-se (7). QUART: Dona cremant-se i cridant amb les mans enlairades (9). CINQU: Al fons, casa en flames, cremant-se (C).

A B C C

C









4.1.- IDEOLOGIA



NDEX

4. ESTIL

782 cm

Picasso continua descomponent els plans i, tamb, els cossos en diferents figures geomtriques, reconstrueix els rostres, i representa en el perfil del cap tot el rostre com si es mirs frontalment.

351 cm

s a dir, continua amb els trets del cubisme: representaci simultnia de varis plans de front i de perfil, ulls en plnols diferents que donen una visi globalitzada; deformaci de les figures, cossos i rostres (extremitats, caps), gests amb gran dramatisme expressiu (llengua en forma de pic, ulls en forma de llgrimes)...

...flames esquematitzades (simbolitzen edificis)...

Imitaci simplificada de carcters tipogrfics, etc.

En un quadre denormes dimensions (782 x 351 cm)...

Enormes dimensions

A partir de dos punts focals separats, que li donen unitat al quadre (la bombeta i la figura central del cavall)...

4. JUSTIFICACI DE LESTIL

Formes asimtriques omplen el llen, equilibrant lobra (el dibuix), i donant-li, aparentment, una elevada textura i grossor.


Tot el quadre emana la por i el terror, respectivament. Les variacions que podem trobar en cada pea i la direcci dels personatges fan allusi al desastre.


Tot emana por i terror. Les variacions i la direcci dels personatges fan allusi al desastre.

Dos punts focals separats donen unitat (bombeta i figura central cavall)... Formes asimtriques omplen, equilibren i donen elevada textura i grossor.


1937. Guernica

- Combina superfcies planes, cncaves i convexes, cosa que li atorga gran dinamisme. - Utilitza lnies definides i formes detallades, per distorsiona les imatges en tota lobra, continuant amb la influncia del surrealisme i del cubisme sinttic.


En conclusi: FUSI DE CUBISME, SURREALISME I EXPRESSIONISME, EN UNA VISCERAL I DESGARRADORA OBRA DART DE LA COLLATERAL

TRAGDIA HUMANA EN TEMPS DE GUERRA.

El tractament de les imatges, tcnicament, s cubista (redueix les formes naturals a formes geomtriques) per, al mateix temps, estan deformades i amb gestos extrems dels personatges per expressar millor tots els sentiments que vol transmetre lautor (cossos i rostres deformats: DRAMATISME EXPRESSIU). Per tant, tamb, sel pot considerar un quadre expressionista i, fins i tot, surrealista. La gran puresa i definici de lnies ens recorda el neoclassicisme.


GUERNI

CA, 1937

s una genuna representant de

La Pintura del Segle XX

PABLO PICASSO

4. ESTIL

Picasso, 4 anys

ALS DOTZE ANYS SABIA DIBUIXAR COM RAFAEL, PERO HE NECESSITAT TOTA UNA VIDA PER APRENDER A PINTAR COM UN NIN

Es diu que, en 1940, a Pars ocupada pels nazis, un oficial alemany, davant la foto duna reproducci del Guernica, li deman a Picasso que si era ell el que havia fet aix. El pintor va respondre: No, han sigut vosts.

4. ESTIL: CURIOSITATS

1. Aprenentatge (1881-1901)

Primer estil personal. Valor simblic dels blaus. Visi pessimista. Figures tristes, ssers marginats... Dibuix sever. Simplicitat.

Enriqueix la paleta. Optimisme. Combina roses i tocs blavosos. Temes ms alegres (arlequins, personatges de circ). Comena a formar-se el cubisme.

1907: Les senyoretes del carrer dAviny (94). Influncia art ibric i negre, i de Czanne. Pass pel cubisme analtic, hermtic, sinttic.

Desprs IGM, viatja a Itlia, nova poca sense abandonar del tot mai el cubisme. Obres figuratives: mares, fill, arlequins... Recerca continuada. Colors lluminosos.

3. poca rosa (1905)

2. poca blava (1901)

4. poca cubista (1907-14)

5. poca clssica (1917)

6. Metamorfosi (1924)

BIOGRAFIA, ETAPES I OBRES DE PICASSO

7. Estil Picasso (1937)

8. Variacions obres altres artistes (1951, 57, 63, 72...).

1925: Canvi temtica i estil. Fase superrealista: Representaci indita realitat, canvia anatomies de formes corbes a anguloses. Nou llenguatge que expressa angoixes de lpoca, i tamb fets concrets. Simbolisme.

9. Escultura (1906...) i cermica (1946...)

De petit ja dominava el dibuix i la pintura, obres de Barcelona. Pintures pels Quatre Gats. 1904, 23 anys sestableix a Pars.

Comproms poltic (1934-1945)

Surrealisme expressionista: crea mitologia personal.

1934-1936

1937-1939

1940-1945

Guerra Civil: Cubisme, expressionisme i surrealisme: Guernica (95).

2a Guerra Mundial: SIMBOLISME.

6. 6.- Metamorfosi (1924-1937)

- Fins 1936, t simultniament com amants a Marie i a Dora Maar, any que va a viure amb Dora durant 9 anys (Guerra Civil i 2GM). - Lesclat de la Guerra Civil produeix un canvi de temes, Picasso es preocupa del que considera una barbrie, manifesta el seu odi per la guerra i li dna suport a govern legtim republic i es declara opositor de Franco. La Repblica lanomena director del Museu del Prado. A ms, el govern republic el convida a participar en el Pavell espanyol de lExposici Internacional de Pars, 1937, en els mateixos salons que va conixer per primera vegada en 1900.

PERODE DENTREGUERRES (1924-1939): DORA MAAR

1937. Guernica

- Desprs el bombardeig de la ciutat basca de Guernika (26 dabril 1937), 5 dies desprs va comenar a pintar el mural del Guernica, el 1r de maig, lacaba en juny (poc ms dun mes). Obra que es transforma en el smbol dels republicans. - 1939, mor la mare de Picasso en Barcelona. - Novembre 1939 sinaugura, en el MoMA (Museum of Modern Art) de New York, Picasso: Forty years of his art. RECORD DEL CONTEXT

4. ESTIL: BIOGRAFIA, ETAPES I OBRES DE PICASSO

PABLO PICASSO 4. ESTIL: BIOGRAFIA, ETAPES I OBRES DE PICASSO

1881 Neix a Mlaga.

1895 Es trasllada amb la seva famlia a Barcelona.

1898 Primera exposici individual en Els Quatre Gats, en Barcelona.

1900 Primer viatge a Pars.

1901 Inicia el perode blau, anomenat aix pel predomini de les tonalitats blavoses i caracteritzat per la temtica de signe pessimista: la misria humana i la marginaci les representa amb figures lleugerament allargades.

1904 Sinstalla definitivament a Pars. Inicia el perode rosa, ms vital, on predomina la temtica circense.

1907 Pinta Les demoiselles d'Avignon, de tan revolucionria concepci que el quadre s rebutjat, fins i tot, pels pintors i crtics avantguardistes.

1908 Primers quadres cubistes.

1912 Primers Papiers colls o collages.

1925 Tot i que mai es va adherir al Moviment surrealista, es denoten els primers indicis de la influncia daquesta tendncia estilstica en les seves obres.

1931 Treballa les seves primeres escultures.

1937 Pinta el Guernica, mural inspirat en el bombardeig daquesta ciutat basca, per la seva realitzaci esboss ms de 60 croquis preparatoris.

1944 Safilia al Partit Comunista Francs.

1946 Comena una etapa dedicada a la cermica.

1958 Pinta el mural La caiguda dcaro per a ledifici de la Unesco, en Pars.

1961 Sinstalla en Mougins.

1973 Mor en Mougins.

4. ESTIL: BIOGRAFIA, ETAPES I OBRES DE PICASSO

Todo nio es un artista. El problema es cmo seguir siendo artista cuando uno crece. Pablo Picasso









4.1.- IDEOLOGIA



NDEX


4.1.- IDEOLOGIA

1937. Guernica

Polticament, Picasso es declarava pacifista i comunista i fou membre del Partit Comunista Francs fins a la seva mort. Durant la guerra civil espanyola particip en nombrosos actes de suport al govern legtim de la Repblica. Grcies a Picasso, el Guernica va passar a ser el quadre sobre lhorror de la guerra moderna, smbol de la violncia de lhome contra lhome.

4.1. IDEOLOGIA GUERRA CIVIL (1936-39)

Picasso, en una entrevista concedida a Pol Gaillard i publicada als diaris, desprs que el 1944 safilis al Partit Comunista Francs, deia:

Mi adhesin al partido comunista es el resultado lgico de toda mi vida.

Me alegra decir que jams consider la pintura sencillamente como un arte para dar placer, como una distraccin; puesto que eran mis armas, con el dibujo y los colores siempre quise penetrar un poco ms en la conciencia del mundo y de los hombres, para que esta comprensin nos libere cada da un poco ms. Estos aos de terrible opresin me han demostrado que no solo debo luchar por mi arte, sino por todo mi ser.

4.1. IDEOLOGIA









4.1.- IDEOLOGIA



NDEX


4.1.- IDEOLOGIA


4.2. MODELS I INFLUNCIES

MODELS: Al Guernica es recull tota la saviesa artstica acumulada durant segles. La seva estructura formal recorda la dun dels frontons de temple de Zeus a Olmpia; lacumulaci de personatges, en un caos aparent, sembla les composicions barroques, o els grans quadres histrics romntics. Un model directe s La matana dels innocents, de Guido Reni (1611-12).

1611-12. La matana dels innocents. Guido Reni

MODELS: Tamb sn importants els gravats anteriors de Picasso, tant pel cromatisme com per la seva iconografia. Exemples sn: La Corrida (1934), La minotauromquia (1935) o Somni i mentida de Franco (1937), on trobem ja cavall, brau, llum i colom, com allegoria premonitria de la guerra.

1934. Corrida


1935. La minotauromquia

6. Cavall

3. Brau (brutalitat)

8. Llum 5. Colom


1937. Somni i mentida de Franco


1945. Lossari, referida a les cambres de gas nazis.

El Guernica tamb serv a Picasso per pintar gran nombre de teles durant la Guerra Civil i en poques posteriors. En totes expressa el seu comproms a favor de la pau i en contra la barbrie humana.


1951. Matana en Corea

Recrea el quadre de Goya, el 3 de maig de 1808, i denuncia la matana de dones i nins de Corea del Nord, per soldats de Corea del Sud.


1951. Matana en Corea

1814. Els afusellaments de la Muntanya del Prncipe Pio o els afusellaments del 3 de maig de la Moncloa, a Madrid. Goya

1867. Lexecuci de lemperador mexic Maximili. douard Manet

s una constant, tant a l'obra de Goya, com a la de Manet i en la de Picasso, que les forces de l'opressi es troben a la dreta, mentre que les o la vctima es troben a l'esquerra.


UN LLEGAT CONSIDERABLE

Picasso tingu una intensa activitat i de tcniques variades: escultura, pintura, cermica, gravats, grfica, reiterant, en especial, els seus temes de coloms i bous. Un llegat de ms de 20.000 obres ens ha deixat, i ms de 1500 als museus arreu del mn .

PABLO PICASSO UN LLEGAT CONSIDERABLE









4.1.- IDEOLOGIA



NDEX

5.- ANNEX.

UN QUADRE RODA MONS:

ELS VIATGES DEL GUERNICA

5. UN QUADRE RODA MONS ELS VIATGES DEL GUERNICA

Desprs de lExposici Mundial de Pars, el quadre va donar la volta al mn i fou molt aclamat. En 1938, el marxant Paul Rosenberg organitz una exposici itinerant amb obres de Picasso i altres artistes (entre ells Matisse i Braque), que tenia com a principal atracci el Guernica, i que va visitar les ciutats dOslo, Copenhague, Estocolmo i Gotemburg (entre gener i abril de 1938). A finals de setembre el quadre viatj a Anglaterra i, entre els darrers meses de 1938 i gener de 1939, va poder ser admirat en les ciutat de Londres, Leeds, Liverpool i Manchester. En particular, lexposici de la obra en la galeria dart Whitechapel de Londres va tenir un gran xit de pblic, i va contribuir, en gran mesura, a sensibilitzar la opini pblica britnica sobre la situaci espanyola (encara en guerra). Recordeu la poltica dapaivagament de les democrcies occidentals.

Finalitzada la Guerra Civil espanyola amb la derrota del govern republic, el Guernica no va tornar a Espanya, ja en mans franquistes, sin que viatj al Museum of Modern Art in NYC (MoMA), i va restar all fins que Picasso el va requerir.

5. UN QUADRE RODA MONS ELS VIATGES DEL GUERNICA

Aix, el maig del 1939 arrib a Nova York i qued exposat en el Museum of Modern Art (MoMA). Durant els anys 50 viatj diverses vegades a Europa, per voluntat de Picasso i contra lopini de molts restauradors. Picasso va prometre i establir que ni ell ni el seu quadre, que era propietat del poble espanyol, trepitjarien Espanya fins que no retorns la Repblica i hi fos restablerta la llibertat. Ms tard, una estipulaci va incloure la clusula, fins a la restauraci de les llibertats pbliques i de les institucions democrtiques. Picasso va morir lany 1973 sense haver tornat a la seva terra.

5. UN QUADRE RODA MONS:EL GUERNICA AL MoMA DE NY

Durant la Guerra del Vietnam, va haver de ser vigilat en les dependncies del MoMA i no el deixaren sortir per vries raons, entre elles una fou que, en 1974, va patir un atemptat. En protesta pel perd a loficial William Calley, responsable de la massacre de laldea vietnamita de My Lay, el jove Tony Shafrazi va escriure sobre el llen amb un aerosol vermell la llegenda KILL LIES ALL (Mort a totes les mentides).

Com aix Tony?... vares desfigurar un dels SMBOLS DE PAU, del GOVERN REPUBLIC DESPANYA per a protestar contra els crims de guerra. Per sort, lobra comptava amb un bon vernissatge i la reparaci fou rpida i fcil.

El Generalsimo, va comenar a intentar que retorns, a terres espanyoles, al voltant de 1969, per el MoMA refus. Ho negarien, de nou en 1973, desprs de la mort de Picasso. Franco va morir 2 anys desprs (20-N 1975) i Espanya va esdevenir una monarquia. A causa de les moltes pressions de diferents parts, el MoMA, decid que Espanya, llavors, havia aconseguit les estipulacions desitjades i signades en la proposta, per Picasso, i lliurar el quadre. El Guernica torn a Espanya lestiu de 1981, desprs de la mort de Franco i un cop restablertes les llibertats democrtiques.

5. UN QUADRE RODA MONS EL RECLAM FRANQUISTA!

5. UN QUADRE RODA MONS BYE-BYE AND WELLCOME!

6 mar 1980. Davant la imminncia de la recuperaci del Guernica, vries ciutats espanyoles reclamen el dret a albergar-lo. Jacqueline Picasso escriu al president Adolfo Surez, comunicant-li el desig del seu marit de qu el quadre i els dibuixos preparatoris quedaren en el conjunt del Museu del Prado. 22 maig al 16 setembre 1980. El MoMA celebra la gran retrospectiva, que anticipava la celebraci del centenari de Picasso (darrera vegada que el Guernica pogu ser contemplat als Estat Units). 9 setembre 1981. igo Cavero, ministre de Cultura espanyol, i William Paley i Blanchette Rockefeller signen lacta de lliurament del quadre i les 62 obres relacionades amb ell, s a dir, els esbossos del Guernica, incloent els "postcrits", i laiguafort Somni i mentida de Franco.

Cartell de lexposici retrospectiva de Picasso celebrada en el MoMA en 1980.

Espanya recuperava la democrcia i el quadre retornava de Nova York. El 10 de setembre de 1981, a bord dun avi de la companyia Iberia, enrotllat i embalat en una caixa de fusta de grans dimensions, el Guernica trepitj, per primera vegada, terra espanyola, essent exposat en el Casn del Buen Retiro (dependncia del Museu del Prado per a les colleccions dels segles XIX i XX).

5. UN QUADRE RODA MONS BENVINGUT GUERNICA!

Conservadors del MoMA enrotllen el llen de Picasso.

Arribada del Guernica a laeroport de Barajas, Madrid.

5. UN QUADRE RODA MONS LA PREMSA SEN FA RESS!

10 setembre 1981 arriba a Madrid. La premsa espanyola cobria la notcia, ocupant portades.

5. UN QUADRE RODA MONS LA PREMSA SEN FA RESS

5. LA PREMSA SEN FA RESS

Fantstic especial

multimedia, publicat per El

Correo de Bilbao.

Per a la seva versi en paper,

prepar un bonic

infogrfic, analitzant el

quadre i els seus smbols.

5. UN QUADRE RODA MONS EXPOSICI INAUGURAL!

Cartell anunciant la mostra del Guernica i dels seus

esbossos en el Casn del Buen Retiro de Madrid.

A la inauguraci del Buen Retiro acudiren importants personalitats de la poltica espanyola de totes les tendncies poltiques i va assistir, tamb, la filla de Picasso, Paloma.

1937. Cap de cavall

5. UN QUADRE RODA MONS UNA COADA: UNA ICONA!

Va despertar una enorme expectaci i milers de persones feren llargussimes i inacabables cues per a contemplar-lo, destacant la premsa el smbol de reconciliaci nacional que

representava, i adquirint el tret simblic dimperible (imperecedero) que lacompanya. HA ESDEVINGUT UN SMBOL UNIVERSAL DE LA PAU DAVANT DE LES

ATROCITATS DE LA GUERRA.

5. QUADRE RODA MONS: GUERNICA CONTINUA VIATJANT

Fa uns anys, el govern basc va sollicitar exposar-lo en el Guggenheim, amb largument que era una pintura basca, per el seu delicat estat de conservaci va desaconsellar el trasllat. El fet va provocar una gran polmica i Arzallus va arribar a dir: En Madrid tenen lart i nosaltres tan sols les bombes.

Novembre 1995: Darrer desplaament per la reordenaci de la collecci, a altra sala ubicada en la mateixa segona planta del museu, on es troba en exposici, actualment, sense vidre de seguretat.

Gener 1991: Sencarrega la direcci del Museu Nacional Centre dArt Reina Sofia a Mara de Corral, qui socupar de formar la collecci permanent de Picasso, on sinstallar el Guernica, decisi anunciada, el 19 de maig, pel ministre de Cultura, Jordi Sol Tura. La matinada del 26 de juliol va ser traslladat al reina Sofia (no sense noves polmiques). 10 de setembre: Inauguraci de les sales de la collecci permanent del museu pels Reis dEspanya, hi assistiren el fill de Picasso, Claude, i el net Bernard.

5. GUERNICA ACTUALMENT

5. INTERPRETANT GUERNICA

LA POLMICA

CONTINUA? 26 mar 2010.

La seva interpretaci s objecte de POLMICA, com la ubicaci, per nhi ha total unanimitat pel que fa al seu valor artstic. Considerada una de les obres ms importants de lart del seu temps, a ms, duna ICONA DEL SEGLE XX.

5. INTERPRETANT EL GUERNICA Picasso exhibeix amb furor iconoclasta la seva capacitat de simbolisme testimonial. s un quadre, per tamb, un document, un testimoni, una denncia, una protesta...

Qu es pensa que s, un artista? Un imbcil que noms t ulls si s pintor, oda si s msic, o una lira a cada nivell del seu cor si s poeta, o tamb, si s boxejador, noms msculs? Molt al contrari, s tamb un sser viu, un ser poltic que reacciona conscient davant desdeveniments trasbalsadors, ferotges o felios, als quals respon de totes les maneres... NO, la pintura no es fa per a decorar habitacions. s un instrument de guerra ofensiu i defensiu contra lenemic . Contestava a un periodista Picasso, a Nova York, 1945. I ja abans havia dit: En el mural en qu estic treballant, el qual anomenar Guernica, i en tots els meus treballs artstics recents, exprs amb claredat la meva animadversi cap a la casta militar que ha sumit a Espanya en un oce de dolor i de mort.

Com diuen alguns, un QUADRE-CRIT.

http://www.slideshare.net/Georgerey/.../pablo-picasso-vida-y-obras es.wikipedia.org/wiki/Pablo_Picasso www.museopicassomalaga.org www.museupicasso.bcn.es www.biografiasyvidas.com/monografia/picasso/ www.slideshare.net/parama29, Paulina Ramos Mandiola (profesora artes visuales) http://www.slideshare.net/tomperez/el-cubismo, Toms Prez Molina http://www.slideshare.net/gilsonunes, professor Gilson Cruz Nunes www.escuelanormalparana.com.ar/.../Materias/cultimage/Doc/Cubismo.pdf http://www.cossio.net/actividades/pinacoteca/p_01_02/guernica_picasso.htm www.elpais.com/fotografia/.../craneo/buey/.../Picasso/ www.historiadelarte.us/.../guernica/pablo-picasso-hista-g http://video.google.es/videoplay http://www.slideshare.net/jmartinezveron e.net/iesjuliocarobaroja, Alberto Rubio Snchez www.portalartes.com http://www.slideshare http://es.wikipedia.org/wiki/Guernica_(cuadro) Wikimedia Commons www.ricci-art.com www.abcgallery.com

10. BIBLIOGRAFIA

http://www.slideshare.net/mcarmearanda http://www.xtec.net/~fchorda/guerni/index.htm http://www.taringa.net/posts/info/826034/Guernica-de-Picasso.html http://www.youtube.com/watch?v=I_65LYLzvvI&feature=related (Guernica en 3D. Una artista de Nova York, Lena Gieseke, qui domina les ms modernes tcnicas de la infografia digital, decid proposar una versi en 3D de la clebre obra i collocar-la en internet, en forma de vdeo). http://www.youtube.com/watch?v=7SR7ov55k5s&feature=related (Alain Resnais 1 parte) http://www.youtube.com/watch?v=eDeBu8HwUOw&feature=related (Alain Resnais 2 parte) http://www.youtube.com/watch?v=9oVo0EhzV24&feature=related (llegada del Guernica a Espaa en 1981) http://www.youtube.com/watch?v=M7EyAMKniCU&feature=related (recreacin) http://www.youtube.com/watch?v=jGLKpyWFyS8&feature=fvw (artehistoria) http://www.youtube.com/watch?v=xQ_uGbQanNw www.slideshare.net/piluchi/guernica-ampliado, Mara del Pilar Gonzlez Lpez Ha de lart. Batx. Pedro Medina. Barna, 1999. Columna Edicions, SA. Grup 62. 8a edici 2009. www.pintoresfamosos.com www.openprocessing.org/visual

10. BIBLIOGRAFIA


Professora: M Assumpci Granero Cueves

PABLO PICASSO


Professora: M Assumpci Granero Cueves

A

B

C

INTERPRETANT EL GUERNICA

Picasso va fer 45 esbossos dels quals s'han conservat noms 30: estudis de composici, esbossos cavall, brau, mare amb el nen mort, m del guerrer amb lespasa.

Una altra aportaci s la de Santiago Sebastin, que intent donar una explicaci del Guernica pel difcil cam de la interpretaci de la iconologia, que s la que, creu ell, li dna el significat essencial, darrer i intrnsec a lobra, pels seus valors simblics. Per ell, els smbols sn smptomes culturals, les tendncies espirituals de la ment humana, que sexpressen en conceptes comuns i en condicions histriques diferents. Segons Santiago Sebastin: La guerra ha engendrat la destrucci de la humanitat i, en conseqncia, tamb la destrucci de la Bellesa.

Per, arribats a aquest trgic moment, la deessa VENUS, en el Guernica la dona del llum que irromp com un bufit per la finestra que, a ms, s el retrat de la musa daquells anys de Picasso, Dora Maar, la Dona crit, presenta un llum al mn, per indicar que sobre el caos hum est la PERENNITAT de lART, s a dir, que la BELLESA s un ordre preservat pels dus. El llum de Venus enlluerna i vitalitza (les dues caracterstiques tradicionals de la bellesa, brillantor i fulgor). Al mateix temps, el sacrifici del cavall no s secundari. La seva immolaci s part dels mites dascensi i pas de nivell o llindar; facilita lxtasi o viatge mstic. Aix, lau misteriosa que surt de latro ferida del cavall, cap a dalt, refora el significat: LART NO MOR, SIN QUE S UN VALOR ETERN, QUE DESPRS DEL CAOS PERVIU.

INTERPRETACI ICONOLGICA

War, Art and "Guernica" 1937

"Guernica, 1937

Study for "Guernica" 1937

Dreams and Lies of Franco I 1937

"Guernica" (1st state; 2nd state; 3rd state; 4th state) 1937

"Guernica" (5th state; 6th state) 1937

"Guernica" (7th state; final state) 1937

"Guernica" (detail) 1937

EL COMPROMISO DE LA GUERRA CIVIL ESPAOLA. EL GUERNIKA (1937-39). LAS SECUELAS Y LOS RETRATOS Sueo y mentira de Franco, 1937 Sueo y mentira de Franco, 1937 Bocetos preparatorios del Guernika. Mayo-junio de 1937 Proceso de Creacin del Guernika Fotos de Dora Maar Guernika, 1937. Museo Reina Sofa, Madrid

La noticia del bombardeo en las pginas de los peridicos Ce Soir y L'Humanit.

El rbol sagrado de Guernika

Hitler y Franco estrechando sus manos.

"Guernica". Mayo y Junio de 1937 Proceso de realizacin en 9 pasos

El "Guernica" Pars, Mayo y Junio de

1937 leo sobre lienzo,

349 x776 cm.

Minotauro y caballo (1937).

1-2-3 Estudio para "Guernica" Pars, Mayo de

1937 Lpiz sobre papel azul, 21 x26 cm.

Estudio de composicin para Guernica, 1 de mayo

de 1937

5 Estudio para "Guernica"; Caballo Pars, Mayo de 1937 Lpiz sobre

papel azul, 21 x26 cm.

6 Estudio para "Guernica" Pars, Mayo de 1937 Lpiz sobre papel azul, 21 x26 cm.

7-8-9 Estudio para "Guernica"; Caballo Pars, Mayo de 1937 Lpiz

sobre papel azul, 21 x26 cm.

10 Estudio para "Guernica" Pars, Mayo de 1937 Lpiz sobre papel

azul, 21 x15 cm.

11 "Guernica"; Caballo y toro Pars, Mayo de 1937 Lpiz sobre cartn amarillo-marrn, 22 x12 cm.

12 Estudio para "Guernica Pars, Mayo de 1937 Lpiz sobre papel, 24 x45 cm.

16 Madre con nio muerto en escalera Pars, Mayo de 1937 Lpiz sobre papel, 45 x24 cm.

13 Caballo y madre con nio muerto Pars, Mayo de 1937 Lpiz sobre papel, 24 x45 cm.

Estudio de composicin para "Guernica", 13 de mayo de 1937

29 Estudio para "Guernica"; Caballo Pars, Mayo de 1937 Lpiz y aguada

sobre papel, 24 x29 cm

30 Estudio para "Guernica"; Caballo Pars, Mayo de 1937 Lpiz y aguada

sobre papel, 24 x29 cm

18 Estudio para "Guernica"; Caballo Pars, Mayo de 1937 Lpiz sobre papel, 24 x45 cm.

22 Estudio para "Guernica"; Toro Pars, Mayo de 1937 Lpiz sobre

papel, 24 x45 cm.

20 Estudio para "Guernica"; Caballo Pars, Mayo de 1937 Lpiz sobre papel, 24 x45 cm.

19 Cabeza de minotauro Pars, Mayo de 1937 Lpiz sobre

papel, 24 x45 cm.

Estudio para la

cabeza del toro, 20 de

mayo de 1937.

27-28 Estudio para "Guernica"; Toro Pars, Mayo de 1937 Lpiz y aguada sobre

papel, 24 x29 cm

Cabeza del toro con estudios de ojos, 20 de mayo de 1937.

23-24 Cabeza de mujer Pars, Mayo de 1937 Lpiz y tiza de color sobre papel, 45 x24 cm.

31-34 Cabeza de mujer llorando Pars, Mayo de 1937 Lpiz y aguada sobre papel, 29 x23 cm.

38-42 Cabeza de mujer llorando Pars, Mayo de 1937 Lpiz, tiza de color y aguada sobre

papel, 23 x29 cm.

31-34 Cabeza de mujer llorando Pars, Mayo de 1937 Lpiz y aguada sobre papel, 29 x23 cm.

35 Hombre cayendo Pars, Mayo de 1937 Lpiz y aguada sobre papel, 23 x29 cm.

43 Cabeza de guerrero y pata de caballo Pars, Mayo de 1937 Lpiz, tiza de color y aguada

sobre papel, 23 x29 cm. 44 Cabeza de guerrero Pars, Junio de 1937

Lpiz y aguada sobre papel, 23 x29 cm.

45 Mano de guerrero Pars, Junio de 1937 Lpiz y aguada

sobre papel, 23 x29 cm.

Mano con espada rota, 13 de mayo de 1937.

1937. Guernica

54. guernika. pablo picasso

Education