Accents#575

Unes vacances mogudesEL NIÑO CON EL PIJAMA DE RAYAS�S’ESTRENA L’ADAPTACIÓ CINEMATOGRÀFICA D’UN «BEST-SELLER»

Ja se sap que, en temps de crisi, elsgrans estudis opten per apostar sobresegur: seqüeles, adaptacions de cò-mics o noves versions de films ances-trals ajuden a conservar i augmentarels calerons. Dins d’aquest paquet dejugades segures també elsbest-sellersliteraris en formen una part conside-rable. D’aquesta manera, ens arribal’adaptació cinematogràfica de Elniño con el pijama de rayas, un delsllibres que ha aconseguit darrera-ment formar part del selecte grup delsmés venuts.

La història, de fet, es pot resumiren poques paraules: al llarg de la Se-gona Guerra Mundial, un noi ale-many que prové de família ària es-tableix amistat amb un altre noique té la peculiaritat de vestir ambun pijama a ratlles, ser jueu i, perpostres, viure a pocs metres de casaseva. Uns metres, convé dir-ho, se-parats per una estranya tela me-tàl·lica i punxeguda. A partir d’aquí,s’establirà una amistat totalmentcreïble entre el noi alemany avorrit

i el nen jueu que prou feina té a sal-var la vida.

Com apuntàvem, els productorsdel film han optat per donar unxec en blanc a l’equip tècnic tot sa-bent que l’aposta és segura: qui hallegit el llibre, tindrà curiositat perveure la pel·lícula; qui no ha llegit elllibre per falta de temps o excés demandra aprofitarà per veure’n l’a-daptació i, finalment, l’escàs deu percent de la societat que ni tant solss’havia aturat a fullejar aquest best-seller resultarà un percentatge mas-

sa esquifit perquè els barems eco-nòmics dels inversors acabin ambdèficit a taquilla.

Emparat, a més a més, amb unguió que el mateix John Boyne, au-tor de la novel·la, ha signat a base detalonari i d’una direcció del tambébritànic Mark Herman (autor de lamés que digna Little voice), El niñocon el pijama de rayas es pot con-vertir, de ben segur, en una de lespel·lícules més vistes d’aquest anyi de les més aptes per recomanar aamics i coneguts.

CARLES RIBAS

LA FITXAEstats Units -

Regne Unit, 2008. Color. 96 min.Títol original:

«The boy in thestriped pyjamas».

Direcció: Mark Herman.

Guió:Mark Herman i John

Boyne, basant-seen la novel·lahomònima de

John Boyne.Música:

James Horner.Intèrprets: Asa But-

terfield (Bruno),Vera Farmiga (la

mare), David Thew-lis (el pare),

Jack Scanlon (Shmuel).

Albèniz Centre (Girona), Oscar (Gi-

rona), Cinebox(Salt), Lauren (Bla-nes), Cines Figue-res, Arinco (Pala-mós) i Cines Olot.

�

LLIBRES«Un home a les fosques»L’escriptor Paul Auster torna a lesllistes dels més venuts amb laseva nova novel·la. Els detalls, a lanostra secció de llibres >PÀG 6

AUDITORI DE GIRONAConcert de RaimonEl veterà cantautor es retrobaamb el públic gironí, un cop més.Serà a l’Auditori de Girona, elproper dia 3 d’octubre >PÀG 8

FESTIVAL

L’Oktoberfest gironíLa Mirona porta a Salt l’esperit alemany amb lafesta de l’Oktoberfest. El dia abans, a lapresentació, Suburban Rebels i The Row al’escenari. Adrenalina màxima >PÀG 8

DIA

RI D

E GI

RON

A

Diari de Girona Suplement d’Oci i CulturaDIVENDRES, 26 DE SETEMBRE DE 2008

DIARI DE GIRONA

02PUBLICITAT AccentsDIVENDRES, 26 DE SETEMBRE DE 2008 | Diari de Girona

Girona 6.15 8.30 10.45Platja d’Aro 8.20 10.20

Girona 4.00 6.15 8.30 10.45Platja d’Aro 4.00 6.10 8.20 10.30

Girona 8.20 10.30Platja d’Aro 7.30

Girona 4.00 6.10 8.20 10.30 0.30Platja d’Aro 4.00 6.10 8.20 10.30

Girona 4.00 6.10 8.20 10.30 0.40Platja d’Aro 4.00 6.10 8.20 10.30

Girona 4.00 6.10 8.20 10.30 0.40Platja d’Aro 4.15 6.15 8.15 10.15

Girona 4.00 6.10 8.20 10.30 0.40 Girona 7.30 10.30Platja d’Aro 5.00 10.30

Girona 4.30 6.30 8.30 10.30 0.30Platja d’Aro 4.30 6.30 8.30 10.30

Girona 8.30 10.30 Girona 4.00 6.10Platja d’Aro 4.00 6.10

Girona 4.00

* Sessions golfes els divendres, dissabtes i vigílies de festius

Pàrquing gratuït • Telèfon 24 hores: GIRONA 972.207.152 - PLATJA D’ARO 972.826.697 • Venda d’entrades per Internet: www.cinesocar.com

Després dels interessants relats feme-nins que ens va oferir a Cosas que di-ria con solo mirarlai Nueve vidas, el fillde Gabriel García Márquez estableix ungir radical en la seva filmografia ambPassengers, una història que ens par-la del trauma que suposa superar unaccident mortal.

De fet, la història de Passengers ja ensl’havien explicat molt i molt bé els ci-neastes Peter Weir amb Fearless i M.Night Shyamalan amb El protegido:algú que sobreviu a un accident d’avióo de tren que no tant sols comença unanova vida, sinó que aquesta nova vidaes converteix en un infern. De fet, so-breviure a una tragèdia d’aquest tipusimplica tornar a néixer amb la concep-ció, sempre errònia, que possiblementets immortal. Els protagonistes de The

passengers afronten l’accident acom-panyats d’uns psicòlegs que tenen l’o-bligació de tornar-los a tocar de peus aterra. El film de Rodrigo García, a més,incideix en un fet que, per desgràcia, faescassos mesos que es va produir al nos-

tre país: els que han tingut la sort de so-breviure, a banda d’enfrontar-se a la sevanova realitat, necessitaran resposteslògiques i concretes envers un vol que,a causa dels problemes tècnics que pa-tia l’avió, mai hauria d’haver-se enlairat.

CARLES RIBAS

CINEMA 03AccentsDiari de Girona | DIVENDRES,26 DE SETEMBRE DE 2008

Des del seu debut en la direcció ambel curtmetratge Elvis Stories i fins laseva conversió definitiva en rei de lacomèdia amb Algo pasa con Mary,Ben Stiller estava forjant unatrajectòria com a realitzador, com amínim, curiosa. Reality Bites, el seusalt als metratges convencionals,continua sent el seu pitjor treball, toti que li ha de reconèixer que haquedat com a símbol d’unadeterminada generació.

El primer toc d’alerta del seu talent realel va donar amb Un loco a domicilio, unade les millors i més injustament me-nyspreades animalades de Jim Carrey.Però és Zoolander, brillant paròdia de laprofunda imbecil·litat que pot arribar aenvoltar el món dels i les models, la cin-

ta que demostra que Stiller, més enllà delseu discutible criteri a l’hora de selec-cionar els seus projectes com a actor, téun do, també com a guionista, per riu-re’s de les paradoxes generades pel mónde la imatge. Ara torna a la càrrega ambuna comèdia igualment prometedora:Tropic Thunder.

La cinta, escrita pel mateix Stiller,Etan Cohen.(un dels creadors de Beavisi Butt-Head; no confondre amb un delsgermans Coen, i el també actor JustinTheroux), versa sobre un grup d’actorsque, mentre es troben rodant un film so-bre un conflicte bèl·lic fictici, es veuen ob-ligats a lluitar com a soldats en un de ve-ritat. La gràcia de l’invent és que entreaquests intèrprets hi ha personalitatsmolt heterogènies, com la d’un gua-nyador de tres Oscars que es canvia el co-lor de la pell per poder encarnar perso-natges afroamericans (!), una estrella vin-

guda a menys i aficionada l’histrionisme,i consumats actors teatrals que no aca-ben de discernir en realitat i ficció. Unaaltra paràbola, en definitiva, de les inte-rioritats de la societat de l’espectacle quepromet unes bones dosis d’hilaritat grà-cies a la presència de Stiller, per des-comptat, i també de Nick Nolte, JackBlack, Robert Downey Jr., Steve Coogan–protagonista de hour party people-, Brandon T. Jackson, Bill Hader, Jay Ba-ruchel i Danny R. McBride. Tropic Thun-der compta, a més, amb aparicions es-pecials del mateix Justin Theroux, Matt-hew McConaughey –en un paper ini-cialment pensat per a Owen Wilson, queva haver de prescindir-ne després d’u-na temptativa de suïcidi-, Tobey Magu-ire i ni més ni menys que Tom Cruise,que hi surt molt maquillat, calb i ambpanxa. Perquè després siguin que aquestsenyor no té sentit de l’humor.

PEP PRIETO

“TROPIC THUNDER”�BEN STILLER SITUA LES PEL·LÍCULES BÈL·LIQUES EN EL PUNTDE MIRA DEL SEU ENGINYÓS SENTIT DE L’HUMOR EN UNA COMÈDIA QUE COMPTA AMBAPARICIONS ESPECIALS DE MATTHEW MCCONAUGHEY, TOBEY MAGUIRE I TOM CRUISE.

LA FITXAEUA. 2008.

Títol Original:«Tropic Thunder».Gènere: Comèdia.Direcció Ben Sti-

ller. Intèrprets: BenStiller, Nick Nolte,Jack Black, RobertDowney Jr., SteveCoogan.� Albè-

niz Centre (Girona), Oscar(Girona), Cine-

box (Salt), Lau-ren (Blanes),Kyton (Pala-

mós), C. Figue-res, C. Olot,

Oscar (Platja d’Aro), Cinemes

Roses.

L’HOME DEFERRO.

Downey Jr conti-nua en ratxa. Des-

prés de ressuscitarartísticament i co-mercialment amb

Memorias deQueens, Zodiac i,

sobretot, Iron Man,l’actor més proble-

màtic de Holly-wood revalida les

seves aptituds pera la comèdia i de-mostra, a més, un

sentit de l’autopa-ròdia absoluta-

ment impagable:aquí se’n riu sense

manies dels seusflirtejos amb l’alco-

hol i les drogues.

�

DIARI DE GIRONA

CALIFORNIADREAMIN’

Romania. 2005. Color. 155 min. Direcció: Cristian Nemescu.Gènere:Comèdia.Interpretació: Armand Assante, JamieElman, Razvan Vasilescu, Maria Dinu-lescuTruffaut (v.o.s.e.)

CARLES RIBASDe Bucarest ens arriba aquesta co-

mèdia que, per desgràcia, esdevé la pri-mera i última pel·lícula del director Cris-tian Nemescu. Mort en accident de cot-xe poc abans de concloure el muntatgede la pel·lícula, Nemescu ens ofereixuna divertida comèdia al voltant d’unpetit poble romanès que veu en l’arri-bada d’un grup de militars dels EstatsUnits la salvació als seus problemeseconòmics. D’aquesta manera, en elmoment en què els americans insinuenen marxar, els habitants del poble esta-bliran una estratègia per tal que els sol-dats no marxin i continuïn untar-los dedòlars. Cal entendre que la versió quese’ns presenta de California dreamin’arribi gairebé a les tres hores de dura-da, ja que els companys del director nos’han atrevit a muntar i escurçar un filmque en mans de Nemescu encara ha-gués gaudit d’un resultat final moltmés elaborat.

LA DESCONOCIDAItàlia. 2006. Color. 118 min.

Direcció: Giuseppe Tornatore.Gènere: Drama.Interpretació: Xenia Rappoport (Irena),Michele Placido (Muffa), Claudia Gerini(Valeria Adacher).

CARLES RIBASTot i que sempre serà recordat per

Cinema Paradiso, l’italià Giuseppe Tor-natore és un home que insisteix a ofe-rir-nos pel·lícules amb un mínim dequalitat. “La desconocida”, un film queens arriba dos anys després de la sevaestrena a Itàlia, ens convida a presen-ciar la versió menys amable d’aquestdirector. La història de la Irena, una joveucraniana que decideix emigrar a Itàliaper esborrar el seu passat i establir unfutur com a dona de fer feines d’una fa-mília burgesa de ciutat, esdevé el fil ar-gumental d’un film que poc té d’ama-ble. Tornatore, això si, no dubta en con-tinuar confiant amb el mestre musicalEnnio Morricone, el qual ens regala unaaltra partitura digne del seu talent.

�

�

ALTRES ESTRENES

No em sento les cames

Després de l’infernPASSENGERS�EL DIRECTOR DE «NUEVE VIDAS» ENS MOSTRA COM UNS SUPERVIVENTS D’UNACCIDENT AERI INTENTEN REDREÇAR LES SEVES VIDES

LA FITXAEstats Units,2008. Color.

91 min.Direcció:

Rodrigo García.Gènere: Thriller

dramàtic.Intèrprets:Anne

Hathaway (ClaireSummers), Patrick

Wilson (Eric), Da-vid Morse (Arkin),

Andre Braugher(Perry).

Albèniz Centre (Girona), Oscar (Gi-

rona), Kyton (Palamós), Oscar

(Platja d’Aro).

�

DIARI DE GIRONA

CUATRO VIDAS�����

Estats Units-Mèxic. 2007. Color. 97min. Títol original: «The air I breathe».Direcció: Jieho Llegeix. Guió: Jieho Lee iBob DeRosa. Fotografia: Walt Lloyd.Música: Marcelo Zarvos. Intèrprets: Ke-vin Bacon, Julie Delpy, Brendan Fraser,Andy García, Sarah Michelle Gellar,Emile Hirsch, Forest Whitaker.

La major crueltat que pot cometre elcinema consisteix a mostrar alegre-ment i en un sol travelling que aques-ta vida nostra no només no ens per-tany, sinó que ha estat programadaper altres per alimentar uns objectiusque, en el fons, tampoc són nostres.D'aquesta forma zenital arrenca Theair I breathe (L'aire que respiro), títoloriginal molt més gràfic, que defineixmillor aquest món tancat, contemplatgairebé sempre des de dalt, on elsseus protagonistes es mouen deses-peradament per trobar un lloc personalon l'oxigen sí tingui sentit. Inútil enca-

�

����� OBRA MESTRA

���� MOLT BONA

���BONA

��INTERESSANT

�REGULAR

�DOLENTA

VICKY CRISTINA BARCELONA�����Espanya, Estats Units. 2008. Color. 96 min. Títol original: «Vicky Cristina Barcelona». Guió i direcció: Woody Allen. Intèrprets: Javier Bardem, Penélope Cruz, Scarlett Johansson,

Patricia Clarkson, Kevin Dunn, Rebecca Hall. Albèniz Centre i Plaça (Girona), Oscar (Girona), Lauren (Blanes), Cines Figueres, Cines Olot, Arinco (Palamós), Oscar (Platjad’Aro), Cines Roses. Comença a ser carregós això de defensar el cinema de Woody Allen en funció de comparacions més que odioses. A vegades sembla que si els seus treballsno estan a l’alçada de Manhattan o Delitos y faltas ja se’ls pot tirar a les escombraries. Amb Vicky Cristina Barcelona hi juga, a més, l’absurd element folklòric: en tractar-se d’una mi-rada idealitzada de Barcelona, els que la coneixen de prop s’acarnissen amb un suposat desconeixement de causa que, al capdavall, és l’eix de la història. Com el mateix Allen no escansa de repetir, i les imatges ho certifiquen de principi a final, aquesta simpàtica comèdia romàntica no pretén ser un documental, sinó mostrar la ciutat que veuen els ulls de lesseves protagonistes; no en va els tres noms articulen el títol del film. A partir d’aquí, el director exposa un xoc cultural en clau romàntica, és a dir, que Vicky i Cristina descobreixenquè hi ha de pantomima en la postaleta emocional que s’havien dibuixat en conèixer una parella (Bardem i una extraordinària Penélope Cruz) que encarnen tot allò que no aconse-gueixen entendre d’elles mateixes. En aquest context, Allen treu el millor de la seva vena còmica en el retrat d’un vodevil amorós i lingüístic a mig camí entre la comèdia italiana dels60 i la inspiració shakespeariana d’El Somni d’una nit d’estiu. Hi ha concessions a convencionalismes impropis d’ell, però la irregularitat no resta interès a una proposta que, com éshabitual en el cineasta, serveix per descobrir un nou talent, en aquets cas el de Rebecca Hall. I parlant de mirades, és una llàstima no ser de fora en el moment de veure-la: així ensestalviaríem el rubor de la vergonyosa desfilada de cameos autòctons pròpia d’una versió metalingüística de Bienvenido Mister Marshall. PEP PRIETO

�

CRÍTIQ

UES

LES E

STR

EN

ES D

E LA

SET

MA

NA

PASSA

DA

DdG

CartelleraLA PROGRAMACIÓ

DELS CINES DEGIRONA A LA

PÀGINA 62

04 CINEMA AccentsDIVENDRES, 26 DE SETEMBRE DE 2008 | Diari de Girona

parrament. I és que el to pessimista degairebé tot el film no ho posa gens fà-cil quan tots pengen d'un personatgedetestable anomenat precisament«Fingers» (interpretat de manera ruti-nària i poc personal per l’actor d’origencubà Andy Garcia), un mafiós capaç demanejar, amb molt poder i a cop deviolència, aquestes quatre vides. Unpaper poderós, el més gran atractiudel qual consisteix a ser un èmul de lafigura que desenvolupa un guionista iun muntador, responsables de generarde manera una mica capritxosa la vidai el destí d'uns personatges que no te-nen més existència que la de quadrar igenerar un sentit dins d'una pel·lículaque, clarament en aquest cas, mai res-pira lliure, sinó que tan sols ha estatcreada sota l’afany d'obtenir corres-pondències i connexions entre se-qüències i sorprendre un espectadoramb una solució tranquil·litzadora, poccreïble, que circula cap a una fosa ablanc.

Tel. 972 41 01 10ALBÉNIZ CENTRE

Tel. 972 41 06 60ALBÉNIZ PLAÇA

I també:

- WALL.ESala 2: 4.15 Dissabte i diumenge (Apta)

Versió catalana

- L’ESPERIT DEL BOSCSala 7: 4.00 Dissabte i diumenge (Apta)

Versió catalana

4.15 - 6.25 - 8.35 - 10.45Apta

11

4.00 - 6.20 - 8.40 - 11.00 (dill. a div.)6.10 - 8.30 - 10.50 (dib. i diu.)

7 anys

22

4.30 - 8.4013 anys

33

6.35 - 10.45Apta

33

4.10 - 6.20 - 8.30 - 10.40VO subtitulada cast. 13 anys

44

4.15 - 6.25 - 8.35 - 10.4513 anys

55

4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.4518 anys

66

4.00 - 5.40 - 7.20 - 9.00 - 10.40 (dill. a div.)5.40 - 7.20 - 9.00 - 10.40 (dib. i diu.)

13 anys

77

4.00 - 8.3013 anys

88

6.15 - 10.45Apta

88

4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.4518 anys

99

4.30 - 6.30 - 8.35 - 10.407 anys

1100

4.30 - 6.30 - 8.35 - 10.40VERSIÓ CATALANA 13 anys

1111

4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.4513 anys

1122

4.15 - 6.25 - 8.35 - 10.4513 anys

1133

PUBLICITAT 05AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 26 DE SETEMBRE DE 2008

06LLIBRES AccentsDIVENDRES, 26 DE SETEMBRE DE 2008 | Diari de Girona

S’enfonsen els Estats Units?LA NOVA NOVEL·LA DE L’ESCRIPTOR FANTASIEJA SOBRE UNA AMÈRICA DIVIDIDA I EN GUERRA CIVIL

A l’univers màgic de la Casa de la NitDesprés de ser «marcada», la jove

Zoey s’uneix a la Casa de la Nit, unaescola on s’entrenarà per esdevenir unvampir adult. Aconsegueix superar elCanvi, i no tots els marcats hoaconsegueixen. És difícil començar unanova vida lluny dels seus amics, i mésquan ha estat escollida per la deessavampira com algú especial. | DdG

�

P.C. CAST I KRISTIN CASTMarcadaLA FACTORÍA DE IDEAS, 286PÀGINES

Un passeig per la història i les catedralsAquest és un viatge en el temps i la

geografia. En el temps, a l’època en laqual es van construir els edificis queconeixem com a catedrals; i a lageografia, a través d’un país que és unmosaic de regions. L’autor ha escollit lescatedrals per aquest viatge per lafascinació que li produeixen, com caixesnegres de la història. | DdG

�

JULIO LLAMAZARESLas rosas de piedraALFAGUARA, 598 PÀGINES

Guanyador del premi PulitzerLa història, que s’estén al llarg de cinc

dècades, explica amb riquesa de detalls elcreixement del fonamentalisme islàmic, elsorgiment d’Al-Qaeda i les errades delsserveis secrets que van culminar enl’atemptat contra el World Trade Center.S’hi explica com Bin Laden va transformarels soldats incompetents de l’Afganistanen dirigents terroristes. | DdG

�

LAWRENCE WRIGHTL’amenaça de la torreMINA, 610 PÀGINES

Noves aventures d’una ratolinaLa resolta i intrèpida Tea Stilton és

l’enviada especial de El Eco del Roedor,el famós diari que dirigeix el seu germà,Geronimo Stilton. En els seus llibres, laTea parla sobre l’amistat i les aventuresd’un grup de cinc joves investigadors: elClub de Tea. En aquest llibre, unamisteriosa amenaça planeja sobre elranxo de la Nicky, a Austràlia. | DdG

�

TEA STILTON PSEUDÒNIMLa montaña parlante PROA, 185 PÀGINES

Retratant el París dels cafès bohemisPatrick Modiano és el gran novel·lista

de París de la segona meitat del segleXX. Aquest llibre ens situa al cafè Condé,prop del Carrefour de l’Odéon. Aquestlocal és una destil·lació de molts cafèsreals, punt de trobada de la bohèmialiterària i universitària. Una habitual ésLouki, una dona misteriosa. | DdG

�

PATRICK MODIANOEn el cafè de la joventut perdudaPROA, 138 PÀGINES

Un pensador bàsic per a OccidentPlató és un dels filòsofs essencials de

tots els temps. El seu pensament ha estatfonamental en el desenvolupament de lacultura occidental. La seva obra ha estattransmesa tradicionalment agupada ennou tetralogies: l’Apologia o Defensa deSòcrates, les Cartes i 34 diàlegs, seguidesde Definicions i diàlegs breus. | DdG

�

PLATÓApologia de Sòcrates. Critó,Eutifró. ProtàgoresEDICIONS 62, 202 PÀGINES

PAUL AUSTER

Un home a les fosques

TRADUCCIÓ D’ALBERT NOLLA

EDICIONS 62,169 PÀGINES

Paul Auster (Newark, ) iWoody Allen presenten moltessimilituds: ambdós provenen del’àrea més europea dels EstatsUnits. Ambdós segueixen unatrajectòria desigual, motivada perl’aparició de treballs gairebé cadaany, cosa que fa que aquests siguinirregulars, tant en el cinema comen la literatura.

A trets generals, tots dos creen unaobra sòlida i original, i ambdós ensmostren la naturalesa humana i refle-xionen sobre ella. Un des de la ironiamordaç, l’altre des de la precisió de lesdescripcions dels personatges. En elcas d’Auster, la seva obra està marca-da per un coneixement profund delsautors russos, sigui Dovstoievski oGògol, per l’admiració de la novel·lanord-europea de principis del segleXX, i per la seva trajectòria personal:penúries econòmiques inicials, un fillficat en el món de la droga.

A El palau de la lluna (), veiemel inicis d’un autor que és ell mateix,passant gana i penúries, i la força del’atzar. A Leviatan (), una de les se-ves obres més rodones, descobrim lamentalitat d’un terrorista radical con-tra el Govern federal. L’atzar domina laconegudíssima Trilogia de Nova York,obra que trobo forçada i un pèl pos-tissa, però que ha enamorat milions delectors. La memòria i el coneixementenfront de la barbàrie és la tònica deViatges per l’scriptoryum (), i el del’americà progressista, impactat per l’de setembre és el motiu central de l’op-timista Bogeries de Brooklyn (,tots a Edicions ).

El darrer Auster ha après tots els res-sorts de la literatura. I endinsa la sevaobra en l’oceà profund de la metalite-ratura. Els seus treballs s’han de jutjardes de l’òptica de la novel·la, i, alhora,des d’un treball de tesi sobre el seu país.Sempre des de l’exemple d’un ciutadàmitjà. En aquest aspecte s’assembla al’escriptor i periodista Philip Roth: lle-geixin l’interessantísima història pa-ral·lela La conjura contra América, aSeix Barral, el . Tant Auster, comRoth, com Updike, a Hacia el final deltiempo, a Tusquets. I Corman McCart-hy, a La carretera, són pessimistes.

Tots, absolutament tots, han ima-ginat uns Estats Units destruïts per lesbombes atòmiques, humiliats mili-tarment, o convertits en una terraagrícola. La seva imatge d’estat de-mocràtic anihilada. Gent reduïda al ca-nibalisme. Sigui això per la trajectòriadels governs republicans de G.W.Bush, del al , o per la con-juntura de canvis internacional que vi-vim, aquest és el panorama literari.Auster traça una història d’un jubilatimpedit que viu amb la seva filla i laseva néta. Entre ells hi ha la mortd’un ésser estimat a la guerra de l’Iraq.Aquest avi passa les nits en blanc, nopot dormir o dorm poquíssim, de ma-nera que reescriu la història nord-americana. La metàfora de l’homedins la foscor és meravellosa i precisa.En les històries que imagina, aquestarealitat sembla encara més ferotgeque la que vivim cada dia.

En aquesta Amèrica paral·lela hi hauna guerra civil, en no acceptar els es-tats progressistes del nord-est la pri-mera presidència de Bush Junior. Se-gueix una guerra civil duríssima. Ca-

lifòrnia i el Pacífic també se separen:la Unió es balcanitza. Allò que en elfons explica Auster és la vida d’uns per-sonatges que han d’aprendre a viure enun territori calcinat pels sentiments. Elretrat de l’avi veient pel·lícules amb laseva néta, i fixant-se en la força dels de-talls en els DVD de monstres del ci-

nema com Renoir o De Sica, sembladir-nos que mirem envers les petitescoses. I ens preocupem dels senti-ments. La nostra ànima devastadatrobarà pau en els sentiments i les re-lacions humanes. Una història queno es pot deixar de llegir, i alhora, es-garrifa.

MOISÈS DE PABLO

L’escriptor Paul Auster.

DIARI DE GIRONA

FICC

IÓ E

N C

ATA

LÀ 1�Un home a lesfosquesPAUL AUSTEREDICIONS 62

2�Els homes queno estimavenles donesSTIEG LARSSONCOLUMNA

3�El noi delpijama deratllesJOHN BOYNEEMPÚRIES

4�L’apel·lacióJOHN GRISHAMROSA DELS VENTS

5�La ciutatcansadaPERE CALDERSEDICIONS 62

NO

FIC

CIÓ

CAT

ALÀ

1�El secretRHONDA BYRNEENTRAMAT

2�La bona vidaALEX ROVIRAARA LLIBRES

3�Mal d’escolaDANIEL PENNACEMPÚRIES

4 �El secret mésben guardat 2MARC ESTÉVEZARA LLIBRES

LA CONFECCIÓ D’AQUEST LLISTAT HA ESTAT POSSIBLE GRÀCIES A LA COL·LABORACIÓ DE LA LLIBRERIA GELI, DE GIRONA

Els més venuts

LLIBRES 07AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 26 DE SETEMBRE DE 2008

Una novel·la plena d’humorSegona Guerra Mundial, setge de

Leningrad. Dos joves esperen, reclosos ala presó, ser executats. La seva sortcanvia quan reben la visita inesperadad’un coronel de l’exèrcit rus que elsconfia una missió gairebé impossible:trobar dotze ous per al pastís decasament de la seva filla. Hauran devaler-se de tot el seu enginy.| DdG

�

DAVID BENIOFFCiutat de lladresCOLUMNA, 321 PÀGINES

La crisi de l’educació a CatalunyaL’autora exposa que Catalunya té un

problema greu amb l’educació. El llibreanalitza els coms i els perquès de lasituació educativa al país. Segonsl’autora, «tota societat té l’educació quees mereix. Però alhora, no es potpretendre millorar la societat sense fer-ho amb el nivell educatiu». | DdG

�

PATRÍCIA GABANCHOApàtrides, incultes i (de vegades) analfabetesPROA, 244 PÀGINESDe l’autor de «El noi amb el pijama...»

Aquesta és una novel·la d’aventuresen la tradició més noble del gènere. Unjove orfe sobreviu escurant lesbutxaques d’altri, i buscant-seproblemes amb la llei. Quan és a puntd’entrar a la presó, rep una ofertatemptadora: el capità d’un vaixell s’haquedat sense criat. Així s’embarcarà capa terres llunyanes. | DdG

�

JOHN BOYNEMotí al BountyEMPÚRIES, 506 PÀGINES

5�El món grocALBERT ESPINOSAROSA DELS VENTS

FICC

IÓ C

AST

ELLÀ

1�El niño con elpijama de rayasJOHN BOYNESALAMANDRA

2�Los hombresque no amabana las mujeresSTIEG LARSSONDESTINO

3�Un ángel en laoscuridadPAUL AUSTERANAGRAMA

4�Los papeles delaguaANTONIO GALAPLANETA

5�La apelaciónJOHN GRISHAMPLAZA & JANÉS

NO

FIC

CIÓ

CA

STEL

LÀ 1�El secretoRHONDA BYRNEURANO

2�Dietario volubleENRIQUE VILA -MATASANAGRAMA

3�La buena vidaALEX ROVIRAAGUILAR

4�El pensamientonegativoRISTO MEJIDEESPASA CALPE

5�La últimalecciónRANDY PAUSCHGRIJALBO

La novel·la guanyadora del XPremi de Narrativa de Ciència-Ficció Manuel de Pedrolo,Ciutat de Mataró, , ipublicada a l’heroica col·lecciódel gènere de Pagès Editors,arrossega el lector al bell migd’una polèmica tan antiga comla humanitat mateixa: la queintenta aclarir què ens aporta ien què ens perjudica com aespècie humana l’avençtecnocientífic.

A aquesta qüestió, la Carme Tor-ras hi afegeix un element de refle-xió important: el fet que, amb la ro-bòtica, el progrés tecnològic fa unpas més i entra així a l’esfera delssentiments. Els humans no acos-tumem a agafar afecte a la màqui-na de control numèric o a la ren-tadora, per molt que ens simplifi-quin la vida, però som en camíd’agafar-ne als robots companys dejoc dels nens o als que són assis-tents de les persones grans, el màr-queting dels robots ja s’orienta enaquest sentit i per això se’ls dónaforma humanoide i se’ls fa simularemocions.

El context que ens proposa Lamutació sentimental és una socie-tat futura en què cada persona téun robot personal que l’assisteix enla vida quotidiana i professional. Enaquests context hi trobem ciuta-dans protecno, entusiastes més omenys reflexius dels avenços tec-nològics, i ciutadans antitecno,que enyoren un passat en què elshumans depenien menys de les

màquines, sobretot pels efectesque aquesta dependència ha tingutsobre la seva mateixa naturalesa.Afegiu-hi un neuroenginyer des-envolupador de pròtesis per a ro-bots, una nena que ha estat des-congelada després de cent anysper ser guarida, una terapeuta-massatgista emocional i amb totaixò els lectors ja tindran els ele-ments narratius d’una història queno desvelarem. Pel títol de la no-vel·la, ja ens podem imaginar queallò que els humans han perdut ique esdevé el centre de la tramanarrativa té a veure amb els senti-ments i les emocions. Una bonamanera d’il·lustrar-ho és amb undeliciós tast de la pàgina que nofarà sinó obrir-nos la gana: Ambprou feines entenen que, aquí, «e-moció» no al·ludeix a un movi-ment d’electrons.

L’argument, les descripcions tèc-niques i la reflexió es combinen ala perfecció en el cos de la no-vel·la. El lector mai té la sensacióque l’autora para el flux narratiu perfer-nos una conferència, i aixòsempre és un mèrit en aquest gè-nere. No podem revelar la història,però sí que podem destacar algu-nes de les reflexions que hi ha em-begudes i que pertanyen a l’antigapolèmica que indicàvem al princi-pi.

Si el fet de tenir un robot perso-nal ens aïlla de la resta dels humansi pensem que això ens perjudica,hem de renunciar al robot o hemde demanar al fabricant que elmodifiqui i el millorar-hi per talque es comporti d’una altra ma-

JORDI FONT - AGUSTÍ

nera? Què n’hem de pensar del fet

que el tutor escolar de la nenadescongelada consideri que noprogressa adequadament perquèno es creu la màquina i perd eltemps fent ella mateixa de calcu-ladora o de corrector?

Si, els antitecno diuen que elsque feu robots més i més llestos pera humans cada vegada més rucs...Ara preteneu aniquilar la creativi-tat traspassant-la als robots? I elneuroenginyer respon que no, justa la inversa. Es tracta de potenciarla creativitat humana, de fer unamena d’advocat del diable que l’es-peroni, oi que descobrim que l’au-tora ens convida a no mirar-nosaquestes qüestions en blanc i ne-gre?

Som, doncs, davant una qüestióclau: ¿com pair que l’avenç tecno-científic ens faci la vida personalmés fàcil, ens faci més lliures coma individus i, al mateix temps, ensfaci més dependents i vulnerablescom a espècie? Aquesta és l’es-sència de la polèmica entre elsprotecnos i els antitecno de la no-vel·la. La Carme Torras, autora va-lenta, no s’amaga i mostra, en eldesenllaç de la història, el seu puntde vista.

CARME TORRAS

La mutaciósentimentalPAGÈS EDITORS, 319PÀGINES

La mutació sentimentalLA NOVEL·LA DE CARME TORRAS, GUANYADORA DEL PREMI MANUEL DE PEDROLO, ANALITZAELS PERJUDICIS I BENEFICIS PER ALS HOMES I DONES DELS AVENÇOS CIENTÍFICS

L’escriptora Carme Torras.

DIARI DE GIRONA

Dones avançades a la seva èpocaClara Campoamor, Victoria Kent i

Margarita Nelken formen part d’unagenealogia de dones que qüestionavaoficialment el reglament homosocial dela «normalitat» nacional. Així vandesvetllar el teixit cultural que formavaen aquell entorn a la dona per a un «noser» necessari en un sistemareproductiu heterosexual. DdG

�

JOSEBE MARTÍNEZLas santas rojasFLOR DEL VIENTO, 279 PÀGINES

Una de les millors obres d’un NobelQuan el missatger d’Apopis, rei dels

hicsos, arriba a Tebes carregatd’arrogància, el governador dels egipcisaugura notícies nefastes. Els hicsossempre han tractat de sotmetre elsegipcis des que dos segles enrere elsavantpassats d’Apopis van envair la regióinferior del Nil. La indignació dels egipcisesclatarà ben aviat. | DdG

�

NAGUIB MAHFUZLa batalla de TebesBROMERA, 287 PÀGINES

El tercer volum de «El Piloto Azul»L’obra transcorre al mar de Weddell.

Entre els seus gels es desenvolupen lesdues històries de les quals es val l’autorper mostrar la cara i la creu del’Antàrtida. Desgraciadament, l’homesovint no treballa en benefici de laciència, sinó que crea situacions querepercuteixen en el dia a dia de la gentque viu en aquella zona. | DdG

�

ELIAS MEANA DÍAZAventura en el mar heladoNORAY, 229 PÀGINES

Carme Torras afegeix un elementde reflexió important: amb larobòtica, el progrés tecnològic faun pas més i entra als sentiments

Si tenir un robot personal ensaïlla de la resta dels humans i ensperjudica, hem de prescindir delrobot o caldria modificar-lo?

La polèmica entre protecnos iantitecnos es basa en què l’avençfa la vida més fàcil, però ensconverteix en més dependents

08MÚSICA I TEATRE AccentsDIVENDRES, 26 DE SETEMBRE DE 2008 | Diari de Girona

THE ADICTS ....II Oktober FestLA MIRONA

Intèrprets: The Adicts, Anti-No-where League, Discipline, Loikaemie,Secret Army, Skacha. � Dissabte27, 18 hores. � 18 / 20 €.

Porten gairebé anys tocant is’han convertit en un dels refe-rents de la música punk, mésenllà dels Sex Pistols. The Adicts

aterren dissabte a La Mirona perencapçalar el cartell de l’OktoberFest, una festa alemana amb elmillor del punk nacional i inter-nacional.

The Adicts compartiran esce-naris amb Anti-Nowhere League,Discipline, Loikaemie, SecretArmy i Skacha. Però si ambaquests noms no n’hi ha prou,avui divendres La Mirona acull lafesta de presentació de l’OktoberFest amb Suburban Rebels (que

presentarà les cançons del seu úl-tim disc, El flotar se va a acabar)i Golpe de Estado.

Pares del punk Els inicis de The Adicts van ser l’a-ny , sota el nom Afterbirthsque van canviar un any desprésper Pinz, peroò com que hi haviauna altra banda amb aquest nomvan decidir anomenar-se Ad-dicts. Un any després van decidirtornar a canviar de nom i que The

Adicts seria millor, decisió que elsva causar problemes amb lapremsa. Ja amb aquest nom,aquests nois de Suffolk, es van de-dicar a donar concerts a la sevazona, fins que el d’agost de van realitzar el seu primerconcert a Londres, en el barri deCandem.

El seu primer treball va serLunchtime with The Adicts, ambel qual van vendre . còpiesi van ser número dos a les llistesindependients britàniques.

Vist el mercat discogràfic, vandecidir autofinançar-se Songs OfPraise, en el qual adoptaven l’es-tètica de La naranja mecánica deKubrick. Després vindrien Viva larevolution, Chinese Takeaway oThis is our life, en el qual recu-peraven algunes cançons del seuàlbum debut. en van fer una ti-rada limitada de «B sides» quees van vendre en dos dies.

�

ANA RODRÍGUEZ

Punk i oi a La MironaLA SEGONA EDICIÓ DE L’OKTOBER FEST ARRIBA A SALT I NO PODIA FER-HO MILLORQUE AMB LA LLEGENDÀRIA BANDA THE ADICTS COM A CAP DE CARTELL. DIVENDRES,LA FESTA DE PRESENTACIÓ DEL FESTIVAL PORTARÀ A LA SALA LA MÚSICA DE THEROW, SUBURBAN REBELS I DJ RAVINGMAN PER ACABAR LA NIT

Pete, Mel. Monkey, Scruff, Dan, Kid, components de The Adicts. A la dreta, dos dels ntegrants de la banda gironina The Row.

DIARI DE GIRONA

TEMPORADA ALTARaimon repassa la seva trajectòriaAUDITORI DE GIRONA

Intèrprets: Raimon, Pep Coca(contrabaix), Miquel Blasco (guita-rra), Víctor Valls (guitarra), Fran-cesc Puig (clarinet) � Divendres3, 22 hores. 12/20/24€

L’Auditori de Girona acull un reci-tal antològic d’un dels cantautorsmés importants del nostre país.Raimon presentarà un concert pro-fund, sensible i poètic en el qualrepassarà els 40 anys de la seva

carrera a través d’una tria acuradade cançons. Per a l’ocasió, Raimons’acompanya d’un excel·lent grupmusical, integrat per Pep Coca alcontrabaix, Miquel Blasco i VíctorValls a les guitarres, i FrancescPuig al clarinet i clarinet baix. Enaquest concert, Raimon presentaun ventall de cançons que mostrenen profunditat més de quarantaanys de trajectòria, des d’Al vent,escrita el 1959, passant per can-çons tan conegudes com Diguemno, Jo vinc d’un silenci, Veles events o D’un temps, d’un país, finsa A l’estiu quan són les nou, escritaaquest any. En definitiva, un recitalantològic de temes que mostren lasensibilitat, la creativitat i l’expres-sivitat poètica d’un artista i un can-tant excepcional.

�

Escenaris

Raimon actua divendres a Girona.

Divendres Divendres 2626 de setembrede setembreA les 10 de la nit, al Pavelló poliesportiu, pregó a càrrec de Jaume Busquets

i Arnau, alcalde de l’Ajuntament de Sant Martí de Llémena i actuació dels HUMORISTES Germans Colom.

Tot seguit, FOCS D’ARTIFICI per donar la benviguda a la Festa Major.

A 2/4 d’11 de la nit, el grup de teatre CAFÈ, COPA I PURO de Sarrià deDalt, representarà l’obra Especialitat en homes, d’Assumpta González.

Al final de l’obra, es repartirà cava i coca a tot el públic.

A continuació, BALL amb el conjunt musical TRÀNSIT.

Dissabte Dissabte 2727 de setembrede setembreA les 10 del matí, III CONCURS DE QUO VADIS al Pavelló poliesportiu

A les 3 de la tarda, VIII CONCURS DE BOTIFARRA al Pavelló poliesportiu, ambpremis per a tots els concursants.

A 2/4 de 8 de la tarda, al pavelló poliesportiu, CINEMA

A les 12 de la nit, al Pavelló, SESSIÓ de BALL a càrrec del Conjunt PÀ D’ÀNGEL.

Es ballarà el tradicional Ball del fanalet.

Diumenge Diumenge 2828 de setembrede setembreDe 8 a 9 del matí, inscripcions i sortida de la I CAMINADA POPULAR

pel municipi, al Pavelló poliesportiu

A 2/4 de 12 del migdia, OFICI SOLEMNE i REPARTIMENT DE LES OFRENES en memòria als patrons de Canet d’Adri, Sants Cosme

i Damià, acompanyat per l’ORQUESTRA ROSALEDA.

A continuació, DUES SARDANES a la plaça del Poble.

A les 5 de la tarda, ESPECTACLE INFANTIL a càrrec del grupLA LLUNA.

Tot seguit, CONCURS de patinatge professional sota la direcció de MARTA GINÉS.

Acte seguit, XOCOLATADA AMB MELINDROS per a tots els assistents.

A continuació, SARDANES al Pavelló poliesportiu per l’orquestra ROSALEDA.

Més tard, CONCERT i BALL de tarda-nit a càrrec de la mateixa orquestra.Hi haurà servei de bar i entrepans calents.

Dilluns Dilluns 2929 de setembrede setembreA 2/4 de 10 del matí, al Pavelló poliesportiu, CONCURS LOCAL

DE BOTIFARRA.

A les 2 del migdia, DINAR POPULAR.

Festa Major de CANET D’ADRI 2008

17199 CANET D’ADRI

C/ La Sureda, 11

Tel. 972 42 86 27

PINTURA I DECORACIÓ

MÚSICA I TEATRE 09AccentsDIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 26 DE SETEMBRE DE 2008

Els argentins Guillermo Rizzotto i Da-vid de Gregorio firmen un atractiu i deli-cat Lp debut, que balla entre la bossano-va i el tango, utilitzant eminentment ins-truments acústics que li dónen una pro-ximitat que es converteix en el principalvalor del disc. Amb una lírica a vegadesencertada, a vegades almibarada, són ca-paços de dotar de personalitat unes com-posicions amb referents clars com SilvioRodríguez o Javier Krahe, en les qualsl’ampli fresc estilístic funciona com unsenyal d’identitat. www. discobri-llo.com.ar. (CANTAUTOR) | J. S.

�

BrilloBRILLO

AUTOEDICIÓ

�����

Projecte autoconclusiu (se suposaque no hi haurà més discos del grup) or-questrat per Peter Brewis (Field Music),que es va allunyar del mundanal sorollper composar un grapat de cançons (pocmés de mitja hora) que es miren en Japan(The good life), XTC (Learn to learn) i al-tres parcticants de pop intel·ligent, ele-gant i sense cotilles. Més enllà de la re-flexió sobre el paper dels mitjans de co-municació de masses que plantegen leslletres, un gaudible compendi de melo-dies amb l’àncora enterrada en el millorpop sintètic dels anys 80. (POP) | E. G.

�

The Week That WasTHE WEEK THAT WAS

COOP / NUEVOS MEDIOS

�����

Tercer lliurament del recopilatori quereuneix els grups participants a La Gira,un festival tinerant de música en valen-cià plenament consolidat. Una inicativad’Escola Valeciana i el diari L’Avanç, queresumeix en vint-i-dos cançonsl’escel·lent estat de salut de la música envalencià, de la cançó d’autor (Pau Alaba-jos) a l’emo rock (121 db), passant pelmetal (Bakanal) o el hip hop (Rapsodes).El disc es distribuïrà gratuïtament a l’oc-tubre amb Enderrock i L’Avanç, i tambées pot demanar a www.fev.org. (DIVER-SOS ESTILS) | E.G.

�

DiversosLA GIRA 08

PROPAGANDA PEL FET /

ESCOLA VALENCIANA /

L’AVANÇ

�����

S’han passat anys fent versionsd’AC/DC, Ramones i The Rolling Stones, ise’ls nota. En el seu segon disc (el primerva ser una recopilació de maquetes, de ti-rada limitada, i editada en el 2002), LosTremendos intenten emular aferrissada-ment els seus models, però la seva únicaaportació personal són unes lletres encastellà molt poc destacables. Hereus deBarricada, Rosendo (Diego Sánchez, elvocalista, tot sovint el sembla) i de Com-mando 9 mm (algunes tonades i cors), noaconsegueixen escapar de la seva condi-ció de banda mimètica (ROCK) | E.G.

�

Los tremendosNADA ES

MÁS FUERTELENGUA ARMADA

�����

Clare & TheReasonsTHE MOVIE

FARGO/NAÏVE

�����

Inesperat retorn, després de 29 anysde silenci, de Larry Jon Wilson, cantautorde Nashville company de grans delcountry com Townes Van Zandt i admiratper Bob Dylan, Kris Kristofferson o WillOldham, entre d’altres. Un retorn brutal,íntim i minimal, en el qual amb prou fei-nes l’ajuda de la seva guitarra, Wilsondesgrana a base de fingerpicking unacol·lecció de composicions de storytellergenial. Un halo de llegenda recorreaquestes històries de principi a fi, en undisc angoixant, que és tota una lliçó.

(COUNTRY BLUES) | JAVIER SÁEZ

�

Larry JonWilson

LARRY JON WILSON1965 RECORDS / SINNAMON

�����

Els gallecs Holywater són uns d’a-quells corredors de fons que poblen l’es-cena independent espanyola: sense fergaire soroll, van lliurant notables discosal llarg dels anys, fidels a les seves refe-rències, treballant amb solvència, ofici iinspiració. Així, aquest Tranquility torna arecordar a Jeff Buckley, sí, però també aSuperchunk, i posa en evidència el savoirfaire d’una banda en la qual sobresurt laveu de Ricardo Rodríguez. Amb la paletad’influències ambpliada, es confirmen de-finitivament com un valor a seguir.(ROCK) | J. S.

�

HolywaterTRANQUILITY

ASTRO RECORDSS

�����

Vellut blau

Clare Muldaur ja comptava amb dos àlbums, Sweetheart (2002) i Bentley circle (2003), però vaabandonar la seva carrera com a solista per formar equip amb el seu marit, Olivier Manchon, i posaren marxa el grup Clare & The Reasons, que va debutar fa un any amb The movie, el disc que araarriba a Espanya. I menys mal que ho ha fet, perquè era imperdonable que el públic del nostre paísno pugués gaudir d’una veu càlida, avellutada i seductora que ha estat comparada amb les d’AstrudGilberto, Alison Statton (Young Marble Giants) o Nina Persson (The Cardigans), que es passeja perambients sonors cinematogràfics (el títol del disc no és casual) o bromosos clubs de jazz (Love canbe a crime), i que fins i tot és capaç de convertir Everybody wants to rule the world (de Tears forFears) en una deliciosa mostra de chamber pop. Una petita joia en la qual col·laboren Sufjan Stevensi Van Dyke Parks (mà dreta de l’exBeach Boy Brian Wilson) (CHAMBER POP) | E. G.

�

����� INDISPENSABLE

���� NOTABLE

���RECOMANABLE

��FLUIX

�PRESCINDIBLE

DISCOS

UN ANY DESPRÉS DE LA SEVA EDICIÓ INTERNACIONAL, ARRIBA A ESPANYA L’EXQUISIT PRIMER DISC DE LA CANTANT NOVAIORQUESA I LA SEVA BANDA

TEMPORADA ALTABÚFALS, de Pau Miró

La Planeta. Dijous 2 i Dissabte 4, 22 hores, 14€. En els darrers anys, sense deixar de banda la seva ves-

sant com a actor, Pau Miró s’ha revelat com un dels nousdramaturgs catalans amb una mirada més personal. Desprésde l’èxit de públic i crítica de Plou a Barcelona i la seva con-solidació amb les obres Bales i Ombres, Somriure d’elefant iSingapur, el festival Temporada Alta acull l’estrena del seu nou text. Com si d’un conte es tractés, Búfals, aborda elsvincles familiars en una educació de supervivència, i formapart de la trilogia: Búfals, Lleons, Girafes, tres textos queaborden des de perspectives diferents els vincles familiars,i també els desequilibris, l’agressivitat i la solitud que gene-ra el creixement en les grans ciutats. | DdeG

LA PLANETAL’ANY DEL PENSAMENT MÀGIC

La Planeta. Divendres 3, 22 hores, 14€.L'any del pensament màgic és l’adaptació teatral del llibre

amb el mateix titol de l’escriptora nord-americana Joan Di-dion, feta per ella mateixa. Una crònica meticulosa i prodi-giosa per la seva sinceritat i passió commovedores. Uns diesabans del Nadal de 2003, Quintana Roo, l’única filla de Joan Didion i el també escriptor John Gregory Dunne, es posavamalalta del que en un principi semblava una grip, però queràpidament evolucionaria cap una pneumònia i acabaria enun xoc sèptic a la Unitat de Cures Intensives en un coma in-duït i amb respiració assistida. El dia abans de Cap d’Any, elsDunne, després d’haver visitat la seva filla a l’hospital, es disposaven a sopar en el seu apartament de Manhattanquan John Gregory Dunne va tenir un atac de cor fulminant.Va morir a l’instant. En uns segons la relació íntima i simbiò-tica dels dos escriptors durant quaranta anys es va acabar.Quatre setmanes més tard la seva filla sortia del coma. Dosmesos després, a la primavera de 2004, quan semblava jarecuperada, Quintana va haver de tornar a ser hospitalitza-da durant mesos a causa d’una hemorràgia cerebral massi-va. Va acabar morint el 26 d’Agost de 2005 d’una pancreati-tis aguda.

FESTA VÉASE PÁG. 57 ACOMIADA LA LLIBRERIA

Cafè de La Llibreria (Girona). Dissabte 27, 19 hores. Entrada lliure

Després d’anys al carrer Ciutadans de Girona, el mític es-tabliment i cafeteria La Llibreria tanca les seves portes. Iquè millor per a l’ocasió que fer-ho amb una festa de co-miat? La banda Véase la pág. 57 posarà la música. | DdeG

�

�

�

Planning

10ART AccentsDIVENDRES, 26 DE SETEMBRE DE 2008 | Diari de Girona

JOB RAMOSEspai ZERO1, Olot. Carrer

de l’Hospici, 8. � Del 6 de se-tembre al 2 de novembre .De dm a dg d’11 a 14h i de 17 a20 h.

�MERCÈ HUERTA

Casa de Cultura, Girona.Plaça de l’Hospital, 6. � Del 18de setembre al 10 d’otubre.Diari de 10 a 14 i de 16 a 20h.Festius tancat.

�

L’exposició que es va presen-tar a la Casa de Cultura de Giro-na només és la primera entregad’un seguit de mostres que vo-len revisar i actualitzar la recep-ció que es té a casa nostra del’obra de l’artista Mercè Huerta(Figueres, 1929). En aquestsentit, s’inauguraran dues mos-tres més: A la Fundació Fita, elproper 15 d’octubre, i a la Fun-dació Valvi, el 16 d’octubre. Detot plegat en restarà un extenscatàleg que, a més, contindrà unDVD amb diferents testimonis al’entorn d’aquesta prolífica auto-ra. | E. CAMPS

Segons els responsables del’exposició, «Un altre paradíssense clavegueram posa en jocles nostres nocions sobre natu-ra i artifici, sobre la càrrega sim-bòlica d’allò ideal, sobre la cons-trucció d’escenaris utòpics, so-bre les creences místiques i reli-gioses...». És a dir: Job Ramos(Olot, 1974) segueix reflexio-nant entorn el paisatge o, mésben dit, sobre les diferents re-presentacions de paisatge queutilitza la nostra societat peracotar-lo. | E. CAMPS

COL·LECTIVA FAUVISTESMuseu d’Art Mosern de Ce-

ret. Bd. Maréchal Joffre, 8. �Del 22 de juny al 12 d’octu-bre. Cada dia de 10 a 19h. Inf.+33 (0)4 68 87 27 76.

�

L’exposició Fauves hongrois1904-1914 realizada pel Mu-seu d’Art Moern de Ceret, el Mu-seu Matisse de Le Cateau-Cam-brésis i el Museu de Belles Artsde Dijon, en col·laboració amb laGaleria Nacional Hongaresa deBudapest, té com a objectiu pre-sentar i fer conèixer al públic eltreball d’aquests artistes, moltsd’ells encara desconeguts, quevan revolucionar la pintura delseu país a l’entrar en contacteamb els nous corrents pictòricsdel segle XX, en especial el fau-visme. | E. CAMPS

COL·LECTIVACentre Cultural la Mercè,

Girona. Pujada de la Mercè, 12.� Del 4 al 30 de setembre.De dilluns a divendres de 10 a14 i de 17 a 21h. Dissabtes de10 a 14 i de 16 a 20h.

�

El Museu de l’Empordà ha vol-gut aplegar els diferents aspec-tes creatius d’un mateix autor:pintura i escriptura. Per això, iper primera vegada, presentaen paral·lel l’exposició de GinoRubert (La Lliçó d’Anatomia) il’edició del seu primer relat(Apio. Notas caninas). La prime-ra, per dimensions i cronologia,recull obra de Gino Rubert du-rant els últims deu anys i incloutambé obra nova no exposada.Amb una certa idea de pluralitatcreativa, reuneix pintura, dibuix,aquarel·la i vídeo amb l’omni-presència del seu càustic sen-tit de l’humor. | E. CAMPS

L’exposició que actualmentes pot veure al Centre Culturalla Mercè de Girona es titula Gobetween justament per emfatit-zar la possibilitat renovada per ala pintura contemporània: «Alli-berats de les cadenes de pintu-ra abstracta —escriu Marcus Go-lling—, però també lluny d’unnou consens neorealista, fan dela línia divisòria un lloc en elqual l’art de la presència es faconèixer de nou i intensiva-ment». Ara bé: malgrat tots nouartistes són «habitants de la lí-nia divisòria», cada un d’ells in-terpreta lliurement aquestapossibilitat. | E. CAMPS

GINO RUBERTMuseu de l’Empordà, Fi-

gueres. Rambla, 2. � Del 18de juliol al 28 de setembre.De dimarts a dissabte d’11 a19h. Festius d’11 a 14h.

�

Que decidís passar més d’unadècada fonamental al Japó (dels23 als 36 anys) explica, en part,la gran varietat de formats i es-tils que conté la trajectòria ar-tística d’Eudald Serra (Barcelo-na, 1911 – 2004). Amb tot, lamirada nipona només represen-ta un dels angles adoptats peraquest particularíssim deixebled’Àngel Ferrant: la seva perti-nença al grup ADLAN durant elsfèrtils anys trenta, o la madure-sa creativa assolida a la dècadadels cinquanta, són fruit d’unesperit inquiet que es va anarforjant a través del viatge entéscom una de les grans formes deconeixement. | E. CAMPS

EUDALD SERRAGalería d’Art Cort, Banyo-

les. Plaça Major, 33. � Del 12de juliol al 31 d’octubre. Dedimarts a divendres de 17 a21h. Dissabtes d’11 a 13 i de17 a 21h.

�

PEP IGLÉSIAS

JORDI AMAGAT EXPOSA UNA ÀMPLIA SELECCIÓ DELS SEUSTREBALLS A LA GALERIA NOMÉS ART DE GIRONA. DESPRÉS DEMÉS DE VINT-I-CINC ANYS DEDICATS A LA PINTURA, L’AUTORSEGUEIX FIDEL AL SEU LLENGUATGE DE VOLUMS I COLORS

JORDI AMAGATGaleria Només Art, Girona. Plaça del

Pou Rodó, 21. � Del 19 de setembreal 18 d’octubre. De dimarts a dissabtede 12 a 14h. i de 17 a 20h.

Què tenen en comú Uccello, Man-tegna, Brueghel, Goya, Daumier, Balt-hus, Chirico, Ernst o, per què no, el jovePiers Veness? Doncs no massa res, abanda de pertànyer a aquesta enu-meració arbitrària que ens acabemd’inventar i al fet que la seva obrapictòrica es basa sempre i en tots els ca-sos en un gust indissimulat per la for-ma i les seves possibilitats expressives.És a dir: ni figuratius ni abstractes, nigeomètrics ni orgànics, ni coloristes nimonocroms, ni realistes ni metafísicso surrealistes... simplement tot plegat:la seva mirada, com la de tants altres(l’enumeració podria ser llarguíssi-ma) es recolza invariablement en un ti-pus de representació pictòrica que esdesplega davant nostre com una menade teatre de la memòria escenificat per

una multiplicitat de volums, formes icolors, que s’articulen gràcies a l’au-tarquia dels móns proposats. Per aixòJordi Amagat, malgrat insisteixi en el fetde no formar part de cap tendència niescola, és un sòlid candidat per in-gressar en aquest diccionari d’artistesque ben bé podria haver estat dissenyatpel John Wilkins de Borges. I és que el gironí satisfà amb escreix lestres característiques bàsiques que ca-len per formar part del club. En primerlloc, la fidelitat al mitjà: al llarg demés de vint-i-cinc anys Amagat ha fetde la mateixa pràctica pictòrica totauna declaració de principis que té elseu argument més destacat en el tre-ball lent i acurat. No cal dir que avui dia,immergits en la velocitat del mercat(que tan pot ser el mercat de la cultu-ra, com el dels diners, o el de les rela-cions afectives, tan s’hi val), la dedi-cació meticulosa a la pintura és una for-ma de coneixement i, en definitiva, unapràctica que ratlla la dissidència. En se-gon lloc, la vinculació amb la història:els treballs d’Amagat només poden

ser llegits correctament si hom té encompte un substrat mitològic i una me-mòria visual que s’actualitza lliure-ment en cada una de les obres finalit-zades. Una altra forma de dissidència:vindicar el passat per rehabilitar elpresent i fer possible el futur. I, en ter-cer lloc, el retorn a la representació au-tònoma: les pintures d’Amagat no-més es deuen a elles mateixes. O ditd’una altra manera: la seva existènciaés el resultat d’una suma d’estratègies

�

EUDALD CAMPS

Jordi Amagat i elteatre de la memòria

El joc il·limitatde la pintura

Les obres d’Amagat sempresón una invitacióal lliure joc de lesanalogies i al gau-di per la pintura.

�

eminentment formals que hom ha depoder llegir sense haver de recórrer aelements externs a la pròpia obra. Co-nèixer les filiacions de l’artista no ha dederivar en el fàcil joc de les analogies:del què es tracta és de recuperar aquellgust per la pintura que, com dèiem,comparteixen autors de totes les èpo-ques, estils i formats; visitants nocturnsque veuen la llum, com a presència si-lenciosa, en cada una de les obres ex-posades a la Galeria Només Art.

ART 11AccentsDIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 26 DE SETEMBRE DE 2008

27 de setembre . . . . . . . . . . . . . . . SSi Fa Sol

4 d’octubre . . . . . . . . . . . . . . . . BBlue Moon

BON ESTAR, BON SOPAR I BONA MÚSICA PER BALLARPer a més informació i reserves al tel. 972 57 00 05

IRENE PASCUALGaleria d’Art AB, Grano-

llers. Carrer Agustí Vinamata,55. � Del 28 d’agost al 4d’octubre. Horaris: consultarwww.irenepascual.com

�

Nascut a França el 1931 peròcatalà d’adopció des de benaviat, Navarro Vives ha transi-tat per diferents estils senserenunciar mai a una concepcióde la pintura essencial que li hapermès situar-se per sobre deles contingències dels gèneres.Actualment, la seva maduresas’expressa en uns paisatges si-lenciosos, quasi eteris, que de-laten una mirada pacient i sis-temàtica que defuig, de maneraconscient, els imperatius d’untemps marcat pel signe de lavelocitat. | E. CAMPS

La realitat sencera entesacom una explosió de color so-bre la superfície de la tela:aquesta és la màxima que se-gueix la pintura d’Irene Pas-cual, una autora gironina que,des de Berlín, segueix explo-rant les possibilitats expressi-ves d’un mitjà que, malgratl’obstinació dels seus enterra-dors, manté plena vigència.Actualment presenta l’exposi-ció Fragments a la Galeriad’Art AB de Granollers que espodrà visitar, encara, fins elproper 4 d’octubre. | E. CAMPS

NAVARRO VIVESGaleria Fons d’Art, Olot.

Carrer Bisbe Guillamet, 4. �Del 6 de setembre al 31 d’oc-tubre . Horaris: consultar tel.972 27 00 01

�

Richard & J.J. White, malgratser germans, no només no sónsimètrics artístics sinó queil·lustren, cada un a la seva ma-nera, possibles vies (o caminsescindits) per a la pràctica pictò-rica. Malgrat això, no podemparlar simplement d’antagònics:perquè tot i que els seus resul-tats delaten sensibilitats i preo-cupacions diferents, el fil con-ductor, la matèria primera, éssempre la pintura, fins i totquan aquesta desapareix percedir el seu espai fèrtil a mate-rials molt més asèptics i man-cats de memòria. | E. CAMPS

RICHARD & J.J. WHITEGalería d’Art Joan Plane-

llas, Tossa de Mar. Carrer de StPere, 10. � Del 30 d’agost al30 de setembre. Diari d’11 a13.30 i de 18 a 21h.

�

La pintura d’Estivill suposauna profunda reflexió al vol-tant del cos humà i la seva re-lació amb les marques que elpas del temps hi imprimeix o,també, els diferents símbolsque fan possible la nostra su-pervivència en tant que éssershumans. El seu univers, al ma-teix temps, arrela amb força enuna tradició barroca que, decap manera, està renyida ambla mirada contemporània. Unaàmplia selecció dels seus tre-balls ocuparà la seu de la Fun-dació Àngel Planells fins a mit-jan de setembre | E. CAMPS

ESTIVILLFundació Àngel Planells,

Blanes. Carrer de l’Or, 2. � Del16 d’agost al 30 de setem-bre. De dilluns a dissabte de 18a 21h.

�

La pintura d’Amagat (Girona,1956) segueix fidel al camí in-augurat per la nova figuraciódels seixanta tot i que, a nivellpersonal, incorpora una concep-ció geomètrica dels volums d’a-rrel metafísica i, en ocasions,fins i tot abstracta. Amb tot, estracta d’un autor que es des-marca d’escoles i tendències:els seus treballs actualitzenvels temes de la representaciópictòrica que fan referència al’home i a la seva relació amb elmón. | E. CAMPS

JORDI AMAGATGaleria Només Art, Girona.

Pça del Pou Rodó, 21. � Del19 de setmbre al 18 d’octu-bre. De dimarts a dissabte de12 a 14h. i de 17 a 20h.

�

Teatres i ombres xineses,peep shows, panorames, diora-mes, nines de paper i cases denines, circs de paper i menage-ries, trens de paper, cartes i jocsde taula, jocs de construcció,blocs i puzles, jocs d’habilitat,joguets òptics i transforma-cions, llibres movibles i tridi-mensionals (llibres pop up),...L’exposició conforma un grantresor de joguines, fetes ambpaper i creades totes elles entreels anys 1810 i 1930 de lacol·lecció parrticular de l’artistaQuim Corominas. | E. CAMPS

TRESORS DE PAPER Centre Cultural de Caixa

de Girona (Fontana d’Or).Carrer Ciutadans, 19. � Del 19de setembre al 16 de novem-be. Diari d’11 a 14h. i de 17 a21h. Festius d’11 a 14h.

�

MARC FOURQUET (AMB EL BALLARÍ EDUARD TEIXIDOR)

www.igac.org � Permanent. Pre-sentació divendres 26, a les 19,30h, aLes Fourquets de Ceret, i el 17 d’octubreal Museu de l’Empordà de Figueres.

Rere la metafísica de la creació hi hasempre un procés que no té res d’ex-cepcional sinó més aviat tot el contrari:pas a pas, com si es tractés d’un re-

llotger metòdic, Marc Fourquet es-corxa el contenidor primitiu (unavulgar garrafa de plàstic) a la recercad’una forma que, de fet, ja existiaplenament en la seva ment ordena-dora. La garrafa esdevé màscara da-vant els nostres ulls escenificant unprocés de transformació que, entre al-tres coses, ens recorda el nostre pro-pi esdevenir en aquesta mena de pa-rèntesi rar que anomenem realitat. Pa-rida la careta, entra en escena un ba-llarí (Eduard Teixidor) que, de fet,recorda més a un bruixot-demiürg (otaumatòleg) que afegeix trascendèn-cia a l’objecte manufacturat. Es pre-senta avui a Les Fourquetes de Ceret apartir de les ,h.

�

EUDALD CAMPS

L’«IGAC» INCORPORA A LA SEVAOFERTA DE NET ART L’ARTISTADE CERET MARC FOURQUET I ALBALLARÍ EDUARD TEIXIDOR

La màscara i elbruixot-demiürg

A partir d’unamàscara feta perl’artista catalàMarc Fourquet, elballarí Eduard Tei-xidor realitza unadansa contempo-rània. Tot plegats’integra en unapeça de net artrealitzada peltambé artistaManel Bayo.

�«igac.org» presenta unapeça de Marc Fourquet

DdG

TOSESConcert A les 19h, concert acàrrec del grup Mozzaic on so-narà jazz, swing, Bossanova,Be-pop, entre d’altres. L’actees realitzarà a l’església deSant Cristòfol de Toses.

PALAFRUGELLConcert A les 22.30h, a laMediterrània-Espai Fòrum, esrealitzarà la jam session ambJazzcare Trio.

PORT D’AROSopar i concert A les21.30h, Sopar barbacoa. Se-guidament, en Pere i en Pepcantaran i tocaran a ritme deboleros i altres melodies.

BANYOLESPresentació llibre A les12h, a la llibreria l’Altell, espresenta el llibre «Bèsties del’hort», de Xavier Blanch i MarcVicens.

CASTELLÓ D’EMPÚRIESEcomuseu-Farinera A les10h i a les 16h, jornada de por-tes obertes amb visita guiadagratuïta.

PALAFRUGELLMuseu del Suro A les 10h,

ruta per les esglésies de Pala-frugell guiada per Martirià Bru-gada, rector de Palafrugell i his-toriador de l’art. Visites a lesesglésies dels Frares, parro-quial i de l’Hospital.

LLORET DE MARJardins de Santa Clotilde Ales 10.30h, als jardins, visitaguiada a aquest espai.

L’ESTARTITFira 4a edició de la Fira dePirates i Corsaris a les Illes Me-des que es durà a terme aquestcap de setmana a l’Estartit.

HOSTALRICComèdies A les 22h, NandoMassaneda resenta «De cap aNap i de Nap a peus».

CASTELLÓ D’EMPÚRIESMuseu Cúria i Presó medie-vals Jornada de portes ober-tes al museu i a la plaça JaumeI, amb motiu de les jornades eu-ropees del patrimoni.

SANT JULIÀ DE RAMISFesta Major De 10h a 13h. ide 15h a 18 h., al Golf Girona,Jornada de portes obertes. Ambsessions gratuïtes al camp depràctiques per a tots els veïns iveïnes de Sant Julià de Ramis.

De 10h a 12h., III Descenspopular amb piragua pel riu Ter(a la zona del Congost). A càr -rec del Club Salt-Ter.

A les 15.30 h. al Golf Girona.II trofeu de golf Castell de Mon-tagut. Veure normativa i pro-grama a part.

De 16h a 19 h., a la zona deles naus comercials (antiga ctra.Banyoles), Gran Parc Infantil.Amb inflables, pista americana,llits elàstics i pista de karts.

De 16h a 19h, a la zona de lesnaus comercials, Mostra i Activi-tats de Tallers, a càrrec del Ca-sal del Centre Cívic.

De 16h a 20h., a la zona deles naus comercials, I Trobadade Vehicles clàssics esportius,a càrrec del Motor Club Girona.

A les 16h. al Pavelló Polispor-tiu. Presentació dels equips defutbol-sala del Club Sant Juliàde Ramis-Futbol Sala.

A les 16.15 h. al Pavelló Po-lisportiu, partit entre el CE SantJulià de Ramis B – Celrà CFS

A les 18h. al Pavelló Polispor-tiu, artit entre el CE Sant Juliàde Ramis A – Can Ricard.

A les 19h., al carrer Muntan-ya, audició de Sardanes amb laCobla Baix Empordà.

A les 23.30 h., al Centre Cívic,Nit de Marxeta Fresca amb Pas-torets Rock i DJ Caganer.

BLANESRegata Al Club Vela de Bla-nes es realitzarà la regata, clas-se creurer i trofeu estiu d’a-questa població.Neteja del fons marí A les10h a Sa Palomera es realitzaràla neteja del fons marí.Presentació Presentació dela Fundació Privada «AmicsJoan Petit, nens amb càncer» ala plaça Espanya i la plaça delsdies Feiners.

LLORET DE MARDia del turista A les 20h, ala plaça de la vila, havaneres icremat.

A les 22h, a la plaça de la vila,Focs artificials

A les 22.30h, a la plaça de lavila, Sardanes.

A més, durant el cap de set-mana també hi haurà les jorna-des europees de patrimoni ambportes obertes als equipa-ments culturals i visites.

PALAFRUGELL«El metge a garrotades»A les 18h al TMP, representa-

ció de l’obra «El metge a garro-tades» de Molière, a càrrec delClub Sant Jordi de Palamós. En-trada gratuïta.

GIRONABicicletada Unicef A les 11h des de la Pl. Països Catalans.

VIDRERESCasal del Jubilat i Pensionis-ta A les 18h, Ball per a to-thom amb Xicola.

NAVATABalls de Saló A partir de les18h, al centre social, balls desaló amb el grup Blue Moon.

RIPOLLSala Il Diavolo De les 17h ales 20.30h, ball amb Stylette.

VERGESCasal de Jubilats A les 18h,al Pavelló d’Esports, ball ambel músic Joan Simó.

BLANESMissa A les 7h missa de l’Al-ba a la platja de Sa Palomera.Setmana de la Mobilitat Sos-tenible i Segura Bicicletadades de les 9h fins a les 13h adiversos carrers de la població.Dia mundial de l’AlzheimerAl carrer Ample i a la plaça deNostra Sra. Vilar.

LLORET DE MARLloret natura Durant elmatí, marxa a les platges de

Lloret.

SANT JOAN DE LES ABADESSESFesta de l’esport la Jornadade Presentació dels Equips deFutbol Sala de la Lliga provin-cial de Girona a la zona esporti-va de Sant Joan de les Abades-ses.

10h. Cursa Accessible: Som-hi tots!!!

11.30h: Presentació delsequips de futbol sala de la lligaprovincial de Girona.

De 12h a 14h: Inici partits:La Fageda d’Olot.El Dofí de Figueres.Fundació Ramón Noguera.MAP-Abadassenc.

14.30h: Dinar.16h: Discomòbil a càrrec de

DJ David i DJ Víctor.

SANT JULIÀ DE RAMISFesta Major A les 9.15 h., alPavello Polisportiu, Bàsquet.Partit inici de lliga de l’equip sè-nior femení de l’A.B. Sant Juliàde Ramis Sport.

A les 10.45 h., Bàsquet. Par-tit inici de lliga de l’equip sèniormasculí de l’A.B. Sant Julià deRa mis Sport.

A les 12.15 h., àsquet. Partitinici de lliga de l’equip sèniorfemení de l’A.B. Sant Julià deRamis.

A les 12h., a l’església delsSants Metges. Ofici de FestaMajor en honor als Sants Cos-me i Damià (patrons dels Met-ges). A la sortida, 3 sardanesamb la Cobla-Orquestra La Giro-nina.

A les 17.30 h., davant delCentre Cívic, 3 sardanes més,també amb la Cobla-OrquestraLa Gironina.

Tot seguit, al Centre Cívic,Gran Concert de Música i Ball Fide Festa amb l’orquestra La Gi-ronina.

CASTELLÓ D’EMPÚRIESMuseu Cúria i Presó medie-vals Jornada de portes ober-tes al museu i a la plaça JaumeI, amb motiu de les jornades eu-

ropees del patrimoni.

LLORET DE MARConcert A les 12h, als Jar-dins de Santa Clotilde, jazz.

GIRONAClub de lectura A les 21h, ala biblioteca Ernest Lluch.

GIRONATanatori A les 18h, al Tana-tori de Girona, inauguració delnou tanatori de Girona. Presidi-da pel conseller de Política Te-rritorial i Obres Públiques, Joa-quim Nadal, i l'alcaldessa deGirona, Anna Pagans.

GIRONAXerrada A les 20h, a l’asso-ciació Artemisa (C/ Progrés 5),«La cuina natural i macrobiòti-ca», a càrrec d’Efem Nicolau.

GIRONACantautors A les 23h, alLola cafè, La nit dels cantau-tors.

BANYOLESContes A les 18h, a la Bi-blioteca, contes i rondalles delPallars, a càrrec de Carles Alcoi.

GIRONAAudiovisuals A les 20.30h,a l’Auditori Narcís de Carreras,Adéu revolució (Il fare política),d'Hugues Le Paige .

GIRONAAsstrio A 2/4 d’11 de la nit,al local Platea Local i Bar, ac-tuació de Asstrio (Cat) .

GIRONARepresentació A les 22h, aLa Planeta, Búfals, de PauMiró. de la Cia. Menudos.

GIRONAContes A les 18.30h, a LaLlibreteria, «Les aventuresd'en Fermí, un ratolí de camp:La visita de la Valentina».

GIRONACu-cut A 2/4 de 9 del ves-pre, a la Pl. Independència,25è aniversari del cafè Cu-cut.

GIRONAMàgic A les 22h, a La Plane-ta, «L'any del pensament mà-gic», de Joan Didion.

GIRONARecital A les 20.30h, a l’Au-ditori, Raimon. Recital antolò-gic.

�

Música

�

Teatre

�

Lleure

�

Infantils

DIVENDRES 3

�

Teatre

�

�

Música

Música

�

Cinema

�

Infantils

DIJOUS 2

DIMECRES 1

�

�

Trobades

�

Jornades

�

�

�

�

�

�

�

Diversos

�

Jornades

�

Presentacions

�

Conferències

DIMARTS 30

�

Inauguracions

�

Literatura

�

Música

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

Festes

�

�

�

�

Diversos

�

�

�

�

Balls

�

Teatre

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

Festes

�

Teatre

�

Fires

�

�

�

Visites guiades

�

Trobades

�

�

Música

DILLUNS 29

DISSABTE 27

DIUMENGE 28

Agenda de la setmana

01/10/08 GIRONAClub de lectura amb Chuck Palahniuk

La biblioteca Ernest Lluch acull, a les 21h, el club de lectura enanglès amb «The fight club», de Chuck Palahniuk. Jack és untipus insomne i desesperat per escapar de la seva avorridavida. En un viatge coneix Tyler Durden, un carismàtic vene-dor de sabó amb una filosofia molt particular: creu que lades trucció d’un mateix és el que fa que la vida valgui la pena.

�

DIARI DE GIRONA

28/09/08 GARRIGUELLAJohn Cassavettes en versió original

A les 20h, a la sala d’actes de la rectoria, es projecta A wo-man under the influence en V.O.S. Es tracta d’un film deCassavettes del 1974 que narra la històra de Nick (PeterFalk), un home de la construcció, que ha de carregar amb laresponsabilitat de tenir cura de la seva dona (Gena Ro-wlands) que pateix inestabilitat emocional.

�

DIARI DE GIRONA

Accents#575COORDINA Ana Rodríguez i Marta Pallarès

A/E accents.diaridegirona@epi.es

VENTALLÓ festa major i fira de l’oli 2008Divendres 26 de setembreA les 10 de la nit, al Local Polivalent, representació teatral amb DE CAP A NAP I DE NAP A PEUS, de Nando Massaneda.Tot seguit, cantada d’HAVANERES amb el grup Port-Bo.

Dissabte 27 de setembreDe les 11 del matí a les 6 de la tarda, activitats lúdiques esportives a l’esplanada del Local Polivalent, per a totes les edats

A les 4 de la tarda, PARTIT DE FUTBOL entre els equips U.E.VENTALLÓ – A DETERMINAR.A 2/4 de 6 de la tarda, AUDICIÓ DE SARDANES a la plaça Major a càrrec de FOMENT PEL MONTGRÍ.A les 8 del vespre, PREGÓ DE FESTA MAJOR al balcó de l’Ajuntament, a càrrec de Nando Massaneda.

A 2/4 de 12 de la nit, BALL DE NIT amb LA MONTECARLO i en acabat sessió de DISCOMÒBIL.

Diumenge 28 de setembreA partir de les 11 del matí i durant tot el dia, pels carrers principals del poble, edició de la XVIII FIRA DE L'OLI.

A les 12 del migdia, OFICI SOLEMNE amb acompanyament d’orquestra.A la 1 del migdia, DUES SARDANES a la plaça Major amb la COBLA LA CERVIANENCA.

A les 5 de la tarda, AUDICIÓ DE SARDANES a la plaça Major també amb la COBLA LA CERVIANENCA.A 2/4 de 7 de la tarda, BALL DE FI DE FESTA al Local Polivalent amb ELS MÀGICS.

Ctra. Valveralla, s/n17473 Ventalló (Girona)

Tel. 691 245 147Fax 872 004 943

C. Vilarrobao, s/n. Granja Can Justa17473 VENTALLÓ · kom5000@hotmail.com

972 793 242 KOM

12ÚLTIMA AccentsDIVENDRES, 26 DE SETEMBRE DE 2008 | Diari de Girona