1

AJUNTAMENT DE

BLANES

ACTA DE SESSIÓ DEL PLE DE L'AJUNTAMENT

Identificació de la sessió

Núm.: 10/2012Caràcter: ORDINÀRIAData: 27 de setembre de 2012Horari: De les 20:05 a les 00.25 h del dia següentLloc: Casa de la Vila

Assistents titulars: Sr. Josep Marigó i Costa, PSCSra. Maria Lourdes Fàbrega i Sánchez, PSCSr. Nicolàs Laguna i Jiménez, PSCSra. Susana Ramajo i Abalos, PSCSr. Miguel Lupiañez i Zapata, PSCSra. Maria del Sol Zamora i Ojer, PSCSr. José Manuel Verde i Tejero, PSCSr. Francesc Xavier Marcos i González, PSCSr. Josep Trias i Figueras, CiUSr. Joaquim Torrecillas i Carreras, CiUSra. Maria Pilar Planella i Salud, CiU Sra. Ramona Marcó i Cuní, CiUSr. Xavier Lozano i Monico, CiUSr. Joan Salmeron i Crosas, EUiA-ICV Sr. Francisco Martínez i Fernández, EUiA-ICV Sra. Amparo Ardanuy i Fullana, EUiA-ICVSr. Víctor Catalan i Casas, EUiA-ICVSr. Salvador Tordera i Pérez, PPSr. Celestino Lillo i Luna, PP Sr. Josep Llambí i González, PPSr. Francesc Lucio i Pérez, interventorSr. Joan Ignasi Carles i Ledesma, vicesecretariSr. Joan Solà i Busquets, secretariExcusen l'assistència:Sra. Lara Torres i Lledó, PSC

Ordre del dia i desenvolupament de la sessió

I

PART RESOLUTIVA

PROPOSTES DE SECRETARIA

Sr.

Joan Salmeron

2

Demana que a l hora d enviar l ordre del dia i les actes es vagi una mica més amb compte. Explica que aquesta convocatòria s han trobat amb alguns errors, no sap si és per la manca de costum a l haver tingut el mes d agost sense cap convocatòria. Pregunta si és un problema de descuit o si hi ha un problema de mancança de gent.

Alcalde

Contesta al senyor Salmeron que és una mica intransigent. Li diu que si a tota la feina que realitza és tan rigorós li deu sortir tot perfecte. Informa que quan es va veure l error, que havia estat provocat per agafar com a plantilla una convocatòria que tenia l adreça antiga, es va esmenar ràpidament. Assenyala que els treballadors de la casa són humans i es va produir un descuit. Apunta que el regidor que es va donar compte va ser el senyor Trias, de CiU.

Quant a l altra qüestió del dictamen de la Comissió Informativa, informa que just després d enviar-ho la funcionària es va adonar de l error i immediatament ho va esmenar.

Agraeix al senyor Salmeron el seu rigor, però diu que tothom pot tenir errors. No acaba

d entendre la intervenció del senyor Salmeron perquè l error no modificava res dels acords.

1. Aprovació de les actes de l acta de la sessió anterior corresponent al dia 31 de juliol de

2012.

Debat:

Sr.

Salvador Tordera

Assenyala que s ha de rectificar l acta de la sessió anterior. Comenta que el senyor Celestino Lillo no va assistir i, en canvi, el senyor Josep Llambí sí que va assistir-hi i està mal interpretat.

Sr.

Francisco Martínez

Comenta, tot i que sigui una mica anecdòtic, que a la pàgina 23 en la seva intervenció, va haver-hi un petit debat sobre si la frase era España antes rota que roja o España antes roja que rota . Afirma que a l acta queda reflectit que la frase era España antes rota que roja i no és correcta, apunta que la frase correcta és España antes roja que rota . Informa que és una frase de José Calvo Sotelo, cap de la CEDADE en aquella època, el qual argumentava que si Espanya era roja podria ser transitori, i tenia tota la raó perquè després va haver-hi una guerra civil que va canviar la situació, però en canvi, si Espanya es trencava el canvi seria irreversible.

Secretari

Pel que fa a la intervenció del senyor Tordera, concreta que a l acta consta correctament com a assistent el senyor Josep LLambí i com a excusat el senyor Celestino Lillo.

S aprova, per unanimitat dels assistents, l acta de la sessió anterior corresponent al dia

3

31 de juliol de 2012 amb l esmena proposada pel senyor Francisco Martínez.

2. Donar compte de resolucions judicials i d altres temes d interès municipal

Donar compte de la Interlocutòria del Tribunal Suprem, Sala Contenciós Administrativa, Secció 4a, en relació al recurs de cassació núm. 5342/2009, que desestima les actuacions.

Donar compte de la Interlocutòria del Jutjat de Primera Instància núm. 3 de Blanes, en relació al Procediment d Execució de títols judicials 527/2012 Secció N (Procediment Ordinari 124/2002) pel qual es dicta ordre general d execució de la resolució dictada en el judici ordinari 124/2002..

Donar compte de la Interlocutòria del Jutjat de Primera Instància núm. 3 de Blanes, en relació al Procediment d Execució de títols judicials 685/2011 Secció N (Procediment Ordinari 124/2012) pel qual es dicta ordre d execució de la resolució dictada en el recurs de cassació núm. 1267/2004.

Donar compte de la Sentència 222/2012 del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 2 de Girona que desestima el recurs interposat per Jaume Pont Royo.

Donar compte del Decret núm. 16/12 del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 3 de Girona que té per desistida la part recurrent FCC Medio Ambiente, SA i declara l acabament del procediment 228/2010.

Donar compte de la interlocutòria del TSJC, Sala Contenciosa Administrativa, Secció 3a, per la que s acorda declarar caducat el recurs contenciós administratiu núm. 19082011 interposat per la procuradora Ma. Francesca Bordell Sarro en representació de Jordi Puigvert Valls i altres.

Donar compte de la notificació d acord del Ple del Consell Comarcal de la Selva en relació a instar al Govern de la Generalitat a que elabori el reglament del Decret Legislatiu 2/2008 que aprova el text refós de la Llei de Protecció dels Animals.

El Ple es dona per assabentat.

Debat:

Sr.

Salvador Tordera

Demana que se ls faci arribar el document digitalitzat per tal de poder estudiar les resolucions. Comenta que ja ho ha demanat en diversos plens.

Alcalde

4

Respon que ho miraran. Aclareix que les resolucions hi són totes, però la única cosa és que

s han enviat totes en un mateix document de pdf. Afirma que altres regidors li estan confirmant que hi són totes.

Manifesta que alguna equivocació es pot tenir perquè són humans però no tantes. Reitera que tota la documentació es va enviar en un sol document pdf.

PROPOSTES D ACORD DE LA COMISSIÓ INFORMATIVA GENERAL D HISENDA I PATRIMONI.

3. Aprovació del Compte General de 2011

Identificació de l expedient

Expedient número 003248/2012. Aprovació del Compte General de 2011.

Fets

1. La Intervenció municipal, d acord amb l article 208 i següents de la Refosa de la Llei reguladora de les hisendes locals aprovada per Reial decret 2/2004, de 5 de març, ha format el Compte General d aquesta Corporació, corresponent a l exercici de 2011, integrat pel compte de l Ajuntament i del Patronat Municipal de Turisme, els comptes anuals de les societats mercantils de titularitat municipal i, com annex, els comptes anuals de les societats mercantils de capital mixt amb majoria municipal Aigües de Blanes SA i Blanes Medi Ambient, SAU.

2. La Comissió Especial de Comptes, reunida el 3 de juliol de 2012 i amb assistència de l interventor general de la Corporació municipal, va autoritzar l exposició pública del Compte General 2011 i el 13/07/2012 es va publicar el corresponent edicte en el BOP de Girona número 136.

3. Dins el període d exposició pública no s han presentat al·legacions.

4. El 18/09/2012 la Comissió Especial de Comptes ha emès dictamen favorable previ examen de la documentació.

5. El 20/09/2012 l òrgan interventor ha emès informe favorable número 69/2012.

Fonaments de dret

1. Reial Decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s aprova la Refosa de la Llei reguladora de les hisendes locals.

5

2. Reial Decret 500/1990, de 20 d abril, pel qual es desenvolupa la Llei reguladora de les hisendes locals, en matèria de pressupostos.

Es proposa al Ple l adopció del següent acord:

Aprovar el Compte General de la Corporació corresponent a l exercici 2011, format per la Intervenció municipal i integrat pel compte de l Ajuntament i del Patronat Municipal de Turisme, els comptes anuals de les societats mercantils de titularitat municipal i, com annex, els comptes anuals de les societats mercantils de capital mixt, amb majoria municipal, Aigües de Blanes SA i Blanes Medi Ambient, SAU.

Debat:

Sr.

Nicolàs Laguna

Exposa que posen a consideració del Ple l aprovació del Compte General de la Corporació per a l exercici

2011. Puntualitza que s han anat passant tots els procediments legals establerts i que no s han presentat al·legacions durant el període d exposició pública.

Sr.

Salvador Tordera

Manifesta que l any 2011 el pressupost municipal va ser prorrogat. Indica que el PP de Blanes reclamava en cada ple que era necessari un pressupost menys expansiu. No dubta en

cap moment de la legalitat dels números fets pels tècnics de l Ajuntament, però reitera que no

estan d acord en un pressupost prorrogat i expansionista, aprovat per PSC i CiU i, en conseqüència, el PP s abstindrà en la votació d aquest punt.

Assenyala que estan d acord amb els comptes de les empreses Aigües de Blanes SA i Blanes Medi Ambient SAU. Manifesta que en el seu moment també van estar en contra del tancament del Patronat de Turisme, i el PSC i altres grups van fer cas omís.

Sr.

Joan Salmeron

Afirma que el seu grup votarà en contra. Explica que l any 2011 quan es va aprovar el Compte General del 2010 van fer un canvi de rumb, ja que sempre havien aprovat aquest

punt perquè entenien que el que s aprovava era la tasca feta pels tècnics d Hisenda de

l Ajuntament, però l any passat van fer un canvi perquè els números de l Ajuntament anaven

cap al dèficit infinit i no s hi volien posar. Matisa que aquest any votaran igual.

Comenta que sí que és veritat que l any passat, quan es va aprovar el Compte General del 2012, van demanar la possibilitat de separar la tasca dels funcionaris, sobre la que no tenen res a dir perquè creu que és bona i mereix tota la seva confiança, de l essència del propi pressupost. Diu que és aquí on no estan d acord.

Manifesta que els pressupostos ja van néixer amb el dèficit. Assenyala que el Compte General del 2011, a més, és de dos equips de govern diferents. Matisa que fins les eleccions era responsabilitat de CiU i el seu equip i, posteriorment, va ser responsabilitat del PSC. Apunta que amb els números de CiU ja no hi estaven d acord i que el PSC només va fer unes petites modificacions. Reitera que és un pressupost prorrogat del 2010 i aquest any es va

6

manifestar un dèficit molt important.

Vol ser curós amb aquest tema i, com no van aprovar el pressupost del 2011, han de seguir en la línia de la coherència i, per tant, tampoc poden aprovar el Compte General.

Insisteix en deixar molt clar que una cosa és la tasca dels treballadors i treballadores de la casa i, una altra, és l essència d aquest pressupost i dels números finals.

Afirma que han tingut moltes diferències amb l equip de govern, sobretot pel tema de les retallades, i considera que aprovar avui el Compte General seria ratificat allò que l equip de govern va presentar i ells no van estar d acord.

Sra.

Pilar Planella

Exposa que el seu grup va estar governant fins al maig de 2011 i, per tant, per responsabilitat

aprovaran el compte general.

Manifesta que potser les circumstàncies els hi agradaran més o menys però els número són els que són. Agraeix el treball dels tècnics que fan la seva feina ben feta.

Sr.

Nicolàs Laguna

Manifesta que el Compte General és el reflex comptable de la realitat d un període determinat.

Matisa que és una fotografia de tots els números d aquest període. Puntualitza que no fan referència a la gestió sinó al que ha passat durant aquest any.

Recorda al PP que també té una corresponsabilitat en aquests números, ja que van estar

governant durant els primers sis mesos de l any 2011.

Per altra banda, aclareix al senyor Tordera que el Patronat de Turisme s ha dissolt l any 2012 i no el 2011.

S adreça al senyor Salmeron i li diu que el 2011 no va haver-hi cap pressupost, ja que era

prorrogat del

2010.

Sr.

Salvador Tordera

Respon que sí que estaven al govern, però indica que quan el PSC va entrar a governar, el PP va demanar fer un pressupost més restringit atesa la situació de crisis econòmica. Apunta que han treballat dos anys seguits amb pressupostos expansius quan ja es trobaven amb el problema. Considera que per aquesta raó es troben ara en la situació que estan a l Ajuntament de Blanes.

Pel que fa als documents que s han comentat al punt 2, afirma que sí que hi eren al e-mail, però que no els havia vist.

7

Sr.

Joan Salmeron

Contesta al senyor Laguna que sí és cert que és un document tècnic, però afegeix que és molt

important i, per això, s ha d aprovar pel ple.

Manifesta que el Compte General a més de reflexar la part comptable, també reflexa l ànim i el cos del pressupost que es presenta i si l ànima i el cos tenen un resultat de menys, com ha passat, és molt normal que no ho aprovin, igual que no van aprovar el pressupost prorrogat del 2010.

No està d acord en aprovar els temes perquè els treballadors hagin fet la feina ben feta. Puntualitza que s estan aprovant coses molt serioses que donen mal de caps.

Votació: Sotmesa la proposta a votació, aquesta és aprovada amb els vots a favor del Sr. Josep Marigó i Costa, Sra. Lourdes Fàbrega i Sánchez, Sr. Nicolás Laguna i Jiménez, Sr. José Miguel Lupiáñez i Zapata, Sra. Maria del Sol Zamora i Ojer, Sra. Susana Ramajo i Abalos, Sr. José Manuel Verde i Tejero i Sr. Xavier Marcos i González del grup municipal PSC; del Sr. Josep Trias i Figueras, Sr. Joaquim Torrecillas i Carreras, Sra. Pilar Planella i Salud, Sra. Ramona Marcó i Cuní i Sr. Xavier Lozano i Monico del grup municipal CiU; amb els vots en contra del Sr. Joan Salmeron i Crosas, Sr. Francisco Martinez i Fernandez, Sra. Amparo Ardanuy Fullana i Sr. Víctor Catalán Casas del grup municipal EUiA-ICV; i amb l abstenció del Sr. Salvador Tordera i Pérez, Sr. Celestino Lillo i Luna i el Sr. Josep Llambí i González del grup municipal PP.

4. Acceptar la sol·licitud formulada pel Consell Comarcal de la Selva en el sentit de renunciar, davant de l Administració Tributària de l Estat, de la delegació de competències d inspecció d IAE, amb efectes del dia u de gener de 2013.

Identificació de l expedient

Expedient núm.0032512012. Acceptar la sol·licitud formulada pel Consell Comarcal de la Selva en el sentit de renunciar, davant de l Administració Tributària de l Estat, de la delegació de competències d inspecció d IAE, amb efectes del dia u de gener de 2013.

Fets

1. En data 12 de desembre de 2011, el Ple municipal va acordar delegar al Consell Comarcal de la Selva les competències de gestió, recaptació i inspecció de diversos ingressos de dret públic locals. En el punt 4t d aquest acord, es va aprovar el conveni regulador annex número 201100366, relatiu a l abast, contingut, condicions i vigència de les delegacions.

8

2. En el punt 8 del pacte Segon del conveni esmentat, que va ser signat posteriorment per ambdós ens, es va acordar la delegació expressa en el Consell Comarcal de la

Selva de la facultat per establir acords de col·laboració i/o delegació en la

inspecció de l impost sobre activitats econòmiques

(IAE)

amb l Agència Estatal

d Administració Tributària d acord amb el previst en les disposicions legals vigents.

3. De manera transitòria, i fins que s estableixin aquests acords de col·laboració i/o delegació, l Ajuntament de Blanes conserva la titularitat de la competència d inspecció de l IAE, sense perjudici de l encàrrec de gestió administrativa- d acord amb l article 15 de la Llei 30/1992- efectuat a favor del Consell Comarcal de la Selva en el mateix acord de Ple.

4. La Comissió Informativa d Hisenda, reunida el dia 20 de setembre de 2012, va dictaminar favorablement a la proposta d acceptar la sol·licitud formulada pel Consell Comarcal de la Selva en el sentit de renunciar, davant de l Administració Tributària de l Estat, de la delegació de competències d inspecció d IAE, amb efectes del dia u de gener de 2013.

Fonaments de dret

1. L article 91.3 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, que aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (TRLRHL), estableix que la inspecció de l IAE es durà a terme per part dels òrgans competents de

l Administració Tributària de l Estat, sense perjudici de les delegacions que es puguin fer en els ajuntaments, diputacions provincials, altres entitats locals

reconegudes per les lleis i comunitats autònomes que ho sol·licitin, i de les fórmules de col·laboració que es puguin establir amb aquestes entitats.

2. L Ordre ministerial de 10 de juny de 1992, desenvolupa la delegació i col·laboració en la inspecció de l IAE, i estableix els requisits necessaris per a la seva concessió.

3. L article 6.a) de l Ordre anterior, preveu que l entitat que tingui les competències delegades i vulgui renunciar a aquestes, haurà de fer una renuncia expressa mitjançant un acord que s ha de comunicar a la Delegació de l Agència Estatal d Administració Tributària.

4. L article 18.2 del Reial decret 243/1995, de 17 de febrer, que dicta normes per a la gestió de l IAE, estableix que la sol·licitud de delegació de competències s haurà de presentar davant la Delegació de l Agencia Estatal d Administració Tributària abans del dia u d octubre de l any immediat anterior a aquell en què hagi de tenir efectes.

5. Acord del Ple del 12 de desembre de 2011, per el que es deleguen les activitats

9

pròpies de la gestió tributària, inspecció i recaptació (en període voluntari i executiu) a favor del Consell Comarcal de la Selva.

Es proposa al Ple l adopció de l acord següent:

Primer.- Acceptar la sol·licitud formulada pel Consell Comarcal de la Selva en el sentit de renunciar, davant de l Administració Tributària de l Estat, de la delegació de competències d inspecció d IAE, amb efectes del dia u de gener de 2013.

Un cop efectuada aquesta renúncia per part de l Ajuntament de Blanes, i acceptada per l Administració Tributària de l Estat, en base a l acord de Ple de 12 de desembre de 2011, de delegació de les activitats pròpies de la gestió tributària, inspecció i recaptació (en període voluntari i executiu), el Consell Comarcal de la Selva sol·licitarà, a l Administració Tributària de l Estat, la delegació de competències d inspecció d IAE.

Segon.- Demanar al Consell Comarcal de la Selva, que un cop sol·licitada la delegació de competències d inspecció de l IAE, a l Administració Tributària de l Estat, informi a l Ajuntament de Blanes del sentit de la resolució.

Debat:

Alcalde

Apunta que han fet arribar per correu electrònic i també s ho han trobat a sobre de la taula, una millora en el redactat de la part dispositiva d aquesta proposta que fa que sigui més entenedora.

Sr.

Nicolàs Laguna

Llegeix la part dispositiva de la proposta.

Explica que, en definitiva, el que significa aquesta proposta és que l Ajuntament ha de renunciar expressament en aquest Ple a la possibilitat d inspecció tributària, per poder oferir

al Consell Comarcal que sigui ell qui la demani a l Agència Tributària.

Sr.

Salvador Tordera

Considera que aquest punt és un problema tècnicojurídic que, com sempre, els agafa a corre-cuita. Llegeix literalment el punt segon dels Fonaments de dret de la proposta: l article 18.12 del RD 243/1995,

de 17 de febrer,

que dicta normes per a la gestió de l IAE,

estableix que la sol·licitud de delegació de competències s haurà de presentar davant la Delegació de l Agència Estatal d Administració Tributària abans del dia u d octubre de

l any immediat anterior a aquell en què s hagi de tenir efectes .

Puntualitza que aquest punt no es va presentar a la Comissió Informativa d Hisenda. Manifesta que per temes legals s ha de fer la renúncia abans del dia 1 d octubre de 2012, és a dir, la setmana que bé. Afegeix que l IAE és un import estatal que estava delegat a

10

l Ajuntament de Blanes i aquest, com tota la resta d impostos, els va delegar al Consell Comarcal de la Selva, sense autorització del govern estatal. Indica que ara s ha de tirar tot endarrere i fer-ho de nou, només perquè no es va fer bé des d un primer moment. Opina que per aquesta manca de fer la feina ben feta, es veuen obligats a córrer a arreglar coses que no haurien de passar. En aquest sentit, afirma que el PP de Blanes s absté en aquesta votació.

Recrimina al PSC i a CiU que aquest tema ja el tenen aprovat al Consell Comarcal de la Selva.

Sr.

Joan Salmeron

Explica que va anar a veure a l interventor perquè l apartat 4 d aquest punt no quedava gens clar, ja que no sabia ben bé si el que cedia o el que renunciava era l Ajuntament de Blanes o

era el Consell Comarcal. Agraeix que l interventor es posés en contacte amb el regidor per fer aquesta esmena i aclarir la proposta.

Afirma que el seu grup aprovarà aquesta qüestió tal com van fer quan es van delegar els altres impostos al Consell Comarcal perquè els gestionessin. Afegeix, tal com ja van dir en aquell moment, que si no es trobessin en aquesta situació econòmica i si l Ajuntament no tingués els deutes que té, EUiA-ICV no estaria d acord en cedir poder a altres administracions. Pensa que la musculatura que tenia l Ajuntament de Blanes podia haver continuat tirant endavant la gestió, tot i que és cert que es trobaven amb diferents tipus de problemes que moltes vegades els hi posaven les coses difícils. Opina que el que es pugui fer a casa millor no donar-ho a fora perquè després hi ha problemes i és més complex solucionar-ho.

Reitera que la situació no és bona i que avui els toca, a contracor, aprovar aquest punt. Conclou dient que si les coses més endavant tornen a funcionar i si es recuperen sensacions i situacions, el seu grup tornarà a pensar en recuperar tasques que s han delegat fora per tornar a fer-les des de l Ajuntament.

Sr.

Joaquim Torrecillas

Indica que el que estan fent no és res més que paperassa, ja que en definitiva es tracta de que

el Consell Comarcal acabi tenint aquesta delegació de competències d inspecció d IAE, la qual ja tenia atorgada de manera incorrecta, tal com s exposa als fonaments de dret.

Assenyala que l administració tributària de l Estat és qui té la competència per delegar i no l Ajuntament de Blanes i, per tant, el Consell Comarcal ha de tornar la competència a l Ajuntament perquè aquest la doni a l Estat i l Estat li retorni al Consell Comarcal. Puntualitza que es troben davant d un excés d administracions i, justament, en aquests moments s escau dir que és un d aquests exemples que es podria dir que si Catalunya tingués un estat propi es podria reclamar més fàcilment.

Alcalde

Per aclarir, pregunta a l interventor si aquest tema va anar-hi formalment a la Comissió Informativa d Hisenda, ja que el portaveu del PP sembla que ho posava en dubte. Manifesta que l interventor, que és qui dóna fe dels temes tractats a la Comissió Informativa d Hisenda,

11

és qui pot dir si el punt hi era o no.

Demana als membres del PP que, si us plau, mirin bé els papers perquè en mitja hora en porten tres.

Per altra banda, afirma que el que estan fent és un tràmit per poder recaptar l IAE amb totes les garanties. Demana a l interventor que faci un aclariment tècnic en aquest sentit.

Interventor

Respon que la Comissió Informativa d Hisenda, prèvia convocatòria formal, es va reunir el dia 20 de setembre a les 21.00 h, aproximadament, a les dependències d Hisenda, després de la Comissió Informativa General i d Urbanisme que es va celebrar a la Sala de Juntes. Afegeix que van assistir-hi dos membres del PSC, un membre de CiU, un membre del PP i un membre d EUiA-ICV i diu que es va repartir la proposta tal com estava a l acta de treball, la qual va ser dictaminada favorablement pels membres del PSC i de CiU i es van abstenir el PP i EUiA-ICV. Informa que en base a aquest dictamen favorable, l endemà ho van passar a Secretaria perquè incorporés la proposta a l acta de treball del ple.

Quant a la qüestió tècnica, exposa que el Ple de 12 desembre de 2011 va delegar totes les competències que ja ha comentat el tinent d alcalde d Hisenda a favor del Consell Comarcal de la Selva. Explica que tècnicament i jurídicament l acord era prou clar. Diu que el Ple ja va manifestar clarament el que volia. Indica que el Consell Comarcal potser ha pensat que era més correcte fer-ho d una altra manera. Indica que el 30 d agost de 2012, tal com es va comentar a la Comissió Informativa d Hisenda, van demanar expressament aquest acord que avui es proposa al Ple municipal.

Apunta que, probablement, si s hagués enviat a la delegació tributària de l Estat l acord del Ple del mes de desembre de 2011 tal com estava, no hi hauria hagut cap problema. Però reitera que el Consell Comarcal ha decidit fer-ho d una altra manera i s ha de respectar.

Sr.

Joan Salmeron

Anima al senyor Torrecillas a que CiU, ja que governen a tants llocs, comenci a treure algunes administracions que sobren. Posa com exemple els consells comarcals, les diputacions o l Àrea Metropolitana de Barcelona.

Votació: Sotmesa la proposta a votació, aquesta és aprovada amb els vots a favor del Sr. Josep Marigó i Costa, Sra. Lourdes Fàbrega i Sánchez, Sr. Nicolás Laguna i Jiménez, Sr. José Miguel Lupiáñez i Zapata, Sra. Maria del Sol Zamora i Ojer, Sra. Susana Ramajo i Abalos, Sr. José Manuel Verde i Tejero i Sr. Xavier Marcos i González del grup municipal PSC; del Sr. Josep Trias i Figueras, Sr. Joaquim Torrecillas i Carreras, Sra. Pilar Planella i Salud, Sra. Ramona Marcó i Cuní i Sr. Xavier Lozano i Monico del grup municipal CiU; del Sr. Joan Salmeron i Crosas, Sr. Francisco Martinez i Fernandez, Sra. Amparo Ardanuy Fullana i Sr. Víctor Catalán Casas del grup municipal EUiA-ICV; i amb l abstenció del Sr. Salvador Tordera i Pérez, Sr. Celestino Lillo i Luna i el Sr. Josep Llambí i González del grup municipal PP.

12

5. Modificació de crèdit del Pressupost municipal vigent per la modalitat de transferència de crèdit del capítol VI, inicialment previst, al capítol VII per a la realització del Projecte d Instal·lació de la xarxa de recollida d aigües pluvials als carrers Extremadura, Astúries i entorn (Fase 2).

Identificació de l expedient

Expedient núm.003247/2012. Modificació de crèdit del Pressupost municipal vigent per la modalitat de transferència de crèdit del capítol VI, inicialment previst, al capítol VII per a la realització del Projecte d Instal·lació de la xarxa de recollida d aigües pluvials als carrers Extremadura, Astúries i entorn (Fase 2).

Fets

1. El Ple municipal en sessió extraordinària de 07/06/2012, va aprovar provisionalment l expedient del Pressupost 2012, amb informe favorable de la Intervenció segons preveu l art. 177.2 de la Refosa de la Llei reguladora de les hisendes locals aprovada per Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març.

2. El 25/06/2012 va ser publicat en el BOP de Girona número 122 l edicte previst a l article 169.1 i 177.2 de la Refosa esmentada al punt anterior i l expedient va quedar exposat al públic.

3. El Ple municipal en sessió de 31/07/2012 va aprovar definitivament l expedient del Pressupost 2012.

4. El 08/08/2012, d acord amb l article 169.3 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s aprova el Text refós de la Llei reguladora del les hisendes locals, va esser publicat el BOP de Girona número 153 l edicte sobre l aprovació definitiva del Pressupost i el Pressupost resumit per capítols.

5. Al capítol VI de despeses del Pressupost municipal vigent, figuren entre d altres inversions, la realització del Projecte d instal·lació de la xarxa de recollida d aigües pluvials als carrers Extremadura, Asturias i entorn (Fase 2), per import de 818.989,71 .

6. El 20/09/2012, es va reunir la comissió Informativa d Hisenda i va dictaminar favorablement a la proposta de modificació de crèdit del Pressupost municipal vigent, per la modalitat de transferència de crèdit del capítol VI, inicialment previst, a una nova aplicació del capítol VII, per a la realització del Projecte d Instal·lació de la xarxa de recollida d aigües pluvials als carrers Extremadura, Astúries i entorns (Fase 2) segons es resumeix:

13

Pressupost municipal vigent capítol VI:

Inversió FinançamentAplicació pressupostaria

DescripcióQuota fixa clavegueram i propis

Consorci de la Costa Brava

12,161,61900 Sanejament i Aigua. Inversió de reposicióRenovació xarxa de pluvials Av.Extremadura

818.989,71

468.989,71 350.000,00

Proposta de modificació de crèdit del Pressupost municipal capítol VII, per la modalitat de transferència de crèdit:

Inversió FinançamentAplicació pressupostaria

DescripcióQuota fixa clavegueram i propis

Consorci de la Costa Brava

12,161,74000 Sanejament i Aigua. Inversió de reposicióRenovació xarxa de pluvials Av.Extremadura

818.989,71

468.989,71 350.000,00

Fonaments de dret

1. Article 177 i següents del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat per Reial Decret legislatiu 2/2004, de 5 de març i preceptes concordants i complementaris.

2. Articles 34 a 51 del Reial decret 500/1990, de 20 d abril, que desenvolupa el capítol I del Títol VI de la LRHL.

3. Ordre EHA/3565/2008, de 3 de desembre, d estructura dels pressupostos de les entitats locals.

4. Bases d execució del Pressupost general 2012.

Es proposa a l Ajuntament en Ple l adopció de l acord següent:Aprovar l expedient de modificació de crèdit del Pressupost municipal vigent, per la modalitat de transferència de crèdit del capítol VI, inicialment previst, a una nova aplicació del capítol VII, per a la realització del Projecte d Instal·lació de la xarxa de recollida d aigües pluvials als carrers Extremadura, Astúries i entorn (Fase 2). El Pressupost municipal, desprès de la modificació, queda segons detalla l estat següent:

Inversió FinançamentAplicació pressupostaria

DescripcióQuota fixa clavegueram i

Consorci de la Costa

14

propis Brava

12,161,61900

12,161,74000

Sanejament i Aigua. Inversió de reposicióRenovació xarxa de pluvials Av.Extremadura

Sanejament i Aigua. Inversió de reposicióRenovació xarxa de pluvials Av.Extremadura

0,00

818.989,71

0,00

468.989,71

0,00

350.000,00

Debat:

Sr.

Nicolàs Laguna

Recorda que dins del pressupost de l any 2012, dins del capítol VI d inversions, es va fer la proposta de realitzar el Projecte d instal·lació de la xarxa de recollida d aigües pluvials als

carrers Extremadura, Astúries i entorn (Fase 2) per un import de

818.989,71 . Indica que aquest projecte es finançava de dues maneres: per una banda, amb la quota fixa de clavegueram que cobra directament l Ajuntament, per un import de

468.989,71 ; i per l altra banda, amb una subvenció del Consorci de la Costa Brava per import de 350.000,00 .

Explica que el que es pretén amb aquest acord és passar aquest import del capítol VI d inversions al capítol VII amb una transferència de crèdit, amb la finalitat que l empresa Aigües de Blanes, la qual ja està fent aquesta obra, pugui restablir el seu equilibri financer

per poder fer aquesta obra. Comenta que l import i el finançament són idèntics que els que hi havia.

Sr.

Celestino Lillo

Exposa que aquest projecte ja ve de legislatures passades i que per motius aliens a la voluntat de l anterior equip de govern no es va poder realitzar. Matisa que, per això, és la fases 2.

Opina que és una necessitat arreglar el problema dels carrers Extremadura, Astúries i tot l entorn, ja que es va fer l obra però mancava connectar els pluvials de tota la zona, la qual s inunda.

Afirma que el seu grup no té cap problema per aprovar aquesta proposta.

Per una banda, apunta que part del finançament prové del que prèviament paguen els ciutadans de Blanes en el rebut de l aigua per a la renovació de la xarxa de pluvials i que, aquest any, l equip de govern ha decidit destinar-ho a aquesta zona. Per altra banda, assenyala que l altra part és d un romanent que hi havia del Consorci Costa Brava i que, per

necessitat, ho havien d invertir.

En definitiva, considera que realment és una inversió d un pressupost fictici, com ja ha comentat en algun moment, que van aprovar PSC i CiU. Afegeix que és un pressupost d intencions i no de realitzacions i que es va dir que si n hi haguessin diners es duria a terme. Reitera que són uns diners que paguen prèviament els ciutadans.

Canviant de tema, es refereix a la partida de 498.000 euros per al Projecte d ordenació de l espai públic cantonada dels passejos S Abanell i Catalunya i adequació de l edifici. Diu que

15

tan de bo també es pugui dur a terme aquest projecte.

Afirma que el PP de Blanes considera que hi ha altres obres urgents, com ja estan reclamant els veïns. Fa referència a la rotonda i al camp de futbol. Fa un incís per dir que abans de l estiu va demanar quan costava realment un camp de futbol. Indica que costaria uns 98.000 euros. Demana que es destini una part de la partida de 498.000 euros a dinamitzar la Ciutat Esportiva i que es faci el camp de futbol.

Conclou dient que votaran a favor perquè és una obra real que cal fer.

Sr.

Joan Salmeron

Manifesta que el que estan fent avui no és precisament aprovant el projecte, ni aprovant l obra. Matisa que això ja ho van fer en el seu moment. Diu que poden estar parlant del sexe dels àngels tota la nit però que no toca.

Entén que amb aquest punt s està fent enginyeria econòmica per traspassar la partida d un cantó a un altre, perquè així hi ha un benefici econòmic per les arques de l Ajuntament. Afirma que el seu grup donarà suport a aquesta proposta. Afirma que hi ha una manca de beneficis i, per tant, tot el que sigui entrada de diners o estalvi de pagar diners, benvingut sigui.

Fa referència a la intervenció del senyor Lillo. Assenyala que si avui no aprovessin aquest punt anirien malament perquè les obres ja estan començades. En aquest sentit, reitera que no es tracta d aprovar les obres.

Conclou reiterant que el seu grup votarà favorablement.

Alcade

Aclareix que les obres ja van començar perquè el finançament ja estava lligat.

Sr.

Josep Trias

Manifesta que a vegades és bo fer una mica d història. Recorda que el barri de La Plantera ha patit problemes durant els més de trenta anys que hi ha de democràcia, afectant al C. Pau Neruda, Av. Extremadura, C. Garcia Lorca, Pl. de Càceres, C. Josep Carner, Pl. Badajoz, C. La Plantera, Av. Catalunya, C. Astúries, etc. els quals disposen d una xarxa de sanejament antiga i molt deficient. Indica que tots els grups polítics que han governat ho han volgut arreglar, però no es va posar fil a l agulla fins la legislatura passada perquè cada vegada que

hi havia un episodi de pluja intensa aquella zona quedava negada, les aigües pluvials no es recollien per la xarxa de sanejament i els carrers quedaven plens de bassals, amb la consegüent congestió de trànsit.

En aquest sentit, tal com ha comentat el senyor Lillo, comenta que la passada legislatura per resoldre aquest problema es va realitzar la memòria valorada d aquesta obra que va ser aprovada per l antic equip de govern. Puntualitza que, aprofitant que s havien de fer unes obres de millora d accessibilitat a l Av. de Catalunya i amb la finalitat que després no s hagués de tornar a aixecar el carrer, ja es van començar la primera fase d aquest projecte.

16

Per altra banda, reconeix que aquesta proposta que presenten comporta una millora en les finances de l Ajuntament perquè al ciutadà i a l Ajuntament els hi costi el menys possible. Afirma que el seu grup aprovarà favorablement aquesta proposta.

Sr.

Salvador Tordera

Assenyala que Aigües de Blanes té un monopoli en aquestes obres perquè el 51% de l empresa és propietat de l Ajuntament. Afegeix que el 49% restant és de La Caixa. Manifesta que quasi el 80% de les obres les fa l Ajuntament, vol dir que al final paguen més i no es busquen altres alternatives. Manifesta que més d una vegada han demanat que es contracti a altres industrials, els quals en aquests moments estarien disposats a participar amb una part dels seus beneficis només per treballar. Considera que la situació actual amb Aigües de Blanes fa que aquests altres industrials no puguin optar a aquestes feines.

Emplaça a tots els grups a reconsiderar aquesta situació, que des del seu punt de vista no és gens justa ni per a l Ajuntament ni per al poble ni per als industrials de Blanes. Tot i això, afirma que el seu grup aprovarà aquesta proposta.

Sr.

Joan Salmeron

No vol entrar en polèmiques d aquesta mena, però diu que amb

26 milions de crèdit que va tenir l anterior equip de govern i si tant els interessava el barri de La Plantera, es podria haver fet alguna obra menys en algun sector en què es van abocar molts diners durant quatre anys, que no dirà per no polemitzar, i haver destinat alguns diners al barri de La Plantera que ho necessita urgentment.

Sr.

Josep Trias

Respon que és evident que les prioritats les decideix cada equip de govern i els van fer el que els hi va semblar millor. Apunta que EUiA-ICV també podrien haver prioritzar les obres de La Plantera en comptes de fer altres coses.

Alcalde

Manifesta que queda ben palès que es tracta de projectes de llarg recorregut i que, de vegades, el tòpic de dir que quan ve un govern es carrega el que ha fet el de l any anterior aquí no es dóna. Assenyala que segueixen els projectes iniciats fa anys per portar-los a bon terme perquè són necessaris

Votació: Sotmesa la proposta a votació, aquesta és aprovada per unanimitat dels assistents amb els vots del Sr. Josep Marigó i Costa, Sra. Lourdes Fàbrega i Sánchez, Sr. Nicolás Laguna i Jiménez, Sr. José Miguel Lupiáñez i Zapata, Sra. Maria del Sol Zamora i Ojer, Sra. Susana Ramajo i Abalos, Sr. José Manuel Verde i Tejero i Sr. Xavier Marcos i González del grup municipal PSC; del Sr. Josep Trias i Figueras, Sr. Joaquim Torrecillas i Carreras, Sra. Pilar Planella i Salud, Sra. Ramona Marcó i Cuní i Sr. Xavier Lozano i Monico del grup municipal CiU; del Sr. Joan Salmeron i Crosas, Sr. Francisco Martinez i Fernandez, Sra. Amparo Ardanuy Fullana i Sr. Víctor Catalán Casas del grup

17

municipal EUiA-ICV; i del Sr. Salvador Tordera i Pérez, Sr. Celestino Lillo i Luna i el Sr. Josep Llambí i González del grup municipal PP.

PROPOSTES D ACORD DE LA COMISSIÓ INFORMATIVA GENERAL I D URBANISME

6. Sol·licitud a la Direcció General de Comerç del Departament d Empresa i Ocupació de la Generalitat que inicií els tràmits per modificar la delimitació de la TUC de Blanes i/o de les àrees de concentracions comercials existents del municipi.

Identificació de l expedient

Expedient número 3132/2012 de sol·licitud a la Direcció General de Comerç del Departament d Empresa i Ocupació de la Generalitat que inicií els tràmits per modificar la delimitació de la trama urbana consolidada (TUC) de Blanes i/o de les àrees de concentracions comercials existents del municipi.

Fets

1.- En data 14 d'abril de 2011 (DOGC núm. 5865 de 26/04/2011) el Director General d'Urbanisme va aprovar la trama urbana consolidada del municipi Blanes.

2.- Aquest document d equipaments comercials exclou dues zones del municipi, delimitades en el plànol adjunt, que esdevé caracteritzat per una forta consolidació de l activitat comercial.

L exclusió d aquests àmbits i àrees urbanes de dita trama representen una clara limitació i fre a l activitat comercial que actualment es desenvolupa, que no pot esser restringida a la vista de la gravíssima situació econòmica actual.

3.- Igualment els àmbits relacionats a l apartat anterior resten igualment fora de les àrees de Concentració Comercials establertes a l anterior planejament territorial sectorial.

La Llei 9/2011, del 29 de desembre, de promoció de l'activitat econòmica, en el seu capítol V del Títol II modifica el Decret llei 1/2009, del 22 de desembre, d'ordenació dels equipaments comercials per a introduir una sèrie de canvis relatius, entre altres, a les concentracions comercials relacionades i delimitades en l'últim Pla territorial sectorial d'equipaments comercials (PTSEC).

L'article 119 de la Llei 9/2011, del 29 de desembre, de promoció de l'activitat econòmica, anomenat Modificació de la disposició addicional onzena del Decret llei 1/2009

estableix que les concentracions comercials relacionades i delimitades en els annexos del Decret 379/2006, de 10 d'octubre, pel qual s'aprova el PTSEC,

18

s'equiparen, a efectes de l'ordenació dels establiments comercials, a les trames urbanes consolidades (TUC) dels municipis.

La Disposició addicional d aquesta Llei estableix el següent:

Delimitacions del Decret 379/2006,

del 10 d'octubre,

pel qual s'aprova el Pla

territorial sectorial d'equipaments comercialsEs faculta el departament competent en matèria de comerç perquè:a)

Identifiqui i delimiti les concentracions comercials existents en el moment de

l'entrada en vigor del Decret 379/2006,

del 10 d'octubre,

pel qual s'aprova el Pla territorial sectorial d'equipaments comercials,

però que no hi foren

incloses. La resolució que reconegui aquestes concentracions,

que se sotmet al règim jurídic de la Llei 26/2010,

del 3 d'agost,

de règim jurídic de procediment de les administracions públiques de Catalunya,

pot comportar llur assimilació

a la trama urbana consolidada a efectes de l'ordenació dels equipaments comercials a partir del moment de la publicació de la resolució en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. La delimitació s'ha de divulgar per mitjà del web del departament.b)

Comprovi,

si s'escau,

l'adequació de les delimitacions fixades pel Decret 379/2006 a la realitat anterior al moment de l'entrada en vigor del Decret. La

resolució que acordi la revisió,

que se sotmet al règim jurídic de la Llei 26/2010,

s'ha de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya,

i la nova delimitació s'ha de divulgar per mitjà del web del departament. A partir

d'aquest moment,

la modificació corresponent del perímetre de la concentració és efectiva a l'efecte de la seva assimilació a la trama urbana consolidada.

El municipi de Blanes no ha estat inclòs, en aquest darrer PTSEC, dins el conjunt de municipis als que s ha revisat i proposat una nova delimitació de la seva àrea de concentracions comercials. Per tant, manté la previsió de la seva àrea de concentracions comercials continguda en l anterior PTSEC aprovat pel Decret 379/2006, de 10 d octubre.

En aquest sentit cal significar que l àmbit anomenat sector industrial nord, amb una clara implantació comercial, resta exclòs de l àrea de concentració comercial, per un costat, una part importat de l àmbit amb llicencies d obres amb anterioritat a la data octubre de 2006, com la zona confrontat classificada de sòl urbà, segons delimitació de la documentació annexada.

Per altra banda, igualment resta exclòs de l esmentat àmbit comercial, per un costat, l àrea confrontant amb el sector Industrial carretera de l Estació, classificat amb l anterior planejament general com a sòl urbà consolidat, que posseeix una concentració comercial d idèntiques característiques a l implantada a l anterior sector i d altre, un sector confrontant amb la carretera Blanes-Lloret de Mar GI-682 ( a ambdós costats), entre l hospital comarcal i el sector Valldolitg, que també resta consolidat amb una important densitat comercial, delimitades en dita documentació gràfica adjunta.

19

En definitiva, aquest període de temps, que s inicia amb anterioritat de la delimitació de l àrea de concentracions comercials establerta en el PTSEC de l any 2006 i l actualitat, s han acabat de consolidar com a àrees comercials una sèrie de sectors el que fa necessari una revisió d aquesta delimitació de l àrea de concentracions comercials i o Trama Urbana Consolidada als efectes de no introduir limitacions injustificades a la seva activitat econòmica. A més de ser necessari per ajustar-se a la realitat existent, ho es per la distorsió que provoca un tractament diferencial entre zones confrontants d idèntiques característiques.

4.- En data 20 de setembre de 2012 la Comissió Informativa General i d Urbanisme ha dictaminat favorablement la proposta.

Fonaments de Dret

Primer.- Son aplicables les disposicions de Decret Llei 1/2009, del 22 de desembre, d ordenació dels equipaments comercials segons modificacions operades per la Llei 9/2011, de 29 de desembre de promoció de l activitat econòmica.

Segon.- La competència per l adopció d aquest acord correspon al Ple de l Ajuntament de Blanes d acord amb l article 52 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d abril, pel que s aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya. Es proposa al Ple l adopció del següent acord:

Primer.- Instar a la Direcció General de Comerç del Departament d Empresa i Ocupació de la Generalitat que inicií els tràmits per modificar la delimitació de la TUC de Blanes i/o de les àrees de concentracions comercials existents del municipi, a fi i efecte d incorporar els àmbits assenyalats en la present resolució, caracteritzats per una important i potent implantació comercial, als efectes de no limitar i restringir l activitat econòmica que es desenvolupa.

Segon. Donar trasllat del present acord a la Direcció General de Comerç de Departament del Departament d Empresa i Ocupació als efectes pertinents.

Debat:

Sr.

Miquel Lupiáñez

Manifesta que amb aquesta proposta pretenen instar a la Generalitat a iniciar els tràmits per modificar la delimitació de la TUC de Blanes i/o de les àrees de concentracions comercials. Explica que no s amplien substancialment, però sí que es consolida el comerç existent.

Informa que aquestes àrees a consolidar són, en primer lloc, la compresa entre Ctra. Estació, Av. Europa, Ctra. de Malgrat i la zona industrial de l antiga SAFA; en segon lloc, el triangle

20

comprés entre l àrea comercial existent a l antiga GI-600 que va a Ca la Guidó i la trama urbana de Mas Florit i, en tercer lloc, la Ctra. Accés a la Costa Brava, tant a la banda dreta com a l esquerra, la qual ja és clar que és una zona comercial.

Explica que l equip de govern sotmet a la consideració del Ple la conveniència i l oportunitat d ampliar l àrea comercial a Blanes i, així, facilitar la implantació de futures empreses que donin llocs de feina i activitat.

Sr.

Salvador Tordera

Considera que s està demanant una cosa que, en realitat, ja està consolidada. Indica que aquestes zones ja tenen comerç. Pregunta com es van autoritzar aquestes activitats o si estan de forma al·legal. No ho entén.

Afirma que des del Partit Popular aprovaran aquesta proposta. Creu que l administració no ha d estar per posar pals a la roda a ningú que vulgui treballar.

Diu que l equip de govern té una contradicció perquè porten aquesta proposta sabent que el comerç gran anirà en contra del comerç petit.

Sr.

Víctor Catalán

Adreçant-se al senyor Tordera diu que explicarà que és una trama urbana consolidada (TUC), perquè creu que no ho ha entès.

Explica que l Ajuntament urbanísticament qualifica la zona que està poblada, en què hi ha vida, i tota la zona que està construïda forma la trama urbana consolidada. Continua dient que si es volen instal·lar superfícies comercials només es pot fer en aquesta trama urbana consolidada. Diu que fa uns anys al Ple es va aprovar una proposta de delimitació de la TUC per intentar agafar fins la Ciutat Esportiva de Blanes per tal que en el sector que està preparat

per a equipament comercial es poguessin implantar empreses tipus Decathlon que havien

manifestat el seu interès, però que no havia sigut possible perquè no estava dins de la TUC.

Assenyala que com aquella zona no està construïda i no hi ha habitatges, la Generalitat no va acceptar aquella proposta d ampliació de la TUC. Indica que ara tornen a fer una altra proposta de delimitació de TUC per intentar veure si en aquestes zones comercials que ha

comentat el senyor Lupiáñez, que ara no estan incloses dins la TUC, es poden instal·lar aquestes empreses interessades. Entén que és un pas positiu.

Comenta que a la proposta consta que aquest tema es va començar el 14 d abril de 2011. Recorda que tota la manipulació o evolució que se n ha fet del polígon industrial nord ve de més lluny. Es refereix a l antic POUM. Recorda que el Pla Parcial va ser desenvolupat pel regidor d Urbanisme d aquell moment, Maxi Antequera, d EUiA. Diu que en un principi es va decidir que aquella zona havia d estar destinada a petit tallers, a la indústria petita del centre de Blanes que havia d anar cap a fora per ampliar i millorar les condicions i crear llocs de treball. Insisteix que havien de ser naus assequibles per a les petites indústries dels autònoms de Blanes.

Continua recordant que, posteriorment, en l època del senyor Ramon Ramos de CiU, es van

21

tornar a modificar els usos del polígon industrial i va acabar sent una zona comercial. Diu que la petita indústria de Blanes es va trobar competint amb centres comercials i els preus ja no eren tan assequibles. En definitiva, apunta que aquell polígon que havia de ser una zona industrial es va convertir en una zona comercial.

Manifesta que avui es dóna un petit pas més. Explica que ja que allò és una zona comercial i a Blanes segueix faltant una zona industrial per desenvolupar, aquella zona s intenta delimitar dins de la trama urbana per permetre que s instal·lin centres comercials especialitzats, estil Decathlon. Puntualitza que el seu grup està a favor del model de la petita indústria, el petit taller, el petit negoci. Creu que instal·lar grans comerços és un prejudici, però en aquest cas considera que és una excepció, ja que és d interès per al poble i pot crear

llocs de treball, dels quals no en poden prescindir actualment.

Irònicament, comenta que com a mínim si s obre algun centre comercial es podran compensar els llocs de treball de l Ajuntament que el PSC està destruint.

Manifesta que s ha de modificar la TUC, perquè si no només es poden obrir centres

comercials si hi ha més de cent cinquanta mil habitants o si són capital de comarca. En aquest sentit, diu que el temps, malauradament per sort o per desgràcia, els hi va donant la raó. Recorda que l any 1995 i, posteriorment també, el seu grup va portar al Ple una moció per demanar que Blanes fos capital de comarca, creant una comarca entre Calella i Tossa, etc. que si s hagués tirat endavant ja s hauria solucionat aquest problema .

Conclou afirmant que el seu grup donarà suport a aquesta modificació.

Sra.

Ramona Marcó

Apunta que sovint les administracions s entesten en ignorar la realitat existent, com és el cas de la Direcció General de Comerç que, malgrat haver-se reunit en diverses ocasions amb representants de la Corporació Local, una i altra vegada ignora una realitat evident. Assenyala que a Blanes els sectors industrials de l Av. de l Estació i de la zona industrial nord han estat absorbits en la seva majoria per establiments comercials, sota fórmules residuals com anomenar-los magatzems a la venda a l engròs i similars. Indica que la realitat és que aquests sectors pensats inicialment perquè fossin industrials han acabat sent comercials.

Manifesta que ara, novament, la Direcció General de Comerç exclou aquest sector de la TUC a Blanes, per tant segueixen les restriccions sobre els usos als que es poden destinar aquestes

naus, dificultant en gran mesura el desenvolupament de negocis que, en definitiva, generen riquesa per al municipi i nombrosos llocs de treball, sense menystenir els existents dins de la trama urbana consolidada actual, tenint en compte que el que no es vol fer més és zona comercial, sinó incloure l actual que ara es troba fora de la llei.

Considera que Blanes necessita poder facilitar la implantació d empreses del sector comercial i industrial per convertir-se en un pol d atracció d inversors i implantació de negocis. Indica que és evident que la indústria caldrà ubicar-la en la zona del polígon de l antiga SAFA pendent de desenvolupament i que caldrà protegir amb totes les energies com a polígon

industrial, però indica que en aquest moment és evident que Blanes ha crescut a nivell

urbanístic, i que el que havia de ser un polígon industrial ja està enganxant a la zona

22

residencial i, per tant, és obvi que forma part de la trama urbana.

Quant a les zones de la Ctra. Accés Costa Brava, explica que amb el desenvolupament del Pla Parcial Costa Brava, la primera línia de carretera de la part est també estarà inclosa dins de la trama urbana, essent a més una realitat que aquest Pla Parcial contempla que la primera línia de carretera sigui comercial.

Per tot això, fa saber que des de CiU de Blanes entenen que no poden anar contra la realitat física de les coses i, per tant, donen suport a la inclusió d aquestes quatre zones a la trama urbana consolidada del municipi amb el consens de tots els agents socials de la població, fet que permetria la major captació d inversions i, per tant, la major possibilitat de generar nous llocs de treball a Blanes.

Conclou afirmant que votaran favorablement.

Alcalde

Indica que amb les intervencions dels portaveus s ha clarificat molt el tema, però vol aclarir

algunes qüestions.

Contesta al senyor Tordera que les llicències d activitats que s han donat són correctes, però

el que ha passat és que hi ha algunes parts que el Pla General contempla que siguin activitats comercials i que per una última modificació que s ha fet a través de la Llei Òmnibus que fa que la tipologia d aquesta zona ha quedat exclosa com anteriorment era possible fer-ho. Repeteix que no s estan ampliant les zones comercials sinó obrint els ulls a la realitat.

Indica que s han trobat algun cas de sol·licitud d obrir una activitat com la que tenen a la nau del costat, però se ls ha hagut de dir que no amb la legislació actual a la mà. Diu que és difícil d explicar. Reitera que no s estan ampliant els metres quadrats de superfície, sinó que el que estan dient és que no poden tenir naus tancades al polígon sense poder donar llicències.

Manifesta que s està perfilant de dues maneres. En primer lloc, informa que tots tenen una còpia de l escrit que es va enviar a la Direcció General de Comerç referent al que apuntava el senyor Víctor Catalán, en el sentit de dir que Blanes no arriba a cent cinquanta mil habitants ni tampoc són capital de comarca i, per tant, es demana a la Generalitat que iniciï la tramitació per posar capitals de comarca o ciutats assimilables, ja que Blanes té serveis de

capital de comarca.

En segon lloc, assenyala que amb aquesta proposta demanen a la Generalitat que iniciï aquests tràmits de modificació de la delimitació de la TUC. Opina que amb la força unànime de tots els grups el govern de la Generalitat pot ser una mica més sensible en aquest tema i permeti fer legal el que és real. Agraeix a tots els grups el seu suport a la proposta.

Sr.

Celestino Lillo

Entén el que significa al PTSEC i la TUC. Vol aclarir, com ja es va comentar a la Comissió Informativa, que el que s intenta és legalitzar alguna cosa que està il·legal . Matisa que és reconvertir la zona. Afirma que el seu grup està a favor. Recorda que la passada legislatura el seu grup volia potenciar la zona d entrada a Blanes i ni tan sols podien netejar-la. Manifesta

23

que era necessari donar un ús a aquella zona. En aquest sentit, repeteix que el seu grup aprovarà la proposta.

Diu que els seus companys van tenir una controvèrsia al ple del mes de juliol amb el que es vol aprovar ara.

Sr.

Víctor Catalán

Comenta que sembla que al cap dels anys a l Ajuntament hagin governat fantasmes. Comparteix les paraules de la regidora Ramona Marcó quan ha dit que, desgraciadament, el polígon industrial va acabar convertint-se en comercial. Recorda que va ser el seu equip de govern de CiU amb ERC i el suport del PP des de l oposició qui va modificar els usos del Pla Parcial del polígon industrial nord per tal de deixar de ser industrial i passar a ser comercial. Irònicament, li diu a la senyora Marcó que comparteix la seva queixa i que si algun dia es vol afiliar a ICV estarà d acord.

Per últim, es refereix a que no han de parlar d il·legalitats, sinó que la segona Llei Òmnibus, canvia els requeriments per instal·lar centres comercials. Afegeix que és aquí quan l Ajuntament s adapta a la nova normativa perquè vol que s instal·lin centres comercials. Diu que no comparteix en excés aquesta segona Llei Òmnibus, però si es vol tenir aquest

equipament a Blanes s ha de fer aquesta modificació urbanística.

Sra.

Ramona Marcó

Contesta al senyor Catalán que no és del tot cert el que ha dit. Indica que és més una qüestió tècnica que política. Informa que el seu grup va anar-hi tres vegades a la Direcció General de Comerç de la Generalitat a demanar-ho, i totes les vegades els hi van denegar. Afirma que en aquell moment a la Generalitat governava el tripartit i no CiU.

Alcalde

Comenta que és cert que tots els governs municipals han estat lluitant per aquest tema.

Especifica que a vegades es fan servir paraules que no toquen i s ha d anar molt en compte. Es refereix a que no estan parlant de fer legal el que és il·legal, sinó que estan dient que totes les activitats que hi ha quan van demanar la llicència se ls hi podia donar, perquè el Pla

General i les lleis de comerç d aquell moment així ho determinaven. Però informa que des de fa uns mesos que es va aprovar la Llei Òmnibus tenen problemes per poder donar aquestes activitats. Indica que aquí entre en denegacions d activitats i el que volen és justament crear activitat.

Apunta que li agrada ser curós amb les paraules perquè no hi hagi mal interpretacions. Repeteix que totes les activitats d aquella zona tenen la seva llicència donada en el moment en què la legislació ho permetia. Manifesta que el Pla General sí que permet zona comercial, però són les lleis de comerç les que no la permeten.

Votació: Sotmesa la proposta a votació, aquesta és aprovada per unanimitat dels assistents amb els vots del Sr. Josep Marigó i Costa, Sra. Lourdes Fàbrega i Sánchez, Sr. Nicolás Laguna i Jiménez, Sr. José Miguel Lupiáñez i Zapata, Sra.

24

Maria del Sol Zamora i Ojer, Sra. Susana Ramajo i Abalos, Sr. José Manuel Verde i Tejero i Sr. Xavier Marcos i González del grup municipal PSC; del Sr. Josep Trias i Figueras, Sr. Joaquim Torrecillas i Carreras, Sra. Pilar Planella i Salud, Sra. Ramona Marcó i Cuní i Sr. Xavier Lozano i Monico del grup municipal CiU; del Sr. Joan Salmeron i Crosas, Sr. Francisco Martinez i Fernandez, Sra. Amparo Ardanuy Fullana i Sr. Víctor Catalán Casas del grup municipal EUiA-ICV; i del Sr. Salvador Tordera i Pérez, Sr. Celestino Lillo i Luna i el Sr. Josep Llambí i González del grup municipal PP.

7. Aprovació provisional del projecte de modificació puntual del Pla Especial del sistema General portuari del municipi de Blanes.

Identificació de l expedient

Expedient número 001889/2012 de Modificació puntual del Pla Especial del sistema general portuari del municipi de Blanes.

Fets 1. En data 1 de juny de 2012, R.E. Ajuntament número 9820, Ports de la Generalitat presenta el projecte de Modificació puntual del Pla Especial del sistema general portuari del municipi de Blanes, als efectes de la seva aprovació.

2. En data 14 de juny de 2012 la Junta de Govern Local va acordar :

Primer.- Aprovar inicialment la Modificació puntual del Pla Especial del

sistema general portuari del municipi de Blanes,

tramés i formulat per l organisme Ports de la Generalitat,

a l objecte de modificar la reubicació dels usos i dels espais exteriors establerts pel P.E.S.G.P.,

dins l àmbit de l actual zona de Tallers,

cassetes de pescadors,

i magatzem de caixes i estris . Es

concreta en la reubicació de l espai destinat a l edificació per a Restauració (E),

destinar un espai a l edificació per a activitats subaquàtiques (S),

allotjar un espai destinat a l edificació de sanitaris i dutxes (D),

ampliar l espai destinat a les edificacions de Magatzems en general (C )

i,

finalment,

la reubicació de la rampa que donarà accés a la part alta del nou dic,

que s ha de poder utilitzar com a passeig per als vianants en general.Segon.- Sotmetre l expedient a informació pública pel termini d un mes amb la publicació del corresponent Edicte al Butlletí Oficial de la província,

diari d àmbit gironí,

web i tauler d anuncis municipals. Les despeses que es generin

de les publicacions seran a càrrec dels interessats.Tercer.- Trametre còpia a la Generalitat de Catalunya departament de Territori i Sostenibilitat departament de Medi Ambient,

i Capitania Marítima de Palamós.

3. L expedient ha romàs exposat al públic per un termini d un mes mitjançant edites publicats al BOPG núm. 126 de 29 de juny de 2012, diari El Punt de 21 de juny de

25

2012, web i tauler d anuncis municipal.

4. En data 31 de juliol de 2012 l Associació de Veins del Port de Blanes ha formulat escrit d al·legacions que malgrat restar fora de termini s han tramés a Ports de la Generalitat als efectes d emetre el corresponent informe

5. En data 4 de setembre de 2012 Ports de la Generalitat ha emès el corresponent informe, que consta a l expedient, on es desestimen les al·legacions formulades, que literalment diu :

Assumpte: Resposta Al·legacions Associació de Veïns a la Modificació Puntual del Pla Especial del port de Blanes.

1. Al·legacions Generals

* Un deis objectius d'aquesta modificació es que l'edificació per a Restauració quedi fora de l àmbit destinat a la pesca. Això ens sembla bé, sempre i quan l'accés dels vianants NO es vegi restringit o prohibit a la zona portuària. Al punt 2.2.1 OBJECTE I JUSTIFICACIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA, de la Memòria del Pla es diu : ..... de manera que l'accés directe de vianants no s'ha de veure restringit o prohibit de la mateixa manera que ha pugui ser l'accés a les zones pròpiament/lligades a les activitats de la pesca o de la navegació. Sembla que vol dir que l'accés a la nova dàrsena pot quedar prohibit als vianants. En aquest sentit, nosaltres no estaríem d'acord.

Creiem que el port ha de ser un espai obert on, sense perjudici de l'activitat pesquera i comercial, tothom i pugui passejar, com fins ara. Blanes no es pot permetre tenir un port tancat a la població. El port no es nomes dels pescadors , també es del ciutadà."

Valoració:

En aquest sentit, l'objecte i justificació de la solució adoptada en cap cas prohibeix l'accés als vianants, només es refereix a una restricció deguda a l activitat portuària que s'hi desenvolupa, que és l activitat pesquera. A més, en el projecte d'urbanització de l ampliació del port pesquer i per qüestions d'estudis de mobilitat generada i seguretat, es defineix un itinerari senyalitzat amb franges en l'aglomerat asfàltic que discorre dins la zona de servei portuària.

*"-Entenem que la nova ubicació del nou espai per restauració a la punta de les

edificacions,

es l'adient. Per ho creiem que tot el conjunt esta sobre dimensionat i

queda massa a prop deis habitatges Demanem que es redueixin les dimensions del espai C (Magatzems)

¡que tot el conjunt reculi uns metres."

Valoració:

La superfície destinada a magatzems e i magatzems de caixes B s'incrementa en 60m2

26

per a donar compliment a les necessitats del sector pesquer i a la tipologia de l'edificació existent, sempre dins de l'estipulat en la memòria vigent permetent un sostre màxim edificable autoritzat exclusivament per al sector pesquer de 1.110 m2. La consideració de que el conjunt "queda massa a prop deis habitatges" no queda fonamentada ates que la ubicació és I'existent a data d'avui i el fet de recular les edificacions implicaria una pèrdua de superfície lliure o esplanada destinada a usos pesquers.

*"-Estem preocupats per l'alçada de la nova edificació. Entenem que tot el conjunt

tindrà la mateixa alçada,

per ho el nou restaurant necessitarà sortides de fum

(xemeneies,

filtres,

aires condicionats i altres elements que faran que I'alçada sigui superior a la màxima permesa. Quina serà l'alçada màxima ?. A la memòria es parla

de 4,5 m,

per ho el dic actual fa

3,3 m. També es parla que I'alçada no podrà sobrepassar la cota del passeig de vianants elevat del nou dic."

Valoració:

En relació amb les alçades requerides es mantenen les existents en el Pla Especial vigent. En referència als elements tècnics situats a la part superior de l'edificació en qüestió queda regulat pel que determina la normativa del Pla d'Ordenació Urbana Municipal de Blanes, en endavant POUM, que seguidament es transcriu:

Art. 67. Elements tècnics de les instal·lacionsS englobaran sota el terme "elements tècnics de les instal·lacions" els següents conceptes:filtres d aire, aparells de calefacció i/o refrigeració, captadors solars tèrmics, plaquesfotovoltaiques, conductes de ventilació o de fums, claraboies i acabats de murs, antenes detelecomunicacions, maquinària d ascensor, espai per recorregut extra dels ascensors i, i fins i tot, per a l accés d aquests al terrat o coberta, elements de suport per estendre i assecat de la roba, i les caixes d escala.El volum dels elements, que sobresurten de la coberta en funció de les exigènciestècniques de cada edifici o instal·lació, s ordenarà mitjançant una composició arquitectònicaconjunta de tot l edifici, en el moment de sol·licitar la llicència d edificació.En edificis amb coberta plana, els elements tècnics de les instal·lacions (excepte lainstal·lació de plaques fotovoltaiques o de captadors solars tèrmics, que es regirà per la seva pròpia ordenança i/o normativa sectorial), s ubicaran sempre dins el gàlib format per una pendent de 45º des de l últim forjat.Els aparells d aire condicionat s hauran de col·locar preferentment a la coberta, retirats unmínim de 1.50 m. de la línia de façana. L espai a on es situen aquests aparells, no computarà com a percentatge d ocupació de la terrassa en la teulada inclinada.Els aparells d aire condicionat no podran instal·lar-se al exterior de la façana, ni

27

sobresortir per damunt del pla de façana.

*"-A la memòria,

al punt 2.2.2 JUSTIFICACIÓ

. es diu : .... es busca la uniformitat

tant en l'alçada de cadascuna de les edificacions,

com amb l adopció de la mateixa

tipologia constructiva í de materials,

ajudat per la disposició d'una cornisa -acroteri

uniforme per a tot el conjunto Com es aquesta cornisa? On anirà ?"

Valoració:

La cornisa o acroteri esmentat , es refereix a una solució situada en la part alta de la façana, a mena de franja horitzontal (pot servir com a referència l'acabat frontal de que disposen les actuals casetes deis pescadors) , í que es definirà en major detall en el moment de desenvolupar el projecte de I'edificació, amb una visió unificada de la totalitat del conjunto Aquest acroteri respectarà I'alçada màxima permesa per a les edificacions, segons estableix el POUM de Blanes i principalment pel que fa a l'article 69, que seguidament es transcriu:

Art. 69. Elements sortints i rafecs de cobertaS entén per elements sortints, els que sobresurten del pla de façana i no són habitables,com per exemple sòcols, cornises, ràfecs, revestiments i similars.S admeten per regla general els elements sortints fins a un màxim de 20cms del pla defaçana, amb una alçada mínima sobre la vorera de 2,50m.Els ràfecs de la coberta, quant es situen a partir de la primera planta, podran volar fins a45cms del pla de façana en els carrers de menys de 20 metres, i 90cms en carrersd amplada igual o superior a aquesta dimensió..

6. Per part del Coordinador d Obra Pública i Urbanisme s ha emès informe i que consta dins l expedient.

7. En data 20 de setembre de 2012 la Comissió Informativa General i d Urbanisme ha dictaminat favorablement la proposta.

Fonaments de Dret

Primer.- S apliquen a aquest expedient els articles 80, 81, 85 i ss i 97 del Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d agost que aprova el Text Refós de la Llei d Urbanisme, modificat per la Llei 3/2012 de 23 de febrer, 37 de la Llei 5/1998, de 17 d abril, de ports de Catalunya i 103 de les NNUU del POUM.

Segon.- La competència per l adopció d aquest acord correspon al Ple de l Ajuntament de Blanes d acord amb l article 52 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d abril, pel que s aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de

28

Catalunya. Es proposa al Ple l adopció del següent acord: Primer.- Desestimar les al·legacions formulades per l Associació de Veïns del Port de Blanes d acord amb el contingut de l informe de Ports de la Generalitat de data 4 de setembre de 2012 i aprovar provisionalment el projecte de Modificació puntual del Pla Especial del sistema general portuari del municipi de Blanes, tramés i formulat per l organisme Ports de la Generalitat.

Segon.- Trametre copia de l expedient i projecte, per duplicat exemplars, a la Comissió Territorial d Urbanisme de Girona als efectes de la seva aprovació definitiva i notificar l acord als interessats.

Debat:

Sr.

Miquel Lupiáñez

Explica que tant l equip de govern com els serveis tècnics municipals veuen positivament aquesta modificació puntual del Pla Especial del sistema general portuari del municipi de Blanes.

Informa que l Associació de Veïns del Port ha presentat al·legacions, les quals han estat convenient contestades per Ports de la Generalitat de Catalunya.

Indica que a la documentació que van lliurar a la Comissió Informativa es pot comprovar que no hi ha un increment de superfície o volumetria a les edificacions, però el que sí que hi és

una redistribució de les activitats i de les concessions que atorgarà Ports de la Generalitat. Exposa que aquesta redistribució facilita l mobilitat a la zona i la funcionalitat de la infraestructura.

Comenta que si la resta de grups ho troben bé, continuaran amb el tràmit per fer la modificació que és enviar-ho a la Comissió Terriotorial d Urbanisme de Girona.

Sr.

Salvador Tordera

Manifesta que aquests canvis que es presenten afecten a les casetes i als restaurants. Fa referència al plànol que consta a l expedient i assenyala que els restaurants es situen al costat dels escafandristes.

Apunta que des del PP van considerar oportú parlar amb l Associació de Veïns del Port per escoltar les al·legacions que havien presentat. Puntualitza que n hi ha dues importants. En primer lloc, es refereix a que l alçada dels edificis en el primer projecte no podia superar el 3,5 m de contramur del mar i diu que ara s està parlant de 4,5 m., i també d una cornisa de la qual no saben les mides. En segon lloc, comenta que no es diu l ús de la llotja vella, ni la ubicació de Salvament Marítim, Creu Roja, Guàrdia Civil i Serveis Públics. Per altra banda,

29

fa saber que l Associació de Veïns considera que és el moment oportú per demanar a Ports que construeixi la seva seu social, com ja tenen altres associacions de veïns. Matisa que aquests veïns són uns dels que més contribueixen amb l IBI i els que menys serveis reben de l Ajuntament.

Assenyala que una altra inquietud que tenen és que amb aquest traspàs Ports de la Generalitat faci una restricció peatonal al Port. Recorda que a Blanes hi ha el costum d anar a passejar fins al moll. Afegeix que també és una àrea molt visitada pels turistes. Diu que s han invertit més de 30 milions i que, per tant, no ha de ser només per a una minoria, sinó per tot el poble.

Indica que l Associació de Veïns, si se ls hi fa una mica da cas a les seves al·legacions, estan d acord amb la modificació. Conclou manifestant que el Partit Popular de Blanes aprovarà aquesta proposta. Demana, si us plau, que no hi hagi la restricció peatonal.

Sr.

Joan Salmeron

Per una banda, planteja una queixa per com es porten aquests temes. Per altra banda, afirma que està d acord amb la modificació puntual.

Manifesta que Blanes ha anat evolucionant i creixent molt fins al punt que en altres èpoques es van fer coses molt malament. Es refereix a que la ciutat ha entrat dins del Port. Indica que allà existeix un problema real. Apunta que quan la seva formació política va donar suport a l ampliació del port va ser perquè van entendre que allà hi ha molta gent que hi viu i que hi treballa, als quals es va donar un tracte com si fossin una empresa. Puntualitza que una empresa es pot entrar a visitar, però amb molt de compte perquè hi estan treballant. Comenta que no s ha d oblidar que els treballadors tenen allà les seves barques i els seus estris, que valen molts diners. Afegeix que últimament hi ha hagut molts robatoris al port. En aquest sentit, vol dir que el fet d entrar o no entrar a la zona portuària és més complicat del que sembla.

Entén que el que avui s està modificant no té res a veure amb entrar o no entrar al port, sinó que el que es modifica és que s havien previst unes naus en una època de bonança econòmica, que els pescadors podien tenir unes casetes per guardar els seus estris i que ara ni els pescadors ni Ports de Catalunya es veuen amb cor de dur a terme aquestes construccions perquè no hi ha diners. Indica que hi ha una altra zona que sí que està construïda i la única cosa que es fa és canviar els usos.

Afirma que el seu grup està d acord amb aquests canvis. Deixa clar que parteixen de la base que per al sector pesquer és fonamental tenir una zona de pesca i a la vegada de turisme. Assenyala que per aquesta raó han donat i continuaran donant suport a allò que es faci al port.

Fent referència a la seva queixa, indica que no sap si l ha de fer a l Ajuntament o a Ports de la Generalitat de Catalunya. Considera que quan hi ha aquests temes que són molt sensibles perquè han de veure com encaixen els ciutadans que hi viuen a la zona amb l activitat

empresarial que hi ha, s hauria de continuar comptant amb la comissió que hi havia per discutir aquestes qüestions. Opina que en cas contrari es donen casos estranys. Informa que el seu grup també s ha reunit amb gent que no sabia res i els hi ha hagut

30

d explicar. Pensa que en temes tan sensibles com aquest i en el moment que estan vivint avui en què molts pescadors ho estan passant força malament, és molt important llimar totes les aspreses que puguin haver-hi entre els veïns i entre els diferents sectors. Creu que és fonamental tenir llocs de treball. Fa un incís per dir que a Catalunya poden acabar amb 900.000 aturats l any que ve. En aquest sentit, afirma que la primera cosa que els interessa és que empresarialment funcioni bé.

Per altra banda, indica que ell també passeja per aquella zona. Diu que la proposta que fa Ports no és la mateixa que hi havia perquè es preveia una passarel·la molt maca per poder accedir al moll i ara diuen que es pugi per allà on sempre s ha pujat per accedir al moll.

Repeteix que han de partir de la base que el fonamental és l activitat pesquera que allà es fa, i a partir d aquí han de mirar d encaixar la vida dels que hi viuen. Aclareix que s ha de tenir en compte que són els veïns els que van anar a viure allà i no el port el que s ha introduït a la ciutat.

Sr.

Xavier Lozano

Indica que cal llegir molt bé el que s està aprovant. Llegeix el títol de la proposta. Apunta que la única cosa que estan fent amb aquesta proposta és aprovar provisionalment un projecte en què l Ajuntament pràcticament no hi pot fer res. Diu que només poden opinar, discutir i dialogar, però que al final és una decisió de Ports de la Generalitat de Catalunya.

Per una banda, manifesta que està d acord amb el senyor Salmeron. Diu que li agrada sentir que parlen d empreses. Comenta que no deixen de ser petites empreses que treballen al port però que tenen un pes específic molt important per Blanes. Reitera que algunes d aquestes empreses estan passant moments difícils.

Per altra banda, quant als temes dels veïns, considera que se ls ha d escoltar, que han de poder opinar. Indica que queda molt clar que fan fer un recurs i que l Ajuntament els hi va acceptar tot i que estava fora de termini. Diu que Ports de Catalunya ha contestat aquest recurs. Explica que les casetes dels pescadors queden igual i no es toquen i que es traslladen els serveis de restauració de tal manera que quedaran millor situats i la gent no haurà d accedir al port per anar als locals de restauració.

Està d acord en que quan estan treballant els pescadors és molt difícil passejar per la zona del port. Diu que la gent vol veure de primera mà quan arriben les barques a la llotja, la qual cosa dificulta l activitat pesquera. Considera que això també s ha de tenir en compte i tots n han de ser conscients.

Manifesta que a la junta de portaveus es va parlar que l Ajuntament de Blanes demanarà a Ports que l accés peatonal i de passeig que té el poble no es perdi. Diu que serà un suggeriment perquè no poden exigir res.

Conclou afirmant que el seu grup polític votarà a favor d aquest punt però vol deixar ben clar que és Ports, què és el poble i què són els veïns. Entén que els veïns han fet el que havien de fer i que la contestació que els ha donat Ports està dins de la normalitat. Sap que hi ha gent que estarà d acord amb la resposta i gent que no. Creu que aquell sector cada vegada s està reestructurant millor a dins del poble. Comenta que la remodelació del port és bona. Reitera

31

les paraules del senyor Salmeron referents a que és el poble qui va cap al port i no el port cap al poble.

Alcalde

Explica que el Pla Especial és un instrument urbanístic i no un reglament. En relació a l al·legació sobre l entrada i sortida de la gent al port, la resposta de Ports de la Generalitat és que en cap cas es prohibeix l accés als vianants. Comenta que una altra cosa és que Ports desenvolupi algun reglament i llavors l Ajuntament podria fer arribar les consideracions que creguin convenients.

Indica que el port està fet perquè les persones puguin passar, però és cert com ja ha comentat

el senyor Salmeron, que hi ha hagut diversos robatoris i accions imprudents. Insisteix en que el que estan aprovant de cap manera parla del reglament d accés.

Per altra banda, pel que fa a les alçades, exposa que la resposta de Ports és que no hi ha cap tipus de variació de l anterior. Explica que els elements que ara es canvien d ubicació anaven on ara estan les casetes dels estris dels pescadors, al contradic. Diu que no saben quants anys tardaran en poder fer-se aquestes casetes i, per tant, han de continuar desenvolupant la resta d activitats. Diu que no s amplien els metres quadrats ni les ocupacions però que es dóna una forma més allargassada i que s han col·locat els elements a instàncies de Ports.

Insisteix en que el que fa l Ajuntament és una tramitació del document que ve de l empresa Ports de la Generalitat, que és l autoritat portuària.

Recull la queixa que ha fet el senyor Salmeron. Indica que li consta que la gent de Ports ha parlat amb el sector pesquer de Blanes. Matisa que és una informació verbal. Explica que en una reunió que es va celebrar per temes de veïns, van aprofitar per comentar aquest tema amb l Associació de Veïns per si volien fer algun tipus d al·legació com van presentar posteriorment. Reitera que tot i que van presentar les al·legacions fora de termini es va admetre perquè hi havia la voluntat de tramitar-la a Ports, qui ha fet el raonament de tots els punts. Explica que a ell també li ha arribat algun tipus de queixa que ha tramés a Ports i que aquests han contestat que els majors implicats en el sector portuari ja en tenien coneixement.

Manifesta que es millora la seguretat de la mobilitat i no es barregen les mobilitats d usos industrials o pesquers amb les mobilitats d usos recreatius. Comenta que amb el transcurs del temps es va millorant el puzle que conforma el Port.

Apunta que de la Confraria no es canvia ni un sol metre ni un sol ús de res. Repeteix que simplement es trasllada l activitat de restauració, una activitat subaquàtica i el tema de les dutxes, ordenant-lo de manera que no calgui tirar a terra les casetes dels pescadors.

Assenyala que poden venir més millores. Diu que el dia a dia va provocant millores i pot arribar un altre moment en què Ports de la Generalitat insti l Ajuntament a tramitar una altra modificació.

Sr.

Joan Salmeron

Està segur de que hi haurà més modificacions. Afegeix que la remodelació del port de Blanes

32

no s acaba amb la finalització de los obres. Diu que ara s han de fer les concessions, les renovacions de les concessions, etc.

Insisteix que li agrada molt la participació ciutadana, i això vol dir que hi ha un mitjà per poder discutir els temes amb tots els agents implicats i saber les coses d una altra manera que

no cada grup parlant amb l associació de veïns per lliure. Opina que les coses es poden fer de manera diferent.

Diu al senyor Xavier Lozano que han col·laborat molt de temps amb altres qüestions i que han parlat moltes vegades de les empreses. Té molt clar que perquè els treballadors hi puguin treballar ha d haver-hi empreses que donin feina, públiques o privades.

Votació: Sotmesa la proposta a votació, aquesta és aprovada per unanimitat dels assistents amb els vots del Sr. Josep Marigó i Costa, Sra. Lourdes Fàbrega i Sánchez, Sr. Nicolás Laguna i Jiménez, Sr. José Miguel Lupiáñez i Zapata, Sra. Maria del Sol Zamora i Ojer, Sra. Susana Ramajo i Abalos, Sr. José Manuel Verde i Tejero i Sr. Xavier Marcos i González del grup municipal PSC; del Sr. Josep Trias i Figueras, Sr. Joaquim Torrecillas i Carreras, Sra. Pilar Planella i Salud, Sra. Ramona Marcó i Cuní i Sr. Xavier Lozano i Monico del grup municipal CiU; del Sr. Joan Salmeron i Crosas, Sr. Francisco Martinez i Fernandez, Sra. Amparo Ardanuy Fullana i Sr. Víctor Catalán Casas del grup municipal EUiA-ICV; i del Sr. Salvador Tordera i Pérez, Sr. Celestino Lillo i Luna i el Sr. Josep Llambí i González del grup municipal PP.

8. Creació d un fitxer de dades de caràcter personal.

Identificació de l expedient

Expedient núm. 3117/2012 de creació d un fitxer de dades de caràcter personal. (Relacionat amb l expedient Tram 12/2005)

Fets

La Llei Orgànica 15/1999, de 13 de setembre, de protecció de dades de caràcter personal (LOPD) i el Reial Decret 1720/2007, de 21 de desembre, pel que s aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei Orgànica 15/1999, de protecció de dades de caràcter personal (RLOPD) obliguen a portar a terme determinades actuacions en relació al tractament de les dades de les persones físiques, actuacions que han d anar orientades principalment a garantir la qualitat i seguretat de les dades i els drets de les persones interessades o afectades.

L Ajuntament de Blanes, en l àmbit de les seves competències, en l exercici de les seves potestats i en compliment de les seves obligacions legals, tracta dades de caràcter personal dels ciutadans i del seu propi personal. Disposa de fitxers de dades de caràcter personal creats amb anterioritat i degudament inscrits al Registre de fitxers

33

públics de l Autoritat Catalana de Protecció de Dades.

L article 20 de la LOPD i els articles 52 a 54 del RLOPD regulen la creació, modificació o supressió de fitxers de dades de caràcter personal de les administracions públiques. Aquestes normes indiquen que la creació, modificació o supressió dels fitxers s ha d efectuar per mitjà de disposició de caràcter general o acord que s ha de publicar en el diari oficial corresponent. A partir de la seva aprovació definitiva, la informació bàsica dels fitxers s ha de notificar a l Autoritat Catalana de Protecció de Dades, per a la seva inscripció al Registre de fitxers públics.

En l actualitat s observa la necessitat de crear un nou fitxer que incorporarà dades personals dels regidors i les regidories de l Ajuntament, dades que es difondran, si així ho autoritza cada regidor, des del lloc web de l Ajuntament, amb la intenció de permetre als ciutadans de Blanes conèixer millor als seus representants a l Ajuntament.

En data 20 de setembre de 2012 la Comissió Informativa General i d Urbanisme ha dictaminat favorablement la proposta.

Fonaments de dret

1. Llei Orgànica 15/1999, de 13 de setembre, de protecció de dades de caràcter personal (LOPD).

2. Reial Decret 1720/2007, de 21 de desembre, pel que s aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei Orgànica 15/1999, de protecció de dades de caràcter personal (RLOPD).

Es proposa al Ple l adopció del següent acord:

Aprovar la creació d un fitxer de titularitat d aquest Ajuntament, la denominació i altres referències bàsiques del qual són les següents:

1. Nom del fitxer: Regidors i regidores.

2. Finalitat i usos: Registre de dades dels regidors i regidores del municipi amb finalitats d informació als ciutadans i documentació.

3. Persones o col·lectius afectats: Regidors i regidores del municipi.

4. Procedència de les dades: Del propi interessat o del seu representant legal.

5. Procediment de recollida dades: Enquestes o entrevistes, formularis i declaracions, via telemàtica.

6. Estructura del fitxer i dades incloses: Nom i cognoms, data i lloc de naixement, dades familiars, adreça electrònica, formació i titulacions, experiència professional, activitats i negocis, imatge. Patrimoni mobiliari i immobiliari,

34

objectes artístics, vehicles i altres béns.

7. Sistema de tractament: Manual i automatitzat.

8. Cessions: Les dades es faran públiques al lloc web de l Ajuntament. Es conservaran amb finalitats de documentació de la història de l Ajuntament.

9. Transferències internacionals: No es preveuen.

10. Unitat responsable: Alcaldia.

11. Atenció als interessats, si escau, en l exercici dels drets d accés, rectificació, oposició i cancel·lació: Ajuntament de Blanes Alcaldia.

12. Nivell de seguretat: Bàsic.

El responsable del fitxer serà l Ajuntament de Blanes, el qual adoptarà les mesures de gestió i organitzatives necessàries per tal de garantir la confidencialitat, la seguretat i la integritat de les dades, així com l exercici efectiu dels seus drets per part de les persones afectades o interessades. Seran d aplicació les mesures de seguretat de nivell de seguretat bàsic, que resulten principalment de l adopció a nivell intern de les mesures previstes en el Títol VIII del Reglament de desenvolupament de la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, aprovat pel Reial Decret 1720/2007, de 21 de desembre. El detall d aquestes mesures i la seva aplicació concreta figuren en el Document de Seguretat de l Ajuntament.

Debat:

Alcalde

Informa que hi ha tota una sèrie de dades que afecten als regidors i regidores del Ple. Comenta que hi ha la possibilitat i la voluntat de cadascun dels regidors d incorporar a mitjans públics, com ara la web, elements dels regidors com pot ser la fotografia, el currículum o l adreça electrònica. Fa un incís per dir que és un tema individual i que cadascun decidirà si la vol posar o no. Afegeix que hi ha tot el tema del registre d interessos, dades que estan protegides. Assenyala que des de els serveis tècnics s aconsella que abans d endegar aquest tema s ha de tenir legalitzat i formalitzat un fitxer i informar a l Agència Catalana de Protecció de Dades.

Repeteix que cadascun dels regidors autoritzarà que es publiquin a la web les dades que cregui convenient. Insisteix que és un tema personal. Apunta que les dades autoritzades han d estar recollides en un fitxer.

Sr.

Salvador Tordera

Fa saber que el PP de Blanes deixa als seus membres la llibertat de decidir la informació que volen donar. Sap que hi ha un mínim que, com a persones públiques, estan obligats a declarar per llei.

Manifesta que votaran a favor de la proposta de creació d aquest fitxer de dades de caràcter

35

personal. Demana que es tingui cura amb l autorització, igual que ja va demanar a un ple anterior quan parlaven de les dades del personal de l Ajuntament.

Sr.

Francisco Martínez

Explica que la Universitat Autònoma de Barcelona va fer un estudi a tots els municipis de Catalunya titulat Mapa de les bones pràctiques de la comunicació pública a Catalunya , en què s analitza la qualitat de la informació pública que els ajuntaments proporcionen. Assenyala que es va fer una anàlisi a partir d una enquesta i es van posar notes. Informa que Blanes té una nota que supera l aprovat. Apunta que la majoria de punts que fan baixar la nota són els que es refereixen a com es reflecteix la informació dels grups municipals. Considera que amb bon criteri l equip de govern ha treballat per pujar la nota, la qual cosa vol dir millorar la qualitat de la informació que es proporciona. Afirma que li sembla una iniciativa lloable.

En quant a reflectir les dades de caràcter personal a la pàgina web, comenta que hi ha unes dades secundàries com dades familiars, titulacions, currículum, etc. que cada regidor/a pot estar més o menys interessat en facilitar-les i que als ciutadans els hi deu interessar poca cosa més enllà de la curiositat. Entén que el que sí que són dades significatives són les referides al patrimoni i a les assignacions que reben de l Ajuntament per la seva tasca política.

Assenyala que la crisi econòmica està provocant una crisi social, una crisi política, una crisi moral, etc. Apunta que Winston Churchill va dir que la democràcia era el pitjor sistema polític que existeix, exceptuant la resta. Vol dir que encara que es queixin molt de com s està gestionant la crisi, des del punt de vista econòmic i polític el sistema no és dolent. Creu que està creixent el desànim, la visió negativa del sistema polític. Considera que els representants públics han de fer un esforç per intentar fer veure a la gent que el sistema, malgrat la situació actual, és bo.

Creu que és molt important que aquestes dades del patrimoni i de les assignacions monetàries de tots els regidors/es estiguin a la pàgina web col·locades d una manera permanent. Afirma que si la seva proposta els hi sembla correcta votaran a favor del punt. En canvi, si consideren que és millor no fer-ho, s abstindran perquè creuran que estan actuant malament.

Alcalde

Explica que aquest fitxer és el que ha d assegurar que totes les dades estiguin en un fitxer legalment ben creat.

Manifesta que una altra cosa és la publicitat d una sèrie de dades que tenen obligació de declarar, la qual cosa ja s ha fet. Recorda que fa dos anys, aproximadament, es va publicar al tauler d anuncis de l Ajuntament la declaració d interessos de tots els regidors, restringint només aquelles dades que poguessin provocar algun acte il·lícit. Posa com a exemple que es pot dir que tens un compte corrent però no pots dir quin és el número.

Apunta que, des del seu punt de vista, en primer lloc, han de tenir un fitxer constituït que pugui contenir aquestes dades; en segon lloc, diu que hi haurà tota una sèrie de dades personals que els regidors podran decidir tenir-les o no tenir-les penjades a la web i, en tercer

36

lloc, comenta que estan obligats legalment a tenir una sèrie de dades públiques que són les que ha comentat el senyor Martínez.

Assenyala que estan mirant comparatives amb altres ajuntaments i altes administracions a veure què estan fent per intentar unificar aquests criteris. Comenta que una de les intencions era proposar als regidors un determinat model de com es fan públiques aquestes dades. Es compromet amb els regidors a que triaran el format entre tots. Diu que hi ha diverses possibilitats: cada regidor per separat, un llençol en què surtin tots els regidors, una comparativa per anys, etc. Insisteix que això és el que estan mirant com ho fan altres administracions. Afegeix que moltes administracions tampoc ho tenen penjat. Exposa que la Diputació de Barcelona té tota una sèrie de formularis i documents molt clars i molt ben definits. Demana confiança al senyor Martínez.

En definitiva, manifesta que la informació privada de cadascun serà decisió individual, però

que tots plegats decidiran com penjar la informació que és pública. Indica que quan tinguin clar què s ha de posar, com i en quin format, ja es reuniran. Afegeix que en alguna junta de portaveus ja ho han comentat.

Sr.

Francisco Martínez

Afirma que poden discutir el format, però que el més important és que aquestes dades tinguin

la màxima transparència per esvair qualsevol dubte o qualsevol sospita, ja que a vegades la

gent critica amb molta raó certs temes amb els quals estan d acord. Diu que a vegades es generalitza o es fan algunes acusacions que no tenen fonament real. Opina que perquè els ciutadans tinguin molt clar qui són i com funcionen econòmicament el millor és que ho puguin consultar fàcilment a la pagina web. Entén que la cosa va per aquí i, per tant, votaran a favor de la proposta.

Sr.

Joaquim Torrecillas

Afirma que CiU votarà a favor de la creació d aquest fitxer. Entén, com ja ha quedat clar, que una de les qüestions que ha de tenir en compte el responsable del fitxer que és l Ajuntament de Blanes, és garantir la confidencialitat, la seguretat i la integritat de les dades. Li sembla bé tal com està presentat el punt.

Votació: Sotmesa la proposta a votació, aquesta és aprovada per unanimitat dels assistents amb els vots del Sr. Josep Marigó i Costa, Sra. Lourdes Fàbrega i Sánchez, Sr. Nicolás Laguna i Jiménez, Sr. José Miguel Lupiáñez i Zapata, Sra. Maria del Sol Zamora i Ojer, Sra. Susana Ramajo i Abalos, Sr. José Manuel Verde i Tejero i Sr. Xavier Marcos i González del grup municipal PSC; del Sr. Josep Trias i Figueras, Sr. Joaquim Torrecillas i Carreras, Sra. Pilar Planella i Salud, Sra. Ramona Marcó i Cuní i Sr. Xavier Lozano i Monico del grup municipal CiU; del Sr. Joan Salmeron i Crosas, Sr. Francisco Martinez i Fernandez, Sra. Amparo Ardanuy Fullana i Sr. Víctor Catalán Casas del grup municipal EUiA-ICV; i del Sr. Salvador Tordera i Pérez, Sr. Celestino Lillo i Luna i el Sr. Josep Llambí i González del grup municipal PP.

Durant el transcurs d aquest punt s ha absentat per dos minuts el senyor Joan

37

Salmeron i Crosas,

essent present en el moment de la votació.

9. Aprovació de prestació econòmica mentre duri la situació d incapacitat temporal, per al personal de plantilla al servei de l Ajuntament de Blanes.

Identificació de l expedient

NÚM. EXPEDIENT: 003173/2012. Prestació econòmica mentre duri la situació d incapacitat temporal, per al personal de plantilla al servei de l Ajuntament de Blanes.

Fets

1.- El passat Ple del mes d abril de 2012, va resoldre suspendre i modificar determinats articles del pacte de condicions comuns del personal, atesa la situació de greu crisi econòmica i financera de l Ajuntament. En concret, el punt tercer de dita proposta, modificava l art. 38 del Pacte, afectant les retribucions durant el període d incapacitat temporal derivada de malaltia comuna o accident no laboral, passant a abonar el 100 % de les retribucions reals mensuals a partir del quart dia, enlloc de fer-ho des del primer dia.

2- Posteriorment, l art. 9 del RDL 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per garantir l estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat, ha obligat que en el termini màxim de tres mesos, cada Administració Pública, en l àmbit de les seves competències, resolgui com complementar les prestacions del personal en les situacions d incapacitat temporal, d acord amb els següents límits i deixant sense efectes qualsevol pacte local que sigui contrari:

Contingències comunes:

Tres primers dies: 50% de les retribucions del mes anterior a la baixa.Del 4 al 20 dia: 75 % de les retribucions del mes anterior.Del 21 al final de la baixa (segons correcció d errors): 100% de les retribucions.

A banda, el RDL permet que en casos excepcionals i justificats, prenent com a referència les intervencions quirúrgiques i les hospitalitzacions i de forma individualitzada, cada administració pugui incrementar el percentatge dels 20 primers dies, atorgant fins el 100% de les retribucions.

Contingències professionals

(AT EP):

38

100% de les retribucions durant tota la baixa.

3.- La voluntat de l equip de govern és resoldre assolint els màxims proposats per l Estat i així s ha informat a la representació sindical a la sessió de mesa negociadora del passat dia 18 de juliol de 2012, segons consta a l acta que s adjunta a l expedient.

4.- En data 20 de setembre de 2012 la Comissió Informativa General i d Urbanisme ha dictaminat favorablement la proposta.

Fonaments de dret

- RDL 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per garantir l estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat.

Es proposa al Ple l adopció del següent acord:

1.- Complementar les prestacions del personal en situacions d incapacitat temporal, d acord amb els límits màxims que obliga la normativa de l Estat:

1.1.- en les situacions d incapacitat temporal per contingències comuns:

Tres primers dies: 50% de les retribucions del mes anterior a la baixa.Del 4 al 20 dia: 75 % de les retribucions del mes anterior.Del 21 al final de la baixa (segons correcció d errors): 100% de les retribucions.En casos excepcionals i justificats, prenent com a referència les intervencions quirúrgiques i les hospitalitzacions, de forma individualitzada, l Ajuntament podrà atorgar un complement fins el 100% de les retribucions.

1.2.- en les situacions de contingències professionals (accident de treball i malaltia professional) mantenint el 100% de les retribucions durant tot el període de baixa.

2 .- Deixar sense efectes el punt tercer dels acords de ple d abril de 2012, de mesures de reducció de despesa en matèria de personal per l'exercici 2012, sobre prestacions del personal en les situacions d incapacitat temporal.

3. - Donar trasllat del present acord a la Junta de Personal, el Comitè d Empresa i tot el personal de plantilla.

Debat:

39

Sra.

Lourdes Fàbrega

Explica que darrera aquest títol una mica críptic hi ha una proposta per decidir quin percentatge del sou es paga als treballadors de l Ajuntament en cas d incapacitat temporal, el que normalment es coneix com una baixa, tant si aquesta és per malaltia comuna com per accident laboral. Informa que en cas de baixa, l Institut Nacional de la Seguretat Social cobreix un percentatge del sou del treballador i es deixa en mans de l empresa decidir, normalment per conveni, fins on complementa l Ajuntament aquest pagament que fa l INSS.

Continua exposant que fins el mes d abril d aquest any, per conveni, l Ajuntament pagava el 100% del sou als treballadors tant si tenien una baixa per malaltia comuna com per accident laboral. Indica que en el Ple del mes d abril es van aprovar un paquet de mesures de contenció de la despesa en personal, el qual es va considerar absolutament necessari, i així es va justificar, per la situació econòmica en què es troba l Ajuntament. Diu que una d aquestes mesures consistia en una petita modificació d aquest pagament, que era que els tres primers dies de baixa no es cobria el sou i la resta dels dies se seguia cobrint el 100% del sou.

Manifesta que el RDL de 13 de juliol del govern de l Estat, del PP, de mesures per garantir l estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat, altrament conegut com el decretazo del señor Rajoy , fixa un màxim per a les prestacions que és força inferior al

cobriment total del sou, en funció també dels dies de baixa, i també determina que les administracions públiques en un termini màxim de tres mesos han de decidir quina prestació econòmica proporcionaran als treballadors dins dels màxims fixats.

Assenyala que atès que els màxims fixats pel RDL són més perjudicials per als treballadors que els fixats pel passat plenari del mes d abril, proposen a la consideració del ple que

l Ajuntament complementi aquesta prestació, en cas de baixa, el màxim que permet el RDL.

Dóna els detalls de la proposta. Explica que, en cas de malaltia comuna, en els tres primers dies es cobreix el 50% de les retribucions del mes anterior a la baixa i que l INSS cobreix el 0%; que del 4t al 20è dia es cobreix el 75% de les retribucions i, a partir del 21è dia fins al final de la baixa el 100% de la retribució i, en cas d accident laboral des del primer dia es cobriria al 100%.

Per altra banda, exposa que el RDL permet que en casos excepcionals i justificats de malaltia greu es pugui arribar a cobrir fins el 100%.

Sr.

Salvador Tordera

Apunta que la Llei dóna un temps de marge de tres mesos per implantar aquest decret. Indica que es troba amb el deure de recordar que a la mesa negociadora hi ha presència de dues de les tres seccions sindicals. Indica que l altra secció sindical no té la possibilitat d estar a la mesa negociadora però, no obstant, tal i com diu el conveni de l Ajuntament i la Llei 11/1985, de llibertat sindical, la qual en el seu article 10 disposa que: 2. les seccions sindicals d aquells sindicats que no hagin obtingut el

10% dels vots restants representen per un sol delegat sindical.

40

3.3 Els delegats sindicals tenen el dret a se escoltats per l empresa prèviament a l adopció

de les mesures de caràcter col·lectiu que afectin als treballadors en general i als afiliat,

al

seu sindicat en particular i,

especialment,

als acomiadaments i sancions d aquests últims .

Manifesta que els han informat que això no s ha complert. Diu que si en un primer moment pot donar igual, perquè molts poden pensar que si no tenen vot no cal escoltar-los, ell considera que és prou important.

Per altra banda, es refereix a l apartat quart del punt 1.1 de l acord. Diu que no ho entén i demana que li expliquin. Considera que és una subjectivitat. Pregunta si es farà amb alguns i amb els altres no. Pregunta quin és un cas excepcional. Demana que s instrueixi un òrgan o una persona responsable que determini aquests casos excepcionals. Opina que el que seria més lògic es que es presentés a la junta de portaveus o al ple. No creu que n hi hagi tants

casos.

Per últim, pregunta com està el conveni dels treballadors.

Sr.

Joan Salmeron

Manifesta que s ha quedat una mica astorat per algunes de les coses que ha sentit.

En primer lloc, demana informació de quants sindicats hi ha a l Ajuntament. Creu que només hi ha dos amb representació. Assenyala que això forma part de la representació democràtica.

En segon lloc, contesta al senyor Tordera que el decret l ha fet el senyor Rajoy del Partit Popular. Insisteix en que no l ha fet l Ajuntament de Blanes, que la única cosa que fa és aplicar-ho. No vol perdre més temps amb aquest tema.

Afirma que no hi ha més remei que aplicar el decret. Assenyala que la culpa de les retallades és del PP i de CiU. Indica que fins fa dos dies que es van emprenyar, CiU aprovava tots els temes que portava el govern, la qual cosa no entén perquè el PP ja té majoria absoluta. Diu que el senyor Duran i Lleida en el cas de la reforma laboral, demanava més.

Opina que estan empobrint el país literalment. Afegeix que quan el senyor Zapatero va fer una reforma li van dir que s estava equivocant i hi havia tres milions d aturats, i avui ja hi ha cap a sis milions d aturats amb el govern del PP, que es continua equivocant.

Es pregunta si les botigues de Blanes notaran aquest Nadal una pujada o una baixada de vendes. Es refereix a que no es pagarà la paga extra als funcionaris. Li diu als membres del PP que aquesta és la solució que posen sobre la taula.

Considera que la solució és perseguir a tots aquells barruts. Però en aquest país es fan les coses al revés.

Centrant-se en la proposta comenta que fins ara es cobrava el 100%. Entén que aquella persona que es posava malalta ho feia sense voler. Afegeix que un metge dóna la baixa. Per tant, si s ha d anar més enllà també s haurà de jutjar al metge que dóna la baixa al treballador. Assenyala que ara la gent ja no agafarà la baixa per dues raons, perquè hi perd

diners i perquè la última reforma laboral incloïa que si agafes la baixa et poden fer fora de la feina. Matisa que és igual el tipus de baixa. Explica que avui ha vist un empleat de

41

l Ajuntament que està malalt, perquè té un problema en un dit, però continua treballant

perquè li trauran part del sou, tal com estableix la proposta.

Afirma que la societat no està per tirar coets. Creu que econòmicament aquest país està enfonsant en la misèria. Diu que potser és l únic que se n adona. Demana que es vagin a passejar per les botigues de Blanes a veure quantes estan tancades perquè no hi ha negoci. Insisteix que si la gent no té diners a les butxaques no hi ha negoci.

Es torna a referir a la meravellosa reforma laboral que alguns dels partits polítics presents va aprovar, que la única cosa que està aconseguint és enfonsar en la misèria al poble.

Afirma que avui aprovaran aquesta mesura perquè és el millor que es pot aplicar. Comenta que ho han parlat amb els sindicats i que no els hi queda altre remei que aprovar-ho. Està content de que l equip de govern hagi triat complementar el màxim que permet la llei.

Repeteix que ho aprovaran perquè és el millor del que s ha posat a sobre de la taula, però vol

deixar clar que el seu grup no està a favor de les retallades que l únic que porten és que la gent no consumeixi. Conclou dient que el capitalisme funciona bàsicament pel consum i si la gent no consumeix el propi sistema capitalista s enfonsa. Lamenta que aquestes paraules les hagi de dir un marxista.

Sr.

Joaquim Torrecillas

Comenta que està una mica al·lucinat de sentir el senyor Joan Salmeron definint que és el capitalisme. Indica que ha donat una definició ben encertada.

Respon al senyor Salmeron que és molt fàcil parlar de la culpa de les retallades i parlar de que els culpables són els que estan fent les retallades. El convida a que parli de les causes d aquestes retallades, que és l autèntic problema que no han sabut afrontar els polítics.

Quant a la proposta, manifesta que és evident que hi ha el RD 20/2012 que regula quins són els complements que les administracions públiques poden aprovar en cadascuna de les seves competències per al pagament de les situacions de baixa o incapacitat temporal, com ja ha comentat la senyora Fàbrega. Diu que els límits ja venen establerts i que l equip de govern planteja complementar al màxim d aquests límits. Entén que en el primer punt quan es parla de que els tres primers dies el complement serà màxim 50%, caldria aclarir que és fins al màxim del 50%. Puntualitza que s ha de deixar clar perquè quan després es porti a execució pot generar dubtes.

Assenyala que les retallades afecten de manera molt peculiar als empleats públics i d alguna manera aquesta proposta ve a resoldre un problema de llarga durada que era com complementar aquest tipus de prestacions, la qual cosa ha generat milers de sentències perquè hi ha diverses interpretacions sobre aquest tema.

Està d acord amb la interpretació que ha fet el senyor Salvador Tordera sobre l apartat quant del punt 1.1, en el sentit que sembla que és una prerrogativa de l Ajuntament l atorgar un complement fins al 100% de les retribucions en casos excepcionals i justificats, en què hi hagi una intervenció quirúrgica o hospitalització. En aquest sentit, demana a la ponent de la proposta que aclareixi aquesta prerrogativa i demana que es faci l esforç de concretar-la per

42

no donar lloc a interpretacions, la qual cosa al final dóna molts problemes al Departament de Recursos Humans. Afirma que amb la voluntat que aquest problema quedi resolt, votaran a favor de la proposta.

Sr.

Lourdes Fàbrega

Aclareix que, efectivament, en la proposta d acord sobra la paraula màxim davant del 50%. Indica que no s havia en recordat de comentar-ho.

S adreça al senyor Salvador Tordera i li diu que la desconcerta. Celebra veure l de sindicalista defensant els drets dels treballadors d aquesta manera. Espera que la resta de companys del PP segueixin el seu exemple. Li demana que quan s informi sobre temes de representació sindical a l Ajuntament i de la mesa negociadora, que busqui fonts fidedignes perquè el que ha dit, tal com ja li ha aclarit el senyor Salmeron, no és correcte. Explica que hi ha dos sindicats que tenen representació sindical a l Ajuntament de Blanes i que la mesa negociadora es va constituir comptant amb tots dos en la proporció resultant de les eleccions sindicals.

Manifesta que una altra cosa és que aquest punt no s hagi negociat en la mesa negociadora. Matisa que es va informar a la mesa negociadora perquè com ja complimenten el topall que permet la llei no tenien cap objecte a negociar.

També li recrimina que el text l ha redactat el Partit Popular.

A la pregunta formulada pel senyor Torrecillas, respon que cal definir el més clarament possible, i ha de quedar per escrit, aquests criteris que permetran augmentar la prestació fins el 100%. Assenyala que la seva voluntat i la de tot l equip de govern és treballar aquests criteris amb els sindicats. Comenta que quan van estar negociant el paquet de mesures que es va aprovar al mes d abril, ja van tenir debats sobre què podia qualificar-se per malaltia greu o casos d excepcionalitat.

Insisteix que la voluntat és acabar d afinar-ho ja sigui en mesa negociadora, en el Comitè de Seguretat i Salut o en l òrgan d interlocució entre l empresa i els sindicats es posin d acord. Concreta que ja aniran informant puntualment.

Sr.

Joan Salmeron

Pensa que també han d abordar el conveni i intentar solucionar aquest tema. Creu que en aquests moments ja quasi no queda res del conveni que hi havia.

Al senyor Torrecilllas li diu que han parlat moltes vegades de les seves arrels. Fa una referència al frau fiscal i diu que Espanya i Catalunya són rècord en frau fiscal. Per altra banda menciona que a Catalunya s han anat traient tots els impostos de les rendes altes i, en canvi, l IVA i tots aquells impostos que paguen tots, tinguin la renda que tinguin, són els que han pujat. També fa referència al forat de la banca, el qual el paga tot el poble amb els seus impostos. Per últim, parla de la bombolla immobiliària.

Sr.

Joaquim Torrecillas

43

Contesta al senyor Salmeron que afegeix les balances fiscals i que poden mantenir un debat el dia que vulgui.

Votació: Sotmesa la proposta a votació, aquesta és aprovada amb els vots a favor del Sr. Josep Marigó i Costa, Sra. Lourdes Fàbrega i Sánchez, Sr. Nicolás Laguna i Jiménez, Sr. José Miguel Lupiáñez i Zapata, Sra. Maria del Sol Zamora i Ojer, Sra. Susana Ramajo i Abalos, Sr. José Manuel Verde i Tejero i Sr. Xavier Marcos i González del grup municipal PSC; del Sr. Josep Trias i Figueras, Sr. Joaquim Torrecillas i Carreras, Sra. Pilar Planella i Salud, Sra. Ramona Marcó i Cuní i Sr. Xavier Lozano i Monico del grup municipal CiU; del Sr. Joan Salmeron i Crosas, Sr. Francisco Martinez i Fernandez, Sra. Amparo Ardanuy Fullana i Sr. Víctor Catalán Casas del grup municipal EUiA-ICV; i amb l abstenció del Sr. Salvador Tordera i Pérez, Sr. Celestino Lillo i Luna i el Sr. Josep Llambí i González del grup municipal PP.

10. Modificació de l article 19 del Pacte de condicions de treball del personal, sobre serveis en dies d especial rellevància.

Identificació de l expedient

NÚM. EXPEDIENT: 003240/2012. Modificació de l article 19 del Pacte de condicions de treball del personal, sobre serveis en dies d especial rellevància.

Fets

1.- L article 19 del Pacte de condicions de treball del personal determina les condicions dels dies d especial rellevància. En concret diu:

ARTICLE 19. Serveis extraordinaris en dies d especial rellevància

Es consideraran dies d especial rellevància a efectes de retribuir el treball

que s hi realitzi els següents:

a)

De les

14:00 h del dia 5 de gener fins les 22:00 h del 6 de gener b)

De les

22:00 h del dia 24 de desembre a les 22:00 h del dia 26 de desembre c)

De les

22:00 h del dia 31 de desembre a les 22:00 h del dia 1 de gener d)Dies de focs de la Festa Major.e)

De les

22:00 h del 23 de juny a les 22:00 h del 24 de juny

A aquests efectes,

la jornada ordinària de servei que es faci els dies assenyalats en els apartats a),

b),

c)

i e)

anteriors tindrà un increment de 6,01 a cada hora de servei. Quan es tracti de treballs extraordinaris,

aquests s abonaran en funció de si és hora extra bàsica,

de descans o festiva i s aplicarà un increment de 6,01 p er hora realitzada. Aquest import per

44

cada hora de servei s incrementarà anualment en el mateix percentatge que la resta de retribucions.

Pel que fa l apartat d)

i només en relació als treballs que es facin com a

extraordinaris durant els dies de focs,

s abonaran a l import equivalent a

preu hora extra festiva en tots els casos.

Al personal que realitzi treballs extraordinaris durant els dies de focs de la

Festa Major se ls abonarà l increment abans esmentat de

6,01 per hora extraordinària realitzada. Per tenir dret al que es preveu en aquest paràgraf

cal que es donin les següents condicions:

Personal que presti serveis un mínim de

5 dies durant la setmana de focs de la Festa Major,

entre els quals han d estar necessàriament els dies dissabte,

diumenge i el dia de Sta. Anna.

El complement de nocturnitat s aplicarà sempre que correspongui.

2. L apartat d) de l esmentat article ha esdevingut inaplicable pels següents motius:

- No es realitzen serveis extraordinaris retribuïts durant la Festa Major.- Els dies del Concurs Internacional de Focs d Artifici s ha reduït de 6 a 4 dies.- No han coincidit en dissabte ni diumenge.

3. Els fets anterior fan necessari la seva modificació per adaptar-lo a la realitat present.

4.- S ha proposat i treballat a la mesa negociadora una modificació d aquest article i en la reunió de dijous dia 20 de setembre de 2012 s ha acordat amb el vot favorable de la representació de l Ajuntament i de la secció sindical d UGT i l abstenció de CCOO el nou redactar que consta a la part dispositiva. S adjunta l acta corresponent a l expedient, de data 20 de setembre de 2012.

La Intervenció Municipal i el departament de Recursos Humans, han emès els corresponents informes favorables.

5.- En data 20 de setembre de 2012 la Comissió Informativa General i d Urbanisme ha dictaminat favorablement la proposta.

Fonaments de dret

- Llei 2/2012, de 29 de juny, de Pressupostos Generals de l Estat per al 2012.

- Pacte de condicions de treball per al personal de l Ajuntament de Blanes, de 27 de desembre de 2004, denunciat el setembre de 2007 per la secció sindical d'UGT.

45

Es proposa al Plel adopció del següent acord:

Primer.- Modificar l article 19 del Pacte de condicions de treball del personal de l Ajuntament de Blanes en el sentit següent:

Redactat proposat:

ARTICLE

19. Serveis en dies d especial rellevància

Es consideraran dies d especial rellevància a efectes de retribuir el treball

que s hi realitzi en jornada ordinària els següents:

a)

De les

14:00 h del dia 5 de gener fins les 22:00 h del 6 de gener b)

De les

22:00 h del dia 24 de desembre a les 22:00 h del dia 26 de desembre c)

De les

22:00 h del dia 31 de desembre a les 22:00 h del dia 1 de gener d)

De les

18

h fins a la finalització del dispositiu o activitat especial dels

dies de focs de la Festa Major i Festa Major petita i si escau,

durant

l horari d altres activitats programades per al personal que fos requerit com

a servei ordinari ja sigui dins o fora del seu quadrant o calendari de

treball.

El cap de departament o tècnic responsable corresponent emetrà informe

per a RH justificant l hora d acabament del servei o dispositiu especial.

Aquest informe serà preceptiu per procedir al pagament corresponent.

e)

De les

22:00 h del 23 de juny a les 22:00 h del 24 de juny.

A aquests efectes,

la jornada ordinària de servei que es faci d acord amb

els dies i horaris fixats a cada apartat,

tindrà un increment de

6,07

a

cada hora de servei.

Quan es tracti de treballs extraordinaris,

aquests s abonaran en funció de si és hora extra bàsica,

de descans o festiva i s aplicarà un increment de 6,07

per hora realitzada. Aquest import per cada hora de servei s incrementarà

anualment en el mateix percentatge que la resta de retribucions.

Pel que fa l apartat d)

i només en relació als treballs que es facin com a extraordinaris durant els dies de focs,

s abonaran a l import equivalent a

preu hora extra festiva en tots els casos.

Al personal que realitzi treballs extraordinaris durant els dies de focs de la

Festa Major se ls abonarà l increment abans esmentat de

6,

07

per hora

extraordinària realitzada.

El complement de nocturnitat s aplicarà sempre que correspongui.

46

Segon.- Aplicar aquesta modificació amb efectes de l 1 de juliol de 2012.

Tercer.- Donar trasllat del contingut dels acords a la Junta de Personal, el Comitè d empresa i comunicar-ho pels mitjans interns habituals a tot el personal afectat.

Debat:

Sra.

Lourdes Fàbrega

Explica que el conveni col·lectiu dels treballadors de l Ajuntament fixa uns dies d especial rellevància que són els dies en que, per necessitats del servei, certs treballadors municipals han d anar a treballar a hores intempestives o en dies festius. Posa com exemple els dies de focs de la Festa Major, el dia Reis, el dia de Sant Joan, que són dies significatius en què a tothom li agradaria estar amb la seva família.

Informa que l article 19 del conveni defineix els dies d especial rellevància i es fixa un complement salarial, un plus per hora treballada, durant aquests dies. Comenta que el conveni es va redactar quan hi havia sis o set dies de focs d artifici. Apunta que la definició que fa el conveni de dies d especial rellevància ha resultat inadequada l any actual, atès que els dies de focs es var reduir. En aquest sentit, destaca el punt que diu Personal que presti servies un

mínim de 5 dies durant la setmana de focs de la Festa Major,

entre els quals han d estar necessàriament els dies dissabte,

diumenge i el dia de Santa Anna . Concreta que aquest any només hi ha hagut quatre dies de focs i, a més, han caigut entre setmana i, per tant, cap dels treballadors que van haver de treballar en aquest període han pogut optar al complement de dies d especial rellevància, amb l agreujant de la directriu de reduir al mínim les hores extres dels treballadors de l Ajuntament, la qual cosa també representava un complement del sou quan s havia de treballar amb aquestes condicions.

En definitiva, diu que hi havia una situació de penositat cap als treballadors, de greuge afegit, la qual és voluntat de l equip de govern que es corregeixi. Indica que a tal efecte porten a consideració del plenari una modificació d aquest article que regula tot aquest tema del conveni col·lectiu amb una definició de dies d especial rellevància que no presenti aquesta dificultat ni aquest any ni els anys futurs. Manifesta que han aprofitat la modificació del redactat per incloure com a dia d especial rellevància els dies de la Festa Major Petita que en els darrers anys ha anat adquirint més significació.

Pel que fa al conveni, assenyala que és voluntat de l equip de govern continuar amb les negociacions i portar altres temes a la mesa negociadora. Puntualitza que hi ha una mesa negociadora convocada per a la propera setmana, ja que han hagut d anular la que tenien

programada per avui per impossibilitat d assistència d un parell de delegats sindicals. Apunta que els delegats sindicals saben que hi ha tota la bona voluntat de l equip de govern per parlar amb ells per millorar les condicions laborals dels treballadors de la casa amb una

seriosa restricció que és que les mesures no poden tenir impacte econòmic fins que la situació econòmica millori. Assenyala que el dijous passat ja els hi va fer saber que, tot i la bona voluntat i la bona predisposició a millorar les condicions laborals i la motivació per la feina a l Ajuntament, hi ha una restricció molt forta perquè es troben amb una contra eina que és el no poder augmentar despeses sinó que s han de reduir. Afirma que llevat d això es poden negociar els punts del conveni que no toquen situació econòmica.

47

Sr.

Salvador Tordera

Recalca que, tant en el punt aprovat anteriorment com en aquest, el PP no està en contra del personal de l Ajuntament sinó que simplement reclama que es respecti la legislació, la qual ha de ser la mateixa per tots, tant pels que l han de complir com per a aquells que l han de fer complir.

Demana a l equip de govern que faci un últim esforç per tancar el conveni, ja que si n hi

hagués un conveni laboral tots aquests temes no haurien de debatre s al ple.

Sr.

Joan Salmeron

Manifesta que ara el que estan fent és arreglar el disbarat que van organitzar. Puntualitza que quan van decidir eliminar parts del conveni es va crear una situació problemàtica que ara s intenta millorar. Està d acord en què s intenti arreglar. Afirma que el seu grup votarà a favor d aquesta proposta, ja que tota millora per petita que sigui és un avenç. Insisteix en que no deixa de ser un embolic.

Sap que moltes vegades pot fer-se pesat, però diu que li hauran d aguantar almenys pel que

queda de legislatura. Dirigint-se als membres del PP, recorda que estan parlant d un col·lectiu que ha patit un 5% de reducció salarial el 2010; el 2011 i el 2012 un estancament del seu sou perquè no hi ha hagut increments salarials; el 2012 se ls hi treu la paga extra de Nadal, etc. Afegeix que avui el PP ha acordat que l any que ve tampoc tindran augment salarial. Repeteix que això és anar empobrint el personal. Li sembla perfecte que parlin dels sindicats i dels treballadors, però pregunta amb quina moral parlen dels treballadors si els hi estan

retallant contínuament i, a la vegada, els estan pujant els impostos. Diu que es posin un dia a la porta de l Ajuntament i quan vagin sortint els treballadors els hi vagin dient que vagin a gastar-se els diners que no tenen als establiments del poble. Demana una mica de seriositat amb aquest tema. Demana als membres del PP que enviïn una carta al senyor Rajoy per dir-li que alguns dels viatges que fa ell no els faci, que alguns dels àpats que fa que no els faci i, pot ser, d aquesta manera no s haurà de retallar tant als treballadors i treballadores del país. Matisa que no són només els funcionaris, sinó també tots els treballadors de l empresa privada.

Per altra banda, afirma que li va encantar sentir al senyor Artur Mas al debat de política general que han acabat avui dient als treballadors que reconeixia el gran esforç que estan fent després de totes les retallades que han fet tots plegats. Opina que com a mínim se ls hi havia de reconèixer. Assenyala que és bo insistir-hi per dues coses. En primer lloc, es refereix a que tant han parlat dels funcionaris del país que han arribat a convèncer a l opinió pública que els funcionaris són tots una colla de ganduls. Afirma que en todas partes cuecen habas . Matisa que dels vint-i-un regidors hi ha uns quants que són funcionaris, per tant també deuen ser uns

ganduls. En resum, considera que és bo que de tant en tant algun dirigent polític reconegui que no és així, que no tots els funcionaris són uns ganduls, tal com està dient ell. En segon lloc, comenta que els divendres el PP el posen negre. Puntualitza que aquesta última vegada ha estat un dijous. Manifesta que la classe treballadora del país cada vegada trontolla.

Quant a la proposta que es presenta, afirma que el seu grup votarà favorablement perquè qualsevol millora que pugui haver-hi és benvinguda. Apunta que avui ha preguntat a un treballador si votava o no la proposta i li ha respòs que sí que votés. Considera que avui la

48

gent està molt cremada i que valoren molt sis euros, que són mil pessetes i són molts diners tot i que ara no ho sembla.

Sr.

Joaquim Torrecillas

Comenta que parlar darrera del senyor Salmeron li impedeix plantejar els temes com voldria perquè sempre diu alguna cosa que dóna dret a rèplica, en aquest cas en sentit positiu.

En relació a que l opinió pública té una concepció dels funcionaris que són una colla de ganduls, manifesta que, ell que va tenir el privilegi de ser el regidor de Governació i de Recursos Humans de l Ajuntament i també forma part de l opinió pública, vol expressar la seva opinió de l alta qualitat dels professionals que treballen a l Ajuntament, ja siguin

funcionaris o treballadors en règim laboral. Diu que no té res a veure amb la situació econòmica que els ha portat ha haver de discutir les retribucions dels funcionaris. Dóna fe en primera persona de que gairebé el tres-cents treballadors són de primera divisió. Indica que ho ha viscut i considera que és bo dir-ho.

Per altra banda, s adreça a la senyora Lourdes Fàbrega i li diu que el seu grup aprovarà aquesta proposta. Especifica que en el mes de setembre de 2012 per primera vegada, porten

al ple un acord entre l equip de govern i la representació sindical, malgrat que ha vist que CC.OO es va abstenir.

Demana a la senyora Fàbrega que llegeixi les seves intervencions respecte dels temes de conveni a la passada legislatura. Apunta que va ser extremadament agressiva. Comenta que fins i tot el va titllar d incompetent perquè no portava el conveni a aprovació. Felicita la senyora Fàbrega perquè ha arribat a un acord encara que sigui petit i d un tema concret. Opina que és important tenir contents als treballadors de l Ajuntament en la mesura del possible. Pensa que el fet de que s apliqui amb data 1 de juliol de 2012 vol dir que s acull una petició dels treballadors davant d un fet nou. Reitera que és un fet molt positiu i conclou repetint que el seu grup votarà a favor.

Sra.

Lourdes Fàbrega

Contesta al senyor Salmeron que l article 19 del conveni no es va tocar quan es van portar al ple mesures de retallades. Indica que ara es modifica perquè havia esdevingut inaplicable i per no perjudicar als treballadors. Repeteix que un greuge afegit és que s ha donat la directriu de reduir al màxim les hores extres. Recorda que es gastaven 250.000 euros anuals en hores extres i que quan es va proposar aquesta directriu era per no haver d anar a mesures que afectessin sous o plantilla.

Manifesta que han retirat mesures de contenció de despesa en la mesa negociadora. Ho vol aclarir perquè sembla que no es vegi. Diu que algunes les van retirar sense més perquè realment van veure que eren greuges complicats per als treballadors i altres perquè veien venir les mesures d administracions superiors que se sumarien als greuges que tindrien les que es podrien aplicar des de l Ajuntament. Repeteix que qualsevol mesura de contenció de despesa en personal que porten al ple, ho fan perquè se senten obligats a portar-la perquè la despesa en personal de l Ajuntament de Blanes comporta un terç del pressupost ordinari. Considera que no tocar aquesta despesa és no complir els objectius de dèficit i de control pressupostari que venen imposats i, que fins i tot, si no estiguessin imposats també serien

49

necessaris.

Assenyala que sí que és el primer acord que porten al ple al qual s ha arribat per mesa negociadora. Indica que ja ha dit a les representacions sindicals que entén perfectament la postura de defensa dels treballadors fins a les últimes conseqüències, però esperaria una certa

comprensió dels treballadors i dels sindicats i molt especial dels membres del Consistori, de la situació econòmica en què es troba l Ajuntament de Blanes, la qual fa absolutament necessari i imprescindible fer retallades. Afirma que no és del grat de ningú.

Respon al senyor Torrecillas que no ho recordava, però que sí que és cert. Assenyala que porten més d un any governant i que estan en el pou més profund de la crisi econòmica. Puntualitza que ell va passar amb algun any de bonança durant el seu mandat. Li demana marge de maniobra. Espera que puguin treballar conjuntament per poder arribar a un conveni.

Sr.

Joan Salmeron

Felicita al senyor Torrecillas pel seu al·legat en favor dels treballadors. Considera que és bo que això es vagi sentint perquè si no es generalitzen opinions que no són certes.

No vol entrar a ser la bandera i la defensa de CC.OO, però assenyala que es van abstenir

perquè entenen que hi ha altres articulats que s han de seguir negociant i expressen la seva

queixa amb l abstenció. Comenta que UGT va votar que si i que no hi ha cap mena de problema.

Contesta a la senyora Fàbrega que ja en sap d articulats perquè negocia convenis, però que

quan es canvia una cosa s ha de preveure l altra. Fent un símil indica que la senyora Fàbrega fins ara sempre anava amb la vara i ara celebra que a la vara li hagin sortit quatre o cinc flors, perquè així potser van millor. Ja sap que l Ajuntament està malament però no és culpa dels treballadors.

Sr.

Joaquim Torrecillas

Replica a la senyora Fàbrega que el marge de maniobra ja el tenen. Diu que han estat una any i mig sense fer comentaris. Creu que a vegades també és just recordar la duresa de la gent que ara està governant i que han estat a l oposició i recordar-li la responsabilitat de govern i que a vegades val la pena ser una mica prudents. Apunta que no tenen cap problema en reunir-se amb l equip de govern les vegades que siguin necessàries per tractar el tema del personal.

Sra.

Lourdes Fàbrega

Repeteix que hi havia unes necessitats extremes de reducció de despesa a l Ajuntament. Recorda que hi havia una directriu per estalviar 1 milió d euros sobre un pressupost de 14 milions d euros en personal. Manifesta que això només es pot fer retallant en complement, retallant sous o retallant plantilla. Apunta que van començar, tal com ja van explicar als sindicats, retallant en complements. Diu que s han aturat on han pogut per complir amb el pressupost i amb el dèficit. No vol entrar a comentar alguns acords als quals es va arribar que

no implicaven cap estalvi, però que són una llosa que tenen a sobre.

Votació: Sotmesa la proposta a votació, aquesta és aprovada amb els vots a favor

50

del Sr. Josep Marigó i Costa, Sra. Lourdes Fàbrega i Sánchez, Sr. Nicolás Laguna i Jiménez, Sr. José Miguel Lupiáñez i Zapata, Sra. Maria del Sol Zamora i Ojer, Sra. Susana Ramajo i Abalos, Sr. José Manuel Verde i Tejero i Sr. Xavier Marcos i González del grup municipal PSC; del Sr. Josep Trias i Figueras, Sr. Joaquim Torrecillas i Carreras, Sra. Pilar Planella i Salud, Sra. Ramona Marcó i Cuní i Sr. Xavier Lozano i Monico del grup municipal CiU; del Sr. Joan Salmeron i Crosas, Sr. Francisco Martinez i Fernandez, Sra. Amparo Ardanuy Fullana i Sr. Víctor Catalán Casas del grup municipal EUiA-ICV; i amb l abstenció del Sr. Salvador Tordera i Pérez, Sr. Celestino Lillo i Luna i el Sr. Josep Llambí i González del grup municipal PP.

II

PART DE CONTROL

11. Moció que presenta el grup municipal d Esquerra Unida i Alternativa - Iniciativa per Catalunya Verds de Blanes pel dret a decidir de les dones sobre el seu propi cos, amb motiu de la celebració del 28 de setembre de 2012, Dia d acció global per l avortament legal, segur i gratuït.

DILIGÈNCIA DEL SECRETARI: La resolució aprovada es transcriu al final del

debat perquè la proposta presentada ha estat objecte d esmenes. Queda constància de la proposició presentada mitjançant testimoni incorporat a l expedient del Ple.

El secretari

Joan Solà i Busquets

Debat:

Sra.

Amparo Ardanuy

Explica que el dia 28 de setembre es commemora el Dia Internacional per la Despenalització de l Avortament a partir de la proposta que van fer l any 1990 les feministes llatinoamericanes i caribenyes d adoptar un dia de reivindicació anual pel Dret al Propi Cos.

Manifesta que l any 2010, després de vint-i-cinc anys, el PSOE va fer una modificació de la Llei de l avortament. Considera que la proposta d aquesta llei no ha estat del gust del moviment feminista però sí que va suposar un avenç en els drets de les dones.

Apunta que l actual ministre de Justícia, el senyor Gallardon, ha fet un anunci en relació a que vol tornar a modificar aquesta llei, la qual cosa suposarà recular i tornar trenta anys enrere. A més, comenta que la crisi econòmica amb les corresponents retallades socials que s estan fent suposa per les dones una pèrdua de drets.

Per altra banda, indica que hi ha hagut una altra mesura de la ministra de Sanitat, Política Social i Igualtat, la senyora Ana Mato, que ha fet expulsar del sistema públic de salut a tota

51

persona immigrant, la qual cosa implicarà que dones que abans podien avortar dins del sistema gratuït o subvencionat, ara queden excloses i tornaran a avortar de manera clandestina. Opina que estem tornant als anys del franquisme.

Assenyala que fa molts anys que les organitzacions feministes estan lluitant per al reconeixement dels drets de les dones al seu propi cos. Afirma que continuarà lluitant perquè això sigui així, independentment de si hi ha modificacions o no de la llei i de les retallades de drets. Diu que cada vegada que els drets de les dones es van conquerint la societat intrínsecament millora. Afegeix que les dones representen el 50% d aquesta societat.

Llegeix literalment part de la moció presentada.

Sr.

Josep Llambí

Considera, un cop llegida la moció i escoltada la intervenció de la senyora Ardanuy, que el grup d EUiA no té gaire clar el que el PP vol fer en la reforma de la Llei voluntària de l embaràs. Manifesta que tenen tendència a embolicar la troca i donar per suposat coses que no saben si passaran o no, ja que només són suposicions.

Vol esmentar textualment el que ha dit el ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, en diverses compareixences al Congrés i al Senat. Llegeix: Reformarem la Llei orgànica del

3 de març de 2010 de salut sexual i reproductiva i de la intervenció voluntària de l embaràs que va ser aprovada en l anterior legislatura sense consens i amb l opinió desfavorable dels òrgans consultius. Per dur a terme aquesta reforma ens inspirarem en la doctrina ja

definida pel Tribunal Constitucional quan va tenir ocasió i obligació de pronunciar-se

sobre la primera llei que regulava l avortament i inclourem alguns dels principis anunciats

pel nostre partit com l exigència del consentiment patern en relació als menors. No té sentit

que una menor en aquest país pugui avortar sense informar als seus pares i,

en aquest mateix país,

una menor no pot fer-se un tatuatge sense autorització dels seus pares. Sí,

el fetus té drets,

ho diu el Tribunal Constitucional. I diu que aquest camí a la vida és

susceptible de protecció i ha de ser protegit. És un valor absolut? No,

evidentment. I,

per

això,

el Tribunal Constitucional accepta que quan entri en conflicte amb altres drets el legislador estableixi qui preval. Aquest govern no retrocedirà mai ni en defensa dels drets

de la dona,

ni tampoc en defensa dels drets del concebut i no nascut. El que farà és buscar,

d acord amb la doctrina del Tribunal Constitucional,

una solució jurídica en el cas que els dos entrin en conflicte,

perquè el que sí que tenim clar és que el que sí va ser un retrocés va

ser eliminar,

com va fer el PSOE en la darrera reforma,

un d aquests dos drets.

Durant vint-i-cinc anys en aquest tema hi va haver un consens que ens va marcar el Tribunal Constitucional. Vam seguir aquesta doctrina durant onze anys de govern socialista,

vuit anys de govern de Partit Popular i cinc anys més del PSOE,

fins que aquest

va dur a terme una reforma sense pactar-ho amb el Congrés ni amb els seus electors perquè ni tan sols ho portaven en el seu programa electoral. El PSOE va vulnerar la doctrina del

Tribunal Constitucional,

ja que va establir uns dies determinats i uns terminis durant els

quals el no-nat perdia tota opció,

i va trencar la doctrina del Tribunal Constitucional que deia que la dona tenia el dret a la interrupció de l embaràs en aquests supòsits que el conflicte equiparés els dos valors jurídics protegits. El més important és que cap dona va

anar a la presó durant aquells vint-i-cinc anys i cap dona anirà a la presó amb una llei aprovada pel Partit Popular.

52

Manifesta que EUiA-ICV parlen del dret a avortar, però que el senyor Gallardón, en representació del Partit Popular parla del dret a la maternitat. Considera que al seu entendre és insuficient una legislació que es limiti a protegir la vida del no-nat mitjançant la tipificació penal de l avortament i que no pari atenció a la situació de la dona que ha d estar protegida. Afegeix que també diu que li sembla totalment insuficient una proposta que es limita a despenalitzat l avortament sense entrar en els obstacles reals que impedeixen a una dona exercir el seu dret a ser mare. Continua manifestant que, per això, la llei que promulgarà el PP s inspira en el dret de la dona a maternitat. Pensa que cap dona s hauria de veure obligada a renunciar a la seva maternitat per un conflicte familiar, laboral o social. Apunta que aquests seran els principis rectors i que insistiran en la promoció de la inserció sociolaboral de les dones embarassades amb garanties per conciliar la vida personal, laboral i familiar, garantint que s evitarà qualsevol tipus de discriminació. En definitiva, conclou dient que el PP defensarà la dignitat de la dona amb un dels seus drets fonamentals que és el dret a la maternitat.

Sra.

Pilar Planella

Apunta que després de la intervenció del senyor Llambí té poca cosa a dir. Manifesta que és un tema molt sentimental i que parlarà des del sentiment. Indica que una de les coses que ha quedat molt palesa és el dret de les dones, en aquest sentit està totalment d acord, però diu

que el 50% d aquests nens/es que no arriben a néixer també són dones i per tant, també tenen els seus drets. Afirma que el dret a la vida és un dret fonamental, el tenen la dona i el té el no-nat. Indica que avui dia en les ecografies es veu de seguida que és un ésser amb vida.

Està d acord en que s ha de protegir a les persones que tenen problemes per dur a terme l embaràs, però diu que no es pot carregar el dret d uns pel dret d uns altres. Assenyala que està totalment d acord amb el tercer punt de la moció referent al foment de l educació sexual. Insisteix que les dones embarassades porten una altra vida a dins del seu cos i això no s ha d oblidar.

Veu delicat el tema del supòsit de la malformació. Considera que aquest punt és més susceptible de discussió. Apunta que si la moció se centrés només en demanar al senyor Gallardón que es tregui aquest supòsit s abstindran en la votació. Afirma que de cap manera l aprovaran perquè aquest tema és molt delicat i ho deixen a la consciència de cadascú. Reitera que si es manté tal i com està la votaran en contra.

Sra.

Lourdes Fàbrega

Manifesta que al PSC no li agrada massa moltes de les coses que es diuen al preàmbul de la proposta. Indica que també té un parell de dubtes sobre dos punts de l acord.

Comenta que la cosa que menys els hi agrada del preàmbul, i no és una qüestió partidista, és la frase que diu 25 anys va trigar el PSOE a ver una tímida reforma de la Llei d avortament amb la qual va defraudar gran part del moviment feminista,

per timorata i

limitadora de la mateixa . Assenyala que vistos els comentaris d alguns del ponents en aquest punt, semblaria que això no va ser ni tan tímid, ni tan limitador, ni tan defraudador.

Afirma que serà breu perquè al ple de l Ajuntament no li pertoca debatre aspectes i lleis que corresponen al Congrés dels Diputats en el qual estan representats tots els grups polítics que

53

formen part del Consistori.

Assenyala que la Llei sobre salut sexual i reproductiva i interrupció voluntària de l embaràs, que és una llei molt recent, va ser molt meditada i equilibrada, que va comptar amb un informe del Consell d Estat i d uns Subcomissió parlamentària que demanava que calia reformar la llei existent i adaptar-la a la realitat actual del segle XXI. Diu que va ser una llei debatuda durant més d un any i que va recollir les conclusions d un comitè d experts, que es van fer moltes reunions amb moltes organitzacions socials i que va comptar amb el recolzament de la immensa majoria d aquestes organitzacions. Per tots aquests motius, a banda de demanar que es retiri aquesta frase, proposa que el punt primer de l acord digui Demanar al Ministeri de Justícia que no es modifiqui la llei actual.

Pel que fa al punt segon, considera que l enunciat presenta alguns dubtes. Demana que li aclareixin. Suposa que quan parlen de les interrupcions voluntàries de l embaràs es refereixen als supòsits que contempla actualment la llei. Pregunta si és així o si es refereixen a qualsevol interrupció.

Per altra banda, comenta que la darrera frase diu que es garanteixi que en els hospitals públics sempre hi hagi un professional que pugui practicar la interrupció voluntària de

l embaràs. Demana un aclariment respecte aquest punt perquè la llei, que a banda d equilibrada, consensuada i adaptada a la realitat moderna, també dóna garanties als professionals i a les dones. Explica que quan una persona acut a un metge perquè vol avortar se li informa dels riscos que implica i aquesta persona ha de tornar en un termini a partir de tres dies amb la decisió que ha pres. En aquest sentit, no entén el sentit d aquest enunciat.

Sra.

Amparo Ardanuy

Aclareix que si una dona decideix avortar en un moment determinat, no ho fa alegrement ni tocant les castanyoles, sinó que és una decisió molt reflexionada i, fins i tot, dolorosa perquè amb de fer una cosa que no agrada. Però, diu que quan es pren aquesta decisió preval el seu dret a la seva vida.

Manifesta que, des de fa molts anys, a la societat patriarcal en què vivim, hi ha el costum de regular la maternitat de la dona i sembla que ella no pot decidir sobre la seva pròpia maternitat i sobre el seu propi cos. Pregunta retòricament qui ha de regular i qui ha de fer llei d una cosa que és natural. Opina que les dones tenen dret a decidir quan ha de ser mares i quan no. Afegeix que quan s ha començat a fer control és quan les dones realment han començat a cometre il·legalitats. Per això, demana que es despenalitzi el fet de l avortament.

Explica que des de temps immemorials les dones coneixen metodologies i plantes per poder avortat, ja que elles mateixes sempre han tingut control d aquesta situació i en el moment que

s han començat a prendre més mesures és quan es troben en situació il·legal. Creu que el problema està en que si comencen a fer lleis restrictives tornaran a la situació d anys enrere

en què hi havia dones que havien perdut la seva vida per haver avortat de forma il·legal i no segura.

Quant al dret a la maternitat, assenyala que amb les reformes laborals que s han aprovat hi ha moltes dones que decideixen no quedar-se embarassades i fan allò impossible per no quedar-s hi perquè no volen perdre el seu lloc de treball. Concreta que hi ha hagut dones

54

acomiadades per quedar-se embarassades. Matisa que abans de les reformes laborals també. Opina que les dones estan controlades per totes les vies.

Fent referència a la intervenció de la senyora Planella, comenta que si arribessin a l acord de demanar-li al ministre de Justícia que no modifiqui la llei, ja li sembla bé. Insisteix en que si han d acordar que aquesta moció s aprovi i demani al ministre de Justícia que no la modifiqui, ja farà aquest gest de modificar parcialment la proposta. Apunta que els moviments feministes diuen que la llei aprovada el 2010 queda molt lluny de la que va promulgar aquest moviment durant els anys

70. Fa un incís per informar que el moviment feminista de Catalunya es concentrarà demà davant de la Delegació del Govern.

Indica que el primer punt de la proposta és el més important. Diu que en el moment que la interrupció de l embaràs surti del Codi Penal el tema quedarà resolt perquè a les dones no se les culparà pel fet d exercir el seu dret a controlar la seva maternitat. Creu que cada dona té suficient capacitat per decidir si volen ser mares o no.

Proposa que la proposta quedi:

Primer. Demanar al Ministeri de Justícia que no es modifiqui la llei de la interrupció

voluntària de l embaràs i que quedi tal qual es va aprovar l any 2010.

Segon. Trametre aquest acord al Ministeri de Justícia,

als grups polítics del Congrés dels Diputats,

i a la Plataforma pel Dret al Propi Cos .

Respon a la senyora Fàbrega que la frase que ha demanar que es retiri quedaria de la següent manera: 25 anys va trigar el PSOE a fer una reforma de la llei de l avortament,

la qual no va ser del tot del gust dels moviments feministes .

Alcalde

Entén que al preàmbul es trauria la paraula tímida . Comenta que està d acord amb la proposta feta per la senyora Ardanuy.

Indica que la proposta d EUiA és que el punt primer i segon desapareixerien i quedaria un punt primer que diria demanar al ministre de Justícia que no modifiqui la llei de la interrupció voluntària de l embaràs . Comenta que el punt tercer passaria a ser el segon, ja

que la ponent de CiU ha considerat que seria positiu; i el punt quart passaria a ser el tercer.

Sr.

Josep Llambí

Apunta que a l anterior legislatura els governants responsables van fer el que creien que havien de fer i que ara el seu partit creu que han de modificar aquesta llei i ells defensaran aquesta posició.

Manifesta que en el moment que la dona queda embarassada ja han de parlar de dues persones. Opina que ningú té dret a manar sobre la dona que vol interrompre l embaràs, però

55

aquesta dona tampoc té dret a manar sobre el fill que porta dins, sigui home o dona, ja que es

tracta d un ésser viu amb un drets que s han reconèixer. Conclou manifestant que el PP votarà en contra.

Sra.

Pilar Planella

Assenyala que si deixen la proposta tal i com ha comentat la senyora Ardanuy s abstindran en la votació. Matisa que no ho aprovaran però que si no es modifica votaran en contra.

Sra.

Lourdes Fàbrega

Indica que aquest nou redactat ja els hi satisfà. Assenyala que el PSC, més enllà d una ideologia de partit i molt més enllà del que pensi el partit com a directriu, considera que és un tema de consciència i, per això, deixa llibertat de vot als seus membres per tal que votin a consciència.

Sra.

Amparo Ardanuy

Dubta que la reforma que pugui plantejar el senyor Gallardón sigui millorar el que hi ha, sobretot pels assessors que té. En aquest sentit considera que és millor deixar la llei tal qual està. Puntualitza que va costar molt als moviments feministes i de dones convèncer al PSOE quan estava governant al 2010 de que es fes la nova llei. Afirma que ja n hi ha prou d obligar a les dones a decidir el que han de fer i el que no. Diu que són persones i han de ser lliures per decidir. Conclou fent referència a un acudit que diu que si els homes parissin no hi hauria superpoblació en aquest món.

Alcalde

Entén que es votarà la proposta amb les modificacions proposades anteriorment.

11. Moció que presenta el grup municipal d Esquerra Unida i Alternativa - Iniciativa per Catalunya Verds de Blanes pel dret a decidir de les dones sobre el seu propi cos, amb motiu de la celebració del 28 de setembre de 2012, Dia d acció global per l avortament legal, segur i gratuït.

Atès que:

Amb motiu del 28 de setembre, Dia Internacional per la Despenalització de l'Avortament, fem nostra la proposta que va sorgir el 1990 de les feministes llatinoamericanes i caribenyes d'adoptar un dia de reivindicació anual pel Dret al Propi Cos.

Davant de la reforma legislativa anunciada pel Ministre de Justícia, el conservador Alberto Ruíz Gallardón, manifestem la nostra rotunda oposició a una reforma que suposa un retrocés en matèria dels drets de les dones i un intrusisme inacceptable de les doctrines ultraconservadores de la jerarquia eclesiàstica impròpies d un estat laic.

25 anys va trigar el PSOE a fer una reforma de la llei avortament, amb la qual va defraudar a gran part del moviment feminista. Però ara arriba el PP i a través del seu

56

ministre de Justícia, segueix aprofundint en propostes que atempten contra la llibertat de les dones i ens anuncia una restricció no sobre l'última llei d'avortament, sinó sobre l'anterior.

Ates que el Ministre de Justícia pretén utilitzar-nos a les dones com a mercaderia per congratular-se amb les seves retrògrades bases socials i amb els seus aliats estructurals, entre ells l'Església. A més, es permet contínuament una intromissió i il·legítima i insuportable en la vida de les dones, pretenent imposar al conjunt de la societat els seus principis morals, soscavant el principi de aconfessional de l'Estat.

Donat que les dones, després de dècades de "democràcia" seguim sent ciutadanes de segona classe, on drets fonamentals, com el dret a decidir sobre la nostra vida, segueixen tutelats i fins i tot poden ser aniquilats, i continuen sent objecte de retret penal.

Fins ara, la reforma de la Llei d'Interrupció Voluntària de l'Embaràs no s'ha concretat en una proposta de text jurídic. No obstant, el PP a través del seu Ministre de Justícia, fa públiques les modificacions que contemplen introduir, per provocar titulars que 1) desviïn l'atenció mediàtica de les greus mesures que estant adoptant i 2) acontentin al seu electorat més conservador decebut per la pujada d'impostos. Casualment, els dos anuncis més greus de la reforma de la Llei de l'avortament s'han produït després d'aprovar l'apujada de l'IRPF i les de l'IVA.

Relacionem a continuació les propostes de modificació i les seves conseqüències directes:

Supòsit de malformació del fetus:

Eliminar el supòsit de malformació del fetus com a causa per interrompre l'embaràs, suposa un greu atemptat contra la llibertat i la salut de les dones, a les que s'obligaria, en contra de la seva voluntat, a mantenir un embaràs de forma forçada.

La mesura suposaria haver de sortir a l'estranger per a poder interrompre els embarassos no desitjats. Només les dones amb recursos econòmics podrien

fer-ho. Aquesta mesura seria especialment greu per a les dones en situació de pobresa. Ens tornaríem a trobar amb un augment dels avortaments clandestins amb els riscos per la salut que comporten.

Aquesta reforma retornaria els drets de les dones a etapes preconstitucionals i seria un menyspreu inacceptable als criteris científics i a les lluites feministes, protagonistes del progrés social i de conquestes que han revertit en el bé col·lectiu i la construcció d'una societat més justa. L'atemptat contra la llibertat de les dones és del tot inacceptable.

57

Recordem al Ministre Gallardón que Espanya va ratificar al 1983 la Convenció de les Nacions Unides sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació contra les dones (CEDAW) on proclama, en el seu article 16.e)

Los mismos derechos a decidir

libre y responsablemente el número de sus hijos y el intervalo entre los nacimientos y a tener acceso a la información,

la educación y los medios que les permitan ejercer

estos derechos .

Per tant, retrocedir a una llei més restrictiva seria abandonar tractats internacionals que daten del 1979 i tenir per a les dones una legislació retrograda al nivell de països que no subscriuen els tractats internacionals en matèria de drets humans.

Per aquestes raons:

Es proposa al Ple l adopció del següent acord:

1. Demanar al Ministeri de Justícia que no modifiqui la Llei d Interrupció Voluntària de l Embaràs.

2. Que es fomenti l educació i informació en matèria de sexualitat y mètodes anticonceptius, així com informació i recolzament a les dones sobre la matèria.

3. Transmetre aquests acords al Ministeri de Justícia, als Grups polítics del Congres dels Diputats, i a la plataforma pel Dret al Propi Cos.

Votació: Sotmesa la proposta a votació, aquesta és aprovada amb els vots a favor del Sr. Josep Marigó i Costa, Sra. Lourdes Fàbrega i Sánchez, Sr. Nicolás Laguna i Jiménez, Sr. José Miguel Lupiáñez i Zapata, Sra. Susana Ramajo i Abalos, i Sr. Xavier Marcos i González del grup municipal PSC; del Sr. Sr. Joan Salmeron i Crosas, del grup municipal EUiA-ICV del Sr. Francisco Martinez i Fernandez, Sra. Amparo Ardanuy Fullana i Sr. Víctor Catalán Casas del grup municipal EUiA-ICV; amb els vots en contra Sr. Salvador Tordera i Pérez, Sr. Celestino Lillo i Luna i el Sr. Josep Llambí i González del grup municipal PP i del Sr. José Manuel Verde i Tejero, del grup municipal PSC; i amb l abstenció del Sr. Josep Trias i Figueras, Sr. Joaquim Torrecillas i Carreras, Sra. Pilar Planella i Salud, Sra. Ramona Marcó i Cuní i Sr. Xavier Lozano i Monico del grup municipal CiU i de la Sra. Maria del Sol Zamora i Ojer, del PSC.

12. Moció que presenta grup municipal d Esquerra Unida i Alternativa

Iniciativa per Catalunya Verds de Blanes sobre la incorporació de noves mesures a Blanes per al foment de la mobilitat sostenible.

DILIGÈNCIA DEL SECRETARI: La resolució aprovada es transcriu al final del

debat perquè la proposta presentada ha estat objecte d esmenes. Queda constància de la proposició presentada mitjançant testimoni incorporat a l expedient del Ple.

58

El secretari

Joan Solà i Busquets

Debat:

Sr.

Victor Catalan

Explica que aquest mes de setembre s ha fet la quinzena de la mobilitat sostenible. Comenta que amb aquesta moció han volgut posar les seves cartes sobre la taula en matèria de transport públic, mobilitat i urbanisme. En aquest sentit presenten les seves propostes en cinc punts que són els posicionaments que va defensar el seu grup polític en el seu programa

electoral de les últimes legislatures.

Exposa que aquests cinc punts serien: la creació d un nou títol de transport públic escolar, redactar un projecte de camins escolars segurs per als instituts de la vila, el tancament i peatonització del carrer Ample per fases, recuperar el bus nocturn de Tossa-Lloret-Blanes-Palafolls-Malgrat, com a mínim des de Lloret i, per últim, recuperar el projecte de rodalies de Girona sobre el qual ja van presentar una moció, però que al final s ha

retardat.

Pel que fa al tema de l abonament escolar, indica que es tractaria de que els escolars amb el pagament de la matrícula dels centres educatius abonarien

20 o 30 euros anuals més per tenir un abonament gratuït de dos o quatre viatges diaris, depenent si l horari és intensiu o no, de manera que de dilluns a divendres els escolars que hagin d anar a l institut i tornar puguin fer-ho gratuïtament. Comenta que això suposaria que dels 5.480 alumnes que hi ha a Blanes, un 20% aproximadament es podria apuntar a aquest abonament escolar, suposarien uns 30.000 euros més que ara l Ajuntament no està ingressant. Comenta que no és una despesa en infraestructures perquè s aprofitaria la línia que ja s està utilitzant. A més diu que aquest ingrés suposaria reduir un 30% el dèficit que té l Ajuntament en transport públic que té l Ajuntament. Creu que és una mesura molt positiva i que si la estudien amb carinyo pot ser una proposta que ajudaria a millorar la seguretat i el foment de l ús del transport públic a la vila.

Quant als camins escolars, exposa que és un tema complementari amb els centres escolars. Indica que bàsicament suposen que s adapten arquitectònicament i urbanísticament. Puntualitza que es condicionen els camins i es fan itineraris per anar als instituts. Comunica que és un tema extensiu a bastants ajuntaments de Catalunya. Diu que fa onze anys que s està tirant endavant i que estaria bé que a Blanes es recuperés. Recorda que l Ajuntament ja va aprovar una moció que parlava dels camins escolars segurs. Demana que es posi en marxa.

Assenyala que el punt tercer és el que pot donar lloc a més discussió. Pregunta què vol fer el poble amb el carrer Ample. Comenta que hi ha hagut experiències positives que ja s han fet en aquest carrer, el qual s ha tancat temporalment per realitzar diversos actes o festes. Afegeix que quan s ha fet aquest tancament s ha vist molta més gent al carrer i per les botigues. Creu que això no hauria de ser només en moments puntuals, sinó que per fases s hauria de tancar el carrer Ample definitivament. Matisa que primer seria tancar els divendres i dissabtes i, posteriorment, si es veu que la mesura funciona i el poble i els

59

botiguers ho accepten, s hauria de plantejar tancar-lo definitivament i tornar a posar doble direcció a la Rambla Joaquim Ruyra. Demana que es pugui estudiar aquest tema en alguna comissió.

En relació al punt quart, considera que el bus nocturn es pot veure com una mesura de caprici pels nens i nenes del poble per sortir de festa. Manifesta que no és així, que la idea de la mesura és per seguretat d aquests joves perquè no hagin d agafar transport privat i no hagin de conduir. Creu que és una mesura positiva i que s hauria de recuperar conjuntament amb la resta d ajuntaments.

Per últim, pel que fa a les rodalies de Girona, comunica que és una mesura que ja havia promès la Generalitat de Catalunya per al mes de gener i que es va endarrerir primer fins al

mes de juny i ara diuen que fins el gener. Explica que aquest tema penjava de la liberalització de rodalies, la qual ja està fet, per tant, entén que no hi ha excuses i demana que l Ajuntament defensi aquesta postura.

Sr.

Josep Llambí

Afirma que al PP no li sembla malament aquesta proposta. Apunta que l únic problema que troba és que totes les mesures que presenten suposen una despesa econòmica. Afegeix que no es pot dir per una banda que l Ajuntament no té diners i, per l altra, fer mesures noves que impliquen gastar diners.

Pel que al títol de transport públic escolar, apunta que el problema és que si hi ha algun nen que no disposa d aquests 20-30 euros per agafar l abonament es farà un greuge comparatiu. Pregunta qui ho acabarà pagant. Afirma que qui té diners pot i qui no té no pot. Diu que s hauria d estudiar aquest greuge comparatiu.

Quant als camins escolars segurs, manifesta que ja hi són. Puntualitza que marcar i definir camins concrets fan falta diners. Apunta que a cadascun de nosaltres els nostres pares ens van ensenyar la millor manera d anar cap al col·legi i que ara continua igual. Indica que potser es tractaria més de que els pares i les escoles fessin una mica d educació viària.

En relació al tancament del carrer Ample, considera que primer s hauria de preguntar a la gent implicada.

Considera que a Blanes hi ha la peculiaritat de que el moll no té sortida i, per tant, encara que es circuli per la Riera en els dos sentits, es queda un gran sector de la vila bastant bloquejat.

Comenta que ell no és la persona adequada per opinar en aquest tema i demana que la Policia Local estudiï el tema per trobar alguna solució.

Quant a l autobús nocturn, indica que val uns diners. Assenyala que en aquests moments no es pot donar segons quin servei perquè hi ha retallades.

Reitera que no potser que per una banda es digui que s ha d estalviar i, per una altra, es vagin creant serveis.

Pel que fa al punt de rodalies, afirma que està totalment d acord com ja van manifestar en el

60

seu moment.

Diu al grup d EUiA-ICV que la proposta és bona però que perquè no ho van tirar endavant ells quan governaven que hi havia la mateixa problemàtica. Assenyala que li preocupa el tema del finançament. Indica que l Ajuntament no pot assumir la creació de nous serveis. Conclou dient que tots ja saben qui acaba pagant.

Sr.

Xavier Lozano

Manifesta que el seu grup està d acord en aprovar aquesta moció sempre i quan tots aquests temes es debatin punt per punt a la Comissió de Transport. Afirma que si no es comprometen a això, és molt precipitat donar sortida a aquests quatre punts amb una moció.

Comenta que el tema econòmic és molt important i que, a més, aquests punts impliquen a la Comissió de Transport de l Ajuntament, excepte el cinquè punt referent a les rodalies.

Alcalde

Manifesta que hi ha coses que ja s estan treballant. Vol comentar els punts un a un.

Quant al primer punt referent a un nou abonament de transport públic, per una banda es

refereix al T-jove en què es paguen uns imports que sumen aproximadament el que ha

comentat el senyor Catalán. Puntualitza que ja hi ha un abonament de T-jove amb el què cada

viatge surt per uns 50 cèntims. Per altra banda, comenta que tots els alumnes desplaçats de barri i un familiar, tenen el transport gratuït per anar i per tornar de l escola. Matisa que els alumnes desplaçats de barri són aquells que tenen assignada una plaça a un altre barri que no és el seu. Afirma que aquesta qüestió ja la suporten les tarifes actuals. Informa que aquest servei actualment s està prestant.

Respecte al projecte dels camins escolars segur, indica que en altres poblacions fins i tot s han posat monitors per recollir i acompanyar els nens. Diu que el problema és que el camí pot anar bé per uns però no pels altres. Considera que ja hi ha un camí, que són les voreres, els passos de peatons, etc. Creu que per molt que se senyalitzi cadascú surt de casa seva i no tots van a la mateixa escola. Es refereix a que el problema no és només per la despesa, ja que

hi ha moltes maneres de senyalitzar-ho, sinó que creu que no és del tot eficient. Opina que mai trobaran el camí idoni per a cadascú dels possibles usuaris de l itinerari.

Pel que fa al tancament i peatonalització del Carrer Ample, comenta que és una qüestió històrica i que ja en l anterior mandat es va plantejar. Indica que és un tema que està força madur i no és perquè ara ho plantegin en aquesta proposta. Informa que la propera setmana hi ha convocada una reunió amb els propietaris dels aparcaments d aquest carrer perquè es vol fer una prova a partir de finals d octubre. Volen saber com funciona. Diu que no els havien informat encara perquè són proves.

Quant al bus nocturn, l experiència els hi diu que en aquell moment que es va fer el servei de bus nocturn a Tossa i Lloret, aquest servei l utilitzaven molts joves de Tossa per anar a Lloret i molts pocs per al trajecte Lloret-Blanes. Afegeix a més que ni l Ajuntament de Tossa ni l Ajuntament de Lloret hi contribuïen. En definitiva, diu que hi havia molt poca utilització dels usuaris de Blanes i que els altres municipis no van voler col·laborar econòmicament. No

61

es veu amb cor de dur a terme aquest servei, i menys en un moment en que s està restringint l horari i la freqüència del bus urbà que són més necessari. Opina que no és el moment d iniciar aquest tipus de serveis. Assenyala que primer els agradaria consolidar el bus urbà que fa una tasca molt important durant tot el dia.

Està d acord en el punt cinquè. no s atreveix a demanar que treguin tots els punts i deixen només el cinquè. Explica que ja ha donat el seu punt de vista i que ja ha exposat el que estan fent en els punts que són més de govern. Demana a EUiA que considerin si deixen la proposta sobre la taula o si ho segueixen treballant en la Comissió de Transport com ha dit el

senyor Lozano. Manifesta que si es manté la proposta com està el seu vot serà en contra, ja

que volen deixar clar que no volen agafar compromisos en aquests temes encara que siguin morals.

Sr.

Víctor Catalán

Respon que aquests cinc punts volen que siguin un full de ruta. Entén que són cinc punts que es poden posar en comú i que són mínimament compartits entre tots els grups municipals.

Pel que fa a la T escolar, proposa a l Ajuntament de Blanes que adopti el model de la

directiva europea de transports, és a dir, que els alumnes d una població que tinguin una matrícula en un centre educatiu tinguin la gratuïtat diària associada al pagament d una quota anual amb la matrícula de 20-30 euros.

S adreça al senyor Llambí i li comenta que actualment la T-jove costa més

150 euros anuals.

Explica que, per exemple, a l IES Serrallarga aquest any entre en funcionament un batxillerat artístic de teatre. Indica que no només aniran a aquest batxillerat alumnes dels barris del voltant, sinó que aniran de tots els barris. Comenta que hi ha molt de moviment entre els batxillerats dels diferents instituts i no es corresponen els alumnes amb els barris. Posa sobre la taula que amb aquesta quota negociada amb Transports Pujol, que és la concessionària del servei, es trauria un benefici d uns usuaris que sinó hi hagués aquesta quota no farien servir el bus. Indica que és una manera de reduir el dèficit tarifari amb el concessionari.

Reitera que és un model de les directives europees del Parlament Europeu que s està aplicant a Europa. Per exemple, exposa que els universitaris de Paris quan paguen la matrícula universitària amb un petit complement, automàticament tenen tots els transports públics gratuïts. Demana que l Ajuntament de Blanes ho incorpori com a full de ruta de la Comissió de Transports.

Quant als camins escolars, es refereix a que de places del barri fins als centres escolars no és massa complicat delimitar una vorera i vigila que no hi hagi cap problema, que hi hagi un compromís de manteniment immediat, que hi hagi la il·luminació correcta, etc.

En relació al tancament i peatonalització del carrer Ample, diu que s ha de parlar i negociar perquè pot haver-hi moltes solucions. Està d acord en que és un projecte de poble. Indica que actualment Blanes té una zona peatonal molt petita si es compara amb la resta de grans poblacions de la província de Girona. Puntualitza que Lloret en té el doble, Girona té cinc vegades més de zona peatonal, Figueres té tres vegades més i Olot, que és més petita que Blanes, en té quasi el triple. Entén que s ha d estudiar perquè és necessari que hi hagi més

62

zona peatonal. Demana que es posi en pràctica i que es tiri endavant aquest full de ruta.

Quant al transport nocturn, afirma que és cert que el pagava íntegrament el poble de Blanes. Demana que la resta de municipis facin un esforç per poder dur a terme aquesta col·laboració. Creu que si el que assumia Blanes en la seva totalitat es reparteix entre els cinc ajuntaments podria ser un cost bastant assumible. Fa referència a que el pressupost de Joventut de l Ajuntament de Blanes ha estat la partida més retallada de l Ajuntament. Creu que un petit esforç es podria fer. Afirma que no ho demana per caprici sinó per la seguretat dels joves de la vila.

Per acabar, en relació al tema de rodalies, demana el compromís del grup municipal de CiU perquè segueixin vigilant aquest tema.

Sr.

Josep Llambí

Reitera que el seu grup té els seus dubtes per aprovar aquesta moció. Demana que deixi la proposta a sobre de la taula i que se n parli en un altre moment.

Sr.

Xavier Lozano

Repeteix que el grup de CiU està a favor d aquesta moció sempre i quan aquests punts es debatin en la Comissió de Transport.

Per altra banda, comenta que el tema de rodalies no està aturat del tot i que s està tirant endavant.

Alcalde

Assenyala que s ha de tenir molta cura quan es parla de matrícules perquè, per exemple, els alumnes d ESO no paguen matrícules, però els dels cicles formatius sí. Diu que el que paguen és assegurança escolar. Indica que és un tema de llenguatge.

Pel que fa a la quota negociada amb l empresa de transport, afirma que no hi ha cap quota negociada. Apunta que l Ajuntament pot fixar les quotes o preus que vulguin, però el

transport té el cost que té. Manifesta que són preus polítics.

Quant al carrer Ample, afirma que no només hi ha un problema de mobilitat de la gent que hi viu i que ha d accedir als seus aparcaments, sinó també és un tema de seguretat en quant al transport públic. Apunta que, segurament, primer és començarà per delimitar unes hores

concretes per anar veient com funciona i, progressivament, anar implementant-ho.

Sr.

Víctor Catalán

Contesta al senyor Llambí que no retiren la moció però proposa que aquests mateixos punts de la moció s incorporin a l ordre del dia de la Comissió de Transport i Mobilitat.

Reitera que per al seu grup aquesta moció és el full de ruta. Creu que tots els partits polítics municipals poden estar d acord en menys o més mesura i, per tant, ho podran discutir i fer un projecte de poble.

63

Quant a rodalies, comenta que ja fa una any que hauria d haver entrat en funcionament i els greuges són molt grans. Opina que no potser que per anar a Girona es tardin dues hores quan en trenta minuts podries ser-hi. En aquest sentit, condemna que en les tres setmanes passades des de l inici del curs no hi ha hagut ni un sol dia en què el tren de rodalies Blanes-Barcelona hagin funcionat puntualment.

Sr.

Josep Trias

Assenyala que per saber què voten han d estar segurs de com queda la proposta i diu que el portaveu d EUiA no ha contestat la seva pregunta. Manifesta que si la proposta diu que s estudiïn aquests punts a la Comissió de Transport i Mobilitat ho aprovaran.

Sr.

Victor Catalan

Apunta que modifiquen el redactat al qual constarà que s estudiïn aquests cinc punts a la Comissió de Transport. Ho deixa en mans de Secretaria.

Alcalde

Manifesta que en la propera Comissió de Transport parlaran d aquest tema, independentment de si s aprova la moció o no. Comenta que en aquesta comissió es tracta qualsevol iniciativa que pugui millorar el transport públic.

Puntualitza que el seu grup ha de votar de manera coherent, però dóna el compromís de que

el tema es parlarà a la Comissió de Transport tant si s aprova com si no.

12. Moció que presenta grup municipal d Esquerra Unida i Alternativa Iniciativa per Catalunya Verds de Blanes sobre la incorporació de noves mesures a Blanes per al foment de la mobilitat sostenible.

Atès que:

1. Defensem la creació d un nou títol de transport públic escolar, una nova T-Escolar, que suposaria un avenç cap a la lògica de les tarifes planes i la tarifació social, i contribuiria a incrementar l'ús del transport públic, a fidelitzar usuaris i afavoriria la sostenibilitat del sistema entre els escolars del municipi.

Reclamem al govern municipal un viratge en les seves polítiques de maltractament al transport públic, recordant com aquest any hem viscut un increment abusiu de tarifes, acompanyat d'una retallada en els serveis.

La T-Escolar estaria associada amb el pagament de la matrícula escolar en qualsevol dels centres blanencs, amb un cost de 20-40 anuals, i donaria dret a realitzar 4 viatges gratuïts diaris, de dilluns a divendres dins del calendari escolar.

64

2. Proposem la delimitació, estudi i posada en marxa dels camins escolars segurs, uns itineraris per a vianants que fan la funció d aglutinador dels escolars que van i venen dels centres, i estan especialment adaptats urbanística i arquitectònicament per aquests, passos de vianants, senyalitzacions, etc.

3. Defensem el tancament del carrer Ample a la circulació de vehicles a motor, per poder convertir-lo en una vertadera illa de vianants. Les avantatges d aquesta decisió ja han pogut ser apreciades en els diversos esdeveniments que han obligat a tancar el

carrer.

Fins arribar al tancament definitiu, proposem, com a primera mesura, tancar el carrer Ample a la circulació de vehicles de divendres a dissabte.

4. Donada la gran mobilitat existent entre les poblacions de Malgrat-Palafolls-Blanes-Lloret, especialment per activitats d oci els dissabtes a la nit, sense que hi hagi una alternativa en transport públic i que obliga als ciutadans a utilitzar el vehicle privat, proposem recuperar el sistema de bus nocturn conjuntament amb les altres poblacions implicades, per recuperar un transport necessari per vetllar tant per les possibilitats de transport públic, com per la seguretat i integritat dels nostres veïns.

5. Tanmateix, com a grans projectes per a la mobilitat i els transport públic a la nostra zona, de cabdal importància per al desplaçament i a contribuir de manera decidida pels transports col·lectius per a disminuir la dependència del vehicle privat, s insta a l Equip de Govern a fer seguiment dels projectes de les Rodalies de Girona.Per aquestes raons:

Es proposa al Ple l adopció del següent acord:

Instar a l equip de govern a incorporar a l ordre del dia de la Comissió de Transport públic i Mobilitat els punts següents:

1. Crear un nou abonament pel Transport Públic escolar, amb un abonament associat a la matrícula escolar que permeti viatges gratuïts de dilluns a divendres.

2. Redactar un projecte de camins escolars segurs, marcant itineraris i adaptant-los de manera progressiva.

3. El tancament i peatonalització del carrer Ample de Blanes de divendres a dissabte.

4. Recuperar, de manera consorciada amb la resta d ajuntaments, del bus nocturn entre Malgrat-Palafolls-Blanes-Lloret.

5. Seguir instant les administracions superiors i supervisar els projectes del nou

65

servei de Rodalies de Girona.

Votació: Sotmesa la proposta a votació, aquesta és aprovada amb els vots a favor del Sr. Josep Trias i Figueras, Sr. Joaquim Torrecillas i Carreras, Sra. Pilar Planella i Salud, Sra. Ramona Marcó i Cuní i Sr. Xavier Lozano i Monico del grup municipal CiU; del Sr. Joan Salmeron i Crosas, Sr. Francisco Martinez i Fernandez, Sra. Amparo Ardanuy Fullana i Sr. Víctor Catalán Casas del grup municipal EUiA-ICV; i amb l abstenció del Sr. Josep Marigó i Costa, Sra. Lourdes Fàbrega i Sánchez, Sr. Nicolás Laguna i Jiménez, Sr. José Miguel Lupiáñez i Zapata, Sra. Maria del Sol Zamora i Ojer, Sra. Susana Ramajo i Abalos, Sr. José Manuel Verde i Tejero i Sr. Xavier Marcos i González del grup municipal PSC i del Sr. Salvador Tordera i Pérez, Sr. Celestino Lillo i Luna i el Sr. Josep Llambí i González del grup municipal PP.

Moció presentada fora de l ordre del dia:

13. Moció que presenta el grup municipal d Esquerra Unida i Alternativa

Iniciativa per Catalunya Verds de Blanes, de petició de l exercici del dret a l autodeterminació de Catalunya.

Justificació de la urgència:

Sr.

Joan Salmeron

Indica que es pot pensar que és urgent o no ho és, però comenta que hi ha un debat encès a la societat catalana que és molt important. Diu que avui mateix hi ha hagut una sessió plenària de política general al Parlament de Catalunya que ha estat centrada en aquest tema. Assenyala que les dates tal com s han anat aprovant no deixen gaire marge de maniobra. Explica que el dia 25 de novembre hi haurà eleccions a Catalunya i, a més, el dia 2 d octubre, si no va equivocat, es dissoldrà l actual parlament, la qual cosa farà molt difícil que aquesta moció es pugi presentar el mes d octubre i, encara menys, al novembre.

Apunta que el seu grup presenta moltes mocions, però assenyala que per la via urgència si no és la primera deu ser la segona.

Reitera que el motiu és que a la societat catalana hi ha un debat que quan abans s enceti millor i que quan més aviat es donin solucions millor. Afirma que està parlant d un debat que no unifica sinó que, per desgràcia, divideix la societat. Entén que és una qüestió que cal solucionar amb la major rapidesa possible.

Votació de la urgència:

Sotmesa la urgència a votació, aquesta és aprovada amb els vots a favor del Sr. Josep Marigó i Costa, Sra. Lourdes Fàbrega i Sánchez, Sr. Nicolás Laguna i Jiménez, Sr. José Miguel Lupiáñez i Zapata, Sra. Maria del

66

Sol Zamora i Ojer, Sra. Susana Ramajo i Abalos i Sr. Xavier Marcos i González del grup municipal PSC; del Sr. Josep Trias i Figueras, Sr. Joaquim Torrecillas i Carreras, Sra. Pilar Planella i Salud, Sra. Ramona Marcó i Cuní i Sr. Xavier Lozano i Monico del grup municipal CiU; del Sr. Joan Salmeron i Crosas, Sr. Francisco Martinez i Fernandez, Sra. Amparo Ardanuy Fullana i Sr. Víctor Catalán Casas del grup municipal EUiA-ICV; i amb el vot en contra del Sr. Salvador Tordera i Pérez, Sr. Celestino Lillo i Luna i el Sr. Josep Llambí i González del grup municipal PP.

13. Moció que presenta el grup municipal d Esquerra Unida i Alternativa Iniciativa per Catalunya Verds de Blanes, de petició de l exercici del dret a l autodeterminació de Catalunya.

Tota comunitat nacional té dret a decidir de manera lliure la seva condició política i aconseguir llur desenvolupament econòmic, social i cultural propi.

Atès que la realitat nacional de Catalunya, s expressa a partir d una llengua, una cultura i les institucions pròpies, que s han anat desenvolupament al llarg de la seva història. I que l existència d aquesta realitat nacional diferenciada ha estat reconeguda, fins i tot, a l empara de l article segon de la Constitució espanyola, referint-se de manera diferenciada a nacionalitats i regions, quan parla del dret a l autonomia.

Atès que el dret a l autodeterminació dels pobles ha estat reconegut a diferents pactes internacionals, ratificats pel propi Estat espanyol. Com per exemple el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics de 1966 o la Declaració dels Drets Humans de les Nacions unides de 1970.

Atès que el dret a la lliure determinació és un dret democràtic que ha de tenir reconeguda la ciutadania, per decidir sobre el seu present i el seu futur com a col·lectiu. Donant-se el cas que comunitats nacionals com Noruega, en el 1905, o el Quebec, en el 1980 i 1995, ja han exercit aquest dret, o altres es plantegen convocatòries en els propers anys com Puerto Rico, el proper més de novembre, o Escòcia, per a finals de 2014.

Atès que la sentència del Tribunal Constitucional sobre l Estatut d Autonomia va representar un trencament del pacte constitucional i la vulneració de la voluntat del poble de Catalunya expressada en referèndum. D aquesta manera el Tribunal confirmava el fracàs de la Constitució com a instrument d encaix de Catalunya amb Espanya i l esgotament de l autonomisme. A aquest fer se suma el procés de recentralització de poder cap a l Estat al que estem assistint, impulsat pel PP.

Atès que la recent manifestació a Barcelona, de l 11 de setembre de 2012, és l expressió inequívoca de la voluntat d una part molt important de la ciutadania de Catalunya de pertinença a una realitat nacional pròpia i de demanda per poder decidir

67

la seva pròpia realitat política com a nació en el marc de la Unió Europea.

Atès que en la reunió celebrada el 20 de setembre de 2012 a Madrid entre el president del govern de l Estat espanyol i el president de la Generalitat de Catalunya sobre el mandat del Parlament de Catalunya entorn la proposta de pacte fiscal, ha resultat de nou decebedora atesa la resposta negativa a la proposta de Catalunya.

Atès que el poble de Catalunya té el dret a exercir el seu dret a l autodeterminació i decidir com vol relacionar-se amb la resta de pobles de l Estat, Europa i el món.

Atès que tot i que la possibilitat d un referèndum d autodeterminació no està reconeguda per la Constitució espanyola, la Carta Magna ja ha estat modificada en diferents ocasions, per adherir-se a la UE o, darrerament i de manera exprés per incloure el principi d estabilitat pressupostària. Aquests fets farien incomprensible que es negui la possibilitat de contemplar una nova reforma que reconegui el dret a decidir dels pobles de l Estat, quan una part molt important del poble de Catalunya l està demandant.

Es proposa al Ple l adopció del següent acord:

Primer. Manifestar el ple suport de l Ajuntament de Blanes a totes aquelles iniciatives de la societat civil i institucions que fomentin la informació, el treball i la concreció de l exercici al dret a l autodeterminació del poble català.

Segon. Demanar als grups parlamentaris del Congrés dels Diputats que iniciïn els tràmits per a la modificació de la Constitució espanyola, que faci possible la realització de la consulta d autodeterminació a Catalunya.

Tercer. Demanar als mitjans de comunicació de titularitat pública, tant de l Estat com de la Generalitat, l exercici de la seva funció informativa en un marc d estricta neutralitat i pluralitat informativa envers les diferents opcions plantejades en un futura consulta d autodeterminació.

Quart. Trametre aquest acord al Govern de la Generalitat de Catalunya, als grups parlamentaris de Catalunya i del Congrés dels Diputats i del Senat, als president del Parlament europeu i a les entitats del municipi.

Debat:

Sr.

Joan Salmeron

Apunta que el tema és prou delicat. Diu que han estat parlant-ho a la junta de portaveus i que han avançat una mica en el que serà l acord. Es refereix als tres grups polítics municipals que han recolzat la urgència d incloure la proposta a l ordre del dia.

Explica que la moció ve a dir que una part de la societat catalana, des de l 11 de setembre

68

d enguany fins ara, creu que les relacions amb el govern central no funcionen de manera idònia. Fa un incís per aclarir que ell considera que fins i tot abans del dia 11 de setembre. A més, comenta que cada vegada es troben postures més radicalitzades, des de tots els costats.

Amb aquesta moció demanen, en primer lloc, que el poble de Catalunya pugui manifestar el seu pensament lliurement. Afegeix que amb aquesta proposta no estan donant cap mena de directriu cap a on ha d anar la moció. Matisa que no parlen ni d estat federal, ni de continuar amb l estat de les autonomies actuals ni d independència. Afirma que el que sí diuen és que el poble és sobirà, o ho hauria de ser, i té el dret de decidir què pensa davant d una situació tan greu com la que s ha anat creant fins avui.

Llegeix els dos primers punts de la proposta: Primer .- Manifestar el ple suport de l Ajuntament de Blanes a totes aquelles iniciatives de la societat civil i institucions que fomentin la informació,

el treball i la concreció de l exercici al dret a l autodeterminació.Segon.- Demanar als grups parlamentaris del Congrés dels Diputats que iniciïn els tràmits

per a la modificació de la Constitució espanyola,

que faci possible la realització de la consulta d autodeterminació a Catalunya . Assenyala que aquests punts es mantenen igual. Apunta que el segon punt és molt important per al seu grup perquè no volen que hi hagi més crispació sinó que les coses han de ser normals. Comenta que a altres països hi ha processos oberts de manera normalitzada, com a Gran Bretanya amb Escòcia, a Canadà amb el Quebec, a Estats Units amb Puerto Rico, etc.

Indica que els punts que anaven seguits d aquests dos els retiren de la proposta. Els llegeix: Tercer.- Demanar als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya que impulsin els

tràmits per obrir el procés per a la celebració d una consulta d autodeterminació a Catalunya.Quart.- Demanar al Govern de Catalunya que iniciï converses amb totes els grups

parlamentaris,

els agents socials i les entitats més representatives de la societat civil per assolir un Acord Nacional per l exercici del dret a decidir .

Continua exposant que els punts cinquè i sisè, que passen a ser tercer i quart, sí que els deixen a la proposta. Els llegeix: Cinquè.- Demanar als mitjans de comunicació de

titularitat pública,

tant de l Estat com de la Generalitat,

l exercici de la seva funció informativa en un marc d estricta neutralitat i pluralitat informativa envers les diferents opcions plantejades en una futura consulta d autodeterminació.Sisè.- Transmetre els presents acords al govern de la Generalitat de Catalunya,

als grups parlamentaris del parlamentaris del Parlament de Catalunya i del Congrés dels Diputats i

del Senat,

als grups del Parlament Europeu i a les entitats del municipi .

Explica que aquest punt dels mitjans informatius també és molt important. Defensa un debat seré amb tota la informació necessària per a què el resultat que surti sigui el que el poble català vulgui.

Pel que fa a l últim punt comenta que potser encara estan a temps d enviar-ho abans de que es dissolgui el Parlament el dia 2. Pel que fa al Congrés i al Senat no hi veu problema perquè aquest encara hi seran, tot i que a Madrid hi ha manifestacions cada dia perquè el PP dimiteixi, ja que no és capaç de complir amb el que va prometre al poble i fa tot el contrari

del que va prometre.

69

Sr.

Salvador Tordera

Comenta que seria més lògic que aquesta moció la presentés el grup de CiU i més amb caràcter d urgència. Li sembla que EUiA-ICV són una mica oportunistes i propagandistes en aquest sentit. No considera que hi hagi aquesta urgència ni tampoc la necessitat de parlar-ho d aquesta manera.

Afirma que ell personalment, amb l únic punt que està d acord, és amb el segon. Apunta que una vegada que es modifiqui la Constitució es podria fer l autodeterminació.

Comunica que dóna llibertat de vot al seu grup.

Recorda que el PP defensa la solidaritat de caràcter finalista entre les comunitats per garantir la igualtat entre els individus i el dret de cada persona a rebre les mateixes prestacions, els serveis de la mateixa qualitat, independentment del lloc de residència. Afegeix que els impostos els paguen les persones i no els territoris. Diu que el principi fiscal en la democràcia és progressiu, és a dir, que paguem per part dels ingressos, per a tots els serveis comuns. Creu que seria una barbaritat que les persones que més paguen d una comunitat tinguessin més i millors serveis públics que els que menys paguen. Afirma que a model fiscal espanyol paguen les persones i les empreses, no els territoris ni les comunitats autònomes. Indica que els mecanismes de solidaritat busquen que tots els espanyols rebin la mateixa qualitat dels serveis. Manifesta que la solidaritat no és una parcel·la dels barris, ni dels municipis, ni de les províncies, ni de les comunitats autònomes. Dóna per exemple que qui tingui les rendes més altes, com a Pedralbes, són solidaris amb Nou Barris o amb Ciutat Vella. També es refereix a la diferència entre les diferents poblacions catalanes. Afirma que a Catalunya passa el mateix.

Conclou repetint que el dret a l autodeterminació s ha de fer mitjançant la carta magna.

Sr.

Joaquim Torrecillas

Fa referència a les paraules que el President Artur Mas va dir a Madrid quan se li va preguntar què opinava el poble de Catalunya i el va respondre preguntem-l hi . Li sembla que aquesta moció presentada per EUiA-ICV és absolutament escaient, necessària i urgent. Diu que fer una consulta al poble és el que recull amb exactitud aquesta moció.

Afegeix que el President Mas va fer un pas més endavant i és, primer, convocar eleccions, amb la qual cosa ja es fa una primera consulta al poble. Considera que tots els ciutadans de Catalunya podran emetre el seu vot per triar el proper Parlament de Catalunya. En segon lloc, diu que aquesta moció demana que el Parlament de Madrid instrumenti la forma de fer una consulta d autodeterminació. Per tant, afirma que es preguntarà dues vegades a la ciutadania, la primera, si volem que el Parlament de Catalunya iniciï aquest procés i, la segona, es preguntarà al poble de Catalunya previ a que el Congrés dels Diputats resolgui com s ha de

fer aquesta reforma, si el poble català vol o no vol l autodeterminació amb la pregunta que surti del Parlament.

Entén que la moció és l expressió màxima de la democràcia, que és donar la veu al poble.

70

Alcalde

Informa que el PSC ha votat a favor de la urgència tot i que aquesta moció estrictament no és urgent. Matisa que el que sí és veritat és que aquests esdeveniments que fan referència al sentiment cal canalitzar-los i donar-los una resposta ràpida.

Manifesta que pensar que és igual aprovar aquesta moció avui o al novembre es podria mal interpretar. Afirma que, per aquesta raó el seu vot de la urgència ha estat favorable, per no

defugir la responsabilitat de parlar-ne i discutir-ho. Pensa que tot i que el Ple no sigui el fòrum per decidir segons què, sí que són representants a la societat i va bé que es puguin manifestar. Vol deixar clar, que aquesta ha estat la urgència i que no només són urgents les propostes quan tracten d aiguats.

Per altra banda, comenta que estan d acord amb el primer punt perquè estem en democràcia i la democràcia significa que, en moments crucials, la societat pot dir el que li agrada i el que no.

Assenyala que una complicació serà discutir de quina manera es farà la pregunta d autodeterminació. Essencialment, creu en el dret a que les persones puguin manifestar-se sobre un tema molt transcendent, ja que no n hi prou amb que ho decideixi només l arc

parlamentari.

Quant al segon punt de demanar al Congrés dels Diputats, manifesta que potser el proponent demana que es faci vot per separat, perquè el portaveu del PP ha manifestat que ell sí que està

d acord en aquest punt. Apunta que el PSC defensa a ultrança que això es faci dins d un marc de legalitat i, per tant, si el marc de legalitat és un referèndum està d acord. Afegeix que així no hi haurà discussió possible de si és vinculant o no. Insisteix en defensar la democràcia i la legalitat. Des d aquest punt de vista li sembla correcte.

Pel que fa al punt dels mitjans de comunicació, està totalment d acord. Tot i que afirma que no sap si faran gaire cas. Assenyala que s ha de reclamar que els mitjans de comunicació públics siguin objectius. Indica que hi ha un caldo de cultiu en uns determinats mitjans que fa molt de mal. Diu que aquells moderats, prudents, que volen un determinat estil de futur per a la societat cada vegada ho tenen més difícil per les opinions que s emeten, les quals no lliguen en absolut amb la realitat que es viu aquí cada dia. Considera que és fonamental que els mitjans de comunicació siguin plurals, neutrals i tractin la informació des de tots els aspectes amb respecte.

En relació a l últim punt, com a alcalde, proposa a EUiA-ICV que s enviï la proposta al president del Parlament Europeu i que ell ja ho distribuirà i afegir que a les entitats del

municipi s enviï per correu electrònic, ja que si no és molt complicat. Apunta que s enviarà la proposta des de Participació Ciutadana a totes les adreces de correu electrònic que

l Ajuntament té registrades. Manifesta que ho demana per una operativa pràctica de costos i d eficiència.

Sr.

Joan Salmeron

71

Contesta al senyor Marigó que ja li sembla fer que es faci de la manera que sigui més econòmica però que es faci. No té cap problema amb aquest punt sisè.

Per una altra banda, exposa que avui la societat catalana s està movent a marxes forçades. Comenta que hi ha qui parla amb el cor, i aquest fins i tot algunes vegades et pot trair. Diu que el problema és quan comencen a parlar amb els budells. Es refereix a que a Catalunya hi ha molta gent emprenyada i decebuda. Considera que no es poden eternitzar aquestes qüestions perquè és eternitzar els problemes és un mal consell. Afegeix que els problemes s han d agafar amb valentia i afrontar-los.

Respon al senyor Salvador Tordera dient que el seu grup té una història molt llarga i que no segueix a CiU, i aquests ho saben perfectament que moltes vegades no estan d acord i es donen totes les garrotades que calgui. Però diu que hi ha coses que s han de solucionar i aquesta n és una.

Explica que des de 1977, que recordi, quan era militant del PSUC, als primers documents que va veure ja sortia el terme autodeterminació dels pobles d Espanya i altres pobles del món. Exposa que EUiA ho porta als seus documents. Afegeix que el senyor Julio Anguita va anar al País Basc i li van caure garrotades per tot arreu perquè va fer unes declaracions quan hi havia un enfrontament àlgid entre dues parts del País Basc, i va dir que si la solució era anar a un referèndum d autodeterminació ells es posaven al capdavant. Afegeix que també va dir que s havia d acceptar el resultat que sortís per les dues parts. Comenta que a ningú va interessar aquest joc.

Reitera que el seu grup sempre ha estat defensant que el poble pugui decidir en qualsevol moment i sobre qualsevol qüestió. No vol que ningú decideixi per ell, vol participar de la decisió. S adreça al senyor Tordera i li diu que en cap moment ha dit què votarà el dia que arribi aquesta pregunta, si és que arriba. Opina que no es pot negar al poble l oportunitat de poder-se expressar.

Continua dient al senyor Tordera que el punt cinquè interessa al PP més que a ningú, perquè

els diaris i la televisió catalana estaran donant garrotades tot el dia. En aquest sentit, EUiA-ICV diu que siguin escrupolosament educats, atents amb les persones que discrepin d una possible majoria que pugui haver-hi. Considera que el senyor Tordera també hauria d estar d acord amb el punt cinquè. En quant al punt sisè, manifesta que no té cap mena d importància perquè només es tracta de comunicar-ho.

Pregunta al senyor Tordera on veu el problema de la moció, si és en el primer punt. Considera que potser el seu subconscient li està demanant una cosa i la disciplina de vot del Partit Popular una altra.

Repeteix que aprovar aquesta moció no significa que deixi tancada la porta a pensar que quedar-se tal i com estem avui és la millor solució, ja que el dia de la votació pot votar el que

millor li sembli.

Pregunta perquè a Madrid tenen tanta por de que hi hagi un referèndum. Assenyala que els pobles han de tenir la possibilitat d expressar lliurement el que pensen. Comenta que si tenen tanta por, potser el senyor Rajoy hauria de tenir més en compte al poble català i, potser,

72

hauria de maniobrar de manera diferent i adonar-se n de que potser està equivocat en algunes coses.

Apunta que ell no considera que Espanya robi a Catalunya, però diu que si això no és veritat

el senyor Rajoy que és qui té les eines hauria de fer públics els números, la qual cosa se li ha demanat moltes vegades. Demana que entregui la balança fiscal.

Afirma que la immensa majoria dels membres del seu partit són federalistes, tot i que s hauran d anar aclarint. En aquest sentit diu que no es tracta d una moció oportunista i que, segurament, tindran sarau a casa, la qual cosa no li fa por. Diu que sí que li fa por que la gent no pugui dir el que pensa perquè a la llarga és perjudicial.

Conclou demanant al PP que, com a mínim, no votin en contra. Recorda que han eliminat de la proposta els dos punts més conflictius.

Sr.

Salvador Tordera

Respon al senyor Salmeron que el dret a decidir és una part important molt important de la democràcia. Però, considera que aquesta moció és oportunista atesa la crispació i la situació que hi ha al país.

Reitera que ha donat llibertat de vot als membres del seu grup. Afirma que ell, personalment, s abstindrà.

Sr.

Joan Salmeron

Afirma que cadascú pot pensar el que vulgui, tot i que és veritat que hi ha gent que està pensant que en Mas s ha llençat a una piscina i ja veuran com sortiran d aquesta. Manifesta que tothom és lliure de pensar el que vulguin.

Comenta que el que sí que és cert és que hi ha una realitat a la qual s ha de fer front.

Repeteix que no són oportunista. Diu al senyor Tordera que pot anar com a convidat a l assemblea que fan el dia 16 d octubre a Blanes per aclarir la seva postura. Comenta que discutiran amb tota la honradesa el que és millor per als ciutadans de Blanes i de Catalunya.

Votació: Sotmesa la proposta a votació, aquesta és aprovada amb els vots a favor del Sr. Josep Marigó i Costa, Sra. Lourdes Fàbrega i Sánchez, Sr. Nicolás Laguna i Jiménez, Sr. José Miguel Lupiáñez i Zapata, Sra. Maria del Sol Zamora i Ojer, Sra. Susana Ramajo i Abalos i Sr. Xavier Marcos i González del grup municipal PSC; del Sr. Josep Trias i Figueras, Sr. Joaquim Torrecillas i Carreras, Sra. Pilar Planella i Salud, Sra. Ramona Marcó i Cuní i Sr. Xavier Lozano i Monico del grup municipal CiU; del Sr. Joan Salmeron i Crosas, Sr. Francisco Martinez i Fernandez, Sra. Amparo Ardanuy Fullana i Sr. Víctor Catalán Casas del grup municipal EUiA-ICV; i amb l abstenció i del Sr. Salvador Tordera i Pérez, Sr. Celestino Lillo i Luna i el Sr. Josep Llambí i González del grup municipal PP.

73

Es fa constar que durant la votació i part d aquest punt s absenta de la sessió el

senyor Manel Verde Tejero.

14. Precs i preguntes.

Sr.

Josep Llambí

Dóna les gràcies per les respostes rebudes de les preguntes que han anat fent als Plens.

A-1: Comenta que el sector hoteler i dels càmpings li ha fet arribar la seva preocupació perquè ja s han tret els serveis de la platja. Sap que es fa cada any així, però considera que

aquest any era una mica especial perquè encara hi havia força turisme per la zona. Creu que s hauria d haver preguntat abans per allargar-ho uns dies més. Té la sensació que s està fent fora a la gent. Apunta que aquests serveis no són només pels turistes sinó també per la població de Blanes.

A-2: Quant al tòtem que hi ha a la Pl. Catalunya, davant del restaurant Kiku, assenyala que està en bastant mal estat i dóna molt mala imatge. Demana que es pugui tallar i canviar per un altre o que no es posi cap, però com a mínim que es retiri.

A-3: Manifesta que els darrers dies per promocionar la Costa Brava el Patronat Municipal de Turisme de Girona ha muntat una trobada amb gent que té blocs sobre viatges i turisme arreu del món. Sap que han estat a Blanes, però diu que s han assebentat quan ja havien marxat. Demana que li facin cinc cèntims sobre aquesta visita. Indica que li ha arribat algun comentari, espera que sigui equivocat, d algú que no s ha emportat una bona impressió de Blanes.

Sr.

Celestino Lillo

Avança que per problemes personals no podrà assistir al proper Ple.

Comenta que farà vàries preguntes que li agradaria no haver de fer, però que l equip de

govern li dóna peu a que ho faci. Puntualitza que es tracta de temes repetitius i que ho demana en nom dels ciutadans, però que després de quatre mesos ho ha de tornar a demanar

perquè no li han fet cas.

B-1: Comenta que al ple de maig va anunciar que hi havia uns cartells que donaven molt mala imatge. Diu que sembla que últimament Blanes s ha posat com a ciutat anunci, perquè

per l entrada de l Av. Europa i molts carrers adjacents, estan plens de propaganda. En nom del PP, demana que es faci complir l ordenança i que es tregui tota aquesta publicitat. Afirma que aquests cartells continuen penjats. A més apunta que s ha tornat a fer una altra fira. Es refereix a que li van dir que passés la nota a NORA, però creu que aquesta empresa ha d estar

per netejar la població. Matisa que ara entén perquè comença a veure mobles abandonats i brutícia a alguns racons. Considera que si es va donant més feina a una empresa que està contractada per a la neteja dels carres no li estranya aquest estat de deixadesa. Reitera que la publicitat continua penjada en el mateix lloc, entrant per la rotonda dels focs.

74

B-2: Assenyala que les autoescoles de Blanes van fer una queixa conjunta en relació a la propaganda d una altra autoescola. Apunta que el que se ls ha contestat des d Alcaldia és que no tenen notificació d on trobar aquesta propaganda penjada, que han fet una ullada i que no ho han trobat. Matisa que la queixa es va presentar el 10 de juliol i que la resposta és del dia 17 de setembre. Demana que s estudiïn aquest tema perquè els ciutadans no es mereixen aquesta contestació.

B-3: Manifesta que la zona del Pla Parcial Valldolitg està sense llum, sense els cables i sense les tapes des de fa mesos, quasi un any. Sap que les condicions econòmiques no són les més apropiades, però pregunta si hi ha la possibilitat d encendre alguns llums d aquella zona que

està massa fosca.

B-4: Apunta que a la cantonada del C. Ca la Guidó, núm. 4 hi ha uns cables que sobresurten i que la tapa està caiguda. Demana al senyor Verde que ho mirin ja que és una zona força transitada.

B-5: Es refereix a una queixa que li han fet arribar uns pares en relació a un nen que va acudir d urgències a l Hospital Comarcal perquè va patir una hipoglucemia amb convulsions el passat dia

22 d agost. Diu que aquests pares no tenen res encontra de la rapidesa i la correcció de l actuació de les persones que el van atendre, fins i tot, diu que la situació era tan preocupant que el nen va estar ingressat al box de crítics. Assenyala que aquests pares no estan d acord en què els medicaments que havien de subministrar al nen durant les dotze hores que va estar ingressat els van haver d anar a buscar al seu propi domicili. En nom del PP espera que això no sigui una cosa habitual. Indica que els pares ho fan públic perquè aquestes situacions no es tornin a repetir.

B-6: Pregunta com està el tema que ja van parlar en una reunió en relació a unes rieres. Vol saber si s ha fet la sol·licitud de neteja de les rieres de Blanes. Demana que li facin arribar una còpia.

B-7: Indica que a l Av. Europa hi ha un problema a la sortida del vial entre la bolera i la resta de comerços, ja que la bardissa està molt alta i els cotxes tenen dificultats d incorporar-se a l Av. D Europa.

B-8: Referent al camp de futbol de Can Borell, al C. Ruben Dario, comenta al regidor d Esports que fa una setmana que hi ha una tanca trencada caiguda amb el perill que això comporta degut a l alçada. Diu que té un reportatge fotogràfic. A més, diu que han tret el banc. Afegeix que la tanca està trencada fins a la connexió amb la llar d infants. Demana que es repari i es posi una tanca més forta abans de que hi hagi una desgràcia.

B-9: Quant al pont verd, assenyala que passa el mateix. Puntualitza que després de la reparació que es va fer en el seu dia ara comença a estar en unes condicions bastants llastimoses. Apunta que s està començant a oxidar. Demana a l equip de govern que sol·licitin al Departament de carreteres que ho arreglin.

B-10: Es refereix a unes llums i diu que després ja parlarà amb el senyor Verde per solucionar-ho.

75

B-11: En relació a la Pl. Bru Centrich, apunta que l Associació de Pares de l Escola Pinya de Rosa reclama més neteja, que es posi més llum i, sobretot, que hi hagi més presència policial a la sortida i entrada del col·legi. Insisteix en que els veïns i els nens es queden meravellats de com està la plaça dels nens sahrauís, la qual està molt ben cuidada, i en canvi, aquesta altra està totalment abandonada. Demana que es posi una font en aquella plaça. Comenta que aquesta plaça estava en procés de reparació total i ara està quedant en desús.

B-12: Assenyala que al barri Residencial Blanes durant aquest estiu, a les hores principals, la línia d autobús no funcionava bé. Indica que els veïns o baixen al matí o no poden baixar en tot el dia. Pregunta si això continua sent així i demana que se solucioni.

B-13: Quant a la retallada d hores de treball de l empresa que ha guanyat el concurs de la neteja dels centres escolars, comenta que quan es va fer la proposta al Ple el PP la va aprovar i ja va comunicar que esperava que en un futur aquestes retallades no anessin en detriment de fer fora del seu lloc de treball a cap persona. Diu que sembla ser que no és així. Assenyala que l alcalde va dir que les retallades afectessin únicament a l Ajuntament i despatxos i no es perjudiqués als col·legis i sembla ser que està essent al revés. Diu que hi ha desfàs d hores perquè segons el plànning que els han fet arribar a alguns col·legis quasi no hi ha personal i, en canvi, a l Ajuntament hi haurà dues persones deu hores. Afegeix que en centres que hi havia sis ara quedaran dues hores i mitja. Pregunta si aquests horaris els ha decidit l Ajuntament o si és cosa de l empresa de neteja. Comenta que segons el que li responguin al proper ple que assisteixi podrà parlar amb més coneixement de dades.

Sr.

Josep Llambí

A-4: En relació a l enllumenat dels carrers, afirma que al matí els llums s apaguen quan encara és fosc i a la tarda triguen en encendre s. Sap que s ha d estalviar i que els dies es van escurçant però demana que es pugui tenir en compte sobretot perquè dóna una mica d inseguretat a la gent gran.

Sra.

Amparo Ardanuy

C-1: Vol donar un missatge de suport a dues persones. Informa que avui a Barcelona ha tingut lloc el judici al periodista i als editors de la revista Cafè amb Llet , Albano Dante i Marta Sibina, professionals que defensen un periodisme lliure de censura i que amb els seus

mitjans limitats estan destapant, junt amb altra gent, tota la trama de la conxorxa de la sanitat catalana. Exposa que arran de les seves denúncies i de l ajuda d altres mitjans de comunicació es va constituir la Comissió d Investigació de la Sanitat Catalana. Afegeix que aquest dimarts va tenir lloc una reunió per determinar les persones que haurien de comparèixer en aquesta comissió. Apunta que tant socialistes com convergents, aliats en aquesta conxorxa, van vetar una quantitat important d empresaris i polítics perquè no compareguessin en aquesta comissió. Afegeix que també van vetar que compareguessin persones treballadores de les entitats sanitàries i altres investigadors que han participat en

aquesta indagació per destapar una possible corrupció que hagués pogut haver-hi.

Afirma que han tingut sort perquè el mateix dimarts, acabada la comissió d investigació, el senyor Mas va proclamar la celebració d eleccions anticipades per al proper 25 de novembre i aquesta comissió a quedat sense efecte. Apunta que el seu grup estarà pendent que a la propera legislatura es torni a reobrir aquesta comissió d investigació.

76

Sr.

Francisco Martínez

D-1: En relació a la Festa Major, apunta que a l anterior Ple els tres grups de l oposició van demanar discutir sobre aquest tema. Indica que el seu grup municipal no està satisfet pel desenvolupament de la Festa Major d aquest any. Considera que és un tema molt important a Blanes perquè la Festa Major no només suposa un temps d oci i d esbarjo, sinó també té una importància econòmica molt significativa per al poble. Insisteix que en els moments econòmics actuals és molt important que el proper estiu hi hagi una festa divertida, al gust de tothom, i que també generi activitat econòmica i beneficis per al poble. Demana formalment al senyor alcalde, abans de començar amb un procés d oposició i de crítiques, que convoqui una junta de portaveus, o vàries, les que facin falta, per fer una discussió política, no tècnica ni de gestió, de quina festa major volen per als propers anys.

D-2: Explica que fa uns mesos el Ple va aprovar, amb l oposició d EUiA-ICV, urbanitzar el triangle comprés entre la rotonda dels Països Catalans i el pavelló vell. Especifica que es tracta del lloc on la Casa d Andalusia col·loca el seu xiringuito

per Festa Major. Apunta que en aquell moment el regidor d Urbanisme va dir que era interessant dignificar aquell espai. Considera que és evident que la reorganització de qualsevol espai públic de Blanes és positiva, però com que hi ha pocs recursos econòmics i han de seleccionar, creu que aquesta inversió s hauria de deixar per després, perquè hi ha altres prioritats com pot ser la rotonda de

Ca la Guidó o el local social de Mas Florit. Pensa que s ha comés una gran injustícia posposant aquests dos projectes que fa molt de temps que haurien d haver estat fets.

Reitera que és més important fer la rotonda de Ca la Guidó. Explica que aquest estiu ha passat vàries vegades per aquella zona i ha patit en primera persona quina és la mobilitat que

tenen al barri. Demana formalment a tots els grups municipals que reconsiderin la decisió que van prendre en aquell moment i puguin tornar a discutir aquest punt en un ple. Considera que rectificar és de savis i poden trobar una millor solució per aquesta qüestió.

Sr.

Víctor Catalán

E-1: Demana que amb la màxima brevetat possible li contestin que pensa fer l equip de govern amb els tècnics de Morralla. Apunta que el pla d ajust ja parlava de diversos contractes que s havien de revisar, entre ells els tècnics de dinamització de Morralla. Pregunta si tindran continuïtat i es renovaran els dos tècnics per al proper any.

E-2: Pel que fa a les barraques, comenta que és un clàssic, que ha passat l estiu i començaran a passar comptes, tot i que a molts no els hi agrada, però afirma que en aquest sentit s ho

prendran com un repte. Indica que aquest estiu van anar a les barraques que es van muntar a Lloret, també a les de Malgrat, Santa Susanna, Pineda, Calella, Tordera, Palafolls, etc. però a

Blanes no se n han fet. Diu que la majoria d aquests pobles que són més petits que Blanes es poden permetre un petit escenari amb uns quants grups, uns quants dies, amb diverses entitats. Comenta que a Blanes costa molt començar a reenganxar projectes com aquest. Li agradaria que l equip de govern tornés a reconsiderar el tema, tenint en compte que els pobles veïns poden fer-ho. Creu que posant una mica de ganes es poden organitzar tres o quatre dies de barraques.

E-3: Explica que fa exactament un any el Ple va aprovar per majoria ampliar la zona d estudi

77

de la Biblioteca Comarcal redistribuint taules, per tant, amb cost zero. També diu que es va parlar d ampliar els quadres elèctrics per posar tres o quatre endolls a cada taula perquè no

n hi ha, però li van dir que era il·legal. Explica que la flamant nova biblioteca de Lloret ha ampliat els endolls amb lladres i sembla ser que el que a Blanes és il·legal a Lloret no. Demana que li expliquin. Una altra petició era ampliar l horari de la Biblioteca Comarcal en període d exàmens. Afirma que només s ha fet un parell de vegades per complir amb la moció. Diu que no sap si haurà de presentar la moció cada vegada que hi hagi exàmens perquè es tingui en compte.

E-4: Quant al pavelló vell, demana que s elabori un pla d usos. Manifesta que no pot ser que a principis de la legislatura es digués que unes associacions de barris sí poden utilitzar-lo, però per altres usos no, uns clubs sí altres no, que si s ha d enderrocar i després que no, unes persones sí, però altres no, etc. Pregunta a l equip de govern què volen fer amb el pavelló antic, què no volen fer i demana que es faci un pla d usos d aquest equipament, o com a mínim que ho clarifiquin.

E-5: Manifesta que fa quinze dies a l Espai Jove Alternatiu, junt amb l Associació Joan

Comorera i el grup municipal d EUiA-ICV, van organitzar un concert i el dia abans els van comunicar que es vetava el concert perquè hi havia algun cartell corrent per Internet que no tenia logo o no sap per quines històries. Pregunta perquè es va fer aquest vet polític quan els departaments responsables van autoritzar el concert. Afirma que si va ser per temps, ha de dir que les entitats del poble no podrien fer ni la meitat de les activitats que es fan en aquest poble, perquè es quasi impossible complir els protocols de temps establerts per l Ajuntament. Considera que s haurien de revisar.

E-6: Explica que fins i tot ja van proposar que el Casal municipal el portessin les entitats. Està completament d acord que les entitats han d organitzar activitats per poder disposar de recursos, sobretot quan l Ajuntament ha tallat les subvencions. Pregunta com pot ser que a una persona se li permeti fer activitats on hi havia l antiga Casa d Andalusia sense autorització. Es refereix a que a unes entitats se ls hi demana un conveni i a altres no. Afegeix que a unes entitats se ls hi demana abans el conveni i a altres els hi deixen fer més tard. Afirma que, a més, hi havia monitors treballant en negre, sense assegurances i amb les condicions que tots saben que hi havia. Demana explicacions de què ha passat aquest estiu allà. Afirma que els permisos es van donar per decret d Alcaldia tres dies després de que el seu grup enviés un correu preguntat que passava en aquell espai.

E-7: Quant a la N-II, explica que el Ministeri ha descatalogat el projecte de la N-II entre Tordera i Maçanet. Pregunta a l equip de govern si pensa fer alguna acció en aquest sentit.

Sr.

Joan Salmeron

F-1: Es refereix a la intervenció del seu company pel tema de barraques, i diu que hi ha hagut alguns membres del govern que feien que no amb el cap i que han dit que es va posar un escenari cinc dies. Manifesta que el seu grup no parla d aquest escenari, sinó que al voltant de l escenari pugui haver-hi un nombre divers de barraques on les entitats puguin guanyar-se la vida. Demana a l equip de govern que no confonguin els termes. Sap perfectament el que hi ha hagut aquesta última Festa Major i, per això, volen parlar-ne, sense acrituds i sense embolics. Afegeix que no han tret cap tipus de pancarta com van fer fa dos anys. Indica que quan el senyor Torrecillas li ha fet algun comentari sobre aquest tema ho ha reconegut, però

78

que ara no volen treure les pancartes ni fer una resposta fora de to.

Reitera el que ha dit el senyor Catalán, en el sentit de que si els pobles veïns poden tenir barraques, Blanes també n hauria de tenir aquesta possibilitat. Apunta que hi ha una part de la societat blanenca que també es mereix la festa major. Afirma que el seu grup vol treballar en positiu i diu que ja fa dos plens que en parlen. Manifesta que l altre ple la regidora Lara Torres va respondre una pregunta, que no era la resposta que esperaven, i ara demanen que es faci una comissió política per plantejar aquest tema.

F-2: Es dirigeix al senyor Celestino Lillo i li diu que s ho creu tot. Li pregunta si realment creu que amb la retallada de diners i de jornada continuarà treballant la mateixa gent. Li diu que té un problema, perquè és un treballador i forma part del Partit Popular. Assenyala que o està a una banda o a una altra, però que no es poden defensar aquestes dues coses a l hora.

Afirma que, efectivament, la neteja de les instal·lacions municipals ja s ha adjudicat a una empresa. Explica que té un document en què s expliquen les hores i els llocs. Comenta que no li quadra de cap de les maneres. Però a part d això, pregunta quines són les condicions que

s han atorgat amb aquest contracte, quantes treballadores continuen i amb quines condicions, per saber si d una forma o una altra s està engreixant el gruix de la gent que anirà al carrer

gràcies al pressupost aprovat per al 2012.

Sra.

Ramona Marcó

G-1: Agraeix la col·laboració de l equip de govern perquè a la última Comissió General d Urbanisme se ls hi va fer arribar un informe sobre l estat de la gespa dels jardins públics de Blanes que havien demanant.

G-2: En relació a l enllumenat públic, manifesta que degut a que a una part dels carrers de la població aquest s encén molt tard i atès que els dies s han escurçat degut a l època de l any

en què ens trobem, els ciutadans han preguntat quin és el motiu d aquest retard, ja que

comporta molèsties i queixes. Pregunta si aquest retard durarà molts de dies.

Sr.

Joaquim Torrecillas

H-1: Explica que a la passada legislatura es va iniciar una revisió en relació als guals que no tenien placa i que han de liquidar una taxa. Pregunta quina és l actuació que s està fent actualment des de l Ajuntament.

Sra.

Pilar Planella

I-1: Pregunta en quin punt es troba la construcció de nous nínxols al cementiri municipal, ja

que sap que només en quedaven vuit. Opina que és un tema urgent.

I-2: Exposa que li han comentat que el diumenge s obre el Teatre per fer alguna funció de nens. Pregunta si les obres estan acabades, si estan a ple rendiment i quin tipus de gestió o de quina manera s organitzarà a partir d ara.

Sr.

Josep Trias

79

J-1: Apunta que el 16 de setembre es va tornar a fer la recollida alternativa de la brossa. Comenta que quan passeges pels carrers de Blanes i, pràcticament sempre a les mateixes

portalades i a les mateixes papereres, hi ha bosses que romanen allà durant dos o tres dies. Pregunta què pensa fer l equip de govern per solucionar aquest problema. Demana que tinguin en compte que hi ha molta gent que ho està fent bé i altres que no tenen contenidors a prop de casa. Demana que no es castigui a qui ho està fent bé ni a qui no ho poden fer com els que tenen els contenidors als voltants. Manifesta que estan rebent moltes queixes dels que realment reciclen i, al final, aconseguiran que en la bossa de rebuig hi haurà orgànica i que els que ho estan fent bé se n cansaran, tot i que els que ho fan bé és per vocació.

J-2: Pregunta si l equip de govern ha fet alguna acció per reivindicar el desdoblament de la N-II i en cas afirmatiu què han fet.

J-3: Pel que fa al tema de rodalies que ha comentat el senyor Catalán anteriorment, contesta que ha parlat vàries vegades amb el director general de Mobilitat, Ricard Font, i que la última vegada va ser el dia 11 de setembre. Explica que hi ha dos temes, per una banda el del carril

bus i, per l altra, el del tren que també va evolucionant. Afirma que se l creu.

Alcalde

A-1: Quant al tema dels serveis de les platges, respon que les probabilitats de tenir temporals ara a l octubre augmenten exponencialment. Afirma que potser que no passi res, però que hi

ha un calendari marcat per les dutxes i demés serveis, a part de per qüestions econòmiques també per qüestions climatològiques. Apunta que s hauria d estudiar un sistema en què no hi hagués cap inconvenient si hi ha temporals.

A-2: Pel que fa al tòtem de la Pl. Catalunya, recull la petició. Explica que no han tingut prou recursos per posar les tres pancartes i han volgut aguantar-ho. Està d acord en que sí que potser val la pena tallar-ho i ja es tornarà a posar quan es pugui.

Sra.

Lourdes Fàbrega

A-3: En relació a la pregunta sobre el Fantrip dels bloguers, respon que avui s ha enviat una convocatòria per la Taula de Turisme, que ha de ser l òrgan d interlocució que ha de substituir al Patronat de Turisme, per al proper dia

4 i aquest és un dels molts punts que es tractaran. Pel que fa a la impressió que es puguin haver endut, per una banda, està segura que tant el Patronat de Turisme de la Costa Brava com Turisme de Blanes i també els privats que s han vist involucrats, han fet tot el possible per causar la millor de les impressions. Demana al senyor Llambí que quan tingui algun comentari d aquesta naturalesa li comuniqui en privat perquè fent-ho en públic fa un flac favor a la població blanenca.

Alcalde

B-1: Referent als rètols de l Av. Europa, agraeix al senyor Lillo que ho detalli perquè no sap exactament a on es refereix.

B-2: En relació a la queixa de les autoescoles, contesta que quan arriba un tema d aquests es deriva al departament corresponent i quan el departament ho comprova si no té constància no poden dir una altra cosa.

80

B-3: Respon que ja mirarà el tema de les llums de Valldolitg. Apunta que aquí s ajunta tant l enllumenat com la qüestió dels robatoris dels cables. Comenta que hi ha llocs on els reposen, però n hi ha d altres que com que no hi viu ningú no ho fan perquè és un pou sense

fons.

B-5: Assenyala que està bé que hagi comentat aquesta qüestió. Informa a aquestes persones que han de presentar la seva queixa a l organisme competent, ja sigui a través de la bústia del

mateix hospital o ja sigui per escrit a l autoritat sanitària.

B-6: En el tema de les rieres, explica que a partir d aquella reunió que ha comentat el senyor Lillo, l ACA ha comunicat que es farà una intervenció. Diu que a través d aquella comissió que es va crear i de persones que van col·laborant es va treballant, perquè han pogut treure

algun recurs econòmic. Afirma que no serà fàcil, però que s estan posant bones intencions.

B-7: Pel que fa a les bardisses de l Av. Europa, respon que ho miraran. Explica que ell passa sovint per aquella zona i no té la sensació de que siguin massa altes.

B-8: Respon que miraran el tema de la tanca del camp de futbol de Can Borell.

B-9: Referent al pont ver, contesta que faran un escrit a carreteres per tornar a insistir que han de fer el manteniment.

B-11: Quant a la plaça Bru i Centrich, explica que es va fer una actuació fa un temps perquè hi havia moltes pedres. Afirma que faran el que puguin.

B-12: Afirma que en relació al bus urbà al barri Residencial Blanes es van trobar amb tota una problemàtica de que no es podia passar perquè estava tallat el carrer, però que ara això ja

està solucionat. Diu que també és cert que aquest autobús ha tingut unes restriccions d horaris per baixa freqüència i utilització. Informa que l autobús continua funcionant. Apunta que és molt difícil adaptar l autobús a cadascuna de les necessitats. Indica que la gent ha d intentar adaptar-se als horaris establerts.

B-13, F-2: Pel que fa al tema de la neteja de les dependències municipals, manifesta que mai han enganyat ningú del ple quan han dit que, desgraciadament, la restricció del pressupost comportaria una restricció d hores de treball. Assenyala que ara treballen per efectivitat del servei. Explica que la única restricció que hi ha a les escoles és la mateixa que a l Ajuntament que fa referència als despatxos, però que la resta de dependències de l escola: aules, lavabos, passadissos, la qualitat del servei és o ha de ser exactament la mateixa que hi havia.

Demana al senyor Lillo que li faci arribar les queixes dels particulars per transmetre-li a l empresa.

Comenta que ja no es va tant per hores, que això és una qüestió orientativa i el que importa és que el servei ha d estar fet.

D-1: Es compromet a fer una junta de portaveus per parlar del tema de Festa Major, amb els documents que tinguin.

81

D-2: Quant a la Pl. del Pavelló també es compromet a fer una altra junta de portaveus. Afirma que els números no són un capritx seu. Pel que fa a les prioritats, públicament, assenyala que ell té dues prioritats que són, en primer lloc, arreglar la riera perquè es pugui circular, ja que

és un tema prioritari en sentit econòmic i de seguretat, i en segon lloc, els camps de futbol de la Ciutat Esportiva ja que també comportarien una font d ingressos. Afirma que hi ha temes que tenen en cartera amb els que estan compromesos i defensen a l hora d aprovar els pressupostos, però que s ha d afinar més en aquells temes que donen més oportunitats. Manifesta que en parlaran d aquest tema amb total transparència, ja que com ha dit el senyor

Martínez rectificar és de savis.

Sra.

Lourdes Fàbrega

E-1: Pel que fa als dinamitzadors de Morralla, apunta que precisament el vicesecretari és testimoni que fa uns dies va donar instruccions als tècnics municipals perquè comencin a preparar el nou plec, ja que l actual s acaba a finals d any. Manifesta que Morralla és el centre de dinamització del jovent de Blanes en aquests moments, que torna estar in crescendo, després del lapse que va patir pel trasllat i vol que encara ho sigui més. Apunta que tenen diversos projectes per rendibilitzar-lo fins i tot als matins, a banda, que els caps de setmana es facin concerts. A més, considera que tancar Morralla implicaria llençar a les escombraries la forta inversió que ha fet l Ajuntament de Blanes amb subvencions d altres administracions.

E-2, F-1: Assenyala que el tema de la Festa Major ja el tractaran en una junta de portaveus. Comenta que les barraques és un tema massa recurrent del grup municipal d EUiA-ICV. Vol posar sobre la taula que les barraques costaven a l Ajuntament de Blanes

65.000 euros i que totes les entitats juvenils han entès que en el moment de crisi que s està vivint gastar aquest import de diners públics en aquest festival era una exageració. Li sembla que tan progressistes que són els membres d EUiA-ICV haurien de ser els primers en entendre-ho, a no ser que estiguin fent propaganda partidista. Afirma que aquest tema ja es va posar sobre la taula a una reunió que es va fer. Informa que es van mostrar oberts a fer el mateix que han fet aquest any, que pot ser millorable. Considera que també s han d entendre els condicionants que tenien com buscar una altra ubicació a les barraques, el que demana Protecció Civil, etc. Afirma que mai de la vida es tornaran a fer una barraques com les que hi havia, fins que la situació econòmica es recuperi. Reitera que és una qüestió que han d entendre totes les entitats juvenils. Afegeix que no es poden permetre fer una despesa de 65.000 euros en l equip de so, i l escenari que tenien. Manifesta que si l Ajuntament disposés d aquests diners per gastar en els joves es podrien invertir en qüestions més primordials, ja que els joves

actualment tenen moltes necessitats.

E-3: Quant a l ampliació de l horari de la Biblioteca Comarcal en període d exàmens, contesta que té el plaer d informar, tot i que no sigui la regidora responsable, que aprofitant l avinentesa de l ampliació de la jornada laboral que ha regalat el govern del senyor Rajoy, s amplia l horari de la Biblioteca en època d exàmens, durant els mesos de desembre i gener i del 15 de maig al 15 de juny. Concreta que estarà oberta els dissabtes de tres a sis de la tarda, a més dels matins. Indica que ja han mostrat moltes vegades la bona voluntat d intentar obrir sales de Morralla perquè també puguin servir per a estudi.

E-5: Quant als protocols d activitats, afirma que igual que els membres d EUiA han demanar que treballin constructivament vol demanar una mica de respecte, de sentit de la

82

responsabilitat i de sentit comú perquè els tècnics municipals tenen la seva feina. Diu que totes les entitats que treballen amb l Ajuntament saben que hi ha un termini mínim per poder activar protocols, el qual és aconsellable que sigui com a mínim de quinze dies, tot i que a vegades els tècnics municipals fan esforços perquè es pugui fer en una setmana, però quan

arriba una proposta amb manca de concrecions, amb menys d una setmana de temps i amb un pont pel mig, és molt difícil que això s activi. Demana respecte, consideració i previsió cap al treball dels tècnics municipals.

Alcalde

E-6: Quant als usos de la punta del pavelló vell, explica que hi havia un decret que autoritzava a fer aquella activitat. Indica que ara estan valorant tot el tema i diu que actuaran en conseqüència. Assenyala que a priori tothom és innocent. Es refereix a que el senyor Catalan ha fet algunes afirmacions delicades. Explica que quan una entitat diu que farà unes certes activitats s ho creuen.

E-5: Manifesta que també saben perfectament que l Associació Joan Comorera és una tapadora d EUiA-ICV per recaptar diners per les campanyes electorals. Opina que si han de parlar ho han de fer de manera clara. Afirma que tots els informes preceptius no estaven fets amb temps. Fa saber que a totes les entitats se ls hi demana el mateix procediment, inclosos ells que formen part de l Ajuntament. Assenyala que deu dies abans no havien concretat el lloc on farien el concert i ho van decidir el divendres abans del pont de l 11 de setembre, quan el concert el volien fer el dia 14. Demana ser seriosos amb els temes i que es compleixin els protocols.

E-6: Reitera que un cop vist el que ha passat, valorarà si se ls ha aixecat la camisa o no i actuaran en conseqüència.

E-7, J-2: Informa que el que han fet fins aquest moment són declaracions públiques a diversos mitjans. Proposa que en una junta de portaveus, tots els grups junts, acordin una proposta per fer-la arribar al Ministeri.

B-13, F-2: Tornant al tema de la neteja de les dependències, manifesta que faran arribar als grups polítics tota la documentació que tenen d aquest tema: el contracte, el projecte, etc. per

tal que s ho puguin estudiar i fer les preguntes que considerin necessàries.

A-4, G-2: Corregeix que hi ha una part de l enllumenat que va segons el ritme solar. Assenyala que sí que és veritat que la resta està molt ajustada i que hi ha algun dia més fosc pot donar la sensació de manca de llum. Apunta que ho miraran. Afirma que intenten estalviar però que tampoc seran miserables. Entén perfectament el missatge.

H-1: Contesta al senyor Torrecillas que s està treballant tot aquest tema amb el Consell Comarcal per notificar-ho adequadament. Diu que tenen l encàrrec de reactivar aquesta qüestió i de respondre les al·legacions que es van fer en el seu moment i no es van arribar a respondre. Insisteix en que estan treballant aquest tema.

I-1: Respon que per Tots Sants es donarà una informació de tots els nínxols ja que han fet notificacions a gent de la que no saben res fa molt de temps i se ls farà un avís als propietaris dels nínxols per veure si les famílies responen i actuar d una manera o una altra. Manifesta

83

que estan buscant fórmules imaginatives per poder fer les inversions. Informa que un mòdul de nínxols té un cost aproximat de 60.000 euros. Diu que hi ha nínxols preparats per ser utilitzats, però que no són nous. Comunica que les companyies asseguradores moltes vegades a les seves pòlisses diuen que cobreixen un nínxol nou, i quan les famílies no fan servir aquesta part de l assegurança i els hi retornen uns 1.500 euros, en canvi, l Ajuntament fa pagar a la companyia asseguradora per un nínxol nou uns

700 euros. Opina que s ha de

vigilar aquest tema ja que és evident que hi ha alguna disfunció.

I-2: Quant al Teatre, respon que pràcticament està acabat i ja es podrà començar aviat. Apunta que estan treballant amb la població de Lloret per fer un acord conjunt. Matisa que a Lloret se ls hi acaben alguns contractes de manteniment i programació en els propers mesos. Informa que, molt probablement, ara faran una primera etapa fins a finals d any en què les entitats el puguin utilitzar i suposi un cost baix per a l Ajuntament, sempre amb molt control perquè no es facin malbé els aparells i que, a partir del gener fins al juny, es farà una programació, junt amb la utilització que en facin les entitats, per intentar poder fer una

programació conjunta amb Lloret. Comenta que la idea és que la suma dels dos teatres pugui optar a subvencions de la Generalitat com a paquet global, ja que es demanen uns mínims de

programació.

Per altra banda a l hora d obrir, tancar i fer el manteniment, volen intentar que la suma de tots dos també sigui més rentable. Creu que els dos teatres es poden complementar molt bé si miren de no fer-se la competència, sinó sumar esforços.

J-1: Contesta al senyor Trias que mirarà el tema de la brossa. Recorda que quan s obrien les bosses per mirar si la brossa era correcta es trobaven en una indefinició jurídica. Explica que ara hi ha un dictamen del Consell Comarcal que avala l Ajuntament en aquesta qüestió.

Sr.

Celestino Lillo

B-10: Invita als regidors de Medi Ambient i d Esports a que demà l acompanyin a les 21 h per veure la situació que es viu des de la rotonda de Mas Cremat fins a la Ciutat Esportiva, en què el carril bici està totalment fosc. Puntualitza que hi ha moltes persones que van caminant i això s ha de fomentar.

Es dirigeix al senyor Verde i li diu que li comentarà un tema d un fanal i un altre del parc infantil que hi ha al costat del lloc de socors, en relació al qual li va dir que ja ho comentaria als Serveis Municipals, però que avui a les

16 h, després de tres mesos, encara no havien fet res. Vol que se solucioni i que no li tornin a dir que ja es mirarà.

B-1: Manifesta que els hi passarà la informació que ha demanat l alcalde, en relació als rètols.

Sr.

Joan Salmeron

Demana que es tingui en compte que la gent quan demana fer un casament civil a l Ajuntament paga uns diners. Apunta que ho diu perquè l últim casament que va fer fa quinze dies la Sala de Plens estava molt bruta i ell mateix va intentar netejar el que va poder perquè se li va caure la cara de vergonya. Afegeix que a més la majoria de la gent del casament era de fora de Blanes. Demana que es tingui en compte perquè la imatge que es

84

dóna a l exterior és molt important.

Pel que fa al tema de barraques, contesta a la senyora Fàbrega que quan vulguin en parlaran. Diu que no sap amb quines entitats parla ella perquè no coincideix amb la impressió que té ell d altres entitats. Manifesta que no està demanant que es gastin 65.000 euros.

Quant a la Festa Roig, apunta que hi ha molt a discutir sobre aquest tema.

Alcalde

Contesta al senyor Salmeron que el tema de la neteja de la Sala de Plens ara ja està inclòs al nou contracte. Diu que ara està contractat un servei tres vegades al mes, però sí que s han

donat compte de que quan la cedeixen a alguna entitat han de restringit que no es pot menjar, que s ha de vigilar amb el calçat moll, etc., perquè és un terra en què tot queda marcat. Explica que s ha trobat més d una vegada amb aquest tema i ha hagut de passar l aspirador. Intentarà que se solucioni.

Es fa constar que durant el transcurs d aquest punt s absenten de la sessió el senyor

Miquel Lupiáñez,

el senyor Joan Salmeron,la senyora Lourdes Fàbrega,

la senyora Ramona Marcó i el senyor Salvador Tordera i s incorporen uns minuts més tard.

El president aixeca la sessió de la qual, com a vicesecretari, estenc aquesta acta.

El vicesecretari L alcalde

Joan Ignasi Carles i Ledesma Josep Marigó i Costa