7 miralls al dau 1 · de mitologies series, que amb humor, ironia i sentit crític, en un espai...

7 Miralls al DAU 1 ©

RevistA DigitaL

Edita Jordi Traperho Col·laboració Parigi

Barcelona Febrer 2013 Nº 19 [email protected]

En aquest nº 19 de 7 Miralls al Dau 1 presentem Azul petróleo

espectacle de dansa contemporània de Andrés Waksman &

Alas celebrat a l’octubre i novembre de 2012 a La Caldera.

Barcelona. Obra que es refereix al individualisme i l’altruisme

entre altres moltes més qüestions en les societats actuals. Fins al 10 de Febrer de 2013 a La Virreina, Barcelona, es

celebra l’Exposició Arnau Puig. Pensar la Imatge. Mostra

retrospectiva i Homenatge al filòsof, sociòleg i crític d’art,

fundador de les revistes d’art Algol i Dau al Set pioneres, entre

altres, del retorn de l’art d’avantguarda als finals dels anys

quaranta al nostre país. Incloem el text de Sílvia Muñoz

d’Imbert dedicat a aquesta exposició. També presentem el

llibre De una filosofía de la itinerancia, editat per Editorial

Comanegra 2011.

De l’actor Arnau Vilardebó presentem 88 Infinits, espectacle

de mitologies series, que amb humor, ironia i sentit crític, en

un espai mínim ens fa viatjar pel temps infinit de les

constel·lacions astrològiques i moltes altres històries dels

antics i actuals humans. A la Ruqueria Querubí, a Gràcia

Barcelona, durant tot el mes de Febrer.

També incloem informació d’El Cant i el Crit de la Terra de

l’artista multidisciplinar Jordi Traperho, amb la performance

del mateix títol, a l’Exposició realitzada a la Sala de

l’Ajuntament de Balaguer. Lleida, al novembre i desembre de

2012 i la seva participació a Art. Fair, Fira d’Art Contemporani

a Colònia, Alemanya, amb la Galeria Aragón 232.

Febrer 2013

7 Miralls al DAU 1. nº 19

Trabajar con un grupo de hombres nace del deseo de un encuentro con

hermanos. Durante más de dos años nos hemos ido encontrando siendo el Movimiento Auténtico nuestra marca de trabajo. Muchos hombres fueron parte de este viaje, unos se han ido, otros han llegado, algunos simplemente nos han visitado. La propuesta siempre era la misma: un círculo de hombres en torno a un espacio vació. Y en ese espacio, el cuerpo volcado hacia sí, con su memoria y vivencias, tomando forma y trascendiendo formas, expresando y creando. Hemos visto y vivido mucha belleza que no llegará al escenario, aquella belleza efímera que ocurre inesperadamente cuando le abrimos paso. Entonces ella se revela y nos sorprende, como si viniera a alegrarnos el día, o a recordarnos lago, Azul Petróleo es una experiencia artística que busca borrar la frontera entre danza y vida, un viaje con hermanos que nos remite al paso del hombre por la tierra.

Andres Waksman & Alas

Aquesta peça de dansa d’Andrés Waksman & Alas pensem que expressa la

condició humana, la dualitat entre l’atracció, la fraternitat, la solidaritat i el rebuig, el conflicte i l’agressivitat.

L’home entre els altres homes, els germans entre germans, però també els llops contra els llops.

Al final però sembla que predomina l’esperança, ritualitzada, simbolitzada en la dansa col·lectiva on cadascú viu l’elixir del propi èxtasi personal, i tots conformen una dansa ritual que aleshores és mística i catàrtica. Un escenari amb fons negre. La llum dels focus. Cinc. Cinc ballarins en escena. Amb ritme lent però ascendent. En una sèrie de coreografies, primer en certa

Febrer 2013


manera teatralitzades, narrades, amb èmfasi literal, quasi literari. Els cossos es manifesten i desenvolupen amb gestos, amb moviments individuals, aïllats, que els altres ballarins repeteixen, però sempre personalitzats on la individualitat, les expressions pròpies no s’integren en un tot mecanitzat ni absolut.

Les interrelacions es produeixen, i poc a poc es van desplegant les diverses etapes de l’evolució comunicativa entre els personatges estàtics o en moviment. Complicitat, comunicació, disputes, jocs, es van teixint en un decurs on els moviments i les músiques van en un crescendo progressiu, sempre contingut, sense manifestacions excessives, creant uns temps i escenes que et fan sentir una certa opressió i un hàlit d’angoixa, trencades pel ritme, per gestos d’ironia, d’humor inclús de riures.

Totes aquestes expressions magníficament materialitzades en la corporalitat dels ballarins, amb una important tècnica, es manifesten en la contenció i l’expressivitat en cadascú d’ells, en una dansa de la naturalitat que la fa semblar, espontània, i que evidencia un gran rigor d’elaborada creació interior vers l’expressió i la comunicació externa. És en les dues darreres peces coreogràfiques, al nostre parer, on tota aquesta contenció es va agitant i comença a alliberar-se cap a uns moviments i una música, que com a espectadors expectants, et situa enfront i al bell mig d’una roda de girs i contorsions extàtiques i dinàmiques alhora, unes vibracions místiques i alhora molt físiques, espirituals i corporals que ens desperten i ens fan partícips d’un goig i ens transporten a una catarsi col·lectiva.

Tot l’anterior a aquesta dansa final, esclata i es relliga en aquesta darrera peça, com una tempesta alliberadora anunciada, una esclatant manifestació quasi sufí però de vitalitat pagana i dionisíaca.

Homes, només cinc homes, i les músiques finals de Vinicius Cantuaria i Kroke ens han elevat a la passió, l’alegria i l’explosió de l’èxtasi, i una esperança de futur.

Jordi Traperho

Aquest espectacle es va realitzar el 25, 26, 27 i 28 d’octubre, i el 1, 2, 3, 4, 8, 9, 10 i 11 de Novembre de 2012 a La Caldera, Barcelona. Direcció: Andrés Waksman. Creació i interpretació: Josep Ferragut, Pedro Gutiérrez, Jordi Puigdefàbregas, Pablo Vicente, Andrés Waksman. Il·luminació: Miguel Muñoz. Fotografia: Mireia Plans. Disseny gràfic: Cüneyt Görenel. Música: Beethoven, Gianmaría Testa, Djivan Gasparyan, Vinicus Cantuaria, Kroke . Muntatge Só. Joan Saura. Producció executiva Barcelona. Fani Benages Art Escèniques. Producció executiva Montevideo. Aurora Riet. Febrer 2013


ARNAU PUIG

Pensaments i vivències

Presentem ara un conjunt de pensaments d’Arnau Puig

manifestats per ell, al llarg d’una interessant narració vivencial del recorregut de la seva exposició Arnau Puig. Pensar la Imatge, el passat dimecres 16 de gener a La Virreina, Barcelona ciutat.

Viatge vital i intel·lectual que resseguint el recorregut físic i cronològic de l’exposició retrospectiva, Homenatge a aquesta personalitat cabdal de la cultura catalana amb projecció internacional, manifesta una part d’aquests Itineraris del seu devenir vital i filosòfic. El filòsof, sociòleg i crític d’art, el humanista que reflexiona entre altres sobre obres de Piero della Francesca, Picasso, Salvador Joanpere, Miró, i rememora les revistes Algol i Dau al Set, Brossa, Tàpies, Cuixart, Foix, París, les geometries no euclidianes, els neopositivistes, els sociòlegs de l’Escola de Viena, els seus estudis de Sociologia a la Sorbonna, Sartre i l’Existencialisme, el Surrealisme, Gurtvich, Bachelard, els nazis, el Moscou de Stalin, la seva muller Consol, entre altres molts temes i personalitats.

Ara presentem una part dels pensaments i vivències expressades per aquest pensador de la imatge

PENSAMENTS i VIVÈNCIES

Primer pas Qui sóc?

-Què puc ser jo?. Sóc temps. Temps - espai. -Memòria del que els altres tenen de mi. -Sóc un ser radical i solitari. -L’activitat en l’ara, sinó seria només projecte. -Sóc com el Comte Arnau, no para mai, sempre travessa els temps, sempre està inquiet. -Tots tenim una història. Si aquesta vida es projecta en una imatge, la imatge es pensa. -Quan una imatge interessa provoca l’acció mental. -Tot el que he pensat, primer l’he passat per la sensibilitat. -Tots vosaltres sou jo. -La cronologia d’aquesta exposició és real, la visió, l’acció: captar en funció de les circumstàncies. Febrer 2013


-Aquesta és una exposició de l’actualitat. -El moment actual reflecteix tota la problemàtica de tots els ciutadans del món. -Ara Catalunya és coneguda a tot el món. Fa quaranta anys només es coneixia al Barça. -L’actualitat d’aquesta exposició l’he trobat de nou ara.

Segon pas Piero della Francesca

-La Flagel·lació de Piero della Francesca. Durant temps teníem aquesta reproducció al peu del llit. Ens havia frapat per la seva problemàtica estètica. Per la seva tesi de la perspectiva geomètrica. -Post - Antes ha estat la meva tesi des d’aquells primers anys. -Tinc diarrea mental, m’ha de servir per contenir-me. -1942-43. Un veí del barri em va preguntar que volia fer a la vida. Li vaig contestar que volia ser filòsof. Ell em va dir què ”de filosofia cadascú te la seva”. -L’obra d’en Piero della Francesca representa la sensibilitat i el pensament. -L’art o és instintiu o és racional. -1299. Sant Francesc fou un testimoni de Crist. És un exemple de viure en la vida mateixa. -El Renaixement no és el concepte, és la representació de la realitat. -Leonardo da Vinci: la perspectiva aèria de la geometria. -Mentre vivim no hi ha més. Quan tens la vida captada la pots pensar. -Sempre em llenço a navegar. -La flagel·lació de Piero della Francesca. La plasmació plàstica d’un Innocent flagel·lat mentre alguns personatges resten indiferents al seu dolor. -Els perills estan a sobra i ara ens discutim entre nosaltres. -La Flagel·lació. La línea de fuga principal cap a la dreta. La contrafuga a l’esquerra. Allà situa el pintor el grup de personatges indiferents. -Els mots han de servir per expressar. -Vaig copsar la representació objectiva que necessitava.

Tercer pas El Guernica de Picasso

1954. A París tenia aquesta reproducció del Guernica. -Palau i Fabre tenia en compte els blaus que es veien en aquella primera reproducció del Guernica. -Ens van iniciar a l’Art Comtemporàni des de imatges en blanc i negre. -No tens les imatges que necessites sinó les que trobes. -El Guernica és la realitat. -És tenia que captar una realitat per a trobar l’ajuda a la República Espanyola dels països democràtics capitalistes. -L’Estètica és un dels ganxos importants, atrapen molt. -Es tractava de donar una imatge objectiva, o una imatge emocional. Febrer 2013


-Els meus pares em van dir “Buen porte y buenos modales abren puertas principales”. -Dora Mar companya de Picasso va fotografiar sets estats evolutius de la creació del Guernica. -Picasso s’havia detingut en la realització de l’obra. Després es va limitar a la impressió de la notícia del bombardeig aparegudes en la premsa. Les fotos eren en blanc i negre. -El Guernica és un tipus d’impacte.

Quart pas

Salvador Joanpere -He volgut fitxar aquest projecte de l’artista Salvador Joanpere en el que va donar forma escultòrica a deu dies que van desaparèixer. -1582. Es va passar del Calendari julià al Calendari gregorià. Es van eliminar deu dies per ajustar el temps cronològic amb l’astronòmic. -A Rússia quan celebraven la Revolució ho feien amb tretze dies de diferencia perquè l’Església ortodoxa no va fer aquest canvi. -M’agrada experimentar tot però no tinc totes les oportunitats. -Un concepte pot allargar o reduir el temps, o la vida.

Cinqué pas Miró

1927. M’ha interessat aquesta obra de Miró per retenir la veritat d’una imatge. En aquesta imatge onírica apareix un riu de Mongòlia. -Els surrealistes s’interessaven pel que era exòtic o estrany. Treballaven des de la subjectivitat total amb referents interns. -En aquest collage - dibuix de Miró es plasma aquesta subjectivitat. Així ara ja hem recorregut:

-l’objectivitat de Piero della Francesca -la impressió de Picasso -el domini del temps de Joanpere -la subjectivitat de Miró. -Es manifesta la força de la plàstica: el cop d’ull. D’això els dissenyadors italians sabien molt. Li deien: pugno all’occhio (un cop al ull). -Seguint a en Foix puc dir “sóc o no sóc “ ( cosa o Res). -També visc de mots, d’imatges. -En Foix deia: adoro el res en múltiples imatges. -Hem d’acceptar les qualitats de totes les llengües. Totes les llengües són respectables. -El després em fa pensar el que pensava que no havia pensat. -Hem llegia Los Episódios Nacionales d’en Galdós. Febrer 2013


-1942-45. Estudio a l’Acadèmia Cots. Em deien que era un noi molt llest i que tindria que entrar a una Caixa o un banc. També em diem: “sempre preguntes coses”. -Per aquells temps vaig conèixer a en Jordi Mercader, vaig veure les primeres obres cubistes que feia llavors. -1934. Un sempre és fill d’alguna cosa, depèn del que absorbeixis de la realitat, del suc que tragueu cadascú. -Sóc un alumne i deixeble de la vida. -Revista Algol. Tàpies, Cuixart. El meu primer escrit imprès: dades a un problema. -Ja pensava tot el que he pensat. -No sé, no tinc solucions. -Setembre 1948. Dau al Set. Tharrats es va encarregar de la impressió -Ortega y Gasset, la vida no era una essència, era una història. -Les circumstàncies determinen les aptituds. -Dau al Set no era una revista de combat, era plàstica. -Cada llengua és un món diferent. -Tots estem travats per les formes, les condicions.

Sisè pas París

-1954. M’interesso per Filosofia de la matemàtiques. -Revista de Occidente la compràvem de sota mà. -Finals s. XIX-XX. Henry Poincaré: “la geometria no és vertadera és avantatjosa”. “ La geometria resolt problemes concrets aquí i ara” -Si la geometria no fos verdadera res s’aguantaria. -M’interessen les geometries no euclidianes. -Donem per entès que ens entenem utilitzant el mateix instrument. -S. XIX enriquiria el concepte copernicà del món. -Estem nedant. -En tot concepte hi ha tants elements que no s’entenen que els donem per descomptats. -Ionesco en les seves obres utilitzava un diàleg de sords. -Brossa: el llenguatge en que cadascú explica la seva història per a creure que l’altre l’escolta. La comunicació que no comunica però dona calor. -Fins aquí m’ho havia fet tot sol. -Jo tenia un gran respecte per Heidegger, un joglar del mots. -Un mot. Empatia, en alemany Einfühlung. La utilitzava en les meves primeres classes de l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics i també a l’Escola d’Arquictectura. -Com percebem el món ens projectem. -Tot té una data de pressa de consciència -L’aptitud la podem deduir del tipus de composició emprada per l’artista. -Unamuno. És el ser més complicat, ho sap tot però no es decideix. Febrer 2013


-Una analítica del comportament: Línea vertical: força. Horitzontal: repòs. Inclinada: indecisió -Endopatía. Unamuno utilitzà l’arrel grega i el traduí per “endopatía”. -Ortega y Gasset ho va considerar un barbarisme i, més sensible pel llenguatge ho va traduir per “vivència. padecer interno”. Projecció sentimental. -Per Aristòtil, Plató, Sòcrates els esclaus eren màquines humanes. Mostraven una extrema insensibilitat humana. -Els nazis no sentien l’empatia humana. No tenien una empatia pels altres. Sí per la música de Beethoven,de Brahms. -Neopositivistes. No vaig entrar en les files dels neopositivites perquè no tenia suficient base matemàtica. -M’interessa la sensibilitat. -1954. Estaven sota la guerra freda. A París es respirava l’ambient de la guerra de França amb Argelia. -A la Sorbonna em vaig decantar per la Sociologia que també comprendria l’Art. -El professor Stoetzel em va refusar la tesi basada en “la determinació de la personalitat per la informació. Stoetzel em va dir .”Tu ets un terrorista” , doncs ell defensava la sociologia establerta. -La informació condiciona el comportament. -El professor Gurvitch que era jueu rus i menchenvique, i que venia de l’Escola de Viena va acceptar dirigir la meva tesi. -Gaston Bachelard. La filosofia del no. -L’alta sociologia era l’expressió de la objectivitat burgesa: res és veritat, no val comprometre’s amb res. -El Surrealisme era l’autenticitat sense censures. La llibertat creativa. -No estem sols. -La Revista Surrealisme, es va dir després Surrealisme i Revolució. -La Llibertat és compromesa. -L’opció que prens et compromet. -Hem vaig distanciar de Heidegger pels seus jocs de la Lingüística. -Jean Paul Sartre. Existencialisme: el compromís. “ Il faut s’engager”. -Bernanós: Compromís amb la creença. -La llibertat contínua vigent. -Amb la Consol que era ballarina de dansa clàssica (aleshores), vaig trobar la companya, la sensibilitat, jo que era intel·lectual.


Febrer 2013


Foto Jesús Atienza

La mitologia grega és el millor tractat de psicologia humana que mai no he vist.

La humanitat va projectar en uns suposats déus i deesses totes les seves inclinacions, interessos, desitjos, vicis, virtuts…Però els grecs, que van copiar i plagiar les més diverses mitologies que els arribaven d’arreu del món conegut, van saber substituir les “omnipotències” de les terribles divinitats al descarat servei del poder absolut local, per dubtes i debilitats on és reflectia per primera vegada un concepte més democràtic d’una nova manera d’entendre la humanitat. Si pensem que abans que Homer i Hesíode posessin per escrit aquelles històries, van passar centenars o milers d’anys de tradició oral, exclusivament oral, on es va recollir tota aquell anecdotari de saviesa. Hem de confiar en la capacitat humana d’entendre i transmetre la complexitat. Ens hem necessariament de sorprendre. Fa uns quant anys que vaig entendre que el meu propi pensament i la meva visió de les coses les podia anar ficant sense calçador dins les històries de la mitologia grega. El meu primer espectacle sota aquesta inspiració es va anomenat TAURE. Més tard van venir ESCORPÍ, AQUARI...ASCLEPI o una obra fonamental com NEIXEN DÉUS on recollia naixements, lligues divins i versions de l’inici del temps. Febrer 2013


I no fa gaires anys vaig entendre que podia ajuntar una de les meves aficions d’estiu, el cel nocturn, amb la mitologia. En primer lloc em vaig plantejar els “personatges”: 88 animals i objectes que sobre grans paelles negres, amb puntets, amb imants, em donaven peu a un teatret més o menys estàtic que il·lustraven les històries que hi havia al darrera. Però un contracte de dues funcions a l’auditori CosmoCaixa em va obligar a pensar en gran però refusant d’utilitzar mitjans àudio visuals. I em vaig posar a construir les constel·lacions amb un material que m’enamorava: el metres plegables de fuster “de tota la vida”. I això em va fer definir amb l’ajut de mapes i llibres d’astronomia les formes de les constel·lacions: quin era el joc exacte de puntets estel·lars que havien fet imaginar al antics un toro, una osa, un Perseu, una Cassiopea. Era una feina de nassos que va omplir amb només l’hemisferi nord tot l’escenari d’aquell excepcional auditori. Al mateix temps vaig començar a construir esferes de diferents grandàries on hi vaig collar els ninotets de plàstic de la primera versió buscant la grandària adequada, tallant, afegint, canviant posicions de braços i cames, fent minidisfresses…etc, jo que no havia fet mai res amb les mans. Actualment, models de fusta, esferes de tres dimensions i planisferis amb figures imantades composen la variable escenografia de l’espectacle 88 ∞/ 88 infinits. Però tot això és només un coixí per les meravelloses i a vegades dures, inseribles i al mateix temps versemblants històries de la mitologia grega. Hi ha 88 possibles històries i els espectadors, a la carta, poden triar. És un espectacle bàsicament per adults. Quan hi ha espectadors massa joves “oblido” algunes, poques, de les històries. I no em demaneu fer versions per nens. No les suporto. Arnau Vilardebò: vaig començar a fer d’actor l’any 1972: tele, teatre, cinema, mètodes de francès, cançons… Però la part més interessant de la meva feina va començar el 1990 amb “Taure”. La narració oral m’ha fet viatjar molt per tot sud-americà i fins i tot he actuat en francès per França i en anglès al Festival Beyond de Border (UK). Mireu la meva pàgina: arnauvilardebo.com

Arnau Vilardebò

88 INFINITS. Amb més material visual i tàctil. Veniu a gaudir de les històries mitològiques de les constel·lacions del cel. Mitologia seria. És a dir irònica. Obriu el ulls a una nova percepció de la nit. Amb molt d’humor! Ruqueria Querubí c/ Perla 11 a Gràcia/Barcelona. Tocant a Verdi. Un espai més alternatiu impossible !. Divendres i dissabtes a les 22h i diumenges a les 18h, del mes de febrer

Febrer 2013

7 miralls al dau 1 · de mitologies series, que amb humor, ironia i sentit crític, en un espai...

Documents