Accents#665Diari de Girona Suplement d’Oci i CulturaDIVENDRES, 18 DE JUNY DE 2010

ESTRENAKristen Bell i Josh Duhamellprotagonitzen la primeracomèdia romàntica de l’estiu:«En la boda de mi hermana»>PÀG 3

MÚSICARock dels 80

La banda gironina The Capcots porta el seu rock amb reminiscències a la «movida madrileña» a la sala Mariscal de L’Estartit >PÀG 9

FESTIVALS

«Overbooking»Quatre festivals i més de trenta actuacions coincideixen la setmana que vea les comarques gironines: Sónar, El Gat Bornaix, popArb i (a)phònica ens acos-ten a Christina Rosenvinge, Will Johnson o Mishima >PÀG 8

Diuen que a través de la constànciai el sacrifici tot es pot aconseguir.Aquesta màxima serveix per definirl’argument d’aquest film basat enuna història real i, de retruc, l’actriuprotagonista, Sandra Bullock, una deles pitjors intèrprets de la darrera dè-cada que, malgrat tot, va ser guar-donada amb un Oscar per aquestainterpretació.

CARLES RIBASEs veu que «the blind side» (l’anglemort) és un terme que s’utilitza en l’ar-got del futbol americà per a definir elmoment en el qual el passador (quar-

terback, ànima de l’equip) queda des-protegit del suport dels seus compa-nys i, per tant, resulta una presa fàcil detombar pels jugadors rivals. Aquestamena de metàfora serveix per definirla història d’aquest film que, per si nohaviem entès el joc de paraules, els tra-ductors espanyols ens han fet el favorde subtitular-lo com Un sueño posible.

Leigh Anne és una dona estupen-da i encantada d’haver-se conegut:gaudeix d’una feina ben remuneradai que li agrada, d’una família perfectai que la fa sentir estimada i d’un ca-ràcter fort i positiu que la fa tirar en-davant amb èxit i convicció. Un dia, ca-

sualment, coneix un noi que viu al car-rer i que resulta que estudia a l’instituton va el seu fill. Com a bona samari-tana, acull el noi a casa seva durant unsdies per tal que pugui gaudir, almenystemporalment, de les comoditats d’una existència burgesa. L’afinitatamb el noi, però, anirà creixent, i, en-cara més, sembla que farà descobrir ala protagonista aspectes vitals que desconeixia. Aquesta epifania faràque la Leigh Anne adopti moralmentel noi i que l’ajudi a progressar en elsseus estudis i, sobretot, en el món delfutbol americà, on demostrarà quegaudeix d’un talent innat per placar ad-

versaris i protegir els companys d’e-quip.

Film que segueix totes les pautes perencisar el públic nord-americà (l’es-perit de superació basat en un cas real,en seria la principal), The blind sidepotresultar no gaire apta o comprensibleper un públic europeu conscient queaquestes històries ensucrades podenprovocar mal de ventre. DirigeixJohn Lee Hancock, el qual,encara que sembli menti-da, va escriure per a ClintEastwood l’excel·lent ar-gument d’Un mundo per-fecto.

La bona samaritana

LA FITXAPaís: Estats Units

Any: 2009Durada: 128 min

Gènere: DramaDirecció: John Lee

HancockIntèrprets: Sandra

Bullock, Tim McGraw,Quinton Aaron, Kathy

Bates� Albèniz Plaça,

Ocine (Girona),Cinebox (Salt),

Lauren (Blanes),Figueres, Olot,

Kyton (Palamós),Ocine (Platja

d’Aro)

�

«THE BLIND SIDE (UN SUEÑO POSIBLE)»�SANDRA BULLOCK INTERPRETA UNA DONAFERMA I REDEMPTORA EN UN PAPER AMB EL QUAL VA GUANYAR L’OSCAR A LA MILLOR ACTRIU

MMENÚ DE GRUP

Pica-pica de:Amanida de l’hort

Embotits amb pa de coca amb tomàquetCroquetes

Calamars andalusaXipirons saltejats

Segon a escollit:Entrecot a la brasa o amb salsa roquefort

Orada a la brasa o al forn

Postres, beguda i cafèsPreu menú: 20€ (IVA 7% inclòs)

Si celebres el teu aniversari, nosaltres posem el pastís de franc!!!

DE DIMARTS A DIVENDRES

menú diari al migdia a

9,50 € (IVA i beguda inclosa)

amb 4 primers i 4 segons plats i postres

Cada dia en el menú, un plat especial

Per a més informació, telèfon

872 08 07 00o consulteu web: www.duplexrestaurant.esRda. Ferran Puig, 39 baixos · Girona

Per a les seves celebracions: sopars de colla, aniversaris, batejos, petits casaments… Vine a:

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

02PUBLICITAT AccentsDIVENDRES, 18 DE JUNY DE 2010 | Diari de Girona

Cineasta d’una notable filmografiaper desgràcia poc o mal estrenada ales nostres contrades, el francès Be-noît Jacquot adapta una novel·la dePascal Quignard per oferir-nos unelaborat retrat femení a través del’actriu Isabelle Huppert, dona prouavesada a interpretar personatgescarregats de dolor i frustració.

Quan l’Ann descobreix que el seu ma-rit l’enganya, lluny d’ensorrar-se, deci-deix prendre’s aquesta situació com elmoment ideal per deixar-ho tot i a tot-hom i iniciar una nova vida, començarde zero. Així és com abandona el ma-rit i també la seva professió de concer-tista, per aïllar-se a la Vila Amalia del

títol, un casalot perdut en una illa ga-irebé deserta des d’on buscarà la lli-bertat desitjada.

Villa Amalia ens recorda argumen-talment el que Krzysztof Kieslowskiplantejava al seu film Azul. En aquellcas, el personatge interpretat per Ju-liette Binoche partia de zero a causa dela mort en accident del seu marit i laseva filla.

La idea de llibertat, però, quedavafrustrada pel fet que sempre sorgeixenelements del passat o de l’atzar que fanque aquesta independència emocio-nal mai sigui possible. El personatgeinterpretat per Isabelle Huppert tam-bé veurà com, a través d’un antic com-pany que apareix sobtadament de noua la seva vida, l’isolament vital es tor-narà ompossible.

En l’apartat interpretatiu, cal desta-car la presència de Xavier Beauvois, actor que combina la seva professióamb la direcció amb resultats més que notables. De fet, el seu darrer film Deshommes et des Dieux fou un dels mésaclamats en el darrer Festival de Ca-nes.

CARLES RIBAS

LA FITXAFrança-Suïssa.

2009. Gènere:

DramaDurada: 91 min.

Direcció:Benoît Jacquot.

Intèrprets: IsabelleHuppert, Jean-Hugu-

es Anglade, XavierBeauvois.

� Albèniz Centre(Girona)

�

El guionista i director Mark StevenJohnson té una especialitat: carre-gar-se tot allò que toca. Ho va fer ambl’univers literari de John Irving a laseva adaptació de Oración por Owen(aquí titulada El inolvidable SimonBirch), i amb Marvel a les seves la-mentables versions de Daredevili Elmotorista fantasma.

De fet, a Hollywood el seu nom és si-nònim de desastre qualitatiu, i unabona prova és que la Marvel ja haanunciat que refarà les dues franquí-

cies. Potser per això Johnson ha apos-tat per refugiar-se en produccions mésmodestes que no siguin tan llamine-res per a la crítica. En la boda de mi her-mana, el primer títol de la filmografiade Johnson en què treballa amb unguió aliè, suposa el seu salt a la comè-dia romàntica, però comptant, com nopodia ser d’una altra manera, amb totsels clixés actuals del gènere: rodatge aEuropa (en concret Roma, que sem-pre permet evocar els clàssics), unacerta pàtina fantàstica, secundaris deluxe i una parella protagonista cone-guda pels seus treballs televisius. De

sentit del risc, com es pot veure, mésaviat poc.

En la boda de mi hermana explicala història de Beth, una novaiorquesaque no creu en l’amor i viatja a Romaper assistir al més semblant a una hu-miliació: el casament d’una germana.És el moment d’aguantar parents fentbromes sobre que se li passarà l’arròsi del toreig de pretendents poc reco-manables. Però, la nit abans de la ce-rimònia, Beth agafa unes monedes dela Fontana di Trevi i, inexplicable-ment, tots els homes se li comencen adeclarar per les cantonades. També se

li declara Nick, un reporter nord-ame-ricà que li agrada molt. El problema ésque no sap si les seves paraules sónsinceres o si Nick l’estima per la forçade l’encanteri. No cal dir que Johnsons’apunta al carro de tots els tòpics so-bre Roma i els seus habitants, sensedescuidar la melositat prototípica d’a-questes comèdies ni la clàssica prepo-tència ianqui sobre tot allò que li ésdesconegut. En qualsevol cas, semblaque la parella protagonista, formadaper Kristen Bell (Veronica Mars, Pasode ti) i Josh Duhamel, funciona raona-blement, mentre que en el planter desecundaris hi ha noms tan interes-sants com els d’Anjelica Huston, WillArnett, Jon Heder, Dax Shepard, Ale-xis Dziena i Danny DeVito.

PEP PRIETO

DIARI DE GIRONA

CINEMA 03AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 18 DE JUNY DE 2010

LA FITXAEstats Units.

2010.Títol original:When in Rome

Gènere:Comèdia romàntica.

Direcció:Mark Steven Johnson

Intèrprets: Kristen Bell, Josh Du-hamel, Anjelica Hus-

ton, Will Arnett, JonHeder, Dax Shepard,

Alexis Dziena, DannyDeVito.

�

LA NOIAEl noi de

Las Vegas.Josh Duhamel es

posa romàntic. Des-cobert a la sèrie te-levisiva protagonit-

zada per JamesCaan, aviat va pas-sar a ser un rostre

familiar per al granpúblic gràcies a l’èxitde Transformers. No

és gaire bon actor,però la crítica nord-

americana asseguraque el millor de Enla boda de mi her-

mana és la seva quí-mica amb Bell.

«EN LA BODA DE MI HERMANA» �KRISTEN BELL DESCOBREIX LA MÀGIA DE LESFONTS DE ROMA EN UNA COMÈDIA ROMÀNTICA DIRIGIDA PER MARK STEVEN JOHNSON

Vacances a Roma

Tot esborrant el passat«VILLA AMALIA» �ISABELLE HUPPERT TORNA A MOSTRAR ELS SEUS DOTS D’ACTRIUINTERPRETANT UNA DONA QUE VOL COMENÇAR DE NOU

DIARI DE GIRONA

����� OBRA MESTRA

���� MOLT BONA

���BONA

��INTERESSANT

�REGULAR

�DOLENTA C

RÍTIQ

UES

LES E

STR

EN

ES D

E LA

SET

MA

NA

PASSA

DA

DdG

CartelleraLA PROGRAMACIÓDELS CINEMES DE

GIRONA ÉS A LAPÀGINA 54

VINCERE�����

França-Itàlia. 2009. 128 min. Drama històric. Direcció: Marc Bellocchio. Guió: Marc Bellocchio i Daniela Ceselli. Mú-sica: Riccardo Giagni. Fotografia: Daniele Ciprì. Muntatge: Francesca Calvelli. Inèrprets: Giovanna Mezzogiorno, FilippoTimi, Corrado Invernizzi, Fausto Russo Alesi, Michela Cescon, Pier Giorgio Bellocchio, Paolo Pierobon, Bruno Cariello,Francesca Picozza. OCine (Girona). Marc Bellocchio ha tornat per oferir-nos una ambiciosa pel·lícula, Vincere, quenarra la relació entre Benito Mussolini i Ida Dalser, la que sembla que va ser la seva primera dona i mare del seu primo-gènit. Oblidada per la històòria oficial, Ida acabaria sent una altra joguina trencada de la bogeria totalitària que va arra-sar Europa al segle passat. Podria semblar que estem davant un biopic a l'ús; afortunadament, res més lluny de la reali-tat. Per començar, Bellochio no pretén explicar-ho tot, no vol convertir el film en un relat lineal i comprimit. Des del puntde vista formal, la pel·lícula combina imatges de ficció amb imatges reals de documentals de l'època, tot amb una fortacàrrega simbòlica en la qual, a més de la història de passió i destrucció, assistim a l'evolució des del jove Mussolini so-cialista a l'ultranacionalista que clama per entrar a la Gran Guerra, per acabar fundant el Feixisme. Amb una direcció ar-tística excel·lent, amb una música efectista i, sobretot, amb el treball actoral de Filippo Timi i d'una superba GiovannaMezzogiorno, Bellocchio construeix un relat en el qual l'íntim i el col·lectiu s'alternen, utilitzant una estètica deutora deles avantguardes que van des del futurisme italià al constructivisme rus. Brillant i desigual exercici d'estil, la pel·lículaaconsegueix escenes de gran impacte visual, fent contínues referències al cinema. Per damunt del melodrama, la pel·lí-cula ens ofereix claus per entendre la implacable lògica dels feixismes, en els quals l'individu queda aixafat per la raód'Estat. HONORATO J. RUIZ

�

LA ÚLTIMA CIMA�����

Espanya. 2010. 82 min. DocumentalDirecció: Juan Manuel Cotelo. Muntatge: AlexisMartínez. So: Íñigo Guerrero. Albèniz Centre(Girona). L'Església catòlica es modernitza enpart i contraataca per pal·liar l'al·luvió d'escàn-dols de tota índole que l'estan esquitxant a es-cala mundial. Si, fa dos anys, el realitzador JavierFesser ens va sorprendre amb Camino, ara JuanManuel Cotelo ens ensenya en format docu-mental una altra visió sobre l'Església força méspositiva, centrant-se de ple en la personalitatdel jove sacerdot Pablo Domínguez, un capellàsenzill, pròxim als seus veïns i, abans que res,bona persona. No seré jo, ni em correspon, quijutgi el missatge que se'ns vol mostrar, ja queaixò va en funció de les creences personals decadascú; senzillament, em dedicaré a enjudiciarun altre tipus de qüestions, com són les tasquestècniques, totes elles realitzades de manerasenzilla i correcta, i la manera àgil que el realit-zador ha plantejat el seu documental. Malgratallò dit, La última cima és una pel·lícula destina-da fonamentalment a creients. S. H.

�

04 CINEMA AccentsDIVENDRES, 18 DE JUNY DE 2010 | Diari de Girona

EL RETRATO DE DORIAN GRAY�����

Gran Bretanya. 2009. Color. 112 min. Títol original: «Dorian Gray». Oliver Parker.Guió: Toby Finlay, a partir de l’obra d’Oscar Wilde. Intèrprets: Ben Barnes, Colin Firth,Ben Chaplin, Rachel Hurd-Wood, Rebecca Hall, Emilia Fox, Fiona Shaw, Caroline Goodall,Douglas Henshall. Albèniz Centre (Girona), Ocine (Gi.), Lauren (Blanes), Figueres,Cines Olot, Kyton (Palamós), Ocine (Platja d’Aro). Oliver Parker s’ha guanyat el títold’adaptador oficial d’Oscar Wilde gràcies als bons resultats d’Un marit ideal i La impor-tancia de llamarse Ernesto, films que, per cert, pecaven d’un excés d’academicisme: jaseria hora que en aquest debat tan estèril sobre la fidelitat de les adaptacions literàriess’entengués que el cinema té el dret (fins i tot l’obligació) de ser més autònom respecteals textos. El cas és que Parker, precisament perquè és millor mim que autor, comet a Elretrato de Dorian Gray l’error de confondre llibertat creativa per arbitrarietat; modernitat

per atropellament. El primer cop que aquest home intenta innovar respecte al llibre enquè es basa també és la constatació que no és el mateix adaptar el Wilde vodevilescque el Wilde fantàstic. El film tira de la metalingüística per equiparar la degenerada im-mortalitat del protagonista a la seva posada al dia cinematogràfica, però Parker erra enles formes: calia realment convertir Gray en un adolescent de la profunditat moral delRobert Pattinson de la saga Crepúsculo? És més, segurament hi ha més classicisme a lasaga sobre Bella i Edward que en aquest irrisori pastitx que incorre en tots els vicis es-tètics imaginables (com aquests flashbacks de l’horror més propis d’un cas d’HoratioCaine que una pel·lícula amb cara i ulls) i punxa estrepitosament en el càsting. Barnesno només és un mal actor, sinó que no sembla haver entès res de la fascinadora perver-sitat del personatge. Al seu costat, intèrprets de la talla de Firth o Hall només aconse-gueixen erigir-se en el pàl·lid i distorsionat reflex del que El retrato de Dorian Gray po-dria haver estat sense Parker i Barnes destrossant-la. PEP PRIETO

�

PUBLICITAT 05AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 18 DE JUNY DE 2010

Girona 6.15 3D

Girona 4.00 6.10 8.20 10.30 0.30*Platja d’Aro 6.10 8.20

Girona 4.15 6.15 8.15 10.15 0.15*Platja d’Aro 6.16 8.15

Girona 8.30 10.30

Girona 4.00 6.10 8.20 10.30 0.40*Platja d’Aro 6.10 8.20

Girona 5.00 7.30 10.00 0.30*Platja d’Aro 7.15

Girona 7.30 10.00 0.30*Platja d’Aro 8.10

Girona 4.15 7.15 10.00 0.30*Platja d’Aro 7.15

Girona 10.30 0.30* 3DPlatja d’Aro 8.15 3D

Girona 6.30 8.30 10.30 0.30*

Girona 4.00 6.15 8.30 10.45Platja d’Aro 7.45

Girona 4.00 6.10Platja d’Aro 6.00

* Sessions golfes només els divendres i els dissabtes El dia 23 de juny –Revetlla de Sant Joan– no comença cap sessió més tard de les 8.30 h.

Pàrquing gratuït • Telèfon 24 hores: GIRONA 972.207.152 - PLATJA D’ARO 972.826.697 • Venda d’entrades per Internet: www.cinesocar.com

www.ocine.es

GIRONA • PLATJA D’ARO

06LLIBRES AccentsDIVENDRES, 18 DE JUNY DE 2010 | Diari de Girona

Una fórmula que et canviarà la vidaT’has plantejat mai quines

conseqüències tindran les decisions queprenguis ara al cap de deu minuts, deumesos i deu anys? Amb 10.10.10, traduït amés de vint idiomes, la periodista SuxyWelch ajudarà els lectors a crear-se una vidanova i feliç. Un secret que per fi arriba aCatalunya i que ja ha canviat la vida demilers de nord-americans.| DdG

�

SUZY WELCH

10.10.10ARA LLIBRES, 238 PÀGINES

Memòries d’un temps que ja no hi ésLa història familiar de Maria Dolors

Salat, pertanyent a la darrera generacióamb una memòria de la Guerra Civil, és unretrat de la burgesia barcelonina del finaldel segle XIX i la primera meitat del XX. Totaquest món, avui desaparegut, protago -nitza la crònica de la generació dels que novan exiliar-se i que va estar privada de capmena d’obertura al món.| DdG

�

MARIA D. SALATPuntes i organdíVIENA, 157 PÀGINES

Un llibre important per als nostres tempsSara i Dara són dos joves estudiants que

es troben per primer cop en una biblioteca iviuen la seva relació a través dels llibres queintercanvien. Marcant certes paraules a lespàgines d’El petit príncep, La insosteniblelleugeresa de l’ésser o d’alguns dels millorspoemes eròtics de la tradició persa, ells vanteixint una nova i estranya intimitat.| DdG

�

SHAHRIAR MANDAPOURUna historia iraní de amor y censuraLUMEN, 381 PÀGINES

La vida vista com el joc de l’ocaAlgú tira els daus i mou fitxa. Aquesta

fitxa som nosaltres: la verda, la blava, lagroga o la vermella. Pensem, ingenus, queens movem lliurement sobre aquest taulerque anomenem vida, trajecte vital onarració autobiogràfica. Aquesta novel·larevisita, a la seva manera, el joc de l’oca:d’atur en atur i tiro perquè em toca.| DdG

�

FERNANDO SAN BASILIOMi gran novela sobre La VaguadaCABALLO DE TROYA, 134 PÀGINESEl sacerdot que ha canviat la vida

sexual dels polonesosKnotz desgrana consells pràctics –i teo -

lògics– a les parelles que vulguin posar salsaa la seva vida se xual. El sexe en el matr imo -ni no hauria de ser avorrit: al contrari, és unacosa santa –i una santa cosa– i hauriad’estar carregat de fantasia. Knotz es basaen la seva experiència com a acompanyantespiritual de moltes parelles.| DdG

�

KSAWERY KNOTZSexe com Déu manaARA LLIBRES, 240 PÀGINES

Una selecció de relats de Marcelo LilloEn aquest recull de relats, la meitat

inèdits a Espanya, es conten les històriesquotidianes d’un grapat de personatgesatrapats en rutines marcades per lasordidesa i el desencís. Amb un estil dur,lacònic i rotund, Lillo ha escrit aquesteshistòries mínimes sobre les petitesfractures quotidianes dels qui són feliços«de tant en tant, com tothom».| DdG

�

MARCELLO LILLOCazadoresMONDADORI, 226 PÀGINES

FICC

IÓ E

N C

ATA

LÀ 1�Tot el quepodríem haverestat tu i jo sino fóssim ...ALBERT ESPINOSAROSA DEL VENTS

2�la última nit aTwisted RiverJOHN IRVINGEDICIONS 62

3�MaletesperdudesJORDI PUNTÍEMPÚRIES

4�Contra el vent del NordDANIEL GLATTAUTERLA CAMPANA

5�Diga’m qui sócJÚLIA NAVARROROSA DELS VENTS

NO

-FIC

CIÓ

CAT

ALÀ

1�La màscara del rei ArturPILAR RAHOLAMAGRANA

2�Els secrets del BarçaLLUÍS CANUTCOLUMNA

3�El viatge alpoder de lamentEDUARD PUNSETCOLUMNA

4 �Després detocar fonsJOAN MAJÓLA MAGRANA

LA CONFECCIÓ D’AQUEST LLISTAT HA ESTAT POSSIBLE GRÀCIES A LA COL·LABORACIÓ DE LA LLIBRERIA GELI DE GIRONA

Els més venuts

UN VIATGE PER LA TRANSFORMACIÓ DE LA LECTURA EN L’OBJECTE CONEGUT COM A LLIBRE,I EN LES INCÒGNITES DE FUTUR SOBRE EL FORMAT, GAIREBÉ MÀGIC

ROMÁNGUBERN

Metamorfosisde la lectura

ANAGRAMA, 138 PÀGINES.

El catedràtic de ComunicacióAudiovisual de l’Autònoma deBarcelona, Roman Gubern(Barcelona, ), especialitzat enanàlisis de cinema i el món de laimatge, ha confegit un assaigbrillant sobre les transformacionsdel llibre fins esdevenir l’objectecultural que més ha transformat elnostre pensament, i la nostrasocietat.

Gubern aconsegueix un dels seusdarrers assaigs més interessants per laclaredat de les dades exposades, que fu-gen de l’excessiva teorització, un malcomú en el divulgador universitari; perl’amenitat amb què exposa l’evolució dela lectura i el fet cultural que l’envolta, iper l’estimació que desprèn pel món delllibre.

L’autor exposa, en síntesi, que la cons-titució de l’home com animal cultural velligada, directament, al procés de for-mació del llibre. Des de les narrativesorals antigues, que esdevenen narracionsescrites com La llegenda de Gilgamesho l’Odissea. No de bades en un contextsociocultural concret, el primer llibre im-près a Europa és la Bíblia, amb ex-emplars. I obre un debat sobre si el fetque el lector pugui tenir un sol llibre, enlloc de fer lectura compartida, pot fer ques’aïlli del món que l’envolta. Un debat quetenim en l’actualitat sobre l’impacted’Internet a les nostres vides. El primerllibre amb il·lustracions, aconseguintun «efecte finestra», s’imprimeix a l’ac-tual Alemanya el . La impremta ater-

ra a la Península el , a Segòvia. I desdel primer moment, en aquest entorncristià, caldrà el plàcet de l’Església pera la impressió. El famós nihil obstat. Unainquisició cultural «a cuyo pozo deazufre fueron a parar Descartes, La Fon-taine, Montesquieu, Copérnico, Kepler,Balzac, Zola, Pascal, Spinoza, Kant» a la

pàgina . És a dir, el pensament moderni transformador al complet.

Veiem el canvi de suports. Del papiral pergamí. Fins a principis del segle XVIno s’arriben a tirades de exemplars.L’autor es planteja si la literatura varia enqualitat amb el canvi de suport. I natu-ralment, Cervantes, Rimbaud o Kafka no

millorarien pel fet d’haver posseït unamàquina d’escriure, però sí la seva difusiói l’arribada a un públic lector més am-pli. Sobre Internet: «es, literalmente,un vertedero democrático de informa-ció desjerarquizada, que recibe en igu-aldad de condiciones los textos de los sa-bios y los textos de los tontes», a la pà-gina . Eco opinava que era una lli-breria desordenada. Gubern afegeixque amb l’arribada dels buscadors po-tents com Yahoo () i Google (),això millora. També parla de la Wikipe-dia, i el fet de les seves llacunes, que hapatit, i debats entre els confegidors del’enciclopèdia d’Internet.

Sobre el concepte de l’e-book, alertaque les llibreries són l’esglaó més dèbil.Tot i que creu que aquesta tecnologia nos’imposaria totalment en l’antiga ge-neració, per condicions evidents, ell hoqualifica de «brecha digital» (pàg. ).A la pàgina següent, aposta: «durantemucho tiempo coexistirán el libro en pa-pel y el libro electrónico». Per què? El lli-bre en paper posseeix un element fetit-xista que la tecnologia no té. El llibre tra-dicional compta amb elements potentscom una portada diferenciada, no depènd’una font d’energia o d’una posicióconcreta per ser llegit. Es pot dur aqualsevol lloc, sigui una piscina o un avió,on no deixen tenir engegats enginyselectrònics. El còdex i el rotlle van co-existir al llarg de segles. I eren, en defi-nitiva, dos tipus de suport per facilitar lalectura. Sigui com sigui, l’autor ens haconvidat a un viatge apassionant per l’ob-jecte cultural que més ha transformat lanostra societat: el llibre.

MOISÈS DE PABLO

Un amic que no ens deixa

Roman Gubern (Barcelona, 1934).

DIARI DE GIRONA

LLIBRES 07AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 18 DE JUNY DE 2010

Premi Cévennes a la millor novel·la europea de 2007

Hi havia una vegada el carrer Katalin,amb les seves cases amb vistes al Danubi iel seu jardí comunitari; un lloc on Bálint, Irén,Blanka i Henriett passen la seva infànciaentre innocents jocs. Amb el pas del temps,l’amistat entre els quatre dóna pas a l’amor iles noies s’enamoren, cadascuna a la sevamanera, de Bálint, l’únic noi del grup.| DdG

�

MAGDA SZABÓCalle KatalinMONDADORI, 192 PÀGINES

En el 150 aniversari del seu naixementUna antologia que recull alguns dels po e -

mes i textos més representatius del primerpoeta clàssic del segle XX. Joan Maragall haestat reconegut especialment per la seva fa -ceta com a poeta, de fet, el seu ideari esconeix com Teoria de la paraula viva, però enaquesta obra també trobarem alguns tex tosen prosa més representatius de l’autor i delseu compromís amb el país i la societat.| DdG

�

JOAN MARAGALLPoemes i elogisBROMERA, 239 PÀGINES

La segona part de la trilogia «Las gran-des familias»

Druon continua passant comptes a lasocietat francesa de la Tercera Repú blica. Enaquesta segona entrega, assistim a ladebacle de les velles fortunes amassadesdurant el segle XIX i a la decadència d’unavella aristocràcia que és a punt de desa -parèixer, així com a l’ascens de la burgesiaque ha prosperat a l’ombra del poder.| DdG

�

MAURICE DRUONLa caída de los cuerposLIBROS DEL ASTEROIDE, 341 PÀGINES

Una obra magna de la literatura actualLa tripulació de l’Inconvenience, els Amics

de l’Aventura, sobrevola mar i terra en unanova missió secreta a finals del segle XIX.Però... A contrallum és una novel·la èpica?Un llibre de ciència-ficció? Un drama bèl·lic?Un exponent de la cultura pop? Una històriad’anarquistes americans? Una narració oní -rica? Un pamflet ecologista? Un acudit llar -guíssim? Una al·legoria del món actual?| DdG

�

THOMAS PYNCHONA contrallumAMSTERDAM, 1.205 PÀGINES

Les claus per descobrir les empremtesque ha deixat la història en l’art

Tot i que sembli que els fils amb què esteixeix la nostra jhistòria siguin del totinvisibles, moltes obres d’art reflecteixenl’intent del seu creador de capturar en el seullenç precisament aquells moments que esvan convertir en història. Aquest volumproposa mirar les obres d’art des d’unaperspectiva històrica única i irrepetible.| DdG

�

B. SCHWETJE / F. FEBBRAROCómo leer la historia en el arteELECTA, 392 PÀGINES

Potser una de les més inoblidables detota la narrativa victoriana

La història d’una jove provinciana de quis’enamoren dos homes de caràcter anta gò nic:un comerciant i un arponer. Cert secret forjaràel destí dels tres protagonistes, les vi des delsquals coneixeran massa tard el pe ne diment ila redempció. Los amores de Syl via transcorreen un poble portuari an glès del s. XVIII durantles guerres napolèoniques.| DdG

�

ELIZABETH GASKELLLos amores de SylviaMONDADORI, 602 PÀGINES

5�Aturem la crisiARCADIOLIVERESANGLE

FICC

IÓ C

AST

ELLÀ

1�ConspiraciónOctopusDANIEL ESTULINEDICIONES B

2�El tiempo entre costurasMARA DUEÑASTEMAS DE HOY

3�Rosas sinespinasNORA ROBERTSPLAZA&JANÉS

4�El asedioARTURO PÉREZREVERTEALFAGUARA

5�La sal de la vidaANNA GAVALDASEIX BARRAL

NO

-FIC

CIÓ

CA

STEL

LÀ 1�Mil millones de mejillonesFERNANDO TRIAS DE BESTEMAS DE HOY

2�El palestinoANTONIO SALASTEMAS DE HOY

3�El viaje al poderde la menteEDUARDO PUNSETDESTINO

4�El crash del2010SANTIAGO NIÑOBECERRALIBROS DEL LINCE

5�Los añosdivinnosORIOL REGÀSDESTINO

L’aura que envolta la figura deRubem Fonseca es confon sovintamb els personatges i els temes dela seva narrativa. Misantropia, lavoluntat de mantenir-se al margede la premsa, el fet d’haver sigutpolicia abans de dedicar-se a laliteratura –no va publicar fins alstrenta-vuit anys–, i la reacció que vaproduir l’aparició dels seus escritsen una societat poc propensa a lesveritats incòmodes –fins al punt dela confiscació de l’edició per partdel govern– no han fet sinócontribuir a augmentar-ne lallegenda.

Més enllà d’això, però, Fonseca és undels imprescindibles de la narrativa deles últimes dècades, i un dels grans re-novadors de la literatura brasilera con-temporània. Els relats que integren Elcobrador en són una bona mostra:una excel·lent col·lecció de peces lite-ràries que, trenta-un anys després de lapublicació original, continua manteninttota la força. Narracions que tracen unretrat descarnat de la societat con-temporània, que s’hi mostra violenta,cínica i desequilibrada; de la frustracióde la vida quotidiana en una societatque despersonalitza l’individu, el de-grada, l’aliena. Un viatge per les clave-gueres de l’ésser humà actual que fa vi-sibles els racons que sovint preferimignorar.

La sordidesa és el nexe d’unes nar-racions que habiten un univers de vio-lència, corrupció, perversió i margina-litat, en el sentit literal de la paraula: el

de tot allò que viu als marges de l’e-dulcorada imatge oficial. Pedòfils, adúl-ters, assassins, xantatgistes, traficants;també el costat obscur de famílies ri-ques i influents; i ancians, i malalts. Po-dríem titllar-ho de narrativa negra,perquè alguns dels contes són minia-tures de la novel·la de gènere, amb de-tectius que semblen predestinats a en-carnar-ne tota una saga —el genialMandrake, per exemple. Però, tambéperquè, sigui quin sigui el tema i els pro-tagonistes del relat, semblen estrets de—o destinats a— la crònica negra delsperiòdics. I, tanmateix, seria un error re-duir Fonseca únicament a un autor de

gènere policíac. Estaríem obviant quel’ús d’alguns tòpics heretats d’aquellanarrativa no deixa de ser una eina; se-gurament, la millor possible per abor-dar el retrat crític i despullat del submónd’aquesta societat del benestar, i posar-nos-en al davant la cara més fosca. Unstòpics, a més, que l’autor manipula i de-forma fins a aconseguir un resultatque no deixa de ser una paròdia delpropi gènere.

La brevetat, la precisió i l’agilitat sónels trets distintius de l’estil Fonseca: pa-raules que tallen com una navalla, i unaprosa directa com una fuetada, des-carnada i no exempta d’un cert humor

PERE CALONGE

negre. Imperceptiblement, l’acció se si-tua a la vora mateix de l’abisme, es ten-sa al màxim, i creix la sensació d’un im-minent desenllaç tràgic. És la violèncialatent que alimenta les accions de l’es-trafolària galeria de personatges quepoblen els relats; uns personatges que,entre altres coses, tenen en comú l’in-dividualisme. D’una manera o d’una al-tra, s’enfronten en solitari al món: bé si-gui perseguint una persona per tot l’A-mazones —Trobada a l’Amazones—,revoltant-se contra l’ordre absurd d’unasil d’ancians —Onze de Maig—, pro-vant de revertir l’atzar que habitualmentli és contrari —El joc del mort—, com-pensant les injustícies de la societat engeneral —El cobrador— o d’algunmembre concret —Dinar a la munta-nya el diumenge de Carnaval—, etc. I,en general, qüestionant institucions ve-nerables, d’aquelles que es considerenimprescindibles per al bon funciona-ment social.

L’ús de narradors interns en prime-ra persona contribueix a eliminar qual-sevol temptació d’omnisciència; demirada des de fora que pogués ser in-terpretada com a mirada des de dalt i,doncs, com a moral. És el personatgequi ens conta la seua pròpia història,amb tots els filtres i restriccions queaquesta tria comporta, amb la màximasubjectivitat; i, molt sovint, amb les dis-torsions de la malaltia, de l’odi o de l’au-tojustificació. La seva és, doncs, una crí-tica mordaç i implacable del fals pro-grés contemporani que s’orquestraúnicament pel mecanisme del retrat.L’autor desapareix; no hi ha valoració,ni encara menys el mínim rastre de po-sicionament o de maniqueisme. Elsseus contes van plens d’actituds obs-cenes, corruptes, extravagants i gro-tesques, però en cap moment no hi haun judici moral al respecte. Mostrar l’al-tra cara, i fer-ho amb la mestria que hofa el brasiler, és suficient. Literatura sub-versiva, però en tant que la mateixa re-alitat és subversiva. Gran literaturad’un gran cínic.

RUBEMFONSECA

El cobrador

TRADUCCIÓ DE JOSEPDOMÈNECH PONSATÍ

LABREU EDICIONS,BARCELONA, 2010

Cròniques de la sordidesaRUBEM FONSECA (MINAS GERAIS, 1925) ÉS UN AUTOR DE CULTE PER A UNA EXTENSA MINORIA. LASEVA LITERATURA CONSTITUEIX UN RETRAT AMORAL I CÍNIC DE LA SOCIETAT CONTEMPORÀNIA I DELES SEVES VÍCTIMES, A MÉS D’UNA MOSTRA DE LA MILLOR NARRATIVA CONTEMPORÀNIA

Rubem Fonseca (Minas Gerais, Brasil, 1925).

DIARI DE GIRONA

08MÚSICA AccentsDIVENDRES, 18 DE JUNY DE 2010 | Diari de Girona

EXPERIMENTALNit SónarAUDITORI (GIRONA)

� Dissabte 19, 21 h. � 10 €.El Festival Internacional de Música

Avançada i Art Multimèdia Sonaraterra a l’Auditori de Girona com unaautèntica declaració d’intencionsartístiques. Ho farà dissabte de la màde Tristan Perich, artista multimè-dia de Nova York, que presentarà lapeça Active Field amb el grup ins-trumental BCN . Per la sevabanda, Guillamino portarà una deles seves produccions, beats dehip-hop i de cançó clàssica.

ART EMERGENTEl Gat BornaixMONESTIR ROMÀNIC (ST. MIQUEL DE CRUÏLLES)

Vermut i espectacle (La Dolce VitaCuchara de Palo) � Dissabte 19,12 h. Concert Bikimel, Els Nens Eutrò-fics, 4t 1a � Dissabte 19, 19 h. �5 €.

El Gat Bornaix torna a l’Empordàen la seva segona edició. Es tractas’un petit festival dedicat a la crea-

ció emergent, apostant especial-ment per la música. Enguany comp-tarà amb la presència de tres grupsque aportaran sorpresa i emoció aparts iguals. Es tracta de la cantau-tora sabadellenca Bikimel, el com-bo poètico-musical Els Nens Eu-tròfics, capitanejat per Josep Pe-drals, i també les melodies càlides iintimistes dels ta.

La novetat d’enguany és un es-pectacle-vermut amb la companyiabisbalenca La Dolça Vita i el seu es-pectacle Cuchara de palo.

EL FESTIVAL DE LA VEU(a)phònicaDIVERSOS ESCENARIS (BANYOLES)

� Dijous 24, divendres 25, dissab-te 26, diumenge 27. � Gratuït (ex-cepte alguns concerts).

Torna l’(a)phònica, el Festival dela Veu de Banyoles, que de nou, enla seva setena edició, presenta unaprogramació variada i per a tots elspúblics, amb la veu com a protago-nista. Quatre dies intensos amb actuacions i una desena d’activitats,

que ompliran Banyoles amb pro-postes com Christina Rosenvinge,Martirio, Daniel Higiénico, MaikaMakovski, Maria Coma o El Petit deCal Eril, entre molts d’altres.

INDIEPopArbDIVERSOS ESCENARIS (ARBÚCIES)

� Divendres 25, dissabte 26. �30-35 € (dv) / 35-40 € (dis) / 45-50€ (abonament).

La sisena edició del festival d’Ar-búcies ja està en el compte enrere.Les exptectatives és superar de llargel nombre d’assitents de l’any passat.Aquests podran veure les actua-cions de Rosa Luxemburg, Els Amicsde les Arts, Joan Colomo, Delafé y lasFlores Azules, Tarántula, Standstill,Dorian, Mendetz, Els Surfing Sirles,Miqui Puig DJ, Roger Mas, The Pin-ker Tones, Sanosex, Mujeres i Mis-hima, entre d’altres.

A més, el popArb presentauna producció pròpia molt especial:la unió del nord-americà Will John-son i la formació catalana Anímic.

Festivals(capítol II)

EN LA SETMANAQUE COMENÇAOFICIALMENT L’ESTIU,ELS FESTIVALS ESREPRODUEIXENMÀGICAMENT

�

INTERNETNeix Doitter, una plataforma digital per a bandes novells

Doitter (www.doitter.es) és unaplataforma digital al voltant de laindústria musical que ofereix aqualsevol artista o grup establert al’Estat espanyol sense contractediscogràfic totes les eines i serveisnecessaris per a la difusió i comer-cialització de les seves cançons oàlbums en diversos formats i a tra-vés de multitud de canals. És tam-bé un portal de continguts informa-tius multimèdia relacionats amb elsector, notícies rellevants i oportu-nitats, organitzat com un bloc. Doit-ter suposa igualment una guia percomençar o aprofundir en les laborsd’edició, management o publishing,així com també ofereix una agendade contactes professionals. En defi-nitiva, un web en el qual l’artistanovell pot trobar solucions i oportu-nitats per posar en marxa el seuprojecte, augmentar el seu conei-xement sobre el sector i gaudir delsserveis i productes que Doitterposa al seu abast.

Quitoca: la nova agenda de l’escena under-ground a Catalunya

L’associació Soroll de Vidreresha inaugurat aquesta setmana elweb/bloc Quitoca.com(quitoca.com/concerts), que preténconvertir-se en un portal de refe-rència per anunciar tot allò referentamb l'independència i l'under-ground musical en territori català.

ApuntsDIARI DE GIRONA

La cantautora Christina Rosenvinge i Will Johnson, dues de les apostes de l’(a)phònica i el popArb.

El web «quitoca.com».

DIARI DE GIRONA

Dijous 24 de junyAnna Roig i L’ombre... Ateneu (19 h)Mercedes Peón Mirador Joan P. (21 h)At Versaris i Asstrio La Muralla (22.30 h)Divendres 25 de junyJ.U.L.A.I. Plaça Teatre (19.30 h)Christina Rosenvinge Ateneu (23 h)Martirio La Muralla (24 h)Dissabte 26 de junySmoking Bambino Mon. S. Esteve (19.30 h)Earth Angels Plaça Teatre (20.45 h)Ens hi ha portat... Teatre Municipal (22 h)El Petit de Cal Eril La Muralla (23 h)Beatmac La Muralla (00.30 h)Maika Makovski La Muralla (01.15 h)Diumenge 27 de junyL’exageració de la veu... S. M. Turers (13 h)Jordi Domènech Mon. Sant Esteve (17.15 h)El Trio Chikiboom Plaça Teatre (18.30 h)Daniel Higiénico Ateneu (19.30 h)Maria Coma La Muralla (21.30 h)

(A)PHÒNICA

Divendres 25 de juny (Envelat)Rosa Luxemburg 21.30 hJoan Colomo 22.50 hTarántula 00.20 hDorian 01.50 hDivendres 25 de juny (Montsoriu)Els Amics de les Arts 22.10 hDelafé y las Flores Azules 23.30 hStandstill 01 hMendetz 02.40 hDivendres 25 de juny (Barrock)Beat Beat! 03 hDivendres 25 de juny (Obi)Els Surfing Sirles + Bankrobber Gang DJs 03 hDissabte 26 de juny (Piscines)Bradien / Txarli Brown + X.Ciurans 12 hDissabte 26 de juny (Gorg Nou)Aias 17 hFred i Son 17.55 hVery Pomelo 18.50 hDissabte 26 de juny (Can Torres)Maria Rodés 19.45 hDissabte 26 de juny (Montsoriu)Roger Mas 21.25 hSanjosex 23 hMishima 00.50 hThe Pinker Tones 02.20 hEneida Fever DJ + DJ Miqui Puig 03.10 hDissabte 26 de juny (Envelat)La Brigada 22.20 hWill Johnson + Animic 23.50 hMujeres 01.40 h

POPARB

FLOBYENTRENOSALTRESFloby, el cantant mésfamós de Burkina Faso,dóna suport i promouamb un concert elprograma solidari del'hostal Empúries

L’HOSTALEn el 1908 apareix la primera construcció originària del’hostal Empúries actual, llavors un restaurant anomenatVila Teresita, al mateix temps que s’emprenien les tas-ques de recuperació arqueològica del jaciment dirigidesper Puig i Cadafalch. Arran d’aquests fets històrics l’hos-tal s’ha convertit en un referent dels inicis del turisme enaquest territori fins i tot abans de ser denominat CostaBrava. Des de fa uns anys l’hostal està treballant per con-vertir-se en un referent d’un nou model de turisme basaten la responsabilitat social i ecològica.

PROGRAMA SOLIDARIEntre molts aspectes de la nostra actuació, el ProgramaSolidari que desenvolupem ocupa un lloc destacat i s’haconvertit en una qüestió de coherència amb la nostra ac-titud de responsabilitat social. La millor garantia de lesnostres accions és el fet en si que no les escometremúnicament pels nostres clients, sinó principalment per no-saltres mateixos. Tot comença per un compromís perso-nal. Amb el nostre programa 1=2, cada vegada que unclient decideix realitzar una determinada aportació eco-nòmica, hostal Empúries es compromet a aportar la ma-teixa quantitat i un comitè solidari format per l’equip humàde l’hostal, que ha decidit aportar un percentatge men-sualde el seu sou, al costat d’un director del programa

amb experiència en cooperació i desenvolupament s’o-cupen del seguiment i comunicació del programa.

BURKINA FASO: UN PROJECTE MOLT ESPECIALBurkina Faso és tristament reconegut com el segon paísmés pobre del món. La taxa d’escolarització a penesarriba el 3% i els seus nivells socioeconòmics comparatsreflecteixen un enorme desequilibri respecte als del nos-tre entorn. Aquesta situació unida a la procedència d’al-guns dels nostres companys, ens inspira el desig departicipar en la millora de la seva situació socio-cultural.De la mà de la fundació Laafi, treballem per a la cons-trucció d’un campus cultural públic, biblioteca, sales d’in-formàtica polivalents i d’assaig, teatre, pista d’esports, itambé una escola per a 200 nens amb un pla de nutriciói sanitat.

FLOBY ENTRE NOSALTRESUna mostra del reconeixement social que aquesta ac-tuació està despertant a Burkina Faso ha estat el com-promís del cantant referent del país, Floby, que haacceptat la nostra invitació i estarà al costat de nosaltresdissabte que ve, dia 19 de juny, a les 20.30 h a la terrassade l’hostal Empuries, per fer un concert solidari, amb la fi-nalitat de donar a conèixer el nostre programa i incre-mentar la captació de fons.

DIA DE LA MÚSICASONS PER LA CIUTAT

Diversos espais (Girona). � Dilluns 21, 17 h. Amb motiu del Dia Internacional de la Música, els artis-

tes surten perquè la música se senti pels carrers i placesdel centre de la ciutat. Artistes joves i grans, coneguts idesconeguts, professionals i amateurs... compartiran ambels gironins tot el seu talent musical. L’Auditori serà undels escenaris principals, on es podrà gaudir de set horesde música en directe: pop, rock, corals, música de cambra,jazz, acústics i molt més per celebrar el Dia Internacionalde la Música. | DdG

DANSANOU ESPIRAL PRESENTA ELS SEUS ALUMNES

La Mirona (Salt). � Dissabte 19, 21 h. � 5 €.La Mirona acull una nit eclèctica i especial amb coreo-

grafies de dansa contemporània, flamenc, dansa oriental,hip-hop, breakdance, capoeira, tango argentí o percussióafricana. Els alumnes del Nou Espiral ens oferiran unamostra de tot el que han estat preparant durant aquestcurs. | DdG

ROCKTHE CAPCOTS, ARA A L’ESTARTIT

Mariscal (L’Estartit). � Diumenge 20, 22.30 h. � Entrada lliure.

D'aquí poc tothom parlarà de The Capcots. Una novabanda gironina que renova l’escena musical de la ciutat.Recuperant l'esperit de la «movida madrileña» dels anys80, The Capcots sonen joves, frescos, incòmodes i irreve-rents, molt propers a bandes de referència com DerribosArias, Tequila, Siniestro Total... De moment, però, noméstenen gravades les cinc cançons que hi ha penjades alseu myspace (www.myspace.com/thecapcots). | DdG

NOU DISCPRESENTACIONS DEL «SALT THE MÚSICS»

La Mirona (Salt). � Divendres 25 i dissabte 26,22.30 h. � 5 euros (per dia).

Setena edició del concurs Salt The Músics, que des del'any 2002 i engegat per l'Àrea de Joventut de l'Ajunta-ment de Salt té com a principal objectiu promocionar elsgrups de música novells del municipi de Salt. En el primerdia de presentació, actuaran New Future (Reggaeton),Guerrilla GRN (Hip-Hop), Pronóstico Reservado (Hip-hop)i Tumbao (Música Llatina). Dissabte serà el torn de Slain(Rock), Pon el Aire (Indie Pop), Tan de Bo (Rock Català),Aruna (Rock) i dels guanyadors de 2010, Free Taxis (Me-tal Fusió). | DdG

�

�

�

�

Escenaris

MÚSICA 09AccentsDIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 18 DE JUNY DE 2010

Broken Social Scene «FORGIVENESS ROCK RECORD» (CITY SLANG / COOP) �����Malgrat tots els projectes que apadrinen, la gestió del seu segell i les aventures paral·leles de molts

dels seus membres, Broken Social Scene segueixen vius. Forgiveness rock record demostra que KevinDrew i Brendan Canning, els pares de la critaura, no han perdut gens d’olfacte. Més enllà de l’enlluer-nant nòmina de convidats (components de Metric, Tortoise, Pavement, The Sea And Cake) i de la seva ri-quesa estilística, el disc mostra una sòlida cohesió, una versatilitat prodigiosa i un bon gust inaudit pera les melodies i els arranjaments. (INDIE ROCK) | E.G.

�

StandstillADELANTE

BONAPARTEBUENA SUERTE / PIAS SPAIN

�����

Vinicio Capossela «THE STORY-FACED MAN» (NONESUCH / WARNER) �����És una gran figura a Itàlia, però el públic anglosaxó encara desconeix el seu treball. El recopilatori

The story-faced man pretén subsanar el problema reunint algunes de les millors cançons d’una carrerainiciada el 1990 i que ha situat Vinicio Capossela en algun lloc intermig entre Tom Waits i Renato Caro-sone. Cançó mediterrània, polka, vals, aires de cabaret decadent i tradició folk posada al dia es donencita en un repertori que, a nivell conceptual, es mou en les mateixes coordenades que el del nostre Mi-quel Gil. (CANÇÓ D’AUTOR) | E.G.

�

Joanna Newsom «HAVE ONE ON ME» (DRAG CITY / ¡POP STOCK!) �����L’arpista de veu prodigiosa que va enlluernar amb Ys (2006), el seu segon àlbum, torna amb un disc

triple (però assumible: divuit cançons en total) en el qual aquesta vegada desplega tot el seu talentsense necessitat de col·laboradors de llampec (només es manté Jim O’Rourke a les mescles). Els sobre-naturals arranjaments de corda i les melodies d’atmosfera pastoral tornen a col·locar Joanna Newsom al’estreta frontera entre el folk extravagant i la new age, però a diferència del que passa amb CocoRosie,aquí hi ha material compositiu de molts quirats. (FOLK) | E.G.

�

El viatge continua

Fa ja algun temps que Standstill només compiteixen amb si mateixos i que funcionen ambparàmetres diferents als de la resta de bandes de l’Estat. Amb més o menys encert, han sabutevolucionar des d’uns començaments post-hardcore i en anglès cap a un rock en castellà iemocional (que no emo) que semblava haver assolit la seva màxima expressió (no nomésmusical: també de gestió) a Vivalaguerra, l’espectacle de presentació del qual també s’allunyavadels cànons habituals. Entestats en seguir plantejant-se reptes, Enric Montefusco i els seuscompanys de viatge busquen una nova experiència amb Adelante Bonaparte, àlbum dividit entres Ep’s que corresponen a tres fases més en l’existència del personatge protagonista de lescançons. Musicalment, és conseqüència directa del seu anterior treball i les atmosferesmantenen els ecos dels Radiohead menys acomodaticis. Com a concepte, marca una nova fita enles ambicions del grup, que es resol de manera convincent la part sonora (composició,arranjaments), però de manera un xic ingènua quant als textos. (ROCK CONCEPTUAL) | E. G.

�

����� INDISPENSABLE

���� NOTABLE

���RECOMANABLE

��FLUIX

�PRESCINDIBLE

DISCOS

DESPRÉS DE L’EXITÓS «VIVALAGUERRA», EL GRUP CATALÀ PUBLICA UN TREBALL DIVIDITEN TRES PARTS QUE MARCA EL CIM DE LES SEVES ELEVADES AMBICIONS ARTÍSTIQUES

10ART AccentsDIVENDRES, 18 DE JUNY 2010 | Diari de Girona

COL·LECTIVAGaleria d’Art Joan Plane-

llas, Tossa de Mar. Sant Pere,10. � Del 5 al 30 de juny. Dedimarts a diumenge d’11,30 a13,30h i de 18 a 21h.

�

És la cita de l’art, a nivell pri-vat, que cada estiu ens reservaTossa de Mar: a la Galeria d’ArtJoan Planellas hi passen artistesque comparteixen un alt nivellde qualitat sense per això dei-xar de tenir una presència im-portant en els circuits comer-cials de l’art. La selecció feta peraquesta primera exposiciócol·lectiva així ho certifica: JordiAmagat, Antoni Amat, Bonaven-tura Ansón, Francesc Daranas,Fernandez Rico, Narcis Gironell,Lluís Ivern i Xevi Vilaró comple-ten aquest grup heterodoxperò, com dèiem, unit en la sevaqualitat. | E. CAMPS

JOAN VILAJOANAGaleria Giart, Girona. Ram-

bla de la LLibertat, 34 � Del21 de maig al 30 de juny.De dimarts a dissabte d’11 a 13i de 17 a 20,30h.

�

A Joan Vilajoana sembla nopreocupar-li en absolut passard’un cert tipus d’abstracció geo-mètrica a una forma de figura-ció que, per descomptat, trobaels reus referents en estatsmentals més que no pas físics:allò que compta segueix essentun tipus de procediment artísticque troba en el sediment de pa-per una fèrtil metàfora que fun-ciona per directa oposició a lavelocitat enfebrada que marcala realitat contemporània. Expo-sa una àmplia selecció dels seusdarrers treballs a la cèntrica ga-leria Giart de Girona fins a finalsde juny. | E. CAMPS

JAVIER GARCÉSEspai d’Art Km7, Saus-Ca-

mallera. Ctra. d’Orriols a l’Esca-la, Km7. � Fins al 30 de juny.De divendres a diumenge de 19a 21h. (cita: 630916584)

�

L’heterogènia selecció de tre-balls realitzada per aquestamostra del Museu de l’Empordàde Figueres –tot són adquisi-cions recents que no han estatexposades– resta unificada grà-cies a la qualitat mitjana de lespropostes d’autors com Wolf-gang Berus, Rosa Brugat, An-drés Bülmann, Yamandú Canosa,Patricia Dauder, Dora Garcia, Al-bert Gusi, Anna Marín, GustavoMarrone, Antoni Miralda, Jac-ques Moran, Mabel Palacín, GinoRubert, Enric Ruiz Geli, EstelaSáez, Manuel Saiz i Dario Urzay.| E. CAMPS

Des de la simplicitat d’un ma-terial com són els llapis de co-lors, Javier garcés torna a obrir-nos móns extremadament pro-pers però sovint ignorats. Ho vaescriure Maria LLuïsa Borràs arafa tres anys a propòsit de l’ar-tista: «Amb extraordinària sen-sibilitat i tota senzillesa, XavierGarcés , a més d'haver aconse-guit crear un món propi i un es-til que el defineix de manera in-confusible, fa de les coses mésinsignificants i quotidianes ma-tèria estètica. Res no és mesquíni cap hora és isarda, va escriu-re Salvat Papasseit, el poeta».Exposa una àmplia selecció detreballs a l’Espai d’Art Km7 | E.

CAMPS

COL·LECTIVAMuseu de l’Empordà, Fi-

gueres. Rambla, 2. � De l’1de maig al 10 de juliol. De di-marts a dissabte d’11 a 19h.Festius d’11 a 14h.

�

Enric Ansesa fa temps queintenta sintetitzar a les sevesobres elements aparentmentirreconciliables com són lamemòria personal i històrica,la crítica social o l’exerciciplàstic i cal·ligràfic proper aldivertiment formal: el seuprojecte artístic (dilatat i im-portant per entendre l’esde-venir de l’art a casa nostra) nonomés no és solipsista sinóque, per descomptat, troba elseu sentit en la convivènciade dinàmiques centríptetes icentrífugues, en el diàleg ambel món i la matèria que el su-porta. L’exposició que actualment espot veure a La Galeria presen-

ta... de Girona suposa unaocasió immillorable per conè-xer de primera mà totes lesversions que Ansesa ofereixd’ell mateix: des de lainstal·lació amb forta càrregasimbòlica, passant pel gestgràfic més minimalista, fins alrelat èpic traduit en grans su-perfícies que tenen semprel’aparença d’una constel·lacióon els estels són continentsde signes atàvics que eltemps ja no pot desgastar. Endarrera instància, la mostraofereix també una altra possi-bilitat: començar a pensar An-sesa més enllà del tòpic quel’associa al negre entès com aabsència de color i començara pensar-lo en clau pictòrica,és a dir, que el seu negre és lasuma de tots els colors i detotes les possibilitats, de to-tes les històries, passadesperò també futures. | E. CAMPS

ANSESAGaleia, Presenta.., Giro-

na. Carrer del Nord, 13. �Del 14 de maig al 26 dejuny. De dimarts a diumenged’11 a 14h i de 17 a 20 h.

�

EL MUSEU DE L’EMPORDÀ DE FIGUERES REVISA LA REALITAT DE LA INSTITUCIÓ MUSEOLÒGICA A TRAVÉS DE LA MIRADA DELS ARTISTES.PEREJAUME, EULÀLIA VALLDOSERA O JAUME PITARCH SÓN ALGUNS DELS AUTORS ESCOLLITS PER ANNA CAPELLA I CRISTINA MASSANÉS.

COL·LECTIVAMuseu de l’Empordà, Figueres. Rambla,

2. � Del 22 de maig al 12 d’octubre. Dedimarts a dissabte d’11 a 19h. Festius d’11 a14h.

Ja fa temps que Tomislav Šola, una de lesveus actuals més singulars a l’hora de re-pensar la museologia, assenyala els límitsi la naturalesa instrumental d’aquesta dis-ciplina: «El museu és el mitjà –explicava aGirona en una magnífica conferència im-partida a la Fontana d’Or ara fa un parelld’anys–. Conèixer el mitjà és el primer pre-requisit per a qualsevol acció correcta i l’úsde la seva plena capacitat. Però només unaprofessió ben definida seria capaç d’aquestconeixement»; Šola parlava d’un tipusd’institucions –entre elles, el museu coma paradigma– que reconeixen, reuneixenproves, documenten, investiguen, tenencura i comuniquen una serie de valors ma-terialitzats en objectes. Les coses tridi-mensionals, en aquest context, serien no-més un memento, portadores potencialsd’informació, a vegades insubstituïblesperò sovint perfectament intercanviablesen la mesura que allò que compta és el va-lor que il·lustren (J. C Dana ja va dir, l’any, que la suma d’objectes no fa unmuseu sinó una col·lecció). Amb tot, l’hu-manista croat definia un context ben pes-

simista: «El perill de la societat contem-porània és el relativisme total que esmi-colarà l’experiència col·lectiva fins al nivellacrític de qualsevol individu, intentantparadoxalment suggerir la llibertat d’elecciói la importància de cada ésser individual.Però sabem que probablement dos terçosdels individus d’una societat occidentalmitjana no volen llibertat […]: la fugida dela llibertat ha esdevingut en efecte la nos-tra realitat». Aquesta és la paradoxa anun-ciada de manera clarivident per Šola: el Jodel visitant de museus, el seu hic et nunccartesià, es reivindica com a finalitat dar-

rera d’una proposta que és, efectivament,molt més complexa quan no perversa; l’ex-periència individual (la majoria de vega-des acrítica i visceralment subjectiva)ignora la importància d’aquest tipus d’ins-titucions per a una col·lectivitat que cor-re el risc de perdre els darrers referents và-lids a l’hora de seguir construint-se ambunes certes garanties de convivència mo-ral i intel·lectual. L’exposició El museu com a pretext que ac-tualment es pot veure al Museu de l’Em-pordà de Figueres és un intent notable desotmetre els límits del museu al poderós se-

dàs del diàleg. En aquest sentit, no semblaque hi pugui haver millors interlocutorsque els artistes vius i en actiu, és a dir, elspols oposats a la memòria estantissa. En-capçala la selecció feta per Anna Capella(Directora del Museu de l’Empordà) i perCristina Massanés (escriptora), Perejaume:fidel als seus plantejaments revisionistes–en el bon sentit del terme–, l’artista de SantPol de Mar fa el que millor sap fer: ressus-citar la tradició amb la finalitat de rehabi-litar el nostre present. Ell mateix ho expli-cava el dia de la inauguració: «Crec en l’a-nimisme de les obres d’art; les obres tenen

�

EUDALD CAMPS

Els límits del museu, sotmesos al diàlegExposicióiconoclasta

L’exposicióreflexiona so-bre els límitsque cal ator-gar a la reali-tat dels objec-tes que inte-gren lescol·leccionsdels museus.

�

EUDALD CAMPS

ART 11AccentsDIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 18 DE JUNY DE 2010

Segons els responsables del’espai Can Pop, l’obra de l’artis-ta gràfic Marcos Torres (Eivissa,1973) té el mèrit d’utilitzar re-ferències musicals sense estri-dències passades pel filtre d’unglamur ben entès: la immediate-sa de la cultura pop dignificantquelcom tant quotidià com unasamarreta, donant-li sentit auna pared o explicant un disc,un llibre o un festival. El llen-guatge de Marcos Torres, enaquest sentit, no en sap defronteres, ni de format ni geo-gràfiques : ha exposat a la sevailla, a Madrid, Santiago, Lleó,Castelló, Brighton, Londres oStuttgart. Ara li toca Girona, alcor del Barri Vell. | E. CAMPS

MARCOS TORRESCan Pop, Girona. Carrer de

les Olles, 1 � Del 20 de maiga l’1 de juliol. Horaris:www.can-pop.com

�

Nascuda a Barcelona el 1945,Dominica Sánchez té una llargatrajectòria expositiva, repartidasobretot entre París i els EstatsUnits, un fet que ha provocatque sigui relativament poc co-neguda al seu propi país. Desta-quen, a banda de l’escultura i lapintura –tècniques que dominaa la perfecció– els seus dibuixos,realitzats generalment sobrepaper de grans formats de ve-gades tractats amb pigments:són observacions personalsd'un món natural, marcades perun diàleg entre el fràgil i l’efímeri les possibilitats del volum. | E.

CAMPS

DOMINICA SÁNCHEZGaleria Michael Dunev, To-

rroella de Montgrí. Carrer Ma-jor, 28. � Del 12 de juny al10 de juliol. De dimarts a dis-sabte de 17,30 a 21h.www.dunev.com

�

Kibril Heral, nascut a Alacantal 1967, és el guanyador, ambl’obra Desmiir, del primer premide la XI edició del Premi de Pin-tura Honda – la Garriga, certa-men anual dedicat exclusiva-ment a la pintura. L’obra de He-ral s’exposa a les sales del Cen-tre Cultural de Caixa Girona jun-tament amb una trentena depintures, entre elles el segonaccèssit atorgat a S.T (Dancingwith your eyes) del basc IsmaelIglesias Serrano i el tercer BerlínEste, de l’artista madrileny Al-berto Pina Martínez. | E. CAMPS

IX PREMI DE PINTURAHONDA

Centre Cultural Caixa Giro-na - Fontana d’Or. Carrer Ciuta-dans, 19. � Del 13 de maig al27 de juny. De dilluns a diven-dres d’11 a 14h i de 17 a 21h.Dissabtes d’11 a 21h. Festiusd’11 a 14h.

�

Malgrat no calgui presentar aningú les figures de Miró i del ci-neasta Pere Portabella, si queés sempre interessant recuperarla fèrtil relació que va existir en-tre ambdós creadors. La mostraque acull la Fontana d’Or, esta-bleix un diàleg entre els curt-metratges de Portabella i al-guns documents i obres de J.Miró que apareixen en els films.Comparteixen les sales exposi-tives pintures, escultures enbronze, tapissos, litografies, di-buixos, quaderns i cartells, en-tre altres tipologies de docu-ments, d’on destaquen les Por-tes Mallorquines. | E. CAMPS

MIRÓ / PORTABELLACentre Cultural Caixa Giro-

na - Fontana d’Or. Carrer Ciuta-dans, 19. � Del 6 de maig al29 d’agost. De dilluns a di-vendres d’11 a 14h i de 17 a21h. Dissabtes d’11 a 21h. Fes-tius d’11 a 14h.

�

Si bé és cert, com afirmaRosa Pera (Directora del Bòlit)al text que presenta l’exposi-ció que actualment acull elCentre d’Art Contemporani deGirona, que intentar «trobaruna explicació concloent per ala noció de paisatge és unatasca abocada al fracàs», noho és menys que, com a mí-nim des del romanticisme, l’in-tent d’aproximació a l’espainatural ha sigut una constanttenyida per les intencionali-tats més diverses o, també,pels somnis més ingenus quehom és capaç d’imaginar.L’exposició Paisatge? se’nspresenta acompanyat d’un in-

terrogant que no és fruit decap negació però que ens im-pel·leix a portar a terme unarevisió: el paisatge pot sertransgredit o silenciós, peròsempre relatiu –com molt béassenyala l’antropòleg MarcAugué– «a la mirada que eldescobreix». En aquest sentit,el riu Ter redescobert per NicoBaumgarten i Alfonso Borra-gán, la mirada lúdica de ClaraBoj i Diego Díaz, la ironia deLluís Sabadell o les reflexionssobre la identitat que, d’aquípocs dies, presentarà PaulineOliveiros / Ione a San Nicolau,ajuden a fer encara més com-plicat el calidoscopi des delque estem condemnats a mi-rar el món i, per descomptat,intentar entendre’l. | E. CAMPS

COL·LECTIVABòlit, Centre d’Art Con-

temporani de Girona. SalesMunicipals i Capella de SantNicolau. � Del 7 de maig al29 d’agost. Horaris:www.bolit.cat

�

vida pròpia, van pel seu compte, peròsempre reclamen la nostra atenció. Caltenir-ne cura i escoltar el que ens vo-len dir». Treure-les a fer una passeja-da fora del museu sembla una metà-fora prou ajustada per expressar lanecessitat de retornar a la realitat de lavida les obres d’art i, mitjançant auqestgest de restitució elemental, intentar re-carregar-les de món (com aquell queposés gasolina al cotxe). En un sentitben divers, Eulàlia Valldosera optaper filmar una acció que no és altra quela de netejar una escultura: la prota-gonista és una dona sense papers quebrega amb objectes inanimats però abastament documentats. O Jaume Pi-tarch, per tancar el trident català pre-sent a l’exposició: en els seus treballs co-incideixen les icones perennes de laiconografia occidental amb la banali-tat del souvenir en forma de puzle.Hans-Peter Feldmann, Edi Hirose,Candida Höfer i Araya Rasdjarm-rearnsook completen una selecció

que és garantia de qualitat.L’exposició El museu com a pretext ésla tercera entrega d’un ambiciós viat-ge que té com a fil conductor la revisiódel fenomen art des de l’àmbit delmuseu: la primera, del , portavaper títol Per versions d’objectes il·lustresi demanava a un grup d’artistes que tre-ballessin i reinterpretessin diferents pe-ces de la col·lecció permanent de la ins-titució figuerenca; la segona, del ,proposava un gir singular i convertia enprotagonista, literalment, la part deldarrera d’una heterogènia selecciód’obres d’art. D’aquí el seu títol: Rec-to/Verso, la cara oculta de les obres delmuseus. En aquesta mateixa línia, Elmuseu com a pretext és exactament elquè el seu nom indica: un seguit d’his-tòries que troben el seu punt de parti-da en la realitat museològica però quedesemboquen, de maneres molt di-verses, en territoris que transcendeixen,i molt, el seu origen compartit. Tancarel cercle és feina de l’espectador.

Trident catalàd’alt nivell

Perejaume, Eu-làlia Valldosera iJaume Pitarch ofe-reixen tres ver-sions amb denomi-nació d’origen delproblema.

�

EUDALD CAMPS

Vic (Barcelona), 10 de juny 2010 .- Girbau ha traslladat la seva de-legació a Madrid a unes noves instal·lacions al polígon d’Alcobendas,per oferir una millor atenció als seus clients.

Des d’aquestes noves instal·lacions, l’equip de Girbau Madrid pres-tarà servei als clients de l’àrea de Madrid, Castella-la Manxa, Castella iLleó i Extremadura.

Entre d’altres equipaments, les instal·lacions disposen d’un magat-zem automàtic amb un important estoc de peces de recanvi per donar unservei ràpid i eficaç al client, així com una aula de formació on s’impar-tiran presentacions de producte, d’empresa i cursos de formació per aclients.

La delegada de Girbau a Madrid, Teresa Navarro, ha mostrat la seva

satisfacció amb el canvi d’instal·lacions, «la nostra il·lusió és crear mésdinamisme i proximitat, volem que els nostres clients se sentin segurs altreballar amb nosaltres i aquest nou espai ens permetrà millorar encaramés el servei i l’atenció que portem oferint als nostres clients al llarg demés de 30 anys de funcionament a Madrid».

Per la seva banda, el responsable de grans comptes de Girbau, MartíBargalló, ha afirmat que «assumeix el repte d’impulsar aquesta dele-gació amb il·lusió, convençut que el gran equip humà i professional queforma Girbau Madrid és el millor exponent perquè Girbau tingui la sevaporta a Madrid per al món». Bargalló afegeix que «aquesta delegació vaser la representació més fidel dels objectius de la companyia per alfutur».

La delegació de Girbau a Madrid es troba al carrer Reis Catòlics, 6 -Edifici A, del Polígon Industrial d’Alcobendas.

Amb 50 anys d’experiència, el Grup Girbau és un referent mundial enla fabricació de maquinària per a bugaderies i col·lectivitats de qualse-vol tipus i dimensió, que s’instal·len en negocis de tota mena: hotels,hospitals, restaurants, bugaderies industrials, bugaderies autoservei,càmpings, creuers ...

El model de negoci del grup passa per oferir solucions integrals de bu-gaderia basades en l’eficiència, la rendibilitat i sostenibilitat. L’empresa,amb filials a Alemanya, Argentina, Brasil, Cuba, Unió dels Emirats Àrabs,Estats Units, França, Índia, Itàlia, Regne Unit i Xina, disposa d’una xarxade distribuïdors i servei postvenda en més de 90 països del món.

GIRBAU INAUGURA NOVES OFICINES A LA DELEGACIÓ DE MADRIDLes noves instal·lacions permetran oferir una millor comunicació amb els clients

DdG

GIRONATallers A la sala La Planeta,els alumnes de teatre d’El Galli-ner representen una trentenad’espectacles breus a les aca-balles del curs escolar. Sónmuntatges frescos però efí-mers, on els futurs actors esposen a prova davant del pú-blic. Entrada gratuïta.

PALAFRUGELLEstrena A les 12 del migdia,en el Teatre Municipal de Pala-frugell, el grup de Joves de l’Au-la de Teatre estrenen «L’Herèn-cia».

GIRONAHavaneres A 2/4 de 8 delvespre, a la Casa de Cultura deGirona, Els Pescadors de l’Esca-la en concert. Organitza: Onco-lliga Girona.

VI Caixa Sabadell Etnival Ales 7 de la tarda, circuït pel nu-cli antic amb Vallsamba.

A les 9 del vespre, en el parcde les Ribes del Ter, concert dePirat’s Sound Sistema. Color Hu-mano, Bomba Estéreo, Morodo

& Ranking Soldiers i Russ Jones(foto).

L’ESTARTITConcert A partir de 2/4 d’11de la nit, a la sala Mariscal, con-cert amb Espart + Dipawali. En-trada 5 euros, amb cervesa orefresc.

MAÇANET DE LA SELVAEstrena A les 10 de la nit, ala Societat de Maçanet, Nàiadepresenta el seu nou espectacle.

GIRONAJocs A partir de les 10 delmatí, a la botiga Zeppelin UnMón de Jocs, VII Torneig del Jocde Taula «Los Descubridoresdel Catan». Informació:www.zeppelindreams.com

GIRONAEspectacle Literari A les 7de la tarda, en el Cafe ContextLlibreria, «Mujeres que amanpara bien y para mal», a càrrecde Mirta Portillo (Cuba).

SALTNit Nou Espiral A les 9 delvespre, a La Mirona, una niteclèctica i especial amb coreo-grafies de dansa contemporà-nia, flamenc, dansa oriental,hip-hop i breakdance. Els alum-nes del Nou Espiral oferiran unamostra de tot el que han estatpreparant durant aquest curs,una sèrie de coreografies que

mostraran la seva evolució enl’aprenentatge de la dansa.Preu: 5 euros.

EMPURIABRAVARock-pop-soul A 2/4 d’11de la nit, en el Síkim CafèTeatre,concert de Finsbury Park.

BLANESEsport De les 11 del matí ala 1 del migdia, en el pavellód’esports, Festival d’Estiu deGimnàstica Rítmica.

PALAMÓSMonòleg A les 8 del vespre,en el Teatre La Gorga, «El Xar-latan», de Teatre de Guerrilla.Preu: Adults 18 euros / Reduïda15 euros.

PALAFRUGELLTeatre A les 12 del migdia,en el Teatre Municipal de Pala-frugell, el grup d’Infantil i dePetits de l’Aula de Teatre estre-nen «L’Atlàntida».

PALAMÓSExposició Temporal A les 7de la tarda, en el Museu de la

Pesca, inauguració de la mos-tra, «Peix Blau».

PALAMÓSHavaneres A les 10 de lanit, en el Moll Pesquer, X edicióde la Primera Nit d’Estiu, canta-da d’Havaneres amb el grupPort-Bo. Organitza: Museu de laPesca amb la col·laboració del’Associació Front al Mar.

PALAMÓSVisita a la Casa Montaner De les 10 del matí a les 3 delmigdia, a la Casa Montaner. Or-ganitza: Museu de la Pesca,Servei d’Arxiu Municipal de Pa-lamós, Càtedra d’Estudis Marí-tims (UdG – Ajuntament de Pa-lamós) i DOCUMARE.

A les 8 del vespre, a la CasaMontaner, Parc dels Països Ca-talans, presentació de la res-tauració del Manual del Comú(1567-1574). Organitza: Serveid’Arxiu Municipal de Palamós.

GIRONACasa de Cultura A 2/4 de 8del vespre, projecció del docu-mental Silenci, aquí es tortura, iposterior taula rodona, amb laintervenció de Benet Salellas iJoan Surroca. Acte convocat perAcció dels Cristians per a l’Abo-lició de la Tortura (ACAT) i Justí-cia i Pau (JiP) amb motiu del DiaInternacional en Suport de les

Víctimes de la Tortura.

LA BISBALAlumnes A les 8 del vespre,en el Mundial, concert de fi decurs de l'Escola de Cobla i Aulade Música.

GIRONASexologia Curs «Sexe dedona», a càrrec de Marina Cas-tro Leonarte, psicòloga col·le-giada, terapeuta sexual i de pa-rella acreditada per l’AssociacióEspanyola d’Especialistes enSexologia. Curs de 8 hores pera dones (i edicions especialsper a homes), que vulguinaprendre i/o millorar la seva se-xualitat des d'un punt de vistapràctic i reflexiu. Es tractarantemes com: fisiologia femenina,zones erògenes, resposta se-xual, plaer, desig, mites i tabús,principals dificultats, autoero-tisme... Per a homes: F) 16 i 23de juny de 10 a 14 h. Preu: 80euros /curs de 8 hores, (25%dte. professionals de la salut).Lloc: ONIA, Espai terapèutic (Pl.Independència). Més informaciói inscripcions a www.marina-castro.com o al 678 42 45 48.

BLANESContes A 2/4 de 7 de la tar-da, en el Pari de l’Esbarjo Parro-

quial, 8a Festa dels Contes deSant Joan, a càrrec dels AmicsJoan Petit Nens amb Càncer.

CAMPDEVÀNOLSardaxou A les 6 de la tarda,a la plaça de la Dansa, audicióde sardanes a càrrec de la coblaContemporània. Organitza: Pa-tronat de Cultura i GEC Sarda-nes.

SANT JOAN DE LES ABADESSESRevetlla A 2/4 de 7 de latarda, en el passeig Comte Gui-fré, sardanes a càrrec de la Co-bla Vila d’Olesa. Organitza:Agrupació sardanista.

L’ESTARTITHavaneres A les 10 de lanit, a la plaça Llevantina, Canta-da d’havaneres i cremat amb elgrup Els Cremats.

PALAMÓSPoblat Ibèric A 2/4 d’11 del

matí, visita guiada al poblat ibè-ric de Castell. Preu: gratuït (Calreserva prèvia al tel. 972 60 0424). Organitza: Museu d’Ar-queologia de Catalunya - Empú-ries. Col·labora: Museu de laPesca.

PALAMÓSAmateur A les 7 de la tarda,en el Teatre La Gorga, «La fe-blesa de la carn», dirigida perCarol Belvis. Organitza: Llar Mu-nicipal de la Gent Gran.

BEGURArqueologia A les 8 de latarda, a la Sala de Plens, «El ja-ciment arqueològic de la calad’Aiguablava», a càrrec delsresponsables de l’excavació.

LA BISBAL D’EMPORDÀ2n Festival de Jazz Castelld’Empordà A les 11 de lanit, a l’Hotel Castell d’Empordà,concert de Benjamin HermanQuartet (soul groovy, funk,punk, impro, latinjazz).

TORROELLA DE MONTGRÍExposició A les 8 del vespre,a la capella de Sant Antoni, In-auguració de «Dibuixos i pintu-res dels alumnes de Torroella il’Estartit». Curs 2009/2010 del’Aula d’Arts Plàstiques.

�

Infantils

�

Inauguracions

�

Música

�

Conferències

�

Teatre

�

Visites guiades

�

Música

�

�

Sardanes

�

Infantils

�

Cursos i tallers

�

Música

�

Audiovisuals

�

�

Visites guiades

�

Música

�

Inauguracions

�

�

Teatre

�

Música

�

Dansa

�

Literatura

�

Infantils

�

�

�

�

�

Música

�

�

Teatre

DIVENDRES 25DIJOUS 24

DIMECRES 23

DIMARTS 22

DILLUNS 21

DISSABTE 19

DIUMENGE 20

Agenda de la setmana

20/06/10 L’ESTARTITThe Capcots repeteix a L’EstartitRock Després d’actuar al Cloë de Girona, la banda gironi-na actua al Mariscal (2/4 d’11 de la nit). Recuperant l'espe-rit de la movida madrilenya dels anys 80, The Capcots so-nen joves, frescos, incòmodes i irreverents, molt propers abandes de referència com: Derribos Arias, Tequila, SiniestroTotal... Grans. Entrada lliure.

�

DIARI DE GIRONA

19/06/10 GIRONAEl Sónar s’acosta a l’AuditoriMúsica A les 9 del vespre, a l’Auditori, un doble concertque presentarà a Girona Tristan Perich & BCN 216 seguitsde Guillamino. Aquesta és una actuació emmarcada en elFestival Internacional de Música Avançada i Art MultimèdiaSónar, que aterra a Girona com una autèntica declaraciód’intencions artístiques.

�

DIARI DE GIRONA

Accents#665COORDINA Ana Rodríguez

A/E tv.diaridegirona@epi.es

12ÚLTIMA AccentsDIVENDRES, 18 DE JUNY DE 2010 | Diari de Girona

Restaurant RAVONIBUSRavonibus, el nou restaurant situat al bell mig de la Vall del Terri,us ofereix un espai modern integrat en una masia, a tocar delCastell de Ravós i l’església de Sant Cugat. Un espai tranquil,discret i agradable que us ofereix la cuina de sempre: cuinatradicional i actual, contemporània, de qualitat, que fuig desimplicitats i dissenys innecessaris.