accÉs de la gent jove a la cultura informe final · 2010-11-25 · els documents i els programes...

ACCÉS DE LA GENT JOVE A LA CULTURA Informe final EACEA/2008/01 (OJ 2008/S 91-122802)

Traducció al català gentilesa del servei de llengües de la Universitat Jaume I

ACCÉS DE LA GENT JOVE A LA CULTURA

Informe final

EACEA/2008/01 (OJ 2008/S 91-122802)


Informe final EACEA/2008/01 (OJ 2008/S 91-122802

2/14

Resum «L’accés dels joves a la cultura com a agents o usuaris és una condició bàsica per a la seua participació plena en la societat. L’accés a la cultura pot reforçar la consciència de compartir un patrimoni cultural comú i de fomentar una ciutadania activa i oberta en el món. Participar en activitats culturals pot permetre als joves expressar la seua energia creativa i contribuir al seu desenvolupament personal i a refermar el seu sentiment de pertinença a una comunitat.» Extret de la Convocatòria de Licitacions. L’estudi va ser elaborat l’any 2009 gràcies a la participació de nombrosos participants. A banda de l’equip coordinador, de cinc experts de projectes i de 27 corresponsals nacionals, l’estudi ha donat lloc a aportacions molt interessants de la Comissió Europea, d’organitzacions juvenils i de joves mateixos. La majoria de les informacions recollides provenen de corresponsals nacionals encarregats d’elaborar informes detallats a partir d’un qüestionari. Abast de l’estudi Segons la Recomanació de la UNESCO sobre la participació i la contribució de les masses populars a la vida cultural (1976), l’accés a la cultura significa «donar a tothom les oportunitats d’accedir lliurement a la informació a la formació, als coneixements i a la comprensió, en particular mitjançant la creació de condicions socioeconòmiques adequades, i de gaudir dels valors i dels béns culturals». En aquest estudi, l’accés a la vida cultural es percep com un dret fonamental dels joves de participar en la societat com a individus amb drets i deures. Sense l’accés a la cultura i la participació en la vida cultural, les persones no tenen les mateixes possibilitats de desenvolupar relacions socials i culturals, les quals són fonamentals per mantenir una coexistència satisfactòria en condicions d’igualtat. En el marc de l’estudi, el concepte de cultura abasta totes les activitats culturals i artístiques: arts escèniques, arts visuals i plàstiques, música, patrimoni cultural, arquitectura i literatura. El principal grup de població objecte de l’estudi són les persones d’entre 15 i 24 anys. També s’ha parat atenció, encara que secundària, als xiquets d’entre 12 i 15 anys i als joves adults d’entre 24 i 29 anys. Els autors han examinat les polítiques i els marcs jurídics, l’oferta i les oportunitats culturals i els agents públics i privats dels àmbits nacional, regional i local. L’estudi descriu les tendències actuals de la cultura dels joves a Europa, identifica els obstacles que limiten l’accés dels joves a la cultura, cita estudis i estadístiques i arreplega exemples d’iniciatives que han eixit bé en altres països i que serveixen d’inspiració. El gran abast de l’àmbit cobert per l’estudi suposa al mateix temps un dels seus principals reptes, a més de la dificultat de comparar les diferents estructures, sistemes i casos. Per tot això, aquest informe no ha de ser vist com un estudi comparatiu entre diferents països, sinó com una instantània de les possibilitats dels joves de tenir accés a la cultura, sobretot gràcies a l’anàlisi de les pràctiques nacionals existents en l’àmbit de l’accés dels joves a la cultura. 2 L’estudi va ser encarregat per la Unitat Joventut de l’Agència Executiva «Educació, Audiovisual i Cultura» de la

Comissió Europea en el marc de l’article 5(2) del programa «Joventut en acció».


Informe final

EACEA/2008/01 (OJ 2008/S 91-122802)



3/14

Els documents i els programes de política cultural referents a «l’accés dels joves a la cultura» comprenen els següents aspectes principals:

Els joves, com a usuaris, compradors, consumidors, públic. Aquest aspecte fa referència, principalment, a la participació cultural, amb vistes a facilitar l’accés dels joves a determinades organitzacions culturals que disposen d’una programació de qualitat, que oferisquen també un valor afegit i que siguen menys freqüentades pels joves. Estem parlant de museus, galeries nacionals i regionals, òperes i espectacles de teatre, concerts d’orquestres simfòniques, biblioteques, etc. Una mesura política habitualment emprada consisteix a oferir als joves tarifes subvencionades, abonaments de temporada, sistemes de pagament amb tarifa reduïda o accés gratuït. Tot i que la responsabilitat d’atraure els joves com a usuaris regulars incumbeix els decisors polítics, també ha de ser objecte d’atenció per part dels especialistes i dels departaments de màrqueting i relacions públiques de les organitzacions culturals, les quals tracten d’atraure els joves considerats com un segment del mercat concret que cal cobrir.

Els joves com a participants actius i creadors artístics. Aquest aspecte està estretament lligat a les polítiques educatives en tots els àmbits; des de l’escola primària i secundària fins a l’ensenyament superior, passant per la formació contínua i la professional. En aquest sentit, cal millorar la cooperació entre els agents i els programes relacionats amb polítiques i instruments culturals, i també amb polítiques i instruments educatius en matèria artística. Les polítiques culturals i artístiques en el marc del temps de lleure dels joves fan referència al fet d’incitar-los a implicar-se en les manifestacions artístiques no professionals, en l’art col·lectiu i en l’art vinculat amb el canvi social.

Al llarg dels anys, les formes d’accedir a la cultura s’han modificat. Més enllà dels canals i les institucions clàssiques, la cultura dels joves es vehicula a través de canals dinàmics, sovint informals i, en general, no reconeguts oficialment. Les maneres en què els joves accedeixen a la cultura com a usuaris o creadors, o persones que senzillament participen en una experiència cultural, són diverses i de vegades experimentals. L’accés a la cultura va més enllà de l’accés als productes culturals, de la freqüentació de llocs i de la recepció d’informació; es tracta també d’una experiència de desenvolupament personal i de plaer. En un estudi de l’Eurobaròmetre realitzat el 2007 es preguntava als enquestats quantes vegades havien participat (si és que havien participat) en activitats culturals diferents (consum cultural) durant els darrers 12 mesos. Un 82% dels joves d’entre 15 i 24 anys van declarar haver anat al cinema durant l’any anterior, en contrast amb un 24% dels majors de 55 anys. També s’hi va observar una diferència important pel que feia a altres activitats com ara l’assistència a concerts o la lectura de llibres. En general, la participació en activitats artístiques tendeix a ser inferior al consum cultural. Els índexs de participació són més elevats entre els grups més joves: la dansa és l’activitat més practicada (per un 29% dels joves d’entre 15 i 24 anys). Al mateix temps, alguns estudis indiquen que els joves desfavorits tenen també menys possibilitats d’haver accedit a la cultura (en funció de la seua pròpia percepció, això seria atribuït sobretot a la falta de temps, de diners o a les restriccions geogràfiques).


Informe final

EACEA/2008/01 (OJ 2008/S 91-122802)



4/14

Per tal de cobrir una àmplia gamma d’individus, l’estudi va ser estructurat de tal manera que cada capítol constituïra una unitat independent centrada en un tema concret. El primer capítol conté una introducció conceptual i una descripció dels estudis existents. El segon capítol descriu les disposicions jurídiques internacionals i nacionals i les legislacions específiques relatives a l’accés dels joves a la cultura. El tercer capítol defineix les estructures administratives, les polítiques, els agents, els programes, les iniciatives, els processos i les prioritats polítiques. El quart capítol presenta les tendències de la cultura dels joves i dels elements comuns en la cultura actual del jovent europeu. El cinquè capítol es concentra en els obstacles amb què es troba la participació cultural. El sisè capítol presenta una classificació de les bones pràctiques existents. Les conclusions es presenten en el setè capítol, mentre que el vuitè conté recomanacions polítiques. Marc legal, estratègies i responsabilitats Pràcticament no hi ha lleis que tracten la qüestió de l’accés dels joves a la cultura, i això podria reflectir el fet que l’accés dels joves a la cultura no es considera encara una qüestió prioritària dins les polítiques juvenils o culturals. No obstant, s’ha assenyalat que les qüestions d’accés a la cultura o de participació cultural dels joves figuren en els documents de política juvenil i en els plans estratègics d’onze països de la UE, mentre que les qüestions específiques relacionades amb la joventut son tractades en documents i estratègies de política cultural de cinc estats membres. Els decisors culturals tendeixen a interpretar l’accés dels joves a la cultura com la necessitat de posar en pràctica instruments polítics adreçats a incrementar l’accés, essencialment, a les formes clàssiques i tradicionals d’art i cultura, com ara els indrets que són patrimoni cultural, les arts visuals (museus i galeries d’art), les arts escèniques (teatres, sales d’òpera, etc.), les biblioteques, els centres culturals i comunitaris, i totes les altres formes d’oferta cultural proveïdes fonamentalment per les organitzacions culturals subvencionades que reben finançament públic. L’accés a formes d’art contemporànies i a experiències artístiques “marginals”, en general representades en l’àmbit institucional per organitzacions sense ànim de lucre, i l’accés a les formes d’art relacionades amb els mitjans i els sectors de la indústria de l’entreteniment que incorporen elements artístics o culturals reben una consideració menor o nul·la en els documents i programes de política cultural. En efecte, les polítiques culturals tenen tendència a considerar l’accés dels joves a la cultura com un element lligat a l’entreteniment. En la majoria dels estats membres, les institucions oficials encarregades de desenvolupar i posar en pràctica les polítiques juvenils i l’accés a la cultura en tot l’estat són els ministeris de Cultura i d’Educació. En la majoria dels països, els dos ministeris es reparteixen les polítiques i les responsabilitats relatives als joves i al seu accés a la cultura. En alguns països, la descentralització de l’administració cultural i de l’administració de l’estat federal ha contribuït a dotar de poder de decisió els governs regionals o autonòmics.

Les polítiques d’educació (reglada o no) engloben l’educació artística. En alguns casos, els ministeris d’Educació s’encarreguen de preparar els joves perquè puguen trobar un treball que es corresponga amb la seua formació, les seues necessitats i les seues expectatives, dins del sector artístic i cultural, de manera que responga al seu talent i al seu interès per l’àmbit artístic. L’educació artística és un aspecte important de l’accés dels joves a la cultura, ja que els crea la necessitat de participar en l’art i de gaudir-ne des de ben


Informe final

EACEA/2008/01 (OJ 2008/S 91-122802)



5/14

jovenets. En el marc de les polítiques d’ocupació dins del sector cultural, de vegades es posen en marxa programes conjunts entre els ministeris d’Educació i els de Treball o Afers Socials

Les polítiques culturals pretenen ampliar l’accés a les institucions i als esdeveniments culturals, i inclouen els grups de població vulnerables. Sovint es considera que els xiquets i els joves formen part d’aquest grup.

En la majoria dels estats membres, l’educació cultural i artística és una de les màximes prioritats de les polítiques juvenils relacionades amb l’accés a la cultura. Joventut i cultura. Tendències en cultura juvenil Les formes en què els joves accedeixen a la cultura com a usuaris o creadors, o simples participants en una experiència cultural, són diverses: en efecte, a banda dels canals i institucions clàssics, la cultura dels joves és vehiculada a través de canals dinàmics. Per això, quan es fa una ullada a les activitats culturals en què s’impliquen els joves, l’estudi posa l’accent també en: • la construcció cultural de la joventut (les maneres en què les institucions culturals

modelen la vida dels joves); i • la construcció juvenil de la cultura (les formes de participació dels joves en la vida

cultural); aquest aspecte engloba les tendències de la cultura dels joves (fenòmens culturals viscuts pels joves, els quals poden esdevenir pertinents per a una generació sencera o per a la societat de l’entorn).

Les tendències actuals de la cultura juvenil a Europa poden ser descrites a través dels mecanismes següents: – «Juvenilització»: extensió de les formes de vida dels joves al llarg de tot el cicle vital. – Aculturació: extensió de la noció de cultura en dominis que tradicionalment no eren considerats com a part del sector cultural. Les recerques dutes a terme suggereixen que els joves es caracteritzen per una obertura relativa cap a tots els tipus d’expressió cultural, probablement en major mesura que en el cas dels adults. – Comercialització: extensió dels productes i activitats culturals per influència del mercat internacional d’articles destinats als adolescents. – «Prosumisme»: Els joves són al mateix temps productors i consumidors de cultura. – Individualització: extensió de les categories socials dels joves en termes d’identitats personals. – Fragmentació: diversificació de les tendències culturals dels joves d’acord amb un ventall de llocs i tribus heterogenis. – Globalització/localització: concreció de la interdependència, reducció de les


Informe final

EACEA/2008/01 (OJ 2008/S 91-122802)



6/14

distàncies gràcies a les tecnologies de la comunicació, als viatges i a la propagació de les noves forces internacionals, combinades amb una accentuació de les interaccions amb el marc i el medi de l’entorn. – Transculturalitat: producció de les identitats dels joves de la perifèria i hibridació de

les cultures juvenils. – Reforç de les capacitats (empoderament): la cultura es mostra com una eina en la lluita contra totes les formes de discriminació social. - Digitalització: extensió de les pràctiques relacionades amb el ciberespai en quasi totes les dimensions socials de la vida quotidiana dels joves. Pràctiques inspiradores L’estudi estableix la següent tipologia de bones pràctiques per a la promoció de l’accés dels joves a la cultura:

• Catalitzadors econòmics del consum cultural Són exemples d’incitacions econòmiques en forma de carnets o de vals

especials que donen dret a descomptes, de manera que s’afavoreix l’accés dels joves a les activitats culturals. Com a exemple podríem citar el carnet jove europeu disponible actualment en 24 estats membres de la UE, l’accés gratuït a museus per a joves de menys de 26 anys a França o la campanya d’accés a un euro a Flandes-Bèlgica, BogStart per als llibres i la lectura a Dinamarca, els bons culturals de certes regions d’Espanya, etc.

• Les institucions culturals i la creativitat dels joves Es tracta principalment d’exemples d’iniciatives o de centres culturals juvenils

específics com ara, entre d’altres, la Tate Young a Liverpool (Regne Unit) —una galeria que és al mateix temps un dels principals centres locals d’art contemporani i lloc comunitari per excel·lència dels joves—, el Club de Cultura Juvenil Siperia (Finlàndia) —plataforma per a l’art independent i l’acció cultural dels joves— o l’Acadèmia de Hip-Hop d’Hamburg (Alemanya).

• Apropar el patrimoni a la comunitat Aquest apartat comprèn els projectes adreçats a permetre que els joves

accedisquen al patrimoni local o a la comunitat cultural, sobretot gràcies a l’ús de les noves tecnologies. Entre els exemples, que són variats, hi ha Chitalischte, centres culturals juvenils establerts a Bulgària des de fa 100 anys, Museum online, programa de cooperació entre els museus i les escoles a Àustria, o AmuseeVous, grup de voluntaris flamencs i de Brussel·les que tracta de reconciliar els joves amb els museus a Bèlgica.

• Mobilitat i cooperació Es tracta d’activitats de creació de xarxes, ja siga per fornir serveis culturals als

joves, ja siga per posar en contacte els joves artistes. Alguns exemples són Valhala (portal d’internet del Consell Nòrdic de Ministres per a la Cultura Infantil i Juvenil) o EUnetART, Xarxa Europea de les Organitzacions Artístiques per als Xiquets i els Joves, amb seu a Àmsterdam.

• Formes i expressions culturals i artístiques interdisciplinàries Aquest tipus d’iniciativa mira de facilitar espais compartits per a les noves

formes d’interacció cultural i d’expressió interdisciplinària dels joves. Per exemple,


Informe final

EACEA/2008/01 (OJ 2008/S 91-122802)



7/14

Unidos por el Flow és una associació barcelonina adreçada als joves implicats en bandes juvenils i en la vida als carrers. La iniciativa pretén promoure el diàleg cultural entre les diferents comunitats de joves a través del hip hop, la dansa i el teatre. D’altres exemples són Stanica, estació de trens d’Eslovàquia que serveix també com a centre cultural i punt d’encontre, o Kultuuritehas (Fàbrica de la cultura), a Tallinn, Estònia.

• Implicar els joves d’horitzons diversos Es tracta d’activitats destinades a facilitar que els joves d’ambients

desafavorits, o immigrants tinguen accés a la cultura i hi participen. Ací podem citar, per exemple, els programes d’educació multicultural de la República Txeca, la campanya La jeneusse [ça] se cultive (La joventut, [això] es cultiva) de l’ONG Joventut Obrera Cristiana de França, o C:NTACT, a Dinamarca (projecte que funciona a través del teatre, els mitjans de comunicació, l’escriptura i unitats de formació, al llarg de les quals els joves professionals inciten els joves d’orígens culturals diversos a explicar les seues històries).

• L’art i la creativitat en l’educació En aquest apartat tenim exemples d’iniciatives culturals i de creativitat dutes a

terme en el marc de programes escolars. Entre els exemples il·lustratius hi ha el programa The Creative Partnerships, al Regne Unit.

• Les noves tecnologies Aquests projectes fan servir les noves tecnologies, sobretot internet, per

promoure l’accés i la participació cultural. Alguns exemples són la Biblioteca per Joves a Espanya o l’eina multimèdia Treasure Quest a Bulgària.

• Els joves com a productors i consumidors culturals Aquestes iniciatives afavoreixen l’intercanvi entre cultures i la mobilitat dels

joves donant-los la possibilitat de mostrar les seues aptituds a través d’activitats culturals i artístiques. Alguns exemples són Strangers Festival, per a joves videastes dels Països Baixos, Youth Initiatives Project à Xipre, que permet a joves d’entre 16 i 27 anys d’optar a estades voluntàries d’un any en institucions culturals alemanyes, o el Premi de les Arts (Regne Unit) que dóna suport als joves perquè es perfeccionen com a artistes i creadors. Conclusions principals

• Els joves no constitueixen un grup homogeni i requereixen polítiques diferenciades, coordinades i a llarg termini que els permeten accedir a la cultura, tot i que en la majoria dels països puguem observar que les tendències són les mateixes. Hi ha diferències entre els joves del medi urbà i els del medi rural, entre els joves d’entorns urbans interactius, cosmopolites i diversificats i els joves d’entorns urbans més homogenis i tancats. També hi ha diferències entre els països on la cultura dels joves es troba més marcada pels nouvinguts —d’immigració recent— i els països que tenen una tradició més àmplia de diversitat cultural.

• L’accés dels joves a la cultura suscita un interès creixent en tots els àmbits polítics (mundial, europeu, nacional, regional i local). A banda dels treballs recents duts a terme en la UE, les polítiques culturals dels estats membres comporten accions cada vegada més relacionades amb l’accés dels joves a la cultura. Així, el potencial de la cultura a l’hora de lluitar contra la discriminació,


Informe final

EACEA/2008/01 (OJ 2008/S 91-122802)



8/14

reforçar la cohesió social i crear oportunitats té un reconeixement cada vegada més important per part dels decisors polítics. Les accions empreses són particularment dinàmiques en els àmbits relacionats amb el patrimoni, l’ocupació, la mobilitat, el consum cultural i la participació, l’educació artística, les arts amateurs, la preservació de les cultures de les minories i la cohesió social, però no solen respondre a les formes contemporànies i a aquelles relacionades amb els mitjans de comunicació, tot i que les noves tecnologies i la digitalització encapçalen la llista de prioritats.

• Els diners i les restriccions geogràfiques i temporals continuen sent els principals obstacles amb què es troba l’accés dels joves a la cultura. Aquest accés no depèn només dels recursos i del finançament, però són factors importants. Els informes nacionals mostren que en allò que toca a l’accés a la vida cultural, els principals obstacles són les restriccions econòmiques, les actituds (de la població en general però també dels joves mateixos), les limitacions geogràfiques (dicotomia entre els medi urbà i el rural, l’absència d’accés físic com en el cas del transport), el temps (almenys des del punt de vista dels joves), el medi social i també l’oferta que se’ls proposa, la qual cosa vol dir que aquesta oferta no sempre respon a les necessitats del públic jove.

• Els entorns familiar i social són elements fonamentals per fomentar la participació cultural.

Les relacions socials, els entorns familiar i social i l’escola tenen una importància cabdal en la construcció de l’accés dels joves a la cultura. A més a més, els estudis estableixen una connexió entre l’educació cultural i la participació.

• La digitalització pot ser aprofitada com a motor de participació cultural. La creativitat i la innovació, aplicades a la vida i al futur dels joves, es troben íntimament lligades a les noves tecnologies, a l’ús creatiu d’internet i a la manera en què els joves acumulen, analitzen i difonen les informacions i els coneixements. L’entorn cultural digital és un factor clau en la cultura dels joves d’avui dia i el seu impacte està encara per explotar, i molt.

• Caldria conèixer millor la participació i l’accés dels joves a la cultura. Sembla haver-hi una falta d’informació i d’investigació sobre diferents qüestions relacionades amb el tema que ens ocupa, tot i l’existència de centres de recerca nacionals en diversos països que tracten d’augmentar la comprensió i el coneixement de les polítiques sobre joventut, cultura, formes de vida, preferències, necessitats i tendències dels joves.

• Més concretament, cal avaluar allò que els joves mateixos consideren important en termes d’accés a la cultura i d’oferta cultural, com també allò que esperen de cara al futur. Encara hi ha poques dades sobre l’avaluació que fan els joves de l’oferta, les estructures i les possibilitats culturals, i de les expectatives que tenen del suport necessari per participar en activitats culturals.


Informe final

EACEA/2008/01 (OJ 2008/S 91-122802)



9/14

• Cal que millore la imatge mediàtica dels joves. Els joves són probablement un dels grups més visibles de la societat. Tanmateix, la imatge que es té d’ells i de la seua cultura és sovint negativa. En diversos països sembla que els joves exigeixen una major visibilitat com a tals i de la seua cultura en general, i també que se’ls facilite l’accés al coneixement d’altres cultures.

• Cal investigar més a fons l’accés a la informació Sembla que l’accés a la informació és un tema important en molts països; la informació té tendència a dispersar-se i resulta difícil de localitzar. El mateix problema sembla dificultar la difusió d’experiències satisfactòries; així doncs, hi ha multitud d’experiències en els estats membres però en general són difícils de localitzar i es troben en la llengua local. Per tant, resulta difícil obtenir informació sobre aquestes experiències. Un portal que recollira experiències positives dutes a terme a Europa seria una eina útil.

• El voluntariat té una funció important en la participació cultural. Pel que fa als agents del sector a escala regional i local, existeix un ampli ventall d’organitzacions culturals i d’associacions de voluntaris actius que tenen com a objectiu promoure la cultura per als joves. Encara que se’ls haja preguntat explícitament pel voluntariat en el qüestionari, els corresponsals nacionals han destacat que és un element important per a la participació cultural. Així, hi ha constància de nombroses xarxes influents que treballen per la cultura dels xiquets i dels joves i que busquen promoure la cooperació i compartir experiències en aquest àmbit.

• Cal investigar les relacions amb la societat civil i el paper del sector privat. El finançament privat en el sector de la joventut és un tema que es troba majoritàriament per examinar i que permet assolir resultats molt i molt interessants en alguns països, com per exemple a Alemanya, on les donacions privades representen una part considerable de les inversions. Recomanacions I. Propostes a les institucions europees Les institucions europees haurien d’actuar en els àmbits següents: 1. Intercanvi d’informació • Facilitar els intercanvis i la visibilitat de les bones pràctiques entre els estats

membres per tal d’augmentar la sensibilització sobre el tema. • Crear un recull europeu d’exemples i iniciatives de participació dels joves en

activitats culturals que han resultat satisfactòries. 2. Implicació dels agents europeus • Animar les xarxes europees dels àmbits de la cultura, les arts i la joventut a


Informe final

EACEA/2008/01 (OJ 2008/S 91-122802)



10/14

involucrar-se en temes relacionats amb l’accés dels joves a la cultura i a establir una cooperació entre els àmbits de la joventut i de la cultura.

3. Accés a altres cultures • Fomentar entre els joves el coneixement de les cultures i del patrimoni cultural

d’altres països europeus, sobretot a través de les noves tecnologies i els programes educatius i d’intercanvi.

4. Un coneixement millor • En el context de la UE, donar suport a la recerca en l’àmbit de les cultures dels

joves, la creativitat, la ciutadania cultural i el paper de la cultura en la cohesió social.

• Dur a terme un recull de dades i estadístiques sobre l’accés dels joves a la cultura

en la UE. II. Propostes als estats membres (àmbit nacional, regional o local) 1. Incloure «l'accés a la cultura» com a prioritat en totes les polítiques sobre joventut L’accés a la cultura està íntimament relacionat amb l’educació, la joventut, l’ocupació, les polítiques culturals i els mitjans de comunicació. L’accés dels joves a la cultura es gestiona millor si es tenen en compte les perspectives dels joves en les polítiques culturals i l’accés dels joves a la cultura en les polítiques sobre joventut, i si s’estableix una cooperació entre els diferents sectors. Per tant, els estats membres, les administracions regionals i locals haurien de: • Buscar sinergies i la cooperació entre les diferents polítiques i programes en els

àmbits d’acció esmentats anteriorment i integrar els joves com a grup prioritari en tots els programes, polítiques i accions futurs dins dels àmbits de la cultura i els mitjans de comunicació, amb atenció especial als joves que es troben en una situació de vulnerabilitat.

• Desenvolupar i reforçar els òrgans i estructures existents gràcies a la cooperació, la revisió de polítiques i programes, la definició d’objectius i la planificació.

2. Desenvolupar mecanismes normatius i legislatius sobre l’accés dels joves a la cultura La legislació sobre l’accés dels joves a la cultura es troba encara poc desenvolupada i no reflecteix l’evolució que s’ha produït en els àmbits de la cultura i de la joventut. El marc jurídic dels estats membres necessita en gran mesura ser actualitzat i concretat. Per tant, els estats membres haurien de: • Iniciar processos legislatius per crear instruments normatius que promoguen

l’accés dels joves a la cultura.


Informe final

EACEA/2008/01 (OJ 2008/S 91-122802)



11/14

• Desenvolupar sistemes de seguiment de la legislació existent. • Parar especial atenció al quadre jurídic relatiu a l’accés de joves provinents de

grups vulnerables (joves en situació de minusvalidesa , minories, immigrants). 3. Desenvolupar polítiques sostenibles i a llarg termini sobre l’accés dels joves a la cultura Hi ha una necessitat d’establir un diàleg constructiu entre tots els principals agents i parts implicades en tots els nivells de manera sincronitzada i col·laborativa per tal de planificar els enfocaments estratègics i els reptes futurs. Per tant, els estats membres haurien de:

• Fer enquestes sobre les necessitats dels joves en matèria d’oferta i d’equipaments culturals.

• Donar accés als espais de reunió, de creativitat, d’aprenentatge entre iguals i d’activitats culturals per a un temps lliure ben aprofitat.

• Promoure la implicació en treballs comunitaris i serveis de voluntariat relacionats amb l’accés dels joves a la cultura.

• Establir un diàleg i una col·laboració amb el sector privat a través d’estratègies comunes.

• Facilitar la comunicació entre les institucions culturals i els joves, i promoure programes que giren en torn de continguts culturals adaptats a les expectatives del joves.

• Elaborar polítiques i programes diferenciats per als distints grups de joves. • Preveure avantatges fiscals per a les institucions privades que treballen

activament pel desenvolupament de l’accés dels joves a la cultura i invertir en recerca sobre la participació del sector privat.

4. Posar en marxa accions de discriminació positiva per reduir els obstacles que impedeixen als joves tenir accés a la cultura Els informes nacionals elaborats en el marc d’aquest estudi han identificat molts elements relacionats amb el temps i les restriccions econòmiques, les actituds, la falta de transport, les restriccions geogràfiques i la incompatibilitat entre l’oferta cultural i els interessos dels joves. Per tant, els estats membres haurien de:

• Fer enquestes per conèixer quins són els principals obstacles que impedeixen als joves accedir a la cultura en el país o regió en qüestió.

• Aplicar estratègies per reduir els costos d’entrada a institucions culturals i donar al context de l’oferta cultural un caràcter més informal i distés per als joves.

• Ajustar els horaris, el cost i la seguretat dels transports públics per facilitar l’accés dels joves a les institucions i serveis culturals.

• Promoure l’organització d’activitats autoproduïdes pels joves en comptes d’estructures que van de dalt a baix.

• Implicar els joves en els processos de decisió en la mesura que siga possible. • Fomentar el diàleg entre l’escola i les autoritats locals per tal d’adaptar l’oferta

cultural local a les necessitats dels joves. • Fomentar la participació cultural dels joves en zones geogràfiques


Informe final

EACEA/2008/01 (OJ 2008/S 91-122802)



12/14

desafavorides (zones rurals, amb dificultats econòmiques, illes, etc.) amb l’ajuda de noves tecnologies, programes específics i activitats culturals implantats en regions allunyades o desafavorides.

• Promoure activitats familiars per tal d’implicar els joves en activitats culturals des dels primers anys d’edat, i polítiques familiars orientades a la comprensió cultural, la informació, la igualtat entre sexes i la diversitat cultural.

• Intensificar els canals d’informació que tracten sobre l’oferta cultural existent i sobre els possibles descomptes o rebaixes per als joves.

5. Fomentar i donar suport a l’educació, la formació i el reforç de les capacitats El sector educatiu és un dels principals aliats a l’hora de promoure l’accés dels joves a la cultura. Perquè els joves puguen accedir a la cultura, és essencial fomentar la cultura i l’educació artística, la formació i el reforç de les capacitats de tots els joves en els àmbits formals, no formals, escolars i extraescolars. Per tant, els estats membres haurien de:

• Promoure una formació especialitzada per als docents, les persones que treballen amb joves i els professionals de la cultura en matèria de cultures juvenils, noves tecnologies, competències interculturals, educació artística, drets culturals i sensibilització cap a la cultura, especialment en tot allò que tinga a veure amb l’accés a la cultura.

• Crear mitjans i oportunitats perquè els joves puguen ampliar la seua expressió i desenvolupament culturals i creatius, ja siga a l’escola o fora.

• Augmentar les possibilitats dels joves de treballar en el sector cultural, començant, per exemple, amb voluntariats o pràctiques, garantint d’aquesta manera espais segurs i estimulants per al desenvolupament de la creativitat.

• Implicar les institucions públiques, els organismes culturals i els agents de la societat civil en el procés d’establiment de lligams entre l’educació/les competències i l’ocupació dels joves i, d’aquesta manera, afavorir una ciutadania activa dels joves.

• Dur a terme programes d’ocupació, iniciatives d’emprenedoria social i microprogrames de finançament per als joves creadors, artistes i professionals de la cultura, com també per a les associacions i organitzacions de joves.

6. Promoure la visibilitat i el coneixement de les cultures dels joves Els informes nacionals elaborats en el marc d’aquest estudi mostren que, encara que els joves són una de les parts més visibles de la societat, la seua imatge té normalment una percepció desfavorable, negativa i associada a problemes. Perquè els joves estiguen en disposició de participar en la societat com a individus amb plenitud de drets i deures, i perquè se senten reconeguts i respectats, aquesta percepció ha de canviar. Per tant, els estats membres haurien de:

• Difondre informació sobre les cultures, la creativitat i l’expressió dels joves. • Posar a l’abast canals específics que permeten als joves presentar el seu

material creatiu al públic (festivals, programes de televisió, etc.) • Promoure l’associacionisme entre grups de joves, sectors del món de la creació


Informe final

EACEA/2008/01 (OJ 2008/S 91-122802)



13/14

i persones que treballen amb joves. 7. Afavorir l’accés a la cultura en el marc d’estratègies d’inclusió social, de lluita contra la discriminació i d’igualtat Encara que Europa és cada vegada més multicultural, cal disposar de més estratègies que consideren les polítiques i accions culturals com un element important de les polítiques contra la discriminació i de les pràctiques concretes contra el racisme i la desigualtat. En aquest context, les accions haurien de ser plantejades a llarg termini, ser sistemàtiques i afavorir l’accés de manera estructural. Cal que aquest tipus d’acció afavorisca la comprensió i el respecte de la diversitat cultural, desenvolupe les competències interculturals i estimule la participació dels joves passius i desafavorits en experiències culturals. Per tant, els estats membres haurien de:

• Posar en pràctica programes i estratègies que fomenten l’accés a la cultura de joves procedents de grups vulnerables (xarxes culturals, programes educatius, grups de treball interculturals, etc.) i afavorir d’aquesta manera la cohesió social.

• Aplicar programes específics destinats a persones i organitzacions que treballen amb joves en temes com ara l’accés, els drets culturals, la programació, el màrqueting, la sensibilització i la creativitat.

• Fomentar la implicació dels joves procedents de grups vulnerables en l’educació artística i cultural i en activitats emprenedores creatives.

• Promoure la visibilitat dels joves de grups minoritaris en els mitjans de comunicació públics.

• Fomentar entre els joves el coneixement de les cultures i el patrimoni cultural d’altres països europeus, sobretot amb l’ajuda de noves tecnologies i programes educatius i d’intercanvi.

• Fomentar els cursos i l’aprenentatge de llengües en tots els àmbits. 8. Promoure entre tots els joves l’ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) i de les noves tecnologies per a finalitats culturals L’entorn digital és un factor clau en la cultura dels joves d’avui dia; com a tal, pot servir per impulsar la participació cultural. Per tant, els estats membres haurien de:

• Facilitar l’accés de tots els joves a les noves tecnologies perquè estiguen en disposició de desenvolupar les seues competències culturals, creatives i d’expressió.

• Fomentar les competències dels joves en matèria de comunicació i ús dels mitjans de comunicació, sobretot pel que fa al seu perfil com a creadors artístics en línia.

• Desenvolupar una visió crítica de la qualitat de les informacions en línia, tenint en compte sistemàticament els aspectes relatius a la seguretat en l’ús d’Internet.

• Afavorir la informació sobre la propietat intel·lectual, l’ús correcte d’Internet i la responsabilitat social.


Informe final

EACEA/2008/01 (OJ 2008/S 91-122802)



14/14

• Promoure l’ús creatiu de les TIC gràcies a programes i eines concrets. 9. Donar suport a la recerca, la creació de coneixement i l’intercanvi d’informació Cal donar suport a la recerca i a la informació en diferents àmbits per tal de crear una base de coneixements per a les polítiques i la planificació estratègica. Per tant, els estats membres haurien de:

• Donar suport a la recerca en l’àmbit de les cultures dels joves, la creativitat, la ciutadania cultural i el paper de la cultura en la cohesió social.

• Crear un conjunt d’indicadors i de sistemes de seguiment per mesurar l’accés dels joves a les institucions culturals, a les activitats, als equipaments, a l’educació, a la cooperació i a la comunicació intercultural.

• Identificar temes per a recerques més exhaustives realitzades en col·laboració amb els professionals de la recerca i els joves.

III. Propostes per a la societat civil 1. Les institucions culturals haurien de contribuir a proveir marcs favorables de suport a l’accés dels joves a la cultura i a l’expressió creativa.

• Adoptar un paper més proactiu en les qüestions relacionades amb l’accés dels joves a la cultura.

• Desenvolupar iniciatives que impliquen els joves en tots els àmbits de presa de decisions (planificació de programes, gestió de pressupost, manteniment, màrqueting, disseny de les activitats, etc.).

• Comunicar-se de manera específica amb els joves pel que fa a les seues activitats, especialment amb eines didàctiques digitals, altres mètodes que facen servir les noves tecnologies i programes específics aplicats a continguts culturals adaptats a les expectatives dels joves.

• Contribuir en la tasca que el sector públic ha dut a terme per reduir els obstacles que limiten l’accés dels joves a la cultura.

• Contactar amb fundacions privades i donants per incitar-los a treballar per l’accés dels joves a la cultura.

• Adaptar els horaris de les activitats culturals adreçades als joves per tal que aquests les puguen compatibilitzar amb la seua vida quotidiana.

• Promoure l’organització d’activitats autoproduÏdes pels joves. 2. Les organitzacions de joves i les persones que treballen activament amb ells haurien de tenir també un paper actiu en la promoció de l’accés dels joves a la cultura.

• Establir acords amb els sectors dels àmbits de la creació. • Fomentar els projectes culturals destinats als joves dins de les seues activitats.

accÉs de la gent jove a la cultura informe final · 2010-11-25 · els documents i els programes...

Documents