«Un somni en un esborrall, regió de passatges i dels seus dobles, de coses vistes sense visió». Philippe Sollers, de la veu en off de Méditerranée (Jean-Daniel Pollet)

CICL

E DE

CIN

EMA

I PEN

SAM

ENT

Del 2

al 8

de

juny

de

2018

Organitza:

Col·labora:

Al centre,la Mediterrània

CICL

E DE

CIN

EMA

I PEN

SAM

ENT La Mediterrània, tan evident i tan invisible alhora, és el punt zero, l’origen, el centre i el

final d’aquest cicle amb el qual intentem pensar, des del present, de quina manera s’han configurat les cultures, els diàlegs, els intercanvis, els conflictes, els matrimonis i els divorcis entre els pobles a la vora del Mare Nostrum al llarg de la història, i al llarg també de la mateixa història del cinema, entreteixida des del principi de manera natural amb les costes mediterrànies.

Amb un peu ben ferm en el cinema contemporani, Al centre, la Mediterrània parteix de la idea que aquest enorme espai que tradicionalment ignorem, o donem per fet, és molt més que una massa d’aigua compartida i repartida, molt més que una riba que s’estén per països, històries i cultures, i que es converteix avui de nou, potser més que mai, en un enorme mirall que reflecteix i amplifica tot allò que l’envolta: la misèria, l’egoisme, els vaixells carregats de refugiats, però també la generositat, l’entrega, el diàleg o el creixement mutu. Cultures mil·lenàries unides per un mar comú, immens espai entre terres, que el cinema ha visitat una vegada i una altra a la recerca de respostes, però també de preguntes.

No per atzar aquest cicle comença amb un viatge a través de les vistes que els operadors de la casa Lumière van rodar en diversos països de la Mediterrània, quan el cinematògraf començava: al mateix temps que les possibilitats del nou mitjà es revelaven, els seus primers espectadors descobrien terres amb les quals compartien corrents, marees i un substrat i un futur comú. El cinema, o part d’ell, va aprendre a ser cinema filmant la gent, els treballadors, les costes, les ciutats, els paisatges, i són aquestes imatges originals el millor port des del qual llançar-nos a les aigües no sempre càlides d’aquest mar nostre d’avui.

Les pel·lícules que conformen el cicle, i que tenen la Mediterrània present com un espai d’unió i separació, de vincle i ruptura, s’articulen sobre una certa idea del diàleg, possible o no, històric i present. Aquest mar pel qual tantes embarcacions han passat, solcat de tantes esteles, és també un espai de trobada i desacord, un lloc en el qual tot Europa, tan arrelada en les cultures mediterrànies, desitjaria moltes vegades no mirar-se per no trobar-hi un reflex deformat i hiperreal del present, però que alhora ens retorna sempre l’optimisme.

Les imatges obren al mateix temps esteles o solcs que conviden a pensar, a reflexionar, a desentranyar els perquès de certes cesures o escissions. O, potser, estimulen a contemplar aquestes distàncies o hiats en termes dinàmics o de tensió creativa, espais pels quals lliscar i entrecreuar-nos.

PARTICIPANTS EN ELS DEBATS

Crèdits: Idea i coordinació general del cicle: Benito Burgos i Rafael Sanz, MECD / Programa de cinema: Manuel Asín i Gonzalo de Pedro / Col·laboració: Xavier Torrens / Producció: MODIband Projectes Culturals.

Enerida Isuf Presidenta de la Societat Internacional pels Drets Humans a Espanya. Advocada i llicenciada en Relacions Públiques i Comunicació per la Universitat de Tirana (Albània). Des del 2013 fins al 2017 va ser delegada d’Antidiscriminació a l’Ajuntament de Tirana.

Jaime PalomeraAntropòleg. Treballa en l’ERC Grassroots Economics Project i és un dels fundadors de la Hidra Cooperativa, think tank a Barcelona. Ha realitzat recerca etnogràfica a les perifèries urbanes de Londres, Barcelona i Tarragona des del 2006, i ha analitzat una àmplia varietat de temes: l’expansió de l’habitatge en propietat, la indústria immobiliària i financera, la desigualtat urbana, les migracions i les fronteres etnonacionals i les formes de mobilització política.

Lena de BottonInvestigadora del centre CREA. Community of Research on Excellence for All i professora de Sociologia de la Universitat de Barcelona. Doctora per l’École des Hautes Études en Sciences Sociales de París. Ha participat en diverses investigacions de la Comissió Europea com ara SOLIDUS. Solidarity in European societies: empowerment, social justice and citizenship (H2020). És coordinadora del grup de Diàleg Interreligiós de CREA, i també membre del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa de la Generalitat de Catalunya.

Xavier Torrens Professor de Ciència Política a la Universitat de Barcelona. Politòleg, sociòleg i analista de polítiques públiques. Expert en racisme, antisemitisme, multiculturalisme i diversitat religiosa. És coeditor d’obres com el Manual de Ciencia Política (2018) o Ideologías y movimientos políticos contemporáneos (2016), entre d’altres. Actualment, codirigeix del Màster en Prevenció de la Radicalització de la Universitat de Barcelona i és director científic del seminari internacional sobre antisemitisme.

Rogelio López Cuenca Artista visual i investigador, desenvolupa el seu treball al voltant de l’anàlisi dels mass media, les identitats col·lectives i la crítica cultural, mitjançant projectes de pedagogia col·lectiva, publicacions, exposicions, intervencions en espais públics urbans, a la televisió o a Internet (www.malagana.com). Des de finals dels anys noranta treballa en el projecte El Paraíso es de los extraños, sobre la construcció de l’imaginari araboislàmic a Occident.

Maria Àngels RoqueDirectora de la revista Quaderns de la Mediterrània de l’EMed, Institut Europeu de la Mediterrània (Barcelona). Doctora en Antropologia Cultural i Social. Actualment forma part del comitè editorial de la col·lecció «De Acá y de allá. Fuentes Etnográficas» del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid.

Professora col·laboradora de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i professora convidada en diferents institucions com l’École des Hautes Études en Sciences Sociales o el Collège de France. Des del 2014 és membre fundadora de la Fundación Mujeres Euromediterráneas (FFEM).

Juan Vicente AliagaProfessor de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València i comissari d’art. Autor d’Orden fálico. Androcentrismo y violencia de género en las prácticas artísticas del siglo XX (Akal, 2007). Ha comissariat exposicions com ara En rebeldía. Narraciones femeninas en el mundo árabe (IVAM, 2017); Paz Errázuriz (Fundación Mapfre, 2015); Claude Cahun (París, Jeu de Paume, 2011); Valie Export (Londres, Camden Arts Centre, 2004), i Pepe Espaliú (Museo Reina Sofía, 2003).

Joumana Haddad Escriptora libanesa, periodista i activista de drets humans que lluita per la igualtat, la llibertat i la dignitat humana. Ha estat seleccionada per la revista Arabian Business durant quatre anys consecutius com una de les cent dones àrabs més poderoses del món pel seu activisme cultural i social. Ha treballat al diari An-Nahar a partir del 1997, i en va ser directora de les pàgines culturals des del 2005 fins al 2017. El 2018 es va postular per al Parlament.

José Carlos Suárez FernándezProfessor titular a la Universitat Rovira i Virgili des de l’any 1983, on imparteix assignatures d’Art del segle XX, Fotografia i Història del cinema. Des del 1993 és director de la Unitat d’Investigació del Cinema de la Facultat de Lletres (URV) i, a partir del 1999, director de l’Aula de Cinema (URV). Crític d’art i comissari d’exposicions, membre de l’Associació Internacional i Catalana de Crítics d’Art (AICA-ACCA). Treballa en la tasca de recuperar i salvaguardar el patrimoni cinematogràfic a Catalunya.

Avi MograbiCineasta i videoartista israelià que, després d’estudiar art i filosofia, inicia la carrera com a director el 1989. Des del 1999, ensenya cinema documental i experimental a la Universitat de Tel Aviv i a l’Acadèmia Bezalel d’Art i Disseny a Jerusalem.

Karim Hauser Coordinador de l’àrea de Política Internacional a Casa Àrab, enfocat a les transformacions sociopolítiques dels països de l’Àfrica del nord i l’Orient Mitjà. Anteriorment va liderar el programa Aràbia Americana, que tenia com a objectiu era crear un espai de triangulació entre les Amèriques, Espanya i el món àrab. Va organitzar, del 2009 al 2011, la presència d’escriptors àrabs a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara (Mèxic). Ha estat periodista de la British Broadcasting Corporation (BBC) com a corresponsal a l’Orient Mitjà. El 2014 va rebre la beca de la Fundació Ariane de Rothschild per a Empresariat social i entesa intercultural.

PROGRAMA

Concert Mamut Cinema. Selecció de vistes Lumière i pel·lícules cronofotogràfiques de Georges Demenÿ i Etienne-Jules Marey amb música en directe.

Aquesta sessió ens trasllada a un moment primigeni de trobada amb la imatge. De descobriment de l’altre, els paisatges i els nostres propis cossos. D’una banda, una selecció de vistes Lumière de finals del segle XIX, que conformen un viatge per la Medi-terrània: de França a Espanya, passant per Itàlia, Croàcia, Turquia, el Líban, Israel, Egipte, Tunísia i Algèria. En paral·lel, una tria de cronofotografies de Georges Demenÿ i Etienne-Jules Marey que descriuen moviments físics i esportius. Les projeccions s’acom-panyen de música en directe composta i executada pel grup Mamut Cinema.

Antropoloops. Sessió en directe.

Antropoloops és una proposta que combina remescla musical amb visualització de dades des d’un acostament creatiu a l’etnomu-sicologia. Usant fragments de músiques tradicionals d’arreu del món, componen collages musicals i visuals i obren el procés de remescla en directe. Dins de la sessió, juntament amb altres composicions prèvies, s’interpretarà una peça composta per a l’ocasió en què les músiques tradicionals de la Mediterrània es barregen per donar forma a un nou collage. El resultat d’aquesta barreja de sons procedents de diferents indrets es mostra com una cartografia musical possible del Mare Nostrum.

Sessió inaugural «Llocs, sons i cossos en moviment»

· L’accés a totes les sessions és gratuït, fins a completar la capacitat.· S’obriran portes 1 hora abans de cada projecció i 30 minuts abans de cada debat.

21:30H / EL SEMINARI

17:30H / CAIXAFORUM TARRAGONA

19:00H / EL SEMINARI

19:00H / EL SEMINARI

Slimane és un treballador del port de Seta, França, que veu com a una edat avançada està a punt de quedar-se sense feina i té un somni: amb els diners de l’acomiadament vol obrir un restaurant de cuscús. Viu sol, però al mateix temps està acompanyat per l’espessa i càlida xarxa de la comunitat tunisiana, els seus veïns. Sobretot per tres dones: per la seva exdona, per la propietària de l’hotel en el qual ara viu, i per l’enèrgica i emprenedora filla d’aquesta, Rym. Un fresc hiperrealista dels llaços familiars i socials d’una comunitat nord-africana al si d’una petita ciutat francesa.

Guanyadora del Gran Premi del Jurat. Premi FIPRESCI al Festival de Venècia i quatre Premis Cèsar, inclòs el de Millor pel·lícula.

Projecció de Cuscús. Abdellatif Kechiche, 2007. 151’

21:30H / EL SEMINARI

21:30H / EL SEMINARI

Debat «La Mediterrània i Europa en el centre: tensions, conflictes i desplaçaments humans» Conflictes bèl·lics, «primaveres», migracions, marxes i camps de refugiats, desplaçaments massius de persones. La Mediterrània novament com a escenari de la batalla, pel futur i per la pròpia vida. El somni del paradís convertit en malson, vides submergides a les aigües o varades a les seves destinacions, desarrelades, desintegrades. En aquest escenari, la responsabilitat política, social i humanitària d’Europa emergeix ineludible.

HI PARTICIPEN: Enerida Isuf: Presidenta de la Societat Internacional pels Drets Humans a Espanya. Jaime Palomera: Antropòleg. Treballa a l’ERC Grassroots Economics Project i és membre de la Hidra Cooperativa. Lena de Botton: Investigadora del centre Community of Research on Excellence for All i professora de sociologia de la Universitat de Barcelona. MODERA: Xavier Torrens: Professor de ciència política de la Universitat de Barcelona.

Observació tensa i atenta d’un dels llocs més macabrament simbòlics de l’actual Mediterrània: l’illa siciliana de Lampedusa, el territori italià més proper a les costes de Líbia a les costes del qual han mort ofegats desenes de milers d’africans i asiàtics que des de l’any 2000 segueixen aquest trajecte per intentar entrar a Europa. La vida quotidiana de l’illa (nens, pescadors, guardacostes, metges) i l’ombra dels immigrants, interceptats sistemàticament en alta mar per després esperar la de-portació als centres de detenció de la ciutat, sense contacte amb els vilatans. Dos mons veïns que, ni tan sols en circumstàncies dramàti-ques, arriben a tocar-se.

Guanyadora de l’Ós d’Or a la Millor pel·lícula al Festival de Berlín i del Premi del Cinema Europeu al Millor documental.

Projecció de Fuego en el mar. Gianfranco Rosi, 2016. 108’

Projecció* de Lo que dirán. Nila Núñez, 2017. 61’Dues amigues en un institut barceloní tenen visions del tot opo-sades sobre l’ús de l’hijab, amb el qual algunes dones decideixen cobrir-se el cap com a part de la tradició islàmica. Els debats, agres i intransigents, que solen acompanyar aquest tema en els mitjans europeus, transcorren aquí de manera plàcida, però intensa, en el dia a dia de dues adolescents que comparteixen inquietuds, preocu-pacions, i també somnis. Una pel·lícula observacional que conver-teix la filmació de la quotidianitat en un al·legat a favor d’un món amable, integrat, multicultural i plurilingüe. El que en podríem dir un món millor.

Premi Millor Pel·lícula Espanyola i a la directora de la Millor Pel·lícu-la Espanyola al Festival Internacional de Cinema de Gijón FICX 2017. *Després de la projecció tindrà lloc un col·loqui entre la directora Nila

Núñez i Eulàlia Iglesias, periodista, crítica de cine i professora de la Universitat Rovira i Virgili.

Diàleg «La identitat cultural, existeix? Distància, tensió i diàleg entre cultures»La posada en qüestió del concepte d’identitat cultural, la/es cultura/es com a realitats dinàmiques en la seva essència i en transformació permanent a partir de l’intercanvi i la hibridació i la possibilitat d’establir un diàleg entre cultures real i fructífer a partir de la noció de distància o tensió creativa –l’interstici com a àmbit propi del fet cultural– són alguns dels aspectes que abordarem en aquesta sessió.

HI PARTICIPEN: Avi Mograbi: Cineasta, videoartista i professor de cinema documental i experimental a la Universitat de Tel Aviv i a l’Acadèmia Bezalel d’Art i Disseny a Jerusalem. Karim Hauser: Coordinador de l’àrea de Política Internacional a Casa Àrab.

DIUMENGE 3

DISSABTE 2

DIMECRES 6

DIVENDRES 8

21:30H / EL SEMINARI

El Caire, pocs mesos abans de l’aixecament de la plaça Tahrir. Un cineasta torna a la seva ciutat natal per estar a prop de la seva mare malalta i per retrobar-se amb una dona. Però l’arribada és difícil i el cineasta no aconsegueix donar forma a la pel·lícula en la qual està treballant. Col·legues que viuen en altres llocs (Berlín, Bagdad, Beirut) li mostren les seqüències de les pel·lícules en què ells al seu torn estan treballant, i aquestes comencen a retornar-li la esperança. Un retrat múltiple de la Primavera Àrab, els seus an-tecedents i les seves conseqüències, a través d’un viatge simbòlic per quatre ciutats.

*Presentada per Xavier García Puerto, director del Festival REC (Tarragona) i programador de cinema a Tallinn Black Nights IFF (Estònia).

Projecció* de Los últimos días de la ciudad. Tamer El Said, 2016. 118’

DILLUNS 4

DIMARTS 5

21:30H / EL SEMINARI

Un cineasta sirià a l’exili, Ossama Mohammed, passa les nits en blanc davant de la pantalla de YouTube, mirant vídeos amateurs que mostren els horrors de la guerra del seu país. Un dia, descobreix una jove cineasta kurda, Wiam Simav Berdixan, que està filmant l’infern d’Homs. Ell li envia un missatge. Ella li respon: «Si la teva càmera fos aquí, què filmaries?». I temps després, quan la pel·lícula de tots dos va estar enllestida: «No puc creure que els ecos del nostre dolor estiguin arribant al món només ara, quan la història d’Homs està probablement arribant a un final tràgic. No tinc paraules, però cava-ré una tomba per enterrar-hi el meu silenci. Perdona’m.»

Projecció de Silvered Water, Syria Self Portrait. Wiam Bedirxan y Ossama Mohammed, 2014. 93’

Amb el seu singular humanisme i peculiar sentit de l’humor, el cine-asta israelià Avi Mograbi planteja el retrat ideal d’un Estat en què poguessin conviure en pau àrabs i israelians. Profundament impli-cat com a ciutadà, i a través del cinema, en les lluites cíviques per desxifrar la desraó de la violència a Israel i Palestina, a Una vez entré en un jardín, la seva pel·lícula més personal i biogràfica, i també la més esperançada, abandona la seva ràbia habitual per plantejar, de la mà d’un amic àrab, «un àngel», en paraules de Mo-grabi, un viatge per un passat desconegut i harmònic, i per un futur que no és utòpic.

*Amb la presència del director, Avi Mograbi.

21:30H / EL SEMINARIProjecció* d’Una vez entré en un jardín. Avi Mograbi, 2012. 97’

Al centre, la Mediterrània

Debat «Imaginaris, pràctiques artístiques i narracions a la Mediterrània present» Des de la memòria postcolonial fins a les qüestions de gènere, passant per les recents fractures polítiques i socials, l’art i la literatura testifiquen, però sobretot qüestionen, subverteixen i fantasiegen amb altres mons possibles. Trencant en alguns casos seculars ambients d’aïllament i asfíxia, reinventen models i símbols heretats i acompanyen processos de ruptura política i social, i també operen com a contrarelats dels models hegemònics.

HI PARTICIPEN: Rogelio López Cuenca: Artista visual i investigador. Maria Àngels Roque: Directora de la revista Quaderns de la Mediterrània de l’IEMed. Institut Europeu de la Mediterrània. Juan Vicente Aliaga: Comissari d’art i professor de la Universitat Politècnica de València. Joumana Haddad: Escriptora libanesa, periodista i activista de drets humans. MODERA: José Carlos Suárez: Professor de la Universitat Rovira i Virgili, crític d’art i comissari artístic.

19:00H / EL SEMINARI

DIJOUS 7

21:30H / EL SEMINARIProjecció* d’Alubias rojas. Narimane Mari, 2013. 84’Protagonitzada per un grup de xicots algerians que la cineasta va reclutar als carrers, la pel·lícula recupera la noció de joc en la seva dimensió més performativa: jouer en francès és alhora «jugar» i «interpretar». Els nens protagonistes juguen i interpreten una versió molt particular de la guerra, o de la memòria heretada de la guerra d’independència d’Algèria entre el 1954 i el 1962, coincidint amb el cinquantè aniversari. Lluny del rigor històric, la pel·lícula és una reflexió festiva i musical, nocturna i gamberra, sobre la memòria, la transmissió i la història.

*Presentada per José Carlos Suárez. Professor de la Universitat Rovira i Vir-gili, crític d’art i comissari artístic.

CICLE DE CINEMA I PENSAMENTDel 2 al 8 de juny de 2018