pobles

TR

TR

TR

TR

TR

TR

A

A

La C

entr

al d

e Ca

pdel

la (1

265

m)

Espu

i (12

75 m

)

Aigu

abel

la (1

217

m)

La To

rre

de C

apde

lla (1

075

m)

Mol

inos

(985

m)

La P

oble

ta d

e Be

llveí

(800

m)

Agui

ró (1

361 m

)

Esta

vill

(1180

m)

Pobe

llà (1

233

m)

Mon

t-ro

s (12

10 m

)

Paü

lls (1

138

m)

La P

lana

de

Mon

t-ro

s (89

0 m

)

1700160015oo1400130012001100

1000900800700

Enva

ll (10

80 m

)

Ber

anui

(104

4 m

)

Antis

t (12

35 m

)

Cast

ell-e

staó

(112

5 m

)

Aste

ll (11

57 m

)

Obe

ix (1

230

m)

Capd

ella

(142

0 m

)

Salle

nte

(1765

m)

4,5 km 3,5 km 2,0 km 2,5 km 4,6 km 6,3 km

L-503

TR

l’energiadels Pirineus

hotelapartament

càmpingalberg

refugi

refugiturisme rural

turisme rural

barbarrestaurant

queviures

forn de pa

galeria d’art

sabateria

taxi

T������ �� �� V��� F����25515 La Torre de CapdellaTel. 973 663 001www.vallfosca.net

T������ �� L� V��� F����25515 La Torre de Capdella | Tel. 973 663 001 | www.vallfosca.net

12/ 2

014

La Pobleta de Bellveí

H���� A����� B�� � R���������. 973 661 721

B������� L’E�� ��� M������ A��������� L’�������. 973 661 735

B�� F����. 973 661 722

F��� �� �� F����. 973 661 706

Q�������� C��� A�����. 973 661 844

G������ �’A�� A���������� G���. 606 345 709

E��������� V��� F���� (G������ ��� ������). 622 260 349 | 692 484 671

G���� V��� F����. 626 532 511

Envall

F���� A���. E��������� ���������. 626 708 237 | 617 634 090

La Plana de Mont-ros

C��� G������. B�� � R��������� A����������. 973 663 100 | 678 470 619

C�� C��� T������. 973 663 119

C�� C��� T�������. 973 663 114

Q�������� C��� A�����. 973 663 055

T��� 4�4 R. A�����. 609 804 976

F������� A������. 973 663 041

Beranui

C�� C��� M�������. 973 252 414

Molinos

H���� V��� F���� B�� � R���������. 973 663 024

Obeix

C�� C��� S������. 973 663 185

Mont-ros

C�� C��� R����. 973 663 004

Pobellà

C�� C��� A�����. 973 663 015

C�� B���� �� T�����. 973 663 027

B�����. V������ ��������� 973 663 022 | 608 899 551 | 660 837 859

La Torre de Capdella

A����� L� T����. 684 133 970

B�� L�� M����. 689 289 526

C�� C��� R����. 973 663 171

C������ V��� F����. 973 663 002 Q�������� C��� F����. 973 663 038

S�������� V���������. 973 66 31 71

Espui

H���� M������� B�� � R���������. 973 663 060

C�� C��� S�����. 973 663 082

B�� �’U���. 973 663 082

La Central de Capdella

R����� C��� T����� 973 663 121 | 608 468 517

M���� H������������ �� C������� 973 663 001 | 973 252 236

Capdella

T��� 4�4 C. M����. 649 442 181

Sallente

V��� F���� 1750 B��-R��������� � T��������. 973 252 231

Estany Gento

C����� �’I��������� ��� P��� N������� �’A����������� � E����� �� S��� M������. 973 696 189 | 973 624 036

V��� F���� T�������� 2200 B��-R���������. 973 252 337

Estany de Colomina

R����� C�������. 973 252 000

Situació

Telefèric

Parc Nacional

Museu

Patrimoni

Itineraris

Situación | Emplacement | Location

Teleférico | Téléphérique | Cableway

Parque Nacional | Parc national | National Park

Museo | Musée | Museum

Patrimonio | Patrimoine | Heritage

Itinerarios | Itinéraires | Itineraries

la Vall Fosca

El municipi

A la Vall Fosca, s’hi pot arribar per la carretera principal que ve de la Pobla de Segur cap a Senterada (N-260) i agafar la carretera que entra

a la Vall (L-503). També s’hi pot accedir venint d’altres indrets: des de Gerri de la Sal, passant per Montcortés i enfilant la carretera

de la Pobleta de Bellveí (L-503); passant per la pista forestal que ve de Llessui i Espot també arribareu a Espui, un dels

últims pobles de la capçalera de la Vall, o per la pista forestal que ve des del Compte, per Sellui i Ancs, i que

entra a la Vall Fosca per la Collada de Sant Quiri.

Foto: Jordi Tutusaus

Conegut també com la Vall Fosca, el municipi se situa al nord de la comarca del Pallars Jussà (Lleida), al bell mig dels Pirineus, i el componen un total de 19 pobles: Estavill, la Pobleta de Bellveí, Envall, Antist, Castell-estaó, Beranui, la Plana de Mont-ros, Astell, Obeix, Aguiró, Paüls, Pobellà, Mont-ros, Molinos, la Torre de Capdella, Aiguabella, Espui, la Central de Capdella i Capdella.

La reserva d’aiguamés gran de Catalunya

La capça

lera de la

Vall Fosca

és

form

ada per una tr

entena d’esta

nys,

als quals

es pot a

ccedir a

mb el telefè

ric

de Sallente

, que sa

lva un desnivell d

e

450 m en només 1

3 minuts.

La zona dels

estanys,

perifèric

a del

Parc Nacio

nal d’Aigüesto

rtes i

Estany

de Sant Mauric

i, repre

senta un atra

ctiu

d’especia

l valor n

atura

l i és z

ona de

pas oblig

ada per a to

ts els

amants del

senderis

me (GR-11

-20).

Un altre valor a

fegit d

e la zo

na lacu

stre

per als

aficionats

a la pesca

és que des

del mes d

e maig fin

s al s

etembre

hi

poden practi

car a

quest esp

ort, amb el

permís

corre

sponent.

Servei del telefèric Mesos de juliol, agost i setembre

Podeu consultar els horaris i les tarifes a www.vallfosca.net

A tenir en compte

• Capacitat: 58 persones.• L’accés d’animals al telefèric està prohibit per motius d’higiene i seguretat, excepte en el cas de gossos pigall.• L’Ajuntament de la Torre de es reserva el dret d’alterar els horaris per condicions meteorològiques adverses o per garantir la seguretat dels passatgers.• El preu del bitllet inclou l’assegurança que tothom ha de tenir.• Es recomana portar roba d’abric, impermeable, ulleres de sol, protecció solar i calçat adequat.

Entorn naturalFlora i faunaParc Nacional

El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici és l’únic d’aquesta categoria existent a Catalunya. El seu paisatge combina pics i crestes esmolades amb frondosos boscos i verdes praderies, adornats amb rius, estanys i cascades.

La Vall Fosca és el pòrtic d’entrada al vessant meridional del Parc. La seva capçalera disposa de més de trenta estanys que constitueixen un dels seus principals atractius. Destaquen l’estany Tort, l’estany de Colomina o el de Mar, que són alguns dels més coneguts i visitats.

En aquest escenari d’alta muntanya s’hi troben un gran nombre d’exemplars de la fauna pirinenca com l’isard, la marmota, la perdiu blanca o el trencalòs. A les zones més altes, hi localitzarem nombroses espècies de flora com les gencianes, l’àrnica, la viola d’aigua, les orquídies del camí de Rus o els guàrdols del microclima d’Aguiró, entre d’altres.

També són autòctones de la Vall Fosca l’ovella xisqueta i la vaca bruna dels Pirineus, que és una fusió de la vaca dels Pirineus de Lleida amb la vaca suïssa, importada al final del segle XIX.

Oficina d’informació delParc Nacional d’Aigüestortesi Estany de Sant MauriciJuliol, agost i setembre, de 9 a 18 h. Tels. 973 696 189 i 973 624 036

El Parc és un lloc que s’ha de conèixer a peu, seguint la xarxa de senders existents. Si, a més a més, aneu acompanyats d’un guia inter-pretador, descobrireu de primera mà l’extraordinària bellesa del seu paisatge. Durant els mesos d’estiu, a l’arribada del telefèric de la Vall Fosca, a Estany Gento (2200 m), hi ha obert un petit centre on es pot trobar informació diversa sobre el Parc i una exposició permanent dedicada al món de l’aigua.De l’actitud i el comportament dels visitants depèn en gran manera la conservació de tots aquests ecosistemes, per la qual cosa és necessària la col·laboració de tots en el compliment estricte de la normativa de protecció. Només d’aquesta manera serà possible la preservació d’aquest espai natural dels Pirineus.

«Es tracta d’una força poderosa, obedient, ràpida i senzilla, que

s’adapta a les nostres necessitats...Ella m’il·lumina, m’escalfa i és

alhora l’ànima de tots els aparells. Aquesta força és l’electricitat».

J. Verne (1870), 20.000 llegües de viatge submarí.

El Museuhidroelèctric

de CapdellaLa llum neix a la Vall Fosca

El Museu és l’entrada a la central hidroelèctrica de Capdella, la primera gran central del país i és, també, un homenatge a una gent i a la història d’aquests 100 anys fent llum.

Horari de visites i tarifes

Abril, maig i junyDissabtes: 12 h: visita guiadaDiumenges: d’11 - 14 h: visita lliure Divendres Sant d’11 - 14 h: visita lliure 1 de maig d’11 - 14 h: visita lliure

Juliol, agost i fins al 14 de setembreVisites lliures: De dimarts a dissabte: d’11 a 14 h i de 18 a 21 h Diumenges: d’11 a 14 hVisites guiades: Dijous a les 11 h i dissabtes a les 18 h

Del 15 al 30 de setembre Dissabte 12 h: visita guiadaDiumenge d’11 a 14 h: visita lliure

Des d’octubre fins a marçDissabte 12 h: visita guiada

• Dates de tancamentTots els dilluns, 25 i 26 de desembre, 1 i 6 de gener, i diumenge i dilluns de Pasqua.

• Tarifes Visita lliure: 2,50 € Visita guiada: 4,00 € Gratuït pels menors de 9 anys

* El Museu es reserva el dret de modificar els ho-raris. Podeu consultar-los a www.vallfosca.net i a / museuhidroelectric

Informació i reserves: Tel. 973 663 001 ajuntament@torrecapdella.ddl.net

BCIN

BCIN

Patr

imon

i per

com

part

irLa Vall Fosca disposa d’algunes joies de patrimoni arquitectònic, moltes de les quals romàniques: l’església de Sant Vicenç de Capdella, del segle XI, i la de Sant Martí de la Torre, del segle XI (ambdues declarades Bé Cultural d’Interès Nacional BCIN per la Generalitat de Catalunya el 2008 i el 2007, respectivament), o l’església de Sant Julià d’Espui, del segle XI també. Tots temples al voltant dels quals s’estructura el creixement dels pobles. L’església de Mont-ros, per exemple, té un campanar de torre quadrada; o la de Beranui, situada a la part més elevada del poble, de manera que constitueix un mirador excel·lent dels pobles de la plana i dels del nord.

La majoria de nuclis de la Vall Fosca resten fidels a la seva fesomia original. En destaquen Estavill, que és el que millor conserva l’estructura medieval de vila closa, o el conjunt del campament de la Central de Capdella, declarat Bé Cultural d’Interès Local BCILBCILBCI .

Les estrelles de la cuina

La girella s’elabora amb diverses parts del xai, arròs, ous, all, julivert, safrà, pebre i sal. Primer, es bullen l’estómac i les tripes del xai per tal de netejar-los. Tot seguit, s’afegeixen a l’aigua la freixura i el cor de l’animal i es bull el conjunt durant vint minuts. A continuació es barregen la cansalada, el pernil i la carn del cap i del coll a trossets, l’arròs, els ous, l’all, el julivert, el safrà, el pebre i la sal, s’emboteix i es deixa bullir uns trenta minuts.

El palpís. Es desossa la cuixa del corder i es metxa amb els alls, el julivert i les rostes. Es condimenta amb la sal i el pebre i es lliga amb el fil d’empalomar com si es tractés d’un rodó. Després, es posa a rostir juntament amb la ceba i uns grans d’all. Un cop daurat, es rega amb el vi blanc i el brandi. S’hi afegeix el brou i es deixa reduir a foc lent durant una hora. Se serveix a talls rodons, acompanyant-ho amb carreretes o moixernons, per exemple.

Les activitats culturals organitzades per l’Ajuntament durant tot l’any creen punts de trobada entre la gent que ens visita i els habitants del municipi: el cinema a la fresca, tallers i espectacles infantils, concurs de fotografia, con-certs, reportatges de viatges, trobada de puntaires, teatre...A més, segons l’època de l’any, les festes majors són cita obligada: Pobellà (juny), Aguiró, Antist, la Pobleta de Bellveí i la Plana de Mont-ros (agost), Beranui (octubre)...

Fira ramadera de la Pobleta. La Fira de la Pobleta de Bellveí és un dels grans esdeveniments culturals del municipi. Se celebra el primer cap de setmana d’octubre i és documen-tada almenys des del 1845. Des de fa alguns anys s’ha recuperat el concurs dels millors animals de raça bruna i s’inclou també una mostra d’ovelles xisquetes, eugues i animals de raça bruna. Paral·lelament als actes de la fira ramadera, s’organitzen activitats com la demostració d’oficis antics, activitats infantils, tast de carn ecològica, etc.

Una Vall, 100 km de senders

La Vall Fosca

té

molts quilò

metres p

er

recó

rrer a

peu o amb BTT,

des de la

coneguda zo

na

lacustr

e d’Estany Gento

fins a

ls

camins h

istòric

s recu

perats

que

connecta

ven els dife

rents

pobles

del munici

pi.

En destaca

el GR-11

, sender

que travessa

tot e

l Piri

neu.

La variant G

R-11.20 és l

a

que passa pel re

fugi

de Colomina, a la

part més a

lta

de la Vall.

Itineraris de la Vall Fosca

Passen per la Vall Fosca...

L’itinerari Camins Vius, a l’àrea d’influència del Parc Nacional, la travessa Carros de foc, que recorre els 9 refugis del Parc Nacional d’Aigüestortes i de la seva zona d’influència.

El refugi de Colomina és un punt de control d’aquest recorregut d’uns 55 km i amb un desni-vell acumulat de 9.200 m. L’itinerari amb BTT Pedals de foc, d’uns 220 km i 5.200 metres de desnivell, travessa la Vall Fosca, amb un punt de control a la Torre de Capdella: la 2a etapa, procedent de Castellars, entra a la Vall per Coll d’Oli i la 3a, que puja cap a Espui, agafa la pista forestal cap a Llessui i Espot per la colla-da del Triador. Una altra ruta, la Transpirenaica, molt coneguda entre els amants de la BTT, passa també per la Vall Fosca: en concret, la 7a etapa (des de Llavorsí a Espui) i la 8a (des d’Espui fins al Pont de Suert, passant per Obeix i Coll d’Oli).

35 Pobleta de Bellveí – Estavill36 Plana de Mont-ros –Beranui – Antist37 Estavill – Antist38 Antist – Castell-estaó – Obeix 38b Plana de Mont-ros – Castell-estaó39 Camí de la Coscona40 Aguiró – Coll d’Oli41 Plana de Mont-ros – Paüls – Pobellà – Mont-ros42 Torre de Capdella – Mont-ros44 Capdella – Port de Rus45 El Carrilet (Via verda)46 Camí de Capdella a Sallente47 Sallente – Estany Gento (Canal de Pigolo )48 Espui – M. Déu de Fa – Central de Capdella49 Capdella – Cabana de Filià50 Capdella – Central de Capdella (canal xic)51 Capdella – Central de Capdella (forat de la guineu)52 Aiguabella – Cambra d’aigües de Molinos53 Pobellà – Sant Quiri54 Estany Gento – Colladó dels Gavatxos55 Estany Gento – Coma d’Espòs56 Estanys de Rus57 Pobleta de Bellveí – Antist58 Les Bordes de la Pobleta59 Pobleta de Bellveí – Envall

La Vall Fosca en cuatro palabras...

El municipio. Conocido también como la Vall Fosca, el municipio se sitúa en el mismo cen-tro de los Pirineos y lo componen un total de 19 pueblos. A la Vall Fosca se puede llegar por la carretera principal que viene de La Pobla de Segur hacia Senterada (N-260) y to-mar la carretera que entra en el valle (L-503). También se puede acceder a ella viniendo de otros lugares: desde Gerri de la Sal, pasando por Montcortés y enfilando la carretera de La Pobleta de Bellveí (L-503); pasando por la pista forestal que viene de Llessui y Espot también llegaréis a Espui, uno de los últimos pueblos de la cabecera del valle, o por la pista forestal que viene desde El Compte, por Sellui y Ancs, y que entra en la Vall Fosca por la collada de Sant Quiri.

La reserva de agua más grande de Cataluña. La cabecera de la Vall Fosca está formada por una treintena de lagos, a los que se puede acceder con el teleférico de Sallente, que salva un desnivel de 450 m en sólo 13 minutos. La zona de los lagos, peri-férica del Parque Nacional de Aigüestortes y Estany de Sant Maurici, supone un atrac-tivo de especial valor natural y es zona de paso obligada para todos los amantes del senderismo (GR-11-20). Otro valor añadido de la zona lacustre para los aficionados a la pesca es que desde el mes de mayo hasta septiembre pueden practicar allí este deporte, con el correspondiente permiso.

Entorno natural. Flora y fauna. Parque Nacional. El Parque Nacional de Aigües-tortes y Estany de Sant Maurici es el único de esta categoría existente en Cataluña. Su paisaje combina picos y crestas afiladas con frondosos bosques y verdes praderas, adornados con ríos, lagos y cascadas.La Vall Fosca es el pórtico de entrada a la vertiente meridional del Parque. Su cabecera cuenta con más de treinta lagos que constituyen uno de sus principales atractivos. Destacan el lago Tort, el de Colomina o el de Mar, que son algunos de los más conocidos y visitados. En este escenario de alta montaña se encuentran un gran número de ejemplares de la fauna pirenaica como el rebeco, la marmota, la perdiz blanca o el quebrantahuesos. En las zonas más altas localizaremos numerosas especies de flora como las gencianas, el árnica, la violeta de agua, las orquídeas del camino de Rus o las estepas de Aguiró, entre otras. También son autóctonas de la Vall Fosca la oveja xisqueta y la vaca bruna de los Pirineos, que es una fusión de la vaca de los Pirineos de Lleida con la vaca suiza, importada a finales del siglo XIX.

La energía, un motor para el valle. El agua de Estany Gento, antes de que llegue al mar, produce energía eléctrica en 15 centrales de toda Cataluña. La Vall Fosca ha sido siempre innovadora y con grandes proyectos de futuro. Entre los años 1911 y

La Vall Fosca en quelques mots...

La commune. Connue aussi sous le nom de Vall Fosca, la commune se situe au beau milieu des Pyrénées et elle est composée d’un total de 19 villages. Il est possible d’accéder à la Vall Fosca en prenant la route principale qui va de La Pobla de Segur à Senterada (N-260) puis celle qui pénètre dans la vallée (L-503). Il est également possible d’y arriver en provenance d’autres endroits : de Gerri de la Sal, en passant par Montcortés et en empruntant la route de La Pobleta de Bellveí (L-503) ; en passant par la piste forestière qui vient de Llessui et Espot, vous arriverez aussi à Espui, l’un des derniers villages du chevet de la vallée, ou par la piste forestière qui vient de Compte, par Sellui et Ancs, et qui pénètre dans la Vall Fosca par le Col de Sant Quiri.

La plus grande réserve d’eau de Catalogne. Le chevet de Vall Fosca est formé d’une tren-taine de lacs, accessibles par le téléphérique de Sallente qui franchit un dénivellement de 450 m en 13 minutes à peine. La zone des lacs, périphérique du Parc National d’Aigüestortes et Étang de Sant Maurici, est un attrait possédant une valeur naturelle spéciale et une zone de passage obligé pour tous les amateurs de trekking (GR-11-20). Pour les amateurs de pêche, une autre valeur ajoutée de la zone lacustre est qu’ils peuvent y pratiquer ce sport de mai à septembre, en disposant du permis correspondant.

Milieu naturel. Flore et faune. Parc National. Le Parc National d’Aigüestortes et Étang de Sant Maurici est le seul de cette catégorie existant en Catalogne. Son paysage combine des pics et des crêtes aiguisées avec des forêts touffues et de vertes prairies, déco-rées de rivières, d’étangs et de cascades. La Vall Fosca est la porte d’entrée à la partie méridionale du Parc. Son chevet compte plus de trente lacs qui constituent l’un de ses principaux attraits. Parmi ceux-ci, il faut souligner l’étang de Tort, l’étang de Colomina ou l’étang de Mar qui sont certains des plus connus et visités. Dans ce milieu de haute montagne se trouve un grand nombre d’exemplaires de la faune pyrénéenne com-me l’isard, la marmotte, la perdrix blanche ou le gypaète barbu. Dans les zones les plus élevées nous découvrirons de nombreuses espèces de flore comme les gentianes, l’arnica des Montagnes, la grassette, les orchidées du chemin de Rus ou les cistes à feuilles de laurier d’Aguiró, entre autres. Sont également des races autochtones de la Vall Fosca la brebis dite xisqueta ou la vache brune des Pyrénées, qui est une fusion entre la vache des Pyrénées de Lleida et la vache suisse, importée à la fin du XIXe siècle.

L’énergie, un moteur pour la vallée. L’eau de l’étang Gento, avant d’arriver à la mer, produit de l’énergie électrique dans 15 centrales de toute la Catalogne. La Vall Fosca a toujours été innovante et avec de grands projets de futur. Entre 1911 et 1914, la centrale

1914 se construyó allí la central hidroeléc-trica de Capdella, iniciativa del ingeniero y político Emili Riu. Por primera vez la energía se transportaba a más de 200 km del centro de producción. Actualmente la central funciona con la fuerza de un agua que, procedente de 15 lagos del circo lacus-tre de Estany Gento, llega hasta la cámara de aguas de Capdella y baja por la tubería con un desnivel de 836 metros. Es la única central hidroeléctrica que se puede visitar, junto con el museo, que hace un recorrido por los cambios sociales y económicos que supuso la producción de energía eléctrica en la vida de la Vall Fosca.

Patrimonio para compartir. La Vall Fosca cuenta con algunas joyas de patrimonio arquitectónico, muchas de ellas románicas: la iglesia de Sant Vicenç de Capdella y la de Sant Martí de la Torre, del siglo XI (ambas declaradas Bien Cultural de Interés Nacio-nal BCIN por la Generalitat de Catalunya en 2008 y 2007, respectivamente), o la iglesia de Sant Julià de Espui, del siglo XI también. Todos ellos templos en torno a los cuales se estructura el crecimiento de los pueblos. La iglesia de Mont-ros, por ejemplo, tiene un campanario de torre cuadrada; o la de Beranui, situada en la parte más elevada del pueblo, de modo que constituye un mirador excelente de los pueblos del llano y los del norte. La mayoría de núcleos de la Vall Fosca permanecen fieles a su fisono-mía original. Destaca Estavill, que es el que mejor conserva la estructura medieval de villa cerrada o el conjunto del campamento de la Central de Capdella, declarado Bien Cultural de Interés Local BCILBCILBCI .

Un valle, 100 km de senderos. La Vall Fosca tiene muchos kilómetros para recorrer a pie o en BTT, desde la conocida zona lacustre de Estany Gento hasta los caminos históricos recuperados que conectaban los distintos pueblos del municipio. Destaca el GR-11, sendero que atraviesa todo el Pirineo. La va-riante GR-11-20 es la que pasa por el refugio de Colomina, en la parte más alta del valle. Pasan por la Vall Fosca... El itinerario Camins Vius, en el área de influencia del Parque Nacional, y la travesía Carros de foc, que recorre los 9 refugios del Parque Nacional de Aigüestortes y su zona de influencia. El refugio de Colomina es un punto de control de este recorrido de unos 55 km y con un desnivel acumulado de 9.200 m. El itinerario en BTT Pedals de foc, de unos 220 km y 5.200 metres de desnivel, atraviesa la Vall Fosca, con un punto de control en La Torre de Capdella: la 2ª etapa, procedente de Castellars, entra en el valle por Coll d’Oli y la 3ª, que sube hacia Espui, toma la pista forestal hacia Llessui y Espot por la collada del Triador. Otra ruta, la Transpirenaica, muy conocida entre los amantes de la BTT, pasa también por la Vall Fosca: la 7ª etapa (desde Llavorsí a Espui) y la 8ª (desde Espui hasta El Pont de Suert, pasando por Obeix y Coll d’Oli).

TR A

A brief overview of La Vall Fosca

The municipality. Also known as the Vall Fosca (the Fosca Valley), the municipality stands at the heart of the Pyrenees and is made up of 19 villages. You can get to La Vall Fosca by the main road from Pobla de Segur to Senterada (N-260), taking the road into La Vall (L-503). You can also get there from other places: from Gerri de la Sal, going through Montcortés and straight along the road from La Pobleta de Bellveí (L-503); along the forest track from Llessui and Espot, which also comes out at Espui, one of the last villages at the head of the valley; or along the forest track from Compte, via Sellui and Ancs, which enters the valley via the Sant Quiri pass.

The largest water reserve in Catalonia. At the top of the Vall Fosca are some thirty lakes, accessible via the Sallente cable car which covers an ascent of 450 metres in just 13 minutes. The lake region, which edges the National Park of Aigüestortes and the Lake of Sant Maurici, is an area of tremendous natural value and an absolute must for hiking and rambling enthusiasts (GR-11-20). Another added value in the lake region for fishing enthusiasts is that you can fish between May and September, so long as you have applied for the relevant permit.

The natural surroundings. Flora and fauna. The National Park. The National Park of Aigüestortes and the Lake of Sant Maurici is the only area covered by the National Park category in Catalonia. Its landscape combi-nes soaring peaks and jagged crests with leafy forests and green meadows, embel-lished with rivers, lakes and waterfalls. La Vall Fosca is the gateway into the southern side of the Park. The top of the valley has more than thirty lakes which together form one of its main attractions. Worth mentioning are the lakes of Tort, Colomina and Mar, three of the most well-known and visited ones. In this high mountain landscape you’ll find a wealth of Pyrenean wildlife such as the Pyrenean chamois, the marmot, the ptarmigan and the bearded vulture. At the very highest altitudes you can find numerous species of flora such as gentians, wolfsbane, Alpine butterwort, wild orchids along the path of Rus and rock roses in Aguiro, among others. Other natives of the Fosca Valley are the Xisqueta sheep and the brown Pyrenean cow, a hybrid of the Pyrenean cow of Lleida and the Swiss cow, which was imported towards the end of the 19th century.

Energy, the driving force of the valley. Although the water from Lake Gento never reaches the sea, it produces electrical energy at 15 power stations around Catalonia. The Vall Fosca has always been an innovative region with great plans for the future. Bet-ween 1911 and 1914 the Capdella hydroelectric power plant was built here, the initiative of the engineer and politician Emili Riu. For the first time, energy was transported more than

200 km from the place where it was produ-ced. Today the hydroelectric plant is powered by the water from 15 lakes in the area around Lake Gento, which is channelled to the water chamber at Capdella from where it plunges 836 metres down a conduit to the power plant. This is the only hydroelectric plant that is open to visitors, and together with the Mu-seum offers a journey through the social and economic changes involved in the production of electricity in the Vall Fosca.

A heritage for sharing. The Vall Fosca is home to some gems of architectural herita-ge, many of them Romanesque: the church of Sant Vicenç of Capdella, dating back to the 11th century, and the church of Sant Martí de la Torre, from the 11th century (both of them declared as Cultural Assets of National Interest BCIN by the Generalitat of Catalonia in 2008 and 2007 respectively), and the church of Sant Julià in Espui, from the 11th century. All these churches formed the focal point around which the villages sprang up. The church of Mont-ros has a square bell-tower, while the Beranui church, standing at the hig-hest point of the village, offers an excellent lookout point over the villages on the plain and those in the north. Most of the villages in the Vall Fosca have remained true to their original layout. Of particular note is Estavill, the best preserved example of a medieval vila closa (walled town), or the Central de Capdella colony complex, declared Cultural Asset of Local Interest BCILBCILBCI .

One valley, 100 km of walks. The Vall Fosca has miles and miles of walks to enjoy, either on foot or mountain bike, from the well-known lake region around Lake Gento to the historical paths that used to connect the different villages in the municipality and have now been recovered. The GR-11 is particularly noteworthy as it crosses the whole Pyrenean range. An offshoot from it, the GR-11.20, is the path that goes past the refuge of Colomi-na at the very highest point of the valley. Traversing the Vall Fosca... The «Camins Vius» itinerary embraces the National Park and includes the Carros de foc route linking the nine refuges in the National Park of Aigüestortes and its immediate area. The Co-lomina refuge is the central control point of this route, which runs for 55 km and involves a total altitude difference of 9,200 m. The BTT Pedals de foc route, which covers some 220 km with a total altitude difference of 5,200 metres, crosses the Vall Fosca with a control point at the Torre de Capdella: the second stage, from Castellars, enters the valley via Coll d’Oli pass, and the third stage, which goes up to Espui, takes the forest track towards Llessui and Espot via Coll del Triador pass. Another route, the Trans-Pyrenean, which is very well known among mountain bikers, also goes through the Vall Fosca, specifically the seventh stage (from Llavorsí to Espui); and the eighth stage, which leaves from Espui and goes as far as Pont de Suert via Obeix and the Coll d’Oli pass.

Hot

el |

Hôt

el

Allo

tjam

ent r

ural

| A

loja

mie

nto

rura

lH

éber

gem

ent r

ural

| Ru

ral h

ousi

ng

Refu

gis

i alb

ergs

| Re

fugi

os y

alb

ergu

esRe

fuge

s et a

uber

ges |

Ref

uges

and

hos

tels

Apa

rtam

ents

| A

part

amen

tos

App

arte

men

ts |

Apa

rtm

ents

Càm

ping

| Ca

mpi

ng

Rest

aura

nt |

Rest

aura

nte

| Res

taur

ant

Botig

ues

i ser

veis

| Ti

enda

s y

serv

icio

sCo

mm

erce

s et s

ervi

ces |

Sho

ps a

nd se

rvic

es

Tele

fèric

| Te

lefé

rico

Télé

phér

ique

| Ca

ble

car

Mus

eu |

Mus

eo |

Mus

ée |

Mus

eum

Hel

ipor

t | H

elip

uert

o | H

élip

ort |

Hel

ipad

Farm

àcia

| Fa

rmac

ia |

Phar

mac

iePh

arm

acy

Mira

dor |

Bel

védè

re |

View

ing-

poin

t

Inte

rès

natu

ral |

Inte

rés

natu

ral

Inté

rêt N

atur

el |

Nat

ural

inte

rest

Rom

ànic

| Ro

mán

ico

Art

Rom

an |

Rom

anes

que

Pont

| Pu

ente

| Po

nt |

Brid

ge

Dol

men

BT

T | V

TT |

MTB

|| P

edal

s de

Foc

Barr

anqu

ism

e | B

arra

nqui

smo

Cany

onis

me

| Can

yoni

ng

Send

eris

me

| Sen

deris

mo

Rand

onné

e | H

ikin

g

I

tiner

aris

Val

l Fos

ca

G

R

C

amin

s vi

us (P

N d

’Aig

üest

orte

s)

hydroélectrique de Capdella y a été construite, sur l’initiative de l’ingénieur et politicien Emili Riu. Pour la première fois, l’énergie était transportée à plus de 200 km du centre de production. De nos jours, la centrale fonctionne avec la force d’une eau qui, provenant de 15 lacs du cirque lacustre de l’étang Gento, parvient au réservoir de Capdella et descend la canalisation avec un dénivellement de 836 mètres. C’est la seule centrale hydroélectrique visitable, avec le Musée qui parcourt les changements sociaux et économiques entraînés par la production d’énergie électrique dans la vie de Vall Fosca.

Patrimoine à partager. La Vall Fosca compte quelques joyaux du patrimoine architectural dont beaucoup sont romans : l’église de Sant Vicenç de Capdella, du XIe siècle, et celle de Sant Martí de la Torre, du XIe siècle (toutes deux déclarées Bien Culturel d’Intérêt Natio-nal BCIN par la Generalitat de Catalunya en 2008 et 2007 respectivement), ou l’église de Sant Julià d’Espui, du XIe siècle. La croissance des villages se structure autour de toutes ces églises. L’église de Mont-ros, par exemple, possède un clocher à tour carrée ; ou celle de Beranui, située dans la partie la plus élevée du village de sorte qu’elle constitue un exce-llent mirador sur les villages de la plaine et du nord. La plupart des villages de la Vall Fosca restent fidèles à leur physionomie d’origine. Il faut souligner Estavill qui est celui qui conserve le mieux la structure médiévale de la cité close ou le complexe de la colonie de la Central de Capdella, déclarée Bien Culturel d’Intérêt Local BCILBCILBCI .

Une vallée, 100 km de sentiers. La Vall Fosca possède de nombreux kilomètres à parcourir à pied ou en VTT, depuis la bien connue zone lacustre de l’étang Gento jusqu’aux chemins historiques récupérés qui reliaient les différents villages de la commune. Il faut souligner le GR-11, sentier qui traverse toutes les Pyrénées. La variante GR-11.20 passe par le refuge de Colomina, dans la partie la plus élevée de la vallée. Passent par la Vall Fosca... L’itinéraire Camins Vius dans la zone d’influence du Parc National et le chemin de traverse Carros de foc, qui parcourt les 9 refuges du Parc Natio-nal d’Aigüestortes et de sa zone d’influence. Le refuge de Colomina est un point de contrôle de ce parcours d’environ 55 km avec un dénivellement cumulé de 9200 m. L’itinéraire en VTT Pedals de foc, d’environ 220 km et 5200 mètres de dénivellement traverse la Vall Fosca, avec un point de contrôle à la Torre de Capdella ; la deuxième étape, provenant de Castellars, pénètre dans la vallée par Coll d’Oli et la troisième, qui monte à Espui, prend la piste vers Llessui et Espot par le col du Triador. Une autre route, la Transpirenaica, bien connue des amateurs de VTT, passe également par la Vall Fosca, concrètement la septième étape (de Llavorsí à Espui) et la huitième (qui part d’Espui et va jusqu’à Pont de Suert en passant par Obeix et Coll d’Oli).