Curs de valencià B1 de la Universitat d'Alacant i Información

Fascicle 2. El present d’indicatiu 2

A Comprensió escrita Saps que triar vol dir ‘elegir, seleccionar’ i també ‘separar les impureses d’una cosa’? L’han triat capità de l’equip. Amb el segon valor, podem usar igualment el verb garbellar: Este xiquet garbella el menjar com si fóra una gallina.

Saps que en un tres i no res és una locució adverbial que significa ‘molt de pressa’? Unes altres locucions amb un sentit pròxim són a corre-cuita (‘precipitadament’) o en un tancar i obrir d'ulls (‘en un temps molt breu’).

El verb alçar-se significa ‘eixir del llit’: A quina hora t’alces habitualment? A més, si l’usem sense pronoms, alçar també significa ‘elevar’ (han alçat la paret un metre), ‘suscitar, provocar’ (l’article ha alçat una agra polèmica) o ‘guardar una cosa al seu lloc’ (alça els llençols en l’armari).He anat a la consulta de la meua psiquiatra perquè últimament em trobe un poc

accelerada. Per a comprovar si patisc estrés, m’ha demanat que li escriga què solc fer al llarg d’una setmana. Jo crec que exagera amb això de l’estrés, perquè al meu parer ho tinc tot ben controlat. Mireu què li he dit:

De dilluns a divendres m'alce ben enjorn, a les sis estic en peu, em dutxe ràpidament i prenc per a desdejunar-me un got de llet i una torrada amb melmelada mentre escolte el noticiari de la televisió. Tot seguit, trie la roba que em posaré i em vist i, a continuació, em llave les dents i me'n vaig a treballar. Comence a les set i mitja, no solc parar per a esmorzar quasi mai i faig la jornada sencera fins a les tres o tres i quart. En acabar, dine en un tres i no res per a poder aprofitar bé les vesprades.

Si no m’ho impedeix la faena, normalment els dilluns i els dijous vaig a l’acadèmia d’anglés de quatre a sis i mitja. Sovint, després de les classes vaig a una cafeteria amb Mireia, la meua parella de conversa, i prenem dos o tres cafés, parlem anglés i practiquem durant hores.

Els dimarts a mitjan vesprada solc anar als tallers de costura de Fet a mà, una merceria de Sant Vicent del Raspeig, on les meues companyes i jo fem ninots molt graciosos amb fil, llana, feltre... Sempre ho passem de categoria, riem moltíssim, xarrem de tot un poc i gaudim d'un ambient molt familiar.

Els dimecres aprofite les vesprades per a aprendre valencià amb Punt per punt. Escolte els àudios atentament, faig i corregisc les activitats i aprenc un bon grapat de vocabulari. A les set, quan ja he estudiat una bona estona, vaig a la Universitat a fer classes de conversa i millorar la meua expressió oral.

Els divendres, quan isc de la faena, me’n vaig directa a casa i em pose a treballar en la meua tesi doctoral sobre els beneficis d’una vida harmònica i calmada. Algunes voltes fins i tot se m’oblida dinar i sopar, però estic en forma i puc amb tot. Això sí, a diferència dels altres dies, em gite sempre abans de la una, perquè estic esgotada de tota la setmana.

Per sort, els caps de setmana recupere l'energia, ja que no em desperte fins a les huit i, per tant, dorm més hores. Els dissabtes, en alçar-me, faig les tasques domèstiques i, de vesprada, vaig a fer la compra. Els diumenges, en canvi, són molt més relaxats: de matí m’ho prepare tot per a la setmana que comença i, almenys una vesprada al mes, faig alguna excursió amb la família o quede amb els amics.

a) A quina hora se sol gitar la protagonista del text entre setmana?

b) Per què la narradora explica què fa a diari?

c) A què dedica les vesprades del dimarts?

d) Què significa la paraula enjorn en aquest text?

e) I què vol dir sovint?

tindretinctensté

tenimteniutenen

vindrevincvénsve

venimveniuvénen

sersóceresés

somsousón

ferfaigfasfa

femfeufan

volervullvolsvol

volemvoleuvolen

poderpucpotspot

podempodeupoden

dirdicdiusdiu

diemdieu

diuen

sabersé

sapssap

sabemsabeusaben

escriureescricescriusescriu

escrivimescriviuescriuen

JoTuEll o ellaNosaltresVosaltresElls o elles

Exercici 1. Llig el text següent:

Exercici 3. Has comprés tot el que diu el text? Per a comprovar-ho, respon a les preguntes següents:

verbs molt usuals de la 2a conjugació

Vols saber com sonen els verbs que acabes de llegir? https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/b1-u02-a01.mp3

https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/b1-u02-a02.mp3

Exercici 4. Digues si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents:

a) La protagonista del text odia cosir i fer punt de ganxo.

b) Normalment segueix uns bons hàbits alimentaris.

c) Fa les tasques domèstiques tots els dissabtes, en alçar-se.

d) Els dimarts i els dijous queda amb Mireia per practicar l'anglés.

e) Per a aprendre valencià, estudia i després practica la conversa.

Exercici 2. Ara escolta atentament el text que acabes de llegir i, després, intenta repetir-lo tu.

ORAL

a) Una veïna ha anat a una agència immobiliària i s'ha comprat una casa prop de la platja.

b) Una metgessa m'ha receptat unes pastilles miraculoses que em va recomanar un infermer.

c) Maria ha trobat un anell i una polsera en una entrada dels grans magatzems.

d) En un robatori han furtat un televisor, un ordinador i uns estalvis que guardaven en un calaix.

e) Una altra volta també vas vindre a una hora incorrecta, veritat?

__ animal

__ òpera

__ actitud

__ hamaca

__ oncles

__ ungla

__ entrepà

__ hípica

__ economia

__ idea

__ imaginació

__ hiena

__ iarda

__ única

__ índex

__ hipopòtam

__ humor

__ història

__ esternut

__ institut

B Gramàtica

B1. L'article determinat i l’article indeterminat

Saps que en les construccions una altra i una hora la –a de una no es pronuncia perquè s'assimila a la vocal següent? Es pronuncien [un’ᴐra], [un’altra].

Saps que ase i somera (equivalents a burro i burra) donen peu a una fraseologia genuïna molt rica? Fer l’ase. Anar carregat com un ase. Ser l’ase de la verga (‘ser qui rep tots els colps’). Arrancada de cavall, parada de somera (‘començar una tasca amb gran ímpetu i abandonar-la al poc temps’), etc.

Singularel, l'la, l'

Pluralelsles

MasculíFemení

Exercici 6. Transforma les frases següents canviant l'article indeterminat pel determinat:

Exercici 5. Tenint en compte el que t’acabem d’indicar, posa l'article determinat a les paraules següents:

Exercici 7. Has vist que estrany? Totes les imatges representen personatges femenins, però les paraules han aparegut en masculí. Escriu-les tu en femení.

L'article determinat acompanya un substantiu (conegut per l’emissor i el receptor del missatge), amb el qual concorda en gènere (masculí o femení) i en nombre (singular o plural).

Singularununa

Pluralunsunes

MasculíFemení

L'article indeterminat també acompanya un substantiu (que, en aquest cas, no és conegut pels dos interlocutors), amb el qual concorda igualment en gènere i nombre:

Si un substantiu en singular comença per vocal o per h muda apostrofem l'article (l'): l'home, l'advocat, l'advocada, l'alegria. En canvi, no apostrofem l’article la quan el substantiu femení comença per i o u àtones: la hipòtesi, la infermera, la universitat. I tampoc apostrofem quan la i representa un so consonàntic: la iaia, el iot, etc.

B2. El gènere

En valencià, generalment (encara que no sempre), el masculí fa de base per a la formació del femení. El procediment bàsic és tan senzill com afegir el morfema –a a la forma del masculí: gat > gata, professor > professora, infermer > infermera. De vegades es produeixen petits canvis ortogràfics: soci > sòcia, gos > gossa, llop > lloba, amic > amiga, detectiu > detectiva.

Si la paraula masculina acaba en vocal tònica, afegim –na: germà > germana, alacantí > alacantina, cosí > cosina, lleó > lleona. Aquesta n reapareix també en les formes del plural (germans, germanes).

Per a alguns càrrecs, títols nobiliaris, oficis i uns quants mots més, cal afegir a la forma del masculí el sufix –essa: jutge > jutgessa, comte > comtessa, tigre > tigressa, metge > metgessa, alcalde > alcaldessa.

En un grapat de paraules més, el femení presenta uns morfemes diferents del masculí: actor-actriu, emperador-emperadriu, filòleg-filòloga, sociòleg-sociòloga, gall-gallina, heroi-heroïna. Per contra, en uns altres oficis hi ha una forma invariable per al masculí i el femení: gimnasta, taxista, modista, cantant, estudiant, conserge, periodista, comptable, etc.

En alguns casos, és el femení el que actua com a base i formem el masculí afegint el morfema –ot: abella > abellot, bruixa > bruixot, rabosa > rabosot, llebre > llebrot, perdiu > perdigot. Finalment, alguns conceptes presenten paraules amb arrels diferents per al masculí i per al femení: home-dona, bou-vaca, cavall-egua, gendre-nora, marit-muller, ase-somera, etc.

Els éssers vius animats tenen un gènere gramatical associat al seu sexe, que es pot percebre sobretot en els substantius que designen oficis, parentius o animals, com també en els adjectius que els acompanyen: el mestre, la mestra, el fill, la filla, l'home, la dona, el gat negre, la gata negra. D’altra banda, els substantius inanimats han adquirit un gènere determinat de manera arbitrària (és a dir, casual), que no és coincident en totes les llengües. Per això, per exemple, el mot llet és femení en valencià i en castellà (la leche), però és masculí en gallec (o leite).

En els casos de paraules que acaben en consonants sibilants (les que sonen com un xiulit, és a dir, –s, –ig, –tx, –ix, –ç), per a fer el plural hem d’incorporar una o al morfema s. Així: mes > mesos, passeig > passejos, despatx > despatxos, peix > peixos, dolç > dolços. En el cas de paraules que acaben en –st, –xt o –sc, podem fer el plural afegint –s o –os: gests o gestos, texts o textos, discs o discos.

Algunes paraules són invariables en plural: dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, temps, llapis, cactus, virus, atles, tipus, etc.: Hem plantat uns cactus al jardí. D’altra banda, els adjectius que acaben en vocal seguida de –ç (feliç, audaç, veloç) són invariables en singular, però no en plural: un home audaç, una dona audaç, uns homes audaços, unes dones audaces.

B3. El nombre El valencià, com també el castellà o l’anglés, tenen dos nombres gramaticals: el singular i el plural. Si el morfema –a és la marca del femení, el morfema –s és la del plural: gat > gats, professor > professors, serp > serps. Quan la paraula en singular acaba en –a, en afegir la s del plural aquesta a es converteix en e: gata > gates, professora > professores, taula > taules. Fixa’t que això pot provocar en ocasions lleugers canvis ortogràfics: pluja > pluges, plaça > places, soca > soques, piga > pigues.

Igual que en la formació del femení, les paraules que en singular acaben en vocal accentuada afigen –ns: germà > germans, alacantí > alacantins, cosí > cosins.

Fascicle 2. El present d’indicatiu 2

a) superheroi b) jutge c) meteoròleg d) ballarí

ORAL

e) detectiu f) abat g) bruixot h) metge

Saps que veí s’accentua perquè és una paraula aguda acabada en vocal? En canvi, escrivim amb dièresi veïns, veïna i veïnes perquè no podem accentuar-les d’acord amb les regles d’accentuació.

a diari

alguna volta a la llarga

molt sovint

rarament

de tant en tant

mai

• És la una (en punt)

• Són les quatre i quart

• Són les cinc i vint

• Són les set i mitja

• Són les huit menys vint-i-cinc

• Són les deu menys quart

• Són les onze menys deu

• Són les dotze menys cinc

Fixa’t en les expressions sovint i a diari que apareixen en les frases e i f. Són adverbis o locucions adverbials que indiquen la freqüència amb què fem alguna cosa. Uns altres exemples d’aquests adverbis són: sempre, quasi sempre, habitualment, freqüentment, de tant en tant, de vegades, una vegada a la setmana (o al mes, o a l'any), rarament, poques vegades, mai, etc.

Tradicionalment, en valencià déiem l'hora prenent com a referència els campanars dels pobles i, per tant, els quarts. Així, les 9.15 és un quart de deu. Les 9.30 són dos quarts de deu. I les 9.45 són tres quarts de deu o un quart per a les deu.

Exercici 10. Les paraules següents contenen una esse sonora. Les dotze primeres s’escriuen amb zeta i les altres dotze amb una esse enmig de vocals. Escolta-les i escriu-les en el requadre:

En els casos de paraules que acaben en consonants sibilants (les que sonen com un xiulit, és a dir, –s, –ig, –tx, –ix, –ç), per a fer el plural hem d’incorporar una o al morfema s. Així: mes > mesos, passeig > passejos, despatx > despatxos, peix > peixos, dolç > dolços. En el cas de paraules que acaben en –st, –xt o –sc, podem fer el plural afegint –s o –os: gests o gestos, texts o textos, discs o discos.

Algunes paraules són invariables en plural: dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, temps, llapis, cactus, virus, atles, tipus, etc.: Hem plantat uns cactus al jardí. D’altra banda, els adjectius que acaben en vocal seguida de –ç (feliç, audaç, veloç) són invariables en singular, però no en plural: un home audaç, una dona audaç, uns homes audaços, unes dones audaces.

El valencià, com també el castellà o l’anglés, tenen dos nombres gramaticals: el singular i el plural. Si el morfema –a és la marca del femení, el morfema –s és la del plural: gat > gats, professor > professors, serp > serps. Quan la paraula en singular acaba en –a, en afegir la s del plural aquesta a es converteix en e: gata > gates, professora > professores, taula > taules. Fixa’t que això pot provocar en ocasions lleugers canvis ortogràfics: pluja > pluges, plaça > places, soca > soques, piga > pigues.

Igual que en la formació del femení, les paraules que en singular acaben en vocal accentuada afigen –ns: germà > germans, alacantí > alacantins, cosí > cosins.

https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/b1-u02-a05.mp3

https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/b1-u02-a04.mp3

a) Ens alcem del llit i ens desdejunem

b) Arribem a casa després de la jornada laboral

c) Dinem

d) Ens gitem a dormir

e) Sopem

f) Fem diverses activitats i els xiquets berenen

g) Solem estar treballant i parem mitja horeta a esmorzar

h) Dormim fins al dia següent

1) A poqueta nit

2) De bon matí

3) De vesprada

4) De matí

5) A migdia

6) De matinada

7) A mitjanit

8) De nit

Exercici 12. Relaciona aquests hàbits diaris amb les parts del dia en què els realitzem habitualment:

Saps que l’àrab, el grec antic o l’eslové, a banda del singular i del plural, també tenen el nombre dual (grups de dos elements)? En altres llengües, com el rus o el hopi, també usen el nombre paucal (grups de pocs elements).

Exercici 11. Escolta com sonen totes aquestes paraules i després repeteix-les tu.

ORAL

ORAL

Exemple: Porte els meus fills al col·legi a diari.

C Ortogra�a i pronúnciaC1. La esse sonora /z/

https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/b1-u02-a03.mp3

D Vocabulari

Mesurar el temps: les hores, les parts del dia, els dies de la setmana, els mesos i les estacionsPer a dir l’hora, en valencià usem hui dia un sistema híbrid, basat sobretot en els rellotges digitals, però que també té en compte la divisió de l’hora en quarts:

El dia es divideix en les parts següents:

el matí, el migdia , la vesprada, la poqueta nit, la nit, la mitjanit i la matinada.

Els dies de la setmana són els següents:

dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres (entre setmana),

dissabte, diumenge (cap de setmana).

Els mesos i les estacions de l'any són:

gener, febrer, març, abril, maig, juny, juliol, agost, setembre, octubre, novembre,

desembre.

hivern primavera estiu tardor

a) Eixa xica té una piga molt graciosa en la galta.

b) Tinc una amiga que té una tortuga com a animal de companyia.

c) El meu veí posa menjar per a pardals en el balcó.

d) M’agrada aprendre la llengua d’un altre poble.

e) El millor atleta valencià s’entrena sovint en eixe gimnàs d'Alacant.

f) La persona que viu ací és molt feliç perquè pot passejar a diari per la platja.

Exercici 8. Transforma aquestes oracions canviant del singular al plural les paraules en negreta:

Exercici 9. Conta’ns alguna cosa que faces amb la freqüència que t’indiquem més avall:

Amb zeta:

Amb una esse:

Saps que una piulada és la manera genuïna de referir-nos als missatges curts publicats instantàniament en plataformes com Twitter? També podem usar el mot tuit, adaptació de l’anglés tweet, ‘so que fan els ocells’.

a) Com s’anomena la patologia que té la pacient?

b) Què li proposa la psiquiatra que prenga en comptes de café?

c) Quina activitat qualifica la psiquiatra de relaxant i creativa?

d) Pel cap baix, quantes hores li recomana dormir cada nit?

e) En relació amb el seu treball, què li recomana que no faça de cap de les maneres?Autoria: Juli Martínez Amorós (coordinador) i Rosa Anna Guijarro Contreras.

Àudios: Lídia Garrigós Miquel Maquetació: Jesús Ángel López Ramón I www.masuno.es

Correu electrònic: puntperpunt@ua.es

Una iniciativa del Servei de Llengües de la Universitat d'Alacant i Información

Un amic teu està fent una mudança i t’ha escrit un missatge per demanar-te que l’ajudes demà dijous. Però tu vols fugir-ne com el dimoni fuig a la creu, així que, per a excusar-te, has decidit explicar-li amb pèls i senyals el muntó de coses que has de fer demà al llarg de tot el dia:

Exercici 15. Has comprés tot el que diu el text? Per a comprovar-ho, respon a les preguntes següents:

a) No tindre ni cap ni centener

b) Saber més que la fam

c) No poder dir ni fava

d) Ser pitjor que un deute

e) Fer d'una puça un cavall

f) Vindre de gust

1) No poder parlar a causa d'estar esgotat

2) Exagerar la magnitud d'un problema

3) No tindre sentit alguna cosa

4) Ser molt sabut

5) Abellir

6) Ser molest o inoportú

Exercici 13. Relaciona les frases fetes amb el significat corresponent:

Exercici 17. Dictat.

https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/b1-u02-a07.mp3

b) La psiquiatra pensa que la socialització amb altres persones pot ser positiva per a la pacient.

c) La psiquiatra creu que memoritzar la gramàtica és el millor mètode per a aprendre idiomes.

d) La psiquiatra li aconsella practicar esports d’alta competició.

e) La pacient sol demanar ajuda en el treball i la psiquiatra li recomana no fer-ho.

Exercici 16. Digues si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents:

a) La pacient no menja bé i no descansa prou hores.

Exercici 18. Expressió escrita.

Solucions:Exercici 3a) Després de la una. b) Perquè li ho ha recomanat el metge per a comprovar si pateix estrés. c) Va a un taller de costura. d) Significa ‘de bon matí, a una hora més primerenca de la normal’. e) Vol dir ‘freqüentment’.

Exercici 4a) F, b) F, c) V, d) F, e) V

Exercici 12a2, b1, c5, d7, e8, f3, g4, h6

Exercici 13a3, b4, c1, d6, e2, f5

Exercici 16a) V, b) V, c) F, d) F, e) F

Exercici 15a) Trastorn dels hàbits alimentaris i de descans. b) Infusions com el poliol o la camamil·la. c) La costura. d) Unes set hores diàries. e) No pot passar quasi huit hores tancada en l’oficina.

Exercici 14a) tens, té, tinc, podem

b) sóc, escric, faig

c) són, tenen, escriuen, fan

d) ve, diu, té, saps

e) voleu, teniu, Sou

f) vols, diuen, saben

Exercici 17Han passat dos setmanes des de la meua visita a la psiquiatra i puc dir que ma vida ha canviat considerablement. M’he adonat que no podia seguir anant de bòlit, sotmesa a una pressió excessiva per totes bandes, i que els consells que em va suggerir eren molt valuosos i interessants.

Gràcies a això, ma vida és molt més harmoniosa i tranquil·la. Continue anant a les classes d’idiomes i de costura, però he decidit que no llegiré la tesi enguany, que no tinc gens de pressa per acabar-la. A canvi, dedique temps de qualitat per a les meues aficions i, sobretot, per a fer les activitats quotidianes bàsiques, com ara els diversos menjars.

A més, cada cap de setmana faig un passeig per la serra amb les meues gosses, que sempre s’entusiasmen corrent entre la malesa a la recerca d'alguna papallona. Mentrestant, jo respire aire fresc i gaudisc de la bellesa d'un paisatge encisador, envoltat d'alzines i de roselles.

Ah, se m’oblidava! Estic millor que mai en el treball: m’han despatxat. Ara han contractat un xic que diuen que és molt més eficient que no jo. Doncs, l’enhorabona!

Exercici 5l'animal, l'òpera, l'actitud, l'hamaca, els oncles, l'ungla, l'entrepà, l'hípica, l'economia, la idea, la imaginació, la hiena, la iarda, l'única, l'índex, l'hipopòtam, l'humor, la història, l'esternut, l'institut.

Exercici 6a) La veïna ha anat a l'agència immobiliària i s'ha comprat la casa prop de la platja.

b) La metgessa m'ha receptat les pastilles miraculoses que em va recomanar l'infermer.

c) Maria ha trobat l'anell i la polsera en l'entrada dels grans magatzems.

d) En el robatori han furtat el televisor, l'ordinador i els estalvis que tenien amagats en el calaix.

e) L'altra volta també vas vindre a l'hora incorrecta, veritat?

Exercici 7a) superheroïna, b) jutgessa, c) meteoròloga, d) ballarina, e) detectiva, f) abadessa, g) bruixa, h) metgessa

Exercici 8a) Eixes xiques tenen unes pigues molt gracioses en les galtes.

b) Tinc unes amigues que tenen unes tortugues com a animals de companyia.

c) Els meus veïns posen menjar per a pardals en els balcons.

d) M'agrada aprendre les llengües d'uns altres pobles.

e) Els millors atletes valencians s'entrenen sovint en eixos gimnasos d'Alacant.

f) Les persones que viuen ací són molt felices perquè poden passejar a diari per les platges.

Exercici 10Amb zeta: dotze, donzella, pinzell, catorze, onze, ximpanzé, zero, colze, amazona, atzar, magatzem, botzina.

Amb esse: brasa, espasa, fase, base, gasela, asil, evasió, bellesa, allisar, bisó, llosa, brusa.

En les llengües romàniques, els verbs més habituals solen presentar algunes irregularitats. Per això és molt important que aprengues bé com funcionen i que establisques lligams que t’ajuden a recordar com es conjuguen.

Així, per exemple, els verbs tindre i vindre són idèntics (tinc-vinc, teniu-veniu, etc.) i només canvien pels accents diacrítics que reben algunes formes (véns, té i vénen). De la mateixa manera, el verb dir fa la majoria de temps verbals exactament igual que el verb riure (dic-ric, digues-rigues, etc.). I els verbs voler i poder presenten les mateixes vocals en tot el paradigma de present: la u en la 1a persona (vull-puc), la o oberta en la 2a, la 3a i la 6a (vols-pots, vol-pot, volen-poden) i la o tancada en la 4a i la 5a (volem-podem, voleu-podeu).

E Flexió verbal

Escolta atentament aquest text. Abans, llig les preguntes dels exercicis 15 i 16.

F Comprensió oral

https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/b1-u02-a06.mp3

a) Carles, tu (TINDRE) dos gats, el meu cosí (TINDRE) tres gossos i jo (TINDRE) un lloro: entre els tres (PODER) muntar un zoològic!

b) Jo (SER) una persona molt reflexiva i, per això, (ESCRIURE) cada nit en un diari les coses que (FER) diàriament.

c) Marta i Martí (SER) uns bocamolls i no (TINDRE) un gram de vergonya: (ESCRIURE) piulades a tothora per dir tot el que (FER).

d) Joana (VINDRE) a dinar a casa perquè (DIR) que (TINDRE) una notícia important per contar-nos. Tu (SABER) què pot ser?

e) Vosaltres sempre (VOLER) tindre raó, però realment mai en (TINDRE). (SER) més tossuts que una mula!

f) Pere, si (VOLER) aprovar l’examen, parla amb eixos companys: (DIR) que (SABER) les respostes a totes les preguntes.

Exercici 14. Completa els buits amb les formes adequades dels verbs que hi ha entre parèntesis.

Cita Cultural 19 de febrer, 12.00 h http://web.ua.es/seus/cocentaina

Centre Cultural El Teular de Cocentaina

XVIII Mostra de Teatre - El lladre de paraules