El president Pasqual Maragall, en eldiscurs de política general presentaten el Parlament de Catalunya, vaanunciar la creació del CentreTecnològic de l’Aeronàutica i del’Espai i va afegir que un dels objetiusdel seu mandat actual és el suport al’expansió del sector industrialaeronàutic a Catalunya.

Aquest fet hauria de ser motiud’alarma entre la gent de pau deCatalunya, ja que la indústriaaeronàutica comporta implícits,desgraciadament en aquest cas,aspectes militars. Si s’observa elconsorci aeronàutic al qual es preténlligar l’assentament industrial aCatalunya, l’European AeronauticDefence and Space (EADS), como elseu nom indica molt bé, és unaindústria militar i, dels quatre gransprojectes que desenvolupa, l’avió de

transport Airbus A-380 és civil, peroels tres restants, l’Airbus A-400M detransport, l’helicòpter de combat Tigrei el caça d’Eurofighter, són militares.

Els passos donats els últims temps pelsector industrial català arrenquen ambla creació de Barcelona Aeronàuticade l’Espai (BAiE), associacióempresarial que agrupa els industrialsque pretenen treballar en aquestsector. La seva finalitat és aconseguirajudes per a la seva expansió aCatalunya. Ajudes públiques que s’hanconcretat en la concessió de 4,8milions d’euros per part de laGeneralitat i la ubicació a Viladecansd’un Parc Aeroespacial públic quefaciliti la implantació d’empreses, itambé el ja anomenat CentreTecnològic de l’Aeronàutica i del’Espai. Al front de BAiE s’hi ha situatcomo a president

Aeronàutica militar a Catalunya

(cont. pág. 2 ☞)

MATERIALSDE TREBALL

25

El Centred’Estudis JM Delàs

és membre del’European NetworkAgainst Arms Trade

(Xarxa Europea Contrael Comerç d’Armes)

GENER 2005

Sumari

Drassanesi la deriva sindical . . . . . . . .2Pere Ortega

Les tropes espanyolesa Afganistani el risc radioactiu . . . . . . . .4Tomàs Gisbert

Assistncia del Centre d’Estudisper la Pau J.M. Delàs a lareunió de la ENAAT . . . . . . .6Francesc Benítez

Més del mateix. El pressupostmilitar a Espanyaper a l’any2005 . . . . . . . .7Pere Ortega

Notíciess . . . . . . . . . . . . .10

JUST

ÍCIA

I PA

U

CENTRE D’ESTUDISPER A LA PAU

JMDELÀSEurofighter

2

CENT

RE D

’ESTU

DIS

PER

LA PA

U JM

DELÀ

S

La crisi que travessa tot el sector de drassanescivils ha mobilitzat els sindicats en defensadels llocs de treball de l’empresa nacionalIzar. Aquesta crisi ha estat llargamentanunciada a causa de la falta de competitivitatenfront de les drassanes d’altres països,especialment d’Indonèsia i Corea del Sud. Perpal·liar aquesta situació, durant l’etapa del’anterior govern del PP, l’empresa estatalBazán, dependent de la Sociedad Española deParticipaciones Industriales (SEPI) del sectormilitar naval, el juliol del 2000 va serfusionada amb la també estatal AstillerosEspañoles Civiles (AESA) del sector civil i vandonar com a resultat la nova indústria navalIzar. Ambdues drassanes travessaven unagrave crisi i el Ministeri d’Indústria va decidirla seva fusió. Es tractava d’una estratègia peresquivar la Comissió d’Indústria de la UnióEuropea que havia fet advertiments seriososper les ajudes públiques concedides aAstilleros pel govern espanyol. Aquestorganisme impedeix subvencionar indústriescivils, però no militars, ja que a causa del seucaràcter estratègic poden continuar rebentsubvencions.

Les pèrdues milionàries d’ambdues indústriesvan arribar l’últim decenni a tenir un deute

acumulat de 2.454 milions d’euros a Astilleros i635 milions d’euros a Bazán. En la mateixacaiguda, el nivell de la plantilla (civil i militar)en els últims 20 anys disminuïa de 39.229 el

Drassanes i la deriva sindical

Fernando de Caralt, qui, en elpassat, va ocupar diversos càrrecs deresponsabilitat en indústrias militars, va serpresident de Construcciones Aerunauticas, SA(CASA), avui integrada a EADS, i va serfundador i primer president d’AFARMADE,l’associació que agrupava tots els fabricantsd’armes de l’Estat espanyol.

Una altra notícia inquietant que abona lahipòtesi d’expansió del sector militarindustrial a Catalunya és la instal·lació en eldistricte 22@ del Poblenou de Barcelona dela indústria electrònica Indra en una sola seude 8.000 metres, indústria que destina entreel 30 i el 40% de la seva produccióelectrònica a tot tipus d’armaments, tant deterra com de mar o aire. La més alarmant deles notícies es va produir en el Parlament deCatalunya, quan la Comissió de Comerç iIndústria va presentar la candidatura deCatalunya per instal·lar una factoria per al

muntatge de l’helicòpter de combat Tigre dela firma EADS.

Cal recordar que va ser després de l’arribadadel PSOE al govern espanyol el 1982 quan esva impulsar el desenvolupament de la indústriamilitar a l’Estat espanyol, a la qual es van destinargrans recursos públics. Pocs anys més tard,Espanya va passar a figurar al vuité lloc en elrànquing mundial d’exportadors d’armes. Siaixò es pot interpretar com un èxit, el resultateconòmic va ser pèssim, ja que la majoria deles indústries van continuar acumulant pèrduesmalgrat les ajudes rebudes, algunes van tancar,les públiques es van privatitzar i algunes altres,com Izar, estan en situació de fallida. Aquestpot ser un bon moment per fer balanç d’aquestespolítiques i decidir si la millor opció percontrarestar la deslocalització industrial és apostarper la indústria militar com a motor de l’economia.

Centre Delàs

(viene de pág. 1)

Manifestació dels treballadors de Izar (Foto: Eduardo Ruiz)

3

CENT

RE D

’ESTU

DIS

PER

LA PA

U JM

DELÀ

S

1984 a 11.077 el 2003. En la inèrcia de laglobalització d’aquests últims anys, Izar militarva iniciar la creació de consorcis internacionalsamb diverses empreses. Amb Lockheed Martin(1-1999), va formar Advanced Fragate amb lafinalitat de concórrer conjuntament al mercatinternacional de fragates i vaixells escolta, iincorporar el sistema antiaeri AEGIS deLockheed; amb la francesa DCNI (1991), vacrear el consorci Scorpene per compartir el50% de la construcció d’un submaríconvencional, i, finalment, amb les drassanesalemanyes HDW va subscriure un acord perdesenvolupar un projecte de minisubmarí. Però

malgrat aquestes fusions, les pèrdues vancontinuar i l’any 2003 Izar va perdre 30milions d’euros (120 el 2002). Davant d’aquesta situació el govern va anaraprovant diversos paquets d’ajudes. L’any2001, Izar va rebre una injecció de capital perpart de l’Estat per un import de 1.477 milionsd’euros, més uns altres 515 milions d’eurosper a diferents factories. Però aquestes ajudeshan estat declarades il·legals per la ComissióEuropea, que ha adduït que es tracta d’ajudesencobertes, cosa que està prohibida per laComissió de Competències. El govern del PP vadir en descàrrec seu que es tractava del sectormilitar d’Izar i no del civil, cosa que permetiasalvar Izar davant de Brussel·les. El Tribunal deCompetències finalment ha dictaminat que lesajudes són il·legals i de moment Izar ha detornar 556 milions d’euros, però es pot veureobligada a tornar el total dels 1.477 milionsrebuts, la qual cosa deixa Izar en una situacióde fallida.

El nou govern del PSOE s’ha trobat amb unacrisi que ja va haver de gestionar durant laseva anterior etapa de govern. La primeraproposta ha estat tornar a separar la brancacivil de la militar. I és que Izar militar comptaamb una bona cartera de comandes, i tambédiverses negociacions en curs que assegurencàrregues de treball que depenen de factoriesfins als anys 2009 i 2014:

■ Dos submarins S-80 Scorpene per a Xile per180 milions d’euros, i uns altres dossubmarins pel mateix import per a Malàisia.

■ Cinc fragates per a Noruega de 5.115 tmper 1.320 milions d’euros.

■ En negociació: dues corbetes per a Israel de2.600 tm per 1.000 milions d’euros; tresfragates per a Xile; cinc fragates i patrullersper a Filipines; fragates per a Grècia;submarins Scorpene i caçamines per a l’Índia;submarins Scorpene i un vaixell d’assalt per aPortugal; submarins Scorpene i fragates per aCorea del Sud.

Y, amb l’armada espanyola, contractes perfabricar:

■ Quatre fragates F-100 de 5800 tm perl’import de 1.983 milions d’euros (dues jahan estat lliurades).

■ Quatre submarins S-80 Scorpene per l’importde 1.760 milions d’euros, per lliurar entre el2009 i el 2014.

■ Un megavaixell de projecció LHD, de25.000 tm, per transportar 1.500 soldados aescenaris llunyans, per un cost de 360 milionsd’euros.

■ Un vaixell d’avituallament per un import de230 milions d’euros per entregar l’any 2009.

■ Un caçamines i vehicles amfibis.

La controvèrsia entre SEPI i sindicats ens haesquitxat d’imatges negatives amb baralles ienfrontaments. Però, curiosament, aquestssindicats no han entrat en la qüestiófonamental que els hauria de preocupar: el97% de la producció actual d’Izar és militar.Es menciona, de manera encertada, quel’actual procés de globalització capitalista téresponsabilitat en moltes de les guerres actuals.Llavors, es pot ser indiferent a la fabricaciód’armes quan aquestes armes poden serusades per a noves guerres? O, des del puntde vista de costos d’oportunitat, como diuen elseconomistes, destinar recursos a altresnecessitats que no fossin armes, no contribuiria

Tall de carretera durant el conflicte (Foto: Santi Arregui)

Les tropes espanyolesa Afganistan i el risc radioactiu

4

CENT

RE D

’ESTU

DIS

PER

LA PA

U JM

DELÀ

S

més i millor al desenvolupament humà de lapoblació en general?

El moviment obrer històricament ha refusat lesguerres i s’ha proclamat a favor de la pau ila solidaritat internacional entre treballadors.Llavors, haurien de ser els primers interessatsa canviar la producció d’indústriesconsiderades pernicioses socialment. Ésveritat que la divisió principal a les nostressocietats resideix entre capital i treball. I és eltreball allò que els sindicats han de defensar,però com es pot fer quan es produeixen unsbéns que no tenen o fins i tot destrueixenvalor social, com és el cas de les armes? Enaquest cas, els sindicats i partits que esproclamen d’esquerres haurien d’apostar perla conversió d’aquestes indústries i implicar-sea realitzar propostes de viabilitat cap a unsaltres tipus de producció que contribuissin aun desenvolupament humà i social millor.Propostes que haurien d’afrontar-se des d’unaperspectiva global, intentant implicar-hi lesautoritats locals, autonòmiques, centrals,societat civil -tant empresarial comd’associacions de professionals-, que podenaportar una ajuda tècnica i social moltvaluosa a l’hora de portar a terme els estudisde conversió.

Propostes de conversió que haurien de sortirdels mateixos sindicats i per això mateixcarregar-se de raó moral davant de lasociedad. Evidentment no es tracta d’unaqüestió senzilla i moltes vegades, malgrat lesmillors intencions, no serà possibleaconseguir-la i s’imposarà el tancament dela indústria. És per aquest motiu que unprojecte de conversió ha de comptar amb ungran nombre de complicitats per portar aterme un pla integral de desenvolupament dela zona afectada pel tancament d’unaindústria, i s’ha de desenvolupar unaestratègia de posada en marxa d’indústries iserveis que permeti la recuperació del teixitproductiu de la localitat amb una política deplanificació que consideri totes lespossibilitats.

El cas contrari, la defensa del lloc detreball sense abordar qüestions morals isocials, és abonar el camí perquè s’imposinpolítiques antisocials que degraden itrenquen la cohesió que se suposa quetreballadors i treballadores haurien dedefensar.

Les tropes espanyoles que han anat aAfganistan han rebut un «Manual d’Àrea»elaborat pel Centre d’Intel·ligència i Seguretatde l’Exèrcit (CISET) en el qual s’explica lasituació local i els riscos que hauran d’afrontar.El passat any les tropes que van participar enl’ocupació de l’Iraq també van rebre un Manuald’Àrea específic.

El Manual d’Àrea de l’Iraq inclou algunsadvertiments sobre el risc de contaminacióradioactiva a causa de la munició d’uraniempobrit que va usar Estats Units, tant en elsbombardejos de 1991 com els del 2003, així«grans àrees de L’Iraq poden representar nivellsde radiació residual superior al normal». Ésimportant destacar que després de l’experiènciade les missions de Bòsnia i Kosovo que migcentenar de soldats i comandaments militarsvan patir diversos tipus de leucèmia, o cànceren la sang, casos que els informes oficials vanintentar ocultar, ara el Manual per a l’Iraqreconeix oficialment que existeix contaminacióradioactiva deguda a l’urani empobrit.

El manual reconeix que el risc de contaminacióprové tant de l’exposició externa com de la

Un legionari espanyol amb un afgan a Kabul (EPA)

5

CENT

RE D

’ESTU

DIS

PER

LA PA

U JM

DELÀ

S

interna ja que «si l’UE passa a l’organisme enuna dosi suficient pot repercutir greument en lasalut degut tant a la seva toxicitat química, coma la seva radioactivitat perexposició perllongada a unbaix nivell de radiació».Com a conseqüència d’aixòel manual recomana que«s’evitin les zonescontaminades» i que s’eviti«qualsevol contacte ambvehicles destruïts que puguinestar contaminats» i per aaixò facilita fotografiessobre com identificarimpactes de munició d’UEen blindats iraquians.

El que no indica el manualés com identificar tot allòque no siguin blindats, comedificis o altres estructures,o les àmplies zones que hanrebut l’impacte de bombes imíssils amb capsradioactius. Tampoc indicacom protegir-se de lespartícules radioactives ensuspensió a l’aire que poden viatjar centenars imilers de quilòmetres, o de les partículessolubles que poden incorporar-se i concentrar-seen la cadena alimentària.

Així mateix en fer servir el terme d’uraniempobrit oculta el seu veritable potencialcontaminant ja que en provenir de residusnuclears està, al seu torn, prèviamentcontaminat amb elements altament tòxics comO235, O238 o fins i tot Plutonio.

Però si les tropes que van anar a l’Iraq vanrebre aquesta informació, incompleta i sensdubte insuficient, però que no obstant aixòadvertia del risc de contaminació radioactiva,les tropes que recentment han anat a Afganistanhan rebut altre manual, també elaborat pelCISET, de 160 pàgines, amb profusió degràfics, mapes i fotografies que no conté ni unaparaula sobre l’armament o la contaminacióradioactiva.

El manual sembla seguir el dictat del Pentàgon idel Ministeri de defensa britànics que vandeclarar que no havien utilitzat munició d’uraniempobrit a Afganistan. Però en realitat, com javam mostrar en aquestes pàgines, a Afganistan

el protagonisme no va ser de la municióantitanc sinó d’una nova generació de bombes imíssils amb ogives d’urani, empobrit o no.

S’estima que més de 1.000 tones d’urani vanser llançades a Afganistan. Les investigacionssobre el terreny del UMRC, Uranium MedicalResearch Center, mostren nivells molt elevats deradioactivitat mai registrats anteriorment enpoblacions civils. Si en la primera guerra delGolf els efectes d’aquesta contaminació vantrigar cinc anys a començar a manifestar-se, aAfganistan la població va començar a tenirproblemes de salut a les poques setmanes delsbombardejos.

Les tropes que han anat a Afganistan estaranexposades a uns riscos deguts a lacontaminació radioactiva que tenen dret aconèixer i dels quals no han estat informats.Estaran exposades a la mateixa mort lenta isilenciosa que estan patint les poblacionsd’Afganistan, L’Iraq, Bòsnia o Kosovo.

Tomàs Gisbert

Aquest article està basat en el treball d’AlfredoEmbid, «Algunas cosas que no dicen losmanuales de área (Irak, Afganistán) del ejércitoespañol». Boletín armas contra las guerrasnº 47 disponible a:http://www.amcmh.org/amcmh2.htm

Soldats espanyols desplaçats a Afganistan (EPA)

6

CENT

RE D

’ESTU

DIS

PER

LA PA

U JM

DELÀ

S

Els dies 5 i 6 del juny passat es va celebrar aBrno, República Txeca, la trobada anual del’ENAAT (European Network Against ArmsTrade), de la qual és membre el Centred'Estudis per la Pau J.M. Delàs.

Aquest any la reunió va tenir com a centred’interès l’anàlisi del fenomen del comerçd’armes i de l’economía de defensa en elspaïsos de l’Est que van estar en l’òrbitageopolítica de l’antiga Unió Soviètica i, enparticular, dels estats que acaben de passar aformar part de la Unió Europea dels 25.

La principal novetat de la trobada, que tambéha suposat un gran estímul per al’organització, ha estat la presa de contacteamb entitats ubicades en els països de l’Est,pertanyents o no a la Unió Europea, que hanparticipat per primera vegada en el fòrum.

En aquest context, per posar alguns exemplesde les intervencions, els membres de lesorganitzacions de la República Txeca,anfitriones de la reunió en l’edició d’aquestany, estaven treballant en objetius comsol·licitar al seu govern la revisió delsprocediments de concessions de llicències decompravenda d’armes, o seguir la destinacióde les armes de segona mà en els processosde renovació de l’armament de la policia.

Més dramàtica va ser la intervenció de larepresentant ucraïnesa invitada al’esdeveniment, que literalment sol·licitavaajuda metodològica i pedagògica percomençar a treballar cap a la sensibilitzaciód’una administració i d’una ciutadania quetradicionalment ha vist, i continua percebent, laindústria i el comerç d’armes com una partfonamental de la seva economia.

Molts dels països que formaven part del’antiga URSS, o que estaven sota la sevaòrbita de poder, han continuat venent armesals seus estats «clients» habituals,independentment de les seves circumstànciesde conflicte o despreci pels drets humans, i sónmolt reacis a frenar o fer més transparentaquest comerç malgrat les peticions que se’lsestà fent al respecte.

En definitiva, tots els participants queprovenien dels països de l’Est manifestaven lanecessitat de pressionar els seus governsperquè desenvolupin el Codi de Conducta dela UE per al comerç d’armes en tots elsprocediments implicats, tant per a les vendesd’armament nou com per a la concessió dellicències de producció a tercers països.

En la segona jornada de la reunió, es vantractar temes interns de l’ENAAT. Cadaorganització membre va lliurar i explicar el seuinforme local a la resta dels participants.

L’organizació holandesa CTW (CampagneTegen Wapenhandel) va mostrar el seu últimllibre, publicat després del treball de diversosanys, que pretén ser obra de referència:Explosive Material - Dutch Arms TradeRevealed. Per altra banda, ens va parlar delsseus esforços per pressionar el seu governcontra el previsible alliberament del’embargament europeu de venda d’armes a laXina.

Des del Regne Unit, el CAAT (CampaignAgainst Arms Trade) va informar de les sevesinvestigacions per denunciar els suborns que fala companyia BAE Systems en els seus negocis.Així mateix, va explicar que El Sunday Timeshavia advertit el grup antiarmamentista que hihavia evidències clares que la mateixacompanyia, BAE Systems, n’havia empleat unatercera per espiar les activitats del CAAT.

Per la seva banda, l’organització sueca, elSPAS (Swedish Peace and Arbitration Society),havia estat treballant, entre altres objectius, encampanyes perquè el seu govern desenvolupésl’aplicación del Códi de Conducta de la UE enaspectes relacionats amb la influència negativade les exportacions d’armes en eldesenvolupament sostenible dels païsosreceptors.

Un cop repassats tots els informes, dintre deltorn obert, es van plantejar activitats icampanyes susceptibles de ser treballades deforma paral·lela en cada organització membrei, finalment, es va parlar del present i del futurde la mateixa xarxa.

Assistència del Centre d'Estudis per la Pau J.M. Delàsa la reunió de la ENAAT

7

CENT

RE D

’ESTU

DIS

PER

LA PA

U JM

DELÀ

S

Ha estat presentat el projecte dels pressupostosper a l’any 2005 de l’Estat espanyol. Elpressupost del Ministerio de Defensa pujarà a6.988,79 milions d’ i augmenta respecte al2004 un 4,2%. Però si es té en compte altrespartides segons el criteri emprat per l’AliançaAtlàntica sobre com s’ha de computar ladespesa militar, que en el cas espanyol es trobarepartit per altres ministeris i que aquestespartides són inequívocament militars, l’augmentés, com en anys anteriors, més del doble. Si, amés, hi afegim la part proporcional delsinteressos del deute públic imputables alMinisterio de Defensa, llavors s’arriba a laquantitat de 15.641,14 milions d’ , que

representen el 6,66% del total del pressupost ies converteix en l’1,86% del PIB per a l’any2005.

Mereix atenció a part la partida de lesdespeses de la participació de forces militars al’exterior, és a dir, a Kosovo o Afganistan.Aquesta partida no té consignació econòmica ies declara ampliable, amb la qual cosa no éspossible saber fins al final de l’exercici laquantia de la despesa en les missions militars al’exterior. El 2004, la despesa acumulada perl’expedició a Iraq fins al maig del 2004 va serde 240 milions d’euros. Tenint en compte queara estem presents a Kosovo i Afganistan, la

Quant a les campanyes paral·lelas, es continuainsistint a seguir de prop les activitatsfinanceres i comercials dels consorcis privatseuropeus, com EADS. També es proposal’organització d’activitats de protesta públicacontra la fira de la indústria de defensa INDODEFENCE 2004 que tindrà lloc a final denovembre a Djakarta, Indonèsia. També esplanteja la realització de tallers específicssobre l’especialitat de l’ENAAT en les pròximesedicions dels Fòrums Socials Europeus.

Finalment, i en un ordre més d’organització,es va debatre sobre la viabilitat de convertiren un futur l’ENAAT en un centred’investigació d’àmbit europeu al voltant del’economia de defensa i el comerç d’armesque pugui arribar a actuar amb veu pròpia iamb capacitat de pressió en els governsde la UE.

Francesc Benítez

Més del mateix. El pressupost militar a Espanya per a l’any 2005

Blindat Pizarro

8

CENT

RE D

’ESTU

DIS

PER

LA PA

U JM

DELÀ

S

Conceptes Any2004 Any 2005

Ministeri de Defensa 6.746,77 6.988,79Organismes Autònoms del Ministeri de Defensa 1.184,64 1.242,02Centre Nacional d’Inteligencia 161,95 189,74Total Defensa 8.093,36 8.420,55Classes pasives militars 2.685,14 2.855,16Guàrdia Civil (Ministeri d’Interior) 2.080,56 2.143,72Ministeri d’Indústria (I+D militar) 1.110,80 1.014,60Associació Atlàntica (OTAN) 11,21 18,03Total Defensa criteri OTAN 13.981,07 14.452,06Interessos del Deute Públic 1.204,80 1.189,08Total despesa militar 15.185,87 15.641,14

El pressupost de defensa a Espanya · Anys 2004-2005(en milions d’euros)

Anys 2004 2005

Ministeri de Defensa y OO.AA. 304,42 315,69Ministeri de Cienci i Tecnologia 1.070,00 1.014,60Total 1.373,42 1.330,29

R+D Militar 2004-2005(en milions d’euros)

Avió de combat EF-100 EADS-CASA 418,00Avión de transport A400M EADS-CASA 1,00Helicòpters de combat Tigre EADS-CASA 9,00Fragates F-100 Izar 126,21Blindats Leopardo Santa Bárbara 67,15Blindats Pizarro Santa Bárbara 2,40Míssils exèrcit terra 21,38Vehícles de combat Centauro 24,04Guerra electrònica 38,08Modernització forces armades 711,48Resta 533,43Total inversions 1.952,17

Principals Inversiones Militars 2005(en milions d’euros)

9

CENT

RE D

’ESTU

DIS

PER

LA PA

U JM

DELÀ

S

despesa militar global encara pot ser mésconsiderable.

La primera decepció que hem d’observar ésveure com es continua injectant recursos enR+D militar als grans projectes de producciód’armes noves, en una quantitat similar a la del’any anterior, 1.330,29 milions d’ , enfront de1.373,42 el 2004. I representen un 26,75%sobre el total de R+D. O sigui, una quarta partde la investigació a l’Estat espanyol es dedicaa artefactes militars. Y veure com una partd’aquests diners, 1.014,60 milions d’ ,continuen camuflats enel Ministerio deIndustria com a crèditsreemborsables. Unaestratagema ideadapel govern del PP persubvencionar empresesmilitars espanyoles pera la investigació idesenvolupamentd’armes noves ambdiners que difícilmentretornaran a les arquespúbliques. S’ha dedenunciar aquestsubterfugi, ja queamaga, per un costat,l’increment delpressupost delMinisterio de Defensa,amb escassaacceptació de l’opiniópública; i, per l’altre, l’augment del dèficitpúblic, ja que la mateixaa quantitat escomptabilitza com un ingrés. Una pràcticaperversa que nodreix les indústries militarsespanyoles de recursos públics, perquè si no fosaixí difícilment aquestes empreses reflectirienbeneficis en els seus balanços de final d’any.

Respecte a les inversions, es destinara1.952,17 milions d’ a la comprad’armaments, els mateixos d’anys anteriors:

l’avió de combat EF-100, l’avió de transportA400-M, l’helicòpter de combat Tigre (tots tresd’EADS-CASA), les fragates F-100 (Izar), elsblindats Leopardo i Pizarro (Santa Bárbara).Però també apareixen com a noves inversionsla compra d’un vaixell de projecció estratègicaLLX, un altre d’aprovisionament BAC deprojecció en escenaris llunyans (tots dos d’Izar)i nous equips de guerra electrònica (Indra).

Fruit de la negociació per a l’aprovació delspressupostos entre el govern i els grupsparlamentaris d’ERC i IV, s’ha produït una

petita disminució delpressupost delMinisterio de Defensade 36 milions d’ ,que es destinaran aincrementar les ajudesde cooperació aldesenvolupament.Malgrat que és unareducció insignificant,és un fet insòlit quehem d’aplaudir perquèdemostra que espoden disminuir elspressupostos dedefensa precisamenten favor de païsesempobrits.

Però, malgrat això,l‘análisi del pressupostmilitar per a l’any

2005 no deixa de ser decebedor. Un any mésassistims al continuisme com a mesura políticaen els temes militars. És a dir, canvien elsgoverns, se’n va el PP i entra el PSOE, però lespolítiques militars continuen inalterables, portanta terme projectes faraònicos d’unes despesesdesmesurades en nous armaments. Projectes denul·la eficiència social que només serviran perpassar recursos públics a butxaques privades.

Pere Ortega

El nou tanc espanyol Leopard. (Pérez Cabo)

■ % de la despesa militar respecte al total del pressupost 2005: 6,66%■ Increment del pressupost de defensa respecte a l’any 2004: 3,13%■ Despesa militar per dia: 42,85 milions d’■ % de la despesa militar respecte del PIB 2005: 1,86%■ Total R+D (civil i militar): 4.972,23 (civil: 3.641,94)■ % de R+D militar respecte al total de R+D: 26,75%

10

CENT

RE D

’ESTU

DIS

PER

LA PA

U JM

DELÀ

S

L’Estat espanyol reemprènla venda d’armesal Marroc

La crisi per l’illa de Perejil va portarque el govern de José Maria Aznarcongelés les relacions bilaterals ambel regne del Marroc. Entre altresmesures, el govern del PP va prohibirla venda d’armes d’empresesespanyoles al Marroc. Ara, a travésdel diari marroquí Aujourd’hui leMarroc, ens assabentem que una deles primeres mesures preses pel nougovern del PSOE ha estat autoritzarles exportacions d’armes a aquestpaís. Durant els sis primers mesos demandat de Rodríguez Zapatero s’haexportat material militar per valor de433.000 euros. És decebedor que,per restablir les relacions amb el paísveí, Espanya ho hagi de fer pel costatmés pervers, la cooperació militar.Unes vendes que no ajudaran en resla implantació dels drets humans alMarroc, sinó al contrari, els debilitaràpel fet de destinar uns recursos a lacompra d’armes quan els hauria dedestinar al desenvolupament humà isocial del poble marroquí.

Acord entre Rússia i Xileper a la venda d’armes

Els governs de Rússia i Xile han firmatun acord de cooperació tecnicomilitarper a la venda d’armes permodernitzar la seva aviació, segonsva informar a principi de setembred’aquest any la ministra de defensaxilena Michelle Bachelet i, a lavegada, va anunciar una licitació pera l’adquisició d’helicòpters.

Segons un estudi de l’InstitutInternacional d’Estudis Estratègics(IIEE) radicat a Londres, Xile és el paísd’Amèrica Llatina que realitza més

despeses en l’àmbit militar, amb unpressupost que va arribar al 4,1% delseu producte interior brut (PIB) el2002, per davant de Colòmbia(3,7%), Equador (3%) i Brasil (2,3%).

Amnistia Internacionalexigeix a Bonoque aclareixi els acordssobre armesamb Colòmbia

Segons una notícia de l’Agència EFE,datada el 25/9/04, el director d’AI,Esteban Beltrán, ha demanat alMinisterio de Defensa espanyol queaclareixi «inquietuds i dubtes sobre elscontractes de venda d’armes obtingutsamb el govern de Colòmbia» durantla visita de Bono a aquest paísd’Amèrica Llatina.

Espanya i Colòmbia han acordatcancel·lar un conveni previ de vendade 46 tancs AMX i obusos, i també ladonació d’avions CASA C212medicalitzats. De tota manera, eldirector d’AI ha manifestat que estroba a faltar una declaració oficialsobre aquests acords, per la qualcosa la «majoria d’aspectes sobre la

venda d’armes a Colòmbia continuasent molt preocupant», atesa la greucrisi de violació de drets humans quees viu a Colòmbia i que afectaespecialment la població civil.

Espanya i Xile augmentenla seva relació militar

El ministre de defensa José Bono,acompanyat d’empresaris de laindústria militar espanyola, va visitarXile i va acordar amb la sevahomòloga xilena, Michelle Bachelet,la cooperació en matèria d’indústriamilitar. Espanya, a través d’Izar,subministrarà dos submarins Scorpeneper un import de 30.000 milions depessetes. Ara José Bono, coneixentl’increment de compra d’armamentper part de Xile, pretén incrementarles vendes militars a aquest país.

Exigència d’un controlmés gran de l’exportaciód’armes

Segons informa l’agencia IPS (InterPress Service News Agency),l’insuficient control de lesexportacions d’armes per part de laUnión Europea (UE) permet vendes agoverns que violen els drets humans,segons denuncia un informe elaboratper una coalició de 55organitzaciones no governamentals(ONG) europees encapsalada perAmnistia Internacional, Oxfam iSaferworld, totes tres amb seu aLondres.

Segons l’informe, el Codi deConducta de la UE sobre exportaciód’armes, vigent des de juny de 1998,ha tingut un «impacte substancial»,però presenta «grans buits» i «ha deser enfortit sense trigar».

Mohamed VI

NOTICIAS

11

CENT

RE D

’ESTU

DIS

PER

LA PA

U JM

DELÀ

S

L’informe menciona diversesexportacions a governs nodemocràtics, entre les quals les demotors Diesel de la firma alemanyaDeutz AG, que van ser usats per avehicles xinesos de transport detropes, malgrat la restricció de vendesmilitars a la Xina després de larepressió el 1989 contra manifestantsa la plaça de Tiananmen de Beijing,que va causar la mort de centenars depersones.

També assenyala que l’empresafrancesa Eurocopter va treballar enestreta col·laboració amb fabricants al’Índia d’helicòpters de combat quedesprés van ser venuts al Nepal,malgrat que aeronaus d’aquest tipushan estat usades per les forces deseguretat nepaleses contra civils.

Per altra banda, la firma austríacaSteyr-Mannlincher, fabricant d’armes,va firmar un acord amb el govern deMalàisia per a la producció en aquestpaís del rifle AUGA3 de Steyr, quesegons Kuala Lumpur serà exportat auns 40 països, òbviament sense lesrestriccions relacionades amb el Codide Conducta de la UE, apuntal’informe.

De 1994 a 2001, països integrantsde la UE van exportar a països endesenvolupament armament per valorde gairebé 10.000 milions de dòlars,o sigui prop d’un terç del totald’armes rebudes per aquestesnacions, afirma.

Bush allibera la vendad’armes d’assalt

Prohibides des del 1964, durant elmandat de Bill Clinton, des de l’inicid’octubre d’aquest any, es podentornar a comprar a les botiguesd’EUA fusells com l’M16, elKalashnikov i altres armessemiautomàtiques.

Realitzada per la poderosaAssociació Nacional del Rifle, lavenda d’armes semiautomàtiques és

un negoci multimilionari als EstatsUnits. S’entén per armes d’assalt elsfusells militars com l’americà M-16 oel rus kalashnikov, entre altres modelsque, en la seva versió civil, sónmodificats perquè no siguin totalmentautomàtics, sinó semiautomàtics, és adir, que no disparen ràfegues sinó untret per disparament.

Segons dades d’organismes comOxfam o l’americà Institutd’Investigacions de TendènciesArmamentístiques, als EUA hi ha, per280 milions d’habitants, 192 milionsd’armes de foc, un rècord mundial.Cada any moren 30.000 persones iqueden ferides unes altres 130.000per trets.

Malgrat que el president actual,George Bush, va dir que donava

suport a la prórroga de la prohibició,ni la Casa Blanca ni la majoria delCongrés van prendre mesures perprorrogar-la, fins i tot després que unaenquesta de l’Escola de Comunicaciód‘Annenberg de la Universitat dePensilvània indica que el 68% delsamericans estaria a favor ques’estengués la moratòria. Una de lesraons per a l’aixecament de laprohibició seguramente és que lapoderosa Associació Nacional delRifle (NRA) dóna suport amb gransdonacions a la campanya electoral deBush.

Els països àrabsi la Xina eludeixenel control de l’ONU

En la mateixa línia que la notaanterior, l’agència IPS, en una notafeta pública durant el mes d’agost,explicava que grans compradorsd’armes, com els països d’OrientMitjà, i grans venedors, com la Xina,esquiven el registre anual de compresd’equip bèl·lic creat per l’ONU el1992 per assegurar la transparènciaen la matèria.

Dels 191 països membres de l’ONU,només uns 60 emeten periòdicamentels seus informes, que són voluntaris,al registre. Destaquen entre elsausents països com Aràbia Saudita,Egipte, Emirats Àrabs Units i Kuwait,quatre dels més grans importadorsd’armes d’Orient Mitjà.

També destaca l’absència en elregistre de la Xina, un dels cincexportadors mundials d’armes mésgrans. Xina va declarar les sevescompres i vendes d’armes en elperíode 1992-1996. Després vaboicotejar el registre en el benentèsque els Estats Units donavenlegitimitat a la seva «provínciarenegada» Taiwan pel fet d’incloure-la en la seva llista oficial de clientsd’equip militar.

Alemanya aixecael veto a Turquíaper vendre-li centenarsde tancs Leopard II

El govern alemany ha deciditrevisar la seva política respecte aTurquia confirmant que prepara lavenda de centenars de tancsLeopard II a aquest país. La decisióde vendre els blindats posa fi auna rigorosa política -que vadefensar el ministre d’exteriorsJoschka Fischer i el seu partit elsVerds- d’oposar-se a l’exportaciód’armes a Turquia a causa de larepressió que portava a termecontra la minoria kurda.

Bush. (AP)

12

CENT

RE D

’ESTU

DIS

PER

LA PA

U JM

DELÀ

S

BOLETÍN DE SUSCRIPCIÓN

El importe de la suscripción a MATERIALES DE TRABAJO del CENTRE D’ESTUDIS PER A LA PAU JMDELÀS por el período de un año (4 números) esde 6 € y se puede realizar mediante: ❑ cheque adjunto al boletín

❑ ingreso en LA CAIXA, cuenta corriente nº 2100-3200-91-2500001851[al hacer el ingreso, indicar que es una suscripción para Materiales de Trabajo]

Nombre y apellidos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Domicilio . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Localidad . . . . . . . . . . . . . . . . . .Código Postal . . . . . . . . .

CENTRE D’ESTUDIS PER A LA PAU JMDELÀS · Rivadeneyra 6, 10º · 08002 Barcelona · T. 93 317 61 77 · Fax 93 412 53 84e-mail: delas@justiciaipau.org · http://www.justiciaipau.org/centredelas Graf

ismo+

impr

esión

: Fun

dació

Tam

-Tam

✄

Colaboradores: Jordi Foix, Tica Font, Tomàs Gisbert, Manuel Manonelles,Arcadi Oliveres, Pere Ortega, Alejandro Pozo, Enric Prat, Carme Romia,Èlia Susanna, Gemma Xarles, Francesc Benítez i Sander Ammann.[antes: ]

Fa cinc anys, la coalició que governaAlemanya va estar a punt de saltarpels aires quan es va fer públic eldesig del govern turc d’adquirir miltancs Leopard II, acord que va serbloquejat.

La UE aixecal’embargament d’armescontra Líbia

Els ministres d’exteriors de la UE vanacordar recentment aixecarl’embargament d’armes a Líbia envigor des de 1986.

La fi de l’embargament, adoptatarran de la vinculació del règim deMuanmar el Gadafi amb l’atemptat ala discoteca berlinesa de La Belle,possibilitarà la venda al govern deTrípoli de material militar aeri,marítim i terrestre per al «control deles fronteres», és a dir, per convertir-lo en estat gendarme de la UE. Elgovern d’Itàlia, país que hapromogut la fi de la restricció, ja hasignat contractes per alsubministrament d’aquest tipus dematerial al govern libi.

Lula anul·la els permisosd’armes

Al contrari dels EUA, al Brasil elgovern de Lula ha anul·lat tots elspermisos d’armes i els ciutadans queen vulguin els hauran de sol·licitar denou. Y les noves normes per a la seva

possessió seran molt restrictives. AlBrasil, segons dades oficials, hi ha5,6 milions d’armes, i es registren27,1 homicidis per 100.000habitants cada any (37.000 mortsanuals). Per altra banda, el govern hacomençat una campanya per eliminar

armes entre la població oferint larecompra d’aquestes armes i hidestina 3,3 milions d’euros. De genera agost del 2004 ha recollit 117.236armes.

Marxa a la factoriad’Explosivos Burgos, SA

Convocada per Ecologistas enAcción i l’Asamblea de Objetor@sFiscales de Burgos, entre altresentitats, el diumenge 23 de maigd’aquest any va tenir lloc la II MarxaProtesta a Explosivos de Burgos deQuintanilla Sobresierra. Més dedues-centes persones es vanmanifestar contra el negociarmamentístic en una marxa fins ales portes de la factoria Explosivosde Burgos, que pertany al grupUnión Española de Explosivos.

Explosivos de Burgos, SA (EDB),creada el 1979, es dedica a lacàrrega, armat i acabat de municiód’artilleria i bombes. Lesorganitzacions convocants vanconsiderar indesitjable la presènciad’aquesta indústria mortífera a la sevaprovíncia i a qualsevol altre lloc, i vanexigir la reconversió de la indústria ila investigació militars en civils.

JUST

ÍCIA

I PA

U

CENTRE D’ESTUDISPER A LA PAU

JMDELÀS

El president Lula. (AP)