VOLS treballa des de fa més de 15anys intentant ajudar a portar el dreta l'educació entre la població delspaïsos on treballa i, moltes vegades,crear projectes relacionats ambl'aigua, la llum, la higiene… és moltimportant per poder portarl'educació, tant a nivell formal(escoles, biblioteques escolars, liceus-secundària-, beques…) com noformal (educació en el lleure,alfabetització d'infants, joves i adults,promoció de la dona, atenció alsinfants del carrer, residènciesd'estudiants o d'infants en situaciód'exclusió…).El present projecte, "Aigua o escola?"sorgeix de la realitat següent: hi hamoltes noies a l'Àfrica Sudsaharianaque no poden anar a escola perquètenen la tasca familiar d'anar a buscaraigua a poblats veïns, perquè en elseu poblat no hi ha pous d'aiguapotable. És per això que, mentre elsadults van a treballar, elles són lesresponsables de fer kilòmetres perportar aigua a casa.L'aigua és un element indispensableper a tirar endavant tota vida: higienei salut, hidratació i alimentació,agricultura i ramaderia…Per això la nostra experiència pot servàlida per donar a conèixer lessituacions d'injustícia que podemrelacionar amb l'accés a l'educació.

Presentació

Donar a conèixer en la nostrasocietat la situació de moltes noiesa l'Àfrica Sudsahariana, en relació ala qualitat de vida, l'educació i, pertant, el futur d'aquella nois i de lafamília.

Objectiu

- Donar continuïtat als projectes decooperació que portem endavant,donant sentit a la perforació de pousi a la creació de centres educatius,formals i no formals, per aproparl'accés a l'educació a la població mésnecessitada.- Crear una exposició fotogràfica ididàctica on es presentin de maneraatract iva aquestes rea l i tats .- Crear diferents jocs educatius,adaptats a les diferents etapes vitals,per arribar a comprendre de maneradidàctica i lúdica, aquestes situacions.- Suscitar interrogants entre els infantsi joves de la nostra societat sobrel'accés a l'educació i l'aprofitamentde l'època escolar en la nostrasocietat.- Aprofundir en la importància del'aigua en l'Àfrica Sudsahariana i tambéa Catalunya.

Objectius específics

Quina relació pot tenir l'aigua ambl'escola? Si no et surt res, mira aquestaweb: www.aiguaoescola.org

Quina relació té aquest tema ambels Objectius de Desenvolupamentdel Mil·lenni? Amb quins?No saps què son? Busca informació ainternet i informa't sobre l'accès al'educació i a l'aigua al món.

Els ODM1. Eradicar la pobresa extrema i lafam.2. Aconseguir l'educació primàriauniversal.3. Promoure la plena igualtat entrehome i dona.4. Reduir la mortalitat infantil.5. Millorar la salut materna.6. Combatre la sida, el paludisme ialtres malalties.7. Garantir un desenvolupamentsostenible.8. Fomentar una associació mundialper al desenvolupament

Ves a la web www.aiguaoescola.org,accedeix a la pàgina del plafó 1 i deixa al'apartat "comentaris" les teves conclussions.

Fes alguns cartells per ambientar el teucentre escolar i ajudar a donar a conèixeraquesta realitat.

Què s 'entén per fontmillorada d'aigua potable?Fes la teva definició.

Observa i comenta en el teugrup-classe el mapa del plafó2. A quines conclussions arribeu?Com està distribuït l'accés al'aigua arreu del món?

Busca algunes dades més:- Quina és la població total delplaneta?- Quina és la població total delcontinent africà?Passa els percentatges del plafóa números reals.- Quin és el mínim de consumd'aigua establert per la OMS(Organització Mundial de laSalut)?

Ves a la web www.aiguaoescola.org,accedeix a la pàgina del plafó 2 i deixaa l'apartat "comentaris" les tevesconclussions.

Fes un breu article o dibuix (segons allòmés idoni per a la teva edat), sobre elque has aprés amb el plafó 2 i larecerca d' informació anterior.Després, ens pots enviar les redaccions,articles o dibuixos al correu següent:aiguaoescola@ongvols.org.

Busca més informació sobre Etiòpia.On és aquest pa ís ? Quinescaracterístiques té? Com és la sevacultura, la seva gent...?

Per què a Etiòpia, tenint tanta aigua,no la poden fer servir per beure oper cuinar?

Quin és el dia mundial de l'aigua?Per què es va escollir aquest dia?

Escull una de les dades del plafó 3, fesrecerca d'informació, busca algunesfotos, i ambienta l'aula amb elles i ambretalls de la informació que hagis trobat.

Recorda que sempre ens pots ferarribar les teves aportacions en elscomentaris de la web de la campanya(www.aiguaoescola.org), en elformulari de contacte de la mateixaweb, o a l'adreça de correu electrònicaiguaoescola@ongvols.org.

Quins dels països que surten alplafó 4 es tan a l 'ÀfricaSudsahariana?

Escull un dels països de l'ÀfricaSudsahariana i busca informaciósobre ell. Pots comprar-lo amb lasituació del nostre país.Pots trobar informació a:www.guiadelmundo.org.uy/cd

Ubica tots aquests països en un mapapolític mut del món, amb un desl tresindiciadors del plafó 4 (gota groga,taronja o verda). Penja'l a l'aula i/o ala teva habitació.

Afegeix la informació de la recercaque has fet a la web de la campanya:www.aiguaoescola.org, a sota delplafó 4.

Una sequera persistent, des de fa dècades, i un creixementràpid de la població són els problemes principals del Mali pera la preservació del medi ambient. La major part dels habitants(82%) es dediquen a l'agricultura de subsistència. Sovint,degut a la sequera i als danys causats per les llagostes, hi hacollites dolentes. Al sud, a les proximitats del riu Níger, esconcentra una gran part de les activitats econòmiques delpaís, monopolitzada per una agricultura subdesenvolupada imedieval. Més del 80% de l'activitat econòmica del Mali esconcentra en el sector primari. Per tant, s'ha convertit en elprimer productor continental de cotó.

Els combustibles tradicionals, principalment la fusta i el carbóde fusta, proporcionen el 90% de tota l'energia que esconsumeix al país. I això que al Mali només el 9'5% de la sevasuperfície està poblada d'arbres. Això comporta un índexanual de desforestació d'un 1%. La sequera, la desforestaciói la progressió dels cultius amb poc rendiment impliquen ladegradació de la terra i una desertificació amb efectesdesastrosos. La progressió del Sàhara cap al sud segueix unritme alarmant. La desaparició dels habitants, juntament ambla caça furtiva, afavoreix l'extinció de certes espècies animals.

El país pateix una greu contaminació de l'aigua degut a la faltad'equips sanitaris imprescindibles. Només el 6% dels seushabitants disposen d'instal·lacions sanitàries adequades i nomésel 66% tenen accés a l'aigua potable. L'aigua de les correntssubterrànies i dels pous sovint està contaminada de bacteris.Al Mali, segons les estadístiques oficials, més de 3 milions depersones encara no tenen accés a l'aigua potable i 6 milionsde persones a un sanejament adequat.

La qüestió de l 'aigua, que és fonamental per aldesenvolupament, no deixa a ningú indiferent. Encara quel'Estat té un fort desig de dotar les poblacions amb punts deproveïment d'aigua (una aldea, un punt d'aigua), no té mitjansper aquesta política i, per tant, es basa en l'esperança de lesorganitzacions no governamentals.

Desenes de milers de noies estan sent injustament privadesde l'educació, ja que la seva feina és, diàriament, dedicar-sea transportar aigua del pou més proper (generalment en unaltre poblat) fins a casa.

Només el 44% de la població té accés als serveis sanitarismínims. En una gran part del país, els equips i serveis mèdicssón inadequats o simplement no existeixen. Només hi ha unamitjana d'un metge per 20.000 habitants i un llit d'hospitalper cada 2.500. Sovint a les clíniques escasseja el personal oels medicaments, i els hospitals de les capitals regionals estanmolt mal equipats. Diverses malalties assolen el país,principalment el paludisme (malària) que provoca diversosmilers de morts a l'any; a més, de la presència àmpliamentnotòria de la grip, la disenteria, les malalties venèries, el cucde Guinea (paràsit subcutani) i la rubèola. La febre groga, labilharziosis i la ràbia causen estralls al país. Els problemesd'higiene pública són igualment molt preocupants a les zonesurbanes, ja que les aigües residuals sovint es troben en rierolsa cel obert.

Indicadors sanitaris:o Índex de cobertura sanitària: 30 a 40% en un ràdio de 5 i 15 km.o Índex de mortalitat infantil: 144 per mil.o Índex de mortalitat infantil i juvenil: 238 per mil.o Índex de mortalitat materna: 577 per mil naixements vius.o Índex de mortalitat: 45'1 per mil.o Índex de cobertura de vacunes en els/les nens/es de 0 a 11 anys:BCG: 73%; DTCP1: 76%; DTCP3: 52%; Xarampió: 53%.o 30% de nens/es de menys de 3 anys pateixen malnutrició crònica.o 25% de nens/es de menys de 3 anys pateixen diarrea.

Llegeix el text sobre el Mali que hi haal plafó 5.Ubica aquest país en un mapa d'Àfrica.

Entra a la web de la campanya(www.aiguaoescola.org) i mira el vídeoLa tierra de Óscar. Si és per veure ambtot el grup, ens podeu demanar unacòpia en disc.Després, respon:- Com és la vida d'Óscar? Descriu un dianormal de la seva vida.- Per què el noi que ens explica la històriad'Óscar ens diu que Óscar és però nopot ser com tu?

Fixa't, en el vídeo, en la vida del propiÓscar i pensa en les diferècnies entrela seva vida i la teva, en especial elssegüents aspectes:- l'escola;- l'accés a l'aigua; i- el treball infantil.

Fes una descripció o un dibuix(segons la teva edat) d'un dia a la vidad'Óscar. Pots destacar algun aspecteconcret que t'hagi cridat l'atenció.Fes-nos-ho arribar per correu al'adreça aiguaoescola@ongvols.org.

Escriu-li una carta a l'Óscar i penja-la a la web www.aiguaoescola.org,a la pàgina del plafó 5, allà on diucomentaris.

Segons l'informe 2006 sobre l'Índex de Desenvolupament Humà(IDH) publicat pel Programa de les Nacions Unides pelDesenvolupament (PNUD), el 50% de la població guineanano té accés a un canal d'aigua neta (20 litres d'aigua per personai per dia que arriben d'un canal situat en un radi d'un quilòmetre),com és un punt d'enllaç, de columnes d'alimentació públiques,foradades, pous protegits, o d'una reserva protegida de recollidad'aigua de canal i de pluja.El govern guineà ha estat molt de temps criticat per la sevaincapacitat de garantir a la població els serveis més elementals,malgrat les riqueses en jaciments de bauxita, diamants, or ialumini que disposa el país. Les oenegés internacionals i nacionssensibles al benestar de la població en general i dels més pobresen particular començaren a contribuir-hi per paloliar l'acciódeficitària de l'Estat.Guinea reagrupa quatre grans regions naturals:- Guinea Marítima (o Baixa Guinea), al llarg de l'Oceà Atlàntici adossada a un massís muntanyenc, és poblada majoritàriamentper soussous; les ribes, amb illes i platges de sorra fina, sónbaixes, verdes i retallades per llargs estuaris; la vegetació és demangroves, palmeres i cocoters.- Guinea Mitjana (o Massís del Futa-Djallon), amb el MontLoura (1515 m) i el Mont Tinka (1425 m). Cobreix una tercerapart del país; la població és majoritàriament peulh; el climasuau i nombroses corrents d'aigua hi tenen el seu origen(Senegal, Gàmbia...).- Alta Guinea (sabanes), on domina l'ètnia malinké, ocupa unaaltra tercera part; és regada pel riu Níger i nombrosos afluents;amb clima sec, presenta una vegetació de típica sabana.- Guinea Forestal (muntanyosa i coberta de bosc primari), ambboscos preciosos, entre ells de caoba; el mont Nimba (1752m) culmina la zona, molt rica en ferro. Es reagrupen vàriesètnies: kissines, tomas i guerzés.La taxa d'alfabetització s'estima en un 25% amb forta disparitatentre sexes (37% pels homes i el 15% per les dones); disparitatque s'accentua en funció del medi: urbà (48%) o rural (15%).La llengua oficial és la francesa, però només un 15-20% delsguineans la parlen. Hi ha vuit llengües nacionals, de les qualsse n'ensenyen sis: sousou, peulh, maninka, kissi, toma i guerze.En l'àmbit sanitari, els progressos aconseguits en els darrersanys són destacables, però l'estat sanitari en general no és bo.La mitjana d'edat és de 44 anys (dones, 47; homes, 42); unade les més baixes d'Àfrica de l'oest. La mortalitat infantil arribaa 131 per mil i la taxa de mortalitat de menors de cinc anysarriba a 226 per mil. Els estudis demostren que un 11'5%d'infants pateix malnutrició aguda i un 30'5% malnutrició crònica.Actualment, Guinea és considerat un dels països més pobresdel món i depèn, en gran part, de l'ajuda internacional.

A Guinea hem construït un pou d'aigua, concretament a la poblacióde Kaninfara, que es troba a la regió de Kankan, al nord-est del país.No és tan sols un forat a terra; estem parlant d'una font d'aigua ambtota la responsabilitat pel que fa a la seva gestió, així com una inversióen sanitat i higiene que beneficiarà als 2.500 habitants de Kaninfarai dels pobles veïns. Aquest projecte ha inclòs la implicació i laparticipació dels habitants del poble tant en la seva planificació, comen la seva execució i en la gestió final, sempre recolzats i orientatsper experts.Així, s'ha creat un comitè de gestió del pou, format per representantsdels pagesos i de diferents grups de població de la zona, de maneraque les diferents classes socials hi estiguin representades. També estindrà molt en compte la participació igualitària d'homes i dones, jaque aquestes, tradicionalment les encarregades de la distribució del 'aigua, solen estar allunyades dels òrgans de decisió.

Llegeix el text sobre Guinea que hi haal plafó 6.Ubica aquest país en un mapa d'Àfrica.

Busca informació sobre la figura de ladona al món; en especial a l'Àfrica.- Quines són les seves tasques en el dia adia?- Quin és el seu rol familiar i social (la sevafunció dins de la família i de la societat)?

Respon aquestes mateixes preguntespensant en les dones del nostre país.Per què aquestes diferències?

Escriu una història, un conteambientat a l'Àfrica, que resumeixiel que has descobert amb aquestplafó 6.

Envia'l a aiguaoescola@ongvols.org.No t'oblidis de posar el teu nom i eldel teu centre escolar, així com elteu curs o els anys que tens. Podriesguanyar un premi!

Observa el que explica el plafó 7 icomenta-ho en grup, a classe, ambels teu mestre/a o professor/a.

A què dediques tu l'aigua? Creusque hi ha algun altre ús importantque no surt al plafó 7? Digue'ns-hoi ho afegirem.

Pensa, juntament amb els teuscompanys/es i el teu mestre/a oprofessor/a com poder donar aconèixer a la resta de companys del'escola els usos incorrectes de l'aiguaal nostre país.

Fes realitat aquesta acció o campanyaideada. Si vols, ens pots enviar elresum dels resultats a l'adreça decorreu aiguaoescola@ongvols.org oa la web www.aiguaoescola.org.

Nacions Unides. 20/11/1989.Convenció sobre els Drets de l'Infant. Article 28.Els estats membres reconeixen el dret de l'infant a l'educació,i amb l'objectiu d'aconseguir aquest dret progressivament ibasant-se en la igualtat d'oportunitats, especialment han de:- Implantar l'ensenyament primari obligatori i gratuït per atothom.- Fomentar el desenvolupament de formes diferents del'ensenyament secundari, inclòs l'ensenyament general i elprofessional, i posar-lo a l'abast de tots els infants prenent lesmesures pertinents, com ara implantat l'ensenyament gratuïti oferint ajut econòmic en cas de necessitat.- Mitjançant qualsevol mitjà adequat, fer que l'ensenyamentsuperior sigui accessible a tothom, segons la capacitat de cadascú.- Posar a l'abast de tots els infants informació i orientació sobreles qüestions referents a l'educació i professionals.- Prendre mesures per a encoratjar l'assistència regular a l'escolai reduir les taxes d'abandonament escolar.Els Estats membres han de prendre totes les mesures adequadesper assegurar que la disciplina escolar sigui administrada demanera compatible amb la dignitat humana de l'infant i deconformitat amb aquesta Convenció. Els Estats membres hande fomentar i encoratjar la cooperació internacional pel que faa l'educació, especialment amb l'objectiu de contribuir a eliminarla ignorància i l'analfabetisme del món, i facilitar l'accés alsconeixements científics i tècnics i als mètodes d'ensenyamentmoderns. En aquest aspecte, s'ha de tenir en compte especialmentles necessitats dels països en desenvolupament.

Fes un collage al voltant de la paraula educació i posa'la l'entrada del teu centre escolar. Pots fer servir fotosde revistes, de la nostra web, d'internet, teves o delscompanys/es... També pots afegir frases i dades que hastrobat.Si fas una foto i ens l'envies, t'estarem molt agraïts.

Llegeix atentament el plafó 9 i omplela següent graella de bons usos i malsusos de l'aigua.

Prepara una enquesta per passar,amb els teus companys/es, a personesdel teu barri, poble o, fins i tot, de lateva família, sobre l'ús que fan de l'aiguaen la seva vida diària.

Pots extreure les preguntes de lainformació del plafó 7 i del plafó 9.

Envia'ns les conclusions de lesenquestes a aiguaoescola@ongvols.orgo afegeix-les als comentaris de la webwww.aiguaoescola.org, a la pàginadel plafó 9.

Visita alguna de les pàgines web querecomanem al plafó 10. Pots accedir-hiescrivint les adreces web,o directamentdes dels enllaços de la pàgina del plafó 10a la web www.aiguaoescola.org.

Fes, amb els teus companys i companyes,clauers, xapes, enganxines, imants o puntsde llibre amb frases i imatges sobre l'aigua,com a resum i/o conclusió final.

Fes, amb els teus companys i companyes,un decàleg amb les deu coses mésimportants per millorar l'accés a l'aiguaarreu del món, començant per casa nostra.Fes difusió del decàleg al teu centre escolari a la nostra web www.aiguaoescola.org.

Busca un compromís personal permillorar l'estalvi d'aigua o per ajudar aaquells que tenen més dificultat peraccedir-hi. Posa'l en pràctica.

Joc ideat a partirdel joc "monopoly",on l'objectiu éspoder perforar pousi construirescoles en diferentspaïsos Africans.

Joc basat en eltradicional "joc del'oca", ambientaten la relació aiguai escola a l'ÀfricaSudsahariana.

Si t'ha agradat l'expo,prova amb els...

Joc basat en el popularjoc de trobar parelles,amb fotos relacionadesamb l'aigua i l'escolaa l'Àfrica.