74374g lapujada cs3.indd, page 5 @...
TRANSCRIPT
Títol La Pujada / Autor Toni Cotet i Masià / La Llum del Far, 67 / +12 anys / 152 pàg.
L’obra
L’autor
Toni Cotet i Masià va néixer el 1973 a Badalona. És llicenciat
en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona i fa setze
anys que treballa com a professor de Llengua i Literatura
catalanes als Salesians de Badalona. Compagina l’escriptura
amb l’ensenya ment, però si hagués de triar entre una de les
dues vocacions ho té molt clar: li encanta el contacte amb els
seus alumnes, que cada dia el sorprenen i el gratifiquen de
maneres ben diferents. Ha guanyat alguns premis de narrativa
curta i el Premi de Literatura juvenil Ciutat de Badalona de
2009. Ha publicat tres novel·les dirigides a un públic juvenil.
Si vols contactar amb ell pots enviar-li un correu electrònic,
[email protected], o bé, consultar la seva pàgina web
www.tonicotet.cat
Argument
Un grup de nois i noies comencen il·lusionats una excursió força
singular: la pujada a peu de Barcelona a Montserrat. L’Èric,
l’Adrià, la Irene i la Raquel, quatre estudiants de 4rt d’ESO, s’in-
clouen entre els gairebé cent cinquanta participants d’aquesta
sortida de cinquanta-vuit quilòmetres que s’enceta un divendres
a les cinc de la tarda i finalitza el dissabte al matí. Tot plegat una
excursió de disset hores.
L’edició d’enguany és especial perquè l’Horaci Pons, el professor
que organitza l’excursió des de fa més de vint anys, es jubila
i aquesta serà la seva darrera pujada.
Al grup també hi ha el Sebas i en Pere Lluís, dos nois que parti-
ciparan amb una motivació ben diferent a la resta: boicotejar-la
col·locant uns claus de fuster rovellats per tal que els partici-
pants es facin mal a les plantes dels peus i hagin d’abandonar.
Els quatre amics de 4rt d’ESO intentaran esbrinar des del primer
moment qui hi ha darrere d’aquests fets lamentables.
A mitja excursió es produeix un fet significatiu: un alumne de 3r
d’ESO i dos pares es perden. L’Horaci decideix desfer el camí i
anar-los a buscar, però poc a poc s’anirà descobrint que aquest
noi no s’ha perdut i els dos adults no són pares de cap nen sinó
membres d’una banda organitzada que han preparat el segrest
d’en Roger Faulí (l’alumne de 3r d’ESO) aprofitant que és fill d’un
empresari adinerat.
A partir d’aquest punt, la novel·la es dividirà en dues trames:
d’una banda, l’Horaci desfarà el camí, amb l’ajut dels Mossos d’Es-
quadra, i, d’altra banda, la Pujada continuarà tot i les provoca-
cions d’en Sebas i en Pere Lluís i l’intent dels quatre amics de
demostrar qui són els sabotejadors.
El segrest d’en Roger s’aconsegueix avortar i al final de la Pujada
hi ha un duel entre l’Adrià i en Sebas per veure qui és el primer
d’arribar a Montserrat.
Objectiu
A la novel·la s’hi veuen reflectides les grans motivacions que pot
tenir cadascú per fer el gran esforç de realitzar la pujada a peu
a Montserrat. En una societat on, malauradament, s’insisteix que
els joves d’avui dia no estan avesats a la cultura de l’esforç, del
sacrifici i de la superació, la novel·la vol contradir aquesta opinió
amb l’exemple d’aquests nois i noies.
També vol reflectir la companyonia que es viu en una sortida
d’aquestes característiques i la importància del grup. Tots for-
men un sol cos i l’ajut dels uns cap als altres és essencial per
superar les dificultats del camí.
Temes
• L’esforç, valor indispensable per a aconseguir qualsevol fita.
• La superació de les dificultats com a eina motivadora.
• La importància i el suport del grup per a aconseguir èxits
individuals.
• L’amistat entre joves i adults.
• L’amor i el desengany entre els adolescents.
• L’excursionisme com a activitat enriquidora d’experiències i
que fomenta el respecte i l’amor al medi ambient.
• L’interès pel territori i el paisatge català.
• El simbolisme que representa Montserrat per als catalans.
Context i gènere literari
La Pujada és una novel·la realista escrita en tercera persona amb
una estructura clàssica d’introducció, nus i desenllaç. La novel·la
està inspirada en la pròpia experiència de l’autor en una excursió
que multitud d’escoles, esplais, agrupaments escoltes i excursio-
nistes, i fins i tot clubs esportius realitzen cada any.
Cadascun dels dotze capítols segueix l’horari i els punts d’aturada
que es fan al llarg de tot el recorregut. Per això, la novel·la
comença un divendres a les 14.30h a l’escola i acaba el dissabte
a les 19.30h quan els protagonistes ja han acabat la pujada i que-
den per comentar totes les experiències que han viscut durant les
gairebé disset hores que han estat caminant per assolir la seva
fita.
Entremig d’alguns capítols s’incorporen uns fragments escrits en
primera persona que són les reflexions personals dels personat-
ges més importants, on s’expliquen les seves motivacions per
voler fer la Pujada i que ajuden el lector a aprofundir en el ves-
sant psicològic de cadascun d’ells.
L’autor barreja la veu narrativa amb abundants diàlegs clars i
directes entre els personatges joves i els adults que donen un
ritme àgil a la lectura, sempre respectant les particularitats lin-
güístiques d’aquestes franges d’edat.
Tallers
I Taller de literatura
Objectius:
En una novel·la no es deixa res a l’atzar. L’autor concep des del
començament la història, és a dir, introducció, nus i desenllaç.
A més, estructura la trama, dividint-la en parts, capítols i/o pe tits frag-
ments, i estableix el pes que tindran el diàleg i les descrip cions
dins la narració, d’acord amb el que es vulgui contar i quin ti pus de
narrador explicarà la història (ja sigui un narrador omniscient o
un personatge del llibre).
L’autor també dóna cos als personatges, defineix com seran,
com actuaran i què diran. La descripció de l’espai (els llocs on va
transcorrent l’acció), com també el temps que dura l’acció són
decisions que ha de prendre l’autor per tal de crear una realitat
versemblant dins la novel·la.
Finalment, l’autor haurà d’afrontar la tasca d’escollir un títol.
Activitats prèvies a la lectura:
a. TÍTOL: Nom o expressió que escull l’autor per a la seva obra
literària.
• Comenteu en grups de tres o quatre alumnes què us sug-
gereix el títol i si li veieu alguna relació amb la fotografia
de la portada.
b. Busca informació a internet sobre escoles, entitats esportives,
centres excursionistes o esplais que facin cada any la pujada a
Montserrat a peu. Busca també si existeixen a Catalunya d’al-
tres excursions a peu de llarg recorregut.
Activitats posteriors a la lectura:
a. Amb quants participants compta la Pujada? Quants anys fa que
es realitza?
b. Explica els preparatius que fa l’Èric per tal d’assolir amb èxit la
Pujada. Creus que són necessaris? Per què?
c. Hi ha un personatge força curiós que apareix al principi de
la narració: una gitana de l’Europa de l’Est. Quina importància
creus que té per al desenvolupament de la novel·la?
d. Descriu els següents personatges amb 3 adjectius qualificatius
que no es repeteixin:
Èric Adrià Raquel
Irene Horaci
e. Descriu l’aventura que succeeix a l’Adrià amb un porc senglar.
On ocorre? Creus que pot passar o tal vegada l’autor exagera?
f. Quins diries que són els capítols que es corresponen a la
introducció, quins al nus i quins al desenllaç? Raona la teva
resposta.
g. Fes un llistat dels que creguis que són els personatges prin-
cipals d’aquesta novel·la i comenta’l amb la resta de la classe.
Diries que algun d’ells predomina sobre la resta? Què creus
que és el que fa a un personatge el protagonista de la història?
Raona la teva resposta.
h. Al final d’algun dels capítols trobem fragments «escrits» pels
mateixos protagonistes. Com s’anomena aquesta tècnica lite-
rària? Per a què serveix?
i. A les p. 36 i 37 l’Horaci comunica una decisió molt important
a pares i professors. Què els diu? A qui esmenta com a verita-
bles protagonistes de la Pujada? Estàs d’acord amb les seves
reflexions? Comenta-les amb la resta de la classe.
j. Creus que a en Sebas li agrada la Raquel? Raona la teva res-
posta.
k. La reacció de l’Horaci quan s’assabenta de la desaparició d’en
Roger i els dos pares d’anar-los a buscar és correcta? Què
haguessis fet tu?
l. Hi ha un personatge que pateix molt el desgast físic de la puja-
da i pensa a abandonar més d’una vegada. Qui és? Busca algun
paràgraf on es reflecteixi aquest neguit i ganes de plegar.
m. Al començament hem establert que l’autor determina el temps
a l’obra. Com ho podem saber en el cas de La Pujada? Quina
creus que pot ser la utilitat per al lector/a?
n. A la novel·la deus haver trobat moltes paraules el significat de les
quals desconeixies. Defineix els següents mots i frases fetes:
incipient balbucejar apòsit fiblada enterbolir
albirar tartera obstinació lligar caps
Arribar a la plaça de Santa Maria de Montserrat ha estat una
autèntica odissea per a mi.
L’home va començar a desgranar unes notes malenconioses.
o. A la p. 36 l’Horaci fa una reflexió sobre la relació entre l’esforç
i la gent jove. Hi estàs d’acord? Per què? Comenta-ho amb la
resta de la classe.
p. Quines són les motivacions que tenen els següents personatges
per fer la pujada?
Adrià Èric Raquel
Irene Horaci Sebas
II Taller d’escriptura
Objectiu:
Fomentar l’escriptura creativa prenent com a model l’obra
llegida.
Activitats:
a. A La Pujada cadascun dels personatges explica per què vol
fer aquesta excursió. Escriu un text en primera persona on
expliquis les teves motivacions per realitzar la teva activitat
preferida.
Tallers
b. Al final de la novel·la, l’Adrià diu que l’aventura que
han viscut ha tingut tanta repercussió que ha sortit
pel telenotícies. Fes de periodista i escriu la notícia dels
fets ocorreguts en aquesta pujada a peu a Montserrat,
tenint en compte les sis preguntes necessàries que ha
de respondre qualsevol notícia: què, qui, quan, on, com
i per què?
c. Redacta una carta en què expliquis a un/a amic/amiga
teu/teva una activitat que t’hagi suposat un gran esforç.
Explica les teves sensacions prèvies, durant l’activitat i en
finalitzar-la.
III Taller d’història
Objectiu:
Fomentar la capacitat d’investigació de l’alumnat amb totes
les fonts que té al seu abast: enciclopèdies, llibres d’història,
internet, etc., per tal de saber el més essencial d’aquest
símbol social i religiós tan important per als catalans que
representa Montserrat.
Activitats:
a. Quan i qui va fundar el Monestir de Montserrat?
b. A quin orde religiós pertany aquest monestir?
c. Quant temps fa que es va escolpir la imatge de la Verge
de Montserrat?
d. Quants visitants rep Montserrat a l’any?
e. Amb quins mitjans de transport es pot accedir a
Montserrat, a part de a peu?
f. Què és l’escolania? Qui en forma part?
g. Com s’anomena el cant que es dedica a la Verge de
Montserrat?
h. Quants monjos viuen a Montserrat?
i. Com s’anomenen popularment els apartaments on et
pots hostatjar?
j. Digues quatre productes típics que es poden comprar a
Montserrat.
k. A Montserrat hi ha una biblioteca. Quina rellevància
té? Per què? Està oberta al públic? Quin és el llibre més
important que s’hi pot trobar?
IV Taller d’informàtica
Objectiu:
Ser capaç d’utilitzar les noves tecnologies i en concret l’apli-
cació de Power Point per realitzar una presentació.
Activitat:
a. En grups de tres persones prepareu una presentació amb
Power Point fent un resum de l’argument de La Pujada
tenint molt present d’incloure-hi el valor de l’esforç. Podeu
incloure fotografies (que trobareu a internet) amb el text.
V Taller de matemàtiques
Objectiu:
Saber calcular la velocitat mitjana d’un recorregut a peu.
I comparar-la amb el mateix recorregut en cotxe.
Activitats:
La pujada de Barcelona a Montserrat comença a les 17.00h
des de l’inici del GR6 al velòdrom d’Horta, fins a les 8.30h
que és quan arriben els més ràpids i posteriorment fins a
les 10.30h la resta de participants. A partir d’aquestes dades
i tenint en compte les estones que els caminants s’aturen
per descansar i menjar:
a. Calcula en km/h la velocitat que fan servir els que arriben
primer i els últims. Després passa aquest resultat a m/s.
b. Efectua la mateixa operació, però canvia el mitjà de
transport: un cotxe triga aproximadament una hora i
quart en arribar de Barcelona a Montserrat.
VI Taller de geografia
Objectiu:
Saber què són els senders GR, localitzar-los en un mapa de
Catalunya i situar en un mapa el recorregut de la pujada
de Barcelona a Montserrat.
Activitats:
a. Marca en un mapa mut el recorregut que segueixen
els participants de la pujada tot indicant el següent:
les ciutats i pobles que travessen i les comarques per
on passen. Podries afegir encara les capitals d’aquestes
comarques?
b. A la novel·la es parla del GR6. Què és un GR? Quants GR
passen per Catalunya? En un mapa mut de Catalunya
marca amb colors els més destacats i esbrina el número
de quilòmetres que té cadascun.
VII Taller de ciències de la naturalesa
Objectiu:
Aprofundir en el coneixement de la natura: la flora i la fau-
na del recorregut de la pujada a peu de Barcelona a Mont-
serrat.
Tallers
Activitats:
a. A la p.125, l’Horaci demana als excursionistes que facin
la seva ofrena floral particular a la Verge de Montserrat
amb flors i plantes que trobin pel camí. Busca informació
sobre la flora pròpia de les muntanyes de Mont serrat.
b. Busca informació sobre els porcs senglars a la serra
de Collserola. En els darrers anys hi ha hagut algun
conflicte amb els veïns del parc, explica a què es degut.
Amb la informació que tens, quina creus que seria una
possible solució?
c. Al capítol 7, els excursionistes passen per dues rieres.
Quin ús tenen? Quina és la vegetació que s’hi acostuma
a trobar, en un paratge d’aquestes característiques?
d. A la p. 31 s’esmenta el «Pi d’en Xandri». Busca tota la
informació sobre aquest arbre monumental. Esmen-
ta algun altre arbre del territori català que tingui alguna
singularitat i digues quina és.
e. Les muntanyes de Montserrat són característiques per
la forma que tenen. Sabries dir de quin tipus de pedra
està composada la muntanya? On més, a Catalunya,
po dem trobar aquest tipus de pedra?
VIII Taller de plàstica
Objectiu:
Potenciar la imaginació i desenvolupar les habilitats artís-
tiques dels alumnes.
Activitat:
a. A la portada del llibre hi apareixen uns claus rovellats,
que tenen molt a veure amb l’argument de la novel·la.
Tenint en compte la relació establerta entre la imatge
i el títol i contingut del llibre, crea la teva pròpia porta-
da tot destacant amb una imatge aquells aspectes que
creguis rellevants.
1. Literatura:
a. Oriol Vergés, Llegendes de la muntanya de Montserrat, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2009. b. Jordi Serra, Cultura popular del Montserrat, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2003. c. Jacint Verdaguer, Montserrat. Llegendari, cançons, odes, Edicions del 1984, 2003.
2. Montserrat:
a. Francesc Roma i Casanovas Montserrat, Les 32 millors excursions i vies ferrades, Cossetània, 2006. b. El camí de Sant Jaume. Port de la Selva – Sant Pere de Rodes. De la Jonquera a Montserrat, Generalitat
de Catalunya, 2009. c. Antoni Aragón i Jordi Lalueza, Passejades per Montserrat, Pórtic, 2002. d. Josep Nuet i Badia, Flora de Montserrat, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1993 (3 volums).
3. Cartografia:
a. E-25 Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Alpina, 2009. b. Els 3 monts. Montseny, Sant Llorenç del Munt i Montserrat, Alpina, 2007. c. GR 6/GR 96 Barcelona-Montserrat, FEEC (Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya), 2007.
4. Pàgines web:
a. Montserrat: Abadia de Montserrat www.abadiamontserrat.net Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona www.diba.cat/parcsn/parcs/home.asp
b. Altres rutes: Matagalls-Montserrat www.matagallsmontserrat.cat Camí circular pels parcs de la Xarxa de Parcs Naturals
www.feec.org/Informacio%20Gral/natura/xarxaparcs/xarxaparcs_llista.htm
c. Entitats excursionistes: FEEC (Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya) www.feec.org CEC (Centre excursionista de Catalunya) www.cec.cat MEGSJC (Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya) www.escoltesiguies.cat Fundació Catalana de l’Esplai www.esplai.org
Informació complementària i material audiovisual per al professorat
guia D E L E C T U R A > 67
BA
UL
A
l a l l u m d e l a rf