ADAPTACIONS DELS ORGANISMES

LES ADAPTACIONS PODEN SER DE DIFERENTS TIPUS:

•MORFOLÒGIQUES ( referents a la forma ), ex. les orelles de l’elefant, mida del cos o de certes parts.•FISIOLÒGIQUES (referents al funcionament) ex. els camells•CONDUCTUALS ( referents al hàbits ), ex. els ritus d’aparellament dels ocells, reconèixer el menjar dolent o verinós...

I PER DIFERENTS MOTIUS:

•DEFENSA

•SUPORTAR TEMPERATURES EXTREMES

•PER A SOBREVIURE AMB POCA AIGUA

•PER A PASSAR DESAPERCEBUTS

•PER A CONQUERIR NOUS HÀBITATS

•PER PODER TENIR LLUM...La finalitat de de les adaptacions és viure el millor possible en el medi .

ADAPTACIONS MORFOLÒGIQUES

ANIMALS DE SANG CALENTA de la mateixa espècie o espècies properes: com més fred fa, més grossos són o més petites tenen les parts que sobresurten del cos. Es perd menys escalfor.

ELS PINGÜINS DE LLOCS FREDS SÓN MÉS GRANS

EQUADOR

ANTÀRTIDA

Pingüí de Humbolt

Pingüí de Las Galápagos

Pingüí de Magallanes

Pingüí emperador

LES ORELLES, LES POTES I LA CUA S’ESCURCEN I EL PÈL S’ALLARGA QUAN FA FRED.

El fenec viu a l’Àfrica, la guineu roja a Europa i la guineu polar prop el pol nord

ADAPTACIONS FISIOLÒGIQUES

Els mamífers si tenen fred tremolen i si tenen calor suen o esbafeguen, alguns dormen a l’època de més calor ( letàrgia ) o de més fred ( hivernació ), els peixos d’aigües fredes tenen “anticongelant” a la sang i algunes plantes també o bé deixen caure les fulles o queden en forma de bulbs o similars.Per a eliminar escalfor també són bones les orelles de l’elefant

ADAPTACIONS CONDUCTUALSEls animals de sang freda s’amaguen a les hores de màxima insolació o intenten disminuir al màxim la superfície corporal exposada i també la que està en contacte amb el substrat ( llangardaix del desert ) .

COM ES POT PASSAR DESAPERCEBUT ?CRIPSI, MIMETISME

TOT SÓN PEDRES?

ON SÓC ?

QUANTES FULLES HI HA ?

EM VEUS?

UHHH! QUINA POR!!!

AQUESTA ERUGA GIRA EL TORS 180º I L’INFLA DE MANERA QUE SEMBLA UNA SERP

CRIPSI I EVOLUCIÓ

Biston betularia.

LA MEVA HISTÒRIA...Anglaterra: La meva espècie va ser identificada fa molt temps, hi havia dues varietats, la blanca molt comuna i la negra més rara. La nostra espècie viu sobre uns líquens blanquinosos que creixen a l’escorça dels arbres i la coloració blanca fa que passem desarecebudes pels ocells, això fou així pels segles dels segles fins....

LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL!!!!!

El sutge de les fàbriques s’impregnava per tot arreu inclosos els arbres, això va fer impossible la supervivència de gaires líquens i quan ens posavem sobre els arbres per a reposar els ocells ens veien d’una hora lluny i així la nostra població va anar minvant. En canvi la variant fosca va anar augmentant...actualment el canvi d’industrialització ha fet que les dues varietats estiguem en equilibri.

APOSEMATISME I EL PERILL

Els colors del perill !!!!

Però n’hi ha que se n’aprofiten...Quina és la perillosa i quina la inofensiva ?

A Centreamèrica, on són molt usuals aquestes serps diuen...

“Rojo y amarillo mata al chiquillo, rojo y negro no hay peligro”

LES PLANTES TAMBÉ ENS DEFENSEM

Espina foliar

Espina de roser

PER ACONSEGUIR LLUM SÓM CAPACES DE TOT...

Liana ( escala de mico )

Circells caulinars en una enfiladissa Planta epífita

( clavell de l’aire )

SI FA FRED ENS POSEM ABRIC

I ARA VEUREM SI HAS ESTAT AL CAS...

1. Anomena diferents formes en què les plantes intenten arribar a la llum en llocs on hi ha molta vegetació

2. De quina manera s’abriguen les plantes de llocs freds?

3. Com s’anomena quan un organisme adopta la forma, color... del seu entorn?

4. De quina manera es poden defensar les plantes? En coneixes altres?

5. Per a què serveix la tremolor?

6. Perquè va augmentar la variant fosca de la papallona Biston betularia a Manchester i Liverpool al segle XIX ?

7. Què vol dir que els peixos d’aigües fredes tenen anticongelant a la sang?

SI NO FOS PER LES POTETES ESPECIALS NO PODRÍEM VIURE TANT AMUNT!

GRANOTA ARBORÍCOLA TROPICAL

I S’ACABAT!!!