full D I O C E S À S O L S O N A | V I C

T r i b u n a

full diocesà | Solsona i Vic

DIRECTORS:VIC: Josep CasalsSanta Maria 1, 08500 VICTel. / Fax 93 885 07 09Correu electrònic:mitjans-comunicacio@bisbatvic.comSOLSONA: Júlia AyalaPlaça Palau 1, 25280 SOLSONATel. 973 48 06 19C/e: mitjans@bisbatsolsona.cat

EDICIÓ: Mitjans de Comunicació Socialde cada Bisbat.REDACCIÓ: Santa Maria, 1 - 08500 VICADMINISTRACIÓ:Rda. Camprodon 2, 08500 VICTel. 93 889 14 78 / Fax 93 88919 09IMPRESSIÓ: Gràfiques Diac,Ronda Camprodon 2, 08500 Vic

DIPÒSIT LEGAL: 14.355/60

full

8. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Plena de gràcia .....................................................................................................................................

6 de desembre del 2009

La festa de la Immaculada la celebrem en ple temps

d’Advent, en l’espera del naixement de Jesús. És,

doncs, oportú obrir el Full amb una imatge de

l’Anunciació. Els pintors han expressat de maneres

molt diverses aquesta escena de la visita de l’àngel

a Maria. La del mestre de Lluçà s’adiu als cànons de

l’art romànic de mitjan segle XIII. Al cantó dret, la

figura de Maria. El gest de la seva mà dreta mostra

sorpresa, acceptació, benedicció. Com a detall curiós,

aguanta un fus a la mà esquerra, l’eina de filar la llana

o el cotó. Al cantó esquerre, l’àngel que fa de missatger

amb una flor de lis a la punta de la vara. Al centre, en

llatí, les paraules de la salutació: Ave, gratia plena.

Formen una espècie d’anagrama que permet recordar,

llegit al revés, Eva i el contrast entre les dues mares:

buidor i plenitud; pecat i redempció. Un autor de

finals del segle XVI, Pierre de Bérulle, escriu: «A

aquesta Verge, Déu li envia el seu àngel. Però Déu...

s’anticipa a aquest àngel i és en el cor de la Verge

per la seva gràcia i el seu poder... Com actua en l’àngel,

actua en la Verge; actua més en la Verge que en

l’àngel. Omple el seu esperit, condueix la seva con-

templació: prepara i disposa aquesta ànima per a allò

que vol dur a terme i allò que el seu àngel ha d’anunciar-

li aviat... Allí se sent presa d’un desig meravellós de

veure’l [al Messies], adorar-lo i servir-lo en el món.»

Tot a un euro|Des dels 50 anys de capellà|Xavier C. ......................................................

Det

all d

el fr

onta

l de

Sant

a M

aria

de

Lluç

à. L

’orig

inal

es

guar

da a

l Mus

eu E

pisc

opal

de

Vic

6 de desembre del 2009Vic, núm. 5.146, any 103 | Solsona, núm. 3.295, any 63

..

Aquella matinada ens despertàrem amb música. Els sons

majestàtics del Messies de Händel envaïen al Seminari

el passadís dels del darrer curs. Sota un cel desplomat

en una boirina frescal que reptava de la plana precedint

el fred d’hivern, alleugeríem la son disposats a afrontar

un dels dies més importants de la vida. Era diumenge, 20

de desembre de 1959, i, encetat el matí, entràvem a

l’església de Taradell per rebre l’ordenació sacerdotal. El

recordat bisbe Dr. Ramon Masnou ens ordenaria preveres

a vuit companys de curs. D’aquests, dos han mort, altres

dos ho han deixat i quatre anem fent la viu-viu en nom

de Déu i del bisbe. Han passat cinquanta anys! Déu meu,

quina renglera de records i vivències!

Cantada la missa nova, tornàrem al Seminari pel temps

que en deien del «convictori». Era entrenar-se cada diumenge

en una parròquia suplint el rector, en espera del primer

nomenament. Vaig anar a Sant Bartomeu del Grau, també

Orís i algunes setmanes Vespella, en el camió de la llet

que passava a les sis del matí a la cantonada de L’Aliança.

Pel juny sortien els nomenaments. Abans, però, ha-

víem fet les nostres «quinieles». Déiem: «A tal lloc ja

patirem, amb una majordona que mana més que el rector.

O a tal altra la passaràs més negra que Caín: poca teca

i un fred de mil dimonis, etc.» Quan el rector del poble

rebia un sobre blau amb la lletra grossa de la màquina

d’escriure del Dr. Prat, el secretari del bisbat, era el

nomenament. La loteria dels vicaris repartia fortuna o

no a tort i a dret. Això sí, sempre amb el protocol de

consuetud: Vistas las cualidades que adornan a V… le

venimos a nombrar y le nombramos vicario de X por el

tiempo de nuestro beneplácito.

La meva primera destinació fou la de vicari mestre

d’Aiguafreda. Agafo el tren i amb una maleta on portava

dues mudes, roba a discreció, el breviari, el Denzinger,

sotana de les festes i el manteu (que per cert desaparegué

servint de capa al Llucifer dels Pastorets), em presento

a la nova parròquia. Les dues primeres coses que el

rector m’ensenyà foren el confessionari i la màquina de

cine. Tot va començar aquí. Cada company pot explicar

la seva pròpia història.

Des de llavors hom ha fet tots els papers de l’auca.

Des de fer pastoral, assajar teatre, fer futbol i la tira fins

a tocar la bateria en un aplec a Sant Nazari de la Vola, hi

ha hagut de tot, però n’estic content. En dono gràcies

a Déu i a tants amics, coneguts i saludats dels pobles

amb qui hem compartit la fe i l’esperança. I l’estimació,

amb la il·lusió que el cel cada matí avança cap a la llum.

A bon entenedorEl qui té ganes d’entendre i presta atenció, amb poques

paraules en té prou; està al cas, en treu l’entrellat, està al

corrent, se’n fa càrrec, se’n fa capaç, està a l’aguait, no li passa

res per alt, no es queda a les fosques i en treu l’aigua clara...

És el contrari de tenir les orelles a cal ferrer. Amb una

mirada ja en té prou. I qui no vol entendre: «Ja pots xiular si

l’ase no vol beure, quedar-se a les fosques o com si li diguessin

Llúcia...»

Un pilot d’expressions que totes vénen a dir el mateix. És

la riquesa de la llengua… El professor de llatí ens repetia els

mots de l’Evangeli: «Qui potest capere, capiat.» Deu voler dir,

en un català entenedor: «Qui tingui orelles, que les faci servir...»

Dites casolanes|Sebastià Codina................................................................

8 L’ordenació de prevere de Mn. Joan Carles Serra

i Permanyer us recordem que tindrà lloc, ajudant Déu,

el proper dimarts, dia 8, festa de la Immaculada, a la

catedral de Vic, a dos quarts de sis de la tarda. El nou

ordenand, de cinquanta anys d’edat, el podem veure al

centre de la foto ací reproduïda el dia que fou ordenat

diaca pel llavors bisbe de Vic, Josep M. Guix, el 8 de

setembre del 2002, a l’església parroquial de Sant Joan

de Vilatorrada. La nostra enhorabona.

8 Esmeneu, si us plau. En el Suplement Full, núm. 56,

distribuït el dia 15 de novembre, cal afegir, en la casella

que correspon a Cabrianes (Parròquia de Sant Ramon)

i en el concepte Col·lecta Germanor 2008, la quantitat

de 418,60 euros.

8 La Cova de Sant Ignasi de Manresa té previstes

per al present mes de desembre les següents activitats:

Cinc dies d’exercicis (personalitzats), del 26 al 31 de

desembre, dirigits per Xavier Rodríguez i Ignasi Vila, SJ.

Un estop en el camí, pregant amb les grans obres de la

música; el primer estop es farà els dies 11-13 de desembre,

sota el guiatge de Francesc Roma, SJ. Escoltar i actuar

per arribar a ser, els dies 11 al 13 de desembre, a càrrec

d’Asun Puche (psicòloga) i la col·laboració de Victòria

Hernàndez (del Casal L. Espinal). Informació i inscripcions:

tel. 938720422; c/e covaee@covamanresa.cat. Per a una

consulta més detallada: www.covamanresa.cat.

8 El centenari del naixement de Mn. Genís Padrós

i Pladevall (1909-2009) es commemorà amb una missa

de recordança a la basílica de la Seu de Manresa, en la

qual participaren unes tres-centes persones, el 20 de

setembre. Va presidir Mn. Josep M. Gasol, canonge,

concelebrant amb altres membres del capítol. En l’homilia,

a part de comentar les lectures, enumerà un enfilall de

vivències en relació amb mossèn Genís quan en els anys

1939-1957 exercia pastoralment a la parròquia de la Seu

i els assistents participaven en cercles d’estudi i esplai al

Centre Recreatiu parroquial. Una bonica i original estampa

de la Mare de Déu de l’Alba es repartí com a record de

l’acte i una fotografia de família palesaren l’ agraïment a

l’antic vicari i consiliari de la Seu, Mn. Genís Padrós.

Lectura del llibre de Baruc (5,1-9)Jerusalem, treu-te el vestit de dol i d’aflicció, i engalana’t

per sempre amb la glòria de Déu. Vesteix-te amb el mantell

de la bondat de Déu, posa’t al front per diadema la glòria

de l’Etern. Déu farà que sota el cel es vegi pertot arreu la

teva resplendor. Tindràs per sempre aquest nom, que

Déu t’imposarà: Possessió-pacífica-del-bé i Glòria-del-culte-

a-Déu. Alça’t, Jerusalem, guaita des del cim cap a l’orient

i veuràs com, per ordre del Sant, es reuneixen els teus

fills de llevant i de ponent; canten d’alegria recordant

l’obra de Déu. Quan van sortir de tu, caminaven escortats

d’enemics, però ara Déu te’ls retorna portats gloriosament

com en un tron reial. Déu ordena que s’abaixin els turons

més alts i les muntanyes perpètues, que s’omplin les

fondalades i s’anivelli la terra, perquè Israel camini segur

sota la glòria de Déu. Fins els boscos i tots els arbres

aromàtics faran ombra a Israel per manament de Déu.

Déu conduirà Israel, ple d’alegria, a la llum de la seva

glòria, amb aquella bondat i aquell amor que li són propis.

Salm responsorial (Salm 125)És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre,

amb quin goig ho celebrem!

Lectura de la carta de sant Pau als cristians deFilips (1,4-6.8-11)Germans, sempre que prego per vosaltres, la meva

oració es plena de goig pensant en tot el que heu

contribuït a la causa de l’evangeli des del primer dia fins

avui. Estic segur d’una cosa: Déu, que ha començat en

vosaltres un bon treball, acabarà de dur-lo a terme fins

al dia de Jesucrist.

Déu és testimoni de com us enyoro, a tots vosaltres,

per l’amor entranyable que us té Jesucrist. I el que jo

demano en la pregària és que el vostre amor s’enriqueixi

més i més, fins a vessar, ple de coneixement i de finor

d’esperit, perquè sapigueu apreciar els valors autèntics

i arribeu purs i sense entrebancs al dia de Crist, carregats

d’aquells fruits de justícia que donem per Jesucrist, a

glòria i lloança de Déu.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (3,1-6)L’any quinzè del regnat de l’emperador Tiberi, mentre

Ponç Pilat era procurador romà de la Judea, Herodes era

tetrarca de Galilea, Felip, el seu germà, ho era d’lturea

i de la regió de Traconítida, i Lisànies ho era d’Abilena,

durant el pontificat d’Anàs i Caifàs, Joan, fill de Zacaries,

rebé la paraula de Déu al desert, i anà per tota la comarca

del Jordà predicant un baptisme de conversió per obtenir

el perdó dels pecats.

Complia el que hi ha escrit en el llibre del profeta

Isaïes: «Una veu crida en el desert: Obriu una ruta al

Senyor, aplaneu-li el camí. S’alçaran les fondalades i

s’abaixaran les muntanyes i els turons, la serralada es

tornarà una plana, i el terreny escabrós serà una vall, i

tothom veurà la salvació de Déu.»

2

L a b o n a n o v a

full

C r ò n i c a

full

7

6 de desembre del 20096 de desembre del 2009

Diumenge II d’Advent | Cicle C ..............................................................................................................

L’evangeli d’avui|Joan Rius ...................................................

Sant Lluc, quan escriu això –sota la inspiració de l’Esperit Sant– ho fa a

partir de l’impacte profund que ell va rebre, i continua recordant també

el que vivien, creien i esperaven els primers deixebles i apòstols, en el

mateix caliu de l’Esperit.

Recorda, com gravat en el seu cor, el nom de cada província, de cada

polític i governant. Recorda el marc de l’esdeveniment.

I ens ho vol comunicar, com l’acompliment dels anuncis i profecies

bíbliques que li vénen a la memòria desbordantment.

El concili Vaticà II ens va parlar dels «signes dels temps». Els esdeve-

niments d’ara, en cada poble, ciutat i país, són rutes del Senyor. A través

d’ells ens crida a la conversió, però – sobretot – ens duu la Salvació.

La llàntia solidària torna per a il·luminar finestres i balcons de casa nostra

Breus ........................................................................................................................................................................

Torna un any més aquesta campanya en la qual participen

escoles, parròquies... i obté dedicació i col·laboració per

part de tots. Amb el lema La teva llum sigui la seva

esperança, tots nosaltres, petits i grans, estem fent un

acte de generositat i solidaritat.

Enguany els diners recaptats aniran destinats a la

realització d un projecte en una zona de l’Estat de Manipur

(Índia). La situació geogràfica d’aquesta zona, muntanyosa

i boscosa, fa que vint-i-set poblats, amb cases de canya

i fang, quedin sovint aïllats i pateixin un retard important

respecte a la resta de l’Estat. És per això que s’hi cons-

truirà un internat, amb cabuda per a vuitanta nens i nenes,

perquè puguin anar a l’escola. L’import d’aquest projecte

és de 61.725 euros.

Des de la Delegació de Mans Unides de Vic us

encoratgem, en aquest Nadal, a encendre de nou «llànties

solidàries» amb la il·lusió i l’esperança que entre tots,

cada dia, mica a mica, podem fer Un Món Just! Gràcies

per col·laborar-hi

I tothom veuràla salvació de Déu

M i s c e l · l à n i a

full

6

full

3

G l o s s a s e t m a n a l 6 de desembre del 20096 de desembre del 2009

Santa Maria, Mare de Déu|Romà Casanova, bisbe de Vic

La proximitat de la festa de la Immaculada, en el camí

de l’Advent envers Nadal, ens convida a mirar Maria,

la Mare de Déu, en el misteri de la seva santedat. Mai

el pecat no va entrar en el seu cor, ni tan sols el pecat

original. Contemplar el misteri de la santedat de Maria

és sempre adient per a nosaltres, però encara més

en el moment pastoral que som convidats a viure a

la nostra diòcesi. Llegim en el Pla Pastoral Diocesà,

en els trets teològics bàsics referents a aquest curs

que té com a lema: «Sigueu vós mateix, Senyor, la

meva santedat»: «En aquest camí de santedat els

nostres germans que han arribat a la plenitud, els

sants, i entre ells, la primera, santa Maria la Mare del

Senyor, ens són estímul d’esperança, models i inter-

cessors en la nostra lluita per deixar que el do de la

santedat es manifesti en la nostra vida» (p. 24).

Contemplar la santedat excelsa de Maria és certa-

ment per a nosaltres un estímul d’esperança per a

poder viure la vocació universal a la santedat, que de

manera tan clara ens recorda el concili Vaticà II. La

santedat és la vocació de tot batejat, i per això mateix

continua essent part de la identitat de l’Església i del

batejat. L’Església és «santa» i tot batejat per raó del

baptisme rebut ha de ser sant.

La santedat única de Maria, com tota santedat en

l’Església, té com a font originària Déu en el seu

misteri de Trinitat. L’obra de Déu en el cor de Maria

fou la santedat especial, donat que ella tenia una

missió única: la de ser mare del Verb etern de Déu,

encarnat en el seu si virginal i en el seu cor immaculat.

La santedat de Maria, com la nostra, té com a font

originària el misteri de l’amor misericordiós de Déu

que ens escollí en Crist abans de crear el món, perquè

fóssim sants, irreprensibles als seus ulls (Ef 1,4). Però,

al mateix temps, ha de ser resposta plena de fidelitat.

En Maria veiem la fidelitat plena al do rebut. En el seu

cor, humà com el nostre, el pecat no va fer mai estada.

Mirar Maria en la seva resposta fidel ens mou a nosal-

tres a continuar en la lluita per la fidelitat, malgrat totes

les mancances i caigudes que trobem en el camí. La

mateixa misericòrdia de Déu, que la va guardar del

pecat, és la que ens ajuda a nosaltres a aixecar-nos,

acollint la conversió de cor i la penitència guaridora.

La festa de la Immaculada ens recorda a nosaltres,

cridats a la santedat, la necessitat de la recepció

freqüent del sagrament de la Penitència, perquè el

pecat no resti en el nostre cor i puguem recórrer la

«santedat en camí» que Déu ens dóna per a aconseguir

la plenitud de la nostra vida, l’acompliment de la

vocació a la santedat. Santa Maria ens precedeix

omplint-nos de l’esperança de la victòria certa i inter-

cedint per nosaltres. Santa Maria, Mare de Déu, pre-

gueu per nosaltres, pecadors, ara i en l’hora de la

nostra mort! Amén.

............................................

..............................................................................................Agenda litúrgica de la setmana

Compte solidari 100x1|Càritas Diocesana de Vic ................................................................

.................El sant de la setmana|Santa Joana Francesca de Chantal (†1641)|X.B.

Heus aquí una dona que va fer de l’amor el motiu de la

seva vida. Quan tenia vint anys es va casar amb el baró

de Chantal i visqueren un matrimoni modèlic, caracterit-

zant-se ella per una modèstia i una fidelitat admirable al

seu espòs. Van tenir sis fills, però la felicitat es va truncar

per la mort accidental del baró en una cacera. Intentant

superar el dolor, es va dedicar enterament als fills i va

buscar un guia espiritual per tal de complir la voluntat

de Déu: el trobà en sant Francesc de Sales. Juntament

amb ell, sentint-se cridada a la vida religiosa, fundaren

la Congregació de la Visitació.

Una vida intensa i diversa, però amb un eix vertebrador:

l’amor a Déu i als altres, que no es poden separar, i això

val per a tota circumstància i tot estat de vida. Així ho

ensenyà a les seves filles: «Com més la unió entre

vosaltres sigui pura, general i sincera, més gran serà la

vostra unió amb Déu.»

La seva festa se celebra el 12 de desembre.

Desembre del 2009

52. Nucli familiar format per matrimoni de 33 i 30 anys

amb un fill de 9 mesos. Viuen acollits a casa de coneguts

mentre esperen resolució administrativa per al permís

de treball i residència. Sol·liciten: suport econòmic per

a despesa d’alimentació. Import: 160 euros.

53. Nucli familiar format per pares amb cinc fills

menors i en edat escolar. Hi ha un greu problema

d’atur per part del pare, cosa que deriva cap a una

precarietat a tots nivells: econòmic, social, laboral.

Estan fent un procés d’orientació laboral. Sol·liciten:

suport econòmic per a despesa d’alimentació. Import:

240 euros.

54. Home sol de 56 anys sense suport ni xarxa

relacional. Sense cap ingrés per problema burocràtic

que estem gestionant. Sol·licita: suport econòmic

per a despesa de pensió. Import: 300 euros.

55. Home sol de 43 anys, diagnosticat de malaltia

crònica i que viu temporades d’indigència. En aquests

moments no té cap ingrés. Sol·licita: ajut econòmic

per a despesa de pensió. Import: 250 euros.

56. Noia de 29 anys embarassada de cinc mesos.

Sense feina i sense possibilitat de cobrar l’atur per

falta de cotització. Afronta la maternitat tota sola.

Sol·licita: ajut econòmic per a manutenció bàsica.

Import: 120 euros.

57. Home sol de 45 anys diagnosticat de malaltia

crònica que li impedeix de treballar regularment. En

tràmit prestació social mínima. Sol·licita: ajut

econòmic per a despesa de pensió.(1/2 mes). Import:

150 euros.

58. Nucli familiar format per matrimoni amb dos fills

menors en edat escolar. Afectats per la situació de

crisi generalitzada, han esgotat totes les prestacions.

Sol·liciten: suport econòmic per a despeses

d’alimentació. Import: 160 euros.

Nota

Per tal de preservar la intimitat de les persones

necessitades, no hi posem el nom de residència.

Tanmateix, són persones de l’àmbit diocesà. Recor-

dem que, si alguna parròquia té coneixement d’algun

cas, pot comunicar-ho a Càritas Diocesana per a

publicar-ho: tel. 93 886 04 83.

Per ajudar econòmicament, el nostre número de com-

pte corrent és: Caixa Manlleu 2040.0020.15.8000945579.

Santuari de la Mare de Déu de Lord|Mn. Joan Durban, capellà del santuari

full

5

full

4

6 de desembre del 2009 C e n t r a l s C e n t r a l s 6 de desembre del 2009

Corrien els anys setanta del segle passat quan el santuari

de Lord passava per un dels tants moments crítics de

la seva mil·lenària història. El santuari s’ensorrava i

semblava que el seu destí era convertir-se en un munt

de runes. «Tan sols un miracle pot salvar el santuari!»,

exclamaven els fervorosos devots de la Verge.

A hores d’ara, sense cap motiu d’orgull i amb molta

satisfacció i agraïment, podem dir que la Mare de Déu

de Lord ha fet el miracle. Ella no volia deixar la seva

muntanya, volia continuar present i viva a la seva Mola,

irradiant sobre els seus fills la llum, la pau i l’amor de

Déu. I aquest amor, dolç i suau i alhora fort i veritable,

és el que molts cerquen i troben apropant-se fins al

santuari.

La Mare de Déu de Lord

Si espectacular és l’indret geogràfic on es troba situat

el santuari, si les seves panoràmiques enamoren i la

seva tranquil·litat pacifica l’esperit, no és res comparat

amb l’influx que produeix en l’ànima sentir i assaborir la

presència d’un amor sobrenatural. És l’objectiu principal

del santuari: fer experiència de Déu, una experiència

pròpia, personal, viva i real, mitjançant una figura privile-

giada, la Verge Maria. Ella ens ha estat donada com a

Mare, amb un cor de Mare, amb els sentiments i afectes

de la millor Mare. Per això els fidels se li poden acostar

amb confiança i abocar-hi tots els seus afanys, preocu-

pacions i alegries.

Molt encertadament l’escultor de la talla de la Verge

va col·locar gravades en el mantell del Nen Jesús que

porta sobre els seus genolls la següent inscripció: «De-

mana, Mare, res no et negaré», i «Al Fill per la Mare».

Aquesta és la nostra Mare, venerada en el santuari de

Lord, moreneta, com qui no gosa tenir la mateixa res-

plendor del seu Fill, sinó tan sols com una ombra de la

seva llum, amb un rostre serè, de pau, esperant amorosa

el petó del seu Fill que li apropa dolçament els llavis i

que contempla com una llàgrima cau pel seu rostre, en

record d’aquell fet del tot singular en què aquesta imatge

va plorar visiblement als ulls espaordits i vacil·lants dels

creients que venien a venerar-la després d’oir la santa

missa en la festa patronal de la Verge i que van donar

fe notarial del que havien contemplat amb els seus

propis ulls.

Reconstrucció del santuari

No exagerem quan diem que la Mare de Déu de Lord

ha fet el miracle de la reconstrucció del seu santuari.

Aquestes paraules pot certificar-les el nonagenari P.

Salvador Jordana. Ell és qui, en 1971, va començar

aquesta laboriosa tasca. No hi havia camí, ni llum, ni

aigua corrent i l’edifici s’ensorrava. A les seves bones

gestions es deu el camí forestal que mena fins al peu

de la Mola, l’aeri que els enginyers de les mines de

Cardona van instal·lar per a poder pujar els materials

...........

fins a la planella de la Mola, la creació d’una infraestruc-

tura de les instal·lacions, reparant i construint una quadra

per a bestiar i una granja de conills que permetés la

vida material de la petita comunitat que anava formant-

se a Lord.

L’arribada de la llum elèctrica i la de l’aigua corrent

van ser les dues fites més importants abans d’emprendre

la darrera reconstrucció de la coberta i segona planta

de la casa del Santuari. No va ser gens fàcil trobar els

mitjans de personal i material necessaris per a realitzar

les obres, com tampoc arribar a emplenar els quasi

infinits papers que demana la burocràcia d’avui en dia,

ni aconseguir un mínim de diners per a arriscar-se i

llançar-se a una aventura tan magna com era aixecar i

refer els quasi 800 metres quadrats de teulada.

El constructor deia: «Sense grua no acabarem mai...»,

els de la grua deien: «Sense un helicòpter no podrem

muntar la grua...», els encarregats de la seguretat de

l’obra deien: «Sense bastides mecàniques no tindrem

garanties de la seguretat dels paletes...». La resta ja es

pot imaginar, a l’estil d’una bona pel·lícula d’acció,

helicòpter amunt i avall amb el seu «desapercebut soroll»,

arribant ferros de tota mida, bigues i càrregues amb

tota mena de materials per l’aire transportats per

l’helicòpter, personal arreu, aparells de ràdio que feien

ressonar les darreres novetats musicals i algú mig

espantat veient com un bon grapat d’euros «volaven»

cada dia de la caixa. Vet aquí, tot un espectacle!

L’hostatgeria

No sols es va poder finalitzar amb èxit aquesta

primera fase de les obres, sinó que tot seguit es pogué

escometre la segona: convertir tota una planta de l’edifici

en hostatgeria.

Potser no és el lloc, ni la memòria pot fer ara cabal,

d’anomenar tots els beneficis i gràcies que es van anar

produint al llarg de la restauració, però sí que va quedar

molt clar que la Providència hi va jugar un paper primor-

dial per a poder arribar al feliç terme on s’ha arribat.

Ni dubtem tampoc que la mà inabastable de la Providèn-

cia va ser la que va endur-se els nostres estimats

membres de la comunitat, Xavier Sartorius i Ester Solís.

En Xavier, mesos abans de començar les obres, i l’Ester

en plenes obres i amb molt poc temps de malaltia,

malgrat que en aquells moments no va costar poc veure

i abraçar els designis divins.

Acabem amb la joia de l’acció de gràcies a la Verge

per tot el que espiritualment i materialment ens ha

regalat. Disposem d’una hostatgeria amb instal·lacions

còmodes i funcionals, disposem d’un ambient de pau

i tranquil·litat enmig de la natura que ajuda a conduir i

elevar l’esperit cap a Déu i tenim una Marona disposada

a acaronar i beneir tots els fills que vénen a trobar-la.

Aquesta és la nova i antiga realitat de Lord, un lloc de

pregària, de pau, de quietud interior, de llum, d’amor...

El s

antu

ari d

e Lo

rd v

ist d

es d

el p

antà

de

la L

losa

del

Cav

all

Cam

í d’a

rrib

ada

al s

antu

ari

Mar

e de

Déu

de

Lord

Vist

a pa

norà

mic

a de

s de

l san

tuar

i

Din

s el

cla

ustr

e de

l san

tuar

i