agenda 21 local carcaixent · • cv-5440 (i la seua posterior connexió amb cv-550) • cv-543 (i...

178
A A G G E E N N D D A A 2 2 1 1 L L O O C C A A L L C CARCAIXENT E ECOAUDITORIA I I I I : : D D I I A A G G N N O O S S I I A A M M B B I I E E N N T T A A L L AJUNTAMENT DE CARCAIXENT

Upload: others

Post on 08-Oct-2020

2 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL

CCAARRCCAAIIXXEENNTT

EECCOOAAUUDDIITTOORRIIAA IIII::

DDIIAAGGNNOOSSII AAMMBBIIEENNTTAALL

AAJJUUNNTTAAMMEENNTT DDEE CCAARRCCAAIIXXEENNTT

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

1

ÍNDEX 01 PRESENTACIÓ DEL MUNICIPI. 1.1. Marc territorial. Situació geogràfica i superficie. 1.1.1. Situació geogràfica comarcal. 1.1.2. Marc territorial de Carcaixent. 1.1.2.1. Geologia i edafología. 1.1.2.2. Xarxa hidrològica. 1.1.1.3. Tipus de paisatges considerats. 02 SISTEMES NATURALS, PAISATGE I ESPAIS PROTEGITS. 2.1. Flora i dominis de vegetació. 2.1.1. Flora i hàbitats. 2.2. La fauna. 2.3. Paisatge. 2.3.1. Tipus de paisatges considerats. 2.3.2. Valoració de la qualitat del paisatge de Carcaixent. 2.3.4. Conclusions. 2.4. Forestal i ecosistemas naturals. 2.4.1. La propietat del sòl. 2.4.1.1. La Serra de Carcaixent. 2.4.2. Els usos confrontals. 2.4.3. Absència de planificació específica d’ús i gestió. 2.4.4. Conclusions. 2.5. Vies pequàries. 03 ASPECTES DEL MEDI SOCIOECONÒMIC, MODELS DE COMPORTAMENT SOCIAL I EDUCACIÓ AMBIENTAL.

3.1. Evolució de la població: migració, població activa. 3.1.1. Evolució de la població. 3.1.2. Estructura de la població i unitats familiars. 3.1.3. Moviment migratori. 3.1.4. Població activa, ocupació i atur.

3.2. Sanitat i benestar social. 3.3. Educació i esports. 3.4. Associacionisme. 3.5. Activitats i educació ambiental de Carcaixent.

3.5.1. Activitats ambientals de l’Ajuntament de Carcaixent. 3.5.2. Grau de sensibilització ambiental.

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

2

04 ORGANITZACIÓ I GESTIÓ MUNICIPAL. 4.1. Organització municipal i polítiques ambientals del municipi. 4.1.1. Breu descripció de la situació actual. 4.1.2. Organització. 4.1.3. Ordenances municipals en materia de medi ambient. 4.2. Gestió municipal. Recursos municipals per a polítiques de sostenibilitat. 05. PLANEJAMENT URBANÍSTIC I USOS DEL SÒL. 5.1. Ordenació i planificadció territorial. 5.1.1. Conclusions.

5.1.1.1. Eficiències energétiques en les edificacions del municipi.

5.1.1.2. Planificació de l’eficiència energètica en edificis de l’Administració. 5.1.1.3. Contaminació lumínica. 5.1.1.4. Permeabilitat de sòl. 5.2. Zones verdes i espais lliures urbans. 06. MOBILITAT I ACCESSIBILITAT. 6.1. La xarxa viària. 6.1.1. Vials de caràcter urbà. 6.1.2. Vials de carácter interurbà. 6.1.3. Infraestructuras ferroviàries. 6.1.4. Zarza de vials no motoritzats i Àrea de prioritat invertida. Voreres. 6.2. Aparcaments. 6.3. Desplaçaments. 6.3.1. Transport privat motoritzat. 6.3.2. El transport públic. 6.3.3. Transport en bicicleta i altres modalitats no motoritzades. 6.4. Anàlisi cuantitativa de la mobilitat. 6.5. Efectes possibles sobre el territori del sistema. Infraestructures viàries de la perifèria de Carcaixent. 6.6. Conclusions. 6.6.1. Augment de la motorització. 6.6.2. Els problemes ambientals. 6.6.3. Implantació d’un nou model de planificació. 6.6.4. Desplaçaments laborals.

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

3

6.6.5. L’activitat comercial és un catalitzador del trànsit del centre de la ciutat. 6.6.6. Connectivitat vial no motoritzats. 6.6.7. Tipologia voreres. 07 CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA I SOROLL. 7.1. Contaminció atmosfèrica i industrial. 7.1.1. Índex de qualitat de l’aire a Carcaixent. 7.2. Soroll. 7.3. Conclusions. 08 AIGUA. 8.1. Consum per càpita. 8.2. Qualitat de les aigües de consum humà. 8.3. Qualitat de la zarza de subministrament. 09 ENERGIA. 9.1. Conclusions. 10 RESIDUS. 10.1. Residus recollits a nivell de vorera (contenidors en la via pública). 10.2. Residus recollits a l’ecoparc. 10.3. Residus “tot en un”. 10.3.1. Generació. 10.3.2. Dotació de contenidors per a la recollida. 10.4. Residus d’envasos de paper i cartró. 10.4.1. Generació. 10.4.2. Evolució cuantitativa mensual: tendències estaciomnals. 10.4.3. Dotació de contenidors i ratio. 10.5. Residus d’envasos lleugers. 10.5.1. Generació. 10.5.2. Evolució temporal. 10.5.3. Dotació de contenidors i ratio. 10.6. Residus d’envasos de vidre. 10.6.1. Generació i dotació. 10.7. Residus arreplegats a l’ecoparc. 10.8. Conclusions. 10.8.1. Residus urbans “tot en un”. 10.8.2. Residus de paper-cartró. 10.8.3. Residus d’envasos lleugers. 10.8.4. Residus d’envasos de vidre. 10.8.5. Ecoparc.

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

4

11 RISCOS NATURALS. 11.1. Risc d’inundació. 11.1.1. Deforestació de les conques receptores i les capçaleres dels barrancs. 11.1.2. Conca del barranc de Barxeta. 11.1.3. Conca del barranc de l’Estret. 11.1.4. Barreres arquitectòniques. 11.2. Risc d’incendis forestals. 11.2.1. Conclusions. 11.3. Risc d’erosió. 12 RESUM DE LA DIAGNOSI.

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

5

1. PRESENTACIÓ DEL MUNICIPI 1.1. Marc territorial. Situació geogràfica i superfície. 1.1.1. Situació geogràfica comarcal.

El municipi de Carcaixent es troba enquadrat dins de la Ribera Alta, comarca que rep el seu nom per estar situada a la ribera del riu Xúquer. Aquesta situació configura les seues característiques físiques bàsiques, en estar ubicada sobre terres d’al·luvió aportades per les freqüents crescudes del riu. Estes terres proporcionen una elevada fertilitat i bones característiques per a practicar l’agricultura, majoritàriament a la zona el cultiu del taronger, que ha marcat durant molts anys les característiques socioeconòmiqes de la comarca. Aquesta comarca limita al sud amb la comarca de la Safor i de la Costera, a l’est amb la Ribera Baixa, a l’oest amb la Canal de Navarrés-, al nord amb l’Horta i al nord-oest amb la Foia de Bunyol. Es situa entre els següents nuclis: al nord la capital de la comarca, Alzira; al sud Castelló de la Ribera, La Pobla Llarga, Rafelguaraf i Xàtiva, capital de la comarca de La Costera; a l’oest amb Alberic, Alzira i Benimuslem; i finalment a l’est es troba amb el riu Xúquer. L’extensió de la Ribera Alta és de 970,1 km

2 i el terme municipal de Carcaixent és de 59.39

km2.

La població és de 21.299 persones a l’any 2005 i la densitat de població és de 365.98 habitants per km

2. Destaca per la predominància de l’entorn agrícola (el 42% de la superficie del terreny és cultivable) degut a la gran extensió de cultiu de tarongers que hi ha a Carcaixent, si be quasi la meitat del terme és de tipus forestal,. 1.1.2. Marc territorial de carcaixent. Carcaixent es troba a uns 40 Km de la ciutat de València i a uns 17 Km de la costa. La seua posició geogràfica és (figura 1): • Longitud: entre 0º 20' i 0º 30' Oest. • Latitud: entre 39º 03' i 39º 08' Nord.

Al si del seus 59,39 Km² d’extensió, es poden distingir dos eixos principals, un de major longitud amb 15 Km de llarg en la direcció nordest-sudoest; i altre menor amb 5,8 Km de longitud, en direcció nordoest–sudest. La seua altura varia entre els 16 m de les zones més enfonsades i els 405 m del pic més elevat. La ciutat té una mitjana de 31 m. Carcaixent té diversos nuclis de població separats, com ara són la pedania de Cogullada situada al sud de la ciutat i a uns 600 m de distància. L’altre nucli de població és la pedania

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

6

de la Barraca d’Aigües Vives, situada al nord-est i es troba dividida per una línia imaginaria paral·lela a la carretera que separa el terme de Carcaixent del d’Alzira. Altres nuclis de població són les diverses urbanitzacions, com són San Blai, Tir de Colom i la del Puig Gros. El terme està dividit clarament en dos sectors, un muntanyenc situat a l’est i que es prolonga per tot l’est i el sud-est del terme. I l’altre és pla i de ribera del riu Xúquer, amb terres pròximes al riu, al barranc de Barxeta i a la ciutat. A més del riu el poble està clarament influït per nombrosos barrancs entre els que destaquen el de Barxeta, paral·lel al riu Xúquer i el barranc de la Falsia.

Figura 1.1.2.1: Situació de Carcaixent en relació a València. Font: Cartografia temàtica de la C.V.

Carcaixent és lloc de pas de infraestructures com ara: Xarxa viaria:

• CV-41 • CV-5440 (i la seua posterior connexió amb CV-550) • CV-543 (i la seua posterior connexió amb la CV-542) • CV-570 • CV-50 • CV-5930 • CV-5950

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

7

Algunes d’aquestes carreteres conecten amb l’A-35 Xarxa de ferrocarrils:

• Via fèrria Valencia-Almansa • Línia C-2 València Nord-Xàtiva-Moixent • Noves infrastructures del Ave.

Xarxa d’i autobusos:

• Línia regular València-Guadassuar-Alzira-Carcaixent. • Línia d'autobusos entre Carcaixent-Alzira-Algemesi • Línia Alberic-Vilanova de Castelló-Carcaixent-Cullera • Línia d'autobusos urbans a Carcaixent.

Xarxa de subsmisnistraments generals De la resta d’infrastructures que travessen Cracaixent no hi ha dades sobre existència de gasoductes, ni xarxa de gas natural urbana. Hi ha una línea d’alta tensió que travessa el municipi de sud a nord; a la figura 1.1.2 es pot observar el seu recorregut.

Figura 1.1.2.2: Lína elèctrica d’alta tensió que travessa Carcaixent. Font: Cartografia temàtica de la C.V.

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

8

1.1.2.1. Geologia i edafologia. Carcaixent es divideix en dues unitats geomorfològiques ben diferenciades, les muntanyes del Sector Oriental i la Planícia Occidental. 1.1.2.2. Xarxa hidrològica. Els rius que formen la xarxa fluvial són:

• El Xúquer, com a riu principal. • El Magre. • El Sellent. • El riu Albaida, amb els seus afluents: el Cànyoles i el Clarià. • El riu Verd, nascut a la comarca.

La xarxa fluvial es completa amb rambles i barrancs que, sense tindre règim d’aigües continuat, en funció de la pluviometria recullen les aigües de les serres i les dirigeixen cap al Xúquer o els seus afluents. 1.1.2.3. Clima. El clima del municipi de Carcaixent és un clima mediterrani, de tipus subhumit sec que es caracteritza per unes precipitacions d‘uns 700 mm, unes temperatures al voltant de 17ºC de mitjana anual i una oscil·lació tèrmica d’uns 12 graus. Els hiverns són poc freds (11ºC) i curts i des de maig fins octubre la temperatura es troba al voltant de 20ºC.

Figura 1.1.2.2.1: Precipitació mitjana a Carcaixent. Període 1961-90. Font: Tractament de les dades propi a partir de dades subministrades per: CLIMADAT.

1.1.2.4. Tipus de paisatges considerats. Es poden delimitar 3 grans àrees paisatgístiques, caracteritzades fonamentalment per l’orografia i la influència antròpica, com són les muntanyes de Carcaixent, el Pla de Carcaixent (la zona de raiguers que rodeja a les muntanyes) i l’horta de Carcaixent. A estes

0

20

40

60

80

100

120

140

GEN FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGO SET OCT NOV DES

PP m

m

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

9

tres unitats principals podem afegir una quarta unitat fortament diferenciada i a voltes interseccionant amb les anteriors: la dels paisatges urbans i industrials, completament antropitzats. Per últim, tenim una cinquena unitat de paisatge en sentit ampli, que forma part d’una morfologia separada de les anteriors i podria permetre estudiar-la a banda, com és la zona de la Vall d’Aigües Vives. Les unitats irregulars extenses limitades fonamentalment per l’orografia serien les següents:

1. Les muntanyes de Carcaixent 2. El Pla de Carcaixent 3. L’Horta 4. Vilella i Vall de d’Aigües Vives 5. Paisatges urbans

1.2. Breu història de Carcaixent. Tenim antecedents prehistòrics d'una població molt antiga, des de l'època neolítica, especialment de restes ibèriques i romanes. Siga com siga, la localitat de Carcaixent té el seu origen en una alqueria musulmana. Durant el període de domini àrab, es va organitzar el territori i la població de manera dispersa en alqueries. Hi ha unes quantes alqueries documentades en el terme: la de Carcaixent, Papada, Ternils, Benimaclí, Benivaire, Alborgí... Totes estes formaven un conjunt territorial que es coneixerà després amb el nom d’ "Horta de Cent" o "Horta de Carcaixent". La conquesta cristiana per Jaume I en el segle XIII i la posterior repoblació, van produir diferents canvis radicals en esta organització. Prompte va començar un procés de concentració de la població que va beneficiar al nucli de Carcaixent. L'any 1266 Carcaixent tenia 60 cases i uns 250 veïns. Es va establir la parròquia en l'alqueria de Ternils, i d'esta manera, Ternils es va convertir en el centre religiós d'esta Horta de Cent. Esta situació de dependència va perdurar durant tota l'Edat Mitjana i part de l'Edat Moderna (fins al segle XVI). És per això que apareix en els documents d'esta manera: "Lloc de Carcaixent, terme i aldea de la Vila d'Algecira". L'any 1.348 la guerra de la unió va afectar les alqueries, i Carcaixent i Papada van ser cremades. L'Edat Moderna va ser l'etapa més brillant, en la que Carcaixent va aconseguir la independència. A principis del segle XVI, l'any 1.521, era un dels principals nuclis agermanats on tenien lloc lluites en els seus carrers. Es va produir un gran creixement econòmic a causa, sobretot, del cultiu de la morera i del comerç de la seda. Paral·lelament, es va produir un gran creixement demogràfic, continuant el procés de concentració de població a Carcaixent intensificat, a més, per causes climàtiques (fortes inundacions). Esta localitat es troba més elevada geogràficament i tindria segurament un gran poder d'atracció. També allí es va traslladar la parròquia de Ternils (1.572). I és en eixe moment, en separar-se d'Alzira, quan va assumir l'autonomia. El monarca Felip II va donar a Carcaixent el títol d'Universitat (1.576) i poc després el títol de Vila Real, amb dret de vot en les Corts Valencianes, per mitjà de privilegis reals i amb el pagament previ de substanciosos donatius a la Corona. En el segle XVIII es va produir un gran desenvolupament tant econòmic com demogràfic. Carcaixent era el principal nucli de la seda en la comarca. Es va produir l'abolició dels Furs o lleis del Regne de València, però el suport de la Vila al Borbó, el futur rei Felip V, en la

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

10

guerra de successió li va valdre diversos privilegis i gràcies. Pel que fa a l'agricultura i economia, va ser fonamental la introducció del taronger, que va revolucionar l'agricultura i va marcar la posterior evolució de Carcaixent. L'any 1781, Mossén Monzó i els seus amics, Maseres i Bodí, van plantar els primers camps de tarongers en la partida de la Bassa del ReI. El taronger es va implantar des de final del segle i substituint a altres cultius, acabà per convertir-se en predominant. En el segle XIX va començar a exportar-se la taronja a gran escala. La guerra contra els francesos va afectar la localitat, i va tindre lloc una batalla en què va nàixer la llegenda de la "Marcassita", Mª Antonia Talens Mesquita (1783-1858). El ferrocarril de València a Xàtiva va arribar l'any 1.853, i en 1.864 va començar a funcionar el tramvia Carcaixent-Gandia-Dénia. L'any 1.900, Carcaixent tenia 12.262 habitants. Al setembre de l'any 1.911, els "Successos" causats per la vaga contra la guerra d'Àfrica van produir un amotinament que va acabar amb la crema de l'ajuntament. L'any 1916, Carcaixent és anomenada ciutat, en reconeixement de la seua categoria.

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

11

2. SISTEMES NATURALS, PAISATGE I ESPAIS PROTEGITS. 2.1. Flora i dominis de vegetació. La vegetació potencial de Carcaixent correspon a la sèrie termo-mesomediterrània setabense i valenciano-tarraconense sec-subhumida basòfil·la de la carrasca Rubio longifoliae-Querceto rotundifoliae sigmetum, caracteritzada per la presència d’un bosc de carrasques: carrascar Rubio longifoliae-Quercetum rotundifoliae. En les zones menys evolucionades edàficament, amb sòls menys profunds, i actuant també com etapa de substitució apareix el coscollar amb llentiscle Rubio longifoliae-Quercetum rotundifoliae. Finalment les zones més assolellades i amb sòls més pobres, o actuant com a etapa de substitució, apareixen els matolls. El paisatge forestal de Carcaixent està actualment dominat per la presència de matollar arbrat (83% del sòl forestal): coscollar amb llentiscle, amb una cobertura variable però important de Pinus halepensis. L’abundància d’esta comunitat, actuant com a etapa de substitució, és conseqüència de la degradació patida per la coberta vegetal, principalment per incendis forestals. Esta situació és molt visible en determinades zones com el Realenc, la Bossarta i la Serratella. És important, de cara a la regeneració dels boscos, la presència de molses que ajuden a la retenció del sòls i la seua evolució. Pel que fa a la vegetació ripària, els cursos d’aigua apareixen pràcticament sense el bosc de ribera original, en haver estat en moltes ocasions desplaçats pels usos agraris o altres.

2.1.1. Flora i hàbitats. Per a este apartat s’ha consultat l’estudi “Distribución de la flora vascular en el término municipal de Carcaixent: aplicación a la gestión medioambiental”, realitzat per a l’Ajuntament de Carcaixent per la Universitat de València i la Universitat Politècnica de València. La valoració florística del territori s’ha realitzat combinant distints paràmetres, a saber:

- Riquesa específica: considerant la quantitat d’espècies presents, prenent els valors de baixa, mitjana, alta i molt alta.

- Distància filogenètica: pren en consideració el grau d’evolució i per tant la

variabilitat genètica. Així, a major distància filogenètica major valor de conservació. Els valors en principi oscil·len entre distància baixa, mitjana, alta o molt alta. A major distància major interès de conservació.

- Risc d’extinció: considera la presència d’espècies amb algun grau d’amenaça,

segons fonts de referència com “Atlas y Libro Rojo de la Flora Vascular Amenazada de España” (Bañares et al. 2004) i “Flora Endémica, Rara o Amenazada de la Comunidad Valenciana “ (Laguna et al. 1998). Únicament apareix una espècie amb la

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

12

categoria de Vulnerable (UICN), concretament Arenaria aggregatta subsp. pseudoarmeriastrum, amb alt risc d’extinció en estat silvestre a mitjà termini.

- Tanmateix, s’ha considerat també la presència d’espècies endèmiques, sent el

grau d’endemicitat el que contempla Laguna et al. (1998): endemismes exclusius de la Comunitat Valenciana, endemismes quasi exclusius o d’àrea molt restringida, i endemismes ibèrics o ibèric-baleàrics de distribució ampla, i per tant posseint distint valor. S’obtenen quatre valors: baix, mitjà, alta i molt alt.

- Nombre d’endemismes: atenent únicament a la quantitat d’endemismes presents,

sense tenir en consideració el tipus d’endemicitat. Es defineixen quatre grups de territoris segons estat atribut: baix, mitjà, alta i molt alt.

- Hàbitats prioritaris: Carcaixent te cinq hàbitats prioritaris segons la Directiva

Hàbitats (92/43/CE i la seua ampliació 97/62/CE). Aquelles àrees amb més nombre d’estos hàbitats tindrà més valor, qualificant-se el valor final com a baix, mitjà, alta o molt alt.

A partir d’ací es descriuen quatre categories de valor d’espais: molt alt, alta, mitjà i baix, que són el resultat de la valoració conjunta de tots els atributs esmentats. Este valor serveix per a determinar les àrees prioritàries de conservació:

Figura 2.1: Representació del terme municipal

de Carcaixent en funció del valor de la quadrícula.

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

13

Amb açò l’estudi conclou que les àrees amb major valor de cara a la conservació són la Font de la Falzia i la Font de la Parra. Pensant en estratègies de conservació, el treball realitzat estableix com a criteri seleccionar aquelles quadrícules que maximitzen el nombre d’hàbitats prioritari i endemismes en la mínima superfície possible. D’esta forma s’obté que només amb 12 quadrícules seria suficient per a aconseguir la protecció dels 5 hàbitats d’interès comunitari i les 42 espècies endèmiques. La seua posició és:

Figura 2.2: Figura Àrees prioritàries de conservació.

Un aspecte interessant és que en el moment de comparar este resultat amb el mapa d’usos del sòl, es comprova que vuit quadrícules estan en sòl protegit, dos en sòl no urbanitzable i altres dos en sòl urbanitzable.

Figura 2.3: Classificació de les quadrícules de protecció

pel que fa la relació amb la seua ubicació als usos del sòl del territori. Actualment, en el terme municipal de Carcaixent habiten un total de 42 endemismes, dels quals 7 son exclusius de la Comunitat Valenciana, 11 són considerats com quasi exclusius o d’àrea molt restringida i la resta presenta una distribució major (endemismes ibèrics).

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

14

Dels taxons trobats únicament Arenaria aggregata subsp. pseudoarmeriastrum és considerada com una espècie “Vulnerable” segons criteris UICN. Amb la delimitació de les dotze quadrícules d’un quilòmetre quadrat s’aconseguiria la total inclusió d’Arenaria aggregata subsp. pseudoarmeriastrum (l’únic taxò present en Carcaixent amenaçat segons criteris UICN), els cinc hàbitats d’interès comunitari, així com els 42 endemismes presents en el terme municipal. L’actual selecció de quadrícules importants per a la flora vascular es troba determinada pel període d’estudi considerat. Tàxons amb una fenologia de desenvolupament i floració tardor-hivern no han sigut considerats en esta selecció, el que pot tindre repercussions en els resultats obtinguts. Seria convenient completar el present estudi amb un mostreig de tardor. Proposem com a necessària la sol·licitud de creació d’una Microrreserva de Flora en el Barranc de la Falzia donat l’elevat nombre d’endemismes presents (un total de 26), la presència d’Arenaria aggregata subsp. pseudoarmeriastrum (catalogada com Vulnerable segons criteris UICN) i la presència de diversos hàbitats d’interès comunitari. Una Microrreserva de flora és una zona inferior a 20 Ha, protegida per la Generalitat Valenciana, amb l’objectiu d’afavorir la conservació d’espècies botàniques rares, endèmiques o amenaçades, i les unitats de vegetació que les contenen. Quan es comparen les principals quadrícules prioritàries obtingudes en el present estudi amb respecte de les obtingudes per Encabo et al. (2.005), únicament es troben 4 zones coincidents (36%), el Barranc de la Falzia, els voltants de les Cases de Ribera i l’Hort de Soriano. El present treball, i el realitzat amb anterioritat d’aus i mamífers (Encabo et al. 2.005), suposen una ferramenta important en la gestió mediambiental del municipi. No obstant, com queda reflectit en el paràgraf anterior, les zones senyalades com prioritàries per a la conservació depenen dels grups taxonòmics considerats i, adient, es veuen modificats conforme es van incloent nous. En este sentit, seria important conèixer la distribució i l’estat de conservació d’altres grups d’organismes tant botànics (p.ex. líquens) com faunístics (p.ex.: peixos), per assentar unes bases més sòlides per a l’establiment de les zones prioritàries de conservació i per a l’elaboració dels criteris que deuen permetre millorar la gestió mediambiental del municipi de Carcaixent. La presència de la planta invasora Ludwigia grandiflora, originària d’Amèrica del Sud, suposa un greu perill per a les comunitats naturals aquàtiques de riberes i barrancs del municipi. S’ha constatat la seua presència en el Barranc de Gaianes, al sud del nucli urbà de Carcaixent, i el de Barranc de Barxeta, al seu pas a l’oest de Cogullada. Es necessari que l’Ajuntament demane a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer l’aplicació de mesures urgents per a controlar o inclús erradicar la seua població.

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

15

2.2 Fauna. De forma similar a com s’ha procedit en la vegetació, la valoració faunística s’ha dut a termini a través de l’anàlisi combinada dels següents paràmetres: - Riquesa específica: considerant la quantitat d’espècies presents, prenent els valors de

baixa, mitjana, alta i molt alta. - Proporció d’espècies protegides: es fa una classificació en quatre grups, depenent de si

les espècies estan catalogades com amenaçades (presents en llistes roges o directives europees) o no: nivell baix (quan es contemplen dos o menys espècies amenaçades); mitjà (3 o 4 espècies amenaçades); alt (entre 5 i 6 espècies); molt alt (més de 7 espècies amenaçades).

- En funció de la catalogació de les espècies protegides: la valoració es fa en base al

grau d’amenaça de les espècies considerades i de la tendència poblacional. - Distància filogenètica: pren en consideració el grau d’evolució i per tant la variabilitat

genètica. Així, a major distància filogenètica major valor de conservació. Els valors que pren oscil·len entre distància baixa, mitjana, alta o molt alta. A major distància major interès de conservació.

El nombre d'espècies catalogades amb algun grau d'amenaça en llibres rojos i/o directives europees va ascendir a 18, repartides entre 14 aus i 4 mamífers. Aus: Àguila serpera, Àguila reial, Àguila de panxa blanca, Falcó pelegrí, Tórtola, Duc, Blauet, Cogullada muntesa, Titeta d’estiu, Còlbit ros, Còlbit negra, Busquereta rabilarga, Botxí meridional i Capsot. Mamífers: Rata penada de cova, Rata penada ratera, Gat salvatge i Rata d'aigua.

A partir d’ací es descriuen quatre categories de valor d’espais: molt alt, alta, mitjà i baix, que són el resultat de la valoració conjunta de tots els atributs esmentats. En total s’han definit 11 àrees amb un valor suficient com per a ser protegides:

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

16

Figura 2.4: Categories de valor d’espais

Com a principals conclusions es presenten les següents: - Destaca el fet que de les 11 quadrícules ninguna afecta a ecosistemes de ribera, ja que

segons conclou l’estudi, poques de les seves espècies faunístiques presentaven riscos de conservació.

- Igualment interessant és l’aparició d’una zona prioritària de conservació associada a un hort

de tarongers, que en este cas s’ha d’interpretar no com la necessitat de preservar eixa àrea concreta, sinó la de donar-li el valor adequat a estos ecosistemes antròpics ja que poden oferir refugi a espècies amenaçades. Una figura de protecció adequada podria ser la de Sòl No Urbanitzable d’Especial Protecció Agrícola.

Junt a açò, seria molt positiu implementar mecanismes que permeteren, almenys en algunes superfícies estratègicament definides, l’aplicació de l’agricultura ecològica, per l’impacte negatiu que l’ús de plaguicides i herbicides te directa o indirectament sobre la fauna.

- Fora d’estos dos casos, els llocs on apareixen la major part de les àrees prioritàries són

zones forestals de matoll arbrat, i barrancades. - Superposant les àrees prioritàries a un mapa d’úsos del sòl, es comprova com set de les 11

àrees estan afectades per algun grau de protecció; altres 3 s’ubiquen en sòl no urbanitzable, i la restant en urbanitzable. Seria recomanable augmentar el grau de protecció d’algunes d’elles, com Reserva de Fauna o Paratge Natural Municipal, sobre tot per a les àrees de prioritat de conservació alta o molt alta.

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

17

Figura 2.5 Àrees de prioritat de conservació La quadrícula número 3 es troba pròxima a la urbanització de San Blas i, donat el projecte urbanitzador del Realenc, és on es presenten majors problemes. El seu hàbitat de matollar mediterrani allotja espècies amenaçades com Sylvia undata, Galerida theklae, etc. fins a un total de 6 espècies amenaçades. Tot açò aconsellaria modificar el projecte urbanístic.

- Junt a esta quadrícula es troba la 4, que també deuria ser protegida, sobre tot si la 3 acaba

sent urbanitzada. - La quadrícula 11 és l’única àrea on s’ha detectat la Bisbita, raó per la qual deuria

augmentar-se el seu grau de protecció, passant de Especial Protecció Agrícola a altra de major protecció. També s’ha de tenir en compte que la Bisbita campestre, i la Cojungada montesina, nidifiquen en terrenys erms i oberts, per la qual cosa seria convenient afavorir o preservar estos tipus d’espais.

- La selecció de quadrícules feta ha estat condicionada pel període d’estudi. D’estaa forma,

aus amenaçades però únicament hivernants no han estat considerades. - Igualment, altres grups faunístics que no s’han inclòs en este estudi, deurien ser objecte

d’un estudi similar ja que podrien variar les conclusions finals. De fet, en la primera fase de l’Agenda 21 Local de Carcaixent ja es va anticipar que hi ha un grup faunístic, el dels invertebrats, que és generalment desconegut i infravalorat. A més a més, és molt sensible a usos com els agrícoles o alteracions edàfiques.

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

18

2.3. Paisatge. 2.3.1. Tipus de paisatges considerats.

Es pot recordar les unitats paisatgístiques que s’han considerat, tant extenses com subunitats de paisatge definides per la seua vegetació:

Taula 2.I: Paratges compresos dins de les unitats extenses

de paisatge, definides a partir de conques visuals o límits geogràfics.

UNITATS EXTENSES DE PAISATGE PARATGES DE CARCAIXENT COMPRESOS

MUNTANYES DE CARCAIXENT Pla de la Bossarta, El Realenc i La Sima de l'Aigua, La Serratella, El Tossal

VILELLA - AIGÜES VIVES Vessant nord de la serra (barrancs de Vilella), Barranc de la Falzia i altres de la Vall d'Aigües Vives

PLA DE CARCAIXENT Tarongerars del Pla de Carcaixent-Rafelguaraf (enquadrat entre Carcaixent, Pobla Llarga, la Serratella, la Solana del Reialenc i la Font de la Parra)

L'HORTA DE CARCAIXENT I RIBERA DEL XÚQUER

Tarongerars de la zona de l'horta, zona inundable compresa entre la carretera del cementeri (un poc més a l’est de la via de RENFE) i el riu Xúquer

PAISATGES URBANS Població, urbanitzacions i polígons

Figura 2.6: Mapa de les subunitats paisatgístiques, dins de les unitats extenses, definides per la vegetació i els usos del territori.

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

19

2.3.2. Valoració de la qualitat del paisatge de Carcaixent.

Els resultats de les valoracions fetes s’expliquen a continuació. L'acceptació per part del panell d’experts, seguint el mètode Delphi, dels valors obtinguts durant el procés d'inventari, autoritza la seua utilització per a l'obtenció dels valors de qualitat directa, ja que en tot moment es compleixen els criteris que el propi panell hi havia establert, per a una mostra considerada representativa del total. La valoració de les unitats extenses de paisatge ens dona els resultats:

Taula 2.II: Resultats de les diferents tipus de qualitats valorades a les unitats de paisatge.

PAISATGE MUNTANYES DE CARCAIXENT

PLA DE CARCAIXENT

L'HORTA DE CARCAIXENT - XÚQUER

VILELLA - AIGÜES VIVES

PAISATGES URBANS

Qualitat visual del paisatge 3,3 3,6 2,3 3,4 1,2

Conjunt 3,5 4,7 4,0 3,5 1,0

Qualitat acústica 5,0 4,0 3,0 3,0 2,0

Taula 2.III: Resultats final de la qualitat paisatgística a les unitats de paisatge.

PAISATGE MUNTANYES DE CARCAIXENT

PLA DE CARCAIXENT

L'HORTA DE CARCAIXENT - XÚQUER

VILELLA - AIGÜES VIVES

PAISATGES URBANS

Qualitat del paisatge 3,5 4,0 2,9 3,4 1,2

Qualitat del paisatge (valor pres) 4 4 3 3 1

Com pot observar-se, obtenim valors alts per a dos de les unitats extenses, i mitjans a altres dos d’ells, estant només un d’ells en un valor molt baix. Destaca la diferència entre les dos zones agràries, degut a la presència d’àrees forestals pròximes al Pla, i la perspectiva visual que té esta zona per la seua elevació orogràfica. Dels resultats del panell s'obtenen a més valors de qualitat per a cadascuna de les subunitats de paisatge, per mitjà de dos procediments, a fi de determinar si resulta convenient o no extrapolar estos valors a totes elles.

Estos valors es combinen amb els del treball de camp per mitjà del càlcul de la mitjana d'ambdós, determinant valor de qualitat per a cada una de les unitats.

Taula 2.IV: Valor mitjà designat pel panell a cada tipus de paisatge.

Tipus de paisatge Valoració Valor presPaisatge agrícola de regadiu 5,1 5 Paisatge agrícola de regadiu amb presència de vegetació forestal 6,4 6,5 Paisatge de polígons industrials 2,5 2 Paisatge de vivendes disperses sobre cultius 4'7 5 Paisatge forestal de matoll 5,4 5,5 Paisatge forestal de mescla entre matoll i pineda 6,4 6,5 Paisatge forestal de pineda 7,0 7 Paisatge de ribera 7,0 7 Paisatge urbà de baixa densitat 3,9 4 Paisatge urbà d'alta densitat 3,3 3

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

20

El segon mètode utilitzat per al càlcul de la qualitat consisteix en la utilització de la mitjana dels valors concedits pels membres del panell a cada tipus de paisatge:

Taula 2.V: Valor de la mitjana dels valors designats pel panell a cada tipus de paisatge.

Tipus de paisatge Mitjana Valor pres Paisatge agrícola de cultius de regadiu 5,3 5,5 Paisatge agrícola de regadiu amb presència de vegetació forestal 6,3 6,5 Paisatge de polígons industrials 3,0 3 Paisatge de vivendes disperses sobre cultius 4,5 5 Paisatge forestal de matoll 5,5 6 Paisatge forestal de mescla entre matoll i pineda 6,8 7 Paisatge forestal de pineda 7,0 7 Paisatge de ribera 7,0 7 Paisatge urbà de baixa densitat 3,5 4 Paisatge urbà d'alta densitat 3,5 4

La combinació de la valoració de camp i l'obtinguda per mitjà del panell d'experts determinen la distribució de la qualitat del paisatge que se mostra a continuació, ja que finalment s’han distribuït les unitats en dos grups: les unitats de paisatge forestals i les unitats de paisatge no forestal. La distribució final de les unitats de paisatge forestal en les 5 classes de qualitat, inclou la següent distribució:

Taula 2.VI: Distribució per classes de

qualitatde les unitats de paisatge forestal. Qualitat del Paisatge Unitats

Molt baixa 2 Baixa 11 Mitja 24 Alta 8

Molt Alta 7

Gràfica 2.1: Distribució per classes de qualitat de les unitats forestals.

2

11

24

87

0

5

10

15

20

25

Molt baixa Baixa Mitja Alta Molt Alta

Qualitat

Nº unitats ambientals forestals per categories de qualitat del paisatge

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

21

Al respecte de la superfície que representa cadascuna de les classes de qualitat s’ha obtingut la següent distribució:

Gràfica 2.2: Distribució de la superfície per classes de Qualitat (Paisatge forestal).

Des d’un punt de vista percentual s’han obtingut els següents valors al respecte de les superfícies que representa cadascuna de les classes de qualitat:

Gràfica 2.3:Distribució percentual de la qualitat als terrenys forestals.

El fet que la classe 4 tinga un valor tan elevat s’explica perquè tota la part alta del terme, inclosa en una única unitat homogènia de tipologia forestal, té unes característiques molt semblants des del punt de vista natural i paisatgístic.

15,64 45,04 170,36

2104,33

374,43

0

500

1000

1500

2000

2500

Molt baixa Baixa Mitja Alta Molt Alta

Qualitat

Superfície forestal per categories de qualitat del paisatge (en hectàrees)

Superfície forestal per categories de qualitat del paisatge (en %)

0,58%

1,39%

6,30%

77,87%

13,86%Molt baixa

Baixa

Mitja

Alta

Molt Alta

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

22

Esta zona presenta un elevat valor paisatgístic tant directe com de l’entorn immediat, i el fet que el fons escènic estiga condicionat per una conca visual que va des de l’albufera de València fins als pics del Montcabrer i l’Aitana en dies amb bona visibilitat, determina una qualitat alta per al global de la unitat.

El paisatge no forestal, per altra banda, presenta una distribució final en les 5 classes de qualitat, que s’inclou la següent taula:

Taula 2.VII:Distribució per classes de qualitatde les unitats no forestals.

Qualitat Unitats Molt Baixa 2

Baixa 11 Mitja 9 Alta 4

Molt Alta 1

Gràfica 2.4: Distribució per classes de qualitat de les unitats no forestals.

Gràfica 2.5: Distribució de la superfície per classes de Qualitat (Paisatge no forestal) Al respecte de la superfície que representa cadascuna de les classes de qualitat, s’ha obtingut la següent distribució:

304,23940,236 24,566

2847,958

20,946

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

Molt Baixa Baixa Mitja Alta Molt Alta

Qualitat

Superfície no forestal per categories de qualitat del paisatge (en hectàrees)

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

23

Superfície no forestal per categories de qualitat del paisatge (en %)

9,40%

1,24%

0,76%

87,96%

0,65%

Molt Baixa

Baixa

Mitja

Alta

Molt Alta

Des d’un punt de vista percentual s’han obtingut els següents valors respecte de les superfícies que representa cadascuna de les classes de qualitat:

Gràfica 2.6: Distribució percentual de la qualitat als terrenys no forestals. El fet que la classe 4 tinga un valor tan elevat es justifica pel fet que el terme municipal de Carcaixent presenta una gran part de terrenys d’horta, que malgrat la seua continuïtat contenen nombrosos elements característics d’este tipus de paisatge.

Ocorre el mateix que en el cas dels terrenys forestals. Una gran unitat homogènia agrícola, coincident amb tota la plana d’inundació del Xúquer, poblada per vegetació citrícola fonamentalment, i amb diversos elements culturals que atorguen qualitat al paisatge.

També resulta important la presència de gairebé un 10% de terrenys de qualitat molt baixa, que corresponen als terrenys antigament ocupats per horta que en l’actualitat estan albergant l’expansió del casc urbà de Carcaixent.

Esta zona presentarà en un futur no molt llunyà aspecte urbà, per la qual cosa ha estat inclosa en esta categoria. En l’actualitat es tracta de terrenys afectats per les obres d’expansió de les àrees residencials i comercials del casc principal de Carcaixent.

A nivell global de tot el terme municipal s’han obtingut les següents dades:

Taula 2.VIII: Distribució per

classes de qualitat de les unitats

Qualitat Unitats Molt baixa 4

Baixa 22 Mitja 33 Alta 12

Molt Alta 8

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

24

Percentatge territorial per categories de qualitat visual del paisatge

3,28%

1,43%

5,38%6,65%

83,26%

Molt baixaBaixaMitjaAlta Molt Alta

Gràfica 2.7: Distribució per categories de qualitat del paisatge (valors globals del terme).

Gràfica 2.8: Distribució percentual del territori respecte a la qualitat visual del paisatge. 2.3.3. Valoració de la fragilitat del paisatge de Carcaixent. Al igual que es va realitzar una valoració de la qualitat, es procedeix a valorar la fragilitat del paisatge, entesa com la susceptibilitat d'un paisatge al canvi quan s’exerceix una activitat sobre ell, i es pren com una qualitat de caràcter genèric, intrínseca al territori (MOPT, 1992).

4

22

33

12

8

0

5

10

15

20

25

30

35

Molt baixa Baixa Mitja Alta Molt Alta

Qualitat

Nº unitats ambientals per categories de qualitat del paisatge

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

25

Les variables sobre les quals s’ha valorat esta fragilitat han son les que es veuen en el quadre adjunt:

PAISATGE

Tipus de qualitat Component Subcomponents o categories

Contrast cromàtic

Diversitat Fragilitat visual de la vegetació

(impacte visual sobre la vegetació) Fragilitat visual de la vegetació (impacte

visual sobre la vegetació) Altura

Fragilitat visual de la geomorfologia (impacte visual sobre la

geomorfologia)

Fragilitat visual de la geomorfologia (impacte visual sobre la geomorfologia) Fisiografia, pendent, ...

Fragilitat visual de les infraestructures Fragilitat visual de les infraestructures Impactants (cases, camins, parcel·les,

...)

Fragilitat visual de la conca visual (impacte sobre la conca visual)

Fragilitat visual de la conca visual (impacte sobre la conca visual) Tamany i compacitat

Intervisibilitat (transparència dels límits) Fragilitat visuals del paisatge exterior (impacte sobre el paisatge

exterior)

Fragilitat visuals del paisatge exterior (impacte sobre el paisatge exterior) Elements visuals atraients (punts

focals) Accessibilitat Accessibilitat Accessibilitat

La valoració de la fragilitat es descriu a continuació:

PAISATGE MUNTANYES

DE CARCAIXENT

PLA DE CARCAIXENT

L'HORTA DE CARCAIXENT

VILELLA - AIGÜES VIVES

PAISATGES URBANS

Component de fragilitat VALOR VALOR VALOR VALOR VALOR

Fragilitat visual de la vegetació (impacte visual sobre la vegetació) 4,3 2,7 3,7 3,7 1,0

Fragilitat visual de la geomorfologia (impacte visual sobre la geomorfologia) 3,0 3,0 1,0 5,0 1,0

Fragilitat visual de les infraestructures 5,0 3,0 3,0 5,0 1,0

Fragilitat visual de la conca visual (impacte sobre la conca visual) 5,0 3,0 5,0 3,0 1,0

Fragilitat visuals del paisatge exterior (impacte sobre el paisatge exterior) 4,0 4,0 3,0 2,0 1,0

Accessibilitat 3,0 5,0 5,0 1,0 5,0

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

26

PAISATGE MUNTANYES

DE CARCAIXENT

PLA DE CARCAIXENT

L'HORTA DE CARCAIXENT

VILELLA - AIGÜES VIVES

PAISATGES URBANS

Característiques del component VALOR VALOR VALOR VALOR VALOR

Fragilitat visual intrínseca 4,4 2,9 3,3 4,1 1,0

Fragilitat visuals del paisatge exterior 4,0 4,0 3,0 2,0 1,0

Accessibilitat 3,0 5,0 5,0 1,0 5,0

PAISATGE MUNTANYES

DE CARCAIXENT

PLA DE CARCAIXENT

L'HORTA DE CARCAIXENT

VILELLA - AIGÜES VIVES

PAISATGES URBANS

Qualitat del paisatge 3,5 4,0 2,9 3,4 1,2

Fragilitat del paisatge 3,9 3,8 3,8 2,7 2,3

PAISATGE MUNTANYES

DE CARCAIXENT

PLA DE CARCAIXENT

L'HORTA DE CARCAIXENT

VILELLA - AIGÜES VIVES

PAISATGES URBANS

Qualitat del paisatge 4 4 3 3 1

Fragilitat del paisatge 4 4 4 3 2

En les taules anteriors pot observar-se com les unitats amb una major qualitat també coincideixen en Carcaixent amb les de major fragilitat o susceptibilitat a canviar o danyar-se quan s’exerceix una activitat sobre ella. 2.3.4. Conclusions. Les unitats extenses millor valorades són el Pla de Carcaixent i les muntanyes de Carcaixent, amb una qualificació alta, mentre que Vilella-Aigües Vives i L’Horta-Xúquer, presenten una qualitat considerada mitja. Tan sols els paisatges urbans (fonamentalment a causa de les zones industrials i àrees perimetrals abandonades) presenten una valoració molt baixa des d’un punt de vista paisatgístic. Així mateix, les unitats amb una major fragilitat són la muntanya seguida de les dos amb predominància agrària (Pla i Horta), fonamentalment degut a la homogeneïtat i la fragilitat de la conca visual (és molt fàcil que destaque qualsevol actuació feta sobre elles). Així, de la valoració de les subunitats es desprèn que el 83,26% del territori de Carcaixent (més de 4.900 hectàrees) presenta una qualitat paisatgística mitja o alta, és a dir que, d’acord amb el concepte de qualitat del paisatge, bona part del terme avaluat presenta un grau d'excel·lència del seu paisatge alta, la qual cosa, suposa un mèrit alt per a no ser alterat o destruït o, d'una altra manera, condicions genèriques per a que la seua essència, la seua estructura actual es conserve. Este fet es produeix per dos motius molt concrets. Per una banda, el terme municipal presenta una clara polarització territorial, ja que estan molt definides dues zones adoptades per a l’avaluació de les subunitats de paisatge. Una zona forestal, majoritàriament lliure d’actuacions

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

27

antròpiques i d’elements pertorbadors de la qualitat visual (les muntanyes i les hortes amb espais forestals), i una zona agrícola amb alteracions visuals puntuals coincidents amb el casc urbà i altres nuclis clarament definits que no afecten al conjunt de la zona agrícola. Així també, destaca la desigual valoració entre les dos zones agràries extenses del terme, la del Pla i la de l’Horta. La primera té un valor extra visual degut a la seua perspectiva pel desnivell topogràfic, i per la proximitat de les masses forestals de les muntanyes. Mentre que la segon es considera un paisatge més monòton, degut a la seua orografia plana i a la predominança del taronger, trencat només pels retalls boscosos dels barrancs i el Xúquer. Les urbanitzacions existents en l’actualitat, llevat de les de nova construcció en la zona de la Barraca d’Aigües Vives junt al monestir, i la del Tir de Colom, que suposen de moment un alt impacte visual, donada la inexistència d’elements atenuants, presenten una bona integració visual, ja que tant “Los Amigos” com “Sant Blai” i “Santa Marina” es troben perfectament integrades a nivell visual. Així doncs, es pot concloure que la fisonomia territorial que presenta en l’actualitat el terme municipal de Carcaixent, des d’un punt de vista paisatgístic, suposa un valor a conservar, mantenir i potenciar, tant pels seus elements propis (qualitat directa derivada de les pròpies unitats), com del fons escènic en el cas de les unitats ubicades en la part alta del terme. El planejament territorial local haurà de ser conscient de la fragilitat que determinades zones presenten front a qualsevol actuació, intentant que qualsevol actuació quede integrada, i altere el menys possible les característiques visuals del paisatge.

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

28

2.4. Forestal i ecosistemes naturals.

Segons les dades recollides a la fase d’auditoria del municipi, el territori de Carcaixent té una divisió global d’usos d’acord amb el següent esquema:

Taula 2.IX. Superfícies totals dels diferents ecosistemes presents a Carcaixent (en ha) (ampliat de Dalmau, 2004).

NO FORESTAL (ha)

Urbà i urbanitzable Agrícola

NATURAL O FORESTAL (ha)

TOTAL (ha)

423 2.816 3.239

2.702 5.941

Des del punt de vista diagnòstic hi ha almenys quatre trets característics del territori analitzat que condicionen la gestió i ordenació del sòl forestal. La propietat del sòl, els usos confrontants (contacte entre usos diferents), l’absència d’una planificació específica d’ús i gestió de les zones de muntanya, i el risc davant els incendis forestals.

Figura 2.7: Vista general dels terrenys forestals de Carcaixent.

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

29

2.4.1. La propietat del sòl.

A Carcaixent la propietat pública forestal no arriba al 4% del territori, malgrat que en els darrers anys s’estan fent gestions per a incorporar terrenys adjunts a l’hort de Soriano al domini públic, en acompliment de la normativa urbanística que en alguns casos obliga a la compensació al municipi en forma de terrenys. Esta situació davant la propietat forestal implica grans dificultats de gestió derivades de la necessitat d’arribar a acords amb els propietaris per a qualsevol actuació. L’exemple més evident (que resulta especialment greu) són les dificultats a l’hora de dissenyar estructures de defensa contra incendis forestals (àrees tallafocs, faixes auxiliars, línies d’abastiment de boques contra incendis...) ja que a la situació d’usos i propietat diferenciades, apareix la conflictivitat entre propietaris, derivades del fet de l’ús assignat al territori. Els titulars de terrenys forestals adjacents a sòl urbà i/o urbanitzable se senten agreujats davant l’obligatorietat legal de netejar les seves parcel·les, per evitar incendis, donat el fet que estes accions no els reporten cap benefici, i sí els implica un cost (directament proporcional al % de contacte de la seua propietat amb el sòl urbanitzat), a més de no poder edificar en els seus terrenys. El resultat d’esta situació és l’absència d’interès i l’omissió de l’obligació legal per la majoria de titulars de mantenir en bon estat les seves finques (Llei 3/93 forestal valenciana, i reglament que la desenvolupa) per tal d’evitar els incendis, aspecte que redunda en el fet que els terrenys forestals adjacents a zones urbanitzades, agrícoles i de xarxes viàries, no tinguen les condicions silvícoles necessàries per disminuir el risc d’incendis forestals. D’acord amb el Projecte de Valoració dels Terrenys Forestals de Carcaixent (Dalmau, 2004), la propietat forestal en Carcaixent està caracteritzada pel predomini de la particular front a la pública. En este treball es diferencien dues unitats forestals, d’una banda la Serra de Carcaixent, i d’altra la Serratella; es descriu amb especial interès la Serra de Carcaixent que presenta la següent distribució (la informació respecte a la Serratella es pot trobar al Projecte de Valoració dels Terrenys Forestals de Carcaixent (Dalmau, 2004)): 2.4.1.1. La Serra de Carcaixent.

En este sector 123 propietaris1 posseeixen més de 2.400 hectàrees del total de les muntanyes de Carcaixent. Estos propietaris es reparteixen un total de 240 parcel·les, algunes de les quals no són completes, sinó que són parcials (sent l’altra part agrícola, urbana...). Dels 123 propietaris, 103 en són d’una sola parcel·la, mentre que els 20 propietaris restants tenen més d’una parcel·la, acumulant un total de 158 parcel·les de cadastre. A continuació es defineixen la tipologia de les parcel·les i subparcel·les inventariades.

1 Excloses les parcel·les de propietat municipal i aquelles de propietat desconeguda

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

30

Taula 2.X: Tipologia de les parcel·les forestals (261 parcel·les).

Taula 2.XI: Tipologia de la propietat forestals (261 parcel·les).

Tipologia de les parcel·les forestals (261 parcel·les)

Sub parcel·les parcials

2%

Parcel·les parcials

2%

Parcel·les Completes

57%

Sub parcel·les completes

39%

Parcel·les CompletesParcel·les parcialsSubparcel·les parcialssubparcel·les completes

Figura 2.8: Tipologia de les parcel·les forestals.

Font: Dalmau, 2004.

TIPUS DE VEGETACIÓ Parcel·les PERCENTATGE ( % ) Parcel·les Completes 152 57Parcel·les parcials 4 2Subparcel·les completes 103 39Subparcel·les parcials 2 2

TOTAL 261 100

Propietari Parcel·les PERCENTATGE ( % ) Propietari unitari (una sola parcel·la) 103 39Propietari múltiple (més d’una parcel·la) 137 53Municipal 8 3Desconegut 13 5

TOTAL 261 100

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

31

Tipologia propietat forestals (261 parcel·les)

39%

5% 3%

53%

Propietari unitari (unasola parcel·la)Propietari múltiple (mésd’una parcel·la)Municipal

Desconegut

Figura 2.9: Tipologia de la propietat forestal Serra de Carcaixent

Font: Dalmau, 2004.

En la principal zona forestal de Carcaixent la major part del la propietat està en mans de pocs propietaris. La taula següent mostra la distribució forestal del número de parcel·les de cadastre per propietat2. Tot i que hi ha 155 parcel·les en mans de particulars, la superfície que acumulen és molt inferior a la de la resta. El grup denominat altres inclou altres tipologies de propietat (clubs esportius...).

2 Dades codificades en acompliment de la normativa de protecció. Fan referència a un únic titular cadastral

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

32

155

49

21

15

13

8

0 50 100 150 200

Particulars

Propietat 1

Propietat 2

Altres

Desconegut

Municipal

Nº de parcel·les per propietari

Figura 2.10: Parcel·les de cadastre per propietari (Serra de Carcaixent).

Font: Dalmau, 2004.

Taula 2.XII: Tipologia de la propietat forestals (superfície – Serra de Carcaixent).

TIPUS DE VEGETACIÓ SUPERFÍCIE (Has.) PERCENTATGE ( % ) Propietari 1 703,13 40Propietari 2 380,61 22Propietari 3 349,63 20Altres 45,05 3Municipal 44,37 3Resta de propietaris 215,97 12

TOTAL 1738,76 100

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

33

Estimació de la superfície per propietari

40%

22%

20%

3%

3%

12%

Propietari 1Propietari 2Propietari 3DesconegutMunicipalResta de propietaris

Figura 2.11: Superfície cadastral per propietari (Serra de Carcaixent).

Font: Dalmau, 2004.

En conclusió, tres propietaris acumulen aproximadament el 82% de la superfície forestal del municipi, segons les dades de l’estudi realitzat en 2004. Estes dades, tot i ser una estimació basada en una caracterització cadastral, resulten interessants per descriure la propietat forestal al municipi. Qualsevol plantejament d’ordenació, ús i gestió de Sòl Forestal a Carcaixent, dins l’Agenda Local 21, o de qualsevol altre àmbit d’actuació, estarà relacionat indefectiblement amb esta caracterització de la propietat. Des del punt de vista de la propietat, vinculada a la sostenibilitat, destaquen dos aspectes. D’una banda, la dificultat d’accés a zones públiques de muntanya per part de la població (l’únic espai públic accessible en l’actualitat a tot el municipi és el Parc Municipal de l’Hort de Soriano), i d’altra, la dificultat de gestió de qualsevol iniciativa pública o privada que implique l’afecció a Sòl Forestal. Com s’ha comentat inicialment, estes implicacions de gestió, ús i ordenació dels sistemes forestals de Carcaixent, suposen que al llarg de l’elaboració dels Plans d’Acció, en la fase posterior de la present Agenda 21, caldrà abordar possibles solucions que faciliten i ordenen d’una banda l’accés de la població als terrenys de muntanya, i d’altra, la capacitat del municipi per la seua gestió adequada als objectius de sostenibilitat que implica este procés diagnòstic.

2.4.2. Els usos confrontants. Al terme municipal de Carcaixent existeixen al voltant de 68,55 quilòmetres de contacte entre l’ús agrícola i el forestal (incloent la vessant del Barranc de l’Estret, que tot i estar en terme municipal d’Alzira, afecta directament al sòl forestal de Carcaixent). D’altra banda, hi ha uns 11 quilòmetres de contacte entre l’ús urbà i el forestal. Tot i que no han estat inclosos, dins d’una altra categoria de contacte entre usos caldria incloure la xarxa viària (camins, pistes...) En total, a Carcaixent hi ha una zona de contacte entre usos agrícola–urbà–forestal de vora 80 quilòmetres. Estos usos, perfectament compatibles amb una ordenació adequada, sovint entren en conflicte. El major risc que caracteritza esta zona d’interfície no forestal–forestal són l’aportació de residus a les zones forestals, i evidentment els incendis.

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

34

Zona de contacte agrícola–forestal (Hort de Magraner) on es va iniciar l’incendi en 2004.

Cal recordar que la major part dels incendis forestals es produeixen per negligència humana, i que és esta causa la que majors danys provoca. En el cas concret de Carcaixent, hi ha experiència en la problemàtica derivada de l’aparició d’agents piròmans, que durant una temporada han provocat incendis de forma intencionada. Este fet es veu afavorit per l’existència d’una extensa zona de contacte, i la inexistència majoritària de mesures preventives, malgrat algunes accions desenvolupades en els darrers anys. Tot i això, davant un foc intencionat, les opcions de defensa són limitades. Un altre aspecte preocupant vinculat a l’ús del sòl, i amb implicacions forestals, és el que afecta a parcel·les urbanitzables, o dins d’una urbanització, ocupades per vegetació forestal, i que no han estat edificades. Este cas resulta especialment greu en urbanitzacions com ara el Tir de Colom o Santa Marina, ja que la resta de nuclis estan pràcticament desenvolupats en la seua totalitat. A nivell jurídic existeix un buit legal, ja que en ser considerats sòl urbà no estan sotmesos a la regulació de la Llei Forestal. L’existència d’estos nuclis implica un risc de propagació d’un incendi forestal en l’interior del nucli de població.

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

35

Zona de contacte usos urbà–forestal (Santa Marina – Barraca d’Aigües Vives).

La situació actual dels usos confrontants en el municipi de Carcaixent redunda en el risc potencial que es produïsca un incendi forestal, donada la inexistència d’una separació clara entre usos, i la dotació de mesures adients en les zones de contacte (boques contra incendis, àrees netes de vegetació, actuacions de silvicultura preventiva...). 2.4.3. Absència de planificació específica d’ús i gestió. El municipi de Carcaixent, malgrat el seu importantíssim patrimoni forestal, manca d’una planificació específica d’ús i gestió d’esta part important del seu territori. Si bé el Pla General d’Ordenació Urbana estableix els usos globals al municipi, el nivell de detall de la planificació en allò referit al Sòl Forestal resulta insuficient. En l’actualitat estan desenvolupant-se alguns elements de planificació (Plans d’Autoprotecció de les Urbanitzacions emmarcades en terreny forestal) orientades a la defensa davant els incendis forestals. Estos instruments de planificació d’emergències no tenen caràcter general per al terme, sinó que són específics per a cada nucli.

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

36

En el sentit de la planificació, actualment s’estan desenvolupant els plans específics d’autoprotecció davant els incendis forestals dels nuclis poblats:

Taula 2.XIII: Estat de gestió dels plans d’autoprotecció (Medi XXI – GSA, 2007).

Nucli de població Informe favorable Generalitat Valenciana

Estat execució infraestructures defensives

Estat administratiu Gestió del projecte

Santa Marina Si Parcial (50%) Pendent aprovació municipal

Sant Blai – Tir de Colom Sol·licitat 0%

Tramitació davant la Generalitat Valenciana

Los Amigos No 0% Treball de camp i planificació

Puig Gros No 0% Treball de camp i planificació

Hospital, urbanitzacions i nuclis dispersos Barraca d’Aigües Vives

No 0% No s’està treballant en este nucli

En un sentit ampli, Carcaixent no té en l’actualitat cap instrument d’ordenació forestal d’àmbit municipal, que determine àrees de protecció, accions, infraestructures... ni tampoc té cap ordenança que regule per exemple, l’ús del foc en les àrees d’influència del Sòl Forestal (500 metres), o els propis espais forestals (trànsit de vehicles...). L’absència d’esta planificació permet situacions com ara la continuïtat de combustibles forestals (vegetació en el cas dels incendis) entre zones de muntanya i urbanes, que en alguns casos poden resultar extremadament perilloses, donat el risc potencial existent a bona part del territori municipal, com mostra la imatge anterior. Si bé el fet que la major part de la propietat de muntanya està en mans privades complica a priori l’adopció de mesures executives, la planificació, i establiment d’ordenances reguladores, és independent d’este condicionant. Tot i no pertànyer directament a l’àmbit de la planificació, l’Ajuntament de Carcaixent ha desenvolupat estudis específics de valoració dels sistemes naturals del municipi com ara l’estudi de la Distribució de la Flora Vascular en el Terme Municipal de Carcaixent (Pablo Vera et al, Universitat de València, 2006) i l’estudi de la Distribució d’aus i mamífers a Carcaixent, (Nacho Encabo et al, Universitat de València, 2006), que han estat presentats recentment, i que deurien servir per tal d’escometre els futurs treballs de planificació forestal, juntament amb tota la documentació existent prèviament, així com la quantiosa documentació del municipi elaborada al llarg del procés de l’Agenda 21 Local de Carcaixent, o altres estudis que puguen resultar necessaris. 2.4.4. Conclusions. Es produeix una situació interessant en tres indrets del municipi, que alberguen masses forestals relictes enmig de zones agrícoles, aïllades de la resta de nuclis de muntanya. Estes

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

37

tres illes són la massa forestal adjacent a l’Hort de Quadrado, el Bosquet associat a la Casa de Bonastre, i la muntanyeta del Tossal, en la fita del terme amb Rafelguaraf. També existeixen zones de cultiu d’espècies fusteres (fonamentalment albers i xops – Populus alba i Populus nigra) en zones de sòl de ribera, que estan orientades a un ús industrial fuster però que, donats els terminis prolongats de tall que presenten, poden resultar interessants des d’un punt de vista paisatgístic i poden suposar una alternativa a altres cultius tradicionals. I finalment, resten zones especialment interessants com són la zona del Barranc de la Barcella, en la Vall de la Barraca d’Aigües Vives, amb una massa adulta molt desenvolupada, i el Paratge Natural Municipal de l’Hort de Soriano, que després de molts anys d’aportacions vegetals en forma de repoblacions populars, ha anat adquirint un contingut vegetal important, així com el Barranc de la Falzia, la Serratella o el que queda dels boscos de Ribera del Xúquer. Totes estes zones conserven l’essència de la muntanya potencial del municipi, que amb una gestió adient, pot anar ocupant la resta dels espais forestals. La situació actual del Sòl Forestal de Carcaixent, és delicada, com ja s’ha dit, però conserva la major part del seu potencial ambiental, com bé demostren els estudis emprats i els treballs desenvolupats per a la realització de la present diagnosi. Una bona gestió d’este potencial pot suposar un gran benefici per al municipi, incrementant el seu patrimoni ambiental.

Cultius forestals d’albers i xops en sòl agrícola (Partida de la Marjal).

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

38

Bosquets de pinar en la zona de la Serratella.

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

39

3. ASPECTES DEL MEDI SOCIOECONÒMIC, MODELS DE COMPORTAMENT SOCIAL I EDUCACIÓ AMBIENTAL. 3.1. Evolució de la població, migració, població activa. 3.1.1. Evolució de la població. L’evolució demogràfica de Carcaixent segueix una tendència positiva al llarg dels últims 10 anys, passant d’una població de 20.491 habitants en 1995, fins als 21.753 habitants segons el darrer cens de l’any 2006. La taxa de natalitat era de 0,87% l’any 1986, mentre que el 2004 fou de 0,91%. Durant el període 1986-2004 va tenir un màxim en 1993 on la taxa va ser de 1,01% i el mínim va estar al 2003 que registrà una taxa de natalitat de 0,67%. La taxa de mortalitat era de 0,99% a l’any 1986, mentre que a l’any 2004 fou de 0,94%. Durant el període 1986-2004 va tenir un màxim en 2002 on la taxa va ser de 1,13% i el mínim va estar al 1987 i al 2001 que es registraren taxes de mortalitat de 0,88%.

Figura 3.1: Evolució de la població a Carcaixent (1990-2005). Font: Institut Valencià de Estadística (IVE).

EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ DE CARCAIXENT

20820

20609

20851

2105121119

20678

20487

20722

2039720307

20470 20483 20491

21299

20000

20200

20400

20600

20800

21000

21200

21400

1990 1992 1993 1994 1995 1996 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

40

Font: Elaboració propia.

Figura 3.2: Evolució de la taxa de natalitat i mortalitat a Carcaixent. Període 1986-2004. Font: Institut Valencià de Estadística (IVE).

3.1.2. Estructura de la població i unitats familiars. La població masculina l’any 2006 és de 10.797, que suposa un 49,62%. La població femenina a l’any 2006 és de 10.959, que suposa el 50,38% de la població. La distribució per edats a Carcaixent a l’any 2005 es distribueix de la següent manera: • De 0 a 19 anys el 18,3% de la població. • De 20 a 64 anys el 64,5% de la població. • De més de 65 anys el 17.2% de la població. La densitat de la població ha augmentat des de l’any 2004 des dels 356 hab/km2 als 359 hab/km2 actuals 3.1.3. Moviment migratori. En un estudi realitzat dels anys 1991 a 2004, s’observa com el saldo migratori a Carcaixent augmenta de forma exponencial, observant-se en uns pocs anys un saldo negatiu. Açò significa que Carcaixent continua acollint persones provinents d’altres llocs. La major part d’esta immigració a Carcaixent és d’origen magrebí i dels països de l’est d’Europa, encara que, darrerament, ha adquirit molta rellevància la població provinent de l’Amèrica Llatina.

CARCAIXENT

0,60

0,70

0,80

0,90

1,00

1,10

1,20

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

%

TAXA NATALITAT TAXA MORTALITAT

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

41

Taula 3.I: Saldo migratori a Comunitat Valenciana,La Ribera Alta i Carcaixent. Període 1991-2004. Font: Institut Valencià de Estadística (IVE).

ANYS Comunitat Valenciana La Ribera Alta Carcaixent 1991 5407 384 21 1992 6948 624 60 1993 7436 205 -7 1994 9077 257 7 1995 10706 -47 10 1996 8679 -177 -21 1997 13862 215 67 1998 18845 469 -7 1999 31376 209 108 2000 67457 462 114 2001 91484 1415 178 2002 95841 1122 165 2003 92940 1890 225 2004 112841 2875 339

Figura 3.3: Evolució del saldo migratori a Carcaixent. Període 1991-2004. Font: Institut Valencià de Estadística (IVE).

3.1.4. Població activa, ocupació i atur. Segons dades de la Cambra de Comerç de València (any 2004), a Carcaixent hi ha 864 activitats econòmiques. El 37,50% d’estes activitats corresponen al comerç, el 6,2 % a la construcció, el 5,4% a activitats industrials i la resta a altres serveis (restaurants, sanitat, serveis prestats a empreses, agrícola, etc.). El mercat de treball de Carcaixent es caracteritza pel fet que un poc més de la meitat dels llocs de treball són ocupats per no residents. El percentatge de llocs de treball ocupats per residents és del 44.56% i la resta són treballadors de fora el municipi.

Saldo migratòri a Carcaixent

-50

0

50

100

150

200

250

300

350

400

1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006

Nº P

ERSO

NES

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

42

En general, el nivell d’ocupació de la població es manté força estable, amb una certa tendència a augmentar, especialment dins el sector dels serveis i la construcció.

Taula 3.II: Població resident ocupada (%) per sectors d’activitat l’any 2001

SECTORS D’ACTIVITAT CARCAIXENT RIBERA ALTA C. VALENCIANA Ocupats % Ocupats % Ocupats %

Agrari 1203 15.52 13102 15.73 98072 5.72Indústria 1416 18.26 18544 22.26 413876 24.13

Construcció 1137 14.67 11453 13.75 204232 11.91Serveis 3997 51.55 40205 48.26 998845 58.24

TOTAL OCUPACIÓ 7753 100 83304 100 1715025 100 Font: Instituto Nacional de Estadística (INE).

Figura 3.4: Percentatge de la població ocupada a Carcaixent per sectors, 2001. Font: Instituto Nacional de Estadística (INE).

% Població ocupada per sectors. Any 2001

Agrari Indústria Construcció Serveis

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

43

Figura 3.5: Percentatge de la població ocupada per sectors de Carcaixent en referència a la C.Valenciana i a la Ribera Alta ocupada a Carcaixent, 2001.

Font: Instituto Nacional de Estadística (INE).

Figura 3.6: Percentatge de la població ocupada per sectors de Carcaixent

en referència a la C.Valenciana i a la Ribera Alta ocupada a Carcaixent, 2001. Font: Institut Valencià de Estadística (IVE).

El teixit industrial del municipi està dominat per les xicotetes empreses, majoritàriament microempreses amb menys de 10 treballadors. Aproximadament el 94.35% de les empreses són de menys de 6 treballadors i el 2.5% estan entre 6 i 10 treballadors. Hi ha un 2,8% que tenen entre 11 i 50 treballadors i només el 0,35% tenen més de 50 treballadors. Només un 3% del total d’empreses tenen un tamany superior a 50 treballadors. El sòl industrial de Carcaixent es desenvolupa en els polígons del municipi. En estes zones

% POBLACIÓ OCUPADA

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

CARCAIXENT RIBERA ALTA C. VALENCIANA

Serveis

Construcció

Indústria

Agrari

ATUR PER SECTORS D’ACTIVITAT CARCAIXENT. Any 2006

10,58%8,73%

5,03%

15,70%

59,96%

Agrari

Indústria

Construcció

Serveis

Sense ocupació anterior

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

44

industrials actualment hi ha una oferta de sòl que pot ser un dinamitzador de l’activitat industrial del municipi, sobre tot al voltant del nou polígon comercial i d’oci. En termes de creixement urbanístic sostenible, però, la implantació d’àrees comercials perifèriques afavoreix la dispersió i la mobilitat amb cotxe, allunyant l’oferta comercial de la ciutat i esdevenint el principal competidor del xicotet comerç. Carcaixent és una ciutat amb un gran potencial en el sector turístic. Els valors històrics i arquitectònics, la gastronomia, el comerç, l’oferta cultural i la de la natura junt a la proximitat de la costa composen un conjunt d’alta qualitat que pot ser útil per a activitats turístiques. Existeix un projecte de convertir la Casa Francesc Pablo en un Hotel Rural i incorporar en ell l’oficina de turisme (TOURIST INFO), ja que l’oferta actual de places és prou reduïda. 3.2. Sanitat i benestar social. Carcaixent compta amb un centre de salut d’atenció primària. La Barraca d’Aigües Vives compta amb un metge de capçalera, un reforç d’un segon metge i un diplomat en infermeria per a l’època d’estiu. L’Hospital de la Ribera (Alzira), situat a uns 5 Km del nucli urbà de Carcaixent, és un Hospital de la xarxa pública de la Conselleria de Sanitat i disposa de serveis d’hospitalització, urgències, consulta externa, cirurgia, cirurgia ambulatòria i rehabilitació. Actualment disposa de 260 llits. L’ Hospital d’Aigües Vives, a uns 10 Km del nucli urbà de Carcaixent, és un hospital general de caràcter privat que pertany al grup d’Hospitals Nisa. Disposa de 50 llits i dóna servei a les comarques del Sud de la Comunitat Valenciana. L’atenció sòcio-sanitària són els serveis d’atenció geriàtrica, de malalts crònics, malalts terminals i altres atencions d’assistència social. Carcaixent compta amb:

1. Asilo Nostra Sra. dels Desemparats, s’ocupa de la infància. 2. Residència El Jardín, és una residència de tercera edat mixta. 3. Residència Nuestra Sra. de Aguas Vivas, és una residència de tercera edat mixta. 4. Residència Virgen Niña, és una residència per a discapacitats psíquics. 5. Centre ocupacional "El Clot", és un centre ocupacional per a discapacitats. 6. Residència WALANA és una residència de tercera edat. 7. HOGAR DEL JUBILADO és un centre de tercera edat.

3.3. Educació i esports. Aproximadament el 48.78% de la població de Carcaixent té estudis secundaris, mitjans o superiors a l’any 2001 mentre que el 8.37% de la població no sap llegir o escriure. Comparant els nivells d’instrucció de Carcaixent amb els de la Ribera Alta i la Comunitat Valenciana, s’observa que el percentatge de persones que han cursat estudis mitjans i superiors a Carcaixent és inferior als que ho han fet a la Ribera i a la Comunitat Valenciana. Actualment Carcaixent disposa de 16 equipaments educatius entre escoles de bressol, escoles d’infantil i primària, escoles d’educació secundària, centres de Batxillerat, de formació professional i cicles formatius, complementats amb l’Escola d’Adults, el Conservatori de música i l’Escola d’Oficis.

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

45

En relació al coneixement del valencià un 96,64% de la població de Carcaixent l’entén i un 79,10% el sap parlar. El percentatge de persones que el saben escriure és del 34,75%. L’equipament esportiu compta amb les instal·lacions escolars, el Poliestportiu Municipal, Camp de Futbol, Poliesportiu de la urbanització de Sant Blai i Centres esportius privats com: trinquet, gimnasos privats, Camp de Tir de la Bossarta, Camp de Tir olímpic Les Coves. 3.4. Associacionisme. Tradicionalment els habitants s’han agrupat en centres culturals i recreatius, agrícoles, esportius, etc. i són estes entitats les que organitzen més activitats culturals i les que disposen de més mitjans humans (voluntaris). Carcaixent compta amb quasi un centenar d’associacions censades, de les quals el 6% estan clarament relacionades amb la defensa o estudi del medi, el 9 % són associacions que tenen activitats relacionades molt directament amb el medi natural i el 5% són associacions les activitats de les quals estan clarament relacionades amb el desenvolupament sostenible o la lluita contra les desigualtats socials. El 80% restant no tenen una relació directa amb els aspectes més rellevants o relacionats amb l’A21L.

Figura 3.7: Nombre d’associacions a Carcaixent amb objectius relacionats amb l’Agenda 21 Local. 3.5. Activitats i educació ambiental de Carcaixent. 3.5.1. Activitats ambientals de l’Ajuntament de Carcaixent. A la població de Carcaixent s’han dut a terme diverses campanyes d’informació i sensibilització ambiental, consistents totes elles en la publicació de díptics o tríptics, algunes d’elles són:

ASSOCIACIONS DE CARCAIXENT

6 85

75Associacions de defensa o estudi mediambientalAssociacions amb activitats relacionades amb el medi naturalAss. de desenrotllament sostenible o relacionades amb la integració i la lluitat contra les desigualtatsAltres diferents de les anteriors

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

46

1. Tríptic informatiu de l’ECOPARC: Amb motiu de la inauguració de l’ECOPARC l’empresa GIRSA de la Diputació de València, encetà una campanya de publicitat amb la publicació d’un tríptic informatiu, on s’indica la situació de l’ECOPARC, quins materials arreplega i explica què és i per a què aprofita. 2. Sèrie de tríptics d’educació ambiental: aprofitant l’enviament de la revista Gent a totes les cases del municipi, s’ha anat introduint en cada un del números de la revista un tríptic amb el títol de “Carcaixent: la nostra natura, llavor d’un poble”, cada tríptic tracta un tema de la natura del poble com són:

● Plantes amigues. ● Arran de terra. ● Col·laborant. ● Volant per Carcaixent. ● Els fruits de la tardor. ● A l’ombra dels arbres. ● Pel barranc de la Maragda. ● El Xúquer, riu de vida? ● A l’aguait de la nit. ● Pels camins dels calciners. ● Guia d’aus.

3. Guia de senderisme de Carcaixent: indica quatre itineraris que són Basses roges, hort de Soriano, senda de la Sima de l’aigua i senda de la Barraca d’Aigües Vives. Totes elles amb una breu explicació del recorregut. També apareix un plànol i un perfil del desnivell, es donen recomanacions i dades d’interès. 4. Tríptic informatiu del voluntariat ambiental: explica per què un programa de voluntariat ambiental, què és un/a voluntari/ària ambiental, en què consisteix el voluntariat a Carcaixent, quines activitats es duran a terme i una fitxa d’inscripció. Les altres activitats municipals, al marge de les purament educacionals o d’inversions en obres i gestions comunes (com els residus, neteja, etc.) que giren al voltant del medi ambient, han sigut explicades en una vintena de propostes al primer document de l’Ecoauditoria (Descripció del Medi), que podem resumir en el següent llistat: - PROPOSTA 1: Creació de l’Àrea Municipal de Medi Ambient. Dotació de personal qualificat i

pressupost propi. - PROPOSTA 2: Promoció i coneixement mediambiental local i global. Continuació de l’edició de

materials mediambientals. Acaben de presentar-se uns Estudis sobre la Fauna i la Flora de Carcaixent, fets per la Universitat de València, amb finalitats educatives però també de gestió d’estos recursos locals.

- PROPOSTA 3: Implicació municipal en els projectes de cooperació mediambiental global,

assumint propostes encaminades a la sostenibilitat. - PROPOSTA 4: Major aplicació de la recollida selectiva de residus en la ciutat i promoció de la

consciència ciutadana sobre la importància del reciclatge. - PROPOSTA 5: Continuïtat en la realització de campanyes medi ambientals de sensibilització

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

47

ciutadana en distintes matèries: recollida selectiva, manteniment de ciutat neta, prevenció d’incendis, etc.

- PROPOSTA 6: Campanya de vigilància, sanció, neteja i recuperació d’abocadors incontrolats. - PROPOSTA 7: Ordenança Municipal sobre la contaminació acústica i ambiental. - PROPOSTA 8: Ordenança Municipal sobre els abocaments a la xarxa municipal de

clavegueram. - PROPOSTA 9: Control municipal d’abocament al domini públic hidràulic. - PROPOSTA 10: Creació i inici d’activitats del Voluntariat Ambiental de Carcaixent. - PROPOSTA 11: Promoció del grup de senderisme i activitats en la natura. - PROPOSTA 12: Creació d’una Aula de la Natura en l’Hort de Soriano. - PROPOSTA 13: Programa de protecció d’arbres monumentals. - PROPOSTA 14: Augment de zones verdes urbanes; millora de parcs i jardins de la ciutat de

Carcaixent. - PROPOSTA 15: Compra de muntanya pública. - PROPOSTA 16: Ordenança Municipal sobre promoció de l’ús d’energies renovables. - PROPOSTA 17: Instal·lació d’energia solar tèrmica i fotovoltàica en edificis municipals. - PROPOSTA 18: Assessorament als ciutadans per a la instal·lació d’energies renovables en

vivendes particulars. - PROPOSTA 19: Recollida d’olis usats i ús del biodièsel com a combustible dels vehicles

municipals. Destaquen, pel seu grau de compliment, la millora i ampliació de zones verdes urbanes, i la compra de muntanya pública, tant per la qualitat de l’execució com pel muntant econòmic plantejat als projectes (veure capítol 4). 3.5.2. Grau de sensibilització ambiental L’any 2004 es va fer una enquesta de percepció ambiental, amb motiu de l’elaboració de la prediagnosi que ha precedit la diagnosi actual. Es van enquestar 200 persones. És l’única eina de què es disposa per a mesurar el grau de sensibilització. En general, el perfil dels enquestats respon a un grau mitjà-alt de sensibilització ambiental: s’exigeix més educació i informació ambiental, es reclamen més facilitats per poder actuar correctament a l’hora de separar residus, per exemple, i hi ha un bon coneixement de l’entorn. La majoria de gent es mostra ben predisposada a participar en l’A21L. A continuació es presenten algunes de les gràfiques més significatives:

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

48

Figura 3.8: Valoració de la població de Carcaixent sobre l’estat del seu medi.

Figura 3.9: Valoració de la població de Carcaixent sobre l’estat del Riu Xúquer.

Figura 3.10: Valoració de la població de Carcaixent sobre l’estat del seu paisatge.

Valoració Medi Ambient

4%

20%

54%

22%

0%

Molt malMalRegularBoMolt Bo

Estat del Xúquer

42%

46%

12% 0%

molt mal malregularbo

Estat paisatge

1%14%

46%

39%molt mal malregularbo

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

49

Figura 3.11: Valoració de la població de Carcaixent sobre la recollida selectiva que es du a terme.

Figura 3.12: Valoració de la població de Carcaixent sobre la neteja de la via pública.

Recollida selectiva

13%

39%

21%

27%

0%

molt mal malregularbomolt bo

Neteja pública

8%

25%

33%

34%

molt mal malregularbo

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

50

Figura 3.13: Valoració de la població de Carcaixent sobre el nivell de soroll al municipi.

Figura 3.14: Valoració de la població de Carcaixent sobre el trànsit rodat al municipi.

Nivell soroll

15%

32%

22%

29%

2%

molt mal malregularbomolt bo

Trànsit rodat13%

29%

28%

30%

molt mal malregularbo

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

51

Figura 3.15: Valoració de la població de Carcaixent sobre la quantitat de zones verdesexistents al municipi.

Figura 3.16: Valoració de la població de Carcaixent sobre la qualitat de les zones verdes del municipi.

Qualitat Z.V. enquesta

9%

36%

37%

18%0%

molt mal malregularbomolt bo

Quantitat zones verdes

1%

65%

24%

10%

0%

molt mal malregularbomolt bo

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

52

Taula 3.III: Puntuació de les valoracions sobre temes ambientals

Assumpte ambiental plantejat Puntuació Equivalència Valoració global sobre el medi ambient 4,9 Quasi aprovat Qualitat aigua 0,65 Molt deficient Estat del Xúquer 0,60 Molt deficient Estat del paisatge 6,2 Bé Estat del clavegueram 3,4 Deficient Recollida del fem 8,0 Notable Recollida selectiva 3,8 Deficient Neteja pública 5,0 Aprovat just Nivell de soroll 4,2 Deficient Enllumenat públic 8,9 Quasi excel·lent Trànsit rodat 4,4 Insuficient Mobilitat ciutadana 8,0 Notable Quantitat de zones verdes 2,2 Molt deficient Qualitat de les zones verdes 3,6 Deficient Qualitat dels serveis públics 6,7 Bé Creixement de la trama urbana 6,3 Bé Patrimoni històric 8,9 Quasi excel·lent Ambient sòcio-cultural 5,4 Aprovat

Els resultats més destacables són: ● La valoració sobre el medi és negativa ja que més del 50% de la població no el considera

bo. ● Es considera problemàtica la qualitat de l’aigua; l’estat del riu Xúquer es considera que no

està en bon estat, i s’aprecia una manca de zones verdes. La qualitat de les zones verdes està un poc més ben valorada però les que hi ha no es consideren en general de bona qualitat.

● Es considera Carcaixent com una ciutat sorollosa i amb un mal estat del clavegueram. ● Alguns altres dels aspectes ambientals considerats més problemàtics són la neteja

d’espais públics i la recollida selectiva de residus. ● Pel que fa a la implicació amb la protecció del medi ambient, la majoria troba que són les

empreses les principals responsables de l’estat actual del medi, però que és l’administració municipal qui més s’hi ha d’implicar, seguida de l’autonòmica i no consideren la implicació a títol individual.

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

53

4. ORGANITZACIÓ I GESTIÓ MUNICIPAL 4.1. Organització municipal i polítiques ambientals del municipi. 4.1.1. Breu descripció de la situació actual. De manera sintètica es pot assegurar que la ciutat ocupa una amplia extensió amb barris allunyats del centre. Administrativament el municipi es divideix en quatre districtes composats cadascun d’ells per tres seccions, excepte el districte quatre que compta amb sis seccions.

Taula 4.I: Composició dels districtes de Carcaixent. UNITAT DE DISTRICTE ABAST MUNICIPAL

Districte 1er Compren la zona situada a l’oest de la travessia de la carretera que travessa la ciutat, així com el Barri de Santa Bàrbara i La Cogullada.

Districte 2on

Compren tot el situat al sud de l’eix comprés pels carrers Julià Ribera, Sant Francesc d’Assís i Sant Antoni, a l’est de la Travessia

Districte 3er Delimitat per la travessia a l’est, l’eix anterior pel sud i l’eix format pels carrers Mestre Giner i Balmes pel Nord.

Districte 4rt S’estén al nord de la ciutat fins la travessia per l’oest i l’eix anterior pel sud, avarca també la urbanització de San Blai, La Barraca d’Aigües Vives i les urbanitzacions d’Aigües Vives.

Actualment a Carcaixent hi han dues pedanies (Cogullada i La Barraca d’Aigües Vives) amb identitat pròpia i amb representació política d’alcaldes pedanis, amb un important dinamisme social. 4.1.2. Organització. Respecte a l’organització de l’Ajuntament de Carcaixent, amb un total de vint-i-u regidors, i estarà organitzat possiblement en onze regidories. Cal remarcar que el moment d’esta redacció encara no s’havia confeccionat l’estructura del ajuntament. Hi ha un alcalde, un tinent d’alcalde i onze regidors amb delegacions, un dels quals un és exclusivament de Medi Ambient. Actualment l’Ajuntament de Carcaixent disposa, per primera vegada en la seua història, d’un Departament de Medi Ambient amb un tècnic especialitzat (Biòleg) i una partida autònoma en el pressupost municipal.

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

54

Taula 4.II. Organigrama de l’Ajuntament respecte a competències relacionades amb l’Agenda 21 Local. Font: Pròpia

COMPETÈNCIA Àrees/ Regidories

Contaminació acústica, atmosfèrica i aigües

Urbanisme

Medi Ambient

Interior

Agricultura

Protecció d’espais verds i sers vius Medi Ambient

Interior

Residus Serveis Municipals

Medi Ambient

Animals domèstics Interior

Forestals i incendis

Policia Local

Protecció Civil

Interior

Medi Ambient

Urbanisme

Urbanisme

Gestió Urbanística

Planificació Urbanística

Assistència Social Serveis Socials

Indústria, Transport i comerç Indústria, Comerç i Transport

Turisme

Agricultura i Jardineria Agricultura, Parcs i Jardins

Medi Ambient

Educació i Cultura Educació i Cultura

De forma resumida:

• L’Àrea de Medi Ambient és competència del Regidor Inocencio Signes. • L’aplicació de sancions respecte a l’aplicació de les ordenances en vigor relacionades

amb medi ambient son competència del departament d’Interior (Regidor Antonio Revert), Urbanisme i Medi Ambient (Regidor Inocencio Signes).

• Els residus són competència dels regidor de Serveis Municipals (Pedro Moreno). • Indústria, Transport i Comerç estan delegats al regidor d’interior (Antonio Revert). • Agricultura es competència del Regidor Francisco Juan. • La jardineria és competència del regidor de parcs i jardins (Pepe Gadea) en

col·laboració amb el regidor de Medi Ambient (Inocencio Signes).

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

55

4.1.3. Ordenances en matèria de medi ambient. a) Ordenança Municipal sobre la contaminació acústica i ambiental Esta Ordenança Municipal es troba aprovada i actualment en vigor en la ciutat de Carcaixent. b) Ordenança Municipal sobre els abocaments a la xarxa municipal de clavegueram Esta Ordenança es troba aprovada i actualment en vigor. Abans d’esta actuació no era possible sancionar a les empreses que efectuaven abocaments contaminants al clavegueram i, per extensió, al riu Xúquer, en no estar fixats els paràmetres que determinaven el caràcter contaminant dels residus. En estos moments, Carcaixent és l’única ciutat de la zona que disposa d’esta ordenança, sent també l’única que realitza un control periòdic dels abocaments i ha encetat expedients sancionadors a distintes empreses per abocaments contaminants al riu Xúquer. c) Ordenança Municipal sobre promoció de l’ús d’energies renovables D’acord amb la intenció del Govern Municipal de promoure l’ús d’energies renovables, en estos moments està preparant-se en el Departament d’Urbanisme una Ordenança Municipal per a promoure este tipus d’energies, bonificant el seu ús entre la població. 4.2. Gestió Municipal. Recursos municipals per a polítiques de sostenibilitat. Els recursos econòmics que s’inclouen dins dels Pressupostos de l’Ajuntament de Carcaixent, en partides directament relacionades amb el medi ambient i la sostenibilitat del municipi, es mostren a continuació.

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

56

0,00%

5,00%

10,00%

15,00%

20,00%

25,00%

2002 2003 2004 2005 2006 2007

PROPORCIÓ DEL PRESSUPOST DE MEDI AMBIENT RESPECTE AL PRESSUPOST TOTAL DE L'AJUNTAMENT DE CARCAIXENT

Figura 4.1: Relació entre els pressupostos de l’ajuntament i les partides pressupostaries relacionades amb el medi ambient, des de 2002 a 2007

Fins l’any 2005 s’observa una disminució del percentatge que suposa la despesa en medi ambient respecte del total del ajuntament, però cal remarcar que al 2005 s’inicia un procés d’augment important en la partida pressupostaria destinada a medi ambient,.

Taula 4.IV. Partides pressupostaries des de 2002 a 2007, sobre medi ambient. ANY 2002 2003 2004 2005 2006 2007

SOUS PERSONAL MEDI AMBIENT 64.446,32 € 109.200,00 € 111.155,00 € 174.500,00 € 109.700,00 € 111.000,00 €

Policia rural 13.072,01 € 36.500,00 € 38.555,00 € 93.500,00 € 17.000,00 € 17.500,00 €

Parcs i jardins 42.822,11 € 60.900,00 € 50.400,00 € 58.000,00 € 69.500,00 € 68.500,00 €

Tècnic de Medi Ambient 8.552,20 € 11.800,00 € 22.200,00 € 23.000,00 € 23.200,00 € 25.000,00 €

PROTECCIÓ FRONT A RISCOS 82.338,35 € 82.700,00 € 85.000,00 € 83.000,00 € 96.000,00 € 112.500,00 €

Protecció civil 12.020,24 € 12.000,00 € 12.000,00 € 12.000,00 € 12.000,00 € 12.500,00 €

Consorci bombers i Feder. Municip. 64.909,00 € 66.700,00 € 67.000,00 € 66.000,00 € 70.000,00 € 91.000,00 €

Contracte prest. Serv. ext. incendis 5.409,11 € 4.000,00 € 6.000,00 € 5.000,00 € 5.000,00 € 5.000,00 €

Plans emergència i evacuació 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 9.000,00 € 4.000,00 €

RESIDUS 706.054,48 € 609.300,00 € 611.200,00 € 574.010,00 € 726.010,00 € 1.054.500,00 €

Contracte prest. Serv. recollida fem 448.831,44 € 350.000,00 € 266.400,00 € 218.000,00 € 218.000,00 € 224.000,00 €

Explotació Ecoparc 39.366,29 € 50.000,00 € 50.000,00 € 60.000,00 € 75.000,00 € 97.000,00 €

Soterrament contenidors (pol) 0,00 € 0,00 € 72.000,00 € 10,00 € 10,00 € 22.000,00 €

Transport contenidors envasos 13.512,65 € 13.500,00 € 27.000,00 € 30.000,00 € 30.000,00 € 0,00 €

Planta residus sòlids 204.344,10 € 195.800,00 € 195.800,00 € 245.000,00 € 370.000,00 € 650.000,00 €

Recollida cartró 0,00 € 0,00 € 0,00 € 9.000,00 € 15.000,00 € 15.000,00 €

Neteja vies públiques 0,00 € 0,00 € 0,00 € 12.000,00 € 12.000,00 € 15.000,00 €

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

57

Contenidors RSU 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 6.000,00 € 6.000,00 €

Neteja contenidors 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 18.000,00 €

Consorci Pla Zonal Residus 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 7.500,00 €

NETEJA I ADEQUACIÓ DE BARRANCS 12.020,24 € 52.629,00 € 39.000,00 € 12.000,00 € 1.192.877,00 € 641.000,00 €

Obres barranc Gayanes 12.020,24 € 37.529,00 € 30.000,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 €

Adeqüació barranc S. Antoni (pol) 0,00 € 15.100,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 €

Neteja i adeqüació de barrancs 0,00 € 0,00 € 9.000,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 €

Confederació Hidrogràfica del Xúquer 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 20.000,00 € 79.000,00 €

Adequació llits i barrancs 0,00 € 0,00 € 0,00 € 12.000,00 € 9.000,00 € 12.000,00 €

Barranc de Vilella encaixonament 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 1.163.877,00 € 450.000,00 €

Canalització Barranc Barxeta 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 100.000,00 €

OBRES PARCS PÚBLICS I JARDINS 12.621,25 € 16.000,00 € 19.000,00 € 216.000,00 € 152.000,00 € 164.500,00 €

Adequació Parc Bicentenari 0,00 € 0,00 € 0,00 € 90.000,00 € 0,00 € 0,00 €

Adequació Parcs i Jardins 0,00 € 0,00 € 0,00 € 36.000,00 € 30.000,00 € 40.000,00 €Adequació de zones infantils en Parcs i Jardins 0,00 € 0,00 € 0,00 € 60.000,00 € 60.000,00 € 60.000,00 €

Urbanització Plaça Cogullada 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 12.000,00 € 0,00 €

Maquinària Parcs i Jardins 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 18.000,00 € 18.000,00 €

Conservació maq. i instal. Parcs i Jardins 12.621,25 € 16.000,00 € 19.000,00 € 30.000,00 € 32.000,00 € 46.500,00 €PARC DE SORIANO I AULA DE LA NATURA 32.030,03 € 20.000,00 € 31.000,00 € 67.209,00 € 18.000,00 € 200.000,00 €

Hort de Soriano 18.030,03 € 6.000,00 € 17.000,00 € 12.000,00 € 18.000,00 € 12.000,00 €Subvenció Aula de Natura Hort de Soriano 14.000,00 € 14.000,00 € 14.000,00 € 55.209,00 € 0,00 € 170.000,00 €

Paratge Natural Municipal 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 18.000,00 €RESTANTS INVERSIONS EN MEDI AMBIENT 67.522,86 € 43.500,00 € 71.500,00 € 149.300,00 € 200.200,00 € 252.500,00 €

Infraestructures i béns naturals 10.217,21 € 10.300,00 € 10.300,00 € 10.000,00 € 10.000,00 € 15.500,00 €Millora i despeses diverses Àrea Medi Ambient 12.020,24 € 18.000,00 € 21.200,00 € 22.000,00 € 23.000,00 € 23.000,00 €

Despeses diverses medi natural 3.215,41 € 3.200,00 € 3.200,00 € 3.300,00 € 3.300,00 € 3.300,00 €Auditoria Mediambiental i Agenda 21 Local 18.030,00 € 6.000,00 € 10.000,00 € 12.000,00 € 12.000,00 € 12.000,00 €

Subvenció Agenda 21 0,00 € 0,00 € 5.800,00 € 9.000,00 € 0,00 € 0,00 €

Voluntariat Ambiental 0,00 € 0,00 € 12.000,00 € 9.000,00 € 6.900,00 € 6.700,00 €

Vies Verdes 24.040,00 € 6.000,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 €

Energies renovables 0,00 € 0,00 € 0,00 € 24.000,00 € 30.000,00 € 85.000,00 €

Transport públic urbà 0,00 € 0,00 € 0,00 € 6.000,00 € 79.000,00 € 35.000,00 €

Adquisició muntanya 0,00 € 0,00 € 9.000,00 € 54.000,00 € 36.000,00 € 72.000,00 €

Taula 4.V. Totals de partides pressupostaries des de 2002 a 2007, sobre medi ambient.

ANYS 2002 2003 2004 2005 2006 2007 TOTAL PARTIDESMEDI

AMBIENT 977.033,53 € 933.329€ 967.855 € 1.276.019 € 2.494.787€ 2.536.000€

Taula 4.VI. Increments de partides pressupostaries des de 2002 a 2007, sobre medi ambient.

∆ 2002-2003 ∆ 2003-2004 ∆ 2004-2005 ∆ 2005-2006 ∆ 2006-2007 ∆ 2002-2007 -4,5% 3,7% 31,8% 95,5% 1,7% 159,6%

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

58

La taula indica que l’increment ha estat continuat des de el 2003 fins el 2007 i representa un 159%. Encara que l’augment no ha sigut proporcional en tots els capítols analitzats, sí que és important. Moltes tasques com ara recollida de residus de cartró, manteniment de diverses zones verdes, etc., estan encarregant-se a PROCARSA, empresa municipal, i per tant, en externalitzar el cost, pot semblar que la inversió pròpia de l’ajuntament baixa. El servei de policia rural s’ha integrat en la policia local cosa per la qual la despesa s’inclou en la despesa general de personal de policia a partir de 2006. Hi ha una aportació econòmica de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer destinada a la neteja de barrancs mitjançant convenis entre esta entitat i l’ajuntament. Sota l’epígraf d’energies renovables s’han instal·lat panells solars amb aigua calenta, fotovoltaica i ordinadors solars per a centres educatius públics. A les figures exposades a continuació poden veure’s més gràficament l’evolució i els increments relatius de les diferents partides:

INVERSIONS TOTALS EN ELS DISTINTS APARTATS DE MEDI AMBIENT

0,00 €

500.000,00 €

1.000.000,00 €

1.500.000,00 €

2.000.000,00 €

2.500.000,00 €

3.000.000,00 €

2002 2003 2004 2005 2006 2007

TOTAL PARTIDES RELACIONADES AMB EL MEDI AMBIENT RESTANTS INVERSIONS EN MEDI AMBIENT

RESIDUS PROTECCIÓ FRONT A RISCOS

SOUS PERSONAL MEDI AMBIENT NETEJA I ADEQUACIÓ DE BARRANCS

OBRES PARCS PÚBLICS I JARDINS PARC DE SORIANO I AULA DE LA NATURA

Figura 4.2: Evolució del total de les partides

pressupostaries de medi ambient (2002 a 2007).

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

59

PROTECCIÓ FRONT A RISCOS

0,00 €

20.000,00 €

40.000,00 €

60.000,00 €

80.000,00 €

100.000,00 €

120.000,00 €

2002 2003 2004 2005 2006 2007

PROTECCIÓ FRONT A RISCOS Protecció civil

Consorci bombers i Feder. Municip. Contracte prest. Serv. ext. incendis

Plans emergència i evacuació

Figura 4.3: Evolució del sou del personal dedicat a medi ambient (2002 a 2007).

Figura 4.4: Evolució de les partides de protecció front a riscos (2002 a 2007).

SOUS PERSONAL MEDI AMBIENT (policia rural*, parcs i jardins, tècnic MA)

*la policia rural a partir de 2006 està integrada en la policia local

0,00 €

20.000,00 €

40.000,00 €

60.000,00 €

80.000,00 €

100.000,00 €

120.000,00 €

140.000,00 €

160.000,00 €

180.000,00 €

200.000,00 €

2002 2003 2004 2005 2006 2007

SOUS PERSONAL MEDI AMBIENT Policia rural

Parcs i jardins Tècnic de Medi Ambient

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

60

RESIDUS

0,00 €

200.000,00 €

400.000,00 €

600.000,00 €

800.000,00 €

1.000.000,00 €

1.200.000,00 €

2002 2003 2004 2005 2006 2007RESIDUS Contracte prest. Serv. recollida femExplotació Ecoparc Soterrament contenidors (pol)

Transport contenidors envasos Planta residus sòlidsRecollida cartró Neteja vies públiquesContenidors RSU Neteja contenidors

Consorci Pla Zonal Residus

Figura 4.5: Evolució dels pressupost destinat a la gestió de residus (2002 a 2007).

NETEJA I ADEQUACIÓ DE BARRANCS

0,00 €

200.000,00 €

400.000,00 €

600.000,00 €

800.000,00 €

1.000.000,00 €

1.200.000,00 €

1.400.000,00 €

2002 2003 2004 2005 2006 2007

NETEJA I ADEQUACIÓ DE BARRANCS Obres barranc Gayanes

Adeqüació barranc S. Antoni (pol) Neteja i adeqüació de barrancs

Confederació Hidrogràfica del Xúquer Adequació llits i barrancs

Barranc de Vilella encaixonament Canalització Barranc Barxeta

Figura 4.6: Evolució dels pressupost destinat la neteja i adequació de barrancs (2002 a 2007).

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

61

OBRES PARCS PÚBLICS I JARDINS

0,00 €

50.000,00 €

100.000,00 €

150.000,00 €

200.000,00 €

250.000,00 €

2002 2003 2004 2005 2006 2007OBRES PARCS PÚBLICS I JARDINS Adequació Parc Bicentenari

Adequació Parcs i Jardins Adequació de zones infantils en Parcs i Jardins

Urbanització Plaça Cogullada Maquinària Parcs i Jardins

Conservació maq. i instal. Parcs i Jardins

Figura 4.7: Evolució dels pressupost destinat a parcs i jardins públics (2002 a 2007).

PARC DE SORIANO I AULA DE LA NATURA

0,00 €

50.000,00 €

100.000,00 €

150.000,00 €

200.000,00 €

250.000,00 €

2002 2003 2004 2005 2006 2007

PARC DE SORIANO I AULA DE LA NATURA Hort de Soriano

Subvenció Aula de Natura Hort de Soriano Paratge Natural Municipal

Figura 4.8: Evolució dels pressupost destinat l’Hort de Soriano (2002 a 2007).

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

62

RESTANTS INVERSIONS EN MEDI AMBIENT

0,00 €

50.000,00 €

100.000,00 €

150.000,00 €

200.000,00 €

250.000,00 €

300.000,00 €

2002 2003 2004 2005 2006 2007RESTANTS INVERSIONS EN MEDI AMBIENT Infraestructures i béns naturals

Millora i despeses diverses Àrea Medi Ambient Despeses diverses medi naturalAuditoria Mediambiental i Agenda 21 Local Subvenció Agenda 21

Voluntariat Ambiental Vies VerdesEnergies renovables Transport públic urbà

Adquisició muntanya

Figura 4.9: Evolució dels pressupost destinat l’Hort de Soriano (2002 a 2007). Mentre es redacta la Diagnosi i el Pla d’Acció Ambiental, l‘Ajuntament ha concedit la revisió de l’antic PGOU,. Revisar el planejament i redactar el Pla d’Acció Local són dos accions que és recomanable dur a terme simultània i coordinadament. Dins de les polítiques mediambientals més positives o remarcables, si s’exclouen les obres i manteniments normals de neteja, residus i obres públiques en general, poden destacar-se la compra de muntanya per a passar a ser de propietat pública, les inversions i activitats de l’Hort de Soriano (més rellevants des de la seua declaració com a Paratge Natural Municipal), energies renovables (encara amb pressupost baix), i les adequacions i establiments de noves zones verdes urbanes. És de destacar partides de nova creació com ara els Plans d’emergència i evacuació. Per contra, s’estima que l’augment en partides com les obres dures dels caixers dels barrancs, sense una adequació convenient i tenint en compte el seu paper com ecosistema dins l’entorn de Carcaixent, poden Gràfica 2.6: representar alguna pèrdua de qualitat ambiental. Convé pensar en posteriors actuacions de regeneració o restauració ambiental i d’integració paisatgística d’estes obres, per a permetre gaudir d’estos entorns al temps que milloren la seua funció ecològica.

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

63

8000

8500

9000

9500

10000

10500

1975

1986

1987

1988

1989

1990

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

18000

19000

20000

21000

22000

23000

24000

Vivendes construïdes (2,3 hab/vivenda) Població

5. PLANEJAMENT URBANÍSTIC I USOS DEL SÒL.

5.1. Ordenació i planificació territorial.

L'ordenació de Carcaixent com a ciutat mitjana encara conserva l'aspecte i planificació de ciutat compacta, amb un repartiment d'usos del sòl prou equilibrat, i la majoria de la població agrupada entorn d'un nucli o nucli antic; en un ràdio d'1 Km se situa una gra part de la població, amb tots els serveis i zones verdes i d'oci pròximes als usuaris, amb els avantatges que açò suposa de cara a la proximitat o rapidesa d'accés al servei i la minimització del transport motoritzat.

No obstant això, en la nova remodelació del PGOU (1998) la tendència és, lògicament, a augmentar el nucli urbà pel perímetre lliure en la perifèria (açò és, nord, est i sud), situant serveis comercials i polígons al voltant, per la qual cosa podria perdre's esta estructura de ciutat compacta i les seves virtuts.

Precisament, com en la majoria dels municipis de l'entorn, i com a conseqüència tant de la planificació del PGOU de 1998 com de les actuacions acollides a la derogada LRAU, s'observa un creixement tant de les vivendes construïdes com de les planificades per damunt del creixement de la població.

S'observa, a més, un augment significatiu de la vivenda de segona residència que augmenta el desequilibri apuntat.

En la gràfica inferior es pot observar l'evolució de la població i les vivendes construïdes. En 2005, es posseïa 10.540 vivendes construïdes, equivalent a una població de 24.240 habitants, amb una ocupació mitjana de 2,3 persones/vivenda. A açò caldria afegir la vivenda planificada en execució dels nous sectors del PGOU.

Figura

5.1:

Evolució de la població i dels vivendes construïdes.

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

64

5.1.1. Conclusions.

La conseqüència immediata del creixement comentat és la d'una creixent ocupació de sòl per a usos residencials i industrials.

Les conseqüències indirectes són diverses:

1. Atès que es construïxen més vivendes de què es poden ocupar es pot produir un augment del nombre de vivendes desocupades.

2. En augmentar la dispersió de la població, comprenent una major quantitat de territori, es crea una major necessitat desplaçaments tant en nombre d'ells com en distància a recórrer i, per tant, una major dependència del transport motoritzat.

3. Es pot produir una despoblació del centre urbà històric o tradicional amb la consegüent degradació del mateix, atès que la població tendirà a desplaçar la seua vivenda cap a la zona i vivendes de nova construcció, màximament quan se situen en elles atractives àrees comercials i d'oci.

4. Poden augmentar les despeses de neteja i els consums energètics per al manteniment de les noves infraestructures creades, que haurien d'equilibrar-se amb el retorn produït pels impostos i recaptació arreplegada per la nova població que ocuparia les noves vivendes. Però si es produeix un mer traspàs de població del centre a la perifèria, l'augment dels ingressos no serà proporcional a l'ocupació de noves vivendes.

5.1.1.1. Eficiència energètica en les edificacions del municipi.

Un disseny escaient en les edificacions, bé siguen residencials d'ús privat (unifamiliars o col·lectives), bé siguen d'ús industrial o d'ús públic, d'edificacions noves com de rehabilitació, permet considerables estalvis energètics en els sistemes de climatització, tant de calefacció com de refrigeració.

Una de les eines és la planificació urbanística. Esta pot crear les condicions que permeten el desenvolupament d'edificacions amb una elevada eficiència energètica. Per aconseguir-ho, dos dels aspectes més rellevants són permetre que els edificis tinguin una orientació encertada (façanes principals cap al sud, doncs esta orientació produeix els màxims guanys energètics solars en hivern i alhora és la que permet minimitzar les aportacions solars a l'estiu) i ensems, l’innegable dret al sol el qual ha de regular el fet que els edificis no siguen obstaculitzats per altres construccions que impossibiliten la insolació a l'hivern. Açò s'aconsegueix fàcilment amb una planificació urbanística assenyada i una senzilla regulació normativa.

Tot i que l'aplicació concreta depèn en gran mesura del sector privat, des de l'Administració es pot apostar per models d'edificació on es prioritzen estos aspectes. Per fer-ho, l'Administració municipal pot recolzar-se en les normatives, directives, propostes i d'altres tipus de regulacions com per exemple, la directiva 2002/91/CE de 16 de desembre de 2002, relativa a l'eficiència energètica als edificis. Esta normativa aprofundeix en aspectes com ara, els escaients aïllaments tèrmics i la regulació energètica que produeixen les inèrcies tèrmiques dels edificis.

Altrament, en l'àmbit estatal, la entrada en vigor del codi tècnic de l'edificació (CTE) també tracta de la regulació dels aspectes de l'eficiència energètica en l'edificació. Es tracta d'harmonitzar les normatives municipals amb altres d'àmbits més amples, transcendint la sola aplicació d'esteses, situant a l'administració municipal com la impulsora de la implantació i generalització d'estos aspectes.

En este sentit la planificació i ordenació del territori podria anar per davant, permetent i

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

65

impulsant l'eficiència energètica en les edificacions.

No s'observa en el desenrotllament urbanístic de Carcaixent una evolució que tendisca a disminuir les despeses energètiques de les edificacions.

A nivell municipal, el menor gasto en energies permetria una menor dependència tant energètica com econòmica redundant en una major disponibilitat de recursos per a altres usos que produeixen sinèrgicament una major riquesa del conjunt del municipi.

5.1.1.2. Planificació de l'eficiència energètica en edificis de l'administració.

No s’ha detectat planificació en este sentit. Només s’està invertint en instal·lacions d’energies renovables.

5.1.1.3. Contaminació lumínica.

No existeixen regulacions ni estudis.

5.1.1.4. Permeabilitat del sòl.

No existeixen regulacions ni estudis.

5.2. Zones verdes i espais lliures urbans. Per al present estudi, seguint les pautes del Sistema Municipal d’Indicadors per a la Sostenibilitat de la Xarxa de Xarxa de Ciutats i Pobles per a la Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona, zona verda urbana el definirem com a qualsevol espai lliure urbà (plaça, parc, jardí,...) que, com a mínim, tinga un 50 % de la superfície permeable; en el mateix sentit es pronuncia la Llei Urbanística Valenciana en el seu article 60. S’exclou l’arbrat viari, els espais lliures no permeables i les rotondes viàries. Atenent el que diu el Decret 67/2006, de 12 de maig, del Consell, pel que s’aprova el Reglament d’Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística (article 127) les zones verdes es classifiquen en: - Àrea de joc: espai amb una superfície mínima de 200 m2, on es puga inscriure un cercle de 12 m de diàmetre. - Jardí: és un espai que sempre deu tenir una superfície mínima de 1.000 m2, on es puga inscriure un cercle de 25 metres de diàmetre. - Parc: espai que sempre deu tenir una superfície mínima de 2,5 hectàrees, en el que es puga inscriure un cercle de 150 metres de diàmetre. - Parc natural: és l’espai resultant de les reserves exigides per a l’obtenció de nous sòls urbanitzables (en aplicació d’allò establert en l’article 13.6 de la Llei d’Ordenació del Territori i de Protecció del Paisatge. La resta, els denominarem espai lliure urbà, és a dir, aquella zona no edificada que no compleix els requisits anteriors. Al PGOU de 1998 es troben els següents espais verds:

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

66

RPEL 1: Parc del Bicentenari: 2.152 m2 RPEL 2: Parc de Navarro Darás: 15.725 m2 RPEL 3: Parc Jaume I: 5.715 m2 RPEL 4: Parc del Barxeta: 36.508 m2

El total ens dona una superfície de 60.100 m2. Considerant una població en l’any 2006 de 21.753 habitants, s’obté una ràtio de 2,8 m2/habitant. Considerant per altra banda els espais naturals de propietat municipal, es te: RPEL 5: Campa de San Roc 4.277m2 RPEL 6: Parc de la Bossarta 432.640 m2 RPEL 7: Hort de Soriano (Font de la Parra) 530.000 m2 Estos espais sumen un total de 966.917 m2. L’article 206 del Decret 67/2006, de 12 de maig, del Consell, pel que s’aprova el Reglament d’Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística, estipula que l’estàndard global de zones verdes en cada municipi no serà inferior a 10 m2 de zona verda per habitant, en relació al total de població prevista en el Pla. Este valor s’aplica a la globalitat del municipi, però no és exigible que s’aplique en cada un dels sectors o àmbits de planejament. S’han de considerar tant els parcs de la xarxa primària com les zones verdes de la xarxa primària i secundària, i també les dotacions de parc públic natural regulades en esta norma. Per tant Carcaixent dista bastant d’arribar a l’estàndard legal, si be presenta un valor similar al d’altres ciutats. Per altra banda, els estàndards habituals de sostenibilitat fixen en 5 m2/habitant de zones verdes urbanes. Pel que fa a l’estat de conservació i qualitat de les zones verdes, destaca:

o Parc Navarro Darás.

Molts dels seus arbres estan afectats per malalties fúngiques degut a la poda i a l’elevat nivell freàtic. El disseny és el més divers de les zones verdes actuals de Carcaixent.

o Parc del Bicentenari. Acceptable estat fitosanitari.

o Parc dels Quatre Camins. Arbrat de port mitjà i sòl cobert per gespa.

Respecte a les zones lliures urbanes:

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

67

o Plaça del Convent. Plaça pavimentada deixant bassetes per a la ubicació d’arbres de port mitjà, que en este cas són mèlies. En concret 9 mèlies en basses de 1m x 1m.

o Passeig. Avinguda enrajolada d’accés exclusiu per a vianants, on hi ha menuts jardins a dreta i esquerra.

o Plaça del Mercat. Situada front al mercat municipal. És una plaça amb lloses de ciment per vianants amb bassetes on hi ha arbres de port mitjà.

o Plaça de la biblioteca (Parc Jaume I). Zona destinada a aparcament de cotxes. Hi ha un corredor per a accedir a la biblioteca, amb bancs i arbres plantats en bassetes. L’arbrat que es troba és: - 11 Jacaranda mimosifolia en basses de 1m x 1m. - 16 palmeres xineses en basses de 1m x 2m. - 13 moreres en un espai de 16m x 16m. Actualment arrancades. - 16 moreres 75m x 1,5m. Actualment arrancades. - 15 moreres 15m x 12m. Actualment arrancades. - 16 palmeres 75 m x 1,5m.

o Plaça de l’Església de Les Barraques.

Destinada a l’esbarjo i sols d’accés de vianants. L’arbrat que l’envolta està plantat en bassetes, amb 14 tarongers en basses de 1m x 1m.

o Jardí de Cogullada. Plaça menuda que té una superfície de 748 m².

o Plaça Major. Situada front a l’Ajuntament. És d’us per vianants i compta amb bassetes per a palmeres i amb un menut jardí on creix una jacaranda de gran port. Compta amb: - 9 palmeres xineses en basses de 1m de diàmetre. - 1 jacaranda.

o Plaça Enric Valor. Plaça situada entre edificis, sense accés per als cotxes i amb cap arbre.

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

68

Amb tota la informació disponible es presenten com a conclusions més destacades:

- Ràtio de 2,8 m2/habitant. Valor equiparable al d’altres ciutats però insuficient. - Tan important com la disponibilitat de superfície de zona verda per habitant, és

l’accessibilitat a elles. Per això és necessari esbrinar la població que dista fins a 250 m de zones verdes menors a 1 hectàrea, i aquella que dista fins a 500 m de zones verdes majors a 1 hectàrea.

- La mateixa consideració caldria fer respecte als espais lliures, on a més s’hauria de considerar la seua qualitat pel que fa a condicions d’habitabilitat (insolació, règim tèrmic, comoditat i accessibilitat, etc.).

- Pel que fa a l’estat de conservació fitosanitari, excepte el Parc Navarro Darás, que en el moment de redacció d’este document està remodelant-se, en general es pot considerar acceptable.

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

69

6. MOBILITAT I ACCESSIBILITAT. En este apartat s’avaluen els aspectes relacionats amb la mobilitat a la ciutat: el parc mòbil de vehicles, l’estructura viària del municipi, el trànsit a la ciutat, l’estacionament, el transport públic i la promoció de la bicicleta i altres transports alternatius o no motoritzats.

6.1.1. La xarxa viària.

S’entén per xarxa viària bàsica el conjunt de vials i eixos urbans que faciliten la comunicació fonamental entre les diferents àrees de la ciutat i constitueixen el suport sobre el qual s’hi desenvolupa la mobilitat de Carcaixent, tant dels vianants com dels vehicles motoritzats.

6.1.2. Vials de caràcter urbà.

La xarxa viària bàsica de Carcaixent segueix una estructura radiocèntrica del centre històric, amb un creixement radial-polar que eix d’este centre històric de la ciutat. Esta xarxa bàsica es complementa amb una xarxa viària bàsica tangent a estos eixos radials. Envoltant esta xarxa viària hi ha un anell de circumval·lació, encara per finalitzar, que volta la ciutat, fora del nucli urbà.

Els problemes viaris, que s'estenen per tot el nucli urbà en el seu conjunt, provoquen greus problemes de saturació de carrers i de contaminació acústica i atmosfèrica. Els més greus pel que fa a la densitat del trànsit rodat motoritzat es localitzen al vell traçat urbà de la C-3320 de València a Xàtiva, especialment als trams dels carrers de la Marquesa de Montortal, Comandant Hernández, Santa Bàrbara i Santa Anna. Un altre tram conflictiu del nucli urbà es localitza als carrers de José Vidal Canet, carrer de Gandia, Julián Ribera, Sant Francesc d'Assís i Sant Antoni especialment en els creuaments amb Sebastià Hernández i Murillo. En este últim resulta especialment conflictiu l'encreuament amb el carrer avinguda de la Vieta i el de Sebastià Hernández. És previsible a partir de l’augment constant del parc mòbil que estos problemes vagen en augment.

6.1.3. Vials de caràcter interurbà.

El principal vial de caràcter interurbà és la carretera comarcal Alzira-Xàtiva que ara circula per fora del casc urbà (CV-41), amb un ample de dos carrils, en molts trams sense vorera d'emergència. Hi ha en estos moments una altra connexió entre Alzira i Carcaixent, l’Avinguda de la Ribera, recentment inaugurada, que compta amb voral i via per bicicletes.

Els principals problemes que provoquen són la contaminació acústica i atmosfèrica, així com el perill pels vianants i ciclistes que es troben per l’antiga connexió entre Alzira i Carcaixent, molt perillosa, per la seua estretor i per la velocitat que duen els vehicles a motor. La resta de vials interurbans, com la carretera CV-5930 entre Carcaixent i la Font de la Parra, la carretera CV-570 (eixida cap a Gandia), la carretera CV-5950 (pujada de Masseres), la carretera CV-574, a Pobla Llarga i Rafelguaraf, tot i tenint una problemàtica similar, és prou més reduïda degut al menor volum de trànsit.

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

70

6.1.4. Infraestructures ferroviàries.

La línia de tren de rodalies València-Xàtiva travessa de Nord a Sud el terme Municipal. Paral·lela a esta s’estan construint les noves infraestructures de l’AVE. És de destacar la proximitat de la línia de tren FGV a Castelló de la Ribera i la desconnexió pel que fa a transport públic respecte a la línia València-Xàtiva.

6.1.5. Xarxa de vials no motoritzats i Àrea de prioritat invertida. Voreres.

L’Ajuntament de Carcaixent té redactat des de l’any 1999, un Pla Director de Vials No Motoritzats (VNM) que cobreix tot el terme municipal i el nucli urbà. Preveient un total de 64 Km 530 m de xarxa no motoritzada que es distribueix en una part urbana de 12 km 980 m, i una xarxa interurbana que es composa d’una part integrada de 44 km 650 m i un altra adossada i/o segregada de 6 km 900 m (Camí de la Font i Pujada Masseres).

A dia de hui no s’ha realitzat cap actuació que desenvolupe este pla. Tan sols hi ha un carril bici executat en l’Avinguda de la Ribera, que encara que no connecta amb cap altra via no motoritzada; és amplament utilitzada per ciclistes i, sobre tot, per vianants, que la usen com a recorregut gimnàstic i de passeig, veient-se les possibilitats potencials i reals d’este tipus d’usos.

En les àrees de prioritat invertida s’inverteix la prioritat a favor dels vianants i es limita la circulació dels vehicles a una velocitat per baix de 30 km/h, per tal d’afavorir clarament el trànsit per als vianants i de vehicles no motoritzats.

Els carrers per als vianants existents en el municipi són els següents:

- Passatge Soriano: 30 m.

- Passatge Moderno: 80 m.

- Passeig: 200 m.

Existeix algun que té l’accés restringit per a veïns, amb aspecte peatonal, però sense cap condicionant de velocitat.

La longitud del carril bici actual és aproximadament de 0,5 Km (fins al terme d’Alzira), mentre que la dels vials peatonals és en conjunt d’uns 310 m.

6.2. Aparcaments.

No hi ha fet un estudi quantitatiu de la disponibilitat d’aparcaments de Carcaixent. Un estudi adequat deuria contenir aspectes com la demanda d’aparcament a distintes hores per zones, la demanda forana, els aparcaments públics, zones blaves, estacionament en superfície, etcètera.

Existeixen problemes d’aparcament en pràcticament tots els carrers del casc històric i és de destacar, fora d'este, el carrer Sant Antoni i l' Avinguda Joan XXIII.

En relació a estos problemes es produeix el mal estacionament de vehicles, la majoria d’estos vehicles mal estacionats ocupen part de les voreres, passos de vianants i altres zones peatonals, perjudicant als vianants. Sovint també es troben aparcats en doble fila, en zones de càrrega i descàrrega o altres zones de serveis, fet que comporta un augment dels problemes del trànsit dels carrers.

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

71

6.3. Desplaçaments.

6.3.1. Transport privat motoritzat.

La tipologia del parc mòbil de vehicles motoritzats del municipi es reflexa en la següent taula.

Taula I: Nombre de vehicles de tracció mecànica per categories.

Font: Taules estadístiques municipals i comarcals, Institut Valencià d'Estadística (IVE) (2004), i Institut Nacional de Estadística (INE) – Ajuntament de Carcaixent. Informe del padró.

Als quadres següents podem veure els parcs de vehicles comparativament en diverses poblacions i en Carcaixent:

Parc de vehicles Carcaixent 1.998 1.999 2.000 2.001 2.002Turismes 7.801 8.075 8.286Autobusos 22 21 22Furgo-Camions 1.628 1.671 1.727Motos 639 664 684Tractors 87 121 152Altres 192 187 190

Total 9.516 9.984 10.369 10.739 11.061

augment anual percentual Carcaixent 4,92% 3,86% 3,57% 3,00%augment anual percentual Província de València 3,41% 3,89%augment anual percentual La Ribera Alta 3,18% 3,56%

Habitants 20.722 20.487 20.609 20.678 20.851taxa de motorització (vehícles/1000 habitants) 459 487 503 519 530augment de la taxa de motorització 6,12% 3,24% 3,22% 2,14%

Parc de vehicles Carcaixent 2.003Turismes 8.507Autobusos 27Camions 1.312Motos 620Ciclomotors 1.671Tractors 198Remolcs i semiremolcs 165

Total 12.500

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

72

Taula 6.II: Nombre de vehicles de tracció mecànica per categories a València.

Taula 6.III: Nombre de vehicles de tracció mecànica per categories a Algemesí.

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

73

Taula 6.IV: Nombre de vehicles de tracció mecànica per categories a Xàtiva.

Taula 6.V: Nombre de vehicles de tracció mecànica per categories a Carcaixent.

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

74

Taula 6.VI: Nombre de vehicles de tracció mecànica per categories i any a Carcaixent.

Carcaixent

Anys Autobusos Furgonetes i camions Motocicletes Altres Tractors

industrials Turismes TOTAL

1986 11 942 491 83 67 4.877 6.471 1987 11 970 488 95 60 4.918 6.542 1988 14 1.038 496 97 61 5.182 6.888 1989 16 1.088 530 112 63 5.386 7.195 1990 15 1.129 575 140 87 5.505 7.451 1992 14 1.190 638 139 95 5.821 7.897 1993 15 1.207 645 148 89 5.971 8.075 1994 17 1.219 651 137 90 6.162 8.276 1995 13 1.233 632 139 93 6.371 8.481 1996 9 1.277 605 135 81 6.583 8.690 1998 12 1.477 601 175 95 7.156 9.516 1999 16 1.559 615 178 98 7.518 9.984 2000 22 1.628 639 192 87 7.801 10.369 2001 21 1.671 664 187 121 8.075 10.739 2002 22 1.727 684 190 152 8.286 11.061 2003 24 1.777 695 213 166 8.557 11.432 2004 24 1.828 760 242 184 8.866 11.904 2005 25 1.888 867 248 186 9.229 12.443

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

75

Taula 6.VII: Nombre de vehicles de tracció mecànica per categories i any a La Ribera Alta.

Anys Autobusos Furgonetes i camions Motocicletes Altres Tractors

industrials Turismes TOTAL

1986 88 12.079 6.107 649 490 48.167 67.580 1987 94 12.550 6.190 701 532 48.832 68.899 1988 110 13.562 6.318 919 539 50.886 72.334 1989 111 14.364 6.649 1.136 611 52.962 75.833 1990 113 15.123 6.993 1.299 652 54.784 78.964 1992 119 16.283 7.507 1.498 688 58.989 85.084 1993 131 16.637 7.466 1.553 685 60.309 86.781 1994 133 17.062 7.409 1.646 707 61.666 88.623 1995 141 17.744 7.366 1.759 728 63.798 91.536 1996 134 17.979 6.923 1.801 749 63.916 91.502 1998 133 20.541 7.173 2.294 959 72.274 103.374 1999 129 21.501 7.306 2.474 1.003 76.298 108.711 2000 136 22.236 7.412 2.719 1.113 79.643 113.259 2001 137 22.991 7.509 2.910 1.217 82.903 117.667 2002 139 23.669 7.607 3.261 1.238 85.939 121.853 2003 146 24.283 7.625 3.540 1.282 88.334 125.210 2004 147 25.095 8.087 3.912 1.340 92.501 131.082 2005 134 26.167 8.849 4.307 1.388 96.951 137.796

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

76

Taula 6.VIII: Nombre de vehicles de tracció mecànica per categories i any a la Comunitat Valenciana

Comunitat Valenciana

Anys Autobusos Furgonetes i camions Motocicletes Altres

Tractors industrial

s Turismes TOTAL

1986 3.218 198.310 108.478 10.854 7.419 1.076.370 1.404.649 1987 3.279 208.535 112.214 11.721 7.975 1.112.157 1.455.881 1988 3.307 224.605 118.677 16.291 8.962 1.160.487 1.532.329 1989 3.427 245.962 129.050 18.785 9.760 1.230.361 1.637.345 1990 3.455 264.615 140.144 21.158 9.984 1.278.925 1.718.281 1992 3.578 293.852 158.011 24.231 10.508 1.377.605 1.867.785 1993 3.593 302.259 159.970 25.096 10.390 1.407.240 1.908.548 1994 3.628 313.202 160.172 26.332 10.622 1.437.324 1.951.280 1995 3.567 325.735 160.753 27.993 11.555 1.489.839 2.019.442 1996 3.656 335.537 159.410 29.554 12.188 1.537.428 2.077.773 1998 3.882 380.135 167.027 35.946 15.076 1.704.324 2.306.390 1999 4.019 403.969 172.040 40.108 16.500 1.797.937 2.434.573 2000 4.075 416.594 177.251 44.370 18.100 1.864.377 2.524.767 2001 4.230 432.215 181.859 48.655 19.823 1.944.599 2.631.381 2002 4.262 445.844 185.843 53.312 21.223 2.019.921 2.730.405 2003 4.287 456.286 185.320 57.915 22.002 2.043.041 2.768.851 2004 4.355 480.215 198.114 64.550 23.546 2.150.438 2.921.218 2005 4.398 503.936 221.891 71.572 24.629 2.237.995 3.064.421

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

77

L’evolució del parc global en els últims anys es pot veure en les taules i gràfica següent:

Taula 6.IX: Quantitat de vehicles per cada 1000 habitants, en Carcaixent, comparant-ho amb la comarca i la Comunitat Valenciana. Anys Comunitat Valenciana La Ribera Alta Carcaixent

1986 376 344 314 1987 388 349 316 1988 402 365 331 1989 425 381 347 1990 440 396 358 1992 480 430 389 1993 483 434 394 1994 488 440 404 1995 501 453 414 1996 518 461 426 1998 573 521 459 1999 599 548 487 2000 613 568 503 2001 626 590 519 2002 631 606 530 2003 619 616 543 2004 643 633 564 2005 653 654 584

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

78

Taula 6.X: Augment de la taxa de motorització de Carcaixent, comarcal i provincial.

ANY Comunitat Valenciana

La Ribera

Alta Carcaixent

1987 3,19% 1,45% 0,64% 1988 3,61% 4,58% 4,75% 1989 5,72% 4,38% 4,83% 1990 3,53% 3,94% 3,17% 1992 9,09% 8,59% 8,66% 1993 0,63% 0,93% 1,29% 1994 1,04% 1,38% 2,54% 1995 2,66% 2,95% 2,48% 1996 3,39% 1,77% 2,90% 1998 10,62% 13,02% 7,75% 1999 4,54% 5,18% 6,10% 2000 2,34% 3,65% 3,29% 2001 2,12% 3,87% 3,18% 2002 0,80% 2,71% 2,12% 2003 -1,90% 1,65% 2,45% 2004 3,88% 2,76% 3,87% 2005 1,56% 3,32% 3,55% ∆ (1987-

2005) 73,67% 90,12% 85,99%

Figura 6.1: Evolució gràfica del nombre de vehicles/1000 habitants.

Nombre de vehicles/1000 Hab

200

250

300

350

400

450

500

550

600

650

700

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

Comunitat Valenciana La Ribera Alta Carcaixent

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

79

Com es pot veure, el nombre de vehicles s’ha incrementat de forma similar a les tres àrees, i ha passat en 20 anys a pràcticament el doble de trànsit. Així i tot, donat que com a ciutat mitjana es partia d’una taxa de motorització inferior a altres ciutats més grans, encara es troba per baix en ràtio de vehicles/hab.

6.3.2. El transport públic.

La línia de tren València-Carcaixent-Xátiva es una línia consolidada en la xarxa valenciana de RENFE. Efectivament, la gran majoria de desplaçaments en tren són entre els municipis Carcaixent i València, i a l’inversa. Els desplaçaments en tren entre municipis de la comarca són minoria. Per una altra banda, el servei de rodalies té una freqüència superior als 20 minuts la major part del dia. La utilització d'esta línia esta estancada pel que fa a l’augment de viatgers a diferència d'altres nuclis de rodalia de RENFE. Les raons caldria buscar-les, possiblement, en les polítiques municipals i autonòmiques favorables a la carretera.

Taula 6.XI: Viatgers transportats pels nuclis de Rodalia de RENFE (en milions de viatgers)

Nuclis Rodalia

1998 1999 2000 Increment 1998-2000

Madrid 190,9 200,6 212,1 11,14% Barcelona 88,8 90,4 94,4 6,27% Bilbao 21,4 25,2 27,2 26,47% València 21,9 22,1 22,0 0,18%

El panorama del transport públic per carretera ha canviat recentment, ja que existeix des de fa poc temps dos línies interurbanes cap a Alzira i Algemesí.

El tren fa temps que no s’utilitza per al transport de mercaderies, i les grans naus destinades a esta finalitat estan abandonades ja en totes les estacions de la línia. El gran impuls del transport per carretera, el preu dels carburants i una política poc decidida per part de RENFE són alguns elements responsables d’este fet.

Actualment la recuperació del servei de mercaderies no és factible, però seria un error suposar que a llarg termini no siga necessari, per raons ambientals i/o econòmiques, establir un nou model de transport de mercaderies en ferrocarril. Si esta situació es dóna, el tren pot tornar a ser útil per al transport de grans expedicions de contenidors industrials a llarga distància, que des dels molls de les estacions es podran portar a destins més propers mitjançant camió.

Recentment de Carcaixent disposa d’un servei de transport públic urbà amb 2 línies urbanes: la circular centre i la ruta Sant Blai

6.3.3. Transport en bicicleta i altres modalitats no motoritzades.

La respectuosa relació que s'estableix entre l'usuari de la bicicleta i l'entorn natural (més o menys antropitzat) pel qual es desplaça mitjançant el seu únic esforç,

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

80

converteix la pràctica d'esta modalitat de desplaçament en una de les maneres més adients per a la nostra vida quotidiana, aportant així una elevada qualitat de vida a l'usuari i contribuint a millorar el medi ambient global, ja que el seu ús, entre altres avantatges, no provoca contaminació atmosfèrica ni acústica.

Actualment l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport urbà es pràcticament nul a Carcaixent. Les causes d’esta situació són globals i evidencien una manca de prestigi social de l’ús de la bicicleta a les ciutats. A diferència d’altres països centreeuropeus on la bicicleta és un mitjà de transport molt utilitzat, a les ciutats valencianes el seu ús com a mitjà de transport és insignificant. A esta qüestió, s’hi ha d’afegir l’elevat trànsit motoritzat que hi ha a les ciutats que fan difícil fer compatible ambdós sistemes de transport.

A banda del pla descrit anteriorment en el punt referent a la Xarxa de vials no motoritzats, n’hi ha un de promoció de l’ús de la bicicleta a Carcaixent.

Taula 6.XII: La bicicleta en la Unió Europea.

6.4. Anàlisi quantitativa de la mobilitat.

No existeixen estudis del municipi referent a estos aspectes.

Els resultats de l’Estudi de mobilitat realitzat pel Ministeri (anomenat “Movilidad urbana en las ciudades de tamaño medio de España. Características y factores determinantes” realitzat per l’Institut d’Estudis del Transport depenent del Ministeri d’Obres Públiques i Transport l’any 1995) ens mostra una sèrie de conclusions d’entre les quals cal destacar-ne algunes:

- La satisfacció contínua de la demanda de majors dotacions d’infraestructures provoca un major ús del cotxe privat , fet que provoca una major demanda d’infraestructures, i així cíclicament.

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

81

- L’índex de motorització és el factor més important per a definir la utilització del tipus de transport. L’oferta de transport públic té menys poder explicatiu.

- El percentatge de viatges en cotxe es major quan més gran es una ciutat, tant en població com en distància al centre. S’observa una clara tendència a fer servir menys el cotxe a les àrees de les ciutats amb major densitat de població. Este menor ús del cotxe beneficia els desplaçaments a peu, però no el transport públic.

- La concentració de punts d’atracció (serveis públics, establiments comercials, oci, etc.) afavoreix el desplaçaments a peu si l’entorn està urbanitzat.

- Clara tendència negativa a emprar el cotxe en viatges a les zones amb un millor transport públic i tendència positiva als viatges a peu i en transport públic en estes zones.

Taula 6.XIII: Estudi de mobilitat per a Carcaixent i la Comunitat Valenciana.

CARCAIXENT C. VALENCIANA

Persones % Persones %

TOTAL 7753 100 1715025 100

Residents que treballen al domicili propi 126 1.63 46.568 2.72 Residents que treballen al municipi 3.455 44.56 1.014.900 59.18 Residents que treballen en diversos municipis 1201 15.49 122214 7.13 Residents que treballen fora del municipi i a la mateixa província 2.726 35.16 486.793 28.38 Residents que treballen fora de la província i a la C. Valenciana 130 1.68 21.119 1.23 Residents que treballen fora de la Comunitat 86 1.11 19.158 1.12

Residents que treballen fora del Estat 29 0.37 4.273 0.25 Font: Institut Nacional d’Estadística (INE).

És important destacar que, respecte a la mitjana autonòmica, Carcaixent presenta majors desplaçaments de treballadors a altres municipis de la província (35,16% front a 28,38%).

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

82

Figura 6.2: Intensitat diària (I.M.D.) (Nombre total de vehicles que passen durant un any per una secció transversal de la carretera, dividit pel nombre de dies de l'any), a Carcaixent (tant internscom externs).

6.5. Efectes possibles sobre el territori del sistema. Infraestructures viàries de la perifèria de Carcaixent.

El sector central de Carcaixent que envolta la ciutat, en els últims anys, ha experimentat un canvi radical en el seu sistema viari. És de destacar la nova circumval·lació (part de la qual discorre en terme d'Alzira) i d'altra banda la construcció de l’ AVE al costat de l’antiga via de ferrocarril.

En poc temps la mobilitat dels vehicles motoritzats ha millorat de manera significativa, a costa d’una important ocupació de territori i de la destrucció de superfície de horta. Ara, tanmateix, apareix també l’efecte barrera d’estes infraestructures, per les persones i els sistemes naturals, i una important pressió urbanística al voltant d’estes noves vies de comunicació. Enmig, la ciutat de Carcaixent, i una franja de terrenys rurals que la separen d’este semi-anell viari.

Tots estos canvis poden portar a Carcaixent cap a una situació incipient de transformació en àrea metropolitana. Els territoris situats en l’àmbit immediat d'una metròpoli tenen un caràcter especial, son les terres entremig, o territoris de frontera, definides per Einsweiler i Howe (1993). Es tracta de terrenys sotmesos a especulació, que ocupen un espai intermedi entre el sol urbà, d'elevat valor econòmic, i el sol rural. Pel caràcter de frontera d'estos territoris, l'impacte ambiental de les activitats humanes pren especial importància, ja que el territori manté un potencial de recuperació ambiental, però es troba en contínua regressió enfront de l’expansió de la metròpoli. En apropar-se a la metròpoli s'incrementa el nombre d'assentaments, estes contenen més gent i més activitat no residencial, produeixen més trànsit, residus i altres problemes ambientals, i

IMD CARCAIXENT

0

2000

4000

6000

8000

10000

12000

14000

16000

2002 2003 2004 2005 2006 2007

ANYS

M. V

EHIC

LES

572010 CV-572 CV-50 41010 CV-41 CV-50 41020 CV-41 CV-543 50035 CV-50 CV-570

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

83

el grau de cura necessària per protegir el terreny i els recursos augmenta (Einsweiler i Howe 1993).

6.6. Conclusions.

6.6.1. Augment de la motorització.

Les dades sobre motorització del municipi de Carcaixent mostren una tendència a l’augment de l’ús del cotxe privat. El parc de cotxes (turismes) de Carcaixent ha passat dels 5.821 turismes l’any 1992 als 9.229 en 1997, el que representa un increment del 56% en 5 anys. La taxa de motorització també s’incrementa i en 2005, era de 584 vehicles cada 1.000 habitants.

Este augment dels cotxes ve determinat per una suma de factors socials i econòmics que afavoreixen l’ús del vehicle privat. L’augment de la mobilitat motoritzada, la llibertat de moviments, la rapidesa i la comoditat són elements que han contribuït a la implantació d’una cultura del cotxe a les ciutats.

Sota els criteris de la sostenibilitat, l’ús massiu del vehicle privat provoca una colla de desequilibris i disfuncions a la ciutat difícils de resoldre.

6.6.2. Els problemes ambientals.

Tot i els avantatges que pot comportar l’ús del cotxe a la ciutat (llibertat de moviments, comoditat, etc.), des d’un punt de vista global es tracta d’un mitjà de transport contrari als principis de la sostenibilitat.

Una primera insostenibilitat és que este transport funciona amb combustibles derivats del petroli. Es tracta d’un recurs no renovable que s’exhaurirà a mig termini.

En segon lloc el cotxe a les ciutats és un dels principals responsables de la contaminació atmosfèrica i de la contaminació acústica de les ciutats. En el cas de les emissions atmosfèriques a part d’incidir a nivell local també incideix a escala planetària (efecte hivernacle).

Finalment, comporta una colla de problemàtiques més difícils de mesurar, però que determinen la qualitat de vida dels ciutadans. Ens referim a que el trànsit és un limitant de les relacions humanes de les ciutats, en el sentit que dificulta el fet que els ciutadans puguen passejar o conversar còmodament al carrer.

6.6.3. Implantació d’un nou model de planificació.

El planejament urbanístic de Carcaixent deuria incorporar una sèrie d’actuacions basades en un model de ciutat per als vianants.

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

84

6.6.4. Desplaçaments laborals.

És important destacar que, respecte a la mitjana autonòmica, Carcaixent presenta majors desplaçaments de treballadors a altres municipis de la província (35,16% front a 28,38%); caldria esbrinar quants d’eixos desplaçaments es fan als municipis més pròxims, per tal de facilitar el desplaçament en bicicleta o altres modalitats.

6.6.5. L’activitat comercial és un catalitzador del trànsit del centre de la ciutat.

Finalment és interessant remarcar els lligams existents entre la mobilitat i les necessitats d’aparcament i l’activitat comercial que es desenvolupa principalment al centre de la ciutat.

Existeix la idea que els consumidors han d’utilitzar el cotxe privat i que l’han de poder aparcar just davant del comerç. Sembla que del contrari l’activitat comercial està en inferioritat de condicions per a competir amb les àrees comercials, conclusió que és més que discutible, ja que el comerç local ha de competir amb les grans superfícies amb altres atributs i punts forts.

Davant d’este fet, polítiques de peatonalització i de restricció del trànsit motoritzat que s’han portat a terme a diferents ciutats, demostren que estes mesures actuen com a dinamitzadors de l’activitat comercial.

La Carta Europea dels Vianants, aprovada pel Parlament Europeu l’any 1988, i signada per alguns Ajuntaments de Catalunya com l’Ajuntament de Barcelona, estableix un conjunt de directrius dirigides a promoure el vianant a la ciutat. Alguns dels punts més significatius d’esta Carta són:

• El vianant té dret a viure en un ambient sa i gaudir lliurement de l’espai públic en les condicions de seguretat adequades per la seua salut física i psicològica.

• El vianant té dret a que es reserven zones urbanes el més àmplies possibles, amb bona connectivitat i accessibilitat.

• El vianant té dret a que les velocitats dels cotxes siguen limitades.

• Augment de les relacions intermunicipals

• Límits de velocitat

6.6.6. Connectivitat vials no motoritzats. Al marge de l’ús lúdic, de gimnàstica suau o de recorregut paisatgístic d’alguns vial no motoritzats (concretament, el carril bici de l’Avinguda de la Ribera), este tipus de vies es recomanen que estiguen connectats amb els principals punts neuràlgics de la població (fàbriques, ajuntament, tendes i espais comercials, etc.), per a un disseny més

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

85

sostenible del transport que inclourien el transport a peu o en mitjans no motoritzats com a forma habitual de desplaçament per anar al treball o a qualsevol altre tipus de serveis necessaris per a la població.

En este tipus d’anàlisi, es veu positiva però insuficient la posada en marxa de l’esmentat carril bici, així com es veu clarament una carència de planificació de carrers exclusius per a vianants, que podria començar per augmentar l’ample de les voreres dels principals carrers amb comerços del poble i convertint-los en carrers de prioritat invertida (velocitat dels vehicles < 30 Km/h), qüestió que, com s’ha demostrat en altres municipis semblants, incideix positivament no tan sols en les vendes i l’activitat comercials en general, sinó en tota la qualitat de vida dels habitants del poble.

6.6.7. Tipologia voreres.

Els especialistes en mobilitat i accessibilitat urbana recomanen que per tal que les voreres tinguen la funció social de vies de comunicació per als vianants i espais de relació social han de tenir unes mesures mínimes. Cada vorera deu tenir com a mínim tres carrils (0,75 m d’amplada), un per a circular en cada direcció i un altre per a poder parlar amb el veïnat i mirar els aparadors de les botigues. Si la vorera està a una zona amb molts vianants o si és una zona comercial amb diferències altes en la velocitat dels vianants, cal tenir dos carrils més per a circular amb fluïdesa. A estos tres o cinc carrils, en funció de la densitat de vianants de la via, hem d’afegir un altre (de 0,75-1,20 m) per als diversos artefactes que proliferen a les voreres (semàfors, papereres, pals de senyals i publicitaris, ...) i per als arbres. Una vorera de menys de dos metres d’amplada és clarament insuficient. No és acceptable que als carrils del vianants s’instal·le el mobiliari urbà i tots els artefactes que proliferen a la ciutat (una gran part d’ells al servei de la circulació motoritzada). Com a norma general les voreres han d’ocupar un espai no inferior al 40% de l’espai del carrer i l’amplada mínima haurà de ser de tres metres (amb espai per als arbres inclòs).

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

86

7. CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA I SOROLL.

7.1. Contaminació atmosfèrica i industrial.

L’activitat industrial està basada fonamentalment en tres sectors:

La indústria tèxtil. Els concentrats i sucs. Les fusteries i envasadores.

De les quaranta-dos indústries censades a Carcaixent, trenta-vuit podrien classificar-se com d’alta possibilitat de contaminació ambiental (dades de 1997). Altres nou, ubicades al sector comercial (venda de fitosanitaris, fotografia, tallers, etc.) es poden considerar com d’alt risc de contaminació. Els principals punts d’impacte venen donats per la gestió dels impactes d’estes indústries, així com de les seves aigües residuals, que sovint s’aboquen directament al clavegueram municipal sense cap tipus de tractament previ, identificant-se com a zones conflictives l’àrea de la caserna de la Guàrdia Civil, i al pas del barranc de Barxeta per darrera de l’estació. Junt a ests sectors, el de la construcció representa una important font potencial d’impacte per l’eliminació incontrolada dels seus residus, enderrocs i escombraries, que en molts casos s’aboquen en instal·lacions no autoritzades, o en sòl no urbanitzable. 7.1.1. Índex de qualitat de l'aire a Carcaixent. Els índexs de la qualitat de l'aire es representen de la següent manera:

Taula 7.1: Índex de la qualitat de l'aire.

Valor de l'índex de qualitat de l'aire

Denominació

1 Bo 2 Moderat 3 Pobre 4 Crític 5 Roí 6 Sever 7 Extrem

Les següents figures representen el nombre de dies de l'any que tenen un determinat índex de qualitat de l'aire, comparant les dades de Carcaixent, Paterna i Gandia.

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

87

Figura 7.1: Índex de qualitat de l’aire NO2 En esta primera figura es representa el tant per cent de dies durant l'any 1998 corresponent a cada valor de l'índex de qualitat de l'aire en les tres estacions citades (NO2). Les característiques de Carcaixent reflexen un elevat percentatge de dies on la qualitat de l'aire respecte a este contaminant és moderada. En la següent figura es representa el valor de l'índex de qualitat de l'aire de l'ozó en les tres localitats. En este cas, hi ha un important nombre de dies al llarg de l'any on la qualitat de l'aire és roïna (nivell 5).

Figura 7.2: Índex de qualitat de l’aire O3

Com a resum final, s'inclou la mitja anual de qualitat de l'aire en les tres estacions en els quatre contaminants principals. Encara que la qualitat de l'aire a Carcaixent és roïna amb

0,00

25,00

50,00

75,00

% d

e di

es a

l´an

y

1 2 3 4 5 6 7

Index de qualitat de l´aire O3

CarcaixentPaterna Gandia

1 2 3 4 5 6 7

0,00

25,00

50,00

75,00

100,00%

de

dies

a l´

any

Index de qualitat de l´aire NO2

Carcaixent

Paterna Gandia

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

88

respecte a l'ozó, en la resta dels contaminants presenta valors acceptables, mentre que en les altres dues localitats, la qualitat de l'aire és roïna amb respecte a la resta dels contaminants (N.D., dades no disponibles).

Taula 7.II: Valors de la qualitat de l’aire en diferents municipis

Carcaixent Paterna Gandia SO2 2 (Moderat) 2 (Moderat) 2 (Moderat)O3 5 (Roí) 4 (Crític) 2 (Moderat)NO 2 (Moderat) N.D. 3 (Pobre) NO2 2 (Moderat) 3 (Pobre) 5 (Roí)

7.2. Soroll.

Nivells sonors superiors a 65 dB produeixen efectes perjudicials per a la salut. La Llei 7/2002, de 3 de desembre, de protecció contra la contaminació acústica, estableix que, en l’ambient exterior, serà un objectiu de qualitat que no se superen els següents nivells sonors de recepció (expressats com a nivell sonor continu equivalent LAeq) que en funció de l’ús dominant de cada zona són:

Taula 7.III: Nivells sonors en dB segons l’ús dominant de cada zona.

Nivell sonor de recepció extern dB(A) Ús dominant Dia Nit Sanitari i docent 45 35 Residencial 55 45 Terciari 65 55 Industrial 70 60

Com es pot observar en la taula 7.III., la majoria dels carrers analitzats a Carcaixent superen l’esmentat llindar. La causa principal d’este fet és el trànsit rodat, que provoca que en determinats carrers s'arribe a valors mitjans de 10.000 vehicles/dia.

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

89

Taula 7.IV: Nivell de contaminació sonora per carrers

a Carcaixent,durant l'any 1993 (Diputació, 2004)

CARRER dB SEBASTIÁN HERNÁNDEZ 69.1CARLOS GOMIS 71.0EMILIO DONAT 72.7SANTA ANNA 75.0COMANDANT HERNÁNDEZ 74.5MARQUESA DE MONTORTAL 75.2JOSE VIDAL CANET 72.9JOSE VIDAL CANET 70.5LA VALL 69.6LA VALL 65.6MARTIN TALENS 71.3AV. DE LA VIETA 74.6SANT ANTONI 71.6SANT FRANCESC D'ASSÍS 70.7JULIAN RIBERA 74.8MARE DE DEU D'AIGÜES VIVES 71.8JULIÁN RIBERA 67.9M. DE MONTORTAL-SANTA BÁRBARA 75.8GANDIA 72.9AV. DE LA VIETA 65.5

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

90

Figura 7.3: Mapa sonor de Carcaixent, amb els carrers principals i mesures en nivell equivalent diari (dBA).

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

91

7.3. Conclusions.

Per al contaminant NO2 a Carcaixent, en la majoria de dies de l’any la qualitat es considera moderada.

- Per a l’ozó, pel contrari, hi ha un gran percentatge de dies de l’any en què la qualitat

de l’aire és mala (nivell 5).

- La majoria de carrers analitzats a Carcaixent superen el llindar permès de soroll, superant els 65 dB.

- La principal font de contaminació acústica és el trànsit rodat.

- Els efectes que este tipus de contaminació produeix en la salut dels ciutadans poden

arribar a ser greus i, de vegades, se subestimen per desconeixement.

- A Carcaixent, s’ha elaborat un estudi sonor i un mapa acústic que ha permès identificar quines són les zones més afectades pel soroll.

- D’acord amb la Llei 7/2002, s’haurà d’elaborar un pla acústic que contemple tot el terme municipal. El Pla tindrà per objecte la identificació de les àrees acústiques existents al municipi en funció de l’ús que sobre estes existisca o estiga previst i les seves condicions acústiques, així com l’adopció de mesures que permeten la progressiva reducció dels nivells sonors per tal de situar-los per davall dels previstos en la present llei.

- És necessari posar en pràctica campanyes de sensibilització i informació per a la població.

- Existeixen diverses solucions i mesures de prevenció per evitar o reduir la contaminació acústica, com són: controls de vehicles per la Policia Local, pacificació del trànsit, etc.

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

92

Consum d´aigua per grups, en m3

63%10%

19%

8%

domèsticindustrialindustrial de pousservei municipal

8. AIGUA.

8.1. Consum per càpita.

A partir de les dades disponibles s’obté que l’aigua utilitzada al municipi de Carcaixent oscil·la entre 978.415 i 1.209.817 m3/any, que es distribueix principalment per a usos domèstics i industrials.

En el sector domèstic, amb les dades de 2005, s’obté un consum mitjà de 150 litres per habitant i dia. Açò considerant que en 2005 la població era de 21.299 habitants, però cal remarcar que s’ha de descomptar els habitants censats a La Barraca d’Aigües Vives i els residents permanents en urbanitzacions i horts, de manera que queden 18.000 habitants aproximadament. L’aigua facturada i l'aigua municipal en 2005 fou de 983.473 m3.

Este consum es pot comparar, per exemple, amb el consum per càpita d’una gran capital com Barcelona, amb 133 litres per habitant i dia en 1995, i 118 en 2006, o els 163 de València ciutat.

En el sector industrial moltes empreses compten amb pou propi, amb la qual cosa és molt difícil conèixer la quantitat d’aigua consumida.

Figura 8.1: Consum d’aigua per grups, en m3.

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

93

Figura 8.2: Ús industrial de l’aigua.

Ús de l´aigua segons tamany d´empresa (nº de treballadors)

050000

100000150000200000250000

xarx

apú

blic

a

pou

priv

at

clav

egue

ram

lliure

Captació Vessament

m3

més de 51

de10 a 50

de 6 a 10

de 1 a 5

Figura 83: Ús de l’aigua segons el tamany de l’empresa.

8.2. Qualitat de les aigües de consum humà. Els valors de nitrats trobats a les analítiques facilitades per l’Ajuntament de Carcaixent per a l’aigua de consum de la població són les que es veuen a continuació:

Ús industrial de l´aigua

0

50000

100000

150000

200000

250000

xarxa dedeistribució

pous xarxaclavegueram

vessamentlliure

captació vessaments

m3

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

94

Taula 8.I: Valors de nitrats trobats en l’aigua de consum.

Control de nitrats (mg/L) 1999 2000 2001 2002 2003

Nucli urbà 1º semestre 60 24 52 71 81 2º semestre 65 62 66 71 76 mitja anual 62,5 43 59 71 78,5 Sant bonifaci 1º semestre 139 184 144 158 180 2º semestre 118 131 101 127 101 mitja anual 128,5 157,5 122,5 142,5 140,5 Sant Cristòfol 1º semestre 99 103 97 95 98 2º semestre 111 100 94 92 93 mitja anual 105 101,5 95,5 93,5 95,5 Pou municipal 1º semestre 106 116 115 128 121 2º semestre 156 114 109 122 117 mitja anual 131 115 112 125 119 La Barraca 1º semestre 49 58 65 2º semestre 50 68 62 mitja anual 49,5 63 62,5

Font: Analítiques efectuades pel farmacèutic municipal (Ajt. Carcaixent).

8.3. Qualitat de la xarxa de subministrament.

Entre l’extracció de l’aigua als pous i l’arribada a les llars, es produeix sempre una pèrdua d’aigua degut a fugides i problemes de la xarxa de distribució.

A Carcaixent la magnitud d’esta pèrdua s’ha calculat a partir de la diferència entre l’aigua produïda (aigua que ha eixit dels pous) i l’aigua enregistrada (aquella que s’ha facturat i la que s’ha consumit en dependències públiques). La següent taula mostra estos resultats:

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

95

Figura 8.4: Pèrdua d’aigua a Carcaixent.

Taula 8.II: Pèrdua d’aigua a Carcaixent.

Any Aigua produïda

(m3)

Aigua enregistrada

(m3)

Pèrdua % pèrdua

2000 1.985.326 956.403 1.028.923 51,83 2001 1.978.034 984.077 993.957 50,25 2002 1.878.423 954.120 924.303 49,21 2003 1.869.320 971.225 898.095 48,04 2004 1.851.531 973.736 877.795 47,41 2005 1.789.166 983.473 805.693 45,03 2006 1.798.113 1.024.483 773.630 43,02

La mitjana de la Comunitat Valenciana de pèrdues d’aigua en la xarxa de distribució és del 24,80 %

43,0245,03

47,4148,0449,2150,2551,83

0

500.000

1.000.000

1.500.000

2.000.000

2.500.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 20060,00

5,00

10,00

15,00

20,00

25,00

30,00

35,00

40,00

45,00

50,00

55,00

60,00

65,00

70,00

75,00

80,00

85,00

90,00

95,00

100,00

Aigua produïda (m3) Aigua enregistrada (m3) % pèrdua

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

96

9. ENERGIA.

De l’evolució de la demanda d’energia a Carcaixent s’extrau que, com era d’esperar, el consum energètic ha anat incrementant-se constantment i, malgrat que a principis dels anys noranta comença a aparèixer l’aportació de les energies renovables, el balanç final és un increment del consum, major en les no renovables que en les renovables.

El sector que més ha crescut en demanda ha estat el sector serveis, si bé el sector amb major demanda d’energia elèctric és l’industrial (41%) seguit ja del de serveis (29%) i el domèstic (26%).

Pel que fa a altres fonts energètiques, destaca la importància que està abastant el gas com a recurs energètic, principalment al sector industrial.

Centrant l’anàlisi en el consum elèctric amb les dades disponibles, s’ha elaborat la següent taula:

Taula 9.I. Consum elèctric a Carcaixent en 2003 i 2006.

ENERGIA CONSUMIDA (Kw) MES ADREÇA

2003 2006

Variació (% 2006/2003)

Gener A. P. Rodona Sud (Coma,11) 3.975,85 4.522,18 0,14

Gener Ajt. Carcaixent - A. P. (Comandante Hernández, 28-1) 1.201,00 0,00 -1,00

Gener Ajt. Carcaixent - A. P. (Marquesa de Montortal, 53-1) 2.674,00 0,00 -1,00

Gener Ajt. Carcaixent - A. P. (Passeig,2-1) 51.580,00 36.560,00 -0,29

Gener Ajt. Carcaixent - A. P. (Santa Ana,14-1) 36.808,00 36.560,00 -0,01

Gener Ajt. Carcaixent - A. P. (Santísimo, 4-1 ) 41.954,00 0,00 -1,00

Gener Ajt. Carcaixent- A. P. (Emilio Donat, 14-1) 15.698,00

Gener Ajt. Carcaixent- A. P. (Passeig, 2-1) 36.560,00

Gener Ajt. Carcaixent- A. P. (Sebastián Hernández, prox 18) 14.153,00

Gener Ajt. Carcaixent- Mel (Plaça Major, 1) 9.100,71

Gener Associació veïns (Font de La Parra,1) 961,00 0,00 -1,00

Gener Associació veïns (Francisco Fogues, 71) 103,00 225,00 1,18

Gener Auditori M (Párroco Monzón, 2- 1) 0,00 1.496,00

Gener Biblioteca (Jaume I Conqueridor, 39 baix) 9.163,20 7.011,45 -0,23

Gener Biblioteca (Plaça Major, 9) 9,90 0,00 -1,00

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

97

Gener Brigada (Armiñana I Canut, 2-1) 4.122,00 0,00 -1,00

Gener Camp de Futbol (Sebastián Hernández,39 baix) 1.375,00 2.475,00 0,80

Gener Casa dels Jubilats (Ternills, 25) 1.749,00

Gener Cent. sanitari ( Font de La Falzia, 3) 1.701,00 0,00 -1,00

Gener Centre de dia Tercera Edat (Sebastián Hernández, 4-2) 9.560,00

Gener Centre Social (Font de la Falzia) 636,00 Gener Cine D. Enrique (Echegaray,19) 0,00 0,00 Gener Col·legi (Candido Hernandez, 70) 2.386,00 2.340,00 -0,02

Gener Col·legi (Jaume I Conqueridor, 6-1) 8.290,00 1.685,00 -0,80

Gener Col·legi (Jaume I Conqueridor,10) 1.776,00 2.215,00 0,25Gener Col·legi (Jaume I Conqueridor,8) 2.494,00 414,00 -0,83

Gener Col·legi (Sebastián Hernández, 18) 5.850,00 2.940,00 -0,50

Gener Conservatori Mestre Vert ( Bosca, 7 ) 33,00 2.318,00 69,24

Gener E. Donat 19-octubre 02- abril 03 (Emilio Donat, prox 21) 288,00 0,00 -1,00

Gener Edifici Jose Mª Morente (Plaça Major, 9) 4.545,00

Gener Enllumenat Campanar (Quevedo, 1 baix) 3.704,00

Gener Enllumenat públic (Font de La Falzia, 1-1) 3.808,00 3.886,00 0,02

Gener Enllumenat públic (San Isidro, 13-1) 28.036,00 24.693,00 -0,12

Gener Enllumenat Públic (Sebastián Hernández, prox 8, baix) 5.179,00

Gener Ermita (Ternills, 1-1) (Cogullada) 1.538,09 1.381,19 -0,10Gener Escola d'adults (Bonaire, 1-1, baix) 2.653,00 1.942,00 -0,27

Gener Escola Infantil (Jaume I Conqueridor, 10) 2.215,00

Gener Exposició (plaça Major, 9) 4.398,00 0,00 -1,00Gener Gandia 58 (Gandia, prox 58 baix) 270,00

Gener Grup pressió (Ub.Tiro de Pichón, 20-1) 846,00 1.834,00 1,17

Gener Hort de Soriano (Reg Font de La Parra, 450, baix) 4.192,64

Gener Jutjat (plaça Major, 9,1) 1.874,00 4.192,64 1,24

Gener Magatzem ( Font del Botet, 2-1 baix) 414,00 0,00 -1,00

Gener Magatzem (Emilio Donat,17, baix) 108,00 0,00 -1,00Gener Magatzem R (Joanot Martorell, 2) 3.780,00 2.334,00 -0,38

Gener Mercat Municipal (Miguel Paredes, 2 baix SG) 12.540,00 8.220,00 -0,34

Gener Oficina Omic (Plaça Miguel 2.473,00

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

98

Hernández, 3) Gener Oficina Palau (San Roc, 1-1) 9.660,00

Gener Pab. Esports (Santa Ana, 60-1 baix) 6.922,00

Gener Passeig 2-octubre 02-abril 03 (Passeig, prox 2) 1.628,00 0,00 -1,00

Gener Pou Poliesportiu (Muntanyeta,1-1, baix) 172,50 0,00 -1,00

Gener Residència (Santa Ana, 7) 3.359,00 0,00 -1,00

Gener Restaurant Parc (Jaume I Conqueridor, 6) 3.897,00 107,00 -0,97

Gener Santa Bárbara 91 oct-2002-abril 2003 (Santa Bàrbara prox 91) 234,00 107,00 -0,54

Gener Semáfors (Comandant Hernández, 28-1) 1.005,00

Gener Semáfors (Marquesa de Montoral, 53-1) 2.027,00

Gener Suministre D'obres (Pablo Jornet, prox 25, baix) 2.097,00

Gener Vivers d'empreses (Marquesa de Montortal, 54) 3.277,00 2.415,00 -0,26

GENER 249.307,54283.619,8

1 0,14

Febrer A. P. Avinguda de La Ribera (Vilella, prox 66, baix) 0,00

Febrer A.P. Rodonda Nord (Santa Bárbara, 110-1) 4.394,00 2.097,00 -0,52

Febrer A.P. Rodonda Sud (Coma,11) 2.641,36 2.097,00 -0,21

Febrer Ajt. Carcaixent (Santa Bàrbara, 42) 192,00 2.097,00 9,92

Febrer Ajt. Carcaixent- A. P. ( Rambla, 2-1) 15.016,00 2.097,00 -0,86

Febrer Ajt. Carcaixent- A. P. (Candido Hernandez, 70) 3.246,00 2.097,00 -0,35

Febrer Ajt. Carcaixent- A. P. (Emilio Donat, 14-1) 23.921,00 2.097,00 -0,91

Febrer Ajt. Carcaixent- A. P. (Maestro Vert, 24) 25.970,00 2.097,00 -0,92

Febrer Ajt. Carcaixent- A. P. (Major, 1-1) 16.776,00 2.097,00 -0,88

Febrer Ajt. Carcaixent- A. P. (Padre Eugenio, 42-1) 31.230,00 2.097,00 -0,93

Febrer Ajt. Carcaixent- A. P. (SebastiánHernandez, prox 18) 20.697,00 2.097,00 -0,90

Febrer Ajt. Carcaixent- A. P.(Avinguda Joan XXIII, 74-1) 36.931,00 2.097,00 -0,94

Febrer Ajt. Carcaixent-A. P. (Mestre Vert, 24) 21.354,00

Febrer Ajt. Carcaixent-A. P. (Santisím, 4-1) 15.127,00

Febrer Assoc.Veïns (Con.Font de La Parra, 1) 593,00

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

99

Febrer Assoc.Veïns (Santa Bárbara, 42) <516 Febrer Associació veïns (Gandia, 85) 0,00 2.097,00 Febrer Auditori M (Párroco Monzón, 2- 1) 1.268,00

Febrer Biblioteca (Jaume I conqueridor, 39 baix ) 7.901,10 2.097,00 -0,73

Febrer Bombeig D'aigua (de La Ribera (pg.industrial) 4 ,baix) 0,00 2.097,00

Febrer Bombeig D'aigua (de La Ribera (pg.industrial) 8 ,baix) 0,00 2.097,00

Febrer Brigada (Armiñana I Canut, 2-1) 2.785,00

Febrer Camp De Futbol (Sebastián Hernández, 39 baix) 3.200,00 2.097,00 -0,34

Febrer Casa dels Jubilats (Ternills, 25) 0,00 2.097,00

Febrer Centre de dia Tercera Edat (Sebastián Hernández, 4-2) 13.640,00

Febrer Centre Social (Font de la Falzia) 817,00 Febrer Cine D. Enrique (Echegaray,19) 0,00 Febrer Col·legi (Candido Hernández, 70) 3.757,00 Febrer Col·legi (Jaume I Conqueridor 6-1) 4.225,00 Febrer Col·legi (Jaume I Conqueridor, 8) 1.963,00 Febrer Col·legi (Sebastián Hernández,18) 4.500,00 2.097,00 -0,53Febrer Col·legi (Vicent Andres Estellés, 2) 13.887,00 2.097,00 -0,85

Febrer Conservatori Mestre Vert ( Bosca, 7 ) 6.730,00

Febrer El Clot (Calsiners, 38) 387,00 2.097,00 4,42

Febrer Enllumenat Públic (Echegaray, prox 44 baix) 41.604,00

Febrer Enllumenat públic (Puig Gros, 32-6) 4.580,00 2.097,00 -0,54

Febrer Enllumenat públic (Urb.San Blas, 1 1º) 10.364,00 2.097,00 -0,80

Febrer Enllumenat Públic (valencia, prox 96, baix) 0,00

Febrer Enllumenat públic (Vicent Andres Estellés,1-1 baix) 13.452,60 2.097,00 -0,84

Febrer Enllumenat Públic Poligon (De La valigna, 2) 8.991,00

Febrer Enric Valor 5 (Plaça Enric valor Esciptor, prox 5, baix) 0,00

Febrer Ermita (Ternills, 1-1) (Cogullada) 971,12 2.097,00 1,16Febrer Escola d'adults (Bonaire, 1-1 baix) 2.174,00 2.097,00 -0,04

Febrer Escola Taller Hort De Carreres (Plaça Carreres s/n) 5.626,00 2.097,00 -0,63

Febrer Falles-2003 - Balsas Bosca (Balsas Bosca, prox 7 baix) 237,60 2.097,00 7,83

Febrer Falles-2003 - Germanies, 8 (Germanies prox 8) 198,00 2.097,00 9,59

Febrer Falles-2003 - Miguel Hernández (Miguel Hernández, prox 8 baix) 178,20 2.097,00 10,77

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

100

Febrer Falles-2003 - Passeig 2 (Passeig prox 2) 198,00 2.097,00 9,59

Febrer Germanies.8-2002 (Avinguda Germanies, prox 8) 619,00 2.097,00 2,39

Febrer Grup. Presió (Urb.Tiro de Pichón, 20-1) 760,00 2.097,00 1,76

Febrer Hort de Soriano (Reg Font de La Parra, 450, baix) 4.288,80

Febrer Magatzem (De La Safor - Poligono Industrial, 7, baix) 2.149,00

Febrer Magtzem R (Joanot Martorell, 2) 2.340,00 2.097,00 -0,10Febrer Matader (Coma, 42-1ª) 0,00 2.097,00

Febrer Mercat Municipal (Miguel Paredes, 2 baix Sg) 15.420,00 2.097,00 -0,86

Febrer Oficina Omic (Plaça Miguel Hernández, 3) 2.128,00 2.097,00 -0,01

Febrer Oficina Palau (San Roc, 1-1) 20.432,90

Febrer Pab. Esports (Santa Ana, 60-1 baix) 8.670,00

Febrer Poligon Industrial ( De La Valldigna (pg.industrial), 2) 8.890,00 2.097,00 -0,76

Febrer pou Poliesportiu (Muntanyeta, 1-1 baix) 141,20 2.097,00 13,85

Febrer Residencia ( santa Ana, 7 ) 3.593,00 2.097,00 -0,42Febrer Semáfors (Major, prox 23) 129,00 2.097,00 15,26Febrer Urb.Tiro de Pichón, 35-05 8.656,00 2.097,00 -0,76Febrer Valencia 99 20.674,00

Febrer Vivers d'empreses (Marquesa de Montortal, 54) 3.643,00 2.097,00 -0,42

FEBRER 295.188,18267.142,7

0 -0,10

Març A. P. Rodona Nord (Santa Bábara, 110-1) 4.221,90

Març A. P. Rodona Surd (Coma, 11) 2.432,32 2.097,00 -0,14

Març Ajt. Carcaixent - A. P. (Emilio Donat, 14-1) 12.928,00

Març Ajt. Carcaixent - A. P. (Pare Eugeni, 42-1) 21.735,00

Març Ajt. Carcaixent - A. P. (Passeig, 2-1) 33.080,00

Març Ajt. Carcaixent - A. P. (Rambla, 2-1) 10.130,00

Març Ajt. Carcaixent - A. P. (Santa Ana, 14-1) 23.552,00

Març Ajt. Carcaixent - A. P. (Santisím, 4-1) 24.392,00

Març Ajt. Carcaixent - A. P. (Sebastián Hernández, prox 18) 11.372,00

Març Ajt. Carcaixent - Lubasa (Plaça Major 1) 194,09

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

101

Març Ajt. Carcaixent sanitari (Font de La Falzia, 3 ) 1.942,00 2.097,00 0,08

Març Ajt. Carcaixent-A.P (Comandante Hernández, 28-1) 964,00 2.097,00 1,18

Març Assoc. Veïns (Fon de La Parra, 1) 305,00

Març Assoc. Veïns (Francisco Fogues, 71) 161,00

Març Assoc. Veïns (Santa Bárbara, 42) 179,00 Març Auditori M (Párroco Monzón, 2- 1) 447,00

Març Avinguda de La Ribera (Viella, prox 66) 6.92

Març Biblioteca (Jaume I Conqueridor, 39 baix) 6.932,85 2.097,00 -0,70

Març Biblioteca (Placa Major, 9 ) 401,00 2.097,00 4,23Març Brigada (Armiñana I Canut, 2-1) 2.652,00

Març Camp de Futbol (Sebastián Hernández, 39 baix) 2.875,00 2.097,00 -0,27

Març Casa dels Jubilats (Ternills, 25) 2.049,00

Març Centre de dia Tercera Edat (Sebastián Hernández, 4-2) 11.200,00

Març Centre Social (Font de la Falzia) 835,00 Març Cine D. Enrique (Echegaray,19) 0,00 Març Col·legi (Cándido Hernández, 70) 3.003,00 2.097,00 -0,30

Març Col·legi (Jaume I Conqueridor, 6-1) 4.186,00

Març Col·legi (jaume I Conqueridor, 8) 2.270,00

Març Col·legi (Sebastián Hernández, 18) 5.175,00 2.097,00 -0,59

Març Conservatori Mestre Vert (Bosca, 7) 13.590,00 2.097,00 -0,85

Març Edifici Jose Mª Morante (Plaça Major, 9) 4.280,00

Març Enllumenat Campanari (Quevedo, 1 baix) 0,00 2.097,00

Març Enllumenat públic (Font de La Falzia,1-1) 2.160,00 2.097,00 -0,03

Març Enllumentat (Benlliure prox 11) 10,00

Març Enllumentat (Maestro Chapi, prox 3 ) enganxe 0,00

Març Enllumentat (Mariano Benlliure prox 17) enganxe 0,00

Març Enllumentat 06 (Avd. Jose Vidal Canet, prox 8) 623,40

Març Enllumentat Baixada dels Maganers (prox 28) 385,00

Març Enllumentat Baixada dels Maganers (prox 28) enganxe 0,00

Març Enllumentat Baixada dels Maganers (prox 42) 623,40

Març Enllumentat Campanari (Quevedo 2.609,00

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

102

1) Març Enllumentat Lluis Vives (prox 6) 457,00

Març Enllumentat Lluis Vives (prox 6) enganxe 0,00

Març Enllumentat Murillo (Murillo 103) 623,40 Març Enllumentat Murillo (Murillo 78) 623,40

Març Enllumentat Públic (Echegaray prox 44) 21.326,00

Març Enllumentat Públic (San Isidre, 13-1) 19.648,00

Març Enllumentat Públic (Sebastián Hernandez prox 8) 6.948,00

Març Enllumentat Públic (Valencia, prox 96) 9.340,00

Març Enllumentat Ramon Y Cajal (prox 49) 623,40

Març Ermita (Ternills, 1-1 ) (Cogullada) 905,60 2.097,00 1,32Març Escola d'adults (Bonaire,1-1 Baix) 2.315,00 2.097,00 -0,09

Març Escola Infantil (Jaume I Conqueridor, 10) 2.059,00

Març Exposició (Plaça Major, 9) 4.089,00 -1,00

Març Falles- 2003 - Balsas Bosca, 7 (Balsa Bosca, prox 7, baix) 910,80 0,00 -1,00

Març Falles 2003 - Benlliure,17 (Mariano Benlliure, prox 17) 128,70 0,00 -1,00

Març Falles 2003 - Benlliure,17 (Mariano Benlliure, prox 17) 986,00 839,00 -0,15

Març Falles 2003 - Jaume I. 1 (Jaume conqueridor, prox 1) 128,70 0,00 -1,00

Març Falles 2003 - Jaume I. 1 (Jaume conqueridor, prox 1) 9,00 0,00 -1,00

Març

Falles 2003 - Vidal Canet, 6 (Avinguda Jose Vidal Canet, prox 6 baix) 772,20 12,00 -0,98

Març

Falles 2003 - Vidal Canet,40(Avinguda Jose Vidal Canet, prox 40 baix) 178,20 0,00 -1,00

Març Falles 2003- Aigues Vives (Virgen de aguas Vivas, prox 2) 128,70 0,00 -1,00

Març Falles 2003- Aigues Vives (Virgen de aguas Vivas, prox 2) 820,00 940,00 0,15

Març Falles 2003- Baixada Magraners (Baixada dels Magraners, prox 22) 128,70 0,00 -1,00

Març Falles 2003- Baixada Magraners (Baixada dels Magraners, prox 22) 584,00 347,00 -0,41

Març

Falles 2003- Baixada Magraners (Baixada dels Magraners, prox 28 baix) 772,20 0,00 -1,00

Març Falles 2003- Castelló 35 (Castellón, prox 35) 128,70 26,00 -0,80

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

103

Març Falles 2003- Castelló 35 (Castellón, prox 35) 119,00 0,00 -1,00

Març Falles 2003- Francisco pons (Francisco Pons, Prox 82 baix) 772,20 0,00 -1,00

Març Falles 2003- Gandia 58 (Gandia, prox 58, baix) 772,20 0,00 -1,00

Març Falles 2003- Joan XXIII ( Joan XXIII, prox 84) 128,70 0,00 -1,00

Març Falles 2003- Joan XXIII, Prox 84 568,00 0,00 -1,00

Març Falles 2003- Julian Ribera, 1 (Julia Ribera , prox 10) 785,00 917,00 0,17

Març Falles 2003- Julian Ribera, 1 (Julia Ribera, prox 10) 128,70 0,00 -1,00

Març Falles 2003- L'obra, 1 (L'obra, prox 1) 128,70 0,00 -1,00

Març Falles 2003- L'obra, 1 (L'obra, prox 1) 586,00 584,00 0,00

Març Falles 2003- Martín Talens (Martín Talens, prox 22) 128,70 0,00 -1,00

Març Falles 2003- Martín Talens (Martín Talens, prox 22) 1.393,00 741,00 -0,47

Març Falles 2003- Martín Talens (Martín Talens, prox 32) 128,70 0,00 -1,00

Març Falles 2003- Martín Talens (Martín Talens, prox 32) 264,00 98,00 -0,63

Març Falles 2003- Mestre Chapi (Maestro Chapi, prox3) 128,70 0,00 -1,00

Març Falles 2003- Mestre Chapi (Maestro Chapi, prox3) 28,00 29,00 0,04

Març Falles 2003- Mestre Giner (Maestro Giner, prox 34) 128,70 0,00 -1,00

Març Falles 2003- Mestre Giner (Maestro Giner, prox 34) 267,00 534,00 1,00

Març Falles 2003- Vall, 38 (Vall, prox 38 ) 128,70 0,00 -1,00

Març Falles 2003- Vall, 38 (Vall, prox 38 ) 924,00 832,00 -0,10

Març Falles 2003- Vieta 81 (Avinguda Vieta, prox 81) 128,70 0,00 -1,00

Març Falles 2003- Vieta 81 (Avinguda Vieta, prox 81) 708,00 0,00 -1,00

Març Falles-2003 - Passeig, 2 (Passeig, prox 2 ) 634,00 195,00 -0,69

Març Falles-2003 - Germanies, 8 ( Avinguda Germanies, prox 8 ) 16,00 0,00 -1,00

Març Falles-2003 - Passeig, 34 (Passeig, prox 34 ) 128,70 161,00 0,25

Març Falles-2003 - Passeig, 34 (Passeig, prox 34 ) 67,00 0,00 -1,00

Març Grup. Presió (Urb.Tiro de Pichón, 20-1) 604,00 1.412,00 1,34

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

104

Març jutjat (Plaça Major, 9,1) 1.647,00 1.376,00 -0,16

Març Llum Ajt. 06 (Gandia prox 58, baix) Festes 5.673,94

Març Llum Ajt. 06 (Passeig 2) 195,00 Març Llum Ajt. 06 (Passeig 2) enganxe 0,00 Març Magatzem R (Joanot Martorell, 2) 1.860,00 1.750,00 -0,06

Març Mercat Municipal (Miguel Paredes, 2 baix Sg) 14.040,00 1.376,00 -0,90

Març Oficines Omic (Plaça Miguel Hernandez, 3) 2.088,00 2.460,00 0,18

Març Oficines Palau (San Roc 1-1) 18.849,90

Març Pab. Esports (Santa Ana, 60-1 baix) 5.783,00

Març Pou Poliesportiu (Muntanyeta, 1-1 baix) 138,08 457,63 2,31

Març Reg Hort de Soriano (Font de La Parra, 450, baix) 3.497,52

Març Residència (Santa Ana, 7) 3.378,00 0,00 -1,00

Març Restaurant Parc (Jaume I Conqueridor, 6) 152,00

Març Semáfors (Camandante Hernández, 28-1) 947,00

Març Semáfors (Marquesa de Montortal, 53-1) 1.754,00

Març Suministre D'obres (Pablo Jornet, 25) 2.238,00

Març Vivers d'Empreses (Marquesa de Montortal, 54) 3.073,40 3.770,80 0,23

MARÇ 88.479,55321.276,7

8 2,63

Abril A. P. Rodona Nord (Santa Bàrbara,110-1) 5,00 -1,00

Abril A. P. Rodonda Surd (Coma, 11) 2.117,97 3.777,01 0,78Abril Ajt. Carcaixent (Plaça Major, 1) 9.156,56

Abril Ajt. Carcaixent (Urb. Tiro de Pichón, 35-05) 3.029,00

Abril Ajt. Carcaixent-A. P. (Avinguda Joan XXIII, 74-1) 26.241,00 25.329,00 -0,03

Abril Ajt. Carcaixent-A. P. (Emilio Donat, 14-1) 18.111,00 -1,00

Abril Ajt. Carcaixent-A. P. (Maestro Vert, 24) 19.115,00 17.069,00 -0,11

Abril Ajt. Carcaixent-A. P. (Major, 1-1) 11.216,00 11.411,00 0,02

Abril Ajt. Carcaixent-A. P. (Marquesa de Montortal, 53-1) 2.149,00 -1,00

Abril Ajt. Carcaixent-A. P. (Padre Eugenio, 42-1) 23.430,00 -1,00

Abril Ajt. Carcaixent-A. P. (Passeig,2-1) 34.880,00 -1,00Abril Ajt. Carcaixent-A. P. (Rambla, 2-1) 7.669,00 -1,00Abril Ajt. Carcaixent-A. P. (Santa Ana, 27.499,00 -1,00

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

105

14-1)

Abril Ajt. Carcaixent-A. P. (Santísimo, 4-1) 27.967,00 -1,00

Abril Ajt. Carcaixent-A. P. (SebastiánHernández, prox 18) 13.799,00 -1,00

Abril Associació.Veïns (Camí Font de La Parra,1) 823,00 -1,00

Abril Associació.Veïns (Francisco Fogues, 71) 149,00 -1,00

Abril Associació.Veïns (Gandia, 85) 6.206,00 1.206,28 -0,81

Abril Associació.Veïns (Santa Bàrbara,42 ) 323,00 -1,00

Abril Auditori M (Párroco Monzo, 2-1) 0,00 1.588,00

Abril Biblioteca (Jaume I Conqueridor, 39 baix) 5.074,35 5.828,85 0,15

Abril Bombeig D'Aigua (De La Ribera (p.g.indistrial), 4 baix) 0,00 3,30

Abril Bombeig D'Aigua (De La Ribera (p.g.indistrial), 8 baix) 0,00 3,30

Abril Brigada (Armiñana I Canut, 2-1) 4.710,00 -1,00

Abril Camp de Futbol (Sebastia Hernández, 39 Baix) 3.675,00 2.375,00 -0,35

Abril Casa dels Jubilats (Ternils, 25) (Cogullada) 0,00 1.300,00

Abril Centre de dia Tercera Edat (Sebastián Hernández 4-2) 8.080,00

Abril Centre Social (Font de La Falzia, 3) 469,00

Abril Cine D.Enri (Echegaray, 19) 0,00 1.776,00 Abril Col·legi (Candido Hernández, 70) 2.446,00 2.615,00 0,07Abril Col·legi (Jaume I Conqueridor, 10) 1.566,00 -1,00

Abril Col·legi (Jaume I Conqueridor, 6-1) 8.380,00 3.727,00 -0,56

Abril Col·legi (jaume I Conqueridor, 8) 2.448,00 1.067,00 -0,56

Abril Col·legi (Sebastián Hernández, 18) 4.635,00 4.515,00 -0,03

Abril Col·legi (Vicent Andres Estellés, 2) 13.340,00 12.516,00 -0,06

Abril

Comunitat Prop Calsiners Blas Enllumenat públic (Urb.San Blas,1-1º) 19.549,00 6.191,00 -0,68

Abril Conservatori Mestre Vert (Bosca 7) 5.236,00

Abril El Clot (Calsiners, 38) 2.229,00 2.204,00 -0,01

Abril Enllumenat públic (Puig Gros, 32-6 ) 1.499,00 1.455,00 -0,03

Abril Enllumenat públic (San Isidro, 13-1 ) 18.726,00 -1,00

Abril Enllumenat públic (Vicent Andres Estellés, 1- 1 baix) 10.302,09 12.699,00 0,23

Abril Enllumenat públic Poligon ( de La 7.146,00 7.935,00 0,11

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

106

Valldigna (p.g.indistrial) ,2)

Abril Enllumenat públic Poligon ( de La Valldigna (p.g.indistrial), 2) 887,00 -1,00

Abril Ermita (Ternils, 1-1) 857,49 835,89 -0,03Abril Escola d'adults (Bonaire, 1-1 baix ) 1.971,00 1.870,00 -0,05

Abril Escola Taller Hort de Carreres (Plaça Carreres, s/n) 4.811,00 -1,00

Abril Grup. Presió (Urb.Tiro de Pichón, 20-1) 864,00 1.563,00 0,81

Abril Hort de Carreres (Plaça Carreres, s/n) 1.189,00

Abril Magatzem (De La Safor 7 (Pg. Industrial)) 3.017,00

Abril Magatzem (Emilio Donat, 17, baix ) 91,00 -1,00

Abril Magatzem (Font del Bolet, 2-1 baix) 240,00 -1,00

Abril Magatzem R (Joanot Martorell,2) 2.460,00 1,19 -1,00Abril Matader (Coma, 42, 1º) 0,00 4,95

Abril Mercat Municipal (Miguel Paredes, 2 baix sg) 8.280,00 6.600,00 -0,20

Abril Pab. Esportiu (Santa Ana, 60-1) 5.024,00

Abril Pou Poliesportiu (Muntanyeta, 1-1 baix) 147,95 4,95 -0,97

Abril Reg Hort de soriano (Font de La Parra, 450, baix) 3.793,44

Abril Residència (Santa Ana, 7) 2.957,00 2.717,00 -0,08

Abril Restaurant Parc (Jaume I Conqueridor, 6) 3.257,00 -1,00

Abril Semáfors (Comandante Hernández, 28-1) 6.314,50

Abril Semáfors (Major, prox 23) (Cogullada) 119,00 40,00 -0,66

Abril Urb.Tiro de Pichón, 35-05 7.831,00 -1,00

Abril Vivers d'empreses (Marquesa De Montortal, 54) 3.395,00 3.048,60 -0,10

ABRIL 365.593,85188.584,8

2 -0,48Maig A. P. Rodonda Surd (coma, 11) 2.181,00 3.065,41 0,41Maig Ajt. Carcaixent (Plaça Major, 1) 4.751,53 Maig Ajt. Carcaixent-A .P. (Santa Ana,7) 21.387,00 21.822,00 0,02

Maig Ajt. Carcaixent-A. P. ( Marquesa de Montortal, 53-1) 2.299,00 0,00 -1,00

Maig Ajt. Carcaixent-A. P. ( Santísimo, 4-1) 22.155,00 22.646,00 0,02

Maig Ajt. Carcaixent-A. P. (Comandante Hernández, 28-1) 1.078,00 0,00 -1,00

Maig Auditori M (Párroco Monzo, 2-1) 8.517,00 501,00 -0,94

Maig Biblioteca (Jaume I Conqueridor, 39 baix) 3.534,45 2.901,30 -0,18

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

107

Maig Biblioteca (Plaça Major, 9) 8,00 0,00 -1,00

Maig Camp de Futbol (Sebastián Hernández, 39 baix) 2.600,00 1.875,00 -0,28

Maig Casa dels Jubilats (Ternils, 25) (Cogullada) 696,00

Maig Cent.sanitari (Font de la Falzia, 3) 716,00 0,00 -1,00

Maig Centre Social (Font de La Falzia, 3) 217,00

Maig Cine D.Enri (Echegaray, 19) 1.436,00 Maig Col·legi (Candido Hernández, 70) 2.045,00 1.695,00 -0,17

Maig Col·legi (Jaume I Conqueridor, 6-1) 2.737,00

Maig Col·legi (Jaume I Conqueridor, 8) 841,00

Maig Col·legi (Sebastián Hernández, 18) 3.810,00 2.895,00 -0,24

Maig Consevatori Mestre Vert (Bosca, 7) 5.010,00 3.806,00 -0,24

Maig Convent, 3 Bis 1-2003 (Plaça Convent, prox 3-1 baix) 475,20 0,00 -1,00

Maig Edifici Jose Mª Morante (Plaça Major, 9) 2.525,00

Maig Enllumenat Campanari (Quevedo,1 Baix) 2.287,00 2.331,00 0,02

Maig Enllumenat Festes (Bosca 10-06) 34,00

Maig Enllumenat Festes (Bosca 10-06) enganxe 0,00

Maig Enllumenat Festes (Joanot Martorell, Prox 1) 316,80

Maig Enllumenat Festes (Joanot Martorell, Prox 4) 316,80

Maig Enllumenat Festes (L'obra prox 1) 22,00

Maig Enllumenat Festes (L'obra prox 1) enganxe 0,00

Maig Enllumenat Festes (Miguel Hernández 16-06) 9,00

Maig Enllumenat Festes (Miguel Hernández 16-06) 165,00

Maig Enllumenat Festes (Miguel Hernández 16-06) 0,00

Maig Enllumenat Festes (Miguel Hernández 16-06) enganxe 0,00

Maig Enllumenat Festes (Miguel Hernández 3-6) 12,00

Maig Enllumenat Festes (Miguel Hernández 3-6) enganxe 0,00

Maig Enllumenat Festes (Miguel Hernández 8-06) 41,00

Maig Enllumenat Festes (Miguel Hernández 8-06) enganxe 0,00

Maig Enllumenat Joanot Martorell 11 89,00

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

108

Maig Enllumenat Joanot Martorell 11 enganxe 0,00

Maig Enllumenat Joanot Martorell 13 79,00

Maig Enllumenat Joanot Martorell 13 enganxe 0,00

Maig Enllumenat Joanot Martorell 14 9,00

Maig Enllumenat Joanot Martorell 14enganxe 0,00

Maig Enllumenat Joanot Martorell 15 84,00

Maig Enllumenat Joanot Martorell 15 enganxe 0,00

Maig Enllumenat Joanot Martorell 18 3,00

Maig Enllumenat Joanot Martorell 18 enganxe 0,00

Maig Enllumenat Joanot Martorell 32 22,00

Maig Enllumenat Joanot Martorell 32 enganxe 0,00

Maig Enllumenat públic (Font de la Falzia, 1-1) 1.726,00 2.118,00 0,23

Maig Enllumenat públic (San Isidro, 13-1) 15.374,00 0,00 -1,00

Maig Enrique Pelufo,21-2003(Plaça Reverendo Enrique Pe 21) 475,20 0,00 -1,00

Maig Ermita (Ternils, 1-1) 928,95 690,05 -0,26Maig Escola d'adults (Bonaire,1-1 baix) 1.961,00 1.288,00 -0,34Maig Exposició (Plaça Major, 9) 2.636,00 0,00 -1,00

Maig Falles,2003 - Passeig, 34 (Passeig, Prox 34) 178,20 0,00 -1,00

Maig Falles,2003 - Passeig, 34 (Passeig, Prox 34) 0,00 0,00

Maig Grup. Presió (Urb.Tiro de Pichón, 20-1) 1.215,00 0,00 -1,00

Maig Jutjat (Plaça Major,9-1) 982,00 578,00 -0,41

Maig Magatzem (Font del Bolet, 2-1 Baix) 177,00 0,00 -1,00

Maig Magatzem R (Joanot Martorell, 2) 1.290,00 486,00 -0,62

Maig Mercat Municipal (Miguel Paredes, 2, baix sg) 8.100,00 5.640,00 -0,30

Maig Miguel Hernández, 16-2003 ( Plaça Miguel Hernández, prox 16) 108,09 165,00 0,53

Maig Miguel Hernández, 16-2003 ( Plaça Miguel Hernández, prox 16) 0,00 0,00

Maig Oficines Omic (Plaça Miguel Hernández, 3) 1.406,00 986,00 -0,30

Maig Oficines Omic (Plaça Miguel Hernández, 3) 986,00

Maig Pab. Esports (Santa Ana, 60-1) 3.637,00

Maig Pou Poliesportiu (Muntanyeta, 1-1 Baix) 162,74 642,72 2,95

Maig Reg Hort Soriano (Font de La 4.624,48

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

109

Parra, 450, baix) Maig Residència (Santa Ana,7) 2.190,00 22,44 -0,99

Maig

Sebastián Hernández, 8 Bis (Sebastián Hernández, prox 8-1 baix) 297,00 0,00 -1,00

Maig Semáfors (Comandant Hernández, 28-1) 1.107,00

Maig Vivers d'empreses (Marquesa de Montortal, 54) 2.961,60 2.108,80 -0,29

MAIG 120.271,43103.023,3

3 -0,14

Juny A. P. Rodona Nord (Santa Bàrbara,110-1) 6,80 4.277,80 628,09

Juny A. P. Rodonda Surd (coma, 11) 1.660,64 3.197,46 0,93

Juny Ajt. Carcaixent-A .P. (Padre Eugenio, 42-1) 19.305,00 0,00 -1,00

Juny Ajt. Carcaixent-A. P. (Maestro Vert,24) 13.689,00 0,00 -1,00

Juny Ajt. Carcaixent-A. P. (Rambla, 2-1) 6.522,00 0,00 -1,00

Juny Ajt. Carcaixent-A. P. (Avinguda Joan XXIII, 74-1) 21.032,00 0,00 -1,00

Juny Ajt. Carcaixent-A. P. (Emilio Donat, 14-1) 17.802,00 0,00 -1,00

Juny Ajt. Carcaixent-A. P. (Major, 1-1) 8.118,00 0,00 -1,00

Juny Ajt. Carcaixent-A. P. (Passeig, 2-1) 24.740,00 0,00 -1,00

Juny Ajt. Carcaixent-A. P. (Sebastián Hernández, prox 18) 11.331,00 0,00 -1,00

Juny Associació Veïns (Font de La Parra, 1) 447,00 268,00 -0,40

Juny Associació Veïns (Francisco Fogues, 71) 148,00 192,00 0,30

Juny Associació Veïns (Gandia, 85) -4.169,00 215,00 -1,05

Juny Associació Veïns (Santa Bàrbara, 42) 229,00 235,00 0,03

Juny Auditori (Párroco Monzón, 2-1) 465,00

Juny Avinguda de la Ribera (Viella prox 66) 6,92

Juny Balsas Bosca, 34-2003 (Balsas Bosca, prox 34, baix) 594,00 0,00 -1,00

Juny Biblioteca (Jaume I Conqueridor, 39 baix) 4.922,55 5.371,50 0,09

Juny Bombeig d'aigua (de La Ribera (pg. Industrial), 4 baix) 0,00 3,30

Juny Bombeig d'aigua (de La Ribera (pg. Industrial), 8 baix) 0,00 3,30

Juny Brigada (Armiñana I Canut, 2-1) 2.447,00 6.940,00 1,84

Juny Calsiners, 45-2003 (Calciners, prox 45 baix) 356,40 0,00 -1,00

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

110

Juny Camp de Futbol (Sebastián Hernández, 39 baix) 1.800,00 1.900,00 0,06

Juny Carlos Gomis, 93-2003( Av. Carlos Gomis, prox 93) 99,00 0,00 -1,00

Juny Carlos Gomis, 93-2003( Av. Carlos Gomis, prox 93) 41,00 0,00 -1,00

Juny Casa Dels Jubilats (Ternils, 25) (Cogullada) 0,00 961,00

Juny Centre de dia Tercera Edat (Sebastián Hernández, 4-2 ) 8.280,00

Juny Centre Social (Font de La Falzia, 3) 228,00

Juny Cine D.Enri (Echagaray, 19) 16.760,00 2.576,00 -0,85

Juny Col·legi ( Jaume I Conqueridor, 10) 1.332,00 1.901,00 0,43

Juny Col·legi ( Jaume I Conqueridor, 6-1) 6.730,00 3.568,00 -0,47

Juny Col·legi ( Jaume I Conqueridor, 8) 1.917,00 944,00 -0,51Juny Col·legi (Candido Hernández,70) 1.867,00 2.634,00 0,41Juny Col·legi (Sebastián Hernández,18) 3.390,00 3.585,00 0,06Juny Col·legi (Vicent Andres Estellés,2) 8.797,00 9.737,00 0,11

Juny Conservatori Mestre Vert (Bosca, 7) 6.136,00

Juny Edifici Cim (Sebastián Hernández, 4-2) 4.520,00 0,00 -1,00

Juny Edifici Cim (Sebastián Hernández, 4-2) enganxe 90,00 0,00 -1,00

Juny Enllumenat (De La Safor (Pg. Industrial), 7) 2.386,00

Juny Enllumenat (Mestre Vert, 24) 14.244,00

Juny Enllumenat Festes Vieta 83 ( Vieta prox 81) 29,00

Juny Enllumenat Festes Vieta 83 ( Vieta prox 81) enganxe 0,00

Juny Enllumenat Públic (Avinguda Joan XXIII, 74-1) 22.452,00

Juny Enllumenat Públic (de la Vallidigna (Pg. Industrial), 2) 7.425,00

Juny Enllumenat Públic (Echegaray, prox 44) 22.313,00

Juny Enllumenat Públic (Emilio Donat, 14-1) 11.367,00

Juny Enllumenat Públic (Major, 1-1) 10.539,00

Juny Enllumenat Públic (Moli de la Llum, prox 5) 17.367,00

Juny Enllumenat Públic (Pare Eugeni, 42-1) 18.255,00

Juny Enllumenat Públic (Passeig, 2-1) 26.520,00

Juny Enllumenat públic (Puig Gros, 32-6) 1.053,00 921,00 -0,13

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

111

Juny Enllumenat Públic (Rambla, 2-1) 8.698,00

Juny Enllumenat Públic (Sebastián Hernández, prox 18 ) 9.913,00

Juny Enllumenat Públic (Sebastián Hernández, prox 8 dret extensio) 5.780,00

Juny Enllumenat Públic (Sebastián Hernández, prox 8) 5.913,00

Juny Enllumenat Públic (Valencia, prox 96) 11.641,00

Juny Enllumenat públic (Vicent Andres Estellés, 1-1, baix) 8.155,90 12.001,00 0,47

Juny Enllumenat públic Poligon ( de La Valldigna (p.g.indistrial) , 2) 5.157,00 7.425,00 0,44

Juny Ermita (Ternils, 1-1) 770,40 808,58 0,05Juny Escola d'adults (Bonaire, 1-1 baix ) 1.734,00 1.830,00 0,06

Juny Escola Infantil (Jaume I Conqueridor, 10) 1.901,00

Juny Escola Taller Hort de Carreres (Plaça Carreres, s/n) 2.153,00 0,00 -1,00

Juny Escoleta El Clot (Calsiners, 38) 1.287,00 1.036,00 -0,20

Juny Falles 2003- Balsas Bosca, 7 (Balsa Bosca, prox 7 baix) 64,00 0,00 -1,00

Juny

Falles 2003- Miguel Hernández, 8 ( Plaça Miguel Hernández prox 8 baix) 39,60 0,00 -1,00

Juny Gandia, 96 (Gandia, prox 98) 6.969,60

Juny Gandia, 96-2003 (Gandia, prox 98) 59,40 301,00 4,07

Juny Gandia, 96-2003 (Gandia, prox 98) 0,00 0,00

Juny Grup. Presió (Urb.Tiro de Pichón, 20-1) 1.310,00 1.985,00 0,52

Juny Hort de Carreres (Carreres, prox 9) 1.060,00

Juny Junta Local Fallera (Jaume I Conqueridor, 6) 82,00

Juny Magatzem (Emilio Donat, 17 baix) 106,00 0,00 -1,00Juny Magatzem R (Joanot Martorell, 2) 1.200,00 1.200,00 0,00Juny Matader (Coma, 42, 1º) 0,00 4,95

Juny Mercat Municipal (Miguel Paredes, 2, baix sg) 21.180,00 0,00 -1,00

Juny Oficina Palau ( San Roc, 1-1) 14.889,00 Juny Oficina Palau ( San Roc, 1-1) 3.154,20

Juny Pab. Esports ( Corts Valencianes, 1 baix) 3.963,00

Juny Pab. Esports ( Corts Valencianes, 1 baix) 903,00

Juny Párroco Ortiz (Párroco Ortiz, prox 3) 2,00

Juny Párroco Ortiz (Párroco Ortiz, prox 0,00

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

112

3) Juny Paz, 14-2003 (Paz, prox 14, baix) 356,40 0,00 -1,00

Juny Pou Poliesportiu (Muntanyeta, 1-1 Baix) 453,20 708,24 0,56

Juny Reg Hort Soriano ( Font de La Parra, 450, baix) 3.818,48

Juny Reg Hort Soriano ( Font de La Parra, 450, baix) 1.200,00

Juny Residència (Santa Ana, 7) 1.819,00 22,44 -0,99

Juny Restaurant Parc (Jaume I Conqueridor, 6) 3.033,00 0,00 -1,00

Juny Rubén , 20-2003 (Rubén Dario, 20 baix ctr-dch) 99,00 0,00 -1,00

Juny Rubén , 20-2003 (Rubén Dario, 20 baix ctr-dch) 1,00 0,00 -1,00

Juny San Jose Montanyeta,17-200 (idem, prox 17) 59,40 0,00 -1,00

Juny San Jose Montanyeta,17-200 (idem, prox 17) 12,00 0,00 -1,00

Juny Sebastián Hernández, 8 bis 1 (idem, prox 8-1 baix) 1.514,70 5.780,00 2,82

Juny Semáfors (Major, prox 23) (Cogullada) 104,00 113,00 0,09

Juny Semáfors (Marquesa de Montortal, 53-1) 2.101,00

Juny Urb. Tiro de Pichón, 35-05) 1.948,00 8.210,00 3,21

Juny Vidal Canet (Av. Jose Vidal Canet, prox 52) 46,00

Juny Vidal Canet (Av. Jose Vidal Canet, prox 52) enganxe 0,00

Juny Vidal Canet, 62-2003 (Av. Jose Vidal Canet, prox 60 ) 59,40 0,00 -1,00

Juny Vidal Canet, 62-2003 (Av. Jose Vidal Canet, prox 60 ) 44,00 0,00 -1,00

Juny Vivers d'empreses (Marquesa De Montortal, 54) 3.403,80 2.638,20 -0,22

JUNY 233.700,59343.540,9

7 0,47 PRIMER SEMESTRE (2003 / 2006) 1.352.541,14

1.507.188,41 0,11

La falta de registres temporals dificulta l’obtenció de resultats representatius. No obstant això, de forma genèrica s’observa que, comparant el primer semestre de 2003 amb el primer de 2006, hi ha un increment en el consum elèctric d’un 11%.

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

113

Evolució temporal del consum elèctric de les depèndencies de l'Ajuntament

0,00

50.000,00

100.000,00

150.000,00

200.000,00

250.000,00

300.000,00

350.000,00

400.000,00

450.000,00

500.000,00

550.000,00

Mesos

Kw

2003 2006

2003 134.217,00 2.906,00 212.076,00 46.919,00 122.539,00 518.657,00

2006 148.631,71 141.577,09 65.994,56 49.219,53 0,00 405.422,89

Gen Feb Març Abr Mai Total

9.1. Conclusions.

Centrant l’anàlisi en alguns sectors concrets, s’obtenen les següents conclusions:

Figura 9.1:Evolució temporal del consum elèctric de les dependències de l’Ajuntament.

Les dades disponibles indiquen que ha hagut una reducció en el consum elèctric en el total de les dependències de l’Ajuntament de Carcaixent. Este resultat, però, contradiu el resultat global i podria ser degut a la falta de registres i informació suficient.

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

114

E v o lu c ió tem p o ra l d e l co n su m e lèctric d e ls co l·leg is

0,00

10.000,00

20.000,00

30.000,00

40.000,00

50.000,00

60.000,00

70.000,00

80.000,00

90.000,00

100.000,00

M eso s

K w

S erie1

S erie2

S erie1

20.796,00 18.387,00 8.178 ,00 32.815,00 5.855,00 86.031,00

S erie2

9 .594,00 14.139,00 10.650,00 24.440,00 8.168,00 66.991,00

G en

F eb M arç A br M ai T ota l

Figura 9.2: Evolució temporal del consum elèctric de l’enllumenat públic.

Pel que fa a l’enllumenat públic s’ha produït, tenint en compte les mateixes consideracions expressades anteriorment, un increment del 61% en el 2006 respecte el 2007 (primer semestre).

Figura 9.3: Evolució temporal del consum elèctric dels col·legis.

Evolució temporal del consum elèctric de l'enllumenat públic

0,00

20.000,00

40.000,00

60.000,00

80.000,00

100.000,00

120.000,00

140.000,00

160.000,00

180.000,00

200.000,00

Mesos

Kw

2003 2006

2003 31.844,00 28.396,60 0,00 38.560,09 17.100,00 115.900,69

2006 37.462,00 56.886,00 68.034,00 22.089,00 2.315,00 186.786,00

Gen

Feb Març Abr Mai Total

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

115

En el consum del col·legis també es detecta una baixada en el consum, resultat que s’ha de prendre amb les precaucions ja indicades, però que podria estar relacionat també amb l’actuació que ha dut l’Ajuntament de Carcaixent, que ha procedit a instal·lar plaques solars fotovoltaiques, aigua calenta i ordinadors solars en els centres educatius públics, durant els anys 2005 (24.000 €), 2006 (30.000 €) i 2007 (85.000 €). En tot cas cal recollir més informació per a poder fer una diagnosi més precisa. Concretament seria convenient tenir dades de varis anys, almenys, per a:

- Centres públics: o Dependències administratives municipals o Dependències esportives municipals o Altres dependències municipals o Col·legis públics

- Enllumenat públic viari

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

116

10. RESIDUS. La diagnosi s’ha realitzat en base a la informació recopilada corresponent als anys 2001, 2002 i 2003, que són els anys dels quals es disposa d’informació homogènia i fiable. Per al vidre s’ha pogut elaborar informació actualitzada fins a 2006.

Durant la diagnosi es pretén abastar els següents objectius:

- Conèixer l’evolució en la generació de residus “tot en un” que es coneixen per fem o “basura”.

- Avaluar el nivell d’implantació de la recollida selectiva dels distints tipus de residus. - Avaluar l’evolució en l’ús de l’Ecoparc.

Es diferencien les següents fraccions de residus: 10.1. Residus recollits a nivell de vorera (contenidors en la via pública).

a. Residus de la recollida “tot en un” b. Residus de paper i cartró c. Residus d’envasos lleugers (llaunes, brics, etc.) d. Residus d’envasos de vidre

10.2. Residus recollits a l’Ecoparc.

Es pretén conèixer el comportament dels distints tipus de residus, tendències i usuaris.

10.3. Residus “tot en un”. 10.3.1. Generació. En 2003 es generaren 7.122.878 Kg, mes 492.390 Kg procedents de la recollida selectiva. Considerant que la població censada a Carcaixent en l’any 2003 era 21.051, això dóna una ràtio de 0,9911 Kg per habitant i dia. Les últimes dades oficials disponibles en la secció d’indicadors sobre residus, procedents de les distintes fonts oficials, presenten gran variació, tal i com es comprova en la taula següent:

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

117

Taula 10.I: Generació de residus.

FONT Població C.V. Kg/hd C.V. Kg/hd Europa IVE (2004) Residus totals 1,20 INE (2004) Residus totals 1,67 CTH Residus totals 1,16 1,48 MMA (2003) Residus totals 4.470.885,00 1,44

Fonts: IVE Institut Valencià d’Estadística / INE Institut Nacional d’Estadística / CTH Conselleria de Territori i Habitatge / MMA Ministeri de Medi Ambient

Segons les consultes realitzades en la Conselleria de Territori i Habitatge, les xifres més representatives oscil·len entre els 1,16 i 1,20 Kg per habitant i dia a la Comunitat Valenciana, prenent-se com a mitjana la d’1,2 Kg/habitant i dia. No obstant això, s’ha de tenir en compte que la generació per càpita va creixent, i per tant caldria comprovar la situació actual. 10.3.2. Dotació de contenidors per a la recollida. Per a l’arreplegada d’estos residus es disposa de 235 contenidors de “tot en un”, amb un volum de 1.100 l. La capacitat mitjana d’un contenidor és de 85 Kg, que equival a unes 70 persones per contenidor. Per tant, tenint en compte una població de 21.051 habitants, que produeixen una mitjana de 0,927 Kg de residus per dia, en un dia es generen a Carcaixent 19.514,28 Kg de residus “tot en un” que es dipositen en els contenidors de la via pública. Si, com s’ha dit, un contenidor té una capacitat mitjana de 85 Kg, això vol dir que amb els 235 contenidors es poden arreplegar 19.805 Kg. Si se’n generen 19.514,28, dóna un marge de: 19.805 – 19.514,25 = 290,72 Kg al dia, que en contenidors equival a uns 3 contenidors de marge. En este sentit la dotació sembla molt justa i, fins i tot, en determinades èpoques insuficient. Per tal d’analitzar esta qüestió, cal fer la següent anàlisi:

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

118

Taula 10.II: Necessitat de contenidors.

RU

2003 (Kg) dies Kg/dia Necessitat de contenidors considerant una capacitat de 85

Kg/contenidor Gen 576.020,00 31 18.581,30 219 Feb 513.920,00 28 18.354,29 216 Mar 601.800,00 31 19.412,90 228 Abr 582.180,00 30 19.406,00 228 Mai 634.050,00 31 20.453,23 241 Jun 615.170,00 30 20.506,67 241 Jul 621.940,00 31 20.062,58 236 Ago 560.030,00 31 18.065,48 212 Set 614.380,00 30 20.479,33 241 Oct 618.025,00 31 19.936,29 235 Nov 554.270,00 30 18.475,67 217 Des 629.090,00 31 20.293,23 239

TOTAL 7.122.878,00 Pel que fa a la ràtio d’habitants per contenidor, per al 2003 és de 90 habitants/contenidor (21.051 habitants/235 contenidors) cosa que, novament, ens dóna a entendre que la dotació podria ser lleugerament insuficient.

10.4. Residus d’envasos de paper i cartró.

10.4.1. Generació.

Les quantitats recollides per any i modalitat de recollida són les expressades en la següent taula:

Taula 10.III: Quantitats recollides per any i modalitat.

Kg paper-cartró 2001 Variació 2002 Variació 2003 +4.690 +4.350 24.480Ecoparc 15.440 +30%

20.130 +22%

-2.497 -11.929 159.940Vorera 183.406 -4,0%

176.219 -6%

-2.497 -11.929Total 198.846-1,3%

196.349-6%

184.420

Cal comentar que, si a nivell d’ecoparc els quilos recollits en 2002 suposen un increment del 30% respecte el 2001, a nivell de carrer (i en eixe mateix període) existeix un decrement del 4% respecte al que es va arreplegar en 2001. En 2003 s’arreplega a l’ecoparc un 22% més que en 2002, mentre que al carrer s’arreplega

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

119

un 9% menys. Tot i això caldrà esperar l’evolució dels pròxims anys per confirmar o no esta tendència. 10.4.2. Evolució quantitativa mensual: tendències estacionals.

La taula següent representa els quilos recollits per mes en cada any. S’aprecia que, a nivell de carrer, febrer, juny i novembre sembla que són els mesos en què més quantitat s’arreplega de paper-cartró, mentre que agost és el mes en què menys quantitat es recull.

Taula 10.IV: Kg paper-cartró recollits per mes

MES 2001 2002 2003 Gener 14.457,00 14.649,00 12.377,00 Febrer 20.195,00 22.029,00 11.957,00 Març 10.279,00 15.273,00 12.738,00 Abril 14.829,00 12.654,00 13.445,00 Maig 13.177,00 18.218,00 12.915,00 Juny 21.430,00 19.176,00 13.423,00 Juliol 18.248,00 11.550,00 10.411,00 Agost 10.075,00 5.496,00 11.541,00 Setembre 13.521,00 13.445,00 14.635,00 Octubre 12.416,00 14.659,00 12.746,00 Novembre 19.160,00 19.301,00 Desembre 15.619,00 9.769,00 TOTAL 183.406,00 176.219,00 159.940,00

Per tal d’avaluar més este comportament, es procedeix a fer la mitjana dels anys 2001 a 2003, que són dels que en el moment de fer l’estudi es disposa d’informació:

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

120

Taula 10.V: Mitjana de recollida de residus

Les dades indiquen que des de l’any 2001 al 2003 ha baixat la recollida selectiva del paper i cartró.

Esta situació podria ser deguda al fet que part de la població, coincidint amb el període estiuenc, abandona Carcaixent.

No obstant això, en la següent gràfica s’aprecia comparant l’evolució temporal de la recollida de residus de paper-cartró i de residus “tot en un”, que mentre el paper-cartró decau considerablement durant els mesos d’estiu, este fenomen no és tan significatiu pel que fa al fem (“tot en un”). Per tant, això indica que la baixada no és deguda a un descens de la població durant l’estiu.

MES 2001 2002 2003 MITJANA Gener 14.457,00 14.649,00 12.377,00 13.827,67Febrer 20.195,00 22.029,00 11.957,00 18.060,33Març 10.279,00 15.273,00 12.738,00 12.763,33Abril 14.829,00 12.654,00 13.445,00 13.642,67Maig 13.177,00 18.218,00 12.915,00 14.770,00Juny 21.430,00 19.176,00 13.423,00 18.009,67Juliol 18.248,00 11.550,00 10.411,00 13.403,00Agost 10.075,00 5.496,00 11.541,00 9.037,33Setembre 13.521,00 13.445,00 14.635,00 13.867,00Octubre 12.416,00 14.659,00 12.746,00 13.273,67Novembre 19.160,00 19.301,00 19.230,50Desembre 15.619,00 9.769,00 12.694,00

TOTAL 183.406,00 176.219,00 159.940,00 Mitjana14.381,60

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

121

Figura 10.1: Evolució temporal de la recollida. Més bé, este fet podria estar relacionat possiblement amb la pràctica d’abandonar durant l’estiu les residències habituals i anar a les cases de camp on, probablement per l’absència de contenidors, no separen el paper-cartró i acaben tirant-lo als contenidors de “tot en un” o cremant-lo.

10.4.3. Dotació de contenidors i ràtio.

Existeixen 45 contenidors tipus iglú per a este residu, obtenint una ràtio (considerant una població censada en 2003 de 21.051 habitants) de 468 habitants per contenidor.

El PIR indica que es disposarà d’una àrea d’aportació composta per un contenidor per a vidre, un per a paper-cartró i un per a envasos, per cada 600 habitants.

Per una altra banda, els 45 contenidors donen un volum de 135 m3 que, en pes (considerant una densitat mitjana de 70 Kg/m3), equival a una capacitat màxima de 9.450 Kg de paper-cartró.

Considerant que en el mes de major generació (novembre) s’arrepleguen 19.230,50 Kg, això dóna una mitjana diària de 641 Kg i, per tant, la capacitat és suficient.

0,00

0,20

0,40

0,60

0,80

1,00

1,20

1,40

1,60

Gener

Febrer

Març Abril

Maig Juny

Julio

l

Agost

Setembre

Octubre

Novem

bre

Desem

bre

ppcctot en un

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

122

Taula 10.VI: Comparació entre el comportament mensual de la generació d’envasos lleugers (EELL) i la fracció “Tot en

un”, expressats en Kg absoluts i en tant per u.

10.5. Residus d’envasos lleugers.

10.5.1. Generació.

Només es disposa de dades contrastades per a l’any 2003 i a nivell de carrer, este any es van recollir 91.700 Kg d’envasos lleugers.

10.5.2. Evolució temporal.

La generació de residus d’envasos lleugers mostra un comportament més regular en el temps que els de paper; així i tot, sembla existir un màxim en estiu, concretament en agost, seguit de setembre i octubre.

MES 2003 EELL 2003 “Tot en un”

Gener 7.900,00 0,09 576.020,00 0,08Febrer 7.460,00 0,08 513.920,00 0,07Març 6.920,00 0,08 601.800,00 0,08Abril 6.120,00 0,07 582.180,00 0,08Maig 9.300,00 0,10 634.050,00 0,09Juny 8.800,00 0,10 615.170,00 0,09Juliol 8.160,00 0,09 621.940,00 0,09Agost 10.140,00 0,11 560.030,00 0,08Setembre 9.180,00 0,10 614.380,00 0,09Octubre 9.860,00 0,11 618.025,00 0,09Novembre 7.860,00 0,09 554.270 0,08Desembre 629.090 0,09TOTAL 91.700* 7.122.878,00

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

123

Figura 10.2: Comparació entre el comportament mensual de la generació d’envasos lleugers (EELL) i la fracció “Tot en un”.

10.5.3. Dotació de contenidors i ràtio. Existeixen 47 contenidors de 3 m3 per a este residu, obtenint una ràtio (considerant una població censada en 2003 de 21.051 habitants) de 448 habitants per contenidor. Tanmateix com passava en el paper-cartró, el PIR indica que es disposarà d’una àrea d’aportació, composta per un contenidor per a vidre, un per a paper-cartró i un per a envasos, per cada 600 habitants. Per una altra banda, els 47 contenidors (considerant una càrrega màxima de 1.500 Kg per contenidor) donen una capacitat màxim de 70.500 Kg Considerant que en el mes de major generació (agost) s’arrepleguen 10.140 Kg, això dóna una mitjana diària de 327 Kg i, per tant, la capacitat és suficient.

10.6. Residus d’envasos de vidre. 10.6.1. Generació i dotació. La taula següent expressa el nombre de contenidors per a cada any del període estudiat, la ràtio resultant i els quilos recollits.

0,00

0,02

0,04

0,06

0,08

0,10

0,12

Gener

Febrer

Març Abril

Maig Juny

Julio

lAgo

st

Setembre

Octubre

Novem

bre

Desem

bre

0,00

0,01

0,02

0,03

0,04

0,05

0,06

0,07

0,08

0,09

0,10

EELLFemLogarítmica (EELL)Logarítmica (Fem)

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

124

Nº contenidors i ràtio contenidors/habitants

36,00

25,00 25,00 584,75819,48 834,04

0,00

10,00

20,00

30,00

40,00

1 2 3

Anys 2001 2002 2003

0,00200,00400,00600,00800,001.000,00

contenidors ratio cont hab

Taula 10.VII: Generació de residus i dotació de contenidors.

VIDRE 2.001 2.002 2.003 Habitants 20.487 20.851 21.051

Contenidors 25 25 36 Kg 193.690 231.050 240.750 Ràtio contenidors/habitant

819,48 834,04 584,75

Ràtio kg/habitant 9,45 11,08 11,44

Existeixen a l’acabament del 2003 una quantitat de 37 contenidors. Amb esta dotació, Carcaixent se situa lleugerament per damunt de la ràtio de 600 habitants per contenidor. En les gràfiques següents es presenta l’evolució temporal de la ràtio Kg/habitant i dia, i de la ràtio Habitants/contenidor, per als anys 2001, 2002 i 2003, comparant les dades de Carcaixent amb les de la província de València i la Comunitat Valenciana.

Figura 10.3: Quantitat de contenidors i ràtio conten./hab.

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

125

Taula 10.VIII: Generació de residus i ràtio conten./hab. en diferents ciutats (2001 a 2003)

Figura 10.4: ràtio hab./cont. Carcaixent, València i C.Valenciana.

Evolució comparativa de la ràtio habitants/contenidor

0,00000

100,00000

200,00000

300,00000

400,00000

500,00000

600,00000

700,00000

800,00000

900,00000

2001 2002 2003

any

Hab

itant

s/co

nten

idor

Habitants/cont Carcaixent Habitants/contenidor ValènciaHabitants/contenidor C. Valenciana

Kg/hd Carcaixent

Kg/hd València

Kg/hd C. Valenciana

Habitants/cont. Carcaixent

Habitants/cont. València

Habitants/cont. C. Valenciana

2001 0,02589 0,01906 0,02481 819,48000 628,00000 495,00000 2002 0,03036 0,02114 0,02577 834,04000 634,00000 494,00000 2003 0,03134 0,02321 0,02775 584,75000 506,00000 436,00000

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

126

Evolució comparativa de la ràtio Kg/hd

0,00000

0,00500

0,01000

0,01500

0,02000

0,02500

0,03000

0,03500

2001 2002 2003

Any

Kg/

hd

Kg/hd Carcaixent Kg/hd València Kg/hd C. Valenciana

Taula 10.IX: Comparació generació de residus València, Carcaixent i C. Valenciana. 1 Ecovidrio 2 IVE 3 INE

Figura 10.5: Comparació ràtio Carcaixent, València, C.Valenciana.

Any Kg Carcaixent Població Carcaixent2

Kg/hab d Carcaixent

Kg província València1 Població València2Ràtio ValènciaKg/hd provínci

València Kg

Espanya1 Població Espanya3 Ràtio Espanya Kg/hd Espanya

2.001 193.69 20.67 0,0258 15.221.05 2.227.17 6,8 0,0187 358.005.23 41.116.84 8,7 0,02382.002 231.05 20.85 0,0303 17.493.37 2.267.50 7,7 0,0211 397.930.31 41.837.98 9,5 0,00272.003 240.75 21.05 0,0313 19.657.93 2.320.29 8,4 0,0232 435.318.21 42.717.06 10,1 0,02792.004 263.64 21.11 0,0342 23.081.20 2.358.91 9,7 0,0268 468.511.92 43.197.68 10,8 0,02972.005 271.12 21.29 0,0348 25.723.55 2.416.62 10,6 0,0291 513.301.53 44.108.53 11,6 0,0318

2.006 304.98 21.75 0,0348 29.215.11 2.463.59 11,8 0,0325 576.967.64 44.708.96 12,9 0,0353

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

127

La ràtio Kg/habitant i dia, en 2002, experimentà un increment del 17,25 % respecte el 2001, i del 3,25 % dels 2003 respecte el 2002. La ràtio habitants/contenidor experimentà una disminució de l’1,78 % de l’any 2002 respecte el 2001, i un increment del 29,89 % del 2003 respecte el 2002. Si en 2003, segons ECOVIDRIO, la mitjana a Espanya va ser de 10 Kg/hab. any aproximadament, que representa un increment d’aproximadament del 10% respecte a l’any 2002, la xifra de Carcaixent se situa en 11,44 Kg per habitant durant eixe any, el que indica clarament que Carcaixent ha recollit lleugerament per damunt de la mitjana espanyola (un 11% més). Per als anys posteriors fins el 2006, any en què es disposa de 42 contenidors, els resultats s’expressen en la taula i gràfica de la següent pàgina. Es pot apreciar el bon comportament d’este indicador, Kg de vidre recuperats per habitant, procedent dels contenidors d’aportació ciutadana (iglús).

Taula 10.X: Kg residus, població i ràtio de Carcaixent, València i Espanya (1 Ecovidrio; 2 IVE; 3 INE)

Figura 10.6: Comparativa de ràtios Carcaixent, València, Espanya.

Any Kg Carcaixent1

Població Carcaixent

2

Ràtio Carcaixent

Kg província València1

Població València2

Ràtio València

Kg Espanya1 Població Espanya3

Ràtio Espanya

2.001 193.690 20.678 9,37 15.221.050 2.227.170 6,83 358.005.234 41.116.842 8,71

2.002 231.050 20.851 11,08 17.493.372 2.267.503 7,71 397.930.313 41.837.984 9,51

2.003 240.750 21.051 11,44 19.657.937 2.320.297 8,47 435.318.219 42.717.064 10,19

2.004 263.640 21.119 12,48 23.081.208 2.358.919 9,78 468.511.925 43.197.684 10,85

2.005 271.120 21.299 12,73 25.723.554 2.416.628 10,64 513.301.531 44.108.530 11,64

2.006 304.980 21.753 14,02 29.215.116 2.463.592 11,86 576.967.644 44.708.964 12,90

Comparativa de ràtios

9,37

11,08 11,4412,48 12,73

14,02

6,837,71

8,479,78

10,6411,86

8,719,51

10,1910,85

11,6412,90

0,00

2,00

4,00

6,00

8,00

10,00

12,00

14,00

16,00

1 2 3 4 5 6

Any

Ràt

io (K

g/ha

bita

nt)

Ràtio Carcaixent Ràtio València Ràtio Espanya

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

128

10.7. Residus arreplegats a l’Ecoparc. El seu funcionament està regulat pel Conveni subscrit entre l’Ajuntament de Carcaixent i la Diputació de València en maig de 2000, que té una durada de set anys. L’Ecoparc està obert de dilluns a divendres en horari de 09:30 a 13:30 h i de 16:00 a 19:00 h; els dissabtes està obert pel matí de 09:30 a 13:30 h. La següent taula recull els tipus de residus i quantitats arreplegades per a cadascun d’ells en l’Ecoparc des de l’any 2001 al 2003:

Taula 10.XI: Tipus de residus a l’Ecoparc segons l’any. ECOPARC Kg 2001 2002 2003 Bateries 40.442,00 48.190,00 63.360,00Cartró i paper 15.440,00 20.130,00 24.480,00Electrodomèstics 628.730,00 640.520,00 486.950,00Envasos metàl·lics RP's 4,00 0,00 143,00Envasos plàstic RP's 4,00 0,00 60,00Escombraries 150,00 260,00 1.856,00Fitosanitaris 0,00 0,00 217,00Fluorescents 0,00 0,00 0,00Fustes 98.100,00 110.500,00 92.600,00Inerts 17.140,00 0,00 0,00Medicaments 0,00 0,00 56,00Metall 69.140,00 58.830,00 51.410,00Mobles (no triturable) 61.910,00 69.020,00 179.620,00Olis alimentació 1.400,00 500,00 1.500,00Olis automoció 4.270,00 3.060,00 3.080,00PEAD 880,00 1.160,00 700,00Piles botó 0,00 0,00 355,00Piles normals 380,00 215,00 430,00Plàstics 29.750,00 50.150,00 139.750,00Podes 38.420,00 38.820,00 41.830,00Radiografies 0,00 0,00 0,00Vidre 0,00 17.660,00 18.030,00Total 1.006.160,00 1.061.017,00 1.108.430,00

En 2002 s’experimenta un increment del 5,5% respecte el 2001 i en 2003 un increment del 4,5% respecte el 2002; açò indica una demanda creixent per part de la població de les instal·lacions de l’Ecoparc.

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

129

0,00

500,00

1.000,00

1.500,00

2.000,00

2.500,00

3.000,00

3.500,00

4.000,00

4.500,00

5.000,00

Residus

OLI AU

TOMOCIÓ

BATERÍE

S

PAPER

ELECTR

ODOMÈSTI

CS TV

ESCOMBR

ARIE

S

FLUORESC

ENTS

FRIG

ORÍFICS

JARDIN

ERIA

FUSTA

MEDICAMENTS

METALL

S

MOBLES

PILES B

OTÓ

PILES N

ORMALS

PEAD

PLÀST

IC

RADIOGRAF

IES

SPRAI

S

TEXT

IL

TÒXIC

S META

LL

TÒXIC

S PLÀ

STIC

FITO

SANIT

ARIS

VIDRE

Entrades per residus i any2.001 2.002 2.003

0,0030.000,0060.000,0090.000,00

120.000,00150.000,00180.000,00210.000,00240.000,00270.000,00300.000,00330.000,00360.000,00390.000,00420.000,00450.000,00480.000,00510.000,00540.000,00570.000,00600.000,00630.000,00660.000,00

Residus

Baterie

s

Car

tró i pa

per

Elec

trodo

mès

tics

Fustes

Met

all

Mob

les (n

o tri

tura

ble)

Plàs

tics

Pode

s

Vidr

e

Kg

Kg de residus per any

2.001 2.002 2.003

Figura 10.7: Evolució segons el tipus de residus a arreplegats a l’Ecoparc.

Pel que fa a les quantitats de cada tipus de residu, tot seguit es representa, per a cada any, la seua evolució:

Figura 10.8: Nombre d’abocaments a l’Ecoparc segons el tipus de residu.

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

130

A la figura anterior es pot observar, pel que fa al tipus de residus, el nombre d’abocaments (nombre d’entrades) produïts segons el tipus de residu.

Taula 10.XII: Quantitat i tipus de residus a l’Ecoparc segons l’any. Es comprova que hi ha residus que presenten uns valors elevats bastant estables, com és el cas de les escombraries i després els plàstics, metalls i fusta. Als següents gràfics es representa la distribució temporal d’entrades per dia en cadascun dels anys:

RESIDUS 2.001 2.002 2.003 OLI AUTOMOCIÓ 136,00 131,00 106,00 BATERÍES 266,00 249,00 290,00 PAPER 882,00 2.357,00 472,00 ELECTRODOMÈSTICS 4.146,00 1.153,00 1.276,00 ESCOMBRARIES I ENDERROCS 156,00 4.772,00 3.640,00 FLUORESCENTS 442,00 149,00 161,00 FRIGORÍFICS 1.106,00 591,00 667,00 JARDINERIA 1.995,00 1.143,00 821,00 FUSTA 51,00 2.175,00 2.120,00 MEDICAMENTS 2.836,00 51,00 29,00 METALLS 1.051,00 2.963,00 2.951,00 MOBLES 768,00 1.001,00 1.653,00 PILES BOTÓ 4,00 655,00 1,00 PILES NORMALS 324,00 8,00 229,00 PEAD 272,00 379,00 278,00 PLÀSTIC 1.979,00 243,00 3.571,00 RADIOGRAFIES 38,00 2.283,00 25,00 SPRAIS 58,00 30,00 55,00 TEXTIL 661,00 34,00 538,00 TÒXICS METALL 135,00 738,00 73,00 TÒXICS PLÀSTIC 234,00 89,00 107,00 FITOSANITARIS 0,00 172,00 0,00 VIDRE 912,00 0,00 648,00 Total 18.452,00 657,00 19.711,00

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

131

Figura 10.9: Entrades per dia a l’Ecoparc segons l’any.

Entrades per dia

1.388

1.819

1.962

1.712

1.881

1.598

1.676

1.245

1.309

1.387

1.279

1.7431.690

1.540

1.726

1.516

1.767

1.0001.0501.1001.1501.2001.2501.3001.3501.4001.4501.5001.5501.6001.6501.7001.7501.8001.8501.9001.9502.0002.050

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte

Dia

Entr

ades

2.001 2.002 2.003

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

132

Per una altra banda, la distribució de les entrades per mesos queda representada al següent gràfic:

Figura 10.10: Entrades de residus a l’Ecoparc per mesos, segons l’any.

Les entrades són més importants durant els mesos de juliol a setembre, encara que també es dona un pic en febrer.

Entrades mitjanes per dia

20,04

29,27

48,35

36,64

34,2835,30

32,42

28,6030,17

33,5633,72

39,00

28,83

31,77

28,56

15,5817,69

30,35

32,59 32,7033,58

36,33 36,2738,31

31,64

27,74

30,30 29,35

30,9634,13

36,58

40,96 39,32

31,65 31,15

28,58

0,002,004,006,008,00

10,0012,0014,0016,0018,0020,0022,0024,0026,0028,0030,0032,0034,0036,0038,0040,0042,0044,0046,0048,0050,0052,00

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12Mes

Entr

ades

/dia

Mitjana per dia 2001 Mitjana per dia 2002 Mitjana per dia 2003

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

133

En la gràfica següent es mostra l’increment interanual de cada tipus de residus:

Figura 10.11: Increment interanual segons el tipus de residu.

INCREMENTS INTERNUALS DE RESIDUS

-200,00-150,00-100,00

-50,000,00

50,00100,00150,00200,00250,00300,00350,00400,00450,00500,00550,00600,00650,00700,00750,00800,00

Bateries

Cartró i paper

Electrodomèstics

Escombraries

Fustes

Metall

Mobles (no triturable)

Olis alimentació

Olis automoció

PEAD

Plàstics

Podes2002/20012003/2002

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

134

10.8. Conclusions. 10.8.1. Residus urbans “tot en un”: - Generació de residus urbans “tot en un”: Carcaixent, amb una generació de 1,00

Kg/habitant dia se situa per baix de la mitjana de generació de la Comunitat Valenciana, que s’estima en 1,2 Kg/habitant i dia.

- Dotació de contenidors per a la recollida: durant els mesos de maig, juny, juliol,

setembre, octubre i desembre hi pot haver dèficit de contenidors, i per tant alguns desbordes. Caldria incrementar el nombre de contenidors així com estudiar una distribució adequada.

10.8.2. Residus de paper-cartró: - Residus de paper-cartró: s’observa una tendència inversa en la qual, mentre les

quantitats recollides a l’ecoparc han anat augmentant, al carrer han disminuït: a nivell d’ecoparc els quilos recollits en 2002 suposen un increment del 30% respecte el 2001, a nivell de carrer i en eixe mateix període existeix un decrement del 4% respecte al que es va arreplegar en 2001. Una tendència similar s'observa respecte al 2003-2002.

Seria convenient saber d’on provenen les entrades de paper i cartó. Si no provinguera de particulars ni comerç local, caldria pensar en incrementar el nombre de contenidors de paper-cartró, així com posar en marxa la recollida de cartó comercial.

La mesura anterior s’haurà de complementar amb campanyes d’informació i conscienciació ciutadana.

- Tendència estacional: l’evolució temporal de les mitjanes indica clarament que des de

l’any 2001 al 2003 ha baixat la recollida selectiva del paper i cartró a nivell de vorera. A més a més es constata que són febrer, juny i novembre els mesos de major generació de paper i cartró, fet que molt probablement estiga vinculat a l’activitat comercial, especialment del sector del tèxtil i moda.

Almenys la campanya de recollida del cartó comercial s’hauria de potenciar en estos mesos.

- Disminució durant l’estiu: Per altra banda, s’aprecia una tendència a la disminució en

la generació de residus en els mesos d’estiu, i en menor mesura, també en març i abril, situant-se per davall de la mitjana. Les dades generals indiquen que la davallada en la recollida de paper-cartró sembla ser deguda no tant a una disminució estacional de la població, sinó a que la població deixa de fer la recollida selectiva d’este. Més bé, este fet estiga relacionat possiblement amb la pràctica d’abandonar durant l’estiu les residències habituals i anar a les cases de camp, on probablement per l’absència de contenidors o

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

135

per altres raons, no separen el paper-cartró i acaben tirant-lo als contenidors de “tot en un” o cremant-lo.

Podria ser convenient instal·lar un ecoparc mòbil, o incrementar el nombre de contenidors de cartó, en les zones residencials durant l’estiu.

- Dotació de contenidors: existeixen 45 contenidors tipus iglú per al paper-cartró,

obtenint una ràtio (considerant una població censada en 2003 de 21.051 habitants) de 468 habitants per contenidor. En este sentit, Carcaixent, amb la ràtio d’un contenidor cada 468 habitants, ofereix una bona dotació de contenidors per a la recollida d’estos residus. Més que en quantitat, caldria pensar en distribució dels contenidors.

10.8.3. Residus d’envasos lleugers - Tendència estacional: per als envasos lleugers, a diferència del que ocorre amb el

paper-cartró, es pot apreciar com es manté certa correlació amb l’evolució intraanual de la generació de fem (“tot en un”).

- Dotació de contenidors: pel que fa a dotació, la quantitat de contenidors per a la

recollida d'envasos lleugers, amb la ràtio de 448, Carcaixent ofereix una bona ràtio respecte a la referència que marca el PIR. El constant increment en la generació d’este tipus de residus aconsella, no obstant, anar ampliant la dotació i millorant la distribució dels contenidors.

10.8.4. Residus d’envasos de vidre - Ràtio Kg per habitant i dia: la tendència ha estat positiva, ja que no sols s’ha

experimentat un increment des del 2001 fins al 2003, sinó que a més a més, Carcaixent se situa per damunt de la mitjana provincial i autonòmica. Si en 2003, segons ECOVIDRIO, la mitjana a Espanya va ser de 10 Kg./hab.-any aproximadament, que representa un increment d’aproximadament del 10% respecte a l’any 2002, la xifra de Carcaixent se situa en 11,44 Kg per habitant durant eixe any, el que indica clarament que Carcaixent ha recollit lleugerament per damunt de la mitjana espanyola (un 11% més).

- Ràtio habitants per contenidor: Respecte a la ràtio habitants per contenidor, també

es confirma l’evolució positiva d’este indicador, ja que ha disminuït, sobre tot entre els 2002 i el 2003. No obstant, en este cas i a diferència de l’anterior, Carcaixent ofereix una mitjana pitjor que la provincial i autonòmica. Cal augmentar la dotació de contenidors per a la recollida d’envasos de vidre.

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

136

10.8.5. Ecoparc - Evolució de l’ús:. S’aprecia un ús creixent de l’Ecoparc. En 2002, amb 1.061.017 Kg,

s’experimenta un increment del 5,5% respecte el 2001, on s’arreplegaren un total de 1.006.160 Kg; i en 2003, amb 1.108.430 Kg, un increment del 4,5% respecte el 2002, el que ve a indicar una demanda creixent per part de la població de les instal·lacions de l’Ecoparc.

- Les dades semblen indicar que els dies de major ús són dilluns, i després

divendres/dissabte, fet que podria indicar que l’ús principal és pels particulars, ja que també s’ha pogut comprovar que un alt percentatge de les entrades corresponen a escombraries, poden correspondre estes a obres menors de particulars.

Pot ser caldria obrir també els diumenges, sent com sembla que els majors usuaris són els particulars, i que per tant este sector de població quan te més temps lliure és el cap de setmana; així com tancar més tard els divendres i dissabtes.

- Es percep una clara tendència a incrementar les entrades durant els mesos d'estiu,

principalment entre juny i agost, si be apareix un màxim (sense significació estadística donat el curt espai temporal de la sèrie) en setembre de 2002.

- Els residus que major increment han experimentat han estat, de forma destacada, les

escombraries, seguits dels olis d’alimentació i mobles. Així, en 2003 es recolliren 1.856 Kg d’escombraries.

Caldrà esbrinar si les escombraries i enderrocs provenen de treballs domicil·liaris o professionals. Si fora el segon cas, seria aconsellable implantar restriccions o preus públics.

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

137

11. RISCOS NATURALS. 11.1. Risc d’inundació. Els cursos d’aigua (canals, barrancs, rius...) han estat històricament vinculats als nuclis de població, i per tant a les activitats humanes. En la comarca de la Ribera, i més concretament en una localitat com Carcaixent, tradicionalment la població ha mantingut una relació molt estreta amb estos cursos. La xarxa hidrològica del territori, especialment els trams fluvials que formen part del Domini Públic Hidràulic, d’acord amb la legislació d’aigües (RDL 1/2001, de 20 de juliol, pel que s’aprova el text refós de la Llei d’Aigües) constitueixen un element directament associat al desenvolupament poblacional, condicionada en bona part pels riscos d’inundabilitat, raó per la qual cal tenir una especial cura en el tractament de les àrees inundables i les zones de protecció hidrològica. Esta política de prevenció adquireix una importància especial en tot allò que afecta al planejament territorial del municipi. Cal, doncs, que el planejament territorial incloga, defineixca i delimite els àmbits de protecció hidrològica-forestal, especialment per a les zones inundables i per a aquells terrenys forestals situats en les conques d’alimentació dels llits principals, on la vegetació desenvolupa un paper de ralentització hidrològica i de protecció contra l’erosió fonamental, que permet reduir el risc d’inundabilitat. Una bona planificació hidrològica a nivell municipal té, a més, una sèrie d’implicacions sobre la sostenibilitat, no sols a nivell d’evitar danys derivats de les inundacions, que és un factor molt important, sinó també en l’àmbit dels actius hidrològics del municipi, incidint directament sobre els aqüífers i les reserves hídriques. Esta fase diagnòstica del risc d’inundabilitat està estretament lligada amb la de la gestió de l’aigua (també objecte de la present diagnosi ambiental). El desenvolupament territorial del municipi ha de ser vinculat al fet que bona part del municipi presenta un risc d’inundació alt, amb períodes de freqüència baixos. Este fet, l’anàlisi del qual s’ha abordat en la fase d’auditoria, té major importància en l’actualitat, donat el moment de desenvolupament urbanístic que viu la localitat. Al factor climatològic i orogràfic del municipi, agents suficients que condicionen la seua inundabilitat, cal afegir dos elements importants, d’una banda la desforestació de les conques receptores i les capçaleres dels barrancs a la Serra de Carcaixent, i d’altra les barreres arquitectòniques que han anat sorgint en les darreres dècades, i que limiten l’eixida de l’aigua dels barrancs cap al barranc de Barxeta i el propi riu Xúquer.

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

138

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

139

11.1.1. Desforestació de les conques receptores i les capçaleres dels barrancs.

Des del punt de vista hidrològic–forestal de la zona forestal de Carcaixent poden diferenciar-se dues grans conques, la conca del Barranc de Barxeta i la conca del Barranc de l’Estret, ambdós afluents del riu Xúquer. Ambdues conques es troben en un estat de degradació important ja que la major part de la cobertura vegetal arbrada adulta ha desaparegut en la major part dels barrancs, la qual cosa implica cabdals d’escorrentia superficial majors que es deriven en cabdals d’avinguda molt importants. D’esta manera, quan les pluges assoleixen registres importants, donada la torrencialitat de les precipitacions en la zona mediterrània, generen nombrosos danys en cultius i nuclis habitats de la localitat. (Dalmau, 2004)

11.1.2. Conca del Barranc de Barxeta.

En el terme de Carcaixent la conca forestal del Barxeta abasta des de la fita de terme amb Xàtiva fins al Barranc de la Vila poc abans d’arribar a l’Hort de Batalla. Implica nombrosos barrancs alguns dels quals, per la seua longitud i orografia, impliquen importants cabdals d’aportació al corrent principal. Els barrancs més importants pertanyents a la conca (de sud a nord) són:

- Barranc de Navarro - Barranc de les Morteres - Barranc de la Font de Carcaixent - Barranc de Timora - Barranc de l’Infern - Barranc de Palatroi - Barranc de Xia - Barranc de la Maragda

Fins este s’uneixen tots en un únic corrent - Barranc d’Espanya - Barranc de Noguera - Barranc dels Prínceps - Barranc de Pau - Barranc Ample - Barranc de Clara - Barranc de Creïlla - Barranc de la Vila

De tots estos barrancs, la major part d’ells es troben en un estat de degradació, a nivell de la seua cobertura vegetal, que propícia l’aparició de nombrosos danys erosius al llarg de tota la conca i una elevada taxa de pèrdua de sòl que acaba aterrant les parts baixes i les planes d’inundació. La vegetació actual en la major part dels casos encara permet una captació important de les aigües de pluja. Solament el conjunt que agrupa les conques del Barranc Ample, Barranc de Clara, Barranc de Creïlla presenten un millor estat de conservació respecte a la resta de les conques.

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

140

Imat

ge 1

1. 2

: Bar

ranc

s pe

rtany

ents

a la

con

ca d

el B

arxe

ta (F

ont:

Med

i XXI

- G

SA

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

141

11.1.3 Conca del Barranc de l’Estret.

Els barrancs més importants inclosos en esta conca, i que vessen el seu cabdal al Barranc de l’Estret a tota la zona de la Vall d’Aigües Vives són els següents (de nord a sud): - Barranc de Marqués - Barranc de la Bossarta - Barranc de Xarta - Barranc de Mir - Barranc de l’Herba - Barranc dels Brolls - Barranc del Salt - Barranc dels Corbs - Barranc dels Surdets - Barranc de la Falzia - Barranc de la Barcella

En este cas, solament el Barranc de la Barcella presenta una conca en millor estat de conservació de la vegetació en tota la seua extensió. La resta de barrancs d’esta vessant es caracteritzen fonamentalment per la seua elevada pendent i perquè tenen molt poca longitud forestal, la qual cosa determina una major virulència de les avingudes. En alguns casos, la vegetació existent es troba molt degradada limitant-se exclusivament a matoll amb alguns peus arbrats aïllats. Des del punt de vista de la inundabilitat, esta conca té una menor rellevància que la del Barxeta, que si afecta directament la major part del municipi de Carcaixent.

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

142

Imatge 11.3: Barrancs de Xia, Palatrol i la Font. Desproveïts de vegetació i amb conques importants.

L’estat de conservació general de la major part dels barrancs (23 sobre 27) té greus implicacions des del punt de vista hidrològic. En trobar-se les conques receptores d’estos barrancs desproveïdes de vegetació arbrada, la major part de la pluja es converteix en escorrentia superficial. La menor capacitat de retenció, i per tant de regulació hidrològica, dels barrancs, a més d’incrementar la gravetat de les avingudes, redueix la capacitat de recàrrega dels aqüífers subterranis. Els barrancs de Carcaixent tenen conques mitjanes, en alguns casos, amb longituds importants, i per tant, amb una capacitat de captació elevada. En molts casos, una vegada s’arriba al col·lector general d’aigües, el llit del barranc desapareix en les terres de cultiu. Esta desaparició del camí natural de l’aigua implica que quan es produeix una avinguda els terrenys per on transcorria tradicionalment el curs es vegen afectats per la crescuda de cabdal.

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

143

Imatge 11.4: Xarxa hidrogràfica completa del municipi de Carcaixent. 11.1.4. Barreres arquitectòniques. La interposició d’estructures d’origen humà que interfereixen la lliure circulació de l’aigua cap als seus desaigües naturals és un dels factors que més condiciona la inundabilitat des d’un punt de vista artificial. La creació d’esteses barreres arquitectòniques provoca que en les situacions en les que la torrencialitat de les pluges aporta als cursos dels barrancs un volum important d’aigua, esta troba impediments a l’hora d’incorporar-se als llits de major capacitat.

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

144

Imatge 11.5: Esquema de la xarxa hidrogràfica de Carcaixent i les barreres arquitectòniques En el seu transcurs cap al barranc de Barxeta (i el Xúquer) els barrancs de Carcaixent troben diversos elements que dificulten la seua evacuació. Estes infraestructures de comunicació en termes generals no suposen cap problema, donat que els sistemes de drenatge són suficients. El problema es produeix en aquells casos en els que la torrencialitat de les pluges aporta un cabdal major del que són capaços d’absorbir. Carcaixent té una pluviometria mitja mensual de 694 litres per metre quadrat (Dalmau, 2004), segons dades del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació per a una sèrie de més de 30 anys. El registre màxim de pluja en 24 hores és de 114 litres. En este tipus de situacions, habituals pel règim meteorològic de la zona, els alleujadors poden resultar insuficients. Les conques, desprovistes de vegetació, aporten gran part de la precipitació rebuda als cabdals d’avinguda. Esta situació és la de màxim risc des del punt de vista de la inundabilitat al municipi.

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

145

Imatge 11.6: Esquema de situació de les principals barreres arquitectòniques (Simulació: Medi XXI–GSA)

Estes barreres són la CV-41–ronda de circumval·lació de Carcaixent, les vies de la xarxa de Rodalies de Renfe, i recentment, la nova construcció de les vies de l’AVE. Una vegada consolidades estes estructures de comunicació, la millor manera de reduir el risc d’inundació passa per la reducció dels cabdals d’avinguda en les conques receptores.

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

146

Imatge 11.7: Encaixament del barranc de Barxeta

al seu pas per la població entre la CV-41 i la xarxa de ferrocarril En altres zones el llit dels barrancs ha desaparegut sota els terrenys de cultiu. En la zona del camí de la Font hi ha diversos camins que coincideixen amb els llits dels barrancs, havent desaparegut el curs com a tal.

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

147

Camí de nova obertura entre el camí de la Font i el Realenc pel llit del barranc de Noguera El Pla d’Acció Territorial de caràcter sectorial sobre prevenció del Risc d’Inundacions de la Comunitat Valenciana (PATRICOVA) contempla dues actuacions a Carcaixent, dins el Pla de Conca del Xúquer. Estes actuacions són sobre la zona d’inundació del Xúquer (VC-28) i sobre el Barranc del Príncep (VC-32), així com intervencions sobre el llit de barranc de Barxeta, executades en l’actualitat. En qualsevol cas estes actuacions no influeixen en la situació diagnòstica actual des del punt de vista de la inundabilitat del municipi. No hi ha constància de cap Pla d’Emergències a nivell municipal que regule els riscos per inundació, ni de cap eina de planificació local a nivell local que limite els usos en els cursos d’aigua i les seues àrees d’influència.

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

148

Imatge 11.8: Zonificació del risc d’inundació,

classificació delsòl i actuacions estructurals a la CV

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

149

Imatge 11.9: Zonificació del risc d’inundació,

classificació del sòl i actuacions estructurals a Carcaixent.

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

150

11.2. Risc d’incendis forestals. Segons les dades que recull l’Auditoria Ambiental de la present Agenda 21, davant el risc d’incendis forestals, vinculat en gran part als punts esmentats amb anterioritat, el territori de Carcaixent, d’acord amb el que valora la Generalitat Valenciana, en l’any 2005 presenta un perfil de risc amb la distribució que es mostra a continuació:

Taula 11.I: Risc potencial d’incendi forestal a Carcaixent (Generalitat Valenciana 2005)

Valor Superfície % Molt Baix 18,68 0,69%

Baix 116,06 4,26% Moderat 842,00 30,88%

Alt 1.228,76 45,06% Molt Alt 490,03 17,97% Extrem 31,39 1,15% Total 2.726,92 100,00%

Açò implica que més del 50% del territori forestal de Carcaixent està sotmès a un risc potencial d’incendi Alt, Molt Alt o Extrem. Des de l’any 1999 fins al 2004 el terme municipal de Carcaixent ha patit segons dades de la pròpia Generalitat Valenciana 19 incendis forestals. D’estos, 18 van tindre el seu origen en el propi terme i un va tindre origen en el terme de Simat de la Valldigna, afectant parcialment terrenys de Carcaixent. L’any 2003 es comptabilitzaren diversos incendis intencionats per l’actuació d’un piròman que va ocasionar nombrosos incidents. S’han considerat exclusivament les dades oficials de la Generalitat Valenciana, que no ha publicat dades ni de 2005, ni de 2006.

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

151

Taula 11.II: Incendis forestals a Carcaixent al període 1999 – 2004(Generalitat Valenciana 2005).

SUPERFICIE (Ha) Comarca Municipi d’inici Causes Data

Arbrada Matoll Total Ribera Alta Carcaixent Negligència 22/05/1999 0 0,12 0,12 Ribera Alta Carcaixent Provocat 28/08/1999 0 0,2 0,2 Ribera Alta Carcaixent Negligència 15/04/2000 0 0,8 0,8 Ribera Alta Carcaixent Negligència 01/06/2000 0 0,01 0,01 Ribera Alta Carcaixent Negligència 05/09/2000 0 0,1 0,1

La Safor Simat de la Valldigna Provocat* 03/09/2000 510,5 807,3 1.317,80

Ribera Alta Carcaixent Negligència 17/05/2001 15 3 18 Ribera Alta Carcaixent Raig 02/09/2002 0 0 0 Ribera Alta Carcaixent Altres 11/11/2002 0 0 0 Ribera Alta Carcaixent Raig 15/06/2003 0,6 0 0,6 Ribera Alta Carcaixent Provocat 08/08/2003 0,2 0 0,2 Ribera Alta Carcaixent Provocat 13/08/2003 0 0 0 Ribera Alta Carcaixent Provocat 13/08/2003 0 0 0 Ribera Alta Carcaixent Provocat 13/08/2003 0,4 0 0,4 Ribera Alta Carcaixent Provocat 13/08/2003 0,12 0 0,12 Ribera Alta Carcaixent Reproducció 14/08/2003 1,25 0 1,25 Ribera Alta Carcaixent Provocat 17/08/2003 0 0,5 0,5 Ribera Alta Carcaixent Provocat 18/09/2003 0,06 0 0,06

Ribera Alta Carcaixent

(Paratge La Serratella)

Negligència 20/10/2004 0,00 0,13 0,13

* Afecta parcialment el terme de Carcaixent, des del terme de Simat fins el Barranc de la Font, al voltant de 200 has. Així doncs, resulta evident la problemàtica derivada d’este risc per al patrimoni forestal de la localitat. La ja de per si compromesa situació derivada de les condicions naturals del territori (mediterraneïtat, sequera estival, masses forestals abandonades...), es veu agreujada per la inexistència d’infraestructures bàsiques de defensa (hidrants, camins, basses...) i d’àrees de discontinuïtat vegetal (tallafocs, faixes auxiliars,...) que separen els usos abans esmentats. En este sentit, la pràctica totalitat dels camins del municipi no presenten faixes auxiliars que per una banda ajuden a evitar accidents (cigarretes ...) i que per una altra impliquen la seua possible utilització com a línies de defensa en cas d’incendi.

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

152

Figura 11.1: Esquema de tractaments sobre camins forestals od’interfície forestal sense pendent lateral (Medi XXI – GSA).

A més, la confrontació d’usos genera situacions que incrementen el risc que es produïsca un incendi forestal derivat de les activitats humanes en la major part dels casos, i que posa de manifest la necessitat d’escometre accions pal·liatives que minimitzen este risc. Carcaixent presenta, com els municipis que l’envolten, un perfil de risc davant els incendis forestals, i davant els efectes que se’n deriven (erosió, pèrdua de diversitat, de patrimoni ambiental, de capacitat d’infiltració de la pluja als aqüífers...) greu, i és este perfil sense cap dubte, un dels punts més important que cal abordar des del punt de vista dels riscos ambientals del municipi. En l’actualitat, la major part del Sòl Forestal de Carcaixent es troba en una situació delicada pel fet que les masses incipients d’arbrat (fonamental de Pi blanc-Pinus halepensis), procedents de la regeneració natural d’incendis anteriors, encara no són madures sexualment, de forma que un nou incendi provocaria la pràctica desaparició de l’arbrat a la Serra Carcaixentina. Hi ha alguns indrets al municipi que mereixen una menció especial, bé pel seu estat de conservació, bé pel seu potencial excepcional, tot i que la pràctica totalitat del municipi forestal presenta uns valors molt interessants. Les vessants de la zona del Barranc de Clara, i el Barranc Ample, presenten uns valors excepcionals, donat que alberguen una massa forestal adulta molt important. Esta zona és de fet la que millor estat de conservació presenta al municipi. Este conjunt, amb més de 100 hectàrees de bosc mediterrani, presenta un perfil de risc molt alt pel fet d’estar envoltat de sòl agrícola i urbà en la major part del seu perímetre.

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

153

Figura 11.2: Barranc Ample i Barranc de Clara.

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

154

Barranc Ample i Barranc de Clara–Massa arbrada forestal (Dalmau, 2004).

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

155

Restes de poda d’una parcel·la abocades irregularment a l’àrea tallafocs de Sant Blai.

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

156

Incendi a l’entorn immediat de Sant Blai, any 2006.

Arbres morts en contacte amb línies elèctrica (Santa Marina).

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

157

Arbres morts en contacte amb línies elèctrica (Sant Blai).

El problema fonamental dels usos confrontants, que incideix molt directament en el risc d’incendi forestal és l’escassa separació entre ells, i la incompatibilitat que generen entre sí alguns usos. Un exemple molt clar d’esta situació és la crema de restes agrícoles en zones teòricament no autoritzades a tal efecte. Esta situació es produeix per un mal ús de les eines de planificació existents (permisos de cremes no revocats, imprudència dels usuaris...).

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

158

Usos confrontants: Agrícola – Forestal.

11.2.1. Conclusions. A tenor de les dades recollides en la descripció del municipi respecte a incendis forestals, d’erosió potencial, de climatologia, de vegetació i d’estadístiques de risc, la situació del municipi en l’actualitat resulta especialment delicada donat el fet que un gran incendi en estos moments suposaria una greu regressió en el seu potencial forestal. Al risc inherent del territori se li afegeix que les masses arbrades incipients en l’actualitat no són madures sexualment, la qual cosa provocaria la seua desaparició en cas d’incendi. A més, una vegada analitzades també les dades d’erosió, les conseqüències d’un incendi que afectés les zones més delicades del territori, provocaria una reacció en cadena en el sentit del deteriorament pràcticament definitiu de les muntanyes de Carcaixent.

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

159

142,372

1441,630

1521,065

1379,4691456,520

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

1600

Superficie

Superfície afectada per classes - erosió actual (hectàrees)

No quantificada

Molt baixa (< 7 tn/ha/any) Baixa ( 7 - 15 tn/ha/any) Moderada ( 15 - 40 tn/ha/any) Alta ( 40 - 100 tn/ha/any)

11.3. Ris d’erosió. La fase de descripció del medi de la present agenda 21 de Carcaixent estableix que la pèrdua de sòl per mitjà dels processos erosius està estretament relacionada amb la cobertura vegetal. En esta fase es diferencia entre erosió actual, i erosió potencial. L’erosió actual és la pèrdua de sòl anual per hectàrea. Esta pèrdua depèn del grau de cobertura i subjecció que exerceix la vegetació. Al municipi l’erosió actual presenta la següent distribució:

Taula 11.3: Erosió actual al municipi de Carcaixent.

Classe Erosió Actual t·ha-1·any-1 Superf. (ha) Superf. (%) No quantificada 0 142,372 2,40% 1 (Molt baixa) < 7 1.441,630 24,27% 2 (Baixa) 7 – 15 1.521,065 25,60% 3 (Moderada) 15 – 40 1.379,469 23,22% 4 (Alta) 40 – 100 1.456,520 24,52%

Total 5.941 100%

Gràfica 11.1: Superfície afectada per classes d’erosió actual (hectàrees) També és considera l’erosió potencial, que es defineix com la predicció de les pèrdues de sòl si desaparegués el paper protector de la vegetació que cobreix en l’actualitat el terreny.

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

160

Taula 11.IV: Erosió potencial al municipi de Carcaixent.

Classe Erosió Potencial t·ha-1·any-1 Superf. (ha) Superf. (%) No quantificada 142,372 2,40% 3 (Moderada) 15 – 40 1.441,630 24,27% 4 (Alta) 40 – 100 1.521,065 25,60% 5 (Molt alta) > 100 2.835,989 47,74%

Total 5.941 100% Les diferències entre una i una altra tipologia d’erosió constituïxen el Risc d'erosió. Les Classes d'erosió més baixes (Classes 1 i 2), corresponen majoritàriament a les fisiografies més favorables, planes o ondulades. L'erosió potencial en estos casos de topografia plana o ondulada, no sol superar una predicció de pèrdua de sòl superior a 40 t·ha-1·any-1, a partir de tot això comença a considerar-se de caràcter greu este procés. El fet de presentar baixos graus d'erosió no significa necessàriament que este procés no tinga rellevància. La morfologia erosiva predominant és laminar, és a dir, en torrentera difusa superficial que, encara que suposa poques t·ha-1·año-1 en el seu conjunt, les pèrdues són selectives, afectant bàsicament les partícules fines del sòl, algunes de les quals són responsables directes de la seua fertilitat.

La caiguda dels peus cremats en un incendi provoquen la pèrdua

del sòl fèrtil,impedint la regeneració.

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

161

Trobem també, amb estos graus d'erosió, algunes àrees fortament ondulades abancalades, igualment de moderada capacitat, amb taxes de pèrdua de sòl considerades de fang dèbil o molt dèbil, els abancalaments de les quals resulta efectiu front l'erosió, no permetent que el pendent topogràfic potencie el desenvolupament de processos erosius.

Els murs de mamposteria seca laminen l’escorrentia superficial i redueixen l’erosió. Quan les unitats ambientals estan ubicades en pendents més accentuades i presenten classes d'erosió elevades, existeix un especial significat, ja que en estos casos la coberta vegetal és la responsable d'evitar la degradació per erosió hídrica en fisiografies desfavorables. Són esteses zones, d'erosió potencial greu o molt greu, si desapareguera el paper protector de la vegetació, les que constituïxen els enclavaments de major fragilitat del territori, mereixent una especial protecció.

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

162

Àrea afectada per incendi forestal en 2004–La desaparició de la coberta vegetal ha propiciat la desaparició del sòl.

En el terme de Carcaixent les àrees pertanyents a la Classe 3 (moderada) constituïxen 23,22% del territori, percentatge que pujaria al 24,27%, cas de desaparèixer la cobertura existent. Les taxes de pèrdua de sòl considerades greus pertanyents a la Classe 4 d'erosió, suposen per a aquelles unitats ambientals que la presenten, una important reducció en la seua Capacitat d'Ús, que quedaria reduïda a Baixa o Molt Baixa. En l’actualitat, en esta situació a Carcaixent suposen un 24,52% del territori, és a dir, més de 1.400 hectàrees del terme estan patint pèrdues anuals de sòl d’entre 40 i 100 tones actuals. Les àrees una taxa de pèrdua de sòl molt greu ocupen relativament poca superfície en l'actualitat. Per un costat corresponen a zones incendiades amb grans pendents on hi ha arribat el seu rang màxim d'erosió a l'haver desaparegut dràsticament la seua cobertura vegetal sense que en elles s'haja pogut recuperar la mateixa. Però resulta significativament greu esta àrea en parlar de l’erosió potencial. Un 47,74% del terme municipal de Carcaixent, coincident majoritàriament amb els terrenys forestals presenta valors d’erosió cas de desaparèixer la seua coberta vegetal MOLT GREUS, és a dir, més de 2.800 hectàrees del terme perdrien més de 100 tones per any a causa de l’erosió cas de desaparèixer la seua coberta vegetal. Cal considerar que la mancança de vegetació és la principal causa del desenvolupament dels processos erosius. La fisiografia i el material original matisen la classe d'erosió.

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

163

En l’actualitat a Carcaixent no s'han catalogat sòls en fase lítica, és a dir unitats ambientals on no s'haja pogut valorar l'erosió per mancar actualment de sòl. Esteses unitats estan desenvolupades sobre un dur substrat rocós i constituïxen sovint els cims i talussos verticals de les muntanyes o zones de muntanya més abruptes. Si que s’han considerat aquelles zones on no es pot quantificar l’erosió, corresponent a les zones urbanes. Percentualment parlant un 2,4% del territori està dintre esta categoria.

Processos erosius extrems en el sud d’Alacant S’han considerat els terrenys del casc urbà actual (aprox. 85 hectàrees) més els cascos de la Barraca d’Aigües Vives, Cogullada, i les zones urbanitzades de Santa Marina, l’Hospital de la Barraca i adjacents, Los Amigos i Sant Blai. També s’han tingut en compte les zones afectades per l’ampliació del casc urbà, ja que tot i que en l’actualitat encara no presenten caràcter urbà, ja estan en la fase d’urbanització. Esta categoria afecta un total de 292,22 hectàrees. La pèrdua de sòl amb capacitat agrològica per l’avanç del casc urbà, no està relacionat amb els processos erosius, però igualment suposa una pèrdua d’este recurs que ha de ser considerada a l’hora de gestionar-lo.

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

164

Imat

ge10

: Ris

c Po

tenc

ial d

’ero

sió

al te

rme

de C

arca

ixen

t

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

165

RESUM DE LA DIAGNOSI

ANÀLISI I GESTIÓ DE RISCOS DE FLORA I DOMINIS DE VEGETACIÓ RESUM DE LA DIAGNOSI CONCLUSIONS

La vegetació potencial a Carcaixent correspon a un bosc de carrasques, el paisatge forestal està actualment dominat per la presència de matollar arborat (83% del sòl forestal): coscollar amb llentiscle, amb una cobertura variable però important de Pinus halepensis. Pel que fa a la vegetació ripària, els cursos d’aigua apareixen pràcticament sense el bosc de ribera original, en haver estat en moltes ocasions desplaçats pels usos agraris o altres.

De cara a estratègies de conservació, el treball realitzat estableix com a criteri seleccionar aquelles quadrícules que maximitzen el nombre d’hàbitats prioritaris i endemismes en la mínima superfície possible. Es comprova que vuit quadrícules estan en sòl protegit, dos en sòl no urbanitzable i altres dos en sòl urbanitzable. Actualment, en el terme municipal de Carcaixent habiten un total de 42 endemismes. Únicament Arenaria aggregata Subs. psedoarmeriastrum esta considerada com a espècie “Vulnerable” segons criteris UICN. La presència de la planta invasora Ludwigia grandiflora, autòctona d’Amèrica del Sur, suposa un perill greu per a les comunitats aquàtiques..

L’abundància d’aquesta comunitat, actuant com a etapa de substitució, és conseqüència de la degradació patida per la coberta vegetal, principalment per incendis forestals.

Les àrees amb major valor s’obté de cara a la conservació són la Font de la Falzia i la Font de la Parra.Només amb 12 quadrícules seria suficient per a aconseguir la protecció dels 5 hàbitats d’interès comunitari i les 42 espècies endèmiques. (figura)

Caldria tindre en compte en altres estudis el mostreig de tardor. Es proposa la sol·licitud d’una Microrreserva de Flora en el Barranc de la Falzia donat l’elevat nombre d’espècies presents i la presència de diversos hàbitats de interès comunitari. Les vessants del Barranc de Clara i el Barranc Ample presenten uns valors excepcionals. També son zones especialment interessants i que cal conservar, la zona del Barranc de la Barcella, en la Vall de la Barraca d’Aigües Vives, el Paratge Municipal de l’Hort de Soriano,la Serratella i el que queda del boscos de Ribera del Xúquer. És necessari l’aplicació de mesures urgents per a controlar o inclús acabar amb la població d’aquesta espècie.

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

166

ANÀLISI I GESTIÓ DE RISCOS DE FAUNA

RESUM DE LA DIAGNOSI CONCLUSIONS

La major part de les àrees prioritàires són zones forestals de matoll arbrat, i barrancades. Aparició d’una zona de conservació associada a un hort de tarongers.

És recomanable augmentar el grau de protecció d’algunes àrees, sobre tot per a les d’alta o molt alta prioritat. Seria positiu potenciar l’agricultura ecològica. La quadrícula número 3 (pròxima a la urbanització de San Blas) és on es presenten majors problemes, pel que s’aconsellaria modificar el projecte urbanístic del Realenc.Les quadrícules 4 i 11 també mereixen una especial protecció.

PAISATGE

RESUMEN DE LA DIAGNOSI CONCLUSIONS La major part del municipi (més del 80%) presenta un alt valor paisatgístic. Les zones de major qualitat són també les més fràgils. Les unitats de millor valoració son les de tipus agrari mixte amb forestal, típic dels horts centenaris de tarongers, salpicats de cases tradicionals, amb vegetació de barrancs i forestal, trencant la monotonia dels cultius.

Es deu considerar l’establiment de polítiques actives per preservar esta qualitat paisatgística en estes àrees. Es deuran considerar certes actuacions per tal de millorar o regenerar les zones de qualitat paisatgística més baixa (voltants més degradats de la població, zones de barrancs encaixonats, ...), així com valoritzar les zones de qualitat més alta.

ANÀLISI I GESTIÓ DE RISCOS

FORESTAL De les 5.941 ha que té el municipi de Carcaixent, 2.702 son terrenys naturals o forestals.

Trets que condicionen la gestió i l’ordenació del sòl forestal. 1. PROPIETAT DEL SÒL FORESTAL

RESUM DE LA DIAGNOSI CONCLUSIONS A Carcaixent la propietat pública forestal no arriba al 4%. Els titulars dels terrenys forestals adjacents a sòl urbà i/o urbanitzable se senten agreujats davant l’obligatorietat legal de netejar les seues parcel·les, per evitar incendis. Açò provoca que aquestes parcel·les no es netegen i no tinguen les característiques silvícoles necessàries per evitar els incendis. Tres propietaris acumulen el 82 % de la superfície forestal.

Dificultat d’accés a zones públiques de Muntanya per part de la població. (Parc Municipal de l’Hort de Soriano).

Dificultat de gestió de qualsevol iniciativa pública o privada que implique l’afecció a sòl forestal.

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

167

2. USOS CONFRONTANTS RESUM DE LA DIAGNOSI CONCLUSIONS

Existeixen al voltant de 68,55 km de contacte entre l’ús agrícola i el forestal, i uns 11 Km entre l’ús urbà i el forestal. Problemes amb les parcel·les urbanitzables dins de les urbanitzacions de Tir de Colom i Santa Marina.

Risc a que es produïxca un incendi forestal donada la inexistència d’una separació d’usos i la dotació de mesures adients (boques contra incendis, àrees netes de vegetació, etc.).

3. ABSÈNCIA DE PLANIFICACIÓ ESPECÍFICA D’ÚS I GESTIÓ RESUM DE LA DIAGNOSI CONCLUSIONS

Carcaixent manca d’una planificació d’ús i gestió forestal. Actualment s’estan desenvolupant Plans d’Autoprotecció contra Incendis Forestals, específics per a cada nucli, no generals.

Carcaixent no té cap instrument d’ordenació forestal ni tampoc cap ordenança. Açò provoca situacions de continuïtats de combustible que poden generar un perill. Complicacions: la majoria del sòl forestal està en mans de particulars.

4. RISC DAVANT ELS INCENDIS RESUM DE LA DIAGNOSI CONCLUSIONS

Des de l’any 1.999-2.004 Carcaixent ha patit 19 incendis forestals, 18 originats al terme de Carcaixent i 1 al de Simat de la Valldigna. Els camins del municipi no presenten faixes auxiliars. Carcaixent presenta un risc d’incendi greu. El sòl forestal està en una situació delicada degut a que els arbres regenerats dels incendis encara no son madurs sexualment.

El risc d’incendis forestals a Carcaixent és molt important. Una bona gestió d’este potencial pot suposar un gran benefici per al municipi, incrementant el seu patrimoni ambiental.

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

168

ANÀLISI I GESTIÓ DE RISCOS DE LES VIES PECUÀRIES

RESUM DE LA DIAGNOSI CONCLUSIONS Carcaixent presenta al seu terme municipal un total de 9 vies pecuàries, les quals sumen de 34,3 km, i una superfície de 107,6 ha de domini públic.

Les vies pecuàries de Carcaixent es veuen amenaçades per invasió de cultius.

L’assagador de Vilella s’ha integrat dins la trama urbana degut a una ampliació del casc urbà. Sols el cordell de l’Estret és intransitable. La resta mantenen el seu ús.

A nivell municipal no s’apliquen les pràctiques més habituals de gestió d’estes vies de domini públic per a utilitzar-les com espais verds, i fins i tot recursos ecoturístics.

ANÀLISI I GESTIÓ DE RISCOS DEL MEDI SÒCIOECONÒMIC

RESUM DE LA DIAGNOSI CONCLUSIONS DEMOGRAFIA La població de Carcaixent ha anat cresquen al llarg de 10 anys; el darrer cens de l’any 2006 reflexa un total de 21.753 habitants.

L’evolució demogràfica és ja que la taxa de natalitat ha augmentat i la de mortalitat ha disminuït. Si es confirma la tendència que s’observa, es produirà un procés de rejoveniment de la població.

POBLACIÓ La població femenina l’any 2006 és de 10959, suposa el 50,38% de la població. Atenent a la distribució per edats a Carcaixent, l’any 2005 el 64,5% de la població pertany a la franja d’edat de 20 a 64 anys mentre que la franja més jove i més major estan pràcticament igualades amb un 18,3% i un 17.2% de la població respectivament. La densitat de la població ha augmentat fins 359 hab/km2.

L’evolució de la piràmide d’edats de la població de Carcaixent denota que la població juvenil va en augment, però que fonamentalment es considera prou constant al llarg dels sis últims anys. La densitat de població és superior en Carcaixent que en la resta de la comarca de la Ribera Alta; la previsió és que la densitat vaja augmentant ja que la població va en augment.

MIGRACIÓ El saldo migratori augmenta des de l’any 1999 de forma exponencial. Carcaixent continua acollint a persones provinets d’altres llocs.

El increment de la immigració de moment no suposa una alta incidència, ja que representa un 1.55% sobre el total de la població.

TREBALL I ECONOMIA El nombre d’aturats de Carcaixent a l’any 2005 ha augmentat a 1.039 persones (el 6.9%). L’atur de les dones és més del doble que la dels homes.

La taxa d’atur és superior a la taxa d’atur comarcal, i la població més afectada són les dones d’entre 25 i 44 anys.

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

169

SANITAT I BENESTAR SOCIAL Hi ha un centre de salut d’atenció primària. La Barraca d’Aigües Vives compta amb un metge de capçalera i amb un reforç d’un segon metge i un diplomat en infermeria per a l’època.

Si la població de Carcaixent va en augment haurà d’ampliar-se el servei de metges., i el servei d’urgències podria millorar-se considerablement.

EDUCACIÓ Nivell d’instrucció diferent a la mitjana comarcal i autonòmica. Actualment Carcaixent disposa de 16 equipaments educatius entre escoles d’infantil i primària, escoles d’educació secundària, centres de Batxillerat, escoles de bressol, de formació professional i cicles formatius, complementats amb l’Escola d’Adults, el Conservatori de música i l’Escola d’Oficis.

La població de Carcaixent compta amb un menor percentatge de població amb estudis universitaris. L’oferta educativa en general és bona excepte la necessitat d’escoles de bressol públiques amb horaris que permeten conciliar la vida familiar i professional.

VALENCIÀ En relació al coneixement del valencià un 96,64% de la població de Carcaixent l’entén i un 79,10% el sap parlar. El percentatge de persones que el saben escriure és del 34,75%.

Estes dades són superiors a les del conjunt de la Comunitat Valenciana, però caldria augmentar-se el compromís municipal en la promoció de l’ús social i administratiu del valencià.

ESPORT L’equipament esportiu compta amb les instal·lacions escolars, el Poliestportiu Municipal, Camp de Futbol, Poliestportiu de la urbanització de Sant Blai i Centres esportius privats com: trinquet, gimnasos privats, Camp de Tir de la Bossarta, Camp de Tir olímpic Les Coves.

Les instal·lacions esportives són, en general, suficients. Cal remarcar que està en construcció la piscina coberta d’ús anual.

ASSOCIACIONISME De la majoria de les associacions presents a Carcaixent sols un 6% tenen una clara relació amb el medi ambient, predominant fonamentalment altres tipus d’associacions de caràcter esportiu o festiu.

Caldria fomentar activitats relacionades amb el medi ambient al sinus de les diverses associacions, amb diferents iniciatives municipals.

EDUCACIÓ AMBIENTAL Pel que se veu a l’enquesta, en general el sistema de difusió i comunicació es deficient. La valoració mediambiental de Carcaixent és regular i podria millorar.

L’ajuntament ha de disposar d’un local propi on fer este tipus d’activitats

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

170

ANÀLISI I GESTIÓ DE RISCOS DE L’ORGANITZACIÓ I GESTIÓ MUNICIPAL RESUMEN DE LA DIAGNOSI CONCLUSIONS ORGANITZACIÓ MUNICIPAL Hi ha una regidoria específica de medi ambient. Hi ha un tècnic de medi ambient, incorporat recentment (desembre de 2006), hi ha un agent de desenvolupament local (ADL), que col·labora amb la implantació de l’Agenda 21.

Seria convenient augmentar les competències de l’àrea de medi ambient i la transversalitat. No hi ha Consell municipal de medi ambient, encara que el Fòrum de Participació de l’Agenda 21 està suplint d’alguna forma aquesta mancança. Davant el repte ambiental que es planteja al municipi, l’actual dotació de personal pot resultar insuficient.

PARTIDES ECONÒMIQUES Ha incrementat el nombre de serveis mancomunats: recollida de vidre, envasos i deixalleria. Les majors quantitats de diners d’aquesta àrea van al capítol de la gestió dels residus. S’ha establert un sistema de recollida de residus diferenciada, s’han soterrar contenidors, i a augmentat la dotació pressupostaria per l’ecoparc.

Cal remarcar l’increment notable de la dotació pressupostària al darrers 3 anys, sobre tot als anys 2006 i 2007 que marca un augment respecte del 2002 d’un 160%. No obstant, el muntant més important de pujada correspon a les canalitzacions i encaixonaments dels llits dels barrancs, així com a la pujada del cost de la gestió dels residus sòlids.

ACTUACIONS DE MILLORA DEL MEDI S’han instal·lat panells solars per a aigua calenta i fotovoltaica. S’han dotat d’ordinadors solars per a centres educatius públics. S’ha implantat al municipi transport públic subvencionat.

Ha de continuar l’esforç sobre les actuacions en matèria ambiental, tant a energies renovables com a conservació i recuperació d’espais singular o degradats, o transport públic sostenible amb energies de biocombustibles i fomentar el seu ús.

PLANEJAMENT URBANÍSTIC I USOS DEL SÒL

RESUMEN DE LA DIAGNOSI CONCLUSIONS L’ordenació i estructura de Carcaixent és hui per hui el d’una ciutat compacta. El nombre de vivendes ha crescut més que la població. En 2005 hi ha 10.540 vivendes construïdes, equivalent a una població de 24.240 habitants (amb una ocupació mitjana de 2,3 persones/vivenda).

L’estructura actual del municipi és positiva des del punt de vista de la sostenibilitat. El creixement perifèric pot provocar el despoblament i degradació social del centre i augmentar el cost dels serveis. No s’ha detectat planificació ni en contaminació lumínica ni en augmentar la permeabilitat del sòl.

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

171

ANÀLISI I GESTIÓ DE RISCOS DE LES ZONES VERDES RESUMEN DE LA DIAGNOSI CONCLUSIONS Carcaixent no arriba a l’estàndard legal de zones verdes, si be presenta un valor similar al d’altres ciutats. L’estat de conservació fitosanitari, en general es pot considerar acceptable.

A més d’augmentar la dotació, és important també l’accessibilitat a aquestes superfícies.

ANÀLISI I GESTIÓ DE RISCOS DE LA MOBILITAT I ACCESSIBILITAT RESUM DE LA DIAGNOSI CONCLUSIONS La tendència a l’augment de l’ús del cotxe privat provoca greus problemes de saturació de carrers, de contaminació acústica i atmosfèrica, i d’aparcament en la majoria dels carrers, sobre tot en el casc històric.

El planejament urbanístic de Carcaixent deuria incorporar una sèrie d’actuacions basades en un model de ciutat per als vianants. L’ús de la bicicleta com a mitjà de transport urbà es pràcticament nul a Carcaixent. Sols hi ha un carril bici executat. És necessari desenvolupar el Pla Director de Vials no Motoritzats que l’Ajuntament de Carcaixent té redactat des de 1999, i que preveu una xarxa no motoritzada de 64 km 530 m.

ANÀLISI I GESTIÓ DE RISCOS DE CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA I INDUSTRIAL

RESUM DE LA DIAGNOSI CONCLUSIONS Nivells dels contaminants atmosfèrics: SO2. Els nivells d’este contaminant són baixos. Nivells dels contaminants atmosfèrics: NOx. En conjunt, els nivells dels dos contaminants

són baixos (NO i NO2),. Nivells dels contaminants atmosfèrics: O3. Els nivells d’ozó són prou elevats, sobretot a

l’estiu i els valors anuals poden ser significatius per efecte d’acumulació.

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

172

ANÀLISI I GESTIÓ DE LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA

RESUM DE LA DIAGNOSI CONCLUSIONS La majoria de carrers analitzats a Carcaixent superen els 65 db. La principal font de contaminació acústica en el municipi és el trànsit rodat.

És necessari posar en pràctica campanyes de sensibilització i informació per a la població. La pacificació del trànsit pot millorar confort acústic dels ciutadans.

ANÀLISI I GESTIÓ DE RISCOS D’AIGUA

RESUM DE LA DIAGNOSI CONCLUSIONS El consum per càpita, amb els 150 L/hd, es pot considerar elevat. Les aigües d’abastiment han anat incrementant en el període d’estudi la seua concentració en nitrats.

Les pèrdues en la xarxa de distribució han anat disminuint en el període 2000-2006, pasant d’un 51,83% en l’any 2000 a 43% en el 2006, i se situen encara molt per damunt del 24,80% de fugues a nivell autonòmic.

S’hauran d’articular mesures, principalment d’educació, per reduir el consum. Per tal de garantir un subministrament d’aigua per a consum caldrà disminuir la concentració de nitrats en l’aigua, no tant per mescla amb aigües de millor qualitat, sinó amb mesures que ajuden a disminuir la font de contaminació (principalment per les pràctiques agràries).

Les pèrdues d’aigua per la xarxa són molt importants; és per tant, necessari, iniciar un pla de millora i modernització de la xarxa de distribució.

ANÀLISI I GESTIÓ DE RISCOS D’ENERGIA

RESUM DE LA DIAGNOSI CONCLUSIONS La demanda d’energia a Carcaixent ha anat incrementant-se constantment. El consum elèctric ha experimentat un descens en les dependències de l’Ajuntament i en els col·legis. No obstant això, l’enllumenament públic s’ha incrementat en un 60% aproximadament.

És necessari recollir més informació i tenir més dades de diferents anys per a poder fer una diagnosi més precisa.

Els descensos observats en l’energia de l’Ajuntament poden ser deguts a la falta de dades i informació suficients.

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

173

ANÀLISI I GESTIÓ DE RISCOS DELS RESIDUS

RESIDUS “TOT EN UN” RESUM DE LA DIAGNOSI CONCLUSIONS Carcaixent genera 1,00 Kg de residu/per habitant i dia. Per a l’arreplegada d’estos residus hi ha 235 contenidors de “tot en un” de 1.100 l. Ràtio habitants /contenidor: 90

Carcaixent es troba per baix de la mitja de la Comunitat Valenciana. Durant alguns mesos mesos pot haver dèficit de contenidors i, per tant, alguns desbordaments. Caldria incrementar el nombre de contenidors i estudiar una distribució adequada.

RESIDUS D’ENVASOS DE PAPER I CARTRÓ RESUM DE LA DIAGNOSI CONCLUSIONS Les quantitats recollides a l’ecoparc han anat augmentant i al carrer han disminuït. Ha baixat la recollida de cartró en els últims anys. En els mesos d’estiu disminueix la recollida d’estos residus degut a que la gent deixa de fer la recollida selectiva. Hi ha 468 contenidors/habitant.

Cal estudiar l’origen dels residus, si no provenen de particulars ni comerç local, caldria ficar més contenidors i posar en marxa una campanya de recollida de cartró comercial. Açò s’ha de complementar amb campanyes d’informació i conscienciació. Podria ser convenient instal·lar un ecoparc mòbil, o incrementar el nombre de contenidors de cartó, en les zones residencials durant l’estiu.

RESIDUS D’ENVASOS LLEUGERS RESUM DE LA DIAGNOSI CONCLUSIONS L’any 2.003 es van recollir 91.700 Kg.

Existeixen 47 contenidors de 3 m3, obtenint una ràtio de 448 habitants per contenidor.

Per als envasos lleugers, a diferència del que ocorre amb el paper-cartró, es pot apreciar com es manté certa correlació amb l’evolució intraanual de la generació de fem (“tot en un”). Carcaixent ofereix una bona ràtio respecte a la referència que marca el PIR.

RESIDUS D’ENVASOS DE VIDRE RESUM DE LA DIAGNOSI CONCLUSIONS En 2003 es disposava de 36 contenidors, amb una ràtio de 584,75 habitants per contenidor; i s’arrplegaren 0,03134 Kg per habitant i dia.

Es constata un increment en el nombre de contenidors i en els kg recollits en el període d’estudi. Carcaixent es troba per damunt de la Mitja de la Comunitat Valenciana. En el cas de la ràtio de habitants/contenidor, l’evolució es positiva però es troba per davall de la mitja de la Comunitat Valenciana. Cal augmentar la dotació de contenidors per a la recollida d’envasos de vidre.

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

174

RESIDUS ARREPLEGATS A L’ECOPARC RESUM DE LA DIAGNOSI CONCLUSIONS L’any 2003 va experimentar n increment del 3,5% en l‘ús, mesurat en tones, respecte l’any 2002.

Les dades indiquen un ús creixent de l’ecoparc. Els dies de major ús són dilluns, i després divendres/dissabte, fet que podria indicar que l’ús principal és pels particulars. Pot ser també caldria obrir els diumenges. Es percep una clara tendència a incrementar les entrades durant els mesos d'estiu, Caldria saber si els residus provenen de professionals o de particulars. Si fora de professionals seria aconsellable implantar restriccions o preus públics.

ANÀLISI I GESTIÓ DE RISCOS D’INUDABILITAT

RESUM DE LA DIAGNOSI CONCLUSIONS Els agents que condicionen la indundabilitat del municipi són, a banda del climatològic i orogràfic, la deforestació de conques i capçaleres dels barrancs a la Serra de Carcaixent, i les barreres arquitectòniques que limiten l’eixida de l’aigua cap al barranc de Barxeta i el riu Xúquer. Les dues grans conques del municipi (la del Barranc de Barxeta i la del Barranc de l’Estret), es troben en un estat de degradació important, ja que ha desaparegut la major part de la cobertura vegetal. La creació de barreres arquitectòniques dificulta el fluxe d’aigua.

És necessari la creació d’un Pla d’Emergències a nivell municipal que regule els riscos per inundació. Consolidades aquestes estructures, la millor manera de reduir el risc d’inundació passa per la reducció dels cabdals d’avinguda en les conques receptores, mitjançant intervencions com reforestacions.

ANÀLISI I GESTIÓ DEL RISC DE INCENDIS

RESUM DE LA DIAGNOSI CONCLUSIONS Risc potencial d’incendis forestals a Carcaixent. (taula 2.7. VI.).

Des de l’any 1.999-2.004 Carcaixent ha patit 19 incendis forestals, 18 originats al terme de Carcaixent i 1 al de Simat de la Valldigna. Els camins del municipi no presenten faixes auxiliars. Carcaixent presenta un risc d’incendi greu.

El risc d’incendis forestals a Carcaixent es un punt molt important a tindre en compte.

La situació actual del Sòl Forestal de Carcaixent, és delicada, però conserva la major part del seu potencial ambiental. Una bona gestió d’este potencial pot suposar un gran benefici per al municipi, incrementant el seu patrimoni ambiental.

AAGGEENNDDAA 2211 LLOOCCAALL CCAARRCCAAIIXXEENNTT:: DDIIAAGGNNOOSSII

175

ANÀLISI I GESTIÓ DE RISCOS D’EROSIÓ RESUM DE LA DIAGNOSI CONCLUSIONS En Carcaixent les àrees pertanyents a la Classe 3 (moderada) constitueixen 23,22% del territori, percentatge que pujaria al 24,27%, cas de desaparèixer la cobertura existent. Un 47,74% del terme municipal presenta valors d’erosió cas de desaparèixer la seua coberta vegetal MOLT GREUS, és a dir, més de 2.800 hectàrees del terme perdrien més de 100 tones per any a causa de l’erosió cas de desaparèixer la seua coberta vegetal.

La mancança de vegetació és la principal causa del desenvolupament dels processos erosius. La fisiografia i el material original matisen la classe d’erosió. La pèrdua de sòl amb capacitat agrològica per l’avanç del casc urbà, no està relacionat amb els processos erosius, però igualment suposa una pèrdua d’aquest recurs que ha de ser considerada a l’hora de gestionar-lo.

LLL’’’AAAGGGEEENNNDDDAAA 222111 LLLOOOCCCAAALLL AAA CCCAAARRRCCCAAAIIIXXXEEENNNTTT:::

UUUnnnaaa aaapppooossstttaaa pppeeerrr lllaaa sssooosssttteeennniiibbbiii lll iii tttaaattt

EEECCCOOOAAAUUUDDDIIITTTOOORRRIIIAAA IIIIII

DDDiiiaaagggnnnooosssiii AAAmmmbbbiiieeennntttaaalll

C/ Sta. Rita, 47 46740 Carcaixent Tlf: 610 010 682

AAAJJJUUUNNNTTTAAAMMMEEENNNTTT DDDEEE CCCAAARRRCCCAAAIIIXXXEEENNNTTT

L’AGENDA 21 LOCAL A CARCAIXENT: ECOAUDITORIA II

COORDINACIÓ:

Medi XXI – Gabinet de Solucions Ambientals, S.L.

EQUIP DE REDACCIÓ:

Joan Aguado Llicenciat en CC. Biològiques Alfons D. Gento Enginyera Tècnica Agrícola i Llicenciat en CC. Ambientals Ferran Dalmau Enginyer Tècnic Forestal

Empar Julià Enginyera Tècnica Agrícola i Tecnòloga d’Aliments José Luís Carrasco Llicenciat en CC. Biològiques Melchor Monleón Arquitecte urbanista

EQUIP COL·LABORADOR: Blanca Pascual Llicenciada en CC. Ambientals Noel Martínez Enginyer Tècnic Forestal i Llicenciat en CC. Ambientals Amparo Martínez Llicenciada en C.C. Ambientals

Yolanda López Llicenciada en CC. Ambientals Eva Chanut Enginyera Tècnica Agrícola

Eva Teruel Llicenciada en CC. Ambientals

Agraïments:

Als treballadors i components de l’Ajuntament de Carcaixent, empreses col·laboradores, ciutadans de Carcaixent, i totes les persones que han

participat en l’elaboració d’aquest document, treballant per aconseguir un futur millor per a la Ciutat de Carcaixent.