Accentuació i dièresi

Accentuació:– Casos especials

Obertura vocàlica– E oberta i tancada– O oberta i tancada

Divergència de tonicitat amb el castellà L'accentuació diacrítica Dièresi:

– Usos– Dièresi innecessària

Accents oberts i tancats

Accentuació gràfica

ESDRÚIXOLES: la síl·laba tònica és l'antepenúltimas’accentuen TOTES brúixola, ànima,

fórmula, òpera, crítica

PLANES: la síl·laba tònica és la penúltimano acabades en a/e/i/o/u, as/es/is/os/us, en/in

fàcil, lícit, cànon, anàveu

AGUDES: la síl·laba tònica és l'últimaacabades en à/è-é/í/ó-ò/ú, às/és-és/ís/ós-òs/ús, én-èn/ín

tingué, camí, criticà; melós, canyís, entén

Accentuació: casos especials

La I/U final d’un diftong funciona com una conson. a efectes d’accentuació (també seguida de –s): tro-feu, can-tà-veu, di-jous...

Recordeu que I/U + voc. oberta precedides de consonant no formen diftongs : Ma-ri-a, de-nun-ci-e, ca-mi-ó

Adverbis acabats –ment conserven accent de l'adjectiu: pràctic>pràcticament (a partir del fem.) ; útil >útilment

Les abreviatures i les majúscules mantenen l'accent:núm., pàg., MUSEU d'HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA...

Paraules compostes:– Sense guionet: el 1r element perd l’accent i el mot s’accentua

seguint les regles generals

audiovisual, fisicoquímica, preromà...

– Amb guionet: es conserva l’accent de cada component.

pèl-roig, despús-demà...

Accentuació: casos especials C2

Paraules com gúa (mesura de longitud) o ingúix (llengua caucàsica) o les formes verbals agúe, agúes, agúa, agúen (aguar=fer agut), porten accent sobre la U per trencar el diftong.

Préstecs no adaptats conserven grafia originària: per capita, sui generis...

Els llatinismes adaptats segueixen les regles: ítem, rèquiem, mèdium, memoràndum, harmònium...

Accentuació: casos especials C2

Paraules amb doble possibilitat d'accentuació:

– Figures geomètriques acabades en -edre: decàedre-decaedre, hexàedre-hexaedre, políedre-poliedre...

– Altres: antílop-antilop, càstig-castic, dòmino-dominó, fotòlit-fotolit, imbècil-imbecil, pèrit/a-perit/a, repòrter-reporter, saxòfon-saxofon, xèrif-xerif, xilòfon-xilofon, xòfer-xofer...

Obertura de les vocals

Pronúncia de la vocal E oberta [ ] ɛo tancada [e]

E tancada [e]:

En la major part de mots aguts PERÒ Novetlè, Josep, Vicent, set (núm.)...

Es pronuncien tancades, malgrat l'accent obert: què, perquè, sèrie

3a sg. Pres. Indi. verbs acabats -endre: aprén, comprén, encén...

Infinitius de la 2a conj.: ésser, prémer, témer...

Adverbis i mots derivats de bé i més: adés, gairebé, només...

E seguida de c/ç, p, ix, g: peça/peces, estrep, greix, regne...

Pronúncia de la vocal E oberta [ ] ɛo tancada [e]

E oberta[ ]:ɛ

quasi totes les planes i esdrúixoles PERÒ: feréstec, llépol, préstec, Dénia, església, sépia, sémola, témpora...

davant l, l·l, r, rr: mel, govern... PERÒ: cérvol, serp, erm, més...

davant i/u o síl·laba que les continga: silenci, fèmur...

en la flexió o els derivats on es manté la tonicitat:

aeri-aèria PERÒ terra-terrestre

terminacions -ecte/a, -epte/a, -teca i grup -ndr-: arquitecta, inepte, biblioteca, tendre, gendre...

diftong eu: deu (núm.), fideu, museu, ..

Pronúncia de la vocal E oberta [ ] ɛo tancada [e]

Doble obertura: hi ha paraules que en valencià es pronuncien tancades tot i que en algunes zones es pronuncien obertes:

- agudes en -é, -és, -én : café, anglés...

- infinitius acabats en -éixer, -éncer, -ényer: conéixer, véncer...

- formes verbals acabades en -éiem, -éieu, -érem, -éreu: féreu, véiem...

- altres: pésol-pèsol, cércol-cèrcol, sépia-sèpia, sémola-sèmola

Pronúncia de la vocal O oberta [ ] ɔo tancada [o]

O tancada [o]

En la major part de mots aguts i en els acabats en -oix PERÒ açò, això, allò i agudes -òs: arròs, però, inclòs, espòs, repòs...

Formes del verb ser: fóra, fores, fóra, fórem, fóreu...

Verb córrer i derivats: concórrer, discórrer, socórrer...

Verb fondre i derivats: confondre, confós, difosos...

Formes de verbs -olar: ennuvola, esmicola, esmola... PERÒ vola

Terminacions en -forme: deforme, multiforme...

Pronúncia de la vocal O oberta [ ] ɔo tancada [o]

O oberta [ ]ɔ :

quasi totes les planes i esdrúixoles PERÒ: escórpora, fórmula, tórtora...

davant i/u o síl·laba que les continga: memòria, sou... PERÒ: jou, pou, tou poden ser obertes o tancades.

la o dels diftong decreixents: boira, dijous...

La o seguida de síl. amb l, r: corda, forja, poble PERÒ pobla

terminacions -gog/-a, -oc/a, -ofa, -ol/a, -ot/a, -oig/-oja, -ort/a, -ost/a, -olt/a, -ossa, -pondre, -oldre: sinagoga, albercoc, carxofa, cresol, devot, roja, horta, resposta, resolt, brossa, correspondre...

en la flexió o els derivats on es manté la tonicitat: sol-sola PERÒ solitud

Pronúncia de la vocal O oberta [ ] ɔo tancada [o] C2

O oberta[ ]:ɔ

tecnicismes: amorf, patogen, xenòfob... PERÒ carcinoma, dogma, forma

alguns monosíl. i compostos: bo-rebò-de debò, so-ressò, to-semitò...

Derivats i compostos de cos, cros, glos, gros i os: motocròs, capgròs, hipoglòs, trencalòs...

algunes paraules acabades en -osa: llosa, nosa, rosa...

la O de coure, cloure i compostos: coc, cous, exclòs, reclòs...

Divergència de la síl·laba tònica amb el castellà

L'accent diacrític Permet distingir algunes paraules d'altres que

coincideixen en forma però, no en significat:

L'accent diacrític

L'accent diacrític

Dièresi (¨): funció i usos generals

1.-Indica la pronúncia d’una u darrere de les consonants g / q i davant de les vocals e / i.

llengües, lingüístic, qüestionari... RECORDEU: els aplecs gu i qu amb les vocals a i o no porten dièresi: quadre, quota, quocient...

2.-Trenca els diftongs decreixents: indica que una i o una u que ocupen el 2n lloc de l’aplec vocàlic són tòniques.Ra-ïm, xi-ï-ta, ve-ï-na, pe-üc, he-ro-ï-na, di-

ü-rè-ti-ca...

3.-Indica que la i / u entre vocals és tònica i forma síl·laba per si sola en ser una vocal plena.

Con-du-ï-a, pro-du-ï-a, con-du-ï-en...PERÒ: bo-ia, que-ien, ca-uen

(i/u tenen so consonàntic)

L’accent té preferència sobre la dièresi, si és possible posar-lo: Lluís > Llu-ï-sa suís > su-ïs-sa país > pa-ï-sos beneíem > be-ne-ï-a reduíeu > re-du-ï-en

Dièresi: usos

Derivats amb -ment, -dor i -at de paraules amb i o u tòniques, tot i que deixen de ser-ho en la paraula derivada:

veí>veïna, peüc>peüquet, trair>traïdor, diürn>diürnal, agrair>agraïment...

Derivats on la i i la u tòniques entren en contacte amb altra vocalilla>aïllar; ix>sobreïx, sobreïxen; ira> aïrar-se, aïre; ull> reüll

Cultismes amb sufix començat per -i en contacte amb una vocal:

-ïble: increïble -ïdal: romboïdal-ïcal:laïcal -ïment:decaïment

-ïtat: espontaneïtat -ïcitat: laïcitat

-ïtzar: europeïtzar -ïtzant:arcaïtzant

-ïcisme: estoïcisme -ïficar: deïficar PERÒ reificar

Dièresi: usos

Alguns verbs 2a conjugació acabats en –ure en l’imperfet d’indicatiu:

coure>coïa; cloure> cloïen; plaure>plaïes PERÒ: coíem, cloíeu, plaíem (l’accent hi té preferència)

La i dels morfemes dels temps verbals de la 3a conj. (que porten p) acabats en –air, -eir, -oir, -uir:Present d'indi. i de subj.: traduïsc, agraïsquen...Imperfet d'indi. i de subj.: desoïes, obeïra...Pretèrit perfet (participi): ha conduït, ha sigut conduïda...Passat simple: agraïren, beneïres...Imperatiu: beneïx, produïsca, agraïm...PERÒ, amb el verb argüir no hi ha consens: argüït o argüit (més

recomanable per evitar una doble dièresi) Altres casos:

aïrar-se, arruïnar, suïcidar-se, suïcidi, diüresi, diürètic, pituïtària, oleïcultura, Coïmbra, Isaïes, peüngla, blaüra, saïm, naïf,d

diürn, garfiüt, Saïd, druïdesa PERÒ, druida; fluïdesa PERÒ, fluid

Dièresi innecessària

En els compostos amb prefix acabat en vocalautoimmune, reunió, reincidir, contraindicació,

intrauterí, coincidència… PERÒ: reüll, reïra i les formes del verb reeixir, com reïxo, reïx

En les terminacions llatines -us i -um. Màrius, linòleum, aquàrium, contínuum…

En els sufixos -isme i -iste/-ista PERÒ: proïsme i lluïsme no són sufixos

egoisme, altruista, arcaisme…

En els temps de gerundi, infinitiu, futur i condicional dels verbs de la 3a conj.

agraint, conduir, lluiran, beneiríem…

Dièresi: usos

Atenció, no s'ha de confondre:

Beneit - beneita (nom o adj.) Beneït – beneïda (nom, adj. o participi beneir)

Fruit (nom) Fruït (verb fruir = divertir-se)

Reina (fem. de rei) Reïna (resina)

Rail (carril) Raïl (arrel)

Roina (pluja fina) Roïna (fem. de roí)

Fluid – fluida (nom o adj.) Fluït – fluïda (participi fluir)