2

Activitats del mes de juny

DINAMITZACIÓ DEL PARC URBÀ DE SALUTVine i participa a la sessió d’exercici físic del Parc Urbà de Salut.· Dia 7 de juny - Dimarts - Hora: 10,00 - Adreça: Zona Factoria Coma Cros. Hora: 12,00 - Adreça: Zona Pavelló Esportiu. Hora: 16,00 - Adreça: Zona parc hospitala-ri. Per més informació podeu contactar amb l’Ajuntament de Salt.

FESTA BARRI DE LA PROCESSÓ· Dia 1 de juliol - 22,00h.: Correfoc amb els DIABLES D’EN PERE BOTERO. - 22,30h.: Sopar-Ball amb el conjunt “ELEGANTS”.· Dia 2 de juliol - 10,00h.: Cercavila pels car-rers del barri amb LA BANDA DEL REC. - 10,00h.: Concurs de dibuix infantil a la plaça Verdaguer. - 10,00h.: IX Trobada d’Intercan-vi de Plaques de Cava a la plaça Verdaguer. - 15,30h.: Concurs amistós de Botifarra al Casal de Jubilats. - 21,30h.: BOTIFARRADA i Ball pel grup BOOGIE-WOOGIE.· Dia 3 de juliol - De les 7 a les 11 hores del matí Concurs de Pesca. Organitzat per la societat esportiva “La Canya”. - 12,00h.: Ofi ci religiós a la parròquia de Sant Cugat.

CASA DE CULTURA “LES BERNARDES”EXPOSICIONS· Jordi Oliveras, de Sant Martí de Lléme-na i Xavier Cabarrocas, de Girona. Pintura i aerografi a a les Sales Central, Aguilera i Roca Delpech.· Aurora Morales i alumnes de brodats de la Casa de Cultura, obres realitzades durant el curs, Sala Sant Jordi.· Firartsalt, organitzar per l’ajuntament en tot el poble. Muntatge plàstic a la sala El Porxo.· MES DE JULIOL: Curset Intensiu d’An-glès (Lectura i comprensió de textos, re-pàs d’estructures gramaticals, exercicis i conversa) de dilluns a divendres de 10 a 12 del matí.

BIBLIOTECA PÚBLICA IU BOHIGAS· Del 6 al 26 de juny. Exposició dels fan-zines dels tallers de còmic als instituts de Salt. · Divendres 10 de juny a les 10:30h. Audi-

tori de la Coma Cros. Cloenda del projecte “El cove de les paraules” amb la visita de l’autora de narrativa infantil i juvenil Anna Manso. El projecte s’ha portat a terme amb tots els nens i nenes de 4rt de primària de Salt.· Dijous 16 de juny a les 20h. Trobada del grup de lectura de fi cció. Es comentarà l’obra “El llibre del desassossec” de l’es-criptor Fernando Pessoa, escriptor de les lletres universals del 2011. Conduït per Mita Casacuberta.· Dijous 30 de juny a les 20h. Grup d’es-criptura

BIBLIOTECA MASSAGRAN· Dia 3- De 6 a 7 de la tarda, Grup de lectura· Dia 4- A 2/4 d’11h. Sortida cultural· Dia 10- De 6 a 7 de la tarda, Suc de fi -losofi a· Dia 16- Festa del Solstici d’estiu. Teatre a la biblioteca, a partir de 2/4 de 6h de la tarda.A partir de la setmana del 20 de juny i tot el juliol els dissabtes el matí la biblioteca estarà tancada.

CENTRE DE RECURSOS DE LA GENT GRAN· EXPOSICIÓ DE LES PUNTAIRES DE SALT del 23 de maig fi ns el 7 de juny.· Del 11 al 26 de juny EXPOSICIÓ FIRART-SALT una mostra d’art i d’artistes. El seu objectiu és apropar l’art al ciutadà a través de les seves diferents manifestacions i pro-porcionar l’oportunitat única d’assistir com a espectador al procés de creació artística.· TALLER D’INFORMÀTICA els dilluns i di-mecres de 11:30 a 12:30h.· TALLER DE RATAFIA el dimarts 28 de juny a les 16:30h. a càrrec de Eva Alsina (cal inscripció prèvia).· TALLER DE MEMÒRIA els dimarts i dijous (cal inscripció prèvia).· ELS JOVES APRENEN A COSIR AMB LA GENT GRAN els dijous de 16:00 a 18:00h. (cal inscripció prèvia).· TALLER DE FISIOTERÀPIA els dimecres 1, 8, 15, 22 i 29 de juny a càrrec de Mònica Angulo.1r grup de 16:30 a 17:15h. - 2n grup de 17:15 a 18:00h.· CURS DE FORMACIÓ PER A CUIDA-DORS NO PROFESSIONALS els dilluns

6, 20, 27, els dimecres 8, 15, 22 i 29 de juny a càrrec de DIPSALUT (cal inscripció prèvia).· SORTIDA a concretar (demanar informa-ció al Centre de Recursos).

ACTIVITATS FIXESParc de salut. De dilluns a dijous de 10:00 a 14:00h. - 16:00 a 19:00h. Divendres de 10:00 a 14:00h.Estimulació manual, dilluns i dijous de 17:00 a 19:00h. Entreteniments de memòria, dimarts de 17:00 a 19:00h. Espai d’esbarjo i trobada, dimecres de 17:00 a 19:00h. Caminades saludables, dilluns de 09:00 a 10:30h. Alfabetització, dimarts i dijous de 10:30 a 11:30h. Servei de fi sioteràpia, dimecres de 16:00 a 19:00h.Serveis Integrals per a la Gent Gran Centre de RecursosPl. de la Vila, s/n · Telèfon 972 011 655Horari: matí de 10:00 a 14:00 h - 16:00 a 19:00 h(divendres tarda tancat)

LA MIRONA CONCERTS· Dia 11 - GIRONA ROCK VS. CÀNCER – Hora:21,00-Preu: per confi rmar. Més de 40 músics de 18 bandes de la demarcació s’uni-exen per oferir un recital únic contra el càncer. La Casa de la Música - La Mirona presenta una nit única de lluita contra el càncer. Més de 40 músics de la demarcació s’uneixen per in-terpretar clàssics de tots els temps del ROCK i amb les actuacions de: LOS FABULOSOS TEXASTONES - OBJETIVO TU CAMA - Una gran nit de música contra el càncer en bene-fi ci de la Fundació Oncolliga Girona i amb la col·laboració de: Neurotic Hell-Apeiron-Morp-hium-Rebelions-Free Taxis-Mute-TanDeBO-Doctrine-Hotel Overlook-Streaks-LosKetedije-The Forrest Band-Au fénix-Aladecorb-Head Injury-Parcius-Aptos.

TEATRE DE SALT· Dia 12 – 19,00h – DESCLASSIFICATS - La Villarroel – 24/20€.

3

Generalitat de Catalunya

Índex

Agenda2

Editorial3

Entrevista4

Història6

Col·laboració7

Esp. Ensenyament13

Curiositats19

Cuidem les mascoltes20

Notícies21

Informació Municipal22

Opinió23

Entreorelles23

Pessics d’art25

Solidaritat27

Teatre28

Excursions30

Esports30

Fauna31

Eleccions32

Gastronomia33

Cuina internacional33

Demografi a34

Poti-poti35

La Farga no se solidaritza necessàriament amb les opinions expressades en els articles signats i no es fa responsable del seu contingut. La Farga autoritza la

reproducció dels articles sempre que se n’indiqui la procedència.

amb la col·laboració de:

ww

w.r

evis

tala

farg

a.c

at

Editorial

lafa

rga

@re

vis

tala

farg

a.c

at

membre de:

Molta normativa S’acaba un curs que ha estat ple d’incerteses degut al canvi polític del De-partament, altre cop dit d’Ensenyament i tot fa pensar que encarem els pro-pers anys amb una perspectiva força pessimista.

Tot i que l’ensenyament ha experimentat millores considerables, també constatem que els problemes del món educatiu vénen de lluny, el sistema educatiu d’un país s’ha d’assentar en uns pilars sòlids: un sistema estable a llarg termini, una bona planifi cació, professionals ben formats que apliquin unes metodologies que es vagin adequant als canvis de la societat i tot amb els recursos necessaris. Si analitzem els últims 30/40 anys veurem que d’es-tabilitat 0; hem tingut EGB, Logse, Lode, Loe..., i pel que fa a la planifi cació s’ha hagut de fer front a dues onades migratòries i s’ha fet anant sempre dues passes enrere, amb la corresponent massifi cació a les aules. Els pro-fessionals han hagut d’encarar els canvis amb més voluntat que recursos, sovint desprestigiats quan han estat els que realment han fet front en el dia a dia a totes aquestes defi ciències. Quant als recursos , no sempre hi ha hagut els que calien .La nova Consellera agafa un camí equivocat, els professionals entenen que hi hagi retallades econòmiques, poden contribuir amb un percentatge del sou, però no poden acceptar reduir el nombre de professors quan augmenta el nombre d’alumnes i molt menys desfer actuacions del govern anterior sen-se construir res de nou . L’horitzó no infon optimisme, cal ser valent i davant de la crisi apostar per les generacions futures, que és l’educació, si aquesta falla què ens queda?

ANY XXXII NÚM 282 JUNY DE 2011EDITA: Casal de Jubilats de SaltPasseig Verdaguer, 1 Tel 972 23 85 78COORDINADOR: Manel OliverasCONSELL DE REDACCIÓ: Manel Oliveras, Agapit Alonso i Pont, Carme Torrent, Joan Corominas, Agnès Cabezas, Anna Clarà, Héctor Martínez, Josep M. Pla, Roger Tor-ramadé, Júlia Pujolràs i Carme Garriga.MAQUETACIÓ: 7 de dissenyIMPRESSIÓ: Impremta Pagès

COL·LABORACIONS: Josep Clarà, Lluis Mateu, Joan Serrat, Fermí Si-dera, Toni Moiset, Enric Freixas, Xavier Margenat, Jordi Artigal, Escoles: Mas Masó, El Gegant del Rec, Les Deveses, Aules d’Acollida, La Farga, Mare de Déu del Roser, Pompeu Fabra, El Pla, El Veïnat. Institut Salvador Espriu, Joaquima Badia (Cuineres de Salt), Ivan Bustamante (Associació Marfull), Arxiu Municipal, Sergi Villena (Vetxarxa).PORTADA: Títol: Fi de curs. Autor: Armando (Escola El Veïnat)CORRECCIÓ: CPNLPDISTRIBUCIÓ: Josep PalmerolaADMINISTRACIÓ: Manel OliverasDIPÒSIT LEGAL: GI-356-1979

4

La Bintou té 11 anys. Li agrada pintar, escriure, jugar a futbol i el color lila. Ara està molt il·lusionada d’anar a l’institut, però quan va arribar, ara fa tres anys, no estava tan contenta. Al contrari, estava espantada, no havia anat mai a l’escola i no entenia què li deien mestres i alumnes. Sort d’en Youssouf, ell parla bambara i li va explicar el més important. Amb ell va entrar a l’Aula d’Acollida on, sentint-se emparada i tot jugant, va aprendre a parlar català, a llegir i a escriure. La Bintou, però, no llegirà això, perquè la Bintou és només un personatge, una llicència literària creada a partir de les històries de molts dels nens que viuen a Salt i que, per això, podria ben ser la vostra veïna. El que no és cap invent és la feina que fan des de les aules d’acollida on reben molta i diversa mainada i fan possible que tinguin l’educació necessària per encarar el futur.

-Per a la gent que no té fi lls en edat escolar, com explicaríeu què són les aules d’acollida?-Margarida: L’Aula d’Acollida aquí al Pla va començar l’any 2004-2005 i va ser a causa d’una ne-cessitat educativa concreta. Venia molta gent estrangera que no co-neixien la llengua i també, en al-guns casos, que no havien estat escolaritzats, no tenien hàbits es-colars. Llavors es creen aquestes aules per acollir aquests nens a molts nivells: afectiu, perquè quan arriben es troben molt perduts; a nivell social, perquè s’integrin amb els altres nens que fa més temps que vénen a l’escola; i a nivell aca-dèmic per ensenyar-los a llegir i escriure, ja que alguns no conei-xen l’alfabet. També ensenyar-los el vocabulari bàsic per poder-se moure de manera funcional i co-municativa.

-Quant temps s’hi estan apro-ximadament? Quin període ne-cessita un nen per adaptar-se?-L: Normalment s’hi estan dos anys. En algun cas es pot allar-gar la permanència perquè depèn de la llengua d’origen, com ara el xinès, els costa més assimilar el nostre idioma.

-Tinguin l’edat que tinguin?-M: L’Aula d’Acollida és a partir de primària, o sigui a partir dels sis anys.-L: Als més petits d’infantil se’ls dóna temps per adaptar-se al pro-pi grup perquè també és important que tinguin aquesta socialització amb els nens de la seva classe. No cal treure’ls tan aviat del grup, és més important que s’integrin.

-Com organitzeu l’aula? Hi van tots els nens d’edats diferents o hi ha subgrups? -M: Ho muntem una mica per ni-vells. Fem grups de nens que no han estat escolaritzats i, per tant, has de començar des de la base. Fem un altre grup amb els nens que el tema de la lectoescriptura ja el tenen força bé i aprofundim més en vocabulari més específi c. Tam-bé tenim un grup que ja segueix força bé l’aula ordinària, però que encara els agafem com un reforç i per ampliar coneixement.-L: Sobretot pels que no han estat escolaritzats, mirem de fer-ho se-guir una mica tot, és a dir, la llen-gua oral i començar de seguida la lectoescriptura, perquè el que interessa als tutors per incorporar-los a l’aula és que sàpiguen llegir i

escriure com més aviat millor.

-S’hi estan tota la jornada o s’ho combinen amb les altres clas-ses? -L: Sempre es va combinant. Mai deixen les seves classes ordinà-ries. Nosaltres els anem a buscar determinades hores i els fem una sessió a l’aula, d’una hora normal-ment, i després tornen a classe. -M: A la setmana fan des de tres sessions fi ns a set o vuit, depèn del grup i de cada cas.

-Quin tipus d’activitats feu a l’aula?-L: Procurem fer-ho una mica variat, perquè sigui més amè per ells. Fem llengua oral amb jocs que ens hem comprat i altres que hem confecci-onat, molt visuals. Procurem tenir moltes imatges perquè és el que els va més bé i treballem amb els ordi-nadors. També juguem força perquè hem descobert que en general, de les escoles que vénen, si és que hi han anat, no juguen gaire.-M: Sí, alguns provenen d’una educació més clàssica, més aca-dèmica. Per això mirem de fer-ho bastant variat, de manera que en una mateixa sessió escoltin, par-lin, llegeixin i escriguin. De cada tema tenen un dossier on es treba-

Entrevista. Aules d’Acollida: donant la benvinguda a l’escola

Nom: Lurdes Sala i Margarida Carreras Professió: MestresNascudes a Serinyà i Girona, respectivament ,i residents a Salt i Girona, respectivament.La Lurdes és mestre a l’escola el Pla de Salt des del curs 1983-1984, mentre que la Margarida va arribar a aquesta escola el 1991. Pel que fa a la seva tasca a l’Aula d’Acollida, la Lurdes n’és tuto-ra des del 2004-2005 i la Margarida des de l’any següent.Podeu saber més sobre les aules d’acollida de Salt aquí: http://blocs.xtec.cat/elpladelssocs/ http://blocs.xtec.cat/tutoresaasalt/

5

Entrevista. Aules d’Acollida: donant la benvinguda a l’escola

lla la lectoescriptura i la part més oral la treballem amb jocs, com diu la Lurdes, amb làmines, pòsters i sobretot amb l’ordinador, que és on aprenen més ràpidament. Són programes especialment creats per aquestes necessitats, molt visuals i molt intensius. En poca estona han llegit, escrit i expressat molt vocabulari. Sense adonar-se’n, perquè per a ells és com un joc, estan treballant molt.

-Amb la implantació de les aules d’acollida hi ha un canvi en el sistema en general. Com es va gestionar això?-M: El primer any, almenys en aquesta escola, es va crear una tutoria. Una aula d’acollida que corresponia a un tutor, que va ser la Lurdes. Amb el temps, però, la demanda va créixer molt i vam ar-ribar a tenir fi ns a 70 nens a l’aula d’acollida.-L: Sí, va coincidir amb l’any en què l’escola es va doblar i, és clar, va entrar molta mainada de cop.-M: Per això, el segon any, es va crear la segona aula, amb un se-gon tutor, que en aquest cas vaig ser jo. Aleshores destinàvem tot el nostre horari a l’aula d’acollida, amb grups bastant nombrosos. Com que aquesta demanda ha anat baixant gradualment, no hi ha tanta matrí-cula viva i també tenim l’escola amb matrícula plena i és més difícil que entrin nens a mig curs, ara estem en una xifra de 26 nens. Per això tam-bé ens queden hores per fer altres activitats per a l’escola.

-Després de set anys de funcio-

nament ja en podeu fer una valoració. Creieu que ha estat una bona mesura?-L: Molt positiva. Si et poses al lloc dels nens, arribar a un país desco-negut, on no entens res, sense haver anat mai a l’escola, en alguns ca-sos, se senten molt sols. A l’aula ordinària, per més bé que els atengui el tutor, hi ha més alum-nes i és més complicat. En canvi, tenint-los aquí unes hores, en petit grup, es poden comunicar més, intentar expres-sar-se, els pots acollir molt millor i ells se senten més recolzats. Pen-sem que és molt important, això. Per això també sempre busquem algun altre nen que parli la llengua del que acaba d’arribar, que el pu-gui ajudar els primers dies.-M: La valoració és molt positiva. Perquè abans de les aules d’acolli-da jo havia estat tutora d’aula ordi-nària i quan t’arribava un nen nou-vingut la veritat és que tenies feina per atendre’l. En una aula amb 25 nens, havent de complir un pro-grama, costava molt atendre un nen en tots els sentits. D’aques-ta manera, l’aprenenatge és molt més ràpid i fi ns i tot de socialitza-ció. Aquí se senten més segurs, sobretot les primeres setmanes, i això fa que estiguin més tranquils per anar-se adaptant i aprenent.

-I com és el procés de tornar a l’aula ordinària, s’adapten bé o alguns tenen després cert senti-

ment d’enyorança?-L: En general s’adap-ten bé, de fet no dei-xen mai l’aula ordinà-ria, però sí que alguns tenen cert sentiment d’enyorança.-M: Alguns els trobes pel pati i et diuen que volen tornar a l’aula d’acollida però clar, és normal, perquè tot i que a l’aula ordinària també hi estan molt bé, és diferent. Aquí és més

personalitzat, també dediquem molta més estona al joc.

-Com és el tracte amb les famí-lies?-M: La relació amb les famílies es fa més des del tutor de l’aula ordi-nària. Si hi ha alguna cosa impor-tant en el comportament del nen que observem nosaltres, el que fem és posar-nos en contacte amb el tutor i ell amb la família.-L: Sí, nosaltres fem la coordinació amb el tutor, procurem parlar amb ell per posar-nos d’acord i anar-nos informant del seguiment del nen. Des d’aquí és més fàcil saber segons què, ja que quan comen-cen a parlar una mica t’expliquen coses que a l’aula no ho fan, però nosaltres sempre ens remetem al tutor.

-Hi ha una coordinació des del Departament d’Ensenyament, pel que fa a aquestes aules tam-bé, suposo? -L: Sí. El Departament ens marca la programació. Ens venen donats onze temes bàsics que són els que hem de treballar i que els fan totes les aules d’acollida, i unes proves inicials i fi nals comunes. També hi ha una coordinadora LIC ens visita cada quinze dies amb la qual par-lem de com van les coses, ens as-sessora, ens busca recursos que necessitem, etc. A banda, totes les aules d’acollida de Salt fem també projectes en comú.-M: Es tracta d’un grup de treball dels tutors i la coordinadora de les aules d’acollida de les escoles de primària de Salt que fa sis anys que funciona i cada any fem un projecte

6

Entrevista. Aules d’Acollida: donant la benvinguda a l’escola

Poblet, Montserrat i les dues Catalunyes

diferent. Un any vam fer un recull de jocs del món i els vam repartir en tres maletes itinerants que ens vam anar passant per les diferents aules; un altre any vam fer un recull de llibres del món, etc. -L: Una altra activitat que fem cada any a fi nal de curs és una trobada amb els nens de 6è de les aules d’acollida de totes les escoles per-què es coneguin de cara a anar a l’institut. Per això fem una trobada al Pla dels Socs amb activitats, jocs de coneixença i s’ho passen molt bé.

-El blog és per als nens però també pot ser útil perquè la gent s’adoni del que es fa des de l’es-

cola pública i vèncer una mica els prejudi-cis que hi ha?-L: No ho sé, nosaltres ho fem sobretot pels nens i per totes les au-les d’acollida, perquè els sigui útil. Ara bé, si algú més s’hi interessa i hi vol entrar, doncs mi-llor que millor. -M: L’esforç que es fa a les escoles en general, segurament no es per-cep. Però bé, és normal, segura-ment nosaltres tampoc percebem l’esforç que es fa al CAP, per exem-ple. Jo et diria que els mestres de Salt treballem amb molta il·lusió, molta empenta i molta força, i ho fem perquè és el que creiem que hem de fer. Si la gent ho percep és secundari. Ara, si d’alguna mane-ra la gent ho pot descobrir, millor que millor. En general, és una fei-na molt agraïda, perquè veus nens que avancen molt. -L: Sí, és una feina que et fa sentir molt bé quan veus que la mainada es troba a gust a l’aula d’acollida, que hi estan bé, que estan contents. Que és el primer lloc on els marxa la por, que veuen que l’escola és un lloc agradable d’estar-hi.

-Com afectaran les retallades a les escoles de Salt?-L: Aquí a Salt no ens convé sota cap concepte que retallin res. Més aviat al contrari, però en fi , haurem de treballar amb el que tinguem. De fet, en educació no s’hauria de retallar.-M: Segons s’havia comentat, aquí a Salt no tindriem retallades, però el pressupost de l’escola s’ha re-duït igual que la resta, o sigui que no sé com ho farem. Però bé, en tot cas això és feina dels equips directius. La veritat és que, de la manera que van les coses, sovint dubtem si des de les autoritats es creu realment en l’escola pública, en l’educació; però en fi , això és tot un altre debat.

Agnès Cabezas Horno

Santa Maria de Poblet és un monestir cistercenc que ha

estat el panteó reial de la corona catalanoaragonesa des del segle XIV. Situat a Vimbodí, a la Conca de Barberà, Ramon Berenguer IV en donà les terres per a la seva creació el 1150, i la construcció duraria fi ns al segle XVIII. A les terres de donació comtal s’hi afe-giren d’altres de la noblesa, i aviat Poblet esdevindria un centre cultu-ral, religiós i polític. El rei Pere III el Cerimoniós hi concedí tota la seva col·lecció històrica per iniciar-hi la biblioteca. Hi destaca la Crònica de Jaume I, la més antiga conservada

(1343). Durant els segles XIV i XV els seus monjos ensenyaren en di-verses universitats europees, com Tolosa o París. Poblet representa un cas d’arquitectura monàstica (claustre, sala capitular, biblioteca) i civil (palau del rei Martí). Poblet participà en els diferents confl ictes polítics sovint al costat de l’autoritat reial (de Joan II en la guerra civil catalana o de Felip IV en la Guerra dels Segadors, per exemple). El monestir fou confi s-cat pels francesos el 1811-1813 i abandonat i saquejat el 1835 a causa de la desamortització de Mendizábal. Els danys foren molt

grans i les tombes reials profana-des. L’any 1930 en començà la restauració i l’any 1940 hi retornà

7

Poblet, Montserrat i les dues Catalunyes

L’enemic

Un dia, jo caminava per una ciutat gran que està plena de

gratacels i botigues de luxe, i de lluny veig el meu pitjor enemic, el qual fi xa la mirada sobre mi.Porta una cara de pocs amics, és cruel i pervers. A mi m’ha fet molt de mal i sempre em traeix.A mesura que jo avançava, el meu pitjor enemic s’acostava. La mirada penetrava en el fons del globus ocu-lar i davant del xoc que hom no po-dia evitar, la cara era més agressiva, fi ns i tot l’esguard era amenaçador.

Al fi nal, les passes foren més len-tes i quan ens trobem l’un davant l’altre, jo esquivo l’encontre perquè m’adono que un mirall de grans di-mensions formava part de la deco-ració d’uns grans magatzems amb una façana tota de vidre.Durant el temps en què jo m’allu-nyo del lloc, de tant en tant giro el cap i observo el cristall, tot pen-sant: seré burro!

Agapit Alonso i Pont

la comunitat. L’any 1991 fou decla-rat per la Unesco Patrimoni de la Humanitat i polítics contemporanis han cedit la seva documentació a l’arxiu del monestir, com el presi-dent Josep Tarradellas. Tanmateix, el simbolisme polític i social de Po-blet i el que ha signifi cat històrica-ment difereix de Montserrat, que representa un altre pensament. Santa Maria de Montserrat és un monestir benedictí situat al massís del mateix nom, al terme munici-pal de Monistrol (Bages) i a 720 m d’altura. Fou fundat per l’abat Oliba vers el 1025 a partir d’una església anterior documentada el 888 i dependent de Ripoll. A partir del 1082 Santa Maria va passar a tenir abat propi, inicià una etapa d’expansió i esdevingué un centre de pelegrinatge. El 1409 fou erigi-da com una abadia independent pel papa Benet XIII. Però després de fer costat a la Generalitat en la guerra civil catalana contra Joan II, Montserrat passà a la jurisdic-ció de Valladolid el 1493. Ferran el Catòlic hi envià monjos de la ciutat castellana i durant els anys poste-riors se succeïren abats catalans i castellans. El santuari també s’ir-radià cap a Amèrica a través dels primers missioners que acompa-nyaren Colom en la segona ex-pedició (1493). Per això hi ha una

illa del Carib que s’anomena Mont-serrat. L’abadia restà al costat de la Generalitat durant les guerres dels Segadors (1640-1652) i de Successió (1705-1713). Destruït el monestir per l’exèrcit napoleò-nic durant la Guerra del Francès, el 1812, la comunitat es dispersà. El 1835 va patir la desamortització de Mendizábal i de nou l’abadia fou incendiada i saquejada. Reobert el santuari el 1844, ecle-siàsticament independent de Va-lladolid, es va haver de restaurar completament a partir de 1858. El 1881 tingué lloc la coronació de la Mare de Déu de Montserrat i la proclamació de la Moreneta com a patrona de Catalunya, esdevenint així un símbol nacional. Durant la dictadura franquista, amb l’abat Escarré enfrontat al règim, el san-tuari es reafi rmà com a símbol ca-talanista gràcies a la seva actitud en favor de la cultura i la personali-tat de Catalunya. Així es produïren actes com les festes d’entronitza-ció de la Mare de Déu el 1947, la primera manifestació de catala-nisme després de la guerra, o la tancada d’intel·lectuals el 1970, en protesta pel procés de Burgos i les darreres penes de mort. L’acte tin-gué un gran ressò internacional i afavorí el procés que conduiria a l’Assemblea de Catalunya. L’any

1974 Jordi Pujol hi fundà Conver-gència Democràtica de Catalunya, fet per si mateix ja molt indicatiu.Montserrat és encara avui un des-tacat centre cultural i religiós, amb un important museu, biblioteca i pinacoteca, i una prestigiosa es-cola de música, amb una escola-nia originària del segle XIII que és considerada la més antiga d’Euro-pa. L’església data de la segona meitat del segle XVI, i de l’antic temple només en resta el portal romànic del segle XII i el claustre gòtic del segle XV. La imatge que es venera és una talla romànica de fusta policromada de fi nal del se-gle XII, ennegrida pel fum de les espelmes, l’encens i l’empremta dels pelegrins, i lacada de negre al segle XIX. Montserrat continua essent avui un referent polític i re-ligiós pel nacionalisme català tra-dicionalista.

Joan Corominas

8

El Bosc dels miralls trencats: Una tarda qualsevol

Carrer major

Salt està situada en una plana prop de la ciutat de Girona,

la qual cosa l’ha convertit des de temps immemorials, en una zona de pas des de moltes comarques interiors, seguint el curs del riu Ter i de la sèquia Monar, fi ns a la capital. Un dels primers d’aquests camins va ser el camí Ral, que seguia l’actual carrer Sant Antoni, Sant Dionís i continuava pel car-rer Llarg. No obstant això, però, la traça viària més important de Salt ha estat el carrer Major. El 10 de juliol de 1880 es va publicar el Plan de carreteras del Estado para la província de Gerona, en el qual s’aprovava la construcció d’una carretera de Girona a Anglès i Manresa passant per Vic. El 1883 les obres ja eren una realitat i el carrer Major havia estat transfor-

mat en una carretera de primera classe, la N-141. Encara, però, faltarien molts anys perquè es co-negués i es convertís en el carrer Major. Al principi era, simplement, el carrer de Girona i anava des del límit del municipi amb Santa Eugè-nia fi ns a l’actual carrer Manuel de Falla. Des d’aquell punt fi ns al límit oest, era el carrer de la Princesa.Amb els convulsos esdeveniments polítics del segle XX, l’actual carrer Major va patir una sèrie de canvis de nom força destacats. El primer d’ells va tenir lloc l’1 d’agost de 1931, pocs mesos després de la proclamació de la Segona Repú-blica. Es decretà el canvi de deno-minació de molts carrers de Salt, entre ells el carrer de Girona, que s’havia convertit ja en una via im-prescindible per a Salt, per això ha-

via de dur el nom d’un personatge il·lustre i es va escollir el de Fran-cesc Pi i Margall, un dels ideòlegs de la Primera República i perquè gaudia de plena acceptació entre els republicans, per les seves ide-es federalistes, i els anarquistes, per la seva concepció de l’Estat. En el mateix decret es va canviar també l’altre tram del carrer: el de la Princesa passà a denominar-se Galán i García Hernández en ho-menatge a Fermín Galán i Ángel García Hernández, Els màrtirs de la república. El desembre de l’any 1930 aquests dos capitans havien instigat un alçament militar a Jaca en contra de la dictadura de Dá-maso Berenguer i el rei Alfons XIII i per proclamar la República.L’esclat de la Guerra Civil l’any 1936, la derrota del govern legí-

Fa molts dies que m’hi passo les tardes...

M’agrada com em reps, el somriu-re en els teus llavis que m’ofereix aquell...”Hola, com estàs? Com ha anat l’escola?”M’ho dius amb calma i amb ga-nes d’escoltar-me i tota jo em co-menço a transformar, m’omplo de pessigolles i m’oblido del pati on M m’ha picat, i de l’avorriment de tantes hores tancada, del carrer ple de sorolls i cotxes, dels crits dels meus germans petits, tot, tot queda fora al teu costat.Però no estic sola i m’he de mou-re, són molts els que se’t volen apropar o simplement mirar-te...i entro, recte cap al fons. Però a mig camí trobo penjades les fotografi -es de la sortida que vàrem fer el dissabte passat, que bé que m’ho vaig passar amb la meva amiga C anant amb el bus a Girona a veure aquella exposició tan estranya.Quin remei, he de fer els deures i en tinc molts. I et demano que estiguis per mi, encara que no-més sigui asseure’m al teu costat i que m’escoltis, tenir-te per poder lamentar-me i que em facis cas...estic segura que m’has descobert i que fi ngeixes i et torno a dir, com

cada dia, que no entenc res, que m’ajudis, i tu, amb la teva enorme paciència, em tornes a dir que és feina meva però que ho podem lle-gir juntes Llegint plegades les lle-tres i números estranys s’entenen molt millor, m’acabes dient. I sí, ho entenc, amb tu tot és més fàcil i co-menço a fer la feina i m’apropes el diccionari que estava en una altra taula, hi ha paraules que són no-ves. Aquí també són molts els que t’estiren del braç i reclamen la teva atenció, però ja estic millor i em passo una bona estona treballant i xerrant amb la meva amiga C.Ja he acabat els deures, deixo les coses a l’entrada i et busco per l’altra part de la sala. Allà on hi ha grupets de nens ben acompa-nyats, i et trobo asseguda a terra envoltada de contes i escoltant M que està tota feliç llegint-te un dels seus contes preferits. I tens un moment per mirar-me i dir-me amb els ulls que puc asseure’m amb vosaltres, que un altre cop sóc benvinguda i que puc anar a buscar aquell conte que tant ens agrada a totes dues.I espero i espero i per fi el podem llegir juntes i com sempre ens agra-da tornar a imaginar aquell nen

tan tímid capaç de superar-se i fer-se fort sense oblidar-se de qui realment és...i després ve un al-tre conte, aquest proposat per tu, que dius que és nou i que l’has llegit just aquesta nit passada amb la teva fi lla i que us ha agradat molt, i sí, també m’emociona viure aquest nen que aconsegueix fer-se amic del pitjor enemic, com passa en aquesta història del pastís fastigós.I es fa tard i he de tornar cap a casa i recullo les meves coses i enfi lo tranquil·la carrer amunt, con-tenta un cop més del viatge que he fet al teu costat i m’emporto la teva olor amagada dins el llibre nou que he descobert i que m’acompanya-rà tot el vespre i la nit, fi ns demà, el sopar que m’ha preparat la mare m’espera.

Jordi Artigal

9

Carrer major

tim republicà i la pujada al poder dels militars l’any 1939 comportà un nou canvi de denominació dels carrers de Salt. El 10 de juny de 1939, poc després de l’entrada dels nacionals a la vila, per ordre del nou consistori municipal, es van eliminar tots aquells noms de carrers que poguessin portar re-miniscències de l’anterior govern. D’aquesta manera el carrer Pi i Margall passà a nomenar-se ave-nida del Caudillo Franco o calle del Generalísimo, un personatge que en aquell moment encara era jove i que l’únic mèrit que tenia era el d’haver encetat una de les més cruentes guerres que ha patit Espanya, les conseqüències de la qual encara estem patint. El carrer Galán i García Hernández passà a ser calle de José Antonio, en homenatge a José Antonio Primo de Rivera, fi ll del dictador Miguel Primo de Rivera i fundador de la Falange Española.Aquests noms van perdurar durant 37 anys, gairebé el mateix temps que la dictadura feixista. No serà fi ns a l’agregació de Salt a Girona que es va veure la necessitat d’un nou canvi de nom dels carrers, ja que alguns coincidien amb els de la Gran Gerona. Així, el 22 de juny de 1976, es va publicar el decret que feia efectiu el canvi: van de-

saparèixer els noms de calle del Generalísimo (havia mort el 20 de novembre de 1975) i calle de José Antonio per reconvertir-se, ja unifi cats els dos trams, en el car-rer Major de Salt, el més llarg de la població (travessava tot el poble d’est a oest). Se li havia afegit el “de Salt” per diferenciar els diver-sos carrers majors que hi havia en els altres pobles agregats en la mateixa època a la capital.Amb la independència de Salt el 3 de març de 1983, va passar a ser, simplement, el carrer Major, deno-minació que encara avui manté. L’any 1984, però, la part més am-pla del carrer, entre els carrers En-ric Granados i Pius XII, a proposta de l’ajuntament saltenc, va passar a denominar-se passeig de la Ciu-tat de Girona.Al principi, la importància del carrer Major era relativa, el protagonisme se l’enduia el carrer Llarg com a vertebrador de la vida comercial. No obstant això, amb la construc-ció de la carretera N-141, el centre neuràlgic es desplaçà a poc a poc cap al carrer Major i en poc temps es convertí en el centre de la vida ciutadana, sobretot gràcies al tram de passeig amb bancs, arbres i fonts. S’obriren nous comerços i es renovaren els antics. Al llarg del temps hem vist establiments com

El Setè Cel; el Centre Cívic “La Cooperativa” i l’Escola d’Adults; la Casa de Cultura “Les Bernardes”; el Centre Cultural de “La Floreal”, més tard reconvertit en ajuntament i després en seu de la Policia mu-nicipal; el cinema Núria; l’antic am-bulatori; la seu de diferents partits polítics; el Casal Saltenc, després ocupat per la CNT; la seu del Sin-dicat Agrícola de Sant Isidre i mul-titud de comerços de tot tipus. El carrer Major ha sofert una sè-rie de transformacions que han anat canviant la seva fesomia tot respectant el seu caràcter. Va co-mençar essent una carretera naci-onal amb els problemes que això comportava de trànsit (sobretot a partir de la segona meitat del se-gle XX amb l’aparició i difusió del transport públic i privat), d’aparca-ments, de sorolls i de brutícia. No va ser fi ns al desdoblament de la N-141 pel passeig Països Cata-lans a meitat dels anys 90 i amb la profunda reforma que va patir amb la direcció única del trànsit, l’habilitació de llocs d’aparcament que treia els cotxes de sobre les voreres i la construcció de voreres més amples, que aquestes molès-ties no van començar a disminuir una mica i el carrer va esdevenir, de nou, un lloc on passejar, un lloc per viure-hi. Actualment el carrer Major, tot i ha-ver deixat de ser la carretera i ha-ver entrat en una certa decadèn-cia, sobretot com a eix comercial, és una de les vies més importants de Salt com a centre de la vida social i cultural: és el lloc on es fa l’animat i colorista mercat setma-nal dels dimecres, on se celebren les tradicionals fi ra de Sant Jordi, la trobada de puntaires, l’exposi-ció de fl ors, el mercat de Nadal, entre molts altres actes culturals, i lloc de pas de moltes cercaviles (Carnestoltes, Reis, etc.). I mentre tingui aquest esperit participatiu, social, i sigui un lloc on poder pas-sejar i descansar sota l’ombra d’un arbre, no morirà mai.

Arxiu Municipal de Salt

Carrer Major a primeries de la dècada dels 90. AIAS

10

La química del nostre entorn

És un tòpic molt freqüent do-nar a la química un signifi cat

negatiu. Per exemple quan diem: “això és bo, aquí no hi ha química”. I no som gaire conscients del pa-per fonamental que té la química en la nostra vida. Només cal donar una mirada al nostre entorn. Es-tem envoltats de materials que no es troben a la natura, sinó que han estat produïts químicament a par-tir dels materials naturals i tots ells ens són indispensables per man-tenir el nostre nivell de civilització, comoditat i cultura.És el cas, per exemple, dels me-talls. Excepte l’or, tan escàs, no es troben a la natura sinó que s’obtenen químicament a partir de minerals. I quan en la prehis-tòria es va començar a descobrir la manera de fer-ho, la civilització es va disparar. Pensem en el ferro, indispensable per fer eines i mà-quines de tota mena i actualment per construir edifi cis. I en l’alumini, tan útil i fàcil de treballar. I en el coure, que ens permet la conduc-ció elèctrica. I en el níquel i el crom de l’acer inoxidable i en la plata dels miralls. I modernament en metalls més estranys com el titani, tan inalterable que es fa servir fi ns i tot en pròtesis mèdiques, i el tàn-tal, que permet condensadors de gran capacitat i petit volum indis-pensables en la microelectrònica d’última generació (mòbils, GPS, ordinadors portàtils, PDA, MP3…), i el liti de les bateries modernes, que serà estratègic si es generalit-zen els cotxes elèctrics, i els com-postos de gadolini per a les resso-nàncies magnètiques..També és un producte de la indús-tria química el paper, suport durant segles de la nostra cultura. I no oblidem que sense el silici, obtin-gut pels químics, no hauria estat possible la microelectrònica i, per tant, tota la moderna tecnologia de la informació i la comunicació. Si mirem els teixits, solament en una proporció molt petita estan fets de llana, cotó o seda natural, La majoria són barreges de fi bres artifi cials obtingudes químicament i ens hem ben acostumat a la

seva resistència i a les extraordi-nàries propietats d’algunes d’elles: protecció del fred, absorció de la suor… I no oblidem que la seva ampla gamma de colors s’obté amb colorants sintètics, o sigui, químics.També els ciments de la construc-ció són productes de la indústria química. I la benzina, gas-oil, fuel i querosè que mouen els nostres vehicles s’han obtingut química-ment del petroli natural.Pensem en el món dels plàstics. Són materials que antigament no existien, Autèntics regals de la qu-ímica ara ja formen part de la nos-tra vida. Miro al meu voltant i els veig per tot arreu: l’ordinador amb què escric, els disquets, el mòbil, el boli, els arxivadors, els porta-folis, la persiana, la pintura de les parets, els endolls, el recobriment dels fi ls elèctrics i, fi ns i tot, els “vidres” de les ulleres. Recordem que gràcies a un plàstic, el cel-luloide, es va inventar el cinema i que actualment són de plàstic els suports dels enregistraments de música i d’imatges (discos, dis-quets, DVDs …). Pensem també en la utilitat dels plàstics per a la higiene i conservació dels aliments en el supermercat. I què dir del món de les joguines? Quina rique-sa d’enginys, formes i colors fets principalment de plàstic! Sí, ja sé que els plàstics tenen mala fama perquè, com que no es podreixen, contaminen el medi ambient. Però no és culpa dels plàstics sinó de les persones incíviques que els llencen. Els plàstics es poden re-ciclar i això s’hauria de fer sem-pre. Però fi ns i tot quan van a les deixalles estalvien combustible de la incineradora i la calor que allà desprenen s’aprofi ta per generar corrent elèctric. Podríem parlar també dels sabons i detergents, tan útils a totes les cases, dels insecticides que ens defensen dels paràsits, dels adobs que han fet augmentar extraor-dinàriament el rendiment de les collites i del clor que, addicionat a l’aigua potable, ha desterrat el ti-fus i altres infeccions epidèmiques

molt freqüents antigament.Però l’impacte més gran i benefi -ciós de la química ha estat en el camp de la medicina. Quan estem malalts, el metge ens recepta els comprimits i el farmacèutic ens els ven, però les substàncies curatives que contenen han estat obtingudes per uns investigadors anònims, de vegades becaris mal pagats, que a través de llargs i fatigosos tre-balls químics les han aïllat de les plantes, les han modifi cat per fer-les més efectives o les han sintetit-zat en el laboratori. ¿Com podrien viure, per exemple, els malalts de SIDA sense els antiretrovirals? ¿I els càncers aturats amb la quimi-oteràpia? ¿Com es podria comba-tre el dolor humà sense els anal-gèsics, antiinfl amatoris i sedants? ¿Seria possible la cirurgia sense els anestèsics i la diagnosi sense les proves analítiques?Em direu que de vegades les in-dústries químiques contaminen el medi ambient, però quan això pas-sa és culpa d’errors humans o de pràctiques malicioses per estalviar pressupost, que amb un bon con-trol es podrien evitar.En fi , que, aprofi tant que som a l’Any de la Química, he volgut de-fensar aquesta activitat humana que tant ha contribuït al nostre be-nestar. Crec que hauríem de supe-rar tòpics i tenir més “bona quími-ca” amb la química.

Joan Serrat

11

Llengües de cultura i llengües d’insultura

Haurem d’anar pensant a fer una llista de les desgràcies

associades a la tossuda insistèn-cia dels catalans a fer servir el ca-talà, fi ns i tot a Catalunya. Un dia ens van fer saber, des de la Cen-tral Lletera i Cultural, que l’ús del català a l’aeroport del Prat podia fer estavellar els avions, un altre dia ens diuen des del Ministerio de Información y Turismo contem-porani que els turistes espanyols es perden per les carreteres cata-lanes, per culpa dels cartells mo-nolingües; també ens informen, aquesta vegada des de les instàn-cies educatives superiors, que els nens i nenes de Catalunya es po-den tornar idiotes, aprenent la llen-gua d’aquí en comptes de la d’allà; després és Air Berlín que patatim, després la Guàrdia Civil que pata-tam, i després són els funcionaris espanyols, i després els cambrers, preferentment llatinoamericans, i anar fent...La penúltima va ser la del dimecres 27 d’abril al Santiago Bernabeu, en el partit de semifi nals R Madrid—Barça de la Champions, en què el club amfi trió es negava, al·legant “raons de seguretat” (?!), a usar el català per la megafonia com se sol fer com una gentilesa envers els seguidors marcada pel protocol de la UEFA i que, no cal dir-ho, no ha-via comportat mai cap problema a cap estadi d’Europa... fi ns arribar el FC Barcelona a Madrid (amb el benentès, és clar, que el Bernabeu sigui un estadi europeu).I fi nalment, l’última (que sapiguem, en el moment d’escriure aquestes

ratlles) és del mateix dimecres (di-ada de la Verge de Montserrat), però en horari matinal: l’endemà llegíem al diari que un jutge de Lleida havia dit (no pas en una conversa etílica al cafè, sinó en una resolució, i doncs per escrit) que la pretensió dels lletrats que representen la Generalitat de fer servir el català en els procediments judicials és, atenció!, “una delibe-rada falta de respecte i de mínima educació”... Estem parlant de Llei-da, que és una ciutat catalana, i de la Generalitat, que és l’administra-ció d’aquest país (i que en teoria forma part de l’Estat, la Constitu-ció de la qual teòricament disposa que les llengües de l’Estat altres que el castellà han de ser “objecte d’especial protecció”), però l’insig-ne togat en qüestió, amb aires de petimetre imperial, la considera “administració regional”... (I ho és, és clar, en estricta lògica centralis-ta espanyola: en prenem nota).I després de tot això encara hi ha qui no vol entendre que els par-tits Barça-Madrid i Madrid-Barça (anomenats “clàssics”, en el dic-cionari d’eufemismes del ram) són més que simples enfrontaments esportius; i no ho volen entendre tot i havent sentit l’himne espanyol sonant a tota castanya al camp del València per ofegar l’estrèpit dels xiulets, i tot i havent vist amb els ulls de la cara els seguidors del Madrid traient la bandera “rojigual-da” per animar els seus (i cagant-se en “los catalanes”, no pas en els culers, quan l’equip blanc perdia el partit –i els papers), i encara que

en Pep Guardiola expliqués a la roda de premsa que l’equip blau-grana, igual que el petit gran país que representa, per molt que cai-gui (o que el facin caure, a veure si haurem de reprendre el costum de llegir entre línies com en temps de la dictadura), sempre s’aixecarà. Sempre.Doncs, com passa en el futbol, on una cosa és “la Champions” que en Mourinho –el “puto amo”– gua-nya per golejada davant dels mi-cros i l’altra la que juga i guanya el Barça –també per golejada– al terreny de joc, la llengua catalana és putejada per tots costats, anant i venint, a peu i a cavall, de nit i de dia, d’amagat i descaradament, i no solament no aconsegueixen esborrar-la del mapa (i fa 300 anys que ho intenten, compte!), sinó que reviscola a la impensada, tossuda-ment, una i altra vegada. I acabarà guanyant el seu partit.

Fermí Sidera Riera

12

Un Saltenc a Barcelona

Per motius de feina em trobo re-sidint a la ciutat comtal, la gran

Barcelona, després de tota la meva vida (46 anys i mig) a la vila de Salt. Això suposa un gran canvi, almenys en el període d’adaptació.Et despertes el primer dia i has d’anar cap a la feina. Encara és fosc. Treus el plànol de la butxa-ca i comences a cercar la boca del metro. Comença la gran gimcana. Quan has trobat la boca, tot just és l’inici. Algunes estacions estan connectades entre si formant un laberints de passadissos. Sort que generalment solen estar ben se-nyalitzades. Segueixes un formi-guer de gent fi ns a l’andana i, quan arriba el metro, puges al vagó. La gent –ja adaptats a aquesta mena de mitjà de transport sota les pro-funditats de la ciutat durant trajec-tes més o menys llargs– aprofi ta per llegir, escoltar música o dormir –tant si estan asseguts com drets–. El metro es para a la següent es-tació. Llavors t’adones que alguna cosa va malament. T’has equivo-cat de sentit. Au! A baixar ràpid i buscar l’andana de la mateixa línia en sentit contrari. Primera lliçó: no n’hi ha prou de trobar la línia de metro adient, cal trobar el sentit correcte (això també ho podem aplicar a àmbits més profunds de la nostra vida). Per fi has arribat a l’estació pre-vista. Un altre dilema: hi ha sorti-des a diferents carrers. Un cop et decideixes i surts a la superfície, tornes a treure el plànol de la but-xaca i orientar-te (cal saber on ets i a on vas). Una nova prova per a

la gimcana urbana: fa vent. Des-plegues el plànol lluitant contra les inclemències del temps, intentant que no se t’acabi d’esparracar, alhora que cerques les ulleres de llegir. Continues el camí a peu fi ns al destí, tot i que davant algunes bifurcacions dubtoses repeteixes l’operació traient el plànol –cada vegada més esparracat– i rectifi -ques si cal.Quan surts de la feina, torna l’aventura. Ara t’adones que has confós la parada de l’estació de Sants amb la plaça de Sants, i en aquest cas no t’has equivocat de sentit sinó de línia. Sort que la di-ferència no és gaire i que tens un plànol atrotinat i esparracat per guiar-te a bon port. Tota aquesta odissea, és clar, no-més passa al principi. Després t’hi acostumes, agafes la rutina. Ja no et cal el plànol atrotinat (per si cal, no el llencis o compra’n un de nou, mai se sap). Un dia em va cridar l’atenció un cartell al metro: “Visita el museu més gran”. –La ciutat de Barcelona– vaig pensar jo. No, després de mirar bé el cartell vaig comprovar que feia referència a un museu de la ciutat, no recordo quin. Però em vaig quedar amb la idea inicial: Barcelona és com un museu gran-diós. Allà hi trobes de tot: monuments, edifi -cis de totes les èpo-

ques, parcs i jardins en quantitat, escultures humanes, captaires, ro-damóns i músics ambulants, gent de totes les cultures, personatges d’allò més extravagant i pintoresc –especialment a les Rambles–, i tot el que et puguis imaginar i més. Per això, si estàs atent, Barcelona no és mai monòtona, sempre pots descobrir noves coses.Per cert, jo treballo en una ofi cina d’una caixa d’estalvis al barri del Raval, ben a prop de la Rambla, però això dóna per un altre article (o molts articles), que bé podríem titular: de Salt al Raval.

Xavier Margenat

13

Escola Les Deveses - SaltEns ve a veure en Ricard Bonmatí!

Escola Dominiques de Salt

Per preparar la visita, la mestra ens ha llegit alguns poemes d’en

Ricard Bonmatí i nosaltres hem es-collit els que ens han agradat més: Dofí, Balena, Porquet, Ximpanzé,

Enguany, l’Escola Mare de Déu del Roser ha encetat un pro-

grama de millora de l’anglès. Hem ideat un pla per aconseguir que el nivell tant de comprensió com d’expressió en llengua anglesa del nostre alumnat sigui el més alt possible.Així doncs, hem començat a portar a terme tota una sèrie d’iniciatives que a mitjà termini donaran fruit: realitzem unes classes molt més lúdiques i actives, hem inclòs en la nostra oferta l’assignatura de “Dra-ma” (teatre en anglès), prioritzem l’expressió oral en grups reduïts, fem sessions de plàstica en an-

Elefant, Tortuga i El meu hort. Ens els hem estudiat i els hem après de memòria. Després hem fet un mural amb aquests poemes il·lustrats i el tenim al passadís.

Cadascun de nosaltres ha esco-llit quin d’ells li volia recitar quan vingués. També hem escollit qui el recitaria. Ho hem assajat i quan ha vingut a la classe ho hem fet.Ens ha llegit alguns poemes i tam-bé ens ha fet endevinar els animals que hi sortien: un era dels Polls i un altre de les Piranyes.Ens ha ensenyat llibres que ha fet ell i les il·lustracions.Al fi nal ens ha explicat un conte d’un senyor vell que tenia 80 anys i el seu pare que en tenia 100 i el seu avi 120. Havíem de saber quants anys tenien entre tots tres i ho hem sabut sumar tot.Quan ha entrat a la classe ens ha dit: Hola, sóc en Ricard Bonanit... Aquesta ha estat la seva primera broma. Feia molta gràcia perquè feia molts gestos quan ens recita-va els seus poemes.Ens ho hem passat molt bé i ha si-gut molt divertit perquè ens ha fet riure molt. I ens ho hem passat molt bé.

14

Escola Dominiques de Salt

Escola Gegant del Rec

glès, col·laborem i fem intercanvis a través de la xarxa amb altres es-coles d’Europa... però sens dubte la novetat més important és la nos-tra Auxiliar de Conversa.Els nens de cinquè curs expliquen que: “La Pasinee és una mestra que ha vingut expressament des de Londres per ensenyar-nos an-glès. És una auxiliar de conversa; és com una segona senyoreta que ens ajuda a expressar-nos més i millor en anglès. Amb ella fem plàstica, llengua anglesa, teatre... però sobretot hi parlem en el seu idioma. Ens ha ensenyat molt a pronunciar les paraules correcta-ment i noves frases i paraules que no sabíem.La Pasinee té 22 anys. Encara que ella és de Londres, els seus pares varen néixer a Tailàndia i

varen marxar cap a Gran Bretanya fa molts anys. Té una germana que es diu Marisa. A Londres, la Pasinee es dedica a la fotografi a i a la imatge. Uns dels seus es-ports preferits són el bàdminton i el tennis. També li agrada molt la música i ballar. Ens agrada molt la Pasinee!!!”A les Dominiques estem molt con-tents de l’experiència perquè és molt enriquidora. Tenir una per-sona britànica a l’escola és molt motivador per als nostres alumnes i els obliga a parlar en anglès. Així mateix, poder fer conversa amb una persona nativa és garantia d’assolir una bona pronunciació i un major coneixement. La Pasinee ens ha apropat molt la cultura an-glesa i ens ha ensenyat moltíssi-mes coses.

El curs vinent, seguint amb el nos-tre Pla de Millora de l’Anglès, en-gegarem noves activitats i també tindrem un altre noi o noia de Lon-dres. Aprendrem molt d’anglès!!!

El passat dissabte 11 de desem-bre, va tenir lloc a l’Escola El

Gegant del Rec i al Camp de fut-bol-11 Municipal de Salt la 1ª Fase comarcal de Bitlles Catalanes. L’activitat va ser organitzada pel Consell Esportiu del Gironès amb la col·laboració de l’Escola El Ge-gant del Rec de Salt.

Van participar-hi 9 centres esco-lars de primària de la comarca:Escola Migdia (Girona), Escola Verd (Girona), Escola Joan Bru-guera (Girona), Escola Marta Mata (Girona), Escola Mont falgars (Gi-rona), Escola Mª Déu del Mont (Girona), Escola el Veïnat (Salt ), Escola el Gegant del Rec (Salt ), Escola el Pla (Salt ).

CATEGORIES Categoria Aleví (5è i 6è): 26 nenes30 nensCategories Pre-benjamí ibenjamí (de 1r a 4t ):70 nens i nenesTOTAL: 126 participants

CLASSIFICATS ALEVÍ MASCULÍ:

CLASSIFICATS ALEVÍ FEMENÍ:

CLASSIFICATS PARELLES ALE-VINS MIXTES:

Anasse El Jaddaoui: 2n classifi cat Final Territorial

Fase comarcal dels JEEC de bitlles catalanes

15

Escola La FargaConcert a la Mirona

Setmana cultural del cinema i el teatre a l’escola Mas Masó

Un bon dia l’Abou estava jugant quan la seva mare el va cridar,

ja que era hora d’anar a dormir. Li va explicar un conte i en va triar un que anava del circ aprofi tant que l’endemà anaven a veure una ac-tuació. L’Abou es va adormir i va començar a somiar...Així és com va començar el fes-tival de la Mirona que els nens i nenes de la Farga van fer el pas-sat 14 d’abril. Aquesta ha estat la vuitena edició del Concert dels alumnes de La Farga a La Mirona, el fi l conductor del qual sempre ha estat lligat amb la temàtica de la Setmana Cultural.Abans de cada actuació els nens i nenes de 6è, per parelles, en fe-ien la presentació. L’ordre va ser el següent:

- P4: Canten “El circ ha arribat”- P3: Fan de malabaristes- P5: Són els músics i canten “Ai bandis”- 5è: Actuació de la Xina amb la cançó “Wong Fei Hung”- 1r: Els pallassos canten “Floppi”- 4t: Fan de mims amb la cançó “Noia de porcellana”- 2n: Actuació dels pallassos fent de bombers- 3r: Els mags ens canten “La festa de la pau”- 6è: Actuació de percussió teatra-litzada amb objectes diversos.

Com a sorpresa, després de les actuacions de tots els cursos, els i les mestres de l’escola van pujar a dalt de l’escenari a ballar el “Waka-waka”.

I per acabar, els i les alumnes que fan extraescolar de percussió van tocar el djembé i ens van de-mostrar les seves dots artístiques animant fi ns i tot algunes mares a pujar a l’escenari i ballar seguint el ritme.

Col·legi la Farga

De l’11 al 15 d’abril, l’escola ha estat un no parar d’activitats

al voltant del cinema i el teatre. La setmana prèvia a les vacances, les notes ja estan desades, el pe-ríode d’exàmens s’ha acabat i ne-cessitàvem quelcom engrescador que ens permetés aprendre d’una manera diferent. No es tracta de res improvisat. A la programació de principi de curs, vàrem inclou-re aquesta proposta que ha donat bons resultats. Ho explicarem per cicles:Infantil i Primària: van gaudir d’allò més amb l’actuació del pa-llasso Gerard Somrius. Educació Infantil: ha rebut la visi-

ta de la gent d’infantil del Vallvera que han fet titelles. Les mestres han programat ombres xineses, petites representacions de teatre. Tot el cicle en pes va anar al cine-ma a veure Romeo y Julieta (dibui-xos de gnoms).Cicle Inicial: també van anar al cinema, han fet petites represen-tacions teatrals i a la biblioteca escolar han vist la pel·lícula de les tres bessones explicant la història del cinema. També han participat en un taller de mim a càrrec de dues actrius del grup El safareig de Salt.Cicle Mitjà: a més d’anar al cine-ma han anat a passejar per Girona

coincidint amb les festes de prima-vera de la Rambla i han visitat el museu del cinema. Cicle Superior: ha rebut la visita d’un conegut director de cinema, l’Isaki Cuesta, que ha estat molt

16

Escola Pompeu Fabra

Setmana cultural del cinema i el teatre a l’escola Mas Masó

En el marc del treball competen-cial i de la integració curricular

de les TIC, al col·legi Pompeu Fa-bra hem fet una aposta ferma pels projectes telemàtics cooperatius en les etapes d’educació infantil i primària.En un moment de canvi de para-digma educatiu, com el que estem vivint, els projectestelemàtics cooperatius tenen més futur que mai. Són iniciatives de treball interdisciplinari que pro-mouen l’autonomia dels alumnes, afavorint la seva creativitat, refl e-xió, responsabilitat i col·laboració. Els alumnes són protagonistes del seu aprenentatge.

Els projectes telemàtics en què es-tem participant aquest curs són:· 3 Estacions (Ed. Infantil: P3, P4, P5),· El cove de les paraules (4t de Pri-mària),· Escoles en xarxa (5è de Primà-ria),· Bongoh (6è de Primària).El projecte 3 Estacions (http://3estacions.iearn.cat) neix a la nostra escola el curs 2009-2010. Aquest curs ja són vuit escoles de tot Catalunya les que hi participen. Cada escola participant pot triar el seu centre d’interès: els arbres, les fruites, la roba, el temps meteorolò-gic, les festes,... qualsevol aspecte del nostre entorn que vagi canviant a mesura que se succeeixen les es-tacions de l’any (les tres estacions del curs escolar: tardor, hivern i pri-mavera). Cada escola, un cop ha tri-at el seu centre d’interès, realitza les activitats, triant del catàleg d’eines tic que ofereix el projecte, les que li són més adequades a la seva pro-gramació i les penja en el blog del projecte. Durant el mes d’octubre les escoles es presenten a través del blog del projecte. En els mesos següents, duen a terme les activitats corresponents a les 3 estacions.El projecte “El cove de les parau-les” (http://covedelesparaules.wor-dpress.com) és unaactivitat d’animació lectora adre-çada a alumnes de 4t de primària, que organitza la Biblioteca Pública de Salt, en el marc del Pla Lector del municipi.“Escoles en xarxa” (http://escolesen-xarxa.vilaweb.cat) és una iniciativa

interessant. També hem treballat a l’àrea de llengua, l’escriptura de guions amb els quals han elaborat gags que s’han enregistrat i el di-vendres els mateixos alumnes els han visionat per votar els millors. A la tarda com a cloenda hem fet l’entrega d’òscars. Com a activitat comuna a tots els cicles, hem visionat un powerpoint de les arts escèniques, elaborat pel professorat encarregat de pre-

parar la setmana cultural. La de-coració dels dife-rents espais del centre, ambienta-va i engrescava encara més a tot-hom.Tot plegat ho po-deu veure refl ectit a les imatges.

17

Escola Pompeu Fabra

Trobada al Pla dels Socs d’alumnes de 6è deles Aules d’Acollida de les escoles de Salt

de Vilaweb i Òmnium Cultural. És un projecte de periodisme digital que connecta, mitjançant un sistema de blocs, centres d’educació primària i secundària (públics, concertats i pri-vats) dels territoris de parla catalana que estan interessats a crear una xarxa de comunicació virtual entre els alumnes per intercanviar informa-ció, experiències i impressions.

El projecte Bongoh (http://bongoh.iearn.cat) va néixer a Callús l’any 1991. Aquest curs es coordina també des de la nostra escola. Hi participen alumnes de 5è i 6è de 12 escoles de tot Catalunya. El di-vendres 6 de maig es va fer la tro-bada presencial de tots els parti-cipants a Sallent amb l’assistència d’uns 350 alumnes. En el projecte,

els alumnes imaginen un arxipèlag format per sis illes amb forma de lletres. Les activitats consisteixen a presentar-se, imaginar com han arribat a l’illa, descriure-la, argu-mentar si volen tornar a casa o no. Es produeixen textos de tipologia diversa, relacionats amb l’àrea de llengua i coneixement del medi.

Col·legi Pompeu Fabra

Els nens i les nenes de 6è de les aules d’acollida de les es-

coles de primària de Salt celebren una trobada anual, a fi nal de curs, al Pla dels Socs.Aquest any se celebra el dia 6 de juny, i ja serà la sisena vegada. És una trobada lúdica, on es fan activi-tats diverses preparades en el grup de treball dels tutors i les tutores de les aules d’acollida de les escoles (des de fa sis anys, aquest grup de treball recull i elabora material didàctic divers per a facilitar l’apre-nentatge de la llengua catalana).Uns mesos abans del dia de la tro-bada, els alumnes de cada escola es presenten al bloc El Pla dels Socs: http://blocs.xtec.cat/elpla-delssocs/, on poden fer comenta-ris i anar-se coneixent.La primera activitat que es fa a la trobada és un joc de coneixença, que consisteix que cada alumne/a fa unes quantes preguntes a tots els nens i nenes que pot, a fi de saber

com es diuen, de quina escola són, a quin institut aniran, quines són les coses que més els agraden... Ano-ta les respostes en un quadernet i, d’aquesta manera, coneix una mica els companys i les companyes amb qui potser coincidirà a 1r d’ESO en un dels instituts de Salt. Tot seguit es fan jocs coopera-tius -a fi de crear un bon clima de companyonia- i un bon esmorzar. Sempre es mira que hi hagi gale-tes o gelats i beguda per a tothom. Nens i nenes s’intercanvien algun detall. Aquest any serà una visera, decorada a mà. En aquesta trobada hi solen partici-

par una trentena d’alumnes. Quan arriba l’hora de tornar a les escoles, canten “L’hora dels adéus” fent rot-llana i donant-se les mans.

Aules d’Acollida de les escoles de Salt

18

1st English Morning – SALTem

Pluja de premis a la primavera de l’Espriu

El passat 4 de maig tots els i les alumnes de 3r curs de les es-

coles “El Veïnat”, “La Farga”, “Mas Masó”, “El Pla” i “El Gegant del Rec” vam anar al teatre de Salt a fer la primera edició de l’English Morning. Un cop al teatre, tots els nens i ne-nes, junts i des del seu lloc, van cantar una cançó de benvinguda anomenada “Can you point your fi ngers and do the twist?”. Tot se-guit, escola per escola va anar pujant a l’escenari per cantar una cançó, també en anglès. L’ordre

va ser el següent:- El Veïnat- El Gegant del Rec- El Pla- La Farga- Mas MasóCom a cloenda tots junts vam can-tar “We are the world” de Michael Jackson. Després de les actua-cions al teatre vam anar al Parc Monar a menjar pa amb xocolata i jugar tots junts. Va anar tot molt bé i esperem repetir-ho l’any que ve!!

SALTem

Si la primavera és una època productiva perquè es noten els

efectes de la pluja sobre la natura que, amb força i intensitat, despun-ta arreu ensenyant la seva vitalitat, a l’Espriu aquesta força s’ha notat amb una pluja de premis: . Els alumnes de CFGM de siste-mes informàtics van rebre:Premi de la votació popular al grup Sunandfun, http://www.sunandfun.cat format pels alumnes Sergi Gu-tierrez, Abdel Moumen i Aitor Min-guillón.Tercer premi del jurat, que dóna

opció a la partici-pació del concurs europeu DotAward per al grup El gust de Catalunya, www.elgustdeca-talunya.cat format pels alumnes Ca-rol González, Dani Cufí i Xavier Furió.· L’alumna Ariad-na Oliver, de 1r de batxillerat, ha estat guardonada amb el segon pre-mi del concurs de fotografi a matemà-tica organitzat per l’ADEMGI.· Els alumnes que fan futbol dins les activitats extraescolars del Pla d’Esports han quedat en tercera posició a la fase gironina.· I, fi nalment, l’alumna de 2n d’ESO Laura Moreno ha guanyat la part gironina del concurs de narració

breu de la Coca-cola i la seva re-dacció ha estat escollida per par-ticipar a la fase general de Cata-lunya.Tot i que encara no ha estat premia-da, també cal que recordem la cre-ativitat que va demostrar l’Anaïs Da-

19

Pluja de premis a la primavera de l’Espriu

Els tallers del Pla

Paraula de nen

El mes de juny la Farga dedica part de la seva revista a les es-

coles; jo dedicaré el meu escrit a tots els alumnes que han passat per la “meva vida”. Escoltant els nens t’adones de les moltes coses que arriben a saber i de quina manera les expliquen. És curiós que amb els anys que fa que estic fent de mestra d’educa-ció infantil, encara tinguin la virtut de sorprendre’m!!! Puc afi rmar que he après d’ells

dues lliçons importants; la primera, “que el riure és contagiós” (m’ob-serven, i quan em veuen riure, aleshores ells també es posen a fer-ho); i la segona, “que el riure uneix” (després d’unes bones ria-lles junts, els sento més propers).- D’aquesta anècdota ja en fa uns quants anys. Quan encara les mon-ges portaven hàbit, una d’elles, ja força gran, sortia al pati a prendre el sol. Un matí, sento la veu de la Macarena cridant: “Mira, mira, la

virgen esta tomando el sol!”.-Un dia de pluja, quan vaig acon-seguir que callessin, tot d’una es va sentir un tro molt fort. Una veu de nen, forta i segura va dir: Avui, em sembla que hi haurà una gran pesta! (tempesta!!!).-Anava preguntant als alumnes què volien ser de grans. La nena de religió musulmana em contesta amb uns ulls ben grossos i afi rma-tius: Jo de gran, vull ser Mare de Déu!! (???)

ranas a la seva exposició del passat febrer a les Bernardes, fer una expo-sició ja és tot un reconeixement.

Es nota aquí la força d’aquesta jo-ventut que empeny, activa i partici-pativa, que enorgulleix el centre que els acull i tota la comunitat saltenca.

A l’educació infantil, durant el mes de maig, portem a terme

tallers intracicle com: pintura, as-tronomia, fang, ombres, microsco-pi, pinxos de fruita, collarets, bom-bolles de sabó, jocs tradicionals i ball Batuka.Aprenem els uns dels altres de manera divertida!!!

20

Paraula de nen

A l’estiu cal vigilar amb els cops de calor

-Sortint de l’escola, una mare molt enfadada renya el seu fi ll: Ja està bé, una altra vegada t’has pixat, això no pot ser... No mama, no és pixat, és suat. Suat, suat, et fotré un revés!-El papa porta la Shakira al seu cotxe. Per veure què em responia, vaig demanar-li: I què hi fa la Shaki-ra dins el cotxe del papa? – Canta! (quines preguntes més burres!)-No es poden arrencar les plan-tes, elles també ploren si els hi fem mal. -A veure?, va i la talla! (curio-sitat instantània) -Mira- em diu tota sorpresa la Lucia assenyalant un collaret: - No té coll!-Jugant amb plastilina. -Què és això que has fet? -Una tita. ja però una tita és una gallina, no? Noooo-ooo, una gallina no. UNA TITA. Ja,

però per què serveix aquesta tita? La criatura em mira, i em diu tota amoïnada.-Ai, júlia, que no saps res!!! (i jo que em pensava que en sabia, quina frustració!!!)-Se m’acosta la Fatoumata tot plo-rant; La loca m’ha fet mal, la loca m’ha fet mal! Faig un breu examen dels alumnes pensant qui pot ser la loca. -A veure, ensenya’m qui t’ha fet mal. I el seu dit acusador apunta cap a l’Òscar.Així són ells, espontanis, curiosos, xafarders, trapelles, vius... capa-ços de portar-te la contrària, tos-suts i sobretot, sobretot, molt i molt insistents. Conversant amb ells, et trasllades en un món de fantasia on també confessen grans veritats, més de les que ens pensem!

Júlia Pujolràs Casadevall

Amb les elevades temperatures de l’estiu, és important evi-

tar que, principalment, el nostre gos pugui patir un cop de calor, ja que ells són més sensibles que les persones a la calor. Un cop de calor és, en defi nitiva, una pujada excessiva de la temperatura cor-poral, que a partir de cert punt pot provocar desequilibris fi siològics importants que poden desembocar en danys greus pel cos del nostre animal (hemorràgies, problemes vasculars, edemes cerebrals, etc.) que poden arribar a provocar la mort.Els gossos no suen i per tant eli-minen la calor principalment a tra-vés del panteix (respiració). Això fa que en ambients amb la humi-tat relativa elevada, espais reduïts amb mala ventilació (per exemple un cotxe), poca aigua per beure o simplement un lloc on l’animal no pugui accedir a l’ombra per estar més fresc poden provocar que per excés d’insolació o simplement d’escalfor, pugi massa la tempera-tura del cos del gos i que no pugui

compensar aquesta pujada.El primers símptomes que apreci-em en un gos amb un cop de calor són: respiració ràpida i forçada, di-fi cultat de moviment, excés de sa-livera, llengua i/o mucoses enfos-quides (blavoses), incoordinació, impossibilitat de mantenir-se drets, etc. En estats més avançats poden ja aparèixer signes de shock: diar-rea, vòmits, convulsions...És molt important que si detectem qualsevol d’aquests símptomes i pensem que la nostra mascota pot patir un cop de calor, anem ràpida-ment al veterinari ja que és una ur-gència mèdica en què la rapidesa d’acció és molt important.Hi ha animals que tenen més risc de patir un cop de calor: races braquicèfales (bulldogs, bòxers, carlins, pequinesos...), animals obesos, animals vells, animals amb malalties respiratòries o car-díaques, etc.Com evitarem, doncs, un cop de calor? Tenint la nostra masco-ta en un lloc ample i ben ventilat i amb ombra, sempre amb aigua

fresca, evitar exercicis intensos en hores de calor (millor fer-los jugar al matí o al vespre quan fa menys calor)...Evitarem sempre deixar el gos dins del cotxe a l’estiu, ja que és potser la situació més típica que pot con-duir al fet que l’animal pateixi un cop de calor.

Informació proporcionada per Vetxarxa

21

Les cuineres de Salt

SERS

Associació de Veïns del Veïnat

Presentació del llibre LES CUI-NERES DE SALT. Recull de

receptes, volum 02’. A la foto, durant l’acte de presen-tació, l’Alcaldessa, Iolanda Pineda; el fi ll predilecte de Salt i cronista ofi cial de la vila, Salvador Sunyer, i Catalina Soler, de Les Cuineres de Salt.

La Societat d’Estudis i Recerca de Salt -SERS- té el plaer d’anunci-

ar que ja té pàgina al facebook. Per cercar-la només cal que busqueu Societat d’Estudis i Recerca de Salt (SERS) o be introduïu aquesta adreça: http://www.facebook.com/Centre.naturalista.de.Salt.Si ja teniu creat un compte en el fa-cebook, us animo que piqueu sobre l’opció de “M’agrada” que trobareu a la pàgina web o a la del facebo-ok de la SERS, ja que d’aquesta manera anireu rebent informació de tot allò que es va duent a ter-me al Centre Naturalista de Salt, ja siguin publicacions, projectes o col-

laboracions, entre altres, i al seu torn podreu ser partícips del que passa al vostre entorn, concreta-

ment a Salt, i pel que fa a l’àmbit de les ciències naturals.

Imatge: plana principal de la pàgina web al facebook de la Societat d’Estudis i Recerca de Salt –SERS-.

El dia 5 de maig, a l’auditori de la Coma Cros, es va celebrar l’as-semblea general i presentació ofi -cial de la nova Associació de Veïns del Veïnat. Durant l’acte, i davant dels veïns assistents, es varen ex-posar les quatre àrees de treball de l’associació: urbanisme, seguretat, comerç i festes i fi res. Com a acte inicial, el dia 11 de juny es portarà a terme la Festa del Barri de Sant Antoni, recuperada després d’uns quants anys.

22

S’ha començat la col·locació de càmeres al sector centre

Salt estrena mercat ecològic

Salt compta des del mes de març amb un mercat ecològic.

Cada dissabte, una desena de pa-rades s’instal·len al costat del Mer-cat Municipal per oferir els seus productes lliures de components químics que han estat elaborats respectant el medi ambient. En el mercat ecològic de Salt s’hi pot comprar xocolata, oli, fruits secs, pa, fruita i verdura, carn de porc, pollastre, carn de vedella, carn de xai, de cabrit, embotits, ous, for-matge de vaca, llet de vaca i iogurt o làctics d’ovella. Tots ells, produc-tes que compten amb la certifi ca-ció de qualitat atorgada pel Con-sell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE). La certifi cació ecològica garanteix que els productes han estat produ-ïts o elaborats seguint les normes de l’agricultura ecològica, i que han estat controlats en tot el seu procés de producció, elaboració,

envasat i comercialització. La ves-sant més popular de la producció ecològica correspon a l’agricultura, però també hi ha altres productes ecològics com la llet, la carn, l’oli o el pa, per posar alguns exemples. I és que actualment podem trobar

l’equivalent de qualsevol produc-te convencional en el mercat dels productes ecològics. El mercat ecològic se celebra cada dissabte, al costat del Mercat Municipal, de 8 del matí a 2 de la tarda.

A primers de maig s’ha comen-çat la col·locació de noves cà-

meres de videovigilància al sector centre. Aquestes noves càmeres donen continuïtat al projecte iniciat fa dos anys amb la col·locació de nou dispositius a l’aparcament del camp de futbol i del parc Monar. Els bons resultats que han donat aquestes primeres càmeres, mi-llorant la sensació de seguretat i disminuint el nombre de delictes, ha fet que el consistori hagi de-cidit donar-hi continuïtat amb la col·locació de nous dispositius en diferents punts del municipi.

Les noves càmeres, autoritzades per la Comissió de Videovigilàn-cia de Catalunya, s’han començat a instal·lar a diferents punts dels carrers Àngel Guimerà i Francesc Macià. Les càmeres estaran connecta-des via Wimax en un projecte que ha estat dissenyat per l’empresa Localseg. El sistema de videovi-gilància estarà centralitzat amb diverses càmeres en una sala de control a la seu de la Policia Local, que gravarà durant les 24 hores del dia.

23

A la crinera tot és natura

Salt 60

J- Bon dia Quimet, et veig molt entusiasmat en la lectura …

Q- Bé, més que res curiositat i nostàlgia mirant aquest plànol del poble de Salt de l’any 1963.J- ¡Ostres, això fa quatre dies!, han passat moltes coses i ha can-viat molt aquest poble des d’ales-hores.Q- ¡I tant que ha canviat en qua-ranta-vuit anys! Només has de mi-rar el plànol per adonar-te d’aquest canvi. Mira els sectors edifi cats i veuràs com a Salt hi havia dos nu-clis separats.J- Es veu molt clar, el sector antic o Barri Vell i el del Veïnat, tot i que ja n’hi havia un tercer, el Grup Sant Cugat (Cases Barates) recentment edifi cat en aquells anys.Q- Mira aquestes dues línies ver-melles, la de dalt marca el que era

la via del tren de Girona a Olot, actualment el passeig Països Ca-talans, i que en aquell moment s’anomenava avinguda Canigó en els trams on hi havia edifi cació, que per cert ja veus que era molt poca. I la línia vermella de baix ens marca l’actual carrer Major que en aquella època tenia un nom per cada tram de carrer.J- Ja ho recordo bé que el tram entre el terme de Girona i el car-rer Pius XII s’anomenava “calle del Generalísimo” i des d’aquest fi ns al terme de Bescanó “calle de José Antonio”, i el carrer Llarg “Hernan Cortés” i “San José”.Q- Doncs el sector del Veïnat és el que veus envoltat de les línies blaves i el seu perímetre era for-mat aproximadament pels carrers Sant Antoni, Pius XII, Ramón y

Cajal, Moreneta i Pep Ventura (abans Narciso Monturiol), Abat Oliba (abans Santa Clara), Josep Mª de Sagarra (abans San Pedro) i la travessera Santa Eugènia, a part d’algun mas per les rodalies, com a Can Pous, Can Mericana Seca i Can Pere de les Flors. Tots els carrers estaven sense asfal-tar, excepte el carrer Dr. Castany que, al ser l’accés a l’anomenat en aquella època manicomi, se’n feia càrrec la Diputació, d’asfaltar-lo.J- Aleshores no existia ni la plaça Catalunya, ni el sector Teixidores, ni gairebé el sector Pau Casals i Sant Dionís, ni el grup Sant Jau-me.Q- ¡I tant que no existien, Josep! Tampoc estava urbanitzat el sector centre actual, entre el carrer Ra-món y Cajal i el passeig Marquès de Camps, excepte alguna caseta aïllada. Des de l’actual ajuntament (abans col·legi dels “Hermanus”) es veia el camp de futbol del Salt, on ara hi ha el mercat municipal.J- I què me’n dius del sector del Barri Vell?Q- El sector de Salt més antic, en-voltat de les línies verdes, aproxi-madament el seu perímetre el for-maven a partir de Les Bernardes, l’actual carrer del Rec, tot el Barri Vell, el carrer Isaac Albéniz, carrer Pere Coll i Guitó, el també recent

El paisatge natural envoltat per les deveses, l’encant del riu, el

cant del ocells i sobretot la pau i tranquil·litat que hi podem trobar. Després de molts anys de treball, crec que la gent gran tenim dret que siguem una mica mimats, “ens ho mereixem”, hem tingut cura dels nostres pares i ara en tenim dels nostres néts.És aquí que la Crinera, conscient de la tasca que ens ha tocat viure, us vol convidar a passar una vetllada plàci-da i tranquil·la perquè conegueu el seu entorn i sapigueu que aquí teniu un lloc que els vostres néts gaudiran

dels animals i la natura, aprenent a estimar-los i respectar-los.Crec que és hora que algú tingui una iniciativa com aquesta i que el nostre poble sigui reconegut a la província com un model a seguir i com una realitat quant a benestar i convivència, molt lluny de la mala premsa que tenim i que podem dir amb el cap ben alt i orgullosos que som de Salt i que per molts anys. Ara sols ens falta que els nostres polítics assumeixin aquesta realitat i siguin conscients del gran esforç moral i ètic que representa muntar una petita empresa en els temps

que estem passant. El Sr. Duran i Lleida va fer ressò llargament que Catalunya s’havia fet gran per l’esforç dels petits em-presaris, els quals creu que s’han d’ajudar fermament perquè tornin a ser el motor central de l’econo-mia, tant malmesa pels abandona-ments de molts petits negocis, se-gurament per la manca d’ajudes.Senyors meus diuen que rectifi car és de savi i jo encara confi o en el bon seny de qui ens pretén gover-nar. Nosaltres hi posarem el nostre esforç i vosaltres el seny.

Josep Pla

24

Salt 60

en aquell moment grup Verge Ma-ria i el carrer Major.J- Curiosament, Quimet, on s’ha-via previst reservar terreny com a zona esportiva era on ara hi ha els carrers Miquel de Palol, Joaquim Ruyra i Mercè Rodoreda.Q- ¡Sí noi, tot va canviant!, nosal-tres també. També alguns carrers d’aquells anys han canviat de nom, i alguns més d’una vegada. Te’n faré una petita llista del plànol amb el nom actual i el dels anys 60: Pep Ventura= Narciso Monturiol - Països Catalans=Avenida Canigó - Abat Oliba=Santa Clara - Plaça Veïnat=Plaza San Pedro - Josep Mª de Sagarra=San Pedro - An-selm Clavé=Oriente - Garbí=Colón - Pau Casals=Hispanidad - Pru-denci Bertrana=General Mola - Pr. Josep Irla=Martires - Manuel de Falla (entre Major i P.Països Catalans)=San Juan Bautista de la Salle - Àusias March=Juan Mara-gall - Tramuntana=Anselmo Clavé - Llarg (fi ns a pg.Verdaguer)=San

José - Llarg(a partir de pg.Verdaguer)=Hernan Cortés - Fidel Aguilar=San Gregorio - Santa Afra=San Felix - Cardenal Vidal i Barraquer=Balmes - Plaça de Les Lludrigues=Plaza de Es-paña - Miquel de Palol=Ampurdan - Rafel Masó=Las Gavarras - Roca Delpech=Montseny - Xavier Montsalvatge=Las Guillerias. La resta de carrers mantenen el nom que tenien els anys 60.J- Quimet, crec que aquest és el poble que ha tingut més canvis en els noms de carrers de tot Cata-lunya, començant abans de 1936 durant la república, durant la guer-ra civil, durant la dictadura, amb l’annexió amb Girona i després amb la segregació.Q- El que queda molt clar, Josep, és la separació física, en aquella època, entre el barri del Veïnat i el sector del Salt antic. Actualment no té res a veure, tot i que és lògic que es continuï donant una deno-minació a sectors diferenciats, tant

per la seva estructura urbanística com per la seva antiguitat, com ho podem veure en altres poblacions més grans. Tot i així, encara hi ha persones que en aquesta diferen-ciació entre el Veïnat i la resta de sectors de Salt hi veuen el fantas-ma de la lluita de classes socials, culturals i polítiques que hi havia hagut entre ells abans del creixe-ment urbanístic del poble. Ara ja no anem a cops de pedres entre alumnes de les escoles del Veïnat i Salt.J- Quimet, potser no anem a cops de pedres perquè s’ha canviat per altres sistemes de lluita més pa-cífi cs i/o civilitzats, o bé, perquè a l’haver-hi els carrers asfaltats ja no tenim a mà les pedres que hi havia en aquell temps.Q- Sempre en tens alguna per dir, Josep. Vinga, anem a sopluig que encara ens mullarem amb aquesta negror de núvols que va venint.

Manel Oliveras

25

El nostre Temps de Flors

De ben segur que la gran majoria dels que llegiu aquestes pàgines us haureu embadalit tot passejant i descobrint l’esclat de disseny, aromes i colors que es desplega any darrere any en l’anomenat “ Girona,

temps de fl ors”.

Però cal reivindicar que els saltencs i saltenques també disposem del nostre propi TEMPS DE FLORS. No és tan gran, espectacular ni mediàtic com el de la ciutat veïna, però es caracteritza per la seva qualitat i l’alt grau de participació de persones, col·lectius , entitats i centres docents de la nostra vila.

Com us imagineu, em refereixo a L’EXPOSICIÓ DE FLORS ( aquesta any ja anem per l’11ª edició) que té lloc en els diversos espais i el pati de la Casa de Cultura de les Bernardes.

Aquest any només d’entrar-hi ja s’intuïa que un dels grans elements motivadors era el BOSC com a fràgil i amenaçat ecosistema, ja sabem que el 2011 ha estat declarat per l’Assemblea General de les Nacions Unides “Any Internacional dels Boscos”, amb l’objectiu de reconèixer que una bona ordenació forestal, acompa-nyada d’una gestió sostenible, pot contribuir a un millor desenvolupament i a l’eradicació de la pobresa.

De la bellesa, frescor i bon gust (dels rams, plantes i diverses composicions fl orals exposades) en poden donar fe tots els visitants, que també es van veure sorpresos per les belles obres pictòriques (sobre paper, fi l i metacrilat) de l’artista d’Amer Dolors Puigdemont i per les originals escultures de Helen Yousse, realitzades amb malla de galliner, espart, cola i un munt d’enginy.

26

Plecs de Primavera

Carme Garriga

I sobtava veure amb quina gràcia s’havien utilitzat diferents tipus de materials.: des dels més habituals per afavorir l’expressió artística fi ns als més originals, transgressors, sorprenents i en alguns casos provinents del reciclatge. Així, la contemplació dels elements fl orals elaborats a partir de fi ltres de cafè, llavors, dolçaines, culleres, forquilles, petxines, ninots, trencadís… ens van demostrar que l’enginy, la traça i la creativitat poden convertir qualsevol element en una petit obra d’art.

La meva sincera felicitació als infants i als docents dels centres escolars que hi van participar i a totes les entitats que hi aportaren el seu granet de sorra tan divers com artístic i creatiu.

A mi, el que més em va sorprendre van ser els PESSICS D’ART o empremtes artístiques dels més petits i de les associacions que conformen el nostre teixit urbà. Tots havien estat convidats a participar-hi des de l’àrea de Cultura i Ensenyament. L’única consigna esmentada era: realitzar un treball de composició fl oral, emprant qualsevol tipus de tècnica i material sobre un suport rígid en forma de quadrat de 50x50cm, que facilités la composició fi nal d’un gran Collage col·lectiu.

Els resultats no es feren esperar i tant els més petits com la gent gran de la nostra comunitat s’abocaren a expressar el seu potencial creatiu tot realitzant un munt de creacions que feia goig de veure. S’hi podien contemplar plafons molt encertats i d’una gran força visual generats a partir de la combinació de diverses tècniques: dibuix, pintura encolada, impressió, volum, plegats, construccions…

27

La II Caminada amb Càritas va començar a dos quarts de deu

d’un matí de diumenge de maig.Tot i que s’havien anunciat xàfecs, el temps ens va acompanyar amb un dia esplèndid.Durant tota aquesta passejada, el sol, el “bon rotllo”, els riures, les con-fi dències, les lliçons d’uns mestres artesans, l’esmorzar, les merave-lloses deveses... tot això ens va fer passar una estona ben agradable.Lentament, però amb constància, anem fent xarxa, i agraïm la col-laboració de les persones que es van unint i participant en aquesta noble causa. Això anima a no aturar-se.Sense l’ajuda imprescindible del voluntariat, sense el seu esforç no seria possible tirar endavant aquesta màquina de tren anome-nada Càritas. Els voluntaris són els grans conductors d’aquesta missió. El seu entusiasme i la seva abne-gació són la veritable força que ens empeny a seguir sense parar. A tots i a totes ( la llista és molt llarga), des del que fa el primer pas fi ns a l’últim de la fi la, Càritas Salt els dóna les gràcies i el reconeixement per la

feina ben feta.És cert, tal com diu el lema “ AMB POC, FARÀS MOLT”, però si SOM MOLTS, PO-DEM FER MÉS. Si la matemàtica de l’ajuda es multi-plica, donarà més i millors resultats.Volem donar un GRÀCIES molt gran a tots els par-ticipants d’aques-ta II Caminada. El nombre de “cami-nants” va ser de 227 persones i es van recollir 1.185 euros. És una molt bona xifra que per-metrà dur a terme bones ajudes.Càritas no es con-forma, i per això no deixa de ser insistent, i vol continuar amb tot allò que s’ha proposat: ajudar els més desvalguts sense distinció de color, ètnia, edat o religió, perquè

Caminada Càritas 2011

Joan Maragall i Gorina, Un poeta modern (1860-1911)

Càritas pensa i parla amb el cor.Com deia BUDA, “Bufant una peti-ta brasa, es pot encendre un gran foc”.Una vegada més, moltes gràcies!

Una de les espurnes d’aquest foc

POEMES I MÚSICA per CÀRI-TAS SALT.

En aquest IV Recital de Poemes de Càritas Salt, Salvador Sunyer i Aimeric ens proposa afegir-nos a la celebració de l’any Maragall, i ens diu: “L’autèntica glòria d’un poeta

és que sigui viu cent anys des-prés de la seva mort. Joan Ma-ragall va morir l’any 1911, ara fa cent anys.”Per Salvador Sunyer i per molts crítics li-teraris, Joan Maragall és un poeta modern: “I ho és - diu Su-nyer - perquè la seva prosa i la seva poesia es mantenen més vives que mai

per tal com avui són ruta i estendard per les futures generacions de la nostra nació.” Podrem comprovar-ho escoltant els poemes que ha seleccionat per aquesta ocasió. La temàtica serà diversa (la naturalesa, el mar, la muntanya, la pàtria, el futur del país, el més enllà, ...). Escoltarem la recitació d’alguns poemes cab-dals dintre la història de la literatu-ra catalana: La vaca cega, Oda a Espanya, Cant espiritual, ...La lectura la faran, com cada any, alguns membres de l’Agrupació ESTIL Teatre, diversos lectors escollits pel director i uns quants alumnes dels instituts de Salt.Un dels lemes de Càritas diu “Treba-llem per la jústicia”, doncs, amb aques-ta fi nalitat, Càritas busca la complicitat de tota la població i per això, a cada edició del recital de poemes, demana la participació d’entitats i associaci-ons. Ara, ho ha demanat a joves es-tudiants, atenent la seva diversitat de

procedències. És un intent d’afavorir el contacte entre diferents sectors de la població, per obtenir un guany en la riquesa de relacions que, a la vegada, generarà, ben segur, noves oportuni-tats de futur.Els interludis musicals aniran a càrrec del duet de violoncels CE-LLO VERSUS (Daniel Regincós i Daniel Oliu).Amb aquest recital es tancarà la segona campanya “Amb poc, fa-ràs molt”, que pretén augmentar el nombre de voluntaris i de recursos econòmics per ajudar d’una mane-ra especial, famílies (moltes mono-parentals) amb una gran manca de recursos econòmics, amb un entorn social gens favorable i amb poques posibilitats de trobar feina.Càritas us convida a assistir-hi. Us hi esperem!Aquest acte tindrà lloc el divendres 3 de juny, a les 9 del vespre, al te-atre de Salt(Com cada any, a la sortida, es re-colliran donatius)

Càritas Salt

28

1r premi de l’Institut Francès de Barcelona a la companyia de l’Espriu Les SALTimbanques

Gata sobre la teulada de zinc calenta

El grup de Teatre de l’Espriu Les Saltimbanques s’ha em-

portat doblement el 1r premi en el concurs de teatre en francès que organitza l’Associació de pro-fessors de francès de Catalunya a l’Institut francès de Barcelona, perquè ha aconseguit tant el del jurat com el del públic.La companyia de l’Espriu conti-nua la seva excel·lent trajectòria i la representació d’enguany con-solida la seva merescuda fama. Nela Castañ, amb la col·laboració de Pepi López, Anna Serentill i Gabriel Piñuel, i els seus alumnes de 3r, 4t d’ESO i 1r de batxille-rat han preparat una versió de la comèdia d’Aristòfanes, Lysístrata, un complot de les dones d’una comunitat grega per intentar aca-bar amb les guerres que perma-nentment tenen ocupats els seus marits.La versió que han fet, el vestua-ri, els decorats, la música i la in-terpretació ha admirat el jurat i el públic del certamen d’aquest any, admirats també de la feinada que aquest treball ha representat.

Direcció: Àlex Rigola Intèrprets: Chantal Aimée, Muntsa

Alcañiz, Andreu Benito, Joan Carreras, Ester Cort, Santi Ricart i Raffel Plana.Presenten al nostre teatre aquesta obra de Tennesse Willians, que va ser molt famosa com a pel·lícula dels anys setanta. Posada en es-cena pel Teatre Lliure i el Centre Dramàtic Nacional. És un assaig sobre les relacions humanes i la mentida fi ns arribar a la desintegració de la parella i el desmembrament d’una família. En resum, és un retrat dels problemes que hem d’afrontar i dir la veritat a les persones que tenim més a prop.El públic va fer llargs aplaudiments, obligant-los a sortir unes quantes vegades.

Josep Pla

29

30

Excursió a Catalunya en Miniatura i la Roca Village

Club Petanca Salt

Hola de nou a tothom El passat dia 24 d’abril vàrem

celebrar les dobletes mixtes que vénen seguides, com cada any, amb un bon arròs que els amics Llovet i Jaume ens preparen. El bon dia ens va acompanyar i la trentena de participants vàrem gaudir d’una gran jornada de pe-tanca. Finalment, els guanyadors varen ser la Loli Vázquez i en Ma-nolín, després d’una gran fi nal con-tra l’Isabel Rodríguez i en Manel Ros. La partida pel tercer i quart lloc la van jugar la Magda Vila i en Narcís Ros, que s’enfrontaven a la Pepita Cobos i en Joan Roldan. A la foto podeu veure els fi nalistes al lliurament de premis.Pel que fa a la Lliga de l’Amistat, continuem igual de forts i guanyant tots els partits. Val a dir que els seus participants s’ho estan passant d’allò més bé, no només pel fet de guanyar, sinó pel tracte que estem rebent en els clubs on anem a jugar. Podeu veure a la foto de l’Esteve Ramió l’esmorzar que ens varen preparar els amics de Vilablareix. També tenim dia i lloc per celebrar la cloenda de la lliga d’hivern. Final-ment ho celebrarem el dia 4 de juny a les 9 del vespre al restaurant la Masia del Cabrit, i des d’aquí afe-geixo que hi pot venir tothom que

vulgui, només cal pagar la quanti-tat que hem pagat al llarg de tots els diumenges de la lliga. Si voleu consultar el menú, el preu o altres informacions, en el tauler d’anuncis penjarem un comunicat en què ho explicarem tot detalladament.Aquest any el club no podrà cele-brar el torneig anual Eugesa que marcava el calendari del club, ja que l’empresa no podrà patroci-nar-lo. De tota manera, des de la junta directiva estem buscant al-ternatives per tal de renovar el for-mat d’aquest torneig i celebrar-lo alguna nit d’aquest estiu.Una altra mala notícia és que les clàssiques hores fèmi-nes no es podran or-ganitzar, principalment perquè els equips han d’estar formats per 4 jugadores i en aquests moments en el Club només tenim 3 llicèn-cies. Per aquest motiu, la Junta actual no con-sidera bona idea orga-nitzar un torneig sense cap equip de casa. Mal-grat tot, treballarem fort si més no per poder fer les hores Sèniors.Tot i així ens esperen uns dies intensos, ata-

peïts, per preparar les nits d’estiu, que començaran la primera setma-na del mes de juliol. Allà us hi es-perem, amb una bona companyia i unes hores d’entreteniment amb la petanca.

Enric Freixas

Com sempre i puntuals, la sor-tida de Salt a les vuit del matí

en direcció a Santa Susana per fer un petit esmorzadic per agafar forces pel viatge, pa amb tomata, pernil, embotits, vi, aigua i cafès.Tot seguit, vorejant la costa, ens en-dinsem en direcció a Torrelles de Llo-bregat, on vàrem visitar el Parc Turís-tic de Catalunya en Miniatura, el més gran del món i l’únic a Espanya.Vàrem gaudir d’un seguit de ma-quetes d’edifi cis, monuments i in-drets, els més importants de Cata-lunya, en un passeig. Acabada la visita vàrem anar a di-nar al restaurant l’Escut de Vallirana, amb bufet lliure, amb pa, vi, aigua,

cava, cafè i gotes. Després de di-nar tornada a l’autocar per agafar el camí en direcció al centre comercial de la Roca Village. Un món de boti-gues davant nostre per poder gaudir i remenar. Qui va voler comprar te-nia un bon assortit i de tota classe. A

l’hora convinguda, sortida en direc-ció a Salt, casa nostra, donant per acabada l’excursió i esperant la pro-pera, que és a Narbona, amb l’Ave. Esmorzar i dinar a Roses. Per avui, res més, fi ns a la propera.

Antoni Moiset

31

L’anellament al Parc de les Deveses de Salt Fitxa 6

El bruel és un ocell minúscul, di-fícil de reconèixer enmig dels

arbustos, encara que presenta uns colors ben contrastats: blanc grisós per sota i verd groguenc a sobre, amb franges negres i blan-ques a les ales i a la cara i una rat-lla daurada sobre el cap, la qual en el mascle és més ataronjada. Té el bec curt i prim, ja que menja petits invertebrats que agafa de les fu-lles i branques. És l’ocell més petit d’Europa, fa poc més d’uns 9 cm de llargada i uns 5 grams de pes.

A Catalunya hi és tot l’any, tot i que a l’hivern se n’hi afegeixen alguns de centreeuropeus. Habita els boscos de tot el país, des del nivell del mar fi ns als 2.000 me-tres d’altitud, essent especialment abundant a les serralades Prelito-ral, Litoral i Prepirinenca. Fa el niu a la base d’una branca, amb espe-cial preferència per les dels pins. Es tracta d’una estructura esfèrica feta de plomes, on hi pon entre 7 i 10 ous. Durant la segona quinze-na de maig comencen a volar els primers joves i, un cop s’han inde-penditzat, la parella acostuma a

criar una segona vegada.Al Parc de les Deveses es troba especialment a les vores de les antigues barres fl uvials, zones de transició entre els boscos de ribera i els prats secs, dominades per al-zines, roures i pins, amb sotaboscs d’aladerns, argelagues i altres ar-

bustos mediterranis. Segons les dades de l’estació d’anellament ci-entífi c d’ocells, és molt més abun-dant durant l’hivern que a l’estiu. S’ha posat anella a un total de 63 bruels, 56 a l’hivern dels quals 34 s’han recuperat, és a dir, el 60% dels bruels anellats a l’hivern s’han tornat a capturar el mateix o en al-tres hiverns, la qual cosa denota la fi delitat d’aquesta espècie per aquest espai. Es tracta doncs, d’un acompanyant habitual de les passejades pel Parc que, tanma-teix, sol passar desapercebut.

Ivan Bustamante Galera

Foto: Miguel Angel Fuentes

Foto: Alba Casals

El bruel (Regulus ignicapilla)

32

DAVESA, Major, 20 972230568Dies: 5, 21 i 29 de juny.

ESCATLLAR, Guilleries, 23 972230103Dies: 1, 9, 17 i 25 de juny.

ANNA JUBERO, Major, 157 972233518Dies: 6, 14, 22 i 30 de juny.

PEYA, Pla de Salt, 15 972441001Dies: 3, 11, 19, 24 i 27 de juny.

NIETO, Àngel Guimerà, 75 972233645Dies: 7, 15 i 23 de juny.

ORDIS, Pg. Països Catalans, 71 972237704Dies: 8 i 16 de juny.

MUÑOZ, Pg. Països Catalans, 145 972243412Dies: 2, 10, 13, 18 i 26 de juny.

ROCAS, Major, 269 972231249Dies: 4, 12, 20 i 28 de juny.

FARMÀCIES de Guàrdia: mes de JUNY

Resultats 2007

Resultats 2011

cens: 15.277votants: 8.074participació: 52,85 %abstenció: 47,15 %

PartitPartit dels Socialistes de CatalunyaConvergència i UnióEsquerra Republicana de CatalunyaPartit PopularIndepedents per Salt - Iniciativa per Catalunya/VerdsEsquerra UnitàriaEsquerra Unida - Izquierda UnidaDemocracia Nacional

Vots en BlancVots Nuls

Vots2.9742.79866151948921912215

23245

%37,0434,858,236,466,092,731,520,19

2,870,56

Regidors98211000

cens: 14.656votants: 8.405participació: 57,35 %abstenció: 42,65 %

PartitConvergència i UnióPartit dels Socialistes de CatalunyaPlataforma per CatalunyaIndepedents per Salt Partit PopularEsquerra Republicana de CatalunyaGent per SaltIniciativa per Catalunya-EsquerraUnida/VerdsMovimiento Social Republicano

Vots en BlancVots Nuls

Vots2.7081.8571.16183456833030626048

24588

%32,5622,3313,9610,036,833,973,683,130,58

2,941,05

Regidors963210000

Elaboració:

Fer bullir les patates en una olla amb aigua i sal i reservar-les. Salpebrar el conill i daurar-lo en una cassola amb oli, retirar-lo i reservar-lo. A continuació, a la mateixa cassola, ofegar-hi la ceba. Afegir-hi les herbes aromàtiques i el brandi. Remenar-ho una mica. Afegir una mica de maizena dissolta en aigua per espesseir la salsa. A continuació, colar la salsa i tornar-la a la

cassola on afegirem el conill i ho deixarem coure tot junt una estona, perquè el conill agafi el gust de la salsa. Mentrestant, saltejar les patates amb la mantega que utilitzarem per acompanyar el conill.Ja tenim el plat acabat.

Recepta de la sra . JOAQUIMA BADIA ROCAFORTDel grup de Les Cuineres de Salt.

Ingredients:

· 4 lloms de conill· 300 g de patates petites· 2 copetes de brandi· 2 cullerades de ceba picada· 2 cullerades de mantega· 1 branca de farigola· 1 fulla de llorer· maizena· pebre· oli· sal

Ingredients:

· 2 conills· 3 cullerades de farina· Pebre mòlt· Sal· 2 cebes· 60 g de mantega· 2 grans d’all· 1/2 got de brou d’au· 1 cullerada. de mostassa picant· 2 cullerades de julivert picat· 80 ml de nata líquida

Lloms de conill al brandi

Conill amb mostassa (Irlanda)

Preparació:Talleu cada conill en sis parts. Salpebreu i enfarineu els dotze trossos. Reserveu la resta de farina.Escalfeu la mantega en una paella fi ns que formi escuma i ofegar-hi les cebes ratllades 5 minuts. Incorporeu-hi els alls picats fi ns a completar el fregit. Traieu-ho de la paella.Poseu els trossos de conill i doreu-los bé per tots els costats. Baixeu el foc, afegiu-hi la meitat del brou, la mos-tassa i el julivert. Afegiu-hi les cebes i l’all cuit. Passeu-ho tot a una cassola gran, aboqueu-hi el brou restant, ho tapeu i ho coeu a foc lent fi ns que el conill estigui tendre.Barregeu la farina reservada amb una mica de nata líquida fi ns a formar una pasta, afegiu-hi la resta de la nata i ho poseu a la cassola sense deixar de remenar. Porteu a ebullició, reduïu el foc i deixeu-ho coure 2 minuts.

Brenna Dair

34

Temperatures i pluviometria del mes d’abril de 2011

Naixements, casaments i defuncions

Casaments

Baldomero Fernandez DelgadoMaria Pilar Gallego Perez 7/04/11

Jordi Pelach GarciaIsabel Veronica Pariente Garcia 8/04/11

Sekouba DiakiteMariama Dampha Jammeh 8/04/11

Hagie Suntu DansoFutumata Baldeh Saho 11/04/11

Pedro Canet TousIrena Serra Masó 29/04/11

Naixements

Bruna Puig Gusó 2/02/11

Musa Sidibeh Jaiteh 26/03/11

Confi dence Entinosa Obasuyi 27/03/11

Jael Gimenez Reyes 27/03/11

Daniel Osahon Omo Atu 28/03/11

Mamady Cherif 30/03/11

Eduard Andrei Nastasa 30/03/11

Adam el Hayadi 1/04/11

Messiah Aisosa Aiyanyor 1/04/11

Marc Garzon Peinado 1/04/11

Ailma el Barhdadi 2/04/11

Regina Ayevbosa Gabrie 4/04/11

Diana Alexia Comanzaru 4/04/11

Berta Rodriguez Lopez 4/04/11

Bruno Rafael Machado Azevedo 4/04/11

Mohamed Abdessamie 5/04/11

Roger Llach Casellas 6/04/11

Marohan Chrii 8/04/11

Eloy Perez Nogueira 9/04/11

Iman Bounouh 10/04/11

Marc Clopés Gonzalo 10/04/11

Adam el Maddad 10/04/11

Bouchra el Khatouti 10/04/11

Rita Mora Darnés 11/04/11

Vinta Jaiteh 14/04/11

Aja Isatou Touray Drammeh 14/04/11

Reda Chikhi 15/04/11

Pol Chulta Ballarín 15/04/11

Jeneba gassama Jabbie 15/04/11

Jorge Rojas Martinez 15/04/11

Mireia Alquezar Sanchis 15/04/11

Ikhlas el Koubchi 16/04/11

Alae Talama Krouni 17/04/11

Nayara Pizarro Soler 18/04/11

Muhamadu Lamin Danso Njie 19/04/11

Jan Soler i Arenys 20/04/11

Amina Againi 21/04/11

Mohameh Sall 21/04/11

Defuncions

Engracia Masó Torra, 88 anys 17/04/11

Emilia Comino Redondo, 54 anys 18/04/11

Juan Martinez Cordoba, 85 anys 20/04/11

Concepción Gruart Vial, 95 anys 22/04/11

Concepción Perpiñá Ferrer, 88 anys 26/04/11

Jaime Bagué Bonet, 86 anys 27/04/11

Bakary Dampha, 29anys 28/04/11

Praxedes Gordaliza Prieto, 92 anys 29/04/11

Antonio Molinero Rayo, 92 anys 29/04/11

Luisa Colomer Colom, 85 anys 30/04/11

Mª Magdalena Batallé Oliveras, 83 anys 03/05/11

Mª Teresa Lladó Coll, 81 anys 07/05/11

José Romero Jurado, 60 anys 08/05/11

Antonio Garcia Fontanella, 49 anys 09/05/11

Serapia Muñoz Muñoz, 87 anys 09/05/11

Juan Farres Verdaguer, 86 anys 10/05/11

Montserrat Costa Calpe, 62 anys 15/05/11

Pura Gelada Mulleras, 88 anys 18/05/11

Consuelo Nogue Illamola, 88 anys 19/05/11

Juan Yeto Tellez, 83 anys 20/05/11

Abril / Dies 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15Temperatura Mínima 9 8 9 10 11,5 8 7,5 8 10,5 11,5 9 9,5 11 8 9,5 Temperatura Màxima 25,5 25,6 25,3 22 26 24,9 26,3 31,5 29,6 29,1 25,7 25,2 22,7 20 18,5 T. Mínima Deveses 5,7 6,3 8 4,2 7,9 3,7 5,1 5,4 7,4 9,1 5,8 6,1 7,7 4,5 5,3 Pluja/mm. Humitat (%) 62,7 62,3 69,7 66,3 66 61,3 63,7 53 54 61,7 55,7 57,7 61,3 53,3 62,7 Abril / Dies 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30Temperatura Mínima 5,5 6,5 6,5 4,5 7 8 9,5 9,5 11 10,5 8,5 9 13 7,5 10 Temperatura Màxima 22,5 23,5 22,5 20,5 22 22,5 19 22 22 24,5 28 26,5 22,5 20,5 22 T. Mínima Deveses 0,7 2 1 0,1 2,6 4,7 5,9 11,6 11,4 10,8 10 4,6 11,4 5,3 6,3 Pluja/mm. Humitat (%) 56 63,3 57,3 62,7 58,3 67,7 79,3 81 76,3 67,3 58,7 68 76,3 77,3 71,7

Dies de pluja: 6Màxim en un dia: 25,5 el dia 22 d’abrilPluja acumulada: 40,2 (mm)Temperatura màxima: 31,5° el dia 8 d’abrilTemperatura mínima: 4,5° el dia 19 d’abrilTemperatura mínima Deveses: -0,1° el 19 de abril

Fonts: Museu de l’Aigua i Gerard Taulé (Salt-XOM)

Yuhao Zhou 21/04/11

Pol Vilamala Gali 21/04/11

Dennis Remedios Carrasco 24/04/11

35

Evolució de les temperatures i pluviometria. De l’1 al 30 d’abril de 2011

Laberint

Encreuats

Sopa de lletres

Solucions:

L’acudit foll

El temps

Pluviometria

tulipavioletagladiolclavellinamargaridacrisantemrosellaassutzenafrancesillageranijacintlliri

Evolució de les temperatures

1. Estació de l’any que comença el 22 de setembre

2. Mes de l’any en que es celebra la Diada de Catalunya

3. Nom donat a les quatre époques de l’any

4. Mes de la Verge Maria5. Estació de l’any entre l’Hivern i l’Estiu.6. Taula gràfi ca de la successió dels dies, dels

mesos i de les estacions per a cada any

foto: Júlia Pujolràs