8. annexos del treball de recerca “cinema i filosofia” · 8.2.1. introducciÓ 8.2.1.1....

Anna Baiges Jardí____________________________________________________________________________

1

8. ANNEXOS DEL TREBALL DE RECERCA “CINEMA I FILOSOFIA”


2

TREBALL D’INVESTIGACIÓ: “CINEMA I FILOSOFIA”


3

8.1. ANNEX A: NOTA IMPORTANT

“La reproducció de ... (fragments d’obres musicals, audiovisuals, obres aïllades o elque correspongui) en aquest treball s’acull a l’article 32 (Citas y reseñas) del RealDecreto Legislativo 1/1996, de 12 d’abril (B.O.E. número 97, de 22 de abril) amb lesmodificacions donades al mateix per la Llei 5/1998 de 6 de març (B.O.E. número 57,de 7 de març) i la Llei 1/2000 de 7 de Gener (B.O.E. número 7 de 8 de Gener) el textde la qual diu:” Es lícita la inclusión en una obra pròpia de fragmentos de otras ajenasde naturaleza escrita, sonora o audiovisual, así como la de obras aisladas de carácterplástico, fotográfico figurativo o análogo, siempre que se trate de obras ya divulgadas ysu inclusión se realice a título de cita o para su análisis, comentario o juicio crítico. Talutilización sólo podrá realizarse con fines docentes o de investigación, en la medidajustificada por el fin de esa incorporación e indicando la fuente y el nombre del autorde la obra utilizada.”


4

8.2. ANNEX B: JUSTIFICACIÓ TEÒRICA


5

8.2.1. INTRODUCCIÓ

8.2.1.1. JUSTIFICACIÓ DE MATERIALS FÍLMICS COM ARECURS DIDÀCTIC EN L’APRENENTATGE DE LA HISTÒRIADE LA FILOSOFIA.

“Per què la filosofia va al cinema”, com diu Christopher Falzon1? Per respondre aaquesta pregunta ens proposem tres qüestions: què entenem per filosofia, quèentenem per cinema i si el cinema pot ajudar-nos a les aules de Filosofia.

És sabut que l’ús de pel·lícules a les aules és, avui dia, una pràctica utilitzada ambdues intencions: la primera, com a exemplificació d’allò que s’ha explicat prèviament,la segona com a introducció d’allò que s’explicarà. Sense menysprear cap d’aquestesdues intencions, la nostra proposta vol anar més enllà i intentar establir un mestissatgeentre cinema i filosofia.

Creiem que aquest mestissatge és possible, a partir de les publicacions que diversosautors contemporanis ens han ofert respecte a la qüestió. Aquests autors són JulioCabrera, Christopher Falzon i Juan Antonio Rivera. Abans, però, farem un repàs adues qüestions importants: què entenem per filosofia i què entenem per cinema.

Què entenem per filosofia?

Al llarg de la història s’han formulat diverses respostes a la pregunta que ens ocupa,tot seguit les repassarem a grans trets. Per començar, farem referència a la concepciómés propera a la visió popular, la que diu que la filosofia consisteix a preguntar-sesobre les grans qüestions de la vida i de nosaltres mateixos, així ens interroguemsobre el “jo”, la “felicitat”, el destí, etc.

També s’ha dit que la filosofia és una disciplina que s’encarrega de reflexionar sobrealtres disciplines com la història, la religió, la ciència, l’art, etc. Des d’aquest punt devista, es podria dir que la filosofia és una matèria de segon ordre, que consistiria enclarificar i valorar els conceptes fonamentals a partir dels quals pensem i actuem.

La tercera perspectiva consisteix a considerar la filosofia com una reflexió crítica. Aixòvoldria dir que la seva tasca consistiria no tant a donar respostes definitives, com aplantejar-se preguntes. Aquesta tasca crítica s’emmarca dins el plantejament kantià de“no s’ha d’aprendre filosofia, el que cal és filosofar” i això implica que la reflexió críticaho ha d’abastar tot, fins i tot la pròpia filosofia. Vista així, la Història de la filosofia s’hade llegir com una reflexió crítica, sobre les pròpies concepcions del món i de nosaltresmateixos, que la Filosofia ha anat formulant des dels seus inicis.

Però, al marge de la concepció de filosofia que tinguem, el que la caracteritza a partirde l’època moderna és el seu ús gairebé exclusiu de la racionalitat. S’ha primat iencara es prima, aquell tipus d’obra filosòfica –l’assaig- que segueix una lògicadeductiva, producte de la capacitat únicament racional dels seus autors, tot deixant enun segon pla textos filosòfics que ens han estat presentats en altres formes de discurs,com ara: les cartes, els aforismes, els poemes, els diàlegs, les meditacions, etc.

1 FALZON,Christofer. La filosofia va al cine. Madrid, Ed. Tecnos, 2002.


6

Aquests tipus de discursos no tenen, necessàriament, estructures argumentatives i laseva racionalitat ha estat guiada més aviat per la imatge.

I ja que parlem d’imatges, també cal tenir en compte que aquestes han estat usadesamb força profusió per molts filòsofs: com no recordar el mite de la caverna de Plató?,

com oblidar el geni maligne, els somnis o el tros de cera de Descartes?. Les imatges,doncs, han servit als filòsofs en moltes ocasions per il·lustrar i fer més entenedor elseu pensament. Tot seguit mostrem el què acabem de dir amb una cita de Falzon: “ Lafilosofia està farcida d’imatges estranyes i meravelloses i d’invencions d’aquest tipus.Un estudi precipitat d’aquesta literatura filosòfica revela el següent: una anell queconfereix la invisibilitat, un vaixell que es transforma peça a peça amb dos vaixellsdiferents, un ase mort de gana entre dues paques de fenc iguals, nombroses visionsd’una societat perfecta i utòpica, visions esgarrifoses de la vida sense cap menad’autoritat ... S’ha discutit fins i tot, especialment per Le Doeuff, que les imatges no sónúnicament il·lustratives, sinó que entren profundament en el pensament filosòfic, totestructurant el pensament mateix. ”2

Què entenem per cinema?

No és fàcil definir de manera unívoca el concepte cinema, perquè una cosa és el quen’han dit els propis cineastes i teòrics del cinema i una altra el que han proposat elsfilòsofs.

Des del primer aspecte, i tot fent un recorregut per la història del cinema, podemdescobrir que s’ha parlat d’ell com del setè art, com a indústria, com a mitjà decomunicació de masses, com a llenguatge i com a discurs.

El cinema com a setè art seria “la síntesi harmònica de les sis Belles Arts, estàtiques idinàmiques”3 i com a art a seques, implicaria una concepció del gust, del plaer i delbell. Des d’aquest punt de vista, ens hem de referir a les qualitats artístiques d’unapel·lícula, les quals estan en relació amb la il·luminació, la interpretació, el muntatge ila direcció. Aleshores, el cinema esdevé un vehicle cultural que ens planteja unareflexió sobre allò que estem contemplant.

Si parlem del cinema com a indústria, ens hem de referir a la infrastructura que fapossible l’aparició del producte final: el film. Aquesta infrastructura se’ns presenta enforma d’empreses que s’encarreguen de la creació i realització de les pel·lícules.Fonamentalment s’ha de parlar de tres tipus d’empreses, tot i que cadascuna té al seutorn altres subsectors: les empreses que s’encarreguen de la producció de la pel·lícula,les que la distribueixen i les que l’exhibeixen. Tot plegat exerceix una gran influènciasobre l’economia de molts països.

En parlar del cinema com a mitjà de comunicació de masses cal fer referència a lamanera com aquest influencia la vida de la gent. En aquest sentit, les pel·lículesproposen models artístics per tal que el públic pugui no només gaudir-ne sinó, fins i tot,identificar-s’hi. De tot això no n’estan exempts la publicitat i la propaganda.

2 FALZON, opus cit., pàg. 16-17.3 CAPARRÓS, J.M. Historia crítica del cine. Madrid, Ed. Magisterio español S.A. i Ed. PrensaEspañola, S.A. 1976.


7

El cinema com a llenguatge se’ns presenta com la utilització d’un seguit de recursos,tècniques i trucs que serveixen per transmetre el missatge que tota obra volcomunicar. La unitat mínima d’aquest llenguatge és el pla, que es defineix com “launitat fílmica que comprèn un conjunt de fotogrames corresponents a una sola filmacióestàtica. La longitud de cada pla és expressada en metres i fotogrames i la sevaduració pot oscil·lar entre uns quants segons i un màxim d’11 segons”4. La resta derecursos els podem resumir en els moviments de la càmera, la relació entre plans il’organització de tots els elements que composen el missatge com són: la posada enescena dels actors, l’escenografia, el muntatge, la música, etc.

Finalment, ens hem de referir al cinema com a discurs, des d’aquest punt de vista, elcinema està fonamentat sobre el llenguatge de la imatge en moviment, que esconcreta en una pel·lícula i es converteix en objecte d’altres discursos que l’expliquen,l’avaluen, el critiquen i l’analitzen.

Hi ha encara una altra manera d’aproximar-nos al cinema, és la que fa referència alque els filòsofs n’han dit. Des d’aquest punt de vista farem una incursió a les reflexionsde Walter Benjamin, Christian Metz, Gilles Deleuze i Alain Badiou.

Walter Benjamin, a L’obra d’art a l’època de la seva reproductibilitat tècnica (1936), enrelació a les discussions polítiques i teòriques entorn a la relació entre art i societat demasses es posiciona contra l’escola de Frankfurt (Horkheimer i Adorno) i, fent costat aBertolt Brecht, afirma que el cinema no és una activitat lúdica que no exigeix capconcentració, tampoc no és una mera distracció per persones incultes, sinó uninstrument didàctic per adquirir una nova percepció del món. En el cinema es dóna unestat psicològic que influencia la percepció, la comprensió i la participació delsespectadors.

Christian Metz, des de la lingüística, la semiologia i la psicoanàlisi lacaniana, s’apropaal cinema per afirmar que és una tècnica de l’imaginari en dos sentits: el primer, entant que la majoria de pel·lícules són relats de ficció i el segon, en tant que totes lespel·lícules, a partir del seu significant, es basen en l’imaginari. Davant la pantalla,l’espectador va adoptant una actitud entre la creença i la incredulitat, és un voyeur, aqui el cinema li proporciona un significant visual i auditiu que posa en marxa lapercepció, la qual produeix una gran impressió de realitat. L’espectador sap que elsseus òrgans sensorials reaccionen davant el que es projecta i que el materialpercebut-imaginari s’anirà dipositant al seu interior. El treball de Metz, centrat enl’anàlisi del llenguatge del cinema i l’anàlisi dels films, havia defensat que aquest era“una autèntica mina de recerca cultural”. Però els estudis de Metz van rebre forçacrítiques pel fet que analitzar un film des de les seves propostes és no només pobre,sinó complicat.

Gilles Deleuze, tot prenent com a referència Bergson i Pierce, critica la postura deMetz i defensa que els grans autors del cinema poden ser comparats amb elspensadors que pensen amb la imatge-moviment i la imatge-temps, enlloc de fer-hoamb conceptes. Amb la seva elaboració filosòfica pretén que la filosofia s’ocupi delcinema i al mateix temps que es modifiqui profundament. Les seves obres enspermeten viatjar a través del cinema i de la filosofia contemporània, tot preguntant-nosquina és la lectura adequada del llenguatge del film, és a dir, tenint en compte la formaperò no el contingut. Per una banda, hi ha la imatge-moviment, imatge sensoriomotriu,que està directament lligada a l’acció, en la qual els conflictes que afecten elspersonatges se solucionen gràcies a la reacció que tenen davant d’aquesta situació.Després de la segona guerra mundial, però, el cinema s’expressa a través de la 4 GRAN ENCICLOPEDIA CATALANA.


8

imatge-temps. En què consisteix aquest altre tipus d’imatge? S’abandona la concepcióde la imatge-moviment? La imatge-temps emfasitza les imatges òptiques i sonores,que descriuen i parlen de situacions davant les quals no es pot reaccionar, elpersonatge no sap com ha d’actuar i el què el caracteritza és la indiferència respecte alquè s’esdevé i la indecisió respecte al què ha de fer. Però la imatge-moviment nodesapareix, simplement s’inverteix el seu paper, ara és conseqüència de la imatge-temps.

Segons Badiou el cinema és una situació filosòfica, en el sentit que posa en relaciódos termes que semblen incompatibles entre si. Aquesta incompatibilitat es veu en elfet paradoxal que el cinema és, per una banda, un art de la imatge, de l’aparença, del’artifici, però, per una altra, aquest art sembla copiar allò real i ens proposa el món talcom és. Des d’aquest punt de vista, no s’allunya gaire de l’antiga relació filosòficaentre aparença i realitat i aleshores apareix la relació entre cinema i filosofia, unarelació que és viva i que consisteix en el fet que el cinema transforma la filosofia, desdel moment que el cinema no és res més que la creació d’una nova idea. Agafant coma referència a Plató, Badiou considera que cinema i filosofia tenen en comú lapurificació de les idees vulgars, ja que tant l’un com l’altra parteixen de materialsheterogenis per quedar-se amb l’essencial.

Pot el cinema ajudar-nos a l’aula de Filosofia?

La nostra resposta és afirmativa i creiem que el seu encontre és fecund, en la mesuraque l’admiració de la qual neix la filosofia troba en el cinema una font que no s’esgota.La nostra proposta no fa distinció entre pel·lícules de culte i d’altres més comercials,perquè creiem que en totes se’ns presenta una visió del món que ens fa plantejarqüestions diverses. És cert que les imatges i els conceptes estan força allunyats, peròles primeres poden originar els segons, al menys això és el que diu Julián Marias enun fragment del discurs llegit en l’acte de la seva recepció pública, el 16- 12- 90, a laReal Academia de Bellas Artes de San Fernando: “Quan vaig escriure un llibre titulatAntropologia metafísica, el més personal dels meus llibres estrictament filosòfics, emvaig adonar de quantes coses li devia al cinema. Moltes idees que allí tenien unaformulació rigorosament teòrica m’havien vingut al cap, tot contemplant pel·lícules oreflexionant sobre elles.”

Però, a més d’acceptar que el cinema causa admiració i que les imatges podenoriginar conceptes, pensem com Cabrera que el sentit del món només es pot captar através d’una combinació estratègica i amorosa, el que ell anomena racionalitatlogopàtica, que significa: “Saber alguna cosa, des del punt de vista logopàtic, noconsisteix només a tenir “informacions”, sinó també a haver-se obert a cert tipusd’experiència i a haver acceptat deixar-se afectar per alguna cosa des de dins d’ellamateixa, en una experiència viscuda”.5 Per fer filosofia amb un film, diu Cabrera, ésnecessari interactuar amb els seus elements lògics, entendre que la imatge enmoviment ens pot transmetre una idea o un concepte, però això no és suficient, call’experiència viscuda, un component cognitiu que no s’afegeix a la informació lògicadisponible.

Això significa que, des d’aquest punt de vista, no s’estableix una dicotomia entre art ifilosofia, no es pensa que l’art és emoció i la filosofia raó, que l’art és subjectiu i lafilosofia objectiva, sinó que la racionalitat és lògica i afectiva al mateix temps. Cabreraparla de filòsofs que no només han problematitzat la racionalitat purament lògica de la 5 CABRERA, Julio. Cine: 100 años de filosofía. Una introducción a la filosofía a través delanálisis de películas. Barcelona. Ed. Gedisa, 1999.


9

filosofia com Nietszche, Schopenhauer, els existencialistes, etc., sinó que hanincorporat el component afectiu a la racionalitat, per això diu que ells:

� Mantenen que per entendre certes dimensions de la realitat no n’hi ha prou endir-les i articular-les lògicament, sinó que han de ser presentadessensiblement.

� Defensen que aquesta presentació sensible ha de produir, a qui hi estableixcontacte, un tipus d’impacte.

� Sostenen que a través d’aquesta presentació sensible impactant s’arriba acertes realitats que poden ser defensades amb pretensió de veritats universalsi que posseeixen sentit cognitiu.

Aquestes tres característiques són, segons Cabrera, definitòries del llenguatge delcinema si el mirem des d’un punt de vista filosòfic. El cinema, vist filosòficament, és laconstrucció de conceptes-imatge entesos com "un llenguatge instaurador que exigeixpassar per una experiència per poder-se consolidar plenament.”6

Són aquests tipus de conceptes els que tenen un component emocional que ensimpacta i que, al mateix temps que ens diuen alguna cosa sobre el món, tenen unvalor cognitiu, persuasiu i argumentatiu. L’eficàcia cognitiva dels conceptes-imatge esdeu a tres peculiaritats del cinema, que són:

� La pluriperspectiva entesa com la capacitat que té la càmera de saltar delpersonatge a el que veu la mateixa càmera, a altres persones o semipersonesque el cinema és capaç de construir.

� El maneig indefinit de les coordenades espacio-temporals de l’acció, queconsisteix a manipular temps i espais, tot avançant o retrocedint.

� El maneig de les connexions o el que és igual, la manera particular deconnectar les imatges entre sí, allò que s’anomena la seqüènciacinematogràfica.

Que raó i emoció estan estretament unides, tal com vol Cabrera, ens ho explicaAntonio Damasio, recent premi Príncep d’Astúries d’Investigació. El neuròlegportuguès, que treballa als EUA, ha desenvolupat investigacions sobre la neurologiade la visió, la memòria i el llenguatge. Afirma que els darrers avenços de laneurobiologia permeten comprendre el processament de les emocions per part delcervell i copsar com aquelles tenen un paper important en la cognició i el control delcomportament humà. En el seu llibre El error de Descartes: la emoción, la razón y elcerebro humano (1995) ens esmenta un cas que mostra el lligam entre raó i emoció:es tracta d’un malalt a qui anomena Elliot, que havia estat operat d’un tumor frontal.Després de l’operació Damasio ens el descriu com una persona serena, capaç dedescriure qualsevol situació com un espectador desapassionat, sense sentir-seimplicat, tot mantenint el seu quocient intel·lectual, la seva memòria o la seva capacitatde calcular, però tot i així hi havia conseqüències terribles pel fet que era incapaç deprendre una decisió, era incapaç de triar. Segons Damasio, això era degut a l’abismecreat entre el coneixement i el sentiment, no hi havia connexió entre l’escorça frontal iel sistema límbic, encarregat de decidir quin camí hem de prendre en cas de dubte.Amb això ens mostra la importància que els sentiments, les emocions i els afectestenen en la nostra vida cognoscitiva. 6 CABRERA, Julio. Opus cit., pàg. 18


10

Fins ara ens hem parat en Cabrera, tot fent una petita incursio en Damasio, la intenciódel qual se centra en el paper que la imatge cinematogràfica juga en el camp de lafilosofia, Christopher Falzon, en canvi, pren una orientació diferent, les seves pròpiesparaules ens en parlen: “El meu interès per les imatges no és tant el paper que laimatge juga en la filosofia sinó més aviat la filosofia que podem discernir de la imatge.Per consegüent, el que em preocupa de veritat és la imatge en tant en quant ésil·lustrativa, en tant en quant capta en un nivell concret quelcom del pensamentfilosòfic”.7

Falzon veu el cinema com una llanterna que ens permet provocar el pensamentfilosòfic a través de la incorporació concreta de problemes i idees filosòfiques en elspersonatges i situacions de la pel·lícula. Però, es pregunta: fent això, no estaremdesfigurant el film? La resposta és negativa, perquè les pel·lícules admeten un alt graude lectures, així a més d’il·lustrar temes filosòfics, ens permeten comprendre quelcomsobre el seu contingut intel·lectual i filosòfic, poden actuar com a correctius d’unpensament massa abstracte i universal i, finalment, “existeix una possibilitat que elsfilòsofs puguin aprendre quelcom de nou”.8

Juan Antonio Rivera9 utilitza el cinema com a mitjà exemplificador del suc teòric quealgunes de les pel·lícules poden aportar al camp de la Filosofia. És un llibre de lecturaobligada, perquè a més de referir-se a autors clàssics de la Història de la Filosofia,n’apareixen d’altres com Nozick, Elster o Rawls, contemporanis tots ells.

8.2.1.2. PROPOSTES METODOLÒGIQUES

Hi ha, segons ens sembla, tres formes d’enfocar el treball de cinema a l’aula. Laprimera consisteix a projectar íntegrament la pel·lícula al grup sencer d’estudiants; lasegona, tot el grup visiona la projecció de capítols triats prèviament pel professor/a i latercera, proposa individualitzar la visiualització.

La primera forma té, al nostre parer, més avantatges que inconvenients, el major delsquals és la manca de temps per desenvolupar el currículum que ens ve marcatd’avantmà. Aquest fet és insalvable, sempre ens falta temps per qualsevol currículumque ha estat, és o serà marcat per l’autoritat educativa, perquè passar per 27 seglesde la història de la filosofia amb tres trimestres, a tot estirar, és feina de TITANS. Aparer nostre caldria prioritzar uns autors o corrents en detriment d’altres, tal i comapunta la prova de Selectivitat i, aleshores, la situació esdevé més factible. És quanens permetem parlar dels avantatges que suposa projectar la pel·lícula al grup sencer ique, segons nosaltres, són de dos tipus: un que fa referència al treball en grup i l’altrea qüestions tècniques.

El visionat conjunt de la pel·lícula potencia que el grup sencer es trobi en les mateixescondicions de visualització, la qual cosa permet parar la pel·lícula en els momentsclaus, comentar o explicar un aspecte concret del film i, sobretot, el treball cooperatiuque a posteriori es pot portar a terme: un treball molt més enriquidor que no pasl’individual. Des del punt de vista de les qüestions tècniques, pensem que els avençostecnològics actuals, ens permeten veure cinema a l’aula amb un alt grau de qualitat,que ara per ara, no té el televisor. El DVD, l’ordinador i el canó de projecció enspermeten un visionat gairebé de sala de cinema. 7 FALZON, Christopher, Opus cit, pàg. 178 FALZON, Ch. opus cit, pàg, 189 RIVERA, J.A. Lo que Sócrates diria a Woody Allen. Madrid, Espasa Calpe, 2003.


11

Malgrat tot, però, donada la dificultat de visionar la pel·lícula durant el temps d’una solaclasse, ja que totes duren més d’una hora, proposem diferents possibilitats:

o Dividir-la en dues parts, la qual cosa ens permet plantejar interrogantssobre la seva continuació i sobre els exercicis que s’han plantejat alvoltant dels temes del film.

o Donar l’oportunitat d’acabar-la de veure a casa, per tal que a la classesegüent es puguin realitzar els exercicis proposats.

o Anar-la veient sense tenir en compte el temps i visionar-la com si estractés d’una antologia, tot veient els fragments com a text incomplet.

La segona proposta, visionar capítols triats pel professor/a, és interessant sobretot pelque fa a pel·lícules que estan relacionades amb el pas d’un moment històric a un altreo d’un canvi de mentalitat a una altra. Aleshores, el professorat pot presentar la tramaargumental de la pel·lícula, per tal que no hi hagi desconnexió entre els capítols triats ila totalitat de la pel·lícula.

La darrera manera que esmentem, la del visionat individualitzat, ens sembla la menysapropiada per vàries raons, entre les quals citem: el fet que no tot l’alumnat pot tenir lapel·lícula al seu abast, la lentitud que pot provocar esperar que tothom hagi vist lapel·lícula i, finalment, el fet que hi hagi alguns alumnes que no l’hagin vist, bé per nodisposar del DVD, bé per manca d’interès.


12

8.3. ANNEX C: PRESENTACIÓ DEL MATERIAL


13

PRESENTACIÓ DEL MATERIAL

� Introducció

El material que presentem tot seguit, parteix de l’experiència docent a les aules deSecundària en les matèries de Filosofia i d’Història de la Filosofia. La pràctica docentd’ambdues matèries és, per molts professionals, una tasca complexa, donats l’alt graud’abstracció que presenten els continguts i la tipologia d’alumnat que arriba a lesnostres aules.

Si bé és cert que entre els alumnes de Batxillerat hi ha una amplia diversitat, podríemdir que una característica estesa entre tots ells és la capacitat d’atendre moltes cosesal mateix temps i la dificultat d’estar molta estona concentrats en un mateix tema.Aquesta forma de fer i de ser es tradueix a les aules en una necessitat de canviar detipus d’activitat durant l’hora lectiva, la classe magistral com a única eina didàctica esfa inviable. Per l’experiència viscuda a les aules, podem dir que els alumnes d’araveuen l’acte de llegir i el de reflexionar com una obligació, però en canvi, són molthàbils en la lectura dels mitjans audiovisuals.

Per això, la proposta de treball “Cinema i Filosofia” pretén revertir en fer més proper iassequible el pensament d’alguns filòsofs de la Història de la Filosofia, així comd’alguns corrents de pensament que han dominat al llarg d‘aquesta Història, amb elsuport de determinades pel·lícules. Partim d’allò concret per enlairar-nos cap a allòabstracte; partim d’allò particular per arribar a l’universal: al concepte, a les idees.

Proposem posar en pràctica el què diu Kant a la seva Lògica, Ak 306, A5: “ell (elprofessor) no ha d’ensenyar pensaments, sinó a pensar; no s’ha de transportarl’alumne, sinó guiar-lo, si es vol que sigui apte, en el futur, a caminar per símateix. Una didàctica semblant l’exigeix la pròpia naturalesa de la Filosofia.”

Com introduir el cinema a l’aula? Per resoldre aquesta qüestió ens referirem alsmitjans tecnològics. La tecnologia ha fet possible l’existència de pel·lícules en DVD,que poden ser visionades amb l’ajut d’un ordinador i d’un canó de projecció (eines queavui dia tenen tots els Instituts), la qual cosa permet projectar una pel·lícula a l’aulaamb dimensions cinematogràfiques i amb bona qualitat d’imatge. Connectar el canó deprojecció a un ordinador és una tasca fàcil que només requereix endollar i desendollarun conjunt de cables. Col·locar el DVD en un ordinador, i així veure una pel·lícula,també és tasca fàcil, ja que segueix el mateix sistema dels DVD,s. Un cop l’ordinadorreconeix el disc, només cal acceptar el que ens demana. És aleshores, quan podemtriar de veure la pel·lícula sencera o alguns capítols concrets, veure-la en versióoriginal o doblada, etc. Un cop hem triat el que volem fer, tenim la possibilitat d’anarenrera, endavant o parar la pel·lícula en qualsevol moment per si desitgem fer alguncomentari especial o volem fixar-nos en algun aspecte en concret, tal i com ja es feiaen el vídeo.

Els criteris que hem seguit per triar les pel·lícules que conformen aquest material hanestat: en primer lloc, que els DVD,s es trobessin al mercat, és a dir, que fossin fàcilsd’aconseguir (bé, a través de l’opció de compra o de lloguer). Segon, que il·lustressinsuficientment els aspectes temàtics de l’autor o del moment històric corresponent. I,tercer i últim, el valor fílmic de la pel·lícula.


14

Tot seguit oferim una taula on hi trobareu el llistat de pel·lícules que hem treballat enels dossiers annexos i la seva vinculació amb els diversos temes de la Història de laFilosofia.

Pel·lícules Temes Aspectes centrals

L’Odisea, Konchalovski,1997

El naixement de la filosofia� El pas del mite al logos� Les primeres preguntes

filosòfiques

La rosa porpra del Caire,Woody Allen, 1985

La filosofia de Plató� La teoria de la participació� El mite de la caverna� La teoria de l’amor

Rei de Reis, Nicholas Ray,1961

La filosofia a l’èpocaromana

� L’abandó del politeisme il’acceptació del monoteisme

� La proclamació de la igualtatde tots els homes

� L’exaltació de la vida interior� La fe en Déu

El nom de la rosa, JeanJacques Annaud, 1985

La filosofia a l’èpocamedieval

� Relació raó i fe� La filosofia d’Occam

Matrix, Andy i LarryWachowski, 1999

La filosofia de Descartes� El dubte metòdic� La hipòtesi del geni maligne� La dualitat ment-cos

Sol davant el perill, FredZinnemann, 1952

L’ètica kantiana� La bona voluntat� El deure� L’imperatiu categòric� L’autonomia de la voluntat

Els documents que presentem tenen dues parts, la primera és el material perl’alumnat, la segona és el material del professorat.

8.3.1. Material per l’alumnat

Donat que iniciem cada unitat amb una pel·lícula, hem optat per començar amb dosfulls diferents: en el primer hi trobem el guió del tema i els objectius a aconseguir, en elsegon, hi ha una referència fílmica completa, amb les fitxes tècnica i artística, així comuna petita sinopsi.

Tot seguit, hi trobem les activitats d’ensenyament-aprenentatge que es divideixen endues parts: l’exploració del film (A i B) i els textos filosòfics (C) relacionats amb el temad’història de la filosofia que es proposa treballar.

Pel que fa a l’exploració del film (apartats A i B) plantegem tres aspectes, que s’aniranrepetint en les successives unitats: full d’observació, pla de discussió i els temes delfilm.

Full d’observació: està pensat per què l’alumnat s’endinsi en la pel·lícula d’una maneraatractiva, però sense abandonar l’aspecte reflexiu. Per això, proposem analitzar lacaràtula o les caràtules de la pel·lícula, els aspectes formals del film (paper dels actors,fotografia, música, disseny d’interiors, etc.) es van alternant en les diverses unitats i,finalment, els noms propis de persones i llocs. Pel que fa a l’anàlisi de la caràtula, lanostra intenció és doble: en primer lloc, que l’alumnat faci ús de les noves tecnologies,


15

sobretot de la navegació per Internet per tal de trobar altres caràtules i, en segon lloc,que l’anàlisi de la o de les caràtules es faci amb la participació de tot el grup classe.

També proposem un treball en equip pel que fa als aspectes formals del film, però aquípensem més amb grups de 3 o 4 persones, cada grup pot treballar un aspecte concret,per exemple, un grup es fixa en els actors, un altre en la fotografia, un tercer en l’ús dela càmera, etc. Un cop s’ha acabat el visionat de la pel·lícula i cada grup ha fet el seutreball en aquest apartat, es dedica una classe a l’explicació per grups de la tascaencomanada. Les dues activitats següents –la dels noms propis i la de altres noms-estan pensades com un treball individual per fer fora de l’aula, perquè exigeixen l’ús debibliografia i la consulta a les biblioteques. Els temes de la pel·lícula estan pensatsperquè cada alumne individualment respongui les preguntes. Pla de discussió: consisteix en un seguit de preguntes, però no es tracta que l’alumnatles vagi responent de manera individual sinó que, en gran grup, vagin dialogant entreells per tal d’anar construint un coneixement més exacte sobre la pel·lícula. Ambrelació a la conducció d’una discussió com la que proposem, recomanem la lectura delllibre de Matthew Lipman i d’altres, Filosofia a l’escola (Ed. Eumo. Vic, 1991)especialment el capítol 7.

Els temes del film: Nosaltres proposem uns determinats temes, que són els que méshan desvetllat el nostre interès, això no vol dir que només siguin aquests, elprofessorat podrà treure i afegir allò que consideri més important, a la llum del que elseu alumnat hagi dit al pla de discussió, quan es fa referència als temes de lapel·lícula. El nostre objectiu en tractar aquest punt és que, a través dels diversosaspectes del film, ens anem apropant a la unitat que volem treballar.

Pel que fa als textos filosòfics relacionats amb la unitat que volem treballar, (apartat C)els plantegem com una reflexió en profunditat respecte dels autors triats. Partim d’unesquema inicial de l’autor o corrent, per proposar dos aspectes: el primer, un breuresum del tema de cada apartat, el segon, consisteix en un o dos textos, ambpreguntes tancades, per cada ítem de l’esquema inicial. En aquest apartat, consideremque es pot fer un treball mixt, alguns textos poden ser llegits i analitzats a l’hora declasse i d’altres poden ser encomanats com a deures per fer a casa.

Som conscients que el resum inicial és molt resum, i valgui la tautologia, però enspermet enquadrar els textos que venen després. I per què preguntes tancades enspodem preguntar? la resposta és perquè l’alumnat ha d’analitzar el text a fons, per talde trobar-hi la resposta, i també conèixer el pensament de l’autor i així poden ser útilspel professorat, que podrà copsar fins a quin punt hi ha hagut una bona comprensióper part de l’alumnat.

Dins de les preguntes tancades n’apareixen dues que es van repetint al llarg de totesles unitats, són: posa títol al text i dóna la teva opinió respecte el text. El sentit de laprimera és aconseguir que l’alumnat trobi la idea principal del text, la tesi, allò quel’autor defensa, pregunta, rebutja, contraposa, etc. La segona es planteja com unintent de reflexió i posicionament per part de l’alumnat respecte del què diu l’autor, dela seva actualitat o no i, fins i tot, del seu acord o desacord.

El material de l’alumnat té dos apartats més: bibliografia i filmografia (D) i alguns webs(E). L’apartat D està pensat per aquell tipus d’alumnat que mostra un interès méselevat per la matèria objecte d’estudi. En el cas de la bibliografia, proposem un llistatde llibres de fàcil lectura, tant poden ser novel·les com assaigs, que tenen una relaciódirecta amb el contingut de la unitat. Pel que fa a la filmografia, hem resenyat tantpel·lícules que es troben fàcilment com d’altres que encara no són al mercat, però que


16

poden aparèixer més endavant. Si les hem desestimat com a fil conductor de la unitatés per dues raons: la primera (en el cas que es trobin fàcilment) perquè sónexcessivament llargues i la segona per no estar disponibles, com hem esmentat mésamunt.

L’apartat E, que fa referència als webs, ens permet entrar en el camp de les TIC imostrar que el món virtual també disposa de material de filosofia on line. El professoraten podrà fer ús segons el seu propi criteri, bé aprofitant l’hora de classe per treballar-hio bé com un recurs fora de l’horari escolar.

És important, però, que, abans del visionat de la pel·lícula, el/la professor/a orientil’alumnat respecte a la temàtica que es tractarà, l’estat de la qüestió i quins són elsobjectius a aconseguir, per altra banda, caldrà aclarir aspectes importants de lesactivitats a través d’orientacions generals sobre: informacions per recollir dades, percomplimentar el qüestionari, per intervenir en els plans de discussió i per realitzar elscomentaris de text.

Finalment, si el professorat ho considera convenient, pot demanar el lliurament deldossier i també una prova posterior sobre els aspectes treballats en el mateix dossier.

8.3.2. Material del professorat

En el material pel professorat hi trobem una introducció i unes orientacions per a laintervenció pedagògica.

A la introducció també hi ha dues parts: la primera consisteix en una aproximació,més o menys llarga, sobre la pel·lícula, el seu director i alguns aspectes formals(ambientació, efectes especials, banda sonora), la segona és la selecció del DVD i, enalguns casos, la nostra selecció personal. Aquest apartat pot ser útil sobretot per tenirreferències sobre les respostes a algunes preguntes dels apartats A i B del materialper l’alumnat. A les orientacions per a la intervenció pedagògica s’hi troben algunes referènciessobre aspectes generals de la pel·lícula i d’altres sobre aspectes particulars de lesactivitats. En aquest darrer punt, hem volgut, sense ànim de ser exhaustius, donarindicacions d’on es poden trobar les respostes i també les respostes a totes lesactivitats proposades, tant a les dels temes de la pel·lícula com a les dels textos, en elbenentès que les respostes a les preguntes sobre aquells són sempre orientatives.L’única pregunta a la que no donem resposta és la darrera, aquella que fa referència a:què en penses de.....?, perquè creiem que qualsevol opinió pot ser acceptada, semprei quan s’argumenti, es conceptualitzi, s’exemplifiqui, s’arribi a conclusions, etc.

L’última part d’aquest material conté una bibliografia més ampla, en alguns casos lareferència d’una altra pel·lícula també apropiada pel tema i, finalment, altres webs.

� Criteris d’avaluació

Els següents criteris per a l’avaluació volen ser uns indicadors per saber quina ha estatl’evolució de l’aprenentatge de l’alumnat al llarg del seu procés. Donat que partim d’untext fílmic, al que acompanyen un seguit d’activitats entre les quals hi ha el comentaride text, distingirem dos aspectes: el relacionat amb el visionat de la pel·lícula i el quefa referència als textos a treballar.


17

Pel que fa al treball amb el visionat de la pel·lícula ens fixarem en els següentsindicadors:

� Comprensió del contingut del text fílmic: ens fixarem en la capacitat del’alumnat per identificar els episodis concrets sobre els quals se li demanenqüestions relatives a aspectes puntuals del film o als seus temes.

� Interpretació del sentit del text fílmic: tindrem com a referència la capacitat del’alumnat per expressar amb les seves paraules el que allí s’hi exposa.

� Participació raonada i respectuosa en relació al pla de discussió que esproposa: tindrem en compte les regles bàsiques per tirar endavant un diàlegfilosòfic.

Pel que fa als textos seguirem els indicadors següents:

� Comprensió del contingut del text per mitjà de la identificació dels problemesque planteja, de l’explicació dels termes bàsics i del reconeixement de les tesis,els arguments que les recolzen i les conclusions que se’n deriven.

� Interpretació del sentit del text, a través de la capacitat d’expressar-lo amb lesseves pròpies paraules i argumentacions.

� Argumentació raonada de la seva pròpia postura en relació al contingut deltext.

La intenció que ens ha guiat en l’elaboració d’aquest material ha estat la de facilitar latasca educativa del professorat d’Història de la Filosofia i la de familiaritzar l’alumnatamb un suport, el cinema, tot relacionant-lo amb la matèria que està estudiant. Peraquesta segona intenció, comptem amb la facilitat de captació que els alumnes tenenrespecte a la imatge en moviment.


18

8.4. ANNEX D:

L’ODISSEA I EL NAIXEMENT DE LA FILOSOFIA


19

MATERIAL DE L’ALUMNAT

LA PEL·LÍCULA

Presentem la pel·lícula L’Odissea de Konchalowsky per treballar la unitat d’Història dela Filosofia, anomenada El naixement de la filosofia, el guió de la qual és el següent:

1. El pas del mite al logos2. Les primeres preguntes filosòfiques3. Els pensadors de Milet4. Els Pitagòrics5. Parmènides6. Heràclit 7. Els pluralistes

La pel·lícula ens serveix per treballar els dos primers punts: el pas del mite al logos iles primeres preguntes filosòfiques, la resta d’apartats són aquí com un aspectenecessari del que anomenen el naixement de la filosofia.

És normal, per tant, que les activitats que es plantegen al voltant dels filòsofs notinguin punt de contacte amb la pel·lícula, sinó amb el que ells van dir o, millor dit, ambel que altres van dir sobre el que ells havien dit. Per això, presentem un seguit detextos amb preguntes relatives al text en qüestió i a l’obra dels autors, encara que n’hihaurà alguna que es relacioni amb la pel·lícula.

Els objectius d’aquesta unitat són:

� Visionar atentament la pel·lícula, per tal de fer-ne una anàlisi posterior d’acordamb les activitats proposades.

� Resumir les característiques socials i culturals que van condicionar elpensament filosòfic d’aquesta època.

� Explicar amb claredat el pas del mite al logos.

� Relacionar, comparar i diferenciar la filosofia del mite i de la religió.

� Plantejar-se i respondre les primeres preguntes filosòfiques en relació ambl’origen de la realitat en els presocràtics.

� Comprendre i analitzar críticament els textos.

� Mostrar una actitud crítica en relació a la temàtica de la unitat.


20

L’Odissea; The Odyssey; La Odisea.10

Gènere: Aventures / Fantasia / Drama

Nacionalitat: USA / Gran Bretanya / Itàlia / Alemanya / Grècia / Turquia / Malta

Any: 1997.

Director: Andrei Konchalovsky

Intèrprets: Armand Assante (Ulisses), Greta Scacchi (Penèlope) Isabella Rossellini(Atenea), Bernadette Peters (Circe), Eric Roberts (Eurímac), Irene Papas (Anticlea),Jeroen Krabbé (Alcinou), Geraldine Chaplin (Euriclea), Christopher Lee (Tiresies),Vanessa L. Williams (Calypso), Nicholas Clay (Menelau), Adoni Anastassopoulos(Perímides), Paloma Baeza (Melanta), Ron Cook (Euribates), Reid Asato (Cíclop).

Productor: Dyson Lovell

Guió: Homer i Andrei Konchalovsky

Fotografia: Sergei Kozlov

Música: Eduard Artemyev

Duració: 180 minuts. 10 El repartiment i la caràtula s’han extret de www. culturalianet.com


21

Qualificació: Apta per tots els públics.

Sinopsi: Aquesta pel·lícula, rodada a Turquia, Malta i Anglaterra, és una adaptació delpoema èpic d'Homer. El món mitològic se centra en les aventures d’Ulisses (ArmandAssante), rei d’Itaca, que comparteix el tro amb Penèlope, amb la qual té un fill,Telèmac. La campanya de Troia l’obliga a romandre lluny dels seus durant molt detemps i, tot i sortir-ne guanyador gràcies a l’estratagema de construir un cavall defusta, s’enfronta als déus i Posidó, déu dels mars, imposa sobre ell i els seus homesuna maledicció terrible: no podran tornar a casa fins que Ulisses no entengui que “elshomes no són res enfront del destí imposat pels déus”, tal com li diu Posidó.

A. EXPLORACIÓ DEL FILM

A. 1. Full d’observació

� Anàlisi de la caràtula del film

Es tracta d’analitzar la caràtula que es tingui a mà, tot tenint en compte elfotograma que anuncia el film: cal analitzar la importància de la imatge triada, quèvol remarcar, la influència que pot tenir en els futurs espectadors. També es podenrecercar d’altres caràtules que d’aquest film hagin aparegut a Internet i que fanreferència a d’altres edicions de la pel·lícula.

� Treballeu en equip per tal de resoldre els següents aspectes de la pel·lícula:

o Ús de la càmera

� Què deu voler indicar que un personatge sigui només enfocat decintura cap a munt?

� Quina diferència creus que hi ha entre l’enfocament anterior i unpla amb només la cara?

� Quins moviments fa la camera quan presenta escenes debatalles?

� Es veuen diferents els personatges si s’enfoquen des de dalt odes de baix? Per què?

o Efectes especials

� Quin efecte et produeix la trobada d’Ulisses amb Eol?� Quins elements creus que s’han utilitzat per caracteritzar el

cíclop Polifem?� Explica, des del punt de vista dels efectes especials el capítol 7:

“perduts en la tempesta”.� Quin paper juguen els efectes especials en la pel·lícula?


22

o Vestuari i decoració

� Fixa’t en els vestits de les dones d’Ítaca. Descriu-los.� Compara’ls amb els de les deesses que hi apareixen.� Descriu la decoració del palau d’Ítaca.� Compara-la amb algun altre ambient que t’hagi interessat

especialment.

� A qui corresponen aquests noms propis?

o Ulisseso Penèlopeo Telèmaco Menelauo Agamèmnono Atenao Príamo Hèctoro Aquil·leso Posidóo Polifemo Èolo Circeo Hermes

� A què corresponen aquests altres noms?

o Ítacao Hadeso Esparta

A.2. Pla de discussió

o Hi ha algun moment de la pel·lícula que t’hagi interessantespecialment? Quin?

o Alguna imatge que t’hagi cridat l’atenció? Quina?o Quins sentiments t’ha despertat?o Quines preguntes et planteja?o Quins són els temes que tracta la pel·lícula?o Quin és, al teu parer, el valor simbòlic?o Quin és el sentit del títol? Té referència amb alguna obra literària?o Per què creus que la passem a classe d’Història de la Filosofia?


23

B. ELS TEMES DEL FILM

B 1. Grècia

Grècia és un país de l’Europa mediterrània que comprèn la part més meridional dela península balcànica. A l’època de la qual parla el film no es tractava d’un paísunificat com ara, sinó d’un altre format per una munió de regnes, cadascun delsquals tenia com a unitat política la Ciutat-Estat, la “polis”.

� Per què creus que, malgrat això, a la pel·lícula sempre es parla de Grècia?� La geografia grega, encara ara, és idèntica a la que es mostra al film. Quina

és aquesta geografia?� En què consisteix una “polis”?

B.2. La guerra

Tan bon punt comença la pel·lícula, després del naixement de Telèmac, arriben aÍtaca els reis Menelau i Agamèmnon. Ulisses fa referència a una guerra.

� De quina guerra es tracta?� Quina ha estat la seva causa?� Qui guanya a qui i gràcies a què?

B.3. El temps / el viatge

El temps de la pel·lícula (3 hores de durada) no té res a veure amb el temps realde les aventures d’Ulisses. El temps del viatge d’Ulisses és un temps pled’aventures, d’emocions, que en uns episodis passa molt a poc a poc i en d’altresdura el que dura un sospir. El viatge és vist per nosaltres com un itinerari detornada cap a Ítaca, però per ell pot ben bé ser un viatge interior, cap a la sevapròpia coneixença.

� Quan temps dura el seu viatge?� Per què el temps mesurat per Ulisses (“fa cinc dies que sóc aquí”) no

correspon amb el de Circe (“fa cinc anys, no cinc dies”)?� Quina simbologia té el llarg viatge d’Ulisses?� El viatge comporta perills, però és Ulisses el seu propi perill? Per què?

B.4. La saviesa o astúcia d’Ulisses

Segons sembla a la pel·lícula, la saviesa és un do que els déus donen als homes iles dones. Des del punt de vista filosòfic, la saviesa és admiració, investigació,recerca del per què, anar més enllà del que es veu i es creu saber.

� En el cas d’Ulisses és saviesa o astúcia? Per què?� Remarca algun episodi de la pel·lícula on es mostri la saviesa. � Què vol dir Èol quan li diu: ”ets el primer mortal que utilitza el cap i

comprèn que sempre hi ha alguna cosa per aprendre”?


24

B. 5. El mite

Segons Carlos García Gual11, un mite és un relat tradicional que fa referència al’actuació memorable i exemplar d’uns personatges extraordinaris (éssers divins,herois) en un temps prestigiós i llunyà.

� En quina època se situa Homer, l’autor de l’Odissea, l’epopeia que serveixde base a la pel·lícula?

� D’on ve el nom d’Ulisses, si la pel·lícula es diu Odissea?� Quina és l’actuació memorable d’Ulisses?� És Ulisses un déu o un heroi? Com ho saps?� Per què Posidó el condemna a anar a la deriva i a no arribar a Ítaca?

Aquest relat tradicional, que ha estat transmès a través de les generacions, té uncaràcter dramàtic (creació i destrucció de móns, aparició de déus i herois, topadesamb monstres) i exemplar.

� Ulisses parla al llarg del film del món que ha construït, quin és aquest món?

� Atena, Posidó Hermes i Èol són déus, quin paper tenen en relació aUlisses?

� ¿Lliga aquest paper amb el fet que Atena és la deessa de la saviesa, laintel·ligència, les arts i les ciències, que Posidó ho és dels mars i les aigües,que Èol ho és dels vents i que Hermes és el missatger dels déus? Per què?

� Els déus apareixen, gairebé sempre amb figura humana, tenen altresaspectes dels humans? Si és que si, digues quins?

11 GARCIA GUAL, Carlos. La Mitología. Interpretaciones del pensamiento mítico. Barcelona.Ed. Montesinos, 1987.


25

C. TEXTOS FILOSÒFICS RELACIONATS AMB ELSPRESOCRÀTICS

1. El pas del mite al logos2. Les primeres preguntes filosòfiques3. Els pensadors de Milet4. Els Pitagòrics5. Parmènides6. Heràclit 7. Els pluralistes

C. 1. El pas del mite al logos

Així s’anomena el moment en que a Grècia es van abandonar les explicacionsmítiques per donar pas a explicacions racionals. Això va tenir lloc al segle VI a.C. a lafranja costanera de l’Àsia menor, anomenada Jònia.

Els grecs d’aleshores eren una societat que vivia del comerç, gràcies al quals’intercanviaven mercaderies i també idees, eren persones que van generalitzar l’ús dela moneda i tota la capacitat abstractiva que això implica. Aquesta societat, elsavantpassats de la qual s’havien educat i format amb les obres d’Homer –no en elsllibres religiosos -, va deixar de banda explicacions mítiques sobre l’origen de lescoses i va cercar nous camins per trobar noves respostes basades en la raó. El tercer iúltim element important dels gres d’aleshores és l’organització social en polis. La poliso Ciutat-Estat és el lloc on els ciutadans es posen d’acord per regular les accions entreles persones en una reunió anomenada assemblea.

C.1.A. TEXT: Diàleg extret del capítol 4, anomenat “El crit de Posidó“Ulisses.- Déus dels mars i dels cels, podeu veure que he conquerit Troia¡. Jo, Ulisses,un home de carn i ossos, de ment i esperit. No us necessito. Faig el que vull.Posidó.- Ulisses, per què em desafies?U.- Qui ets?P. Sóc jo, Posidó, déu de les profunditats del mar. T’has oblidat que et vaig ajudar?U.- Em vas ajudar? Durant 10 anys vas jugar amb nosaltres, durant 10 anys vas deixarque caigués sang a les teves ribes.P.- Però, fou la meva serp la que va fer callar Laocont, si no el teu cavall no haguésservit de res. I encara et negues a donar-me les gràcies¡ Oblides que un home no ésres sense els déus. Pagaràs aquesta ofensa i la teva arrogància. Aniràs eternament ala deriva pels mars, mai més no tornaràs a veure les ribes d’Ítaca.U.- No podràs detenir-me.P.- Sofriràs.”

� Com es pot caracteritzar l’actitud d’Ulisses respecte del déu Posidó?� Quin sentit pot tenir l’afirmació - “Jo, Ulisses, un home (...) de ment i esperit”-

en el marc del pas del mite al logos?� En termes filosòfics, el pas del mite al logos consisteix a abandonar la

necessitat per entrar en el regne de la llibertat, explica com es mostra això enel diàleg.

� Quin títol li posaries al text?� Dóna la teva opinió respecte a aquest diàleg.


26

C.1.B. TEXT: “Que no parlem d’una ciència productiva és evident ja pels primers quevan filosofar. Perquè, tant ara com quan els homes van començar a filosofar, ho vanfer impulsats per l’admiració: al començament admirats de les coses sorprenents mésa l’abast; més endavant, avançant a poc a poc i amb dubtes més grans, sentint-seperplexos davant els canvis de la lluna i els relatius al sol i a les estrelles, i tambérespecte a l’origen de l’univers. Però aquell que dubta o s’admira reconeix la sevaignorància, (per això també qui estima els mites és d’alguna manera filòsof: ja que elmite és format de components admirables). Perquè si van filosofar per defugir de laignorància, és manifest que fou a causa del coneixement que perseguiren saber, i no acausa de cap utilitat.” ARISTÒTIL, Metafísica, llibre I, cap. II

� La triada –admiració, ignorància i coneixement- és, segons el text, noméspròpia de la filosofia? Per què?

� Diries que Ulisses mostra en algun moment de la pel·lícula alguna d’aquestestres actituds? Quina o quines?

� La filosofia no és una ciència productiva diu el text, ho és el mite?� Quin títol li posaries al text?� Digues la teva opinió respecte el text d’Aristòtil.

C. 2. Les primeres preguntes filosòfiques

Una de les primeres preguntes filosòfiques va ser: ¿hi pot haver per sota de tota ladiversitat existent quelcom que no canviï mai?. És a dir, ¿tot el que existeix, podriaestar compost a partir d'un o múltiples elements invariables? Directament relacionat amb això, es plantejà la suposició següent: si és cert que hi haun o varis elements que romanen a tots els canvis que es produeixen a la natura,llavors, ¿les coses canvien realment o dir això és només una forma de parlar de larealitat percebuda?La tercera qüestió: ¿què mereix més confiança allò que ens mostra la percepciósensible o allò que descobrim mitjançant el pensament, tot i que no ho puguempercebre?

C.2.A.TEXT: “ Els primers que es van dedicar a la filosofia van considerar principisnomés aquells que es donen sota l’espècie de la matèria. D’allò que estan constituïtstots els éssers, d’on provenen en arribar a ser i allò on tornen quan finalment esdesfan, persistint en ells la substància amb les seves modificacions variables (...). Isegons això, creuen que en realitat res no neix ni arriba a desfer-se, tot suposant queaquesta primera natura subsisteix sempre, de la mateixa manera que no se’ns acut dirque Sòcrates neix quan es fa maco o quan es fa músic, ni diem que mor quan perdaquestes maneres de ser, donat que el subjecte d’aquests canvis, el mateix Sòcrates,roman en el seu ésser; tampoc podem dir expressions semblants respecte dels altreséssers. Així doncs, és necessari que hi hagi una primera natura, única o múltiple, de laqual procedeixin totes les altres coses, quedant-ne ella salvada.” ARISTÒTIL,Metafísica. I, 3.

� Et sembla que les preguntes que hi ha abans del text, són les que es van ferels primers filòsofs? Justifica la resposta.

� Són iguals aquestes preguntes a les que es poden fer a partir de la pel·lículaque has vist? Per què?

� Seguint el text, acaba la frase: el fonament últim de tota la multiplicitat canviantque se’ns apareix davant dels sentits és ...........................

� Quin títol li posaries al text?


27

� Dóna la teva opinió respecte al text.

C.2.B.TEXT: “Hi ha uns temes essencialment mítics, els que fan referència alcomençament de les coses (...) i els que fan referència al final de tot (...). Però elsmites expliquen també la causa de molts usos i costums, de més o menys importància,que són d’interès col·lectiu. Els mites tracten del començament, de l’arkhé, i de lescauses, aitíai, de l’univers i, en especial, de la vida humana. En aquest interèsexplicatiu i etiològic (aitías-légein) pateixen posteriorment la competència de la filosofiaen la cultura grega (des del segle VI a.C.).” GARCÍA GUAL, Carlos. La Mitología.Interpretaciones del pensamiento mítico.

� Com s’exemplifica en el text que el mite és l’avantpassat directe de la filosofia?� Com s’exemplifica en la pel·lícula que els mites parlen “en especial, de la vida

humana”?� Per què els mites “pateixen posteriorment la competència de la filosofia en la

cultura grega (des del segle VI a.C)”.?� Quin títol li posaries al text? � Dóna la teva opinió respecte al text.

C. 3. ELS PENSADORS DE MILET

Milet era la ciutat més rica de l’espai helè. Estava situada a la franja costanera del’Àsia Menor i del seu port sortien naus que anaven des de la Mar Negra fins a lescostes d’Hispània i d’Àfrica, portant a terme una activitat comercial molt intensa. D’Allísón Tales, Anaximandre i Anaxímenes que, tot fixant-se en la natura de les coses, vanvoler saber si hi havia un únic element que pugues ser el primer principi o arkhé .

TALES DE MILET

Tales, segons Aristòtil –un filòsof força més posterior -, va ser el primer que es vadedicar a l’estudi de la naturalesa per tal de saber si hi havia un únic principi o arkhé apartir del qual es podia haver originat tot, si aquest principi es mantenia i si tot tornavaa ell, malgrat el canvi aparent. Va pensar que aquest primer principi era l’aigua, unamena de fluid que ho amarava tot.

C.3.A. TEXT: “Tales, el fundador d’aquesta filosofia, afirmava que el primer principi eral’aigua. Per això, va afirmar que la terra descansa sobre l’aigua. Va arribar a aquestaidea probablement en observar que l’aigua és l’aliment de totes les coses, que fins i totallò calent prové d’ella i que tot animal viu de la humitat, i allò de que totes les cosesprocedeixen és, evidentment, el primer principi de totes elles.” ARISTÒTIL, Metafísica.I, 3.

� Les raons per les quals va suposar que l’aigua era el primer principi són detipus fisiològic o meteorològic? Per què?

� A la pel·lícula, l’aigua (el mar) hi és present gairebé sempre, et semblaestrany que Tales pensi que l’aigua és un principi de vida? Justifica laresposta.

� Si l’aigua és l’origen de la resta d’elements de la naturalesa (la terra, el foc,etc.). Com s’explica la transformació d’una cosa en el seu contrari, perexemple, com pot ser que de l’aigua hi sorgeixi el foc, que és el seuoposat?


28

� Quin títol li posaries al text? � Dóna la teva opinió respecte al text.

ANAXIMANDRE DE MILET

Aquest deixeble de Tales considera que l’àpeiron, és el primer principi de totes lescoses. Àpeiron vol dir “allò il·limitat, allò indefinit” i es caracteritza per ser infinit,indestructible, etern i permanent. Estem davant d’un element que no és ni terra, niaigua, ni aire ni foc, ni tampoc una combinació d’aquests, tot i que es tracta d’unelement material, animat per un moviment etern, que engendra les coses i els infinitsmóns a través d’un procés de separació de contraris.

C.3.B. TEXT: “Aquest va dir que el principi i element de les coses existents eral’àpeiron, essent el primer en fer servir aquest nom de principi material. ( A més a més,va dir que el moviment en el que resulta que neixen els cels era etern... ) Va dir quel’àpeiron contenia la causa del naixement i destrucció del món.” KIRK y RAVEN12, nº103 C.

� És imaginatiu, per part d’Anaximandre, proposar una substància indeterminadacom a primer principi de totes les coses? Per què?

� Podem imaginar l’àpeiron? Per què?� Quin títol li posaries al text?� Dóna la teva opinió respecte al text.

ANAXÍMENES DE MILET

El darrer pensador de Milet és un deixeble d’Anaximandre que va tornar a la posturade Tales, en el sentit que el primer principi ha de ser un element material concret ideterminat: l’aire. De l’aire sorgeixen tota la resta de coses a través d’un procés queconsisteix en la seva rarefacció i en la seva condensació.

C.3.C. TEXT: “ Anaxímenes de Milet, fill d’Euristrat, deixeble d’Anaximandre, diu, comaquest, que la naturalesa del primer principi és una i infinita, però no indefinida, comell, sinó definida i l’anomena aire: es distingeix en la seva naturalesa substancial perrarefacció i per condensació. En fer-se més subtil es converteix en foc i en vent, si esdensifica més, a continuació en núvol; si es condensa més es converteix en aigua,després en terra, després en pedres i la resta dels éssers sorgeixen d’aquestessubstàncies. Diu també que el moviment és etern i per mitjà d’ell neix també el canvi.”TEOFRAST, ap, SIMPLICI Física 24, 26

� Quines són les característiques de l’aire segons Anaxímenes.� A la pel·lícula, l’aire, el vent etc. tenen un paper molt important, estableix una

correlació entre això i el fet que l’aire sigui el primer principi per Anaxímenes.� Quina és la teva opinió respecte de la teoria de la condensació i la rarefacció

de l’aire, en relació a l’origen de les coses?� Quin títol li posaries al text? � Què en penses de la teoria d’Anaxímenes?

12 KIRK i RAVEN, Los filósofos presocràticos. Madrid. Ed. Gredos, 1969.


29

C. 4. ELS PITAGÒRICS

Els dos aspectes més importants de la filosofia d’aquest grup són: la religiositat i lateoria dels nombres. La primera considera que l’ànima és immortal, transmigra iprogressa a través de successives reencarnacions; la segona afirma que els nombressón el primer principi de totes les coses, ja que aquestes es poden formularmatemàticament, tant numèricament com geomètricament.

C.4.A. TEXT: ”Van fer-se especialment famoses les (manifestacions) següents: enprimer lloc, la seva afirmació que l’ànima és immortal; en segon lloc, que es canvia enuna altra classe d’éssers vius que, a més a més, tornen a esdevenir cada certsperíodes i que no hi ha res absolutament nou; finalment, que tots els éssers vius hande ser considerats parents. Sembla, en efecte, que va ser Pitàgores el primer enintroduir aquestes creences a Grècia.” KIRK i RAVEN13, nº 271.

� A la pel·lícula es parla d’immortalitat, té, aquest concepte, el mateix sentit que perals pitagòrics?

� Coneixes alguna cultura en la que es parli de reencarnació, tal com s’afirma altext? Quina?

� En el text es diu que “va ser Pitàgores el primer en introduir aquestes creences aGrècia”. Quina relació és pot establir entre els conceptes “creença” i “mite”?

� Quin títol li posaries al text? � Dóna la teva opinió respecte al text.

C.4.B. TEXT: “Els anomenats pitagòrics es van dedicar a la matemàtica ... Absortspels estudis de la matemàtica van arribar a creure que els principis del números erenels principis de tots els éssers ... Els elements del número són el parell i el senar.D’aquests, el primer és il·limitat i el segon limitat, i la unitat participa d’ambdós, perquèés a la vegada parell i senar. D’altres pitagòrics admeten deu principis coordinadorsentre si... L’Univers astronòmic sencer és una combinació harmònica de números.”ARISTÒTIL, Metafísica. I, 5.

� Quin salt s’ha donat entre els milesis i els pitagòrics, des del punt de vista de l’arkhé?

� Com expliquen els pitagòrics que els principis dels números són els principis delséssers?

� Exposa sintèticament la teoria pitagòrica dels oposats. � Quin títol li posaries al text? � Dóna la teva opinió respecte al text.

C. 5. PARMÈNIDES

Parmènides d’Elea és autor d’un poema que porta per títol Sobre la naturalesa, en elqual s’hi troben referències a Anaxímenes (la seva doctrina de la condensació i de lararefacció suposava l’existència del no res), Heràclit (la seva afirmació que totes lescoses acaben transformant-se amb els seus contraris troba lloc en la via dels homesignorants que vaguen bicèfals) i els pitagòrics (les característiques de l’ésser, segonsParmènides, són les de la columna esquerra de la Taula dels Oposats).

13 KIRK i RAVEN, Opus cit.


30

Tradicionalment s’ha dit que el Poema consta d’un Proemi (introducció al·legòrica) idues parts o vies d’investigació (la Via de la Veritat i la Via de l’Opinió). El Proemipresenta, de manera al·legòrica, el viatge que el poeta fa a la recerca de la veritat. A laVia de la Veritat formula tres premisses, només una de les quals és vertadera segonsl’autor (l’ésser és i el no - ésser no és), l’altra és totalment impracticable (el no - ésserés i és necessàriament no - ésser) i la tercera és la que segueixen els mortals (l’ésserés i el no - ésser és), però que no porta a la Veritat. D’aquesta manera, Parmènidesexposa el principi de contradicció (“una cosa no pot ser i no ser al mateix temps), quetanta importància tindrà posteriorment, tant a nivell lògic com metafísic. A la Via del’Opinió, Parmènides s’ocupa dels objectes dels sentits. Segons Kirk i Raven14, ladiferència principal entre els objectes de raó i els objectes dels sentits rau en que“mentre en el cas dels objectes de la raó l’acceptació d’un dels termes d’un parell decontraris implica lògicament l’eliminació de l’altre, en el cas dels objectes dels sentits,l’acceptació d’un implica també l’acceptació de l’altre.”

C.5.A. TEXT: “I em va rebre la deessa benèvola, amb la seva mà va agafar la mevamà dreta i em va parlar tot dient-me: “Oh jove ... cal que ho aprenguis tot, tantl’impertorbable cor de la Veritat ben rodona com les opinions dels mortals, en les queno hi ha creença vertadera. (...) Doncs bé, jo et diré – i tu en escoltar el meu relat,trasllada’l - els únics camins de recerca pensables. El primer, que el que És és i que elNo–ésser no és, és el camí de la persuasió (ja que acompanya la Veritat); l’altre, queno és i és necessàriament No-ésser, aquest, t’ho asseguro, és un camí impracticable.”PARMÈNIDES, Sobre la natura. ( a KIRK I RAVEN)

� Aquest fragment fa referència a una deessa i a la pel·lícula també hi apareixendéus, quines semblances o diferències trobes entre aquesta deessa i Atena,per una banda, i entre aquesta i Posidó o Èol, per una altra?

� Quin significat té l’expressió “l’impertorbable cor de la veritat ben rodona”?� I la de “les opinions dels mortals, en les que no hi ha creença vertadera”?� Quin títol li posaries al text? � Dóna la teva opinió respecte al text.

Al text anterior hi trobem una disjuntiva, hem d’escollir i, en funció del camí triat,arribarem a una conclusió determinada. Si agafem la primera part de la disjunció, queés la que agafa Parmènides, la deducció lògica ens porta, de manera circular, aafirmar tot el que ell diu sobre l’ésser, que és el que tenim al fragment següent.

C.5.B. TEXT: “Al discurs només li queda un camí: que l’ésser és (...) En això hi haindicis que l’ésser és inengendrat i indestructible , tot complet, únic en la seva espècie iimmòbil i sense fi.” PARMÈNIDES, Sobre la natura. ( a KIRK I RAVEN)

� Parmènides demostra que l’ésser és inengendrat de la següent manera: Ho és,ja que si no ho fos, hauria de procedir d’alguna cosa que és o d’alguna que noés. Si agafem el primer cas, d’alguna cosa que és, aleshores no s’engendrasinó que continua essent. Si agafem el segon, d’alguna que no és, això ésimpensable perquè, ¿com el què no és pot engendrar l’ésser?, per tant, l’ésserés inengendrat. Demostra, seguint la mateixa lògica, per què l’ésser ésindestructible?

� Per què és únic? Se’n desprèn d’això la negació de la pluralitat?

18. KIRK i RAVEN, Opus cit.


31

� Per què és immòbil? Implica aquesta afirmació que Parmènides negal’existència del moviment?

� Per què és complet? Se’n desprèn d’això la negació del buit?� Quin títol li posaries al text? � Dóna la teva opinió respecte al text.

C. 6. HERÀCLIT

Tot i que Heràclit parla de l’ arkhé (el foc, per a ell) igual que els altres presocràtics, lesseves teories més conegudes van ser les de l’esdevenir, el logos i la contradicció. Elfoc, primer principi, es transforma incessantment (l’esdevenir), tot donant lloc a ladiversitat existent. El Logos és la llei o raó que regeix aquest moviment continu,aquesta llei és entesa com una lluita entre oposats que, tal com defensava a la teoriade la contradicció, existeixen, però tot depenent l’un de l’altre, ja que són lamanifestació d’una mateixa cosa.

C.6.A. TEXT: “ Aquest Cosmos (el mateix per tots els éssers) no l’ha creat cap déu nicap home, sinó que sempre va ser, és i serà foc etern, que s’encén amb mida is’apaga amb mida.” Fr. 30

“Heràclit diu en alguna part que totes les coses es mouen i res resta quiet i, totcomparant les coses existents amb el corrent d’un riu, diu que no podries submergir-tedues vegades en el mateix riu.” PLATÓ, Cràtil, 402 a.

“Els contraris s’harmonitzen i, de la diversitat, en resulta la més bella harmonia, i tot haestat engendrat per la discòrdia.” Fr. 8

“Després d’escoltar el logos, i no a mi, és savi reconèixer que totes les coses en sónuna.” Fr. 50

� Nosaltres veiem en el foc un element destructiu, ho és per a Heràclit? Per què?� La discòrdia, la guerra és una explicació bàsica en Heràclit. Quin sentit té que

la discòrdia ho engendri tot? Es pot relacionar amb la pel·lícula? Per què?� Si, segons Heràclit, podem parlar de contraris ¿com és que “després d’escoltar

el logos (...) és savi reconèixer que totes les coses en són una.”?� Quin títol li posaries al text?� Dóna la teva opinió respecte al text.

C. 7. ELS PLURALISTES

Són filòsofs que intenten conciliar l’ésser de Parmènides i l’esdevenir de què parlavaHeràclit, dues postures aparentment antagòniques. La solució a aquest antagonismepassa per afirmar que l’origen de tot es troba en una pluralitat de principis que, tot itenir les característiques de l’ésser de Parmènides, es combinen entre si. Els canvisque observem no consisteixen en transformacions aquests principis, sinó en simplescombinacions i recombinacions d’ells mateixos. Aquestes combinacions es donengràcies a unes forces externes: amor-odi (Empèdocles), noûs (Anaxàgores) i el buit(atomistes).


32

EMPÈDOCLES

C.7.A. TEXT: “Escolta primer a les quatre arrels de totes les coses: al brillant Zeus (elfoc eteri); a Hera, que dóna vida (la terra); a Aidoneu (l’invisible, l’aire) i a Nestis(l’aigua), les llàgrimes de la qual són una font de vida pels mortals.” AECI, I, 3, 20 (...)“Postula quatre elements materials, foc, aire, aigua i terra, tots eterns, que augmenten idisminueixen per mig de la mescla i la separació; però els seus autèntics primersprincipis, els que els inspiren el moviment, són l’Amor i l’Odi. Els elements sónconstantment sotmesos a un canvi alternant, mesclant-se unes vegades per obra del’Amor i separant-se d’altres per l’acció de l’Odi; els seus primers principis, enconseqüència són sis.” SIMPLICI, Física. 25, 21

� Quines reminiscències mítiques trobem al text?� Quines novetats hi ha en la filosofia d’Empèdocles en relació als filòsofs de

Milet? � Quines relacions hi ha entre Empèdocles i Heràclit? � Posa títol al text.� Dóna la teva opinió respecte al text.

ANAXÀGORES

C.7.B. TEXT: “Els grecs mantenen una opinió errònia sobre el naixement i ladestrucció; ja que cap cosa no neix ni mor, sinó que tot és resultat de la mescla i ladivisió. I, en conseqüència, haurien d’anomenar mescla al naixement i separació a lamort.” SIMPLICI, Física. 163, 20. “ Aquest [Anaxàgores] va postular un nombreindefinit de principis, les homeomeries. (...) Sembla que Anaxàgores va manteniraquesta teoria perquè va acceptar com a vertadera l’opinió comuna dels físicsrespecte a que res arriba a ser partint del que no és (...) Arriben, a més a més, a lamateixa conclusió tot partint del fet que els contraris procedeixen els uns dels altres;l’un ha d’haver existit ja en els altres; perquè si tot el què arriba a ser procedeix del queés o del que no és – i és impossible que sorgeixi del que no és- van creure que seseguia necessàriament l’altre extrem de l’alternativa, a saber, que les coses arriben alser a partir de les coses que existeixen i que són presents encara que no sónperceptibles als nostres sentits, degut a la petitesa de la seva mida. I perquèobservaven que tot procedia de tot, afirmen que tot està mesclat en tot. Les coses esmanifesten, no obstant, diferents entre si i reben noms diferents segons la naturalesade la cosa que numèricament predomina entre els innombrables constitutius de lamescla.” ARISTÒTIL, Física. A4, 187a23.“Totes les altres coses tenen una porció de tot, però la Ment (Nous) és infinita,autònoma i no està mesclada amb res, sinó que ella sola és per sí mateixa. (...) LaMent governa totes les coses que tenen vida, tant les més grans com les més petites..”SIMPLICI, Física. 164, 20

� En aquest text hi trobem referències als físics, a quins, en concret, es podiareferir Anaxàgores?

� En què et bases a l’hora de fer aquest llistat? � Busca informació en relació a la Ment (Nous) i el seu paper en la teoria

d’Anaxàgores.� Posa títol al text.� Digues la teva opinió respecte al text.


33

LEUCIP I DEMÒCRIT

C.7.C. TEXT: “Leucip i el seu company Demòcrit van mantenir que els elements sónel ple i el buit, als quals van anomenar ésser i no-ésser, respectivament. L’ésser és plei sòlid; el no-ésser és buit i subtil. Com que existeix tant el buit com els cossos, sesegueix que el no-ésser existeix igual que existeix l’ésser. Tots dos junts constitueixenles causes materials de les coses existents.(...).” ARISTÒTIL. Metafísica. A4, 985b4.“Aquests àtoms [l’ésser o el ple] es mouen en el buit infinit, separats uns dels altres idiferents entre sí en figures, mides, posició i ordre; en trobar-se els uns amb els altresxoquen i alguns són expulsats, mitjançant sacsejades, a l’atzar en qualsevol direcció,mentre que els ’altres, entrelligant-se mútuament en consonància amb la congruènciade les seves figures, mides, posicions i ordres, es mantenen units i així originen elnaixement dels cossos compostos.” SIMPLICI. De caelo. 242, 21 (continuació de 556)

� Parmènides diu: “l’ésser és i el no-ésser no és”, ho mantindrien Leucip iDemòcrit? Per què?

� Encara que estem molt lluny dels temps en que va succeir el que ens relata lapel·lícula, hi ha alguna imatge en ella que et suggereixi aquesta idea de buit? Siés que si, quina i per què? I si és que no, Justifica-ho.

� En quina mesura et sembla que aquesta teoria té una certa modernitat?� Posa títol al text.� Digues la teva opinió respecte al text

D. BIBLIOGRAFIA I FILMOGRAFIA

Per si en vols saber més et suggerim un llistat de llibres fàcils i de pel·lícules que vanen la mateixa línia.

LLIBRES

FARRINGTON, B. Ciencia y filosofia en la antiguedad. Barcelona. Ed. Ariel, 1971.GRAVES, R. La guerra de Troya. Barcelona. Muchnik. El Aleph Editores S.A. 2002.GRAVES, R. La hija de Homero. Barcelona. Edhasa, 1987.HOMERO, La Odisea. Madrid. Ed. Cátedra S.A., 1988.

PEL·LÍCULES

� Fúria de Titans, Clash of Titans, Furia de Titanes1981, Estats Units, 118 minuts. Director: Desmond Davis. Interprets: Harry Hamlin,Lawrence Olivier, Ursula Andrews.SINOPSI: Perseu i la seva mare són protegits per Zeus (pare del nen), davant la fúriad’Acrisi, l’avi de Perseu i governador d’Argos, la qual és arrasada per Zeus. PeròPerseu no està tranquil en el seu nou lloc, perquè la deessa Thetis, que vol vengar-sede Zeus per haver castigat el seu fill Calibos amb una enorme deformitat, l’abandona ala seva sort. Zeus, quan coneix la notícia, vol ajudar el seu fill. Pot ser interessant percopsar el paper dels déus en la vida dels homes i el paper de la mitologia en lasocietat grega.


34

Troia, Troy, Troya

2004, Estats Units, 165 minuts. Director: Wolfgang Petersen. Interprets: Brad Pitt,Orlando Bloon, Eric Bana, Diane Kruger.

SINOPSI: La pel·lícula narra la guerra de Troia, que va ser desencadenada pel fet queel príncep de Troia, Paris, va enamorar-se de la reina d’Esparta, Helena, i va raptar-la.Aquest insult cap al rei d’Esparta, Menelau, no queda en va i les ciutats-estat greguess’uneixen per plantar cara a l’enemic i tornar Helena a Esparta. És interessant permostrar-nos un aspecte important de la Grècia arcaïca.

E. ALGUNS WEBS

http://www.filosofia.net/materiales/rec/griega.htm Hi trobem informació des delspresocràtics fins al neoplatonisme.

http://www.geocities.com/Athens/Parthenon/5917/fil_gri1.htm Hi trobem un breu resumdels presocràtics.

http://www.xtec.es/recursos/filosofia/index.htm Conjunt de pàgines elaborades perdiferents professors sobre la filosofia. Aquest web està pensat per ser plantejat com adiscussió i diàleg.

http://www.filosofia.net/materiales/rec/griega.htm

http://www.geocities.com/Athens/Parthenon/5917/fil_gri1.htm

http://www.xtec.es/recursos/filosofia/index.htm


35

MATERIAL DEL PROFESSORAT

INTRODUCCIÓ

Presentem la pel·lícula L’Odissea com una introducció al món grec, abans delspresocràtics, per tal d’establir de manera viscuda la seva mitologia i per podertreballar: el pas del mite al logos i les primeres preguntes filosòfiques.

L’Odissea planteja el llarg retorn d’Ulisses a Ítaca com a fruit d’una maledicció quePosidó, déu dels mars, imposa a ell i als seus homes, pel fet que Ulisses, portat perl’eufòria d’haver guanyat els troians, blasfema contra els déus.

El viatge de tornada és llarg (20 anys) i, tal com diu Tirèsies, l’endeví, té un objectiuper a Ulisses, tot i que aquest no ho sap: “la teva vida consisteix en aquest viatge,només quan entenguis això comprendràs el sentit de la saviesa”. Ulisses aprèn el queli diu Tirèsies i diferencia entre astúcia i saviesa, al mateix temps que entén que lafelicitat es troba en aquesta última.

Konchalovsky tria un desenvolupament lineal de l’acció, que comença amb elnaixement de Telèmac i acaba amb la tornada d’Ulisses a Ítaca, després d’exposar-nos el motiu de la seva sortida, la guerra de Troia, i gairebé tots els avatars del seuviatge. La seva adaptació és força fidel a l’obra d’Homer, així el director que, per forçaes veu obligat a contraure-la (és impossible seguir-la pas per pas en una versiócinematogràfica), segueix Homer quan fa que sigui el mateix Ulisses qui expliqui laseva història en primera persona.

Tot i que no s’inclou l’episodi de les sirenes, que l’episodi del país dels lotòfags estàunit al de Circe i que l’arribada i estada d’Ulisses a Feàcia està resolta de manera moltbreu, la resta és molt fidel. Un exemple força ben aconseguit és el del cíclop Polifem,sobretot amb l’estratagema a la qual recorre Homer, que fa que Ulisses li digui aPolifem que el seu nom és “ningú” (recordem que aquí hi ha un joc lògic, perquè “ningúno és un nom, sinó un quantificador) i l’estratègia de sortir de la cova lligats a sota decada ovella del ramat.

L’Ulisses que presenta el director és molt racional i astut, poc respectuós amb els déusi molt cregut de la seva capacitat imaginativa per resoldre els problemes que se li vanpresentant.

L’ambientació és força acurada: els palaus reprodueixen formes arquitectòniques del’època (estil micènic, egipci, etc.), els pentinats i els vestits ens recorden aquestescultures.

Els efectes especials són força eficaços, sobretot pel que fa a la presentació d’algunsdéus (Posidó, Èol, Hermes, etc.) i de monstres com Escil·la i Caribdis, a la segona partde la pel·lícula.

M’atreveixo a afirmar que Ulisses pot ser un precedent dels primers filòsofs, perquè,tot i haver estat educat en el capteniment respecte dels déus, gosa desafiar-los imalgrat que, per sortir de la maledicció, els torna a honorar, se’ns presenta com unhome savi, que sap usar el seu cap. En paraules d’Èol: “ets el primer mortal que utilitzael cap i comprèn que sempre hi ha alguna cosa per aprendre”.


36

Al final de la pel·lícula se’ns mostra com un home savi i pacient, que pretén traspassaraquestes qualitats al seu fill Telèmac.Segons Carlos García Gual15, Ulises és el darrer heroi antic i el primer heroi modern,més humà, de caràcter complex, astut, mentider, seductor i pacient. El mateix autorafirma que “els filòsofs cínics i els estoics van admirar Ulisses com un model deresistència davant dels cops de la fortuna, com un heroi pacient i versàtil, solitaricercador d’una glòria personal i sempre digne.”

Selecció DVD

L’Odissea és una pel·lícula que té una durada de 3 hores. La nostra selecció personales cenyeix a la primera part, ja que l’excessiva durada de la pel·lícula fa inviable el seupassi complet a l’aula, per altra banda, els capítols de la segona part no estan tanaconseguits com la primera, tret del de Tirèsies el profeta. Tot i així, us presentem laselecció completa del DVD.

1ª PART 2ª PART

OberturaCrèdits inicialsCapítol 1: Naixement de TelèmacCapítol 2: Viatge a TroiaCapítol 3: El cavall de TroiaCapítol 4: El crit de PosidóCapítol 5: El cíclop PolifemCapítol 6: Èol, déu del ventCapítol 7: Perduts a la tempestaCapítol 8: La bruixa Circe

OberturaCrèdits inicialsCapítol 1: Tirèsies el profetaCapítol 2: L’estret de focCapítol 3: L’illa de CalipsoCapítol 4: Tornada a ÍtacaCapítol 5: L’arribada desitjadaCapítol 6: L’encanteri d’AtenaCapítol 7: La lluita de TelèmacCapítol 8: La prova final Crèdits finals

Oferim un resum de la segona part de la pel·lícula, per tal que es pugui explicar al’alumnat: Ulisses, fent cas a Circe, va a l’Hades a trobar-se amb Tirèsies que li mostrael camí, el qual consisteix a passar pels estrets d’Escil·la i Caribdis, on moren tots elsseus acompanyants i queda sol. Poc després se’ns mostra l’arribada d’Ulisses a l’illade Calipso, fins que Hermes ordena Calipso que l’alliberi, aleshores, arriba a Feàciades d’on aconsegueix tornar a casa seva.

Mentrestant a Ítaca, es veuen els esforços tant de Penèlope com de Telèmac per ferfora els pretendents, objectiu impossible d’aconseguir. A tot això, Ulisses arriba a laseva illa i, per tal de confondre tothom, Atenea el converteix en un vell, es dirigeix alpalau on aconsegueix vèncer els pretendents i, tot recuperant el seu vertader aspecte,és reconegut per la seva dona i es produeix el reencontre i el final feliç.

ORIENTACIONS PER A LA INTERVENCIÓ PEDAGÒGICA

Abans de començar el visionat de la pel·lícula cal que tot l’alumnat disposi del seudossier i, en una estona de classe, el professor hauria d’explicar què és el que

15 HOMER, Odisea. Ed. Gredos. Introducció de Carlos García Gual


37

s’espera d’ells durant aquesta activitat –els objectius-, de fer llegir els temes del filmque fan referència a aspectes que cal tenir en compte a l’hora de visionar la pel·lícula,organitzar els grups de treball, distribuir les tasques i anunciar els aspectes relatius al’avaluació.

Aspectes generals

Aquesta unitat se centra en un treball sobre la filosofia presocràtica a partir del visionatd’una pel·lícula, el tempo de la qual és anterior a la reflexió desenvolupada pelsprimers filòsofs. Això ens permet visualitzar una Grècia arcaica, en la que hipredominen una munió de regnes que, malgrat la seva diversitat, tenen una causacomuna: Grècia.

Aquesta pel·lícula té alguns aspectes dignes de tenir en compte, com:

� Pel que fa als aspectes geogràfics, caldria remarcar la presència del mar queens permet explicar el moviment de persones cap a terres properes, com lafranja costanera d’Àsia menor.

� També el mar uneix i separa amics i enemics: Agamennó i Menelau són amicsd’Ulisses, però tots tres van a lluitar contra un enemic comú: Troia

� El mar és, a més a més, símbol del comerç i vehicle de transmissió d’idees. � Pel que fa als aspectes polítics caldria fixar-se en dues qüestions: per una

banda, l’existència ja de polis o ciutats-estat, que s’aniran afermantposteriorment, i, per l’altra, el paper preponderant que té l’assemblea a l’horade prendre decisions importants.

� En relació als aspectes ideològics caldria donar importància al paper dels déussobre els homes, a com la mitologia grega dóna forma i sentit tant alsesdeveniments naturals com a les accions dels humans, sempre lligats tots ellsa la necessitat i a la manca de llibertat, per passar després a parlar de l’apariciód’un element nou, la reflexió filosòfica, que abandona el món de la necessitatpel de la llibertat.

Aspectes particulars de les activitats

� Pel que fa a l’anàlisi de la caràtula, l’alumnat podria remarcar la presència, enun primer pla, del protagonista amb una espasa a la mà, de vaixells, demonstres, de guerrers, la qual cosa els faria pensar en una pel·lículad’aventures, caldria, però, fer-los adonar de la importància de les altres figures,tant de les femenines ( Atena, Calipso i Penèlope), com de la masculina(Polifem) que tindran un paper important en les aventures del protagonista.

� En relació a les qüestions més tècniques de la pel·lícula, caldria que l’alumnatrespongués les preguntes plantejades sempre des del seu punt de vista, donatque no té cap coneixement del llenguatge cinematogràfic.

� Les activitats dels noms propis i d’altres noms fan totes referència apersonatges i fets que es troben a qualsevol enciclopèdia, a més d’estarexplicats molt bé a la pròpia pel·lícula.

� El pla de discussió és una activitat per fer a l’aula, amb tot el grup i segueix lesorientacions que hem descrit a la presentació.


38

RESPOSTES A LES ACTIVITATS “B”

� Pel que fa als temes de la pel·lícula, les preguntes són força concretes i, pertant, les respostes també ho han de ser, així haurien d’anar en la sintonia de:

B.1. Grècia

� Es parla sempre de Grècia, perquè hi ha la consciència d’una llengua i unacultura úniques.

� La geografia grega és la d’un país amb un continent i unes illes, gairebé tot ellenvoltat pel mar; en aquest país, també muntanyós, la terra sempre és a prop iel mar és la via de tràfic comercial i de navegació.

� Una polis és una ciutat-estat, el govern de la qual és independent del de lesaltres polis i té capacitat per donar-se les seves pròpies lleis.

B.2. La guerra

� La guerra de la pel·lícula és la guerra de Troia.

� Va ser deguda al fet que Paris, fill de Príam el rei de Troia, va raptar Helena,esposa de Menelau, rei d’Esparta i la va portar cap a Troia. Menelau es vavenjar, tot declarant la guerra.

� Aquesta va durar 10 anys i va acabar gràcies a l’estratagema, pensada perUlisses, de construir un cavall de fusta, que va permetre la victòria dels grecs.

B.3. El temps / el viatge

� El viatge d’Ulisses dura 10 anys més que la guerra, en total 20 anys, tot i que aUlisses li sembla menys i així ho diu a l’episodi de Circe.

� El temps mesurat per Ulisses no correspon amb el de Circe, perquè tal com diuella “aquí, al meu palau, el temps no té sentit, passa, desapareix, s’esfumad’acord amb el meu desig”.

� La simbologia del llarg viatge d’Ulisses fa referència a l’esperit de superació deles dificultats, a la valoració de la constància i de la fidelitat.

� Des del punt de vista d’una societat que venera els déus, Ulisses és el seupropi perill, perquè, per vanitat i arrogància, gosa enfrontar-se als déus,sobretot a Posidó, però no ho és si el considerem des del punt de vista de laseva autonomia com a persona.


39

B.4. La saviesa o astúcia d’Ulisses

� La resposta a si Ulisses és savi o astut és indiferent, el què cal és que és diguiper què, la qual cosa ens permet saber si l’alumne distingeix aquests dosconceptes.

� A l’episodi de Polifem es mostra la saviesa d’Ulisses quan diu: em dic Ningú;

perquè “ningú” no és més que un quantificador i no un nom.

� Les paraules d’Èol indiquen aquesta saviesa a la que ens referim com a pròpiad’Ulisses, en la mesura que vol anar més enllà, del què es veu i es creu saber.

B.5. El mite

� Se suposa que Homer va viure el segle VIII a.C.

� Ell és l’autor de l’Odissea, el protagonista de la qual és Odisseu, el nom llatídel qual és Ulixes, que ha passat a Ulisses en català.

� L’actuació memorable d’Ulisses és l’estratagema de construir el cavall quepermetrà als grecs entrar dins les muralles de Troia, també veiem una altraactuació que, si bé no és pot considerar memorable, si que és digna d’un homeastut, ens referim a l’episodi en què Ulisses pensa a clavar una estaca a l’ull dePolifem.

� Ulisses és un heroi, no només en el sentit que és una persona que es distingeixpel seu coratge, sinó també perquè, des del punt de vista de la Mitologia, és unésser semidiví, els avantpassats del qual són déus.

� Posidó el condemna a anar a la deriva perquè ha gosat desafiar els déus.

� El món construït per Ulisses és un món arcaic, rural i guerrer, on predominenvalors com: la fidelitat (Ulisses, per fidelitat a Agamennó i Menelau, va a laguerra de Troia; Penèlope és la imatge de la fidelitat conjugal) l’honor, l’amor,la constància, el treball, etc.

� Tant Atena com Èol i Hermes protegeixen Ulisses, mentre que Posidó elcastiga.

� Atena li dona els seus savis consells, les seves propostes intel·ligents, Èoll’ajuda en la navegació, gràcies als vents favorables, i Hermes, com amissatger, porta la notícia que Ulisses és acceptat pels déus, mentre quePosidó posa tots els entrebancs a la seva navegació.

� A part de la figura humana, els déus apareixen amb característiquespsicològiques similars a les dels humans: s’enamoren, s’odien, es menyspreen,clamen venjança, etc.

RESPOSTES A LES ACTIVITATS “C”

� Pel que fa als textos dels filòsofs, les respostes que donarem no són capsolucionari sinó unes indicacions, que s’han de prendre com a suggeriments. I això


40

és així, perquè en filosofia és més fàcil exposar quina o quines no han de ser lesrespostes que no pas aquelles que haurien de ser. En quant a l’opinió que se lidemana a l’alumne en relació al text, es poden donar per bones tant respostesd’acceptació com de negació, perquè proposem fixar-nos, no tant amb el què diusinó com ho diu: si ho argumenta bé, si és capaç de conceptualitzar,d’exemplificar, de proposar contraexemples, de formular supòsits, d’arribar aconclusions, etc. Si sap trobar-hi l’actualitat, si sap relacionar-lo amb altres autors,etc.

C.1.A. El pas del mite al logos

� Ulisses té una actitud arrogant respecte del déu Posidó, el desafia i, a més,manifesta clarament la seva autonomia respecte dels déus (faig el què vull,diu).

� Ulisses, un antecedent dels primers filòsofs, ja no es plega a les obligacionsque li imposen els déus, perquè tal com passa en el moment que s’abandonael mite pel logos, ell té clar el paper de la racionalitat (un home de ment iesperit, diu).

� Aquest abandó del regne de la necessitat pel de la llibertat es mostra ambfrases com: “no us necessito. Faig el què vull. Em vas ajudar? Durant 10anys vas jugar amb nosaltres... No podràs detenir-me.”

� Qualsevol títol que mostrés el desafiament d’un home respecte d’un déupodria ser acceptat.

C.1.B. El pas del mite al logos

� Si bé aquesta triada és pròpia de la filosofia, el text també ens diu que “quiestima els mites és d’alguna manera filòsof: ja que el mite és format decomponents admirables”.

� Sembla evident que Ulisses persegueix el coneixement (vol resoldreproblemes, com el de derrotar els troians i el de vèncer el cíclop) per bé quees tracta d’un coneixement lligat a la utilitat. També es reconeix ignorant is’admira en moltes ocasions, però no representa la figura del filòsof, sinó lad’un precedent.

� Seria encertat dir que el mite si que és productiu, en contra de la filosofia,perquè té importància per a la construcció d’institucions socials i culturals.

� Qualsevol títol que girés entorn de la no productivitat de la filosofia seriaadequat.

C.2.A. Les primeres preguntes filosòfiques

� La resposta hauria d’afirmar que les preguntes que hi ha abans del text sónles que es van fer els primers filòsofs i la justificació s’hauria d’encarrilar enl’explicació del pas del mite al logos.


41

� Aquestes preguntes no són les mateixes que les que es poden fer a partir dela pel·lícula, perquè aquesta és la posta en escena de situacions mítiques.

� El final de la frase aniria en la línia de dir que “és una realitat única, que nocanvia mai i que roman inalterable malgrat tot canviï”, és a dir, s’hauria de ferreferència a l’arkhé.

� Els possible títols haurien de fer referència a: “el primer principi de totes lescoses”, “allò que no canvia, mentre tot canvia”, etc.

C.2.B. Les primeres preguntes filosòfiques

� Els mites són els avantpassats de la filosofia, segons el text, perquè “tractendel començament, de l’ arkhé, i de les causes aitíai, de l’univers”.

� A la pel·lícula es veu que els mites parlen de la vida humana en el fet queintenten explicar de manera “total” els problemes sobre la naturalesa del’ésser humà, la seva civilització, organització social, etc.

� Des del segle VI a.C. els mites pateixen la competència de la filosofia, perquèaquesta defensa que les coses succeeixen quan han de succeir i tal com hohan de fer, sense dependre de la decisió de qualsevol déu, però a la vegada,igual que els mites, la filosofia vol donar resposta última sobre tota la realitat.

� Els títols haurien de referir-se a que “els mites i la filosofia s’assemblen enquè donen una explicació total sobre la realitat “.

C.3.A. Tales de Milet

� La resposta hauria de venir a dir que les raons per les quals va suposar quel’aigua era el primer principi van ser de tipus fisiològic, ja que, com diu el text,l’aigua és l’aliment de totes les coses (..) i tot animal viu de la humitat.

� Tales vivia a un lloc costaner, va viatjar per Egipte i va adonar-se’n que

només hi havia vida allí on hi havia aigua, per la qual cosa no és estrany queTales pensi que l’aigua és principi de vida.

� En aquesta qüestió caldria tenir en compte que fou Anaximandre qui vaadonar-se’n de la dificultat que una cosa es transformés en el seu contrari.

� Tot títol que vagi en la línia que “l’aigua és l’arkhé”, hi aniria bé.

C.3.B. Anaximandre de Milet

� Podríem contestar la pregunta amb una afirmació, perquè és precisamentuna substància indeterminada, que no és ni terra, ni aigua, ni foc, ni aire és adir, cap dels elements ni la seva combinació.

� No podem imaginar l’àpeiron, perquè si fos possible, voldria dir que seria unacosa concreta i determinada, tot el contrari del que diu Anaximandre.


42

� Els possibles títols haurien d’anar encaminats a parlar de: “l’àpeiron com aprincipi material i l’eternitat del moviment”.

C.3.C. Anaxímenes de Milet

� Segons el text, l’aire és una substància única, infinita però no indefinida, sinódefinida.

� L’aire, en forma de vent, és qui, de mans d’Èol, propicia la tornada d’Ulisses iels seus companys a Ítaca, però també, de mans de Posidó, és el que hoimpedeix. No és forçar massa la resposta dir que l’aire era un element forçapresent en un món mariner i, per tant, pot ser pres com a primer principi detotes les coses.

� Cal que en aquesta pregunta l’alumnat doni una resposta raonada de la sevaopinió.

� El títol hauria de respondre a “el procés del primer principi a l’hora de donarlloc a la resta d’elements”.

C.4.A. Els Pitagòrics

� Els pitagòrics parlen de la immortalitat de l’ànima, de la seva transmigració ireencarnació, en canvi, a la pel·lícula quan es parla d’immortalitat es fareferència a no morir mai ni ànima ni cos; els déus són immortals en el sentitque no moren mai.

� La resposta hauria de ser afirmativa i fer referència a l’orfisme i també albudisme, tot i que s’allunya de la filosofia occidental.

� La relació entre creença i mite es pot establir en funció que la primera té unarelació directa amb la religió, mentre que la segona fa referència a molts mésàmbits de la vida social i cultural.

� Qualsevol títol que vagi en la línia de citar “la doctrina religiosa de Pitàgores”hauria de ser acceptat.

C.4.B. Els pitagòrics

� El salt és molt important, perquè els pitagòrics conceben qualsevol realitatamb extensió espacial, cosa que no van fer els milesis; a més, els milesissempre parlaven d’una realitat material, cosa que els pitagòrics no fan.

� Els pitagòrics creuen que els principis del números eren els principis delséssers perquè van concebre els números espacialment, ja que confonien launitat aritmètica amb el punt geomètric: així l’1 era el punt, el 2, la línia, el 3,el pla i el 4 el sòlid; l’argumentació és: la realitat està composta de cossos(sòlids), els cossos de la unió de plans, els plans de línies i aquestes depunts, que són així les unitats bàsiques a partir de les quals tot és constituït.


43

� La teoria pitagòrica dels oposats, tot i recollir la tradició jònica, fa coincidirdualisme i doctrina dels nombres, ja que relaciona l’oposició limitat-il·limitatamb la de parell-senar; després van elaborar una llista amb 10 parellsd’oposats, dels quals els d’una columna eren valorats positivament i els del’altra negativament.

� Els títols possibles passen per tenir en compte “la teoria matemàtica delspitagòrics en relació a l’origen de l’univers”.

C.5.A. Parmènides

� La deessa del text i Atena s’assemblen en el sentit que totes dues sóniniciadores de la saviesa, cadascuna d’elles guia el seu personatge en el seuprocés de trobar una sortida a la seva situació. Hi ha aquí una reminiscènciadel paper dels déus en la vida dels homes. En canvi, es diferencien en que ladeessa del text no només acompanya, sinó que ensenya i revela “el cor de laVeritat ben rodona i les opinions dels mortals”, en canvi Atena nomésprotegeix el personatge. Pel que fa als déus Posidó i Èol, no només sónmasculins, a diferència de la deessa del text, sinó que tenen un papercontraposat entre si: Posidó impedeix el viatge, mentre que Èol l’afavoreix, es

veu en la pel·lícula una animadversió entre tots dos, però Èol té un papersimilar al de les dues deesses esmentades, ja que ajuda el personatge.

� L’impertorbable cor de la Veritat ben rodona significa que si agafem el camíque agafa Parmènides, la deducció lògica ens porta, de manera circular, aafirmar la Veritat sobre l’ésser, aquí es distingeix de manera explícita entreveritat i aparença; el que compta és la Veritat.

� Les opinions dels mortals en els que no hi ha creença vertadera és l’altreelement a tenir en compte, ja que aquí es distingeix entre veritat i opinió (elsmortals tenen només opinió) i una altra vegada queda de manifest quel’opinió és contrària a la veritat; per sobre de les aparences enganyoses, queprovenen dels sentits, hem de posar la raó.

� Qualsevol títol que tingui a veure amb “les dues vies de coneixementproposades per la deessa” és vàlid.

C.5.B. Parmènides

� L’ésser és indestructible perquè, en què es convertiria en morir? En no-ésser? És impossible, perquè el no-ésser no és, per tant, és immortal.

� L’ésser és únic perquè si n’hi hagués més d’un, què els separaria? El no-

ésser no, perquè no és; de l’afirmació que és únic, se’n desprèn la negacióde la pluralitat.

� És immòbil perquè tot canvi implica moviment cap allò que no és. Si l’éssercanviés, voldria dir que va cap al no-ésser, però el no-ésser no és; ambaquesta argumentació, efectivament, Parmènides nega l’existència delmoviment.


44

� Si l’ésser és únic, per força ha de ser complet, perquè si hi hagués algunacosa fora de l’ésser seria el no-ésser, però aquest no existeix. Efectivament,del que acabem de dir se’n desprèn la negació del buit.

� Qualsevol títol que tingués a veure amb “els predicats de l’ésser” seria bo.

C.6.A. Heràclit

� El foc no és un element destructiu per a Heràclit, ans al contrari, perquè perell és el primer principi de totes les coses, de la mateixa manera que lescoses individuals surten del foc i hi tornen, el món sencer finirà en el foc pertornar a renéixer de nou.

� Segons Anaximandre la guerra és injustícia, Heràclit, en canvi, considera quejustament la lluita o discòrdia entre els oposats és justícia i harmonia, perquèl’estructura contradictòria de la realitat és el supòsit de la mobilitat permanento flux perpetu; aquesta discòrdia no es pot relacionar, de manera unívocaamb la pel·lícula, perquè allí la guerra només ho és entre humans, mentreque aquí la guerra i la discòrdia abasten la naturalesa sencera.

� És savi reconèixer que totes les coses són una després d’escoltar el Logos,perquè aquest és la llei que ho regeix tot, una mena d’harmonia superior. Pertant, l’esdevenir no és ni irracional ni caòtic, sinó que segueix el Logos.

� Donat que es tracta de diversos fragments d’Heràclit, qualsevol títol quetingués a veure amb “el pensament filosòfic d’Heràclit” seria adequat.

C.7.A. Empèdocles

� Al text hi apareixen els noms de dos déus de l’Olimp ( Zeus i Hera), queapareixen a l’obra d’Hesiode, anomenada la Teogonia.

� En relació als filòsofs de Milet hi trobem les següents novetats: l’existència dediversos principis i d’elements externs que provoquen el moviment d’aquestsprincipis.

� Entre Empèdocles i Heràclit hi trobem l’element comú de l’acceptació delmoviment.

� Qualsevol títol que remarqui “l’existència dels quatre arkhés i de les forcesque provoquen el moviment” seria bo.

C.7.B. Anaxàgores

� Quan Aristòtil diu que Anaxàgores va mantenir l’opinió comuna dels físics,sembla fer referència a Parmènides, Heràclit i Empèdocles.

� Per fer el llistat, l’alumne/a s’hauria de basar en el següent: Anaxàgoresaccepta de Parmènides que l’ésser és inengendrat i no moridor; que no potsorgir del que no és; que no s’ha de donar per suposat el moviment, sinó ques’ha d’explicar. D’Heràclit manlleva que un contrari no pot existir sense la


45

seva parella, ja que el fet que siguin oposats significa l’existència d’unarelació estreta entre ambdós. S’allunya dels dos elements motorsd’Empèdocles –Amor i Odi (forces morals i psicològiques) –, per parlar d’unelement corpori però subtil.

� La informació sobre la teoria de la Ment i el seu paper en la teoriad’Anaxàgores es pot trobar en qualsevol llibre de text.

� Qualsevol títol que vagi en la línia de remarcar que ” tot el que arriba aser ho és a partir de coses existents i que la Ment ho governa tot” seriacorrecte.

C.7.C. Leucip i Demòcrit

� Leucip i Demòcrit no mantindrien la postura de Parmènides, sinó queafirmarien que l’ésser és (àtoms) i que el no-ésser també és (buit).

� Estirant força, podríem dir que a la pel·lícula apareixen escenes que podensuggerir el buit, aquelles en les que Ulisses i els seus companys sónenvoltats de boira i no es veu res al seu voltant.

� La teoria de Leucip i Demòcrit té una certa modernitat, perquè se la potrelacionar, amb totes les reserves, amb la teoria atòmica actual.

� Qualsevol títol que faci referència “al buit i al ple com a causes materials de

les coses existents” estaria bé.


46

BIBLIOGRAFIA

ARMSTRONG, A. H. Introducción a la filosofia antigua. Buenos Aires. Ed. Eudeba,1993.BRUN, J. Heráclito. Madrid. Ed. Edaf, 1976.CORNFORD, F. M. La filosofia no escrita. Esplugues de Llobregat. Ed. Ariel, 1974.ESPAÑA, R. de. El peplum. La Antigüedad en el cine. Barcelona. Glénat, 1998.FINLEY, M. I. Los griegos en la antigüedad. Barcelona. Nueva Colección Labor, 1980.GARCIA GUAL, Carlos. La Mitología. Interpretaciones del pensamiento mítico.Barcelona. Ed. Montesinos, 1987.GUTHRIE, W.K.C. Los filósofos griegos de Tales a Aristóteles. México. F.C.E., 1970.JAEGER, W. Paideia. Madrid. Ed. Fondo de Cultura Económica, 1990.KIRK, G. S. i RAVEN, J. E. Los filósofos presocráticos. Madrid. Ed. Gredos, 1987.LILLO REDONET, F. El cine de tema griego y su aplicación didáctica. Madrid.Ediciones Clásicas, 1997.MOREY, M. Los presocráticos. Del mito al logos. Barcelona. Ed. Montesinos, 1981.NACK-WÄGNER. Grecia. El país y el pueblo de los antiguos helenos. Barcelona. Ed.Labor, 1972.NESTLE, W. Historia del espíritu griego. Barcelona. Ed. Ariel, 1973.SOLOMON, J. Peplum. El mundo antiguo en el cine. Madrid. Alianza, 2002.THOMSON, G. Los primeros filósofos. Buenos Aires. Ed. Siglo Veinte, 1975.VERNANT, J. P. Los orígenes del pensamiento griego. Barcelona. Ed. Paidós, 1992.WERNER, CH. La filosofia griega. Barcelona. Ed. Labor, 1973.

FILMOGRAFIA

Al dossier de l’alumne/a presentem un parell de pel·lícules, però, a més, podem pensaren:

� Jàson i els argonautes a la recerca del velló d’or. Jason and theArgonauts. Jasón y los argonautas a la búsqueda del vellocino de oro16

2000, EE.UU. 120 minuts. Director: Nick Willing. Intèrprets: Jason London, JoleneBlalock, Dennis Hooper, Frank Langella i Natasha Henstridge.

SINOPSI: L’acció es situa a l’any 2000 aC. a la ciutat de Iolco, a Tesàlia. L’oncle deJàson, un tirà anomenat Pelies, s’apodera del regne del pare de Jàson, a qui dónamort. El noi, que només té tres anys, aconsegueix salvar-se, però quan en compleix 20retorna per reclamar el tro. Pelies, però, el sentencia a mort i ell per salvar la vida idemostrar que té dret al tro promet aconseguir el velló d’or.

ALGUNS WEBS

En aquesta primera unitat proposem al professorat diversos webs que tenen el seuinterés en el fet que analitzen determinades pel·lícules, tot i que, en el moment de lanostra recerca, no hem trobat cap anàlisi de les pel·lícules proposades per nosaltres,però això no vol dir que no puguin aparèixer a curt o llarg termini.

16 La fitxa tècnica i la sinopsi ha estat extreta de: http://es.movies.yahoo.com/db/f/5/0/507835.html


47

http://www.uhu.es/cine.educacion/ Aquesta pàgina va dirigida a qui vulgui saber sobrecinema i ensenyament. Té apartats sobre tecnología de l’educació, didàctica delcinema i ensenyament del cinema.

http://www.cinescola.info/ Una pàgina en la que s’analitzen determinades pel·lícules.

http://www.zinema.com/ A l’apartat “películas” hi ha la fitxa tècnica i artística, lasinopsis i referències sobre la pel·lícula en qüestió.

http://www.auladecine.com/recursos.html És la pàgina de l’I.E.S Pirámide d’Osca, ons’hi troben suggeriments de treball sobre pel·lícules concretes

Pel que fa a aquesta unitat en concret, us proposem aquests altres webs, a més delsque hi ha al material de l’alumnat.

http://digilander.libero.it/vvegaz/comenius/menu4/p6.htm Recursos per treballar lapel·lícula Furia de Titanes.

http://www.estudiosclasicos.org/lillo.doc En aquest web es fa referència a FernandoLillo Redonet, un expert en cinema de temes clàssics.

http://www.edu365.com/batxillerat/recursos_xarxa/filosofia.htm És un web de la xarxatelemàtica del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de catalunya, on hi ha uníndex de webs de Filosofia. Algunes només són apropiades pel professorat peròd’altres poden ser interessants per l’alumnat.

http://www.edu365.com/pls/edu365/filosofia Dins el portal edu365.com hi ha el portalde filosofia del professor de la Universitat de Girona, senyor Josep Maria Terricabras,on hi ha un apartat anomenat “Aula de Secundària”, un instrument de treball al serveide l'alumnat.

http://www.pensament.com/filoxarxa/ i http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/ Aquests dos webs, que són la mateixa, consisteixen en una xarxa de conceptes,autors i textos filosòfics, en català, de Jordi Cortés Morató i Antoni Martínez Riu. Ladiferència entre el primer web i el segon es troba en el fet que el segon és de 2004 i elprimer n’és l’inici.

La ressenya d’aquests quatre últims webs no es repetirà als altres annexos, tot i quesón de consulta obligada i d’ús necessari.

http://www.uhu.es/cine.educacion/

http://www.cinescola.info/

http://www.zinema.com/

http://www.auladecine.com/recursos.html

http://digilander.libero.it/vvegaz/comenius/menu4/p6.htm

http://www.estudiosclasicos.org/lillo.doc

http://www.edu365.com/batxillerat/recursos_xarxa/filosofia.htm

http://www.edu365.com/pls/edu365/filosofia

http://www.pensament.com/filoxarxa/

http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/


48

8.5. ANNEX E:

LA ROSA PORPRA DEL CAIRE I LA FILOSOFIA PLATÒNICA


49

LA PEL·LÍCULA

Presentem la pel·lícula La rosa porpra del Caire de Woddy Allen per treballar launitat, anomenada La filosofia de Plató, el guió de la qual és el següent:

1. La teoria de les idees2. Les teories de la participació i de la imitació3. El coneixement: el mite de la caverna i el símil de la línia4. El coneixement: la dialèctica i la teoria de la reminiscència5. L’ésser humà: ànima i cos6. L’acció: Ètica i Política

La pel·lícula ens serveix per treballar la teoria de la participació, el mite de lacaverna i, finalment, la teoria de l’amor, la resta d’aspectes hi són perquè formenpart del contingut de tota la filosofia de Plató.

És normal, per tant, que moltes activitats que es plantegen al voltant d’aquest autor notinguin punt de contacte amb la pel·lícula, sinó amb el que ell va dir. Per això,presentem un seguit de textos amb preguntes relatives al text en qüestió i a l’obra del’autor, encara que n’hi haurà alguna que es relacioni amb la pel·lícula.




� Explicar amb claredat la teoria platònica de les idees: les teories de laparticipació i de la imitació.

� Exposar clarament la teoria del coneixement de Plató.

� Copsar amb detall les teories sobre l’ésser humà i l’acció.




50

La Rosa Porpra del Caire; The purple Rose of Cairo; La rosapúrpura del Cairo17

Génere: ComèdiaPaís: EE.UU.Any: 1985Direcció: Woody AllenIntérprets: Mia Farrow (Cecília), Jeff Daniels (Tom Baxter, Gil Sheperd), Danny Aiello(Monk), Irving Metzman (Administrador del cinema), Stephanie Farrow (germana deCecília), David Kieserman, Elaine Grollman, Victoria Zussin, Mark Hammond...Productor: Robert GreenhutGuió: Woody AllenFotografia: Gordon WillisMúsica: Dick HymanDuració: 82 minutsQualificació: Apta per tots els públics

SINOPSI: La pel·lícula se situa en els anys de la Depressió americana. La protagonistaés Cecília, una cambrera tímida que busca evadir-se de la mediocritat en que viuanant cada dia al cinema. La seva existència es veu trasbalsada quan, mirant lapel·lícula “La rosa porpra del Caire”, l’actor protagonista surt de la pantalla cap a lavida real per conèixer-la.

17 El repartiment i la caràtula s’han extret de www.cema.edu.ar/ cultura/2004/larosa.html


51




Es tracta d’analitzar la caràtula que es tingui a mà, tot tenint en compte elfotograma que anuncia el film: cal analitzar la importància de la imatge triada, quèvol remarcar, la influència que pot tenir en els futurs espectadors. També podeurecercar d’altres caràtules que d’aquest film hagin aparegut a Internet i que fanreferència a d’altres edicions de la pel·licula.


o Paper dels actors

� Segons el teu criteri, creus que Mia Farrow interpreta bé el paperde Cecília? Justifica-ho.

� Quins elements de la interpretació de Danny Aiello (Monk) ens elfan desagradable?

� Quins són els aspectes que ens fan més proper Tom Baxter?� Amb quin personatge t’identifiques més i per què?

o Fotografia

� Fixa’t en els colors de la pel·lícula. Descriu-los en funció de lesdiferents seqüències.

� Parla, des del punt de vista fotogràfic, de la seqüència de Cecíliai Tom al parc d’atraccions.

� Quin sentit té que la pel·lícula que passen al cinema sigui enblanc i negre?

� T’agrada més el blanc i negre o el color? Per què?

o Ambientació

� La pel·lícula està ambientada cap a l’any 1930 als Estats Unitsd’Amèrica, quins elements et fan pensar que es viu en aquellaèpoca?

� Descriu-ne algun dels que has esmentat.� Cecília i Tom es troben al parc d’atraccions, et sembla un lloc

apropiat? Per què?� Creus que cal tenir cura de l’ambientació en una pel·lícula? Per

què?

� A què corresponen aquests noms?

o Depressió americanao Gran Guerrao Guerra del Peloponéso Trenta Tiranso Trasíbul


52


o Hi ha algun moment de la pel·lícula que t’hagi interessat especialment?Quin?

o Alguna imatge que t’hagi cridat l’atenció? Quina?o Quines preguntes et planteja?o Quins sentiments et desperta?o Quins són els temes que tracta la pel·lícula?o Quin és, al teu parer, el valor simbòlic?o Quin és el sentit del títol? Té referència amb alguna cosa?o Quin és el sentit del final? o Per què creus que la passem a classe d’Història de la Filosofia?


53

B. ELS TEMES DEL FILM 18

B.1. Context econòmic i social

Cap a 1930 i anys següents als Estats Units d’Amèrica es va viure una situacióeconòmica molt difícil, això és fa present en la figura de Monk i els seus companys,tots ells a l’atur, igual que en la de Cecília i els altres personatges de fora la pantalla.

� Investiga de què es tracta quan parlem d’aquesta situació econòmica difícil.� Explica quin és el context històric en el que viu Plató� Quins paral·lelismes es poden establir entre una situació i l’altra?

B.2. La caverna

A la pel·lícula no hi ha una explicació del mite de la caverna de Plató, però es pot dirque una sala de cinema té alguns elements que ens fan pensar en aquest mite.

� Com estan assegudes les persones en una sala de cinema?� Què hi ha davant de tot?� Què hi ha al darrera de tothom?� El visionat de la pel·lícula es pot comparar amb un visionat d’ombres? Per què?

B.3. L’alliberament del presoner

En el mite de la caverna, un dels presoners és alliberat i surt, amb tot l’esforç ipatiment, a fora, on veu l’autèntica realitat. A la pel·lícula, Tom Baxter surt delcel·luloide per viure una història d’amor amb la protagonista, però això desencadenatot un seguit de problemes.

� Què passa a la pel·lícula quan Tom surt de la pantalla?� Quins elements il·lustren que Tom és un personatge de ficció?� Quins elements fan pensar a Cecília que Tom Baxter és real?� Es pot considerar Tom com un presoner que s’allibera? En què et bases?

B.4. Els dos móns: el real i el fictici

Les referències dualistes són molt presents a la pel·lícula. Hi troben, per una banda,els personatges de la pantalla i els de fora, per l’altra, hi ha la vida miseriosa a NewJersey i la riquesa esplendorosa que es viu a Nova York i encara, finalment, hi ha laduplicitat entre Tom Baxter i Gil Shepherd.

� Com és la vida de Cecília al bar, a casa seva, amb el seu marit?� Com és la seva vida quan entra a la pantalla i va a Nova York?� Què passa entre Tom Baxter i Gil Shepherd?� Per què Cecília opta per anar-se’n amb Gil Shepherd?

18 En l’anàlisi de la pel·lícula seguim les orientacions del Grup Embolic a Cinema i Filosofia.Barcelona, Ed. La Magrana., 1995.


54

B.5. La jerarquia dels éssers

La jerarquia d’éssers també es pot contemplar a la pel·lícula, tot fixant-nos amb TomBaxter. El personatge ha estat inventat per Woddy Allen però

� Qui són Irving Sax i Richard Lewin?� Qui és Jeff Daniels?� Es Tom Baxter una còpia de Gil Shepherd? Per què?� És Gil Shepher una còpia de Jeff Daniels? Per què?� Si tenim com a criteri l’autèntica realitat, quina és la jerarquia entre Tom Baxter,

Gil Shepherd i Jeff Daniels?


55

C. TEXTOS FILOSÒFICS RELACIONATS AMB PLATÓ

1. La teoria de les idees2. Les teories de la participació i de la imitació3. El coneixement: el mite de la caverna i el símil de la línia4. El coneixement: la dialèctica, la teoria de la reminiscència i l’amor5. L’ésser humà: ànima i cos6. L’acció: Ètica i Política

C.1. La teoria de les idees

Els filòsofs anteriors a Plató van considerar dues maneres d’accedir a la realitat: o bé através d’allò que percebem amb els sentits i que se'ns mostra canviant (Heràclit) o béa través d’allò que pensem i que és immutable (Parmènides). Plató les recull totesdues i anomena de forma diferent la realitat coneguda: a allò que percebem hoanomena “cosa” i a allò que pensem, “idea”. Per a Plató les Idees són una realitat queexisteix per si mateixa fora de la ment, i són, per tant, objectives, úniques (tot i ques'apliquen a moltes coses), absolutes (perquè són independents de les coses),immutables (perquè no varien mai) i eternes (perquè existeixen sempre). Plató diu que el que hi ha a la nostra ment és el coneixement de les Idees però noaquestes, llavors, on són les Idees? Si definim les Idees per contraposició a les cosesque percebem pels sentits i les coses "habiten" en el món sensible, les Idees "habiten"en el seu món, el món de les Idees o món intel·ligible (ja que només podem accedir-hiper mitjà de l'intel·lecte).

C.1.A. TEXT. "- Passem, doncs -va prosseguir- al tema tractat a l'argument anterior.La realitat en si, del ser de la qual donem compte en les nostres preguntes i respostes,¿es presenta sempre de la mateixa manera i en idèntic estat o cada vegada de formadiferent? Allò igual en sí, allò bell en sí, la realitat en sí, cada cosa, la seva essència,admet un canvi qualsevol? ¿O constantment cadascuna d'aquestes realitats que tenenen sí i respecte a sí mateixes una única forma, sempre es presenten d'idèntica manerai en idèntic estat i mai, en cap moment i de cap manera, no admeten cap tipus decanvi?

- Necessari és, Sòcrates -va respondre Cebes-, que es presentin d'idènticamanera i en idèntic estat.

- ¿I què passa amb la multiplicitat de les coses belles, com per exemple, homes,cavalls, mantells o d'altres coses, siguin quines siguin, que tinguin aquesta qualitat, o quesiguin iguals, o amb totes aquelles que reben el mateix nom que aquestes realitats?¿Potser es presenten en idèntic estat, o tot el contrari que aquelles, mai no es presenten,sota cap aspecte, per dir-ho així, en idèntic estat, ni amb sí mateixes ni entre sí?

- Així passa amb aquestes coses -va respondre Cebes-: mai no es presenten dela mateixa manera.

- I aquestes últimes coses, ¿no es poden tocar i veure i percebre amb els altressentits, mentre que aquelles que sempre es troben en el mateix estat és impossibled'aprehendre-les amb altre òrgan que no sigui la reflexió de la intel·ligència, car sóninvisibles i no poden ser percebudes per la vista?

- És completament cert allò què dius -va respondre Cebes.- ¿Vols que admetem -va prosseguir Sòcrates- dues menes de realitats, una de

visible i una altra d'invisible?- Admetem-ho.- ¿I que la invisible sempre es troba en el mateix estat, mentre que la visible mai

no ho està?


56

- Admetem també això, -va respondre Cebes.” PLATÓ, Fedó, 78 d� A què es refereix Plató quan diferencia “la realitat per si mateixa” de “la

multiplicitat de les coses belles”?� Com es percep la realitat per si mateixa? I aquella que canvia constantment?� Explica algun passatge de la pel·lícula on es parli de dues realitats.� Es poden comparar aquestes dues realitats de la pel·lícula amb els dos móns de

Plató? Argumenta la teva resposta.� Posa títol al text.� Quina és la teva opinió sobre la distinció que fa Plató entre el món sensible i el

món intel·ligible?

C.1.B. TEXT. “ – Crec que acostumem a postular una idea única per a cada multiplicitatde coses a les que donem el mateix nom. O no m’entens?

- Si, que t’entenc.- Agafem ara la multiplicitat que prefereixis: per exemple, si et sembla bé,

existeixen molts llits i moltes taules.- És clar que si.- Però idees d’aquests mobles només n’hi ha dues: una del llit i l’altra de la taula.- Si- També acostumem a dir que l’artesà dirigeix la mirada cap a la Idea quan fa els

llits o les taules, de les quals ens servim i totes les altres coses de la mateixamanera. Perquè no és la idea mateixa la que l’artesà fabrica; això ésimpossible.” PLATÓ. La República, X, 496 a.

� Què significa postular una idea única per a cada multiplicitat de coses a les quedonem el mateix nom, segons el text?

� Posa exemples diferents als del text que mostrin aquesta duplicitat de móns.� Per què és impossible que l’artesà fabriqui la idea mateixa?� Posa títol al text. � Digues la teva opinió sobre el text.

C.2. Les teories de la participació i de la imitació

Tot i que el món de les idees és plural (perquè conté moltes idees) a l’igual que el mónsensible (que conté moltes coses), hi ha una diferència clara entre tots dos i és que enel primer existeix unificació, en tant que només hi ha una idea per a cada espècie decoses. D’aquesta manera una sola Idea es relaciona amb moltes coses i moltes coseses relacionen amb una Idea. Aquí Plató s’està enfrontant amb el problema presocràticdel pas de la unitat a la multiplicitat, que en ell es transforma en la següent qüestió:quina relació hi ha entre el món de les coses o món sensible i el món de les Idees omón intel·ligible? A aquest problema Plató respon amb dues teories: la de laparticipació (méthexis) i la de la imitació (mímesis).

� Les coses es relacionen amb les Idees en tant que participen d’aquelles, ensón una part. Així un gos és un gos perquè participa de la Idea de Gos.

� Les coses es relacionen amb les Idees en tant que les imiten i per això s’hiassemblen, malgrat que no arriben mai a ser iguals que elles.

C.2.A. TEXT. “ – Opines, segons dius, que hi ha unes idees que donen nom a lescoses que participen d’elles, com ara són semblants les coses que participen de lasemblança, grans les que participen de la grandària, belles i justes les que participende la bellesa i de la justícia?


57

- Exactament, digué Sòcrates.- Aleshores, de què participa cada cosa, de tota la idea o bé d’una part? O hi pot

haver, a més d’aquestes, alguna altra mena de participació?- Ja em diràs¡, respongué.- Així, que opines? En totes i cadascuna de les coses hi ha la idea tota sencera,

encara que aquesta és única o què?- Quin impediment hi ha, Parmènides? digué Sòcrates.- Així doncs, encara que és única i la mateixa, al mateix temps es troba tota

sencera en moltes coses individuals, i d’aquesta manera pot trobar-seseparada d’ella mateixa.

- No, digué, és, si de cas, com ara el dia, que encara que és únic i el mateix, a lavegada és en molts llocs, i no està pas, ni de bon tros, separat d’ell mateix:doncs igualment cadascuna de les idees, tot i que és única, pot estar ellamateixa en totes les coses.” PLATÓ, Parmènides, 130e -131b.

� Com es caracteritza en el text la teoria platònica de la participació?� Com s’explica que cadascuna de les idees, tot i que és única, pot estar

ella mateixa en totes les coses?� A la pel·lícula hi ha un moment que es diu que “hi ha molts Tom Baxter i

ves a saber que ...”, ¿quina relació tenen tots els altres Tom Baxter ambel que s’enamora de la Cecília? Quina relació tenen amb Gil Shepherd,l’actor?

� Posa títol al text� Creus que la teoria de la participació resol bé el problema presocràtic

del pas de la unitat a la multiplicitat? Per què?

C.2.B. TEXT. “ No només la idea (de gran, de petit, de justícia, de maldat ...) és aixòdel que participa l’objecte sensible, sinó que és a més a més el model d’aquest (...). Sila cosa percebuda posseeix una qualitat essencial, és en la mesura en que, a la sevamanera, imita una realitat que copien també les altres coses dotades essencialmentd’aquesta qualitat (...).” CHÂTELET, F. El pensamiento de Platón. Ed. Labor (pàgs.101 – 106)

� Quin significat té per a tu la paraula “model”?� I quin és el significat que li dóna Plató en el text?� És Tom Baxter un model, en sentit platònic, de l’actor Gil Shepherd? Per què?� Posa títol al text� Quina és la teva opinió respecte a la teoria platònica de la imitació?

C.3. El coneixement: el mite de la caverna i el símil de la línia

El mite de la caverna (República, VII) és el més conegut del filòsof, en ell ens descriuuna caverna il·luminada per la llum d’un foc; entre el foc i el fons de la caverna hi ha unmur, darrera el qual unes persones parlen i caminen tot portant a sobre estàtues depersones, animals i d’altres objectes. El mur tapa les persones però no les estàtuesque porten i són aquestes estàtues les que queden projectades a la paret del fons dela caverna. Descriu també uns éssers humans, lligats de cames i peus des de sempre,a l’altra banda del mur; la seva situació els obliga a veure només l’interior de lacaverna, de manera que, per a ells, la realitat són les ombres dels objectesprojectades a la paret i els sons deformats que els arriben.

C.3.A. TEXT. “ - Examina ara –vaig seguir jo – què els passaria a aquests homes sise’ls deslliurés de les cadenes i se’ls guarís del seu error. Si algun fos alliberat i de


58

seguida fos obligat a aixecar-se i a girar el coll, i a caminar i a mirar cap a la llum, enfer tots aquests moviments experimentaria dolor, i a causa de la llum seria incapaç demirar els objectes, les ombres dels quals havia vist. Què creus que respondria elpresoner si algú li deia que el que veia abans no tenia cap valor, però que ara, que ésmés pròxim a la realitat i que està girat vers coses més reals, hi veu méscorrectament? I si, finalment, fent-li mirar cadascuna de les coses que li passen peldavant, se l’obligués a respondre què veu? No creus que romandria astorat i que lisemblaria que el que havia vist abans era més vertader que les coses mostrades ara?

- Així és, -va dir.- Així, doncs, si, a aquest mateix, l’obliguessin a mirar el foc, ¿els ulls li farien

mal i desobeiria, girant-se una altra vegada cap a aquelles coses que li erapossible de mirar, i seguiria creient que, en realitat, aquestes són més claresque les que li mostren?

- Sens dubte seria així –va dir.- I –vaig prosseguir-, si aleshores algú, per força, l’arrossegués pel pendent

abrupte i escarpat i no el deixés anar abans d’haver arribat a la llum del sol,¿no és cert que sofriria i que es revoltaria en ser tractat així, i que, un coparribat a la llum del sol, s’enlluernaria i no podria mirar cap a les coses quenosaltres diem que són vertaderes?

- No podria –digué-, almenys no de cop.- Necessitaria acostumar-s’hi, si volia contemplar les coses de dalt. De primer,

observaria amb més facilitat les ombres; després, les imatges dels homes i deles coses reflectides a l’aigua; i, a la fi, els objectes mateixos. Després, totaixecant la vista cap a la llum dels astres i de la lluna, contemplaria, de nit, lesconstel·lacions i el firmament mateix, molt més fàcilment que no pas, durant eldia, el sol i la llum del sol.

- És clar que si.- Finalment, penso que podria mirar el sol, no només la seva imatge reflectida

en les aigües ni en cap altre indret, sinó que seria capaç de mirar-lo com és ensi mateix i de contemplar-lo allà on veritablement és.” PLATÓ, República, 515.

� Dibuixa la sala d’un cinema i busca una il·lustració del mite de la cova:quin paral·lelisme es pot establir entre ambdós?

� Si pensem que el Tom Baxter de la pel·lícula és com el presoneralliberat, explora el paral·lelisme que hi ha entre tots dos.

� Podríem dir que també la Cecília s’assembla al presoner alliberat? Perquè?

� Posa títol al text.� Quina és la teva opinió respecte al mite de la caverna?

En el símil de la línia, Plató torna a recollir la divisió de Parmènides entre elconeixement que ens proporcionen els sentits (doxa u opinió) i el que ens proporcionala raó (episteme o veritat). En el diàleg, Sòcrates convida el seu interlocutor Glaucó aimaginar una línia dividida en quatre parts desiguals:

eikasia pistis dianoia noesis

|________|__________________|____________________|____________________|

sensació creença raonament discursiu intuïció

|___________________________||________________________________________|

doxa episteme


59

Segons Plató, el desenvolupament de la ment humana passa, en el seu recorregut desde la ignorància fins al coneixement, per dos moments: el de la doxa i el del’episteme. Els dos es diferencien tant per la fiabilitat del coneixement que ens donencom pel seu objecte de coneixement: l’estat mental de doxa és el d’aquell que nomésconeix imatges i còpies. Si, en canvi, es posseeix la noció mateixa, llavors l’estat de lament és el d’episteme.

Plató fila més prim i ens assenyala dos tipus de doxa i dos d’episteme. El primersegment de la línia (la eikasia o sensació) correspon a aquell tipus de coneixementque es basa exclusivament en la percepció sensible, com per exemple que el bolígrafcau quan el deixo anar. Si estiguéssim al segon segment (la pistis o creença) potserpodríem explicar que els cossos cauen perquè així ho hem observat molts cops. En ladianoia o raonament discursiu ens veuríem impulsats a buscar conclusions a partir deles hipòtesis que tenim, fent ús de les matemàtiques, per arribar a formular una teoriacom, segons l’exemple, la de la gravetat. En l’últim esglaó, la noesis o intuïciódescobriríem que sense les idees de Cos, de Número, de Llei,... i la seva relació, no éspossible fer cap de les afirmacions que hem fet i que tot intuint intel·lectualmentaquestes idees podem respondre la qüestió vertaderament. Aquest últim és el saberabsolut, el coneixement directe de les idees.

C.3.B. TEXT. “ – Agafa, doncs, una línia que estigui tallada en dos segmentsdesiguals, i talla una altra vegada cada segment segons la mateixa proporció, el delgènere visible i el de l’intel·ligible, i tindràs –segons la claredat i la foscor de cadascun-en el visible un primer segment: les imatges. Anomeno imatges abans que res lesombres, després les visions que es formen en les aigües i en aquelles coses que sónsòlides, llises i brillants, i tot el que és semblant a això, m’entens?

- Si que t’entenc.- En l’altre segment, doncs, posa-hi allò que s’assembla a això: tant els animals

que ens envolten com allò que està plantat i el gènere sencer de les coseselaborades.

- Ho poso, digué.- ¿Potser voldries també admetre, vaig dir, que el que és visible es divideix en

veritat i en manca de veritat, de manera que la imatge té la mateixa relaciórespecte a allò que imita que la que té allò que s’opina respecte a allò que ésconegut?

- Si, certament, digué.- Doncs, considera, també, a més, la manera de dividir el segment de

l’intel·ligible.- Com?- De manera que l’ànima es vegi obligada a buscar una de les parts tot servint-

se, com d’imatges, d’aquelles coses que abans eren imitades, a partird’hipòtesis i anant no cap al principi sinó cap a la conclusió; però [considera] lasegona [part], partint també d’una hipòtesi –per arribar a un principi nohipotètic- i sense les imatges d’allò, fent el camí amb aquelles idees soles i através d’elles.” PLATÓ, República 509d-510b

� Què vol dir la frase: “el que és visible es divideix en veritat i en mancade veritat”?

� Creus que conèixer una cosa en profunditat només és possible a travésde la raó? Per què?

� Compara el símil de la línia amb el mite de la cova.� Posa títol al text.� Quina opinió et mereix aquesta explicació de Plató?


60

C.4. El coneixement: la dialèctica, la reminiscència i l’amor

El camí cap al coneixement intuïtiu és possible gràcies a un mètode: la dialèctica.Aquest és un procés fonamentat en el diàleg i l’anàlisi dels conceptes, que ens ajuda aanar del coneixement sensible de les coses a la intuïció directa de les idees i de laseva jerarquia. S’anomena dialèctica ascendent. Aquest procés també es pot recórrera l’inrevés, tot reconstruint la jerarquia de les idees sense recórrer als sentits, és el ques’anomena dialèctica descendent.

C.4.A. TEXT. “Aquest lloc supracelest, no l’ha cantat cap poeta dels d’aquí baix, ni elcantarà mai com es mereix. Però és quelcom com això (...): aquesta essència, l’ésserde la qual és realment ésser, incolora, informe, intangible, vista sols per l’enteniment,pilot de l’ànima, i entorn de la qual creix el veritable saber, ocupa, precisament, tal lloc.Igual que la ment d’allò diví s’alimenta d’un entendre i un saber incontaminat, tambétota ànima que tingui interès a rebre el que li convé, veient, al cap del temps, l’ésser,s’omple de satisfacció, i troba el seu aliment i benestar en la contemplació de la veritat,fins que el moviment, en la seva ronda, la torna al seu lloc. En aquest tomb, té davantels ulls la mateixa justícia, la mateixa sensatesa, la ciència (...) aquesta ciència que ésdel que veritablement és ésser. I havent vist, de la mateixa manera, tots els altreséssers que de veritat són, i nodrida d’ells, s’enfonsa de nou en l’interior del cel i torna acasa seva (...)” PLATÓ, Fedre 247-249

� A quin món fa referència Plató quan parla del lloc supracelest?� Quines característiques té aquest món, segons el text?� Al text es diu que l’ànima contempla la veritat “fins que el moviment la torna al

seu lloc”. Explica el mètode de la dialèctica.� Posa títol al text.� Quina és la teva opinió respecte al mètode de la dialèctica?

La dialèctica necessita del recolzament d’una teoria, la teoria de la reminiscència(anamnesis), que defensa la tesi que “conèixer és recordar”, és a dir, que quan naixemja posseïm les idees. El procés del coneixement consisteix a partir de les coses queveiem en el món sensible per recordar les idees que l’ànima havia contemplat en elmón intel·ligible.

C.4.B. TEXT. “ Així, doncs, l’ànima immortal i diverses vegades renascuda, en havercontemplat totes les coses, tant les de la terra com les de l’Hades, no pot menys quehaver-ho après tot. No és, doncs, sorprenent que sobre la virtut i totes les altres cosestingui records d’allò que sobre això ha sabut anteriorment. En ser la naturalesa totahomogènia i l’ànima haver-ho après tot, res no li impedeix que un sol record, que elshomes anomenen saber, li permeti trobar de nou tots els altres, si un és valent i tenaçen la recerca; perquè la investigació i el saber no són en definitiva res més quereminiscències.” PLATÓ, Menó 81.

� Quin significat té l’expressió “haver contemplat totes les coses, tant les de laterra com les de l’Hades”?

� Immortalitat, contemplació, aprehensió i record, quatre conceptes queapareixen a les primeres ratlles del text. Com els relaciones amb la teoria de lareminiscència?

� Posa títol al text.� Quina és la teva opinió respecte a la teoria de la reminiscència?


61

En aquest procés Plató dóna una importància primordial a l’amor (Eros), perquè és apartir de l’impuls cap a la possessió dels altres (desig) que l’ànima busca retrobar-seamb la bellesa per si mateixa i, per tant, amb totes les altres idees.

C.4.C. TEXT. “És menester –va començar- si és vol anar pel recte camí cap aquestameta [aconseguir la aprehensió de les Idees], començar des de la joventut a dirigir-secap als cossos bells, i si condueix bé l’iniciador, enamorar-se primer d’un sol cos (...),comprendre després que la bellesa que resideix en qualsevol cos és germana de laque resideix en un altre, i que si el que s’ha de perseguir és la bellesa de la forma, ésgran insensatesa no considerar que és una sola i idèntica cosa la bellesa que hi ha entots els cossos (...). Després d’això, tenir per més valuosa la bellesa de les ànimes quela dels cossos (...) contemplar la bellesa que hi ha en les normes de conducta i en leslleis (...). Després de les normes de conducta, és menester que l’iniciador el condueixicap a les ciències per tal que l’iniciat en vegi la seva bellesa (...) fins que (...) albiri unaciència única (...) que no és ciència de cap altra cosa sinó de la bellesa absoluta, iarribar a conèixer finalment el què és la bellesa en si (...)” PLATÓ, Banquet, 210-212

� L’amor és un impuls eròtic que ens porta cap a la captació de les Idees, peròpassa per un procés, quin és aquest procés, segons el text?

� Per què el procés ha de ser aquest i no un altre?� A la pel·lícula, l’amor és un sentiment molt important, es pot establir alguna

relació entre l’amor que sent Cecília i la teoria platònica de l’amor? Argumentala resposta.

� Posa títol al text.� Quina opinió et mereix la teoria de l’amor com un mètode per a l’aprehensió de

les Idees?

C. 5. L’ésser humà: ànima i cos

Plató té una concepció dualista de l’ésser humà, és a dir, creu que està format per uncos i una ànima que s’uneixen de manera accidental (és a dir, transitòria). En l’ànima,tot i ser única, es poden distingir tres facultats: la racional, encarregada delconeixement (situada al cap), la irascible, que persegueix els desitjos de noblesa coml’honor o la fama (situada al pit) i la concupiscible, que persegueix els plaers del coscom el sexe i el menjar (situada al ventre).

C.5.A. TEXT. “ Tota ànima té cura d’un ésser inanimat i recorre tot el cel, encara quecada cop pren una aparença diferent. Mentre és perfecta i alada camina per les alturesi regeix l’univers sencer; però la que ha perdut les ales és arrossegada fins a trobaralguna cosa sòlida on s’instal·la, tot prenent un cos terrenal que dóna la impressió demoure’s a si mateix, [però que en realitat ho fa] gràcies a la seva virtut [la de l’ànima].S’anomena vivent el conjunt d’aquest ajustament entre ànima i cos, que rep a més amés la denominació de mortal (...) “ PLATÓ, Fedre.

� Com es produeix la unió entre ànima i cos, segons el text?� Què li dóna l’ànima al cos?� A què s’anomena mortal?� Posa títol al text.� Què n’opines d’una unió accidental entre ànima i cos?


62

Al Fedó, Plató, demostra la immortalitat de l’ànima a través de diversos arguments. Elprimer es basa en l’afirmació que l’ànima participa de la idea de Vida (que és el queveurem al text), el segon es recolza en l’oposició de contraris (cada cosa té el seucontrari: del fort neix el feble, del ràpid el lent. El mateix passa amb la vida i la mort: ala mort li ha de succeir la vida). El tercer es basa en la semblança amb les Idees(donat que l’ànima s’assembla a les Idees, ha de ser immaterial, simple i indivisiblecom elles, per tant, no es pot descompondre ni corrompre, això significa que ésimmortal). El quart argument es fonamenta en la teoria de la reminiscència (si conèixerés recordar les Idees i les Idees només les pot conèixer l’ànima, aquesta ha de sernecessàriament preexistent a la seva unió amb el cos). I l’últim fa referència al fet queseria injust que aquells que han portat una mala vida, fossin perdonats en morir, pertant, és necessari que l’ànima sigui immortal.

C.5.B. TEXT. “ – Contesta, doncs –va prosseguir Sòcrates-, què s’ha de produir en uncos per tal que tingui vida?

- Una ànima –va contestar.- I això és sempre així?- Com no ho ha de ser¡ -va dir Cebes.- Aleshores, l’ànima sempre dóna vida a allò que ocupa?- Li dóna, certament.- Hi ha alguna cosa contrària a la vida o no hi ha res?- La hi ha –va contestar Cebes.- Què?- La mort.- Així doncs, l’ànima no admetrà mai allò contrari al que porta en si, segons s’ha

reconegut anteriorment?- Sense cap dubte –va dir Cebes- ... i al que no admet la mort, com l’anomenarem?- Immortal- I no és cert que l’ànima no admet la mort?- Si- Així doncs, l’ànima és quelcom immortal- Si." PLATÓ, Fedó, 105.

� La triada ànima, vida i mort, com es relacionen en el text?� Com resumiries aquest argument?� Posa títol al text.� Què en penses d’aquesta demostració?

C. 6. L’acció: Ètica i Política

A l’Ètica Plató afirma que només serem feliços i tindrem una vida bona, si practiquemla virtut, és a dir, si fem ben fet allò que hem de fer. Però com s’aconsegueix això? Perrespondre aquesta pregunta recorre a la seva teoria sobre les facultats de l’ànima: enaquells que destaca la facultat concupiscible, la virtut que li seria pròpia és latemperància, si el que destaca és la irascible, la virtut és la fortalesa i, finalment,aquells en els que predomina la facultat racional han de tenir la virtut de la prudència.Però cal que cada part compleixi amb la disposició que li és pròpia per tal que es donila virtut, que consisteix en l’harmonia o ordenació entre aquestes tres parts, la qualcosa permetrà adquirir la virtut per excel·lència, que no és altra que la justícia.


63

C.6.A. TEXT. “- La temperància, vaig fer jo, és aproximadament una disciplina delsplaers i un domini dels desigs; d’això n’hi ha que en diuen i no sé en quin sentit, ‘seramo de si mateix? i d’altres expressions per l’estil, calcades d’aquesta, oi?

- Molt encertat, digué.- Ara bé, això de ‘ser amo de si mateix’, fa gràcia, oi? Perquè qui és amo d’ell

mateix, serà també evidentment, esclau de si mateix, i l’esclau, amo, perquè entots els casos ens referim al mateix individu.

- És indiscutible.- Però, vaig fer jo, a mi em sembla que aquesta dita significa que en un mateix

home hi ha una part millor i una de pitjor, i que quan la que per naturalesa ésmillor domina la pitjor, ve això de dir-ne ‘ser amo de si mateix’, és a dir, unelogi; en canvi, quan de resultes d’una mala criança o d’una mala companyia lapart millor queda en inferioritat i és dominada per l’excés de la part pitjor,aleshores ve allò altre de criticar-ho com a fet vergonyós i d’anomenar-ho‘esclau de si mateix’, i de dir llicenciosa la persona que es troba en aquestasituació.” PLATÓ, República, 430e – 431 a.

� Què significa ‘ser amo de si mateix’, segons el text?� Què significa ‘ser esclau de si mateix’, segons el text?� Relaciona les idees del text amb la teoria platònica de l’ànima.� Posa títol al text.� Què opines de la proposta ètica de Plató.

A la Política fa referència a la societat ideal, la qual estaria formada per tres classessocials: el governants, els guardians i els productors, que es dedicarienrespectivament a governar l’Estat, defensar-lo i treballar per abastar-lo. L’Estat seràjust si cadascuna de les classes socials es regeix per la virtut que li és pròpia, és a dir,si els governants actuen amb prudència, els guardians ho fan amb fortalesa i elsproductors amb temperància. En aquest Estat s’imposarà un reglament especial perals guardians i els governants, que consistirà a ser privats de propietats de tot tipus.Plató parla, a més, de diferents tipus de govern que segons l’ordre de perfecció són: lamonarquia o aristocràcia, la timocràcia, l’oligarquia, la democràcia i la tirania.

C.6.B. TEXT. “ Llevat que els filòsofs regnin en els Estats, o els qui ara són anomenatsreis i governants filosofin de manera genuïna i adequada, i que coincideixen en unamateixa persona el poder polític i la filosofia, i que es prohibeixi rigorosament quemarxin separadament per cada un d’aquests camins les múltiples natures queactualment ho fan així, no hi haurà, estimat Glaucò, fi dels mals per als Estats nitampoc, em sembla, per al gènere humà; tampoc abans d’això no es produirà, en lamesura del possible, ni veurà la llum del sol, l’organització política que ara acabem dedescriure verbalment. Això és el que des de fa una estona vacil·lo a dir, perquè veiaque era una manera de parlar paradoxal; i és difícil d’advertir que no hi ha cap manerad’ésser feliç, tant en la vida privada com en la pública.” PLATÓ, República, 473 d-e.

� Quines condicions hi ha per què s’instauri l’organització política de la qual parlael text?

� Quin és el pensament polític de Plató?� Posa títol al text.� Quina opinió et mereix un sistema polític com el que descriu Plató?


64



LLIBRES

BAXTER, R. Pericles el ateniense. Barcelona. Edhasa, 1989. La novel·la es basa en labiografia de l’estadista Pèricles, a través de la qual podem veure el món històric de laGrècia clàssica.

VIDAL, G. Creación. Barcelona. Edhasa, 1986. Tot i que la novel·la es remunta a Budai Confuci, ens retrata també les figures històriques d’Anaxàgores, Sòcrates i Pèricles.

PEL·LÍCULA

� Obre els ulls, Abre los ojos

1997. España. 117 minuts. Director: Alejandro Amenábar. Intèrprets: Eduardo Noriega,Penélope Cruz, Chete Lera, Fele Martínez, Najwa Nimri, Gérard Barray, Jorge deJuan, Miguel Palenzuela, Pedro Miguel Martínez, Ion Gabella, Joserra Cadiñano,Tristán Ulloa, Pepe Navarro, Jaro.

SINOPSI: Cèsar, el protagonista, és un jove milionari que s’enamora de Sofia, la núviadel seu millor amic, però al mateix temps es troba amb Núria, una noia que estàobsessionada per ell. Amb ella té un accident que li desfigura la cara. És a partird’aquesta situació quan es desenvolupa la trama de dos móns.

E. ALGUN WEB

www.xtec.es/~lvallmaj/passeig/plato2.htm El professor Llorenç Vallmajor ens exposa elmite de la caverna i la seva actualitat.

www.blues.uab.es/filosofia/filosofs/esplato.html Un centre telemàtic de filosofia, delprofessor de l’ Universitat Autònoma de Barcelona Jesús Hernández Reynés, on hi had’altres enllaços sobre Plató i el seu pensament.

http://www.xtec.es/~lvallmaj/passeig/plato2.htm

http://www.blues.uab.es/filosofia/filosofs/esplato.html


65


INTRODUCCIÓ

Presentem la pel·lícula La rosa porpra del Caire com un element per treballar algunsaspectes de la filosofia platònica, com ara: el mite de la caverna, el dualisme, elproblema de l’alliberament del presoner i la jerarquització dels éssers.

La rosa porpra del Caire planteja la vida de Cecília, una cambrera que està tipa del lavida que porta: explotada al treball i maltractada pel seu marit. Una manera d’evadir-se’n és la visita, gairebé diària, al cinema, això implica que pot veure una mateixapel·lícula moltes vegades. El món de ficció, que allí hi viu, la porta a tenir una relacióestreta amb un dels protagonistes de la pel·lícula que està veient.

Per tant, en aquesta pel·lícula s’hi poden treballar força aspectes de la filosofiaplatònica, pel que fa als altres els treballarem tot relacionant-los amb els primers.

Hi ha un magnífic treball sobre aquesta pel·lícula i la filosofia platònica, realitzat pelgrup Embolic19. És gairebé impossible no tenir-lo com a referència, donada la sevaanàlisi acurada. És per això, que partirem de l’esquema plantejat per ells i l’aniremtreballant a partir d’una nova proposta d’activitats.

Woddy Allen ens presenta una pel·lícula que ens va atrapant per la seva fantasia,imaginació i sensibilitat, una pel·lícula que és plena de platonisme, tot i querigorosament no podem dir que defensi tots els postulats platònics.

No obstant això, es pot fer un paral·lelisme entre l’època de crisi en la que Plató vaescriure els seus primers diàlegs i la crisi dels anys trenta als Estats Units. Unparal·lelisme entre la sala de cinema i la caverna platònica, un nou paral·lelisme entrel’alliberament del presoner i el de Cecília o Tom Baxter, segons com es miri. El temade l’amor en la pel·lícula i en la teoria del coneixement platònica, el dualisme i lajerarquització dels éssers, també hi són presents.

L’ambientació és exquisida, perquè tant en els decorats com en els personatges de lapel·lícula s’hi reprodueix fidelment l’època en la qual succeeix l’acció. La història ques’explica va desenvolupant-se de manera gairebé perfecta, ja que tot va succeintplanerament, sense contratemps, amarat d’humor i amargura.

Selecció DVD

La Rosa porpra del Caire té una durada de 82 minuts i és autoritzada per a tots elspúblics. Proposem el seu passi complet, però tot seguit us presentem la selecciód’escenes que acompanyen la caràtula del DVD, per tal que pugueu triar aquelles queus semblin més adients.

19 Grup Embolic, Cinema i filosofia. Com ensenyar filosofia amb l’ajut del cinema. Barcelona,Edicions de la Magrana, 1995.


66

SELECCIÓ D’ESCENES

1. Títols de presentació2. Aventurer de l’amor3. Olga l’acròbata4. Emergeix l’heroi5. Molt parlar sense fer res6. Massa ardent7. Diner fals, petons de veritat8. El real contra el fictici

9. Baralla bruta10. Aquesta lluentor màgica11. Amor de franc12. Talent pel musical13. Cecília al cinema14. I la perfecció?15. Fos a Hollywood16. Crèdits finals


Abans de començar el visionat de la pel·lícula cal que tot l’alumnat disposi del seudossier i, en una estona de classe, el professor explicarà què és el que s’espera d’ellsdurant aquesta activitat –els objectius-, farà llegir els temes del film que fan referènciaa aspectes que cal tenir en compte a l’hora de visionar la pel·lícula, organitzarà elsgrups de treball, distribuirà les tasques i anunciarà els aspectes relatius a l’avaluació.

Aspectes generals

Aquesta unitat se centra en un treball sobre la filosofia platònica a partir d’unapel·lícula el tempo de la qual se situa en els anys 30 del segle XX. La situacióeconòmica d’Estats Units durant els anys 30 pot relacionar-se amb els primers trentaanys de la vida de Plató. Quan aquest era infant es va produir la degradació del règimdemocràtic impulsat per Pèricles, la guerra del Peloponès seguia enfrontant atenesos iespartans. Quan aquests darrers van vèncer, van imposar un sistema de governautoritari, el dels Trenta Tirans, que va manar amb mà de ferro. Poc després elsTrenta van ser substituïts per un sistema democràtic que, tot i portar aquest nom, vacondemnar Sòcrates a mort, fet que marcarà profundament la vida de Plató.

També la protagonista de la pel·lícula viu un moment personal i politico-econòmic decrisi: la gran depressió, que va comportar una dècada de grans xifres d’aturats i demisèria als Estats Units d’Amèrica i, en menor mesura, a Europa.


� El paral·lelisme amb el mite de la caverna: la sala de cinema es pot relacionaramb el mite en el sentit que els espectadors de la sala estan asseguts els unsdarrera dels altres, mirant cap al fons –la pantalla-, en la qual el projector hienvia unes ombres, les imatges del cel·luloide.

� Els dos móns: el real i el fictici. El món real és el que viu Cecília, on elsestigmes socials com l’atur, la pobresa, els maltractaments i l’explotació hi sónpresents. El món fictici és el de la pel·lícula –La rosa porpra del Caire-, on elglamour, la riquesa, el luxe i l’oci es manifesten clarament. De tota manera,existeix una dificultat a l’hora de copsar l’estatus ontològic dels dos móns,perquè el món real de la pel·lícula no s’assembla al món real platònic, -un món


67

intel·ligible- ja que és un món físic. El món fictici tampoc no té res a veure, jaque per a Plató el món fictici és el sensible i això no passa a la pel·lícula.

� La jerarquia dels éssers es presenta clarament quan sabem, a través dels títolsde crèdit, que l’actor real, de carn i ossos, és Jeff Daniels, el qual encarna a unpersonatge (actor), anomenat Gil Shepherd, que a la seva vegada representaun altre personatge, Tom Baxter, dels Baxter de Xicago, una còpia de Gil. Lesimitacions i/ còpies són, doncs clares, ja que tot plegat ha estat creat pelsguionistes de la pel·lícula que es passa a la pantalla i també pel director WoodyAllen.

Aspectes particulars de les activitats:

� Pel que fa a l’anàlisi de la caràtula, es destaca la presència d’una parella queestan a punt de donar-se un petó. El que caldria remarcar és que l’home –elprotagonista de la pel·lícula- encara és a dintre la pantalla, mentre que laCecília és a fora –els dos nivells de realitat-. També és important adonar-se’nde la presència de molts dels actors de la pel·lícula en un segon pla. El títol éstambé important, perquè és el títol a la vegada de la pel·lícula que s’estàpassant al cinema.


� L’activitat següent –la dels noms- està pensada com un treball individual per ferfora de l’aula, perquè exigeix l’ús de bibliografia i la consulta a les biblioteques.Les respostes haurien d’anar en aquesta línia.

o La Depressió americana, també coneguda com la Gran Depressió, fouuna crisi econòmica que es va iniciar l’octubre de 1929, concretament eldijous negre, quan la borsa de Nova York va caure en picat i les accionsque s’hi cotitzaven van perdre el seu valor. Davant d’aquest fet, elspetits inversors van començar a vendre les seves accions de maneradesesperada, la qual cosa va provocar la descapitalització de lesempreses que cotitzaven en el mercat de valors. Les conseqüències detot plegat van durar tota una dècada i, per tot arreu, es veien quantitatsd’aturats que volien fugir de la misèria. Aquesta situació també va influiren els països europeus, encara que en menor mesura.

o Es coneix amb el nom de Gran Guerra, la primera Guerra mundial, unconflicte a escala internacional, que va durar des de 1914 fins a 1918.L’objectiu de les potències europees era una nova redistribució del món.La guspira que va encendre la flama fou l’ assassinat, el juny de 1914 aSarajevo, de l’arxiduc Francesc Ferran, hereu de la corona austríaca.Aleshores, la monarquia austro-hongaresa va rebre l’ajut d’Alemanyaper tal que Sèrbia se sotmetés al govern de Viena. Els serbis vanoposar-se a això i Rússia els va fer costat. Alemanya va declarar laguerra a Rússia i França, aleshores Gran Bretanya es va posar al seucosta, tot oposant-se a Alemanya. Hi va haver dues coalicions: GranBretanya, França, Rússia, el Japó, Itàlia, Romania, Portugal, EstatsUnits i Grècia, per una banda, i Alemanya, la monarquia austro-hongaresa, Turquia i Bulgària, per l’altra. Els alemanys i aquells que elsfeien costat veien com cada cop perdien més posicions i, finalment vanacceptar la pau, que fou signada l’11 de novembre de 1918.


68

o La guerra del Peloponès va tenir lloc entre Atenes i Esparta, dos estatshostilment enfrontats, degut a la prepotència d’Atenes, la sevainfluència política, la seva riquesa, etc. Aquesta guerra va durar gairebé10 anys i Esparta en va sortir vencedora, així es va acabar l’esplendord’Atenes i el seu govern democràtic.

o Quan Atenes va perdre la guerra del Peloponès, Esparta es va fer ambel control i va suprimir totes les institucions democràtiques. L’any 404a.C. una comissió de trenta ciutadans, comandats per Críties (oncle dePlató) i Teramenes, van instaurar un govern oligàrquic, que es vacaracteritzar per ferotges persecucions dels partidaris de la democràcia.Després d’haver governat durant un any amb mà de ferro, van serabatuts en una revolta en la qual va participar Trasibul.

o Trasibul (aprox. 445 aC – 388aC), demòcrata convençut, es va refugiara Tebes durant el govern dels Trenta Tirans i des d’allí, va iniciar larevolta. Un cop va ser derrocat el govern dels Trenta, va instaurar denou la democràcia a Atenes.




B.1.Context econòmic i social

� Aquesta situació fa referència a la crisi econòmica que va tenir lloc als EUA alsanys 1930. Després de la guerra mundial i un cop superada la crisi de lapostguerra, els Estats Units van tenir un fort creixement intern que es vatraduir, entre altres coses, en una eufòria a la borsa. Tothom, fins i tot els petitsestalviadors, invertia en borsa. Però aquesta creixia a un ritme superior al deles indústries i, quan hi va haver símptomes clars de recessió econòmica, laborsa va caure en picat. Això fou el 24 d’octubre de 1929, conegut com elDijous Negre. Aquesta crisi econòmica va provocar una crisi social, que es vatraduir en una multitud d’aturats i en la disminució del poder adquisitiu delmercat, tal com es veu a la pel·lícula.

� Plató (427-347) va viure el govern dels Trenta Tirans, per una banda, i el retornde la democràcia, per una altra, la qual va condemnar Sòcrates a mort. Degut aaixò Plató va perdre la confiança en aquest sistema i va lluitar, tant a la teoriacom a la pràctica, per imposar-ne un altre.

� El paral·lelisme que es pot trobar entre els dos contextos històrics es pot definiramb una sola paraula, “crisi”. Aquesta crisi porta tant als personatges de lapel·lícula com al mateix Plató a la recerca d’un món ideal.


69

B.2. La caverna

� A la sala de cinema, les persones s’estan assegudes de cara a la pantalla,d’esquena els uns als altres.

� Totes miren la pantalla, que és el que tenen al davant.

� Al darrera, dins d’una cabina, hi ha el projector, per una finestra surt un raig dellum que projecta sobre la pantalla les imatges del cel·luloide.

� El visionat de la pel·lícula es pot comparar amb un visionat d’ombres, en lamesura que el que es veu a la pantalla no és real.

B.3. L’alliberament del presoner

� Quan Tom surt de la pantalla tot queda parat. Els personatges de la pel·lículaestan atrapats i entren i surten sense cap ordre.

� Que Tom és un personatge de ficció ho il·lustra, entre altres coses, el fet queels diners que porta són falsos.

� En canvi, el petó que dóna a la Cecília ens fa pensar en que Tom és real.

� Es pot considerar que Tom és com el presoner del mite de la caverna, en lamesura que surt de la pel·lícula, coneix un altre món -que infinitat de vegadesés anomenat el món real-, però a més torna a la pel·lícula, tal com ho fa elpresoner del mite de la caverna.

B.4. Els dos móns: el real i el fictici

� La vida de Cecília, tant al bar on treballa com a casa seva, és una vida detreball dur, de rutina. Viu amb un senyor que, a més de maltractar-la, és a l’aturi li treu els pocs diners que ella guanya, sense preocupar-se de buscar capfeina tot ocupant el temps jugant amb els seus amics.

� Quan troba Tom Baxter, la Cecília se n’enamora, és atent, educat i tambén’està enamorat, per això li ofereix tot el què té, entre altres coses, entrar unaltre cop a la pel·lícula, i anar a Nova York, on viu la fastuositat i la riquesa mésgrans, en contrast amb la vida que ella tenia.

� Gil Shepherd és l’actor que encarna el personatge de Tom Baxter, quan Gils’adona del què ha passat, mira de trobar el seu personatge i un cop hoaconsegueix, vol convèncer-lo, tant a les bones com a les males, que torni a lapel·lícula; no dubta fer creure a la Cecília que n’està enamorat i que és millorque ella fugi amb ell que no que es quedi amb Tom Baxter.

� La Cecília opta per anar-se’n amb Gil Shepherd perquè es convenç que l’actorés més real que el personatge.


70

B.5. La jerarquia dels éssers

� Irving Sax i Richard Lewin són els guionistes de la pel·lícula.

� Jeff Daniels és l’actor que dona vida al personatge de Tom Baxter.

� Si Gil Shepherd és l’actor que dóna vida al personatge de Tom, podem dir queTom és una còpia de Gil.

� Gil Shepherd és un personatge de ficció, creat per Irving Sax i Richard Lewin, iencarnat per un actor real, Jeff Daniels, aleshores podem dir que Gil és unacòpia de Jeff.

� La jerarquia, de més real a menys, seria la següent: Jeff Daniels, Gil Shepherdi Tom Baxter.


� Pel que fa als textos dels filòsofs, Les respostes que donarem no són capsolucionari, sinó unes indicacions, que s’han de prendre com a suggeriments, talcom hem dit a la primera unitat.

C.1.A. La teoria de les idees

� Quan Plató parla de “la realitat per si mateixa” es refereix a una realitatimmutable, els éssers de la qual són els autèntics éssers, que no canvien, espresenten sempre iguals i són perfectes; la multiplicitat de les coses belles fareferència a una realitat, els éssers de la qual són múltiples i canviants i mai noes presenten de la mateixa manera.

� La realitat per si mateix es percep per la raó, que ens mostra allò que és únic,mentre que la realitat que canvia constantment, és captada pels sentits, queens mostren la diversitat i el canvi.

� Per parlar de dues realitats a la pel·lícula només cal fixar-se en la manera comviu Cecília i la manera com viu Tom Baxter. No és possible comparar les duesrealitats de la pel·lícula amb els dos móns de Plató, perquè el món intel·ligibleno es veu reflectit enlloc.

� Qualsevol títol que anés en la direcció de parlar dels dos móns seria correcte.

C.1.B. La teoria de les idees

� Postular una idea única per a cada multiplicitat de coses a les que donem elmateix nom significa defensar que per cada multiplicitat de coses de la mateixaespècie o gènere, només hi ha una idea.

� Hi ha mils d’exemples que mostren que al món sensible hi ha multiplicitat decoses, com ara gossos, cadires, actes justos, etc., que tenen el seu referent enel món ideal que ens proposa Plató.


71

� L’artesà no pot fabricar la idea mateixa, perquè la idea és la forma, el modelque existeix per sempre i al qual recorre per fabricar la multiplicitat de coses dela mateixa espècie o gènere que hi ha al món sensible.

� Qualsevol títol que reculli “la unitat de la idea enfront de la multiplicitat decoses” hi aniria bé.

C.2.A. Les teories de la participació

� La teoria platònica de la participació, exposada en el text, ens diu que les cosesindividuals participen de les seves idees respectives.

� Gràcies a l’analogia del dia, que és únic però es troba en molts llocs, s’explicaque cadascuna de les idees, tot i que és única, pot estar sencera en totes lescoses.

� La relació que hi ha entre tots els Tom Baxter i el que se’n va amb la Cecília espot establir dient que són el mateix personatge, representat per Gil Shepherd,encara que hi ha tants personatges com còpies de la pel·lícula; Tots els TomBaxter que hi ha no són més que còpies de Gil Shepherd.

� Un títol que expliqués que “les coses participen de les idees, però queaquestes no poden estar separades d’elles mateixes” seria adequat.

C.2.B. La teoria de la imitació

� La paraula model significa cosa que prenem com a objecte d’imitació a fi dereproduir-la.

� En Plató la paraula model significa quelcom a imitar però no per reproduir, sinóper copiar les qualitats essencials que el model posseeix.

� Tom Baxter no és un model, en sentit platònic, de l’actor Gil Shepherd, perquèaquest, en encarnar la figura de Tom, no fa res més que el que diu el guió de lapel·lícula.

� Els títols haurien d’anar en la línia que “les coses imiten les idees”.

C.3.A. El coneixement: el mite de la caverna

� El paral·lelisme entre una sala de cinema i la cova que ens exposa Plató al seumite es pot plantejar en els termes següents: la sala de cinema seria similar ala cova en el sentit que al seu fons s’hi veuen unes ombres (la pel·lícula)similars a les que es veuen al fons de la cova. Aquestes ombres arriben al fonsgràcies a un projector, que es troba al darrera dels espectadors. Aquestprojector vindria a ser com el foc del mite. També els espectadors podriencomparar-se amb els presoners. Finalment, la sortida de la sala de cinemaseria similar a la sortida de la cova, en la mesura que ens permet allunyar-nosd’un món de ficcions.


72

� Partint d’aquesta suposició, el paral·lelisme es trobaria en el fet que tant elpresoner com Tom s’allunyen d’un món d’ombres i de ficció, tot i que ambfinalitats diferents, ja que el presoner va a la recerca de la veritat, mentre queTom, mogut per l’amor, vol conèixer el món real, on encara que les cosessiguin menys perfectes, són més autèntiques. L’altre element que els uneix ésel fet que Tom retorna a la pel·lícula igual que ho va fer el presoner en tornar ala cova.

� També es podria dir que Cecília s’assembla al presoner alliberat en la mesuraque gràcies a Tom, el seu ideal, trenca amb tot el món d’explotació imaltractaments.

� Qualsevol títol que fes referència al “difícil procés per accedir a l’autènticaveritat”, seria bo.

C.3.B. El coneixement: el símil de la línia

� La frase “el que és visible es divideix en veritat i manca de veritat” fa referènciaal món sensible, una part del qual (les ombres, les imatges a les aigües i alsmiralls) no és vertader en relació a les coses que provoquen aquestes ombres iimatges, que ho són més que elles.

� La resposta podria anar encaminada a argumentar que els sentits ensenganyen en moltes ocasions i, a més, que a través d’ells només copsem lapluralitat i la diversitat.

� Al símil de la línia hi trobem tots els elements del mite de la cova. Així tot el queen el mite és l’interior de la cova pertany al món de la doxa del que es parla enel símil de la línia; com que en el món de l’opinió es distingeix entre eikasia ipistis, es pot dir que la primera correspondria a les ombres i figures que esveuen a la pared del fons de la cova, mentre que els animals, plantes i cosesfabricades del mite corresponen amb la pistis. El món de fora de la cova, elmón intel·ligible, pertany al món de l’episteme, segons el símil de la línia.També en l’episteme hi trobem dos nivells: la dianoia i la noesis. La primera esrelacionaria amb el món que hi ha fora de la cova, representat al símil pelsobjectes matemàtics, i la segona amb el sol, que representa les Idees.

� Els títols que fessin referència als “diversos tipus de coneixement” serienadequats.

C.4.A. La dialèctica

� Plató amb l’expressió “lloc supracelest” es refereix al món intel·ligible, que elsitua més enllà dels cels.

� Aquest món no es pot veure ni tocar amb els sentits, només es pot captar ambla raó.

� El mètode de la dialèctica és un procés basat en el diàleg i l’anàlisi delsconceptes que ens ajuda a anar del coneixement sensible de les coses a laintuïció directa de les idees i de la seva jerarquia, (dialèctica ascendent), però


73

Plató, també parla de la dialèctica descendent, que consisteix en lareconstrucció de la jerarquia de les idees sense recórrer als sentits.

� Qualsevol títol que parles del “procés que segueix l’ànima per arribar alconeixement vertader” seria correcte.

C.4.B. La reminiscència

� Aquesta expressió significa haver contemplat els dos móns: l’intel·ligible i elsensible.

� La teoria de la reminiscència diu que conèixer és recordar, però això només és

possible si l’ànima és immortal i ha contemplat i aprehés les idees en el mónintel·ligible.

� Els títols que giren al voltant de l’afirmació “conèixer és recordar” són adients.

C.4.C. L’amor

� Partint de la dialèctica i la teoria de la reminiscència, Plató inclou en el seupensament la teoria de l’amor com un procés per arribar al món de les Idees,així l’amor per un cos bell ens ha de permetre, anant de graó en graó, copsarque existeix la idea de Bellesa, la qual inclou no només els cossos bells, sinóles ànimes belles, les normes de conducta, les lleis, ... fins arribar a la ciènciade la bellesa absoluta.

� Per Plató aquest procés ha de ser així, perquè cal partir d’allò concret perarribar a allò abstracte, d’allò particular per arribar a l’universal, que és l’únicconeixement objectiu i científic. La importància que Plató dóna a l’amor ésprimordial, perquè és a partir de l’impuls cap a la possessió dels altres (desig)que l’ànima busca retrobar-se amb la bellesa per si mateixa i, per tant, ambtotes les altres idees.

� És evident que la teoria de l’amor que planteja Plató no és el sentiment quemou Cecília, tot i que el seu desig per Tom l’acosta a una fugida ideal, però queen cap cas és el món de les idees.

� Qualsevol títol que parli que “el desig cap als altres ens porta a retrobar-nosamb les idees” seria adequat.

C.5.A. L’ésser humà: ànima i cos

� La unió entre ànima i cos es produeix quan aquella ha perdut les ales i esarrossegada fins a trobar alguna cosa sòlida on s’instal·la.

� L’ànima dóna moviment i vida al cos.

� Mortal és el nom que rep el conjunt d’ànima i cos.

� Qualsevol títol que faci referència a “la unió de l’ànima i el cos” és adequat.


74

C.5.B. La immortalitat de l’ànima

� La relació d’aquests conceptes es podria establir de la següent manera: l’ànimadóna vida a tot cos que la posseeix, però vida i mort són contràries. Si l’ànimadóna vida al cos i el contrari de la vida és la mort, l’ànima no pot trobar-se enun cos mort, ni tampoc admet la mort, per la qual cosa, l’ànima és immortal.

� Aquest argument respecte a la immortalitat de l’ànima es basa en el fet quepels grecs la paraula psyché significa a la vegada ànima i vida.

� Els títols al voltant de “la immortalitat de l’ànima” estarien bé.

C.6.A. L’ètica platònica

� Ser amo de si mateix significa que la part millor de l’home domina la pitjor. � Ser esclau de si mateix significa que hi ha superioritat de la part pitjor de l’home

per sobre de la millor.

� Per Plató, en l’ànima, tot i que és única, s’hi poden distingir tres facultats: laracional, encarregada del coneixement, a la qual li escau la virtut de laprudència; la irascible, que persegueix els desitjos nobles com l’honor i lafama, la virtut de la qual serà la fortalesa; la concupiscible, que persegueix elsplaers del cos com el sexe o el menjar, a ella li escau la virtut de latemperància. Essent això així, l’ésser humà trobarà l’harmonia quan laracionalitat moderi de forma prudent la seva irascibilitat, el faci fort per portar aterme les seves decisions, temperi la seva concupiscència i no s’excedeixi enels seus desitjos.

� Posar com a títol “aclariment del concepte de temperància” seria correcte.

C.6.B. La política platònica

� L’única solució pels mals de l’Estat i pels del gènere humà es troba, segonsPlató, en que en una mateixa persona coincideixi el poder polític i la filosofia.

� El pensament polític de Plató fa referència a la societat ideal, formada per tresclasses socials: el governants, els guardians i els productors, que es dedicarienrespectivament a governar l’Estat, defensar-lo i treballar per abastar-lo. L’Estatserà just si cadascuna de les classes socials es regeix per la virtut que li éspròpia, és a dir, si els governants actuen amb prudència, els guardians ho fanamb fortalesa i els productors amb temperància. En aquest Estat s’imposarà unreglament especial per als guardians i els governants, que consistirà en serprivats de propietats de tot tipus. Plató parla, a més, de diferents tipus degovern que segons l’ordre de perfecció són: la monarquia o aristocràcia, latimocràcia, l’oligarquia, la democràcia i la tirania.

� Qualsevol títol al voltant de l’afirmació “el rei ha de ser filòsof” aniria bé.


75

BIBLIOGRAFIA

BRUN, J. Platón y la Academia. Buenos Aires. Eudeba, 1981.CROMBIE, I. M., Análisis de las doctrinas platónicas; 2 volums. Madrid. Alianza,1979.CHÂTELET, F. El pensamiento de Platón. Barcelona. Ed. Labor, 1973.JAEGER, W. Paideia. Madrid. Ed. Fondo de Cultura Económica, 1990.PLATÓ. Apologia de Sòcrates. Barcelona. Ed. 62, 1992.PLATÓ. El Banquete. Madrid. Alianza Ed., 1995PLATÓ. Fedón y Fedro. Madrid. Alianza Ed., 1998.PLATÓ. La República. Barcelona. Ed. Alpha, S.A., 1989-1992.ROSS, D. Teoria de las ideas de Platón. Madrid. Cátedra, 1986TOVAR, A. Un libro sobre Platón. Madrid. Espasa-Calpe, 1980.

FILMOGRAFIA

� Matrix, The Matrix, Matrix

1999. Estats Units. 136minuts. Directors: Andy i Larry Wachowski. Intèrprets: KeanuReeves, Laurence Fishburne, Carrie-Anne Moss, Hugo Weaving, Gloria Foster, JoePantoliano, Marcus Chong, Julian Arahanga.

SINOPSI: El personatge principal, Neo, és un pirata informàtic que creu viure a l’any1999, quan en realitat és l’any 2199. Quan descobreix que la humanitat viu en unarealitat virtual, creada per Matrix, iniciarà una lluita per tal de defensar-la. Lesaventures de Neo, sobretot la primera mitja hora de la pel·lícula, ens remeten al mitede la caverna. Tant el mite com la pel·lícula ens mostren unes persones a les que se’lsimposa una realitat arbitrària, de la mateixa manera en ambdós textos –el literari i elfílmic- hi ha algú que fuig d’aquesta realitat: el presoner al mite, Neo al film i, fins i tot,podríem pensar que al llarg de la seva aventura, Neo passa de la doxa a l’episteme através de la pistis, eikasia, dianoia i noesis.

� El conformista, Il conformista, El conformista

1969. Itàlia, França i Alemanya, 115 minuts. Director: Bernardo Bertolucci. Intèrprets:Jean-Louis Trintignant, Dominique Sanda, Stefania Sandrelli, Pierre Clementi, EnzoTarascio, Gastone Moschin.

SINOPSI: Durant l’època feixista, un professor de filosofia ja casat, partidari de lesidees feixistes, visita el seu antic professor de filosofia, que viu exiliat a París, amb unencàrrec concret: matar-lo. Abans, però, va a fer-li una visita. És aquí on Bertolucciutilitza la imatge de la caverna de Plató per comentar l’engany esclavitzant delfeixisme. És doncs, una lectura política del mite i una llàstima que no es trobi en DVD.

E. ALGUNS WEBS

www.xtec.es/~lvallmaj/passeig/plato2.htm El professor Llorenç Vallmajor ens exposa elmite de la caverna i la seva actualitat.

www.miradas.net/articulos/2003/0305/matrix03.html Un espai on es parla del que hi hade platònic i de cartesià a la pel·lícula Matrix.

http://www.xtec.es/~lvallmaj/passeig/plato2.htm

http://www.miradas.net/articulos/2003/0305/matrix03.html


76

www.blues.uab.es/filosofia/filosofs/esplato.html Un centre telemàtic de filosofia, delprofessor de l’ Universitat Autònoma de Barcelona Jesús Hernández Reynés, on hi had’altres enllaços sobre Plató i el seu pensament.

http://www.miradas.net/estudios/2003/11_wallen/rosapurpura.html Un web on es parlade la pel·lícula “La rosa porpra del Caire”.

http://www.blues.uab.es/filosofia/filosofs/esplato.html

http://www.miradas.net/estudios/2003/11_wallen/rosapurpura.html


77

8.6. ANNEX F:

REI DE REIS I LA FILOSOFIA A L’ÈPOCA ROMANA


78

LA PEL·LÍCULA

Presentem la pel·lícula Rei de Reis de Nicholas Ray per treballar el pas del mónhel·lenístic al món medieval, tot fent referència a la unitat, anomenada Filosofia al’època romana, el guió de la qual és el següent:

1. La Roma Imperial2. L’hel·lenització de Roma3. L’Acadèmia platònica: Ciceró4. L’epicureisme: Lucreci5. L’estoïcisme: Sèneca6. Una nova religió: el cristianisme7. L’Apologisme: Tertulià8. El neoplatonisme: Plotí9. Agustí d’Hipona

9.1. Raó i fe9.2. La consciència del propi ésser i el coneixement de la veritat9.3. Déu i l’ànima humana9.4. La creació i el mal9.5. La Ciutat de Déu

La pel·lícula serveix per treballar el canvi de mentalitat que suposa l’aparició d’unanova manera d’entendre el món des del missatge de Jesús: l’abandonament delpoliteisme i l’aparició monoteisme, la proclamació de la igualtat de tots els homes,l’exaltació de la vida interior, la fe en Déu, etc.

Com que el naixement i vida de Jesús va tenir lloc en una terra, governada pelsromans, també fem referència a aquesta situació, així com a les escoles filosòfiquesque existien a Roma a l’època de l’Imperi.




� Explicar amb claredat el canvi de mentalitat tant religiosa com filosòfica.

� Exposar acuradament el pensament de Ciceró, Lucreci i Sèneca.

� Entendre què suposa l’Apologisme i el Neoplatonisme.

� Copsar amb detall les teories filosòfiques d’Agustí.




79

Rei de Reis, King of kings, Rey de reyes20

Gènere: Drama històricPaís: EE.UU.Any: 1961Direcció: Nicholas RayIntérprets: Jeffrey Hunter, Sobhan Mckenna, Hurd Hatfield, Ron Randell, VivecaLindfors; Rita Gam, Carmen Sevilla, Brigid Bazlen, Harry Guardino, Rip Torn, FrankThring, Guy Rolfe, Maurice Marsac, Gregoire Aslan, Robert Ryan.Productor: Samuel BronstonGuió: Philip YordanFotografia: Franz Planer, Milton Krasner, Manuel BerenguerMúsica: MiIklos Rozsa Duració: 154 minutsQualificació: Tots els públics

Sinopsi: En aquesta superproducció es narra la vida i mort de Jesús. En una Judea,ocupada per les legions romanes, neix Jesús, que es presenta, en les sevesaparicions públiques, com el fill de Déu. La pel·lícula el contraposa a Barrabàs, el capdels rebels, que el voldria més com a líder polític que no pas espiritual. Finalment,Jesús és condemnat a mort per blasfèmia (segons la perspectiva jueva) o per sedició(segons el poder romà). La passió i mort de Jesús, acaba amb la seva resurrecció iamb el mandat als seus deixebles de predicar l’evangeli a tot el món.

20 El repartiment i la carátula s’han extret de: http://www.culturalianet.com/art/ver.php?art=4424


80




Es tracta d’analitzar la caràtula que es tingui a mà, tot tenint en compte elfotograma que anuncia el film: cal analitzar la importància de la imatge triada, quèvol remarcar, la influència que pot tenir en els futurs espectadors. També podeurecercar d’altres caràtules que d’aquest film hagin aparegut a Internet i que fanreferència a d’altres edicions de la pel·lícula.


o Ús de la càmera

� Es mou la càmera?� S’apropa als personatges o se n’allunya?� Els personatges principals estan enfocats des de dalt o des de

baix?� Quin sentit tenen aquests moviments de la càmera?

o Actors

� Expliqueu quins són els personatges que tenen un paper mésimportant en la història.

� Trieu un personatge que tingui un paper important i analitzeu sirepresenta bé o no el seu paper.

� Quins actors us han agradat més? Per què?� Com descriurieu el paper de la fillastra d’Herodes, des del punt

de vista d’actriu?

o Vestuari i decoració

� Compara el vestuari d’Herodes amb el de Ponç Pilat.� I el d’aquests amb el dels habitants de Palestina.� Compara el vestuari de les dones que apareixen a la pel·lícula.

Què ens indica?� Relaciona els palaus on viuen Herodes i Pilat amb les cases de

la gent del poble.


o Pompeuo Cèsar Augusto Herodeso Herodes Antipaso Jesúso Ponç Pilato Barrabàs


81

� A què corresponen aquests altres noms?

o Judeao Betlemo Galileao Jerusalemo Fariseuo Escribao Pasqua jueva



o Alguna imatge que t’hagi cridat l’atenció? Quina?o Quines preguntes et planteja?o Quins són els temes que tracta la pel·lícula?o Quin és, al teu parer, el valor simbòlic?o Quin és el sentit del títol? Té referència amb alguna obra literària?o Quin és el sentit del final? o Per què creus que la passem a classe d’Història de la Filosofia?


82


B 1. L’ocupació romana de les terres de Palestina

L’any 63 aC. les legions romanes de Cèsar August van envair les terres de Galilea iJudea. Els romans, que no van trobar cap jueu que volgués imposar la seva llei, vannomenar rei de Judea un beduí, anomenat Herodes el Gran.

� Quins eren els objectius dels romans a l’hora d’ocupar aquestes terres? � Exposa quina era la situació de Roma a les terres ocupades.� Quina era la situació dels jueus?� A la pel·lícula es diu que Pompeu és un irreverent, per què?

B.2. Naixement de Jesús

En plena ocupació romana, va tenir lloc el naixement de Jesús, anomenat el Messies,que significava un personatge que havia de fer complir les promeses fetes pelsprofetes.

� Explica la figura històrica de Jesús.� Per què va ser anomenat Messies?� Jesús és la personalitat central del Cristianisme, què s’entén per

Cristianisme?� Quines diferències hi ha entre el cristianisme i el judaisme?

B.3. La vida pública de Jesús

Un cop fou batejat al riu Jordà, Jesús inicià la seva vida pública, tot dedicant-se apredicar als pobres i éssers marginats de la societat i també a guarir malalties.

� Acaba la història de la vida pública de Jesús, segons es narra a la pel·lícula.� Quin paper desenvolupa Joan el Baptista?� Hi ha un moment que Barrabàs diu que tant ell com Jesús volen la llibertat, però

que la busquen per camins diferents, creus que Jesús era un revolucionari?Justifica la resposta.

� Per què creus que Jesús va ser condemnat a mort?

B.4. Els deixebles de Jesús

Al llarg de la pel·lícula es veu com Jesús es va envoltant de deixebles, persones mésaviat senzilles i sense estudis, que escolten les seves ensenyances i l’acompanyensempre que ell els ho permet.

� Quin és el nom d’aquests deixebles?� Pere és un dels deixebles, explica els dos episodis que protagonitza als

capítols 25, 26 i 33 de la pel·lícula.� Explica el paper de Judes Iscariot al llarg de la pel·lícula.� Fixa’t en un diàleg de Jesús amb els seus deixebles i reprodueix-lo.


83

B.5. El sermó de la muntanya

Jesús es dirigeix a la multitud, reunida a la muntanya, tot exposant els principis que elguien i deixant-se interpel·lar pels que l’envolten.

� Què en penses de les benaurances que diu en començar?� Quina de les interpel·lacions que li fan els presents et sembla més

encertada i per què?� Fes una anàlisi del parenostre, la pregària que diu Jesús al final del sermó.� Com valores el missatge de Jesús? Té validesa actualment? Justifica-ho

B. 6. Religiositat romana versus religiositat cristiana

Al capítol XI de la pel·lícula se’ns presenta un episodi que ens mostra el culte al’emperador. Com a resultat d’una conversa entre Lucius i Ponç Pilat, aquest decideixcol·locar efígies de l’emperador a les columnes del temple de Jerusalem. A posteriori,se sent una veu en off, que no és altra que la de Joan Baptista, atacant aquesta actituddels romans.

� Fes un resum d’aquest episodi.� Què significa l’expressió, dita per Lucius: “la seva llei és la seva religió”, fent

referència al poble jueu?� Quines diferències hi ha entre el món hel·lenístic i la nova mentalitat

cristiana?� Quin paper juga el summe sacerdot Caifàs en relació a Jesús i als romans?

B.7. La presència del pare

Al llarg de la pel·lícula, Jesús fa referència al seu pare, no es tracta d’un pare biològicsinó de Déu, també anomenat Senyor, el qual ha donat la llei, que diu: ”estimaràs alsenyor, Déu teu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima, amb totes les teves forcesi tota la teva ment i al proïsme com a tu mateix.”

� De quin Déu parla Jesús?� Què significa el concepte Déu des del punt de vista filosòfic?� Analitza la màxima anterior, també anomenada pels cristians, primer

manament.� Creus que és vàlida? Justifica-ho.


84

C. TEXTOS RELACIONATS AMB LA FILOSOFIA A L’ÈPOCAROMANA

1. La Roma Imperial2. L’hel·lenització de Roma3. L’Acadèmia platònica: Ciceró4. L’epicureisme: Lucreci5. L’estoïcisme: Sèneca6. Una nova religió: el cristianisme7. L’Apologisme: Tertulià8. El Neoplatonisme: Plotí9. Agustí d’Hipona

9.1. Raó i fe9.2. La consciència del propi ésser i el coneixement de la veritat9.3. Déu i l’ànima humana9.4. La creació i el mal9.5. La Ciutat de Déu

C.1. La Roma Imperial

Enmig de guerres civils la República romana va deixar d’existir i, en el seu lloc, CèsarAugust va instaurar l’Imperi, durant el qual Roma va estendre les seves fronteres cadacop més lluny. Un dels exemples és el que es relaciona amb la pel·lícula, l’entrada deles legions romanes a Jerusalem, l’any 63 aC. Els seus successors van seguirampliant els seus territoris però fou August qui, de veritat, va fundar l’Imperi.

C.1.A. TEXT. “August va rebre la submissió d’un món cansat de discòrdies, amb elnom de príncep. La desaparició de Lèpid i el suïcidi d’Antoni el van deixar com a capúnic del partit de Cèsar. Sense altre títol que el de cònsol es va declarar feliç de rebre,per tal de protegir el poble, la potestat de tribú. Per les seves donacions va guanyar-sela voluntat dels soldats, per les distribucions d’aliments la del poble, per la paureconquerida la de tot el món. El seu poder va anar creixent insensiblement, enatribuir-se els poders del Senat, dels magistrats i dels comicis. No hi havia opositors.(...). La resta de la noblesa, col·locada en una actitud de servitud que els garantia laseva fortuna i els seus honors, preferia la seguretat del present als perills del passat.Les províncies tampoc no es lamentaven de la nova situació, ja que desconfiaven delSenat i dels comicis, de les querelles dels poderosos i de l’avidesa dels magistrats.Regnava un nou estat d’esperit. El remei a les discòrdies era el govern d’un de sol.”TÀCIT, Annals.

� En què va consistir l’Imperi romà?� Quin sistema polític hi havia a Roma abans de l’Imperi? En què consistia?� A la pel·lícula se’ns diu que Ponç Pilat és anomenat governador de Judea

per Tiberi, fes un resum de qui era aquest darrer.� Es van acabar les discòrdies per a l’imperi romà quan el poder va ser

ostentat per una sola persona? Justifica-ho.

C. 2. L’hel·lenització de Roma

El poble romà es va veure influït, ja en etapes molt primerenques, per la cultura grega.Els romans més cultes consideraven que aquella era superior a altres cultures, per


85

això s’expressaven en grec i procuraven que els seus fills fossin educats perprofessors grecs. Tot plegat va contribuir al fet que les produccions culturals delsromans seguissin els models elaborats pel món grec.

C.2.A. TEXT. “ (...) Els dirigents romans envejaven per a la seva pàtria l’esplendor quela literatura i l’art van donar a la Grècia clàssica igual que al món hel·lenístic.Penetrada per idees d’origen grec, l’educació que havien rebut responia a una certajerarquia de valors humans que ningú no hagués gosat posar en dubte sense creure’s,al mateix temps, rebaixat a la categoria de bàrbar. (...) Per tant, amb la finalitat delegitimar la seva victòria, Roma no podia fer menys que el que havien fet Atenes,Pèrgam, Antioquia i Alexandria. (...) El mèrit d’haver-ho concebut [l’hel·lenització]correspon a la generació de Cèsar més que no pas a la d’August. El propi Cèsar,Ciceró i molts altres van preparar la seva realització. Però la generació d’August ho varealitzar de la forma més àmplia.“ DD. AA. Historia general de las civilizaciones. Romay su imperio.

� Com és que els romans van ser influïts per les formes culturals gregues?� Quina era la jerarquia de valors que defensava l’hel·lenisme?� Quan el text afirma que “la generació d’August va realitzar l’hel·lenització

d’una forma més àmplia” a què es refereix. Consulta bibliografia adequada.

C. 3. L’Acadèmia platònica: Ciceró

Tul·li Ciceró, que va viure entre 106 aC i 43 aC, va estar al costat de l’agonitzantrepública romana a la qual va defensar fèrriament. Des del punt de vista filosòfic vacentrar el seu atac en l’epicureisme, perquè defensava l’allunyament del poble enrelació als déus, i va ajuntar de manera eclèctica les filosofies platònica, aristotèlica iestoica.

C.3.A. TEXT. “ En l’aspecte ètic, [Ciceró] defensava la teoria estoica de la virtut com amitjà per aconseguir la felicitat i, per això, deia que és savi aquell que s’allunya de lespassions. No menyspreava, però, que els béns externs poguessin fer-nos feliços, comdeia Aristòtil. Defensava, amb Plató, que les nocions ètiques són innates i aixòexplicaria l’acord o consens moral de tots els pobles. Pel que fa a la naturalesa,rebutjava el principi epicuri, segons el qual el món es forma gràcies a lleis o forcescegues que uneixen i separen els àtoms. També trobem en ell un aspecte religiós quecombina el monoteisme i el politeisme, ja que el seu déu és únic, però el politeisme ésbo per al poble. La religió popular, doncs, s’ha de conservar tot i que caldria eliminar-ne els elements supersticiosos i les immoralitats que s’adjudiquen als déus.” DD.AA.Història de la filosofia.

� Què significa el concepte “eclecticisme”?� Com es veu reflectit en aquest text?� Explica més amplament la visió ciceroniana de la religió.� Posa títol al text.� Digues la teva opinió sobre una proposta filosòfica de tipus eclèctic.


86

C. 4. L’epicureisme: Lucreci

Titus Lucreci (94 aC -50/51 aC) va escriure un poema filosòfic, anomenat De la natura,amb el qual va emprendre la tasca de donar a conèixer als romans la filosofia epicúria ifer-ne un desenvolupament complet. Va ser perseguit pel fet que atacava la religióoficial, els nous cultes orientals i la idea de fatalitat universal.

C.4.A. TEXT. “ Allò que va donar origen a la veneració dels déus i segueix avui omplintel món d’altars i de cerimònies va ser, per una banda, que en somnis i fins i totdesperts van veure ídols d’éssers grans i macos, que es movien sense esforç i als queatribuïen immortalitat, perquè no semblava que els alterés cap força ni desgast detemps i, per l’altra, que no podien explicar-se els moviments celestes; els quals, pertant, els van atribuir als déus, tot col·locant el seu habitacle al cel. Amb això van portarmolts maldecaps als seus successors, sense adonar-se’n que la vertadera pietat no estroba en els sacrificis ni en els ritus, sinó en veure totes les coses amb serenitat (...).”LUCRECI, De la naturalesa de les coses. Introducció.

� Segons el text, quina és la causa de la veneració als déus?� Busca informació sobre la vida religiosa a la Roma Imperial.� Lucreci critica la pietat basada en els sacrificis i els ritus i defensa que les

coses s’han de veure amb serenitat. Quin significat té el concepte serenitat enel si de la doctrina epicúria?

� Posa títol al text.� Què en penses d’aquesta opinió de Lucreci?

C. 5. L’estoïcisme: Sèneca

Luci Anneu Sèneca (4 aC-65 dC) fou un cordovès que es va traslladar a Roma perseguir els seus estudis i que, posteriorment, va intervenir en la vida pública d’aquestaciutat. El seu pas per la política va tenir els seus alts i baixos: fou desterrat, nomenat,més tard, tutor de l’emperador Neró, per la qual cosa va tornar a exercir càrrecspúblics, fins que el mateix Neró el va obligar a suïcidar-se.

En l’aspecte filosòfic defensa que hi ha d’haver un principi transcendent que doni raóde tots els fets i que no sigui indiferent al destí dels éssers humans. Aquest principi ésprovident: regeix l’univers, l’ordena i en té cura. La seva ètica, a la qual va dedicar lamajor part de les seves reflexions, defensa que: la virtut és el bé suprem per a l’ésserhumà, s’és virtuós si es viu d’acord amb la natura i si amb tranquil·litat d’ànimacceptem el que ens reserva el destí.

C.5.A. TEXT. “Vaig buscant alguna cosa que consideri bona (...) i, seguint l’opinió delsestoics, resto fidel a la natura de les coses; la saviesa consisteix a no allunyar-nos-en iformar-nos segons la seva llei i el seu exemple. La vida feliç és, per tant, aquella queestà d’acord amb la seva naturalesa [amb la naturalesa racional de l’ésser humà]; laqual cosa només pot esdevenir si, primer, l’ànima està sana i en constant possessió dela seva salut; segon, si és enèrgica i ardent; magnànima i pacient, adaptable a lescircumstàncies, curosa del seu cos i del que li pertany, amatent a les coses queserveixen per a la vida, sense admirar-se’n de cap; si usa els dons de la fortuna, senseser-ne esclava. I malgrat jo no ho afegeixi, saps que d’això se’n seguirà una constanttranquil·litat i llibertat, un cop allunyades les coses que ens irriten o ens aterren; ja queen lloc dels plaers i d’aquests gaudis mesquins i fràgils, (...) ens ve una alegria ferma i


87

constant, i al mateix temps la pau i l’harmonia de l’ànima ...” SÈNECA, Tratadosmorales. “A Galión, sobre la vida bienaventurada”.

� En què consisteix la saviesa per Sèneca?� Digues, amb paraules teves, què entén Sèneca per vida feliç. � A quin corrent filosòfic critica quan parla dels plaers i dels gaudis mesquins?� Posa títol al text.� Digues la teva opinió sobre aquest fragment.

C. 6. Una nova religió: el cristianisme

Entre les noves religions que s’escampen per l’Imperi hi ha el cristianisme, que ofereixun nou missatge de salvació. Els cristians irrompen públicament afirmant que Jesús ésel Crist, l’ungit de Déu, el Messies que esperaven els jueus.

C.6.A. TEXT. Diàleg extret de la pel·lícula

- Ets tu el Messies?- Jo sóc el Bon Pastor, el bon pastor sacrifica la seva vida per les seves ovelles.- Estàs parlant contra la llei dels profetes?- Jo no he vingut a destruir la llei dels profetes, sinó a fer-la complir. I us dic

encara més: estimeu els vostres enemics, feu bé als que us odien, ploreu pelsque us persegueixen i calumnien, perquè si només estimeu els que us estimen,quin premi podeu tenir?

- Si tu ets un home sant, per què menges amb pecadors i recaptadorsd’impostos?

- No són les persones sanes les que necessiten el metge, sinó els malalts. Jo nohe vingut a cridar els justos, sinó els pecadors.

� A la pregunta de si és el Messies, Jesús respon que és el BonPastor, que se sacrifica per les seves ovelles, de quin sacrifici parla?

� Comenteu les següents afirmacions: estimeu els vostres enemics,feu bé als que us odien, ploreu pels que us persegueixen icalumnien.

� Per què creus que Jesús parla d’ocupar-se dels pecadors?� Posa títol a aquest diàleg.� Quina és la teva opinió respecte les afirmacions de Jesús?

C. 7. L’Apologisme: Tertulià

L’apologètica es composa de diversos al·legats jurídics (apologies) que demanen elreconeixement de la fe cristiana als emperadors en un Imperi que és pagà. Elsapologistes reivindiquen el cristianisme com a filosofia i critiquen l’herència pagana.Afirmen que tot el que hi ha d’important a la filosofia pagana ja es trobava en elcristianisme. Tertulià és un apologista llatí del segle II.

C.7.A. TEXT. “Quin poeta, quin sofista no ha begut en la font dels profetes? (...).Havent trobat Déu, no han parlat d’Ell d’acord amb la manera com el van descobrir,sinó que han discutit sobre la seva essència, la seva naturalesa i la seva residència.N’hi ha que diuen que és incorpori, d’altres corpori, tals com platònics i estoics; uns


88

creuen que es compost d’àtoms, d’altres de números, segons ho diguin Epicur oPitàgores; d’altres de foc, com opina Heràclit. I els platònics diuen que es preocupa delmón; els epicuris, en canvi, creuen que està ociós i despreocupat: és un no res enmigde les coses humanes, si em puc expressar així. (...) No és gens estrany que undocument tant antic [com l’Antic Testament] hagi estat desfigurat pels ingenis delsfilòsofs. Alguns que van sortir de la seva llavor han falsejat amb les seves opinions,fins i tot els nostres llibres recents [Nou Testament], tot adaptant-los als seus sistemesfilosòfics i d’un sol camí han fet moltes dreceres tortes i laberíntiques.” TERTULIÀ, Deles creences dels cristians, a J. Marias. La filosofia en sus textos.

� Qui eren els profetes? � Exposa alguna profecia.� Quin paper se li atorga a la filosofia en el text de Tertulià? � Quin títol li posaries al text?� Dona la teva opinió sobre l’afirmació que “els filòsofs han falsejat amb les

seves opinions fins i tot els nostres llibres més recents”.

C. 8. El Neoplatonisme: Plotí

Plotí (205 – 270) és el representant del neoplatonisme, un corrent que tindrà moltainfluència al llarg del període medieval. Plotí ens explica que tota la realitat procedeixde l’U, també anomenat Déu, en sentit jeràrquic descendent i que tota retorna a Ell.

8.C. A. TEXT. “ L’U és perfecte perquè no busca res, no posseeix res i no necessitares. Essent perfecte posseeix sobreabundància i aquesta sobreabundància produeixuna altra cosa. La cosa produïda es torna cap a ell, és fecundada i tornant la sevamirada cap a ell, es fa intel·ligència ... Essent semblant a l’u, produeix com ell, (...) Allòque produeix és una imatge de si mateixa. Es vessa com s’ha vessat l’u, que és abansque ella. Aquest acte, que procedeix de l’ésser, és l’ànima del món (...). Però l’ànimadel món no roman immòbil en produir; es mou per engendrar una imatge (de simateixa). Tornant cap (a l’ésser) d’on procedeix, és fecundada; i tot avançant amb unmoviment invers, engendra aquesta imatge de si mateixa que és la sensació i lanaturalesa vegetal ...” PLOTÍ, Enèades.

� Entre l’U, la realitat suprasensible, i el món sensible hi ha altres realitats,quines són, segons el text?

� Gràcies a què es produeix, segons Plotí, la intel·ligència i l’ànima del món?� Per explicar l’aparició d’aquestes realitats a partir de l’U, Plotí recorre a

metàfores com la llum que emana del Sol, que il·lumina sense cap mena deminva. Et sembla adequada aquesta metàfora? Per què?

� Posa títol al text.� Quina és la teva opinió respecte a la teoria de la sobreabundància o

emanació?

C. 9. Agustí d’Hipona

C. 9.1. Raó i fe

La filosofia d’Agustí dóna una resposta al problema de la relació entre raó i fe. El seumètode, pel que fa a aquesta qüestió, manifesta l’esforç per entendre que la raó i la fecol·laboren entre sí: hem de comprendre intel·lectualment el sentit de la fe.


89

La fe, que ha de ser el criteri últim de veritat, diu, ens permet conèixer veritatsessencials per portar una vida sàvia, de manera que “qui no creu, no pot entendre”. Noobstant això, ens recorda que no és possible creure sense raó: ningú no creu “si abansno pensa que ha de creure” i és la raó la que ens mostra a “qui s’ha de creure”. Pertant, la raó és una col·laboradora de la fe i sempre hi ha d’estar subjecta.C.9.1.A. TEXT. “ Certament, doncs, és de raó, en algunes qüestions que pertanyen ala doctrina de la salvació –i que encara no podem copsar per la raó, però que hopodrem copsar algun dia -, que la fe precedeixi la raó; per la fe és purificat el cor, a fique copsi i suporti la llum de la gran raó. I per això, ben enraonadament, digué elprofeta: “Si no creieu, no entendreu” (Is 7, 9). Aquí ell distingí, sense cap dubte,aquestes dues coses i donà el consell de començar creient, a fi que puguem entendreallò que creiem. Així, doncs, sembla racional que la fe precedeixi la raó. Perquè siaquest principi no és racional, és que serà irracional, i Déu ens lliuri de pensar-ho. Pertant, si és racional que, pel que fa a algunes grans qüestions que encara no poden sercompreses, la fe precedeixi la raó, no hi ha cap dubte que la raó que persuadeixd’això, ella mateix, per poca que sigui, bé va al davant de la fe.” SAN AGUSTÍ, Lletra,120, n 2-3

� Quines són les qüestions referents a la doctrina de la salvació que has copsaten la pel·lícula?

� El profeta Issaies diu “Si no creieu, no entendreu”, quina relació hi ha, segonsell, entre creure i entendre?

� Fe i raó, creure i entendre. Com s’han d’aparellar segons la doctrina d’Agustí? � Quin títol li posaries al text?� Digues la teva opinió respecte el text d’Agustí.

C.9.2. La consciència del propi ésser i el coneixement de laveritat

Des de ben jove, Agustí va estar preocupat pel problema de com s’accedeix a laveritat. S’adona que la veritat no es pot buscar en les coses sensibles, ja que canvien.Els sentits no poden proporcionar-nos l’autèntic coneixement perquè són inestables,però, en canvi, l’ésser humà té conceptes universals. D’on surten? Per descobrir-hoAgustí opta pel camí de la interiorització: quan l’ésser humà es gira cap al seu interior ianalitza com coneix la realitat, s’adona que les dades sensibles són ordenades através de les idees que hi ha en la seva intel·ligència. La pregunta, però, és: com ésque aquestes idees són a la nostra intel·ligència? Només transcendint-nos a nosaltresmateixos trobarem la resposta: Déu, etern i immutable és el fonament de tota veritat.

Agustí defensa, doncs, l’existència de la veritat i pensa que la podem trobar en l’àmbitde la pròpia existència, en tant que éssers que pensem. Cal, però, està segurs de lapròpia existència, cal demostrar-la. L’argumentació és: Qui dubta que la veritatexisteix, no pot dubtar que dubta i que en aquest dubtar viu, pensa, estima ....Perquèsi m’enganyo, existeixo.

C.9.2.A. TEXT. “Les idees són formes originàries, són raons estables i immutables deles coses ...Com que no neixen ni moren, es manté que tot el que neix i mor estàformat segons elles. L’ànima no les pot veure, excepte per la seva part racional ... queve a ser com la seva cara o el seu ull interior i intel·ligent.” De diversis questionibus,43.


90

“ No vagis fora, torna a tu mateix. La veritat habita a l’interior de l’home. I si trobessisque la teva pròpia naturalesa és mutable, aleshores transcendeix-te a tu mateix.”Sobre la vertadera religió, 39, 72.

� En quin sentit podem trobar la influència de Plató en el text?� Són els sentits un camí adequat per arribar al coneixement de la veritat? Per

què?� Quin sentit té l’expressió “transcendeix-te a tu mateix” en la filosofia d’Agustí?� Quin títol li posaries al text?� Digues la teva opinió respecte el text d’Agustí.

C.9.2.B. TEXT. “Per a mi és quelcom certíssim que existeixo, que ho sé que existeixo ique ho estimo. En aquestes veritats no em fan cap por els arguments dels Acadèmicsque diuen “i què, si t’erres?” Doncs, si m’erro, existeixo. Perquè qui no existeix,certament tampoc no es pot enganyar: i per això existeixo, si m’erro. Per tant, comque, si m’erro, existeixo, ¿com em puc enganyar en pensar que existeixo, quan és certque existeixo si m’enganyo? Així doncs, com que encara que m’enganyés, seria jo quim’enganyaria, no hi ha cap dubte que no m’enganyo quan conec que existeixo. Se’nsegueix, efectivament, que tampoc no m’enganyo quan conec que conec. Perquè talcom conec que existeixo, de la mateixa manera conec això mateix: que conec. I quanestimo, aquestes dues coses, aleshores, a aquelles coses que conec, els afegeixocom una tercera cosa, però de valor no pas inferior, l’amor mateix.” SAN AGUSTÍ Laciutat de Déu, Ll. XI, cap. XXVI.

� Agustí afirma i demostra que existeix, quina és aquesta demostració?� Agustí afirma i demostra que sap que existeix, quina és aquesta demostració?� Quina és la tercera afirmació d’Agustí?� Quin títol li posaries al text?� Digues la teva opinió respecte el text d’Agustí.

C.9.3. Déu i l’ànima humana

En aquesta recerca sobre la veritat, l’ésser humà experimenta el contacte ambquelcom etern i immutable, per això es pregunta per què té accés a quelcom així.Aquesta pregunta el porta a admetre que existeix un ésser suprem, etern i immutable:Déu, que és la veritat i el fonament de totes les veritats que l’ésser humà pot concebre.

Tot el que d’etern, immutable, vertader i universal hi ha en el coneixement humà ésdegut al contacte entre l’ànima humana i Déu. Aquest contacte s’explica mitjançant lateoria de la Il·luminació: Déu il·lumina l’ànima humana per tal que el coneixement siguipossible.

C.9.3.A. TEXT. “ (...) Per tot això és evident que la veritat és, sense cap dubte,superior a les nostres intel·ligències, que, si arriben a ser sàvies, és únicament gràciesa ella, i a la qual no jutgen, sinó que per ella jutgen totes les altres coses (...).Tu m’havies acceptat que si et demostrava que hi havia alguna cosa superior a lesnostres intel·ligències, confessaries que aquesta cosa era Déu, si és que no hi haviaalguna altra cosa superior. Jo, acceptant-te aquesta confessió, et vaig dir que n’hihavia prou en demostrar això; perquè si hi ha alguna cosa més excel·lent, ésprecisament Déu, i si no la hi ha, la mateixa veritat és Déu. Que hi hagi, doncs, o no


91

alguna cosa més excel·lent no podràs negar que Déu existeix ...” SANT AGUSTÍ, Dellliure albir, II, 14, 38 i 15, 39.

� Veritat, intel·ligència i saviesa, com ho relaciones?� Agustí parteix de l’existència de veritats eternes per provar l’existència de Déu,

quin és el seu argument?� Posa títol al text.

� Què n’opines que Déu sigui la causa de les nostres veritats?

C.9.3.B. TEXT. “Només a l’ànima racional li és donat conèixer-les [les idees] ambaquella porció seva que sobresurt, és a dir, la ment i raó, que és com un cert semblanti ull seu, interior i espiritual. I no qualsevol ànima racional, sinó la que és santa i pura, s’assegurarà que és idòniaper tenir visió d’elles [de les idees] (...). L’ànima racional avantatja totes les coses quevan ser creades per Déu, i és a prop d’ell; quan és pura i quan més s’apropa a ell perla caritat, més participa de la llum intel·ligible, i més pot veure, no amb els ulls del cos,sinó amb la porció principal, que és la seva excel·lència més gran, aquelles raons lacontemplació de les quals la fa summament feliç.” SAN AGUSTÍ, Sobre vuitanta tresdiverses qüestions, 43.

� Quina és la funció de l’ànima racional?� Totes les ànimes racionals poden tenir visió de les idees? Per què?� Quin significat té l’expressió “l’ànima (...) quan és pura i quan més s’apropa a

ell per la caritat, més participa de la llum intel·ligible”? � Posa títol al text.� Quina és la teva opinió sobre el fet que només l’ànima racional pugui

contemplar les idees?

C.9.4. La creació i el mal

L’anima quan entra en contacte amb Déu, descobreix que el món ha estat creatlliurement per Déu a partir del no res. Tot el que existeix reflexa les perfeccions deDéu. El món està regit per un ordre, que no és cec ni fatalista.

Per Agustí, el pecat original és la clau per entendre les dificultats que té l’ésser humàper a practicar el bé. La naturalesa humana tendeix al mal, però té una possibilitatd’allunyar-se’n, i aquesta consisteix a deixar-se guiar per Déu, ja que només la gràciadivina el pot ajudar a anar pel bon camí.

C.9.4.A. TEXT. “ És aquest Déu immutable qui crea el món a partir del no res, peròd’acord amb les “idees eternes”. Aquestes són una transposició de les ideesplatòniques, que es troben en el ser de Déu, essent els models d’acord amb els qualsha estat creat el món. La creació és un acte lliure de la voluntat divina que no afecta ala seva immutabilitat, i per això no li suposa imperfecció. És un acte únic en el que escrea tant el que existeix actualment com el que va existir o existirà. Tots els éssers vanser fets en el moment inicial, però com si fossin gèrmens (rationes seminales) que esdespleguen en el temps segons el pla establert en l’acte mateix de la creació. (...) Enaquesta concepció de la creació, el món és un tot ordenat que va del mer existir alviure i entendre, com a graus cada cop més perfectes (..).” DD. AA. Historia de laFilosofia. Servicio de Publicaciones del Ministerio de Educación y Ciencia.


92

� Què significa en el text l’expressió “idees eternes”?� Com caracteritza el text l’acte de la creació?� En què consisteix el pla establert en l’acte de la creació?� Posa títol al text.� Quina opinió en tens del fet de la creació?

C.9.4.B. TEXT. “Allò que anomenem mal, ¿què és sinó la privació d’un bé? Per a uncos viu, les malalties i les nafres no són altra cosa que el fet d’estar privat de salut.Efectivament, quan apliquem un tractament als mals, és a dir, a les malalties i a lesnafres, no és pas per (...) desplaçar-les de lloc, sinó per fer-les desaparèixercompletament. (...), així també les imperfeccions de les ànimes, de qualsevol menaque siguin, són privacions de béns naturals i, quan es guareixen, no les desplacen pasa una altra banda, sinó que les imperfeccions que hi havia allà ja no existiran enlloc.(...) I per això, el mal no es dóna sense el bé.” SANT AGUSTÍ. Enquiridió, c. 11, n.3;c.13, n.4.

� Existeix el mal com una realitat objectiva? Per què?� Explica per què el mal no és dóna sense el bé.� Quina metàfora apareix al text?� Posa títol al text.� Quin sentit té el mal per a tu?

C. 9.5. La Ciutat de Déu

En moments de crisi política profunda, quan l’Imperi Romà és a punt de caure en mansdels bàrbars, res més fàcil que culpar de tots el mals a l’enemic comú: el cristianisme.Per això, Sant Agustí, a l’obra La Ciutat de Déu, vol respondre d’aquestes acusacions iplanteja una reflexió filosòfica sobre la història.

Acceptada la llibertat humana, es dóna un contrast dramàtic entre aquells ques’estimen a si mateixos fins que obliden Déu i aquells que estimen Déu fins almenyspreu de si mateixos. Aquestes dues menes d’estimacions donen lloc a duesciutats: la ciutat terrenal i la ciutat de Déu. Dues ciutats, la dels justos i la delspecadors, irreductibles una a l’altra i que pugnen al llarg de la història. Aquestes duessocietats es troben mesclades en aquest món, però se separaran en el més enllà,perquè el sentit de la història no es troba en interessos polítics sinó en la salvació iunió amb Déu.

C.9.5.A. TEXT. “Tot home, instruït en la santa església, ha de saber d’on somciutadans i cap a on peregrinem, i que la causa de la nostra peregrinació és el pecat, iel retorn la remissió dels pecats i la justificació per la gràcia de Déu. Heu escoltat isabeu també que mentrestant dues ciutats, corporalment mesclades i espiritualmentseparades entre sí, recorren aquestes òrbites dels segles fins al final: una, l’ideal de laqual és la pau eterna i s’anomena Jerusalem; l’altra, l’ideal de la qual és la pautemporal i s’anomena Babilònia. “ SAN AGUSTÍ, Enarrationes in Psalmos, 136, 1.

� Què ha de saber l’home instruït en la santa església?� Com s’explica que les dues ciutats estiguin “corporalment mesclades i

espiritualment separades”?


93

� Per què creus que Jerusalem és l’analogia de la ciutat de Déu i Babilònia ho ésde la ciutat terrenal?

� Posa títol al text.� Quina és la teva opinió respecte a l’existència de dues ciutats?

C.9.5.B. TEXT. “ Agustí, tan modern en la seva introspecció, i en el seu sentit deltemps existencial, ho és també en la seva consciència de la història en general, totcreant una teologia de la història, amb un sentit apologètic: negar que l’Imperi romàhagués caigut per haver-lo afeblit i desvirtuat l’adopció oficial del Cristianisme perConstantí, un segle abans. El més important no és l’argumentació històrica, sinó lavasta concepció, en tres fases, de les dues ciutats, la de Déu i la d’aquest món. Originalment barrejades; després, des d’Abraham, començant a distingir-se a Israel; i ala fi, amb el cristianisme harmonitzades en els seus respectius nivells. “ VALVERDE,J. M. Vida y muerte de las ideas.

� Què significa per Agustí el concepte “introspecció”?� Quin és el sentit apologètic de la teologia de la història, segons el text?� Quines són les tres fases de les que parla el text?� Posa títol al text.� Digues la teva opinió sobre la modernitat d’Agustí pel que fa a la història?



LLIBRES

BURGES, A. El reino de los réprobos. Barcelona, Edhasa, 1988.GAARDER, J. Vita Brevis. Madrid, Ed. Siruela, 1997.SÉNECA, L. A. Sobre la brevedad de la vida. Buenos Aires, Eudeba, 1966.SÉNECA, L. A. Sobre la felicidad. Madrid, Alianza Ed. 2004.YOURCENAR, M. Memorias de Adriano. Barcelona. Edhasa, 1982.YOURCENAR, M. Obra negra. Barcelona, Proa, 1996.WARNER, R. Los conversos. Barcelona, Edhasa, 1986.

PEL·LÍCULES

� L’evangeli segons Sant Mateu, Il vangelo secondo Mateo, El evangelio segúnSan Mateo.

1964, Itàlia i França, 132 minuts. Director: Pier Paolo Pasolini. Interprets: EnriqueIrazoqui, Margherita Caruso, Susana Pasolini.

SINOPSI: Aquesta pel·lícula en blanc i negre fou filmada a Sassi di Matera, un pobleque es va construir per l’ocasió. És summament fidel al evangeli de Mateu i fouinterpretada per actors no professionals. En aquest moment no es troba en DVD.


94

� La pasió de Crist, The passion of Crist, La pasión de Cristo

2004, Estats Units i Itàlia, 127 minuts. Director: Mel Gibson. Intèrprets: Jim Caviezel,Monica Bellucci, Claudia Gerini, Maia Morgenstern, Sergio Rubini....

SINOPSI: La pel·lícula narra les darreres hores de Jesús, des del moment en que ésagafat pres a l’hort de les Oliveres, fins la seva mort a la creu. Es caracteritza pelrealisme de les seves imatges i per ser parlada en llatí i arameu.

� Jesús de Natzaret, Gesù di Nazareth, Jesús de Nazaret

1997, Itàlia i Gran Bretanya, 6h 40 minuts. Director: Franco Zeffirelli. Intèrprets: RobertPowell, Anne Bancrot, James Mason, Rod Steiger, Peter Ustinov, Laurence Olivier,Claudia Cardinale, James Earl Jones, Fernando Rey ...

SINOPSI: És una pel·lícula molt llarga, que havia estat pensada com una sèrietelevisiva. Ha estat molt controvertida, perquè, mentre l’Església catòlica larecomanava a tots els fidels, d’altres mitjans més aviat d’esquerres la denigraven.Narra tota la vida de Jesús: el casament dels seus pares, l’anunciació, el naixement,l’anada de Jesús al temple, la passió i la mort..

E. ALGUNS WEBS

http://www.uhu.es/cine.educacion/cineyeducacion/jesucristo.htm Web on es parla deles diverses pel·lícules que s’han fet sobre la vida de Jesús.

www.jesus.teologia.upsa.es Una pàgina de la Universitat Pontifícia de Salamanca ones parla del Jesús històric.

www.labutaca.net/films Una explicació de la pel·lícula.

http://www.uhu.es/cine.educacion/cineyeducacion/jesucristo.htm

http://www.jesus.teologia.upsa.es/

http://www.labutaca.net/films


95


INTRODUCCIÓ

Presentem la pel·lícula Rei de Reis de Nicholas Ray com una manera de mostrar elpas de la mentalitat hel·lenística a la mentalitat cristiana, per tal de poder treballar: lafilosofia a l’època romana.

Rei de Reis planteja el naixement, passió i mort de Jesús en un moment que Judeaera ocupada per les legions romanes. Jesús, que és presenta com el fill de Déu a laterra, es dedica a predicar la bona nova, tot parlant de pau i amor.

Hem triat la pel·lícula de Nicholas Ray, tot i que n’hi ha moltes altres que tracten elmateix tema, perquè, encara que és una superproducció, presenta aspectes méspropers a la realitat del moment, com les angoixes personals de Jesús i una fortacrítica social.

La pel·lícula està basada en textos de Tàcit i, a diferència d’altres films sobre el mateixprotagonista, aquesta no comença amb el seu naixement, sinó amb l’arribada de lestropes romanes a Jerusalem, comandades per Pompeu, amb la profanació del templei la conquesta de la ciutat. Molts jueus preparen un aixecament contra els invasors, ésel cas de Barrabàs i els seus seguidors. D’altres, veuen Jesús no tant un fill de Déucom un alliberador de l’esclavitud romana. Podríem dir que el director problematitza laidentitat de Crist i ens proposa una versió carregada de dubtes i de contradiccions.

Les localitzacions de la pel·lícula es van fer a Espanya i l’ambientació és força acuradai adequada pel que fa a: vestuaris, el temple, les muralles, la vida quotidiana, larevolta, etc. La representació és força real: els comdemnats a mort eren crucificats irealment havien de portar la creu.

Tot i l’espectacularitat, Ray opta per no presentar els miracles més impressionants deJesús (la multiplicació dels pans i els peixos, o el seu pas sobre les aigües), però, encanvi, ens mostra els més senzills com l’episodi de les curacions, encara que ho fad’una manera poètica, a través de gestos gairebé imperceptibles.

El més interessant és l’extraordinari sentit del color i de la composició que té Ray,probablement degut a la seva formació universitària com a arquitecte. Aquest estilvisual subratlla el món interior dels seus personatges, tal com es veu en les figuresdels diversos protagonistes. Cal també remarcar la meravellosa partitura de MiklosRozsa, el tema central de la qual és vertaderament preciós.

Selecció DVD

La pel·lícula dura més de dues hores (154’ aproximadament), però creiem que calpassar-la sencera, encara que sigui en dues sessions de classe.

1. Inici2. Pompeu al temple3. El rei Herodes4. Naixement5. Fugida de Maria i Josep6. A Egipte

18. Dansa de Salomé19. Mort del Baptista20. La paraula de Jesús21. Dubtes22. Tot convencent Barrabàs23. Idees de Luci


96

7. Ponç Pilat8. Barrabàs ataca9. Joan el Baptista10. El dimoni11. Emblema romà12. Joan detingut13. Miracles14. Tot coneixent Jesús15. A la presó16. Més seguidors17. L’informe

24. A Jerusalem25. Sopar de Pasqua26. Traïció27. El Judici28. Herodes irònic29. Tortures30. La creu31. El cos32. Ressuscitat33. Crèdits finals


Abans de començar el visionat de la pel·lícula cal que tot l’alumnat disposi del seudossier i, en una estona de classe, el professor hauria d’explicar què és el ques’espera d’ells durant aquesta activitat –els objectius-, de fer llegir els temes del filmque fan referència a aspectes que cal tenir en compte a l’hora de visionar la pel·lícula,organitzar els grups de treball, distribuir les tasques i anunciar els aspectes relatius al’avaluació.

Aspectes generals:

Aquesta unitat se centra en el canvi de mentalitat que suposa el pas del mónhel·lenístic al món cristià i, segons el nostre criteri, res millor que il·lustrar-ho a travésd’una pel·lícula que faci referència a la vida i mort de Jesús.


� Pel que fa a aspectes geogràfics, caldria remarcar la situació de Judea en elterritori de Palestina i en el conjunt de la Mediterrània.

� Això ens portaria als aspectes polítics de la invasió dels romans i de la sevaromanització.

� En aquest darrer sentit caldria fixar-se en la poca presència de la romanització ien les diverses actituds dels jueus en relació als romans, des del rei fins alssacerdots, passant pel poble,.

� Pel que fa als aspectes ideològics caldria donar importància a la nova religió, elcristianisme, per la rellevància que tindrà durant els segles posteriors.

Aspectes particulars de les activitats:

� Pel que fa a l’anàlisi de la caràtula caldria destacar, en un primer pla, la figuradel protagonista, un home que no mira a terra sinó a algun lloc de la llunyania.De ben a prop, i en un segon pla, hi ha els seus deixebles, entre els qualsdestaca, en primer lloc, Pere. I, ja en darrer terme, una munió de gent. Es veuque l’acció es desenvolupa en un lloc ampli, a l’aire lliure, és el moment concretdel sermó de la muntanya. El fotograma de la caràtula vol remarcar la figurad’un líder, del qual els futurs espectadors esperen, probablement, grans coses.



97

� L’activitat dels noms està pensada com un treball individual per fer fora de

l’aula, perquè exigeix l’ús de bibliografia i la consulta a les biblioteques.

o Pompeu és un polític i militar romà que annexà a Roma una part d’ÀsiaMenor i de Síria i també entrà victoriós a Jerusalem. És, d’algunamanera, el símbol ideològic del republicanisme perquè va respectar lesinstitucions republicanes.

o Cèsar August, pertanyent a la família noble Júlia, va ser militar,escriptor i polític. Com a militar va conquerir molts territoris per a Roma,com a escriptor va exposar totes les seves campanyes amb un estil fàcili amè, finalment, com a polític va aconseguir tots els títols dins del’escala de la política romana (qüestor, edil, pretor, cònsol, pontífexmàxim i dictador).

o Herodes, també anomenat el Gran, fou proclamat pel senat romà rei deJudea, Càrrec que va ostentar entre el 40 i el 4 aC.

o Herodes Antipas és el fill de l’anterior. Durant el seu mandat van tenirlloc els fets que es narren a la pel·lícula, ell fou el responsable de ladecapitació de Joan Baptista i de negar-se a fer-se càrrec del judici deJesús, tot retornant-lo a Pilat.

o Jesús és la figura central del cristianisme, de la qual deriva la fundacióde l’Església en ser considerat Messies. La tradició diu que va néixer aBetlem i que fou educat en la tradició religiosa del seu poble.

o Ponç Pilat fou el procurador romà de Judea entre els anys 26 i 36 dC.Va intervenir en el procés incoat a Jesús.

o Barrabàs fou, segons l’evangeli, un delinqüent empresonat a Jerusalem,probablement per motius polítics. Però, en ocasió de la Pasqua, elsjueus van demanar el seu indult.

� Pel que fa als altres noms n’hi hauria prou amb respostes com les següents:

o Judea: durant la vida de Jesús Palestina estava dividida, tantpolíticament com administrativament, en dues eparquies i unaprefectura. La prefectura, sota el poder romà de Ponç Pilat era, Judeaon hi havia les ciutats de Jerusalem, Betlem, Betània, Jericó i Emaus.Ciutats on Jesús va passar la major part de la seva vida.

o Betlem és una ciutat de Palestina que es troba al districte Jordà deJerusalem. Els evangelis de Mateu, Lluc i Joan la designen com el llocon nasqué Jesús.

o Galilea és la regió que compren la part septentrional de l’altiplà interiorde Palestina. La seva principal ciutat és Natzaret, on segons els indicisva viure-hi Jesús. Galilea fou el centre de la prèdica de Jesús. Elsgalileus eren considerats gent ignorant.

o Jerusalem és una ciutat important de Palestina. Segons la tradició, allíhi va tenir lloc el procés de Jesús.


98

o Fariseu és l’individu d’un grup religiós del judaisme del segle II aC. Elsfariseus eren pietosos i vivien separats de tot el que era legalmentimpur. En matèria religiosa eren tradicionalistes i políticamentnacionalistes. En l’actualitat, la paraula fariseu indica la persona quemostra una perfecció moral que no té, tot i que externament es mostramés religiós que ningú.

o Escriba era la persona versada en la llei de Moisès i el seu oficiconsistia en la interpretació de les Escriptures. Quan els profetes vandesaparèixer els escribes es van convertir en caps espirituals del poblejueu. Jesús, però, els considerava excessivament legalistes i modeld’autosuficiència religiosa.

o La Pasqua jueva, a l’època que ens ocupa, era una festa nacional delsjueus, ja que commemorava el seu l’alliberament d’Egipte. Tenia lloc el14 o 15 del mes de Nissan (març/abril). El ritual consistia a sacrificar unanyell (xai d’un any) i després fer el sopar pasqual, el qual també seguiatot un ritual: menjar pa sense llevat, l’anyell, herbes amargues, etc.



� Pel que fa als temes de la pel·lícula, les preguntes són força concretes i, per tant,les respostes també ho han de ser, així haurien d’anar en la sintonia de:

B.1. L’ocupació romana de les terres de Palestina

� Després de la República romana va venir el període conegut amb el nomd’Imperi, durant el qual Roma va anar eixamplant cada cop més les sevesfronteres. Els objectius que els romans perseguien eren de diversos tipus com:l’obtenció de bens materials, el cobrament d’impostos, drets sobre els territoris iconvertir molts dels presoners en esclaus.

� L’any que va néixer Jesús la regió, com sabem, estava ocupada per l’Imperiromà, tot i que gaudia d’una relativa autonomia. Palestina estava dividida enuna província romana i dues eparquies. Herodes governava en la de Galilea i elprocurador romà, Ponc Pilat, dirigia Judea. Els romans destinats eren noméshomes (l’única dona que es veu és la muller de Ponç Pilat), militars ques’encarregaven de mantenir l’ordre públic. Podem observar que la vidad’aquests no és gens bona, Ponç Pilat ho diu en un moment, quan fa referènciaa la situació complicada que es vivia. Al capítol 7 parlant amb la seva dona lidiu: “Judea, quin regal de casament que ens ha fet el teu pare¡”. I més tard, alcapítol 19, diu: “Roma només vol pau i tributs. Jo no vull passar-me la resta dela meva vida en aquest miserable país”.

� Pel que fa a la situació dels jueus caldria distingir entre el Sanedri, unaassemblea dirigida pel Summe Sacerdot –en aquest cas, Caifàs-, que lacomposaven sobretot rics propietaris i escribes. Roma els recolzava amb unacondició, que fossin capaços d’assegurar l’ordre intern i la subordinació pacífica


99

en relació a l’Imperi. També hi havia una petita classe dirigent ociosa (el 5%).Però la majoria de la població eren pagesos, pescadors o artesans i portavenuna existència molt mísera. Aquest grup estava en contra de l’ocupació delsromans pel fet de fer-los responsables de la seva pobresa. A part, tal com esveu al film, hi ha els patriotes, autèntics enemics dels romans, que conspiraveni lluitaven per desfer-se de la seva subjecció.

� Qualificar Pompeu d’irreverent és una mostra de la manera com els jueusvivien la seva religiositat. El temple de Jerusalem era el lloc sagrat perexcel·lència i ningú no l’havia profanat, tal com ho va fer ell, tot entrant amb elseu cavall, matant els sacerdots i penetrant al sancta sanctorum.

B.2. Naixement de Jesús

� Hom pot dubtar que Jesús sigui fill de Déu, però el que no és pot negar és laseva existència històrica. No obstant, el Jesús històric no pot identificar-se ambel Jesús real, perquè la seva història només es pot recobrar utilitzant elsrecursos i la metodologia històrica. Per uns historiadors va ser un Messiespolític que va anunciar l’arribada del regne de Déu però va fracassar. Peraltres, fou un camperol de Galilea que transmetia un missatge innovador quevolia acabar amb les desigualtats de l’època, tot promovent una renovacióradical de les relacions socials; era un savi itinerant que s’assemblava molt alsfilòsofs cínics que aleshores recorrien l’Imperi. Encara d’altres, el defineixencom un profeta jueu que va desencadenar un conflicte en el sí del judaisme, laprèdica del qual anava encaminada a preparar el poble per la vinguda de Déu.En tot cas, fugint ja d’aquestes disquisicions, es pot afirmar que Jesús era unartesà especialitzat en el treball de la fusta i de la pedra, que realment va serbatejat per Joan, que els primers destinataris del seu missatge van ser lesmasses de camperols i artesans de Galilea, als que posteriorment se’ls vanunir recaptadors d’impostos, pecadors, malalts i prostitutes, és a dir, personesmarginades de la societat.

� La paraula Messies significa “ungit amb oli”, aquell que ha estat triat com asalvador del poble. Jesús va ser anomenat Messies, perquè representa,precisament, el gran alliberador del poble d’Israel.

� Per Cristianisme s’entén la religió que es basa en les doctrines i preceptes deJesús. És una de les tres grans religions monoteistes i prové del judaisme.Entre les doctrines més fonamentals té la creença en un Messies, entès enaquest cas com l’encarnació del fill de Déu i l’alliberador de tota la humanitat.

� Malgrat alguns aspectes en comú, entre el judaisme i el cristianisme calobservar algunes diferències com: el judaisme considera que el seu llibresagrat és l’Antic Testament, mentre que el cristianisme defensa que ho són tantl’Antic com el Nou Testament. La doctrina fonamental del judaisme és lacreença en un sol Déu, creença que comparteix amb el cristianisme, però, amés, els jueus creuen que Déu va establir una aliança amb el poble d’Israel,mentre que els cristians consideren que Jesús és el salvador de tota lahumanitat. Els deu manaments són acceptats tant pel judaisme com pelcristianisme, encara que amb algunes variants. Però és exclusiu del judaismel’acte de la circumcisió, que consisteix a tallar circularment una porció delprepuci.


100

B.3. La vida pública de Jesús

� Jesús es va presentar públicament amb motiu del seu bateig per Joan al riuJordà, després es va retirar al desert a fer abstinència i és allà on es produeixl’episodi de les temptacions per part de Satanàs. Quan torna del desert,comença a reunir deixebles, posteriorment anomenats Apòstols, a tenir tractesamb prostitutes (Maria Magdalena) i amb altres persones del poble baix. Totseguit, comença a fer miracles i a predicar una nova doctrina, basada en lapau, l’amor i la fraternitat. Per la Pasqua jueva, Jesús entra triomfant aJerusalem. La nit de la Pasqua celebra el sopar amb els seus deixebles i und’ells (Judes Iscariot) el traeix davant del Summe Sacerdot Caifàs. Començaaleshores el judici sol·licitat pel Sanedri, que té com a mà executora Pilat, elqual no veient que hagués comès cap crim, l’envia a Herodes, aquest, novolent donar cap veredicte, el retorna a Pilat, qui finalment el condemna ainstàncies del poble jueu. La condemna consisteix en la crucifixió. Després demort i enterrat, Jesús ressuscita i mana els seus deixebles que vagin a predicarper tot el món.

� Joan el Baptista és considerat pels cristians com el precursor de Jesús, al qualva batejar. La seva activitat (prèdica i bateigs) es va produir durant el govern de

Ponç Pilat i d’Herodes. Aquest últim li tenia terror i, finalment, va manarempresonar-lo i decapitar-lo. El paper que representa a la pel·lícula és el queanuncia la vinguda de Jesús i critica la vida llicenciosa que portaven les classesdirigents (tant la política com la sacerdotal).

� No té cap importància que s’afirmi o es negui que Jesús fou un revolucionari, jaque com hem vist en respostes anteriors, la mateixa historiografia no es posad’acord. El més important és que l’alumnat argumenti la seva tesi.

� El motiu de la condemna a mort de Jesús varia segons es pren com areferència la tradició jueva o la romana. Segons la primera, Jesús mereixia lamort per haver blasfemat, és a dir, per haver-se presentat com a Messies o reidels jueus, en canvi, segons els romans el motiu era la sedició, o sigui,l’alçament contra l’autoritat establerta.

B.4. Els deixebles de Jesús

� Els noms dels dotze deixebles són: Pere, Andreu, Jaume i Joan, fills delZebedeu, Felip, Bartomeu, Mateu, Tomàs, Jaume, fill d’Alfeu, Tadeu, Simó elCananeu i Judes Iscariot.

� Al capítol 25 de la pel·lícula Pere fa professió de fe a Jesús, tot dient-li: “jo not’abandonaré mai, estic disposat a anar amb tu fins a la mort”. Jesús li contestaque abans que el gall canti dues vegades ell el negarà tres. Això és el quèsucceeix al capítol 26. Finalment, al 33 quan Pere i els altres deixebles estan almar de Galilea, Jesús li diu: “Pere, m’estimes?” i sense esperar resposta limana que pasturi els seus xais i les seves ovelles, per tal de predicar l’evangelia tothom.

� Judes Iscariot és un jueu que, al menys, a la pel·lícula se’l veu relacionant-seamb Barrabàs com un patriota i amic dels rebels. Que això és així, ho mostra elfet que tots dos pacten que Barrabàs estarà al costat de Jesús quan aquest


101

entri al temple de Jerusalem, però sense exercir cap mena de violència. Peròaixò no s’esdevé i després de la derrota dels rebels, Judes assegura aBarrabàs que obligarà Jesús a aixecar-se contra els romans. És per això que eltraeix, ja que creu que quan Jesús tingui una espasa al coll es rebel·larà, peròaixò no passa i, corsacat pel remordiment Judes es penja d’un arbre, desprésde la mort de Jesús.

� Qualsevol diàleg entre Jesús i els seus deixebles és il·lustratiu d’allò que volensenyar.

B.5. El sermó de la muntanya

� Caldria que l’alumnat disposés, per escrit, de les benaurances, per tal que enpugui donar la seva opinió. Però, en tot cas haurien de ser capaços d’exposarl’actitud de Jesús defensant els més desvalguts, els marginats, la qual cosa vaprovocar la irritació dels dirigents jueus.

� Qualsevol de les interpel·lacions pot ser bona. Recordem breument les que esdiuen després del sermó de la muntanya: sobre com aconseguir la vida eterna,qui és el proïsme, sobre si és el Messies, si és contrari als profetes, sobre lesseves relacions amb persones marginades, sobre com comportar-se, commostrar la fe, sobre els falsos Messies i sobre la seva filiació respecte a Déu.

� El Parenostre, l’oració que Jesús va ensenyar als seus deixebles, consta d’unasalutació, tres benediccions i quatre peticions. La salutació diu: “Pare nostreque ets al cel”, indica que qui prega es reconeix fill de Déu (pare), però nonomés ell sinó tots els cristians (nostre), que reconeixen el cel com una manerad’estar. Les tres benediccions són: “santificat sigui el teu nom”, “vingui anosaltres el teu regne” i “facis la teva voluntat així a la terra com en el cel”. Lesquatre peticions són: “doneu-nos el nostre pa de cada dia”, “perdoneu lesnostres culpes com nosaltres perdonem els que ens ofenen”, “no ens deixiscaure en la temptació” i “deslliura’ns de qualsevol mal”. L’expressió final “amen”significa “així sigui”.

� La resposta a aquesta pregunta és també indiferent, ja que el què val és labona ’argumentació.

B.6. Religiositat romana versus religiositat cristiana

� En aquest episodi el procurador Ponç Pilat diu a Luci que, havent recorreguttota la ciutat de Jerusalem, no hi ha vist ni estàtues ni senyeres del Cèsar pelscarrers, a la qual cosa, Luci contesta: “els jueus només tenen un Déu, la sevallei prohibeix representar qualsevol imatge (...). La seva llei és la seva religió”.Pilat mana posar efígies de Tiberi per tot arreu, però sobretot a les columnesdel temple, la qual cosa provoca que Joan el Baptista els acusi de pagans iprofetitzi la caiguda de l’imperi idòlatra.

� Afirmar que pels jueus “la seva llei és la seva religió”, significa que foudirectament Déu qui va donar a Moisès les “taules de la llei”, on es trobenescrites qüestions relatives a creences morals, ritus i l’ordenament civil delpoble. També és cert que en aquella època els jueus havien de lluitar contra els


102

costums religiosos de caire hel·lenístic, que predominaven sobretot entre lesélites regnants, i contra el culte romà a l’emperador.

� El món que veiem a la pel·lícula és el de les monarquies hel·lenitzants, que,des del punt de vista religiós, es caracteritzen pels cultes orientals, peròfilosòficament existeixen moltes diferències entre la mentalitat hel·lenística i elcristianisme, algunes de les quals són:

� Visió cíclica del temps pels grecs, visió lineal pels cristians.� El concepte de mal per l’hel·lenisme equival a ignorància, mentre

que pel cristianisme és pecat.� El món hel·lenístic és politeista, mentre que el cristianisme

defensa el monoteisme. � La veritat es troba per als hel·lenistes en el propi món, mentre que

per als cristians la veritat ha de ser revelada per Déu, per tant,l’única veritat és la veritat divina.

� El concepte de resurrecció era desconegut per als grecs, mentreque els cristians el defensaven.

� El summe sacerdot Caifàs té una relació ambivalent amb Jesús, ja que, peruna banda és el jueu que es presenta com a Salvador, però per l’altra és elprovocador de grans avalots. En canvi, Caifàs manté una bona relació amb elsromans, ja que, com s’ha dit, l’élite sacerdotal mantenia estrets contactes ambells.

B.7. La presència del pare

� Jesús parla de Yahvé, el Déu del monoteisme jueu, però l’enriqueix fentreferència a una relació personal amb aquest Déu, una relació que es basa enla imatge del pare, d’un pare que és el de la tradició mediterrània, una tradiciópatriarcal. D’acord amb aquesta tradició, el pare ha d’ocupar-se del seu fill, totalimentant-lo, educant-lo, protegint-lo i ajudant-lo. Aquesta és la imatge queJesús dóna de Déu i la que ell mateix s’atorga, fixem-nos sinó en les curacionsdels malalts. Per una altra banda, aquest pare no és autoritari sinó queperdona, es compadeix, és generós, pacient i integra els de fora de la família.D’aquesta manera es comporta també Jesús amb els malalts, les prostitutes,els pecadors, etc.

� Per la filosofia, Déu és una realitat sobrenatural que es troba per damunt delséssers. Durant la filosofia medieval se li donaran els atributs d’omnipotent,omniscient, ésser suprem, etc.

� El primer manament dels cristians diu : “estimaràs el senyor, Déu teu, amb totel teu cor, amb tota la teva ànima, amb totes les teves forces i amb tota la tevament i al proïsme com a tu mateix.” Aquest és un manament d’amor, al qualsubordina la resta de normes religioses i morals. Cal analitzar que aquestmanament d’amor no només fa referència a Déu, sinó també a tota altrapersona, sigui amiga o enemiga.

� La resposta a aquesta pregunta és indiferent, el més important és justificar-la.


103


� Pel que fa als textos dels filòsofs, Les respostes que donarem no són capsolucionari, sinó unes indicacions, que s’han de prendre com a suggeriments, talcom hem dit a la primera unitat.

C.1.A. La Roma Imperial

� L’Imperi romà va consistir en un sistema polític en el que el poder estava enmans d’una sola persona, l’emperador. Aquest període va des d’August fins ala dinastia dels Antonins. La seva aparició va ser deguda al fet que lesinstitucions republicanes estaven pensades per governar una ciutat, però no unterritori tan gran com el que havia conquerit Roma. Aquesta forma de govern escaracteritza pel fet que en l’emperador es concentren tots els poders: és el capde l’exèrcit, mana sobre les noves províncies conquerides i encara nopacificades, però quan això s’esdevé, s’anomena un prefecte o procurador, talcom passa a la pel·lícula.

� Abans de l’imperi a Roma hi havia un sistema polític clarament aristocràtic,anomenat República, que consistia en un govern basat en assembleespopulars o comicis, els magistrats i el Senat. Les primeres consistien en lareunió de tots els ciutadans per intervenir en els assumptes polítics. Els segonseren triats pels comicis i desenvolupaven tasques concretes com: presidirl’exèrcit (cònsol), administrar justícia (pretor), elaborar llistes de ciutadans perdistribuir-los en centúries (censor), administrar la hisenda de l’Estat (qüestor) idefensar els interessos dels plebeus (tribú de la plebs). Finalment, el Senat,s’ocupava de diverses qüestions com: assessorar els magistrats, ratificar elsacords de les assemblees populars, negociar amb els estats estrangers, etc.Estava format pels caps de les famílies patrícies.

� Tiberi (Roma 42 aC – Capri 37 dC) fou emperador romà, després d’haver estattribú i cònsol. El seu mandat va tenir dues etapes ben diferents entre si: laprimera, que va durar 10 anys, es va caracteritzar per la prosperitat, donada laseva excel·lent administració. La segona, fou una època plena de terror idisbauxa.

� Quan el poder va ser detentat per una sola persona van acabar-se lesdiscòrdies. Aquest període és conegut amb el nom de “pax romana” i es vacaracteritzar per una etapa de prosperitat, d’esplendor cultural,d’eixamplament de les fronteres, de gran activitat econòmica i per estendre lacultura romana a totes les províncies.

C.2.A. L’hel·lenització de Roma

� El fet que els romans van deixar-se influir per la cultural grega el trobem en queels romans més cultes van creure que la cultura grega era una cultura superior,per això educaven els seus fills amb professors grecs que els ensenyaven allegir i escriure en aquesta llengua.


104

� Els valors que l’hel·lenisme defensava eren el cosmopolitisme i l’ecumenisme.Cosmopolitisme significa considerar l’ésser humà ciutadà el món, sensedistinció de races ni de nacionalitats. L’ecumenisme és sinònim d’universal il’hel·lenisme, que s’havia estès per totes les terres conquerides, voliacaracteritzar-se per la unitat de totes elles.

� Que August va ser qui va portar a terme l’hel·lenització d’una manera mésàmplia vol dir que fou a l’època del seu regnat quan la cultura va conèixer laseva època daurada, amb autors com Titus Livi, Virgili, Horaci, etc.

C.3.A. L’Acadèmia platònica: Ciceró

� El concepte eclecticisme significa un mètode que consisteix a mesclar teoriesde diferents sistemes, tot prescindint d’allò que pugui ser incompatible.

� En aquest text es veu reflectit en el fet que, en parlar de les diverses teories,Ciceró diu que accepta les de diversos filòsofs com: els estoics, Aristòtil i Plató.Dels primers copia la teoria ètica de la virtut. Del segon accepta que els bénsexterns també ens poden donar la felicitat. De l’últim manlleva que les nocionsètiques són innates. També se’ns diu que rebutja teories d’altres pensadorscom Epicur, de qui no vol acceptar que el món estigui format per àtoms i forcescegues que els uneixen i separen.

� Segons diu Ciceró al text, la religió popular té un paper important, perquè ésbona per al poble. Tot i així, fa una crítica despietada al politeisme antropomorfi defensa un estudi rigorós de la divinitat, ja que per ell la religió s’ha de basaren la natura i en la raó. Considera que la religió formava part de l’anàlisifilosòfica pel seu lligam amb la moral i la responsabilitat personal. Tot i que, devegades, s’ha dit que Ciceró va ser un precursor de la religió cristiana semblaque la seva forma de veure la religió estava força allunyada del cristianisme ino només per raons cronològiques.

� Qualsevol títol que fes referència a “l’eclecticisme filosòfic de Ciceró” ésacceptable.

C.4.A. L’epicureisme: Lucreci

� La gent venera els déus, segons Lucreci, per dues raons: la primera fareferència a la seva representació, tant en somnis com desperts, d’uns éssersimmortals, immutables, omnipotents i formosos. La segona té relació amb ladificultat per explicar-se els moviments dels cossos celestes. Així, els déusserien capaços de donar explicació als fets naturals i humans.

� A la Roma imperial la vida religiosa consistia en un conjunt de creences quetenien la seva expressió externa en un conjunt d’institucions i de rituals.Aquesta forma religiosa era controlada per les autoritats polítiques que, al seutorn, eren també sacerdots. Però realment, qui estava per sobre de tot eral’emperador, que era qui nomenava els càrrecs religiosos i qui va manarestendre el seu culte per tot l’Imperi, d’aquesta manera es volia assegurar lalleialtat de tothom. Això és el que es veu a la pel·lícula quan Ponç Pilat manaposar les efígies de l’emperador Tiberi a la columnata del temple i també quanCaifàs li diu a Pilat que l’emperador nomena el càrrec de Summe Sacerdot.


105

� Pels filòsofs epicuris, i Lucreci n’és un, la felicitat consisteix en l’absència dedolor i en el gaudi del plaer. La serenitat (ataraxia) és el mateix que tranquil·litatd’esperit o absència de pertorbacions espirituals.

� “La vertadera pietat consisteix a aconseguir la serenitat”, seria un títol adequat,per bé que qualsevol que anés en aquesta direcció és acceptable.

C.5.A. L’estoïcisme: Sèneca

� Per Sèneca la saviesa consisteix a no allunyar-se de la natura de les coses,Sèneca és conscient de les dificultats que comporta adequar-se a la natura, peraixò diu que la virtut, en sentit estricte, només es dóna en el savi, que és l’únicque, dominant les passions, se sotmet lliurement a l’ordre de l’univers.

� La vida feliç s’aconseguirà, segons ell, si es viu d’acord amb la natura racionalde l’ésser humà, és a dir, si l’ànima s’allunya de les passions, si sap adaptar-sea les circumstàncies, si no és esclava de la fortuna, etc.

� Quan Sèneca critica els plaers i els gaudis mesquins fa referència als epicuris,perquè entén que aquests feien referència a plaers del cos, tot i que això no hodefensessin.

� Els títols haurien d’anar en la línia de: “l’harmonia i la pau ens vindran si vivimd’acord amb la naturalesa humana”.

C.6.A. Una nova religió: el cristianisme

� Quan Jesús utilitza la paràbola del bon pastor, aquell que dóna la vida per lesseves ovelles, vol significar que ha vingut al món per donar la seva vida pelsaltres.

� L’afirmació que fa referència a estimar els enemics forma part del manamentsobre l’amor que Jesús posa com a primer. És important remarcar quel’estimació a l’enemic no era només una proposta espiritual, sinó quelcomvigent en una època plena de convulsions, per la qual cosa era tambérecomanada per filòsofs com els estoics.

� La resposta, per ser vàlida, ha d’estar argumentada o basada en el text, onestableix la metàfora del metge, el qual s’ocupa dels malalts i no de lespersones sanes.

� Qualsevol títol que anés en la direcció d’afirmar que “el diàleg forma part de ladoctrina de Jesús” seria vàlid.


106

C.7. A. L’Apologisme: Tertulià

� Els profetes eren uns personatges que van fer evolucionar el sentit religiós delpoble hebreu, ja que es dirigien al poble en nom de Yahvé per tal de mantenirviva la fidelitat entre aquest i el poble, però advertint als jueus que la fidelitatrau tant en la pregària com en la pràctica de la justícia. Al mateix temps quepredicaven aquestes doctrines, mantenien l’esperança que arribaria unMessies, un enviat de Déu, per tal que s’establís el regne de Déu al món.

� Una de les profecies més conegudes és la Daniel, que parla de la vinguda delMessies, de la seva mort i de la destrucció de Jerusalem, diu així: “Setantasetmanes estan fixades sobre el teu poble (...) per tal d’expiar la iniquitat iportar la justícia (...). Al cap de setanta dues setmanes, serà mort un Ungit,encara que no hi hagi res en contra seva. El poble d’un cap que vindrà,destruirà la ciutat i el santuari ....”

� En aquest text, Tertulià considera que la filosofia ha de ser esclava de la religió,perquè els filòsofs no han fet res més que beure en la font dels profetes i, amés, s’han embrancat a parlar de qüestions relatives a Déu que no tenen res aveure amb la religió, com ara: essència, existència, residència, etc.

� “Els filòsofs s’han apropiat de la doctrina de l’Antic i del Nou Testament”, seriaun títol apropiat.

C.8.A. El Neoplatonisme: Plotí

� Segons aquest text, entre la realitat suprasensible i el món sensible hi ha laintel·ligència i l’ànima del món.

� Tant la intel·ligència com l’ànima del món es produeixen, segons Plotí, a causade la sobreabundància. Plotí, representant del neoplatonisme, no va acceptarel concepte cristià de creació, però va reflexionar profundament sobre l’origende la realitat i la seva relació amb el seu últim fonament. La solució per la qualva optar va ser l’emanació, tot emana de l’U, degut a la seva sobreabundància.

� Tornem a repetir que la resposta a la pregunta és indiferent, el que compta ésla seva argumentació.

� Si busquem un títol adequat, hauria de girar al voltant de: “el pas de la unitat ala pluralitat”.

C.9.1.A. Raó i fe

� Les qüestions relatives a la doctrina de la salvació en la pel·lícula són moltes itotes fan referència a que la gent se salvarà si segueix els manaments deJesús. La salvació no és del cos sinó de l’esperit i, per això, el cristianismedefensa la resurrecció, anar més enllà de nosaltres mateixos, i la creença enDéu, fonament immutable i etern de tota veritat.

� Issaies ens dóna aquest consell, perquè segons ell, hem de començar creient,per, a posteriori, entendre allò que creiem.


107

� Segons la doctrina d’Agustí la fe va aparellada amb la creença i la raó amb lacomprensió.

� “Col·laboració entre fe i raó”, seria un títol orientatiu.

C.9.2.A. El coneixement de la veritat

� La influència de Plató en Agustí la podem trobar en la consideració de lesIdees com a Formes, en que aquestes són immutables, eternes i conegudesper la raó.

� Els sentits no són el camí adequat per arribar al coneixement de la veritat,perquè la veritat es troba a l’interior de l’ésser humà.

� L’expressió “transcendeix-te a tu mateix” significa anar més enllà.

� Un títol orientatiu podria ser: “el coneixement vertader de les idees es troba enel nostre interior”.

C.9.2.B. La consciència del propi ésser

� L’argumentació d’Agustí va dirigida als escèptics, que neguen tota possibilitatde coneixement, donat que podem errar. Per això argumenta, “si m’erro,existeixo. Perquè qui no existeix, tampoc pot enganyar-se”.

� La segona demostració, referent a l’afirmació “sé que existeixo”, també es trobaen el text i diu: “ Així doncs, com que encara que m’enganyés, seria jo quim’enganyaria, no hi ha cap dubte que no m’enganyo quan conec que existeixo.Se’n segueix, efectivament, que tampoc no m’enganyo quan conec que conec.

� La tercera tesi d’Agustí està relacionada amb l’amor que suposa existir i saberque s’existeix. Diu el text: “I quan estimo aquestes dues coses, aleshores aaquelles coses que conec, els afegeixo (...) l’amor mateix.

� L’estimació per l’existència i pel coneixement de l’existència és un títol vàlid.

C.9.3.A. Déu

� La intel·ligència no seria sàvia si no fos per l’existència de la veritat, gràcies a laqual la intel·ligència ho jutja tot.

� La demostració diu: Déu existeix, perquè si hi ha alguna cosa més excel·lentés, precisament, Déu. I si no la hi ha, la mateixa veritat és Déu. Que hi hagi,doncs, o no alguna cosa més excel·lent no podràs negar que Déu existeix.

� Qualsevol tesi que digués alguna cosa similar a “Déu existeix i és la causa deles nostres veritats” seria adequat.


108

C.9.3.B. L’ànima humana

� La funció de l’ànima racional és conèixer les idees a través de la ment o raó,que és com un ull seu, interior i espiritual.

� No totes les ànimes racionals poden conèixer les idees, perquè només hopoden fer les que són santes i pures i les que s’apropen a Déu a través de lacaritat.

� Aquesta expressió significa que, per tal que el coneixement humà siguivertader, cal el contacte entre l’ànima i Déu, a través de la teoria de laIl·luminació. Segons Agustí, les idees immutables es troben a l’ànima, gràciesal fet que Déu, que es qui les posseeix, les participa a la ment humana, peròl’ànima només pot captar la veritat si és il·luminada per Déu.

� Qualsevol títol que faci referència al “coneixement de les idees a través del’ànima racional” seria adequat.

C.9.4.A. La creació

� Les idees eternes són una transposició de les idees platòniques, que es trobena l’ésser de Déu. Aquestes idees són els models a partir de les quals Déu creael món.

� La creació és un acte voluntari i lliure de Déu que, tenint com a model les ideeseternes, crea del no res tot el que existeix, el que ha existit i el que existirà.

� En l’acte mateix de la creació Déu va establir un pla que consistia a crear totsels éssers, des de bon principi, però com a gèrmens que després s’aniriendesplegant en el temps.

� “Un acte voluntari de Déu crea el món a partir del no res i tenint com a modelles idees eternes”, és un títol adequat.

C.9.4.B. El mal

� El mal no és una realitat objectiva, perquè es defineix com l’absència del bé. Ésdóna quan l’ànima és plena d’imperfeccions, que no són res més queprivacions dels béns naturals.

� El mal no es dóna sense el bé, perquè, segons Agustí, quan el mal es guareix,les imperfeccions ja no existeixen sinó que han estat foragitades.

� Agustí considera que les imperfeccions de l’ànima són similars a les malalties inafres que té el cos i de la mateixa manera que quan volem guarir-nosd’aquestes malalties, intentem fer-les desaparèixer, el mateix succeeix ambl’ànima.

� Un títol adequat giraria al voltant de: “el mal consisteix en la privació del bé”.


109

C.9.5.A. La ciutat de Déu

� L’home instruït en la santa església ha de saber: d’on som ciutadans, cap onanem, que la causa del nostre camí és el pecat i que l’objectiu és la remissiód’aquest pecat, per tal que la gràcia de Déu s’instal·li en nosaltres.

� El fet que les dues ciutats estiguin corporalment mesclades i espiritualmentseparades és perquè dins de la ciutat terrenal hi ha moltes persones totesiguals corporalment, però diferents espiritualment, de manera que alguns sónjustos però d’altres pecadors.

� Jerusalem és l’analogia de la ciutat de Déu, perquè fou la ciutat escollida per ellper tal que els descendents d’Abraham hi regnessin en pau, mentre queBabilònia ho és de la ciutat terrenal, perquè justament a l’època d’Abraham erala ciutat del pecat.

� Si el títol fes referència a “l’existència de dues ciutats” es podria donar pervàlid.

C.9.5.B. La Ciutat de Déu

� Per Agustí, “introspecció” significa entrar dins de la nostra ànima i així seril·luminats per Déu per tal de conèixer les idees eternes.

� La defensa d’Agustí consisteix a negar que la caiguda de l’Imperi romà va serdeguda al fet que l’emperador Constantí adoptés oficialment el cristianisme.

� Segons el text, hi ha un procés pel que fa a les dues ciutats. Aquest procéspassa per tres fases. La primera es dóna quan les dues ciutats estanbarrejades, la segona, quan gràcies a Abraham, Israel va emprendre el camíassenyalat per Yahvé, tot dirigint-se a Jerusalem i la tercera quan apareix elcristianisme i, gràcies a ell, les dues ciutats s’harmonitzen.

� “La modernitat d’Agustí pel que fa a la teologia de la història”, seria un títoladequat.


110

BIBLIOGRAFIA

BROWN, P. Agustin. Madrid. Ed. Acento, 2001.CICERÓ, M.T. La adivinación. El hado. Barcelona. Ed. Orbis, 1985.CICERÓ, M.T. Del supremo bién y del supremo mal. Madrid. Gredos, 1987.DD.AA. Historia de las civilizaciones. Salamanca. Ed. Anaya, 1975.LUCRECI. De la naturaleza de las cosas. Barcelona. Ed. Orbis, 1994.PLOTÍ, Enneadi. Milán. Mondadori, 2002.SAN AGUSTÍ. Enarraciones sobre los Salmos, Madrid. Editorial Católica, S.A. 2000.SAN AGUSTÍ. La Ciudad de Dios. Madrid. Biblioteca Autores Cristianos, 2000.SAN AGUSTÍ. Confesiones. Madrid. Alianza Editorial, 1999. SÈNECA, L. A. Tratados morales. “A Galión, sobre la vida bienaventurada”. Madrid.Ed. Espasa Calpe, Col. Austral, 1972.SENECA, L.A. Cartas a Lucilio. Barcelona. Ed. Juventud, 2000.SÈNECA, L.A. Sobre la felicidad. Madrid. Alianza Editorial, 2004.TÀCIT, Anales. Madrid, Alianza, 1993.TERTULIÀ, De les creences dels cristians, a J. Marias. La filosofia en sus textos.Barcelona. Ed. Labor, 1950.VALVERDE, J. M. Vida y muerte de las ideas. Barcelona. Ed. Planeta, 1980.

FILMOGRAFIA

Al dossier de l’alumne/a presentem un seguit de pel·lícules, però podríem pensar entenir-ne un altra com a referència a la caiguda de l’imperi romà.

� La caiguda de l’ Imperi romà, The Fall of de Roman Empire, La caida delimperio romano

1964. EE.UU. 165 minuts. Director: Anthony Mann. Intèrprets: Sofia Loren, StephenBoyd, James Mason, Christopher Plummer, Alec Guinnes, Anthony Quayle, OmarSharif.

SINOPSI: La pel·lícula narra els darrers dies de l’emperador i alhora filòsof Marc Aurelien un context de guerres i disputes per la conquesta de l’Imperi romà per part delsbàrbars i els exèrcits rebels d’Orient. És, doncs, una reflexió sobre la disputa pel poderi les reflexions filosòfiques de Marc Aureli sobre el valor del coneixement i la mort.

ALGUNS WEBS

http://www.xtec.es/cgi/mediateca_crp?NU=ARTA0362 Aquest web ens diu que lapel·lícula està a la nostra disposició als centres de recursos.

http://publicaciones.ua.es/LibrosPDF/84-7908-466-9/03Historia-cine.pdf Una anàlisid’aquesta pel·lícula feta per José Uroz i publicada per la Universitat d’Alacant en edicióelectrònica.

http://www.uch.ceu.es/caleidoscopio/numeros/cinco/piquer.htm Una altra anàlisi, fetaper José Miguel Piquer, professor de Dret Romà a la Facultat de Ciències Socials iJurídiques de la Universitat Cardenal Herrera-CEU de València.

http://www.mercaba.org/Filosofia/Medieval/agustin_de_hipona_00.htm Una explicacióde l’activitat filosòfica i teològica d’Agustí.

http://www.xtec.es/cgi/mediateca_crp?NU=ARTA0362

http://publicaciones.ua.es/LibrosPDF/84-7908-466-9/03Historia-cine.pdf

http://www.uch.ceu.es/caleidoscopio/numeros/cinco/piquer.htm

http://www.mercaba.org/Filosofia/Medieval/agustin_de_hipona_00.htm


111

8.7. ANNEX G:

EL NOM DE LA ROSA I LA FILOSOFIA MEDIEVAL


112

LA PEL·LÍCULA

Presentem la pel·lícula El nom de la rosa de Jean Jacques Annaud, una bonareconstrucció de l’Edat Mitjana, per treballar la unitat, anomenada La filosofia al’època medieval, el guió de la qual és el següent:

1. L’Edat Mitjana2. Raó i fe a l’Edat Mitjana3. Occam

3.1. El principi d’economia 3.2. Tot el que existeix és singular3.3. Coneixement intuïtiu 3.4. Nominalisme3.5. Voluntarisme3.6. La separació entre el poder temporal i l’espiritual

La pel·lícula ens serveix per treballar l’Edat mitjana en general, centrant-nos en eltema de la relació entre raó i fe i la filosofia d’Occam. En concret: la possibilitatdel coneixement, el principi d’economia i la separació entre poder temporal iespiritual, la resta d’aspectes hi són perquè formen part del contingut de tot elpensament medieval.

És normal, per tant, que les activitats que es plantegen al voltant d’aquest tema tinguina veure amb el guió que hem establert. D’aquestes activitats n’hi ha unes que fanreferència a la pel·lícula i d’altres als autors amb qui l’hem vinculat. Per això,presentem un seguit de textos amb preguntes relatives al text en qüestió i a l’obra del’autor, encara que n’hi haurà alguna que es relacioni amb la pel·lícula.




� Explicar amb claredat la concepció sobre la relació entre raó i fe a l’edatmitjana.

� Conèixer el principi d’economia d’Occam.

� Exposar clarament la teoria del coneixement d’Occam.

� Copsar amb detall les teories sobre la separació entre el poder temporal il’espiritual.




113

El nom de la rosa; Le nom de la rose; El nombre de la rosa21

Génere: IntrigaPaís: França, Itàlia i AlemanyaAny: 1985Direcció: Jean Jacques AnnaudIntérprets: Sean Connery (Guillem de Baskerville), F. Murray Abraham (BernardoGui), Christian Slater (Adso de Melk), Michael Lonsdale (L’abad), Elia Baskin(Severino), Ron Perlman (Salvatore), Feodor Chaliapin Jr. (Jordi de Burgos), WilliamHickey (Ubertino da Casale), Valentina Vargas (la noia), Volker Prechtel (Malaquies) iHelmut Qualtinger (Remigi da Varagine).Productor: Bernd EichingerGuió: Jean Jacques Annaud i Umberto EcoFotografia: Tonino delli Colli, A.I.C.Música: James HornerDuració: 126 minutsQualificació: no recomanada per menors de 13 anys

Sinopsi: Durant el segle XIV es produeixen una sèrie de crims en una abadiabenedictina, on hi ha d’haver una trobada entre una delegació papal i una defranciscans. Guillem de Baskerville, un dels franciscans, porta a terme una investigacióper tal de resoldre els fets. Tot sembla apuntar a que la biblioteca és el punt clau perresoldre el misteri dels crims.

21 La caràtula i el repartiment s’han extret de: http://es.movies.yahoo.com/db/f/1/1/111870.html


114

A. EXPLORACIÓ DEL FILM22





o Disseny d’interiors

� Descriviu l’interior de la cel·la on s’hostatgen els dosprotagonistes de la pel·lícula.

� Compareu aquesta descripció amb la del lloc on l’abad anunciaa Guillem de Baskerville que arriba Bernardo Gui.

� Fixeu-vos en l’interior de la biblioteca. Per què l’han dissenyataixí?

� Destaqueu alguns elements de la farmàcia o herboristeria.

o Vestuari

� Exposeu com és l’hàbit dels franciscans i el dels benedictins.� Quins elements específics porta l’abad? Per què creieu que els

porta?� Compareu els hàbits dels monjos amb el vestuari dels delegats

del Papa.� Relacioneu la manera de vestir dels monjos amb la dels

camperols.

o Banda sonora

� Parleu de la música que acompanya la pel·lícula.� Fixeu-vos amb els sorolls, i altres sons: detalleu-ne alguns.� Tenen el mateix pes els sorolls i els sons que la música? Per

què?� Què ens vol donar a entendre el compositor amb la banda

sonora?


o Aristòtilo Michele da Cesenao Ubertino da Casaleo Joan XXII

22 A Cinema i Filosofia del Grup Embolic, Edicions de la Magrana hi ha una anàlisi del film que,tot i no coincidir amb la nostra, pot resultar interessant de consultar.


115

o Apocalipsi� A què corresponen aquests altres noms?

o Franciscanso Benedictinso Dominicanso Inquisicióo Heretgies





116


B 1. La baixa Edat Mitjana

Els fets que narra la pel·lícula tenen lloc al novembre de 1327, és a dir, el períodeanomenat Baixa Edat Mitjana, que va des dels inicis del segle XI fins al segle XV. En elsegle XIV es produeixen grans dificultats com la fam, la guerra i la pesta. La fam foudeguda al desequilibri entre el què es produïa i el creixement de la població. La guerra,anomenada dels Cent Anys, va consistir en un enfrontament entre França i Anglaterra.La pesta, coneguda com Pesta Negra, va acabar amb la tercera part de la poblacióeuropea.

� En què va consistir la guerra dels Cent Anys?� Explica algun episodi de la pel·lícula on es vegi clar la fam que assotava

Europa.� Fes un resum del què va suposar la Pesta Negra.

B.2. El monestir

L’acció de la pel·lícula passa en un monestir. El monestir o abadia era, en principi, unfeu, amb les seves terres i els seus vassalls i amb dependències al voltant d’unaEsglésia. Era dirigit per un Abad però a més hi havia d’altres càrrecs com: el tresorerque controlava els comptes, el cillerer que s’encarregava d’administrar tot el queproduïen les terres del domini, del celler i del rebost, l’almoiner, el sagristà, etc.

� Descriu quina impressió fa el monestir quan hi arriben Guillem de Baskerville iAdso de Melk, tinguis en compte la boira, la brutícia i la foscor.

� Quins edificis hi ha en aquest monestir?� Descriu el personatge de l’Abad, tant des del punt de vista de la seva

indumentària com des del punt de vista psicològic.� Què en penses de Remigio da Varagine, el cillerer?

B.3. La manera de viure al monestir

La vida al monestir es caracteritza per viure en comú, allunyats de la societat i d’acordamb una regla i uns vots. La regla monàstica per excel·lència és la benedictina que esbasa en la màxima “ora et labora” (prega i treballa), per això els monjos han de pregar,treballar i estudiar. Els vots que feien els monjos eren de tres classes: castedat,pobresa i obediència.

El monestir de la pel·lícula és un centre neuràlgic del saber, per això hi trobem labiblioteca més gran de la cristiandat, un lloc de referència per a especialistes enAristòtil, filòsofs àrabs, pares de l’església, etc. I, per això, també hi trobem un granestol de copistes, traductors i il·lustradors, a més del bibliotecari.

� La jornada d’un monestir està dividida segons les hores litúrgiques, així hoveien a la pel·lícula, com es diuen aquestes hores?

� Com es reflecteixen els vots de castedat, pobresa i obediència a la pel·lícula?� Quin paper feien el bibliotecari, els traductors, els copistes i els il·lustradors en

un monestir?� Quin efecte et produeix la biblioteca on accedeixen finalment Guillem i Adso?


117

B.4. Les Ordes religioses

L’Abadia on transcorre l’acció és benedictina però hi arriben franciscans, Guillem n’ésun, però també hi ha dominicans. Estem parlant d’ordes religioses, d’entre les qualscal destacar les que s’anomenaven mendicants, que tenien els següents objectius: lareconquesta espiritual del món i derrotar l’heretgia. Les dues ordes mendicants mésimportants van ser: els dominicans i els franciscans. Els primers exercien tasquesdiplomàtiques, universitàries, judicials i legislatives, mentre que els segons s’ocupavende la catequesi i de les missions. Els franciscans van a l’abadia per trobar-se amb elsdelegats del papa Joan XXII i així solucionar les seves postures contraposades; hi hael perill que siguin declarats heretges per dues raons: la seva defensa de la pobresadel clergat i la de la separació de poders entre el Papa i l’Emperador.

� D’entre els benedictins destaca, a més de l’Abad, Jordi de Burgos analitza elseu comportament.

� Quines són les característiques intel·lectuals de Guillem de Baskerville?� Quina diferència hi ha entre Ubertino da Casale i Guillem de Baskerville?� Busca informació sobre els dominicans.

B.5. Les heretgies

Sabem que la Baixa Edat Mitjana fou una època de grans terratrèmols socials iculturals. Davant d’aquesta situació, l’espiritualitat va estar marcada per la recercad’una experiència directa amb Déu, a través del misticisme, de l’èxtasi i la lecturapersonal de la Bíblia. D’entre les heretgies més importants hi va haver la dels càtars,però a la pel·lícula es parla dels dulcinistes. Umberto Eco narra que Ubertino explica aAdso la història de Fra Dulcino.

� Què és una heretgia?� Llegeix a la novel·la d’Eco la història de Fra Dulcino, que es troba en el capítol

que correspon al tercer dia, després de completes.� Fes un resum de la seva heretgia.� En quins punts de la pel·lícula es presenta aquesta forma de pensar?

B.6. La Inquisició

La Inquisició era un tribunal religiós que s’encarregava de vetllar per la puresa de la fei per lluitar contra les heretgies. Un antecedent d’aquest tribunal el trobem al segle XIIquan el concili de Tours va establir que les autoritats eclesiàstiques havien de buscarels heretges que hi hagués en el seu territori. Però, qui de debò va posar inquisidorspermanents en els territoris fou el Papa Gregori IX. Els inquisidors tenien unescompetències determinades, un procediment a seguir i unes penes a imposar. Pel quefa a les competències, la primera era l’heretgia, a la qual seguien la blasfèmia, labruixeria, l’adulteri, etc. El procediment a seguir era tenir en compte la denúncia fetaprèviament per, després, interrogar l’inculpat, torturar-lo i empresonar-lo. Un copl’inculpat era reconegut culpable, es convocava un jurat format pels diversosestaments per tal que escoltés la sentència de l’Inquisidor. La pena consistia a sercremat públicament.


118

� Relata els moments de la pel·lícula en què es produeix l’arribada dels membres dela Inquisició.

� Qui és Bernat Gui? Va existir realment?

� Valora l’actitud de Bernat Gui al llarg de la pel·lícula.� Et sembla que la sentència als suposats heretges i a la suposada bruixa és

imparcial? Per què?

B.7. La indagació de Guillem de Baskerville

Guillem de Baskerville arriba a l’abadia per intervenir en la discussió amb els delegatsdel Papa respecte al tema de la pobresa del clergat, però ben aviat els seus interessoss’orienten cap a una altra finalitat. A petició de l’Abad, intenta resoldre la cadena demorts que han torbat la vida dels monjos de l’abadia. Per realitzar aquesta tascacompta amb l’ajut del seu novici Adso.

� Relata la conversa entre Adso i Guillem al capítol 2 de la pel·lícula. A quinaconclusió arribes?

� Al capítol 5, quan Guillem i Adso passegen pels voltants de l’abadia,Guillem va més enllà de l’observació i planteja una hipòtesi en relació a lamort d’Adelmo, quina és?

� Al capítol 9 Guillem segueix la investigació, tot buscant indicis de proves ien parla amb Adso. Resumeix la conversa.

� Quins indicis porten Guillem a pensar que la resposta a les morts es trobaen un llibre?

� Al capítol 26 l’inquisidor diu el veredicte i demana a l’Abad i a Guillem queratifiquin la sentència. Guillem parla de les seves deduccions lògiques,quines són?

B. 8. El tema del riure i Aristòtil

Al capítol 9 Guillem i Adso entren al scriptorium i degut a un fet banal (Berengario pujadamunt d’un escambell per por a un ratolí) s’inicia una discussió entre Jordi de Burgosi Guillem sobre el riure, al capítol 29 tots dos segueixen aquesta discussió. El tema delriure està lligat amb un llibre d’Aristòtil, el llibre segon de la Poètica, que segons Jordino ha existit mai i segons Guillem s’ha perdut. Però aquesta no és l’única vegada quees fa referència a Aristòtil.

� Quina és l’actitud de Guillem al capítol 9 quan s’enfronta amb Jordi?� Reprodueix la discussió entre Guillem i Jordi al capítol 29.� Què representa la figura d’Aristòtil dins el pensament filosòfic de la Baixa

Edat Mitjana?� Com expliques la següent frase d’Adso: “el meu mestre creia en Aristòtil, en

els filòsofs grecs i en les facultats de la seva pròpia i admirable intel·ligèncialògica.”?


119

C. TEXTOS FILOSÒFICS RELACIONATS AMB GUILLEMD’OCCAM

1. L’Edat Mitjana2. Raó i fe a l’Edat Mitjana3. Occam

3.1. El principi d’economia3.2. Tot el que existeix és singular3.3. Coneixement intuïtiu 3.4. Nominalisme3.5. Voluntarisme3.6. La separació entre el poder temporal i l’espiritual

C. 1. L’Edat Mitjana

L’edat mitjana, segons la divisió del temps aplicada a la civilització occidental, es vainiciar el segle V, després de la caiguda de l’Imperi romà d’Occident, i va durar fins lacaiguda de Constantinoble (1453). Es divideix en alta i baixa, la primera va durar fins alsegle XI i es caracteritza per l’aparició del feudalisme, a la segona es dóna el màximpoder de l’Església catòlica, la lluita per l’hegemonia entre l’Emperador i el Papa,coneguda com la “querella de les investidures”, la caiguda de l’Imperi, l’ascens de lesmonarquies, sobretot a França i Anglaterra, que protagonitzaran la guerra dels CentAnys i, finalment, la crisi de l’Església que es manifesta en el Cisma d’Occident, enque hi arriba a haver tres presumptes papes.

C.1.A. TEXT. “El més notable [d’aquest període] és el poder de l’Església. L’Esglésiaposà les creences filosòfiques en una relació molt més íntima amb les circumstànciessocials i polítiques que en qualsevol altra època anterior o posterior al períodemedieval. Direm que aquest període pot situar-se entre l’any 400 i el 1400 d. Jc.L’Església és una institució social fonamentada en un credo, en part filosòfic, però enpart relacionat amb la història sagrada. Ha atès el poder i la riquesa per mitjà d’aquestcredo. Els governants laics, que topaven sovint amb ella, foren derrotats perquè lagran majoria de la població, incloent-hi la majoria dels governants mateixos, estavaprofundament convençuda de la veritat de la fe catòlica. (...) Amb molt poquesexcepcions, tots els homes d’aquest període que aportaren alguna contribució a la vidaintel·lectual de l’època eren eclesiàstics. Els laics de l’Edat Mitjana edificarenlentament un vigorós sistema polític i econòmic (...) el sistema feudal que moderalleugerament l’anarquia regnant...” B. Russell. Història social de la filosofia. II Lafilosofia catòlica.

� En què consisteix el poder de l’Església?� Com es defineix l’Església en el text?� Què s’entén per feudalisme?� Coneixes algun eclesiàstic d’aquest període que aportés alguna contribució a la

vida intel·lectual de l’època?� Quin títol li posaries al text?


120

C. 2. Raó i fe a l’Edat Mitjana

Durant tota l’Edat Mitjana un dels objectius era apropar-se a la comprensió de la veritati no a la seva investigació o descobriment, ja que havia estat revelada per Déu. Noobstant això, per comprendre la veritat revelada s’utilitzen els conceptes i els mètodesde la filosofia, convertint-se aquesta en esclava de la teologia. S’accepta que hi ha dostipus de coneixement, el que ens dóna la fe i el que ens proporciona la raó, però elproblema rau en com es relacionen fe i raó. Aquesta polèmica es veu reflectida en lapel·lícula en el personatge de Guillem de Baskerville, que aposta per la raó a l’horad’interpretar els signes de la natura, tot i considerar que la fe és vàlida per un altretipus de coneixement.

C.2.A. TEXT: “Per a un gran nombre de teòlegs del final del segle XIII i principis delXIV sembla que aquesta condemna [la de l’averroisme] va tenir el valor d’experiènciacrucial: hom havia volgut confiar en la filosofia i resulta que la filosofia és Aristòtil i esveia, a la fi, clarament, on condueixen Aristòtil i la filosofia. Atès que Aristòtil no haviapogut aconseguir per la raó les veritats fonamentals de la religió cristiana, la filosofia,per si mateixa, es revelava incapaç de fer-ho. N’era la prova experimental. Lainfluència d’Averrois es va estendre en aquest punt molt més enllà dels cerclesaverroistes. Després de 1277 es veu com canvia la marxa de tot el pensamentmedieval. Després d’un curt idil·li, filosofia i teologia creuen que el casament ha estatun error. En espera de la separació de cossos, que no tardarà, es procedeix a laseparació de béns. Cadascuna torna a prendre possessió dels seus problemes iprohibeix a l’altra que els toqui.” GILSON, E. La filosofía en la Edad Media.

� Explica en què va consistir l’averroisme.� Quines van ser les relacions entre la fe i la raó al llarg del pensament

medieval?� Segons el què saps per la resposta anterior, digues quina postura

representen l’Abad, Jordi de Burgos, Ubertino da Casale i Guillem deBaskerville.

� Per què Gilson considera que el casament entre filosofia i teologia ha estatun error?

� Posa títol al text.� Què en penses de la relació entre filosofia i teologia?

C.2.B. TEXT: “ Les assercions fonamentalment filosòfiques que no concerneixen lateologia no han de ser condemnades o posades en qüestió solemnement per ningú,perquè respecte d’elles cal ser lliure de dir lliurement el que millor sembli.” OCCAM,Diàleg entre el mestre i el deixeble.

� Per què no han de ser condemnades o posades en qüestió les afirmacionsfilosòfiques, segons el text?

� Quina diferència hi ha entre condemnar o posar en qüestió?� Al capítol 19 Guillem dóna a Adso una resposta de per què no deixen veure

els llibres de la biblioteca. Reprodueix el què diu.� Si hi ha afirmacions filosòfiques que concerneixen la teologia, creus que

haurien de ser condemnades o posades en qüestió? Per què?� Posa títol al text.� Què en penses d’aquesta afirmació?


121

C. 3 . Occam

C.3.1. El principi d’economia

És el principi bàsic d’un mètode que ens permet eliminar molts dels conceptes utilitzatsper l’escolàstica anterior, especialment aquells que no eren evidents per la intuïció ique corresponien a ens no verificables i, així, simplificar molt les explicacions. Occamen va fer un gran ús. Guillem de Baskerville en fa també un gran ús.

C.3.1.A. “ Occam és conegut, sobretot, per una màxima que no es troba en cap de lesseves obres però que ha adquirit ja fins i tot un nom: “la navalla d’Occam”. Aquestamàxima diu: “Les entitats no han de ser multiplicades sense necessitat”. Ell no diguémai això, però digué quelcom que té si fa no fa el mateix sentit: “És inútil de fer ambmés allò que pot ser fet amb menys”. És a dir, si en una ciència determinada podeminterpretar-ho tot sense pressuposar aquesta o aquella entitat hipotètica, no tenim perquè pressuposar-la.” B. RUSSELL, Història social de la filosofia. II. La filosofiacatólica.

� Si aquesta màxima no es troba en cap de les seves obres, d’on prové?� Molts cops en lloc de parlar de navalla d’Occam es parla de tisores

d’Occam, et sembla correcte? Per què?� Busca algun exemple a la pel·lícula on es mostri que Guillem aplica aquest

mètode.� Pel que has vist a la pel·lícula Guillem aplica el mètode a la investigació

dels crims, es pot usar aquest mètode en teologia? Per què?� Posa títol al text.� Què en penses de la “navalla d’Occam?

C.3.2. Tot el que existeix és singular

Occam diu que al món no hi ha essències universals que siguin comunes a diversosindividus, tal com passava a la filosofia de tall aristotèlico-tomista, ans al contrarinomés existeixen individus i, per tant, coses singulars.

C.3.2.A. TEXT: “Tota cosa que existeix fora de l’ànima és realment singular i una ennombre” Comentari al Llibre I de les Sentències, 2, 6, Q. “Allò singular, l’individu, constitueix per si mateix un fet, una dada immediata de laqual cal partir. I voler crear un problema sobre la singularitat o sobre la individuació,equival als ulls d’Occam, voler problematitzar la claredat del Sol al migdia.” DEANDRÉS, El nominalismo de Guillermo de Ockham como filosofia del lenguaje.

� Comenta la importància de l’afirmació: “Tota cosa que existeix fora del’ànima és realment singular i una en nombre”.

� És evident que l’individu és una dada immediata de la qual cal partir, peròpodem arribar a un coneixement general? Per què?

� Pot ser Déu objecte de coneixement? Justifica-ho.� Posa títol al text.� Quina és la teva opinió sobre l’acceptació que tot el què hi ha és singular?


122

C.3.3. Coneixement intuïtiu

Occam distingeix entre l’acte de conèixer i el coneixement pròpiament dit. Pel que fa al’acte de conèixer, parla sempre d’un contacte directe de la ment amb la cosa tantinterna com externa. Els sentits són simples instruments de la ment, que els usa comuna porta a través de la qual ella pot establir aquest contacte. Aquest acte de conèixers’anomena intuïció. Quan la ment s’adona que el contacte amb la cosa coneguda ésperfecte, d’acord amb les seves pròpies regles d’acció, dóna el seu assentiment, és adir, accepta que aquesta realitat individual existeix. Mentre la cosa coneguda es trobipresent, la ment formula judicis d’existència sobre la cosa.

C.3.3.A. TEXT “...El coneixement intuïtiu d’una cosa és de tal tipus, que gràcies a ellpodem saber si la cosa existeix o no, de manera que, si existeix, immediatamentl’enteniment jutja que existeix i coneix evidentment que existeix, (...). Així mateix elconeixement intuïtiu és de tal condició que, quan es coneixen algunes coses, una deles quals és en l’altra, o una dista localment de l’altra, o es troba en alguna relaciórespecte a ella, immediatament, en virtut d’aquest coneixement incomplex de talscoses, se sap si una cosa és en una altra o no, si hi dista o no, i així a propòsit d’altresveritats contingents (...) Per exemple, si Sòcrates és en realitat blanc, el coneixementde Sòcrates i de la blancor en virtut del qual es pot conèixer evidentment que Sòcratesés blanc, s’anomena coneixement intuïtiu.” Occam, Comentari al Llibre I de lessentències, pròleg, q.1.

� Com es definit el coneixement intuïtiu al text?� Ens permet el coneixement intuïtiu formular judicis? De quin tipus?� Es correcte dir que el coneixement intuïtiu necessita de l’experiència? Per

què?� Quin títol li posaries al text?� Què n’opines d’aquest tipus de coneixement?

C.3.4. Nominalisme

Donat que el coneixement intuïtiu només és un coneixement directe de la cosa i, pertant, singular, per poder tenir conceptes universals necessitem d’un coneixementabstractiu. Occam s’ocupa d’aquest tipus de coneixement, però el fa dependre delprimer, així no hi ha res d’universal fora de la ment, només hi és a la ment. El procés,mitjançant el qual la ment arriba a tenir aquests universals es basa en el fet que elsindividus poden tenir semblances entre si. Així, el concepte universal és un actemental pel qual l’enteniment es dirigeix a una pluralitat d’individus, coneguts perintuïció, i els considera junts perquè entre ells hi ha alguna semblança. Aquestconcepte té una funció lògica, la de ser signe natural de les coses, per això, quanformulem una proposició, el concepte és un terme que supleix aquella pluralitatd’individus que tenen alguna cosa en comú.

C.3.4.A. TEXT: “Aquell dia no em vaig poder contenir i vaig tornar a preguntar-lisobre la història del cavall. - No obstant –vaig dir- quan vau llegir les empremtes a la neu i a les branques encarano coneixíeu Brunello. En certa manera, aquestes empremtes ens parlaven de tots elscavalls, o al menys de tots els cavalls d’aquella espècie. No hauríem de dir, aleshores,que el llibre de la naturalesa ens parla només per essències com ensenyen moltsteòlegs insignes?


123

- No exactament estimat Adso –va contestar el mestre-. Sens dubte aquell tipusd’empremta em parlava, si vols, del cavall com verbum mentis, i m’hagués parlat d’ellen qualsevol lloc on la trobés. Però l’empremta en aquell lloc i en aquell moment deldia em deia que al menys un de tots els cavalls possibles havia passat per allí. Demanera que em trobava a meitat de camí entre l’aprehensió del concepte de cavall i elconeixement d’un cavall individual. I, de tota manera, el que coneixia del cavalluniversal procedia de l’empremta que era singular. Podria dir que en aquell momentestava empresonat entre la singularitat de l’empremta i la meva ignorància, queadoptava la forma bastant diàfana d’una idea universal (...) De manera que les idees,que abans havia utilitzat per imaginar un cavall que encara no havia vist eren purssignes, com eren signes de la idea de cavall les empremtes sobre la neu: quan noposseïm les coses, usem signes i signes de signes.” . ECO. U, El nom de la rosa

� Quan Adso diu que “aquestes empremtes ens parlaven de tots els cavalls,o al menys de tots els cavalls d’aquella espècie” a què fa referència?

� Quin filòsof o teòleg insigne defensa aquesta postura?� Quina és la postura d’Occam?� Quin significat té la paraula “signe” en Occam?� Posa títol al text.� Què en penses del nominalisme?

C.3.5. Voluntarisme

S’entén per voluntarisme, la doctrina occamista que dóna prioritat a l’omnipotènciadivina. El punt de partida es troba en el primer article de fe, contingut en el Credo:“Crec en un sol Déu, pare totpoderós”. Si Déu és totpoderós res no limita la sevavoluntat i és, per tant, lliure, igual que ho és l’ésser humà. Del fet que existeixi un Déuabsolutament lliure, se’n desprèn que ha creat el món tal com ha volgut i que no hi hacap raó perquè les coses (l’ordre del món i les normes morals) hagin de ser tal comsón, ja què podrien ser ben bé d’una altra manera. Aquest plantejament es coneix ambel nom de contingència.

C.3.5.A. TEXT: “Entens Adso? He de creure que la meva proposició funciona perquèaixí m’ho ha mostrat l’experiència, però per a creure-ho hauria de suposar l’existènciad’unes lleis universals de les quals, malgrat tot, no en puc parlar, perquè la idea del’existència de lleis universals i d’un determinat ordre de les coses, ja implicaria lasubmissió de Déu a elles, però Déu és quelcom tan absolutament lliure que, si hovolgués, amb un sol acte de la seva voluntat podria fer que el món fos diferent.” ECO.U, El nom de la rosa.

� En què consisteix, segons el text, l’absoluta llibertat de Déu? � En quina frase del text es fa referència a la contingència?� Com podria ser un món diferent des del punt de vista de les normes

morals?� Posa títol al text.� Quina opinió tens respecte a la teoria del voluntarisme diví?


124

C. 3.6. La separació entre el poder temporal i l’espiritual

Occam es mostra partidari de separar el poder temporal de l’espiritual, de manera queEsglésia i Estat estiguin separats netament, per a ell el papa només té un poderespiritual i ha d’estar al servei de la comunitat dels fidels, la qual ha de viure en lapobresa.

C. 3.6.A. TEXT: “ Que el papa no té la plenitud de potestat en les coses temporals, esprova d’aquesta manera: El papa té una jurisdicció temporal més gran en unes regions

que en altres, segons les decretals dels mateixos romans pontífexs; en conseqüència,en les coses temporals no té plenitud de potestat en tots els casos. El que acabem dedir s’imposa amb evidència a través d’una colla de decretals. A més abundantment, elpapa no pot alienar els feus i altres béns temporals assignats a l’Església Romana; enconseqüència, no té una tal plenitud de potestat en les coses temporals ofrenades al’Església Romana (...). A més, el papa no ha estat constituït per Crist jutge d’afersseculars; en conseqüència, no té en les coses temporals la plenitud de potestat. Amés, no és propi de l’Església judicar sobre les propietats; en conseqüència, nil’Església ni el papa no tenen una total plenitud de potestat en els afers temporals.Fins i tot, en estricte dret, contra la sentència d’un jutge civil no és lícit al papa de fer-ne apel·lació; en conseqüència, el papa no té en les coses temporals la plenitud depotestat. I encara, la potestat imperial, reial i dels altres prínceps seculars no existeixgràcies al papa ni en depèn, car abans del papat va haver-hi potestat imperial, segonsla veritat evangèlica; en conseqüència, el papa no té la plenitud de potestat en lescoses temporals. Es pot ampliar el raonament tot anotant que el papa no ha dedisminuir o destorbar gens ni mica els drets dels reis i altres seculars; enconseqüència, no té la plenitud de potestat en les coses temporals.” OCCAM,Breviloqui.

� Per què el papa no té “plenitud de potestat en les coses temporals”?� Quina relació té aquesta potestat amb la pobresa de la qual parlen els

franciscans a la pel·lícula? Explica algun episodi en el que se’n parli. � Llegeix la vida d’Occam i estableix quina relació té amb el tema del poder

temporal i del poder espiritual.� Posa títol al text.� Quina opinió tens sobre el poder temporal de l’Església?



LLIBRES

ECO, U. El nombre de la rosa. Barcelona, Ed. Lumen, 1983.ECO, U. Apostillas a el nombre de la rosa. Barcelona, Ed. Lumen, 1984.HAASSE, H. El bosque de la larga espera. Barcelona, Salvat, 1995.

FILMOGRAFIA


125

� Passeig per l’amor i la mort, A walk with Love and Death, Paseo por elamor y la muerte.

1969, Estats Units, 90 minuts. Director: John Huston. Intèrprets: MichaelGough, AssiDayan, John Hallam, Anjelica Huston, Anthony Corlan.

SINOPSI: La pel·lícula és una adaptació de la novel·la de Hans Koningsberger i estàambientada en la Guerra dels Cent Anys. Narra el recorregut d’un estudiant desdeParís cap al mar, durant l’itinerari veurà fam i mort, coneixerà pelegrins, nobles,cavallers, camperols, comediants... i hi trobarà l’amor.

ALGUNS WEBS

http://www.tecnociencia.es/mediawiki/index.php/El_nombre_de_la_rosa És un webque, tot i que parla de la novel·la, ens permet trobar diversos links que ens poden serútils.

http://www.tecnociencia.es/mediawiki/index.php/El_nombre_de_la_rosa


126


INTRODUCCIÓ

Presentem la pel·lícula El nom de la rosa per fer un repàs a la Baixa Edat Mitjana icentrar-nos, posteriorment, en el pensament filosòfic de Guillem d’Occam. Aquestapel·lícula és una adaptació –un palimpsest fílmic, diu Annaud- del llibre d’Umberto Ecoque porta el mateix títol.

És evident que tenir una novel·la de més de 600 pàgines com a referent, a partir delqual se’n faci una pel·lícula, implica que molts aspectes concrets de la primera han deser tallats o eliminats i que el guió d’aquesta ha de mesclar-ne, a més d’introduirnovetats narratives que no es troben a la història original. Però, Jean Jacques Annaudha sabut recrear l’atmosfera de l’època en la que està inspirada la novel·la: primer, elnarrador dels fets és el mateix, Adso de Melk; segon, ha mantingut els límits tanthistòrics com geogràfics.

Des d’aquest darrer aspecte, Annaud es va envoltar de medievalistes experts, per talque l’aconsellessin en la recreació visual d’aquest món i el resultat és d’una granfidelitat respecte de la novel·la.

L’acció, tant al llibre com al film, transcorre en una abadia benedictina, situada el nordd’Itàlia, a la tardor de l’any 1327 i es narrada, en veu en off, per Adso de Melk en elsdarrers anys de la seva vida. Adso, a l’any que succeeixen els fets, era un novici queacompanyava el franciscà Guillem de Baskerville amb l’objectiu d’aprendre del seumestre. Viu, ja sigui directament ja indirectament, els fets que van succeir en aquestaabadia i n’és, per tant, un observador qualificat.

Si bé “El nom de la rosa” es pot veure com una intriga detectivesca, el relat és unexercici metafísic, filosòfic i teològic que gira al voltant de la divulgació del saber. Lapel·lícula arranca amb el suïcidi d’un monjo, raó per la qual l’Abad benedictí demana laintervenció del franciscà Guillem de Baskerville, i continua amb la mort d’altres quesegueixen les pautes marcades a un passatge de l’Apocalipsi. La filosofia té un espaien aquesta intriga, Aristòtil hi plana per sobre.

Però, Guillem de Baskerville, franciscà –no ho oblidem-, es troba a l’abadiabenedictina per un altra raó, la d’intervenir en un debat amb els delegats del Papad’Avinyó sobre el tema de la pobresa, una qüestió que planteja el tema del podertemporal i/o espiritual de l’Església, i de la qual els franciscans en són ferventsdefensors.

Tota aquesta trama està perfectament ambientada i recreada, ja que reprodueix elmés fidelment possible la vida en un monestir al segle XIV: l’ambient trist, la boira, labrutícia són també personatges de la pel·lícula. Fixem-nos en les diversesdependències de l’abadia que estan recreades de manera excel·lent, però si n’hem dedestacar algunes, ens centraríem en l’escriptori i la biblioteca.

El repartiment és de luxe, amb un Sean Connery lúcid, despert i enginyós; un ChristianSlater fascinat, atordit, però sempre deixeble excel·lent; un F. Murray Abraham ambaspecte pèrfid; un Michel Lonsdale com l’abad diplomàtic i tants altres, entre els qualses pot destacar, finalment, Ron Pearlman com a Salvatore.


127

Cal atendre també la banda sonora de James Horner pel que fa a les veus –sobretot laveu en off-, els sorolls i també pel paper que hi juga la música. Un altre element a teniren compte és el de la il·luminació.

S’ha dit que aquesta és una pel·lícula de por: por a la racionalitat, a la lògica, a lanovetat, a Déu, a allò desconegut, en definitiva por a l’entrada a un nou món, el delsegle XV.

Cal destacar també que la pel·lícula comença i acaba gairebé igual, però caldria fixar-se molt més al començament, mentre van succeint-se els títols de crèdit, amb la veuen off i la pantalla negra. Seria interessant fer-ne una anàlisi.

Finalment, el DVD de l’edició de col·leccionista té dos discs: el primer, la pròpiapel·lícula i el segon on hi ha un documental, amb comentaris del director, sobre coms’ha realitzat la pel·lícula.

Selecció DVD

Es fa difícil establir capítols diferenciats, perquè els esdeveniments es cavalquen entresi. Tot i això, proposem el següent guió.

1. L’arribada de Guillem deBaskerville i Adso a una abadia alnord d’Itàlia.

2. Conversa de l’Abad amb altresmonjos i de Guillem amb Adso.

3. Visita de l’Abad a Guillem. La mortd’Adelmo da Otranto.

4. Trobada de Guillem i Adso ambUbertino da Casale.

5. Els voltants de l’abadia.6. El sopar al refectori i diversos

esdeveniments paral·lels.7. La mort de Venanci i les profecies

de l’Apocalipsi.8. Salvatore, l’ex-dolcinista.9. La investigació de Guillem i la

discussió entre aquest i Jordi deBurgos sobre el riure.

10. L’entrada nocturna a l’escriptori.11. L’amor d’Adso i la noia.12. Guillem parla amb Salvatore.13. L’escena d’amor entre Adso i la

noia segueix.14. Les dificultats d’entrar a la

biblioteca.15. L’arribada de nous franciscans i la

mort de Berengari.

16. L’Abad i Guillem parlen de lainvestigació.

17. Els franciscans temen l’arribadade Gui. Ubertino se’n va

18. L’entrada a la biblioteca.19. El Laberint de la biblioteca.20. Arribada de l’Inquisidor.21. Gui i els ritus satànics.22. Discussió entre Adso i Guillem.23. Debat entre els franciscans i els

delegats del Papa.24. Continuació del debat.25. El judici.26. La sentència.27. Mort de Malaquies.28. Comença la crema dels heretges,

mentre Guillem parla amb Jordi deBurgos sobre el llibre d’Aristòtil.

29. Continuació de les escenesanteriors.

30. L’incendi de la biblioteca.31. Mort de l’Inquisidor, mentre

Guillem recull llibres de labiblioteca en flames.

32. Adso i Guillem marxen de l’abadia.



128

Abans de començar el visionat de la pel·lícula cal que tot l’alumnat disposi del seudossier i, en una estona de classe, el professor hauria d’explicar que és el ques’espera d’ells durant aquesta activitat –els objectius-, fer llegir els temes del film quefan referència a aspectes que cal tenir en compte a l’hora de visionar la pel·lícula,organitzar els grups de treball, distribuir les tasques i anunciar els aspectes relatius al’avaluació.

Aspectes generals

Aquesta unitat se centra en un treball sobre la filosofia medieval a partir del visionatd’una pel·lícula que vol recrear un segle concret de la Baixa Edat Mitjana, el XIV, peròcom que és molt intertextual hi trobem aspectes que ens permeten aproximar-se alssegles anteriors. Així creiem que es pot treballar:

� El monestir com un lloc de culte al saber, que no d’investigació del saber.� Des del punt de vista geogràfic, cal remarcar l’aïllament de l’abadia i la seva

situació concreta: perquè hi ha plans amb cims nevats?� Des del punt de vista filosòfic, caldria recalcar el paper d’Aristòtil.� La problemàtica establerta durant tota la filosofia medieval pel que fa a la

relació entre raó i fe.� Lligat amb l’aspecte anterior, explorar el conflicte entre el poder temporal i

espiritual de l’Església.


� Pel que fa a l’anàlisi de la caràtula, tot depèn de quina és la que es té a mà.L’edició de col·leccionista és molt senzilla però prou eloqüent. Hi ha un fonsnegre, sobre el qual, en lletres vermelles, hi apareix el títol de la pel·lícula, ambuna espasa al mig, a part del nom del director i dels dos actors principals. Ésuna caràtula plena de simbologia, ja que el negre representa l’època detenebres en la que es va viure durant l’Edat Mitjana, l’espasa i les lletresvermelles indiquen la mort i la sang que es vessa, una referència a laInquisició, potser? Per altra banda, el títol de la pel·lícula, així com el de lanovel·la, fan referència a la darrera frase de la novel·la: stat rosa pristinanomine, nomina nuda tenemus (la rosa originària va existir pel nom, noméstenim noms), que seria equivalent a dir que les coses existeixen quan tenennom.Hi ha una altra caràtula més senzilla d’analitzar, en la que es veu un fonsd’edificis amb flames, sobretot la biblioteca, que se superposa a les flames quecremen Salvatore (a la part dreta de la caràtula). Destaca en un primer pla lafigura de Guillem, seguit d’Adso i en més petit, la de l’Inquisidor. Aquí l’alumnatsegurament és més capaç d’avançar el què pot succeir al film, però necessitaràtambé de l’ajut del professorat.

� En relació a les qüestions més tècniques de la pel·lícula (disseny d’interiors ivestuari i decoració) és interessant que, els grups que hi treballen, puguinvisionar el segon DVD que acompanya l’edició del col·leccionista on hi ha moltainformació sobre aquest temes.


129

� Les activitats dels noms propis fan referència a personatges, ordes religioses ila Inquisició, que es troben ben explicats tant a la pel·lícula com a altresmitjans: enciclopèdies, Internet, etc.




B.1. La baixa Edat Mitjana

� La guerra dels Cent Anys (1337–1453) va enfrontar França i Anglaterra acausa, entre altres motius, de la successió al tron de França. Quan Carles IVde França va morir sense descendència, la corona fou donada a Felip deValois, fill de Carles de Valois, germà de Felip IV de França i cosí dels tresdarrers reis i no a Eduard III d’Anglaterra, fill d’una germana de Carles IV, total·legant que les dones no podien regnar ni transmetre aquest dret. Eduard IIIsuposadament resignat, va retre homenatge al nou rei, però degut al’expansionisme francès, va tornar a plantejar els seus drets a la coronafrancesa. La primera fase de la guerra fou favorable a Anglaterra, però lasegona fou bona per als francesos. Hi hagué un període de treva, que es vaacabar amb un nou atac victoriós dels anglesos. Però, quan el 1428 elsanglesos assetjaren Orleans, Joana d’Arc va aconseguir alliberar la ciutat i,com a conseqüència d’aquest fet, a la llarga tota França fou alliberada i ladinastia dels Valois va quedar consolidada.

� Hi ha força episodis on es veu clar que la gent de fora l’abadia passava fam,com: el munt de pagesos que recullen menjar enmig de les escombraries, elsfavors sexuals que la noia fa al cillerer per aconseguir menjar i el moment queAdso veu l’interior miserable de la cabana on viu aquesta noia.

� La Pesta Negra que va arribar a tota Europa cap a l’any 1348, fou difosapossiblement per mercaders italians que fugien de la guerra de Crimea. Tot ique avui dia sabem que aquesta malaltia és produïda per un microbi que estroba en forma de paràsit en la puça o la rata, en aquell moment es creia que lamalaltia era un càstig diví. Com que se’n desconeixia la causa, era impossiblela seva prevenció o curació, fou per això que en 6 anys van morir 20 milionsd’europeus.

B.2. El monestir

� Quan a la primera seqüència, Guillem de Baskerville i Adso de Melk arriben al’abadia benedictina, el què veiem ens impressiona, sobretot pel seu aïllament ila seva grandiositat. Situada entre muntanyes boiroses té una presènciaintrigant. És un lloc tancat i barrat amb una porta de fusta i una altra de ferroque baixa com si fos una guillotina. Tot això ens dóna la impressió que en llocd’una abadia és una fortalesa inexpugnable.


130

� Com en tota abadia hi ha l’església, de la qual en veiem el pòrtic d’estil romànici en el seu interior, quan Guillem i Adso es troben amb Ubertino da Cassale,l’altar principal que està presidit per la verge. La sala capitular és el lloc on esllegeix, en comú, algun capítol de la regla i on s’hi tracten els afers de lacomunitat. El refetor és el lloc on els monjos mengen també en comunitat, a lapel·lícula es veu al capítol 5, i mentre ho fan n’hi ha un que llegeix un capítol dela Regla. A diversos capítols es veu la cel·la que comparteixen Guillem i Adso,es tracta d’una cel·la molt austera, amb un llit, una taula, una banqueta i un jaçde palla pel novici. L’escriptori és amb la biblioteca el que es veu més, sobretotquan els monjos hi treballen (capítols 6, 9, 10). La biblioteca comença a veure’sa partir del capítol 18, és imponent, ja que es composa de múltiples sales,organitzades en forma de laberint, amb moltíssims llibres tancats en armarisencastats a les parets. Al marge d’aquestes estances hi trobem també elclaustre, magatzems, cuina, rebost, tallers –del ferrer, de l’herbolari, etc-,banys, escorxador, estables i estances diverses.

� L’Abad Abbone és un home caut, intel·ligent, dialogant i força diplomàtic, nooblidem que la seva abadia ha estat triada per produir-se un apropament entreels delegats del Papa i els franciscans. Però, a més, vol estar bé amb tothom i,tot i que tenia esperances en la investigació de Guillem, no és pacient i benaviat demana ajut a la Inquisició. També, copiant la idea medieval que totes lescoses materials -sobretot les lluminoses com, pedres precioses, metallsbrillants, miralls, etc.- són una guia per anar cap a la immaterialitat, se’nsmostra apreciador d’aquestes joies com a mitjans que l’eleven cap a Déu, (alprimer capítol es toca l’enorme crucifix d’or i robis que portarà tota la pel·lícula ial 16 no para d’acaronar les riqueses que l’abadia posseeix i que té en un lloctancat amb reixes).

� L’alumnat s’hauria d’adonar que el cillerer, Remigio da Varagine, mostra

menyspreu per les riqueses de l’Abadia, tal com diu al capítol 25: “en els 12anys que sóc aquí no he fet res més que omplir-me la panxa, augmentar lameva degradació i arrencar els delmes als pagesos famolencs.” També hauriende veure que coneix el passat de Salvatore i que, tot i així, el protegeix.

B.3. La manera de viure al monestir

� Les campanes d’una església monàstica anunciaven les pregàriescorresponents, cada tres hores. A mitjanit Maitines, a les tres Laudes, a les sisPrima, a les nou Tercia, a migdia Sexta, a les tres de la tarda Nona, a les sisVespres i a les nou de la nit Completes.

� Els vots de castedat, pobresa i obediència queden reflectits a la pel·lícula demanera molt desigual. El pecat contra la castedat és, segons sabem, la causadel suïcidi d’Adelmo d’Otranto, també veiem l’homosexualitat de Berengario,però en canvi, en la conversa entre Guillem i Adso, després que aquest darrerhagi fet l’amor amb la noia, si que es manifesta el vot de castedat. La pobresano és precisament evident entre els benedictins, sobretot si ens fixem en el seuAbad, mentre que si que es mostra en els franciscans, que la defensavendavant dels abusos comesos per les altres ordes. Pel que fa al votd’obediència, se’n parla clarament al capítol 25, en boca de Bernat Gui, peròcal no oblidar que els monjos han d’obeir l’Abad, el seu superior, i aquest ho hade fer respecte el Papa.


131

� El bibliotecari té cura dels llibres que hi ha a la biblioteca, que a la pel·lículaestà tancada amb pany i clau, això significa que no només s’hi guarden pecesúniques, sinó també llibres prohibits pel que fa a les creences de l’època. Elstraductors es dedicaven a traduir al llatí les obres de pensadors grecs o àrabsque havien arribat a Occident, per tant, havien de conèixer bé aquests idiomes.Els copistes tenien la funció de copiar manuscrits. Finalment, els il·luminadorss’encarregaven de decorar o il·lustrar els manuscrits, és a dir, representarobjectes, personatges o paisatges relacionats amb el text.

� Quan Guillem i Adso aconsegueixen entrar a la biblioteca es troben que és unlaberint, davant del qual queden bocabadats per la quantitat de llibres que hiha, però també per la seva disposició, ja que en un mateix espai es creuen iconviuen diferents perspectives, com en les Escales d’Escher. Guillems’emociona davant de llibres com el Beato de Liébana, en versió comentadaper Umberto de Bolonya, i diu: “ a ningú se li hauria de prohibir consultaraquests llibres”. També Adso queda bocabadat pel que veu i llegeix al llibresobre l’amor del teòleg musulmà Ahmed Massim.

B.4. Les Ordes religioses

� El comportament de Jordi de Burgos, un dels monjos més importants del’Abadia, és el d’un integrista pel que fa al saber, tal com ho manifesta en elsermó del capítol 26, quan diu: “ ...Tornem a aquella que va ser i que sempreha de ser la missió d’aquesta abadia, la preservació del saber. Preservació dic ino investigació, perquè no existeix el progrés en la història del saber sinó unacontinua i sublim recapitulació...”. Menysprea el riure, perquè “el riure mata lapor i sense la por no hi pot haver fe, perquè sense por al diable, ja no hi hanecessitat de Déu”. Aquest personatge representa una religiositat irracional idogmàtica.

� Guillem de Baskerville es caracteritza, des del punt de vista intel·lectual, per ser

un gran observador, el seus ulls penetrants ho mostren. Té un saberenciclopèdic i una intel·ligència aguda. La seva observació juntament amb laseva capacitat lògica li permeten resoldre els problemes que se li presenten.Aquest personatge simbolitza la racionalitat.

� Tot i que Ubertino da Casale i Guillem de Baskerville són franciscans i estanunits pel que fa al tema de la pobresa, són ben diferents intel·lectualment.Ubertino no explica els fets basant-se en causes i efectes, sinó que, després decada mort d’un monjo, fa referència a les profecies del llibre de l’Apocalipsi. Noobstant això, aprecia Guillem i així ho diu a Adso quan marxa de l’abadia: “Finsaviat noi. Intenta no aprendre mals exemples del teu mestre. Ell pensa massa,sempre confia en les deduccions de la seva ment enlloc de confiar en lescapacitats profètiques del seu cor.” Pertany al grup dels espirituals, enfrontatsamb el Papa per les qüestions de la pobresa del clergat, per això es trobareclòs en aquesta abadia, de la qual fuig quan arriba la delegació papal. És elpersonatge de l’espiritualitat portada al límit, de la defensa de la fe davant de laraó.

� Els dominicans són els membres d’una de les ordes religioses mendicants,fundada per Sant Domingo de Guzmán. Tenien dos objectius: per una banda,ser una orde itinerant per dedicar-se a la predicació, de tal manera que vanaconseguir difondre’s per Europa, el Pròxim Orient i l’Àfrica mediterrània i, per


132

l’altra, portar una vida de pobresa. Però poc a poc van deixar de banda aquestsobjectius per exercir funcions judicials i legislatives en el sí de l’Església.

B.5. Les heretgies

� Una heretgia és una doctrina que l’autoritat de l’Església considera falsa enrelació a la religió contra la qual l’heretge es rebel·la. L’autoritat eclesiàsticaconsidera que una heretgia contamina l’autèntica religió.

� L’heretgia de Fra Dulcino consistia a afirmar que el seu ideal era la pobresa,que ell era l’enviat de Déu per revelar les profecies i per interpretar lesescriptures de l’antic i del nou testament i que, per acabar amb la corrupcióregnant, tots els clergues, monjos, frares, monges, religiosos, tots els membresde l’orde dels predicadors i dels franciscans, els eremites i el propi Papa haviende ser exterminats.

� A la pel·lícula no es mostra l’heretgia dulcinista en sentit ample, però al capítol8 apareix Salvatore com un exdulcinista, quan diu: “Penitenciagite, cuidado conel bracul (braç) que vendrá in futurum a atormentar tu alma...”. També al 25,quan es jutja Salvatore i Remigi, hi ha referència a la seva pertinença aaquesta heretgia.

B.6. La Inquisició

� Quan arriben els membres de la Inquisició a l’abadia, sembla que hi arriba unaambaixada sencera, hi ha un enrenou terrible, perquè, a més de l’Inquisidor iels seus soldats, hi apareixen estris de tortura com ferros roents, cadenes,cavall de tortura, etc., que es veuen clarament al capítol 22.

� A la pel·lícula Bernat Gui és l’inquisidor, que jutja i sentencia els suposatsheretges i que, a més, té una forta animadversió per Guillem. Gui va existirrealment (1261-1331) i fou un teòleg occità, que va entrar a l’orde dominicanaper, posteriorment, convertir-se en inquisidor.

� La valoració que l’alumnat faci de Bernat Gui es deixa a la seva discreció, peròha d’estar argumentada, bé basant-se en la pel·lícula o en els seus propisraonaments.

� La resposta a aquesta pregunta és igual que la de la pregunta anterior.

B.7. La indagació de Guillem de Baskerville

� La conversa és la següent: Guillem: - Adso? Adso: - Si, mestre G: - Per dominar la naturalesa hem d’aprendre a obeir-la, hm¡ Torna al pati del

davant, circumda l’edifici a la teva esquerra, entra al pati a la teva dreta i allítrobaràs el lloc que necessites, darrera el tercer arc.

A: - Si m’heu dit que no havíeu estat mai en aquesta abadia.G: - Quan entràvem he vist un frare dirigir-se cap allà amb pressa, no obstant,he observat que hi sortia amb més calma i amb aire de satisfacció.


133

A.- Ah¡ Gràcies mestre. L’alumnat hauria d’arribar a la conclusió que Guillem es troba ja en la líniad’aquells que, com Galileu més tard, no només obeeix la natura sinó queraonen a partir de les dades que n’obtenen.

� Quan Adso i Guillem volten per fora de l’abadia, tot passejant pel lloc on va sertrobat Adelmo, Guillem planteja la següent hipòtesi: “i si no hagués caigut desd’aquella torre, sinó d’alguna part de per allà i després el cos hagués rodolatfins aquí? (...) aleshores no hi ha lloc pel diable”. A partir d’aquesta formulació,segueixen enfilant-se i troben un lloc on hi ha més sang, aleshores comprova,amb una pedra rodona, si rodolant arriba al lloc primer i com que és així,conclou des d’on ha saltat el monjo.

� En aquest cas la conversa gira entorn d’unes petjades a la neu, petjades moltfondes que segons sembla només poden ser d’un home que pesava molt,Guillem, tot rebutjant la resposta d’Adso (pesava molt perquè era gras), diu “operquè portava el pes d’un altre home”. El fet que les petjades s’allunyin del llocon va ser trobat el mort, no sorprèn Guillem que suposa que l’home podiacaminar cap enrera, tot arrossegant el cadàver.

� Hi ha un indici clau al principi, quan un monjo que llegeix al refetor passapàgina posant-se el dit a la llengua per mullar-lo amb saliva, després, quanexamina el cos del segon mort (Venanci) troba que el dit índex és tacat denegre, això el fa pensar amb un llibre, les pàgines del qual puguin haver estatenverinades.

� Després del veredicte, les deduccions lògiques de Guillem són: “és innocentdels crims, perquè el germà Remigi no sap llegir grec i tot aquest misteri giraentorn del robatori i possessió d’un llibre escrit en grec i amagat en alguna partde la biblioteca. (...) Podeu cremar el germà Remigi, però no posareu fi alscrims comesos a l’abadia. D’altres monjos hi trobaran la mort i també tindranels dits negres i les llengües negres.”

B.8. El tema del riure i Aristòtil

� Quan al capítol 9 Guillem s’enfronta amb Jordi de Burgos l’actitud del primer ésmés aviat d’humilitat, sobretot al final de la conversa, tot reconeixent lavenerabilitat de Jordi.

� Guillem: Venerable germà hi ha molts llibres que parlen de la comèdia, per quèaquest us produeix tanta por?

Jordi: Perquè és d’Aristòtil. La conversa és més llarga i mentre es produeix, Guillem ja no es mostra humilsinó segur del seu saber i capacitat intel·lectual.

� Durant la Baixa Edat Mitjana, concretament el segle XIII, les obres d’Aristòtilvan arribar a Europa a través dels filòsofs àrabs. L’arribada d’aquestes obresva suposar, pels intel·lectuals de l’època, conèixer un pensament que ignoravala idea de creació, així com que Déu no era salvador, que no tenia relaciópositiva amb el món i que el coneixem a través de la raó. Tot plegat contribuïaa crear una forta tensió amb la filosofia medieval que afirmava justament elcontrari. Tomàs d’Aquino farà esforços per compaginar l’obra aristotèlica ambel pensament cristià.


134

� Aquesta frase s’explica des del que s’ha contestat a la pregunta anterior, ja queel personatge de Guillem és una còpia dels pensadors anglesos Roger Bacon i,sobretot, Guillem d’Occam. La lògica aristotèlica és un instrument al servei dela raó, que permet anar més enllà d’allò que s’ha posat com a premissa. Apartir del segle XIV es farà evident la independència entre fe i raó.


� Pel que fa als textos dels filòsofs, les respostes que donarem no són cap solucionari,sinó unes indicacions, que s’han de prendre com a suggeriments, tal com hem dit a laprimera unitat.

C.1.A. L’edat Mitjana

� El poder de l’Església consisteix a ser la dipositària del saber, ja que només elseclesiàstics tenien accés al coneixement. Aquest poder es basa també en tenirfe en una religió, la cristiana, que havent triomfat per tot el món occidental elsva donar no només el poder sinó també la riquesa.

� El text defineix l’Església com una institució social fonamentada en un credo,en part filosòfic, però en part relacionat amb la història sagrada.

� El feudalisme és un tipus de societat que es caracteritza per l’establiment delligams de dependència d’home a home, per una fragmentació dels drets depropietat i per una jerarquia entre les persones. Dins d’aquesta jerarquia hi al’home lliure i el vassall, el qual l’obeeix i el serveix per tal que el primer elprotegeixi i el sostingui.

� Com que l’alumnat ja ha fet una part de la filosofia medieval pot parlard’Anselm de Canterbury i de Tomàs d’Aquino.

� Qualsevol títol, que parles del “poder de l’Església a l’època medieval”, estariabé.

C.2.A. Raó i fe a l’Edat Mitjana

� L’averroisme és l’aristotelisme en versió del filòsof àrab Averrois, l’aspecte mésrellevant del qual és la teoria de la doble veritat: existeix una veritat segons laraó i una altra segons la fe, és a dir, que des dels punt de vista religiós la veritats’expressa al·legòricament i només des de la perspectiva filosòfica la veritat ésrectament entesa.

� Les relacions entre la fe i la raó al llarg del pensament medieval van ser moltdiverses, les formes principals són: la fe no necessita per res la raó (Tertulià),la fe està per damunt de la raó (Agustí), fe i raó són dues formes diferents deconeixement (averroisme). Al segle XIII, Tomàs d’Aquino considera que la raópot establir algunes veritats, però la fe té l’última paraula. Finalment, al XIV esprodueix la ruptura de l’acord entre raó i fe (Occam).


135

� L’Abad representa la postura de Tomàs d’Aquino, Jordi de Burgos simbolitza lade Tertulià, Ubertino da Casale la d’Agustí i Guillem la d’Occam.

� Gilson considera que el casament entre filosofia i teologia ha estat un error,perquè ni Aristòtil ni la filosofia no havien pogut aconseguir per la raó lesveritats fonamentals de la religió cristiana.

� Qualsevol títol, que digui que “filosofia i teologia tenen problemes diferents isolucions diferents”, aniria bé.

C.2.B. Raó i fe a l’Edat Mijana

� Les afirmacions filosòfiques no han de ser condemnades o posades en qüestiósegons el text, perquè tots els filòsofs han de tenir llibertat per dir el que millorels sembli.

� La diferència entre condemnar o posar en qüestió consisteix en que quan escondemna quelcom, es considera que això és reprensible o herètic d’acordamb la religió considerada ortodoxa, en canvi, posar en qüestió vol dir discutirsobre un punt que causa controvèrsia.

� La raó que dóna Guillem és la següent: “No els deixen veure, perquè sovintcontenen un judici diferent del nostre i idees que poden portar-nos a dubtar dela infal·libilitat de la paraula de Déu... i el dubte, Adso, és enemic de la fe.”

� La resposta s’ha de valorar si està en consonància amb l’argumentacióposterior.

� Un títol possible seria: “Separació de filosofia i teologia”.

C.3.1.A. El principi d’economia

� S’hauria de convidar l’alumnat a buscar la resposta en algun diccionari defilosofia, perquè la majoria de llibres de text no la donen. Al diccionari deFerrater Mora es troba a l’entrada Entia non sunt multiplicanda praeternecessitatem. Aquí es diu que aquest principi ja es troba en el franciscà OtóRigaud, en el seu Commentarium super Sententias.

� La resposta ha de ser afirmativa, donat que el principi parla d’eliminar (tallar)conceptes i simplificar al màxim les explicacions.

� Tota la pel·lícula mostra que les investigacions de Guillem eliminen lapossibilitat que l’autor dels crims sigui el diable o l’Anticrist i, en canvi, secentren en tot allò que pugui ser observat i comprovat.

� La resposta és afirmativa, perquè Occam, tot aplicant la seva navalla, nega lesdualitats: potència/acte, matèria/forma, essència/ésser, substància/accidents,enteniment agent/ enteniment pacient, etc.

� “L’eliminació dels ens no verificables” o qualsevol que girés en l’òrbita de lanavalla d’Occam, seria un títol acceptable.


136

C.3.2.A. Tot el que exisisteix és singular

� Aquesta afirmació és important, perquè indica que en allò singular no s’hipoden distingir parts metafísiques, les úniques distincions que es poden fer sónde tipus quantitatiu.

� A partir de l’individu no podem arribar a cap coneixement general, perquèaquest es basa en proposicions universals que prediquen una qualitat que éscomuna a múltiples individus.

� Segons Occam Déu no pot ser objecte de coneixement intuïtiu, perquè no ésuna realitat amb la qual es pugui entrar en contacte. S’haurà d’arribar a Déuper un altre camí que no sigui el del coneixement.

� Un títol que fes referència a que “tota realitat és singular”, seria acceptable.

C.3.3.A. Coneixement intuïtiu

� El coneixement intuïtiu es produeix quan la cosa, o la cosa que es troba en ella,es troben presents a la ment.

� Si que es poden formular judicis, però només judicis d’existència, que no sónmés que coneixement concret, no abstracte i que només es poden formulardavant la presència de l’objecte.

� Si que és correcte, perquè sense l’experiència no podrien tenir contacte ambcap cosa que hi ha al món i, en conseqüència, tampoc podríem conèixer-la.

� “El coneixement intuïtiu és un coneixement directe” o qualsevol que s’hiassemblés seria un títol vàlid.

C.3.4.A. Nominalisme

� Adso fa referència a una de les postures sobre els universals, formulada durantl’edat mitjana i coneguda amb el nom de realisme moderat. El realismemoderat defensa que els universals són quelcom real i es troben en elsindividus (universalia in re), com a “formes” que configuren l’ésser de les coses.

� Aquesta postura fou defensada per Tomàs d’Aquino, que hi afegeix que elsuniversals existeixen de manera immanent en les coses, tot i que no estanidentificats amb cada una d’elles, sinó amb la essència comuna a tots elséssers de la mateixa espècie.

� La postura d’Occam és contrària a la de Tomàs d’Aquino, ja que no existeix resd’universal fora de la ment, el que és universal existeix només a la ment i és unterme que significa coses individuals.

� Un signe és per a Occam un llenguatge interior que serveix per col·locar-se enlloc de les coses en una proposició, és a dir, per suplantar els individus en eldiscurs. Per exemple, si diem o pensem que els homes són racionals, nopensem o diem que el concepte “home” sigui racional, sinó que ho serà


137

l’individu suplantat per aquest concepte. Si es vol anar més enllà en laresposta, es pot parlar de tres tipus de signes, tots ells signes lingüístics,segons Occam: els proferits (paraules parlades), els escrits (paraules escrites) iels concebuts mentalment (conceptes o paraules mentals). Però s’hauràd’aclarir que, d’aquests tres tipus de signes, els dos primers són convencionals,mentre que l’últim és un signe natural.

� Qualsevol títol que fes referència a que “per Occam els universals nomésexisteixen com a paraules mentals” seria adequat.

C.3.5.A. Voluntarisme

� L’absoluta llibertat de Déu consisteix, segons el text, a no estar sotmès ni a leslleis universals ni a un determinat ordre de les coses.

� El text fa referència a la contingència quan diu: “Déu és quelcom tanabsolutament lliure que, si ho volgués, amb un sol acte de la seva voluntatpodria fer que el món fos diferent”.

� Pel que fa a les normes morals, Déu amb la seva absoluta omnipotència podriahaver creat un món en el qual l’adulteri, el robatori, l’odi, etc. serien permesos ino prohibits.

� Un títol que girés al voltant de “l’absoluta omnipotència divina implica lacontingència total” hauria de ser acceptat.

C.3.6.A. La separació entre el poder temporal i l’espiritual

� Occam dona tot un seguit de raons per demostrar que el papa no té plenitud depotestat en les coses temporals, aquestes són: la seva autoritat és diferentsegons les regions, els feus i els béns que li han estat assignats no pot passar-los a ningú, no pot jutjar ni sobre les propietats ni sobre els afers seculars, nopot apel·lar sentències dictades per un jutge civil i, finalment, no pot immiscir-seen el poder i els drets de l’emperador, els reis i els prínceps.

� La relació existent entre aquesta potestat i la pobresa predicada pelsfranciscans rau en el fet que el papa no només intervenia en els afers secularssinó que també s’aprofitava de les riqueses i prestigi que aquestes li aportaven.L’episodi més clar de la pel·lícula és el que presenta el debat entre elsfranciscans i els delegats del papa. Es pot observar el contrast entre tots dosno només pel que diuen, sinó també per com van vestits.

� L’alumne/a pot trobar-la en qualsevol llibre de text i s’adonarà que les sevesrelacions amb el papa Joan XXII són molt dolentes, tant com perquè fosexcomunicat. Quan va fugir d’Avinyó es va refugiar al costat de l’Emperador,mentre, a través dels seus escrits, acusava d’heretge el Papa.

� Un títol com ” el Papa no ha d’immiscir-se en els afers civils” seria adequat.


138

BIBLIOGRAFIA

CEREZO, J.J. Historia de la filosofia III. La Edad Media. Madrid. Acento Editorial,2002.DE ANDRÉS, I. El nominalismo de Guillermo de Ockham como filosofia del lenguaje.Madrid. Ed. Gredos, 1967.FERNÁNDEZ, C. Los filósofos medievales. Madrid. B.A.C., 1979.GILSON, E. Filosofia en la Edad Media. Madrid. Ed. Gredos, 1995.LE GOFF, J. La bolsa y la vida. Economía y religión en la Edad Media. Barcelona.Gedisa, 1999. LE GOFF, J. Los intelectuales en la Edad Media. Barcelona. Gedisa, 1996.LE GOFF, J. La Baja Edad Media, Madrid. Siglo XXI, 1984.OCCAM, G. Brevil·loqui sobre el principat tirànic. Barcelona. Ed. Laia, 1980.RUSSELL, B. Història social de la filosofia. Barcelona. Ed. 62, 1996.ROMANO, R. i TENENTI, A. Los fundamentos del mundo moderno. Madrid. Siglo XXIde España editores, S.A., 1972.JOLIVET, J. Historia de la filosofia. La filosofia medieval en Occidente. Madrid. SigloXXI de España editores, S.A., 1974.

FILMOGRAFIA

� Passeig per l’amor i la mort, A walk with Love and Death, Paseo por el amor yla muerte.

1969, Estats Units, 90 minuts. Director: John Huston. Intèrprets: MichaelGough, AssiDayan, John Hallam, Anjelica Huston, Anthony Corlan.

SINOPSI: La pel·lícula és una adaptació de la novel·la de Hans Koningsberger i estàambientada en la Guerra dels Cent Anys. Narra el recorregut d’un estudiant de Paríscap al mar, durant l’itinerari veurà fam i mort, coneixerà pelegrins, nobles, cavallers,camperols, comediants... i hi trobarà l’amor. Aquest film és, per tant, il·lustratiu del’època on ens trobem.

ALGUNS WEBS

http://www.tecnociencia.es/mediawiki/index.php/El_nombre_de_la_rosa És un webque, tot i parlar de la novel·la, ens permet trobar diversos links que ens poden ser útils.

http://www.educahistoria.com/reportajes/nombre_rosa/nombrerosa.htm Aquí hi trobemalguns elements apropiats per al docent.

http://tonicues.eresmas.net/Documentos/Elnombredrosa.PDF És un treball d’EncarnaLeiva on es fa una anàlisi de la pel·lícula des dels mitjans vistos pel cinema, pot serinteressant pel que fa a l’anàlisi de les seqüències des del punt de vista del mitjans decomunicació.

http://www.tecnociencia.es/mediawiki/index.php/El_nombre_de_la_rosa

http://www.educahistoria.com/reportajes/nombre_rosa/nombrerosa.htm

http://tonicues.eresmas.net/Documentos/Elnombredrosa.PDF


139

8.8. ANNEX H:

MATRIX I DESCARTES


140

LA PEL·LÍCULA

Presentem la pel·lícula Matrix per treballar la unitat, anomenada La filosofia deDescartes, el guió de la qual és el següent:

1. El dubte: la vigília i el somni2. El geni maligne3. L’objectiu de Descartes4. El mètode5. La primera veritat6. Jo sóc una cosa que pensa7. L’existència de Déu8. L’existència del món9. La dualitat humana

La pel·lícula ens serveix per treballar el tema de la realitat centrant-nos en el dubtemetòdic, la hipòtesi del geni maligne i el dualisme ment/cos, la resta d’aspectes hisón, perquè formen part del contingut del pensament cartesià.

És normal, per tant, que les activitats que es plantegen al voltant d’aquest tema tinguina veure amb el guió que hem establert. D’aquestes activitats n’hi ha unes que fanreferència a la pel·lícula i d’altres a l’autor amb qui l’hem vinculat. Per això, presentemun seguit de textos amb preguntes relatives al text en qüestió i a l’obra de l’autor,encara que n’hi haurà alguna que es relacioni amb la pel·lícula.




� Explicar amb claredat el procés del dubte, segons Descartes.

� Conèixer la hipòtesi del geni maligne.

� Explicar clarament el mètode cartesià i les veritats que es deriven de la sevaaplicació.

� Exposar clarament el dualisme ment i cos.

� Copsar les teories sobre l’existència de Déu.




141

MATRIX 23

Génere: Ciència FiccióPaís: Estats UnitsAny: 1999Direcció: Andy Wachowski i Larry WachowskiIntérprets: Keanu Reeves (Neo, Thomas A. Anderson), Laurence Fishburne (Morfeu),Carrie-Anna Moss (Trinity), Hugo Weaving (Agent Smith), Joe Pantoliano (Xifra), GloriaFoster (l’Oracle), Marcus Chong (Tanc), Matt Doran (Ratolí).Productor: Joel SilverGuió: Andy Wachowski i Larry WachowskiFotografia: Bill PopeMúsica: Don DavisDuració: 136 minutsQualificació: no recomanada per a menors de 18 anys

Sinopsi: Thomas Anderson, el protagonista principal de la pel·lícula, és una personaque treballa en una de les millors empreses de software del planeta, però, amb el nomde Neo, s’ocupa de piratejar i vendre programes informàtics. La seva existència canviaquan entra en contacte amb un grup de persones rebels, que lluiten unides contraMatrix. La pel·lícula narra el canvi de Neo i la seva lluita contra aquestacyberintel·ligència.

23 El repartiment i la caràtula s’han extret de: http://www.imdb.com/title/tt0133093/


142






o Fotografia

� El director de fotografia de Matrix diu que van usar dos colorsper distingir entre Matrix i la realitat, per què és evident a lapel·lícula?

� Et sembla que el to verd de Matrix representa un món decadent ipodrit? Per què?

� Creus que el to blau de la “realitat” (Nabucodonosor, i elsmòduls) dóna un aspecte més normal i menys malaltís? Perquè?

� Per distingir aquestes dues realitats, quins altres colors podrienanar-hi bé? Justifica-ho.

o Música

� Distingeix entre les cançons de la pel·lícula i la banda sonora.� Has identificat alguna cançó? Quina?� Et sembla que la partitura de Don Davis té un to misteriós i fosc?

Justifica la resposta.� Creus que la música és apropiada per a la pel·lícula? Per què?

o Efectes especials

� És cert que hi ha canvis constants de velocitat? Posa algunexemple.

� El “temps congelat” és un travelling circular a velocitatsuperlenta, posa algun exemple d’aquest tipus de tècnica.

� Destaca algun efecte especial de la pel·lícula.� Creus que els efectes especials de la pel·lícula distorsionen el

tema central? Per què?

� Què signifiquen aquests noms propis?

o Neoo Andersono Morfeuo Trinityo Xifra


143

o Smith� A què corresponen aquests altres noms?

o Ratolío Interruptoro Tanco Matrix



o Alguna imatge que t’hagi cridat l’atenció? Quina?o Quines preguntes et planteja?o Quins són els temes que tracta la pel·lícula?o Quin és, al teu parer, el valor simbòlic?o Quin és el sentit del títol? o Quin és el sentit del final? o Per què creus que la passem a classe d’Història de la Filosofia?


144


B 1. Els dos móns

Al llarg de tot el film es planteja l’existència de dos móns: el real i el virtual. De fet, “elsbons” de la pel·lícula lluiten per destruir el món virtual i mostrar l’autèntica realitat a lahumanitat. Però, per aconseguir-ho han de trobar l’Escollit i preparar-lo per tal que hopugui fer.

� Com és el món real de la pel·lícula? � Com és el món virtual? � Què és Matrix? � Com sabem, a la pel·lícula, que els rebels estan en el món virtual o en el real? � Els rebels són reals o virtuals?

B.2. El coneixement/la ignorància i la veritat/falsedat

Aquest conceptes planen per damunt de tota la pel·lícula, però queden ben palesos alcapítol 4, quan Neo coneix Trinity i aquesta li diu: “Sé per què ets aquí (...) És lapregunta la que ens impulsa, Neo. És la pregunta la que t’ha dut fins aquí. Coneixes lapregunta igual que jo”. Neo formula la pregunta: “què és Matrix?”. Més tard, quan Neoconeix Morfeu, aquest li pregunta: “T’agradaria realment saber què és [Matrix]?” i Neohi assenteix.

� En quina situació es troba Neo respecte del coneixement i la ignorància alprincipi de la pel·lícula?

� Està Neo preparat per conèixer la veritat?� Quin procés fa Neo, pel que fa al coneixement de l’autèntica veritat, durant la

pel·lícula?� Quina és l’actitud de Xifra pel que fa a aquests temes?

B.3. El Messianisme

Des del principi fins al final de la pel·lícula se sent molt la paraula “l’escollit”: un homeespecial, si es vol una mena de Messies, que ha de realitzar una proesa similar a la deJesús: salvar la humanitat. Moltes altres referències a la religió judeocristianaapareixen a la pel·lícula com: alguns noms, la mort i resurrecció de Neo, el nom de lanau, etc.

� En què es basa Morfeu per creure que Neo és l’escollit? � S’ho creu Neo, que és l’escollit? Per què? � Podries afirmar que el paper de l’Oracle és com el d’un profeta? Per què?� La nau es diu Nabucodonosor, a quines referències bíbliques ens remet aquest

nom? � La salvació que ha d’aconseguir Neo és del mateix tipus que la que volia

aconseguir Jesús?


145

B.4. La traïció de Xifra

Xifra forma part de l’equip de Morfeu, però ha descobert que la veritat li demana nonomés molt d’esforç sinó també moltes renúncies, per això vol ser reintegrat a Matrix.En la seva trobada amb l’agent Smith accepta voluntàriament donar el nom de lapersona que coneix els codis d’accés a l’ordinador de Sió, a canvi de no recordar res iviure en la irrealitat.

� Quina impressió et produeix el personatge de Xifra al principi de la pel·lícula? � Cita alguna frase de Xifra que mostri la postura que defenses. � Creus que Xifra traeix els rebels o a ell mateix? Per què?� Per què creus que Smith l’anomena Sr. Reagan?

B.5. Els agents

Ja des de bon principi, es veu que a Matrix no només hi ha policies, sinó també unshomes vestits de paisà que reben el nom d’agents. N’hi ha tres: Smith, Jones i Brown.Tots tres van ben vestits, amb ulleres fosques, que no tenen la mateixa forma que lesdels rebels, i porten permanentment un comunicador a l’oïda.

� Què són els agents? � Quina és la seva funció i quin el seu objectiu? � Descriu l’agent Smith. � Comenta el seu monòleg, als capítols 27 i 28.

B. 6. La llibertat i el destí

La pel·lícula planteja el conflicte entre llibertat i destí, malgrat que aquest tema estàmés desenvolupat a les dues pel·lícules que conformen la trilogia: Matrix Reloaded iMatrix Revolution.

� Des del punt de vista de la llibertat externa, els humans són lliures a Màtrix?Justifica-ho.

� Creu Neo en el destí? Com ho saps?� És Neo lliure realment? Per què?� Es Morfeu lliure d’escollir? � Analitza el personatge de Xifra des del punt de vista de la llibertat d’elecció.


146

C. TEXTOS FILOSÒFICS RELACIONATS AMB DESCARTES

1. El dubte: la vigília i el somni2. El geni maligne3. L’objectiu de Descartes4. El mètode5. La primera veritat6. Jo sóc una cosa que pensa7. L’existència de Déu8. L’existència del món9. La dualitat humana

C. 1. El dubte: la vigília i el somni

La investigació filosòfica de Descartes comença analitzant tots els coneixements quetenia, per tal de trobar alguna cosa que fos absolutament indubtable. Primer dubta deles dades que ens aporten els sentits, donat que en moltes ocasions ens hanenganyat. Després, anant més enllà, dubta de l’existència de les coses, perquè moltesvegades ha somniat coses que creia existents, quan no era així. El mateix li passa aNeo, al capítol 3, quan li diu a Choi: ”Algun cop has tingut la sensació de no saber ambcertesa si somnies o estàs despert?”

C.1.A.TEXT. “¡ Quants cops no he somniat de nit que era en aquest mateix lloc, vestit,assegut al costat del foc, estant en realitat despullat i dins del llit¡ Bé m’assembla araque, en mirar aquest paper, no ho faig amb els ulls adormits; que aquest cap que mocno està somnolent; que si allargo la mà i la sento, és a propòsit i de manera conscient;el que s’esdevé en somnis no sembla tant clar i tant distint com tot això. Però si hipenso atentament, me’n recordo que moltes vegades il·lusions semblants m’hanenganyat mentre dormia; i, en detenir-me en aquest pensament, veig tant claramentque no hi ha indicis certs per distingir el somni de la vigília, que em quedo esmaperdut,i és tal la meva estranyesa, que quasi és suficient per persuadir-me que estic dormint.”DESCARTES. Meditacions Metafísiques, 1ª meditació

� Quines són les reflexions de Descartes pel que fa al somni i la vigília? � De quina manera les objeccions que presenta Descartes respecte a les

dades dels sentits poden relacionar-se amb el personatge de Neo al principide la pel·lícula?

� Quines frases d’aquest text de Descartes tenen el seu correlat amb la fraseque Neo diu a Choi?

� Posa títol al text.� Què en penses de creure que la vida és un somni?

C. 2. El geni maligne

La hipòtesi del geni maligne mostra la radicalitat del procés del dubte iniciat perDescartes. Considera que aquest geni és com un ésser amb un poder tan gran quepodria falsejar tota la realitat, fins i tot la certesa de les veritats matemàtiques. Elsgermans Wachowski ens presenten a Matrix unes màquines sorgides de laIntel·ligència Artificial i que podrien ser el correlat del geni maligne.


147

C.2.A. TEXT. “Així doncs, suposaré que hi ha, no un veritable Déu –que és fontsuprema de veritat-, sinó algun geni maligne tant astut i enganyador com poderós, elqual ha fet servir tota la seva capacitat per enganyar-me; creuré que el cel, l’aire, laterra, els colors, les figures, els sons i tot allò extern no són més que enganys delssomnis amb els que ha posat un parany a la meva credulitat: consideraré que no tincmans, ni ulls, ni carn, ni sang, sinó que tot ho dec a una opinió falsa meva; romandré,doncs, aferrat a aquesta meditació i d’aquesta manera, encara que no em siguipermès conèixer quelcom vertader, procuraré al menys amb decisió resolta, donat queestà a les meves mans, no donar fe a coses falses i evitar que aquest enganyador, permolt fort i llest que sigui, pugui inculcar-me res. Però aquest intent em suposa molt detreball, i una certa mandra em porta a la meva vida ordinària, com el presoner quegaudeix en somnis d’una llibertat imaginària, quan comença a sospitar que estavadormint, tem que se’l desperti i segueix tancant els ulls amb aquestes dolcesil·lusions.... ” DESCARTES, Meditacions metafísiques. 1ª meditació.

� Què creus que ens vol demostrar Descartes amb la hipòtesi del genimaligne?

� Si el nostre cervell estès connectat a un ordinador (com en el cas de Matrix)sense nosaltres saber-ho, seria senzill fer-nos creure que dos més dos sóncinc? Per què?

� Al text, Descartes diu que procurarà que, aquest enganyador molt fort i llest,no pugui inculcar-me res, però que aquest intent li suposa molt de treball.Compara això amb el que li passa a Neo.

� Posa títol al text.� Quina és la teva opinió sobre la hipòtesi del geni maligne?

C.3. L’objectiu de Descartes

I per què Descartes vol dubtar absolutament de tot? Doncs, la resposta es troba en elseu objectiu: reconstruir el sistema del saber sobre bases sòlides i fer que aquestsaber consistís en un sistema de veritats certes. I això ho va escometre, perquè voliasanejar la metafísica, de la qual depenien, en la seva època, les altres ciències. Elmateix li passa al protagonista de Matrix, ja que segueix el conill blanc, perquè volsaber què és Matrix.

C.3.A. TEXT. “ A la primera [Meditació], proposo les raons per les quals podem dubtaren general de totes les coses, i en particular de les coses materials, al menys mentreno tinguem altres fonaments de les ciències que els que hem tingut fins ara. I, malgratque la utilitat d’un dubte tan general no sigui patent al principi, és, no obstant, moltgran, perquè ens allibera de tot tipus de prejudicis, i ens prepara un camí fàcil peracostumar el nostre esperit a separar-se dels sentits, i, en definitiva, perquè fa que jano puguem tenir cap mena de dubte respecte d’allò que més endavant descobriremcom a vertader.” DESCARTES, Meditacions Metafísiques.

� Quina és la utilitat d’un dubte tan general? � Quina és la utilitat de prendre la píndola vermella, segons Morfeu? � Compara les actituds de Descartes i de Neo.� Posa títol al text.� Quina és la teva opinió respecte a un dubte tan radical?


148

C. 4. El mètode

Sabem que el dubte de Descartes és metòdic, per què? Perquè per Descartes larecerca filosòfica s’ha de construir sobre uns bons fonaments, un mètode, a partir delqual puguem aclarir totes les qüestions filosòfiques importants. Un mètode queconsisteixi en unes poques regles senzilles.

C.4.A. TEX. “En lloc d’aquell gran nombre de preceptes de què es composa la lògica,vaig creure jo que en tindria prou amb els quatre següents, amb la condició queprengués la ferma i constant resolució de no deixar d’observar-los ni una sola vegada.Era el primer, no acceptar mai cap cosa com a veritable si no la conegués evidentmentcom a tal, és a dir, evitar acuradament la precipitació i la prevenció i no admetre en elsmeus judicis res més que el que es presentés al meu esperit tan clarament idistintament, que no tingués cap ocasió de posar-ho en dubte.El segon, dividir cada una de les dificultats que examinés en tantes parts com fospossible i com es requerís per a la seva millor resolució.El tercer, conduir ordenadament els meus pensaments, començant pels objectes méssimples i fàcils de conèixer, per ascendir de mica en mica, com per graus, fins alconeixement dels més complexos, i suposar, fins i tot, un ordre entre els que no esprecedeixen naturalment.I l’últim, fer a tot arreu enumeracions tan completes i revisions tan generals queestigués segur de no ometre res.” DESCARTES, Discurs del mètode, part II.

� Intenta resumir les quatre regles en quatre conceptes que creguis que lesexpliquen.

� Quina creus que és la funció de “clarament i distintament” dins la primeraregla?

� Tria alguna de les regles i justifica per què la consideres correcta oincorrecta com a regla per al coneixement.

� Posa títol al text.� Què en penses d’haver de seguir unes regles per conduir bé el nostre

pensament?

C.5. La primera veritat

Després d’haver plantejat el mètode i haver seguit les seves regles, Descartes arriba auna primera veritat, que li permetrà començar el procés de coneixement que haviadeixat en suspens. Aquesta primera veritat és el famós cogito, que ens el presentaaixí: cogito, ergo sum.

C.5.A. TEXT. “I, finalment, considerant que tots els pensaments que tenim estantdesperts ens poden venir també quan dormim, sense que llavors n’hi hagi cap quesigui veritat, vaig decidir fingir que totes les coses que fins aleshores havien entrat a lameva ment no eren pas més veritable que les il·lusions dels meus somnis. Peròimmediatament em vaig adonar que, mentre volia pensar així que tot era fals, calianecessàriament que jo, que ho pensava, fos alguna cosa. I advertint que aquestaveritat: “penso, ergo existeixo”, era tan ferma i tan segura que ni totes les extravagantssuposicions dels escèptics no eren capaces de fer-la trontollar, vaig pensar que podiaacceptar-la sense escrúpol com el primer principi de la filosofia que cercava.”DESCARTES, Discurs del mètode, part IV.


149

� Com arriba Descartes a la veritat “penso, ergo existeixo”? � Per què diu Descartes que el cogito és el primer principi de la filosofia que

cercava? � “Penso, ergo existeixo ” és el primer principi o la conclusió d’un sil·logisme?

� Quin títol li posaries al text?� Quina opinió en tens del fet que, segons Descartes, es pugui dubtar de tots

els pensaments però no de l’acció de pensar?

C. 6 . Jo sóc una cosa que pensa

Descartes ens diu que només sap que és [existeix], però que encara no sap quinacosa és. Es posa a indagar en aquesta línia i arriba a la conclusió següent: “sóc unacosa que pensa”.

C.6.A. TEXT. “ ...Trobo que el pensament és l’únic que no pot separar-se de mi. Josóc, existeixo, això és cert: però, per quant de temps? Tot el temps que duri el meupensar; ja que potser podria succeir que, si deixés de pensar per complet, deixaria almateix temps per complet d’existir. Ara no admeto res que no sigui necessàriamentvertader; ja no sóc, doncs, parlant amb precisió, res més que una cosa que pensa, ésa dir, un esperit, un enteniment o una raó, termes la significació dels quals desconeixiaanteriorment. (...) Què sóc, doncs? Una cosa que pensa. Què és una cosa que pensa?És una cosa que dubta, entén, concep, afirma, nega, vol, no vol, i, també, imagina isent.” DESCARTES, Meditacions Metafísiques II.

� Podria ser que si es deixés completament de pensar, es deixaria al mateixtemps d’existir? Per què?

� Per què Descartes ha introduït el concepte: “cosa” que pensa? � El terme “pensament” té en Descartes un sentit restringit? Per què? � Posa títol al text.� Què en penses d’aquesta ampliació de sentit del terme ”pensament”?

C.7. L’existència de Déu

Després d’haver demostrat la seva existència, d’haver-ne derivat el criteri de veritat iafirmat que som una cosa que pensa, Descartes dirigeix les seves reflexions cap a lademostració de l’existència de Déu. Tres són les proves que utilitza, dues a la tercerameditació i una a la cinquena, coneguda com argument ontològic. Ens ocuparemd’aquesta darrera, perquè –segons alguns estudiosos de Màtrix- sembla que a lapel·lícula s’hi troba una inversió d’aquest argument.

C.7.A. TEXT. “Ara bé, si del sol fet que pugui extreure del meu pensament la idead’una cosa, se’n segueix que pertany realment a aquesta cosa tot allò que jo, d’unamanera clara i distinta, percebo que li pertany, ¿no se’n pot obtenir també, d’això, unargument pel qual es provi l’existència de Déu? Certament, la idea d’Ell –és a dir, d’unésser summament perfecte-, la trobo en mi almenys igual a com hi trobo la idea dequalsevol figura o nombre; i que, a la seva naturalesa, li pertany d’existir sempre, hoentenc d’una manera no pas menys clara i distinta de com entenc que allò quedemostro d’una figura o d’un nombre, pertany també a la naturalesa d’aquella figura o


150

d’aquell nombre. I, per tant, encara que no fos veritat tot el que he meditat en aquestsdies anteriors, l’existència de Déu hauria de ser, per a mi, almenys tan certa com hohan estat fins aquí les veritats matemàtiques.Encara que realment això no resulta, a primera vista, del tot evident, sinó que fa unacerta impressió de sofisma. Perquè com que en totes les altres coses estic acostumata distingir l’existència de l’essència, fàcilment em convenço que l’existència es potseparar de l’essència de Déu, i per tant, que es pot pensar Déu com a no-existent.Tanmateix, a aquell que para més atenció, li esdevé manifest que l’existència no éspas més separable de l’essència de Déu, del que ho és de l’essència d’un triangle lamagnitud dels seus tres angles iguals a dos rectes, o del que ho és de la idea demuntanya la idea de vall; fins al punt que concebre un Déu (és a dir, un éssersummament perfecte) al qual li falti l’existència (és a dir, al qual li falti algunaperfecció), no és pas menys contradictori que concebre una muntanya a la qual li faltila vall.Però encara que jo realment no pugui concebre Déu sinó existint, com tampoc no pucconcebre una muntanya sense vall, no obstant, del fet que concebi una muntanya ambvall, no se’n segueix que existeixi cap muntanya al món, així tampoc del fet queconcebi Déu com a existent, no sembla seguir-se’n, per això, que Déu existeixi: enefecte, el meu pensament no imposa cap necessitat a les coses, i de la mateixamanera que es pot imaginar un cavall alat encara que cap cavall no tingui ales, aixímateix, puc, potser, atribuir existència a Déu, encara que no existeixi cap Déu.Al contrari, és aquí on és amagat el sofisma: perquè del fet que jo no pugui concebreuna muntanya sinó amb una vall, no se’n segueix pas que en alguna banda existeixinuna muntanya i una vall, sinó només que la muntanya i la vall –tant si existeixen com sino- no es poden separar l’una de l’altra. Ara bé, del fet que no pugui concebre Déusinó existint, se’n segueix que l’existència és inseparable de Déu, i que, per tant, Ellexisteix realment.” DESCARTES, Meditacions Metafísiques, V.

� Al primer paràgraf Descartes afirma que a la naturalesa de Déu li pertanyexistir, en què es basa per afirmar-ho?

� Quines analogies fa servir Descartes en el segon paràgraf per argumentar queDéu ha d’existir?

� A quina objecció s’avança al tercer paràgraf? � Posa títol al text.� A les demostracions sobre l’existència de Déu, fetes per Descartes, hi plana la

idea que Déu, ésser perfecte ha d’existir i ser alhora el creador de nosaltres,éssers imperfectes. A la pel·lícula, l’agent Smith es pregunta com pot ser queels humans, uns éssers imperfectes, hagin creat les màquines. Et sembla queel que diu l’agent Smith és una inversió de l’argument ontològic? Per què?

C.8. L’existència del món

Un cop ha demostrat l’existència de Déu, Descartes vol demostrar l’existència de lescoses materials. La seva demostració es basarà en la veracitat divina.

C.8.A. TEXT. “En fi, si encara hi ha homes que no estiguin prou persuadits del’existència de Déu i de la seva ànima amb les raons que he donat, vull que sàpiguenque totes les altres coses de les quals es creuen potser més segurs, com de tenir uncos o que hi ha uns astres i una terra i coses semblants, són tanmateix menys certes.Perquè encara que tinguem una seguretat moral d’aquestes coses, tan gran quesembla que a menys d’ésser un extravagant hom no pot dubtar, tanmateix quan estracta d’una certesa metafísica, no podem negar, a menys de perdre la raó, que és unmotiu suficient per a no estar-ne enterament segurs, d’haver observat que podem


151

imaginar-nos igualment, estant adormits, que tenim un altre cos i que veiem uns altresastres i una altra terra, sense que res d’això sigui veritat. Perquè ¿com sabrem que elspensaments que ens vénen en somnis són més falsos que els altres, si sovint no sónpas menys vius i nítids? I, per molt que els millors esperits estudiïn, no crec que puguindonar cap raó que sigui suficient per a llevar aquest dubte, si no pressuposeml’existència de Déu.” DESCARTES, Discurs del mètode, 4ª part.

� Què vol dir seguretat moral, en el text?� Tenir “certesa moral” és el mateix que tenir “certesa metafísica”? � Com sabem que els pensaments que ens venen en somnis són més falsos que

els altres? � Posa títol al text.� “ Déu com a garantia de la realitat del món”, què en penses?

C.9. Dualitat humana

L’ésser humà és un compost de dues substàncies: la substància pensant (l’ànima) il’extensa (el cos). Dues substàncies distintes, independents i, així, l’ànima pot existirsense el cos, amb la qual cosa la mort del cos no implica la mort de l’ànima.

C.9.A. TEXT. “ ...Donat que sé del cert que existeixo i, tot i així, no m’adono que a lameva naturalesa o essència li convingui necessàriament una altra cosa, sinó que josóc una cosa que pensa, concebo molt bé que la meva essència consisteix només enser alguna cosa que pensa, o en ser una substància, l’essència de la qual és noméspensar. I encara que, potser, o més bé, certament, com després diré, tinc un cos alque estic estretament unit, no obstant, donat que per una part tinc una idea clara idistinta de mi mateix, segons la qual sóc una cosa que pensa i no extensa i, per l’altra,tinc una idea distinta del cos, segons la qual aquest és una cosa extensa, que nopensa, resulta cert que jo, és a dir, la meva ànima, per la qual sóc el que sóc, ésenterament i vertaderament distinta del meu cos, podent ser i existir sense ell. (...) Ara bé: el que aquesta naturalesa m’ensenya més expressament i sensiblement ésque tinc un cos, el qual, quan tinc dolor, se sent malament i quan tinc els sentimentsde fam i set, necessita menjar i beure, etc. No he de dubtar, per tant, que en això hi haalguna cosa de veritat.També m’ensenya la naturalesa, per mitjà d’aquests sentiments de dolor, fam, set,etc., que no estic posat en el meu cos com un pilot en la seva nau, sinó tanestretament unit i confós i mesclat amb ell, que formo un sol tot amb el meu cos.”DESCARTES. Meditacions Metafísiques. 6ª meditació.

� L’ésser humà és compost de dues substàncies: ànima i cos. S’assemblenentre si? Per què?

� Si cos i ànima són dues substàncies autònomes, com s’explica la interaccióreal entre ambdues?

� En el context cartesià, quin sentit té la frase de Morfeu al capítol 16: “el cosno pot viure sense la ment”?

� Posa títol al text.� Què en penses d’aquest dualisme ànima-cos?


152


Per si en vols saber més et suggerim un parell de llibres fàcils i una altra pel·lícula queva en la mateixa línia.

LLIBRES

CALDERON DE LA BARCA. La vida es sueño. Barcelona. Ed. Juventud, 1982PALAO, J.A. i CRESPO, R. Matrix. Barcelona, Octaedro, 2005.

FILMOGRAFIA

� Matrix Reloaded 2003, EUA, 138 minuts. Directors: Larry i Andy Wachowski. Intèrprets: Keanu Reeves,Laurence Fisburne, Carrie-Anne Moss, Hugo Weaving, Monica Belucci, Jada PinkettSmith.

SINOPSI: Les màquines intenten penetrar a la ciutat subterrània de Sió. Se suposaque Neo està preparat per fer front a la situació, però això no és cert perquè no sapsexactament com ha d’actuar, per això, ell, Trinity i Morfeu decideixen anar a veurel’Oracle per tal que els indiqui quin camí han de seguir per arribar a La Font de Matrix,l’única manera d’acabar amb la guerra. Els amants de Matrix pensen que aquestsegon lliurament permet completar el coneixement de la primera pel·lícula de latrilogia.

E. ALGUNS WEBS

http://whatisthematrix.warnerbros.com/latino/ És el web oficial en castellà de lapel·lícula.

http://www.cibernous.com/autores/descartes/ És un portal en el que hi trobem la teoriafilosòfica de l’autor, bibliografia, glossari, textos, etc.

http://whatisthematrix.warnerbros.com/latino/

http://www.cibernous.com/autores/descartes/


153


INTRODUCCIÓ

La pel·lícula dels germans Wachowski gira entorn a l’estatut de la realitat, per mitjà delproblema món real i món virtual. És evident, que aquest tema pot tenir diferentsopcions interpretatives, entre les quals citem la platònica i la cartesiana. Pel que fa a laprimera, creiem que el film il·lustra molt bé el mite de la caverna de Plató. Tant el mitecom la pel·lícula ens mostren unes persones a les que se’ls imposa una realitatarbitrària; de la mateixa manera, en ambdós textos –el literari i el fílmic- hi ha algú quefuig d’aquesta realitat: el presoner al mite, Neo al film. Per això, l’hem posada també ala filmografia d’aquest autor.

Però l’opció interpretativa que hem triat és la cartesiana, perquè ens sembla quemostra molt bé alguns aspectes de la filosofia de Descartes. Així, presentem lapel·lícula Matrix per treballar el tema de la realitat en Descartes, concretant-lo en eldubte metòdic, la hipòtesi del geni maligne i la dualitat ment i cos.

L’any 1999 els germans Wachowski van revolucionar el cinema d’acció amb unapel·lícula, el guió de la qual tenia una bona història i uns efectes especials molt i moltoriginals. La història passa en un univers ple de programes d’ordinadors, de cables, unmón virtual (Matrix) en el que els humans estan dominats per les màquines, que elsmantenen vius per utilitzar-los com a font d’energia i així seguir funcionant. Enfrontatsa aquest món hi trobem uns guerrers rebels que coneixen aquesta veritat, contra laqual volen lluitar per tal d’alliberar la humanitat de l’esclavitud en la que viu.

Els Wachowski eren assessors d’història a l’editorial de còmics Marvel, venen, pertant, del món del còmic, però també beuen en les fonts de la revolució tecnològica i enles d’una literatura poc convencional. La pel·lícula aporta una novetat: el bullet time,una tècnica que consisteix a congelar l’acció, mentre la càmera segueix movent-se alvoltant de l’escena. Aquest truc de càmera produeix efectes que impressionenintensament, pel fet de rodar a 12.000 fotogrames per segon. Aquesta novetat tècnica,treta dels dibuixos animats japonesos, ens permet veure escenes que es detenen en eltemps per així poder observar-les de forma tridimensional. Dels efectes especials se’nva encarregar l’empresa Mannix Effects, que va realitzar 200 plans d’efectes especials,la immensa majoria, de caràcter digital.

Les escenes de baralles són plenes d’acrobàcies que estan basades en lescoreografies de les pel·lícules d’acció de Hong Kong. Les imatges són increïbles,produïdes per moviments de càmera dinàmics, que permeten una flexibilitat quasiil·limitada en el control de la velocitat. L’actor que encarna Neo es va sotmetre a unentrenament molt dur durant tres mesos abans de començar a rodar.

Un element molt interessant en aquest film és la intertextualitat, és a dir, les relacionsque es produeixen amb altres textos o pel·lícules, als quals es fa referència en algunesescenes. Així hi trobem moltes referències literàries i cinèfiles. Entre les literàries hi hales de Lewis Carroll en les seves obres Alicia en el País de las Maravillas (a l’escenaen què es diu. “segueix el conill blanc”) i A través del espejo (quan Neo, després deprendre la pastilla vermella, toca un mirall i a través d’ell els rebels poden detectar laseva ubicació a Matrix), també el conte de La bella dorment és present en laseqüència que Trinity besa Neo, ja mort, i el torna a la vida.


154

Entre les cinèfiles només citem: Blade Runner, El show de Truman i Abre los ojos.Blade Runner i Matrix s’assemblen en que a les dues es fa referència a una ciutat,però no es concreta quina és; a totes dues plou sempre quan és de nit i també a totesdues les protagonistes femenines tenen una gran força i agilitat. El show de Truman iMatrix comparteixen el fet de trastocar la realitat per aconseguir els seus interessos.Abre los ojos i Matrix s’assemblen tant que, en el seu moment, va tenir lloc unapolèmica interessant sobre si els Wachowski havien copiat d’Amenabar. Hi ha unenllaç on hi trobem una comparació interessant entre les dues pel·lícules, l’adreça és:http://www.geocities.com/Area51/Dimension/8654/abrematr.htm

La pel·lícula es va rodar a Austràlia, en uns estudis de so, on es van construir 30decorats futuristes, també als carrers de Sydney i a alguns lloc de Nova Gales del Sudcom, Moore Park i Waterloo.

Es pot dir que aquesta pel·lícula ha estat força aplaudida, no així els altres dues de latrilogia. Tot i així, hi ha defensors i detractors. Entre els arguments dels defensors hiha: un bon guió, efectes especials magnífics, estètica postmodernista, ambientació idecorats perfectes, ritme vertiginós de les seqüències i una bona història. Elsdetractors, en canvi, parlen d’interpretacions molt justes i de haver tingut, simplement,un bon marketing.

Selecció DVD

La selecció que aportem és la que ens plantegen els mateixos guionistes de lapel·lícula i que es troba a la contraportada del DVD.

1. Trinity en dificultats.2. Una persecució impossible.3. Tot seguint instruccions.4. La pregunta.5. Venen a per tu.6. Incapacitat per a parlar.7. Tot alliberant-se del paràsit.8. La proposta de Morfeu.9. L’elecció.10. Retorn a la vida.11. La tripulació de la nau

Nabucodonosor.12. El món real.13. “La recerca ha acabat”.14. La instrucció comença.15. El combat entre Neo i Morfeu.16. El primer salt.17. Els guardians.18. Problemes amb la nau.

19. Un pacte per la felicitat.20. A l’oracle.21. Els altres potencials.22. “Hauràs de prendre una decisió”.23. Una errada tècnica a Matrix.24. Tot capturant Morfeu.25. Herois desconnectats.26. Cypher cremant.27. “Crec en quelcom”.28. Virus per a la malaltia.29. Un atac implacable.30. Evadeix això.31. Et tinc.32. El rescat de Trinity.33. Una confrontació definitiva.34. “El meu nom és Neo”.35. L’atac dels sentinelles.36. “És l’elegit”.37. Connexió final.38. Crèdits finals.

http://www.geocities.com/Area51/Dimension/8654/abrematr.htm


155


Abans de començar el visionat de la pel·lícula cal que tot l’alumnat disposi del seudossier i, en una estona de classe, el professor hauria d’explicar que és el ques’espera d’ell durant aquesta activitat –els objectius-, seria bo fer llegir els temes delfilm que fan referència a aspectes que cal tenir en compte a l’hora de visionar lapel·lícula, hauria d’organitzar els grups de treball, distribuir les tasques i anunciar elsaspectes relatius a l’avaluació. En el cas d’aquesta pel·lícula, seria interessant quetambé es pugues disposar dels diàlegs més importants. Es poden baixar de l’enllaçhttp://wwww.asturi.as/salto.asp?id=15660

Aspectes generals

Aquesta unitat se centra en un treball sobre la filosofia cartesiana a partir del visionatd’una pel·lícula que, tot i ser de ciència ficció, ens apropa al que va ser el punt departida de la filosofia d’aquest autor: el dubte pel que fa a la realitat sensible. El temad’un geni maligne, a l’estil cartesià, que ens impedís conèixer l’autèntica realitat planaper sobre la història, però en aquest cas, aquest geni serien les màquines.

Ens sembla, doncs, que caldria tenir en compte alguns aspectes com els següents:

� El tema de les referències literàries i cinematogràfiques. S’ha discutit moltsobre l’eclecticisme de la pel·lícula, en el sentit d’haver-hi molts aspectesd’altres pel·lícules. Per tenir informació d’avantmà es pot visitar el webhttp://www.geocities.com/Area51/Dimension/8654/matrix23.htm

� L’avantatge o desavantatge, ara, al segle XXI d’un món de màquines“intel·ligents”.

� Si l’alumnat no ha vist la pel·lícula, caldria ajudar-lo a distingir els dos móns, jaque Matrix no és sempre suburbial, fosc i brut, sinó que també és un mónbrillant i meravellós.

� A la pel·lícula hi ha un parell de referències al filòsof francès Jean Baudrillard(Reims, 1929), que es troben a dues seqüències diferents. La primera, apareixgairebé al principi quan Neo ven un disquet a Choi, aquest disquet és a dinsd’un llibre titulat Simulacre i Simulació, la segona es presenta en forma defrase, una frase que Morfeu diu a Neo quan li presenta el món real, la frase és:“Benvingut al desert del real”. Aquesta frase sembla desplaçada, perquèaquesta cita servia al filòsof francès per designar “la desaparició del real”.

� Finalment, seria bo que es fixessin en la part tècnica de la pel·lícula. El DVD enel seu “Menú raiz” ens permet seguir el “conill blanc” i la “píndola vermella”, queens mostren això que estem proposant.


� Pel que fa a l’anàlisi de la caràtula, caldria destacar el fons virtual amb elssímbols que apareixen a l’inici de la pel·lícula a les pantalles de l’ordinador,símbols hebraics, segons alguns. Posteriorment podríem fixar-nos amb elsquatre personatges, tots ells amb vestits de cuir negre i ulleres fosques, ambarmes a les mans que poden suggerir-nos la idea de lluita, ens semblariaapropiat parlar de lluita intel·lectual i no només de lluita física i personal.

http://filomatrix.webcindario.com/

http://www.geocities.com/Area51/Dimension/8654/matrix23.htm


156


� L’activitat dels noms propis fa referència a personatges de la pel·lícula, el seusignificat es pot trobar a qualsevol dels webs que hi ha sobre Matrix. Noobstant això, els definim tot seguit.

o Neo és l’anagrama de “one”, que vol dir l’únic i, en grec, significa “nou”.Se’l presenta com un Nou Messies que ha vingut per salvar lahumanitat.

o Thomas Anderson: el nom s’interpreta de dues maneres, per unabanda, Tomás era el germà bessó de Jesús i, per l’altra és diu que fareferència a Tomàs d’Aquino. Pel que fa al cognom tothom està d’acordque significa “ fill de l’home”, (Andros-son).

o Morfeu és el nom del déu grec del somni, ja que la seva funció eradonar forma als somnis que els déus enviaven als homes i de ser-ne elguardià.

o Trinity, tothom opina que el nom de la protagonista principal fareferència a la Santa Trinitat i que representa l’aliança entre el món divíi l’humà.

o Xifra és una paraula d’origen àrab, que significa zero. Habitualments’interpreta que representaria una persona sense valor o també algúque posseeix un missatge xifrat.

o Smith és un cognom molt comú en el món anglosaxó, per això podriasignificar que és igual que els altres. Fixem-nos en la semblança delstres agents.

� L’activitat que fa referència als altres noms, és una mena de joc intel·lectualque ens porta a relacionar-los, per bé que no tots, amb el món informàtic, així:

o Ratolí: el mousse de l’ordinador.

o Interruptor, en anglès és Switch, que també significa commutador obotó.

o Tank, juntament amb el seu germà Dozer, és l’únic humà plenamenthumà, sempre es queda a la nau, n’és el seu operador i al mateix tempsl’encarregat de transportar les ments dels seus companys a Matrix,mentre els seus cossos inerts romanen a la nau.

o Matrix es tradueix al català per matriu o úter, l’òrgan de l’aparell

reproductor femení dels mamífers.



157



B.1. Els dos móns

� El món real es veu molt poc a la pel·lícula, de fet no n’apareix cap imatge fins alcapítol 12. Allí veiem, a través d’una pantalla de televisor, que aquest món ésàrid, desèrtic, amb runes i que probablement s’està vivint als voltants de l’any2199, tot i que no se sap amb certesa. Al capítol 17 se’ns diu que hi haviamoltes ciutats i que s’estenien a centenars de quilòmetres, més tard sabremque només hi resta una ciutat, Sió, on hi viuen els pocs humans que sónplenament humans, que es troba sota terra, prop del nucli, on encara hi facalor.

� El món virtual és el de Matrix de 1999, la pel·lícula ens el mostra de duesmaneres diferents: per una banda, hi ha el món supermodern, amb gratacels ioficines de disseny, amb homes i dones de negocis, professors, advocats,fusters, etc., cotxes que circulen pels carrers, espais verds, però per l’altra,també hi ha cases velles, homes cecs i pobres, graffittis a les parets, sempre hiplou i tot és fosc.

� Matrix és un món imaginari, generat per ordinador amb la finalitat de mantenirels humans sota control. Consisteix en programes informàtics que emetensenyals elèctriques, posteriorment interpretades pel cervell com a senyalssensorials d’un món extern i aparentment real.

� En el món virtual, els rebels no tenen endolls i tenen el mateix aspecte que elsaltres humans, amb cabell, vestits amb trajos impecables, en canvi, en el mónreal se’ls veuen els endolls i van vestits més pobrament.

� Els rebels són reals i això ho descobrim al capítol 13 quan Morfeu parla ambNeo li diu: “Quan Matrix es va construir, en el seu si hi va néixer un home, teniala capacitat de canviar allò que volgués per refer Matrix a la seva voluntat. Ellfou qui ens va alliberar i ens va ensenyar la veritat: mentre Matrix existeixi laraça humana no serà mai lliure.”

B.2. El coneixement/la ignorància i la veritat/falsedat

� Al començament Neo ignora la veritat, només pot mirar en una direcció, la queli imposa Matrix, però el periple pel que passarà l’aproximarà a la veritat, quenomés coneixerà després de prendre la píndola vermella.

� Neo, que s’ha deixat seduir per la curiositat, no accepta el coneixement de laveritat, no troba cap avantatge en saber-la, per això, al capítol 12, després deveure un món obscur i brut, diu: “No crec en vosaltres, no crec en res. No m’hocrec.”

� Podríem pensar que al llarg de la seva aventura, alliberar-se de la ignorància,Neo passa, en termes platònics, de la doxa a l’episteme a través de la pistis,eikasia, dianoia i noesis.


158

� Xifra que, en el seu dia, va prendre la píndola vermella i va conèixer la veritat,renega d’això i al capítol 19 diu “la ignorància és la felicitat”.

B.3. El Messianisme

� Al capítol 13 Morfeu diu a Neo que l’oracle va vaticinar que arribaria un“escollit” i que la seva arribada provocaria la destrucció de Matrix, el fi de laguerra i la llibertat i que, per això, ell i d’altres s’han passat la vida rastrejantMatrix. I acaba dient: “he fet el que he fet, perquè crec que la recerca haacabat”.

� Neo no creu que sigui l’escollit, malgrat les explicacions de Morfeu, i n’està deltot segur quan és l’Oracle qui li confirma. Fins gairebé el final de la pel·lículaNeo és un escèptic, no creu que sigui l’U (Neo= One)

� El personatge de l’Oracle és com el d’un profeta en el sentit que avança el quesucceirà, es veu molt bé al final de la pel·lícula quan Trinity, abans de donar elpetó a Neo, ho diu clarament.

� Nabucodonosor, el nom de la nau ens remet al més gran i poderós de tots elsreis babilònics, la política exterior del qual va aconseguir dominar Jerusalem idestruir el seu temple. Nabû vol dir “el brillant” i es tingut pel déu de la saviesa.

� La salvació que ha d’aconseguir Neo no és del mateix tipus que la que voliaJesús, ja que en aquest cas es tracta d’una salvació terrenal i no espiritual.

B.4. La traïció de Xifra

� Des del principi de la pel·lícula el personatge de Xifra ens produeix l’efecte d’unhome de qui no te’n pots fiar, que no se sent a gust amb els rebels, però és alcapítol 19 quan comença a destapar-se, tot anticipant-nos la traïció posterior.

� Per mostrar que Xifra serà posteriorment el traïdor es pot triar la frase següent,

dita en una conversa amb Neo: “Per què dimonis no vaig triar la píndolablava?”.

� Es pot entendre de les dues maneres. En primer lloc, els traeix, perquè ajudaels agents a segrestar Morfeu, però també, es pot dir que es traeix a ell mateixen el sentit que canvia les seves preferències, ja no vol viure durament fora deMatrix, sinó que vol tornar-hi per ser l’home més feliç del món.

� El fet que Xifra sigui nomenat Senyor Reagan en el món virtual de Matrix, esdesprèn del que ell mateix li diu a l’agent Smith: “... I vull ser ric. No sé, algúimportant, com un actor”. Recordem que Ronald Reagan, que va ser presidentdels EUA, era abans actor i també va ser ric.

B.5. Els agents

� Són programes informàtics que saben distingir el món real del món virtual, peròque no poden existir al marge de Matrix, tot i no estar-ne sotmesos.


159

� Els agents són els guardians de Matrix, una mena de Gestapo, l’objectiu de laqual és localitzar i, alhora, destruir els rebels.

� Dels tres agents presents a la pel·lícula, tots tres pràcticament idèntics, Smithn’és el cap. És el dolent, el que volta per tot el sistema i és capaç de clonar-seen qualsevol cos humà que hi hagi a Matrix. És arrogant, ràpid i violent, però alfinal mort desintegrat, quan Neo penetra dins d’ell.

� Del monòleg de l’agent Smith es poden comentar els següents aspectes: a) laidea que els humans no saben viure en un món perfecte i utòpic sinó que coma espècie defineixen la seva realitat amb el sofriment i la tristesa; b) l’afirmacióque els humans són incapaços de mantenir la sostenibilitat del planeta i ques’assemblen als virus informàtics, que destrueixen tot el sistema; c) laconfessió final: l’odi a Matrix i al lloc que ocupa, motius pels quals es fa tanurgent conèixer els codis de Sió.

B.6. La llibertat i el destí

� El fet que els humans estiguin dins de grans matrius i que siguin alimentatsamb la sang liquada dels morts per tal de mantenir-se vius, indica que des delpunt de vista extern no hi ha llibertat. Els homes ja no neixen sinó que sónconreats en camps immensos de matrius.

� Neo no creu en el destí, perquè no li agrada la idea de no ser ell qui controli laseva vida, i així ho diu a Morfeu la primera vegada que es troben.Posteriorment, el trobarem sempre optant: tria la pastilla vermella en lloc de lablava, tria salvar Morfeu en lloc de permetre la seva mort, etc.

� La resposta hauria de ser negativa, sobretot pel que fa al principi de lapel·lícula, perquè es troba empresonat a Matrix i no pot accedir a cap realitatque no sigui la realitat arbitrària imposada per Matrix però també al llarg del filmes veu com malgrat lluitar contra el destí, aquest se li acaba imposant.

� Sembla que Morfeu no és lliure d’escollir, perquè creu en el destí. Al capítol 22l’Oracle diu a Neo a propòsit de Morfeu: “Morfeu creu en tu, Neo. I ningú, ni tu,ni jo, el convenceríem del contrari. Ell creu tant cegament, que sacrificarà laseva vida per salvar la teva...”

� Xifra va fer una primera elecció, triar la píndola vermella, però al llarg de lapel·lícula les seves preferències canvien i així li ho diu a Neo quan es lamentade no haver triat la blava. Posteriorment, entra en contacte amb l’agent Smith,perquè vol tornar a triar, en aquest cas reinsertar el seu cos a Matrix.


� Pel que fa als textos dels filòsofs, les respostes que donarem no són cap solucionari,sinó unes indicacions, que s’han de prendre com a suggeriments. Pel que fa a donar laseva opinió, us remetem al que hem dit a la primera unitat.


160

C.1.A. El dubte: la vigília i el somni

� Les reflexions cartesianes sobre el somni i la vigília són les següents: quandormin tenim representacions semblants a les que tenim quan estem desperts isi això és així, aleshores podem pensar que sempre estem dormint i que lespercepcions més manifestes, com que obro els ulls o que moc el cap no sónres més que meres il·lusions.

� Neo veu amb els seus ulls a la pantalla de l’ordinador la frase: “Matrix etposseeix, segueix el conill blanc”. Creu que la seva visió l’enganya i per aixòquan parla amb Choi li fa la pregunta sobre el somni i la vigília.

� Les frases del text de Descartes que tenen el seu correlat amb la de Neo són:“¡ Quants cops no he somniat de nit que era en aquest mateix lloc, vestit,assegut al costat del foc, estant en realitat despullat i dins del llit¡” i “no hi haindicis certs per distingir el somni de la vigília”.

� Seria acceptable qualsevol títol que anés en la línia de: “És difícil distingir lavigília del somni”.

C.2.A. El geni maligne

� Amb la hipòtesi del geni maligne Descartes ens vol demostrar que el seu dubtes’estén a tot l’àmbit del saber, des de les percepcions més llunyanes fins a lesveritats matemàtiques. És un dubte radical.

� Si això fos així, és clar que podria fer-nos creure que dos més dos som cinc,perquè nosaltres no seríem conscients d’aquest engany.

� Quan Neo és desconnectat passa per un període de formació molt dur, lafinalitat del qual és ser conscient que Matrix no és real. La duresa d’aquestperíode de formació de Neo pot comparar-se amb la següent frase del text:“Però aquest intent [creure que tot són enganys i no donar fe a coses falses]em suposa molt de treball...”.

� “Suposo que un geni maligne usa la seva capacitat per enganyar-me”, seria untítol que representaria el què diu el text, qualsevol que girés en aquest entornseria bo.

C.3.A. L’objectiu de Descartes

� Segons el text, aquest dubte és útil, perquè, a més d’alliberar-nos de tots elsprejudicis i d’acostumar el nostre esperit a separar-se dels sentits, acceptaremde totes totes allò que descobrirem com a vertader.

� “Si prens la píndola vermella, et quedes al País de les Meravelles i jot’ensenyaré el cau de conills. Recorda: l’únic que t’ofereixo és la veritat. Resmés”.

� Descartes dubta de tot com a pas previ per conèixer la veritat, el primer principiindubtable, que busca ell mateix. Neo, en canvi, no dubta de tot, només vol la


161

resposta a una pregunta i busca algú que li la doni i li mostri la veritat. El dubtede Descartes és metòdic, el de Neo no; hi ha moments que es mostra escèptic,però normalment segueix les regles i ordres que li donen.

� Qualsevol títol com, “la utilitat del dubte”, seria adequat.

C.4.A. El mètode

� Els quatre conceptes són: evidència, anàlisi, síntesi i enumeració.

� Aquests conceptes estan directament relacionats amb l’evidència. Unapercepció és evident quan la intuïció la capta de manera clara i distinta. Claravol dir que la percepció es presenta de manera obvia i immediata a una mentatenta, distinta significa que la percepció és tan precisa que es diferenciaperfectament de qualsevol altra i impossibilita qualsevol confusió.

� La cosa més important en aquesta resposta és l’argumentació coherent quese’n faci.

� “Els quatre preceptes del mètode”, o quelcom similar, seria encertat.

C.5.A. La primera veritat

� Descartes arriba a aquesta veritat, després de veure de manera evident que sijo no sóc res, no puc dubtar ni ser enganyat o convençut d’alguna cosa.

� Descartes diu això, perquè aquesta és la primera veritat indubtable, però

encara no podem estar segurs de res més. Aquesta veritat només la troba quipensa ordenadament i si no la pressuposem, no podem afirmar res més.

� El mateix Descartes dóna resposta a aquesta pregunta a les “Respostes a lessegones objeccions” on diu: “...quan algú diu : penso, ergo existeixo, no infereixla seva existència del seu pensament com si cedís a la força d’algunsil·logisme, sinó tot afirmant una cosa, que veu per una simple inspecció delseu esperit”.

� “La primera veritat. Penso, ergo existeixo”, o quelcom similar, seria encertat.

C.6.A. Jo sóc una cosa que pensa

� Pensar designa, d’entrada, un acte, l’operació que examina, conserva o rebutjaels coneixements. Pensar significa, doncs, tenir consciència. Si això és així,aleshores algú que no pensés no tindria consciència, és a dir, existiria però nocom a ésser conscient.

� El concepte cosa, res en llatí, l’introdueix perquè suposa que no pot haver-hiuna activitat o qualitat sense que hi hagi un ens substancial que la sostingui.

� Aquest terme no té un sentit restringit, perquè comprèn també la vidaemocional, sentimental i volitiva.


162

� Seria adequat qualsevol títol que girés al voltant de l’afirmació: “Sóc una cosaque pensa”.

C.7.A. L’existència de Déu

� La força de l’afirmació es basa en el fet que tot allò que d’una manera clara idistinta es percep que pertany a alguna cosa, realment li pertany.

� Descartes utilitza dues analogies: una, de tipus geomètric (l’essència d’untriangle no és separable de la magnitud dels seus tres angles iguals a dosrectes) l’altra és de tipus geogràfic, ( és contradictori concebre una muntanya ala qual falti la vall).

� Descartes s’avança a l’objecció que el fet de pensar en quelcom, no implicaque aquest quelcom hagi d’existir.

� “Si concebo Déu com existent, ell existeix realment” o quelcom similar, seria untítol encertat.

� Creiem que no hi ha una inversió de l’argument ontològic, sinó de la segonademostració cartesiana que planteja: quina és la causa de la nostra existència.En aquesta demostració, després de descartar que la causa de la nostraexistència es trobi en nosaltres mateixos, en haver existit sempre o en causesmenys perfectes que Déu, Descartes afirma que Déu és la causa de la mevaexistència i, per tant, ell existeix.

C.8.A. L’existència del món

� Seguretat moral és el mateix que certesa moral i això és el que es necessitaper a la vida pràctica, la de l’acció.

� La resposta és no, perquè la certesa metafísica pertany al món teòric, el de lafonamentació, i no al món pràctic.

� Per suprimir els dubtes relatius al coneixement cal pressuposar l’existència deDéu, donat que com que ell no ens enganya, no ens pot fer creure que ésvertader allò que no ho és.

� “El món existeix si pressuposem l’existència de Déu” o qualsevol altre similarseria adequat.

C.9.A. Dualitat humana

� Les dues substàncies no s’assemblen, una és pensant, mentre que l’altra ésextensa. Descartes diu que aquestes substàncies són diferents, independents iautònomes.


163

� Segons Descartes és cert que hi ha una interacció entre les dues substànciesindependents, aquesta interacció es dóna en un punt concret del cos, laglàndula pineal, situada a la part central del cervell.

� Aquesta frase té el sentit que el cos i la ment depenen un de l’altre i formen untot.

� “L’ànima i el cos són dues substàncies distintes però estretament unides” seriaun bon títol.


164

BIBLIOGRAFIA

BADIOU, A. I ALTRES. Matrix, machine philosophique. París. Ellipses Marketing,2003.DESCARTES, R. Discurs del mètode. Barcelona. Ed. 62, 2002.DESCARTES, R. Discurso del método y Meditaciones metafísicas. Madrid. Tecnos,2002.DESCARTES, R. Reglas para la dirección del espíritu. Madrid. Alianza, 2003.IRWIN, W. The Matrix and Philosophy. Welcome to the desert of the real. Illinois. OpenCourt, 2002.

PALAO, J.A. i CRESPO, R. Matrix. Barcelona. Octaedro, 2005.

RIVERA, J.A. Lo que Sócrates diria a Woody Allen. Madrid. Espasa Calpe, 2003.

YEFFETH, G. Taking the red pill. Science, Philosophy and Religion in Matrix. Dallas.Benbella Books, 2003.

FILMOGRAFIA

� Obre els ulls, Abre los ojos.1998, Espanya, 117 minuts. Director: Alejandro Amenabar. Intèrprets: EduardoNoriega, Penélope Cruz, Chete Lera, Felipe Martínez, Najwa Nimri, Gérard Barray,Jorge de Juan, Miguel Palenzuela, Pedro Miguel Martínez, Ion Gabella, JoserraCadiñano, Tristán Ulloa, Pepe Navarro, Jaro.

SINOPSI: Cèsar, el protagonista, és un jove milionari que s’enamora de Sofia, lapromesa del seu millor amic, però al mateix temps es troba amb Núria, una noia queestà obsessionada per ell. Amb ella té un accident que li desfigura la cara. A partird’aquesta situació es desenvolupa la temàtica sobre viure en un món real o en un desomni.

� Matrix Reloaded 2003, EUA, 138 minuts. Directors: Larry i Andy Wachowski. Intèrprets: Keanu Reeves,Laurence Fisburne, Carrie-Anne Moss, Hugo Weaving, Monica Belucci, Jada PinkettSmith.

SINOPSI: Les màquines intenten penetrar a la ciutat subterrània de Sió. Se suposaque Neo està preparat per fer front a la situació, però això no és cert perquè no sapsexactament com ha d’actuar, per això, ell, Trinity i Morfeu decideixen anar a veurel’Oracle per tal que els indiqui quin camí han de seguir per arribar a La Font de Matrix,l’única manera d’acabar amb la guerra. Els amants de Matrix pensen que aquestsegon lliurament permet completar el coneixement de la primera pel·lícula de latrilogia.

ALGUNS WEBS


165

http://matrix.espaciolatino.com/ L’avantatge d’aquest enllaç sobre la pel·lícula és queés en castellà.

http://filomatrix.webcindario.com/ És un enllaç molt complet de la professoraConcepció Pérez Garcia, en el que es presenta la trilogia de Matrix en relació a la sevabase filosòfica i cultural. A última hora veiem que aquest web ha canviat, ara es troba ahttp://www.asturi.as/salto.asp?id=15660

http://www.miradas.net/articulos/2003/0305/matrix03.html En la mateixa línia quel’anterior, planteja la relació entre Matrix i la filosofia.

http://www.cibernous.com/autores/descartes/ Aquesta pàgina també l’hem posada almaterial de l’alumnat. La repetim aquí, perquè és força completa.

http://matrix.espaciolatino.com/

http://filomatrix.webcindario.com/

http://www.miradas.net/articulos/2003/0305/matrix03.html

http://www.cibernous.com/autores/descartes/


166

8.9. ANNEX I:

SOL DAVANT EL PERILL I L’ÈTICA KANTIANA


167

LA PEL·LÍCULA

Presentem la pel·lícula Sol davant el perill de Fred Zinnemann per treballar l’èticakantiana, el guió de la qual és el següent:

1. Hi ha una raó pràctica?2. El concepte de voluntat bona: Obrar per deure3. La representació de la llei com a fonament de determinació d’una voluntat

bona4. La llei moral5. La llei moral adopta la forma d’imperatiu6. Classes d’imperatius. L’imperatiu moral7. L’autonomia de la voluntat8. Els postulats de la raó pràctica

La pel·lícula ens il·lustra els aspectes relatius als conceptes de bona voluntat, deure,imperatiu categòric i autonomia de la voluntat, els postulats de la raó pràctica hisón, per presentar globalment el tema que ens ocupa. És normal, doncs, que, al costatd’activitats plantejades al voltant d’aquestes qüestions, n’hi hagi d’altres que estiguinrelacionades amb aquest altre aspecte.


� Visionar atentament la pel·lícula, per tal de fer-ne una anàlisi posterior d’acord ambles activitats proposades.

� Explicar amb claredat el significat de raó pura pràctica.

� Precisar els conceptes de voluntat bona i de deure. � Conèixer amb detall el significat de llei moral.

� Exposar clarament l’imperatiu moral.

� Copsar amb detall la teoria sobre l’autonomia de la voluntat.

� Conèixer els postulats de la raó pràctica.




168

Sol davant el perill; High Noon; Solo ante el peligro24

Génere: WesternPaís: Estats Units d’AmèricaAny: 1952Direcció: Fred ZinnemannIntérprets: Gary Cooper (Will Kane), Grace Kelly (Amy Kane), Katy Jurado (HelenRamírez), Thomas Mitchell (Jonas Henderson), Lloyd Bridges (Harvey Pell), LonChaney Jr.(Martin Howe) i Henry Morgan (Sam Fuller).Productor: Stanley Kramer.Guió: Carl Foreman.Fotografia: Floyd Crosby.Música: Dimitri Tiomkin.Duració: 85 minutsQualificació: Apta per tots els públics.

Sinopsi: Gary Cooper encarna en aquesta pel·lícula el paper d’un xerif que el dia delseu casament s’enfronta a un grup de malfactors, comandats per Frank Miller, unassassí a qui ell ha enviat fa cinc anys a la presó. Al llarg dels 85 minuts que dura lapel·lícula veure’m un Gary Cooper que fa tots els esforços per reunir un grup d’homesque l’ajudin en aquesta tasca.

24 El repartiment i la cràtula s’han extret de: http://www.dvd-reviews.net/clasicos/dvdsoloanteelpeligro.htm


169




Es tracta d’analitzar la caràtula que es tingui a mà, tot tenint en compte el fotogramaque anuncia el film: cal analitzar la importància de la imatge triada, què vol remarcar, lainfluència que pot tenir en els futurs espectadors. També podeu recercar d’altrescaràtules que d’aquest film hagin aparegut a Internet i que fan referència a d’altresedicions de la pel·lícula.

� Treballeu en equip per tal de resoldre els següents aspectes tècnics de lapel·lícula:

o Banda sonora:

� Quin és el seu ritme ? Us sembla adequat per a la història? Perquè?

� Informa’t sobre qui la va escriure.� Hi ha moments de silenci? Què deuen voler significar?� Destaca algun soroll que jugui un paper important en el

desenvolupament del film.

o Diàlegs:

� Analitzeu els diàlegs entre els assistents a l’acte religiós.� Analitzeu el diàleg què es produeix entre el xerif i la seva dona.� Valoreu la manera com aquests diàlegs afecten el protagonista

de la pel·lícula.

o El protagonista

� Fixeu-vos en la seva cara, els ulls, els gestos, el caminar, etc.� Dirieu que fa un bon treball com a actor? Per què?� De quantes maneres està enfocat: des de dalt?, des de baix?,

de front? Què ens volen indicar aquests enfocaments?� Quins són els valors que defensa amb l’actitud de quedar-se al

poble?


o Hi ha algun moment de la pel·lícula que t’hagi interessat especialment?Quin?



170


B 1. El llunyà oest

El llunyà oest és l’oest americà, aquella terra que va ser poblada per milers d’europeusque, a la recerca d’una millor vida, van foragitar els autèntics pobladors: els indis. Uncop assentats van haver de fer front a mil i una calamitats, entre les que hi ha: elspistolers. La pel·lícula ens mostrà un poble de l’oest americà.

� Quines característiques geogràfiques té l’oest americà?� Com es un poble de l’oest, segons la pel·lícula?� Com vesteixen els homes i les dones? � Estàs d’acord en que el llunyà oest és “un món caòtic i fora de la llei? Per què?

B.2. Enfrontament civilització/ barbàrie

D’entre els diversos temes que es tracten a les pel·lícules de l’oest hi trobeml’enfrontament entre el món civilitzat dels que hi viuen i la barbàrie que representaaquell que s’hi oposa. A la pel·lícula ho veiem en l’enfrontament entre el xerif i elspistolers.

� Al capítol cinc, un home del poble (Fer) es presenta a l’oficina del xerif peroferir-se-li pel que necessiti: feu un resum del què diu.

� Compareu l’oferiment que li fa Fer amb l’actitud dels homes del bar quan elxerif va a demanar-los ajuda.

� Establiu les relacions pertinents entre aquests quatre conceptes: civilització,barbàrie, raó i violència.

� Quins són els principis que guien l’Amy Kane? (ho trobareu al capítol 7).

B.3. El temps

La pel·lícula és narrada en temps real, ja que dura 85 minuts, els mateixos que faltenper què arribi el tren.

� S’ha dit que el director va fer aquesta pel·lícula, perquè volia tractar el tempsd’una manera inusual. Això és veu clar, però, com ho justifiqueu?

� Passa igual el temps per a Kane que per als pistolers que esperen a l’estació?Per què?

� Podríem distingir entre un temps objectiu i un temps subjectiu? Per què?� Què pesa més: el temps objectiu, el subjectiu o tots dos? Justifiqueu la

resposta.

B.4. Egoisme versus amistat

A l’inici de la pel·lícula Kane diu a la seva dona: “aquest és el meu poble, aquí hi tincbons amics, reclutaré voluntaris i amb l’ajut d’aquesta força podré refusar qualsevolaldarull”. Ell confia amb els seus amics, però:


171

� Quin argument utilitza Sam Fuller per no ajudar-lo?� Quin és el que fa servir Martin Howe (l’antic i vell xerif)?� Com respon Henderson?� Valoreu els tres arguments en relació alls conceptes “egoisme” i “amistat”.

B.5. Valentia i covardia

Quan Aristòtil es referia a la virtut, deia que consistia en el terme mig entre dosextrems i entre els molts exemples que ens posa hi trobem el següent: el valor és unjust mitjà entre la por i la temeritat.

� Analitzeu la frase que Kane diu a la seva dona: “ells m’estan fent fugir i jo maino he fugit davant ningú”.

� Com mostra el director de la pel·lícula la por del xerif?� Com ens mostra el seu valor?� Per què tothom vol que el xerif marxi de la ciutat?

B.6. La llei i la moral

Quan Kane rep la notícia que Frank Miller torna a la ciutat està envoltat dels seusamics i del jutge de pau, que és qui oficia el casament. Uns moments abans li handemanat de retornar la placa de xerif, per tant, ja no és el representant de la llei.

� Analitzeu la següent frase de Kane: “a fi de comptes, jo sóc el mateix ambaixò (la placa de xerif) que sense això.”

� Immediatament després es torna a posar la placa, ho fa per defensar la llei oper actuar moralment?

� És legal l’acció de Kane? Per què?� És moral l’acció de Kane? Per què?


172

C. TEXTOS FILOSÒFICS RELACIONATS AMB L’ÈTICAKANTIANA

1. Hi ha una raó pràctica?2. El concepte de voluntat bona: Obrar per deure3. La representació de la llei com a fonament de determinació d’una voluntat

bona4. La llei moral5. La llei moral adopta la forma d’imperatiu6. Classes d’imperatius. L’imperatiu moral7. L’autonomia de la voluntat8. Els postulats de la raó pràctica

C. 1. Hi ha una raó pràctica?

Kant es planteja si, de la mateixa manera que hi ha una raó pura teòrica, hi pot haveruna raó pura pràctica. No és tracta aquí de parlar de dos tipus diferents de raó, sinó dedues funcions d’una mateixa raó, la raó humana. Si existís la funció pura pràctica de laraó, aleshores podríem respondre a la pregunta: què he de fer?, és a dir, com hed’actuar?

C.1.A. TEXT. “ La raó no serveix només per dirigir el coneixement, sinó també l’acció.Al costat de la raó teorètica tenim també una raó pràctica. Kant distingeix, a més, entreuna raó pura pràctica (la que actua independentment de l’experiència i de lasensibilitat) i una raó empírica pràctica (la que actua tenint en compte l’experiència i lasensibilitat). Donat que la dimensió de la moralitat s’identifica amb la dimensió de laraó pura pràctica, el filòsof haurà de distingir en quins casos la raó és pràctica i, almateix temps, pura (o moral) i en quins és pràctica sense ser pura (o sense ser moral).A això es dedica precisament la Crítica de la raó pràctica. Aquesta segona crítica (...) “no serà, però, una crítica de la raó pura pràctica” com laprimera Crítica era una “crítica de la raó pura teorètica”, perquè, mentre la raó teorèticaté necessitat de ser criticada, és a dir, examinada, en la seva part pura, en tant enquant tendeix a comportar-se de manera il·legítima (tot traspassant els límits del’experiència), la raó pràctica no té necessitat de ser criticada en la seva part pura,perquè aquí es comporta de manera perfectament legítima, tot obeint una lleiprecisament universal. En canvi, en la seva part no pura, és a dir, lligada al’experiència, la raó pràctica pot donar-se màximes, és a dir, formes d’acció, quedepenen precisament de l’experiència i per això il·legítimes des del punt de vistamoral.” ABBAGNANO i FORNERO, Filosofi e filosofia nella storia.

� Quina és la funció, segons el text, de la raó pràctica? � Quin és l’objectiu de l’obra, anomenada, Crítica de la raó pràctica?� En quins casos la raó és pura pràctica i en quins empírica pràctica, segons el

text?� Poseu títol al text. � Creieu que la pel·lícula té alguna cosa a veure amb la raó pràctica?


173

C. 2. El concepte de voluntat bona: Obrar per deure

Amb aquest concepte Kant inicia la seva obra, Fonamentació de la metafísica delscostums, per afirmar tot seguit que coses com l’enteniment, el valor, les riqueses, lasalut i d’altres són bones o dolentes segons quin ús se’n faci, mentre que la voluntatbona ho és per si mateixa. Per explicar el concepte de voluntat bona, Kant ha deconsiderar abans el concepte de deure. Així, una voluntat que actuï per deure és unavoluntat bona.

C.2.A. TEXT. “Ni en el món ni, en general, fora del món, és possible pensar en resque pugui considerar-se bo sense cap mena de restricció, tret de la bona voluntat (...)Per desenvolupar el concepte d’una voluntat digna de ser estimada per si mateixa,d’una voluntat bona sense cap altre propòsit (...) considerarem el concepte de deure,que conté el d’una voluntat bona (...) Aquí prescindeixo de totes aquelles accionscontràries al deure, malgrat puguin ser útils en algun sentit; en elles, en efecte, no esplanteja si poden succeir per deure, ja que van contra ell. També deixaré de banda lesaccions per les quals l’home no sent una inclinació immediata, tot i ser conformes aldeure; però que les porta a terme perquè l’empeny alguna altra inclinació. En efecte:en aquests casos es molt fàcil distingir si l’acció conforme al deure ha succeït perdeure o per una intenció egoista. En canvi, aquesta diferència és molt més difícil deveure quan l’acció és conforme al deure i el subjecte hi té, a més,

una inclinació immediata. Per exemple, és conforme al deure que el botiguer noenganyi un client inexpert. Allí on hi ha molta clientela el botiguer intel·ligent estableixun preu fix per tothom, de manera que un nen pot comprar amb les mateixescondicions que qualsevol altra persona. Així, doncs, se’ns serveix honradament; peròaixò no és suficient per creure que el botiguer ha actuat així per deure i portat perprincipis d’honradesa; no ho ha fet portat per una mena d’amor cap als compradors,sinó perquè d’això en treu un profit. Així doncs, l’acció no hauria estat causada perdeure ni per inclinació immediata, sinó amb una intenció egoista de cara al propibenefici. En canvi, conservar la vida és un deure i a més tots tenim una inclinacióimmediata a fer-ho. Però, no obstant això, la cura que la majoria d’homes hi posa no téun valor intrínsec i la màxima es troba mancada de contingut moral. Conserven la sevavida conforme al deure, si, però no per deure. En canvi, quan les adversitats i una grandesesperança han fet perdre el gust per la vida, però el desgraciat o desenganyat,més que no pas desanimat o enfonsat, desitja la mort i no obstant això conserva laseva vida, sense estimar-la, no per inclinació o per por, sinó per deure; en aquest casla seva màxima té un contingut moral.” KANT, Fonamentació de la metafísica delscostums.

� Quina diferència hi ha entre actuar conforme al deure i actuar per deure,segons el text?

� N’hi ha prou que una acció sigui conforme al deure per què sigui consideradamoral? Per què?

� Què vol dir actuar per deure? � Analitzeu l’actitud de Will Kane, el xerif de la pel·lícula, a la llum del concepte

d’actuar per deure. � Poseu títol al text. � Què en penses de la distinció entre actuar conforme al deure i fer-ho per

deure?


174

C. 3. La representació de la llei com a fonament dedeterminació d’una voluntat bona

Kant, en la seva anàlisi sobre la voluntat bona, aquella que actua per deure, va cercantun fonament que pugui determinar-la. Aquest fonament no el troba en les màximes, jaque són principis subjectius de l’acció: és cert que hi ha éssers humans que actuensegons màximes egoistes, però hi ha una gran diferència entre admetre això i volerque això sigui una llei universal, vàlida per tots els éssers humans. Per tant, només larepresentació de la llei en sí mateixa pot determinar la voluntat, per tal que aquestapugui ser bona sense cap mena de restricció.

C.3.A.TEXT. ”La primera proposició és que l’acció, per tenir valor moral, ha de ser, nosolament conforme al deure, sinó també feta per deure. (...). La segona proposició és:una acció feta per deure té el seu valor moral, no en el propòsit [la finalitat] que através d’ella es vol aconseguir, sinó en la màxima segons la qual es decideix; nodepèn, doncs, de la realitat de l’objecte de l’acció, sinó merament del principi del voler,segons el qual ha succeït l’acció (...) La tercera proposició, conseqüència de les duesanteriors, la formularia jo d’aquesta manera: el deure és la necessitat d’una acció perrespecte a la llei. Puc sentir una inclinació cap a l’objecte, com a efecte de l’acció queem proposo, però mai respecte, ja que es tracta d’un efecte i no de l’activitat d’unavoluntat (...). Una acció realitzada per deure ha d’excloure totalment la influència de lainclinació i amb ella tot objecte de la voluntat; no queda, doncs, altra cosa que puguideterminar la voluntat si no és, objectivament, la llei, i, subjectivament, el respecte pura aquesta llei pràctica, per tant, la màxima d’obeir una llei semblant, encara que aixòrequereixi la frustració de totes les meves inclinacions (...). Cap altra cosa no potconstituir aquest bé tan excel·lent, que anomenem bé moral, com la representació dela llei en si mateixa, que certament només es dóna en éssers racionals, sempre i quansigui ella i no l’efecte esperat, la raó determinant de la voluntat. Aquest bé ja es trobapresent en la persona que actua conforme a ell, no cal que aparegui a partir del’efecte.” KANT, Fonamentació de la metafísica dels costums.

� Resumeix la segona proposició que apareix al text. � A les primeres ratlles Kant utilitza la paraula “màxima”, quina diferència hi ha

entre “màxima” i “llei moral o pràctica”? � Resumeix la tercera proposició del text.� Posa títol al text.� ¿Què en penses del personatge de Henderson, l’amic del xerif que a l’església

parla en darrer terme, a la llum de la tercera proposició?

C.4. La llei moral

Després de parlar de la llei pràctica, Kant passa ara a explicar quina és aquesta llei iho fa dient-nos que aquesta llei no diu el que s’ha de fer, sinó com s’ha d’actuar. S’had’actuar de manera que pugui voler que la meva màxima es converteixi en lleiuniversal.

C.4.A. TEXT. “Però, ¿quina pot ser aquesta llei la representació de la qual, sensereferir-nos a l’efecte que se n’espera, ha de determinar la voluntat, per tal que puguiser anomenada bona en absolut i sense cap restricció? Donat que he despullat lavoluntat de tot estímul que pogués originar-se de l’observància de qualsevol llei,només queda la universal legalitat de les accions en general, que de manera única ha


175

de servir com a principi a la voluntat, és a dir, no he d’obrar mai sinó de manera quepugui també voler que la meva màxima es converteixi en llei general. Aquí és la meralegalitat (sense servir de base a cap llei designada per a certes accions) allò queserveix de principi a la voluntat i que ha de servir-li inexcusablement si el deure no hade ser una vana il·lusió i un concepte quimèric. Amb això coincideix perfectament laraó comú dels homes en els seus judicis pràctics i l’esmentat principi no s’aparta maidels seus ulls.Per exemple, preguntem-nos: ¿M’és lícit, quan em trobo amb una dificultat, fer unapromesa amb la intenció de no complir-la? (...) Per resoldre de la manera més breu, isense fingiment, la pregunta (...), n’hi haurà prou en preguntar-me: ¿estaria satisfet sila meva màxima (utilitzar una promesa falsa per a sortir de la dificultat) pogués servircom a llei general (tant per a mi com per als altres)? ¿podria dir-me a mi mateix:tothom pot fer una promesa falsa quan es troba en una dificultat de la que no se’n potsortir de cap més manera? Ben aviat em convenço que puc voler la mentida però nouna llei universal de mentir (...).Així doncs, per saber què he de fer per tal que el meu voler sigui moralment bo, nonecessito d’una gran agudesa. Essent inexpert pel que fa a la marxa del món, incapaçd’estar preparat per a tots els esdeveniments que es donen en ell, en tinc prou ambpreguntar-me: ¿pots voler que la teva màxima es converteixi en llei universal? Si ésque no, aleshores és una màxima menyspreable, i no ho és pel fet que puguiocasionar-te algun perjudici a tu o a un altre, sinó perquè no té cabuda com a principid’una legislació universal (...).Així doncs, hem arribat al principi del coneixement moral de la raó vulgar, la qual nol’adquireix de si mateix per mitjà d’una abstracció formal, però que, no obstant, el técontínuament davant els seus ulls i l’usa com a criteri dels seus judicis.” KANT,Fonamentació de la metafísica dels costums.

� Quina és, segons el text, la llei que ha de determinar la voluntat? � Aquest principi és, segons Kant, formal, és a dir, sense contingut. En quines

frases del text s’explicita que el principi és formal? � Per què no m’és lícit, quan em trobo en una dificultat, fer una promesa amb la

intenció de no complir-la? � Quin títol li posaries al text? � Què n’opines de la llei moral, tal com l’entén Kant?

C. 5. La llei moral adopta la forma d’imperatiu

Després de parlar de la llei moral, Kant diu que aquesta adopta la forma d’unimperatiu, que s’expressa amb la fórmula “haver de ...”. I això és així, perquè lavoluntat humana no coincideix de ple amb les lleis de la raó.

C.5.A. TEXT. “Si la raó determina inevitablement la voluntat, aleshores les accionsd’una persona, conegudes com objectivament necessàries, són també subjectivamentnecessàries, és a dir, que la voluntat és una facultat que tria només allò que la raó,amb independència de la inclinació, entén com a pràcticament necessari, és a dir, coma bo. Però, si la raó per si mateixa no determina la voluntat de manera suficient; si lavoluntat es troba sotmesa a condicions subjectives (certs impulsos), que no semprecoincideixen amb les condicions objectives; en una paraula, si la voluntat no és en siplenament conforme amb la raó (com realment s’esdevé en els homes), aleshores lesaccions, conegudes objectivament com a necessàries, són subjectivamentcontingents, i la determinació de la voluntat, en conformitat amb les lleis objectives,s’anomena constrenyiment [constrenyiment és l’acció de constrènyer, és a dir obligar];


176

és a dir, la relació de les lleis objectives a una voluntat que no és totalment bona, síque és representada com la determinació de la voluntat d’un ésser racional perfonaments de la voluntat, però per fonaments als quals aquesta voluntat, per la sevapròpia naturalesa, no és dòcil.La representació d’un principi objectiu, en tant que constreny [obliga] la voluntat,s’anomena imperatiu.Tots els imperatius s’expressen mitjançant un “ha de ser” i així mostren la relació d’unallei objectiva de la raó a una voluntat que, per la seva constitució subjectiva, no ésdeterminada necessàriament per aquesta llei (un constrenyiment). (...)Així doncs, els imperatius són simplement fórmules en les que s’expressa la relació deles lleis objectives del voler [acte de la voluntat] en general i la imperfecció subjectivade la voluntat de qualsevol ésser racional, per exemple, de la voluntat humana.”KANT, Fonamentació de la metafísica dels costums.

� Coincideix sempre la voluntat humana, segons el text, amb els lleis de la raó?Per què?

� Com es percebuda la llei moral per la voluntat? � Per què la llei moral adopta per a la voluntat humana la forma d’un imperatiu? � Posa títol al text. � Què en penses del fet que hi hagi una llei moral que obligui la nostra voluntat?

C.6. Classes d’imperatius. L’imperatiu moral

Un cop s’ha referit a l’imperatiu, Kant passa a exposar les possibles classesd’imperatius i a determinar quin de tots és l’imperatiu moral. Parla de l’imperatiuhipotètic i del categòric. Al capítol 4 de la pel·lícula, Harvey, l’ajudant del xerif, té unaconversa amb ell, que pot relacionar-se amb els tipus d’imperatius.

C.6.A. TEXT. “Doncs bé, tots els imperatius manen, bé hipotèticament, bécategòricament. L’imperatiu hipotètic expressa la necessitat pràctica de portar a termeuna acció possible com a mitjà per aconseguir un fi que es vol (o que és possible quees vulgui). El categòric seria el que expressa una acció per sí mateixa comobjectivament necessària, sense relació amb cap altre fi. (...)Hi ha un imperatiu que s’imposa a la conducta sense posar com a condició cap altrepropòsit que pugui assolir-se mitjançant una conducta determinada. Aquest imperatiués categòric. Es refereix no pas a la matèria de l’acció ni a allò que ha de resultar-ne,sinó a la forma i al principi d’on ella mateixa se segueix, i allò que hi ha en ellad’essencialment bo rau en la intenció prescindint de quin sigui el resultat. Aquestimperatiu pot anomenar-se l’imperatiu de la moral (...). Per tant, l’imperatiu categòric ésúnic i és, de fet, aquest: actua d’acord amb una màxima que et permeti desitjar, alhora,que es converteixi en una llei universal.(...) ¿constitueix una llei necessària per a tot ésser racional jutjar sempre les sevesaccions segons màximes tals que puguin ells mateixos voler que hagin de servir delleis universals? (...)El fonament d’aquest principi és: la naturalesa racional existeix com a fi en si mateix(...). L’imperatiu pràctic serà, doncs, com segueix: actua de tal manera que usis lahumanitat, tant en la teva persona com en la de qualsevol altre, sempre com un fi i mainomés com un mitjà.” KANT, Fonamentació de la metafísica dels costums.

� Estableix les diferències que hi ha entre l’imperatiu hipotètic i el categòric. � A la llum dels dos tipus d’imperatius, comenta el següent diàleg de la pel·lícula:


177

o Harvey: Està bé, puntualitzem. Si vols que t’ajudi, recolza la mevapetició amb energia.

o Xerif: Clar que necessito la teva ajuda, però no vull comprar-la. Ha desortir de tu.

� Comenta les dues formulacions de l’imperatiu categòric que hi ha al text. � Posa títol al text.� Quina opinió tens respecte al fet que la moralitat d’una acció es basi en la

intenció amb la qual ha estat portada a terme i no en les conseqüències queprovoqui?

C. 7. L’autonomia de la voluntat

Després de parlar dels imperatius i mostrar que l’imperatiu categòric és l’imperatiu dela moralitat, Kant planteja com a tesis fonamental l’autonomia de la voluntat

C. 7.A. TEXT. “L’autonomia de la voluntat és la constitució de la voluntat, per la qualella és una llei per a si mateixa (independentment de com estiguin constituïts elsobjectes del voler). El principi de l’autonomia és, doncs: triar de manera que lesmàximes de l’elecció siguin al mateix temps concebudes com a llei universal. (...)Quan la voluntat busca la llei que ha de determinar-la en qualsevol altre lloc que nosigui en l’aptitud de les seves màximes per a la seva pròpia legislació universal i, pertant, quan surt de si mateixa a buscar aquesta llei en la constitució d’algun dels seusobjectes, es produeix sempre heteronomia. En aquest cas, la voluntat no es dóna lallei a sí mateixa, sinó que la hi dóna l’objecte mitjançant la seva relació amb la voluntat.Aquesta relació, bé recolzant-se en la inclinació o bé en representacions racionals,només fa possible imperatius hipotètics: he de fer quelcom, perquè vull aconseguir unaaltra cosa. En canvi, l’imperatiu moral i, per tant, categòric, diu: he de comportar-med’aquesta o d’aquella manera, fins i tot quan no vulgui cap altra cosa. Per exemple,aquell diu: no he mentir si vull conservar l’honor; en canvi, aquest: no he de mentir finsi tot quan fer-ho no em comporti cap deshonor. Aquest darrer ha de fer abstracció detot objecte, fins al punt que aquest objecte no pugui exercir cap influència sobre lavoluntat, amb la qual cosa, la raó pràctica (voluntat) no sigui una mera administradorad’interessos aliens, sinó que demostri la seva pròpia autoritat imperativa com alegislació suprema.” KANT, Fonamentació de la metafísica dels costums.

� En què consisteix l’autonomia de la voluntat? � En què consisteix l’heteronomia de la voluntat? � Quin lligam hi ha entre els següents conceptes: autonomia, heteronomia,

imperatiu hipotètic i imperatiu categòric, segons el text? � Posa títol al text. � Quina opinió tens sobre el fet que la voluntat es doni la llei a si mateixa?

C.8. Els postulats de la raó pràctica

Per postulat entén Kant afirmacions que, tot i no conèixer la seva veritat científicament,hem de suposar certes. Planteja tres postulats: el de la llibertat, que va lligat ambl’apartat i el text anterior, el de la immortalitat de l’ànima i el de l’existència de Déu, queels presentem al text següent.


178

C.8.A. TEXT: “Kant creu que a través de la moralitat es pot postular l’existència deDéu”. (...) que la moralitat faci possible l’existència de Déu ho fa basar Kant en lasuposició que la moralitat requereix harmonia entre la virtut i la felicitat i que aquestaharmonia no pugui realitzar-se per l’home i, per tant, hagi de ser realitzada per unésser totpoderós. Aquest argument assenyala, en sí, una possibilitat de vida desprésde la mort. No obstant això, Kant té un argument especial per a la immortalitat.L’argument utilitza el concepte de voluntat santa. L’acompliment de la moralitatrequereix una realització de la voluntat santa. Per als éssers humans això ésimpossible. Però sí que és possible una progressió eterna –un procés que continuainfinitament i que s’apropa cada cop més a la voluntat santa, però que mai nol’assoleix -. Per tant, és necessària una existència eterna.Però la bona voluntat, és a dir, la voluntat que actua per reverència a la llei moral, hade voler també que la moralitat assoleixi la perfecció; la bona voluntat ha de voler, pertant, que hi hagi una progressió infinita cap a la voluntat santa i que la felicitat, enalgun punt en el temps, serà donada als que s’ho mereixin. Per tant, la bona voluntatno pot ser indiferent a les qüestions de l’existència de Déu i de la immortalitat del’ànima (...).” HARTNACK, J. Breve historia de la filosofía.

� En què basa Kant l’existència de Déu, segons el text? � Al text es parla de la immortalitat de l’ànima, en quins termes? � Per què és impossible pels humans la realització d’una voluntat santa?� Posa títol al text. � Quina opinió tens sobre el fet que a la Crítica de la raó pràctica Kant s’ocupi de

l’existència de Déu i de la immortalitat de l’ànima, si a la Crítica de la raó puraha afirmat que això són il·lusions de la raó?



LLIBRES

CAMPS, V. La imaginación ética. Barcelona. Ed. Ariel, 1991.SAVATER, F. Ètica per al meu fill. Barcelona. Ed. Ariel, 2003.

FILMOGRAFIA

� Què bonic és viure, It’s a wonderful life, Qué bello es vivir.

1946, USA, 129 minuts. Director: Frank Capra. Intèrprets: James Stewart, DonnaReed, Lionel Barrymore, Thomas Mitchell, Henry Travers, Beulah Bondi.

SINOPSI: Bailey (James Stewart) és una persona que s’ha passat la seva vida ajudantels altres, a la mort del seu pare es fa càrrec de la seva empresa, que concedeixcrèdits a gent humil. En un moment de crisi empresarial, decideix suïcidar-se, peròClarence, un àngel que ha de fer mèrits per aconseguir les ales, és enviat a la terraper fer-hi alguna cosa.


179


INTRODUCCIÓ

Segons Christopher Falzon a La filosofia va al cine: “Per Kant (...) la moral éstípicament experimentada sota la forma de la severa veu del deure, tot manant-nosque deixem a un costat el plaer o interès personal, i fer allò correcte siguin quinessiguin les conseqüències (...). Si l’experiència moral ordinària és o no sempre així, ensfem certament una noció d’aquesta idea de moralitat a Sol davant el perill”. Seguintaquesta proposta, presentem la pel·lícula Sol davant el perill per treballar l’èticad’Immanuel Kant.

L’acció del film transcorre en un poble de l’oest americà, anomenat Hadleyville, un lloctranquil d’un diumenge d’estiu en el que uns són al bar, d’altres a l’església, etc. Aljutjat de pau el xerif es casa i està a punt de començar una nova vida en un altre lloc.El jutge que oficia el casament demana al xerif que li doni la seva placa i la junta deveïns del poble - tres amics del xerif que assisteixen al seu casament - diuen ques’encarregaran de la seguretat del poble fins l’endemà, quan arribi el nou xerif. Mentretot això succeeix, reben la notícia que un assassí, a qui el xerif va detenir, torna alpoble i que tres pistolers de la seva colla l’esperen a l’estació. Tots els presentsaconsellen el xerif que se’n vagi i així s’esdevé, però Will Kane tornarà, tot seguit, percomprovar que ningú desitja el seu retorn i que s’ha d’enfrontar tot sol a la banda delsquatre pistolers.

El guió del film està basat en una història de John W. Cunningham, anomenada“L’estrella de llautó”, que tractava del retorn d’un assassí en un tren, el comissari, unhome ja gran i vidu, moria quan interceptava una bala destinada al seu ajudant. L’any1951, un any abans d’estrenar-se la pel·lícula, Carl Foreman, el guionista, va trobar untema molt més personal que lligava perfectament amb aquest western.

Aquest any, mentre Foreman encara preparava el llibret del film, fou cridat a declarardavant del Comitè parlamentari d’Activitats Nord-americanes, que havia iniciat lacacera de bruixes a Hollywood. Tot i que Foreman no era aleshores comunista, es vanegar a declarar si ho havia estat anteriorment, perquè en aquest cas s’hauria vistobligat a esmentar els noms d’altres comunistes coneguts seus, per aquest motiu vaser col·locat a la Llista Negra, la qual cosa va provocar que, més tard, s’exiliés aAnglaterra. Fou aleshores quan Foreman va fer evolucionar el seu guió des d’aquesta amenaçapolítica, fins a la completa identificació d’ell amb el personatge de Gary Cooper, ja queestava descobrint en si mateix una soledat similar a la que sent el xerif de la película.Així ho confirma, anys més tard, l’assagista Rudy Behlmer, quan diu : “Mentre ell[Foreman] escrivia el llibret, va començar a sentir que la vida reflectia l’art i aquest lavida. Una bona part del que hi havia al llibret era comparable al que li passava com apersona. Alguns amics el deixaven de banda o li giraven la cara quan el trobaven pelcarrer. ”

La citació oficial davant el comitè també va posar en perill l’existència mateixa de Soldavant el perill, però tant el director, com l’actor principal i els altres actors van donarel seu vist i plau perquè la pel·lícula tirés endavant. Quan es va estrenar va tenir moltbona crítica, tant per la coincidència entre el temps de l’acció i el de l’exhibició, com pelseu ritme creixent. Com a conseqüència la pel·lícula va tenir set candidatures alsOscars, que van acabar en quatre premis: la millor música, la millor cançó, el millormuntatge i el millor actor.


180

S’ha dit del dret i del revés que aquesta pel·lícula és una obra mestra del suspens, toti que és un western, però un western psicològic, ja que ens mostra la trajectòriaemocional del protagonista, el seu sentit del deure, la seva acceptació de la llei il’ordre. Gary Cooper es trobava, aleshores, passant per un esgotament físicconsiderable, que fou aprofitat, tant pel director com pel fotògraf, per donar mésautenticitat al film. La seva interpretació és esplèndida i queda molt ben reflectida enels diversos plans curts de la seva cara –les arrugues de la cara, els ulls tristos- i en elseu caminar pels carrers deserts.

D’entre els restants personatges, cal destacar: la interpretació de Katy Jurado, que enstransmet perfectament el risc de la situació en la que es troba el xerif, així com labellesa d’una jove Grace Kelly, interpretant una dona quàquera, amb principis moltarrelats sobre com hauria de ser la convivència. Tota aquesta trama està perfectament ambientada i recreada en un decorat de 1870,que reconstrueix el poble, amb carrers de terra i bales de palla, l’estació als aforesamb les vies que allunyen i/o apropen els trens, els vehicles tirats per cavalls, elsbandolers i els xerifs amb el seu Colt i/o el seu Winchester,

La banda sonora és de Dimitri Tiomkin, un pianista i compositor de música per acinema d’origen rus. El tema musical central, interpretat per Tex Ritter i composat perDimitri Tiomkin i Ned Washington, és una balada que es titula “Do not forsake me, oh!my darling” (no em deixis, estimada), per la qual van obtenir un Oscar.

Com a qüestions tècniques cal destacar quatre aspectes: el ritme narratiu, la intensitat,la precisió i el muntatge en paral·lel. Pel que fa al primer, és necessari remarcar elritme vertiginós amb el que es desenvolupa la pel·lícula, un ritme que es va tornantasfixiant a mesura que passa el temps i la soledat del protagonista es fa més palesa.El director Fred Zinnemann va percebre que la història li permetria treballar els tempsnarratius d’una manera inusual i així ho va fer, ja que la pel·lícula fou filmada en tempsreal, és a dir, quan comença la pel·lícula sabem que són dos quarts i cinc d’onze i, cincminuts més tard, sabem que el tren arriba a les dotze del migdia, tot plegat 85 minuts:els 85 minuts que dura el film.

La intensitat, tant psicològica com emocional, de la pel·lícula és present des de bonprincipi, malgrat que les primeres imatges no ens fan sospitar de la tensió que s’està apunt de desbocar, però passats cinc minuts, el cap d’estació amb els seus gestosdavant els pistolers ens anuncia que en passarà alguna de grossa. Quan ell comunicaque Frank Miller ha estat absolt i que és a punt d’arribar, es desencadena la intensitatdramàtica que anirà in crescendo al llarg del film.

La precisió es fa palesa en la manera com cada seqüència succeeix a l’anterior(gràcies al treball del muntador Elmo Williams), la duració justa de cada pla és un delselements bàsics en el film, per això el director usa rellotges diversos -fins a 30 rellotgesmarcant l’hora apareixen al llarg dels 85 minuts- per indicar-nos en cada moment quantemps falta perquè es produeixi el desenllaç.

Fou en aquesta pel·lícula on es va començar a utilitzar el muntatge en paral·lel, quedesprés s’ha utilitzat a dojo. Per fer un muntatge en paral·lel cal que les escenes decada personatge es filmin per separat, a posteriori el muntador les va intercalant entresi, per tal de mostrar a l’espectador totes les històries a l’hora.


181

Selecció DVD

Es fa difícil establir capítols diferenciats, perquè els esdeveniments es cavalquen entresi, degut al muntatge en paral·lel. Tot i això, proposem el següent guió.

1. L’arribada dels pistolers i títols decrèdit.

2. El casament del xerif i la sevafugida.

3. La tornada al poble.4. La trobada de Kane i el jutge de

pau. Harvey, l’ajudant li fa unaproposta.

5. Helen Ramírez i Will Kane.

6. El xerif entra al bar a buscar ajuda.7. El xerif va a buscar ajuda a

l’església.8. La soledat del xerif i els seus

dubtes.9. El tren arriba i surt de l’estació.10. L’enfrontament pels carrers del

poble.


Abans de començar el visionat de la pel·lícula cal que tot l’alumnat disposi del seudossier i, en una estona de classe, el professor hauria d’explicar que és el ques’espera d’ell durant aquesta activitat –els objectius-, de fer llegir els temes del film quefan referència a aspectes que cal tenir en compte a l’hora de visionar la pel·lícula,organitzar els grups de treball, distribuir les tasques i anunciar els aspectes relatius al’avaluació.

Aspectes generals

Aquesta unitat se centra en un treball sobre l’ètica kantiana a partir del visionat d’unapel·lícula que no ens deixa indiferents, sobretot pel gènere cinematogràfic al qualpertany (sembla estrany utilitzar una pel·lícula de l’oest per un autor tant complex comKant).

El western clàssic, el que es va filmar entre els anys 50 i 60 del segle XX, va suposaruna exaltació del gènere, ja que van intervenir en filmacions d’aquest tipus directors degran renom. Fred Zinneman, però, no és un típic director de pel·lícules de l’Oest, peraixò aquesta pel·lícula té alguns aspectes dignes de tenir en compte, com:

� L’estructura lineal d’aquesta mena de pel·lícules: equilibri, desordre i recercad’un nou equilibri.

� Aquesta no és la història de l’oest relacionada amb la conquesta i lacolonització del territori: no és una pel·lícula d’indis i vaquers.

� En l’aspecte polític, cal adonar-se’n que el territori ja està integrat als EstatsUnits, un personatge ens un diu clarament, to fent referència als “politicastresdel Nord”.

� Manté, però, la iconografia d’aquest tipus de pel·lícules: barret texà, ciutats-carrer, saloon, etc.


182


� Pel que fa a l’anàlisi de la caràtula, l’alumnat podria remarcar que el fotogramaque anuncia el film en aquest document no és el que apareix al DVD. Hem triataquest, perquè manifesta més la soledat del protagonista, ja que ens el mostra vestit de xerif –es veu la placa de llautó i el cinturó a la pistola- caminant tot solpel carrer del poble. Els futurs espectadors poden adonar-se què representa lafigura, més difícil serà adonar-se del seu estat psicològic, la por i la soledat.

� En relació a les qüestions més tècniques de la pel·lícula hem triat de treballarla música, els diàlegs i el protagonista. Pel que fa a la música, caldria adonar-se’n de la balada, motiu central, però també de la resta de motius musicals,inspirats en el soroll d’un tren. Pel que fa als diàlegs és interessant retenirprincipalment els que es produeixen entre: el protagonista i els assistents al’acte religiós, entre el protagonista i la seva dona i entre el protagonista i elseu ajudant. Del protagonista hem volgut destacar la seva feina com a actor,cal remarcar que en aquests moments Gary Cooper es trobava afectat per unseguit de dolences que deixava traslluir a través del seu rostre, els seusgestos i el seu caminar. El director, lluny de disfressar-ho, va voler remarcar-ho més per tal de mostrar l’angoixa del personatge .




B.1. El llunyà oest

� Des del punt de vista geogràfic, tal com es veu a la pel·lícula, el llunyà oest escaracteritza per ser un terreny agrícola, amb grans extensions de camps, quesemblen ser destinats a pastures.

� Al mig dels camps hi apareixen pobles, amb cases de fusta, carrers de terra,bales de palla, homes que munten a cavall i carretons de cavalls com a mitjàde transport.

� El més característic en el vestuari dels homes són els barrets, les armilles, elmocador lligat al coll, les botes, els esperons i, en el cas dels pistolers, lapistola i la cartutxera. En el cas de les dones, el que crida més l’atenció són elsvestits llargs i els barrets, sobretot tenint en compte que els carrers eren deterra.

� En les pel·lícules del llunyà oest sempre es veu “un món caòtic i fora de la llei”,perquè les baralles i els trets són un element comú.


183

B.2. Enfrontament civilització / barbàrie

� Fer diu al xerif que es ve a presentar com a voluntari, perquè “està en deuteamb ell, ja que va netejar la ciutat i mai més ningú no la tornarà a embrutar”.

� L’actitud de Fer es contraposa a la dels homes del bar. Des d’un bon principi,frisen per presenciar la baralla, no se la volen perdre per res i, a més, fansaber al xerif que ells no han estat mai amics seus i que, per acabar-hod’adobar, es troba ben sol. És l’actitud dels antisolidaris i buscaraons.

� El concepte civilització hauria de relacionar-se amb el de raó i el de barbàrieamb violència. Al menys això és el que pensen la majoria dels personatges,tret dels que estan al bàndol dels pistolers.

� Amy Kane explica a Helen que no li fan por els trets, que ella ja ho ha viscutaixò, però que: “jo no discuteixo qui tingui o no la raó, només crec que s’hande practicar millors formes de convivència”.

B.3. El temps

� Que el temps està tractat d’una manera inusual a la pel·lícula es justificaperquè la duració del film es idèntica a la del temps que falta per què arribi eltren. Per mostrar-ho clar el director ha fet servir molts rellotges, alguns demanera expressa (els veiem i veiem l’hora), d’altres de manera tàcita (algú queen mira un, algun pèndol, etc.).

� El temps a Kane se li va escolant, tot buscant voluntaris que l’ajudin, mentreque pels pistolers passa més lentament.

� Podríem distingir un temps objectiu (el què marquen les sagetes dels rellotges)i un temps subjectiu (el que viu cada un dels personatges). Aquest darrer variaen funció de l’estat psicològic de cadascú: no el viu amb la mateixa intensitat elprotagonista de la pel·lícula que el barber, per exemple.

� Des del punt de vista del director, el fet de fer coincidir els dos temps, l’objectiui el subjectiu, és una estratagema per augmentar la tensió de l’espectador, queveu com el temps passa volant, tal com diu Henderson a l’assemblea del’església, sense que el protagonista pugui fer res per parar-lo.

B.4. Egoisme versus amistat

� Sam Fuller s’amaga sota les faldilles de la seva dona, tot optant per fer-li diruna mentida, malgrat que ella li diu que Kane no s’ho creurà. No té prou valorper donar la cara i dir-li el què pensa respecte de la situació. La covardia eldomina.

� L’argument del vell xeriff té dos aspectes diferents. Per una banda, fareferència al risc que es corre “caçant criminals”, degut a que els jurats elsdeixen anar i el criminal torna per disparar justament contra el xerif (és la veude la por la que parla?). Per l’altra banda, l’altre argument fa referència al seuestat de salut: “no et seria de gran ajut sinó una preocupació més. Et deixaries


184

matar per preocupar-te per mi. Ja tens la sort prou en contra” (parla la veu del’amistat?).

� Dels tres amics, Henderson és qui utilitza l’argument de l’interès ciutadà (el dela colectivitat: “si desitgem conservar-la (la ciutat) digna i pròspera, hem dereflexionar lúcidament, executant amb valor allò que considerem just, per moltdur que sigui”). Pensa que el xerif ha de marxar. “és el millor per tu i pernosaltres”.

� Qualsevol valoració que es faci ha d’estar ben argumentada. Es pot dir quel’egoisme i l’amistat planen per sota del que diuen aquests personatges.

B.5. Valentia i covardia

� Aquesta frase es pot analitzar des de la personalitat de Kane, un home valent ihonrat, que sap que no es pot estar sempre fugint i que cal encarar lessituacions amb responsabilitat. És una persona que sap quin és el seu deure iell mateix ho diu a la seva dona: “he de tornar, no hi ha cap més sortida.”

� La por del xerif es mostra sobretot amb els gestos de la seva cara, quan lacàmera s’apropa es veuen fins i tot les gotes de suor que li regalimen per lacara. Els ulls ens mostren aquesta por interna, que es va acusant a mesuraque van passant els minuts.

� El seu valor és mostrat en diverses ocasions, una de les primeres és la de labaralla amb el seu ajudant a la quadra dels cavalls, l’altra, la més significativa,és quan camina sol pels carrers del poble a l’encontre dels pistolers.

� Hi ha diverses raons per les quals tothom vol que marxi: la seva dona li hodemana perquè creu que ja no té cap responsabilitat en relació al poble. Moltsaltres (el vell xerif i, fins i tot, el seu ajudant) perquè creuen que la seva actitudes suïcida. Encara altres, perquè pensen que si ell no hi és, el problema esdiluirà, etc.

B.6. La llei i la moral

� Aquesta frase posa de manifest que la consciència de Kane és més forta queel dret que li dóna la placa de xerif. La placa representa la llei, de la qual estàinvestit qui la porta, però la consciència, que no es veu, va més enllà de la llei.

� L’acte de tornar-se a posar la placa pot voler indicar que allò que fa perconsciència té el recolzament de la legalitat.

� L’acció de Kane és legal, en la mesura que, als westerns, un xerif tél’obligació per llei de foragitar els que sembren el pànic i provoquen eldesordre i el caos al poble o territori on el xerif és el representant de la llei.

� No és fàcil contestar aquesta qüestió, des de la perspectiva kantiana, ja que elque fa que una acció sigui moral és la intenció i no les conseqüències.Sembla que les conseqüències de l’acció de Kane seran bones, el poble viuràmés tranquil, però, quina és de veritat la intenció del xerif? Pels diàlegs que


185

seguim, podríem afirmar que la intenció de Kane és bona i, per tant, l’accióseria moral.


� Pel que fa a les respostes sobre les preguntes dels textos, repetim que no volemdonar cap solucionari, sinó només indicacions de cap a on haurien d’anar.

C.1.A. Hi ha una raó pràctica?

� La funció de la raó pràctica és dirigir l’acció.

� L’objectiu d’aquesta obra és distingir en quins casos la raó és pura - pràctica ien quins no.

� La raó és pura pràctica quan no té cap relació amb l’experiència i quan obeeixuna llei universal; la raó empírica pràctica és precisament l’inrevés del’anterior.

� Seria vàlid qualsevol títol que girés entorn a” la distinció entre raó pura pràcticai raó empírica pràctica”.

� A la pel·lícula se’ns narra el comportament d’una sèrie de persones en relacióa l’arribada d’un assassí a l’estació del tren i quina actitud prenen davant el fetque l’assassí vingui per matar al xerif. És una pel·lícula d’acció i, per tant, té aveure amb la moralitat.

C.2.A. El concepte de voluntat bona: Obrar per deure

� Actuar conforme al deure vol dir obrar legalment, mentre que actuar per deurevol dir fer-ho moralment.

� Per tal que una acció sigui considerada moral, no n’hi ha prou en actuarconforme al deure, perquè tot i que l’acció seria legal, l’actitud de la persona ésinteressada i moralment reprovable.

� Actuar per deure vol dir comportar-se d’acord amb el què s’ha de fer.

� El xerif actua per deure quan decideix tornar al poble per enfrontar-se amb elspistolers - recordem que ja n’havia marxat - i quan busca ajuda entre tota lagent del poble. Sempre rebutja fugir, que és el que li aconsella gairebé tothom.Ell es queda, malgrat l’hagi abandonat tothom, per complir amb el seu deurecom a xerif del poble. La intenció que el porta a quedar-s’hi no té res d’heroicai això és veu en molts moments de la pel·lícula, però el moment clau es dónaquan la seva dona li pregunta si està intentant ser un heroi i ell li contesta: “Noés que vulgui ser un heroi. Si creus que això m’agrada, t’equivoques.” Més tardli diu també: “aquest és el meu lloc”. En general, tota la pel·lícula ens mostraque les accions de Kane són moralment valuoses, perquè fa el què fasimplement perquè és “el que s’ha de fer”.


186

� ”Una voluntat que actua per deure és una voluntat bona”, podria ser un títoladequat o qualsevol altre que se li assemblés

C.3.A. La representació de la llei com a fonament dedeterminació d’una voluntat bona

� La segona proposició que apareix al text es pot resumir així: el valor morald’una acció feta per deure rau en la màxima a partir de la qual hem pres ladecisió, en el principi del voler, segons el qual ha succeït l’acció.

� Una màxima és el principi subjectiu de l’actuar, vàlid per un subjecte enconcret, mentre que la llei moral o pràctica és el principi objectiu de l’acció,vàlid per tot ésser racional.

� La tercera proposició del text diu: actuar per deure significa que la voluntat had’allunyar-se de tots els impulsos i sotmetre’s a la llei, ja que el deureconsisteix a actuar necessàriament per respecte a la llei.

� Seria bo qualsevol títol similar al següent: “Una acció feta per deure és la quees fa per respecte a la llei”.

� El personatge de Henderson enalteix la figura del xerif, tot explicant el que elpoble li deu, però la seva intervenció acaba demanant-li que fugi, perquè lesempreses del nord, si saben que al poble hi ha baralles i trets no establiran lesseves factories i els seus magatzems. A la llum de la tercera proposició,Henderson no actua per deure, ja que una acció realitzada per deure had’excloure per complet la influència de la inclinació.

C.4.A. La llei moral

� La llei que ha de determinar la voluntat és una llei pràctica, és a dir, el principique ha de servir de fonament a la voluntat. Però aquesta llei no diu el què s’hade fer, sinó com s’ha d’actuar sempre: he d’obrar de manera que pugui volerque la meva màxima es converteixi en llei universal.

� Que el principi és formal ho mostren les següents frases del text: “Aquí és la

mera legalitat (sense servir de base a cap llei designada per a certes accions)allò que serveix de principi a la voluntat”.

� No m’és lícit fer una promesa si no tinc intenció de complir-la, perquè aquestamàxima no es pot convertir en una llei universal; puc voler mentir en unmoment determinat, però no puc voler una llei universal del mentir, ja que jo nocreuria les promeses de ningú i ningú es creuria les meves.

� Seria acceptable qualsevol títol que anés en la línia següent: “El principi queha de servir de fonament a la voluntat ha de ser formal”.


187

C.5.A. La llei moral adopta la forma d’imperatiu

� La voluntat humana està sota la influència d’altres impulsos o inclinacions i,per això, no està necessàriament determinada per la raó.

� La voluntat percep la llei moral com una obligació, un constrenyiment, que lapressiona, tot exercint sobre ella una força coercitiva.

� La llei moral és presenta en forma d’imperatiu, perquè la voluntat humana nocoincideix de ple amb les lleis de la raó.

� Seria acceptable un títol semblant a: “Per als homes la llei moral adopta laforma d’imperatiu”.

C.6.A. Classes d’imperatius. L’imperatiu moral

� L’imperatiu hipotètic és un imperatiu condicionat perquè mana fer una cosacom a condició per obtenir-ne una altra. És propi de les ètiques materials. Encanvi, l’imperatiu categòric ens obliga sense subordinar-nos a cap condició,ens obliga sense excepcions, però no pot incloure res de concret, només ensdiu quina forma ha de tenir la nostra decisió. És propi de les ètiques formals.

� Aquest diàleg planteja que la postura de Harvey respon a una ètica material iformula un imperatiu hipotètic: mana fer una cosa (recolza la meva petició ambenergia –es tracta de recolzar-lo per que sigui nomenat xerif)-, com a condicióper obtenir-ne una altra (ajudar el xerif davant l’assassí).

� La primera formulació se centra en la forma que ha d’adoptar la màxima del’acció: la d’una llei universal, segons la qual per conèixer la moralitat oimmoralitat dels actes es tracta de comprovar si el nostre comportament potser universalitzat i, per tant, si aquesta és una llei per tothom. Per si no entinguéssim prou amb aquesta formulació, Kant ens en presenta dues més, unade les quals és la que es troba en el text. Aquesta segona formulació és moltimportant, és la fórmula del fi en si mateix, és a dir, el que l’imperatiu categòricexigeix és que no utilitzem les persones com a mitjans per aconseguir unaaltra cosa, perquè per això són persones i no coses.

� Qualsevol títol que faci referència a que “l’imperatiu moral és l’imperatiucategòric”, seria acceptable

C.7.A. La autonomia de la voluntat

� L’autonomia de la voluntat consisteix a donar-se la llei a si mateixa, en aquestcas la voluntat no s’està sotmetent a cap llei que no sigui la llei de la qual ésautora.

� L’heteronomia de la voluntat consisteix a determinar-se per impulsos ointeressos externs i estranys. En aquest cas, la voluntat s’està sotmetent aprincipis que no procedeixen d’ella mateixa, sinó que li són imposats peralguna altra cosa.


188

� Una voluntat autònoma només fa possible l’imperatiu categòric, mentre queuna voluntat heterònoma fa possible l’imperatiu hipotètic.

� “Autonomia i heteronomia de la voluntat” seria un títol adequat.

C.8.A. Els postulats de la raó pràctica

� Kant basa l’existència de Déu en la suposició que la moralitat demanaharmonia entre virtut i felicitat i això només és possible si existeix un éssertotpoderós.

� Segons el text, la immortalitat de l’ànima és un supòsit necessari per tal quel’ésser humà assoleixi la perfecció, és a dir, una progressió infinita cap a lavoluntat santa i la felicitat.

� La realització d’una voluntat santa és impossible per als humans perquèaquests poden no realitzar el seu deure, mentre que la voluntat santa és la queestà en completa harmonia amb la llei moral i per ella no existeixen deures,només la reverència a aquesta llei.

� “L’existència de Déu i la immortalitat de l’ànima són supòsits necessaris per larealització de la moralitat” seria un títol adequat.


189

BIBLIOGRAFIA

ABBAGNANO, N. I FORNERO, G. Filosofi e filosofie nella storia. Torí. Ed. Paravia,1992.CASAS, QUIM. El western. El género americano. Barcelona. Paidós, 1994.CASSIRER, E. Kant, vida y doctrina. México. F.C.E., 1968.FALZON, CH. La filosofia va al cine. Una introducción a la filosofia. Madrid. Ed.Tecnos, 2005.HARTNACK, J. Breve historia de la filosofía. Madrid. Ed. Cátedra, 1979.KANT, I. Fonamentació de la metafísica dels costums. Barcelona. Edicions 62, 1995.

FILMOGRAFIA

� L’home del braç d’or, The man with the golden arm, El hombre del brazo deoro.

1955, USA, 119 minuts. Director: Otto Preminger. Intèrprets: Frank Sinatra, EleanorParker, Kim Novak, Arnold Stang, Darren McGavin, Robert Strauss.

SINOPSI: Quan Frankie Machine surt de la presó, pregona als quatre vents que haaconseguit deixar la seva addicció a l’heroïna. Torna a casa, on l’espera la seva dona,que va en cadira de rodes arrel d’un accident de cotxe, causat per l’embriaguesa deFrankie. El caràcter dominant de la seva dona, els antics col·legues, etc. farantrontollar la decisió de no punxar-se més. La pel·lícula pot ser interessant per tractar eltema kantià de l’home com a fi i no com a mitjà, ja que Frankie és usat com un mitjà,en la major part del film.

� Què bonic és viure, It’s a wonderful life, Qué bello es vivir.

1946, USA, 129 minuts. Director: Frank Capra. Intèrprets: James Stewart, DonnaReed, Lionel Barrymore, Thomas Mitchell, Henry Travers, Beulah Bondi.

SINOPSI: Bailey (James Stewart) és una persona que s’ha passat la seva vida ajudantels altres, a la mort del seu pare es fa càrrec de la seva empresa, que concedeixcrèdits a gent humil. En un moment de crisi empresarial, decideix suïcidar-se, peròClarence, un àngel que ha de fer mèrits per aconseguir les ales, és enviat a la terraper fer-hi alguna cosa.

ALGUNS WEBS

http://www.arvo.net/includes/seccion.php?IdSec=830 Una bona i senzillaaproximació al pensament de Kant pot ser la lectura dels capítols sobre ell a l’obra deGARCIA MORENTE, M. Lecciones preliminares de Filosofía, que es troba en aquestweb.

http://www.cibernous.com/autores/kant/index.html És una pàgina molt completasobre la filosofia kantiana, en castellà.

http://www.cibernous.com/autores/kant/index.html


190

8.10. AGRAÏMENTS

La realització d’aquest treball no hauria estat possible sense l’ajut incondicional dedues persones: La professora de la Universitat de Girona, Carla Carreras, pertutoritzar-lo i per les directrius donades, ja que en tot moment ha estat amatent a lesnecessitats que el propi treball m’imposava. Per això, vull mostrar-li el meu agraïment.

La professora i amiga Irene de Puig n’ha estat l’ànima. Sense els seus suggeriments,la seva paciència, el seu savoir faire i la seva dedicació -sense tenir mai un no-, ara noestaria escribint aquestes darreres ratlles. Per això dic: seguirem treballant, no nomésper dignificar el lloc de la filosofia a l’ensenyament, sinó també per passar-ho bé iaprendre noves maneres de traspassar la nostra estimació per aquesta matèria a lesnoves generacions d’alumnes.

Cap de les dues no és responsable dels possibles errors que hi puguin haver en eltreball, que tots se m’han d’adjudicar a mi, però totes dues ho són per haver-meanimat i encarrilat a fer-lo.

8. annexos del treball de recerca “cinema i filosofia” · 8.2.1. introducciÓ 8.2.1.1....

Documents