Entre el proper 22 d’octubre i el 22d’octubre de 2006, Sant AntoniComerç (SAC) celebrarà del seudesè aniversari amb diverses cam-panyes de promoció adreçades alsconsumidors. Aquestes campanyesrecordaran que el SAC és, segonsassenyala el seu president, VicençGasca, “un gran centre comercialen ple centre de Barcelona i ambuna varietat d’oferta descomunal”,integrat per 1.200 comerciants iamb el Mercat de Sant Antoni coma punt de referència. Gasca fa un balanç del camí fet enaquesta dècada i dels reptes que had’afrontar un comerç “que ha pas-sat de ser un comerç junt, un alcostat de l’altre, a ser un comerçunit, comunicat”.

El centre comercial SantAntoni Comerç fa deu anys

Octubre omple quatre interiors d’illa amb contes i jocs del món

El Mercat de Sant Antoni es un dels referents del centre comercial.

ESPECTACLES

A les illes de MontserratRoig, Cèsar Martinell,Safo i Flora Tristán

ITINERARIS

S’han editat 90.000tríptics amb itinerarisper 28 interiors d’illa

UTILITZACIÓ

Cada dia visiten elsinteriors d’illa unes3.000 persones

E I X A M P L EB A R C E L O N A

Pàg. 3

S U P L E M E N T D E L D I S T R I C T E I D E L S B A R R I S • O c t u b r e 2 0 0 5

www.bcn.es

Pàg. 5

E N T R E V I S TA Pàg. 8

Lluís PermanyerPeriodista i cronista deBarcelona

“Els qui creuen queBarcelona només és façana, que s’hofacin mirar”

S O C I E TAT Pàg. 4

Les aules de gent gran arriben a l’Eixample

P O L I E S P O R T I U Pàg. 7

Pistes municipalsesportives del ParcJoan Miró

S E R V E I P Ú B L I C Pàg. 6

L’Oficina d’Atenció al client d’Aigües canvia d’adreça

E Q U I PA M E N T S Pàg. 6

Punt Verd de laSagrada Família

E I X A M P L E2 Octubre 2005

E I X A M P L EB A R C E L O N A

ATENCIÓ AL CIUTADÀ

Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC) Aragó, 311.Telèfon d’informació 010 (preu: 0,55 euros + IVA /cada 3 minuts o fracció).Telèfon del Civisme 900 226 226Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00Ronda Sant Pau, 43-45, 3r.

CENTRES CÍVICS I CULTURALS

Casa Golferichs 93 323 77 90Gran Via de les Corts Catalanes, 491.Centre Cívic Ateneu Fort Pienc 93 232 78 27Ribes, 14.Centre Cívic Cotxeres Borrell 93 324 83 50Viladomat, 2-8.Centre Cívic Sagrada Família 93 256 28 30Mallorca, 425-433.Centre Cultural Casa Elizalde 93 488 05 90València, 302.Casal d’Associacions Juvenils 901 515 253de BarcelonaAusiàs March, 60.Espai Jove de l’Eixample 93 232 06 13Ali Bei, 120.

BIBLIOTEQUES

Biblioteca Fort Pienc 93 265 24 35Ribes, 12.Bibl. Inf. i Juvenil Lola Anglada 93 439 41 90Rocafort, 236.Biblioteca Pública Joan Miró 93 426 36 57Vilamarí, 61.Biblioteca Pública Sofia Barat 93 231 77 67Girona, 64.

SERVEIS SOCIALS

CSS Dreta de l’Eixample 93 244 06 40Ctra. Antiga d’Horta, 1.CSS Esquerra de l’Eixample 93 363 85 90París, 64.CSS Sagrada Família 93 256 28 28Mallorca, 425.CSS Sant Antoni 93 256 23 50Manso, 24.

GENT GRAN

Casal de Gent Gran Carlit 93 232 49 67Roger de Flor, 162.Espai de Gent GranM. Aurèlia Capmany 93 453 60 75Enric Granados, 47.C. de Gent Gran Sant Antoni 93 451 67 36Sepúlveda, 181, principal.Espai de Gent Gran Esq. Eixample 93 410 82 65Rosselló, 78-80.Espai de Gent Gran Fort Pienc 93 232 78 27Ribes, 14.

ALTRES SERVEIS

Punt d’Atenció a la Dona 93 256 28 19Mallorca, 425Of. de l’Habitatge Proeixample 902 077 307València, 307, bxos.Institut Català de la Dona (ICD) 93 495 16 00Viladomat, 319, entl.Arxiu Municipal de Districte 93 291 62 28Aragó, 311.Agència Tributària 93 291 11 00Pl. Letamendi, 13.C. de Normalització Lingüística 93 451 24 45Mallorca, 115-123, entl. 1a.

GUÀRDIA URBANA

Unitat Territorial EixampleNàpols, 42-62.Emergències 092Tràmits (Guàrdia Urbana, 3-5) 93 291 50 22Accidents (C/ A, núm. 97-103) 93 223 53 20

SERVEIS URGENTS

Telèfon únic d’emergències 112Urgències sanitàries 061Mossos d’Esquadra 088Cos Nacional de Policia 091Bombers 080

SALUT

CAP Ausiàs March 902 500 179Ausiàs March, 39-4.CAP Carles I 93 231 77 05Marina, 168.CAP Sagrada Família 93 507 25 80Còrsega, 643.CAP Eixample 93 227 9800Rosselló, 161.CAP Manso 93 325 28 00Manso, 19.CAP Sant Joan 93 232 97 67Pg. Sant Joan, 20.CAP València 902 500 179València, 377-379Dispensari de carrer València 93 227 93 00València, 184

I N F O Ú T I Lt

L ’A G E N D AW

Diumenge 23 d’octubreItinerari cultural en bicicletaDe 10 a 14 h. Punt de sortida: Aragó, 311 (seu del Districte)Itinerari literari pel territori on van deixar la seva em-prenta Santiago Rusiñol, Jacint Verdaguer, Josep Pla,Joan Maragall, Carme Laforet...

Dilluns 24 d’octubreCuina de pel·lículaA les 20 h. C. Cívic Sagrada Família (Mallorca, 425-433)Finalitza aquest cicle de l’Any de la Gastronomia amb lapel·licula Comer, beber y amar, d’Ang Lee.

Dilluns 31 d’octubreNit d’ànimesA les 17.30 h. Interior d’illa de Flora Tristan (Padilla, 210)El Sobrino del Diablo presenta el seu espectacle Sam-hain, que ens apropa als mites de por de sempre.

Divendres 21 i dissabte 22 d’octubreEl último caféA les 22 h. Centre Cívic Cotxeres Borrell (Viladomat, 2-8)La Mala Cia. Dins la 10a Mostra de Teatre de Barcelona.

Dimecres 26 d’octubre3solo3A les 20.30 h. Casa Elizalde (València, 302)Dansa contemporània: Distribución del silencio, ¿Una vez?Me cortré con un cutter i Cuerpos vulnerables.

Divendres 4 de novembreSe buscan mujeresA les 22 h. Centre Cívic Cotxeres Borrell (Viladomat, 2-8)Dones alterades inspirades en el personatge de Maite-na es presenten a un càsting. De la Cia. Las Lokis.

Dimecres 9 de novembreIdioms /AllezA les 20.30 h. Casa Elizalde (València, 302)Dansa contemporània. Duet bilingüe.

Del 24 al 30 d’octubreBarcelona. Ciutat de bicicletesCasa Elizalde (València, 302)Dins de la Setmana de l’ús cívic de la ciutat. Xerrada so-bre el dret dels vianants dimarts 25 d’octubre a les 19 h.

Divendres 14 d’octubreMarcos Ricceti i Elena VittA les 18 h. Casa Golferichs (Gran Via de les Corts, 491)Un recital de tenor i pianista que explora els vincles en-tre els autors argentins i catalans.

Divendres 21 d’octubreCharo Picazo i David GranatoA les 18 h. Casa Golferichs (Gran Via de les Corts, 491)Brahms, Strauss, Mozart i autors catalans com Mom-pou i Granados.

Dilluns 24 d’octubreMiralls llatinsA les 20.30 h. Casa Elizalde (València, 302)Concert de flauta de Pan i guitarra.Obres de Machado,Villa-Lobos, Piazzolla, Granados, etc.

Divendres 4 de novembrePaulinho LêmosA les 20.30 h. Casa Elizalde (València, 302)Cantautor d’origen brasiler.

Divendres 11 de novembreEuclydes MattosA les 20.30 h. Casa Elizalde (València, 302)Un poeta que canta bossa nova.

Diumenge 16 d’octubreMag màgiaA les 12 h. Casa Elizalde (València, 302)D’Enric Magoo. Històries màgiques que combinen lesemocions, la música i la sorpresa.

Diumenge 16 d’octubreEl príncep granotaA les 12 h. Centre Cívic Cotxeres Borrell (Viladomat, 2-8)De la Cia. Teresa Roig.

Diumenge 23 d’octubreEls contes de la BledaA les 12 h. Casa Elizalde (València, 302)Una pallassa entranyable que explica contes enmig desomriures.

Diumenge 6 de novembreTeatre de cordóA les 12 h. Casa Golferichs (Gran Via de les Corts, 491)Històries tradicionals amb tocs de màgia i cançonspopulars.

www.bcn.es/publicacions

bcnrevistes@mail.bcn.es

Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions: Ferran Mascarell, Enric Casas, Alfredo Jorge Juan, Màrius Robert, Joan Conde,Glòria Figuerola, Joan A. Dalmau, Oriol Balaguer, Josep M. Lucchetti, José Pérez Freijo. Director: Enric Casas. Director editorial: José Pérez Freijo. Director de con-tinguts: Joan Àngel Frigola. Relacions Institucionals: Joan Ariza. Redacció: Felicia Esquinas, Carmen Anfosso, Núria Mahamud, Pilar Fernández, Gerard Maristany,Daniel Venteo, Pere S. Paredes, Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Dolors Roset, Beatriu Sanchís, Daniel Romaní, Isabel Pagès. Coordinació general: Andreu Parera.Coordinació de fotografia: Jaume Novell. Fotografia: Rafael Escudé, Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo, ManelSocias, Laura Llach, Jordi Hernández, Arxiu Municipal del Districte. Disseny: Subirà i Associats. Maquetació i preimpressió: Agustín Viguera, Cristina Vidal. Edició WEB:Miquel Navarro. Producció: Joan Isern, Maribel Baños. Impressió: Mateu Press, SA. Manipulació: General serveis. Distribució: M. Àngels Alonso i Serveis de Correus.Administració: Ascensió García Departament d’Imatge i Producció Editorial. Pg. Zona Franca, 60. 08038 Barcelona. Dipòsit legal: B. 29.175-1994.

Núria Mahamud

Aquesta tardor no hi haexcuses per deixar de

visitar els jardins dels inte-riors d ’illa de l ’Eixample.Torna un altre cop la Tardora l’Illa, que en aquesta oca-sió serà un viatge pels cinccontinents per descobrir elscostums i la cultura delsnostres veïns i veïnes d’ar-reu el món. La companyiaFaula i Marinva Joc i Educa-

ció han programat un diver-tit espectacle per als méspetits, ple de sorpreses, enel qual descobriran jocs i jo-guines de tots els indretsdel planeta. És un viatge interactiu d’a-proximadament una hora,on pot participar tota la fa-mília, però adreçat especial-ment als infants. Enguany laTardor a l’Illa se celebrarà di-versos diumenges d’octubre

als jardins de Safo, Montser-rat Roig, Flora Tristan i Cè-sar Martinell, però cada anyvan canviant els escenaris iles activitats i, molt proba-blement, la propera edicióserà dedicada a les arts plàs-tiques.

Itineraris per descobrirCada dia unes 3.000 perso-nes visiten els interiors d’illade l’Eixample i és que darrerela gran quadrícula que vaprojectar Ildefons Cerdà s’a-maguen uns petits oasis depau amb jardins per relaxar-se, jugar o llegir. Però per a

molts barcelonins encara sónuns espais completamentdesconeguts.Per aquest motiu, l’Ajunta-ment ha elaborat set desple-gables, un amb la llista i loca-

lització dels 28 inter iorsd’illa recuperats i la restaamb sis propostes d’itinera-ris, la majoria de les quals

coincideixen amb la delimi-tació dels barris. Cada fulletconté un plànol de localitza-c ió d ’aquestes r utes i e ltemps estimat de recorre-gut, normalment de dueshores, a més de fotografiesdels llocs més assenyalats ocuriosos dels voltants, quecomprenen indrets com es-tabliments antics, mercats,passatges, façanes, escultu-res, etc.S’han editat 90.000 exem-plars que es distribuiran en-tre els ciutadans i diferentsentitats del districte perquèestiguin a l’abast de tothom.

E I X A M P L E 3Octubre 2005

Els itineraris permetran descobrir façanes de l’Eixample.

Els interiors d’illa de l’Eixample són espais privilegiats

dins la ciutat i cada tardor es converteixen en uns

escenaris molt especials amb actuacions adreçades a

les famílies i, sobretot, als infants

Contes per a nens i itinerarisculturals als interiors d’illa

C IU TA DA N S OPINE N

Manuel BorgésSoldador

Es muy importantepara los pequeños y losmayores. Es una mane-ra de distraerse y des-pejar la mente en unlugar tan agradablecomo son los jardines.

Jaime SalasVigilant

Es una novedad paramí, porque hace relati-vamente poco tiempoque vivo en el Eixampley ahora que lo sé mepasaré un día paraasistir a algún espec-táculo.

Ilva FornerActriu

No lo sabía, no teníaconstancia, pero meparece muy bien, esalgo muy bueno para laciudad y el barrio.Espero pasar un día yver los espectáculos ylos jardines.

José AntonioPorroComercial

La programación meparece bien y los jardi-nes me gustan mucho.Es una manera de dis-traerse y un sitio dondela gente puede relajarsey disfrutar de su tiem-po libre.

Maria IsabelBellidoAturada

Yo suelo ir a los interio-res de illa. Son lugaresmuy bonitos y tranqui-los donde puedes pasarun buen rato. Única-mente no me gustan losjardines durante lanoche.

Josefa DelgadoNetejadora

No tengo demasiadainformación sobre laprogramación, perotodo lo que sean cosaspositivas para el barriome parecen muy bien.Los interiores de illason muy bonitos.

Q u è l i s e m b l a l a p r o g r a m a c i ó d e l s i n t e r i o r s d ’ i l l a d e l ’ E i x a m p l e ?

Cada dia unes 3.000persones visiten elsjardins interiorsd’illa de l’Eixample

C O N T E S A L’ I L L AA

2 d’octubre Jardins de Safo (Llançà-València)

9 d’octubre Jardins de Montserrat Roig

(Provença, 535-537)

16 d’octubre Jardins de Flora Tristán (Padilla,

210)

23 d’octubre Jardins de Cèsar Martinell

(Villarroel, 60)

Espectacles als jardins d’interior d’illa, tots els

diumenges d’octubre a les 12 h

4 Octubre 2005

S O C I E T A T

Dolors Roset

L’Agrupació d’aules deformació per a la gent

gran de Catalunya (AFOPA)vol estendre la seva activitata l’Eixample i començar ambalguna sessió programadaaquest mateix curs, entrel’octubre de 2005 i el juny de2006. Aquest barri reuneixels requisits bàsics, perquèté una estructura de centrescívics espaiosos i equips deprofessionals capacitats percoordinar l’activitat. Els or-ganitzadors ja s’han posaten contacte amb els centrescívics per saber si hi estaninteressats, i en alguns ja hiha un calendari de sessions.També s’espera que en elscentres on encara no hi hares previst, sigui la mateixagent gran la que demani l’or-

ganització d’activitats a l’A-FOPA a través del centre cí-vic.Ara fa 25 anys es va crearl’AFOPA amb l’objectiu defer arribar la cultura a lagent gran. Amb el suport de

les vuit universitats catala-nes, s’imparteixen classessobre tot tipus de temes:des d’Humanitats, CiènciesSocials, Literatura i BellesArts, fins a Ciències pures iTecnologia. També es fanseminaris especialitzatsd’Història i Informàtica, ta-llers de Memòria, Català i

Anglès, i una sortida cultu-ral al trimestre a un lloc rela-cionat amb algun dels temestractats. Els cursos són d’ex-tensió universitària o, elsdels centres cívics, de difu-sió cultural, i s’imparteixenamb una freqüència d’uncop a la setmana. Els confe-renciants són professorsuniversitaris, de Batxillerat id’ESO, i professionals espe-cialistes en una matèria.Fins ara s’han obert 37 cen-tres a tot Catalunya i hi hanpassat, aproximadament,14.000 alumnes. A Barcelo-na, hi ha aules de difusiócultural a centres cívics deGràcia i de les Corts. L’Ei-xample serà el tercer barri aunir-se a la iniciativa.

Més informació:A través d’un centre cívicposeu-vos en contacteamb l’AFOPA Telèfon: 93 453 57 74

L’AFOPA treballa per acostar la cultura a la gent gran.

La gent gran del’Eixample tindràuna altra activitatpensada per a ells

E I X A M P L E

El tren als carrersBalmes i Pelai Enderrocada la muralla que encerclava Barcelona, enl’espai alliberat entre les places d’Universitat i de Catalu-nya, es va obrir el carrer de Pelai. Entre aquest carrer i laserralada de Collserola només hi havia alguns dels po-bles del Pla i una gran extensió de terres que ben aviatvan configurar l’Eixample, mentre el projecte del Ferro-carril de Sarrià començava a fer els seus primers passos.Finalment, el 23 de juny de 1863 va ser inaugurat i Bar-celona va quedar unida amb Sarrià tot passant per Grà-cia i Sant Gervasi. Però aquest nou ferrocarril, que teniala seva estació terminal al carrer Pelai, a tocar de la plaçaCatalunya, va dividir en dos l’Eixample, ja que circulavaen superfície pel carrer Balmes. Aquesta divisió va durarfins poc abans de la inauguració de l’Exposició Univer-sal de l’any 1929 en què el traçat va ser soterrat.

Si té fotografies o documents del seu barri, en pot ferdonació a l’Arxiu Municipal del Districte, 93 291 62 28

Abans El traçat de la via del tren de Sarrià en la confluèn-cia dels carrers Balmes i Pelai l’any 1896.

Ara A partir de l’any 1929, aquest indret, així com totl’Eixample, es va deslliurar d’aquesta barrera.

J. M. ContelA B A N S I A R A

Els centres cívics que ho demanin al’AFOPA ja començaran a tenir activitatsprogramades aquest mateix curs

L’Eixample obrirà aules per a la gent gran

2005, 400 pàg.Format: 22,5 x 27 cmPVP: 45 eurosISBN 84-8478-144-5Coedició de l’Ajuntament i Triangle Postals

Barcelona. PalimpsestJoan Barril (text) | Pere Vivas (fotografia)

Els barcelonins, tant els de tota la vida com els d’un únicdia, ens sorprenem d’una ciutat que és capaç de mante-nir les pedres ben posades i que fa que els balcons i elscarrers llueixin colors ben diferents, segons pregona JoanBarril, autor del text del llibre. Un llibre que permetencara mirar Barcelona de més a prop, amb més detall,contraposant la pedra al color, el gòtic al contemporani,les persones a l'urbanisme...

Felicia Esquinas

No ha estat fàcil, diu Vi-cenç Gasca, president de

Sant Antoni Comerç, peròdurant aquesta dècada els in-tegrants del SAC han fet unatransformació important.“Hem passat de ser un co-merç junt, en el sentit d’estaruna botiga al costat de l’altra,a ser un comerç unit. És comuna relació de parella. Potsestar junt, però no haver-hicomunicació, però si estàsunit sí que n’hi ha, de comu-nicació”, explica Gasca. “I aixòet dóna la força per tenir re-presentativitat i portar a ter-me accions que no es podenfer a títol individual”.Entre el proper 22 d’octubre iel 22 d’octubre de 2006, elSAC celebrarà el seu aniver-sari amb diverses campanyesde promoció adreçades alsconsumidors. Campanyesper recordar que aquests1.200 comerciants del barride Sant Antoni són “un grancentre comercial, en ple cen-tre de Barcelona i amb unavarietat d’oferta descomu-nal”, assenyala el seu presi-dent. Aquesta oferta abastades de l’equipament personalfins al de la llar, informàtica

–concentrada a ronda SantAntoni, Sepúlveda i Casano-va–, una illa sencera dedica-da a l’alimentació com és elMercat de Sant Antoni i, alseu voltant, una oferta únicaa Barcelona, els Encants deroba. Sense oblidar el mercatdominical de llibres i video-jocs de segona mà.

Fa deu anysEl SAC es va crear en un mo-ment de forta tensió entre les

grans superfícies i els petitsbotiguers. Segons recorda Vi-cenç Gasca, “en aquell mo-ment es creia que el comerçtradicional desapareixeria da-vant de les grans superfícies.Hi havia aquesta inquietud icalia organitzar-se. Però ambel temps ha quedat clar que,com tot en la vida, hi ha unpúblic per a cada cosa. Ounes persones que uns dies

s’estimen més anar a fer untipus de compra a un lloc, iuns altres dies a un altre”. Una cosa que també s’ha po-sat de manifest és la necessi-tat de fer campanyes promo-cionals conjuntes. “A lesgrans superfícies s’obliga elsbotiguers a contribuir aaquestes accions per contrac-te; nosaltres hem d’aconse-guir que la gent s’hi adhereixivoluntàriament. I és la difi-cultat més gran que tenim”,afirma Gasca. Avui, el paisatge comercialdel barri també s’ha transfor-mat. Vicenç Gasca assenyalaque l’arribada d’immigrantss ’ha traduït en l ’aparició“d’un tipus de comerç queocupa uns espais de demandad’una clientela potencial queara existeix i abans no”.Mirant cara a demà, el projec-te que més interessa al SACés la futura remodelació delMercat de Sant Antoni. Per aVicenç Gasca, el mercat “hade ser un punt de referènciade la ciutat i la locomotoraque tiri de l’activitat comer-cial d’aquesta zona”.

E I X A M P L EB A R C E L O N A 5Octubre 2005

N O T Í C I E Sf

7è cicle de cinema a la PedreraLa Pedrera inicia el setè cicle de cinema. L’AuditoriCaixa Catalunya ha programat el nou cicle que portaper títol Cinema a la Frontera i que preveu la projec-ció de vuit pel·lícules. L’eix del cicle són les fronteresgeogràfiques que han esdevingut un dels paisatgesmés rics i polivalents del cinema. Cinema a la Pedre-ra proposa vuit títols per viatjar arreu del món. El ci-cle se celebra cada trimestre excepte durant l’estiu.Més informació: www.bcn.es/eixample.

Obres a l’avinguda de RomaLes obres de remodelació a l’avinguda de Roma jas’han iniciat en el tram comprès entre els carrers deCasanova i Comte d’Urgell, en la seva primera fase.Els treballs inclouen l’ampliació de les zones per alsvianants, la renovació de la calçada, nou enllumenat,renovació del mobiliari urbà, millores en l’accessibili-tat i un carril bici. És previst que les obres finalitzinel febrer de 2006.

Enganxa’t al civismeDel 3 al 30 d’octubre, la Casa Elizalde (València, 302)organitza una sèrie d’activitats per tal de potenciaractituds de respecte cap a l’entorn. Dues exposicions,una gimcana amb joves d’ESO i una altra entre grupsd’infants i avis faran reflexionar sobres qüestionscom la neteja, la mobilitat i l’accessibilitat. També hihaurà un taller de creació amb deixalles i un altre deconstrucció de bufalvents per millorar la visibilitatdels infants en les bicis.

Laboratori d’Arts Escèniques TísnerEl Centre Cívic Cotxeres Borrell posa en marxa elLaboratori d’Arts Escèniques Tísner per a aquellscreadors, amateurs o professionals que vulguindesenvolupar els seus projectes artístics. El Labo-ratori també està adreçat a directors, dramaturgs,guionistes, actors, coreògrafs, tècnics, gestors i es-cenògrafs, entre d’altres.

Acte del Consell de les Dones.

Jornada participativa sobre el progrés de les donesF.E.

E l dissabte 22 d’octubre, laCasa Elizalde (C/ Valèn-

cia, 302) acollirà una jornadaparticipativa per avaluar laPlataforma d’Acció sorgida dela IV Conferència Mundial dela Dona, organitzada per lesNacions Unides, que es va ce-lebrar a Pequín fa deu anys. La Plataforma d’Acció per al’avançament de les dones es-tableix els dotze punts es-tratègics que han de desenvo-lupar els estats per assegurar

el progrés i la igualtat de lesdones a tot el món, des de lasalut fins a l’educació, des delmón laboral fins a la família.La Plataforma va ser ratifica-da per tots els participants enaquella conferència, però pocspaïsos l’han arribat a aplicar.Amb aquesta jornada de de-bat se celebren els 25 anys dela fundació del Consell Nacio-nal de les Dones d’Espanya ide la seva incorporació a l’In-ternational Council of Wo-men. Durant la trobada hi

haurà tres taules rodones, se-guides d’un col·loqui, on par-ticiparan dones de l’àmbit po-lític, cultural i social. A latarda es presentaran les con-clusions del debat i el llibreEscac i Mat, obra teatral d’A-raceli Bruch publicada perl ’Associació Teatre-Dona.Com a cloenda hi haurà unrecital de música i poesia.Inscripcions: Consell de lesDones. Rambla de Catalunya,45, 1r 1a. Preu de la jornada idinar: 10 euros.

Creat el 22 d’octu-bre de 1995, SantAntoni Comerç(SAC) està integratper 1.200 comer-ciants amb elMercat de SantAntoni com a puntde referència

Sant Antoni Comerç celebrael seu desè aniversari

“Hem passat a serun comerç unit,comunicat”, diu elpresident del SAC

Banderoles de promoció al voltant de Sant Antoni.

E I X A M P L E6 Octubre 2005

A quest establiment de pintura està espe-cialitzat en el color. Hi trobem 150 co-

lors exclusius, creats per Toni Colomina, unpintor d’ofici amb molts anys d’experiència,que és qui porta el negoci. En entrar a l’esta-bliment trobem les làmines que mostren totala gamma de colors. El coneixement de l’oficidel Toni és una garantia per al client. Tot i l’a-jut que ofereix la tecnologia, l’experiència ésbàsica per obtenir un bon resultat. Si li por-tem una petita mostra, ens pot trobar el color

exacte i això només s’aconsegueix amb un ullmolt entrenat. La Casa de la Pintura ha apos-tat també per la pintura ecològica, no conta-minant. El servei que ofereixen va més enllà:fan estudis cromàtics a casa nostra sensecompromís i ens aconsellen el color mésadient segons l’espai i la llum. Disposen, amés, de tot tipus de material de pintura i pera les Belles Arts.

La Casa de la Pintura C/Provença, 71

E L T A U L E L L

Colors exclusius i la garantia de molts anys d’ofici

Toni Colomina, amb pintura de tots colors.

Joan Anton Font

E Q U I P A M E N T S

Beatriu Sanchís

E s tracta d’una deixalleriaon es poden portar de-

terminats tipus de residus,com ara bateries, piles, radio-grafies, fluorescents, aerosolsi oli de cuina, entre d’altres.El Punt Verd del barri comp-ta amb un servei d’EducacióAmbiental, l’Aula Ambiental.Aquest servei és promogutper l’Ajuntament a petició delFòrum Cívic de la Sagrada Fa-mília, el qual ja en un primermoment va demanar la crea-ció del Punt Verd del barri. Elproper mes de març farà tresanys que funciona aquest es-pai. S'hi poden portar mate-rials reutilitzables, com ara laroba, materials reciclables, comels petits electrodomèstics, i

especials com les pintures. Elsresidus s’han de portar en peti-tes quantitats, dipositar-losdins del contenidor correspo-nent i no abandonar-los foradel centre. Els residus es po-den portar de dimarts a dis-sabte durant el matí i la tardai els dilluns de 16.30 a 19.30

hores. Cal recordar que exis-teixen tres tipus de puntsverds a la ciutat. El primer ac-cepta diferents tipus de resi-

dus, com per exemple la runai la fusta, i són per a tothom.El segon tipus, que és el cor-responent al Punt Verd de laSagrada Família, no acceptani runa ni fusta i està adreçatnomés als particulars. La ter-cera modalitat de Punt Verdés la mòbil: un camió es des-plaça per apropar-se als veïnsdel barri, els residus delsquals recull mentre no siguinfusta i runa. El Punt Verd dela Sagrada Família és la deixa-lleria de barri que recull mésresidus de tota la ciutat. Enparal·lel, l’Aula Ambiental in-forma sobre els residus, la re-collida selectiva, les bonespràctiques i el consum res-ponsable. Du a terme unatasca d’activitats trimestralscom cursos, xerrades i expo-sicions obertes a tothom igratuïtes. La propera xerradaserà el dia 26 d’octubre, a les19 hores, sobre “Com teniruna casa sana i ecològica”.L’Aula també organitza visi-tes guiades i dóna suport aaltres entitats. L’espai tambéorganitza campanyes com lade Mou-te amb bici, on ce-deix durant una setmanadues bicicletes per moure’sper la ciutat, o Fem compostal parc, on es recullen els ma-terials orgànics per reutilit-zar-los amb les plantes.

Més informacióPunt Verd Sagrada FamíliaC/ Lepant, 281Telèfon 93 435 05 47

Al Punt Verd s’hi potportar roba, petitselectrodomèstics iolis i pintures, entrealtres materials

Es tracta del Punt Verd de barri que mésresidus recull de tota la ciutat. Es trobasituada entre els carrers de Lepant iProvença

Sala on es recullen els residus al Punt Verd de Sagrada Família.

El Punt Verd de la Sagrada Família,per la cultura de la sostenibilitat

S E R V E I P Ú B L I C

Núria MahamudL’Oficina d’Atenció al Client d’Aigües de Barcelona(Agbar) del carrer Diputació, 355, ha canviat d’empla-çament. Des de setembre s’ha traslladat al carrer Con-sell de Cent 396, a només 100 metres de l’anterior, laqual ha estat oberta durant més de trenta anys al cos-tat de l’antic palauet del marquès de Santa Isabel.En aquesta nova oficina es poden fer les mateixes ges-tions que es feien fins ara: obtenir informació sobreserveis i tarifes, contractar l’alta o donar-se de baixa,domiciliar el pagament de les factures, així com tambéfer un canvi de dades, presentar una reclamació o unsuggeriment a la companyia o sol·licitar un duplicat dela factura. A més, els ciutadans i ciutadanes també po-den fer totes les seves gestions a través dels telèfonsgratuïts i d’Internet per evitar cues i desplaçaments.Així doncs, des d’ara existeixen a Barcelona dues ofici-nes d’Atenció al Client de la companyia de l'aigua: lade Consell de Cent, 396 (entre passeig de Sant Joan iBailèn), i l’oficina del carrer Pallars, 477, al districte22@ (a cinc minuts de Diagonal Mar). D’altra banda,cal recordar que la Torre Agbar de la plaça de les Glò-ries no té cap oficina d’atenció al públic.

Aigües de Barcelona Oficines d’Atenció al Client• Consell de Cent, 396 • Pallars, 477Horari: de dilluns a dijous, de 8.30 a 16.30 h, i divendres, de 8.30 a 14.30 h.Telèfon d’Atenció al Client: 900 710 710(de dilluns a divendres de 8 a 20 h)Telèfon d’Avaries: 900 700 720 (24 h)www.aiguesdebarcelona.es

Interior de la nova oficina.

Aigües trasllada l’oficinaa Consell de Cent, 396

E I X A M P L E 7Octubre 2005

P O L I E S P O R T I U

Pere S. Paredes

“N osaltres i el barri estemmolt contents amb la feina

que des de maig estem fent a lesdues pistes esportives municipalsque hi ha al Parc Joan Miró, ja quehem aconseguit posar ordre a tot elcaos que regnava en aquesta partdel Parc de l’Escorxador”, diu Jaco-bo Fernández, un dels integrantsde l'Associació Esportiva de l’Ei-xample.Abans de gestionar aquestes duespistes, els voltants i les instal·la-cions estaven infrautilitzades (es-portivament parlant) i eren les seusde reunions de grups de joves queno en feien un ús adequat.

Les dues pistes son d’ús lliure i te-nen el mateix horari que el Parc deJoan Miró. S'hi practiquen tres delsmés populars esports que es podenrealitzar a l’aire lliure: el futbol sala,el voleibol i el bàsquet.Aquest canvi cap a la promoció es-portiva va pas a pas i lentament,però “gràcies a l'ajuda de tots elsusuaris, dels veïns i a la comprensiódels mateixos col·lectius que ocupa-ven les pistes, ara mateix els nens iles dones, que són els qui més agra-eixen la utilització de les dues pis-tes, hi poden jugar dintre d’un ho-rari establert i amb unes garantiesde participació sense problemes”,afirma Fernández.Per a Jacobo, un dels punts mésimportants d’aquest canvi en l’orde-nació i control de les pistes ha estatla figura del dinamitzador: “és una

persona que s’ocupa de tots els as-sumptes referents a les dues pistes:dóna el material necessari, organit-za el partits, controla que els grupsno estiguin massa estona jugant,organitza els nens en equips ogrups, sap de futbol sala, bàsquet ivoleibol, controla els horaris i el llo-guer de la pista poliesportiva, s’ocu-pa de mantenir en ordre tot el quees relaciona amb aquesta zona. I ésmolt conegut pels usuaris, els qualsel respecten i ajuden”.

PPM Parc Joan Miró. Aragó, 1Pistes Poliesportives Municipals. T.: 93 426 99 21

L’Associació EsportivaEixample i el poliesportiuJoan Miró han traçat unnou pla per reorganitzarl’esport a les dues pistespoliesportives municipals

La figura del dinamitza-dor ha posat ordre a totel caos de les pistes

Les pistes són d’ús lliure.

Nova promoció esportiva a les pistesmunicipals poliesportives Joan Miró

per MANEL

M U LT I M È D I A

TELEVISIÓ

Barcelona Televisió“Viu el barri”De dilluns a divendres, d’11.30 a 13.30.Canal 39 UHF

RÀDIO

COM Ràdio – 91.0 FMTravessera de les Corts, 139.Tel. 93 508 06 00

PUBLICACIONS

Revista Cor EixampleConsell de Cent, 352Tel. 93 487 12 43

Revista Fort PiencNàpols, 146. Tel. 93 231 11 46

La Revista de BarcelonaJuan de Sada, 48, entl. Tel. 93 339 32 00

Sant Antoni 2000 L’InformatiuRevista editada per l’Associació de Veïns de Sant Antoni.Av. Mistral, 30 baixos

Butlletí de l’AA.VV Sagrada FamíliaValència, 558 1r. Tel. 93 231 41 61

Butlletí de l’AA.VV Esq. EixampleAv. Roma, 139 baixos. Tel. 93 453 28 79

INTERNET

Contra el racisme i la xenofòbia

A la pàgina de l’associació no governa-mental SOS Racisme, hi trobareu tottipus d’informació i de denúncies desituacions que atempten contra la igual-tat i els drets fonamentals de les perso-nes. A més, ofereix material didàcticmolt útil dirigit tant a educadors/es coma estudiants de primària i secundària.També hi podeu fer arribar les vostresdenúncies. www.sosracisme.org

Comença la temporada de bolets

L’associació de micologia Font i Quer usofereix tot tipus d’informació sobre larecerca i la difusió dels coneixementsmicològics, la prevenció d’intoxicacionsproduïdes per la ingesta de bolets, aixícom la conservació i protecció de laflora. També hi trobareu una galeria defotografies de diferents bolets i informa-ció sobre sortides organitzades. www.fontiquer.org

w

E I X A M P L E8 Octubre 2005

Com es definiria vostè?Barceloní, periodista i escriptor.I en la part històrica?Com a periodista, faig de cronista deBarcelona.D’on surt el seu interès per Bar-celona?Me’l va encomanar el meu pare quan joera petit. Quan tenia 12-13 anys, elsprimers llibres seriosos que vaig llegireren uns sobre Barcelona del meu pare.Què es troba en la lectura de laciutat?Informació, que és el que m’interessamés, perquè m’ajuda a comprendre-la.Si la comprenguéssim més, esti-maríem més el nostre entorn?Segons Ortega i Gasset “comprender esamar”.Quina diferència hi ha entre laBarcelona de les seves lectures ila d’ara?La de les meves lectures és una Barce-lona històrica i la d’ara és la real decada dia, però tot i això, hi ha algunes

constants que romanen gairebé inal-terables a través fins i tot dels segles.Com?Seny, rauxa, mediterraneïtat, estimacióper la ciutat, etc.Aquests no són signes de tot Ca-talunya?Mediterraneïtat no, i estimació per laciutat no necessàriament. I pel que fa ala rauxa, hi ha llocs de Catalunya en quèno es manifesta d’una manera evidenten el paisatge urbà a través de l’arqui-tectura i de l’art. Aquests aspectes són necessarisen la quotidianitat?Sí: el paisatge urbà és fonamental, jaque imprimeix caràcter. Cerdà va influird’una manera decisiva en el caràcterdels barcelonins amb el seu Eixample:va ajudar a introduir-hi ordre i equilibri.Els barcelonins tenim la ciutat queens mereixem?Sí, sense cap mena de dubte, i l’alt nivellde qualitat ha estat reconegut dar-rerament per gent de tot el món.Barcelona és una ciutat de façanao és alguna cosa més?Els qui creuen que només és façana,que s’ho facin mirar: vol dir que no hiveuen més enllà del nas.

La ciutat ha d’estar en una cons-tant metamorfosi?Sí, Déu nos en guard que fos el contrari,perquè llavors seria una ciutat morta.Els canvis, en general, són positius, comés obvi; amb tot, a vegades no és així. Ical corregir.En què ha canviat la nostra ciutat?Radicalment, s’ha modernitzat de cop,ha recuperat tots els decennis perdutsper culpa del franquisme i la tenim ben

encarada per emprendre el segle XXI.Hem tingut el privilegi d’assistir a la ter-cera transformació urbanística més im-portant de la seva història: La primera,quan Pere III construeix l'última mura-lla gòtica; la segona, quan Cerdà projec-ta l’Eixample i es construeix; i la tercera,l’obrada amb motiu dels Jocs Olímpics.Després de tot això, què hauríemde fer en el futur?

La ciutat està acabada, sortosament.Ara només falta que funcioni bé; és unallàstima que això que sembla tan fàcil,en alguns aspectes encara no s’hagiaconseguit.Llavors el futur és incert?No, al revés, el futur per sort nostra ésmolt cert, però cal no badar.Tot aquest coneixement i filosofiade la ciutat com el canalitza?Escrivint, ja sigui al diari, en els llibres,o en les conferències.Hi ha interès per aquests temes?Moltíssim més que en les altres ciutats,i això provoca un alt nivell d’exigènciaque obliga els qui condueixen la ciutat aanar molt en compte.A què és degut aquest interès?A l’estimació i al fet que estan molt or-gullosos de la seva ciutat, cada vegadamés.Parli’m dels seus llibres.N'he publicat més d’una cinquantena,dels quals més de trenta són dedicats aBarcelona. Els altres han estat biogra-fies de poetes o assaigs sobre les arts. Itambé he publicat una novel·la.Si tornés a néixer, faria el mateix? Exactament, ja que m’ha permès viureamb una extraordinària intensitat.

E N T R E V I S T A Lluís Permanyer, periodista i cronista de Barcelona

Lluís Permanyer en l’obrador de la història.

Lluís Permanyer és un investigador, un cronista,

un narrador de fets, d’indrets, d’històries, etc., de

la ciutat i també un gran amant de Barcelona

“Cerdà va influir d’unamanera decisiva en el

caràcter dels barceloninsamb el seu Eixample”

“Els qui creuen queBarcelona només és façana, que s’hofacin mirar”

Josep MariaContel