La Segona Repblica i la Catalunya autnoma (19311936)

La Segona Repblica i la Catalunya autnoma (1931-1936).

1. La proclamaci de la Repblica i el perode constituent.

1.1. Les eleccions i el govern provisional.

El 12 dabril de 1931 es van celebrar eleccions municipals amb la victria dels partits del Pacte de Sant Sebasti (republicans, PSOE i nacionalistes) a les principals ciutats. Malgrat que els monrquics obtingueren ms regidors perqu a molts pobles noms es presentaren ells.

El 14 dabril lajuntament dibar (Guipscoa) va proclamar la Repblica. A partir de llavors va passar el mateix a moltes localitats. Veient-se sense recolzaments Alfons XIII va marxar cap a lexili.

Els representants del Pacte de Sant Sebasti van proclamar la Segona Repblica a Madrid i es van constituir en Govern Provisional, presidit per Niceto Alcal-Zamora i va prendre mesures urgents: convocatria per a lelecci de Corts Constituents el 28-VI, amnistia per al presos poltics, llibertats poltiques i sindicals i protecci dels pagesos expulsats de les terres per no pagar les rendes.

A Catalunya es va imposar una nova fora, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Llus Companys va proclamar la Repblica des de lajuntament i, hores desprs, Francesc Maci va proclamar la Repblica Catalana.

Membres del nou govern van pactar amb Maci que deixs el tema de lautonomia de Catalunya en mans de les noves Corts.

1.2. La Constituci del 1931.

A les eleccions del 28-VI es van imposar els candidats republicans i socialistes davant una dreta desorganitzada.

Alcal-Zamora i els ministres catlics van dimitir a loctubre per la seva disconformitat amb la poltica de lacitat de les Corts. El nou president del Govern Provisional fou Manuel Azaa.

Al XII-1931 es va aprovar una Constituci democrtica amb: -mplies llibertats individuals i drets socials; -dret de vot dhomes i dones des dels 23 anys; -lacitat amb matrimoni civil i divorci; -possibilitat dautonomies regionals; -Corts unicamerals; -president de la Repblica amb poders limitats; -president del govern responsable davant les Corts; -Tribunal de Garanties Constitucionals (per primera vegada).

Un cop aprovada la Constituci les Corts van elegir president de la Repblica Alcal-Zamora,mentre Azaa va passar a dirigir un govern de republicans desquerra i socialistes.

1.3. Partits i sindicats a la Segona Repblica.

1.3.1. Les formacions desquerra.

La principal fora era el PSOE, amb un sector socialdemcrata dirigit per Indalecio Prieto i Julin Besteiro, i un de revolucionari encapalat pel dirigent de la UGT, Francisco Largo Caballero.

Els republicans desquerra tenien varis grups: -Accin Republicana, de Manuel Azaa, que va ser la figura clau daquest sector; -el Partido Republicano Radical-Socialista, de Marcell Domingo; -lOrganizacin Republicana Gallega Autnoma (ORGA), de Santiago Casares Quiroga. Aquest grups es van fusionar el 1934 com Izquierda Republicana (IR).

El Partido Comunista de Espaa (PCE), obedient a les directrius del lder sovitic Stalin i dirigit per Jos Daz i Dolores Ibrruri Pasionaria. No va ser important fins la Guerra Civil.

Els anarquistes tenien la princpal fora sindical, la Confederacin Nacional del Trabajo (CNT), per tamb estaven dividits entre els anarcosindicalistes moderats o trentistes, encapalats per ngel Pestaa, i els revolucionaris de la Federacin Anarquista Ibrica (FAI), amb Buenaventura Durruti, Francisco Ascaso, Joan Garca Oliver i Frederica Montseny.

1.3.2. Les formacions de centre i dreta.

Hi havia grups que acceptaven la Constituci per volien una poltica moderada, sent la principal fora el Partido Republicano Radical (PRR) dAlejandro Lerroux, on shavien incorporat molts dels antics liberals. Altres grups menors eren dantics monrquics: el Partido Republicano Progresista de Niceto Alcal-Zamora, el Partido Republicano Conservador de Miguel Maura i el Partido Liberal Demcrata de Melquades lvarez.

A les eleccions del 1931 tamb es va presentar un grup dintellectuals, lAgrupacin al Servicio de la Repblica, dirigida per Jos Ortega y Gasset.

La dreta conservadora estava representada pel Partido Agrario, del qual es va escindir el 1932 Accin Popular, un grup catlic dirigit per Jos Mara Gil Robles, que va formar amb altres grups la Confederacin Espaola de Derechas Autnomas (CEDA), que incloa elements dextrema dreta.

1.3.3. Lextrema dreta.

Hi havia grups monrquics vinculats a la Dictadura com: -Renovacin Espaola, de Jos Calvo Sotelo; i -Accin Espaola, que era un grup dintellectuals com Jos M. Pemn i Ramiro de Maeztu.

Els carlins es van reunificar el 1931 com Comunin Tradicionalista, amb la qual va estar aliada el Partit Nacionalista Basc (PNB), per aquest va evolucionar cap a postures de dreta moderada per loposici de la dreta a lautonomia basca.

Els grups feixistes estaven representats per les Juntes de Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS), fundades el 1931 per Onsimo Redondo i Ramiro Ledesma Ramos. En el 1933 Jos Antonio Primo de Rivera va fundar Falange Espaola (FE). Ambds grups es van unir el 1934 com FE y de las JONS.

1.3.4. Els partits dmbit catal.

La Lliga Regionalista va acceptar la Repblica i el 1933 va adoptar el nom de Lliga Catalana.

La fora dominant va ser Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) que unia independentistes i republicans catalanistes. Tenia una gran fora entre la petita burgesia, els pagesos i els obrers industrials.

El grups marxistes eren molt febles. Hi havia 2 socialistes (Uni Socialista de Catalunya i Federaci Catalana del PSOE) i 4 comunistes (Bloc Obrer i Camperol, Esquerra Comunista, Partit Catal Proletari i Partit Comunista de Catalunya). Al 1935 el Bloc Obrer i Camperol i Esquerra Comunista van formar el Partit Obrer dUnificaci Marxista (POUM). Al 1936, comenada la Guerra Civil, els 2 grups socialistes i els altres 2 grups comunistes van formar el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).

2. Les reformes del bienni desquerres o bienni social-azaista (1931-1933).

2.1. La reforma religiosa.

La Repblica volia secularitzar la societat: Estat no confessional, matrimoni civil, divorci. La major part de la jerarquia catlica es va oposar al nou sistema, llevat de larquebisbe de Tarragona, Vidal i Barraquer. La crema desglsies per anarquistes al V-1931 va provocar un enfrontament del govern amb larquebisbe de Toledo (cardenal Segura) i el bisbe de Vitria, que foren expulsats dEspanya.

Es va prohibir lensenyament als ordes religiosos i per la Llei de Congregacions (1933) es possibilitava la incautaci de bns eclesistics i la prohibici de les congregacions perilloses per a lEstat, sent expulsats els jesutes. Azaa va dir: Espaa ha dejado de ser catlica.

2.2. La modernitzaci de lexrcit.

Azaa era tamb ministre de la Guerra i va tenir els objectius de reduir lexcessiva oficialitat, professionalitzar les forces armades i sotmetre els militars al poder civil.

Per la Llei de retir de loficialitat (1931) es va obligar els comandaments a jurar fidelitat a la Repblica. Aquells que no ho volguessin fer passarien al retir amb el sou ntegre. Tamb es van reduir unitats militars, es va tancar lAcademia Militar General de Saragossa, per les seves idees reacionries, van se suprimides les Capitanas Generales i els tribunals especials.

Es va crear la Guardia de Asalto com a policia dordre pblic.

La falta de recursos econmics va impedir la modernitzaci del material, mentre els africanistes i la dreta acusaven el govern datemptar contra Espanya.

2.3. La reforma agraria.

Lagricultura era el principal sector econmic, on treballava la meitat de la poblaci activa, havent-hi 2 milions de jornalers i 750.000 arrendataris i parcers. A ms, a Andalusia, Extremadura i La Manxa la meitat de les terres eren de latifundistes.

Les primeres mesures van ser: la prohibici de rescindir els contractes darrendament, lestabliment de la jornada de 8 hores en el camp i de salaris mnims i lobligaci de conrear les terres no treballades.

La Llei de reforma agrria (IX-1932) establia lexpropiaci sense indemnitzaci de les terres dels Grandes de Espaa, mentre que les treballades de forma deficient, les sistemticament arrendades i les que podien ser regades i no ho eren serien expropiades amb indemnitzacions. LInstituto de Reforma Agraria (IRA) va ser lencarregat daquestes funcions.

La reforma no va tenir gaire xit per la manca de recursos econmics per a les indemnitzacions i els recursos legals dels propietaris i de la dreta. Aix va provocar una radicalitzaci dels pagesos del sud amb actituds revolucionries, mentre que sectors de la dreta comenaven a conspirar contra la Repblica.

2.4. La reforma de lEstat centralista.

Catalunya va disposar des del comenament duna autonomia provisional, confirmada per laprovaci per les Corts de lEstatut del 1932.

Al Pas Basc el PNB i els carlins van presentar un projecte dautonomia, lEstatut dEstella (1931), rebutjat per les esquerres per confessional i poc democrtic. Levoluci del PNB cap al centre, sota la direcci de Jos Antonio de Aguirre, va facilitar laprovaci de lautonomia al 1936, ja comenada la Guerra Civil.

A Galcia el nacionalisme era molt feble i quan va ser aprovat el projecte destatut va esclatar la guerra i no es va poder aplicar.

2.5. Lobra educativa i cultural.

La Repblica va promoure un ensenyament gratut, mixt, laic i obligatori. Es van crear 10.000 escoles i 7.000 places de mestres de primria. El pressupost educatiu es va incrementar un 50%. LEsglsia i la dreta van ser molt crtiques amb aquestes mesures.

Tamb es va voler millorar el nivell cultural, sobretot a les zones rurals, amb les Missions pedaggiques, que van portar alfabetitzaci dadults, biblioteques, cinema i teatre. En aquestes activitats va destaca el grup teatral La Barraca, dirigit per Federico Garca Lorca.

2.6. Les reformes laborals.

El ministre de Treball, Largo Caballero, va fer aprovar: la Llei de contractes de treball, la Llei de jurats mixtos (per a les negociacions entre treballadors i empresaris), una setmana de vacances anuals, la setmana laboral de 40 hores, laugment de salaris i les assegurances socials.

Les patronals van frenar laplicaci daquestes mesures.

3. La Catalunya autnoma.

3.1. La Generalitat provisional i lEstatut de Nria.

Desprs de lintent de Maci de crear una Repblica Catalana el 14-IV-1931 i de les negociacions amb el Govern Provisional de la Repblica, es va constituir un govern catal amb el nom tradicional de Generalitat de Catalunya, presidit per Maci i dominat per ERC.

Es va crear una comissi de 46 representants municipals, presidida per Jaume Carner, que va redactar un projecte dEstatut dautonomia al santuari de Nria. Daqu va sortir lEstatut de Nria, que definia Catalunya com un Estat autnom dins de la Repblica espanyola, on el catal era la llengua oficial i la Generalitat tenia plenes competncies en ensenyament, cultura, policia, sanitat, obres pbliques, agricultura, administraci local i territorial, dret civil i justcia, sent finanada amb els impostos directes,mentre els indirectes serien per a la Repblica.

Un referndum va aprovar lEstatut el 2-VIII-1931, amb el 99% de vots afirmatius i una participaci del 75% del cens.

3.2. LEstatut dAutonomia del 1932.

Maci va presentar lEstatut a les Corts el 18-VIII-1932, sent rebut amb hostilitat per la dreta, el centre i part de lesquerra. La dreta va organitzar campanyes en contra per tota Espanya i va demanar el boicot dels productes catalans.

A les Corts es van manifestar 3 postures: -els diputats catalans defensaven lEstatut; -les esquerres demanaven una retallada per tenir aspectes inconstitucionals; -la dreta demanava una Espanya unitria. El debat parlamentari va comenar al V-1932, sent aprovat el 9-IX-1932 per la defensa que hi va fer Azaa i per la por que va provocar lintent de cop dEstat del general Jos Sanjurjo, director de la Gurdia Civil, al VIII-1932.

Van ser declarats cooficials el catal i el castell i moltes competncies van ser retallades. Les principals competncies eren en policia, justcia, dret civil i administraci, a la vegada que apareixia el Tribunal de Cassaci de Catalunya com a rgan dapellaci.

3.3. La Generalitat republicana i la tasca de govern.

Les eleccions al Parlament van ser el 20-XI-1932. Dels 85 diputats, ERC i els seus aliats van obtenir 62 escons, la Lliga 16 i altres grups 7. Maci va ser elegit president, crrec que ocup fins ala seva mort el 25-XII-1933, sent succet per Llus Companys.

El govern dERC va prendre mesures dorganitzaci de leconomia. En agricultura va reduir a la meitat les rendes que pagaven els rabassaires i va elaborar una llei perqu aquests passessin a propietaris. En poltica social va prendre mesures contra latur i va organitzar els serveis de sanitat i dassistncia social.

En ensenyament es van crear escoles, per a la innovaci pedaggica es va fundar lInstitut-Escola, es va instaurar la Normal Mixta per a la formaci de mestres, es van organitzar colnies destiu i la Universitat de Barcelona esdevingu Universitat Autnoma de Catalunya.

En cultura es van ampliar les biblioteques i museus. Al 1932 es va publicar el Diccionari General de Pompeu Fabra per a la normalitzaci lingstica. Es publicaven 27 diaris en catal.

Es va projectar la divisi territorial en 38 comarques i 9 regions, per no va ser aprovada fins el VIII-1936, ja comenada la Guerra Civil.

4. Els problemes de la coalici republicano-socialista.

4.1. Una conjuntura econmica desfavorable.

La proclamaci de la Repblica va coincidir amb la fase ms aguda de la crisi del 1929. Les exportacions de minerals i productes agraris van disminuir, a la vegada que es frenava lemigraci cap a Amrica, fet que incid en laugment de latur a les regions ms pobres.

Al tradicional problema agrari del sud i de lescs desenvolupament econmic es van afegir nous problemes, com laugment dels salaris decretat pel govern, que si per una part va fer pujar el consum daliments i de bns bsics (roba) per a una altra part va disminuir els beneficis dels empresaris, els quals van respondre amb la retirada de les inversions i la fuga de capitals a lestranger, mantenint aquesta actitud fins el triomf de les dretes al XI-1933.

El govern va optar per una reducci de la despesa pblica, per fer front als deutes de la Dictadura de Primo de Rivera, per aix va provocar una contracci de la siderrgia, la maquinria,la construcci naval i les obres pbliques, augmentant latur.

4.2. La conflictivitat social.

Latur i el boicot dels grans propietaris a la reforma agrria van provocar una radicalitzaci dels treballadors, sobretot els de la CNT, que va organitzar vagues generals i revoltes pageses per acabar amb lordre burgs.

Tamb es va radicalitzar la UGT, amb el seu sindicat agrari, la Federacin Nacional de Trabajadores de la Tierra. Mentre el PCE va registrar un increment dels seus afiliats.

Els anarquistes van protagonitzar al 1932 la insurrecci de minaires a lAlt Llobregat i al 1933 nombroses revoltes pageses, com les de Casas Viejas (Cadis), Arnedo (La Rioja) i Castilblanco (Badajoz), amb morts entre els camperols i les forces de lordre.

El PSOE va abandonar el govern. Els socialistes i la dreta acusaren Azaa de repressor, havent de dimitir (IX-1933), sent convocades unes noves eleccions a les Corts.

4.3. La reorganitzaci de les dretes.

Les reformes republicanes (religiosa, agrria i militar), lautonomia de Catalunya i la crisi social van provocar una reorganitzaci de les dretes.

El centredreta es va reunir al voltant del Partit Radical dAlejandro Lerroux. Els sectors catlics es van agrupar en la CEDA, de Jos M. Gil Robles .

Lextrema dreta actuava en lmbit parlamentari i en la conspiraci. La Comunin Tradicionalista va armar els Requets. Els monrquics de Renovacin Espaola van obtenir finanament del dictador feixista itali Benito Mussolini, a la vegada que promovien conspiracions militars, com el cop dEstat de Sanjurjo (VIII-1932) i la fundaci el 1933 de la Unin Militar Espaola (UME), un grup doficials que preparava una conspiraci armada.

Falange Espaola organitzava accions violentes contra les autoritats i dirigents desquerra.

5. El bienni conservador o bienni negre (1933-1935).

5.1. Les eleccions del 1933: el govern de dretes.

A les eleccions del 18-XI-1933 van votar per primer cop les dones. El PSOE i els republicans desquerra van anar separats, mentre que el centre i la dreta van anar junts en moltes circumscripcions. A ms, la CNT va cridar a labstenci.

La CEDA obtingu 115 diputats i els radicals 102, per com Alcal-Zamora no es fiava de Gil Robles va nomenar president del govern Lerroux, que va formar un gabinet amb els radicals i els grups petits de centre i dreta, disposant del recolzament parlamentari dels cedistes.

5.2. La paralitzaci de les reformes.

El govern de Lerroux va paralitzar la reforma agrria, va retornar terres a la noblesa i va permetre la llibertat de contractaci dels pagesos, cosa que va fer baixar els sous daquests.

Es va aprovar un pressupost per al clergat, amb la intenci de signar un concordat amb la Santa Seu. Van ser amnistiats els collaboradors de la Dictadura de Primo de Rivera i els sublevats amb Sanjurjo el 1932. Les Corts van paralitzar la discussi de lestatut basc.

La UGT i lala ms esquerrana del PSOE, sota la direcci de Largo Caballero, es van inclinar per un programa revolucionari i es van acostar a la CNT, augmentant les vagues durant 1934.

5.3. El conflicte rabassaire a Catalunya.

Lerroux va frenar el trasps de competncies i de recursos econmics a la Generalitat.

Al IV-1934 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de contractes de conreu, que permetia als rabassaires comprar les terres que treballaven a un preus fixats per la Generalitat.

Els propietaris, organitzats en lInstitut Agrcola Catal de Sant Isidre (IACSI) i defensats per la Lliga, es van oposar.

La Lliga va presentar un recurs davant el Tribunal de Garanties Constitucionals, dominat ara per magistrats conservadors. La llei va ser declarada inconstitucional. El Parlament va aprovar al IX-1934 una nova llei igual que la rebutjada.

5.4. La revoluci doctubre del 1934.

Davant lonada de vagues, la CEDA va demanar entrar en el govern i practicar una poltica ms dura. Lerroux va nomenar 3 ministres cedistes el 5-X-1934.

La UGT va convocar una vaga general per al dia 6, per va ser un fracs per labstenci de la CNT.

A Astries,per un acord de socialistes, anarquistes i comunistes, els minaires es van declarar en vaga, van ocupar nombroses localitats, amb durs enfrontaments amb la Gurdia Civil i van posar setge a Oviedo. El govern va cridar la Legin, que dirigida pel general Franco, va dur a terme una dura repressi, amb 1.000 minaires morts, 2.000 ferits i 5.000 detinguts.

A Catalunya, Companys va proclamar la Repblica Catalana dintre la Repblica Federal Espanyola, per va fracassar per labstenci de la CNT. Lexrcit va detenir 3.500 persones, entre elles el govern de la Generalitat i nombrosos alcaldes i regidors. Azaa, que era a Barcelona, tamb va ser detingut.

5.5. La crisi del segon bienni.

Com a conseqncia de la revoluci doctubre la CEDA va augmentar el seu poder. Van ser retornades les propietats als jesutes. Gil Robles va ser nomenat ministre de la Guerra i va designar Franco com a cap de lEstat Major.

Al 1935 la CEDA va presentar una proposta de modificaci de la Constituci, amb la desaparici de les autonomies, labolici del divorci i la impossibilitat dexpropiar terres.

A Catalunya va ser suspesa lautonomia i anullada la Llei de contractes de conreu. Els rabassaires van haver de pagar els endarreriments des del 1931.

A la tardor del 1935 van esclatar varis escndols que van ensorrar els radicals, com els casos estraperlo (una ruleta trucada acceptada per les autoritats a canvi de suborns) i Nombela (malversaci de fons pblics). Lerroux va haver de dimitir. Gil Robles va demanar ser president del govern, per Alcal-Zamora shi va oposar i convoc unes noves eleccions generals.

6. El triomf del Front Popular.

6.1. Les eleccions de febrer del 1936.

A les eleccions del 16-II-1936 les esquerres es van presentar unides. A nivell dEspanya es constitu el Front Popular, una coalici formada per Izquierda Republicana (Azaa), Unin Republicana (escindits dels radicals), el PSOE, el PCE i grups menors. Volien una amnistia per els empresonats el 1934 i continuar les reformes del primer bienni.

A Catalunya es constitu el Front dEsquerres, liderat per ERC i que volia la llibertat dels presos poltics, el restabliment de la Generalitat i laplicaci de la Llei de contractes de conreu.

El centre i les dretes es van presentar dividits. En unes provncies anaven junts la CEDA i el republicans de centre i en altres la CEDA i el Bloque Nacional (coalici de lextrema dreta). A Catalunya la Lliga dirigia el Front Catal de lOrdre.

El Font Popular obtingu el 48% dels vots, la dreta el 465% i el centre el 54%. A Catalunya les esquerres guanyaren amb un 59% dels sufragis. A causa del sistema electoral les esquerres disposaven de majoria absoluta a les Corts (286 dels 473 escons).

Azaa va formar un govern amb Izquierda Republicana i Unin Republicana. Les Corts van destituir el president de la Repblica, Alcal-Zamora, sent substitut per Azaa, mentre que Santiago Casares Quiroga passava a president del govern.

6.2. El govern del Front Popular.

El nou govern va alliberar els empresonats el 1934 i va reprendre les reformes del primer bienni. Les Corts van tramitar els estatuts del Pas Basc i de Galcia.

Per per a la CNT, el sector largocaballerista del PSOE i el PCE aix era insuficient i van promoure una srie de vagues reivindicatives. A Andalusia i Extremadura van ser ocupats latifundis.

Els propietaris de terres soposaren a les mesures del govern. Molts empresaris tancaren les seves empreses i portaren els capitals a lestranger. LEsglsia va fer una dura campanya contra la Repblica. Falange i altres grups extremistes comenaren una campanya datemptats, la dialctica de los puos y las pistolas, segons Jos Antonio Primo de Rivera.

A Catalunya va ser restaurada la Generalitat sota la presidncia de Companys. ERC i la Lliga van moderar les seves postures per la por provocada per una situaci tan radicalitzada. Incls la CNT era moderada en loasi catal.

6.3. Cap al cop dEstat.

Des del dia de la victria del Front Popular alguns militars van comenar a conspirar. El govern no es va atrevir a destituir els caps ms significatius, sin que els va destinar lluny de les grans ciutats: Franco a les Canries, Mola a Navarra i Goded a les Balears.

La conspiraci militar comptava amb el recolzament de Renovacin Espaola, dels carlins i dels falangistes. La Itlia de Mussolini i lAlemanya de Hitler oferien recolzament econmic i militar.

Els ltims captols abans de la sublevaci van ser lassassinat del tinent Castillo, de la Gurdia dAssalt, per un falangistes, i la venjana dels seus companys amb la mort de Jos Calvo Sotelo (14-VII-1936).

PAGE

6